Centre Excursionista d'Olot núm. 222

ACTIVITATS

LA TREPITJA GARROTXA SOLIDÀRIA

VUITENA EDICIÓ - 22 i 23 D’OCTUBRE

Els propers 22 i 23 d’octubre de 2022 tindrà lloc la vuitena edició de la Trepitja Garrotxa solidària, l’única trail solidària a l’Alta Garrotxa organitzada pel Centre Excursionista d’Olot i en benefici de la Fundació Albert Bosch (Noel Alimentària).

Aquest any 2022 la cursa ofereix quatre opcions: l’Ultra i la Trail que es duen a terme el dissabte 22 d’octubre, i la cursa de 23 km i de 13 km que es duen a terme el diumenge 23 d’octubre. Pels amants de l’adrenalina, llargues distàncies i grans pujades i baixades, l’Ultra compta amb 84 km i 4750 D+; mentre que la Trail amb característiques versemblants compta amb 53 km i 2900 D+. Pels que busquen una distància més accessible sense deixar de descobrir camins i corriols la Cursa de 23 km o bé la Cursa de 13 km són ideals, per a que també puguin gaudir-la aquells que els agrada descobrir el paisatge de l’Alta Garrotxa de manera més tranquil·la i sense competir; comptant amb 1200 D+ i 550 D+.

L’acte iniciarà el divendres 22 d’octubre a l’Hospici de la ciutat d’Olot, amb l’entrega dels dorsals i els brífings als corredors, i l’Ajuntament d’Olot donarà la benvinguda.

El 22 d’octubre a les 8 del matí tindrà lloc la sortida conjunta de la Ultra 84 km i la Trail 53 km des d’Oix.

El 23 a les 8 del matí es farà la sortida de la Cursa 23 km i a

les 8.30 h es farà la sortida de la Cursa 13 km.

A les 12 h es farà l’entrega de premis de totes les modalitats de la Trepitja Garrotxa Solidària a Oix.

Des de fa quatre edicions, formem part del codi de bones pràctiques en curses de muntanya per tal de fer-ne una activitat sostenible i respectuosa amb el medi ambient; provocant que la nostra activitat en l’entorn tingui el menor impacte possible.

Tots els beneficis es destinen a projectes de recerca mèdica infantil gràcies a la col·laboració amb la Fundació Albert Bosch ja que Noel Alimentària és el patrocinador de la prova esportiva i tots els beneficis es destinen a la seva fundació que treballa en projecte de recerca a l’Hospital de la Vall d’Hebrón, especialitzat en malalties infantils.

Col·laboren, amb la Trepitja Garrotxa, l’Ajuntament d’Olot, el Consell Comarcal de la Garrotxa, Turisme Garrotxa, Itinerànnia i tots els Ajuntaments per on la cursa passa.

Destacada la presència a les xarxes socials i ambients de trail run, al llarg d’aquestes edicions la Trepitja Garrotxa s’ha posicionat com una cursa d’alta qualitat i d’especial interès en l’entorn del trail run català, estatal i, poc a poc, europeu, un fet que queda patent amb la participació de corredors d’arreu.•

rents modalitats i una participació de més de 200 voluntaris d’entitats de la Garrotxa i socis del Centre Excursionista d’Olot.

Els propers 22 i 23 d’octubre de 2022 tindrà lloc la vuitena edició de la Trepitja Garrotxa solidària, l’única trail solidària a l’Alta Garrotxa organitzada pel Centre Excursionista d’Olot i en benefici de la Fundació Albert Bosch (Noel Alimentària). Les inscripcions romandran obertes online a partir del 13 de juny a través de la pàgina official https://trepitjagarrotxa.cat/

El passat 23 i 24 d’octubre de 2021, vam celebrar la Trepitja Garrotxa; una cursa 100% solidària i respectuosa amb el medi ambient (tot aconseguint el segell de la Petjada Verda). És per això que ens fa molta il·lusió poder fer la següent entrega: Diners corresponents a la recaptació de la 7ena edició de la Trepitja Garrotxa

Tots els beneficis obtinguts es destinen a projectes de recerca mèdica infantil gràcies a la col·laboració amb la Fundació Albert Bosch ja que Noel Alimentària és el patrocinador de la prova esportiva i tots els beneficis es destinen a la seva fundació que treballa en projecte de recerca a l’Hospital de la Vall d’Hebrón, especialitzat en malalties infantils.

En l’edició prèvia esmentada, la Trepitja Garrotxa Solidària va acabar amb una participació de més de 720 participants en les dife -

Aquest 2022 la cursa ofereix quatre opcions: l’Ultra amb 84 km i 4750D+ (Campionat de Catalunya de Curses d’Ultraresistència per Muntanya de la FEEC). El recorregut de la trail compta amb 53 km i 2900D+. Finalment ofereix dues opcions de curses de muntanya: una de 23 km i 1200D+, que també es pot fer per equips, i una altra opció de 13 km i 550D+; pensades per a tots aquells amants del trail que busquen una distància més accessible sense deixar de descobrir camins i corriols, en aquesta cursa, també hi ha l’opció de fer-la caminant; perquè també puguin gaudir-la aquells que els agrada descobrir el paisatge de l’Alta Garrotxa de manera més tranquil·la i sense competir.

Col·laboren, amb la Trepitja Garrotxa, l’Ajuntament d’Olot, el Consell Comarcal de la Garrotxa, Turisme Garrotxa, Itinerànnia i tots els Ajuntaments per on la cursa passa. Es volen donar especials agraïments al compromís i dedicació de tots els col·laboradors de la VII Trepitja Garrotxa.•

Més informació a: www.ceolot.cat/trepitja www.facebook.com/TrepitjaGarrotxa www.instagram.com/trepitjagarrotxa

Per comunicació amb premsa: trepitjagarrotxa@ceolot.cat

MAGNÍFICA DONACIÓ DE LA TREPITJA GARROTXA A LA FUNDACIÓ ALBERT BOSCH

Diners corresponents a la recaptació de la 7a edició de la Trepitja Garrotxa

Els corredors del CEO Albert Calvo, Moi Xarles, Jordi Riera, Andreu Aulina van participar el passat 27 i 28 de maig al trail Menorca Camí de Cavalls 2022. Aquesta cursa va ser d›un total de 185 quilòmetres i 3350 d+. Els membres del CEO van desplaçar fins a Menorca per prendre part d›aquesta cursa. La sortida va ser el divendres als 14.30 h des de Ciutadella i el recorregut era de nord a sud fent tot el perfil de l’illa durant els 185 km fins a arribar

altra vegada a Ciutadella, on van arribar el dissabte a la tarda per creuar la línia de meta. “Des de l’inici ens adonem que el repte serà difícil a causa de les altes temperatures 38 graus durant el dia i 17 a la nit, el terreny tampoc ho posa fàcil i tot i que el desnivell no és molt. Però els senglars de la Garrotxa ‘nom en què preníem part a la cursa’ vam superar les adversitats i les etapes amb bon rotllo i bon humor fins a aconseguir ser Finishers a la posició 22."•

ALBERT CALVO, MOI XARLES, JORDI RIERA I ANDREU AULINA

Podeu seguir les curses de la secció de Corredors de Muntanya amb el 'hashtag' #CMCeolot

ACTIVITATS

CRÒNIQUES D'UN ESTIU TROPICAL

El dissabte 4 de juny, a 2/4 de 8 del matí, sortim de l’aparcament dels Banys de la Presta, a la veïna comarca del Vallespir. Llueix un sol esplèndid, com ho serà al llarg de pràcticament tot l’estiu, i la temperatura és de 13º. Som 26 de colla i anem a encetar la caminada del tradicional Aplec al Pirineu, organitzat per la Mariona Domènech i en Marc Plana. El Costabona és la nostra fita i els vocals han tingut la deferència d’escollir un itinerari amb només 1350 metres de desnivell de pujada; anem per feina.

El camí de l’Ullat segueix cap a Plananera, la Barragana, la Grevodella, masia ruïnosa, el collet de les Postes i arriba a la cabanya després de travessar una preciosa fageda. Bevem a la seva cabalosa font i fem una breu aturada per recuperar forces. L’entorn, molt florit, és un veritable jardí.

Aviat tornem al nostre itinerari. Seguim en ferma ascensió cap a la barraca de la Coma del Tec, sempre sota l’esguard de les retallades Esquerdes de Rojà. S’hi conserva una petita congesta, la única que trepitjarem. Ens enfilem per la coma i decantem cap al

per Kim Agustí

coll del Pal. Després del darrer tram de la ferma pujada, que a més d’un se l’hi fa molt llarga, poc abans de ¾ de 12 del migdia assolim el cim del Costabona.

Al cim la colla creix fins a 35 excursionistes, que celebrem amb coca i xampany una nova edició de l’Aplec. El cant de l’himne a l’Isard clou, una vegada més, la festa.

La baixada per la serra de Finestrol cap a la collada de Siern també es fa prou llarga. La calor és forta i la calitja desllueix el panorama. El descens pel camí de la baga de Siern és més amable i ombrejat. Al capdavall arribem a Plananera i els Banys de la Presta, a les 3 tocades. Alguns es refan de la calorada amb una bona remullada al Tec. Molts ens entaulem al mateix aparcament i a l’àpat no hi falta de res; aviat no recordem ni la calor ni la pujada, i comencem a parlar de la propera Xampanyada.•

Cabana de l'Ullat.

Congesta a la Coma del Tec.

Costabona. Xampanyada.

ACTIVITATS

per Kim Agustí

CRÒNIQUES D'UN ESTIU TROPICAL

ENFILA'T AMB EL CENTRE

El dissabte 9 de juliol el cel torna a ser ben ras i la calor és encara més forta. Després de fer nit en diferents indrets, ens concentrem al poble andorrà de El Serrat i seguim fins a les cabanes del Castellar. Allà comença l’ascensió al pic de Font Blanca (2903 m), la nostra fita. Som 40 de colla, de les seccions de Muntanya i Muntanya Jove, i en Marc Pons, l’Albert Rubirola i en Kim Agustí intenten organitzar la colla. A 2/4 de 10 del matí, sota una temperatura de 17º, emprenem la caminada.

El camí, ben senyalitzat, s’enfila cap al Comis Vell i l’estany Esbalçat. Hi esmorzem, tot contemplant la nostra fita. Seguim cap al fons del Castellar i encetem la darrera i ferma pujada, que ens portarà al dominant pic de Font Blanca, un dels més bonics d’Andorra. El cel és clar i transparent i permet de contemplar a pleret un immens panorama dels nostres Pirineus.

A 2/4 de 2 de la tarda comencem a baixar cap a la portella de Rialb. Aviat hem de cercar un bon lloc per dinar, però no tothom porta el menjar; mentre uns trien un lloc amb aigua al fons de la vall, els altres segueixen cap al poble. Uns i altres gaudim de la vall de Rialb, molt plàcida i bonica. Al capdavall confluïm amb una

altra vall, la de Sorteny, declarada parc natural, i seguim per camí cap al poblet de El Serrat, que actualment acull un bon nombre d’establiments hotelers. En pocs minuts passem de la solitud de les muntanyes al brogit dels nuclis andorrans!

Els automòbils deixats a l’aparcament ens permeten d’anar a recuperar els que ens han portat pel matí a la sortida. Després de passar tot el dia a ple sol, qui recorda ara la pluja i el fred de la primera edició de l’Enfila’t, al puig Peric?•

Estany Esbalçat i pic de Font Blanca.

Vall de Rialb.

Pic de Font Blanca.

ACTIVITATS

CRÒNIQUES D'UN ESTIU TROPICAL

SORTIDA D'ESTIU DEL CEO

El temps no perdona i de nou ens trobàvem davant la sortida de cada any del mes d’agost , allò que alguns , encara anomenem “el campament”. (Res a veure o referent al “campamento” del rei emèrit). Per aquesta ocasió, el CEO va preparar una sortida cap a la regió francesa de Midi-Pyrénées, concretament al departament de Haut-Pyrénées, per situar-nos mentalment aquí van alguns noms de llocs situats en aquella zona, que ens permetien saber cap on anàvem: ...El Tourmalet, Gavarnie, Lourdes, el Vignemale, etc. I en mig de tots aquets noms: Cauterets, lloc que si no fos tant apartat, es mereixeria sovintejar-ho mes. Només d’arribar i passejar per aquesta tranquil·la vila de poc mes de mil habitants et sens transportat a la Belle Époque. I encara que es veu que son de difícil conservació, i que han passat per millors temps, els seus balnearis d’aigües termals, els hotelets d’estil neoclàssic, els petits palauets i la major part de les vivendes del mateix estil, segueixen conservant aquell aire aristocràtic que et fa observar la gent que passeja, tot buscant reconèixer potser, algun familiar proper a Napoleón Bonaparte, a Victor Hugo o a George Sand per aquells estrets carrers...

per Pep Badosa

Bé, ja sabem que a França a taula s’hi ha d’anar d’hora i el llarg viatge, se’ns ha menjat molt de temps, així que respectant les tradicions anem a satisfer l’estómac al hotelet en que ens hem instal·lat. Una vegada complert el requisit, no ens podem resistir a un petit nou passeig i gaudir també d’alguna de les petites terrasses, però poca estona, dons ens havíem de llevar d’hora. El sr. Benoit, que regenta l’hotel junt amb la seva senyora van tenir l’amabilitat de deixar-nos tot el necessari a punt perquè a dos quarts de sis del matí poguéssim esmorzar i a les sis poder sortir del hotel cap al aparcament de Pont d’Espagne, des de on començava l’excursió.

Encara la claror del dia no havia entrat a la vall quan començàvem a caminar per la pista per lo que la llum dels frontals ens va fer un bon favor. Mica en mica la llum del nou dia s’obria pas i ens ensenyava núvols amenaçadors enganxats a les muntanyes que feien patir una mica pel possible mal temps. Però l’espectacle, ja havia començat, bucòliques prades travessades per un

cabalós rierol i adornades amb pins i moixeres de guilla eren un decorat idíl·lic, fins arribar al pont de Cayan que serveix per passar la riera de Mercadau i començar a guanyar alçada per un estret camí .Al fer-ho, les boires varen anar quedant a sota nostre formant un espès mar de núvols, que provocava un irrefrenable desig de fotografiar-ho tot. Un preciós dia embellia encara mes el paisatge (Sant Bernat, sabia que anàvem a pujar un cim amb el seu nom?) I ens acompanyava en la recerca, primer dels tres llacs d’Embarrat i fins el del Portet, aquí el camí deixava d’allunyar-se del punt de partida i començava a girar cap a l’esquerra. Petita parada per reposar forces, foto de grup i seguíem camí per descobrir nous racons, fins arribar al punt on segons el previst havíem de deixar el camí per enfilar-nos cap el Bernat Barrau, un cim no massa conegut, però que presentava unes xifres que el feien respectable: amb un quilòmetre i mig mes o menys havíem de pujar cinc cents metres de desnivell positiu. En aquest punt, tres companys varen decidir seguir el camí cap el refugi del Wallon i esperar-nos i dinar allà. Els demés continuàvem amunt, fins el llac de Bassià (150 m amunt), aquí dues companyes decidien esperar que féssim l’últim esforç de 350 m que quedaven fins el cim

A dalt, la visió de cims i mes cims era un regal. El Vignemale, el Campbieil, el Balaitous, el Gran Facha, els Infiernos... 360º de cims. Uns minuts per gaudir i una baixada per patir, fins el llac de Bassià per dinar amb les companyes que ens havien observat i esperat. Ens mereixíem un bon descans, però encara quedaven unes tres hores i mitja de baixada, primer per arribar al renovat refugi del Wallon i llavors la resta fins el Pont d’Espagne. Llavors, cotxes i vuit km avall fins a Cauterets i la desitjada dutxa del hotel.

Havent sopat una nova passejada per la vila per gaudir d’una plàcida nit entre muntanyes, xerrant i rient de divertides

anècdotes en una terrassa d’una plaça, que ves a saber quants aristòcrates de la Belle Époque ho havien fet abans que nosaltres.

Les tornades, sempre es fan mes llargues que les anades, però tots varem tenir un bon camí.

Només queda donar les gràcies per part del CEO a totes les companyes i companys que varen voler compartir una bonica sortida i també agrair l’especial suport amb la seva presencia del nostre president emèrit del CEO, en Jaume Roqué i la Rosa. Gràcies a tothom i fins la propera, si Déu vol.•

SETEMBRE

 Dissabte 3 GRA DE FAJOL DE BAIX (Ripollès)

Coordina Joan Nadal.

Itinerari Refugi d'Ulldeter, coll de la Marrana, Gra de Fajol, Gra de Fajol de Baix. Tornada pel mateix camí o baixant pel pas de l’Isard.

Hora i lloc de trobada a 2/4 de 8 a l’aparcament del Consum.

Hores marxa efectiva 3 hores i mitja. Matinal.

Nota durant l’excursió es farà la reposició de la creu del Gra de Fajol de Baix a càrrec de la colla d’en Francesc Clarà.

 Diumenge 18 14a VOLTA PELS VOLCANS D’OLOT

Coordina Moi Xarles.

Itinerari Pavelló Firal, volcà de les Bisaroques, volcà de la Garrinada, volcà del Montsacopa, volcà de Montolivet i Pavelló Firal.

Lloc i hora de sortida Pavelló Firal (av. de l’Estació). A les 10 h surten els corredors i a les 10 h i 5 minuts els caminaires.

Dades de la volta 13 km i 500 metres de desnivell+.

Coordina Pep Badosa.

Itinerari Ulldeter, ras del Puig dels Lladres, refugi vell d’Ulldeter, coll de la Marrana, coma del Freser, jaça del Roc de l’Orri, planell de les Eugues, refugi de coma de Vaca (Manelic), camí dels Enginyers, serrat de les Pedrisses i Núria.

Lora i lloc de trobada: a les 6 a l’aparcament del Consum.

Dades de la sortida 17,20 Km i 890 metres de desnivell+. Hores marxa efectiva 6 hores i mitja.

Nota cal inscripció anticipada per les places del bus. Dinarem en arribar a Núria.

Aplec

Circ de Concròs (30-VI-2022).

D'Ulldeter a Toès (19-VI-2022).

 Diumenge 25 TRAVESSIA D’ULL DE TER A NÚRIA PER COMA DE VACA (Ripollès).

de Sant Aniol (5-V-2022).

OCTUBRE

Diumenge 2 SERRA DE SOBREMUNT (Osona)

Coordina Florenci Padrosa.

Itinerari Santa Cecília de Voltregà, Mas Puigpelat, Sant Martí Xic, el Mal Pas, Santa Llúcia de Sobremunt, Mas Guspineda, riera de Sorreig, gorg Negre, Mas Puigví i Santa Cecília de Voltregà.

Hora i lloc de trobada a 2/4 de 8 a l’aparcament del Caprabo.

Hores marxa efectiva 6 hores.

Dades de la sortida 18 km, 530 metres de desnivell+.

 Dies 22 i 23 VIII TREPITJA GARROTXA SOLIDÀRIA (Oix, Alta Garrotxa).

Dissabte

Ultra (84 km i 4750 metres D+) i Trail (53 km i 2900 metres D+).

Diumenge Cursa de 23 Km (1200 metres D+) i Cursa de 13 km (550 metres D+).



Coordina Kim Agustí.

Itinerari

Coll de Palomera, creu d’en Turon, Santa Anna dels Quatre Termes, coll de les Arques, Cementiri dels Moros i priorat de Santa Maria de Serrabona.

Hora i lloc de trobada a les 7 a l’aparcament del Consum.

Hores marxa efectiva 4 hores.

Itinerari

Hora i lloc de trobada a les 7 a l’aparcament

Hores marxa efectiva 6 hores i mitja.

Dades de la sortida 25,5 km i 827 metres de desnivell+.

Notes Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles. Desplaçaments amb autocar.



Dissabte

PERDUDES DEL PUIGMAL I EL CIM DE LA DOU (Ripollès).

Coordina Ramon Regí.

Itinerari Collet de les Barraques, font de l’Home Mort, cova del Borrut, cova del Penitent, coves de les Encantades, Reclotxa de l’Euga, font Grossa, Cim de la Dou (2459), serra de Fontalba, pla de les Dues Lliures, collet d’Estevenís, barraca de Mantegosa, Collet de les Barraques.

Hora i lloc de trobada a les 7 a l’aparcament del Consum.

Hores marxa efectiva 6 hores i mitja.

Dades de la sortida 15 km, 850 metres de desnivell+.

Notes Cal portar dinar.

Notes cal dur esmorzar i dinar. Visitarem, si res no ho torna a impedir, la tercera de les quatre superbes abadies cantades per mossèn Jacint Verdaguer en el seu poema Los dos campanars.

 Dissabte 8 DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L’EBRE (XXI)

DE SANTA MARGARIDA DE MONTBUI A PONTILS (Anoia – Conca de Barberà)

Coordina l’equip habitual.

Santa Margarida de Montbui, coll de la Portella, castell de Miralles (opcional), castell de Queralt, torrent de Riudeboix i Pontils.

del Consum.

Dissabte 29 SANTA ANNA I SERRABONA (Els Aspres).

15 LES COVES

Graus del Far (22-V-2022).

De Peguera a Berga (11-VI-2022).

NOVEMBRE

 Dimarts 1 CASTANYADA a Sant Julià del Mont (Garrotxa)

Coordina Josep Espunya.

Itinerari Veïnat de Mascou, Lledó, la Cretlla, saltant de Sant Martí, coll de Sant Martí, Sant Julià del Mont, coll de les Boixedes, coll de Palomeres, Bosquet Vell i Bosquet Nou.

Hora i lloc de trobada a 2/4 de 8 a l’aparcament del Consum.

Dades de la sortida 15 km, 938 metres de desnivell+

Hores marxa efectiva 4 hores.

Notes es dinarà a les 14 h al restaurant Queda Bé de Santa Pau, al preu de 23 €, lloc on es farà també la castanyada.

 Dies 5 i 6

FESTA DE LA MAJESTAT DE BEGET. TRAVESSIA DE COLL D’ARES A LA MENERA, BEGET I OIX (Alta Garrotxa).

Coordina Pep Badosa.

Itinerari dissabte Coll d’Ares, Montfalgars, coll de Vernadell, Mare de Déu del Coral, La Menera, Santa Cristina, coll de les Falgueres, collet de l’Orri, bassa de Monars, coll del Boix, collet del Clotic, carena de Ricolta i Beget.

Hora i lloc de trobada a 2/4 de 8 a l’aparcament del Consum.

Hores marxa efectiva 7 hores i mitja.

Dades de la sortida 20 Km i 860 metres de desnivell+.

Itinerari diumenge Beget, pont d’en Llobet, la Teuleria, la Farga, les Feixanes, puig de Bestracá, el Pairé i Oix.

Hores marxa efectiva 4 hores i mitja.

Dades de la sortida 10,6 Km i 540 metres de desnivell+.

Notes

farem nit a Beget, en plena festa de la Divina Majestat. Cal inscripció anticipada per la reserva del bus i de l’hostal. Pel dissabte, s’ha de portar el dinar a la motxilla.

 Dies 12 i 13 DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L’EBRE (XXVIII i XXIX)

DE LA VILELLA BAIXA A GARCIA I LES CAMPOSINES (Priorat – Ribera d’Ebre)

Guiatge Narcís Puigvert i Jesús Güell.

Coordina l’equip habitual.

Itinerari dissabte La Vilella Baixa, coll del Grau de la Figuera, La Figuera, coll de Cabacés, Mas de Rabosins, El Molar, Mas de Vinyes, Garcia.

Hora i lloc de trobada a les 78 a l’aparcament del Consum.

Hores marxa efectiva 5 hores.

Dades de la sortida 21 km i 523 metres de desnivell+.

Notes farem nit en un hostal de Móra la Nova.

Itinerari diumenge Garcia, Sénia de l’Enriqueta, pas de l’Ase, Punta d’Aguilar, Sant Jeroni, la Picossa, Pena Roja, Mas de Miquelet.

Hores marxa efectiva 6 hores i quart.

Dades de la sortida 18,3 km i 894 metres de desnivell+.

Notes Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.

 Diumenge 20 CASTELL D’EN BUFALARANYA (Alt Empordà)

Coordina Joan Nadal.

Itinerari

Selva de Mar, coll de Sant Genís, torre del Moro, castell d’en Bufalaranya, coll de Sant Genís, Mas Estela i Selva de Mar.

Hora i lloc de trobada a 2/4 de 8 a l’aparcament del Consum. Hores marxa efectiva 4 hores i mitja.

Notes dinarem de restaurant. Interessats, apunteu-vos fins el dijous 13 al vespre (972687405).

Florenci Padrosa. Itinerari Llers, castell de Llers, castell de la Vall, castell del Sarraí, castell del Gorg, castell de Molins, Pont de Molins, castell de Montmarí, salt de la Caula, castell de les Escaules, castell d’Hortal, Llers.

Hora i lloc de trobada a les 8 a l’aparcament del Consum.

Hores marxa efectiva 6 hores.

Dades de la sortida 18 km, 350 metres de desnivell+.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

DESEMBRE

 Dissabte 3 PUIG DE LES ÀLIGUES I PUIG DE CURULL (Osona).

Coordina Rafel Descals.

Itinerari Collada de Bracons, collada de Sant Bartomeu, coll de Joan, puig de les Àligues, puig de Curull, collet de Bracons, collet de la Paia, Sant Nazari, la Grevolosa, collet de la Grevolosa i collada de Bracons.

Hora i lloc de trobada a 2/4 de 8 a l’aparcament de Caprabo.

Hores marxa efectiva 5 hores.

Dades de la sortida 9,77 km, 890 metres de desnivell+.

 Dissabte 31 ESMORZAR A FINESTRES (Garrotxa)

Coordina CEO (Secció de Muntanya)

Itinerari

Santa Pau, Santa Maria de Finestres i Santa Pau.

Hora i lloc de trobada a 2/4 de 8 a l’aparcament del Consum. O a 3/4 de 8 a l’aparcament de l’entrada de Santa Pau (venint d’Olot a l’esquerra).

Hores marxa efectiva 3 hores i mitja.

Notes tothom s’haurà de dur l’esmorzar (menjar i beure). Hi haurà foc per coure.

Itinerari Sant Andreu de Gitarriu, forat del Treu Gros, coll d’Espinavell, coll de Riu, pujant de la Tartera, o bé, per la pista fins el pla de la Bateria, puig de Bassegoda, Pla de la Bateria, coll de Riu, coll d’Espinavell, forat del Treu Petit, Sant Andreu de Gitarriu.

Hora i lloc de trobada a 1/4 de 8 a l’aparcament del Consum, o bé a 2/4 de 8 a Tortellà a l’aparcament de davant del cementiri.

Hores marxa efectiva 5 hores i mitja.

Notes dinar als prats de Sant Andreu de Gitarriu. Si es pot i fa bo, farem foc per coure. 45 minuts de cotxe fins a Sant Andreu de Gitarriu.



Coordina Pere Rifà.

Itinerari Colldejou, Mola de Colldejou, la Miranda, Cavall Bernat de Llaberia i Colldejou .

Hora i lloc de trobada a les 6 a l’aparcament del Consum.

Hores marxa efectiva 4 hores i mitja.

Dades de la sortida 11,5 Km, 919 m de desnivell+.

Notes Per arribar a Colldejou hi ha unes 2 hores i tres quarts de cotxe. Cal portar esmorzar i dinar de motxilla.

Puig Pedrós (3-VII-2022).

Dissabte 17 LA MOLA DE COLLDEJOU I SERRA DE LLABERIA (Camp de Tarragona).

 Diumenge 11 PUIG DE BASSEGODA (Alta Garrotxa).

Coordina Joan Nadal.

Pic de Font Blanca (9-VII-2022).

Ulldeter, Borregues, Refugi de Coma de Vaca (17-VII-2022).

Serrat del Migdia (8-V-2022). La Garriga d'Empordà (29-V-2022).

MUNTANYA

Montgròs (Montserrat).

Pic de la Dona.

Gallina peladaI. Santuari de Montserrat.

Refugi Vicenç barbé (Montserrat).

Salt del Sallent.

Escletxes de la Freixeneda.

Bassegoda.

Enforcadura del Pedraforca.

Enforcadura del Pedraforca.

Pic de Font Blanca (Andorra).

L'ENTREVISTA

ENTREVISTA A MOI

XARLES

Quins són els teus orígens com a corredor? Quina ha estat la teva evolució?

Els meus orígens són de fa 33 anys; de quan jo tenia 5 anys. Vaig començar en un club que es deia Club Atletisme Olot. Un cop es va desfer aquest club vaig passar al Club Natació Olot fins que l’amic David Barti Rota em va demanar fa 10 anys d’anar a veure el Trail de la Trepitja Garrotxa. Un cop

per Albert Rubirola

vaig veure la ruta i els trams vaig conèixer la gent del CEO, fins que en Ramon Regí em va proposar entrar a la Junta fent un grup de curses de muntanya que fins llavors no existia. Cal destacar que la meva relació amb el CEO va començar estant al grup de mainada abans de dedicar-me professionalment a còrrer.

Com et vas iniciar al CEO? Com va ser l’evolució de ser membre del CEO a formar part de la Junta Directiva tot assumint la direcció de la Trepitja Garrotxa i Volta pels Volcans?

Un cop en Ramon Regí em va proposar muntar un grup de curses de muntanya va ser tot molt ràpid. Vaig estar un temps dins la Trepitja Garrotxa com un dels representants principals juntament amb en Paco Gil. Un cop ell va marxar me’n vaig fer càrrec jo de ser el representant màxim. Pel que fa a la Volta pels Volcans, en Pere Rifà em va suggerir portar-la i des de llavors me n’he encarregat.

Des del CEO s’organitzen les dues curses; Volta pels Volcans i Trepitja Garrotxa. Explica’ns a quin tipus de públic es dirigeixen ambdós.

La Volta pels Volcans és una cursa molt més popular a diferència de la Trepitja Garrotxa; que normalment sol ser Campionat de Catalunya o Copa Catalana de la FEEC. La Trepitja Garrotxa l’enfoquem més com una cursa d’elit, amb unes normes més exigents. Tot i que compta amb una cursa de 13 km per incloure un públic més ampli generalment està enfocada a un corredor habitual a diferència de la Volta als Volcans que està enfocada fins i tot a caminadors.

Què és el que més et motiva de formar part de la Trepitja Garrotxa i de Volta pels Volcans?

La satisfacció que tot funcioni; que la gent vingui i estigui contenta de l’organització i tenir un reconeixement de cara al CEO per fer la feina ben feta. Intentem sempre fer les coses el més bé possible.

Com veus el futur de les curses de muntanya?

El definiria com a pelut. En el seu moment hi va haver un “boom” però actualment estan de baixa. Penso que no hi ha gaires curses amb qualitat i amb un bon entorn. Moltes d’elles estan enfocades com un negoci; fet que em fa pensar que acabaran desapareixent.

Quins són els trets diferencials de la Trepitja Garrotxa en relació amb les altres curses de muntanya?

És una cursa 100% solidària; això diu bastant de nosaltres i de la manera de funcionar del CEO. Volem que la gent gaudeixi de la muntanya sense nosaltres tenir cap tipus de benefici. Si podem ajudar ho fem, però per part meva no organitzaré una cursa per fer diners per beneficiar-se el centre.•

[...] em va demanar fa 10 anys d’anar a veure el Trail de la Trepitja Garrotxa.

PRÒXIMS CURSOS

INFORMACIONS

CANICROSS

Des de la secció de Canicròs ja estem preparant noves activitats per aquesta temporada 2022/2023. Pensant ja amb el descens de les temperatures al mes de Setembre començarem amb els entrenaments oberts, en els que qualsevol soci o no soci interessat/da pot venir a provar el canicròs.

Recordeu sempre reservar la vostra plaça, per facilitar la coordinació de l’activitat i poder deixar material en el cas que en necessiteu.

Ens fa especial i·lusió explicar que estem treballant en la 3a edició del Canicròs Sant Silvestre d’Olot que organitzem des del CEO, i segueix formant part de la Lliga Catalana Popular de Canicròs (CCPC) on es gestionen un munt de canicròs populars i caminades a poblacions diverses i sobre terrenys variats.

Aprofitem per penjar la llista de curses que forma part de la lliga i així aneu veien dates. 

Properament anirem penjant més informació a les xarxes sobre els entrenaments oberts i també de la Sant Silvestre i per qualsevol dubte sempre ens podeu escriure al instagram @ceo.canicross o la web.•

DONACIÓ

Hem rebut una donació de 215 llibres del nostre soci Lluís Fontfreda. Hi consten moltes guies de muntanya essencials de Catalunya i Pirineu que es van publicar entre els anys noranta i la dècada dels 2000, de les editorials Publicacions d'Abadia de Montserrat i Montblanc-Martín, entre altres, i que ens faltaven a la biblioteca del centre. També en destaca la col·lecció completa de Llibre de Butxaca, de Publicacions de l'Abadia de Montserrat i amb el seu característic color groc, que va esdevenir una obra de referència per l'excursionisme català entre 1978 i finals dels anys noranta. Gràcies, Lluís!"

NOVETATS!

Mesures preventives:

de muntanya

Servei de consulta Accés a la sala de lectura per consultar el fons.

MINIMENUTS i MENUTS!

14 i 15 de maig Acampada a Queralbs (Ripollès)

1r Dia: Minimenuts i Menuts vam començar el dia amb molta il·lusió: per molts era la nostra primera acampada i es respiraven nervis i entusiasme.

Vam enfilar cap a Queralbs on les famílies ens van deixar ben bé al costat del terreny on acamparíem.

Només d'arribar ens vam quedar amb la boca oberta quan vam veure les vistes que teníem al davant. Estàvem a 1.400 metres d'altitud rodejats de muntanyes altes i vall on encara hi quedava una mica de neu. Vam poder identificar Núria, el Torreneules i el Taga.

Quan ja ens havíem situat i estàvem a punt per començar l’excursió va aparèixer un personatge, una presentadora que, segons deia, volia fer un càsting l'endemà pel circ de Queralbs i ens va demanar si volíem participar-hi. Com que portàvem objectes de circ no ho vam dubtar i vam respondre amb un sí ben fort.

Després de deixar les motxilles grans a aixopluc per si les mosques, vam baixar fins al petit poble de Queralbs on vam esmorzar i seguidament vam agafar el camí cap al Salt del Grill tot passant per una petita central hidroelèctrica.

Durant l'excursió ens acompanyava un riu i un paisatge espectaculars amb boscos de pins i boixos plens de fulles.

Finalment, vam arribar a una gran cascada on baixava aigua amb molta força… era el Salt del Grill!

Aquella bonica cascada ens va fer agafar ganes de remullar-nos i com que feia molta calor, vam decidir buscar una part del riu on fos fàcil fer-ho. Després de buscar molt la vam trobar al costat d'un prat, però només ens vam atrevir a posar-hi els peus, ja que l'aigua estava congelada i el cel s’havia tapat un xic.

Després de tot vam tornar a pujar cap a Queralbs per poder dinar i recuperar forces.

Un cop vam arribar al terreny i després d’una bona caminada, teníem una missió: muntar les tendes abans que es fes fosc!

Molts era el primer cop que ho fèiem, ens vam dividir amb els grups de cada tenda i amb l'ajuda d'una monitora les vam muntar entre tots, com un joc en equip.

Després de berenar i jugar, van aparèixer tres personatges més, eren aspirants del circ: la forçuda (que aixecava peses fetes amb escuradents), l'equilibrista (que li faltava acabar de trobar l’eix per no caure) i la maga (que més que fer desaparèixer, amagava les coses). Ens van ensenyar els seus números estrella, però no se'n sortien del tot i ens van demanar ajuda.

Ja era tard i vam començar a fer el sopar, una bona sopa i un plat de truita de patates que es van posar molt bé després d'un dia ple d'emocions.

Es va anar fent fosc i era l'hora de fer el joc de nit, cantar cançons amb la guitarra i anar a dormir sota un màgic mar d'estrelles.

2n Dia: Alguns ocellets de la família ceomainadenca ja piulaven des de les 6:00 del matí… així que,

mai més ben dit, aviat havíem aixecat el campament!

Vestir-nos, recollir les pertinences escampades pel “dormitori”, fer les motxilles i tornar a recollir les tendes en equip. Feina feta no fa destorb, que diuen!

Amb tot això ja teníem un bon forat a l’estómac per fer un bon i merescut esmorzar. Nyam, nyam bon profit parara…

Quan ja estàvem tot jugant pel prat va tornar a aparèixer la presentadora que ens va recordar que aquell mateix migdia se celebrava EL GRAN CÀSTING.

Uf, quina pressió! Teníem un matí per preparar-ho tot. Era molt important fer grups per pensar diversos espectacles que conformessin el circ i sobretot treballar en equip! Cadascú tenia un talent clau per fer el número. Així que, un cop fets els grups vam començar a pensar en quin número de circ podíem fer i després era qüestió d’anar assajant. Piruetes per aquí, trucs de màgia per allà, malabars i acudits i tornar a començar.

Enmig dels assaigs també ens van visitar personatges com l’acròbata (que anava plena de tiretes de tant practicar), la cantant d’òpera (que li faltava assajar un xic per acabar d’afinar) i la pallassa (que tot i que intentava riure sempre li acabaven saltant les llàgrimes de tristor). També notaven els nervis abans del gran càsting i necessitaven suport.

I amb tot això, ja havia arribat el moment de fer el GRAN ESPECTACLE! I renoi, que bé que ens va sortir!

Després de dinar i de jugar una estoneta ja va ser hora de tornar cap a Olot havent passat un cap de setmana ple d’art i muntanya!

11 de juny Gorgues Sant Privat d’en Bas

El matí de l’11 de juny ens vam trobar Menuts i Minis al pavelló per dirigir-nos cap a les gorgues de la Vall d’en Bas. Preparats per la calorada que ens esperava vam fer una petita, petita excursioneta que ens va costar lo seu fins arribar al costat del riu, on vam poder esmorzar i recuperar forces. Allà ja vam fer la primera banyada i, després de fer pentinats protagonitzats per trenes múltiples i observar els capgrossos ens vam decidir a buscar una segona gorga on tots vam poder refrescar-nos a gust i investigar l’entorn. A l’ombra dels pins vam trobar un lloc per dinar, vam fer una rotllana i vam devorar el menjar que tanta bona pinta feia. Amb la panxa ben plena vam jugar a la figa apilonats uns al damunt dels altres i vam fer massatges. Un cop satisfets vam dirigir-nos cap a una altra gorga que es trobava més avall i allà vam fer una última remullada per acabar de passar la calor que ens aclaparava. Xino-xano vam tornar fins a Sant Privat, on les famílies van venir a recollir-nos.

MAINADA

MINIMENUTS, MENUTS, PETITS i MITJANS PETITS

Ruta 14 i 15 de maig Coll de Bracons – Falgars – Els Hostalets d’en Bas

Dissabte: Coll de Bracons - Serra de Llancers - Sant Miquel de Castelló - La Coromina

Com serà anar de ruta? Haurem de caminar molt? Ens faran carregar moltes coses? Podrem jugar? Totes aquestes preguntes estaven a punt de respondre’s aquell dissabte al matí, quan vam sortir des del Coll de Bracons. Abans de començar a caminar ja vam tenir els primers entrebancs amb les maletes, però un cop ben ajustades vam poder fer la primera i única pujada del cap de setmana! Poc després vam esmorzar en un tres i no res al mig del camí. De mica en mica anàvem descobrint com era caminar amb el doble de pes a l’esquena que a les excursions d’un dia i anaven apareixent les primeres espatlles vermelles. Per sort, la serra de Llancers és molt bonica i el camí fàcil de fer. A l’hora de dinar ja érem a Sant Miquel de Castelló, des d’on podíem veure la casa on dormiríem. Tot dinant vam conèixer dos gossos, en Vall i en Bas, que (nosaltres encara no ho sabíem) ens acompanyarien el que quedava de ruta. A mitja tarda vam arribar al refugi, així que vam tenir estona de sobres per jugar fins al vespre! Després de sopar uns macarrons boníssims i fer una sardina nocturna, tothom va caure rendit al llit per aixecar-se l’endemà amb totes les ganes.

Diumenge: La Coromina - Camí Ral - Hostalets d’en Bas

Segon dia de ruta! Ens esperava baixada, baixada, més baixada i… gorgues! Un cop vam tenir les cantimplores plenes i les motxilles carregades amb el menjar del dia, vam començar a caminar amb les piles recarregades, sempre amb la companyia dels fidels Vall i Bas. Tothom? No! Dues monitores van baixar tots els estris i deixalles del sopar en cotxe fins a Hostalets, i ens les vam tornar a trobar a l’hora d’esmorzar, pujant a peu a buscar-nos. Després d’esmorzar i jugar una mica més (els gossos també) ja vam arribar al Camí Ral, que baixava, girava, baixava, girava… i així una bona estona. Unes quantes partides al contact més tard, com us havíem promès, vam arribar a unes gorgues ideals per refrescar-nos. Allà ens vam començar a cansar una mica de tenir els gossos com a companys de ruta… Al mateix lloc vam dinar el meravellós pa amb fuet, i al cap d’una estona d’anar fent camí ja érem a Hostalets gairebé sense adonar-nos-en. Al cap i a la fi, tot i les maletes que carregàvem, havíem superat amb èxit la primera ruta amb el CEO!

PD: Diumenge al vespre ja ens van informar que en Vall i en Bas havien tornat a casa seva. :)

11 de juny Salt de la Núvia – Sadernes

L’última sortida del curs es presentava amb un temps perfecte, així que vam començar a enfilar la carretera de Sadernes amunt per anar a buscar el Salt de la Núvia. Semblava que no però mica en mica el sol

ens va atrapar mentre fèiem camí i la calor ens va fer suar de valent. Vam fer parada ràpida per esmorzar i vam seguir amunt fins que, finalment, vam trobar-nos sobre del mirador. La panoràmica era espectacular i les ganes de refrescar-nos també, així que vam refer el camí enrere.

MITJANS

Sense esperar-nos-ho massa, vam descobrir una petita gorga al costat de la pista que, després de quatre grimpades, vam poder gaudir durant una bona estona. Un bon dinar amb tranquil·litat després del bany i tornem-hi cap a l’Hostal. Tot i que anàvem una mica de justos de temps, els joves que també voltaven per allà ens van temptar de tornar a baixar a una gorga per tornar encara més frescos. Sucada i ràpida cap al cotxe que les ganes per les colònies finals ja començaven a ensumar-se!

14

i 15 de maig Ruta Montserrat

Mitjans i mitjanes vam acomiadar-nos de la última ruta de cap de setmana de la temporada al Massís de Montserrat!

El primer dia vam sortir molt aviat amb els cotxes del Pavelló Firal posant rumb a la Catalunya central amb les piles súper carregades. La marxa la vam iniciar des del Monestir de Montserrat saludant a la Moreneta des de lluny i començant a caminar perquè ens esperava un dia intens. Vam recórrer la cara Nord del massís amb una súper excursió d’uns 13 km i uns 800 m de desnivell, resseguint el GR-172. De tant en tant fent alguna paradeta per recuperar l’alè i fer un glop d’aigua, vam passar per conegudes agulles, com el cavall Bernat, el qual en coneixíem ja una famosa llegenda

que diu ”Cavall Bernat, cavall Bernat porta la llenya a baix al Llobregat”, us en recordeu?

L’última tirada del dia va ser fins a un prat entre pins molt proper al refugi, allà hi vam passar part de la tarda i vam fer un jocs... uaah mareta meva quins jocs!!! La improvisació, el teatre i els riures d’aquells balls, actuacions i moviments sense sentit ens van commocionar! Vam despertar la creativitat i imaginació del nostre interior de forma immediata amb unes dinàmiques molt divertides. Passada aquella intensa tarda vam arribar al refugi de Vicenç Barbé, un refugi construït entre agulles en un lloc impressionant, on ens esperava una habitació per el nosaltres amb uns matalassos tous súper confortables, però això no era res amb les vistes de la vall i de l’amabilitat dels propietaris amb que ens van acollir i l’espectacular sopar que ens van oferir.

El segon dia ens vam aixecar ben d’hora ben d’hora per fer un bon esmorzar amb les meravelloses vistes del sol escalfant les agulles de conglomerats del massís. Ens esperaven uns 15 km, amb vistes espectaculars i amb una súper companyia. Tot preparats i preparades vam emprendre de nou el camí, avisats que el tram que ens esperava no seria fàcil, vam anar deixant el refugi enrere i ens vam anar enfilant per més agulles tot resseguint la vessant Sud de Montserrat. Vam esmorzar en un lloc que semblava tret d’una pellícula de ciència ficció, situat en un lloc molt èpic, ja que no es veia on acabava la muntanya i semblava que estiguéssim flotant com una d’aquelles muntanyes “Halleluya” de la pel·lícula Avatar. Tot seguit vam continuar per algunes de les agulles més emblemàtiques com Sant Jeroni, on arribar a dalt va ser tot un repte, alguns amb l’ànima al coll vam demostrar com amb empenta i força de voluntat es pot aconseguir sortir de la zona de confort, per sort les vistes des de dalt i el dinar que vam fer ens van reposicionar l’ànima a lloc.

L’arribada al monestir de nou va ser paulatina però sencera, i la sorpresa final de menjar-nos

un gelat a les escales on el dia abans havíem emprès la ruta, va alliberar-nos de tots els mals. Quina bona experiència gaudir amb bona companyia dels massissos més emblemàtics que tenim al costat de casa!

11 de juny

El Salt de l’Olla!

Última sortida del curs, molta calor i grup reduït però això sí, un lloc idíl·lic. Ho recordeu? El dissabte 11 de juny va ser la darrera de les excursions d'aquest any i de les més divertides. Ara que de caminar, allò que se'n diu fer una bona excursió, ben poc. Aquesta vegada vam anar a la recerca del Salt de l'olla dels Hostalets d'en Bas. Com ja comença a ser habitual quan quedem per la zona, ens vam reunir tots al pàrquing d'entrada del poble, i des d'allà enfila cap amunt que hem d'anar a buscar aigua! I sort que vam anar pujant i pujant perquè al veure el riu que passava pel costat dels Hostalets ben buit, ens vam endur un bon ensurt. L'excursió era curta, i a l'hora d'esmorzar ja gairebé érem al salt així que vam aprofitar per en-

trar en calor i escalfar el cos (i la veu, amb una gran muralla del so) fent quatre jocs que ens van fer moure l'esquelet fins al dit petit del peu. Un cop ben desperts, i tot desafiant el que un pagès ens havia advertit, vam fer quatre grimpades remuntant parets paral·leles al riu i finalment vam arribar al Salt de l'olla. La tranquil·litat de tenir la cascada per a nosaltres sols va durar poc. Entre "fotoooooo, fotoooo", un dron volador i diverses famílies de grans dimensions l'espai es va empetitir, però això no ens va impedir de seguir aprofitant aquell lloc tan bonic, observant els capgrossos, fent cabanes, prenent el sol o fins i tot construint un raid que vam fer navegar amunt i avall d'aquella bassa. I entre tantes distraccions, la gana va començar a apretar així que vam agafar les carmanyoles que van quedar netes com si fossin acabades de rentar. Una altra banyada ràpida per refrescar-nos i marxa de tornada cap als Hostalets. Quan vam arribar les famílies ja ens esperàvem mentre anaven rumiant en quin calaix del lavabo tenien guardat l'aftersun. Abraçades de comiat, últims intents per convèncer als indecisos per venir a les colònies finals i cap a Olot a descansar. Ens veiem la següent temporada mitjans i mitjanes!!!!

MINIMENUTS, MENUTS, PETITS i MITJANS 22 al

CEOFEST AGÈNCIA

El dia 22 de juny a les 6 de la tarda, ens vam trobar a la casa de colònies del Rourell, tots teníem unes moltes ganes de començar les colònies. Allà, ens esperava l’agència de viatges a qui vam entregar els nostres currículums. L’agència es va encarregar de distribuir els diferents grups (recursos humans, publicitat ...). Després de berenar, hi va haver la gran presentació de l’agència, ens van explicar la importància del calendari i que havíem de preparar la festa de Sant Joan que era el dia següent, així que ja vam començar a pensar idees per aquest dia. Després vam anar a fer les habitacions, joc lliure i a sopar perquè teníem moltíssima gana!

Finalment, vam jugar al joc del tresor, a través d’aquest els integrants de l’agència van aprendre a coordinar-se. Llavors, vam anar a dormir perquè necessitàvem agafar forces pel dia següent!

SANT JOAN

Ens vam aixecar ben aviat al matí per mirar el calendari, aquest ens explicava ben clar i català que tocava celebrar Sant Joan! Indubtablement, el 23 de juny, s'ha d'anar al origen de tot, i així ho vam fer. Vam caminar fins a Joanetes, el poble que amaga els secrets de Sant Joan. Volíem fer el ritual aquàtic però el cansament no ens va deixar arribar al gorg blau, així que vam tornar cap a la casa i vam procedir a fer els rituals a la piscina de la casa. Va ser molt màgic.

Després de dinar, vam celebrar la festa al estil de Ses Illetes, més concretament la de Ciutadella (Menorca). Vam cavalcar amb cavalls, dibuixar, cremar carotes i molts altres jocs típics de la tradició. I tampoc ens va faltar cantar: "Ara va de bo, ara va de bo, Ciutadeeeella!".

A mesura que s’acostava la nit, més es notava la màgia, i quan ja era ben fosc vam sentir una presència que va resultar ser la de tres bruixes de Sant Joan! Ens van explicar moltes historietes i batalles de l'època, i també ens van ajudar a fer els rituals de la nit de Sant Joan per tal que poguéssim tenir molt bona sort durant tot l'any.

Per acabar, vam encendre bengales i al so de la guitarra vam ballar i cantar fins que ja no ens podíem ni aguantar. Vam anar a dormir ben feliços del que havíem viscut. Demà més i millor!

CARNESTOLTES

L’endemà de Sant Joan ens vam llevar amb una sorpresa més: el calendari sagrat marcava que s’havia de celebrar Carnestoltes!! Així que mans a l’obra! Després d’un esmorzar per llepar-se'n els dits, ens vam dividir per grups per poder crear diferents com-

26 de juny FINALS

parses, cada una amb el seu propi nom, el seu propi ball, la seva pròpia disfressa i la seva pròpia carrossa. Els resultats van ser espaterrants, ningú s’imaginava que els nens i nenes del Ceofest tinguessin un nivell tan alt!

A la tarda, les diferents colles carnavalesques ens vam preparar per endinsar-nos a un munt de proves (entre elles la mòmia, el iogurt…) que vam haver de superar per poder escollir quina colla serien els Reis i Reines del Carnestoltes del Ceofest. La cosa estava tan i tan igualada que finalment vam decidir que tots i totes ens mereixíem poder exercir de Reis i Reines.

Una vegada finalitzades les proves, els Tutifrutis, els Aquàtics, els Llaminers i els XXXX ens vam disposar a fer la desfilada de carnestoltes ensenyant tota la feina que havíem fet al llarg del matí. Acabada la desfilada, el jurat del Ceofest (que no s’havia perdut cap desfilada) va brindar diferents premis: el del millor ball, la millor disfressa, la millor comparsa i el més original!

I ja ben entrada la nit, vam agafar sacs i coixins per estirar-nos a un prat i mirar una súper pel- lícula acompanyada de crispetes. Això sí, pocs i poques vam aguantar desperts fins al final… Estàvem rendits i agafant forces pel dia següent!

FESTES DEL TURA

Po po propopopopo po poo! De cop i volta vam obrir els ulls i sense saber com dissabte al matí, érem a les Festes del Tura. Si el calendari ho indicava era el que tocava celebrar, així doncs, acte per acte vam anar-los fent tots: la Marranada, el concurs de llançament de pinyol d'oliva, la Turinada i, amb una puntualitat espectacular, a les 12 del migdia el ball dels gegants, els cabeçuts i els cavallets. Després d'un bon dinar, vam ballar un "Adéu vila d'Olot" per presumir de bessons sardanistes i vam seguir amb un altre dels típics de les Festes del Tura: la festa del barret i el campionat de pedra, paper i tisores. I quina intensitat de partides, el públic va embogir amb aquella final tan èpica! I tota aquella tensió acumulada la vam treure amb una altra de les tra- dicions més mogudes de les Festes del Tura: la Tamborrada. I, a falta de tambors, vam demostrar les nostres habilitats en percussió amb unes coreografies corporals es-pec-ta-cu-lars! És ben bé que portem al ritme a la sang. I amb tants actes va començar a fosquejar... el dia dedicat a les Festes del Tura havia passat volant però evidentment faltava una cosa moolt important a celebrar: La festa!! (Com és de sentit comú...) Unes comissions especialistes i molt ben organitzades es van encarregar de preparar una gran celebració on no hi va faltar de res. I després d'un bon sopar típic de barraques vam anar-ho a donar tot a la pista de ball fins que els peus ens feien mal de tant saltar i ballar. Alguns dels més valents però, després de deixar l'alè fins a l'última cançó, encara van tenir energia per anar a explorar les històries de terror més esfereïdores que rondaven pels voltants del Rourell. Va ser una nit molt llarga però ens ho vam passar d'allò més bé.

SANT JORDI

Amb moltes moltes ganes, però també amb tendresa vam enfocar l'últim dia. Ens esperava la diada preferida de l'incògnit, Sant Jordi. Després d'un bon esmorzar i de preparar i refer les motxilles i maletes pel retorn a casa, vam començar a fer el punt de llibre. Vam posar totes les nostres habilitats artístiques en crear el punt de llibre que regalaríem a un altre company. Un altre dels elements essencials d'aquesta diada són les roses, així que nosaltres vam decidir fer-ne. El resultat, us preguntareu, una estesa de roses de tots colors a la carpa de la casa.

GRANS!

Ruta Setmana Santa CAVALLS DESBOCATS

El grup de Grans aquesta temporada vam poder fer l’esperada ruta de Setmana Santa, i és que va ser la nostra primera ruta llarga! La Cavalls Desbocats, que combinava un tros de la Cavalls del Vent i el Camí dels Bons Homes. El primer dia ens vam trobar tots i totes ben aviat al matí al pavelló firal amb les motxilles de ruta ben plenes. Seguidament vam pujar als cotxes i som-hi que cap al Berguedà faltava gent! Aquell primer dia va ser una gran aventura, i qui s’ho esperava eh! Però no ens avancem als esdeveniments, vam començar a caminar una mica més amunt de Gósol ja que la intenció era pujar al Pedraforca, però les últimes nevades de primavera que havien caigut als Pirineus ens van treure la idea del cap. Tot i així vam decidir pujar fins a Coll de Verdet per poder tocar una mica de neu i després baixar fins al Refugi de Gresolet. El que no sabíem és que aquesta mica de neu seria molta més de la que ens esperàvem. Així és que després de parar a esmorzar ja vam començar a trobar clapes de neu que cada vegada eren més grans fins a arribar al punt que estava tot nevat. Per sort hi havia traces marcades i vam poder seguir el camí, equipats amb polaines i un esforç extra vam arribar fins a Coll de Verdet, on vàrem dinar amb unes espectaculars vistes del Pedraforca nevat. Després d’haver descansat un xic ens quedava la “santa” baixada amb neu. Amb tots els sentits en alerta, i alguna que altra caiguda, vam aconseguir arribar al Refugi Lluís Estasen. Després tot ja va ser bufar i fer ampolles, la neu s’havia acabat i al caminar semblava com si voléssim. Al Refugi de Gresolet ens esperàvem els intendents amb el sopar preparat. Havent sopat vam anar directes cap al llit ja que la gran aventura ens havia xuclat tota l’energia. El segon dia ens vam despertar ben aviat, que qui matina fa farina. Pa amb nutella i melmelada, motxilles carregades i a caminar. El nostre objectiu era el Refugi de Sant Jordi, i el vam aconseguir (alguns amb més elegàn-

Amb molta tendresa i tristor perquè es començava a apropar el fi de les màgiques colònies, vam decidir posar fulls a les esquenes per recopilar totes aquelles coses que volíem dir als altres, però no ens havíem atrevit. Van sortir unes dedicatòries precioses que ens vam poder emportar a casa i així recordar aquests dies. Una tiradeta a la piscina i l'últim dinar tots junts. Ben aviat ja teniem tots els pares a la porta esperant per venir-nos a buscar.

Aquells dies van ser la millor manera de començar l'estiu amb energia, i amb la motxilla plena de noves experiències, riures i aventures.

cia que d’altres :P). El primer tram pujava que feia goig, també en feien alguns dels renecs que s’anaven sentint “no pot ser que només començar hi hagi aquesta pujada”, “encara estem mig adormits per fer aquesta

pujada”... Així és que entre renecs, anècdotes i històries vam arribar a l’inici del camí dels Empedrats. Allà vam dinar i agafar forces perquè tornava a venir pujada, era la última del dia però. Aquella va ser ben diferent de la primera ja que transcorria entre un petit congost seguint el curs del riu. Era un camí preciós al costat del riu que l’anava travessant en diversos punts, el Sadernes del Berguedà. Vam aprofitar per gaudir-lo al màxim tot contemplant les vistes, fer fotos i vídeos i refrescant-nos una mica. Vam passar de l’hivern a la primavera en un dia! L’últim tram de la pujada se’ns va fer llarg i semblava que mai arribéssim a la Font del Faig, una font que hi ha abans del refugi. Finalment vam arribar a la font i al Refugi de Sant Jordi. I que bonic que era allò! Instal·lats al refugi vam aprofitar per descansar una mica abans de sopar. Llavors va arribar l’esperat sopar, i quina gana que teníem. El que no ens esperàvem és que seria un sopar de restaurant d’estrella Michelin. Sí sí, tots i totes vam coincidir en que era el millor sopar de refugi que havíem fet mai! Tot de producció ecològica i de proximitat, i l’amabilitat i tracte dels guardes del refugi li donava el toc especial i únic. Ben tips vam anar a dormir.

El tercer dia vam tronar a matinar, i un boníssim esmorzar ens esperava. Llavors va arribar l’hora de marxar, i és que havíem estat i menjat tant bé a aquest refugi que no volíem marxar. Però havíem de continuar amb la ruta, així que vam donar les gràcies als guardes i ens vam acomiadar d’ells, amb l’esperança de tornar-hi aviat. Aquell dia vam modificar una mica la ruta que teníem planejada per evitar tornar a trobar massa neu, així que ens vam dirigir al Refugi Serrat de les Esposes, on ens esperaven els intendents. El camí era agradable, passava entre boscos d’avets i pi negre, fins a arribar al Refugi Cortals de l'Ingla, on vam esmorzar. Vam emprendre la marxa fins a Coll de Pal i quasi sense adornar-nos-en vam arribar al nostre destí, el Refugi Serrat de les Esposes. Allà vam dinar amb els intendents i vam fer tarda de chill, ja que la intenció era dormir a la part lliure del refugi. Però un imprevist ens va fer canviar de lloc, ja que va arribar la guarda del refugi i ens va dir que no podíem dormir allà, així que vam anar a la cerca d’un lloc on acampar. Els intendents van trobar un part al costat d’una ermita prop de Riu i allà vam acampar. Mentre uns ajudaven a preparar el sopar d’altres feien slackline o guitarreo, i dues estupendes monis van crear la fàbrica de braçalets SL (encàrrecs només per rutes). I és que ja sabeu que al CEO és tradició un braçalet de cordino de cada ruta llarga, aquesta vegada blau cel. Tothom amb el seu braçalet, sopar fajitas i nachos amb guacamole sota les estrelles, felicitat màxima, què més es pot demanar? Només pensar en que era l’últim sopar de la ruta podia fer decaure un xic

l’índex de felicitat del moment. Una mica més de guitarreo després de sopar i cap a dormir que tots i totes estàvem baldats. Abans però, els monis i intendents vam aprofitar per fer una obra d’art amb el cel estrellat, les tendes il·luminades i els frontals. Ja veureu el resultat, millor que Picasso o Dalí. La nit va ser passada per vent, per això es deu dir la Cavalls del Vent. Per sort no va sortir volant cap tenda però poc va faltar.

El quart i últim dia vam esmorzar amb els intendents i no ens podíem encantar gaire ja que al migdia havíem d’agafar un tren cap a Ripoll. Així que motxilles carregades i camí cap a Alp, ens

14 i 15 maig Alta Garrotxa

La pista fins a Monars és una premonició del que ens espera aquests 2 dies: llarga i costeruda però amb unes vistes de pel·lícula. Fins al cim del Comanegra pugem com cabretes, pel dret i cadascú seguint el corriol que més li agrada. Per recuperar l’alè, ens agafem amb calma el camí de carena fins al Pic de les Bruixes i el Puig de Sant Marc i arribem d’un salt a Talaixà. Aprofitem per gaudir de la balconada i respirar una mica la frescor de l’ombra. Llavors ja només ens queda baixar fins a Sant Aniol d’Aguja, on ens reben entre riures i gralles el grup de voluntaris del Centre Excursionista de Banyoles que està reconstruint el refugi. Han preparat una bona arrossada i més d’un va ben content de vi, així que tenim xerinola assegurada.

Tot i que l’aigua cristal·lina de la riera ens crida a capbussar-nos no ens podem permetre aquest luxe i, amb la

vam espavilar força ja que vam arribar amb temps de sobres a Alp. Allà vam fer una mica de visita pel poble i després vam anar a l’estació a esperar el tren. Mentre esperàvem que els intendents ens portessin el dinar vam jugar un xic. Que llarga es va fer l’espera... i és que tothom sabia que no podia faltar la típica pizza de final de ruta. Finalment van arribar les pizzes i va anar tant just que alguns ens vam haver d’acabar la pizza dins el tren. Un viatge un xic estressant ja que a cada parada que feia el tren pujava un o més grups de cau o entitats de lleure, al final semblava que no hi càpigues ni una formiga més. El nostre trajecte va ser prou curt ja que a Ripoll vam baixar i poder moure’ns amb tranquil·litat. A l’estació ja ens esperaven les famílies que ens ve - nien a recollir. I cap a Olot amb les motxilles carregades d’anècdotes i records d’una gran ruta. La super ruta de les 4 estacions i l’humor de muntanya!

PD: Per a més informació veure el Passe del CEO, no us el perdeu. Fotos i vídeos de la ruta inèdits!

panxa plena, enfilem la pujada més dura de tota la ruta. Sembla interminable! Tots amb la boca oberta intentant omplir al màxim als pulmons i, alhora, bocabadats davant una nova cara de l’Alta Garrotxa que encara mai havíem vist.

Finalment, després d’unes horetes de fer patir els bessons, trepitgem els últims metres fins al refugi de Bassegoda. Però... sorpresa! Degut a un malentès, ningú ha vingut a portar-nos les claus per entrar. Sortosament, l’ermita de l’antic poble de Bassegoda ens rep, literalment, amb la portes obertes i ens acull per passar la nit. Afamats, tots devorem amb ànsia les racions de Yatekomo que anem escalfant amb els fogonets i els xoricets que es couen en una brasa improvisada. Ja per acabar, la Fiona – que ha vingut a fer-nos companyia durant la nit perquè està lesionada – completa el menú portant unes postres de xocolata (i aigua!). Després d’endrapar, no cal ni insistir, tothom corre a posar-se dins el sac i cau rendit.

Ens despertem saludant un Bassegoda imponent, radiant amb la primera llum del dia. Fem quatre estiraments i posem rumb cap al poble recòndit de Lliurona. És bonic reconèixer i enllaçar camins que hem anat fent en diferents excursions. Sense adonar-nos-en, amb una motxilla menys pesada i un desnivell una mica més lleuger, arribem a dalt el Mont. L’últim cim de la travessa! Mirem enrere i costa de creure... Ens auto concedim uns minuts per descalçar-nos i deixar respirar els peus, que s’han de mentalitzar per encarar els darrers quilòmetres.

Toquen les campanes i ens aixequem de cop. Gairebé podríem rodolar muntanya avall, els genolls fan figa, algun turmell fa fallida i caminem atordits per la xafogor... Però, tot i que les queixes monopolitzen la conversa, arribem ben tossuts a Beuda abans de l’hora de dinar. Llavors sí, tots plegats i més que merescut, fem l’últim àpat de la travessa. No patiu que tardarem un quant temps a fer de nou una trenca-cames com aquesta! Ara bé, estem segurs que la satisfacció d’haver creuat de punta a punta l’Alta Garrotxa i haver-ho fet en la millora companyia compensa tots els mals ;)

11 de juny Remuntada al riu de Can Batlle

Una setmana més ens trobem a les 8 del matí al pavelló firal. Amb un sòl radiant a primera hora anem amb cotxes cap al riu, allà deixem motxilles a un cotxe i comencem la nostra expedició.

Comencem a posar els peus al riu on hi trobem una aigua molt freda, pas a pas ens anem remullant i anem entrant al riu. Passant per trams on l’aigua no ens arriba al genoll i en alguns que ens hem de submergir i tot arribem a la gorga, reculem per un camí fins al cotxe on agafem les maletes, tornem a la gorga i esmorzem.

Mentre reposem, ens banyem una mica i aprofitem el bon temps que fa. Al final del matí dinem i seguim reposant després d’una llarga i dura temporada.

A mitja tarda tornem poc a poc on ens esperen els pares i tornem cap al pavelló firal.

Ruta

Portbou – Llançà – Port de la Selva

El 24 de juny a la tarda, després d’haver passat una bona revetlla de Sant Joan ens trobàvem un cop més al Pavelló Firal per emprendre una aventura de 3 dies per la Costa Brava. Aquesta temporada els Grans hem apretat fort i les rutes fins al moment han estat durilles, ara ja tocava baixar el ritme i gaudir dels aires de marina.

El punt de partida va ser Portbou. I si, tothom del poble ens demanava si hi anàvem pel famós cas Crims de la noia de Portbou: resposta negativa. Havent fet les primeres passes per la platja, disposats a trobar la primera cala on fer-hi nit, ens va portar per camins costeruts i embardissats... amb aquest inici, el cap de setmana prometia molt! Això sí, a la Cala del Pi hi regnava tranquil·litat, només el suau xoc de les onades contra els còdols trencava el silenci. Algunes atrevides van fer la primera remullada, mentre altres acompa-

24, 25 i 26 de juny

nyaven la idíl·lica escena amb l’ukelele. Havent sopat, tothom dins el sac, a contemplar les estrelles i aclucar els ulls tot escoltant la veu de la Fiona explicant el misteriós cas policial.

Bon dia! Les primeres llums ja surten des de l’horitzó i les més enèrgiques fan un running matinal fins al port per veure la sortida del Sol. I, que bonic! Després d’haver esmorzat, ens carreguem les motxilles a l’esquena amb la determinació d’arribar a Llançà el més aviat possible. Però... sembla que tot i haver-nos aixecat ben d’hora, la calor no dona treva i les primeres pujades es fan molt feixugues, les primeres queixes ja sorgeixen entre la xerrameca de la mainada... “Vau dir que seria una ruta chill!” – diuen algunes. Però havent pujat els primers metres, ens trobàvem unes vistes espectaculars, la part més insòlita de la Costa Brava. Passa rere passa, entre riures i anècdotes arribem a una cala on decidim parar per banyar-nos i dinar.

Cau alguna migdiada, una expedició a les roques a buscar animalons i alguna nedada fins a la boia. Decidim tornar a reprendre el camí abans no es faci fosc, i és que encara ens queden alguns quilòmetres! Xino-xano, entre cantarelles i algunes queixes de “Quan arribarem?” veiem Llançà. Decidim parar-nos a una de les platges més idíl·liques que hi ha: Cala Bramant. És espectacular! Encara hi ha força gent que aprofitava les últimes llums per tirar-se des de les roques, i com no, la nostra mainada tampoc va deixar passar l’ocasió per fer un capbussó.

Engeguem fogonets, i les monitores (xefs professionals, jejeje) preparem una deliciosa pasta amb salsa a escollir! El cel està espectacular, algunes saben identificar constel·lacions i mica en mica, tothom acluca els ulls, estem rendides... bona nit!

Xof, xof! Ha començat el campionat de tir de pedres fent bots a l’aigua, i és que la mainada s’aixeca més enèrgica que mai! Aprofitem la inèrcia per emprendre camí i arribar a Port de la Selva abans del migdia. Hi ha molta gent a la platja i decidim deixar les motxilles arraconades a una banda del passeig, mentrestant, fem torns per fer el merescut bany final. A la policia local no li entusiasma tenir-nos com a visitants i no els hi sembla bé que rondem pel poble... punt negatiu! Tot i així, ens disposem a comprar el dinar a la pizzeria del poble i trobar una ombreta on degustar la merescuda pizza! Ai, ai, la policia torna i ens convida a marxar cap a la llunyana zona de pícnic.

Els nostres peus han dit que no, i per tant, decidim quedar-nos a la plaça on estàvem. Amb la panxa plena, ben morenes i una felicitat immensa, ens trobem amb les famílies i ens acomiadem.

Ha estat una temporada brutal, Grans. Hem caminat de valent, també gaudit d’unes vistes privilegiades, i de la companyia dels qui decidim fer camí plegades. Ara passa un estiu, però tor-

JOVES!

Setmana Santa Menorca 2022

Després de dos anys de pandèmia sense ruta de Setmana Santa, el grup de Joves estem ansiosos per tornar a gaudir d’aquestes grans aventures. Aquest cop a la mítica illa de Menorca, on ja és tradició del grup més gran de la Secció, anar-hi a fer la volta seguint el clàssic “Camí de Cavalls”.

Així que el dimarts 12 d’abril a les sis de la tarda, ens trobem tots al Pavelló Firal ben nerviosos i apunt per pujar al bus que ens porta fins al port. Un cop a Barcelona, repartim tiquets i pugem al vaixell, on sopem de carmanyola (o alguns despistats que se l’han deixat, sopen de bufet lliure) i busquem el raconet que ens sembla més còmode per estirar la màrfega i posar-nos a dormir.

L’endemà al matí, ben d’hora ens desperta la sirena del vaixell avisant que ja estem arribant a port. Ens anem llevant, però a algunes les hem d’estirar del sac perquè sembla que no volen sortir... Finalment, ens vestim i ens posem a punt per començar el que serà el primer dia de ruta. Sortint del vaixell al port de Ciutadella, un bus travessa l’illa i ens porta a Maó, on comença el Camí de Cavalls.

Allà, els intendents ens preparen el primer esmorzar i mentrestant, el cel ens deixa entreveure que serà un dia passat per aigua. Així que canviem la roba i el “mood playero”

nem a la propera temporada amb les piles ben carregades i amb ganes de descobrir indrets nous.

que portàvem per posar-nos paravents i capelines. Un xic decebuts per aquest canvi de temps arranquem i comencem a fer camí cap al Far de Favàritx on teníem pensat fer nit. Així que anar fent xino-xano, amb alguna que altra paradeta per fer un mos i algun salt a l’aigua que fa algun “boig” tot i el mal temps, ens plantem cap a les tres del migdia al far. Allà busquem recer del vent i dinem un pa amb fuet ben ràpid ja que comencen a caure gotes de pluja. Veiem clarament que amb aquell temps, un lloc tan al descobert no és gaire bona opció per passar la nit. Els monitors i intendents valorem que el millor és trobar un altre lloc, així que a mitja tarda reprenem camí cap a una zona més boscosa, fins trobar un petit espai on sopar i plantar tendes. Quan arribem al lloc, sembla que el temps ens donarà treva i podrem descansar còmodament, però just quan decidim posar-nos a sopar la pluja torna altre cop, així que no ens queda

Ruta

altra que sopar drets i ràpidament el deliciós i encertat caldo que ens havien preparat les nostres estimades intendents. I acte seguit, després d’una founde de fruita amb xocolata digne d’un restaurant d’estrella Michelin, ens posem dins la tenda a descansar del llarg i intens dia, desitjant que l’endemà surti un xic més el Sol.

Unes suaus notes de guitarra d’alguns monitors són el despertador del segon dia de ruta, que es convertiran en una tradició de cada dia. Amb calma i tranquil·litat ens aixequem per veure que sembla que tot i que no fa un sol espatarrant, si que ja no plou ni sembla que hagi de fer-ho en tot el dia.

Agafem energies amb un bon pa amb Nutella o melmelada i un xic de brioixeria, i reprenem camí. Fem una parada ràpida per agafar forces a l’Arenal d’en Castell. Però seguim amb un bon ritme mantingut fins a Cala Tirant, on parem per dinar i on també alguns fan el primer bany amb solet.

I després d’un bon descans, seguim la part final de camí del dia fins a Cala Cavalleria, on arribem per veure una bonica posta de sol. I ja entrada la foscor, sopem en rotllana i expliquem les anècdotes del dia: un camí molt bonic, el sol ja despunta i la calor va arribant i algun que altre bany accidentat amb roba… En resum un molt bon dia!

Havent sopat, aprofitant la llum de la lluna, fem una bonica vetllada amb guitarres i cançons, fins que mica en mica, els ulls es van aclucant i anem a la tenda a gaudir d’uns dolços somnis.

Tercer dia de ruta! Ens llevem amb la clàssica guitarra-despertador de Menorca i comencem a fer camí. Ens avisen que tenim un dia moooolt llarg amb uns quants puja-baixa. Ens veiem valents i anem fent a bon ritme, fins que cap al migdia, la caloreta comença a notar-se i ens adonem que pocs descansos hem fet. Així que parem a la preciosa Cala Pregonda, on ja si, amb un sol espatarrant, fem tots un bany. Alguns i algunes fins i tot es veuen valentes per nedar fins a la petita illa de roca que hi ha davant la cala i fer alguns salts dignes d’unes olimpíades, des de dalt de les roques.

Ens prenem la pausa amb calma i agafem forces a base de pomes i fruits secs, ja que sabem que ens espera encara

un tram dur. Reprenem camí i comença el famós tram dels Alocs, conegut pels seus consecutius turons trencacames. Aquí cadascú pren el seu ritme i decidim que anirem tirant fins trobar Cala Pilar, on havíem pensat dormir.

Amb una bona suada, arribem a la cala cap a les sis de la tarda i ens posem a menjar el pa amb fuet (ja que encara no havíem pogut dinar). I després d’aquest merescut àpat i amb la feina feta del dia, ens posem a fer jocs per la platja: l’estrella, el petó belga, etc. Ens ho passem tant bé que no ens n’adonem i se’ns ha fet fosc… Així que recollim ràpid les coses de la cala i pugem cap al pàrquing on hi ha la furgoneta dels intendents, que ens preparen uns deliciosos cigrons amb verduretes que ens recuperen del llarg i intens dia. Aquest dia no hi ha guitarreta ja que estem totes molt cansades i ens posem a dormir tant bon punt hem sopat.

L’endemà al matí ens costa llevar-nos. Tot i haver dormit set horetes, no són suficients per recuperar del tot el cansament i es comencen a notar els efectes de portar ja tres dies caminant i dormint en una tenda. Mica en mica però, surt el sol, esmorzem i anem preparant-nos per marxar. Se’ns allarga un xic la sortida ja que van apareixent butllofes als peus, dels quals hem de tenir cura abans de començar a caminar perquè no empitjorin. Entre una cosa i l’altra, tot i haver-nos llevat a les set del matí ens posem a caminar a quarts d’onze. Per sort, un cop comencem mantenim un molt bon ritme ja que el camí és facilet, per pisteta, fins arribar a Cala Morell, on trobem un petit parc amb ombreta que serà el lloc ideal per dinar.

És un dia de força calor, però no podem parar massa ja que encara ens queda un bon tros de camí i volem arribar a Punta Nati per veure la famosa posta de sol dins el mar. Així que anem resseguint les precioses cingleres de la zona, i amb algun que altre petit descans, ens plantem a la punta de l’illa, on aquesta s’acaba de cop, donant lloc a uns espectaculars cingles des d’on es forma una meravellosa imatge quan el sol cau i les ones xoquen contra la roca. Estem una bona estona contemplant aquest bonic paisatge fins que ja el sol entra completament dins el mar i la lluna comença a despuntar a l’altra banda.

Tornem cap al pàrquing on hi ha els

intendents i devorem uns deliciosos macarrons a la carbonara i unes boníssimes maduixes amb xocolata de postres. Amb la panxa ben plena ens posem a la tenda a cloure els ulls i deixar-nos portar pels somnis.

Cinquè dia! Al matí, ben d’hora ens llevem i recollim ràpid ja que un bus ens ve a buscar per portar-nos al sud de l’illa, on pels dies que teníem no podíem arribar a peu, però seria una pena no veure’l havent anat a Menorca. Així que el bus ens deixa a Cala Galdana, on fem un bon esmorzar de iogurt amb toppings i d’allà caminem fins a cala Macarelleta. Allí passem el dia prenent el sol, tocant la guitarra, saltant i banyant-nos al mar i fent jocs a la sorra. Sembla que no però tots necessitàvem aquest dia de descans que ens recupera els ànims i les forces.

Ja a mitja tarda, deixem la cala per anar a una altra: la famosa Cala Turqueta. Allà, els intendents van a buscar les tradicionals pizzes de final de ruta i mentrestant, aprofitant les últimes llums del dia, fem quatre passades de frisbee per acabar d’agafar gana. Quan arriben les intendents, parem de cop i devorem les boníssimes pizzes de Don Giacommo. I havent sopat, fem una mica de vetllada amb balls i cançons com la mítica Polca Dours, i ens posem a dormir, ja que l’endemà ens hem de llevar a les quatre de la matinada per poder ser a temps d’agafar el vaixell de tornada.

De cop, amb el cel encara ben fosc sentim uns crits –Ens hem adormit! Ens hem adormit!– cridaven alguns monitors. Resulta que eren ja un quart de sis del matí i totes estàvem tan cansades que havíem anat posposant les alarmes. Així que ens llevem d’una revolada, recollim tendes a la velocitat del lluç i en menys de mitja hora estem caminant a tot drap i a plena foscor, per la carretera que va de Cala Turqueta a Ciutadella.

Tot i el cansament acumulat i el no haver esmorzat, els i les valentes joves, treuen forces d’on poden i a un ritme frenètic ens mengem els 12 quilòmetres que ens separaven de la ciutat i a les vuit del matí ens plantem al port. Ens dona temps encara de fer un petit mos i llavors ja si, tranquils per haver arribat a temps, pugem al vaixell i gaudim d’unes merescudíssimes migdiades de tres i quatre hores.

Quan ens llevem, les monitores i intendents ens regalen el tradicional braçalet, aquest any d’un bonic blau, que simbolitza la realització d’una ruta de Setmana Santa. De seguida ja veiem Barcelona a l’horitzó i sabem que l’aventura s’acaba. Un sentiment de nostàlgia barrejat amb alegria i cansament es desprèn a l’ambient. Ho hem fet, ho hem aconseguit, els Joves de la Secció de Mainada han tornat a conquerir Menorca per quarta vegada!

Esperem que ho hagueu gaudit tant com nosaltres… I ara, a descansar i agafar forces per la propera! :)

14 i 15 de maig

Ruta Alt Empordà

Bon dia Catalunya! Avui ens trobem al pàrking del consum, i de fet ens va de perles perquè avui marxem cap a l'Empordà.

Els pares ens deixen al Pertús, i us preguntareu si el pertús és català o francès... doncs un resident d'allà ens diu que catalans i

francesos coexisteixen en harmonia, uns a la dreta del carrer principal, els altres a l'esquerra!

Com que la ruta que ens espera és per a 'curtits' i avui el format del grup és petita família, veiem essencial fer un "petit dejeuner" abans de partir, confirmem que els croissants de frança són iguals que els d'aquí.

Ara sí, comencem a caminar direcció al Puigneulós, el pic més alt de l'Empordà, i no sabem quant d'alt és però entre la calor i que ens fem grans ens ocupa gairebé fins l'hora de dinar.

Les vistes, però, s'ho mereixen, i divisem Perpinyà i la costa francesa des del territori català, un regal!

Després de dinar aprofitem per a fer alguna cursa de croquetes i recuperem la marxa cap al castell de Requesens, una fortificació sòlida però inaccessible que, pel que diu la premsa rosa, va estar a punt de ser propietat de la Shakira.

Després de descobrir que la pel·lícula del perfum es va gravar en aquest castell, anem al refugi del forn de calç, preparem el sopar amb penes i treballs i a dormir que demà toca matinar!

El punt d'inflexió de la ruta apareix quan l'aigua que suposadament havíem d'agafar del refugi té un color verd molt sospitós, així que dediquem part de l'autonomia del fogonet per bullir l'aigua i deixar-la refredar durant la nit.

L'endemà, esmorzats i cagats, remuntem cap a la muntanya una altra vegada i ens enfilem un bon tros fins arribar al pic de Sallafort, l'aigua s'acaba i la moral també (la calor, no).

Així doncs, demanem als pares que quan ens vinguin a buscar ens proveeixin d'aigua, si us plau!

Una apretada més i ara sí, ja som a Coll de Banyuls, bona ruta!

11 de juny Escalada a Sadernes

Com cada dissabte d’excursió a les 8 del matí érem al pavelló firal d’Olot, aquest cop però, amb una petita sorpresa. Els monis “vells” del grup de joves ens acompanyaven!

Si, si, ho heu llegit bé! La Júlia, l’Àstrid i en Galdric es van sumar a l’equip per un dia, i és que no es tractava d’una excursió normal i corrent. Aquell dia vam anar a escalar!

Després de la sorpresa, encara un xic descollocats ens vam posar a caminar cap al sector d’escalada “Castell s’espasa esquerra” de Sadernes. Allà els nostres super monitors-escaladors ens va fer una detallada classe teòrica de què era l’escalada i en què consistia... un cop feta l’explicació tocava posar-ho en pràctica: peus de gat, mosquetons, talabards, cascs, cordes... quantes coses!

Mica en mica ens vam anar enfilant per les parets totes i tots, vam obrir dues vies (un IV i un V) i així qui veia que una se li feia fàcil en pujava una altra de més difícil.

Després d’un matí penjats a la paret no quedava altra que trobar aigua al riu i dinar, i així ho vam fer!

Entre una cosa i l’altre se’ns va fer tard i vam haver de marxar corre cuita cap a Sadernes on les famílies ens esperaven sota un sol de justícia.

23, 24

i 25 de juny Expedició a Camprodon

DIA 1 - 23 DE JUNY

Comença l'aventura! El dia 23 de juny al matí ens vam trobar tots al pavelló firal amb una ruta plena d'incerteses per davant! Després d'un viatge en cotxe fins a Sant Pau de Segúries, ple d'especulacions, arriba la primera notícia: els joves hem d'arribar a Camprodon sense l'ajuda dels monitors i amb una pila de reptes per poder aconseguir el gran petard! Després d'un matí que va passar volant i amb alguna embardissada inesperada, arribem a Camprodon, on fem el primer dinar de la ruta.

Amb la panxa plena ens espera el segon repte de la ruta: aconseguir tot el que puguem intercanviant un meravellós i inigualable got de plàstic. No us podeu imaginar tot el que vam arreplegar!

Un cop al càmping on fèiem nit, ens vam posar a cuinar un bon plat de pasta. A la nit vam anar a gaudir de l'ambient de l'última nit de l'any a les festes majors de Camprodon.

DIA 2 - 24 DE JUNY

Ens despertem amb la tercera sorpresa de la ruta: anem a fer una Xtreme Race. Sense saber molt bé a on anàvem, arribem a un dels parcs del poble, allà ens esperava un autèntic repte: una cursa plena d'obstacles, fang, salts perillosos...

Tot camuflat sota un inflable apte només per autèntics guerrers. Quan tenim la gana ben oberta, tenim una altra missió: aconseguir organitzar-nos i anar a comprar tot el que necessitàvem per dinar i sopar al supermercat i aconseguir comprar-ho amb menys de 10 min. Després de dinar va arribar un dels moments més esperats per a tots: el gran petard! També vam estar una estona gaudint de diferents jocs tots plegats.

Dins l'excepció de ruta que vam planejar, ens tocava caminar! Tot xino xano vam anar cap al poble de la Roca i just a sota hi vam fer nit. Ostres! I el sopar d'aquell dia, unes hamburgueses... que ni en els millors restaurants de Barcelona!

DIA 3 - 25 DE JUNY

I què ens esperava l'últim dia? Doncs primer de tot, un molt bon esmorzar! (Com podeu comprovar, de menjar no en va faltar!) Vam caminar fins a Camprodon i allà vam anar a fer una bona remullada al riu. Mentre dinàvem, ens va sorprendre una bona pluja d'estiu i ens vam anar a refugiar a un porxo per acomiadar-nos d'una temporada increïble!•

DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L'EBRE

per Kim Agustí DE CORNUDELLA DE MONTSANT

A LA MORERA

La vila de Cornudella de Montsant, de la comarca del Priorat, és en una vall assolellada, als peus de la serra de Montsant i a frec de les Muntanyes de Prades. Va formar part del valiat de Siurana i també del comtat de Prades, dues poblacions que ja hem visitat. Supera de poc els nou-cents habitants i el celler cooperatiu, modernista, l’església parroquial de Santa Maria, renaixentista, i la casa de la Vila en són els edificis més notables.

Sortim de l’ermita pel planer camí de la Llisera, que ressegueix una petita lleixa i és molt panoràmic. Més enllà agafem un pendent corriol, que s’enfila en llargs revolts fins a la carena. Allà confluïm amb el grau Gran, estreta pista que puja d’Albarca. El seguim fins al pla del Grau i trenquem cap a la Mare de Déu de Montsant (1.027 m). La capella és un senzill edifici de mitjà segle XV i el seu emplaçament és un esplèndid mirador de la vall d’Ulldemolins i la serra de la Llena. Hi arribem a tres quarts de 2 del migdia i bufa el vent; decidim dinar als bancs de la placeta. Ens espera un magnífic àpat de peix i vi blanc, pujat a l’esquena.

Després del tiberi completem l’ascensió a la Roca Corbatera (1.163 m), sostre de la serra de Montsant. Gaudim a pleret de l’immens panorama i fem una segona fotografia de grup.

El dissabte 2 d’abril tornem a Cornudella (533 m). Deixem la visita per a una altra ocasió i, a les 11 tocades, encetem la caminada. Som 36 de colla, llueix un sol esplèndid i la temperatura és de només 3 graus. Enfilem el camí de Montsant, que puja entre vinyes i camps d’avellaners, encerclat per murs de paret seca. La cinglera ens domina en tot moment. A mitja pujada trenquem pel camí dels Cartoixans, cap a l' oratori de Sant Joan Petit, i seguim fins a l’ermita de Sant Joan de Codolar (750 m). Documentada a principis del segle XVI, l’edifici actual és de finals del XVIII. El conjunt que formen l’església i la casa de l’ermità, precedits d’una avinguda de xiprers, és molt atractiu; hi fem una primera fotografia de grup.

A un quart de 5 de la tarda tornem al nostre itinerari. El camí careneja pel llom de la serra, pelat i monòton però molt panoràmic. Passem per una creu i deixem a l’esquerra el camí de la cova Santa i el grau de Montsant. Més enllà també deixem de costat el corriol de l’atrevit grau del Carabassal. Finalment abandonem la carena i comencem a baixar cap a la Morera. Hem d’escollir entre un ventall de possibilitats; deixem a dreta i esquerra els camins del grau de l’Espinós i del grau dels Barrots i anem a roca Falconera. Allà agafem l' espectacular grau de l' Agnet, prou atrevit però molt savi, que permet superar la cinglera sense cap mena de ferramenta. Al capdavall seguim per un fressat camí, que va confluint amb els de la resta de graus. Després de fer una infinitat de fotografies arribem a la Morera de Montsant (743 m). Passegem pels seus atractius carrerons i anem a fer el toc i proveir de productes de la terra. Farem estada a l’hostal Populetus, del poble veí de Poboleda.

Mare de Déu de Montsant.

Sant Joan de Codolar.

Dinar de peix i vi blanc.

DE LA MORERA DE MONTSANT A LA VILELLA BAIXA

La Morera de Montsant és un poble d' un centenar i mig d' habitants, bastit a l' assolellada vessant de la serra. La seva església, documentada a principis del segle XIII, és dedicada a la Mare de Déu de la Nativitat.

El diumenge, a un quart d’11, sortim de la Morera per la part baixa del petit nucli urbà. El temps segueix esplèndid, gaudirem d' una magnífica jornada. Ens espera un sinuós trajecte, amb bocins d' un preciós camí antic i llargs trams de pista, sovint vorejant vinyes i sempre als peus d' una cinglera que sembla insuperable. Deixem el camí de la ruïnosa Cartoixa d' Escaladei, monument cabdal del Priorat, i seguim cap a la font de Pregona. També deixem altres itineraris que baixen a la Pietat i a la Cartoixa i anem al collet de l' Hort o dels Ortigons del Rius (671 m.).

Ara ens toca pujar. Es fa difícil endevinar el punt feble de la cinglera, però aquest existeix. Després d' una bona assolellada, l' inversemblant grau de l' Escletxa ens dóna accés a la carena. Un cop al Cairat (949 m.) fem dotzenes de fotografies i una merescuda aturada.

i donem la volta al barranc del mateix nom, en direcció al mas de l’Estrem (825 m). Allà agafem el grau de l’Enderrocada, força menys concorregut que els que hem trepitjat fins ara. Aviat ens enfrontem amb el pas més delicat de tot el cap de setmana i ens hem d' ajudar els uns als altres. Més enllà tornem al barranc i en sortim per anar a la cova dels Lladres, espectacular i encinglada balma. La baixada es redreça, però sense més obstacles rellevants. A un quart de 4 arribem a la carretera de mas de Forçans (590 m.) i decidim dinar. El retard ens impedeix trobar-nos amb uns companys que ens esperaven poc més enllà, un altre dia serà. L’ àpat és generosament regat amb els productes de la regió adquirits a la Morera.

A la 1 tocada del migdia tornem al nostre itinerari. Baixem a la cova de la Martorella, balma ben aprofitada en temps passats,

Després de dinar seguim per una carretera de terra, que voreja les vinyes, cap al ruïnós Mas Déu i el coll de la Guixera (635 m). Allà encarem l’encimbellat poble de la Figuera i encetem la darrera baixada, primer per pista, tot contemplant notables construccions de paret seca, i més enllà per un preciós camí de ferradura. Al seu començament visitem el Corral de Cal Masip i els Pous de la Salvació, estratègics punts d’aigua. Més enllà d’un caire (440 m), el grau dels Bous o del Caragol permet continuar el descens amb sàvies ziga-zagues, molt ben traçades i força ben conservades. Poc abans del coll de la Creu confluïm amb el camí de Cabacés i seguidament anem a trobar la carretera d’aquest poble, ja a les en vistes de la nostra fita, la Vilella Baixa.

Grau de l'Agnet.

Roca Corbatera. La Morera de Montsant.

La cinglera de Montsant.

És prou tard, però encara ens concedim una petita marrada. Baixem a travessar el riu Montsant, de cabal molt migrat, i ho tornem a fer poc més enllà, ara pel pont Gran (191 m), airosa construcció de dues arcades. L'any 1886 n'hi fou afegida una tercera, en angle recte i sobre el riuet d’Escaladei. Els edificis de la Vilella Baixa criden l'atenció per la seva notable altura, però deixem la visita al poble per a una propera ocasió. Són dos quarts de 7 de la tarda i el nostre autocar ens espera per començar el llarg viatge de tornada a casa.•

Horaris de la travessia

De Cornudella de Montsant a Sant Joan de Codolar, la Mare de Déu de Montsant i Roca Corbatera

2 h 50 min.

Del cim al grau de l’Agnet i la Morera de Montsant 2 h 04 min.

De la Morera al grau de l’Escletxa i el Cairat 2 h

Del Cairat al grau de l’Enderrocada i el mas de Forçans 1 h 45 min.

Del mas al grau dels Bous i la Vilella Baixa 2 h 09 min.

El Cairat.

Grau de l'Escletxa.

Cova dels Lladres, grau de l'Enderrocada.

La Vilella Baixa.

Els Pensaments COL·LABORACIÓ

Fotos: Marta Mallarach, Vivien Greatorex i Mercè Espunya

TRESC DE 4 DIES PER LES DOLOMITES

L’excursió que hem triat per aquest estiu ens portarà del llac de Braies a Cortina d’Ampezzo tot seguint el tram nord de l’Alta Via 1. Aquest és un dels trescs més populars d’Europa que recorre les Dolomites de Nord a Sud i que es pot fer sencer en uns 10 dies; nosaltres n’ hem escollit el tram nord. Per arribar al començament, ens desplacem de Catalunya a Dobbiaco, un poble pintoresc del Tirol del Sud, on deixem el cotxe que recuperarem al final de la caminada. L’endemà, en trajecte d’uns 20 minuts que es pot fer tan en taxi com en bus, arribarem el llac de Braies on comença el tresc.

1 ETAPA. Llac de Braies - Rifugio de Sennes (10.6 km, +1090m, -443m). Comencem la caminada amb el cor encongit, ja que anuncien 2 dies de pluja i tempestes perquè un front escombrarà mitja Europa de Nord a Sud. Quan arribem al llac de Braies ja plou, però sortosament al cap de poc amaina i ens posem a caminar. Deixem enrere l’hotel on als anys 60 s’hi va allotjar el guru dels Beatles Maharishi Mahesh Yogi i després de vorejar les aigües turqueses del llac, ens enfilem sense treva cap al coll de Porta Sora´l Forn. Abans d’arribar a aquest coll es posa a ploure amb ganes i quedem xops. Per sort passem pel Rifugio Biella on una xocolata calenta ens reconforta. Quan sortim del Rifugio la pluja ha parat i contemplem els primeres paisatges impactants de les Dolomites abans d’arribar al Rifugio de Sennes, que té tots les comoditats d’un hotel de muntanya.

2 ETAPA. Rifugio de Sennes- Rifugio de Fanes. (11.4km, +678m, -750m). Deixem el refugi de Sennes i ens encaminem cap al Rifugio Pederu. En aquest tram anem perdent alçada fins a situar nos prop dels 1500 m. Tornem a guanyar alçada per arribar a una petita i encantadora vall on hi ha els refugis de La Varella (on elaboren una cervesa artesanal que val la pena tastar) i el de Fanes on pernoctem. Tot i les pluges anunciades, en aquesta etapa pràcticament no ens mullem i podem gaudir dels colors d’aquestes muntanyes que van des de tons grisosos a vermellosos amb tots els matisos d’entremig.

3 ETAPA Rifugio de Fanes- Rifugio Lagazuoi. (13.5km, +1167m, -481m). Podríem dir que és l’etapa estrella de la caminada. Després de sortir del refugi de Fanes passem per abundants pastures fins arribar al collet de la Forcella del Lago (2486 m). Seguidament baixem al llac Lagazuoi per una tartera que recentment ha estat arranjada. Una còmoda i dreturera pujada ens porta del llac al Rifugio Lagazuoi (2752 m). Des de la seva terrassa s’hi albira un panorama 360º de les Dolomites; hi contemplem en la llunyania, la glacera de la Marmolada, on fa poques setmanes hi va haver un despreniment que dissortadament hi va deixar un nombre massa elevat de víctimes. Prop del Rifugio Lagazuoi hi veiem molts vestigis de la primera guerra mundial, com trinxeres i túnels, testimonis de les sagnants batalles entre les tropes austro-hongareses i els soldats italians.

Text: Xavier Casamitjana

Cinque Torre des de Lagazuoi.

Llac de Braies.

Anant a Fanes.

4 ETAPA. Rifugio Lagazuoi-Cortina d’Ampezzo. (15.5 km, +115m, -1641m). Del Rifugio Lagazuoi seguim l’Alta Via 1 fins a la Forcella Col de Bois amb vistes a les Cinque Torri i al refugi Nuvolau, per on continua l’Alta Via. Nosaltres la deixem per anar al Rifugio Dibonna, abarrotat de cotxes ja que és diumenge i els italians sembla que han perdut la partida de limitar-ne el seu ús. Un frondós camí ens mena cap a unes pistes d’esquí i ja tenim Cortina d’Ampezzo als nostres peus. Després de visitar la població agafem un bus que pel mòdic preu de 2.5 euros ens tornarà a Dobbiaco on recollirem el nostre vehicle, per tornar cap a Olot i Girona. Han estat 4 dies impregnats pels sorprenents paisatges de les Dolomites. Cal dir que ha estat un tresc molt assequible ja que les distàncies i desnivells no han estat excessius i que els refugis on hem estat tenen un confort millor que la majoria dels del nostre Pirineu. Si voleu anar- hi cal fer la reserva amb moltíssima antelació ja que és una zona molt concorreguda. Si hi aneu a l’estiu i amb cotxe cal revestir-se de paciència ja que les autopistes i carreteres van molt plenes. Si podeu anar hi cap al setembre molt millor. Amb tot les Dolomites no us deixaran indiferents.•

Arribant a Cortina d'Ampezzo.

Rifugio Fodara Vedla.

Pujant a la Forcella del Lago.

La "Flo" Els Pensaments COL·LABORACIÓ

GRAN VOLTA LA GOMERA

DIA 1 DE LAS CASETAS A LA CALETA 1 ETAPA 22-04-2022

Havíem previst començar la Gran Volta a La Gomera a El Lomo de las Nieves i acabar-la al Roque Garaballo, però el nostre taxista i excel·lent persona, en Carlos Hernández, un enamorat i bon coneixedor de l'illa i que serà l'encarregat de fer tot el suport a l'expedició, ens diu que la pista ha quedat tallada i que el lloc on ens pot venir a buscar és a bastants quilòmetres del Roque Garaballo. Així doncs, canviem el lloc de sortida per no fer una jornada llarguíssima. Agafem l'itinerari 32. Quedem sorpresos que, tot i ser un itinerari secundari, està molt ben cuidat. Això sí, puja fort, encara que a molts llocs hi ha rústics graons tallats a la pedra. Tots els camins que farem a l'illa, tret de llocs molt puntuals, seguiran el mateix patró. Sembla que són camins molt antics que eren els que es feien servir quan encara no hi havia les carreteres. Arribem als Altos de Uteza i enllacem amb el GR-132.

Tot l'itinerari està envoltat per la vegetació de La Gomera, molt florida en aquest temps. La vegetació canvia radicalment depenent

Distància 15,77 km

Ascensió 1117 km

Altitud màxima 1060 m

Velocitat mitjana mov. 3,3 km/h

Durada 05:55:02

Temps par 01:05:28

Energia 2.165 kcal

Inici Las Casetas en la GM-1

Perfil Hiking

Hora de sortida 10:42:14

Hora d'arribada 16:37:16

Durada 05:55:02

Diferència local - UTC -2:00:00

Temps par 01:05:28

Temps mov. 04:49:34

Cartografia:

Fotografia:

Crònica: Joan A Font - R. Regi

Logística: Carlos Hernáandez.

de l'altura i de la situació. El camí que seguim és una pista fins a arribar a l'Encherada, antiga masia ara abandonada. Aquí agafarem una pista secundària que antigament havia estat un GR. La pista es converteix en un corriol que puja fort fins al Alto de la Enchereda. Abans d'arribar-hi trobarem trams amb uns petits graons tallats a la roca que són els únics que presenten una certa dificultat. En els últims trams gaudirem d'una gran vista d'Hermigua. A l'hora de baixar ho fem per un sender prou evident i tortuós que ens portarà, altre cop, a la pista GR-132 fins al Roque Garaballo, que seria final d'etapa, però, per les raons ja explicades, continuem. Hem quedat amb en Carlos que hem de passar pel Palmar. El caminet que baixa al Palmar està totalment desaparegut sota una vegetació que ens arriba al pit. Sort dels GPS per fer aquest tros. A partir d'aquí, seguim l'itinerari 33 que ens portarà a la carretera enquitranada que porta a la Playa de la Caleta. Quan hi arribem ens comenten que l'itinerari millor és seguir la pista, que encara que és més llarga i una mica més de desnivell, és més ràpida i ens porta al punt de sortida de la pròxima etapa. Rectifico track i marco aquesta.

Disseny Ruta i tracks: Ramon Regi

Editorial Alpina GPS TwoNav Aventura

Pep Badosa

DE LA CALETA A LA PRESA DE AMALAUIEGE

2

ETAPA

23-04-2022

En llevar-nos al matí plou. Hem deixat un dia de lleure, però ferlo servir al segon dia no és lògic. Ens comenta en Carlos que baixem fins a la platja de Santa Catalina i que si allà plou ens ho plantegem. Efectivament a la platja no hi plou. Hem de decidir si comencem aquí o si amb el taxi donem una bona volta per anar al punt original de sortida. Decidim sortir d'aquí, però deixo marcat la sortida original a uns 800 metres. Seguirem la ruta 34 que comença vora mar. El nostre Mediterrani, comparat amb l'Atlàntic, no té res a veure. La platja que voregem no invita gens al bany. Pugem per un camí empedrat, envoltat de plataners, bastant descuidat. Passarem per Lepe i arribarem a Agulo. Enfront nostre hi ha una paret totalment vertical, no ens podem creure que cap camí pugi per allí. Doncs sí, un camí excavat a la paret a pic i pala fa uns dos-cents anys puja directa fins al mirador d'Abrante, un mirador penjat al buit amb una vista espectacular. Actualment, hi ha una carretera que puja per darrere fins al cim. Ara seguirem un camí ampli que amb una pujada suau ens portarà a Juego de Bolas. Aquí fem una parada al "centro de visitantes" amb un jardí botànic representatiu de la Gomera. Re-

Distància 10,00 km

Ascensió 878 m

Altitud màxima 801 m

Velocitat mitjana mov. 3 km/h

Durada 04:27:32

Temps par 01:10:23 Energia 1563 kcal

Inici Carretera playa la caleta Perfil Hiking

Hora de sortida 10:05:32

Hora d'arribada 15:16:14

Durada 04:27:32

Diferència local - UTC -02:00:00 Temps par 01:10:23 Temps mov. 03:17:09

prenem el camí. Uns camins amples i alguna carretera. Passem per sota El Cabezo de Hormiga i baixem cap a la presa d'Amalahuige on tenim el final d'etapa. Els camins, com sempre, molt cuidats i senyalitzats.

La "Flo" Els Pensaments COL·LABORACIÓ

DE LA PRESA DE AMALAUIGE AL PARQUING KM 31 GM-2 3 ETAPA 24-04-2022

Sortim de la presa d'Amalahuige i seguirem el GR-132 fins a Vallehermoso i el GR-131 fins al final d'etapa. Seguim la pressa, pràcticament buida, un petit tram, però el GR, ràpidament la deixa i ens enfila cap a l'interior del bosc amb una pujada continuada però suau. El camí, com quasi sempre, molt cuidat. La vegetació comença a ser bosc de laurisilva. Arribarem al Roque Chico i al Roque Cano, aquest darrer impressionant i visible des de molts punts, principalment des de Vallehermoso. Sembla que té diverses vies d'escalada. Nosaltres hi trobem uns escaladors de Terrassa. Ara baixarem amb forta baixada fins a Vallehermoso. Agafem el GR-131 i pels extres barris, amb una forta pendent cap a la presa La Encantadora. En aquest tros el camí s'espatlla una mica. La presa és plena a vessar i molt bonica. Seguirem un tram per una carretera fins que el GR ens desvia cap al mig del bosc amb una forta pujada que pràcticament durarà fins al final. En aquest tram, cada certa distància, hi ha col·locades unes travesses rodones que les pluges han convertit en unes escales prou curioses. Seguint aquesta tònica de pujades i més pujades i entre-

Distància 13,88 km

Ascensió 1158 m

Altitud màxima 1081 m

Velocitat mitjana mov. 3 km/h

Durada 06:01:47

Temps par 01:20:36 Energia 1991 kcal Inici Presa de Amalahuige Perfil Hiking

Hora de sortida 10:59:22

Hora d'arribada 17:01:09 Durada 06:01:47

Diferència local - UTC -02:00:00

Temps par 01:20:36 Temps mov. 04:41:11

mig d'un bosc fabulós, estem entrant al parc de Garajonay. Passem els Risquillos de Corgo i arribem al final d'etapa al pàrquing que hi ha a la GM-2, a prop del quilòmetre 31.

DEL PARQUING KM 31 CTRA GM2 A CHIPUDE

4 ETAPA 25-04-2022

Avui ens aixequem amb un dia una mica emboirat i una fina pluja. Decidim començar i a veure què passa. Avui també seguirem el GR-131. El camí és una pista forestal fins a Las Hayas, enmig d'un bosc fantasmagòric de laurisilves. A Las Hayas el temps empitjora i la boira es fa molt espessa. Baixem un barranc amb les pedres ben molles i patinadores. Hem de portar els GPS's a la mà, ja que no es veu més de dos metres. Passem per El Cercado i ens dirigim

a Chipude. Ara, a part de no veure res, la pluja s'ha convertit en un petit diluvi. Arribem a Chipude i trobem en Carlos que, amb molt bon criteri, ha vingut a rescatar-nos.

Distància 6,715 km

Ascensió 330 m

Altitud màxima 1085 m

Velocitat mitjana mov. 3,7 km/h Durada 02:03:16 Temps par 00:13:36 Energia 866 kcal Inici Parquing GM-2 pro km 31 Perfil Hiking

Hora de sortida 11:01:36 Hora d'arribada 13:05:29 Durada 02:03:16

Diferència local - UTC -02:00:00 Temps par 00:13:36 Temps mov. 01:49:40

DE CHIPUDE AL PARQUING DE CONTADERO

5 ETAPA 26-04-2022

Avui sortim de Chipude. Estem a 1050 metres d'altura i sortim abrigats, tot i que després haurem de treure'ns una mica de roba. El camí és molt bo i voreja el costat de la carretera. Arribem a la cruïlla de La Fortaleza, que és un castell natural que destaca a la llunyania. En Carlos ens explica que aquí varen resistir els últims defensors de l'Illa contra les tropes espanyoles i que hi ha tombes en la part més inaccessible de La Fortaleza. La pujada és dura i a la part final cal anar molt amb compte, ja que una relliscada pot tenir greus conseqüències. Donem tota la volta amb unes vistes espectaculars. Baixem i continuem pel GR i enfilem una pujada no molt forta encara que constant i en trams envoltats pel pi canari. En arribar al barranc de la Tranquilla el GR puja amb un bon desnivell. El camí continua essent bo. Arribem a una pista que ens porta al Mirador de Igualero, amb vistes de tota la vall. Fins aquí hi arriba la CV-17. La seguim un tram i el GR ens enfila cap l'Alto de Garajonay. Primer amb una forta pujada i després amb un tram més planer. L'últim tram el fem per una carretera empedrada que puja fins a l'Alto de Garajonay que

Distància 11,57 km

Ascensió 708 m

Altitud màxima 1488 m

Velocitat mitjana mov. 3,2 km/h

Durada 04:21:56 Temps par 00:43:12 Energia 1341 kcal

Inici Chipude Perfil Hiking

Hora de sortida 11:49:37

Hora d'arribada 16:11:33 Durada 04:21:56

Diferència local - UTC -02:00:00 Temps par 00:43:12 Temps mov. 03:38:44

ens decep una mica, ja que no és un mirador gaire espectacular, al qual hi han bastit una petita plaça de pedra. Comencem a baixar en mig de boscos, un tros més avall deixarem el GR-131 i agafarem el PN 14 que anirem seguint fins a arribar al pàrquing de El Contadero a la GM-2.

DEL PARQUING CONTADERO AL REVENTON OSCURO

6 ETAPA 27-04-2022

Sortim de El Contadero pel PN18 que seguirem tot el tram. Continuem dins el Parc de Garajonay i el seu majestuós bosc de laurisilves. El camí no té cap complicació, tot i que hem de travessar diversos cops el petit riu sense problemes. Arribem a la Ermita de Lourdes que té un detall curiós: hi ha una font que surt de dintre el tronc d'un arbre a un metre d'altura. L'ermita no té massa interès. Seguim fins a trobar diverses cases i una carretera que ens portarà a El Cedro. Aquí tenim un malentès amb els companys: com que anàvem bé de temps decidim anar a El Cedro i al salt d'aigua. Jo anava una mica avançat i vaig primer a El Cedro i llavors m'adono que no em segueixen. Baixo cap al salt i els trobo que ja tornen i em diuen que fins al mirador hi ha un gran desnivell de baixada i després es hauria de tornar a pujar . Veiem que no hi ha temps i ho deixem córrer. Volíem pujar pel túnel de El Cedro, però el track està errat.

Distància 10,37 km

Ascensió 514 m

Altitud màxima 1360 m

Velocitat mitjana mov. 3,4 km/h Durada 03:26:47

Temps par 00:25:43 Energia 1378 kcal

Inici El Contadero

Perfil Hiking

Hora de sortida 11:07:44

Hora d'arribada 14:34:31 Durada 03:26:47

Diferència local - UTC -02:00:00

Temps par 00:25:43 Temps mov. 03:01:04

Busquem amunt i avall i no trobem res. Mirem indicadors i no en trobem cap. Decidim tirar amunt per una carretera empedrada fins a arribar al Reventón Oscuro, final d'etapa.

La "Flo" Els Pensaments COL·LABORACIÓ

DE CHIPUDE AL PARQUING DE CONTADERO

7 ETAPA 28-04-2022

Sortim del Reventón Oscuro i agafem el sender 29 que a La Zarcita enllaça amb el GR-131. El camí és de molt bon caminar. Fins a la Degollada de Peraza va vorejant la carretera i passem pels impressionants Roques de Ojila, La Zarcita i Agando. Després de la Capella de Las Nieves arribarem a la Degollada de Peraza. Estem per sobre els 1.100 metres i a la nit i matinada es forma una boira que xopa la vegetació i el degoteig fa que es formin petits rierols a terra. A la Degollada agafem el sender 28 que ens portarà a El Cabrito i a partir de Morales s'ajuntarà amb el GR-132. Aquí tenim la sorpresa que els cartells indicadors que hi ha a totes les cruïlles han desaparegut i al començament del camí hi ha un portal en molt mal estat. Anem a cercar informació i ens diuen textualment "quien cierra un camino del Cabildo ya sabe a que se expone". Doncs camí avall que el de veritat deu passar per davant de quatre cases i d'aquí deu venir el conflicte. Per primer cop ens trobem un camí dolent i mal senyalitzat que ens obliga a consultar el GPS contínuament. Aquest sector havia estat molt treballat, ja que està ple de feixes, ara abandonades, i

Distància 15,03 km

Ascensió 412 m

Altitud màxima 1114 m

Velocitat mitjana mov. 3,2 km/h

Durada 05:13:20 Temps par 00:35:19 Energia 1556 kcal

Inici Reventon Oscuro Perfil Hiking

Hora de sortida 10:33:13

Hora d'arribada 15:46:33

Durada 05:13:20

Diferència local - UTC -02:00:00 Temps par 00:35:19 Temps mov. 04:38:01

la vegetació autòctona ha estat envaïda, tot i que encara queden

per on mirem tot són feixes abandonades. Ens comenten que els 50 habitants que havia tingut el poble portaven una vida miserable. Les collites, blat i civada, havien de portar-les uns 10 quilòmetres a l'esquena o, els més afortunats, en petits burros. A partir de Morales el camí torna a ser prou bo. Arribem a El Cabrito on només hi ha un petit Hotel propietat d'uns alemanys que sols admeten estades d'una setmana i, prioritàriament, per a alemanys. Aquí agafarem una barca que ens portarà a dormir a San Sebastian de la Gomera. La barca és propietat de l'Hotel però en Carlos ens ha gestionat el transport.

DE PLAYA CABRITO A SAN SEBASTIAN DE LA GOMERA

8 ETAPA 29-04-2022

Iniciem la marxa a la Playa del Cabrito, platja que es prou difícil banyar-s'hi. Avui seguirem el GR-132 fins a San Sebastián de la Gomera. Els camins, com quasi sempre, de bon fer. El primer tros es fa seguint el Barranco del Cabrito, molt planer. Després, una pujada amb fort desnivell ens porta al Paso del Pescador. Ara toca baixar el camí que, amb unes fortes revirades, ens porta a El Barranco de la Guancha. A continuació, tot planer fins a la platja. Passarem per una solitària caseta i ens tornarem a enfilar fins a El Veredal i amb uns lleugers puja i baixa farem l'última baixada fins a San Sebastián de la Gomera. Durant tota la ruta gaudirem d'unes vistes del mar excepcionals.

Distància 7,490 km

Ascensió 312 m

Altitud màxima 221 m

Velocitat mitjana mov. 3,2 km/h

Durada 02:42:29

Temps par 00:21:03 Energia 805 kcal

Inici El Cabrito

Perfil Hiking

Hora de sortida 10:15:51

Hora d'arribada 12:58:20

Durada 02:42:29

Diferència local - UTC -02:00:00

Temps par 00:21:03

Temps mov. 02:21:26

No, jo darrere teu sempre quedo fotut. Francament, amb aquestes idees, et veig més com una cabra que com un

Jo un altre estiu calorós com aquest, no l'aguanto!

Tu has sentit a parlar mai de l'Antàrtida? Es veu que s'hi està molt fresc. Marxem d'aquí, anem-hi! Tu sabries caminar com un pingüí?