Cal Cremat by Rotecna, s.a.

EDITORIAL, 3

4t trimestre 2017

CAL..., 3 QUI SOM?, 4

NEOFORCE, BIELORÚSSIA

QUI SOM?, 6

SECCIÓ DE SISTEMES PASCUAL SERRANO I JORDI BENET

QUÈ FEM?, 9 REMEIS NATURALS, 10

AFRONTAR ELS EXCESSOS DE NADAL

EMPRENEDORS, 12 THE GARAGE AGRAMUNTINS PEL MÓN, 16

DAVID JOVELL, BEIJING

ENTITATS, 18

ASSOCIACIÓ CASAL D'AVIS

ENTREVISTA A..., 24

JOSEP MARIA FONT

MATERNITAT, 28

SER DONANT DE LLET MATERNA

L'ESPORT, 30

ZUMBA

PSICOEDUCA, 32

AUTISME

ON MENJAR?, 36

OLD DREAMS

I... QUÈ MÉS?, 38 EL RACÓ DEL PORC, 40

Cal Cremat

La primera generació de la família Escolà que va habitar cal Cremat, van ser els besavis de la Francisca Escolà Gassol, l’any 1860. Eren el Jaume Escolà i la Dolores Massons.

La família de Rotecna creix mes a mes. El passat octubre vam superar la xifra dels 200 treballadors, exactament ja som 210.

Per conèixer aquest renom que es remunta, com a mínim, a cinc generacions, ens trobem amb la Francisca, el seu home (Josep Pijuan), i els seus dos fills (l’Albert i el Joan), a la casa familiar ubicada al carrer de l’Aspi. “Ben bé no sabem d’on prové el renom”, assegura la Francisca, que afegeix: “Tot i això, sempre hem suposat que venia del nom que aquest carrer tenia fa molts anys. I és que abans de ser carrer de l’Aspi, aquest es deia carrer Cremat, probablement, per un moment de la història, en què sembla, que aquí es va calar foc”.

Amb la voluntat de continuar generant riquesa des del territori, treballem per aportar solucions innovadores al nostre sector, presentem nous productes i creem noves línies de negoci per ampliar els nostres horitzons.

Al llarg dels seus més de 150 anys d’història, la casa de cal Cremat ha anat patint diverses reformes. Així, el que era un petit habitatge, es va ampliar amb un cobert al costat i un terreny al darrere. Unes zones que, amb els anys, van anar desapareixent per incorporar-se a l’estructura de la casa i acollir nous espais i habitacions. L’última gran reforma es va realitzar fa 60 anys, quan es va edificar sobre el que era el cobert i la casa va agafar l’aspecte que té actualment. El renom de cal Cremat, és un renom viu. Tots els membres de la família es reconeixen en ell i l’utilitzen per identificar-se. És més, la Francisca ens assegura: “Quan vaig a una botiga i he d’encomanar alguna cosa, sempre dic que ho posin a nom de cal Cremat”. Orgullosos del seu renom, asseguren que és l’únic que es manté del carrer de l’Aspi. “Aquí, abans, hi havia més renoms, però ara, només quedem nosaltres, la gent ha anat marxant”, comenta la Francisca, que confia que el renom perduri en el temps, “tot i que amb mi es trenca el vincle amb els Escolà, ja que els meus fills porten aquest cognom de segon”.

En l’àmbit intern, en aquest Impuls us atansem un departament clau en l’activitat diària de Rotecna: el departament de Sistemes, des d’on s’administra i es gestiona tota la informació generada per l’empresa. Actualment, aquest departament treballa per posar en marxa el CRM, un sistema de millora de la relació amb els clients, amb l’objectiu de donar valor a tota aquesta informació i ser més eficients en les nostres accions comercials i de màrqueting. Finalment, a punt de tancar el 2017, ens acomiadem de l’any amb la satisfacció del treball ben fet, i afrontem el 2018 amb la il·lusió de nous projectes que vindran. Gener Romeu Edita ROTECNA,SA Pol. Ind., nau 3, 25310 AGRAMUNT (Lleida) Tel.: 973391267 · E-mail: rotecna@rotecna.com Direcció: Gener Romeu. Redacció, maquetació i publicitat: Tamara Lombardo. Disseny, preimpressió i Producció: Montserrat Guerrero. Col·laboradors: Anna Pujadó, Montse Serra i Marta Eroles.

Dipòsit legal L-213-99

CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com PUBLICITAT IMPULS tamara.lombardo@rotecna.com IMPULS DIGITAL / issuu.com/rotecnapress BLOG / impulsagramunt.blogspot.com.es XARXES / IMPULS-d-Agramunt Vista de la façana de Cal Cremat. Foto: RotecnaPress.

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals. 3

Neoforce Aleksey Vladimirovich: "Pel que fa als productes, són molt pràctics per al maneig porcí i de bona qualitat".

Aleksey Vladimirovich, gerent de Neoforce. Foto: Neoforce.

Un grup de tres empresaris va fundar l’any 1992 la companyia Neoforce, a Minsk (Bielorússia). “L’empresa sorgeix davant la necessitat de renovar les explotacions porcines i avícoles del país que s’havien quedat antiquades, i que, en aquell moment, disposaven d’una línia d’ajuda del Ministeri d’Agricultura de Bielorússia per portar a terme aquestes obres”, explica Aleksey Vladimirovich, gerent de l’empresa. Neoforce sorgeix, així, d’una oportunitat de negoci, que els tres empresaris fundadors van saber aprofitar i explotar. D’aquesta manera, amb els anys, Neoforce ha passat de gestionar la seva activitat com a distribuïdor des d’una oficina de 20 metres quadrats amb cinc treballadors, a crear un grup de cinc empreses vinculades al sector ramader i disposar d’unes instal·lacions de 350 metres quadrats amb uns 60 treballadors. Per una altra banda, la companyia també ha anat ampliant els seus serveis. Actualment, comercialitza tot l’equipament necessari per a explotacions porcines i avícoles (pollastres i galls d’indi), ofereix projectes “clau en mà”, que inclouen la planificació tècnica de les explotacions, distribució de les naus, construcció, subministrament dels equips, instal·lació, etcètera, i, a més, ha ampliat la seva activitat a l’àmbit dels escorxadors, plantes d’alimentació i a la gestió de purins.

Neoforce i Rotecna La relació comercial entre la firma bielorussa i Rotecna comença l’any 2011. En la seva recerca per oferir als seus clients els millors productes del mercat a un bon preu, Neoforce aposta per oferir tota l’àmplia gamma de productes Rotecna. “Vam decidir treballar amb Rotecna perquè compta amb uns productes de 4

bona qualitat a un preu raonable, a més de ser una empresa molt flexible a les nostres necessitats”, assegura Aleksey, que afegeix: “Pel que fa als seus productes, destacaria especialment el seu enfocament avançat, que són molt pràctics per al maneig porcí i de bona qualitat”.

Uns 300 clients a Rússia i Bielorússia Amb una cartera d’uns 300 clients repartits per la República de Bielorússia i la Federació Russa, la proposta de Neoforce intenta ser una oferta de serveis completa: “Planifiquem la totalitat d’una granja a partir d’un coneixement molt avançat de les tecnologies i enfocaments més moderns del sector porcí, però, especialment, oferim als nostres clients un bon coneixement de les peculiaritats de les legislacions locals i dels requeriments específics per a aquest sector”, explica Aleksey. “En aquest sentit, tenim llicència com a dissenyadors de projectes oficials”, afegeix. Segons el gerent de Neoforce, aquests són alguns dels principals trets que els diferencia de la competència, el fet de saber exactament quina és la informació tècnica que necessitarà el seu client per a la construcció d’una nova explotació. Entre els projectes que més recorda Aleksey de la seva trajectòria professional, destaca una explotació que van fer al cercle Àrtic, a 45 graus negatius de temperatura, per les condicions extremes amb què vam treballar, i una explotació de 7.000 mares que van fer a Tamboski, per les seves grans dimensions. Entre els reptes de futur de Neoforce, Aleksey explica que treballen per obtenir clients més grans, integradors, amb els quals emprendre nous projectes.

Minsk, vestigis del comunisme soviètic Bielorússia, coneguda com la Rússia Blanca, és un dels pocs països de l’antiga Unió Soviètica on les estàtues de Lenin encara són presents.

Imatge de Minsk, capital de Bielorússia.

Fundada al segle X, Minsk, capital de Bielorússia, és una de les ciutats més antigues d’Europa. Tot i això, el seu aspecte actual data de mitjans del segle XX, ja que la ciutat va ser pràcticament destruïda durant la Segona Guerra Mundial. Tot i no ser una ciutat amb una gran afluència turística, un dels principals atractius de Minsk, és que trasllada al visitant al comunisme de la dècada dels 60, quan Bielorússia formava part de la desapareguda Unió Soviètica: llargues avingudes amb grans edificis, monuments de guerra i símbols soviètics. Bielorússia, coneguda com la Rússia Blanca, és un dels pocs països de l’antiga Unió Soviètica on les estàtues de Lenin encara són presents.

Patrimoni històric Construïda al segle XVII, la Catedral de l’Esperit Sant és un dels pocs edificis històrics de la ciutat, que actualment funciona més com a galeria d’art, després que en l’època bolxevic fos tancada i clausurada.

Plaça de la Victòria de Minsk.

Finalment, l’Illa de les Llàgrimes, és un altre dels indrets més visitats. En creuar el pont del riu Svisloch ens trobem amb aquesta petita illa, amb un monument construït l’any 1988 i dedicat als soldats soviètics caiguts a l’Afganistan. Aquest està format per una capella rodejada d’enormes estàtues que representen les vídues i les mares dels soldats morts.

La gastronomia a Minsk El plat típic de la ciutat de Minsk són els bolets combinats amb diferents salses. La seva cuina té moltes influències procedents de la gastronomia russa i ucraïnesa, per exemple, el borsh (una sopa de remolatxa) que se serveix amb l’smetana, una crema agria amb trossets de carn. També són molt típics peixos com l’arengada, a més del caviar, les patates, els filets russos i els shashlik (una brotxeta de carn rostida) i, finalment, les creps. Per beure, és molt comú el te, el quefir (un producte semblant al iogurt i agredolç) i el vodka.

Més enllà de Minsk

Al centre de la ciutat, destaca la plaça de la Victòria, on se celebren els esdeveniments més importants. Al centre hi ha una columna de granit de 38 metres d’alçada, construïda l’any 1954 en honor als soldats de l’exèrcit soviètic i els partisans de Bielorússia.

Més enllà de la capital, Grodno és una de les ciutats més boniques del país, on es pot visitar l’Església de fusta de Sant Boris i Sant Gleb, del segle XII, l’antic Castell o la Catedral Farny. Finalment, per veure una copsadora mostra dels efectes de la Segona Guerra Mundial, s’ha de fer parada a Brest, localitat ubicada a la frontera amb Polònia.

Per conèixer la història de la ciutat i del país, es recomana visitar el Museu Nacional d’Història i Cultura, i el Museu de la Gran Guerra Pàtria, on s’exposen els pitjors moments que va viure Minsk i el conjunt del país durant la Segona Guerra Mundial.

Tot i que Bielorússia no ha sigut mai un país amb facilitats d’accés per als turistes, des d’aquest any, el govern ha aixecat algunes restriccions. D’aquesta manera, ja es pot visitar el país sense visat per estances no superiors a cinc dies. 5

Departament de Sistemes FITXA TÈCNICA: • Any creació: 2007. • Nombre de Treballadors: 3. • Nombre d'usuaris de l'ERP: 60 usuaris.

Grans fites

El programa de control de producció amb terminals a les màquines es va posar en marxa el 2016. Foto: RotecnaPress.

L’any 2007 l’empresa crea el departament de Sistemes i entra en funcionament el software ERP, que en un principi es feia sevir únicament com a eina de facturació. L’any 2009 es decideix anar un pas més enllà. S’actualitza la versió d’ERP i s’inverteix en nous programes per millorar l’aprovisionament de material a fàbrica i la preparació de les comades per als clients a través de lectors wifi. Aquest va ser un gran canvi en la manera de treballar de Rotecna i un salt qualitatiu important en la localització de tot el material i en la seva expedició, ja que l’estoc i la ubicació de tot el material està informatitzada. A partir d’aquí s’han anat fent millores i modificacions en l’ERP, en funció de les demandes dels clients, fins que el 2016, es posa en marxa el programa de control de producció, instal·lant terminals en totes les màquines d’injecció. Aquest programa permet consultar en temps real l’estat de totes les màquines de l’empresa, les peces que estan produint, el temps que els queda de producció, nombre de peces produïdes, etcètera. I, in situ, els terminals permeten consultar la informació relativa a cada màquina.

El departament de Sistemes es crea l’any 2007 amb l’objectiu de posar en marxa un ERP (un sistema informàtic de planificació de recursos empresarials), que aglutinés tota la informació generada per les diferents seccions de Rotecna i millorés el funcionament intern de l’empresa. A partir de la seva implantació, la funció del departament és la d’administrar aquesta informació i crear les eines necessàries perquè l’empresa porti a terme la seva activitat de la forma més eficient possible. Paral·lelament, des del departament de Sistemes també es gestiona tota la infraestructura informàtica de l’empresa: servidors, ordinadors, còpies de seguretat, sistemes antivirus, etcètera.

Els últims grans canvis s’han produït aquest 2017. Per una banda, al març, per requeriment de la Normativa de Qualitat ISO 9001, es va implantar el sistema de treball per lots. Aquest, assegura la traçabilitat dels productes registrant tot el seu procés de producció i distribució, i implica l’aplicació del sistema FIFO (first in, first out), el qual prioritza la sortida del material que primer ha entrat. Per una altra banda, s’ha canviat la connexió d’internet a fibra òptica i s’ha migrat el sistema de correu a MS Exchange, el qual proporciona més seguretat, permet la sincronització de dispositius i compartir calendaris, entre altres funcions.

Departament de Sistemes: IT i IS

CRM

L’activitat del departament està dividida en dues parts: IT (informació i tecnologia) i IS (informació i serveis). La primera és la part més tècnica, la que fa referència a tota la infraestructura informàtica de l’empresa, i s’ocupa de garantir la seguretat i la integritat de la xarxa, els equips i les dades. La part d’IS, és la de serveis, la que administra l’ERP, desenvolupa aplicacions per accedir a la informació, facilita l’anàlisis de dades i resol les incidències i consultes diàries que sorgeixen als usuaris de l’ERP, que a Rotecna són uns 60.

Actualment, el departament de Sistemes treballa en la posada en marxa del CRM, una eina de gestió integral de tota la informació que es genera al voltant de l’activitat comercial. El CRM suposarà un altre gran salt qualitatiu, que facilitarà especialment la feina dels comercials, els quals en les seves visites tindran accés a tota la informació relativa als seus clients: estat de les seves comandes, de la facturació, de possibles incidències... A més, en l’àmbit de màrqueting, el nou sistema permetrà realitzar accions més acurades als perfils de client i incrementar la seva eficàcia.

Pascual Serrano i Jordi Benet Pascual: "Era un projecte que m’il·lusionava, era jove, però alhora tenia l’experiència necessària per aportar els meus coneixement".

El Jordi Benet i el Pascual Serrano conformen el departament de Sistemes, juntament amb l’informàtic Jordi Lanchas. Foto: RotecnaPress.

Procedent del sector de l’automòbil i amb una llarga experiència en la gestió de dades, el gener de 2006, el Pascual Serrano va decidir traslladar-se de Terrassa a Agramunt per assumir el que era tot un repte professional: Crear i desenvolupar des de zero un departament de Sistemes en una empresa en creixement. Què feies professionalment abans d’entrar a Rotecna? Feia el mateix, però en una empresa de l’automòbil ubicada a Terrassa, que treballava per tot el món. Precisament, va ser per la meva experiència que, el llavors director general de Rotecna, amb qui havíem treballat plegats, em va proposar venir i posar en marxa un departament de Sistemes similar, però adaptat a les necessitats específiques de l’empresa. Per què decideixes fer el canvi? Era un repte. Jo venia d’un sector, el de l’automòbil, on tot està perfectament quadrat i dissenyat, i en el qual, pel seu model de negoci, és molt difícil fer canvis en la cadena de producció. A Rotecna, arribava en una empresa on hi havia molt per fer, la producció es pot canviar per moments, en funció de les comandes, etcètera. Era un projecte que m’il·lusionava, era jove, però alhora tenia l’experiència necessària per aportar els meus coneixements. Com recordes els teus inicis a l’empresa? La meva comesa inicial era posar en marxar l’ERP (un software que permet gestionar de forma integral tots els recursos de l’empresa). Recordo que durant sis mesos vaig estar llegint

manuals per conèixer bé com funcionava l’ERP de Ross, l’empresa amb què es va decidir treballar. Al principi només utilitzàvem l’ERP per facturar, però, actualment, gairebé totes les dades de l’empresa (magatzem, producció, compres,...) estan a l’ERP. Els inicis van ser durs i caòtics, treballàvem moltíssim, des de les sis del matí a les onze de la nit. A més, jo sóc de Terrassa i compartia pis aquí a Agramunt amb el director general, així que en sortir de Rotecna seguíem parlant sobre com solucionar els problemes que ens sorgien amb la posada en marxa del nou sistema. Va ser un procés molt complex. Com és la teva relació amb els companys de feina? Molt bona. Crec que la gent m’estima molt. Aquesta és la impressió que tinc i que em transmeten els meus companys. Hi ha persones que fa molts anys que treballem junts. Com a treballador de l’empresa, com valores la capacitat d’innovació de Rotecna? Crec que dins del sector Rotecna és una empresa puntera, i això és així, precisament, gràcies a la seva capacitat d’innovació, d'oferir nous productes. Davant de les expectatives futures de l’empresa, quina creus que pot ser la teva aportació? Bàsicament, l'experiència. Fa 12 anys que treballo a l’empresa i crec que l’experiència recollida en tots aquests anys són la meva principal aportació de cara als reptes de futur que se'ns van plantejant. 7

Pascual Serrano i Jordi Benet Jordi: "M'agrada, especialment, poder treballar la part de producció d’una empresa, la qual abans mai havia treballat a fons".

Informàtic de formació, el Jordi Benet va decidir, fa un any (setembre de 2016), fer un canvi radical en la seva trajectòria professional. D’aquesta manera, va passar de desenvolupar software per al sector ferroviari, a la creació de programes específics que ajuden a gestionar i ordenar tot el volum d’informació generada pels diferents departaments de Rotecna. Què feies professionalment abans d’entrar a Rotecna? Estava en una empresa de Barcelona desenvolupant aplicacions per al sector ferroviari. Tot i que estava bé, per motius familiars i de distància necessitava fer un canvi. Així que, en veure que Rotecna buscava un perfil tècnic similar al meu, vaig decidir aprofitar-ho. Com recordes els teus inicis a l’empresa? Va ser un canvi radical respecte a la feina que desenvolupava anteriorment. De manera que, els primers mesos, vaig haver de fer un gran esforç per conèixer bé l’empresa, el sistema de dades que utilitza... En definitiva, adaptar-me a una feina que no tenia res a veure amb el que jo feia, però a la qual podia aportar els meus coneixements, així que havia de posar-me al dia. Què és el que més t’agrada de treballar a Rotecna? Treballar la part de producció d’una empresa, la qual abans mai havia treballat a fons. És una part més tècnica, que m’ha agradat molt poder desenvolupar aquí.

Les pistoles amb connexió wifi van ser un dels primers grans canvis que va implantar el departament. Foto: RotecnaPress.

Com és la teva relació amb els companys de feina? Molt bona. A més, al departament, amb el Pascual, treballem un al costat de l’altre, la comunicació és constant i ens portem molt bé. Com a treballador de l’empresa, com valores la capacitat d’innovació de Rotecna? Fantàstica. Crec que som una empresa que treballa per estar sempre al davant. Davant de les expectatives futures de l'empresa, quina creus que pot ser la teva aportació? El coneixement adquirit anteriorment en altres sectors i empreses, que crec que poden ajudar a millorar, en l’àmbit digital, els processos de treball de l’empresa.

Rotecna amb el sector

L'estand de TecnaPur a la fira de SEPOR, Lorca. Foto: RotecnaPress.

Des dels seus inicis Rotecna s’ha posicionat com una empresa pròxima al sector porcí, que col·labora i està present en els principals esdeveniments sectorials que promouen i impulsen el debat i la posada en comú de coneixements amb l’objectiu de ser cada cop més eficients. Novembre és un dels mesos de l’any amb més activitat sectorial en l’àmbit estatal. En aquest mes, es concentren dues de les cites més importants de l’any; SEPOR, la fira ramadera, industrial i alimentaria de Llorca (Múrcia), i els Premis Porc d’Or. Dos esdeveniments que, un any més, han comptat amb la col·laboració de Rotecna.

SEPOR i Simposi Porcí La Fira Ramadera, Industrial i Alimentària de Llorca (SEPOR) és una de les principals fires sectorials que se celebren a l’Estat espanyol, on exposen més de 450 firmes i per on passen més de 70.000 visitants. Enguany, el certament ha celebrat el seu 50è aniversari amb molt bones xifres de participació, consolidant-se, així, com un certamen de referència amb una llarga trajectòria que l’avala. Part de l’equip comercial i tècnic de Rotecna es va desplaçar a Llorca, del 6 al 9 de novembre, per estar present a la fira amb un estand propi de la marca TecnaPur amb l’objectiu de continuar promocionant la nova línia de productes per a la gestió de residus ramaders, així com per tenir contacte directe amb els professionals i assistir a les jornades tècniques sobre les tendències i els reptes de futur del nostre sector. Aquestes jornades se

celebren en el marc del Simposi Internacional Porcí, que s’organitza paral·lelament a SEPOR i que compta amb la participació de destacats ponents que aborden les principals qüestions d’interès que preocupen el sector. Un any més, Rotecna ha estat empresa col·laboradora d’aquest simposi.

Premis Porc d’Or La gala d’entrega dels Premis Porc d’Or és l’acte anual més important de reconeixement de l’activitat que fan els ramaders de porcí espanyols, és l’espai on es valora el saber fer de les explotacions porcines, es premia l’explotació amb les millors xifres productives, la millor explotació en l’àmbit sanitari i de benestar animal, i s’atorga el màxim guardó, el Porc d’Or amb Diamant, a aquella explotació amb el millor equilibri entre productivitat i bon estatus sanitari. Un any més, Rotecna ha estat una de les empreses patrocinadores d’aquest esdeveniment, que es va celebrar el passat 17 de novembre a Segòvia, i va comptar amb l’assistència de més de 700 professionals vinculats a la producció porcina a l’Estat espanyol. Part de l’equip comercial de Rotecna va estar present a la gala d'entrega de premis per donar suport a la voluntat del sector porcí de continuar millorant i creixent, i fer-ho de forma sostenible. A banda, d’aquests dos actes destacats del mes de novembre, al llarg de l’any Rotecna ha col·laborat i patrocinat altres esdeveniments sectorials com el PorciForum, els Premis Porc d’Or Ibèric i les Jornades de Porcí Proyecta3, entre altres. 9

Montse Serra

Com cuidar-nos abans dels excessos del Nadal?

Les verdures, els cereals, els llegums i els fruits secs són aliments dels quals hauríem d’incrementar el seu consum abans de les festes de Nadal.

Les nous aporten molts nutrients.

Les festes de Nadal són dies d’excessos en el menjar, àpats pesats, llargues sobretaules amb torrons, neules, cava… Per tal d’evitar problemes digestius, nosaltres sempre recomanem intentar mantenir una dieta saludable durant tot l’any, també per les festes de Nadal. Tot i això, com que entenem que no sempre és possible, recomanem adquirir alguns hàbits saludables abans de festes i, fins i tot, mirar de perdre algun quilo. Uns reptes que podem assolir traient alguns aliments de la nostra dieta i incorporant-ne d’altres. Així, la sal, els greixos de la carn, la mantega, el sucre i la brioixeria industrial, estarien entre els aliments que hem de treure o reduir de la nostra dieta. En canvi, les verdures, els cereals, els llegums i els fruits secs són aliments dels quals hauríem d’incrementar el seu consum.

El pa sempre és millor que sigui integral.

Aliments recomanats Fruits secs: Les nous són un fruit sec d’aquesta temporada molt recomanable de consumir, ja que aporten molts nutrients i són de fàcil digestió. Hi ha certs aliments que podem substituir per altres més saludables. És el cas de la pasta, l’arròs o el pa, que sempre és millor que siguin integrals, ja que ens sacien més, porten menys calories i la fibra ens ajuda a regular el sistema digestiu i evitar problemes d’estrenyiment. De la família dels cereals, la civada és un dels més recomanats, perquè ens aporta molta proteïna, redueix el colesterol i té molta fibra. A més, ens ajuda a millorar el nostre estat d’ànim pel seu contingut de vitamina B. Prendre civada a l’esmorzar ens ajuda a començar el dia amb més energia, i per a aquells amb problemes d’estrenyiment se’ls aconsella prendre llevat de civada, el qual poden incorporar en un suc de fruita, un iogurt o un brou. Altres cereals com el mill, la quinoa o el cuscús són també molt rics en proteïna i ens ajuden a tenir les defenses més actives i evitar 10

Les infusions ens ajuden a evitar digestions llargues.

agafar un bon refredat o procés gripal. En aquest sentit, també ens pot ajudar a prendre pròpolis, vitamina C i fer-nos alguna infusió de timó, saüc o llanten.

Infusions Finalment, per als àpats de les festes nadalenques, en què mengem més del compte, a la sobretaula podem prendre infusions d’anís verd, fonoll, comí, dent de lleó i té verd o Pu-erh, les quals ens ajudaran a evitar digestions llargues, evitar l’acumulació de gasos i cremar greixos.

The Garage "Si tens una cosa molt exclusiva, no importa on estiguis ubicat, segur que la gent vindrà".

La Isabel, el John i la Davinia, al The Garage. Foto: RotecnaPress.

Mobles de creació, vehicles antics restaurats, objectes peculiars, roba exclusiva i altres novetats que ja estan en camí, The Garage és com un calaix de sastre, on tot té cabuda, però alhora, on tot, per diferent que sigui, encaixa. El John Singleton, la Isabel Sujar i la Davinia Vilapriño, són els tres socis del The Garage, un establiment diferent, que trenca amb el model de comerç local agramuntí. No obstant això, estan convençuts que, precisament, la peculiaritat i la personalitat de l’establiment són el seu principal potencial per atreure clients de tot arreu. Així, en els set mesos que porten oberts, ja han rebut la visita de persones d’arreu de Catalunya, però també d’italians, russos, americans i, fins i tot, d’una televisió polonesa. “Crèiem que si tens una cosa molt exclusiva, no importa on estiguis ubicat, segur que la gent vindrà”, assegura el John. Com sorgeix The Garage? John: Per una banda, sorgeix de la meva necessitat de tenir un espai on guardar els cotxes que customitzo i trobar un taller més ben ubicat per a la meva feina: la creació de mobles (abans treballava des des Butsènit). Per una altra banda, la meva parella, la Isabel, sempre havia volgut tenir una botiga de roba, i com que crec, que els somnis s’han de fer realitat, vam pensar a ficar-ho tot en un mateix local. I així sorgeix The Garage. Després, al cap d’un temps, es va incorporar la Davinia, que ha aportat al local diferents objectes antics i ben estranys d’un comerç de segona mà que tenia a Lleida, a més de la seva experiència en el món de la moda, ja que dissenya roba i també tenia una botiga a Lleida. 12

Per què el nom de “The Garage”? J: En un principi, perquè havia de ser un lloc on tancar els meus cotxes i perquè l’ambient inicial era molt propi d’un garatge. Ara és més acollidor, però continua tenint un toc molt de garatge, on es barreja de tot. Tot i que la majoria d’objectes que teniu són per vendre, el local sembla ben bé un museu. Quina està sent la reacció de la gent? Isabel: La gent que entra es queda impressionada, ens felicita pel tipus de local que tenim i es fa moltes fotos! Per la fira va venir molta gent, un fet que ens ha donat una empenta important a través de xarxes socials com Facebook i Instagram. Estem molt contents de la resposta de la gent. La part més creativa del local, la porta el John. Quan fa que et dediques al disseny i creació de mobles? J: 25 anys. Jo vaig estudiar arquitectura a Manchester, però sempre m’he dedicat al disseny i creació de mobles amb materials diferents com el ferro. Durant l’època del 'boom' immobiliari venia els meus mobles a Barcelona i des d’allà els exportava a tot el món, sobretot a Amèrica. Els mobles són peces exclusives, fetes amb materials d’alta qualitat i treballats a mà. Pel que fa a la restauració de vehicles, quin treball realitzes amb ells? J: Treballo amb bicis, motos i cotxes. A mi m’agrada parlar més de customització, una manera de fer més pròpia de la cultura anglesa i americana, que consisteix en personalitzar i millorar els

The Garage vehicles sense que perdin l’essència de la seva època. En aquest sentit, m’agrada treballar amb les textures, que la pintura no sigui brillant i deixi respirar als cotxes una espècie d’ànima de tot el que han viscut. Ara mateix tenim set vehicles a la botiga i estic treballant amb dos més a casa. Aquests són de Catalunya, Estats Units, Anglaterra, Bolívia... En trobes per tot arreu. Mobles exclusius, vehicles antics, objectes peculiars... La combinació és ben estranya, no? J: Al llarg de la meva trajectòria, en els treballs que he realitzat amb interioristes en hotels, restaurants… sempre m’ha encantat barrejar coses. Estem acostumats a veure aquesta combinació de diferents elements en les grans ciutats, però ens sorprèn trobar-ho en una botiga en un poble. Això, però, ens agrada. Buscàvem fer alguna cosa diferent a Agramunt i sembla que ho hem aconseguit. La gent ve al The Garage sense saber que es trobarà, però surt amb un somriure, i torna.

La façana del The Garage és una creació de la grafitera lleidatana Lily Brik. Foto: RotecnaPress.

Un altre dels pilars del The Garage és la moda. Aquesta part, la gestioneu entre la Isabel i la Davinia. Quin tipus de roba oferiu? Davinia: No tenim un estil definit. Els clients poden trobar des de roba diària a vestits de gala i, també, models dissenyats per nosaltres, els quals són peces úniques. Crèiem que hi ha públic per a tots els estils. Què creieu que us diferencia de la resta de comerços de roba del poble? I: Intentem oferir als nostres clients la mateixa exclusivitat que té la botiga, és a dir, oferim peces de roba diferents i úniques, no tenim un model repetit i amb moltes talles. Això ens obliga a moure’ns el doble i ens genera molta feina, però és el nostre objectiu. Per aconseguir-ho hem viatjat i portat peces de Londres, Itàlia... I ara tenim previst viatjar a París. També oferiu sabates? D: Actualment, l’oferta que tenim de sabates és poca, però treballem per ampliar-la, tot i que aquest sector és més complicat, i més quan busqués l’exclusivitat, com és el nostre cas. Set mesos després de l’obertura del The Garage, quina valoració féu? I: Tots els inicis són difícils i, sobretot, quan proposes un tipus d’establiment tan diferent i innovador com aquest. Tot i això, no ens podem queixar. Cada vegada ens coneix més gent, sigui perquè passa per davant o perquè ens troba a través del Facebook o d’Instagram.

La roba és un dels pilars de la botiga. Foto: RotecnaPress.

Teniu algun projecte entre mans? D: Treballem per posar una agrobotiga, un petit espai on vendre productes d’alimentació gurmet de primera qualitat, pensats per a aquells paladars més exclusius o per fer un detall diferent. Amb la voluntat d'oferir coses diferents, i la il·lusió i la força que desprenen els tres socis del The Garage, de ben segur que tindran sort en aquesta nova proposta comercial. 13

David Jovell – BEIJING “Era la primera vegada que un club europeu feia el trajecte a la inversa del que estem acostumats, anar a la Xina per adquirir un club i reproduir allà l’estructura del nostre futbol”.

El David (primer per l'esquerra) amb els seus companys catalans a les instal·lacions del club. Foto: David Jovell.

Beijing, una ciutat atractiva i multicultural

Hi ha trens que només passen una vegada a la vida, i has de decidir si agafar-los o deixar-los passar. Aquest va ser el dilema amb què es va trobar, ara fa un any i mig, l’agramuntí David Jovell. Quedem amb ell en un bar de la plaça del Mercadal. El David està de vacances a Agramunt, coincidint amb el descans de final de temporada de la lliga xinesa, així que aprofitem la seva estada per trobar-nos i perquè ens expliqui en persona la seva experiència a l’estranger, quelcom poc habitual en la preparació d’aquesta secció d’Agramuntins pel Món. El David viu a Beijing des del juliol de 2016, després de rebre una oportunitat professional que, com ell ens reconeix, “no podia deixar passar”. Amb 14 anys d’experiència com a tècnic esportiu a l’Ajuntament de Reus i director del futbol base del Reus Deportiu, el grup inversor propietari del club reusenc, format per part de l’antiga directiva del Barça (Joan Oliver, Joan Laporta, Xavier Sala i Martín, i Rafael Yuste), li va proposar traslladar-se a Beijing i ser un dels coordinadors d’un nou projecte futbolístic a la ciutat xinesa. “Era la primera vegada que un club europeu feia el trajecte a la inversa del que estem acostumats, anar a la Xina per adquirir un club i reproduir allà l’estructura del nostre futbol”, explica el David, que afegeix: “Sense pensar-m’ho massa, vaig demanar una excedència de cinc anys a l’Ajuntament i vaig acceptar la proposta”. A Beijing, el David és el preparador físic del primer equip del BIT FC i un dels coordinadors encarregats de la creació i desenvolupament de les estructures de futbol base i professional del club xinès: “Quan vam arribar, tot i que estàvem davant d’un equip professional de la segona divisió xinesa, no hi havia pautes 16

d’alimentació, ni de preparació física... Eren professionals, però funcionaven com un club de futbol amateur. Ho havíem de refer tot”, recorda el David, que assegura que durant els dos primers mesos, ell i els quatre companys amb què va marxar a Beijing, no van tenir ni un dia lliure. Finalment, el David també coordina l’expansió del grup inversor per l’Àsia, amb projectes a Hong Kong i Singapur, a més d’un projecte solidari a Manila (Filipines), amb la Fundació Father Rocky, que treballa amb nens orfes. Les primeres setmanes del David a Beijing van ser difícils. Sortosament, explica que “el fet d’entrar de seguida en la dinàmica del món del futbol, d’entrenar i competir, a més de la feina que tenia als despatxos, em va ajudar a agafar de seguida el ritme i no pensar en altres coses”. “Ara, m’agrada viure a Beijing, i he renovat el meu contracte amb el club fins al 2019”. El dia a dia del David a Beijing gira entorn del futbol: “De dilluns a divendres estic a les instal·lacions del club des de les 9h del matí fins a les 17h-18h de la tarda, i els caps de setmana, com que hi ha partit, fem jornada completa, les 24 hores del dia. A la setmana tenim un dia lliure, dilluns o dimarts, en funció de si hem jugat dissabte o diumenge, respectivament”. Un dia lliure que assegura: “L’aprofitem per anar a algun restaurant on puguem menjar una paella o un bon tros de carn, que ens recordi a casa”. Tot i viure a la Xina, l’idioma no ha estat un problema: “Jo no sabia xinès, ni en sé, ja que a la feina parlo tot el dia en anglès, i al carrer el mateix. A més, al club comptem amb tres traductors que parlen castellà i xinès, ells estan amb nosaltres al camp i ens fan d’interlocutors amb els jugadors”, explica el David. No obstant això, fa dues hores de xinès a la

David Jovell – BEIJING setmana i, tot i que assegura que és un idioma molt difícil que requereix moltes hores d’estudi, ja ha après algunes paraules bàsiques per sortir-se’n airós de situacions concretes. En una ciutat-província amb més de 40 milions d’habitants, “per anar d’un extrem a l’altre de Beijing hi ha una distància de 120 quilòmetres”, explica el David: “És una ciutat molt gran i el trànsit és un caos, per fer un trajecte de 14 quilòmetres de casa a la feina estava dues hores en taxi!”, assegura. Després d’un any i de passar llargues hores al taxi i viure l’experiència del metro de Beijing, el David va decidir comprar-se una moto elèctrica, un dels principals mitjans de transport del país, i, així, moure’s més ràpid per la ciutat. “Ara faig el trajecte de casa a la feina amb 20-25 minuts!”, afirma satisfet. El David viu al districte de Chaoyang, on hi ha les ambaixades, i, més concretament, a la zona de Sanlitun, que és la més occidentalitzada de Beijing: “És un complex residencial de 28 gratacels de 35 plantes cadascun, amb zones comunitàries com jardins, gimnàs, piscines, guarderies, supermercats, bugaderies... És molt gran”. “Jo visc en un pis d’uns 30 metres quadrats, situat en una planta 11, construït i dissenyat per occidentals, així que no té res a veure amb els habitatges tradicionals xinesos”. Tot i que, la seva relació amb la gent del país es limita principalment als jugadors i personal del club, el David comenta que “els xinesos són, en general, de caràcter tancat, en part per la barrera idiomàtica, ja que no parlen anglès, però alhora són molt amables i, sobretot, mot respectuosos amb la gent gran i els nens”. Així, el seu grup d’amistats més pròxim són els companys de feina amb què va viatjar: “són la meva família allà”. De les festes locals, la que més li agrada és l’any nou xinès, per les seves semblances amb la revetlla de Sant Joan: “Hi ha casetes de petards com les d’aquí, i la gent es passa dues setmanes tirant petards pel carrer”. Segons el David, Beijing és una ciutat atractiva per viure-hi, molt multicultural, igual que Xangai. “No tenen res a envejar a les capitals europees”, afirma. No obstant això, reconeix que és difícil adaptar-se al seu clima extrem: “Només hi ha estiu i hivern, i passes d’una estació a l’altra en un dia”, i afegeix: “De novembre a febrer està pràcticament tot glaçat. Fa molt fred. A les 12h del migdia, amb sol, podem estar a 16 graus negatius”. Si tenim previst viatjar a Beijing, el David ens recomana dos llocs com a imprescindibles: “La plaça Tiananmen, per la seva gran càrrega simbòlica i emocional”, i, en segon lloc, la zona dels Hutong Nanluoguxiang, que és el barri tradicional xinès, amb cases tradicionals, carrers estrets, comerços locals, etcètera.

El David a la muralla Xina, amb amics d'Agramunt que el van anar a visitar. Foto: David Jovell.

MÉS PERSONAL Què és el que més t'agrada de Beijing? multiculturalitat.

Quin és el teu racó preferit de la ciutat? Els Hutong Nanluoguxiang, m’agrada perdre’m pels seus carrers. El teu menjar xinès preferit: Els dumblins, que són uns raviolis de pasta gegants farcits de carn o de verdures, cuits al vapor, o també poden estar fregits, i que es mengen sucats amb vinagre. Alguna expressió típica del país: De la mateixa manera que hi ha l’espanglish, a la Xina hi ha el xinglish, i una expressió que utilitzen molt és Gooda. Aquesta combina la paraula Good, que en anglès vol dir bé, i li afegeixen una –a, al final, que ells utilitzen per expressar quantitat. Així, Gooda vol dir ‘molt bé’! És una expressió, que diuen a totes hores, la fan servir tothom. Què és el que més trobes a faltar del poble? Els amics, la família i el menjar. Què t'emportes després d’uns dies a casa? Embotit. És més, si algú ve a veure’m, no entra a casa si no porta fuet o pernil. Penses tornar a Agramunt/Catalunya? De moment tinc contracte a Beijing fins al 2019. Crec que passar tres anys a la Xina està bé, però no la veig com un lloc per viure-hi de manera permanent. Passat aquest temps, marxaré, però no sé on.

Casal d'Avis d'Agramunt i Comarca

Pel Casal d’Avis han passat un total de 1.759 agramuntins i veïns de la vila. L’únic requisit per formar part de l’entitat és haver complert els 60 anys. Els membres de la junta (d'esquerra a dreta): Ramon Palou, Ramona Tugues, Candida Galceran, Quintin Hernández, Rosario Fernández, Montserrat Solsona i Josep Carbó. Foto: RotecnaPress.

Els orígens de l’Associació Casal d’Avis d’Agramunt i Comarca es remunten a l’any 1983, quan un grup d’agramuntins jubilats comença a trobar-se regularment per jugar a cartes, fer el cafè i organitzar alguna festa. Uns anys més tard, l’Ajuntament d'Agramunt adquireix l’edifici de Cal Mas Vell i cedeix un espai a l’associació, el qual s’estableix com a local i punt de trobada per als socis. Tot i que el Casal d’Avis sempre ha estat una entitat activa, l’any 2009 la junta decideix incrementar la seva activitat i, per poder-ho fer, fixa una quota de 12 euros per soci, que aquest any s’ha incrementat a 14 euros. “Vam decidir anar un pas més enllà i cobrar una quota per poder organitzar més festes, excursions i activitats, i que els socis s’ho passessin bé”, recorda la Ramona Tugues, presidenta de l’associació, que es mostra satisfeta de la bona acollida que tenen totes les activitats que organitzen.

Festes, excursions, xerrades… D’aquesta manera, a partir del 2009 s’incrementa l’activitat de l’associació de jubilats que, actualment, organitza sis festes a l’any: una xocolatada i festa de disfresses (febrer), la Mona (abril), Sant Joan (juny), la festa de la Fira del Torró (octubre), la Castanyada (novembre) i una Torronada (desembre). “A totes les festes sempre hi ha alguna cosa per menjar, un conjunt de música per fer ball i el sorteig d’una cistella, a través de la qual recollim diners per poder cobrir despeses”, explica la Ramona, que afegeix: “Totes les festes són gratuïtes per als socis que paguen quota. Per a la gent del poble que vol venir, el preu 18

de l’entrada és de 5 euros”. El lloc de celebració de les festes és el pavelló Firal, ja que requereixen un espai on poder encabir el gran nombre de gent que participa en les festes, així com l'escenari de l'orquestra i l'espai per ballar. En aquest sentit, des del Casal d’Avis volen agrair la col·laboració de l’Ajuntament en la cessió del pavelló. Per una altra banda, també organitzen dos dinars a l’any: un de germanor, al gener, i un dinar d’aniversari al maig, que ja fa 30 anys que celebren, i en el qual reten homenatge a aquells socis que compleixen 85 anys. Pràcticament, l’activitat de l’associació es continua, ja que si no hi ha una festa on participar, els socis tenen un ampli ventall d’excursions per fer. “Al llarg de l’any organitzem diverses sortides, algunes les fem a través de cases comercials i altres són sortides culturals o anem a fer una calçotada, etcètera”, comenta la Ramona. Pel que fa a les excursions, especialment les comercials, acostumen a tenir molt èxit, ja que el preu oscil·la entre 14 i 18 euros per persona amb tot inclòs. Més enllà d’aquestes grans activitats, el local de l’entitat acull un taller de manualitats tots els dimarts. A més, està obert als socis de dilluns a divendres de 19h a 20h de la tarda i els dimecres de 10h a 12h del matí. De manera més puntual, també fan xerrades sobre temes diverses com la salut, la cuina,... així com tallers de memòria, entre altres. “Una de les xerrades que fem cada any, és una conferència informativa sobre La Marató de TV3”, destaca la Ramona.

Casal d'Avis d'Agramunt i Comarca

Totes les festes de Casal d'Avis inclouen sessió de ball. Foto: RotecnaPress.

Imatge de la Festa de la Castanyada del passat mes de novembre. Foto: RotecnaPress.

Més de 1.750 socis en 30 anys Actualment, l’associació compta amb 325 socis, sent, probablement, l’entitat agramuntina amb més membres en actiu. Al llarg de la història del Casal d’Avis, han passat per aquesta associació un total de 1.759 agramuntins i veïns de la nostra vila. L’únic requisit per formar part de l’entitat és haver complert els 60 anys. A partir d’aquí, qui estigui interessat a fer-se soci, tan sols ha d’anar al local de l’entitat, situat al Cal Mas Vell, a apuntar-se, i se li farà un carnet i els tràmits per pagar la quota anual. Amb tants socis i tanta activitat, la forma més efectiva per comunicar tot el que fan és a través de cartells. “Per cada cosa que organitzem, fem uns cartells, que ens imprimeix l’Ajuntament, i els repartim per diferents indrets del poble”, explica la Ramona, que afegeix: “És una forma d’arribar a tothom i molt més barata que les cartes”.

Com us organitzeu? Gestionar una entitat tan nombrosa no és fàcil. De manera que, per facilitar la feina, l’organització de les festes recau, principalment, sobre els sis membres de la junta, la qual està formada per la Ramona Tugues (presidenta), el Quintín Hernández (vicepresident), el Ramon Palou (secretari), la Montserrat Solsona (tresorera) i tres vocals: la Candida Galceran, la Rosario Fernández i el Josep Carbó. “Som una junta molt ben avinguda, un equip excel·lent i implicat amb l’associació”, assegura la Ramona.

Per tal d’organitzar-se, la junta es reuneix tots els dimecres al matí al local per parlar de la següent festa a celebrar, repartir-se les tasques, etcètera. I, anualment, al mes d’abril, fan una assemblea general per explicar als associats l’estat dels comptes i l’activitat de l’entitat. La principal font d’ingressos del Casal d’Avis són les quotes dels socis. Tot i això, també reben ajudes de l’Ajuntament d'Agramunt i de la Generalitat, 'La Caixa' els subvenciona un viatge cultural, Torrons Vicens els patrocina la festa de la Fira del Torró, Torrons Roig la festa de la torronada i l'empresa Grupo Consist col·labora en la festa d’Aniversari. A més, també compten amb la col·laboració de diferents establiments i comerços del poble que aporten lots per sortejar en el dinar anual d’aniversari. A tots, estan molt agraïts per les seves aportacions. Per una altra banda, la principal despesa de l’entitat són les festes que celebren al llarg de l’any, les quals inclouen sopar i ball. “Són festes molt completes, gratuïtes per als socis i a un preu molt econòmic per a tothom que vulgui vindre”, insisteix la Ramona. Amb la voluntat de seguir fent coses, l’Associació Casal d’Avis d’Agramunt i Comarca confia continuar sent un punt de trobada i diversió pels més grans del poble. 19

Josep Maria Font

L'agramuntí Josep Mª Font és el director d'un projecte de la UPC que ha desenvolupat un exoesquelet

per a lesionats medul·lars.

El Josep Mª Font (a la dreta), fent proves amb l’exoesquelet. Foto: Josep Mª Font.

Llicenciat en Enginyeria Industrial i amb un Màster en Enginyeria Biomèdica, l’agramuntí Josep Maria Font és el director de l’equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que ha desenvolupat un exoesquelet perquè lesionats medul·lars puguin tornar a caminar. Des de fa 20 anys, el Josep Maria viu i treballa a Barcelona, però la seva vinculació amb la nostra vila continua sent molt estreta i comparteix amb Agramunt els seus èxits. En aquest Impuls, ens explica les fites assolides en el seu innovador projecte de desenvolupar un exoesquelet a un preu assumible per a persones amb lesions a la medul·la espinal. Com comença el projecte per dissenyar un exoesquelet? El projecte sorgeix l’any 2009, a partir d’una demanda clínica del responsable de la unitat de lesions medul·lars de l’hospital de la Corunya, que va parlar amb un grup d’investigadors de la mateixa ciutat amb el qual nosaltres, des de la UPC, teníem relació. A partir d’aquí, comença la nostra col·laboració en el projecte, el qual està finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (ara Ministeri d’Economia i Competitivitat). Quins van ser els primers passos a seguir? Vam començar per recopilar tota la informació possible sobre què s’havia fet fins al moment en aquest camp, vam parlar amb metges i amb grups de recerca, vam buscar quines eren les tecnologies que existien arreu del món, etcètera. I, a partir de tota aquesta informació, vam començar a desenvolupar la nostra idea d’exoesquelet de baix cost ABLE (Assistive Biorobotic Low-cost Exoskeleton). 24

Quina solució ofereix l’exoesquelet? Bàsicament, pretenem aportar una tecnologia que permeti a certs pacients amb lesions medul·lars estar drets i caminar, amb tots els avantatges que això comporta. Físicament, el fet de caminar millora la circulació sanguínia i, per tant, es disminueix la probabilitat de patir tot un seguit de malalties relacionades amb el sedentarisme, com són diferents cardiopatologies, l’osteoporosi, la diabetis, etcètera. Per una altra banda, des del punt de vista psicològic, el fet de tenir una eina amb la qual pots tornar a caminar, fa sentir millor els pacients i augmenta la seva autoestima, facilitant la seva reinserció social i laboral. Quins pacients podran fer ús d’aquest exoesquelet? Aquest prototip està pensat per a pacients amb lesions medul·lars que poden arribar a controlar el maluc i la seva flexió, però no tenen cap mobilitat als genolls i als turmells, de manera que no es poden posar drets i normalment van amb cadira de rodes. El que permet l’exoesquelet és que aquests pacients puguin tornar a caminar. Tot i això, està pensat per al seu ús en espais controlats, com a casa o en un lloc de treball pla, a més de centres de rehabilitació, ja que, de moment, l’exoesquelet no permet pujar escales o els superar obstacles del carrer. Quins avantatges aporta respecte a altres models existents? La principal diferència és que, en lloc de construir tot el sistema des de zero com si fos un robot que mou a la persona, nosaltres hem aprofitat sistemes i materials d’ortopèdia que ja existien i els hem instal·lat un motor elèctric al genoll i un sensor a la cama, per tal que una part significativa de pacients amb lesions medul·lars pugui fer servir l’exoesquelet. D’aquesta manera,

Josep Maria Font. Exoesquelet per a lesionats medul·lars. com que utilitzem materials que són estàndard, si l’exoesquelet arriba al mercat, ho farà a un preu més econòmic. Actualment, la majoria dels exoesquelets que hi ha al mercat, els quals són complexos i estan adaptats per a més pacients, costen entre 80.000 i 100.000 euros, un fet que a la pràctica fa que només s’utilitzin en hospitals i en grans centres de rehabilitació. En canvi, el nostre exoesquelet, és més senzill i està més personalitzat, un fet que permet posar menys components i reduir el preu. A més, un dels nostres objectius és que, a banda dels centres de rehabilitació i dels hospitals, el nostre exoesquelet el pugui adquirir directament el pacient. A partir d’aquí, tenint en compte les despeses del prototip, una estimació de preu de venda serien uns 10.000 euros, que continuaria sent una despesa alta, però que caldria treballar perquè una part estigués subvencionada per Sanitat, com ho estan, per exemple, les cadires de rodes. Com funciona? L’exoesquelet és una estructura que va per fora de les cames i té un motor elèctric a la part externa del genoll, que fa de múscul artificial, un sensor de moviment que s’instal·la a la part de la cama de l’exoesquelet, que fa de sistema nerviós, i un ordinador que la persona porta en una motxilla, que fa de cervell. Al final el que fem és reproduir tecnològicament el funcionament de l’ésser humà. D’aquesta manera, tenim un sensor artificial que detecta el moviment i envia la informació a un ordinador que processa les dades i les envia al motor, que és el múscul artificial i que permet portar a terme l’acció de caminar. S’han fet proves amb algun pacient, quins són els resultats? De moment hem fet proves amb una pacient i el resultat és molt bo. Des del punt de vista psicològic ha estat molt positiu, ja que la pacient està molt motivada amb aquesta tecnologia. Per una altra banda, funcionalment, la persona ha anat fent servir l’exoesquelet d’una forma cada vegada més autònoma, se’l posa ella mateixa, s’aixeca, camina... Les sensacions són molt bones. En quin punt es troba ara el projecte? Gràcies al finançament rebut des del programa CaixaImpulse, aquest mes de novembre hem començat a desenvolupar unes proves clíniques amb cinc pacients més de l’Institut Guttmann (Badalona), on hi ha un departament de lesió medul·lar, i el seu responsable coordinarà les proves. D’aquesta manera, en incloure més pacients, tindrem diferents tipologies de lesions, i és que com que no hi ha dos pacients iguals, com més pacients testegem més robusta serà la tecnologia que desenvolupem. Ara, tenim un any per portar el dispositiu a una fase de desenvolupament més validada amb pacients i fer un prototip que s’apropi més al que es pugui arribar a comercialitzar.

El Josep Mª en l'entrega de les ajudes CaixaImpulse. Foto: Josep Mª Font.

Qui subvenciona les despeses per al seu desenvolupament? Per una banda, l’ajuda del programa de la Fundació La Caixa i Caixa Capital Risc ens subvenciona les accions de valorització del projecte, és a dir, aquelles que aporten valor a la tecnologia per portar-la en direcció a la societat. A més de permetre’ns contractar una persona que estarà controlant les proves clíniques per continuar desenvolupant el prototip amb vista a la seva posada al mercat. Per una altra banda, encara tenim fonts públiques del Ministeri d’Economia i Competitivitat per fer recerca i continuar desenvolupant el projecte. Quan podria ser una realitat al mercat? Calculem que en un termini de dos anys, ja que a banda de l’any per realitzar la fase clínica i de millora del prototip per a la seva producció, necessitarem un segon any per constituir tota la part empresarial i de regulació i marcatge CE de la Unió Europea, que implicarà un mínim de sis mesos en tractar-se d’un dispositiu mèdic. Paral·lelament, també haurem de ser capaços de captar finançament per poder estendre les patents als diferents països on vulguem comercialitzar l’exoesquelet, un finançament que dependrà dels bons resultats de les proves clíniques. En un futur, hi ha prevista una segona fase que vagi més enllà del que permet aquest exoesquelet? Certament, la possibilitat de desenvolupar una tecnologia suficientment flexible per adaptar-se a diferents situacions de la vida quotidiana, com pujar escales o superar obstacles, és encara lluny de l’aplicació real, però sí que ens plantegem abordar-ho des d’un nivell de recerca bàsica. És a dir, analitzar que implicaria aquest avenç, quins canvis hauríem d'aplicar, etcètera. 25

Anna Pujadó Grau. Llevadora i consultora de lactància IBCLC.

Saps que pots ser donant de llet materna?

El banc de llet materna subministra llet a tots els nadons prematurs o nadons nascuts a terme que estan malalts, quan la seva mare no els pot alletar.

altra mare les fa sentir més tranquil·les, i mantenir l’esperança que el seu petit valent se’n sortirà. Per ser donant de llet materna, cal que gaudeixis de bona salut, alletis el teu fill, i no prenguis substàncies tòxiques, alcohol ni fumis. Si pateixes malalties infeccioses com hepatitis B o C no podries ser donant de llet. Si vols fer-te donant de llet materna, pots posar-te amb contacte amb el Banc de sang i teixits de Catalunya, els quals et donaran cita per fer una entrevista i una anàlisi de sang. Si tot és correcte, et donaran un “kit” d’extracció, que consta de pots per posar la llet i un tirallets manual per poder-te-la extreure. Et pots extreure la llet que vulguis i quan vulguis. Un cop te l’extreus cal que sigui congelada de seguida amb els recipients que et donen. La llet que t’extreguis te la vindran a recollir al teu domicili, previ acord de dia i hora. La llet materna és llet viva, la llet perfecta per a l’ésser humà. Les seves propietats són inigualables a qualsevol llet de fórmula. Per tots els nadons, l’ideal seria poder ser alletats amb la llet de les seves mares. Però, i els nadons malalts o prematurs que les seves maneres no els poden alletar per causes majors? Per aquests casos es va crear el banc de llet materna de Catalunya l’any 2011. El banc de llet materna subministra llet a tots els nadons prematurs o nadons nascuts a terme que estan malalts, quan la seva mare no els pot alletar. Per tots aquests nadons, la llet materna vol dir VIDA, ja que gràcies a les seves propietats tenen menys infeccions generalitzades i menys necrosis intestinals, que són les principals causes de defunció entre els nounats. Per tots aquests nadons, prendre llet materna significa començar amb bon peu el llarg camí que els espera, ja que molts prematurs extrems estan a les unitats de cures intensives neonatals al voltant de dos o tres mesos. Per les seves mares, que es troben en situacions també difícils, que fan que no puguin alletar el seu nadó, saber que els seus petits poden rebre llet humana d’una 28

Si desitges ser mare donant de llet materna, s’aconsella fer-ho quan la lactància amb el teu nadó ja estigui establerta i sigui satisfactòria. El primer sempre ha de ser el teu nadó. Les mares adoptives que han passat per un procés d’inducció a la lactància per alletar el seu fill, també poden ser donants de llet materna. Un cop el banc de llet rep les donacions de cada mare, la llet és analitzada per assegurar que compleixi els paràmetres correctes i passa un procés de pasteurització. A partir d’aquí ja és subministrada a les unitats de cures intensives neonatals de tot Catalunya. Ser donant de llet materna, és un acte altruista pel qual no es rep cap retribució econòmica, però sí que saps del cert que amb la teva llet has donat VIDA. Truca i informa’t, tu pots ser donant.

Zumba “A zumba, sempre diem que cada classe és com una festa”.

Classe de zumba al gimnàs Flow d’Agramunt. Foto: RotecnaPress.

Es calcula que més de 14 milions de persones de tot el món practiquen regularment zumba, una modalitat esportiva que combina exercicis i coreografies aeròbiques amb ritmes llatins com el reggaeton, la salsa o el merengue. Els orígens del zumba es remunten a l'any 1990 a Colòmbia, quan el ballarí i coreògraf Beto Pérez va arribar un dia a la seva classe d’aeròbic i va adonar-se que s’havia deixat la música habitual. Va mirar a la seva bossa i va agafar el primer disc de música llatina que portava a sobre. Va ser així, com de la improvisació va sorgir una classe diferent, una festa, que va decidir exportar a tot el món. El nom Zumba, que es crea com a marca comercial, procedeix del verb “zumbar”, sinònim de vibrar, fent d’aquesta manera referència a les vibracions que s’experimenten per tot el cos quan es practiquen els diferents moviments.

Zumba a Agramunt Des de fa un any, el gimnàs Flow d’Agramunt realitza classes de zumba amb un bon grup de seguidors i seguidores. La seva professora, la Maria Rosa Niubó, ens explica que es tracta d’una activitat esportiva cardiovascular, en la qual es fan treballar a totes les parts del cos: “Fem exercici, però alhora ens ho passem bé, ens divertim. A zumba, sempre diem que cada classe és com una festa”, destaca. En tractar-se d’una activitat cardiovascular moderada, tothom pot practicar-la. Es recomana assistir a dues o tres sessions per setmana, d’uns 50-60 minuts cadascuna. 30

Les classes comencem amb uns 8-10 minuts d’escalfament, per fer pujar, tot seguit, les pulsacions amb coreografies al ritme de diferents estils de música llatina. “Anem canviant de ritmes, merengue, salsa, cúmbia, etcètera, per tal que les pulsacions no estiguin sempre en el seu nivell màxim, sinó que la classe estigui equilibrada”, explica la Maria Rosa. Les classes acaben amb uns estiraments, ja que es treballen tots els músculs del cos i és important estirar-los per evitar lesions i agulletes. Una de les peculiaritats del zumba és que, a diferència de l’aeròbic, les classes es van repetint, és a dir, es treballen les mateixes coreografies durant un termini de dos mesos i mig. “D’aquesta manera, passades unes sessions els assistents ja es coneixen les coreografies i és llavors quan s’ho passen veritablement bé a classe”, assegura la Maria Rosa.

Els beneficis del zumba A banda de ser un esport que ajuda a cremar moltes calories és, alhora, una activitat molt completa, que aporta benestar al cos, allibera tensions, augmenta l’autoestima i és beneficiosa per la salut. Així, des d’un punt de vista més saludable, el zumba millora el sistema cardiovascular, serveix per reactivar la musculatura, augmentar la coordinació i tonificar el cos. És ideal per treballar glutis, cames, braços i abdominals. Per una altra banda, en l’àmbit psicològic, la seva pràctica ajuda a alliberar l’estrès i estimula el bon humor.

Zumba

Strong by zumba Més recentment s’ha posat de moda la pràctica de l’anomenat Strong by Zumba, una modalitat que va un pas més enllà que el zumba, és més exigent físicament. “Realment la marca Zumba acompanya el llançament d’Strong, però és una activitat molt diferent. Es tracta del que nosaltres anomenem un entrenament HIIT, que significa: d’alta intensitat, amb un treball cardiovascular molt més elevat que el zumba”, explica la Maria Rosa, que afegeix: “També ens ho passem bé, però en aquestes classes els assistents vénen a fer un treball més funcional de tots els músculs”. En aquest cas, es recomana fer, almenys, una sessió de 50 minuts a la setmana. Alguns alumnes combinen les sessions d'Strong amb les de zumba. Des d’aquest any, el gimnàs Flow d'Agramunt també ofereix sessions d’Strong by Zumba, amb molt bona acceptació per part dels agramuntins.

El zumba combina exercicis aeròbics amb ritmes llatins. Foto: RotecnaPress.

Marta Eroles i Fiñana. Psicòloga, treballadora social i mestra.

Autisme, una altra manera de comunicar-se

Aproximadament un 1% de la població infantil pateix el Transtron de l'Espectre Autista.

Des de sempre s'ha fet ús del concepte autisme i, fins i tot, la paraula s'usa indegudament en el llenguatge col·loquial. Però, què és realment l'autisme? Quines són les seves manifestacions? El Trastorn de l'Espectre Autista és una alteració del neurodesenvolupament que es manifesta de formes diferents. Les seves principals afectacions es fan visibles en tres àrees crucials per al desenvolupament de les persones: la comunicació, el llenguatge i la interacció social. Els primers signes d'alerta poden ser visibles en la primera infància, entre el primer i segon any de vida, i es pot començar a sospitar d'un possible TEA quan es manifesten alguns dels símptomes que tot seguit s'exposen: quan el nen no assenyala per demanar allò que vol, no reacciona davant la presència dels altres, no somriu, no manté contacte ocular, no s'immuta quan se'l crida pel nom, té dificultats per imitar gestos o accions i té hàbits i moviments repetitius. Aquests són alguns trets característics i indicadors d'un possible TEA, però de cap de les maneres són decisius per al diagnòstic. És necessari, doncs, acudir a un especialista per tal que es dugui a terme una exploració exhaustiva i se'n determini, si és el cas, la possibilitat real de trastorn. Aproximadament un 1% de la població infantil compta amb aquesta condició.

Tractament Des del punt de vista psicològic, el TEA té tractament, i aquest va encaminat a potenciar els dèficits que els nens i nenes amb aquesta condició presenten, per tal de millorar la seva qualitat de vida i la de les seves famílies. Així doncs, el programa d'intervenció per part dels professionals de la psicologia ha d'estar dissenyat 32

d'acord amb les característiques individuals de l'infant i, entre els objectius, hi ha de figurar la millora de tots aquells aspectes que dificulten la seva relació amb el món que l'envolta, les qüestions que afecten la seva regulació emocional i un programa específic de llenguatge que l'ajudi a expressar amb paraules allò que generalment diu amb gestos, per tal de trobar la forma de relació més òptima amb l'entorn. A tall d'exemple, es treballa el contacte ocular per tal d'activar la part reconfortant de la mirada amb l'altre, el seu llenguatge, potenciant els aspectes expressius per millorar la relació social, la tolerància a la frustració per no poder expressar-se verbalment, la gestió dels canvis emocionals, les dificultats d'autoregulació, la millora de les habilitats socials, l'autonomia i la disminució dels hàbits repetitius, que no són més que la manera que ells tenen de canalitzar les seves emocions. A banda, és necessària també la teràpia psicoeducativa familiar, que ajuda a la família a saber com gestionar la conducta del seu fill i potenciar la seva relació afectiva.

Visió social Malgrat el TEA és un trastorn present en la infància, és, al mateix temps, el gran desconegut, doncs sovint s'ha vist associat a una sèrie de mites incerts que afavoreixen l'estigma social. Que determinats aspectes del desenvolupament normal no es manifestin de la manera esperada, no vol dir que això els impossibiliti del tot la relació amb els altres. El conegut Bill Gates, creador de Microsoft, ja va mostrar algunes conductes amb trets autístics de petit, però aquestes característiques no li van impedir el triomf personal. Cal canviar la mirada i saber trobar la millor manera en què l'infant es comunica i brindar-li la forma i l'entorn propici per a fer-ho.

Old Dreams

Av. dels Esports – Agramunt

Combinat de llom amb croquetes de botifarra de Burgos

El Josep Vidal a l'Old Dreams. Foto: RotecnaPress.

L’Old Dreams obria les seves portes per primera vegada l’agost del 2007, amb una oferta innovadora a Agramunt, un ambient de pub irlandès, amb una proposta de menjar basada en tapes, entrepans i pizzes, i un punt de trobada per als joves on fer els primers beures de la nit. “Els inicis van ser molt bons, no hi havia crisi i érem un espai nou al poble”, recorda el Josep Vidal, propietari del bar. “No obstant això, 7 anys i mig més tard, vaig decidir emprendre una nova etapa. Feia uns mesos que havia sigut pare i necessitava un canvi de vida”, explica. Així, durant dos anys i mig, el Josep va optar per llogar el local però, cap de les opcions va acabar de sortir bé, “ja que no van saber mantenir l’essència de l’Old Dreams”. Precisament, amb l’objectiu de retrobar l’esperit d’aquella primera etapa, i empès pels clients més fidels, el passat mes de maig, el Josep va decidir reobrir l’Old Dreams i posar-se de nou al capdavant del negoci. “Volia que el local tornés a ser el que era”, assegura el Josep Actualment, el Josep compagina la seva feina amb la gestió de l’Old Dreams, el qual obra de divendres a diumenge de 18h de la tarda a 3h de la matinada. La proposta de carta per sopars, pensada per als joves, ha volgut recuperar, també, el millor de la primera etapa, amb pizzes, entrepans, plats combinats i tapes, recuperant aquelles tapes més exitoses com els nuggets de formatge de cabra i les patates braves, i incorporant noves especialitats de la casa com el pop a la gallega, amb molt bona acollida. De cara a un públic més familiar, una de les novetats que s’ha incorporat a la carta són les creps, dolces i salades: “A Agramunt, no hi ha cap local que faci creps, i creiem que són una bona opció per fer un dissabte o un diumenge a la tarda”. Amb capacitat per a 60-70 comensals, el preu mitjà d’un sopar 36

Ingredients: • • •

3 talls de llom 1 ou Patates

15 min.

• •

3 croquetes de botifarra de Burgos Amanida (encima, tomata, olives...)

GRAU DE DIFICULTAT:

Elaboració: En primer lloc, per fer les croquetes, traurem la pell a la botifarra, la farem a miques, la passarem per la paella i la reservarem. Paral· lelament, per preparar la beixamel, farem la ceba en una paella i quan estigui feta hi afegirem l’oli, la mantega i la farina, i, a poc a poc, anirem afegint la llet. Finalment, barrejarem la beixamel amb la botifarra i farem una massa que deixarem refredar a la nevera. Un cop freda, podrem donar forma a les croquetes i arrebossar-la amb ou i pa ratllat.

Per elaborar el plat, fregirem 4 croquetes i prepararem 3 talls de llom a la planxa, els quals acompanyarem amb un ou ferrat, unes patates fregides i una mica d’amanida amb enciam, tomata i olives. per persona se situa entre els 8 i els 10 euros. “Volem ser un local de menjar ràpid i econòmic, que la gent no s’hagi d’esperar llargues estones per sopar i que ho pugui fer a un preu assumible”. Per tirar endavant aquesta nova etapa, el Josep compta amb dos cambrers, l’Anton i la Judit, i, a més, “quan tenim molt volum de feina, sempre puc comptar amb l’ajuda de la meva dona, la Mònica”, afegeix. Tot i que ara són els inicis d’una nova etapa, i cal anar pas a pas, el Josep avança que, a partir del gener, confia organitzar diferents activitats com monòlegs i sopars-concert.

TRIVIAL 1. El flashback és una tècnica literària i cinematogràfica per explicar històries en què els fets s’ordenen de forma especial. Com? A/ De forma lineal, de principi a final. B/ De forma lineal, de final a principi. C/ Amb plantejament i desenllaç, però sense nus. D/ De forma discontínua. 2. Una forma de narrar la vida d’una persona és a través de l’autobiografia. Quina és la seva principal característica? A/ L’ha escrit el mateix protagonista. B/ El personatge protagonista és inventat. C/ El personatge cèlebre ha mort. D/ Està explicada en tercera persona. 3. Quines són les durs principals característiques que han de complir les notícies d’un diari? A/ Atracció i diversió. B/ Opinió i objectivitat. C/ Brevetat i objectivitat. D/ Veracitat i opinió.

SUDOKU Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

6 9

2 3

6 8

3 1

2 4

L'ENIGMA MATEMÀTIC

JEROGLÍFICS

En un calaix hi ha mitja dotzena de mitjons blancs i una dotzena de mitjons negres, tots barrejats. Si ens trobem a les fosques, quants mitjons hem d’agafar, pel cap baix, per estar segurs de tenir-ne un parell del mateix color?

Si estan desanimats...

Qui són aquests?

2+3

El "cerdolí", una nova espècie porcina

Aspecte del “cerdolí” (Jara y sedal).

L’abandonament en espais naturals de porcs vietnamites per les dificultats de mantenir-los i el seu gran volum, ha provocat l’encreuament d’aquesta espècie forana amb una d’autòctona, el porc senglar, donant lloc a l’aparició d’una nova espècie anomenada “cerdolí” (de la fusió dels mots espanyols cerdo vietnamita i jabalí). Lamentablement, el que pot semblar un fet anecdòtic, està esdevenint una veritable amenaça per a la puresa genètica del porc senglar en alguns indrets de l’Estat espanyol, com és el cas del País Valencià, i més concretament de la província d’Alacant, on s’ha localitzat una de les majors colònies d’aquesta nova espècie invasora. No obstant això, també s’han localitzat casos de “cerdolí” en altres territoris com Catalunya, Aragó, Navarra, Madrid i Castella i Lleó. Segons fonts dels agents forestals, actualment es troben “cerdolís” de tot tipus. De manera que en una mateixa família, es pot donar el cas d’una mare 100% porc senglar, que ha tingut un porc 70% vietnamita, un porc 70% porc senglar i un tercer porc meitat i meitat. La principal amenaça d’aquests encreuaments, però és que es posa en perill la població de porcs senglars i la seva identitat genètica.

Més voraç i menys poruc Físicament el “cerdolí” és més petit que el porc senglar, té les potes més llargues, un pèl abundant i curt, i un morro més xato. Tot i que s’han trobat casos de “cerdolís” sense pèl i amb el morro més llarg i fi. 40

Més enllà de les semblances físiques que pot tenir el “cerdolí” amb les espècies de les quals descendeix, una de les seves peculiaritats és que també ha heretat aspectes conductuals. Mentre el porc senglar es caracteritza per ser poruc davant els humans i sortir, normalment, de nit a menjar dels cultius de blat, el porc vietnamita menja tant de dia com de nit i, en ser un animal domèstic, no té por de les persones. D’aquesta combinació, el “cerdolí” ha heretat la part més voraç i menys poruga del porc vietnamita i la intel·ligència i bravura del porc senglar, sortint a alimentar-se les 24 hores del dia i atansant-se als nuclis urbans. Un fet que, segons els agents rurals, pot suposar un repunt d’accidents en carretera provocats per aquests animals.

Evitar l’expansió del “cerdolí” Una altra dada rellevant, és que la capacitat reproductiva del “cerdolí” és de fins a 16 porcs a l’any, una xifra molt superior a la dels porcs senglars, que acostumen a tenir una única camada a l’any d’entre 3 i 6 porcs, el que fa témer que l’expansió del “cerdolí” pugui ser ràpida. Davant de l’amenaça mediambiental que genera aquesta nova espècie invasora, alguns departaments de Medi Ambient, com el del País Valencià, han donat permís a les societats de caçadors per sacrificar aquests exemplars creuats amb l’objectiu de garantir la supervivència dels porcs senglars. Una mesura que ja estudien altres comunitats autònomes com Navarra. Tot i això, la solució, asseguren els caçadors, ha de remuntar-se a l’origen del problema i passa per una aplicació més estricta de la normativa ambiental sobre espècies invasores que penalitza l’abandonament d’espècies com el porc vietnamita.

JEROGLÍFICS

L'ENIGMA MATEMÀTIC

TRIVIAL

Anima'ls (animals)

Solució: 3 mitjons.

1-D, 2-A, 3-C.

Dos mestres (dos més tres)

SUDOKU 6