Impuls Cal Metge Felip by Rotecna, s.a.

EDITORIAL, 3

4rt trimestre 2019

CAL..., 3 QUÈ FEM?, 4

IMPRESSIONS 3D

QUI SOM?, 6

DEPARTAMENT DE RRHH ENTREVISTA A SÒNIA CANO

REMEIS NATURALS, 10

LA CALÈNDULA

EMPRENEDORS, 12 JOAN LLURBA, GRUPO CONSIST AGRAMUNTINS PEL MÓN, 16

LAIA AMORES, MOSCOU (RÚSSIA)

SALUT SÈNIOR, 20

LA GRIP

ENTITATS, 24

AECC - AGRAMUNT

DIARI D'UN NÒMADA, 26

VIATJAR EN TREN

SOLIDARIS, 28

JOAN GARCIA, CUSCO (PERÚ)

MATERNITAT, 30

LACTÀNCIA A LES NITS

ESPORTS, 32

RAÜL HERNÁNDEZ, TIR AMB ARC

PSICOEDUCA, 34

L'ALIMENTACIÓ INFANTIL

ON MENJAR, 36

OLD DREAMS

RACÓ DEL PORC, 40

MATERNITATS LLIURES

Cal Metge Felip

La professió de metge va ser l’encarregada de batejar la casa familiar del Francisco Felip, situada al carrer Jaume Mestres, com Cal Metge Felip. Per conèixer més sobre la història d’aquest renom, ens trobem amb la Montserrat Felip, la néta del Francisco, també metgessa. “L’any 1910 el meu avi va arribar a Agramunt des de Barcelona, i va comprar la casa familiar on va viure amb la família i on passava consulta. En ella hi van estar fins que va esclatar la Guerra Civil, quan la casa va quedar molt malmesa pels bombardejos que va patir Agramunt”, explica la Montserrat, i afegeix: “Arran d’aquest fet, van viure de lloguer durant molts anys en diferents cases d’Agramunt, fins que l’any 1951, el meu avi va arreglar la casa familiar per anar-hi a viure amb la família. Va ser llavors quan, juntament amb el meu pare, el metge Joaquim Felip, que tot just s’acabava de casar, van traslladar allà la consulta, que tenien al segon pis de Ca l’Escolà. Quan ja estaven instal·lats de nou, allà vam néixer les meves germanes i jo”. Actualment, a la casa hi viu la Isabel, germana de la Montserrat. L’habitatge encara manté l’aspecte modernista que tenia, i en el seu interior conserva totes les estances de la consulta, la sala d’espera, el despatx i la sala de cures. En tots aquests espais hi han treballat fins a tres generacions diferents de la família: el Francisco, el Joaquim i la Montserrat. “Durant molts anys, igual que el meu avi i el meu pare, vaig tenir la consulta allà, però quan vaig començar a treballar al CAP ja vaig deixar de passar consulta a casa”, recorda la Montserrat. Tot i el pas dels anys, la Montserrat assegura que encara hi ha molta gent que recorda quan anava a visitar-se a aquella casa, al número 20 del carrer Jaume Mestres, on els veia el metge Felip.

Arribem a l’última edició de l’IMPULS d’aquest 2019 contents d’haver complert 20 anys d’una revista que naixia el 1999 amb la il·lusió de poder aportar el nostre granet de sorra en la difusió de la gran feina feta per les empreses, comerços i entitats del poble. Acabem aquesta celebració entrevistant en Joan Llurba, fundador del Grupo Consist, una de les empreses amb més trajectòria a Agramunt. Ell va ser protagonista d’una de les primeres entrevistes que va recollir l’IMPULS en el seu primer any. Tanquem, així, un any de celebració per l’IMPULS, però n’afrontem un de nou amb la voluntat de continuar sumant anys divulgant l’activitat socioeconòmica i cultural d’Agramunt, i donant veu als agramuntins i agramuntines que porten el nom de la nostra vila arreu. En l’àmbit empresarial, deixem enrere un 2019 en què hem consolidat un equip humà format per més de 200 treballadors, gràcies als quals l’empresa creix any rere any i continua sent líder del nostre sector. Ara, toca pensar en un nou any en el qual preveiem llançar destacades novetats que presentarem a EuroTier 2020 (Alemanya), la nostra fira de referència. Amb els millors desitjos per al nou any, espero que passeu unes bones festes en companyia de familiars i amics! Gener Romeu

Direcció: Gener Romeu. Edició, maquetació i publicitat: Tamara Lombardo. Redacció: Tamara Lombardo i Francisco García. Preimpressió: David Mercado. Col·laboradors: Montse Serra, Gilbert Esteve, Marta Eroles, Anna Pujadó i Teresa Duran. CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com

Dipòsit legal L-213-99

PUBLICITAT IMPULS tamara.lombardo@rotecna.com IMPULS DIGITAL BLOG XARXES

Imatge actual de 'Cal Mariasso'. Imatge actual de la casa a l'avinguda Jaume Mestres. Foto: Rotecna.

issuu.com/rotecnapress

impulsagramunt.blogspot.com.es IMPULS-d-Agramunt

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals. 3

Impressió 3D

Rotecna va adquirir la seva primera impressora 3D per treballar amb prototips reals en el procés de creació de nous productes.

Impressora 3D imprimint. Foto: Rotecna.

L’evolució tecnològica ha suposat un avenç en els processos de producció de moltes empreses, propiciant una reducció de costos i una optimització dels temps. En el cas de Rotecna, més enllà d’invertir en maquinària d’última generació en injecció de plàstic per incrementar la producció, també s’ha optat per realitzar inversions destacades en departaments clau com l’Oficina Tècnica, on neixen el 100% dels productes que, posteriorment, la marca fabrica i comercialitza. Aquest és el cas de la impressió 3D, una tecnologia que ha suposat un abans i un després en la manera de treballar dels tècnics i una important reducció de costos en el procés de disseny i creació de nous productes. L’any 2012 Rotecna va adquirir la seva primera impressora 3D amb la voluntat de començar a treballar amb prototips reals en el procés de creació de nous productes. Un canvi que va permetre reduir costos innecessaris en el següent pas, el de la fabricació del motlle per començar a fabricar un producte. Més recentment, l’any 2015, es va adquirir la segona impressora 3D, amb la qual es treballa actualment amb molt bons resultats.

Treballar amb prototips Segons el tècnic Octavi Saura, “per una empresa com Rotecna és imprescindible disposar d’una impressora 4

3D, ja que aquesta aporta molts avantatges”. Per una banda, destaca: “la possibilitat que ofereix la impressora 3D de veure en directe i a mida real com serà un producte que fins llavors només havies imaginat o plasmat en un programa informàtic”, un fet que permet fer modificacions sobre el disseny inicial, fer proves amb prototips sense haver de disposar del producte definitiu i, el més important, corregir possibles errors de cara a la fabricació del motlle per començar a produir el producte. “Abans de disposar d’una impressora 3D teníem una gran despesa en motlles, ja que creàvem un producte imaginant com seria el resultat final, sense tenir res a les mans, era tot molt subjectiu. Ara ja no imaginem, tot és real i objectiu, el que ens evita errors a l’hora de demanar un motlle”, explica l’Octavi. Per una altra banda, a part del principal avantatge d’estalvi econòmic que suposa la impressora, el fet de treballar amb prototips pràcticament idèntics a com serà el producte final, també permet fer proves a granja i veure com funcionarà el producte en el dia a dia d’una explotació, en contacte amb els animals, etcètera. En definitiva, segons l’equip tècnic, gràcies a la nova forma de treballar amb impressora 3D Prototip de producte amb parts impreses en 3D. Foto: Rotecna.

Impressió 3D

Treballar amb prototips pràcticament idèntics a com serà el producte final, permet fer proves a granja i veure com funcionarà el producte en el dia a dia d’una explotació. s’eviten molts errors que anteriorment es podien cometre. “El cost de 30.000 euros d’una impressora d’aquestes característiques, queda justificat i amortitzat en poc temps”, afirma l’Octavi.

De la pantalla a la realitat Tots els tècnics del departament tenen formació per poder treballar amb la impressora 3D. “Són impressores senzilles d’utilitzar i que requereixen poc manteniment”. Així, el procés previ a la impressió s’inicia amb el disseny del nou producte en un programa informàtic de 3D (SolidWorks), a partir d’aquí, quan ja es té la peça preparada, s’exporta el document amb els paràmetres corresponents a un altre programa amb una extensió concreta que reconeix la impressora per començar a imprimir el producte en 3D. El model d’impressora amb què treballa Rotecna funciona amb filament de plàstic ABS i permet fer peces de fins a 0,50 metres cúbics. “Aquelles que són més grans, les fem per parts i després les muntem per tenir la peça final a mida real”, explica l’Octavi, que afegeix que “el procés d’impressió d’una peça pot variar de 4 hores a 3 dies, depenent de la dimensió i complexitat del prototip”. Pel que fa al color, la impressora permet treballar amb filaments d’una àmplia gamma cromàtica, fet que també ajuda als tècnics a definir quin serà el millor color per a cada producte.

Imatge de la impressora adquirida l'any 2015. Foto: Rotecna.

es poden fer diverses peces, és un cost mínim i el retorn és molt gran.

Futur; la realitat virtual Amb la voluntat de ser cada cop més eficients i reduir al màxim les depeses innecessàries, l’Oficina Tècnica ja pensa a anar un pas més enllà i incloure la realitat virtual en el procés de disseny i creació de nous productes. “Seria un impàs entre el disseny a l’ordinador i la impressió 3D, el qual ens permetria veure el producte d’una manera volumètrica real. Així optimitzaríem, encara més, els processos”, conclou l’Octavi.

Finalment, una altra de les característiques destacables i imprescindibles del model d’impressora amb què es treballa a Rotecna, és que permet fer elements interiors. “La impressora treballa amb dos capçals d’injecció; un que diposita el plàstic fos sobre la plataforma i va creant la peça, i un segon que crea suports per a aquelles zones que van suspeses a l’aire, evitant que el plàstic fos caigui a terra”, explica l’Octavi. Després d’anys d’experiència, els tècnics valoren que la impressora 3D és la forma més econòmica, ràpida i eficient de crear prototips reals sobre els quals treballar fins a obtenir el producte final. Un quilo de plàstic ABS costa 22 euros i amb ell

Impressora 3D en marxa. Foto: Rotecna.

Departament de Recursos Humans FITXA TÈCNICA: • Any de creació: 1998. • Nombre treballadors dept.: 2. • Rècord de dies sense accidents laborals: 238. • Nombre treballalladors Rotecna: 216.

Imatge d'un treballador manipulant un robot a fàbrica. Foto: Rotecna.

En els seus inicis, i pel volum de treballadors que tenia Rotecna, les tasques bàsiques del departament de recursos humans es realitzaven des d’una gestoria. L’any 1998, amb el creixement de l’empresa, es crea el departament de Recursos Humans, de manera que tota aquesta feina passa a realitzar-se internament i s’amplien les seves competències.

Formació i Seguretat Inicialment, les feines eren principalment administratives; selecció de personal, contractacions, nòmines, baixes laborals,... però l’increment en el número de personal i la professionalització va implicar no només un augment en el volum de feina del departament, sinó la inclusió d’altres tasques en una clara aposta per la qualitat i la seguretat. D’aquesta manera, es decideix incidir en aspectes clau com la prevenció de riscos laborals i la formació dels treballadors. En aquest sentit, l’any 2016 es crea el comitè de seguretat, el qual es reuneix mensualment per valorar l’aplicació de les millores proposades pels mateixos membres del comitè o per part dels treballadors. Gràcies a aquesta voluntat de millora i a una major conscienciació del personal, en els darrers anys s’ha aconseguit reduir considerablement l’accidentalitat. Pel que fa a la formació, a banda de la inicial que es realitza a tots els treballadors, adaptada al lloc de treball que s’ocuparà dins de l’empresa, també es realitza formació per a aquell personal que canvia de departament i, finalment, es fa formació externa per reforçar alguna àrea. Aquesta es contracta a petició dels responsables de departament i en funció de les seves necessitats. 6

Ampliació de l’equip El creixement de Rotecna i la superació dels 180 treballadors va suposar l'any 2016 la incorporació de la Dolors Cabanillas al departament, fins llavors gestionat íntegrament per la Sònia Cano. Al principi, tot era molt manual, fins i tot el control de l’assistència. Amb la incorporació de les noves tecnologies, algunes feines s’han anat automatitzant i alhora generant una informació d’important valor estadístic pel departament. En aquesta línia, el passat mes de juny es va canviar el programa de presència, el qual, un cop estigui 100% implementat, agilitzarà feines com el control de l’absentisme, les entrades i sortides del personal... que ara es controlaven manualment mitjançant fulls d’Excel. En definitiva, l’actual departament de recursos humans ofereix una perspectiva més global de l’equip humà amb la voluntat de millorar el funcionament de l’empresa.

Reptes Amb l’objectiu de continuar professionalitzant el departament en paral·lel amb el creixement de l’empresa, el futur demana implementar millores en les polítiques retributives, plans de carrera i gestió per competències, és a dir, potenciar el talent que hi ha dins de l'empresa per esprémer al màxim el seu desenvolupament professional, promocionar-lo i retenir-lo. Per una altra banda, també es treballa en una millora del pla d’acollida dels nous treballadors i en la realització d’un pla d’igualtat amb l’objectiu d’equiparar les condicions laborals i retributives dels treballadors, garantir la igualtat en àmbits com la selecció, promoció i formació dels treballadors, millorar la conciliació laboral i regular possibles situacions d’assetjament sexual o llenguatge discriminatori.

Sònia Cano

"Tenim una part de treball programat, però ens deixem forats a l’agenda per poder atendre el que no està previst."

Amb 17 anys a l’empresa, la Sònia Cano va arribar a Rotecna amb 23 anys i poca experiència laboral, però amb l’energia i l’ambició d’una persona jove que no té por als nous reptes, assumint, així, la gestió d’un departament clau com el de Recursos Humans. Ara, amb una empresa que ha duplicat el nombre de treballadors, l’experiència és la seva millor eina per fer front als projectes de futur. Què feies, professionalment, abans d’entrar a Rotecna? Vaig arribar amb 23 anys, així que tenia molt poca trajectòria professional prèvia. En concret, havia fet una substitució d’una baixa de maternitat al departament de comptabilitat d’una pedrera, gestionant la part de proveïdors. Com va sorgir la possibilitat de treballar a Rotecna? Com que estava cobrint una baixa de maternitat, estava buscant feina i enviant currículums a les grans empreses que coneixia i ETT’s de la zona de Lleida. Va ser llavors quan em van trucar d’Adecco per informar-me que necessitaven una persona per al departament de recursos humans de Rotecna. Va ser així com vaig superar el procés de selecció i vaig començar a treballar el 19 d’agost del 2002. Era el lloc de feina que buscaves? Era el que volia, el meu objectiu. Vaig estudiar Relacions Laborals i tot i que, evidentment, quan comences a buscar feina t’és una mica igual el que trobes, sigui departament comptable, gestoria... jo perseguia entrar en aquest tipus de feina. Vaig estar de sort, i més tant jove. Com recordes els teus inicis a l’empresa? Una mica durs. No havia estat mai en un departament de recursos humans, no hi havia ningú que em pogués ensenyar... Em vaig trobar sola davant de tota la feina a fer. Tot i que he de dir que des de comptabilitat em van ajudar amb tot el que van poder, m’ho vaig haver de manegar bastant tot jo sola, sent autodidacta i amb molta dedicació, fins que em vaig posar al dia. Tenia moltes ganes d’aprendre i de superar-me. Si m’hagués de definir, em considero una persona tot terreny, d’acció-reacció, i això crec que m’ha ajudat.

La Sònia i la Dolors formen l'equip de Recursos Humans. Foto: Rotecna.

Què és el que més t’agrada de treballar a Rotecna? El tracte amb els treballadors, perquè el fet que la teva feina depengui dels altres fa que no sigui monòtona. Això, em dóna molta vida i m’encanta. Tenim una part de treball programat, però ens deixem molts forats a l’agenda per poder atendre el que no està previst. Aquest és el dia a dia del nostre departament, i és el que m’agrada, que no sigui una feina rutinària, que moltes vegades hagis d’improvisar i alhora prendre decisions. A més, el fet que la meva feina depengui de la gent, aquest tracte amb ells m’enriqueix i em fa aprendre molt. Algun moment viscut a Rotecna que recordis especialment? No recordo un moment concret, però després de 17 anys sí que puc dir que jo he crescut amb l’empresa. M’he fet gran aquí dins: m’he hipotecat, m’he casat, he tingut dues nenes... i tot treballant a Rotecna, on he de dir que també he crescut com a professional. Com valores la capacitat d’innovació de Rotecna? Molt positivament. La innovació és el que ens defineix i el que ens fa créixer. Rotecna és sinònim d’innovació. Davant de les expectatives futures de l'empresa, quina creus que pot ser la teva aportació? Considero que una empresa creix si creixen les persones que la formen, i és amb aquest objectiu que hem de treballar des del departament de recursos humans, facilitant les eines per aconseguir que les persones que formen l’empresa creixin professionalment. 7

Montse Serra

Calèndula

Especialista en herboristeria

La part que més s’utilitza és la flor, que conté totes les propietats medicinals utilitzades per la salut d'alguns òrgans i per la nostra pell.

El boixac de jardí o més conegut com la calèndula és una planta medicinal que la consumien fa milers d’anys els egipcis, ja que la consideraven una planta miraculosa. La seva flor és molt vistosa, floreix en qualsevol època de l’any i la podem trobar per tot el mediterrani. Precisament, aquesta part de la planta és la que més s’utilitza, ja que conté totes les propietats medicinals que són utilitzades tant per la salut d’alguns dels nostres òrgans com per la nostra pell.

Antiinflamatòria, cicatritzant i regeneradora Els estudis duts a terme han descobert una alta quantitat de carotenoides, els antioxidants que ajuden al nostre organisme a la producció de vitamina A, que és molt important per la nostra pell. També s’han trobat flavonoides, que protegeixen l’organisme i funcionen com a antioxidants naturals i, finalment, l’àcid acetilsalicílic, que ens ajuda a generar defenses contra els virus. Per tant, la calèndula és antiinflamatòria, cicatritzant i regeneradora. Una altra de les seves propietats més interessants és la funció que té com a reguladora menstrual. Si es comença a prendre amb infusió una setmana abans del període, normalitza la quantitat i la freqüència de la menstruació. A més, ajuda a eliminar els dolors uterins i, per tant, actua com a sedant natural. Altrament, la calèndula és una planta molt beneficiosa pel fetge, ja que activa la producció de bilis i contribueix a la descongestió hepàtica. Tanmateix ajuda a la millora de problemes estomacals, 10

com per exemple els problemes d’irritació de les parets de l’estómac com les ulceres, males digestions i la gastritis. Les seves propietats antiinflamatòries i cicatritzants ajuden a millorar aquests símptomes.

Per als problemes cutanis En últim terme, cal recordar la gran importància de la calèndula com planta medicinal quan ens referim als problemes cutanis, ja que actua com antiinflamatori i calmant. És una planta molt beneficiosa per la psoriasi, l’eliminació de berrugues, l’acne, les cremades, les picades d’insectes, els fongs, les ferides, la irritació causada pels bolquers en el cas dels nadons, i també per les infeccions de la boca com la faringitis. Aquestes últimes les podem combatre fent gàrgares o glopejant una infusió. Per altra banda, la calèndula pot ser utilitzada per eliminar o pal·liar la conjuntivitis fent rentats als ulls amb la infusió. Per tant, la podem utilitzar en forma de te o bé infusió, però també en forma de crema per als problemes de pell, o bé en forma d’extracte per les persones amb la pell delicada i sensible. Finalment, cal recordar que les embarassades no en poden prendre. En conjunt, la calèndula és una planta medicinal que podem utilitzar diàriament per la nostra pell, però també en podem fer un ús molt recomanable prenent-la com a te de tant en tant. En cas de més informació sobre aquesta planta o altres medicaments o tractaments naturals estem al vostre servei.

Grupo Consist Amb 62 anys de trajectòria a Agramunt, Grupo Consist ocupa 240 treballadors i disposa d’una superfície de producció, oficines i magatzem de 50.000 m2.

En Joan Llurba amb una mostra de la gamma de bosses que fabrica Grupo Consist. Foto: Rotecna.

Amb 86 anys i tota una vida al capdavant de Grupo Consist S.A. parlar amb en Joan Llurba és parlar de la història d’aquesta empresa que forma part de la vida de moltes famílies agramuntines. L’any 1999, Grupo Consist va ser una de les empreses protagonistes de la secció “Actualitat Empresarial” d’aquell primer any de vida de l’IMPULS. Ara, 20 anys després, ens tornem a trobar en el seu despatx per parlar del pas del temps i de l’evolució d’aquesta firma que naixia l’any 1957 en uns baixos del carrer Vilavella, per més endavant traslladar-se a l’avinguda Marià Jolonch i obrir un segon taller a l’avinguda Agustí Ros. Va ser l’any 1977 quan es va produir una de les fites clau de la història de l’empresa, el seu trasllat al polígon industrial d’Agramunt. En aquest IMPULS parlem amb en Joan Llurba per fer una retrospectiva de com ha canviat l’empresa en els últims 20 anys. Grupo Consist va ser la primera empresa d’Agramunt en traslladar-se al polígon amb 25.000 metres quadrats de superfície. Actualment, n’ocupa el doble. No obstant això, retrocedint als inicis de la firma, com recorda aquell trasllat? No va ser fàcil. Quan vam comprar els terrenys, l’any 1977, aquí només hi havia una empresa, Comain, que feia maquinària agrícola i que va desaparèixer en menys de dos anys. D’aquesta manera, l’any 1979, quan nosaltres vam començar a construir les primeres naus ens vam trobar amb alguns entrebancs que ens van fer replantejar el trasllat. Per una banda, en tractar-se d’una zona no urbana, l’Ajuntament ens va obligar a sufragar la connexió del clavegueram des del poble fins al polígon i els treballadors (llavors 65) ens demanaven que els poséssim un autobús des de la plaça del Pou fins a l’empresa. Finalment, vam pagar el clavegueram. Segurament, va ser una decisió econòmica 12

equivocada en aquell moment, però que amb el temps ens ha donat bons resultats. A més, ens podem sentir orgullosos de ser els primers d’un polígon que amb els anys ha vist créixer espectacularment les empreses que s’hi han instal·lat. Com deies, nosaltres vàrem comprar la primera vegada 25.000 metres quadrats i després vàrem anar comprant petites parcel·les fins a completar els quasi 50.000 metres quadrats que tenim en l’actualitat. Així va néixer aquest polígon, amb els propietaris cedint terrenys per fer els carrers. Vull recordar que la carretera que actualment travessa el polígon, que es deia camí Vell de Tàrrega, tenia moltes corbes i una amplada de 2,8 metres amb pedres als dos costats. Només hi passaven carros! En aquella època va suposar una gran inversió, però va ser l’embrió del que avui és la nostra empresa, la qual vam estar a punt de construir a l’entrada de Cervera, al costat de Tallers Font (proveïdor que ens va fabricar les tres primeres màquines de fer sacs), per estar ubicada a la carretera general i tenir tren, motius pels quals altres empreses van anar a Tàrrega. Però, sent de Cal Roiget tampoc volíem ser criticats pels nostres veïns! L’ampliació més recent ha implicat la construcció d’una nau de grans dimensions. A què respon aquesta inversió? Hem passat de 25.000 metres quadrats de superfície a gairebé 50.000 amb la construcció de noves naus, una d’elles de 22,5 metres d’alçada. Realment es tracta d’una reordenació dels espais. Als inicis no teníem secció de plàstic, només fèiem sacs de paper, de manera que quan aquesta va néixer, la vam anar col·locant provisionalment allà on cabia, sense complir les condicions òptimes per aquest tipus de secció i limitant l’ampliació que requeria la secció de paper. Finalment, fa sis anys,

Grupo Consist; Joan Llurba i pensant en el futur, vam decidir reorganitzar les instal·lacions i crear una secció de plàstic que disposes dels espais i de l’alçada necessària. Actualment, a les noves naus funcionen cinc màquines, però hi podrien haver fins a quatre o cinc més. És una secció feta avui, però pensada pel futur, ja que ens permet tenir un important marge de creixement. Paral·lelament a l’ampliació de les instal·lacions, també han invertit en nova maquinària. Sí. La veritat és que realment la inversió més important no ha estat en les noves naus, si no en la maquinària d’última tecnologia que ens permet oferir sempre un producte de màxima qualitat. Per exemple, en el quinquenni a partir de 1999 amb la nova generació de màquines alemanyes, a la secció de sacs vàrem passar de produir 5 o 6 milions de sacs al mes amb una mà d’obra directa de 64 persones a produir fins a 12 milions de sacs amb la meitat de personal. En l’actualitat estem produint 400 sacs de paper per minut amb una qualitat molt elevada. Avui en dia la maquinària ha evolucionat moltíssim, fins al punt que aquell que no s’ha adaptat ha desaparegut. Pel que fa al producte, amb els anys també han anat ampliant l’oferta? Al principi només fèiem sacs de paper per a la construcció i, a més de la fàbrica, teníem fins a 200 dones d’Agramunt que feien sacs per a nosaltres a les seves cases. Actualment, aquest producte només representa un 15% de la nostra producció, ja que també fabriquem sacs per a productes d’alimentació humana i animal, productes químics i, últimament, bosses de paper per a supermercats, amb clients tan propers com Plus, i importants com Mercadona. Per una altra banda, fa 20 anys parlàvem d’un mercat principalment nacional amb algunes vendes a Portugal, França, Anglaterra o Romania. S’ha ampliat aquesta llista? El nostre mercat continua sent principalment nacional, el 15% de la nostra producció la venem a Catalunya i més d’un 50% a la resta d’Espanya. Pel que fa a l’exportació, aquesta és actualment d’un 30% aproximadament, on venem a diversos països dels 5 continents, però principalment a Europa. Personalment, va començar a l’empresa amb 27 anys i amb 72 es va jubilar. Ara, amb 86 anys, ocupa la presidència... Vinc per prendre les grans decisions i tots els divendres participo en la reunió setmanal. Tot i que l’empresa no la porto jo directament en el dia a dia, m’agrada passar per totes les seccions, veure on hi ha problemes, que es fa per solucionarlos... En aquest sentit, per moure’ns per la fàbrica, he posat uns

En Joan Llurba al seu despatx, des d'on veu la fàbrica. Foto: Rotecna.

patinets elèctrics de tres rodes que redueixen a la meitat els temps de desplaçament i, per tant, es fa el doble de feina. En el meu cas, jo tardava dues hores per fer el tomb a la fàbrica i, ara, el faig en la meitat de temps. Al llarg dels 62 anys de Grupo Consist, quin ha estat el moment més difícil que ha viscut al capdavant de l’empresa? N’hi ha hagut molts, ja que sempre que s’han de prendre decisions importants es viuen moments difícils. L’actual moment, per exemple, és difícil, ja que hem realitzat una inversió de futur molt important, planificant coses amb molts anys d’antelació i encertar-les no és segur, ja que no som endevins. A més, fins i tot en les decisions en què creus tenir el 100% de seguretat, al final pot acabar fallant la màquina o el mercat. I el més gratificant de liderar Grupo Consist? Per una banda, la feina, ja que jo gaudeixo venint aquí i, per una altra banda, el fet que crec que la majoria dels meus empleats també són amics meus i, això, és molt gratificant. Estar en un poble com Agramunt fa que vagis pel carrer i et trobis amb gent que t’explica que va treballar aquí uns mesos, o que el seu pare o la seva mare hi va treballar durant anys... Aquí al polígon vam començar amb 65 treballadors i aquest any hem arribat als 240. En un poble, si fas les coses bé, tens aquesta satisfacció, i jo crec que les coses que podia, les he fet bé i ho continuo intentant, així que aquest tracte amb la gent, per mi, és el més gratificant. Per acabar, volia comentar que el passat mes d’octubre vaig estar a Alemanya per celebrar el 150è aniversari de Windmoller, que és el nostre principal proveïdor de maquinària. Allà, em van fer un homenatge per ser l’únic al món, entre els 850 fabricants de sacs que hi assistien, que també va estar present al 100 aniversari. Aquest fet suposa una valoració dels meus anys de treball. 13

Laia Amores – Moscou (Rússia) Estada a Moscou per perfeccionar el rus. "Aquí si no saps rus o vas amb algú que en sàpiga, estàs perdut, ja que la gent no parla anglès".

La Laia en una visita a Serguíev Possad. De fons el Kremlin de la ciutat. Foto: Laia Amores.

Quan fa tres anys la Laia Amores va començar els seus estudis de Traducció i Interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona, ho feia amb la idea que durant l’últim curs marxaria un temps a estudiar a fora. “Al grau vaig escollir francès i rus com a idiomes principal i secundari respectivament, i des d’un bon principi ja em cridava més l’atenció marxar a Rússia que a França”, explica, i afegeix: “Així que, arribat el moment, vaig demanar fer un intercanvi a Moscou, i he tingut la sort de fer-ho realitat. Vaig arribar a Moscou a finals d’agost, és a dir, ja fa tres mesos! I qualsevol ho diria!”.

començat les classes”. Amb tot, sortosament la Laia va passar tot aquest periple juntament amb tres estudiants de València que estan en el mateix programa que ella i amb els quals, enmig del caos de les primeres setmanes, va viure moments molt divertits: “En una ocasió vaig trobar-me els valencians mirant-se els uns als altres amb cara de mapa perquè les dones de la neteja els volien explicar les xafarderies de l’edifici i ells, que no sabien rus, no entenien què passava. Al final un d’ells els va acostar el traductor per veu de mòbil i les va convidar a continuar. Per mi, que em vaig assabentar de tot, va ser de còmic!”.

Actualment, la Laia està cursant un programa de màster especialitzat en processos polítics i econòmics a Rússia i la zona d’Euràsia. “Les classes s’imparteixen en anglès, però també vaig a classes de rus”, afegeix. Tot i que el procés d’adaptació al país, assegura, va ser molt ràpid, la Laia no va tenir les coses fàcils en la seva arribada a Rússia. “Les primeres setmanes van ser unes vacances i alhora un caos. Unes vacances, perquè gairebé no tenia classe, així que vaig aprofitar per fer turisme, i un caos, perquè a nivell acadèmic havia de resoldre moltes qüestions i tot anava lent”. En aquest sentit, afirma que si marxar a estudiar fora suposa moure papers, anar a Rússia és encara més complex: “Només pel visat es necessiten mesos de preparació: passaport amb validesa suficient, cobertura mèdica legal a Rússia, una invitació oficial expedida per la universitat d’acollida per demostrar que entres al país per estudiar.... A més, la primera coordinadora que vaig tenir era impossible de localitzar, de manera que un mes abans d’arribar a Moscou encara no sabia quines assignatures faria, on dormiria... res. És més, el contracte d’estudis definitiu no el vaig tenir fins un mes després d’haver

Així, tot i que l’adaptació ha estat bona, en part també perquè la Laia s’havia interessat per la cultura del país i per parlar amb companys de Barcelona que ja hi havien estat, reconeix que el més complicat de viure allà és l’idioma: “El rus és una llengua molt diferent, no es construeix com les llengües romàniques, fet que per nosaltres és una dificultat afegida, ja que no hi ha manera d’entendre res si no coneixes l’idioma, no és intuïtiu. A més, aquí si no saps rus o vas amb algú que en sàpiga, estàs perdut, ja que la gent no parla anglès”.

Durant la seva estada a Moscou, la Laia viu al campus universitari, que es troba a uns 12 quilòmetres del centre de la ciutat. “Visc en una residència, en una habitació compartida amb una noia francesa. L’habitació no és gaire gran, però disposa de lavabo amb dutxa i banyera, dos armaris, una taula de despatx, una nevera, i una televisió petita i un telèfon que semblen trets de les pel·lícules russes dels anys 80. És molt divertit!”. La residència té 15 pisos, amb una sala comuna per cada pis, tres cuines i dues sales amb rentadores. El preu per habitació ronda els 200 euros

Laia Amores - Moscou (Rússia) al mes, un cost assequible, ja que els pisos de lloguer valen el doble. “Tot i això, si ho comparo amb Barcelona, els preus estan molt bé”, reconeix la Laia, que assegura que en general tot és més barat, el transport, el menjar, la roba, la tecnologia.... “També és cert que aquí es cobra menys”, afegeix. Un dels aspectes que la Laia destaca de Rússia és el transport públic. “A Moscou hi viuen 12 milions de persones i la veritat és que la xarxa de transport està molt ben gestionada, és extensa, té una freqüència alta i una capacitat per a passatgers força bona”. Contràriament, el clima és el que més critica: “El temps és bastant boig. M’he trobat d’anar una setmana en màniga curta i patir calor, i a la següent nevar. És imprevisible, no saps com vestir-te. A més, plou bastant. No es pot sortir de casa sense paraigües”. En la nostra conversa, la Laia ens explica que el seu dia a dia és molt variable: “només tinc classe a la tarda i una estona. A més, d’una setmana per l’altra els horaris canvien, així que no tinc una rutina establerta”, assegura. El que sí que ens explica és que quan no estudia, aprofita per quedar amb els amics, fer turisme, anar a centres comercials, menjar fora, assistir a festivals, al teatre, a partits d’hoquei o bàsquet... “La ciutat és grandiosa, mai no s’acaben les coses per fer”, afirma. Per una altra banda, aprofita els caps de setmana per fer sortides més llargues i descobrir altres ciutats russes com Sant Petersburg. Després de tres mesos a Rússia, la Laia reconeix que no ha viscut cap xoc cultural. “Moscou és una ciutat molt europea. Tot i que l’arquitectura és típicament russa, en l’àmbit cultural l’estil europeu s’imposa”. A més, en certs aspectes ja sabia què es trobaria. L’únic malentès que ha tingut en aquest temps ha estat pel nostre costum de fer dos petons: “La veritat és que no m’he trobat amb gaires problemes més enllà d’alguna cara de moniato quan anava a saludar a algú amb dos petons i l’altre només n’espera un i intenta endevinar que carai fas!”. Tot i que d’Agramunt enyora molt la família i els amics, explica que manté el contacte per telèfon i per Skype. Quant a possibles tornades abans de finalitzar l’intercanvi, sabia que es tractaria d’una estada temporal, així que “ja vaig marxar pensant que el pròxim cop que els veuria a tots seria a la tornada definitiva”. Finalment, si en aquest temps tenim previst viatjar a Rússia, la Laia ens recomana com a imprescindibles visitar la plaça Roja de Moscou, el Volshoi Teatr (per viure de primera mà el ballet rus) i l’interminable parc del VDNKh. Fora de la capital, la Laia recomana fer una estada a Sant Petersburg, “una ciutat preciosa”, i a Seguíev Posad, per conèixer la Rússia profunda.

Amb companys a la plaça de la Revolució de Moscou. Foto: Laia Amores.

MÉS PERSONAL Què és el que més t'agrada de Moscou? L’arquitectura del centre i l’eficiència del transport públic. A més, un 40% és espai verd, és ideal per anar a fer una passejada i respirar aire pur. Com definiries els russos? A primera vista poden semblar impenetrables, però el gel es trenca ràpid i descobreixes que són gent disposada a ajudar-te en qualsevol cosa. Alguna expressió típica del país? “Délat is mují claná”, que significa literalment “fer d’una mosca un elefant” i és l’equivalent a “ofegar-se en un got d’aigua”. El teu menjar rus preferit: Els pelmeni, una mena de raviolis farcits amb carn que es mengen amb smetana, una crema làctica de textura semblant a la nata i de gust agre. Què és el que més trobes a faltar del poble? La tranquil·litat de ser en un lloc petit, calmat, amb la família, els amics i la gent de sempre. Et veus vivint en un futur a Rússia? Hi tornaria a temporades, però no veuria gens clar quedarm’hi a viure per sempre per tot el que suposaria deixar enrere! 17

R O I N È S T U SAL Gilbert Esteve Farmacèutic, Òptic i Tècnic en Ortopèdia

La grip i les persones grans

La tardor i l'hivern són les estacions en les quals el virus de la grip apareix amb major freqüència al nostre país.

Amb l’arribada del fred i a les portes de l’hivern, en aquesta ocasió us volem parlar de la grip i la seva prevenció. La grip és una infecció de tipus víric que es transmet amb facilitat (és altament contagiosa) d'unes persones a unes altres a través de les gotes o partícules en l’aire expulsades per la tos i que ataca a les vies respiratòries. En ser una infecció vírica, mai es tractarà amb antibiòtic, ja que aquests només són útils contra infeccions bacterianes.

Com es manifesta? La grip ens afecta produint febre, mal de cap i una sensació de malestar general. En persones grans és especialment important perquè pot tenir conseqüències molt greus, ja que es troben més afeblides a causa de l'edat o altres problemes de salut. La tardor i l'hivern són les estacions en les quals el virus apareix amb major freqüència al nostre país, fet pel qual és important començar a prendre mesures per prevenir el seu contagi.

Quines mesures de prevenció hem de tenir en compte? • Vacunar-se contra la malaltia. L'OMS (Organització Mundial de la Salut) recomana especialment la vacunació contra la grip en les persones d’alt risc de patir complicacions derivades d'aquesta malaltia, com són les persones grans, les embarassades, el col·lectiu sanitari i aquells que pateixen malalties cròniques. • Evitar el contacte amb persones ja malaltes. El virus de la grip es transmet fàcilment i ràpidament d'unes persones a unes altres. Limitar el contacte amb les persones malaltes, ajuda a reduir el contagi. • Mantenir una higiene adequada. La higiene és fonamental per reduir la possibilitat d'agafar el virus, per això es recomana 20

rentar les mans regularment i tapar-se la boca i el nas en tossir o esternudar. • Enfortir les defenses a base de probiòtics, equinàcia, vitamina C… especialment en les èpoques de major influència de la malaltia (tardor-hivern), per tal d’estar més protegits immunitàriament i resistir o minimitzar els impactes del virus.

Per què una bona prevenció és especialment important en les persones majors de 60 anys? El seu sistema immunitari està disminuït, i és per això que poden patir més fàcilment altres malalties com la grip. A més, la vacuna de la grip és la millor opció per prevenir i limitar els efectes i la circulació del virus. Amb l’aplicació de la vacuna evitem entre un 50 i un 60% de les hospitalitzacions en persones grans. Sabíeu que el número més gran de morts per grip es produeix en persones majors de 60 anys? És per això que la resposta és ben clara: la vacunació en aquest col·lectiu és indispensable.

Quin és el tractament més efectiu? La grip sol tractar-se sobretot mitjançant antipirètics i analgèsics, principalment Paracetamol. Si va acompanyada de congestió o tos, també és recomanable la presa d’anticongestius o antitussígens per via oral. També poden ser útils les vaporitzacions i una bona hidratació. Si els símptomes persisteixen durant més de dues setmanes, cal visitar el metge de capçalera, ja que pot tractar-se d'una infecció de major gravetat. I recordeu, després de l'estiu consulteu al vostre centre sanitari el calendari de la campanya de vacunació contra la grip. La prevenció a través de la bovina antigripal és la millor aliada per combatre una malaltia que pot arribar a afectar molt greument la delicada salut de les persones grans.

AECC - Agramunt “Treballem perquè la gent prengui consciència què és el càncer, i sàpiga que hi ha una associació que pot ajudar a les persones que el pateixen”.

Presentació a l'Espai Cívic, el passat mes de novembre, de l'exposició 'El llenguatge de les emocions' d'Anna Pla. Foto: Rotecna.

Fins a una quarantena de persones formen part, actualment, de la branca agramuntina de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), una entitat que compta amb una trajectòria de més de 30 anys a la vila, durant els quals han treballat de forma desinteressada per donar visibilitat a la malaltia i recaptar fons per ajudar a les persones que la pateixen. Fa cinc anys, l’antiga junta de l’AECC – Agramunt anunciava la seva dissolució. Va ser llavors quan la Sara Miñarro, amb qui parlem per conèixer el funcionament i la tasca de l’entitat, va rebre la proposta de donar-li continuïtat. “En el moment en què em van proposar continuar amb l’associació, un familiar patia la malaltia i estava més receptiva amb ella, fet pel qual vaig comentar la proposta a un grup de persones i ens vam animar a agafar les regnes de l’entitat”, explica la Sara. Una de les persones que també es van involucrar en el projecte va ser la Maria Puig, que també ens acompanya. “Durant tot aquest temps, hem treballat perquè la gent prengui consciència què és el càncer, i sàpiga que hi ha una associació que pot ajudar a les persones que pateixen la malaltia i als seus familiars”, expliquen les voluntàries.

QUÈ FA L’AECC - AGRAMUNT? Actualment, la junta de l’AECC – Agramunt està formada per onze persones, i presidida per la Teresa Duran. Ella també està dins de l’equip directiu de l’AECC – Lleida, de qui depèn l’escissió d’Agramunt. Com assegura la Sara, “aquest fet, i que la Teresa s’ha involucrat molt amb l’entitat, ha facilitat que la relació amb la seu lleidatana sigui molt fàcil”. 24

Recaptació La tasca principal de l’entitat és la recaptació de diners per ajudar a les persones amb càncer. Per fer-ho, les voluntàries surten al carrer cada any per la Fira del Torró amb les seves guardioles. “La fira és la cita on més aprofitem per recaptar, perquè és quan més gent hi ha Agramunt. Aquest any hem arribat als 1.500 euros”, assegura la Maria. La Cursa de la Dona d’Agramunt també és un dels esdeveniments més destacats del calendari per a aquesta entitat. En aquesta cita esportiva, que té lloc al mes de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, hi participa una bona part de la ciutadania, i s’hi destina un euro per cada dorsal a l’AECC. Aquest 2019, es van recollir més de 800 euros. “La veritat és que hem pogut fer moltes coses gràcies a l’Ajuntament i als veïns d’Agramunt. Per exemple, fa dos anys, quan es va sotmetre a votació popular a què es destinaven els diners de la paella solidària de Sant Joan, van escollir que aquests fossin per l’AECC, i se’ns va donar quasi 900 euros”, comenta la Sara, i recorda: “el Grup Escènic Agramuntí també ens va donar una vegada la recaptació d’una obra de teatre que van fer; i fa dos anys vam estar al DVins oferint pa amb tomata i pernil, gràcies a la col·laboració de diversos comerços agramuntins”. Tot el que es recapta amb aquestes activitats, ho envien a l’AECC Lleida, des d’on gestionen tots aquests diners.

Difusió Donar visibilitat al càncer és un altre dels objectius prioritaris de l’AECC – Agramunt. Per fer-ho, aquest mes de novembre han

AECC - Agramunt

Voluntàries de l'AECC - Agramunt durant la cursa de la dona. Foto: AECC - Agramunt.

portat fins a l'Espai Cívic d’Agramunt una exposició que reflecteix les vivències de l'Anna Pla amb el càncer; 'El llenguatge de les emocions - Imatges que parlen'. Com assegura la Maria, “es tracta d’una exposició molt íntima en què la seva autora mostra, a través de la fotografia, diversos moments, llocs, sentiments, que expliquen com és conviure amb la malaltia”. En aquesta línia, altres accions que han fet han estat la distribució de guarniments pels aparadors dels comerços agramuntins el 19 d’octubre, amb motiu del Dia Contra la Lluita del Càncer de Mama; una campanya divulgativa sobre el càncer de còlon, que va comptar amb la instal·lació d’un vàter portàtil a la plaça del Pou per incentivar que la gent es fes la prova de la femta, o les diverses conferències que han organitzat amb especialistes. A més, en els dos últims anys, l’AECC - Agramunt ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Agramunt el 4 de febrer, Dia Mundial de la Lluita contra el Càncer, sumant-se a una campanya que il·lumina de verd diversos elements patrimonials. A Agramunt es va fer al campanar de l’Església de Santa Maria i al Pont Romànic.

Acompanyament A més de tota aquesta tasca, les voluntàries d’Agramunt ofereixen servei d’acompanyament a totes aquelles persones que ho demanin. “Si algú necessita que l’acompanyem a Lleida a l’hospital, nosaltres ho fem, només ha de demanar-ho al CAP i des d’allà es posen en contacte amb nosaltres”, exposen les dues. En aquest sentit, matisen que els agradaria reforçar el vincle amb el CAP perquè “moltes persones no saben que oferim

aquest servei, i si des dels centres de salut se’n fes més difusió, podríem ajudar a més persones”. Per dur a terme aquest acompanyament, les voluntàries assisteixen habitualment a cursos de voluntariat que s’imparteixen a Lleida, en què aprenen com orientar i ajudar a tota aquella persona que els ho demani. Recorden, a més, que l’AECC té un telèfon d’atenció les 24 hores al dia, els 365 dies de l’any. A través d’aquesta atenció, les voluntàries poden explicar quines són les activitats que l’AECC fa al territori. Per exemple, a Tàrrega es fan sessions d’aquagym i ioga, hi ha una psicòloga que atén a tothom que ho necessiti, etc. “Són serveis molt útils als quals moltes vegades les persones no recorrem perquè ens sentim molt autosuficients”, confessa la Sara. La voluntària insisteix, a més, en el fet que des de l’AECC també poden ajudar proporcionant materials necessaris per a persones que pateixen la malaltia, com per exemple perruques, cadires de rodes, etc.

QUIN ÉS EL FUTUR DE L’AECC - AGRAMUNT? El gruix de voluntàries fa que l’entitat tingui garantida la seva continuïtat al municipi. Tot i això, asseguren que els agradaria comptar amb la implicació de persones més joves que aportin noves idees: “tothom que vulgui és benvingut, i la col·laboració dels joves és imprescindible per avançar”. D’altra banda, expressen que els agradaria fer més activitats divulgatives, ja que “conèixer la malaltia ajuda a prendre consciència sobre ella”. 25

Teresa Duran Agent de viatges

Quan el trajecte en tren és el viatge

No som conscients que, molt sovint, durant el trajecte tenim l'oportunitat de fer un camí que pot ser apassionant i enriquidor.

Al Belmond Andean Explorer, a Perú Foto: Teresa Duran.

“Són les 8h. A les 9h tinc visita a l'especialista. Agafo l'autopista per anar més de pressa. Embús! Arribo tard. Surto. Vaig molt justa de temps per la classe de ioga. Intensifico una mica la velocitat. Entro a la classe esbufegant... relaxa't, relaxa't. Per fi”. Hem fet un món on tot passa molt de pressa, on les coses són efímeres i no ens donem temps per gaudir-les. La globalització, els avenços tecnològics en els mitjans de transports i les xarxes de comunicació han canviat la nostra percepció del món i la nostra forma de viatjar. Quan anem de viatge o de vacances, apliquem el mateix neguit del nostre dia a dia: arribar aviat. Creiem que el viatge comença en el moment que arribem a la destinació. No som conscients que, molt sovint, durant el trajecte tenim l'oportunitat de fer un camí que pot ser apassionant i enriquidor. Així que us proposo fer aquest viatge en tren: fer del trajecte la veritable experiència. Hi ha alguna cosa màgica en un viatge en tren. De vegades, la màgia és a dins: uns confortables vagons panoràmics amb balcó, un restaurant on gaudir d’una acurada gastronomia, una cafeteria on conversar amb altres passatgers, o simplement descansar en la teva cabina particular. De vegades la màgia és fora: on perdre la mirada cap a l'horitzó, descobrir nous paratges i gaudir des de la finestra de l'espectacular bellesa dels paisatges que recorrem i d'una experiència que no podrem oblidar mai. El tren et fa conscient de l'espai i del temps. El soroll compassat de les vies, el xiulet d'aturada o arrencada... convida a deixar-te 26

portar còmodament. Pots transitar, anar a la cafeteria, gaudir de l'entreteniment a bord. Alguns disposen de cotxes-llit una mica "retro" (vaja, passats de moda), però amb un indiscutible "toc" romàntic uns i nostàlgics uns altres. Aquests recorreguts connecten les ciutats més importants i sovint tenen parada en el nucli històric. Algunes estacions són una joia arquitectònica en si mateixes, com la Grand Central Terminal de Nova York o la de Porto amb les seves rajoles tan característiques, la de St. Pancras a Londres i el seu estil neogòtic, o l'estació Anvers-Central, magnífica obra d'art coneguda com el "temple de marbre", per posar uns exemples. Algunes de les rutes considerades entre les millors del món són: El Transsiberià, que circula des de Moscou fins a Pequín, travessant Mongòlia en un viatge de més de 9.000 quilòmetres. Belmond Andean Explore al Perú, el tren amb el qual pots "arribar als núvols". Una de les rutes més altes del món, a 4.300 metres d’altura, en què mentre puges, admires paisatges gairebé lunars tot mastegant fulla de coca per evitar el mal d'altura. I si d'aquí vols arribar fins a les ruïnes de Machu Picchu, res millor que fer-ho amb l'Orient Express Hiram Bingham. I com no, mencionar l'altre mític i literari Orient-Express, que feia la ruta Estambul París, i que actualment ens porta des de Venècia fins a Londres. Sense oblidar el Maharajas Express a l'Índia, el Golden Eagle Express o l'essència de la ruta de la seda, el Blue Train a Sud-àfrica, i destins més propers com són el Transcantàbric i el A l’Andalús, que recorren dues de les zones més fotogèniques del país. Gaudiu d'on el tren us porti!

SOLIDARIS Joan Garcia, Cusco (Perú)

En el meu cas, em tocava treballar amb nens de 12 a 15 anys. Són menors a qui les seves famílies no els poden ajudar en els aprenentatges escolars, alguns d’ells, fills de famílies problemàtiques, pares alcohòlics...

El Joan i la Georgina durant la seva visita al Machu Picchu. Foto: Joan Garcia.

Ens tornem a trobar amb el Joan Garcia amb ganes de descobrir la seva darrera aventura solidària, que ens avança “ha estat una experiència diferent i especial”, la qual ha compartit amb la seva esposa, la Georgina. “En aquesta ocasió, vaig contactar amb l’ONG Cooperatour que tenia un programa social anomenat Cusimaky a Cusco, Perú. Es tracta d’un projecte de cooperació en un centre que treballa amb nens amb pocs recursos econòmics, les famílies dels quals són d’origen rural que s’han traslladat a la ciutat buscant millors oportunitats. Molts d’ells només parlen quítxua, així que tenen moltes dificultats per adaptar-se. Aquesta vegada, a la Georgina li va agradar la idea i es va animar a acompanyar-me”. Van ser 25 dies (del 3 al 27 de juliol) compartint experiències i coneixements amb aquests nens i nenes. “En el meu cas, em tocava treballar totes les tardes de dilluns a divendres amb nens de 12 a 15 anys. Són menors a qui les seves famílies no els poden ajudar en els aprenentatges escolars, alguns d’ells, fills de famílies problemàtiques, pares alcohòlics... Recordo un dels nois que tenia 15 anys, el qual treballava als matins, a les tardes venia al centre i a les nits anava a l’escola pública”, explica el Joan, que afegeix: “Em va sorprendre que tan jove, tingués una vida tan dura”.

Voluntariat La seva col·laboració amb el projecte Cusimaky consistia a treballar com a voluntaris al centre de dilluns a divendres de 15h a 18h de la tarda. D’on estaven allotjats al Centre Cusimaky tenien 45 minuts amb bus. El programa social se centra en tres eixos; l’educació: els nens cada dia reben suport en les tasques escolars; l’alimentació: els donen berenar consistent en menjars 28

calents com purés, sopes o verdures i se’ls ensenya hàbits com rentar-se les mans abans de menjar, les dents en acabar o posar-se crema per protegir-se la pell; i la recreació: en què es destinen estones a l’oci i al joc. Recordo que una de les coses que em van cridar més l’atenció va ser, en arribar el primer dia al centre, que tots els nens i nenes ens tractaven de 'tío': '¿Cómo te llamas tío?', '¿De dónde vienes tío?'... Aquí és una paraula més aviat grollera, i allà és afectuosa. “Jo treballava amb els més grans, nens i nenes de 12 a 15 anys. Cada dia fèiem el mateix, primer treballàvem una mica fent dictats, alguna divisió i algun problema, berenaven i després els hi feia un taller de màgia. Així va ser com en dos dies me’ls vaig guanyar”, explica orgullós. “Els ensenyava un o dos jocs de màgia i després els explicava com es feia”, somriu, i afegeix: “Era molt emocionant. A més, recordo que tancaven la porta perquè els més petits no veiessin el que fèiem”. Ara, vist des de la distància, una vegada més el Joan ens explica que ha estat un viatge molt emotiu, del qual recorda especialment dos germans de 12 i 15 anys que tenia a la seva aula. “Era un cas de pobresa extrema. Eren cinc germans orfes de mare i el pare era alcohòlic. El germà gran, de 15 anys, treballava, i la seva germana administrava els pocs diners que tenia”, explica. “Recordo que un dia li vaig dir; ‘¿Dónde vas con esos zapatos?’ -estaven destrossats-, i em va contestar que no tenia res més. Així que vaig anar a una botiga i li vaig comprar unes sabates noves i, abans de marxar, li vaig donar totes aquelles peces de roba que sabia que podria aprofitar. Es va posar molt content.

SOLID ARIS Joan Garcia, Cusco (Perú) Són gent molt agraïda, que amb poca cosa es conforma”, assegura.

El clima i el mal d’altura Dels primers dies, el que més recorda el Joan és el clima i el mal d’altura. “Vaig estar buscant informació sobre el Perú, i ens vam endur roba per temperatures al voltant dels 20º, però no contàvem que amb l’alçada els vents són més gelats i que la sensació tèrmica seria de més fred, de manera que només arribar vam veure que hi havia molta diferència de temperatura entre el dia i la nit. Durant el dia podíem tenir entre 18 i 20 graus, però a partir de les 18h de la tarda, quan marxava el sol, la temperatura baixava fins a 1 o 2 graus negatius! Un contrast molt gran pel qual no anàvem preparats” – reconeix, “així que vam haver d’anar a comprar roba”. Per una altra banda, es van haver d’enfrontar al conegut com a mal d’altura que es pateix quan es viatja a zones de més de 2.000 metres. “Cusco està a 3.500 metres d’altura, així que els primers dos dies van ser els més durs, adaptant-nos a la pressió, sense fer grans esforços”, explica el Joan, que sí que va notar com la falta d’aire a grans alçades és una realitat, quan en una de les sortides van fer una excursió a la Cordillera de los Siete Colores a 5.000 metres d’altura. “Allà sí que vaig sentir la pressió, vam caminar un quilòmetre i mig o dos, i cada pocs metres havíem de parar per respirar. Mentre aprofitàvem per gaudir del meravellós paisatge que ens envoltava”.

El Joan amb els nens amb què treballava a l'aula. Foto: Joan Garcia.

Conèixer Perú Una de les peculiaritats d’aquest voluntariat és que com que l’activitat se centrava a la tarda, el Joan i la Georgina tenien tots els matins i els caps de setmana lliures per fer turisme i, com ens explica el Joan, ho van saber aprofitar: “Assessorats per la gent d’allà, vam comprar uns tiquets turístics que valien 130 soles, i podies visitar fins a 16 llocs del Valle Sagrado al voltant de Cusco durant 10 dies. Els vam veure tots menys dos”, assegura. Per una altra banda, ja que estaven al Perú no van deixar passar l’oportunitat de visitar el Machu Picchu durant un cap de setmana i d’altres atractius turístics com Ollantaytambo, Moray, Tambomachay, Puka Pukara, Pikillaqta... “Ha estat un viatge diferent, ja que, a diferència d’altres ocasions, no he conviscut directament amb la gent que ajudava. Aquesta vegada, estàvem allotjats en una casa d’acollida on teníem una habitació i un bany per nosaltres i ens incloïa l’esmorzar i el sopar. Vam conviure amb gent d’altres països que també realitzaven altres projectes solidaris; enginyers, metges, infermers, mestres, estudiants... procedents dels Estats Units, Canadà,

Fent trucs de màgia als més petits. Foto: Joan Garcia.

França, Suïssa, Itàlia, Bèlgica... Després de sopar ens reuníem per parlar, i havíem arribat a ser fins a 10 persones de diferents nacionalitats”, recorda. Ja pensant en el pròxim viatge, el Joan ens assegura que no té clara la destinació: “Potser torno al Perú, no ho sé. El que sí que tinc clar és que en aquesta ocasió vull anar a la selva, segurament sol, per conviure en poblats indígenes. Sé que serà una experiència dura, però és una opció que em sedueix”, confessa. 29

Anna Pujadó Grau

Llevadora, consultora de lactàcncia IBCLC i assessora de son infantil

Lactància, a demanda també a la nit?

Tant la lactància materna com el collit segur són dues pràctiques que actuen com a factors protectors de la mort sobtada.

La lactància materna o artificial haurien de ser sempre a demanda, és la manera com els nadons aprenen a sentir en el seu cos la sensació de gana i la de sentir-se tip. Mai hauríem d’obligar a un nadó o a un infant a menjar per força. Dit això, avui ens centrem en la lactància materna, que, com hem dit, ha de ser a demanda, tant de dia com de nit. La llet materna està completament adaptada a les necessitats dels nadons, per això deixa molt pocs residus i es digereix en tan sols 48 minuts. Sovint una de les dificultats que presenta la maternitat, és la dels despertars nocturns. “Cal donar-li el pit cada vegada que es desperta?”, “és que quan el trec del pit es desperta”, “m’utilitza de xumet”... Són frases molt típiques i plenes de mites i desconeixement sobre les veritables necessitats d’un nadó. La majoria de nadons necessiten el contacte de la seva mare o pare per agafar i mantenir el son. Això és totalment normal, ni que la nostra societat hagi normalitzat el son en solitari dels infants, la realitat és que la majoria necessiten estar acompanyats, ja que són mamífers i com a tal estan programats per sobreviure, i saben que sols no són capaços. L’única manera de saber segur que la mare no marxa és sentir el seu cor, la seva escalfor i la seva olor i, a més, anar-se despertant per comprovar que hi és. Durant la nit, la composició de la llet materna canvia, de manera que en aquesta hi podem trobar melatonina, una substància que ajuda els nadons a agafar el son. Els despertars dels nadons, a més, també són una manera d’autoprotegir-se de la mort sobtada del lactant. Tant la lactància materna com el collit segur són dues pràctiques que actuen com a factors protectors de la mort sobtada. 30

Per a les famílies en general, una bona manera d’assegurar el descans nocturn i fer-se la vida el més fàcil possible és fer collit, és a dir, que el nadó dormi amb els pares en un llitet de collit o al mateix llit dels pares. De manera que quan els nadons es desperten la mare de seguida se n’adona, fins i tot abans que plori el nadó, i li pot donar el pit al mateix llit sense necessitat d’aixecar-se. Així, moltes vegades el nadó es torna a quedar dormit sense necessitat d’haver-lo de passejar amunt i avall pel passadís. Per la mare que alleta, no és el mateix despertar-se cinc minuts per col·locar el nadó al pit i que es torni a adormir tranquil·lament, que despertar-se, anar a l’habitació del nadó, donar-li el pit, que es torni a adormir, deixar-lo al seu llitet i “resar” perquè no es desperti quan el deixa. El collit familiar dura pocs anys, ja que els infants creixen i hi ha un dia que ja no et necessiten, volen el seu espai, la seva habitació i el seu temps. El llit dels pares és un poderós imant durant uns anys, un espai de seguretat, protecció i tranquil·litat. Un lloc ideal per adormir-se relaxat i tranquil. Deixem que els nadons facin el que necessiten, si demanen pit, és perquè el necessiten tant de dia com de nit, els despertars nocturns són totalment normals, el son és una cosa que va madurant a mesura que van creixent, no podem pretendre que un infant dormi igual que un adult, perquè les seves necessitats, tant físiques com emocionals, són totalment diferents. Respectem les necessitats dels nostres fills, com els pares voldríem que ens respectessin les nostres el dia que siguem vells; amb amor, empatia i respecte.

Raül Hernández, Tir amb Arc “El tir amb arc requereix una combinació de concentració i tècnica que et fa enganxar des del principi, i que t’ajuda a no pensar en altres coses”.

El Raül durant una competició en exteriors. Foto: Raül Hernández.

La perseverança i la constància en els entrenaments van portar a l’agramuntí Raül Hernández a aconseguir el títol de Campió de Catalunya de Tir amb Arc, en la modalitat d’arc compost sènior masculí, el passat mes de maig a Lleida. El Raül Hernández es va introduir en el tir amb arc fa 10 anys, després de patir una trombosi que li va afectar la microcirculació de les cames, i el va obligar a deixar de practicar altres esports: “Sempre he estat molt esportista, jugava a tenis, handbol i havia fet atletisme. Quan vaig patir la trombosi vaig mirar altres activitats, i el tir amb arc sempre m’havia cridat l’atenció”, explica el Raül. D’aquesta disciplina, expressa que li va cridar l’atenció que és un esport que “requereix una combinació de concentració i tècnica que et fa enganxar des del principi, i que t’ajuda a no pensar en altres coses”. Actualment, el Raül practica la modalitat d’arc compost en categoria sènior masculí al Club de Tir amb Arc Pardinyes de Lleida. A diferència de l’arc olímpic, aquest arc és molt més precís i més lleuger, la qual cosa facilita que es pugui apuntar a la diana de manera més fàcil i concreta. A més, compta amb un sistema de politges que fa que l’esportista no hagi d’exercir tanta força en el moment de disparar.

Una trajectòria lligada al Club Pardinyes Sobre el seu club, el Pardinyes, l’arquer comenta que amb ells és amb qui ho ha après tot sobre aquest esport, i que, més que 32

un club, són una colla d’amics que s’ajuden mútuament. “No només hi ha l’al·licient d’anar a entrenar una estona o d’anar a una competició, la qüestió és que quan hi vagis estiguis amb gent que estimes i que t’estimen, i amb la qual tens compatibilitat i t’ho passes bé”, assegura. En aquest sentit, el Raül explica que intenta anar als entrenaments quatre o cinc vegades entre setmana, i els caps de setmana procura dedicar de tres a quatre hores per preparar-se més a fons. Aquestes sessions, però, són ben diferents segons la temporada en què juguen: “no és el mateix d’octubre a febrer, quan fem la temporada indoor (en tancat), i la distància amb la diana només és de 18 metres, que quan fem la temporada outdoor (en exterior), que va de març a setembre, i tirem de fins a 50 metres”, exposa el Raül. Per tal d’adaptar-se a les condicions de cada temporada, els primers quinze dies d’entrenament els dediquen a fer un període d’adaptació, durant el qual aprofiten per fer-se amb la distància, “ja que no és el mateix tirar a 18 metres que a 50 metres”. A més, quan arriba la temporada outdoor, explica que “en els entrenaments s’han de tenir presents altres factors com les condicions meteorològiques, sobretot el vent. Per això intentem aprofitar els dies que fa vent, perquè en competició mai se sap que et pots trobar”. És precisament en aquests dies quan intenten fer entrenaments de qualitat, on fan pocs tirs, però treballen aspectes com la punteria i la precisió; altres dies fan entrenaments de fons, on es fan molts més tirs dels habituals per tal de poder aguantar millor en una competició.

Raül Hernández, Tir amb Arc

Campió de Catalunya de Tir amb Arc i Subcampió en Tir de Camp La fermesa en els entrenaments ha estat un aspecte clau en la carrera esportiva del Raül per aconseguir els èxits obtinguts en els campionats. El més important, el títol de Campió de Catalunya de Tir amb Arc 2019, que també el va aconseguir l’any 2017. Després de quedar primer al round classificatori, el Raül va passar totes les eliminatòries fins a alçar-se amb la victòria. “Va ser una final que vaig viure molt tranquil perquè no tenia pensat ser campió; precisament aquest fet em va ajudar a disputar la final sense cap pressió i, finalment, obtenir el triomf”, argumenta l’esportista. Del seu palmarès també destaca el títol de subcampió del Campionat de Catalunya de Tir de Camp, en la modalitat de tir compost sènior. “Aquesta modalitat és a l’aire lliure i és molt amena. S’han de fer 24 dianes, cadascuna a una distància i amb una inclinació diferent, en un recorregut per dins d’un bosc”, aclareix. En aquesta ocasió, el Raül va aconseguir la màxima puntuació en el round classificatori, i a la final només va perdre per un punt de diferència.

Campió de Catalunya de Tir amb Arc 2019. Foto: Raül Hernández.

Pensant en futurs reptes De cara a les pròximes setmanes, l’esportista té previst participar en el Campionat de Catalunya Indoor, que tindrà lloc a finals de desembre a Constantí (Tarragona); i el pròxim mes de gener es desplaçarà fins a Nîmes, a França, per participar en els Indoor World Games, una competició mundial que assegura que “és molt espectacular, hi participen més de 1.500 arquers, des d’aquells que practiquen el tir amb arc a nivell amateur, fins als que s’hi dediquen professionalment”. La mecànica d’aquest torneig consisteix a disparar dues tandes de 30 fletxes cadascuna a una diana a 18 metres de distància, i només els 32 millors es classifiquen per a la ronda eliminatòria. “Aquesta competició imposa molt respecte, i és molt difícil estar entre els 32 millors; el més important és fer-ho cada any millor que l’anterior”, assegura. L’esportista assegura que li agradaria assistir a més competicions, però el fet que el tir amb arc sigui un esport minoritari i amb pocs patrocinadors fa que sovint sigui difícil estar present en alguns tornejos. “Practicar el tir amb arc no és precisament car, però sí que ho és sortir a competir. A més, aquest esport està poc introduït a Europa, a diferència dels Estats Units, on existeixen diverses

Competint al Club de Tir amb Arc de Pardinyes. Foto: Raül Hernández.

marques de fabricants d’arcs que patrocinen als esportistes, per tant, allà tenen més facilitat per poder-lo practicar i poder viure d’ell professionalment”, exposa el Raül. En aquest sentit, assegura que als tiradors d’arc d’aquí els agradaria tenir el suport de patrocinadors, fet que els permetria poder participar en més tornejos, així com fer una major difusió d’aquesta disciplina. 33

Marta Eroles i Fiñana Psicòloga, treballadora social i mestra

L'alimentació infantil Dos bebès de tres mesos no tenen per què menjar la mateixa quantitat, de la mateixa manera que dues nenes de sis anys no tenen per què ingerir el mateix plat.

Un dels problemes més recurrents en la infància és el tema de l’alimentació, un aspecte que ha sofert molts canvis en els últims anys. Des de sempre s’ha considerat socialment que un bebè gras, és un bebè sa. Els pares es preocupen si el nadó ingereix menys dosi de biberó de la que li tocaria, si l’infant no s’acaba tot el plat o si no vol tastar la verdura de cap manera. Aquests fets, comuns encara avui dia, estan experimentant un canvi de visió que té en compte la variabilitat infantil, és a dir, les diferències que existeixen entre nens i nenes, totes vàlides, normals i acceptables. Dos bebès de tres mesos no tenen per què menjar la mateixa quantitat, de la mateixa manera que dues nenes de sis anys no tenen per què ingerir el mateix plat malgrat que tinguin pes i talla similars. Cal saber escoltar els menuts, ells són els que guien el procés de la seva alimentació. Hi ha moltes famílies que acudeixen a la consulta de pediatria per manifestar la seva preocupació entorn l’alimentació dels seus fills: no mengen prou, els han d’obligar, els és difícil ingerir peix o verdura, o bé temen les hores dels àpats perquè es converteixen en estones de plors i patiment. En realitat, però, és probable que els infants tinguin una salut alimentària envejable, i el problema es trobi en els seus hàbits i en les normes relatives a aquest fet.

aniran integrant a poc a poc a través de l’observació i la vivència a la llar. • En segon lloc, és molt important donar rellevància al moment de la compra: cal que els nens hi participin, que ajudin a elaborar la llista abans de sortir de casa i que tinguin clar que es comprarà allò que hi ha anotat per evitar els imprevistos un cop al supermercat. De tant en tant, cal donar-los la possibilitat que triïn ells un producte que desitgin (li oferim que esculli d’entre tres o quatre opcions que nosaltres proposem). Està clar que els nens i nenes demanen el que saben que tenen a casa, per tant, només és necessari comprar allò que realment volem consumir i no posar-los a l’abast aliments que perjudiquin el nostre objectiu.

Des de la psicologia s’ofereixen alguns consells que ajuden a establir un vincle sa entre els infants i l’alimentació.

• En tercer lloc, l’elaboració dels plats és un factor clau per al seu consum. Els colors, les textures i la quantitat són factors a tenir en compte i varien en cada infant. És important deixar triar, no forçar i incentivar la seva presència a la cuina; si participen en l’elaboració dels plats, augmenten les possibilitats que els vingui més de gust menjar allò que ells mateixos han cuinat. Cal tenir claríssim que el menjar no és ni un premi ni un càstig, i és imprescindible evitar frases com “si no t’ho acabes, no jugaràs”, “avui menges verdura perquè no t’has portat bé” que denoten connotacions negatives.

• En primer lloc, cal oferir bons models als petits; si desitgem que mengin verdura, no podem posar-los el seu plat i nosaltres menjar, davant seu, un altre menú; cal que els adults duguem a terme hàbits d’alimentació saludables que els més petits

Convé que els àpats es facin en família, que suposin una estona de conversa, que es pugui parlar dels aliments per prendre consciència de la seva importància per al creixement, mastegarlos amb calma per enfortir la musculatura i, sobretot, gaudir.

Old Dreams

Av. dels Esports 12-14 · Agramunt · 623 17 66 31 / 973 39 16 45

Hamburguesa 'La Ibèrica' GRAU DE DIFICULTAT: El Jordi i la Meritxell a l'Old Dreams. Foto: Rotecna.

Després d’estar durant anys com a treballador en el món de la restauració, l’any 1997 el Jordi Oliveras obre, juntament amb la seva parella, la Meritxell Pi, el seu primer bar a Mollerussa. No obstant això, assegura: “érem joves, vam fer poca previsió econòmica i la cosa no va acabar de rutllar com esperàvem”. D’aquesta manera, durant anys va deixar aparcat el somni de tenir el seu propi establiment, fins que l’any 2013 obren l’Esclat de Tapes a Vilanova de Bellpuig i creen un cicle musical anomenat 'La nit dels gats'. Tot i que el bar tenia èxit els caps de setmana, el Jordi assegura que “Vilanova de Bellpuig és un poble petit i no és un lloc de pas, així que els dies de cada dia se’ns menjaven i no teníem prou amb els caps de setmana”. Va ser així com, en assabentar-se de la possibilitat de reobrir l’Old Dreams, van valorar la possibilitat i, finalment, després d’algunes gestions, tancaven el bar de Vilanova el setembre de 2018 per obrir tres mesos més tard l’Old Dreams amb moltes il·lusions posades en el nou repte. “D’Agramunt no coneixíem pràcticament res, només de venir de fira en fira”- confessen-, “però un amic que teníem aquí, el Paco García, va ser qui ens va parlar d’aquest local i estava convençut que la nostra oferta encaixaria. La veritat és que l’entrada va ser espectacular”. L’aposta gastronòmica de l’Old Dreams són les hamburgueses de qualitat, tot i que també ofereixen tapes, algunes molt exitoses com les patates teula (amb bacó i formatge), i entrepans. "Les hamburgueses són la insígnia que ens identifica. Ens agrada jugar molt amb els colors, gustos, oferir diferents tipus de pa (sempre acabat de fornejar)... Per exemple, les hamburgueses les servim amb cinc pans diferents. Realment, són el nostre plat estrella", i afegeixen: “No oferim una hamburguesa fast food, sinó que són hamburgueses elaborades, fetes a la brasa i amb productes de qualitat”. 36

Ingredients: Pa de forner d'uns 100 g · 180 g de carn picada de magre ibèric · rúcula · formatge Rocafort · 2 rodanxes de poma · ceba caramel·litzada amb vinagre de Mòdena · sal i pebre

Elaboració: Agafem la carn picada de magre ibèric i la salpebrem al gust. Després amb l'ajuda d'un motlle o una premsadora li donem la forma rodona de l’hamburguesa. La carn ha de quedar ben compacta, ja que si no s'esmicola. A continuació coíem la carn, preferiblement a la brasa, sense donar-li gaires tombs i al punt que ens agradi. Mentrestant, passem les dues rodanxes de poma pel foc de la mateixa brasa o en una paella fins que comenci a canviar de color. A continuació, agafem el pa, fem una base amb les fulles de la rúcula, hi afegim la poma, la carn de l'hamburguesa, el formatge Rocafort per damunt i, finalment, la ceba caramel·litzada amb vinagre de Mòdena.

Després d’un any, el Jordi i la Meritxell van decidir ampliar la carta amb una oferta de dotze hot dogs, que per vincular-los al poble els han batejat amb el nom de diferents espais coneguts pels agramuntins com són el Kipps, la capella, la Sacro, la roca del lleó o el camp de tiro. “Oferim frànkfurts de qualitat, elaborats amb carn de porc 100% i un pa cristal·lí”, explica el Jordi, que afegeix que també han inclòs plats per als més petits. Amb una capacitat màxima de 80 comensals, sopar a l’Old Dreams pot costar entre 7 i 12 euros. Els preus són molt econòmics. D’aquí que tinguin clients que poden anar des de joves de 14 anys a famílies i parelles grans de fins a 70 anys. Ara, un cop superat el primer aniversari, el Jordi i la Meritxell es marquen com a reptes, d’una banda, que la nova carta tingui una bona acollida i, per l’altra banda, portar a Agramunt el cicle de música en directe 'La nit dels gats'.

TRIVIAL

SUDOKU

1. De quin estil arquitectònic és la Catedral de Toledo? A. Renaixentista.

Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

B. Gòtic.

C. Barroc. D. Romànic.

2. Fray Luis de León va ser un dels majors exponents de l’escola literària de:

9 1

6 5 7

A. Salamanca.

B. Sevilla.

C. Toledo.

3. La capital de l’Equador és: A. Bogotà.

3 8

4 8

5 6

D. Còrdova.

7 2

B. Quito. C. Guatemala.

L'ENIGMA MATEMÀTIC

D. Santiago.

El pare de l’Helena té cinc filles. La més gran és Juana, després va néixer Juane i uns anys més tard, Juani i Juano. Com es diu la filla menor?

JEROGLÍFICS Com es diu la teva germana?

T 38

- Pare nostre que esteu en el cel...

Arbre de canvi climàtic

REALITZO

Les maternitats lliures, el futur

Foto: Rotecna.

Amb la voluntat de millorar el benestar i el confort de les truges, els sistemes de semiconfinament o maternitats lliures en la producció porcina comencen a ser una realitat a casa nostra. Alguns països com Dinamarca ja disposen d’una legislació en aquest sentit i la tendència fa preveure que, a mig-llarg termini, la Unió Europea acabarà aprovant una legislació similar. A Riudellots de la Selva (Girona) ens trobem amb una granja que realitza proves amb places de maternitat lliures. Tan sols entrar a la nau que han habilitat per això, la primera sorpresa que ens emportem és la tranquil·litat de les truges, no s’alteren davant la nostra presència. Es percep un ambient de benestar i de confort entre les mares i els seus garrins.

Dos models de semiconfinament En aquesta explotació treballen amb dos models diferents de semiconfinament. Ambdós, però, tenen el mateix objectiu: que la truja pugui estar lliure el màxim de temps possible i, a la vegada, es pugui tancar en els moments de més risc, com són un o dos dies abans del part, i els tres o quatre dies posteriors. Transcorregut aquest temps, quan la mare està més tranquil·la i els garrins comencen a utilitzar els nius com a zona de descans i segura, els dos models d’allotjament ja es poden obrir. Per una banda, un dels sistemes és un corral de 6 metres quadrats (3x2m) que funciona amb dues menjadores, una de les quals la truja utilitza els dies que, per seguretat, està tancada, i l’altra quan està lliure. En aquest cas, el maneig és més complex, però és un sistema pensat per tal que la truja pugui maximitzar l’ús de l‘espai i distribuir-lo en funció de les seves necessitats; una zona per tombar-se, una altra per les deposicions i una altra pels 40

garrins. En aquest sistema, també es disposa d’un dispensador de palla que està ubicat sobre d’una zona amb terra cec per evitar que caigui a la fosa. El tancament de la truja és més complex i es tarda uns 50 segons a tancar la gàbia. Per una altra banda, el segon model és un corral de 5,75 metres quadrats (2,4x2,4m). En general, és un sistema que agrada més, ja que s’adapta millor a les dimensions actuals de les places de maternitat. En aquest cas, la truja té espai, però no prou per diferenciar bé les zones funcionals. En aquest model, hi ha una sola menjadora i un dispensador de material manipulable. Un dels principals avantatges d’aquest sistema és que només es tarda entre 25 i 30 segons en tancar la gàbia quan és necessari.

Els nius En ambdós sistemes de maternitats lliures la clau del bon funcionament són els nius. El personal de la granja veu com en poques hores els garrins aprenen a utilitzar el niu, fet que permet fer adopcions més controlades, s’oloren entre ells, es calmen... El niu és una bona eina que cal saber explotar.

Avantatges Després de la seva aplicació són diversos els avantatges que aporta treballar amb les maternitats lliures. D’entrada, la mare està molt més tranquil·la i pot desenvolupar millor el seu instint maternal, i els garrins espavilen més ràpidament, juguen amb les mares, amb la palla i disposen d’una zona per protegir-se. Tots aquests elements generen un ambient de calma, i la lactació resulta més tranquil·la i efectiva. A més, com que els espais estan ben diferenciats, tot millora; la sanitat, el maneig... L’únic que es necessita per avançar cap aquests models de semiconfinament és més espai per encabir les places de maternitat.

SUDOKU TRIVIAL

JEROGLÍFICS

L'ENIGMA MATEMÀTIC

1-B; 2-A; 3-B.

Teresa (T, resa). Faig.

Es diu Helena.

4 41