Impuls Cal Mils by Rotecna, s.a.

EDITORIAL, 3

4t trimestre 2016

CAL..., 3 QUI SOM?, 4 25è ANIVERSARI DE ROTECNA, 6

SECCIÓ D'EXPEDICIONS ENTREVISTA A JORDI HORTET

QUÈ FEM?, 9 MATERNITAT, 10

"SI PLORO ÉS PERQUÈ US NECESSITO"

EMPRENEDORS, 12 REPTE #STARGARDT GO LO BROC DEL SILLÓ, 16 ENTITATS, 20

DONES DE L'ESBARJO

AGRAMUNTINS PEL MÓN, 24

MÍRIAM BUIREU, LONDRES

DIARI D'UN NÒMADA, 28

MOSCOU I SANT PETERSBURG

L'ESPORT, 30

LA MARXA DELS CASTELLS

PSICOEDUCA, 32

COM POSAR LÍMITS AL MEU FILL/A?

NOTÍCIA CURIOSA, 34 ON MENJAR?, 36

BAR 3 HERMANOS

EL RACÓ DEL PORC, 40

Cal Mils

Cal Mils Inquiets per conèixer la història de Cal Mils, ens trobem a la plaça del Mercadal amb la Rosa Baltral, que ens assegura que durant els últims dies ha realitzat un exercici de memòria amb la seva família per recordar els orígens del seu renom i de la casa ubicada a la mateixa plaça, datada de l’any 1880. Un cop de sort va ser el que va donar el renom de Cal Mils a la família Barrera d'Agramunt, i és que, com ens explica la Rosa: "La història ve de generacions anteriors quan, fa molts anys, va tocar un premi de la loteria nacional aquí a casa", i continua: "Aleshores la família va agafar el renom de Cal Trenta Mil, però, amb el pas dels anys, va quedar el nom amb el qual ara la coneixem, Cal Mils". Tot i que la casa ha patit diverses reformes al llarg dels anys, va ser durant el període de la Guerra Civil quan va quedar més malmesa. Tot i això, "la casa ha conservat la seva estructura original, amb algun canvi a la part del darrere", comenta la Rosa. Entre totes les anècdotes relacionades amb el renom, la Rosa recorda quan la seva germana, l’Anna, es va trobar en un restaurant de Barcelona amb una persona coneixedora de la història de Cal Mils, que li explicava a un venedor de loteria.

A pocs dies per acabar un any especial per a Rotecna, en què hem celebrat el nostre 25è aniversari, és moment per fer valoració. Aquest 2016 ha estat un any complicat per al nostre sector, on la sobre oferta i els sobre costos en la producció han frenat el creixement. Tot i això entre els professionals hi ha optimisme i confiança amb què vindran temps millors. És més, les xifres indiquen que el consum mundial de carn de porc continuarà augmentant, gràcies a l’increment de la demanda en països asiàtics. D’altra banda, la nostra estada a la fira EuroTier de Hannover, a Alemanya, el passat mes de novembre, ens ha servit per presentar algunes de les novetats amb més potencial de l’empresa: el Dositronic, un innovador sistema d’alimentació electrònica, i la màquina per a la separació líquid-sòlid de purins. Precisament, aquesta és una de les noves línies de negoci que inclou el pla de creixement de l’empresa i que ens ha de permetre duplicar les vendes i crear nous llocs de treball. Així, volem rebre el nou any amb optimisme i ganes de continuar creixent. I fer-ho des d’Agramunt. Bones festes! Gener Romeu

Encara que moltes vegades, i sobretot, la gent jove no associï el cognom amb el renom de la casa, la Rosa reconeix que "com totes les cases que tenen un renom, la seva història la coneixen poques persones", i afegeix que "ens agradaria molt que el renom perdurés, i més ara que la plaça del Mercadal ha estat declarada Bé Cultural d'Interès Nacional i és un lloc amb moltes cases amb renom".

Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: rotecna@rotecna.com Direcció: Gener Romeu Redacció, maquetació i publicitat: Tamara Lombardo. Disseny, preimpressió i Producció: Montserrat Guerrero. Col·laboradors: Anna Pujadó, Teresa Duran, Joan Pedrós i Marta Eroles.

Dipòsit legal L-213-99

CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com PUBLICITAT IMPULS tamara.lombardo@rotecna.com IMPULS DIGITAL / issuu.com/rotecnapress BLOG / impulsagramunt.blogspot.com.es XARXES / IMPULS-d-Agramunt Vista de la façana de Cal Mils, a la plaça del Mercadal. Foto: RotecnaPress.

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals. 3

Nucciarelli Danillo Nucciarelli: “Rotecna treballa i aposta per oferir productes innovadors i de gran qualitat”.

El Danillo i el seu soci Gianpiero a les instal·lacions de Nucciarelli. Foto: Nucciarelli.

L’any 1991 el Danillo i el Mattia Nucciarelli assentaven les bases de Nucciarelli, una empresa dedicada al disseny i fabricació d’instal·lacions i sistemes per a la cria d’animals. Durant aquests anys, la firma italiana ha demostrat la seva capacitat d’expansió i ha desenvolupat projectes tant per Itàlia com per altres països d’Europa. Així, després de 25 anys al servei dels ramaders, el Danillo assegura que “un aspecte fonamental de Nucciarelli és assessorar, ajudar a escollir la millor solució en cada cas i, posteriorment, oferir un seguiment”, i és que, com apunten els gerents de la firma, aquest seguiment és el valor afegir que diferencia a Nucciarelli de les altres empreses del sector. La dilatada experiència de Nucciarelli en el món ramader, així com el treball dels seus dissenyadors tècnics, comercials i instal·ladors, que operen tant en l’àmbit nacional com internacional, han posicionat la companyia com una de les més ben considerades de la República Italiana.

Junts per la qualitat Com explica el Danillo, “la relació comercial amb Rotecna va néixer arran de la cerca d’un producte vàlid, de qualitat i fiable en el temps”, i afegeix: “Rotecna treballa i aposta per oferir productes innovadors i de gran qualitat. Aquestes raons ens van portar a provar els seus productes”. D’aquesta manera, Nucciarelli va començar comercialitzant els slats de Rotecna i, després de la seva excel·lent acollida, l’empresa ha anat ampliant la gamma de productes que ofereix als seus clients, aportant novetats en el camp del porcí. 4

Actualment, Nucciarelli ofereix una àmplia gamma de productes Rotecna per suplir el 100% de les necessitats dels ramaders en totes les fases de la producció porcina. A més, els clients de la firma italiana destaquen, entre altres, els beneficis de treballar amb la tremuja TR2, un producte amb el qual el malbaratament d’aliment és mínim. De la mateixa manera, els grangers incideixen també en la durabilitat i la qualitat dels slats Rotecna. Per aquestes raons, el directiu de Nucciarelli manté que “Rotecna és una empresa sempre a l’avantguarda, que contínuament ofereix productes innovadors i d’èxit”. En aquest sentit, considera de gran importància mantenir aquest nivell de professionalitat per continuar innovant en l’àmbit d’equipament per al sector porcí i oferir solucions que millorin l’eficiència de les explotacions ramaderes dels seus clients.

20 anys treballant junts 20 anys de treball conjunt reafirmen la relació comercial entre Nucciarelli i Rotecna, i és que com detalla el Danillo: “El tracte amb Rotecna va més enllà d’una relació proveïdor-client. Durant tot aquest temps s’ha creat un vincle molt estret que, a la vegada, ha permès posar a disposició dels ramaders italians els productes més innovadors del mercat”. En aquest sentit, tal com explica el Danillo: “Hem de continuar treballant plegats per posar aquests productes al mercat italià i només cal esperar que el futur entre les dues companyies sigui igual de bo, o millor, que en els darrers 20 anys”.

Úmbria, el cor verd d'Itàlia Les muralles etrusques i un espectacular nucli històric medieval configuren Perugia, la capital de la regió.

La plaça del IV Novembre de Perugia, centre neuràlgic de la ciutat.

Coneguda com "el cor verd d'Itàlia", la regió d'Úmbria és una de les més petites de la República Italiana, i l'única que no està situada en els confins terrestres o marítims de la nació.

Paisatges espectaculars Els paisatges purs, immersos en valls verdes i profundes, fan d’Úmbria una regió d'Itàlia que no deixa de sorprendre, formada per turons, muntanyes, conques i valls que s’estenen sobre la conca mitjana del riu Tíber. És també la terra del llac Trasimè, el més gran de la Itàlia central. A més, en el seu territori es poden trobar restes d’assentaments etruscos, ja que Úmbria formava part de l'antiga regió d'Etrúria. Un exemple és Castiglione del Lago, un emplaçament on conflueixen l'encant de la natura, amb el romanticisme dels seus paisatges i la tranquil·litat que ofereixen les seves aigües. Les cascades delle Marmore són un altre dels encants d'Úmbria. Considerades unes de les cascades més belles d'Europa, les seves aigües s'endinsen en el riu Nera amb un espectacular salt de 165 metres. Envoltades d'una magnífica vegetació i uns paisatges preciosos, són un dels llocs preferits dels amants del caiac i altres esports d’aigua. Úmbria alberga joies històriques com l'antiga ciutat romana de Carsulae, la qual era travessada per la Via Flaminia, i que acull monumentals edificis públics, com ara l'Arc de Sant Damià. El bosc petrificat de Dunarobba constitueix un gran exemple dels boscos que existien fa tres milions d'anys, els troncs dels quals presenten un excel·lent estat de conservació.

Imatge de les cascades della Marmore.

Perugia, la capital Les muralles etrusques i un espectacular nucli històric medieval configuren Perugia, la capital de la regió d'Úmbria, una de les ciutats amb major càrrega cultural de tot Itàlia, i és que aquesta localitat és seu de dues universitats: la Universitat degli Studi, fundada l'any 1308, i la Universitat per a estrangers, la més gran d'Itàlia. Perugia compta amb dues muralles, la primera d'època medieval, que s’ha mantingut intacta al llarg d'alguns kilòmetres, i la segona, d’origen etrusc, la qual està caracteritzada pels grans blocs de pedra amb els quals es va construir. El nucli antic de la ciutat és una mostra d’un poblet emmurallat propi del segle XIV, un dels més esplèndids d'Itàlia. Passejant pels seus carrers, arribem fins a la plaça IV Novembre, al centre monumental i social de la ciutat. En aquest indret hi trobem el Palau dei Priori, d'estil gòtic, mostra i símbol del poder civil; la catedral, símbol del poder religiós; i la font Maggiore, del segle XIII, alimentada per les aigües de l'aqüeducte, procedents de Monte Pacciano.

Seu de grans esdeveniments A més de ser una mostra excepcional de patrimoni artístic, Perugia ofereix esdeveniments de fama internacional com ara l'Eurochocolate, durant la tardor, i l'Úmbria Jazz, que se celebra anualment a mitjans de juliol. Aquest festival endinsa la ciutat en una atmosfera màgica, on la música i l'arquitectura de la ciutat creen un ambient extraordinari, amb concerts i espectacles a qualsevol hora del dia en tots els racons de Perugia. 5

Secció d'Expedicions

L’any 2008 s'inverteix a informatitzar tots els codis de productes i crear un magatzem intel·ligent.

FITXA TÈCNICA: • Any creació: 1991 • Treballadors: 13 (11 preparadors i 2 xofers). • Productes expedits/any: 4,5 milions.

D'esquerra a dreta: Abdenasser Mellah, Jonathan Rojas, Joan Marc Brusi, Pablo Sebastián Mozzi, Jordi Hortet, Eduard Artigas, Germà Comella, Joan Bosch, Pedro Cobos, Octavio Bedoya. Foto: RotecnaPress.

De la memòria de l’operari a un magatzem intel·ligent. Aquesta ha estat l’evolució del departament d’expedicions de Rotecna des de la seva creació l’any 1991. Actualment, un equip d’onze preparadors i dos xofers es preocupa de gestionar la sortida de tot el material que sol·liciten els clients. Els inicis de la secció d’expedicions es troben en la nau 5 de Rotecna, la qual funcionava alhora de magatzem i d’expedicions. Els primers anys, l’oferta de productes no era molt àmplia, així que tot el material acabat sortia directament de fàbrica per ser distribuït o es podia col·locar a terra sense problemes fins que se li donava sortida. D’aquesta manera, quan arribava una comanda l’operari la preparava en el mateix espai del magatzem i anotava la sortida del material. Tot es feia de memòria i en paper, i cada setmana es feia inventari dels productes que hi havia a magatzem per saber què faltava i, per tant, què s’havia de produir. Amb els anys, l’augment de la producció va fer necessària la col·locació d’estanteries i comprar una trilateral per poder disposar de més espai i aprofitar l’alçada de les naus. Tot i així, tot era manual i cada vegada que arribava una comanda l’operari havia de buscar cada un dels productes i anotar la seva sortida. No va ser fins a l’any 2008 que es va invertir a informatitzar tots els codis de productes i crear un magatzem intel·ligent que millorés el procés d’expedició dels productes. D’aquesta manera, a la secció es va passar de fer-ho tot manualment a disposar d’un sistema informàtic i d’unes ‘pistoles’ que 6

informaven l’operari d’on estava ubicat cada producte i quina era la quantitat d’estoc disponible. Un avenç que va optimitzar el dia a dia del departament i, alhora, va millorar i agilitzar el servei d’expedició que es prestava als clients. Tot i les millores, la manca d’espai continuava sent un problema per expedicions. L’empresa creava nous productes i invertia en nova maquinària, un fet que es traduïa en un augment de la producció i també de l’estoc per vendre, així cada vegada es disposava de més producte acabat i de menys espai per emmagatzemar-lo. Després d’aportar solucions temporals per donar cabuda a tot el material, el 2013 l’empresa decideix ampliar les seves instal·lacions en uns terrenys contigus a la planta de producció i dissenyar el projecte d’una nova zona d’expedicions que seria una realitat a finals del 2014.

Capacitat per tenir 14 càrregues preparades. La nova zona d’expedicions va suposar un gran salt qualitatiu tant per als treballadors com per als clients finals. Així, la nova zona disposa de tres naus: dos per emmagatzemar palets tancats i una per peces soltes de producte acabat, en la qual cada operari també disposa d’un espai de treball amb una taula i les seves eines. A l’exterior, es disposa d’una gran zona al descobert per emmagatzemar, principalment, slats, i d’una zona coberta per fer les càrregues dels camions i contenidors, amb 14 carrils i dos molls de càrrega.

Secció d'Expedicions

A l’any, Rotecna expedeix una mitjana de 1.500 camions i contenidors, i 4,5 milions de productes.

La nova zona d'expedicions compta amb dos molls de carrega. Foto: RP.

Tot queda enregistrat Per una altra banda, amb l’increment de la producció i del volum d’expedicions, calia gestionar molt bé les possibles reclamacions dels clients per comandes incompletes o en mal estat. És per això que fa dos anys es decideix instal·lar a tots els carretons elevadors una càmera que enregistra les càrregues dels camions i contenidors. Així, davant d’una reclamació, sempre es pot comprovar amb imatges el material que s’ha carregat. Una opció que des del departament d’expedicions asseguren que ha servit per reduir de manera important les reclamacions que es tramitaven per possibles errors en les càrregues.

1.500 camions/contenidors expedits a l’any Expedicions carrega diàriament una mitjana de tres contenidors i entre dos i tres camions, a més de servir petites comandes.

D’aquesta manera, a l’any, s’expedeixen una mitjana de 1.500 camions i contenidors. Els països d’Amèrica del Sud com Guatemala, Colòmbia i Mèxic, són les destinacions internacionals amb més demanda. Pel que fa als productes, aquest 2016 l’slat de deslletament 60x80 i els panells estan sent els productes estrella.

Seguim creixent El moviment de feina a la secció d’expedicions és continu des de primera hora del matí fins a les 17 h de la tarda quan es tanca el servei de càrrega. Davant de l’elevat volum de feina i les expectatives de creixement de l’empresa el futur del departament implicarà poder oferir més hores de servei de càrrega.

Jordi Hortet. Cap d'Expedicions "Des d’un principi he pogut organitzar-me a la meva manera, sempre complint amb la feina". el Gener, però durant aquells mesos vam haver de parlar molt sobre com seria la nova zona. Em vaig sentir valorat dins de l’empresa. Per una altra banda, jo vaig ser qui va implantar el sistema informàtic i de ‘pistoles’ que hi ha al departament des del 2008, i, tot i que ara s’ha de renovar, estic molt orgullós de com ha funcionat i del canvi que va suposar la seva implantació. És clar que també hi ha hagut moments dolents, però aquests han servit per fer-me més fort.

El Jordi Hortet al magatzem d'Expedicions. Foto: RotecnaPress.

Informàtic i programador, el Jordi Hortet, decidia fa 10 anys deixar enrere una llarga trajectòria en una empresa de màrqueting directe per començar a treballar a Rotecna. Així, el 26 d’octubre del 2006 iniciava una nova etapa professional com a responsable d’Expedicions. Com recordes els teus inicis a l’empresa? Van ser durs, perquè no vaig tenir a ningú que m’ensenyés, ja que l’anterior encarregat del departament feia uns mesos que havia plegat. Així, quan vaig arribar em vaig trobar amb un magatzem i unes expedicions que eren un caos, tenia dos torns a càrrec meu i havia de posar ordre a la secció perquè la feina sortís! Em vaig haver de posar les piles en poc temps i va ser dur. Què és el que més t’agrada de treballar a Rotecna? La llibertat amb què sempre he pogut treballar a l’hora de gestionar el meu departament. Com que no vaig tenir cap mestre que m’ensenyés com funcionava expedicions, des d’un principi he pogut organitzar-me a la meva manera, sempre complint amb la feina. Per sort, m’ha anat bé i crec que la secció ha millorat molt, i així ho demostren els números. Vaig agafar un departament que estava a zero i crec que ja anem pel 8,5, ja que sempre hi ha coses per millorar per arribar al 10. Estic orgullós del que he fet aquí. Quina és l’etapa que més recordes de les viscudes a Rotecna? Probablement, el projecte de traslladar expedicions a on som ara. Jo fins llavors, per la meva feina, havia tingut poc tracte amb 8

Ens podries explicar alguna anècdota viscuda? Tinc moltes anècdotes, principalment relacionades amb els xofers que vénen a carregar material. De vegades tenim autèntiques batalles, bàsicament perquè tots volen ser els primers a carregar i no pot ser, ja que ho fem per ordre d’arribada. Recordo un dia un xofer que va arribar quan ja hi havia tres camions davant seu i li vaig dir que era el quart, doncs, va marxar ben enfadat com si no l’haguéssim volgut carregar! Com és la relació amb els companys? La veritat és que al nostre departament tenim molt bon rotllo. Jo sóc un més d’ells, no els tracto com si fos el seu encarregat, tot i que quan fa falta, òbviament, els crido l’atenció. Em refereixo que si he d’estar amb ells fent la seva feina, hi estic, i això m’ha donat bon resultat, ja que sempre que els demano alguna cosa em responen molt bé. Com valores la capacitat d’innovació de Rotecna? Rotecna ha tingut sempre una gran capacitat innovadora, contínuament està traient nous productes al mercat, fet que l’ha situat com l'empresa capdavantera en el sector porcí. Precisament, expedicions sempre ha anat creixent a mesura que l’empresa ha anat traient nous productes, ja que augmenta la producció i ens quedem sense espai on emmagatzemar el producte acabat. Davant de les expectatives de creixement de l'empresa, quina creus que pot ser la teva aportació? Jo tinc ganes i il·lusió per seguir millorant. Com sóc informàtic i programador a mi les noves tecnologies m’encanten i sempre intento estar a l’avantguarda del més nou i m’encantaria poder-ho aplicar aquí. Una de les millores que crec que s’haurien d’introduir a expedicions seria substituir les actuals ‘pistoles’ per PDA i estar tots connectats.

EuroTier, fira de referència pel sector Rotecna ha rebut en el seu estand la visita de clients de tot el món que representen entre el 60% i el 70% de la seva facturació.

Durant els quatre dies de fira, Rotecna ha rebut en el seu estand la visita de clients de tot el món que representen entre el 60% i el 70% de la seva facturació. “EuroTier és un no parar de feina, però et permet veure a tothom en pocs dies”, comenta l’Òscar, que destaca que “la sensació general entre els professionals és d’optimisme davant les perspectives que el consum mundial de carn de porc continuarà augmentant, especialment, per la demanda xinesa”.

L’estand de Rotecna a la fira EuroTier 2016. Foto: RotecnaPress.

Una edició més, tot l’equip comercial de Rotecna i el seu departament de R+D+i es va desplaçar el passat mes de novembre fins a Hannover, Alemanya, per participar a EuroTier, la fira internacional més important per al sector ramader. En aquesta ocasió, Rotecna va presentar tres nous productes en el camp de l’equipament porcí: el Dositronic, un innovador sistema de gestió integral d’alimentació electrònica per a maternitats i gestacions; el SIX-D, un dosificador per a doble línia d’alimentació i les noves boques de caiguda. Per una altra banda, EuroTier va ser l’aparador escollit per anunciar una de les noves línies de negoci de la firma dins del seu pla de creixement: un separador de purins, que permet el tractament de grans cabdals de purí amb un baix consum energètic. El responsable comercial a Europa de Rotecna, Òscar Toledano, assegura que els visitants han rebut molt bé i amb interès les novetats presentades: “Són productes que aporten solucions a problemes que impliquen una pèrdua de diners en la producció porcina, per tant, a priori, són productes que han d’anar molt bé. A més, es poden instal·lar tant en granges noves com en explotacions existents”.

Tot i això, la realitat també varia en funció de la zona geogràfica. Així, entre els clients europeus l’optimisme és menor, ja que tot i l’increment de la demanda xinesa hi ha poques perspectives de creixement com a conseqüència de la situació de sobre oferta i els sobre costos en la producció per qüestions mediambientals, “en canvi els clients americans i asiàtics tenen millors expectatives de futur”. En aquest sentit, l’Òscar comenta que han estat treballant per concretar una col·laboració a la Xina amb un dels productors de porcs més gran del món. “Actualment, països com Xina, Vietnam o Filipines aposten per un model de producció porcina més industrial i sostenible i, en aquest sentit, per poder avançar han de mirar a Europa, un fet que a nosaltres ens beneficiarà”, afirma. Per una altra banda, l’estada a EuroTier també ha servit per presentar el nou catàleg general de productes de la firma i la nova imatge per als pròxims anys, amb una clara aposta per la innovació. Aquesta també ha sigut una edició especial coincidint amb el 25è aniversari de Rotecna i la posada en marxa del pla d’expansió que ens portarà un important creixement en el futur. En l’edició d’enguany, EuroTier ha comptat amb la presència de 2.629 expositors procedents de 58 països i 163.000 visitants, dels quals 36.000 eren internacionals. Amb els anys, EuroTier s’ha convertit en la fira de referència del sector porcí, i ramader en general, fet pel qual és una oportunitat per a les empreses que aposten per la internacionalització, com Rotecna, estar presents i utilitzar aquesta plataforma per presentar les últimes novetats. 9

Anna Pujadó Grau. Llevadora i assessora de lactància.

"Mama, papa, si ploro és perquè us necessito"

Els nadons necessiten el contacte amb els seus pares igual que l'aliment, quan ploren no ho fan perquè tenen ganes de fer-nos la "punyeta", ho fan perquè ens necessiten.

Quan acabes de ser mare o pare, sobretot quan és per primera vegada, moltes persones del nostre entorn més proper, i no tant, ens donen consells sobre la criança dels fills, basant-se en creences, en allò que "s'ha dit sempre" i allò que la nostra cultura i societat accepta com a "normal". Massa sovint s’escolten frases com "no l’agafis en braços que s'acostumarà", "ha d’aprendre que la vida és dura", "és bo que plori, perquè se li eixamplen els pulmons", "ha de ser independent", "ha d’aprendre a calmar-se sol", "millor que dormi a la seva habitació des del primer dia", "l'estàs mal criant amb tants braços"... Aquestes són només uns exemples del que senten moltes mares cada dia. I què hi ha de veritat en tot això? Res de res. Són un conjunt de frases producte de falses creences, basades en les necessitats dels adults i no en les dels nens. Dins del grup dels mamífers, els humans som els que naixem més immadurs, no podem caminar, per tant, no podem seguir la nostra mare com faria un vedell o una girafa, i tampoc podem agafar-nos al coll de la nostra mare com faria una mona, per tant, depenem totalment dels nostres progenitors, i els nadons ho saben, saben que sols no podrien sobreviure. Per això, tenen mecanismes d’alarma, com el plor, per fer-se sentir. 10

Cal que tinguem en compte que els nadons es passen 9 mesos dins l'úter de la seva mare, un entorn càlid i segur, i quan surten es troben amb un món ple de sorolls i una llum encegadora. Imagineu que un dia a mitjanit i sense avisar us posen al mig del Camp Nou, ple de gent i amb tots els focus encesos i enfocant-vos, què sentiríeu? Por, atabalament, estrès, inseguretat... Així és com se sent un nadó quan neix. I davant d'aquest món, el pit de la mare és el lloc més segur, ja que senten el seu cor, la seva escalfor i hi tenen l’aliment. És per això que els nadons necessiten el contacte amb els seus pares igual que l'aliment, quan ploren no ho fan perquè tenen ganes de fer-nos la "punyeta", ho fan perquè ens necessiten. Ploren per tot, sí, però perquè no tenen cap altra manera d’expressar-se. Deixar-los plorar és cruel, així com acostumar-los a "l’abandonament" i a no atendre les seves necessitats bàsiques. Pressuposem que quan una persona adulta plora ho fa per alguna raó important i, per tant, intentem consolar-la o ajudar-la, en canvi quan és un nadó o un infant el que plora pensem: "Ens vol prendre el pèl, deixem-lo que plori una estona, ja es cansarà, que s’acostumi que la vida és dura..." quan, simplement, el què ens està dient és que ens necessita a prop. Com la major part dels processos de la vida, la "independència" del nadó és evolutiva, quan neixen ens necessiten molt, però de mica a mica van creixent i fent canvis: un dia juguen al nostre costat, un altre dia juguen a dues passes, un altre ja corren pel parc, un altre van sols a buscar el pa... És un procés evolutiu i cada infant va al seu ritme. No és millor o pitjor un nadó que amb 9 mesos necessita ser portejat constantment o un altre que prefereix jugar i anar a quatre grapes a tot arreu, l'important és que sigui l'infant qui marqui el ritme i els seus pares hi siguin per acompanyar-lo amb respecte i confiança. D’aquesta manera tindrem adults més segurs de si mateixos, amb gran capacitat per gestionar l'estrès i que actuaran amb respecte i empatia envers les persones que els envolten, perquè això és el que els hi hauran ensenyat de ben petits.

Repte Stargardt Go, Margaret Creus

"Hi ha un moment en el qual et dius a tu mateixa que no pots continuar lamentant-te i decideixo que, a partir de la meva experiència, he de fer alguna cosa". Margaret Creus lidera el projecte #StargardtGo. Foto: RotecnaPress.

La vida ens posa reptes que mai hauríem imaginat que emprendríem. Aquest és el cas de la Margaret Creus, pediatra de professió, que fa 4 anys va descobrir que el més gran dels seus tres fills patia Stargardt, una malaltia rara que implica una pèrdua progressiva de l’agudesa visual. Tot i la forta batzegada que va suposar aquella notícia, la Margaret va optar per no resignar-se, per buscar respostes i per treballar amb un objectiu molt clar: aconseguir fons per tal que s’obrin línies de recerca per millorar la qualitat de vida d’aquests pacients i, en el millor dels casos, trobar una cura per la malaltia d’Stargardt i altres patologies de la retina. Quan vas descobrir que el teu fill tenia Stargardt? Crec que ell va començar a perdre la visió als 6 anys, ja que quan dibuixava vèiem que s’havia de fer ombra amb la mà i agafava postures estranyes. Al principi, no li vam donar importància, ja que els nens de vegades agafen vicis, però a partir de tercer de primària ens va començar a dir que no veia la pissarra, així que vam anar a l’oftalmòleg, qui ens va dir que, tot i que l’agudesa visual no era del tot normal, no es veia cap lesió i que segurament era una manera de cridar l’atenció perquè feia poc que havia nascut el seu germà petit. A l’any següent, vam tornar-hi i havia perdut més visió, així que se li van fer més exploracions que van servir per descartar que tingués cap malaltia greu. Finalment, a la revisió de sisè i veient que continuava perdent visió, se li van realitzar noves proves, les quals, juntament amb un estudi genètic, van confirmar que el Roger tenia Stargardt. Com vas rebre la notícia? Primer vaig passar per una fase de dol, ja que et trobes que tens el diagnòstic d’una malaltia rara i ningú en sap res. Et sents molt 12

desemparat. Finalment, però, hi ha un moment en el qual et dius a tu mateixa que no pots continuar lamentant-te i decideixo que, a partir de la meva experiència, he de fer alguna cosa, i que cal treballar per donar algun tipus de resposta als pacients. I què és el primer que vas fer? En aquest cas, com que no hi havia res fet, vaig començar per buscar informació a les xarxes socials i seguir tots els grups d’Stargardt del món a la recerca de respostes. Va ser així com, per casualitat, vaig veure que l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona presentava una plataforma 2.0, que s’anomena Rare Commons, i que pretén abastar malalties minoritàries. A partir d’aquí me’n vaig anar a la presentació amb el meu projecte de PedRetina sota el braç i a l’hora del cafè els hi vaig fer arribar. Al cap d’uns dies em van trucar per parlar del projecte, els hi va semblar interessant i llavors, d’acord amb el servei d’oftalmologia de l’hospital, es va crear en Rare Commons un grup pediàtric de distròfies de retina. D’aquesta manera, ara ja hi ha un espai virtual on la gent pot preguntar i les qüestions estan supervisades per un professional. Concretament, aquest grup contempla cinc patologies: distròfies de cons, acromatòpsia, l’amaurosi congènita de Leber, retinosquisis lligada al cromosoma X i la malaltia d’Stargardt, que són les que més sovint afecten nens. D’altra banda, a l’octubre vas aconseguir que el Parlament aprovés una proposició resolutiva sobre l’abordatge de la baixa visió i la ceguesa. Com va ser? En un primer moment, jo m’havia plantejat crear una unitat d’atenció a les famílies amb Stargardt de Lleida, però al ser una malaltia minoritària hi havia molt pocs casos. Va ser llavors quan

Repte Stargardt Go, Margaret Creus

Alguns dels agramuntins que participen en curses com a equip #StargardtGo, per donar a conèixer el repte. Foto: Margaret Creus.

se’m va ocórrer que hi hauria d’haver un marc legal que vetllés tota la problemàtica relacionada amb la baixa visió i la ceguesa, així que em vaig documentar sobre com fer una Proposició Resolutiva, vaig buscar informació i la vaig redactar. El 2 de juny va entrar a registre al Parlament i el 27 d’octubre tots els grups parlamentaris la van aprovar per unanimitat. Aquesta proposició contempla un abordatge integral i multidisciplinari als pacients amb baixa visió i ceguesa, és a dir, que hi hagi un punt de referència on els pacients es puguin adreçar i se’ls pugui explicar, per exemple, que han de tenir un estudi genètic fet perquè moltes d’aquestes malalties són hereditàries, que se’ls informi sobre les ajudes que hi ha, quin suport tecnològic poden tenir, quina atenció psicològica hi ha i quan es pot demanar l’afiliació a l’ONCE. Després d’aquestes dues fites ara has iniciat el repte StargardtGo. Com sorgeix la idea? Després d’haver posat en marxa el grup pediàtric de distròfies de la retina a la plataforma Rare Commons, la relació amb el Sant Joan de Déu és molt bona, hi ha un equip molt maco de gent amb moltes ganes de fer coses i em sento amb la necessitat de donar-los-hi suport i de recaptar fons per tal que aquesta plataforma pugui créixer i abastar més patologies i pacients. És per això que vaig parlar amb Solidaritat Sant Joan de Déu per saber com funcionava el finançament de projectes i em van explicar que gran part de la recerca es fonamenta en donacions particulars i que ells treballen amb migranodearena.org, una plataforma de micromecenatge pionera a l’estat espanyol. Llavors vaig estar mirant diferents reptes i vaig decidir fer el meu. Després de plantejar diferents alternatives vaig pensar a fer un repte fonamentat

en l’esport, concretament, crear un equip d’esportistes que participin en diferents competicions, principalment de running i BTT. Així, d’una banda, fem difusió de la problemàtica que comporta la baixa visió i la ceguesa i, de l’altra, animem a les curses a què se sumin a la nostra causa i ens ajudin a recaptar fons. De fet, aquest equip ja comença a ser una realitat i la cursa del Torró ha estat la primera prova que s’ha sumat al repte, destinant-hi un euro de cada inscripció i creant un dorsal 0. En total, es van recaptar 965 euros. Quin és l’objectiu del repte? Primerament recaptar fons, en segon lloc, donar a conèixer una realitat que són les malalties minoritàries i, concretament, les distròfies de retina, i, en tercer lloc, transmetre el missatge que tothom, com a membre de la societat a la qual pertanyem, pot provocar un canvi, que la resignació no existeix. A què es destinaran els diners? Ens hem marcat aconseguir 10.000 euros i tots els diners aniran destinats al grup pediàtric de distròfies de retina de la plataforma Rare Commons de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Actualment, la seva feina se centra en, a través del registre de pacients amb què compta, fer una correlació de genotip-fenotip, és a dir, esbrinar per què hi ha nens amb Stargardt que poden mantenir una visió relativament acceptable fins a una determinada edat i d’altres que es queden cecs abans?, què és el que fa que hi hagi nens que es comportin d’una manera o d’una altra amb el mateix diagnòstic?… Aquesta és una manera de començar a treballar, ja que estem parlant de malalties de les quals no en sabem res. 13

Repte Stargardt Go, Margaret Creus I a l’estranger, hi ha línies d’investigació obertes? Sí. Mentre aquí s’està treballant amb el diagnòstic genètic, als Estats Units ja es treballa en tractaments i hi ha tres malalties de retina que tenen una teràpia molt a prop i prometedora per tal que nens cecs puguin recuperar la visió. En aquest sentit, estic convençuda que en el moment que caigui una d’aquestes patologies aniran caient la resta. Per això és tan important que hi hagi un registre centralitzat de pacients, saber on són, quin diagnòstic tenen i que el diagnòstic genètic sigui molt acurat, com contempla la proposició resolutiva aprovada pel Parlament. Quina està sent la resposta de la gent al repte? La veritat és que està sent molt positiva. Quan vaig presentar el repte a Agramunt, em vaig quedar molt sorpresa, perquè va tenir molt bona acollida per part de molta gent. Ara, portem 3.278 euros recaptats, a data de 22 de novembre. El repte s’allargarà fins al 31 de desembre de 2017. Precisament, ara estem mirant el calendari de competicions de l’any que ve i contactant amb els organitzadors de les diferents curses per veure si volen col·laborar amb nosaltres.

De quina manera pot col·laborar la gent amb el repte? Tot i que per començar, hem fomentat el repte en l’esport, qualsevol activitat és bona per recaptar fons: una obra de teatre, un sopar solidari... D’altra banda, la gent també pot fer la seva donació directament a la plataforma www.migranodearena.org, buscant el repte StargardtGo, és molt fàcil i tota aportació és benvinguda. Un cop acabat aquest repte, què faràs? Continuar treballant, ja que el meu objectiu va molt més enllà. La meva idea és que el que ara és una plataforma virtual s’acabi constituint com una entitat física, que hi hagi un Registre Centralitzat de pacients, que hi hagi un Biobanc i que es comencin a establir línies de recerca coordinades. L’objectiu final és que les teràpies que s’estan fent en altres països es desenvolupin també al nostre país, que siguin els investigadors d’aquí que treballin, ja que n’hi ha de molt bons, i que els pacients puguin beneficiar-se del seu treball. Els pacients hem d’anar de la mà amb metges i investigadors si volem progressar, i hem de ser capaços de convertir-nos en membres actius de tot el procés.

Associació TradiSió

Tonades del llibre d'Orgue d'Agramunt L'organista agramuntí Francesc Casades (18441918) fou intèrpret de llibertats d'orgue, amb la sort de conservar-ne les transcripcions.

A la imatge es poden veure les golfes de la casa de Francesc Casades. Foto: RotecnaPress.

En el moment àlgid dels orgues a Catalunya (segles XVIII i XIX), la música sacra, tot i tenir uns cànons i repertoris força estrictes, deixava un oasi de llibertat en l'època de Nadal, en el qual els organistes podien interpretar un repertori al seu gust, el qual es basava en balls i cançons populars. Aquesta particularitat és el que coneixem avui dia com Les Llibertats d'Orgue. En molts casos, aquestes melodies es transcrivien en els anomenats llibres de llicències o llibres d'orgue, i aquest és un dels motius pels quals moltes melodies populars de l'època no s'han perdut. L'organista agramuntí Francesc Casades (1844-1918) fou intèrpret de llibertats d'orgue, amb la sort de conservar-ne les transcripcions, les quals posteriorment foren trobades per Joan Tomàs i Joan Amades l’agost de 1929 amb motiu de la recerca de melodies per a l'Obra del Cançoner popular de Catalunya. Concretament, foren 2 plecs de partitures amb un total de 176 melodies (111 + 65). Els plecs foren cedits per la filla de l’organista Socors Casades i foren transcrits a Barcelona el novembre i desembre del mateix any. Després foren retornats per correu a la seva propietària i així consta en el dietari de l’OCPC. Per boca del descendent Josep Gassó i Casades (E.P.D.), tot el material del seu avi continuaria a les golfes de la mateixa casa d’Agramunt on vivia, ja que ens explicava que s’hi ha anat mantenint en les generacions posteriors. Això ens indica que molt probablement a la casa es trobi el paquet retornat per Amades, la qual cosa suposaria tenir els originals, amb l'afegit de poder consultar més material que podria haver passat per alt als dos recercadors, i que podria ser força interessant. Parlem de música tradicional, però també de material que formava part de 16

la música de l'època com poden ser masurques, polques, xotis, pasdobles... L'accés a la recerca de tot aquest material és complicat, ja que parlem d'una propietat privada i de més de cent anys des que es van començar a guardar, per tant, cal un permís dels familiars descendents, que actualment no hi resideixen, amb la incògnita de saber en quin estat estan els materials. Localitzant el correu que es va retornar dels plecs que es van transcriure a Barcelona, ja es faria una gran troballa, doncs tindríem una referència sobre qualsevol dubte de les transcripcions. Les tonades emprades en les llibertats d'orgue han esdevingut un material molt valuós, que permet fer una síntesi de la morfologia musical de les músiques populars de l'època i, sobretot, poder reintroduir patrimoni folklòric amb músiques originals. Des que l'any 2001 va iniciar-se el seguici popular de Festa Major anomenat Tradi-Sió, amb el projecte d'anar consolidant balls del poble, la transcripció dels plecs del llibre d'orgue d'Agramunt ens ha regalat melodies com la de l’entrada al ball de bastons, el ball de bastons 2, el ball de bastons 3, el ball del Xurripampi, el del Senyor Pau de les Cantimplanyes, el del Joan i en Nan (ball dels Capgrossos) i el ball de Cascavells. De totes les músiques guardades en els plecs de llibertats d’orgue de Francesc Casades, Amades en va fer una síntesi i en va posar un grapat com a melodies agramuntines, pel fet de no haver-les trobat en cap altre lloc. D'això en continuarem parlant en el proper Impuls.

Dones de l'Esbarjo, 20 anys

"Cada any donem entre 8.000 i 9.000 euros a La Marató, i sumant tots els anys ja hem donat més de 100.000 euros".

D’esquerra a dreta: Maribel Casulleras, Antonieta Gili, Pilar Cárceles, Magda Tallaví, Carme Utges, Manoli Nogales i Pilar Pampalona (actual junta). Foto: RotecnaPress.

Fa 20 anys la figura de la dona a la societat era ben diferent, la majoria de dones no treballaven i es passaven llargues estones soles a casa. Davant d’aquella realitat, un grup d’agramuntines va decidir crear una associació que fos un lloc de trobada, un espai on compartir estones, jugar a cartes, fer manualitats, cuinar... La Maria Carme Escolà i la Pepita Cahelles van ser dues de les impulsores que van establir les bases de la nova associació. “La Pepita ja havia vist a Barcelona aquest tipus d’entitats i va proposar posar-la en pràctica a Agramunt, perquè les dones tinguessin un lloc on anar a esbargir-se”, explica la Magda Tallaví, actual presidenta de l’entitat. Durant els primers anys, l’associació va tenir molt èxit i va arribar a comptar amb més de 400 sòcies. “Ara som unes 270, d’entre 35 i 90 anys, i és que cal tenir en compte que els temps han canviat, la majoria de dones treballen i les més joves, entre la feina i la canalla, no disposen de temps lliure. La vida és molt diferent”, comenta. Per conèixer com funciona l’Associació de Dones de l’Esbarjo d’Agramunt, una de les entitats més actives de la vila que enguany ha complert 20 anys, ens reunim amb l’actual junta al local que tenen a la plaça del Mercadal, als baixos de cal Mas Vell. Així, ens trobem amb la Magda Tallaví (presidenta), la Pilar Pampalona (vicepresidenta), l’Antonieta Gili (tresorera), la Paquita Cárceles (secretària), la Maribel Casulleras, la Manoli Nogales i la Carme Utges (vocals), per fer una mica de memòria sobre el passat i el present de l’entitat, mentre elles van tallant castanyes, ja que a la tarda celebren la Castanyada amb les membres de l’associació. 20

Activitats, festes, sortides... Al llarg de l’any l’entitat organitza una vintena d’activitats entre cursos, festes, conferències i sortides. “Amb els anys hem evolucionat, al principi no es feien tantes coses, però, a poc a poc, hem anat incloent festes i activitats, i la veritat és que som una entitat amb molt moviment”, destaca la Magda. Així, per una banda, de setembre a juny, coincidint amb el calendari escolar, el local de l’associació acull una activitat diferent cada dia: català, ioga, manualitats, anglès i gimnàstica, a les quals les sòcies poden apuntar-se per un preu simbòlic. A més, el local està obert totes les tardes per aquelles sòcies que vulguin anar a passar una estona, jugar a cartes, a jocs de taula, a llegir... Per una altra banda, al llarg de l’any, organitzen diferents festes gratuïtes per les sòcies com la festa de Santa Àgueda, la festa de la panada per Setmana Santa, Sant Joan i la Castanyada, a més de conferències i sortides al teatre. També organitzen activitats obertes als agramuntins com la Revetlla d’estiu i l’escala en hi-fi per recaptar fons per La Marató de TV3. Finalment, participen en altres actes organitzats per diferents entitats de la vila i per l’Ajuntament.

100.000 euros recaptats per La Marató “L’escala en hi-fi és l’activitat més important de l’any i a la qual destinem més temps”, explica la Maribel Casulleras, vocal de l’associació, que afegeix: “Tot i que ens porta molta feina, ens serveix per recaptar molts diners. Cada any donem entre 8.000 i 9.000 euros a La Marató, i sumant tots els anys ja hem donat més de 100.000 euros”. La Carme Utges, vocal de l’entitat, és la membre de la junta responsable de gestionar i organitzar l’escala

Dones de l'Esbarjo, 20 anys

Les sòcies de l’entitat que van participar en la festa del 20è aniversari l’abril passat. Foto: Dones de l’Esbarjo.

en hi-fi: “Comencem a treballar a l’estiu per decidir què fem, triar el repertori de cançons, les persones que les interpretaran... i, a partir de mitjans d’octubre comencem els assajos, treballem en el vestuari i ens reunim amb els homes, que col·laboren amb l’entitat, per concretar l’escenografia”. En total, l’escala en hi-fi de les Dones de l’Esbarjo mobilitza una quarantena de persones per fer tres representacions els dies 6, 7 i 8 de desembre. Una de les novetats que es va incloure l’any passat, és que també participen homes. “Abans els papers d’homes els fèiem les dones, però des de l’any passat els fan els homes”, explica la Magda Tallaví, que, en aquest sentit, afegeix que des de fa 10 anys la junta va decidir obrir l’associació als homes en algunes de les seves activitats, com les excursions i les sortides que fan a fora.

Com us organitzeu? Tot i que gestionar una entitat amb més de 270 sòcies no ha de ser fàcil, la Magda assegura que no acostumen a tenir problemes en aquest sentit: “Des de la junta sempre anem a una, prenem les decisions i treballem per organitzar totes les activitats, ja que bona part de la feina la fem nosaltres, tot i que sempre comptem amb la col·laboració d’algunes membres. Entre totes arribem a tot arreu”. Per facilitar l’organització de les diferents activitats, a més de reunir-se setmanalment, cada any la junta envia una carta a les sòcies amb el calendari de festes, i per Santa Àgueda celebren l’assemblea general, paral·lelament a la festa de la panada, per presentar els comptes i, cada dos anys, renovar la junta.

Pel que fa al finançament de l’entitat, aquesta funciona principalment gràcies a la quota anual de les sòcies (14 euros), als 700 euros que ingressen de la loteria i als 200-300 euros que fan de caixa a la paradeta que munten a la Mostra Dvins. “Abans teníem una subvenció de l’Institut Català de la Dona, però des de fa dos anys ja no la tenim”, comenta l’Antonieta Gili, tresorera de l’associació, que afegeix: “Per sort no tenim despeses de local, ja que ens el cedeix l’Ajuntament. A canvi, nosaltres sempre estem disposades a col·laborar amb tot el que el consistori ens demanin”. Així, la principal despesa de l’entitat són les festes que organitza, que són gratuïtes per les sòcies.

El futur L’Associació de Dones de l’Esbarjo és una entitat oberta al poble, per això animen a totes les dones a apuntar-s’hi. Per fer-ho tan sols s’han d’atansar al local de l'associació a la plaça del Mercadal, donar-se d'alta i pagar la quota anual. De cara al futur, els canvis més immediats de l’entitat passen per una renovació de part de la junta, ja que algunes de les seves integrants fa més de 15 anys que estan al capdavant de l’associació i creuen que ha arribat el moment que d’altres dones ocupin el seu lloc. “És el moment de donar pas a altres persones amb noves idees”, assegura la Magda. “A l’entitat hi ha dones molt preparades per posar-se al capdavant, es tracta de tenir temps i ganes. A més, la junta, i jo personalment, estarem a disposició del nou equip per donar un cop de mà sempre que convingui, per tal que el traspàs sigui el més còmode i fàcil possible”, conclou l’actual presidenta, que confia amb què algú s’animarà a posar-se al capdavant de l’entitat. 21

Míriam Buireu – LONDRES

“Després del Brexit el sentiment és d’incertesa, sobretot entre les persones, com jo, que no som angleses”.

La Míriam a Northamptonshire. Foto: Míriam Buireu.

Londres, ambient urbà i racons naturals per desconnectar

En un dia la vida de la Míriam Buireu va fer un gir de 360 graus i, en poc més de dues setmanes, ho tenia tot enllestit per canviar el seu dia a dia a Barcelona per iniciar una nova etapa a Londres. “Al maig del 2013, l’agència de publicitat on treballava tancava les seves oficines de Barcelona i Madrid, així que el matí abans de signar la rescissió del contracte vaig enviar correus d’acomiadament a clients i proveïdors nacionals i internacionals i, el mateix dia, vaig rebre una trucada d’una agència de Londres per unir-me al seu departament internacional”, recorda la Míriam, que afegeix: “Tot i que no va ser una decisió fàcil, ara estic molt contenta d’haver estat valenta i haver escollit aquest camí”. Per sort, uns anys abans, en acabar la universitat, la Míriam va estar vivint un any a Londres per millorar l’anglès, així que un cop pressa la decisió de marxar va contactar amb els amics que havia fet anys enrere, i que encara estaven a Londres, per demanar-los ajuda per trobar pis. Així, el 5 de juny de 2013 viatjava a la capital londinenca i cinc dies més tard s’incorporava a la seva nova feina. Tot i comptar amb ajuda, la Míriam reconeix que després de sis anys vivint a Barcelona no entrava en els seus plans marxar a viure a l’estranger, de manera que “les primeres setmanes van ser dures”. “Arribar a una ciutat on no coneixes molta gent, és difícil, al principi”, assegura. És més, com que tenia un contracte de 3 mesos, “la idea era tornar a Barcelona un cop s’acabés”. Tot i això, el fet que li renovessin el contracte i conèixer qui és ara el seu marit, la van fer canviar d’opinió. La llengua i els horaris londinencs van ser els principals esculls de la Míriam en el seu procés d’adaptació. “Jo pensava que haver estudiat l’idioma des dels 12 anys i haver viscut un any a Londres 24

m’ajudaria, però treballar en una empresa on gairebé el 90% dels treballadors són anglesos i parlen diferents dialectes del Regne Unit, ho va fer tot més complicat. De vegades, jo pensava que els entenia i estava portant una conversa completament diferent”, exclama. Pel que fa als horaris, sopar aviat va ser un canvi d’hàbit important, però explica que ha substituït el berenar pel sopar. De la mateixa manera, quan queda amb amics ho fa ben d’hora a la tarda. En aquests tres anys, la Míriam no només s’ha fet a molts dels costums dels anglesos, sinó que fins i tot s’ha casat amb un anglès. Al cap de poc temps de viure a Londres, va conèixer la seva parella a la feina, el Jon, amb qui després de 3 anys s’ha casat aquest passat mes de setembre. Actualment, viuen a la zona 1-2 de Londres, al barri de Hammersmith & Fulham, al centre de la ciutat. “És un barri tranquil, amb moltes zones verdes, cafeteries i restaurants independents, pubs tradicionals i un mercat local on aprofitem per fer la compra”, explica la Míriam. Pel que fa als preus, assegura que els habitatges són cars i les cases i els pisos petits. En aquest sentit, tot i que estan molt bé vivint a Londres, no descarten, en un futur, viure a Barcelona, “tot i que això dependrà de la situació del mercat laboral a Catalunya”, apunta. En el seu dia a dia, la Míriam reconeix que, encara que té uns horaris bastant flexibles, de dilluns a divendres es dedica a la seva feina i el poc temps lliure de què disposa l’aprofita per fer esport, ioga i sortir amb els companys de feina a fer un beure. En canvi, el cap de setmana el dedica a fer vida social: “Quedo amb els amics, anem a sopar i provem diferents tipus de cuina,

Míriam Buireu – LONDRES ja que a Londres és molt variada, anem de concerts, al teatre, a veure exposicions i també m’agrada passejar pels parcs. No hi ha temps per avorrir-se, sempre hi ha alguna cosa a fer i alguna cosa nova per aprendre o conèixer. L’oferta de Londres és molt àmplia”, assegura. Després de 3 anys vivint i treballant a Londres, la majoria dels amics de la Míriam són anglesos, és per això que assegura que “els britànics són molt amables i oberts a altres cultures, a més de puntuals i educats”. Tot i això, assenyala que, en l’àmbit familiar, les relacions “no són tan unides com les nostres”. En el marc de la seva relació amb la gent del país, després que el passat mes de juny els anglesos votessin al Brexit sortir de la Unió Europea, la Míriam explica que “va ser un xoc bastant gran, no esperàvem aquell resultat, ja que les enquestes deien el contrari”. En l’àmbit econòmic, assegura que el resultat està afectant negativament els mercats i, en general “el sentiment és d’incertesa, sobretot entre les persones, com jo, que no som angleses”. Amb tot, i a l’expectativa del que pugui passar, el que més li agrada a la Míriam de viure a Londres són “totes les opcions que et dóna viure en una gran ciutat, com tenir l’oportunitat de provar cuines d’arreu del món, comptar amb una gran oferta cultural al teu abast i el fet que totes les exposicions són gratuïtes”, l’única part negativa és el clima (coincideix amb el que ja ens han apuntat altres agramuntins que resideixen al Regne Unit en edicions anteriors). Respecte a les festes de la ciutat, la Míriam destaca The Guy Fawkes Night (la nit de les fogueres), que se celebra el 5 de novembre amb focs artificials als parcs de Londres, una festa per commemorar el fracàs en l’intent de fer volar amb explosius les cases del Parlament londinenc. Tot i això, viure lluny de casa sempre és difícil. “Enyoro la família, els amics i la Nuca, la meva gosseta, que vaig haver de deixar a casa dels meus pares quan vaig traslladar-me a Londres”, explica la Míriam, que per fer més curta la distància procura venir a Agramunt cada 2 o 3 mesos. “Si agafes els bitllets amb temps, el preu és assequible i només són dues hores de vol”, afegeix. Finalment, si en els pròxims mesos tenim previst viatjar a Londres, la Míriam ens recomana visitar al Borough Market per tastar el millor street food (llocs de menjar al carrer), i trobar paradetes amb productes de gran qualitat de tot el món. En aquest espai, a més, se celebren diferents festivitats, entre elles Sant Jordi. D’altra banda, també ens proposa veure una obra de teatre al West End i, si volem desconnectar una estona, passejar per la vora del riu Richmond per gaudir del paisatge.

El Jon i la Míriam a la boda que van celebrar a Londres. Foto: M.B.

MÉS PERSONAL Què és el que més t’agrada de Londres? La varietat d'opcions d'entreteniment. Com definiries els anglesos? Oberts a totes les cultures i molt educats. El teu menjar anglès preferit: Sunday roast (carn rostida amb patates). Alguna expressió o paraula típica del país: You're pulling my leg: "M'estàs prenent el pèl". Què és el que més trobes a faltar del poble? La família, els amics i la meva gosseta. Què t’emportes a la motxilla després d’uns dies a casa? La maleta sempre torna ben carregada de fuet, pernil i formatge! Penses tornar a Agramunt o Catalunya? Sí. M'agradaria en un futur. 25

Teresa Duran

De Moscou a Sant Petersburg

Catedral de Sant Basilià, a Moscou. Foto: Teresa Duran.

Un dels viatges que havia tingut al cap, era visitar les dues principals ciutats russes, Moscou i Sant Petersburg. El llegat històric d’aquest país, no deixa indiferent a ningú. La Rússia dels tsars amb les seves meravelloses i complexes històries. La Rússia dels Bolxevics, la gran Revolució del poble, l’aixecament d’un país que va canviar la història del món, i el sorgiment de la superpotència durant la guerra freda, conformen un gran llegat cultural i monumental, que justificava plenament aquesta visita. Les dimensions de Moscou se'ns escapen si les comparem amb qualsevol ciutat del nostre país. La plaça Roja és una de les més grans del món, amb 695 metres de llarg i 130 metres d'ample, està situada davant de les muralles del Kremlin i és un espai obert, enorme, en ple centre de Moscou. Al sud de la plaça es troba la Catedral de Sant Basilià, per fora és preciosa amb les emblemàtiques nou cúpules de diferents mides i colors. A l’est hi ha els magatzems Gum, antic centre de racionament reconvertit en luxós centre comercial al davant mateix del mausoleu de Lenin. Si surts de les rutes turístiques, t’adones que Moscou és una ciutat bastant decadent, amb força pobresa, gent donada a la beguda, carrers mal cuidats, edificis amb esquerdes... Però també veiem la nova ciutat que Putin vol mostrar al món, la City, amb grans edificis d’estructura futurista, avingudes impecables i elegants zones de negocis. Moscou és el conjunt de tot això, i cal conèixer les dues realitats. 28

Palau de Peterhof, a Sant Petersburg. Foto: Teresa Duran.

De Moscou a Sant Petersburg agafem el tren diürn d'alta velocitat, per poder gaudir durant quatre hores dels paisatges de les estepes russes. Sant Petersburg, “la Venècia del nord”, és una ciutat majestuosa, va ser la ciutat dels tsars per excel·lència, fundada per Pere el Gran fou la capital de l’imperi durant 200 anys i el llegat monumental així ho demostra: la Fortalesa de Pere i Pau, la Catedral de Sant Isaac, Església del Salvador sobre la Sang Vessada, el Palau i jardins de Peterhof (també anomenat el "Versalles rus"), el Palau de Catalina, residència d'estiu dels tsars, el Palau Pávlovsk... Però el que supera totes les expectatives és el complex del Palau d’Hivern format per cinc magnífics edificis encapçalats pel Museu del Hermitage, una de les pinacoteques més completes del món i a la qual val la pena dedicar unes quantes hores per gaudir de les obres dels grans metres de la pintura mundial. La Nevski Prospekt, amb quatre quilòmetres de llarg, és la principal avinguda de Sant Petersburg. Sorprèn la quantitat de ponts que la creuen, els palaus que l’emmarquen i els singulars edificis de grans empreses que en altres temps van tenir aquí la seva seu. Un passeig per Nevski Prospeckt suposa contemplar vestigis històrics dels esdeveniments que han marcat el món modern. Tot i la seva majestuositat, Sant Petersburg és una ciutat molt agradable per passejar, el riu Neva i els canals li donen un aire de grata tranquil·litat.

Senderisme: Marxa dels Castells

Distància: 54 km. Desnivell positiu: 650 metres. Temps màxim: 14 hores. Data de realització: Març. Imatge de la Marxa dels Castells del 2016. Foto: Marxa dels Castells / Xavier Capdevila.

La Marxa dels Castells és una cita anual ineludible per als amants del senderisme i de la natura. Amb un total de 54 kilòmetres de distància i 650 metres de desnivell, el recorregut de la marxa convida a gaudir dels paisatges característics de la Segarra i visitar els castells que es troben al llarg del camí, passant pels nuclis de Cervera, Guissona, Florejacs, les Pallargues, l’Aranyó, Montcortès i Castellnou d’Oluges entre altres. Precisament, aquesta combinació d’esport i natura és el motiu pel qual l’any 2000 un grup d’amics decideix crear aquesta activitat. Després de la bona acollida de les primeres edicions, en el quart any, l’organització va decidir incloure la prova dins de la Copa Catalana de Caminades de Resistència. Així dels 300 participants inicials es va passar a 700. Any rere any, la prova ha anat guanyant seguidors fins al punt que l’organització ha hagut de limitar les inscripcions a 2.700 places.

Comencem la ruta! De manera alternant, Cervera i Guissona, són el punt de sortida de la marxa. Abans de l’inici de la prova, els participants han de recollir el seu dorsal, i se’ls dóna una samarreta i informació sobre els punts d’avituallament, líquid i sòlid, que hi ha al llarg de l’itinerari. Tot seguit, a les 7 del matí, es dóna el tret de sortida de la prova, per a la qual els participants tenen com a màxim 14 hores per realitzar-la. Entre les parades que hi ha marcades al llarg del recorregut per recuperar forces hi ha: Florejacs, les Pallargues, l’Aranyó, Cervera, Castellnou de les Oluges, Castellmeià i Guissona. 30

En cas d’abandonament, cal notificar-ho en un control de pas o trucar a un telèfon que consta a la targeta de pas. Al finalitzar la prova, tots els participants reben un diploma i un obsequi commemoratiu de la Marxa.

Cal anar preparat La Marxa dels Castells és una prova de resistència, no competitiva i oberta a tothom. Tot i això, és important que els participants estiguin en bon estat de forma i vagin ben preparats per poder-la completar amb èxit. Així, des de l’organització s’aconsella no anar sol durant la prova, hidratar-se bé, portar roba còmoda i adequada i, especialment, un bon calçat que protegeixi bé els peus, que són la part del cos que més pateix en aquest tipus de proves. Per una altra banda, el material que l’organització estableix com a obligatori és: una reserva d’un litre d’aigua, una manta tèrmica, mòbil i una llum frontal.

Si t’agrada la fotografia... Finalment, per als amants de la fotografia, des de la Marxa dels Castells també s’organitza un concurs fotogràfic per tal que els participants capturin els millors moments de la prova des del seu punt de vista. Un total de 2.700 persones participen anualment en la Marxa dels Castells, que aquest 2017 arribarà a la seva 18a edició. Per a aquells que ja estiguin decidits a fer-la, les preinscripcions s’obren a partir de l’1 de gener.

Marta Eroles. Psicòloga, treballadora social i mestra.

Com posar límits al meu fill/a?

Els límits són normes que no han d'entendre's com a imposicions sinó com a eines que possibiliten als nens poder donar respostes satisfactòries a les situacions del seu entorn.

Estrenem secció, i ho fem parlant d'un tema amb el qual molts pares, mestres i educadors s'han d'afrontar en la seva tasca diària: l'establiment de límits als més menuts. Per què hi ha nens que es mostren reticents a seguir les normes? Quines pautes seguim els adults per guiar-los en la seva adaptació social? Els límits són normes explícites o implícites que no han d'entendre's com a imposicions sinó com a eines que possibiliten als nens poder donar respostes satisfactòries a les situacions del seu entorn. Són, per tant, del tot necessaris per al seu desenvolupament. Els nens són éssers inquiets, desperts i constantment comunicatius; però les seves vies de comunicació són diverses depenent de l'etapa evolutiva en la qual es troben. Així, mentre els bebès reclamen l'adult amb el plor, els més grans ho fan, sovint, a través de les paraules i les seves conductes. Explorar el seu voltant forma part del seu desenvolupament normal, però la necessitat d'una adaptació correcta a l'ambient fa imprescindible la presència d'un guia adult que moduli el seu comportament. Sovint, però, els menors mostren reticència en el compliment de les normes i els adults tenim la tendència a culpabilitzar-los i, rarament, ens replantegem la nostra actuació davant la conducta que el nen ha protagonitzat. Adoptar el paper d'educadors no és fàcil i sovint això ens porta a temptejar les accions dels més menuts i actuar en funció de les respostes que ells ens ofereixen. Hi ha una sèrie de claus que els professionals de la psicologia proposem a la consulta i que augmenten considerablement les conductes desitjades i eviten, en conseqüència, les relacions inestables entre pares i fills. 32

• Desaprovació de la conducta, però no del nen. Cal evitar frases com “no fas res bé!” i substituir-les per expressions com ara “el que has fet ha estat malament, però sé que saps fer-ho bé”. • Ser conseqüent amb les advertències. Si prometem, hem de complir, sense excepció. Per això serà necessari que l'advertència sigui real, viable i immediata, per tal que el menor identifiqui la causa amb la conseqüència. • Coherència entre la comunicació verbal i la gestual. Cal mostrar un to de veu segur, sense cridar i rostre amb expressió d'enuig. • Evitar el NO i donar missatges en positiu. Evitar frases com “no corris” i substituir-la per “camina a poc a poc”. El NO és prohibició i incita a transgredir. • Tenir clara l'acció a complir i donar-li opcions per com la compleixi. Si el nostre fill no vol anar a dutxar-se, podem donar-li dues opcions: “pots triar entre anar-hi ara, dutxar-te amb la meva ajuda i després continuar mirant la televisió, o anar-hi després tu sol i sense més televisió. Ja em diràs què esculls”. La implicació del menor en el compliment de la norma permet que se'n senti partícip. • Anticipació. Si el nen/a té certa reticència en complir una determinada conducta, una eina útil és repetir mitja hora abans de l'execució de la mateixa el que haurà de fer. Es tracta de donar-li una ordre senzilla i clara: “s'atansa l'hora d'anar a dormir”, i fer-ho fins a tres vegades mostrant que es tracta d'un compte enrere i fent possible que vagi interioritzant la idea de manera natural.

Tecnologia de reconeixement facial

Amb una sola imatge, és possible accedir a totes les dades personals que un individu comparteix a les xarxes socials.

Actualment, gairebé tothom porta un smartphone a la butxaca, i la proliferació d'aquests telèfons continua augmentant. A aquest fet, cal afegir-hi la preocupant facilitat d'accés a les eines d'identificació i a la informació personal que les persones comparteixen. Per si no n'hi hagués prou, les persones no són conscients que les estan fotografiant i, possiblement, identificant. Davant d'aquest panorama, els joves, sense saber-ho, estan deixant una porta oberta a ser reconeguts a través de les xarxes socials, on ells mateixos són els que publiquen les fotografies que volen compartir. Els avenços tecnològics han aconseguit descentralitzar la logística de reconeixement facial, abans reservada als organismes d'intel·ligència. Una realitat que combinada amb el gran volum de fotografies que pengem a la xarxa, fa pública la vida privada de les persones, especialment, la dels més joves. Així, el nostre rostre s'ha convertit en la nostra empremta dactilar: avui dia, una fotografia és, probablement, una de les dades més personals que tenim. Segons ha demostrat un experiment realitzat pel fotògraf rus Egor Tsetkov, ja és possible identificar-nos amb una simple imatge que algú ens faci, sense permís, pel carrer. Tsetkov va capturar el rostre de gent anònima en diversos llocs públics i va rastrejar aquestes persones per les xarxes socials mitjançant un programa de reconeixement facial, el FindFace. D'aquesta manera es va crear el projecte Your Face is Big Data, que evidencia fins a quin punt queda al descobert la nostra identitat amb només un parell de clics. Amb una simple imatge, el fotògraf va descobrir una gran quantitat d'informació 34

personal de la gent que havia fotografiat, com el seu nom, edat, professió, aficions, lloc de residència... Els resultats van ser interessants: va resultar molt fàcil identificar als joves d'entre 18 i 35 anys, en canvi, el percentatge d'èxit disminuïa dràsticament amb les persones d'una edat més elevada. En alguns casos, la diferència entre la foto publicada per la persona respecte a la imatge obtinguda pel fotògraf, en el dia a dia d'aquestes persones, també va resultar molt rellevant. Aquest experiment ha demostrat com la tecnologia trenca qualsevol possibilitat de tenir una vida privada, i ens dóna algunes pistes del futur que ens espera si continuem compartint la nostra informació personal a la xarxa, com estem fent actualment. El cert és que hem passat de compartir un àlbum de fotos dins de l’àmbit familiar, a fer-ho a escala global. Però, les xarxes socials són les culpables? Alguns experts consideren que no, sinó que ha estat la necessitat de compartir el que ha propiciat això; les xarxes únicament ho han facilitat. El que es busca és una reafirmació de les nostres conviccions, una conducta que mantenim i amplifiquem per poder exhibir els nostres èxits.

Com funciona el reconeixement facial? Els sistemes de reconeixement facial funcionen a través d'algorismes que identifiquen característiques pròpies d'un rostre a partir de la imatge d'una persona. El programa analitza la distància entre els ulls, la grandària del nas, la forma de la cara, etc., i ho compara amb les fotos que la persona, a la qual es vol identificar, comparteix a les xarxes socials.

Bar 3 Hermanos

Camí de les Planes, 5 – Agramunt 973 39 01 52

Peus de porc

El Paquito, l’Antonio i la Lourdes amb els primers propietaris del bar: el Joaquín i l’Ana. Foto: RotecnaPress.

Després de 43 anys des de la seva obertura, el Bar 3 Hermanos és un d’aquells establiments amb una llarga trajectòria a la nostra vila, on el bon tracte amb els clients de sempre és la clau de la seva continuïtat. Per conèixer quina és la seva història, quedem amb dos dels tres germans que donen nom al bar, l’Antonio i el Paquito Cifuentes, ja que el més petit, el Joaquín, va marxar amb 11 anys d’Agramunt per sumar-se als germans de la Creu Blanca. “Aquest bar el van obrir els nostres pares l’any 1973. Després d’haver tingut una xurreria a la plaça del Pou i un bar a l’avinguda Àngel Guimerà, la feina i el moviment que els Kipps començava a generar en aquesta zona del poble els va decidir a traslladar-se, i com que tenien tres fills, van batejar el bar com a 3 Hermanos”, explica l’Antonio, que actualment està prejubilat. Des del 1999, és la seva dona, la Lourdes Cases, qui porta la direcció del negoci familiar, després que els propietaris es jubilessin i els dos germans no es poguessin fer càrrec al 100% del bar perquè dirigien un petit taller de confecció. El principal client del 3 Hermanos són veïns, treballadors i pagesos d’Agramunt, que van, pràcticament cada dia, a esmorzar. “Som un bar, així que principalment fem esmorzars amb una àmplia oferta, des d’entrepans, truites, plats combinats de carn i de peix, peus de porc...”, comenta la Lourdes. Els clients poden esmorzar un plat a escollir amb amanida, beure i cigaló per 8 euros. Els plats que més es demanen són l’arengada amb amanida, la cansalada a la planxa i els peus de porc.

Ingredients: • Peus de porc • All • Ceba • Llorer

• Pebre vermell dolç • Uns bitxos picants • Una picada (amb ametlles i julivert)

3h 30 min. GRAU DE DIFICULTAT:

Elaboració: En primer lloc agafem els peus de porc i els rentem bé, a partir d’aquí els fiquem en una olla amb aigua, juntament amb tots els ingredients: all, ceba, llorer, pebre vermell dolç, una picada i uns bitxos picants, i ho deixem bullir a foc lent durant 3 hores. La clau d’aquest plat és la paciència. Ho podem fer amb menys temps en una olla exprés, però els peus no quedaran tan gustosos. Un cop passades les tres hores, ja podem retirar els peus de porc i servir-los en una cassoleta de fang.

Amb un gran menjador amb capacitat per a 45 persones, el Paquito ens destaca que des de fa 11 anys organitzen anualment un campionat de botifarra, que se celebra tots els dissabtes a la tarda de novembre a març, i que acaba amb un dinar amb tots els participants: “Hi competeixen un total de 16 parelles entre gent d’Agramunt, Castellserà i Artesa de Segre”. A més, diversos establiments del poble hi col·laboren per poder donar uns bons premis als guanyadors. Mirant al futur, la Lourdes ens confessa somrient que la voluntat és continuar com fins ara fins al dia que es jubilin, ja que les filles són a fora estudiant i no hi ha previsió que continuïn amb el negoci familiar.

TRIVIAL 1. El CO2 està augmentant a l'atmosfera. Es tracta d'un gas d'efecte hivernacle que pot provocar... A/ Un augment en la formació de núvols. B/ Un augment en l'emissió d'infrarojos a l'espai. C/ Una absorció de calor major que la del metà. D/ Un augment de la vegetació. 2. Els canvis climàtics són... A/ Un procés en què influeix l'humà. B/ Un escalfament global. C/ Independents del diòxid de carboni atmosfèric. D/ Un procés natural. 3. Quina de les següents causes podria explicar un escalfament global? A/ La posició dels continents a latituds baixes. B/ L’intens vulcanisme. C/ Un augment de la ramaderia vacuna. D/ L'important aposta per l'energia nuclear. 4. En quina latitud s'arriba als valors d'insolació diària més elevats a l'estiu? A/ A la latitud polar. B/ A la latitud tropical. C/ A l'equador. D/ A la latitud mitjana. Característica física del gos Ortre de la mitologia grega.

2C Nota Musical L 38

SUDOKU Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

9 4

9 1

4 6

3 5 2

7 8

L'ENIGMA MATEMÀTIC Quin nombre falta?

3 7 16 35 75 ? JEROGLÍFICS Falta alguna beguda a la licorera?

BCDEFGHIJKLM NOPQRTUVWXYZ

Bacó amb xocolata

La popular piruleta de bacó amb xocolata ha estès la seva fama per tot el món des de la seva aparició.

El bacó amb xocolata ha generat diferents versions de receptes en els últims anys.

La Fira Estatal de Minnesota (Estats Units) va ser un dels primers llocs on es va servir, l’any 2008 la popular piruleta de carn de porc coberta de xocolata batejada com ‘Pig Licker’. Un curiós producte gastronòmic que al llarg dels anys ha augmentat la seva popularitat per tot el país nord-americà, i ha anat estenent la seva fama arreu del món.

La recent popularitat del bacó combinat amb productes dolços ha provocat una gran allau de receptes en mitjans de comunicació, revistes de cuines, internet, que han portat a originals invencions culinàries, com per exemple les galetes de xocolata amb bacó o les tires de bacó cuinades amb sucre, que es poden servir per acompanyar els vermuts.

Tot i que es poden trobar referències d'aquest producte des de l'any 2005, la seva fama ha anat creixent gràcies a la seva comercialització i aparició en programes televisius. El bacó amb xocolata es va vendre al Santa Cruz Boardwalk de Califòrnia per un fabricant de bombons novaiorquès. Poc després, va aparèixer al programa de cuina Dinner: Impossible, en el qual va ser presentat com una de les receptes servides pel xef Michael Symon, com a part del seu projecte de transformar els àpats festius en autèntics plats gurmet. Tanta va ser la seva popularitat, que la luxosa marca de bombons Vosgues Haut-Chocolate va comercialitzar una tauleta de bacó amb xocolata amb el nom de Mo’s Bacon Bar (la tauleta de bacó de la mare), amb aroma de pomera i vern. La companyia va enviar el producte a Londres, on la cadena de grans magatzems Selfridge & Co. va esgotar l’estoc en menys de 48 hores.

Elaboració:

L’any 2009, a la Fira Estatal de Florida (Estats Units) van oferir el producte de forma diferent: van servir grans quantitats de bacó, però amb la salsa de xocolata a part, per tal que els comensals s'ho preparessin al seu gust. La crítica ho va descriure com "un gran i deliciós invent", però, no tot van ser bones crítiques, ja que un periodista britànic va qualificar el plat com "la cosa més vomitiva que havia tastat mai". 40

Primer escalfem el forn a 200 ºC i en una safata amb paper de forn, hi posem les tires de bacó, ben separades, i les coíem durant cinc minuts per tal que no quedin molt greixoses. Quan el bacó estigui fet per ambdós costats, el retirem del forn i el deixem refredar. Mentrestant, podem fondre la xocolata, en porcions no gaire grans, al bany maria. Una vegada ho tinguem, i el bacó estigui fred, cobrim les tires de bacó amb xocolata i les deixem a la nevera durant uns minuts per tal que la xocolata quedi cruixent abans de servir-la.

TRIVIAL 1-D, 2-D, 3-C, 4-A

L'ENIGMA MATEMÀTIC Solució: 153

JEROGLÍFICS Bicèfal. Anís (no hi ha A ni S).

SUDOKU 1

8 41