IMPULS Cal Deudat by Rotecna, s.a.

2n Trimestre de 2012 EDITORIAL,3 CAL..., 3 D’ON SOM, 4 MÈXIC ON ANEM, 6 BELLESA I SALUT, 7

EL SOL, PROTECCIÓ PER GAUDIR-NE

POLIÈDRIC: EDUCACIÓ (I), 8 ESPORT, 10 NATURAL TERAPÈUTIC, 11

AMB EL BON TEMPS: MICOSI I BERRUGUES

MOVIMENT CREATIU, 12

SOBREVIURE A VILADOT. MONTSERRAT FELIP

CANÇONER POPULAR, 14 DIARI D'UN NÒMADA, 15 CUBA

BENESTAR I SALUT, 22 VITAMINES

VIVÈNCIES, 23 EMPRENEDORS, 24

AURA. PASSIÓ PER LA MODA

REPORTATGE, 26

ELS INDIGNATS: 1R ANIVERSARI 15M

ES RODA..., 29 ON MENJAR?, 31 I... QUÈ MÉS?, 33

eudat

CAL... R

A la Plaça l'Amball núm. 5 visitem la casa originària del que ara és Cal Deudat, el renom com si fos un missatge de benvinguda està situat al damunt de la porta d'entrada en lletres forjades. Parlem amb en Deudat Pont Brescó i la seva muller. Ens adonem llavors que l'origen del renom res te a veure amb vestigis que estiguin relacionats amb situacions succeïdes en un temps passat que ens transporti per crear una història quasi llegendària. No. Cal Deudat ve del nom del seu propietari, i com diu ell mateix,-ara Deudat, abans, de quan "no érem catalans", Cal Diosdado-. De fet a les seves filles, encara que no viuen a Agramunt també se les reconeix com les filles de Cal Diosdado. Sigui com sigui en català o en castellà, Cal Deudat va ser originàriament Ca l'Engràcia on hi havia un taller amb telers dels que no queden cap vestigi. La casa es pensa que va ser construïda a cavall dels segles XVIII-XIX. La va comprar l'avi d'en Deudat L'Isidro Brics Boldú, conegut con l'Isidro de ca l'Amball cap al 1915, doncs de sempre hi va fer de mitger; ofici que van continuar les successives generacions. La casa va ser enderrocada a la Guerra Civil, on varen impactar tres bombes. En Deudat va nàixer el 1927 i recorda que la seva família no van deixar la casa. Dormien a cobert del que havia quedat d'en peu, i varen anar reconstruir-la molt a poc a poc, ens comenta.

EDITORIAL N

En l'ultima editorial, feia especial menció als reptes de la vida. Cada repte necessita d'unes dosis molt importants d'energia, empenta i valentia. Reptes personals, professionals, individuals i col·lectius... dels individuals, alguns exemples van omplir les pàgines de l'anterior Impuls. Ara, reprenent el tema faig la reflexió sobre un dels reptes socials que tenim: L'educació. La situació del país apunta que aquest any anem en baixada sense frens i, retallades i més retallades. Tots ens preguntem, quan acabarà aquesta crisi? - com si es tractes d'un virus que fent el seu procés, igual que ve, marxa-. Mentrestant, la societat es debilita, es consumeix i està permanentment desorientada, en schock. Pensem que això no és com un refredat mal curat. Hem de ser conscients que els canvis s'han de donar en el terreny de les mentalitats. I és un aprenentatge que hem de fer. Davant d'això, a mi em preocupen els nostres fills. Sí, els meus també. Perquè em pregunto, quin futur tenen davant d'aquest panorama? Poder donar als fills l'oportunitat d'estudiar allò que ells volen i encaminar-los cap un futur professional amb una sòlida formació és l'orgull i satisfacció de tot pare, però aquesta és una oportunitat que la gran majoria de pares no té i tal com van les coses cada cop tindran menys. Crec que no és de justícia que els polítics de torn estiguin jugant amb les bases sobre les que s'assenta la nostra societat: l'Educació de qualitat universal i gratuïta. Si la situació actual ens descriu un panorama pèssim, hem de posar tot els esforços i energies en allò que té projecció de futur: els nostres fills en són un i la seva educació és l'altre. Una nova secció que iniciem en aquest Impuls respon a aquestes inquietuds. Plataforma que serveix per a visualitzar, analitzar i concloure sobre el tema de debat, entre tots els agents d'Agramunt que intervenen en l'àmbit educatiu. Totes les opinions, les realitats, les necessitats, les queixes, les possibles solucions... un prisma polièdric que vol manifestar, també totes les il·lusions que entre professionals, alumnes, pares... han dipositat en el futur per preservar l'educació. I és que aquest és el gran repte col·lectiu.

Dipòsit legal L-213-99

Gener Romeu

Edita ROTECNA,SA Pol. Industrial, nau 3, 25310 AGRAMUNT · Tel.: 973391267 · Fax: 973391232 · E-mail: marketing@rotecna.com Direcció: Gener Romeu · Edició, disseny i maquetació: Montserrat Guerrero · Redacció: Begoña Giménez Publicitat: Núria Chana · Col·laboradors: Joan Pedrós, Josep Farreny L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals. 3

D’ON SOM? N

Mèxic. Nutriservicios

El responsable comercial de Nutriservicios, a l'estand de les VII jornades internacionals de Producció Porcina a Mèxic aques passat mes de març.

Magatzem de les instal·lacions de Nutriservicios a Mèxic.

La producció porcina és una de les activitats pecuàries més importants a Mèxic ja que és una important font d’ingressos per a moltes famílies (genera més de 49 mil llocs de treball directes). En aquest país Rotecna treballa des de fa un any i mig amb Nutriservicios, una empresa sòlida amb una trajectòria de més d’11 anys. Es tracta d’una de les empreses més potents a Mèxic en el seu àmbit que va iniciar la seva activitat empresarial com a productor amb les seves pròpies granges i posteriorment ha anat evolucionant fins a convertirse en allò que és actualment, distribuïdor per tot el país de les millors marques.

a conèixer l’empresa i el seu producte a totes les zones del país on encara no s'hi troba”.

Per donar un bon servei a un territori tan extens, disposen d’oficines a quatre punts estratègics del país. Les oficines corporatives i les bodegues principals es troben a la ciutat de Puebla i després tenen també seu a Sonora, per la zona Nord, a Txula Gutiérrez a Chiapas, per la zona Sud i a Córdoba per treballar l’àrea de Veracruz. L’empresa està estructurada en quatre divisions: Medicament, Aliment, Genètica i Equipament. És precisament aquesta última amb què treballa Rotecna. José Antonio Fernández, responsable comercial de Nutriservicios explica la relació amb Rotecna: “Nutriservicios busca aliances amb els millors i per això treballem amb Rotecna”. Mèxic és un país en ple creixement i desenvolupament amb molt de mercat i a on hi ha cada vegada un major nombre d’inversions estrangeres. “Amb Rotecna el que estem fent ara és consolidar la relació i donar 4

El sector porcí a Mèxic es troba en ple procés de tecnificació de les seves granges per millorar la seva rendibilitat i una millor producció que els permeti centrar-se en l’exportació, que en part és el futur del sector “especialment als països asiàtics” confirma Fernández. Mèxic ja fa anys que exporta al Japó i des que Xina va aixecar les restriccions a les importacions de carn de porc mexicana s’ha obert un nou i grandíssim mercat. Per fer-ho, però, ha de complir amb totes les certificacions que se li demanen ja que estaria competint amb EUA, Dinamarca i França, principals proveïdors de carn de porc a la Xina. Competiria també amb els propis productors xinesos, els quals reben importants subsidis del seu govern a diferència dels productors mexicans que molt poques vegades reben algun tipus d’ajuda oficial. A Mèxic hi ha un important consum de carn de porc “però no tothom hi té accés” afirma Fernández. A vegades el porc és substituït per altre tipus de carn i per evitar-ho el que s’està fent és oferir altre tipus de tall de preu inferior perquè el porc sigui més consumit. Perquè ens fem una idea, a Mèxic el consum anual per capita de carn de porc és de 15 kg mentre que a Espanya és de 70 kg per persona i any. Això, però és una oportunitat de creixement que Nutriservicios i Rotecna poden aprofitar.

D’ON SOM? N

Mèxic. De nord a sud un país per descobrir

Recinte turístic a una platja de Cancun

El Palau Nacional a la Pl. de la Constitució, coneguda més com Pl. del Zócalo

Comencen el nostre viatge a la Viquipèdia, lloc des d’on els internautes inicien els seus viatges abans de fer-se la maleta, abans fins i tot de comprar els bitllets. Des d’aquesta gran enciclopèdia moderna i virtual que és la Viquipèdia confirmem que Mèxic limita al nord amb els Estats Units, al sud amb Belice i Guatemala i que el banya el mar Carib per l’orient i l’oceà Atlàntic per ponent. Això es tradueix en un territori de 31 estats i un districte federal, i no sabríem dir quin és més diferent de l’altre. Parlem de més de 2 milions de quilòmetres on hi viuen uns 112 milions de persones. Difícil conèixer aquest país en menys d’un mes i més difícil encara resumir la seva bellesa i diversitat en poc més de 400 caràcters. Però estem segurs que qui hi vagi ni que sigui uns dies a un hotel de la Rivera Maia quedarà amb ganes de conèixer més... Per fer-nos una idea aproximada de la riquesa i la multitud de diferències que contrasten d’un estat a un altre ens fixem en uns quants estats: Chihuahua al nord, Mèxic DF la capital, Chiapas, estat selvàtic i Quintana Roo al Carib.

visita, per no perdre el temps, si en tens poc i per no trobar-te amb perills inesperats (furts, violència, etc.). Al centre, el Zócalo és la segona plaça més gran del món i en ella s’hi percep un ambient únic. Allà s’hi troba la catedral metropolitana, un vertader tresor símbol de la imposició espanyola a la cultura asteca. Va costar més de 3 segles construir-la i ja s’està enfonsant degut als terratrèmols i al terreny fangós on s’hi assenta. Finalment, per entendre la rellevància i la riquesa patrimonial de Mèxic hauríem de visitar el Museu Nacional de Antropologia de Mèxic.

Els edificis de l’era colonial, els seus preciosos parcs i la seva reputació com a bressol de la música mariatxi i el ball del barret proporcionen a Chihuahua un intens sabor i moviment. És la segona ciutat més gran del país i és visita obligatòria l’Hospici Cabaña, un edifici tot ple de murals i declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. Mèxic DF és una de les ciutats més grans i complexes del món, la tercera en població. La planificació és imprescindible quan es

Més cap al sud arribem a l’estat de Chiapas on la natura és protagonista. Palenque, les Cascades de Agua Azul, les Llacunes de Montebello, el Canó del Sumidero i la Selva Lacandona són algunes mostres de la seva imponent bellesa. D’altra banda, la presència de grups ètnics i el seu llegat maia, fan que per aquesta zona sigui molt fàcil trobar una gran varietat d’artesania rica en colors i molt alegre; hi trobarem nombrosos mercats i paradetes amb increïbles tèxtils brodats, faldilles, xals, llanes, armilles, entre d’altres, així com a treballs de ferro forjat, joies amb ambre i una bonica terrisseria. Per acabar el nostre viatge per terres mexicanes podríem passar uns dies a la meravellosa Quintana Roo i deixar-nos seduir pels seus encants aquàtics, sobretot els amants del busseig, i descansar a les seves blanques platges banyades per un tranquil Mar Carib. Aquí és on s’hi troben els famosos complexos hotelers de Cancun i Rivera Maia. 5

ON ANEM?

F I R E S

C O N G R E S S O S

VIII Jornada Internacional de Producció Porcina

Durant la Jornada, les empreses més representatives del sector mostren els seus productes.

El nostre responsable tècnic- comercial per Llatinoamèrica i Asia va realitzar una ponència sobre "Tecnologies porcines associades a les millores productives i al benestar animal".

Entre el 28 i el 30 de març van tenir lloc les vuitenes jornades internacionals de producció porcina organitzades pel departament de Medicina i Zootècnia de Porcs de la Facultat de Medicina Veterinària i Zootècnia, a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Aquesta trobada anual està orientada cap els problemes principals i més recurrents amb què es troben els productors de porc a l’actualitat.

acadèmic i científic amb el món empresarial i amb els productors. Així doncs, Alirio Barrios va tenir l’oportunitat d’oferir una conferència titulada “Tecnologies porcines associades a les millores productives i al benestar animal” que va ser seguida per estudiants, catedràtics, investigadors i representants d’empreses relacionades amb el sector pecuari arribats de tot el país. Durant la seva ponència, Barrios va plantejar que “nombroses pràctiques i equipaments existents al mercat, si s’apliquen de manera adequada en els sistemes de producció porcina, poden aportar grans beneficis des del punt de vista productiu i per tant, també econòmic. A més, són respectuoses amb el medi ambient i el benestar animal.”

Enguany, sota el títol “Ciència per a la pràctica” els temes principals que es van tractar van ser: Maneig dels residus porcins, sanitat, reproducció i genètica, nutrició i alimentació, benestar animal i instal·lacions, costos de producció i alternatives per a la seva reducció. Les jornades van ser inaugurades per la Dra. Maria Elena Trujillo Ortega, directora de la Facultat de Medicina Veterinària i Zootècnia de la UNAM. En el seu discurs inaugural, Trujillo es va referir als grans reptes que travessa el sector: les malalties històriques que s’han d’eradicar i la necessitat d’augmentar l’eficiència en la producció.

Participació de Rotecna Alirio Barrios, responsable tècnic-comercial per a Latinoamèrica i Asia de Rotecna, va ser convidat per participar en aquestes importants jornades a què assisteixen només les empreses de referència en el sector. Es busca així posar en relació el món 6

Un dels principals reptes del sector és l’augment creixent del consum de carn de porc el que exigeix sistemes de producció a escala amb un grau tecnològic que permeti l’equilibri entre la rendibilitat econòmica, la producció de carn en quantitat i de la qualitat necessària, el respecte al medi ambient i el benestar animal. A la seva intervenció, Barrios va presentar diferents materials i/o equipaments la implementació dels quals contribueix a l’equilibri mencionat. El sistema de terres elevat; uns abeuradors apropiats per no malbaratar aigua alhora que sempre hi és fresca i disponible; el subministrament automatitzat de pinso així com sistemes de calefacció i ventilació, en són alguns dels exemples presentats per Barrios. A aquestes jornades també hi van assistir els representats de Nutriservicios, l’empresa distribuïdora dels productes de Rotecna a Mèxic.

BELLESA I SALUT

secció patrocinada per: L'ESPILL

El sol, protecció per gaudir-ne El bronzejat està de moda i a més el sol és molt saludable. Només cal anar en compte quan ens hi exposem per no patir les conseqüències ni avui ni en el futur. Fes de la teva crema solar la teva millor aliada aquest estiu i gaudiràs del sol sense haver de preocupar-te’n. El sol és molt beneficiós per l’ésser humà. Ens aporta vitamines, afavoreix la circulació, millora algunes malalties de la pell i fins i tot té un gran efecte en els estats d’ànims. Vaja, que prendre el sol és d’allò més bo i a més afavoreix molt, fins i tot la roba sembla que ens queda millor quan tenim una mica de color. Però hem d’anar en compte perquè fer-lo en excés i sense protecció té conseqüències immediates sobre la pell (butllofes, cremor) i també en el futur (envelliment i càncer de pell). Sempre que estiguem exposats al sol haurem de protegir la pell de les radiacions, mitjançant la roba de vestir i l’ús de barrets i gorres i amb la utilització de cremes adients al nostre tipus de pell (a pells més clares cal una major protecció). Per això cal fixar-se en el FPS, és a dir, el Factor de Protecció Solar, que identifica la protecció que ofereix el producte contra els rajos UV. Quant més elevat sigui l’indicador, major protecció. Si s’utilitzen com cal, aquestes cremes, gràcies als seus filtres, evitaran cremades i els canvis degeneratius de la pell. Per triar la que millor ens pot funcionar segons on hem de prendre el sol (no és el mateix a la muntanya que a la platja ni si estem de vacances a un altre país, on els rajos del sol incideixen d’altra manera) o segons el nostre tipus de pell, el millor és consultar al centre d’estètica perquè t’assessorin en els diferents productes que ofereix el mercat.

Alguns consells bàsics que no hem d’oblidar són aplicar la crema com a mínim 30 minuts abans de l’exposició al sol, aplicar la crema cada dues hores; no prendre el sol a les hores del migdia; protegir-se tot i estar el dia ennuvolat; i tenir molta cura de les zones especialment sensibles com són els llavis, els ulls, les orelles o l’escot. No totes les cremes són iguals ni protegeixen de la mateixa manera. Els anomenats filtres físics o totals són els que més radiació frenen (els rajos ultra-violeta com els infrarojos). Actuen com una mena de pantalla que desvia, reflexa i dispersa la radiació solar. Les cremes amb filtres químics o parcials, actuen absorbint selectivament els fotons. Per últim, existeixen els filtres orgànics, que absorbeixen i reflecteixen la radiació. Els últims avenços en cremes solars han proporcionat formulacions que a més de protegir aporten beneficis a la pell. És el que s’anomena proactivitat i el que es pretén és que les cremes facin que la pell es pugui auto reparar en profunditat quan es lesiona.

POLIÈDRIC: EDUCACIÓ À

L’educació infantil: els ciments

Les institucions educatives hi juguen un paper fonamental en la societat i en aquest reportatge polièdric en aproparem per prendre-li el pols a les entitats d’Agramunt.

Us presentem en aquest número una nova secció anomenada Polièdric. Es tracta d’una sèrie de reportatges que provaran de prendre-li el pols a diferents aspectes de la societat que ens preocupen i que requereixen una mirada serena i en profunditat. Les retallades que afecten al nostre sistema educatiu ens han animat a fixar-nos justament en aquest tema i per això encetem aquesta nova secció amb l’educació infantil, els ciments de l’ensenyament, la primera etapa educativa. En properes edicions farem un recorregut per la resta d’etapes perquè volem respondre a les inquietuds que sabem té la societat actual. Volem fer partícips tots els agents i les institucions que intervenen en l’àmbit educatiu. Com ja us hem avançat en l’editorial, la nostra intenció és reflectir totes les opinions, les realitats, les necessitats, les queixes i també les possibles solucions. Les institucions educatives es veuen obligades a adaptar-se constantment per anar adaptant-se a les exigències de la societat o de la conjuntura econòmica (com és el cas actual) i a les necessitats de la població. D’altra banda, les instal·lacions es fan antigues, d’altres es renoven; els sistemes pedagògics canvien i n’hi fan reformes quasi cada vegada que es produeix un canvi de govern; s’augmenten els ratis, s’abaixen els pressupostos; es substitueix el paper per la tauleta digital i a l’hora del pati ja no es juga amb la baldufa sinó que es comenta l’últim videojoc que ha sortit en el mercat. Si hi ha una cosa que roman inalterable, és que els nens necessiten una guia i un espai on aprendre i ferse madurs. Aquest apassionant viatge s’inicia en l’etapa infantil, no obligatòria, dels 4 mesos als 2 anys. 8

Fa 30 o 40 anys la majoria de dones no treballaven i les que ho feien, de manera excepcional, comptaven amb l’ajuda de les àvies, germanes o d’altres familiars perquè s’encarreguessin i tinguessin cura dels més petits. Els infants començaven l’escola obligatòria als sis anys i com a molt, podien començar a fer el que abans es deia Preescolar a partir dels quatre o cinc anys. I amb això n’hi havia suficient. A mesura que les dones es van anar incorporant progressivament al món laboral, les que no comptaven amb l’ajuda de la família, havien de recórrer a les mainaderes i poc a poc es va començar a percebre la necessitat de generalitzar aquest servei de cura dels més petits. Així va ser com des dels mitjans dels anys 70, l’Ajuntament d’Agramunt va cedir dues aules municipals perquè una educadora se’n carregués de cuidar dels nens. Una iniciativa privada amb conveni amb el municipi que va fer el seu servei fins que el 1989 l’Escola Bressol s’institucionalitza i s’inaugura la primera escola infantil pública d’Agramunt. Eren també dues aules a l’Escola Pública Macià Companys on s’hi van quedar fins el 1997. Magda Miró, directora de l’Escola des de 1991 ens descriu aquella època de convivència amb la resta d’alumnes de l’escola com “complicada”. Especialment perquè el col·legi no estava adaptat per acollir nens tan petits. Sostres grans, grans finestres... llavors en aquella època no existia una normativa concreta sobre seguretat “no existien els protocols que hi ha ara; hi havien unes quantes pautes que anàvem seguint segons se’ns anàvem plantejant les situacions "perilloses". D’aquella època les mestres recorden especialment les “excursions” als lavabos, ja que en aquella època no n’hi

POLIÈDRIC: EDUCACIÓ À

L’educació infantil: els ciments havia a dins de les aules i s’havia de recórrer tot el passadís fins arribar-hi. La seguretat és un aspecte fonamental en una escola bressol, el que més angoixa els pares i mares i el que més preocupa a les mestres. “Els accidents fan molta por”, explica Magda “angoixa molt pensar que li pot passar alguna cosa a algun petit”. Les mares hi estan totalment d’acord: “és important saber que els tractaran bé, els nostres fills; els deixem amb tota la confiança del món”. És per això que no accepten els nens quan tenen febre o es troben una mica malalts, perquè mai se sap com poden evolucionar i un cop de febre pot ser fatal. Després de moltes reivindicacions per part del poble i aprofitant la reforma educativa de l’any 1997, data en què ja es van incorporar les ràtios, xifra que marca el nombre màxim d’alumnes per aula, l’Ajuntament va iniciar la creació de la nova Llar d’Infants Nins. Aquell mateix any, el Col·legi Mare de Déu de Socós, centre concertat per la Generalitat de Catalunya, obre també una aula pels nens de dos anys. Després de més de 100 anys d’història, aquesta institució religiosa va veure la necessitat d’iniciar un curs de P2, a demanda dels pares. Quasi deu anys més tard, la Generalitat els va concedir el permís per obrir per crear la Llar d’Infants i acollir nens i nenes de 0 a 3 anys. Quan el 1997 es va inaugurar la Llar d’Infants Nins les educadores i els pares (i segurament també els nens, tots i que no sàpiguen expressar-lo) van notar un gran canvi. Per fi tenien escola pròpia, un espai especialment pensat per les criatures, pel seu benestar i el seu desenvolupament. “Eren unes instal·lacions molt senzilles però ens hi trobàvem molt a gust”, sobretot tenint en compte que els darrers mesos se’ls van haver de passar a un espai cedit per l’Escola de Música ja que al Macià Companys ha havien començat també les seves pròpies obres de millora. El 2012 la llar d’infants ha tornat a viure una nova remodelació, en aquest cas per ampliar-la i poder oferir millor servei, fins i tot el de menjador, que fins ara no hi havia. Amb la nova escola i totes les comoditats que es poden demanar, l’educació passa llavors a un primer plànol. “Les primeres etapes són fonamentals en el desenvolupament del nen” ens explica Magda Miró. En els darrers 10 anys s’ha passat d’entendre l’escola bressol com un servei de guarda dels nens a convertir-se en una etapa educativa més. Encara que és una etapa no obligatòria, molts experts la recomanen per factors de socialització, per exemple. M. Carme Bosch,

L'escola bressol nins, està dins del recinte de les antigues escoles públiques, actualment son les instal·lacions de l'EMMA.

representant de la titularitat al Col·legi Mare de Déu del Socós destaca l’existència d’aquesta funció educativa: “Creem un ambient d’afectivitat que afavoreixi la curiositat intel·lectual, el desig per experimentar, l’estimulació de la relació amb els altres i la comunicació; treballem l’exploració i l’estimulació per aconseguir les potencialitats dels infants”. En aquest aspecte, la línia de treball d’una i altra llar és molt similar. Aquesta evolució de les llars d’infants té molt a veure amb la formació de les persones que hi treballen. “La pedagogia s’ha centrat molt en aquesta etapa i s’ha professionalitzat fins el punt que hem de fer cursets de reciclatge cada any” explica Magda Miró. En el cas de la Llar de Mare de Déu del Socós hi ha com a requisit per treballar-hi el fer aquests cursets i “comprometre’s amb el projecte” explica M. Carme Bosch. Un darrer aspecte molt important també per als nens d’aquesta edat és la implicació de les famílies. “Per a nosaltres és fonamental la relació família escola i per això l’AMPA és un element de cohesió. Els pares entren cada dia a la llar a deixar o recollir els seus fills i es produeix un punt de contacte molt interessant per comentar el dia a dia dels nens”, segons M. Carme Bosch. Les noves tecnologies han facilitat moltíssim també aquest contacte entre pares i amb les mestres, les quals poden publicar al web les fotos de les activitats que es van fent. Sandra Bernaus és mare de dues filles que han anat a l’escola bressol del Mare de Déu del Socós. Ella mateixa va anar-hi a aquesta escola. “Hi ha un ambient molt familiar i afectiu que valorem molt”. 9

L'ESPORT A

El Barça, una fàbrica d'emocions

FC Barcelona, més que un club: És la institució esportiva més representativa de Catalunya i un dels seus millors ambaixadors a tot el món.

En Pep Guardiola ha estat a més d'entrenador el líder d'un Barça que ha estat capaç d'il·lusionar com mai al seguidor culé.

“Més que un club” és l'eslògan que ja el 1968 va començar a utilitzar el FC Barcelona per ser identificat. I en això s'ha convertit. Més que un club, una fàbrica d'emocions. Emocions i somnis, sobretot des de fa quatre anys. L'arribada de Pep Guardiola com a entrenador del primer equip de futbol el juliol de 2008 va suposar la consolidació d'un model, d'una manera d'entendre el futbol. En Pep que s'havia format a la La Masia, va ser jugador del primer equip pràcticament durant tota la seva trajectòria professional, desprès va entrenar el Barça B, abans d'arribar i convertir-se en l'únic entrenador del món capaç d'aconseguir en un mateix any tots els títols possibles: la Copa del Rey, la Lliga Espanyola, la Lliga de Champions, la UEFA, la Supercopa d'Espanya, la Supercopa d'Europa i el Mundial de Clubs. Guardiola es converteix així en un heroi, un model a seguir pels jugadors i per tota la societat. Perquè Guardiola va il·lusionar la gent, va crear emocions i no amb fum, sinó amb esforç, humilitat i molt treball. Uns valors que lligaven molt bé amb la filosofia del Barça en ser "més que un club". Els jugadors que es formen a la Masia, han estat fonamentals en aquesta etapa. En ella s'han format alguns dels més importants jugadors de l'era Guardiola: Iniesta, Piqué, Cesc Fàbregas o el propi Messi. Clubs esportius de tot el món volen seguir un model similar. L'octubre de 2011 es van inaugurar les noves instal·lacions d'aquesta escola esportiva que va néixer el 1979, en un inici, per acollir els jugadors que venien de fora de Catalunya. Ara és un centre de 6.000m2 repartits en cinc plantes dotat de les millors tecnologies, totes les comoditats possibles i el que és més important, un espai on formar jugadors, esportistes i també persones. 10

Tot això ha fet que el FC Barcelona projecti una gran imatge internacional i tingui seguidors de tot el món. Segons les últimes xifres publicades el 2011, compta amb 180.000 socis, el segon club del món amb més associats (després del SL Benfica). És un dels equips amb més simpatitzants del món. Segons els últims recomptes, el club té unes 1375 penyes oficials, repartides pels cinc continents. Conserva des dels seus orígens el seu caràcter d'associació esportiva sense ànim de lucre i la seva participació en accions benèfiques ha estat reconeguda en diverses ocasions. Aporta el 0,7% dels ingressos a la Fundació i contribueix a la missió humanitària d'Unicef. Més enllà dels ideals, el FC Barcelona mou milions que tot i no ser una empresa, dóna grans beneficis. Segons l'estudi realitzat per la consultora Deloitte “Football Money League”, la facturació del Barça és de 450 milions d'euros. Això permet fer grans inversions en jugadors i en les seves pròpies instal·lacions. El Camp Nou Experience, o el museu de les emocions, és el tercer més visitat de l'Estat espanyol. Més d'un milió i mig de persones el va visitar el 2011. Aquesta darrera ha estat una “temporada de rècords, excel·lent i apassionant”. Així ho ha reconegut el propi president Sandro Rosell en la seva última roda de premsa. 17 títols oficials i per primera vegada, aquest any, les quatre seccions han guanyat la Lliga. Comença ara una nova temporada al Barça. El president dóna el seu total suport al nou entrenador: “Ara estem tots amb en Tito Vilanova. Representa la continuïtat d’un model d’èxit, la manera de jugar serà la mateixa i tots els jugadors també estan encantats.” El cicle Guardiola ha acabat, al menys, de moment..."

NATURAL TERAPÈUTIC C

secció patrocinada per: PEUSÀ

Amb el Bon temps: Micosis i Berrugues Els peus suporten, ells sols i en la seva estreta superfície, tot el pes del nostre cos. Ens permeten caminar i adaptar-nos als diferents terrenys buscant l’estabilitat. Té, doncs, una funció important en l’equilibri entre el cos i el terra. Normalment només hi pensem quan ens fan mal o quan el problema ha esdevingut una patologia i és una llàstima perquè tot sovint, seguint unes pautes d’higiene i cura, es podrien prevenir alguns mals majors. Dos problemes que afecten als peus, i sobretot ara que ve el bon temps, són les micosis i les berrugues. La micosi està causada per una infecció per fongs que, depèn del tipus, pot afectar a les ungles o a la pell. En el cas de fongs en la pell, alguns símptomes són suor, canvi de color de la pell, picor, descamació, maceració i mala olor. Respecte els fongs a les ungles, aquestes es tornen grogues o marrons, provocant malformacions com un augment en el gruix. Les berrugues plantars són causades per una infecció vírica que provoquen petites lesions en els peus que acostumen a endurirse i ser doloroses. Molt sovint es confonen amb callositats. En els dos casos, la calor, la humitat, la suor i les friccions, són factors que influeixen en la seva aparició. En cada cas, hi ha diferents tractaments per eliminar el problema, però per tal d’evitar-lo, cal tenir una bona cura dels peus vigilant la higiene, hidratant-los, emprant una calçat adequat i revisant-los diàriament.

CONSELLS BÀSICS PER UNS PEUS SANS:

Higiene: cal rentar els peus cada dia, amb aigua tèbia i sabó neutre. No més de cinc minuts. Assecat: assecar per contacte, no per fricció i vigilar especialment la zona entre dits perquè no quedin humits. Hidratació: posar crema amb urea al taló, planta i dors del peu (vigilar enmig dels dits perquè no quedi macerat). Així evitarem una pell aspra i seca. Com tallar les ungles? Han de sobresortir 1 o 2 mm del dit i s’han de tallar rectes. El calçat: millor de pell i sola antilliscant, subjectes al turmell i el taló ample i no massa alt.

MOVIMENT CREATIU A

’

Sobreviure a Viladot. Montserrat Felip

"TENIM LA FORÇA DE LES IDEES" Sobreviure a Guillem Viladot consisteix en fer viure el seu record. O això sembla quan veiem el gran treball realitzat per la seva vídua Montserrat Felip i la Fundació Lo Pardal. Passats quasi 13 anys de la seva mort en fem un repàs.

Montserrat Felip i Guillem Viladot disfrutant d'unes vacances.

El pas del temps no ensorra el seu record. Més aviat just el contrari: els anys han fet aflorar gran part de l’obra del poeta visual agramuntí Guillem Viladot que va quedar inèdita i la seva figura serveix d’inspiració per a joves artistes i encara pels que van ser contemporanis d’ell. I això ha estat i és gràcies a qui va ser el seu gran amor de tota la vida, la seva dona Montserrat Felip. L’any 2001 es va crear la Fundació Privada Guillem Viladot amb l’objectiu de conservar la memòria del poeta, editar la seva obra no publicada i donar-la a conèixer a futures generacions. “Tenia la sensació que amb la Fundació, donant-li continuïtat a l’espai Lo Pardal i fent llum en tota l’obra que havia quedat inèdita, per a mi seria més fàcil continuar, no el trobaria tant a faltar”. Són les emotives paraules de la vídua del poeta, Montserrat Felip, qui des de l’inici ha treballat a la Fundació. Així és que per necessitat, amor i per compromís (seria gairebé un pecat que l’obra d’aquest polifacètic i fèrtil artista hagués quedat amagada), es va posar en marxa el projecte de la fundació. Deu anys després és de justícia afirmar que els objectius fundacionals s’estan aconseguint amb escreix.

Amor incondicional Hi ha qui es conforma amb mirar fotografies, rellegir els quaderns i deixar passar el temps fins acostumar-se a viure amb el buit que deixa l’absència de la persona estimada. Això justament és el que no va fer Montserrat Felip. Si més no, no es va limitar només això. Com tothom, passant per pitjors o millors 12

moments, va fer front al dol de la mort del seu marit qui, com entendrem, no era una persona precisament convencional. “Per a mi era una gran companyia, una persona d’una gran humanitat que estava per mi i que em feia sentir immensament estimada”. Aquest sentiment evidentment era recíproc i la Montserrat, tot i no ser una gran seguidora de l’obra del seu marit mentre aquest era viu, es va esforçar anys després per entendre i sobretot, fer entendre els missatges de Viladot. La història d’amor de Montserrat i Guillem es va forjar a la Barcelona dels anys 40, a les aules de la Facultat de Farmàcia. Quan tots dos es van llicenciar, van tornar a Agramunt, es van casar i van continuar amb el negoci familiar. Tot i fer d’apotecari, Viladot de seguida va lliurar-se a la seva passió artística, com a novel·lista primer i com a poeta visual més tard. La dona, tot i ser una persona culta i llegida, degut en part al seu perfil més científic, no sempre compartia els seus gustos “eerò sempre el vaig respectar”, puntualitza Montserrat Felip. És veritat, ella era la seva còmplice i li donava suport en tot allò que el poeta feia. Així que després de tot una vida junts resulta fàcil d’entendre que la Montserrat es negués a l’oblit, del seu amor i de la seva obra. Durant el quasi 13 anys que han passat des del traspàs de Guillem Viladot, la seva vídua s’ha lliurat en cos i ànima a la Fundació. Primer d’una manera instintiva, posant odre a tot el llegat de papers, quaderns, anotacions, esbossos i materials acabats però inèdits. Més endavant, ja amb la Fundació

MOVIMENT CREATIU A

’

Sobreviure a Viladot. Montserrat Felip organitzada de manera més professional, es va dedicar a la lectura pausada, a la correcció i edició dels seus escrits, a la recerca d’un missatge i a tot plegat se li ha anat donant forma amb l’edició de més de 10 llibres, amb l’organització d’exposicions i amb l’impuls d’altres activitats relacionades amb l’artista. Montserrat Felip té ja 90 anys i no penseu per això que s’ha rendit als efectes, a vegades mesquins, de la vellesa. Cada dia baixa a la farmàcia on ha transcorregut bona part de la seva vida. Continua col·laborant amb la Fundació, rellegint i ajudant a la correcció dels textos que a vegades ningú millor que ella per entendre’ls -perquè ara sí, ja ho ha aprés tot, o quasi tot del seu marit-.

Reconeixement cultural La Fundació Privada Guillem Viladot va prendre embranzida i professionalitat amb la incorporació, l’any 2002, del seu gerent, Josep Miquel Garcia, reconegut crític d’art. Des de la creació de l’entitat, s’ha promogut l’edició de deu llibres inèdits o de reculls de textos de Guillem Viladot, com “Volum de la poesia completa”, “Cartes per(ver)ses”, "Escrits d’art”, “Objectes de companyia”, “Dios”, “Orgànic”, “Ultramemòries”, “Poesia Concreta”, “Sió-Tíber-Sió” o “Riella notícia d’un mite”. Així mateix, ha editat llibres de tiratge singular com “Pòsters verbals”, “Estrips”, “Havel”, “Agramunt, Guinovart-Viladot”, “Nou plast poemes. Leandre Cristòfol-Guillem Viladot” o “Masia. Lluís Trepat”. Tota aquesta labor dirigida a garantir la pervivència de l’obra de Guillem Viladot ha donat els seus fruits i tant l’entitat com l’obra i persona de Viladot gaudeixen d’un gran reconeixement en l’àmbit cultural. Han convertit Agramunt en epicentre de tota aquesta dinàmica i Lo Pardal en un referent de la Poesia Visual, tot i desenvolupar una tasca d’abast internacional. “Com a Fundació ens sentim molt apreciats i sentim que el Guillem és un personatge estimat”, afirma Josep Miquel Garcia. La Fundació ha participat en la creació de les Jornades Viladot i en l’organització d’exposicions individuals de la seva obra poètica i visual, a la seu dels edificis de Lo Pardal o en altres espais com l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Museu de Reus o l’Espai Betúlia de Badalona, l’Espacio Tangente de Burgos o l’Institut Cervantes de Berlín. També ha impulsat la presència de Viladot en mostres panoràmiques de poesia visual del segle XX com a “Escrituras en libertat”, presentada a l’Institut Cervantes de Madrid o a “Escrito està” al Museu Artium de Vitòria. Així mateix, les instal·lacions de Lo Pardal han acollit exposicions d’obres d’altres artistes com Lluís Trepat, Ernest Ibàñez o Jaume i Josep Minguell.

No en faran cendres Quan a Viladot li preguntaven que on creia que aniria a parar la seva obra o què volia que en fessin, ell sovint deia, humilment, “podran fer cendres a la plaça del poble” o alguna resposta similar. “Guillem escrivia per ser feliç” explica la seva vídua i per això potser no pensava massa en el futur de la seva obra. Això no significa que no volgués que algú li donés continuïtat al seu treball una vegada ell no hi fos. “Estic segura que estaria molt content de tot el que hem fet”, afirma Montserrat. Del que s’ha fet i de tot el que resta per fer, ja que la Fundació continua a hores d’ara molt activa. Actualment estan treballant en un recull epistolari a partir de totes les cartes que es va intercanviar l’autor amb d’altres escriptors, poetes visuals i altra mena d’artistes. També s’estudien noves vies de col·laboració com la que es va establir amb el festival de fotografia lleidatà l’Emergent. “Oferim la nostra energia a futures generacions” explica Garcia. Una positiva actitud que els empeny a estar sempre pensant en nous i encisadors projectes. La lògica diu, però, que només d’actitud no sobreviuen les fundacions. “Lo Pardal” rep ajudes de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament d’Agramunt, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Consell Comarcal de l’Urgell i el Ministeri de Cultura. “Hem treballat sempre amb una estructura mínima i així és més fàcil mantenir-se encara que no tinguis quasi subvencions” aclareix Garcia. “De totes maneres, podríem ser probablement l’entitat més pobre de Catalunya però nosaltres comptem amb la força de les idees” afegeix. Dit això, em convenço de que sí, de que amb actitud és possible sobreviure-hi. 13

CANÇONER

P O P U L A R

D ’ A G R A M U N T

EL SENYOR GATU

Per Joan Pedrós

Il·lustració de la versió que recull el Costumari Català de Joan Amades.

Cantada per Antònia Altisent i Butxaca de 75 anys, el dia 19 d'agost de 1929. Es tracta d'un romanç molt popular amb una moralitat que convida a reflexionar. Té la particularitat d'una clara transgressió lingüística, ja que es catalanitza el seu origen castellà donant-li un aire força curiós. Amades ja ens relata en el seu Folklore de Catalunya i també en el seu Costumari Català, una mascarada carnavalesca amb el casament i la mort del gat. També comenta que la cançó és molt popular en el cançoner castellà, tot i que ell ens mostra una versió en català sense que es noti una adulteració lingüística, a excepció dels moments en què fa referència a “Don gatu”. El cert és que difícilment en trobarem una versió tan purament catalana com la que podem consultar al Costumari Català. També és interessant veure que les versions recollides tenen unes característiques molt pròpies, sobretot en l'apartat musical. Agramunt no n'és pas una excepció, i per això és força interessant la seva inclusió en el cançoner local. Per acabar amb les referències d'Amades, i tenint en compte la versió recollida a Agramunt, crida l'atenció el següent comentari que ens fa en el Costumari: “Tenim dades molt confuses i imprecises que per la Ribera del Sió s'havia fet una mascarada que simulava el casament del gat, seguint també la pauta de la cançó”. A Folklore de Catalunya parla que “hem trobat indicis d'aquesta representació per la Ribera del Sió, on s'hi canten variants de la cançó”.

Aquí està el senyor gatu, Con cadira d’or sentadu, Lleva su manto de seda, Su sapatitu brodadu. Ejeejeje, Ojoojojo, Su sapatitu brodadu. Ya li enviaven carta, Si queria ser casadu, Con una gata morena, Que tenia dos mil ducadus. La gata por ser morena, Se tira teuladu abaju El gatu por darle un besu, Tambien se ha tiradu. Se ha enfonsado siete costellas, Desguentadu un brasu, Ia vienen dos mil doctores, Doctores silurgianus. Entre ellos n’hi ha unu,

Que li entengué lo malu, Matau li siete gallines, Dau li caldo reposadu. Feu li fer testimiento, De lo que havia hurtadu, Set canes de languanisa, N’ha sacadu d’un armario. I tambien cuatro perdices, I un pernil de cansalada, I a les dotze de la notxe, Lo gatitu ja finava. Los gatus i las gatonas, Redera un bancu lloravan, Mus ha muerto un amigu, Un amigo molt contrario. I l'endemà de manyana, Quan anaien a enterrarlo, Los gatus lleveien capa, I las gatas manto llargo.

Cal dir que en versions més contemporànies la moralitat del romanç vol quedar en un segon pla, en un intent de donar-li un aire més simplista, sobretot en la seva utilització com a repertori infantil en un ús didàctic allunyat de la seva més pura essència, tant en la interpretació literària com musical. De moment nosaltres conservem la nostra versió. Segurament ideal per fer-ne una mascarada pel Carnestoltes.

DIARI D'UN NÒMADA P

secció patrocinada per: OVER BEAR TRAVEL

Cuba: l’Havana, on el passat és present

Cuba, l'illa més gran del Carib, no és mai el que sembla a primera vista. Des de L’Havana fins a Santiago de Cuba o des de Trinidad fins a Cienfuegos o des de Viñales fins a les platges de Varadero, la varietat i riquesa tant cultural, com geogràfica, com humana del que coneixerem, ens ajudarà a entendre els seus habitants i la seva complexa història passada i present. L’Havana és la capital de Cuba, l'illa és coneguda com la “Perla del Carib”, una ciutat que desprèn un especial olor a cafè al temps que invita a passejar pels carrers empedrats contemplant la seva luxosa arquitectura, a menjar les pastes salades de panís i a contemplar espectaculars postes de sol, sempre sota algun dels lemes que ens recorden la revolució. Fer un passeig des del Parc Central on es troba el Capitolio fins al Malecón pel Passeig de Martí ens permetrà admirar l’essència del cubà, sempre amb un punt abstret de la realitat. El Centro Havana ens farà gaudir dels records de l’antiga arquitectura colonial, façanes amb decoracions de ferro forjat i grans escales de marbre, són les reminiscències de l’opulència que va viure la ciutat i que avui s’amaguen darrere del salnitre i de la roba estesa als seus balcons. Passejant per l’Havana Vella tenim visites imprescindibles com la Plaça d’Armes, la Plaça Vella i la Catedral de Sant Cristòfol. Al costat hi trobem La Bodeguita del

Medio lloc on Hemingway es prenia els seus mojitos. El local és molt curiós per les firmes, fotos, cartells i pintades de famosos que omplen les seves parets. Anem pujant pel carrer més comercial de la ciutat, la Calle del Obispo on, en un dels seus extrems, es troba el restaurant “La Floridita”, el lloc més famós de Cuba per gaudir d’un Daiquiri. En el barri del Vedado, no es pot deixar de visitar la plaça de la Revolució, des d’aquí passejant per l’Avinguda dels Presidents arribem al Carrer 23, (La Rampa), una animadíssima artèria on hi ha la gelateria més popular de la ciutat, Coppelia, imprescindible el gelat de “fresa y chocolate”. El Malecón és ideal per fer una bona passejada al capvespre mentre s’escolta com trenquen les onades. Molt a prop d'aquí podem visitar l’Hotel Nacional, on els dijous hi toquen els músics de Buena Vista Social Club. No podem oblidar de pujar abans de les 9 del vespre al “Castillo del Morro” per presenciar la cerimònia diària amb reminiscències colonials del tancament de les muralles de la ciutat. L'illa, desafiant tota lògica, ens dona símbols mundialment reconeguts. Pensem en els grans murals del Che Guevara, els antics cotxes Buick americans dels anys 50, els músics de salsa tocant en qualsevol cantonada, padrins jugant tranquil·lament al dòmino, les cues davant les botiges de racionament o els quadres comunistes fumant immensos Cohibas... Cuba té la seva manera d’anar contracorrent i s’ha de conèixer.

Teresa Duran

B E N E S TA R I

secció patrocinada per: NATURA I DIETÈTICA

Vitamines: una ajuda al teu cos Les vitamines i els minerals, indispensables pel manteniment de la nostra salut, es troben de manera natural als aliments. En ocasions, però, cal prendre complements que ens ajudaran a equilibrar possibles carències i evitar així, certes malalties.

vitamines i minerals como ara quan es fa molt d’esport, persones vegetarianes, estudiants, així com durant l’embaràs i la lactància. A més, hi ha factors contraris a les vitamines com el consum de tabac, alcohol, drogues i fins i tot certs medicaments. Fins i tot portant una dieta variada i equilibrada ens podem trobar amb carències d’aquestes nutrients. Ara que estem en temps de calor, és un bon moment per començar a prendre algun d’aquests complements vitamínics i minerals que ens ajudaran si hem de passar llargues estones al sol, si ens volem broncejar, per no trobar-nos tan cansats... aquests complements faran que el cos estigui ben protegit i pugui fer front millor als virus i bacteris.

Les vitamines i minerals són micronutrients que el nostre cos necessita per al manteniment de la salut. Són molt importants perquè la seva carència ens pot degenerar alguna malaltia així que hem de vigilar a prendre la quantitat diària recomanada, tenint en compte que aquestes quantitats són diferents segons el sexe i l’edat de la persona. Les vitamines i minerals són aportats en bona part amb una bona alimentació, fent una dieta molt variada i equilibrada. La quantitat d’aquests micronutrients que porten els aliments pot variar perquè són molt sensibles a alguns factors com és la calor, la humitat, la llum i aquests poden fer que es perdin bona part de les seves vitamines. També els influeix molt la manera com els manipulem. Per exemple, en el cas de les verdures; les vitamines es conservaran millor o pitjor segons si les pelem, les rentem, les cuinem, etc. Hi ha circumstàncies a la vida en què el nostre cos té unes necessitats específiques pel que fa a les

Què aporten les vitamines i minerals? Vit. D: És indispensable perquè el calci es dipositi als ossos. Vit. A: Afavoreix la visió i la pell. Vit. E: És un bon antioxidant i va molt bé pels músculs. Vit. K: Funció antihemorràgica. Vit. C: Aporta defenses. Ajuda a l’absorció del ferro. Vit. grup B: Essencials per a la producció d’energia i per al sistema nerviós. Calci: Vital per a la formació dels ossos, teixits i dents. Magnesi: Millora la salut cardiovascular. Sodi: Contribueix al procés digestiu. Ferro: Combinat amb l’oxigen genera l’hemoglobina. Potassi: Ajuda al correcte funcionament del sistema nerviós i muscular. Iode: La seva acció afavoreix el sistema basal.

’

VIVÈNCIES

Artistes de Lleida

Per Josep Farreny

Als anys 50 es publicava la revista "Destino", d'entre les seccions hi havia una titulada "El taller de los artistas" que signava en Sebastià Gasch i dedicava cada setmana a un artista català. Va parlar del meu amic en Joan Furriols, de Vic, d'en Landre Crist`fol, d'en Ton Sirera... En un altre ocasió a en Lluis Trepat. A rel de llegir aquest article, vaig decidir d'anar-lo a conèixer. Jo ja feia temps que pintava, vaig agafar uns cartons pintats, vaig pujar a l'Alzina Graells en direcció a Lleida i vaig presentar-me a Ia ferreteria que en Lluís Trepat tenia a l'Avinguda Blondell per poder-lo conèixer personalment. Va interessar-se per veure alguna de les meves pintures. Vo van semblar desagradar-loshi. Va demanar-me un dels meus cartons que jo, molt agraït, li vaig donar. Desprès d'una estona es va treure la bata blava que portava, i va dir-li al seu treballador que marxàvem. Vam fer camí cap al carrer Cavallers i vam parar primer a l'antic Museu Morera (en aquell temps, Escola de Belles Arts), on em va presentar a en Leandre Cristòfol de quan el gran escultor feia de professor d'escultura als alumnes del centre. La simpatia del Leandre, sempre rialler, em va sorprendre i va felicitar-me per la meva afició a l'art. Des d'aquell dia va néixer una gran amistat. Desprès, el Cercle Artístic, allí vam prendre un cafè i em va presentar a un jove que començava a pintar i que prometia molt: l'ÀngeJ Jové, ni més ni menys!. Finalment, ens vam dirigir cap un pis situat prop de La Paeria on vivia i tenia consultori el dentista Ton Sirera, a més de fotògraf, pintor de vocació i també aviador. Vem passar una bona estona parlant tots tres. Desprès de parar per dinar, vem tornar a quedar a casa del Ton Sirera. Vam compartir tota la tarda parlant i veient tota la seva obra: pintura, fotografia i sobretot, documentals. Així fou, el dia que vaig poder conèixer aquells artistes de Lleida i introduïr-me en el món del polifacètic, genial i, l'home generós, senzill i natural d'en Ton Sirera. En especial, d'aquell dia recordo un documental (filmació) on en Josep Vallverdú hi va col·laborar i on es mostra el procés de les seves pintures esteses sobre Ia tel·Ia i fusta, dels colors que es barregen i regalimen aconseguint uns resultats de formes i colors, textures i tonalitats d'una complexitat infinita i meravellosa. Val a dir que, aquest documental l'he pogut veure mes vegades en el transcurs dels anys. Fou per a mi un dia moIt grat i enriquidor, gràcies aI LIuís Trepat qui va passejar-me pels centres artístics més representatius de Lleida per conèixer als artístes més importants que van marcar les decades succecives.

L'escultor Leandre Cristòfol.

El dia el vaig acabar de nou amb en Lluis Trepat i la seva muller a casa seva. Va ensenyar-me la seva obra i recordo que hi tenia una premsa per imprimir obra gràfica molt gran. Des d'aleshores han estat grans amics meus, i ens anàvem veient no tant sovint com m'haguès agradat. Desprès no vam tardar molt temps a veure'ns novament. Va ser quan el Ton Sirera va exposar a la Sala Gaspar. L'obra va ser una autèntica bomba: Unes fotografies sorprenents, inèdites per la seva abstracció i el gran format, unes aèries, altres, microscòpiques. EI seu reconeixement fou immediat en els cercles sempre minoritaris de l'art. Ens tornàrem a trobar altra vegada i també a Ia SaIa Gaspar, amb motiu aquesta vegada, de l'exposició del seu amic eI pintor Vila Cases gràcies a qui s'aproparia al moviment de l'informalisme. Amigues, amics, siguem respectuosos amb l'art i els museus, aneu-m'hi , no solament de manera esporàdica. Que no sigui cosa d'un dia nomes i, sempre pensant en que el temps passa i no torna. Amb més entusiasme pels nostres artistes, estudiantlos, en ser consagrats, com molts altres enriquidors de la nostre cultura, de la memòria, amb la pràctica de l'art d'avuí, de persones els artistes de Lleida, que ha vingut a augmentar el nostre patrimoni català des dels principis dels temps i han estat consagrats en la gran història de l'art. 23

Q U E

EMPRENEDORS A P O S T E N

P E L

F U T U R

AURA, Passió per la moda En un moment econòmic en què fer funcionar un negoci és tant i tant complicat, ens proposem conèixer més de prop la Boutique Aura, regentada per l’Olga Garcia, just ara que el negoci fa 10 anys i a punt es troben de celebrar el primer aniversari del seu nou establiment.

L'Olga Garcia a la botiga Aura, inaugurada fa un any.

Amb tanta crisi i tantes notícies econòmiques negatives, els mitjans de comunicació transmeten molt de pessimisme. Però encara hi ha negocis que funcionen i creixen dia a dia i ens proposem conèixer de prop el seu model de negoci i l’emprenedor que hi ha al darrere, perquè no deu ser gens fàcil aconseguir l’èxit. Hem quedat per parlar amb l’Olga Garcia. Segur que molts la coneixereu. Alta, guapa i eixerida és la cara visible de la Boutique Aura, al carrer Sió, una de les botigues amb més estil de tota la comarca. L’establiment es caracteritza per un perfecte ordre i estil molt ben coordinat. La llum, el mobiliari, els miralls, els aparadors, els emprovadors... tot està disposat d’una manera determinada perquè la clientela se senti el més còmoda possible. “Quan vam canviar de local, ara farà un any, ja vam pensar molt en aquests detalls” explica l’Olga, “les instal·lacions ens han ajudat molt a què el gènere es vegi millor. Abans ja veníem sabates però la gent pràcticament no s’hi fixava, ara llueixen molt més, per posar un exemple”. I és que en un lloc on s’hi va a comprar roba per sentir-se guapa, l’ambient ha d’acompanyar. Ens preguntem com es porta fer una inversió d’aquest tipus en aquests moments de crisi i sembla que l’esforç i el positivisme en són la clau. “És clar que hi ha recessió, però el boca orella ha ajudat molt i ens ha augmentat la clientela.” A banda del boca orella, l’Aura té una pàgina web i comença també a tenir presència a les xarxes socials. A més, es manté el contacte directe amb els seus clients mitjançant un mailing. I és que en 24

els temps que corren, la comunicació és essencial. “I molta dedicació, que no t’imagines la feina que hi ha al darrere”, puntualitza. Boutique Aura és una botiga multimarca que sempre ha buscat oferir roba de molta qualitat i d’unes certes marques que treballen molt bé. Malgrat que té un públic molt fidel i el seu estil és força marcat, no li agrada que l’encasellen. La ubicació de la botiga, la disposició de la roba, l’estil tan acurat de la decoració fa que algunes persones no s’atreveixin a entrar perquè pensen que potser no hi haurà productes a l’abast de la seva butxaca. En canvi, afirma l’Olga, “a vegades hi ha gent que es sorprèn en entrar i descobreix que també hi ha roba una mica més assequible.” No obstant, això no és un Zara ni un gran magatzem de roba asiàtica així que no ens enganyem, la qualitat sí que es paga i ningú ven duros a quatre pessetes.

Dues dones de generacions diferents Experiència i criteri és el que es percep en parlar amb l’Olga. Es nota que no és una nouvinguda en el negoci de la moda. D’una manera o una altra i en llocs diferents, l’Olga sempre s’ha dedicat al sector tèxtil. Va fer el pas de treballar per als altres a tenir el seu propi negoci gràcies, en part, al suport familiar. “El fet que hi hagués la meva sogra va ser fonamental”. “Ens hi vam posar totes dues juntes però la meva sogra va ser realment la valenta. Si no hagués estat per ella jo segurament

Q U E

EMPRENEDORS A P O S T E N

P E L

F U T U R

AURA, Passió per la moda no m’hagués atrevit a donar el pas i m’hagués perdut el millor que m’està passant a la meva vida: tenir el meu propi negoci.” Les dues dones van decidir obrir una botiga de moda on l’estil i la qualitat fossin les senyals d’identitat de la roba que hi vendrien. La Carme Súria va ser al capdavant del negoci durant els primers anys, els mateixos en què l’Olga compatibilitzava el negoci familiar amb un altre treball a Tàrrega. “Van ser anys de molt d’esforç i molts sacrificis perquè ens hi estaven moltes hores”. La maternitat va portar a l’Olga la felicitat del seu fill que ara ja té sis anys però també la va empènyer a deixar el seu altre treball i dedicar-se exclusivament a la botiga. Això també li va anar molt bé al negoci perquè llavors l’Olga ja s'hi podria estar tot el dia a la botiga i les clientes no haurien d’esperar a última hora de la tarda per ser ateses per ella. I no m’estranya que la gent volgués parlar amb ella perquè l’Olga sembla tenir un do especial per saber què et pot quedar bé, com t’ho pots combinar i què necessites exactament per un esdeveniment concret. Més enllà de la roba que s’hi ven, el més important és el servei d’assessorament d’imatge que n’ofereix.

Molt més que comprar roba Pels que mai hem portat un negoci o pels que simplement no hem treballat mai en una botiga, a vegades ens és difícil d’imaginar tota la feina que hi ha al darrere. Indispensable tenir un cert perfil comercial i si a més fas l’assessorament d’imatge que s’ofereix a l’Aura molt millor. Un valor afegit que no trobarem mai en cap botiga d’aquestes que pertany a qualsevol cadena on les dependentes només estan per doblar roba i com a molt per buscar-te una talla o un color determinat si no te’l trobes tu mateixa entre totes les prestatgeries, perxers i muntanyes de roba amuntegada de qualsevol manera. Per poder assessorar, oferir un bon gènere i donar un bon servei cal estar al dia en les últimes tendències. Mirar-se les revistes, les pàgines web de moda, visitar fires, fer cursets... L’Olga baixa un cop per setmana a Barcelona per comprar i visitar els showrooms de les gran marques però a vegades també per seure en un banc a les Rambles i mirar-se els joves com vesteixen i quins accessoris porten. “Però això ho faig sempre, fins i tot quan estic de vacances no puc evitar estar sempre observant. Part de les vacances són també per visitar botigues a les grans ciutats. Mirar aparadors, veure com tenen disposades les boutiques, sempre observant per millorar”.

L'Olga i la Carme Súria, la seva sogra, impulsora de l'Aura.

MOLT PERSONAL • Lloc de naixement Barcelona. Però ja fa 25 anys que visc a Agramunt. • Edat 42 anys. • Tens fills? Un, el Nil que té sis anys. • Estudis Batxillerat. Cursos d’especialització en aparadorisme i assessorament d’imatge. • Si no tinguessis la botiga et dedicaries a... Al sector de la moda, no sé exactament què faria però sempre en relació amb la imatge i la roba. • Com portes la conciliació de la vida laboral amb la personal? Molt bé. Tinc molta sort perquè el meu marit hi col·labora molt i també tinc l’ajuda de la resta de la família. • Les teves aficions són? Cuinar, em relaxa moltíssim. I viatjar, n’aprenc molt. • Un somni fet realitat L’Aura. I ha estat possible gràcies a la confiança que moltíssima gent hi ha dipositat. • Somnis futurs... No, no, no es poden explicar que sinó no es compleixen! • Com et veus d’aquí uns anys? M’agradaria ser tan feliç com ara... potser és demanar massa?

REPORTATGE A

Els indignats: 1r aniversari 15M Fa uns mesos el moviment del 15M, el dels Indignats, semblava que havia quedat una mica aigualit. Molts eren els que es preguntaven on s’hi ficaven ara aquests joves que es van mostrar tan reivindicatius el maig de l’any passat. Aparentment, tot estava en calma. Els mitjans de comunicació no feien gaire ressò de les seves accions, si es que en feien, i la veritat, pràcticament ningú aliè al tema no en sabia gaire... Fins fa poc més d’un mes. Per commemorar l’aniversari de les primeres assemblees celebrades a les places de tota Espanya els indignats han sortit novament al carrer. Potser han fet menys soroll però han demostrat que estan més units que mai i que són moltes les persones disposades a treballar per un món millor. Abans del 15 de maig de 2011, abans que saltés a la palestra l'anomenat “Moviment dels Indignats” no hi havia a Agramunt una base consolidada de moviments socials. “Només hi havia una colla de persones que havien estat actives en algunes ocasions, mogudes per la inquietud personal envers fets concrets d’injustícia social”, ens expliquen des de l’Assemblea Indignada d’Agramunt. Però quan es van iniciar les acampades reivindicatives primer a Madrid i a Barcelona i després a la resta de l’Estat, en diferents ciutats i pobles, un grup de gent a Agramunt també va començar a moure’s. Al cap i la fi, aquest moviment no representa cap partit ni sindicat ni associació. En part, només és l’exteriorització d’un sentiment generalitzat d’indignació, descontentament envers els poders polítics i econòmics i per la situació de crisi en què ens hi trobem. Sota aquesta premissa, resulta lògic que també Agra26

Menys soroll però més resultats Què fa i cap a on va aquest moviment reivindicatiu que amb tanta força va prendre el carrer el maig de 2011? Continuen encara actius? Hi ha intenció de mantenir les accions? Comprovem que a Agramunt també n’hi ha, d’Indignats.

munt s’hi unís al moviment del 15M. Concretament, a Agramunt el moviment es va iniciar en el mes d’octubre de 2011 arran de l’organització d’una xerrada informativa a l’Espai Guinovart a càrrec de l’Arcadi Oliveras, portaveu dels indignats i president de Justícia i Pau. “Posteriorment es van organitzar les trobades periòdiques amb una assistència irregular de persones sensibles i motivades amb la reivindicació de drets i serveis adquirits a l’estat de benestar europeu”, relaten des de l’Assemblea. Això coincideix, justament amb el 15-O, quan el moviment es globalitza amb tot un seguit d’accions a nivell mundial. A banda de les dues grans accions del 2011, -l’eclosió del maig i la reafirmació mundial de l’octubre-, el moviment ha anat desenvolupant el seu treball, dividits en comissions: educació, economia i recursos, medi ambient, salut, participació ciutadana, etc. Aquest treball ha estat articulat i gestionat per diferents grups com Afectats per la Hipoteca, Democràcia Real Ja,

REPORTATGE A

Els indignats: 1r aniversari 15M Acampada Sol i milers d’assemblees repartides per tot l’estat, pels barris i els pobles d’Espanya i també d’altres països. Ha estat una tasca potser silenciosa en ocasions, una mica allunyada dels mitjans de comunicació, perquè, un cop passat el boom informatiu inicial, van deixar de posar atenció en aquests joves (i no tant joves) indignats. També en Agramunt s’ha fet feina en aquest sentit. A l’octubre, durant la fira del torró, es va fer una concentració per manifestar el desacord amb les retallades a la sanitat pública i més tard una reunió informativa al CAP d’Agramunt per donar a conèixer les mesures de servei arran de les retallades a la zona de la Ribera del Sió, amb la participació d’una infermera del sindicat de Lleida. Es va organitzar una xerrada informativa a càrrec de l’economista Manel Busqueta, sobre la crisi des d’una visió crítica i durant el mercat de rebaixes de la Unió de Botiguers es va fer una recollida de signatures contra les retallades al servei de salut local. “Generar debat i informar la ciutadania de tota l’evolució dels fets d’una forma transversal que ajudi a entendre la crisi als afectats, que som tots” és l’objectiu principal del grup d’Agramunt. Com que el 15M dóna molta importància a la participació de la gent i als problemes locals, els diferents grups de treball no tenen perquè dependre de les consignes ni de les maneres d’actuar de les grans ciutats, que generalment porten el pes de les iniciatives. “Tenim contacte de forma periòdica amb la resta de grups de la província de Lleida i assistim a les reunions itinerants a les diferents localitats que disposen de representació, Tremp, Cervera, Balaguer, Tàrrega i Lleida” però principalment treballen amb les poblacions veïnes i “s’ha organitzat un grup de gent sensible amb el moviment a la comarca de l’Urgell i des d’aquí hi participem regularment”. El passat 30 d’abril es va celebrar una vetllada a la plaça major de Tàrrega amb la finalitat de recaptar fons per subvencionar les diferents accions locals.

PROPERES ACCIONS PREVISTES A AGRAMUNT - Xerrada informativa de la situació de l’Estat espanyol a Europa - Xerrada informativa de les actuacions recomanades per a famílies amb dificultats per pagar les hipoteques - Recollida de signatures per sol·licitar l’anul·lació del deute de la hipoteca mitjançant la dació en pagament Molta gent pensava que aquest moviment plegaria passats uns mesos, que acabaria sumit en la descoordinació i inacció. Però els fets demostren que no és així. “A Agramunt anem fent accions periòdicament i amb regularitat. L’espurna no s’apagarà mentre duri la crisi i les dures conseqüències que se’n deriven”, ens confirmen. I és que segons aquest grup d’indignats a Agramunt la situació social de la població és cada cop pitjor: “Les dificultats econòmiques a les famílies creixen progressivament, el que es tradueix en més demanda de recursos al Servei Social d’Atenció Primària i a Cáritas”. Un dels drames principals que ha provocat la crisi són els desnonaments de famílies que no poden pagar la seva hipoteca. La reivindicació de la dació en mà i evitar que facin al carrer a famílies sense recursos ha estat una de les activitats en què més ha insistit el moviment del 15M a tota Espanya. “A Agramunt hem tingut notícia d’un desnonament quan ja havia passat i sense poder intervenir. Sabem que a la província de Lleida el darrer trimestre de 2011 se’n duia a terme una mitjana de 6 desnonaments diaris, la majoria dels quals eren a la ciutat de Lleida”. Ha passat tot un any i arribat el 12 de maig de 2012 els indignats de tot el món han tornat a sortir al carrer per commemorar el primer aniversari del moviment. El seguiment de les acampades ha estat menor que l’any anterior però el suport que rep el moviment i la solidesa de la seva actitud sembla anar en augment. Segons una enquesta publicada pel diari El País, un 68% de la població dóna el seu suport al moviment dels indignats i entre els joves aquest percentatge s’apuja fins el 75%. “Seguirem organitzant accions que afavoreixin el debat i sensibilitzant la població de la necessitat d’organitzar-se per trobar mecanismes d’ajuda a les persones amb majors dificultats”, afirma el grup d’Agramunt. 27

ES RODA... C

PROPERAMENT LA SUERTE EN TUS MANOS Director: Daniel Burman Estrena: 22 de juny de 2012 Comèdia romàntica argentina presentada recentment al Festival de Màlaga. Uriel, interpretat pel cantant Jorge Drexler, és un home divorciat, descontent i pare de dos fills, que treballa a l’empresa heretada de la seva família. Un dia, gràcies al pòquer —un joc que connecta amb els seus desitjos— es retroba amb la seva xicota de joventut, Glòria (Valeria Bertuccelli), qui acaba d’arribar de França, on acaba de trencar amb una relació. Enamorat, renovat i amb la filosofia del pòquer com a guia, Uriel entén que es troba ara davant les seves millors cartes i que tornar a intentar-ho és un imperatiu vital.

EL PACTO (Seeking justice) Director: Roger Donalson Estrena: 29 de juny de 2012 Una nova estrena de l’actor Nicolas Cage, qui en aquesta ocasió interpreta a Will Gerard, un professor de Nova Orleans qui decideix fer justícia pel seu compte quan la seva esposa (January Jones) és brutalment assaltada. Li ajudarà un misteriós tipus anomenat Simon (Guy Pearce) qui li ofereix els seus serveis a canvi d’un petit favor que es cobrarà en un futur proper.

ICE AGE 4: La formación de los continentes Director: Steve Martino y Mike Thurmeier Estrena: 6 de juliol de 2012 20th Century Fox y Blue Sky Studios presenta la quarta entrega d’una de les nissagues de dibuixos amb més èxit dels darrers anys. En aquesta ocasió se les hauran amb uns pirates en mig del oceà. La pel·lícula estarà disponible en 3D digital i també en 2D.

LA ERA DEL ROCK (Rock of Ages) Director: Adam Shankman Estrena: 3 d’agost de 2012 La pel·lícula “Rock of Ages (La Era del Rock)”, porta a la gran pantalla un musical de Broadway, en què participen un munt de cares conegudes i actors de renom com ara Tom Cruise, Catherine Zeta Jones, Alec Baldwin Anne Hathaway, Gwyneth Paltrow, Amy Adams i Taylor Swift. La cinta ens relata la història de Drew, un aspirant a roquer que treballa en un club, i de Sherrie, una noia que arriba al local amb la intenció de fer realitat els seus somnis. Ambdós s’enamoren i s’oposarán a què el lloc caigui a mans d’uns empresaris que el volen demolir.

ON MENJAR? S

LA POSADA DE LALOLA CINTA DE LLOM MACERADA AMB HERBES Elaboració: Es col·loca la cinta de llom neta en un recipient en el qual la macerarem amb oli, pebre vermell dolç i sal. Amarar molt bé la cinta amb el macerat i deixar-lo 24 hores. Després de la maceració col·locar la cinta en una safata de forn i a coure durant 30 minuts. En aquest moment banyar la cinta amb un bon raig de cervesa i deixar uns 45 minuts més al forn.

Ingredients: Cinta de llom (de 2 colors) pebre vermell dolç Cervesa

Herbes provençals (romaní, farigola, ...) sal I oli

A la Posada de Lalola, a l'ombra del Alquézar, entre les vinyes del Somontano, al cor de la Serra de Guara ... silenci, es somia. Així defineix Miguel Ángel Fernández, el propietari de la Posada i el Restaurant Lalola, als seus comensals i pernoctadores el pas per aquest petit establiment a pocs minuts de Barbastro, a Buera. Sense cap vincle amb Buera, Miguel Ángel i la seva família van decidir establir-s'hi fa 16 anys per canviar de vida, a la recerca de la tranquil·litat que el seu cor necessitava, i deixar Barcelona. Van saber veure les possibilitats que la zona oferia, amb els seus vins, els cellers i la Denominació d'Origen el Somontano, a més d'altres activitats esportives i culturals. Van començar el 1996 amb el Restaurant Lalola i 3 anys més tard van seguir amb la Posada, una casa reformada, amb 6 habitacions dobles i un pati on xerrar, riure, gaudir del sol i la tranquil·litat de Buera.El restaurant, a pocs passos de la posada i amb capacitat per a 28 comensals, té personalitat pròpia. Les parets estan plenes de records -imatges sobretot-, personals i professionals. Visites il·lustres d'artistes (com Luz Casal), de presentadors de televisió i ràdio (Mercedes Milà, Carlos Herrera,...), esportistes (Cruyff,...), toreros (José Tomás), alcaldes (Pasqual Maragall) ... El comensal gaudeix del menjar fet amb afecte, alhora que pot entretenir-se una bona estona admirant cada fotografia que penja de les parets.

Deixar refredar una mica i tallar el llom a rodanxes per a procedir a emplatar. En Lalola solen acompanyar el plat amb mongetes blanques.

Calle La Fuente, 14 22146 Buera (Huesca) Tel. 974 318 437

El Restaurant Lalola no disposa de carta, opten per sorprendre el comensal amb el que els preparin (sempre amb reserva prèvia). Però no hi ha improvisació. Disposen d'uns 15 entrants, entre ells, bolets farcits de verdures, pebrots farcits de truita de patates, minestra de verdures, crema de carbassó o albergínia, ... I diversos segons, en què no falta el ternasco d'Aragó, el bacallà i el fricandó, que en algunes èpoques acompanyen el capó de corral, els "callos", la gallina trufada o els cargols a la gormanda. L'únic peix que trepitja la cuina és el bacallà, "perquè, qui es creurà a la Serra de Guara que hi ha peix fresc?", ironitza Miguel Ángel. Naturalment, els vins són del Somontano. Miguel Ángel fa bona bandera dels vins d'aquesta zona vitivinícola d'Osca. Té una excel·lent relació amb els cellers de la zona (Enate, Viñas del Vero, ...) i coneix molt bé els seus productes per recomanar sense por de defraudar el comensal. Amb llum tènue, música de fons i el tracte amigable, el llogater se sent com a casa. Res destorba, ni la música que ha arrencat a més d'un de la cadira. "Mentre existeixi el boca a orella... seguirem existint", promulga un mirall del menjador en vermell carmí. I és que el boca a orella és el que a aquest petit establiment li ha donat reconeixement en guies com la Michelin, Repsol, Gourmetour, Guia d'Hotels d'El País Aguilar o Toprural.com. I als seus clients que vénen i repeteixen. 31

I... QUE MÉS? T

SUDOKU

JEROGLÍFIC

Completar el taulell utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap lí nea, columna o bloc.

Un animal herbívor.

2 6 3

7 8

5 3

3 9

- aviat faré 90 anys

DEDUCCIO DE PARAULES Dedueix quina paraula s'amaga. Cadascuna de les 6 paraules porta un número que indica les lletres que tenen en comú amb la paraula a deduir, de la qual et proporcionem 3 lletres.

T H E B C M

I I S R U O

E L T I A D A

R E A N T U

N R D C R L U

O A O A O A

1 3 2 2 2 4 E

JEROGLÍFIC Quants anys tens?

ZE ZE ZE ZE ZE ZE ZE 33

Telèfons d’interès d’Agramunt EMERGÈNCIES 112 Pavelló poliesportiu 973 392 272 EMERGÈNCIES MÈDIQUES (SEM) 061 Farmàcia Esteve 973 390 428 MOSSOS D'ESQUADRA 088 Farmàcia Viladot 973 390 087 BOMBERS 085 Funerària J.Torné 973 390 862 Foment Parroquial 973 390 239 Ajuntament 973 390 057 Llar d'Infants "Nins" 973 391 682 e-mail: ajuntament@agramunt.cat Col·legi Ntra. Sra. Socors 973 390 083 Policia Local 973 390 843 CEIP Macià Companys 973 390 668 Policia Local (Emergència) 670 234 394 IES Ribera del Sió 973 390 803 CAP 973 390 635 Biblioteca Municipal 973 392 583 CAP (Urgències) 973 392 020 e-mail: bibagramunt@svt.es 902 111 444 Servei Mun. Català CAP (Visites) 973 390 632 Bombers Agramunt 973 391 080 Escola Mun. Música 973 390 536 e-mail: bombersagra@gencat.cat Radio Sió 973 390 421 Creu Roja 973 390 880 e-mail: radiosio@radiosio.com Jutjat de Pau 973 392 465 Servei Inf. per empreses 973 391 700 Serveis Socials 973 390 193 Unió de botiguers i industrials 973 390 428 Oficina de Turisme 973 391 089 Museu etnològic 973 390 442 e-mail: turisme@agramunt.cat Fundació Guillem Viladot 973 390 718 Casal d’Avis 973 392 332 e-mail: lopardal@hotmail.com Residència “Mas Vell” 973 391 692 Fundació Espai Guinovart 973 390 904 Casal Agramuntí 973 390 064 e-mail: info@espai.guinovart.es Correus 973 390 081 IGP Indicació geogràfica protegida 973 391 732 Autobusos Alsina-graells 973 390 602 e-mail: info@igp-torrodagramunt.com

SUDOKU

SOLUCIONS JEROGLÍFICS OVELLA (o vella) Setze (7 ZE)

DEDUCCIÓ DE PARAULES B