Centre Excursionista Olot nº 193 by The Graphic room

a C a ta lu n y

any 1970 F u n d a t l’

la A d h e ri t a

de io n is te s ts E x c u rs ta ti E - DESE n 'E d OCTUBR F e d e ra c ió

w w w.c e 14 MBRE 20

o lo t. c a t núm. 193

4,00 €

SOLIDÀRIA Aresta, Nació Muntanya, Càritas Garrotxa, ConChip, Bassols Energia, Òptica Fluvià, Rataﬁa Russet, Banc Sabadell, FotliFort Ca L'Huix, Gironès Bartrina Topograﬁa, La Soleia d'Oix, Taller Reyes, Ascensors Serra / Ajuntament d'Olot, Ajuntament de Montagut i Oix (Ovoxo), Ajuntament de Sales de Llierca, Ajuntamemt de Camprodon, Ajuntament de La Vall de Bianya, Ajuntament de Tortellà, Ajuntament de Beuda.

SUMARI SALUTACIÓ Director: Ramon Regí

ACTIVITATS

Redactor en cap: Kim Agustí

TREPITJA GARROTXA

Consell de redacció: Pep Badosa Joan Blanch Rut Freixas Jaume Roqué Adrià Vila Edita: Centre Excursionista d'Olot Passeig d'en Blay, 5 - Tel. 972 26 06 75 17800 - OLOT (la Garrotxa) www.ceolot.cat ceo@ceolot.cat

secció MUNTANYA

MOTS ENCREUATS

SOLUCIÓ

INFORMACIONS LA SALA

Maquetació: Roser Puig · The Graphic room SC Impressió: Impremta Aubert Correcció lingüística: Òmnium Cultural de la Garrotxa Cartografia: publicada amb autorització de l'ICC Dipòsit legal: GI-1453-94

secció d'ESQUÍ

secció MAINADA

COL·LABORACIONS

Aquest butlletí no s’identifica NECESSÀRIAMENT amb les opinions expressades pels seus col·laboradors. PVP: 4,00 € El preu del butlletí està inclòs a la quota de soci. Queda prohibida la reproducció total o parcial, per qualsevol mètode, del contingut d'aquest butlletí, sense permís explicit del CEO i/o l'autor.

un tresc a ladakh La ruta megalítica dEls dòlmens TRAVESSIA NOCTURNA DEL CADÍ GR-99. CAMÍ DE L'EBRE. 18ena ETAPA

pregó

18 20 26 27

Has visitat la nostra web?

www.ceolot.cat Captura amb el mòbil aquest codi Qr i entreràs directament a la web del CEO

CentreExcursionistaOlot @ceolot

#ceolot

@ceolot

#ceolot

Els consells de la

La foto de la portada: la mainada al Marroc. Foto: Lluís Lòpez

quissa sàvia

S A L U TA C I

Ó per la Junta Directiva

Benvolguts socis: Després d’un temps de vacances marcat per una climatologia més tardoral que estiuenca, tornem a la normalitat. Al CEO encetem l’últim trimestre de l’any posant-nos en funcionament amb una nova Junta presidida per Ramon Regí, fins ara vicepresident primer de l’entitat. Ens trobem més davant una renovació de compromís que davant d’un gran canvi, tot i que sí que pretenem definir objectius i assumir nous reptes. Voldríem que els socis tinguéssiu present que el local del CEO, al Firal d’Olot, és un punt de trobada i un lloc de reunió on podeu gestar sortides, excursions i aventures, o passar per informar-vos de les activitats que fem, o per parlar de les excursions programades per l’Àrea de Muntanya al front de la qual hi ha Josep Badosa que estarà encantat de respondre a les vostres preguntes i inquietuds. Una mica com es feia ara ja fa un bon grapat d’anys, quan del local em dèiem la Barraca i ens hi reuníem companys units per una afició comuna: La muntanya. Per tant ja ho sabeu, ens trobem a la Barraca. També ens podem trobar al Facebook o al Twitter, i consultar la web (www.ceolot.cat) o mirar les imatges que publiquem a Instagram (#ceolot). Volem mantenir-nos al dia respecte les noves eines de comunicació, per això acabem d’estrenar l’Àrea de Comunicacions i Noves Tecnologies que té com a cap la jove periodista Alba Danés. En definitiva, el que pretenem és que els qui ja sou socis us feu el CEO molt vostre,perquè ja ho és; i donar a conèixer i obrir les portes d’aquest nostre món de natura, muntanya, aventura, esport i bona companyia, a molta més gent. Quant a reptes, iniciem el mes d’Octubre amb el primer. Els

dies 4 i 5 es durà a terme la primera edició de la “Ultra Trail Trepitja Garrotxa” que a efectes de organització ha estat com una mena de cursa d’obstacles que, sota la coordinació de Paco Gil, i amb il·lusió i ganes s’han anat salvant. Esperem i desitgem que tant els participants com els molts col·laboradors que hi han treballat i hi treballaran durant el llarg cap de setmana de la cursa quedin complaguts i amb ganes de repetir. En l’ordre intern hem de bregar amb la pressió que representa per a les entitats esportives dur l’administració i la comptabilitat amb al mateix rigor que si es tractés d’una empresa. Hi ha hagut una volada d’inspeccions que s’han saldat amb el pagament d’una multa. Al CEO no ens hem escapat de la inspecció, però sí de pagar la multa. Tenim la sort de tenir un nombre de socis i una infraestructura que ens permet posar-nos al dia amb un cost, tant econòmic com en hores de feina, que fins aquí podem assumir. Una altra polèmica amb què hem de batallar és la voluntat que té el govern central d'establir una única llicència esportiva per a totes les Comunitats. És evident que no hi estem d’acord. Depenem de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, FEEC, i ens està molt bé i per res no ho volem canviar. I això ens porta a pensar en el compromís que tenim amb la nostra llengua, amb les nostres tradicions, amb la nostra manera de ser i de fer. Compromís que el món excursionista ha tingut sempre ben present. Desitgem que per aquest 9N que ja tenim tan a prop trobem a l’interior de cada un de nosaltres la saviesa i la valentia que ens permeti escollir, amb llibertat, el millor per al nostre poble.•

RECORDEU AQUESTES DATES: 7 i 8 de febrer

24 hores a muntanya LOTERIA

LA GROSSA DE NADAL

19 d'abril

XXXVIII embardissada 4

04.078 Molta sort a tots!

A C T I V I TAT

TREPITJA GARROTXA ULTRATRAIL SOLIDÀRIA 4 5 d’octubre de 2014 a Oix (Alta Garrotxa)

Els paratges de l’Alta Garrotxa seran els protagonistes de la primera UltraTrail solidària Trepitja Garrotxa organitzada pel Centre Excursionista d’Olot i amb el patrocini de Noel Alimentària en Benefici de la Fundació Albert Bosch, aportant els seus beneficis a la investigació del càncer infantil de la Vall d’Hebron.

112km/5400D+ i 63km/2900D+ una cursa virtual que els participants seran lliures de fer quan i com vulguin competint en un rànquing online. Fa més de 3 anys que es gesta la Trepitja Garrotxa, un projecte dels membres del Centre Excursionista d’Olot, evolucionat conjuntament amb entitats com la Xarxa de Senders Itinerànnia que s’ha encarregat de la senyalització del recorregut. Turisme Garrotxa ha donat suport en l’àmbit de restauració i allotjament, el Consell Comarcal de la Garrotxa qui proposa la gestió de l’impacte turístic i econòmic que pot tenir l’esdeveniment així com l’Ajuntament d’Olot amb qui s’ha signat un conveni de col∙laboració en l’àmbit de Olot 100% Esportiu. És gràcies a aquesta evolució que el projecte de crear la primera UltraTrail a l’Alta Garrotxa serà una realitat, però no podria ser-ho sense Noel Alimentària que en benefici de la Fundació Albert Bosch serà el patrocinador de la Trepitja Garrotxa. Donar valor i ajudar a la difusió conscient del territori de l’Alta Garrotxa són punts d’interès fonamental per a l’empresa garrotxina que no va dubtar a col∙laborar en el projecte.

D’esquerra a dreta: Joan Boix (Noel Alimentària), Anna Bosch (Fundació Albert Bosch), Ramon Regí (President CEO), Josep Berga (Vicepresident del Consell Comarcal de la Garrotxa, Primer Tinent d’Alcalde i Regidor Cultura Aj.Olot) Foto d’Alba Danés)

La Trepitja Garrotxa és un itinerari circular permanentment senyalitzat gràcies a la Xarxa de Senders Itinerànnia i el Centre Excursionista d’Olot. El recorregut de l’itinerari abraça tota l’Alta Garrotxa i recorre un espai d’especial protecció i interès natural. Amb 112 km de camí i 5400 mD+, passa pels llocs més emblemàtics d’una subcomarca amb una riquesa tant paisatgística com històrica que no deixa indiferent. Aquest circuit s’estrenarà el proper 4 d’octubre amb el tret de sortida de la primera UltraTrail Solidària Trepitja Garrotxa que presenta les opcions de 112 km i de 63 km, una prova que requereix unes altes capacitats per part dels corredors participants. Complint amb l’objectiu inicial del CEO el 4 i 5 d’octubre serà un cap de setmana per gaudir de l’esport extrem i l’entorn a l’Alta Garrotxa. Un cop passada la UltraTrail i com a gran aposta de dinamització de la zona aquest mateix circuit esdevindrà www.ceolot. cat

Noel en benefici de la seva fundació serà el padrí de la Trepitja Garrotxa; així, doncs, tots els beneficis obtinguts durant la cursa es destinaran íntegrament a la investigació del càncer infantil que es desenvolupa a la Vall d’Hebron. La Trepitja Garrotxa UltraTrail Solidària serà una cursa sostenible i absolutament respectuosa amb l’entorn i assumeix el compromís de preservar l'espai; no s'utilitzaran gots de plàstic als avituallaments; qualsevol corredor que sigui vist tirant brossa durant el recorregut serà desqualificat, els aliments dels avituallaments són de Km 0 i dissenyats per un nutricionista esportiu. És per tal de complir amb aquest objectiu que tots els corredors signen una carta de responsabilitats ètiques i físiques abans de participar. Des de la Trepitja Garrotxa també es vol apropar l’educació en l’esport a tots els esportistes i familiars interessats; és per això que per al dia 3 d’octubre proposem la conferència “Com sobreviure a una UltraTrail” a càrrec del preparador físic i atleta Eduard Barceló.  Programa Trepitja Garrotxa a la pàgina 10 5

secció

A M U N TA N Y

Novembre 2014 Dg

MES D'OCTUBRE

MES DE NOVEMBRE

 Dies 4 i 5: 1a ULTRA TRAIL “TREPITJA GARROTXA“ Vegeu l'apartat corresponent.

 Dissabte 1: Puig de Bassegoda Itinerari: Can Agustí de Riu, Santa Maria d'Agulles, caire de Comadells, puig de Bassegoda, pla de la Batería, corral de Principi, balmes del Cànem, la placeta Blanca i can Agustí de Riu Hores de marxa efectiva : 4 Hora i lloc de sortida: a les 2/4 de 8 de l'aparcament de Consum Dificultat: Baixa Coordinador: Josep Espunya Atenció, cal inscripció prèvia al CEO pel dinar de la castanyada a Can Agustí de Riu.

 Dies 11 i 12: Caminada pel Cadí  Itinerari del dissabte: refugi dels Cortals, coll de Pendís, coll de Tancalaporta, cim de Comabona, pic d’Aguiló, pas dels Gosolans i refugi de Prats d’Aguiló. Nit al refugi.  Itinerari del diumenge: serra dels Gats, pla de les Creus, cim de Carderenes, pic Roig, collet de la Descarga, els Estenadors, coll de Pendís i refugi dels Cortals. Hores de marxa efectiva: 5 i tres quarts. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament de Consum. Dificultat: mitjana. Coordinador: Ramon Regí. Atenció, el desplaçament és amb cotxes particulars, però cal inscripció prèvia al CEO, el refugi te les places limitades. El seu cost és de 38,50 euros a mitja pensió.  Dia 19: Serra de Montgrony Itinerari: Gombrèn, camí del santuari, font de la Mare de Déu, santuari de Montgrony, Sant Pere, el Malpàs, forat de Sant Ou, coll Roig, plans de Monacals, cingle de la Balma del Pujant, font de la Balma, coll de Pardinella i Gombrèn. Hores de marxa efectiva: 5 i mitja. Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 del aparcament de Consum Dificultat: mitjana. Coordinador: Florenci Padrosa.  Dies 25 i 26: Travessia de Banyoles a la Franja de Ponent (XI i XII). De l’Espà al coll de Port i Alinyà (Berguedà, Solsonès i Alt Urgell)  Itinerari del dissabte: L’Espà, Sorribes, pla dels Morers, torrent Forcat, torrent Fosc, cap del Verd (2282 m, sostre de la serra del Verd), coll Veís, coll de Port. Hores de marxa efectiva: 6 i quart. Hora i lloc de sortida: a les 7 de l'aparcament de Consum. Farem nit al refugi del coll de Port.  Itinerari del diumenge: Coll de Port, rasa dels Carbassers, font d’Arderic, Tossa Pelada, pedró dels Quatre Batlles (2388 m, sostre del Port del Comte), les Collades, l’Alzina d’Alinyà, Alinyà. Hores de marxa efectiva: 6. Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles. Coordinador: Ramon Feixas. Atenció, cal inscripció anticipada.

Octubre 2014 Dl

 Dies 8 i 9: Travessia de Vilaroja a Beget i Oix  Itinerari del dissabte: Vilaroja, pla Castanyer, hostal de la Muga, mas Sobirà, creu de Fusta, puig del Casso, coll del Faig de Migjorn, pla de la Muga, coll del Boix, coll de Llistonà, coll del Paré, coll de les Falgueres, pla de la Serra, puig de Comanegra, bassa de Monars, coll Ferriol, coll de Terrers, la Figuera, el Bac, collet del Sunyer, Beget. Hores de marxa efectiva: 7. Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l’aparcament de Consum. Farem nit a Beget, en plena festa de la Divina Majestat.  Itinerari del diumenge: Beget, el Bolacell, Sant Miquel de Pera, Oix. Hores de marxa efectiva: 3. Desplaçament amb autocar. Coordinador: Kim Agustí. Atenció, cal inscripció anticipada.  Dia 16: Ruta megalítica del Port de la Selva i la Selva de Mar. Itinerari: Vegeu l’apartat corresponent. Hores de marxa efectiva: 2. Sortida matinal amb opció a dinar al lloc d’arribada. Hora i lloc de sortida: les 8 de l’aparcament de Consum, o les 9 del Port de la Selva. Coordinador: Enric Carreras.  Dies 22 i 23: Serra de Montsant (Priorat).  Itinerari del dissabte: La Morera de Montsant, grau dels Barrots, serra Major, piló dels Senyalets, pi del Cugat, grau de Salfores, la Morera. Hores de marxa efectiva: 3 i mitja. Hora i lloc de sortida: a ¾ de 6 de l’aparcament de Consum o a les 6 de Sant Esteve d’En Bas. Per la tarda, visita a la cartoixa d’Escaladei.  Itinerari del diumenge: Ulldemolins, Sant Antoni, Cadolles Fondes, Sant Bartomeu de Fraguerau, mas de Soleràs, pantà de Margalef, Margalef. Hores de marxa efectiva: 5. Sortida conjunta amb el GECA Lletissonada. Coordinador: Kim Agustí. Atenció, cal inscripció anticipada.

secció

Desembre 2014 Dl

M U N TA N Y

MES DE DESEMBRE Dia 30: Torre de Murrià i puig Rodó. Itinerari: piscina de les Preses, torre de Murrià, coll de Llosassos, àrea recreativa de Xenacs, puig Rodó, volcà Recó i piscina de les Preses. Hores de marxa efectiva: 3. Hora i lloc de sortida: a les 8 de la piscina de les Preses. Dificultat: baixa Coordinador: Joan Aulinas Atenció, cal inscripció prèvia al CEO, esmorzar a Xenacs al preu de 5 euros. Cotiella (10-VIII-14)

Culfreda (9-VIII-14)

Balandrau (20-VII-14)

www.ceolot. cat

 Dia 7: Les Canals Itinerari: la Muntada, gorga del Citró, ma del Forn, canal Petita, pedró de Sant Esteve, canal Grossa, pujant d’en Llebra, camí dels Boixos, pla Ballador, canal Grossa, el Prat, gorga del Citró i la Muntada. Hores de marxa efectiva: 5. Hora i lloc de sortida: a 2/4 de 8 de l'aparcament de Consum o a ¾ de 8 de Sadernes. Dificultat: Mitjana Coordinadors: Josep Genoher i Lluis Planagumá. Dinar de costum a pla Ballador.  Dia 14: Pel serrat del Bruc Itinerari: coll d’Uria, castanyer de Sant Miquel, santuari de la Salut, estany del Coll i coll d’Uria. Hores de marxa efectiva: 4 (matinal). Hora i lloc de sortida: a les 8 al aparcament de Consum. Dificultat: Baixa. Coordinador: Ramon Benítez.  Dia 21: Pessebre al puig dels Llops. Itinerari: collada de Bracons, collet de Sant Bartomeu, font Tornadissa, collet de Clivillers, camí del pas dels Burros, camí d’en Claudi, puig dels Llops, collet de Clivillers, font Tornadissa, collet de Sant Bartomeu i collada de Bracons. Hores de marxa efectiva : 5. Hora i lloc de sortida : a les 8 de l'aparcament de Consum. Dificultat: mitjana. Coordinador: Pere Guitart. Hi haurà dinar de costum a les rodalies de la font Tornadissa.  Dia 28: 36è ESMORZAR A FINESTRES Itinerari: santuari dels Arcs, Santa Maria de Finestres i santuari dels Arcs. Hores de marxa efectiva: 3. Hora i lloc de sortida: a les 8 del santuari dels Arcs de Santa Pau o a ¾ de 8 de l'aparcament de Consum. Dificultat: Baixa Coordinador: Pep Badosa A Finestres hi haurà el tradicional esmorzar per acomiadar l'any excursionista.

M O T S AT S ENCREU 1

per Teresa de Fortuny

1 2

•

• •

4 5

7 8 9 10

•

11 12 13

•

• • •

Horitzontals

1. Tractament donat als bisbes. 2. Semblant al lliri. Excavació llarga i estreta. Iode. 3. Cinquanta. Prolongació de la neurona que condueix l'impuls nerviós. Molt excitat. 4. No conreat. Relativa al dolor i a la impotència funcional d'ossos, músculs o articulacions. 5. Favoritisme cap als parents. Abreviació de transitiu. 6. El que parla fent interrupcions i repeticions de sons, de forma involuntària. Símbol de la temperatura. Estat a l'illa de Borneo. 7. Del revés, habitatge fet de blocs de gel. Partícula elemental més de duescentes vegades més pesant que l'electró. Acumu8

•

• •

•

• •

•

lació de partícules d'aigua o de glaç. 8. Tires que, fixades als pantalons, serveixen per sostenir-los. Gram. Ruc 9. Sofre. Símbol de la resistència elèctrica. Absència de govern. Ocell. 10. Crit de la granota. De sabor desagradable com el fel. Del revés, coure. 11. Expressió que s'usa per demanar la confirmació del que es diu. Suport elàstic del matalàs. Enrere. 12. Muntanya de sorra amuntegada pel vent. Ajuntarem una cosa a una altra, de manera que aquella li serveixi de complement. 13. Erbi. Del revés, disposar formant un munt. Iode. 14. Et serviràs dels rems per fer avançar la barca. Astat. Allà.

• • •

•

• •

• Verticals

•

• •

•

1. Les que viuen en illes. Riu que desemboca a la mar Bàltica. 2. Pronom de tercera persona. Mirar de "......." significa mirar de cua d'ull. Expressar una alegria viva. 3. Hi haurà llampecs. Nitrogen. Mil. 4. Expressió usada per manifestar fàstic. Lleures. Utilitzarà. 5. Estat de maduresa. Símbol de la temperatura. Taló de la sabata. Argó. 6. Tecneci. Compost obeint un ritme. Il·lusionista (femení). 7. Loteries. Habitant d'Ucraïna. 8. Conjunció copulativa. Esplèndidament. 9. Del revés, els que fan avançar l'embarcació. Línia divisòria dels dos vessants

•

d'una muntanya. 10. La que no està malalta. Consagrar amb els olis sants. Cop a la pilota amb el peu. 11. Del revés, treball que es presenta per obtenir el grau de doctor. Despullat. Herba molt comuna en camps abandonats. 12. Occeixi. Nom de dona. Lloc de moltes eres. 13. Amper. Rèptil amb aletes del període mesozoic. Litre. 14. Caigué al mar quan el Sol li fongué les ales de cera. Malaltia caracteritzada per la proliferació de leucòcits.•

I N FO R M A C

SETEMBRE 2014

LA SALA

OCTUBRE 2014 Dg

NOVEMBRE 2014 Dg

IONS

DESEMBRE 2014 Dg

10 11

17 18

24 25

Del 26/09 al 26/10

Divendres 19/12

De l'1/12 al 31/12

Exposició de pintures

Audiovisual

Perseguint un Miratge

Exposició fotogràfica Perseguint un Miratge

Eduard Arbós Eceiza

a càrrec dels monitors i grups de joves del Centre Excusionista d'Olot.

Corresponent a la sortida al Marroc del grup de joves durant aquest mes de juny.

+ info www.ceolot.cat

+ info

De l'1/11 al 30/11 Exposició d'aquarel·les

La cara: el reflex de l'ànima De: Fina Moret i Rigola

+ info www.ceolot.cat

www.ceolot. cat

"Perseguint un Miratge" és un projecte que el grup de joves de la secció de mainada del Centre Excursionista d'Olot, han dut a terme durant el mes de juny passat. 29 joves i 5 monitors van marxar de ruta al Atlas Marroquí per a descobrir una nova cultura i viure noves aventures.

Durant tot el mes de desembre hi haurà una exposició de les millors fotografies i records que els joves van descobrir al Marroc.

El proper dia 19 podreu veure un recull de imatges i vídeos on s'explica com han trobat el seu miratge.

secció

d' ESQUÍ

Altra vegada arriben les primeres freds i els aficionats a la neu comencen a estar nerviosos esperant les primeres nevades. Una nova temporada, noves il·lusions i nous projectes. Busquem notícies de les estacions properes, algunes són el “Shangri-La” de cadascú de nosaltres. Per aquesta temporada que ara comença, Vaquèira-Beret celebra el seu 50è aniversari i anuncia nova zona d’esquí, Saumet, per a esquiadors de nivell migalt. També el canvi de la cadira “Vista a Beret” per un banc de 4 places, d’Orri a Beret. I a la Peülla, un nou embasament, per a la producció de neu. A Grandvalira, a Andorra, per als propers dies 17 a 22 de març, està programada, segons el calendari de la FIS, la Final de la Copa d’Europa d’Esquí Alpí. Nois i noies realitzaran sis descensos, quatre d’entre-

naments i dos de carrera, per la pista de l’Àliga del Tarter (esperem que aquesta vegada tot funcioni...). I per a aquests 25 i 26 d’octubre, comença a Sölden, a Alemanya, la Copa del Món d’Esquí Alpí, un espectacle de primer nivell que dura fins al març a diferents continents. A casa nostra, tenim molt per triar i gaudir en el món de la neu. Meravellosos paisatges que podem admirar amb esquí de muntanya, raquetes, esquí de pista, la modalitat de fons o nòrdic, “snowboard”, o simplement, fent una passejada pels voltants de les estacions i assaborint la contundent i reparadora gastronomia de muntanya. Utilitzar els serveis del nostre territori és potenciar l’economia del nostre país, i mantenir els nivells econòmics que a tots ens beneficiem. Com cada any, el Centre Excursionista d’Olot s’ha posat en contacte amb les

PROGRAMA TREPITJA GARROTXA 2014 • Divendres, 3 d'octubre de 2014 a Olot: A partir de les 18 h – Recollida de dorsals al local del CEO 19 h – Conferència d’Eduard Barceló “Com sobreviure a una ultratrail (i als seus entrenaments)”, oberta a tothom especialment interessant per a corredors i familiars. 20 h – Presentació i reunió informativa davant del local del CEO Passeig d’en Blay, 5. Seguidament hi haurà un aperitiu de benvinguda per a tots els corredors.

• Dissabte, 4 d’octubre de 2014 a Oix: 06.45 h – Recollida de dorsals, control de material i de dorsals a l’entrada de la zona de sortida Oix. 08.00 h Sortida de la Ultra Trepitja Garrotxa. Tot seguit sortida de la Trepitja Garrotxa Mitja. 20 h – Entrega de premis de la Trepitja Garrotxa 63 km a Oix.

• Diumenge 5 d'octubre de 2014: 12.00 h – Entrega de premis de la Trepitja Garrotxa 112 km a Oix. 10

estacions d’esquí d’àmbit català, demanant que amb la presentació del carnet de soci, ens puguem beneficiar del descompte en la compra del forfait d’esquí. Cal preguntar-ho a cada estació. Recordeu que si practiqueu de manera habitual les activitats esportives a la muntanya, sobretot a l’hivern, cal tenir seny, preparar-vos psicofísicament, millorar la tècnica –trobareu assessorament en els professionals de cada especialitat– i tenir contractada l’assegurança que s’adapti més a les vostres activitats. Recordeu que el Centre, té una pòlissa col·lectiva per a la pràctica de les activitats a muntanya durant tot l’any. Demaneu informació a secretaria. Salut per a tots i molt bona temporada de neu.

secció

MAINADA Colònies finals de MENUTS, PETITS i MITJANS

(Del 24 al 29 de juny)

Hooolaaa hoolaaa CEOLOCOS! Què us sembla si recordem com van ser aquells fantàstics dies de colònies controlats per la Júlia la Green, coneguda com a Júlia Verdugui? Tot va començar el dimarts a la tarda amb el "càsting" de tots els ceolocos participants al Reality Show of CEO demostrant les seves skills o habilitats. S’ha de dir que el veredicte final del jurat va ser de high level, realment impressionant. Unes de les skills més rellevants va ser la de plegar una camiseta amb els peus, pelar un ou bufant, acrobàcies i tombarelles, cants molt profunds... Meeting pooooooint!! Aquest era el nostre punt de trobada i on rebíem els missatges de la productora on explicava què havíem de fer aquell dia. També teníem el racó fashion on penjàvem la roba perduda; una caixa negra on podíem posar les nostres opinions, queixes, felicitacions, propostes and other things i uns missatges de la productora MGC que ens indicaven com havíem de menjar aquell meal: sense mans, sense coberts, lligats pel canell amb el del costat o amb la cama dreta per sobre de la cama esquerra del company. A més, en un plafó gegant hi escrivíem les puntuacions positives i negatives que cada grup d’habitació havia decidit. Algunes de les activitats que la Júlia ens va proposar per superar el Reality van ser un joc de descoberta, la banyada nocturna, un circuit de cotxes humans, l’ONU, cinema a la fresca amb crispetes incloses, la miniembardissada passant per controls fins a St Esteve de Guialbes, Chi kung, la megaaahipeergincama “Quin xafarranxo” amb miniproves com la pista de sabó, titius, rebolcar-nos pel fang, llepar pomes amb xocolata, afaitar globus, fer-nos rastes amb farina com els hippis, la pluja de llet... També vam ballar danses tradicionals guiats per l’experta en dancing, vam fer un moneder amb un tetrabrick i un collaret fet amb una xapa i el gran circuit d’Humor amarillo embrutant-nos de pintura i mullant-nos tant com vam poder! I, recordeu el dia al revés? Ufff! Allò va ser la booooombaa! Ens vam aixecar i vam fer el joc de nit, vam sopar a l’hora d’esmorzar, vam berenar a l’hora de l’esmorzar de mig matí, vam esmorzar a l’hora de sopar.... però quina gana que teníem a la nit! Aquell dia no tocàvem ni quarts ni hores, ja que no sabíem ni l’hora que era (potser perquè la productora ens va requisar els rellotges, jeje). I finalment, per acabar amb les supercolònies vam celebrar la Gran Gala del Reality Show of CEO, demostrant els nostres skills com a grup (amb un gran escalfament previ enmig dels aspersors). I quins fantàstics monitors que teniu! Ben segur que vàreu quedar bocabadats amb el nostre superdancing i el gran ball amb els joves que acabaven d’arribar del Marroc i els grans que venien d’Aigüestortes! Your fantastic monitors!

www.ceolot. cat

secció

MAINADA

grans! d’una bona estona vam tornar a emprendre el camí fins al refugi de Ventosa i Calvell. Era una caseta molt acollidora, tota de fusta, amb unes vistes fantàstiques! Ja per acabar la ruta, havíem d’anar del refugi fins a Caldes de Boí, on ens venia a buscar altra vegada l’autocar. Quasi tot era baixada i tothom va posar la directa fins a baix; bé: tothom, no... els monitors ens vam quedar enrere! Aquests grans ja se saben portar sols! ;) Vam arribar a Caldes on esperàvem amb candeletes l’autocar que ens havia de portar el dinar! I, és clar, vam menjar “pizzes”, que ja sembla tota una tradició de final de ruta al CEO! Que bé que es van posar! Després cap a l’autocar que ens va portar a la casa de colònies on hi havia la resta de secció per acabar tots junts la temporada!•

Hola grans! Com ha anat l’estiu? Segur que heu fet taaaantes coses que ja no us recordeu de la ruta que vam fer al juny no? No patiu, que ara en farem un petit resum! El primer dia vam arribar a Espot després d’unes 4 o 5 hores d’autocar... ja teníem ganes d’estirar les cames! Tot i que plovia una miqueta ens vam ben equipar amb impermeables i vam enfilar cap a l’Estany de Sant Maurici. Un cop allà vam dinar, va ser un dinar ràpid perquè feia un airet molt fresc. Vam continuar enfilant camí tot vorejant rius i valls precioses fins que després d’una pujada, que semblava no acabar, vam trobar el refugi d’Amitges! Allà ens van tractar molt bé i el sopar i l’esmorzar van ser boníssims! El segon dia havíem d’arribar fins al refugi de Colomèrs passant pel port de Ratera. La pujada va ser més complicadeta ja que ens vam trobar força neu i havíem d’anar amb compte i assegurar cada pas! Vam quedar amb els peus xops però el paisatge valia la pena! No era gaire tard quan ja vam arribar al Llac Major de Colomers, vam creuar la immensa presa i vam entrar al refugi just a temps per esquivar la pluja i la pedra que va caure fins a la nit! L’endemà la tempesta ja havia passat i ens vam aixecar amb un sol molt agradable, tot i així, vam quedar amb els peus ben molls, entre la neu que també ens vam trobar i l’aigua que sortia per tots els racons de la muntanya. Aquest dia el paisatge va ser més rocós, semblava tret d’una pel·lícula d’aventures! Ens vam parar a dinar en un racó arrecerat on uns feien petar la xerrada i d’altres aprofitaven la neu per baixar-hi de culs! Al cap 12

secció

MAINADA joves! Estimats joves, Quantes emocions, imatges, gustos i olors tornen en ment quan mirant dos mesos enrere, ens situem altre cop al Marroc. La meta d’una llarga i lluitada marató que hem corregut entre tots, on cada un de nosaltres ha estat essencial per aconseguir fer aquest meravellós viatge. Al llarg d’aquesta estada vam poder conèixer indrets emblemàtics com Marràqueix, on vam presenciar l’ambient intens i desordenat que la caracteritza i altrament gaudir de l'ambient càlid dels seus famosos mercats. Després d’unes hores d’autocar arribem a El Kelaa Mgouna, situat a la Vall de les Roses i d'on partirà la nostra travessia. Ens allotgem a la Kasbah Itran, una encantadora casa on ens reben amb el típic té verd amb menta i tot seguit amb un sopar magnífic, tatuatges de henna i música tradicional tocada pels que serien els nostres guies els dies següents. La travessia va iniciar-se passant per un oasi i seguint per una

“Desenterro records i moments passats sense arribar a cap conclusió concreta. No topo amb cap única paraula per descriure el que sento aquí, a l’Àfrica, altre cop. Al cap, se'm barregen sentiments contradictoris que es dediquen a cridar-se uns als altres al oblidar d’escoltar-se i alhora, a si mateixos, desconcertant-me cada vegada més. Em sembla que m’hauré de tornar a acostumar al ritme d’aquest lloc mentre dura el viatge amb cotxe.

www.ceolot. cat

part desèrtica i àrida fina a arribar a un congost on pràcticament teníem el riu a tocar dels nostres peus constantment. Cada dia veiem una part àrida, calorosa i dura però sempre seguia acompanyada de paisatges espectaculars, pobles fets amb terra i palla i àpats preparats enmig d’un oasi. Sempre acompanyats per tres mules que carregaven tot el material necessari i en més d’un cas a alguna persona si era convenient, anàvem avançant seguint aquells guies tan hospitalaris i càlids, amants de la seva terra i contents de poder-nos-la mostrar. L’ambient del grup s’unia més a mesura que els passos s’anaven sumant i els moments més difícils s’anaven superant. Malgrat que podríem continuar explicant un seguit d’anècdotes que van succeir, preferim poder dedicar aquestes línies restants a uns escrits fets pels mateixos joves al llarg del viatge que creiem que ho acaben d’explicar tot…

Un nen, fa una estona, corria al costat del nostre autobús. Com a càmera lenta he vist que em mirava dedicant-me un somriure radiant. Li he correspost. Això fa adonar-me que, segurament, mai no acabaré d’entendre el funcionament del món, la societat en general. L'espontaneïtat dels esdeveniments no em deixarà mai de sorprendre. Seguim ruta.”

secció

MAINADA

“Viatjant en un mar vermell de pobresa*, pensant en el temps sense saber l’aspecte del nostre camí. Prats tenyits d’un ros pàl· lid cerquen el misteri de petjades anònimes. El blau ric de núvols solitaris…” *Què vol dir pobresa?

“És el segon dia que estem oficialment al Marroc, el primer dia ja el vàrem començar fent turisme. Estàvem destrossats ja que vam arribar a l’hotel a les 5 de la matinada després d’haver viatjat amb avió i bus quasi tota la nit. Vam dividir-nos en dos busos i vam anar amb una guia cada un. Ens van portar als edificis més famosos i anàvem coneixent la ciutat. Realment és molt diferent de Catalunya. Quan viatges a aquests llocs i veus que nens et treuen un somriure, mentre les seves mares els obliguen a vendre coses dels 5 a 10 anys, aprens realment a valorar el que tens i veus que tens molta sort d’haver nascut on has nascut i tenir el que tenim. Allà és impressionant com t’intenten enganyar, robar o vendre de qualsevol manera, no pots baixar la guàrdia! A la plaça hi havia els encantadors de serps, agafaven la serp com si fos una 14

corda i te la intentaven posar al coll perquè t’hi tiressis una foto i així aconseguir diners. Vam estar voltant i perdent-nos pels carrers de Marràqueix fins a les 8 del vespre, hora que havíem quedat amb els monitors. Mentre esperàvem vam posar-nos en rotllana i vam començar a cantar i a jugar jocs de mans. Quan jugàvem, vam convidar nens i nenes de la plaça a jugar amb nosaltres i ens

van ensenyar jocs seus i nosaltres jocs nostres, va ser com tornar a la infància per un moment. Quan vam acabar i van venir els monitors vam sopar el menjar típic d’allà, que era boníssim, i en tornar a l’hotel vam veure com les nenes amb les quals havíem jugat s’amagaven les coses per vendre a l’esquena perquè no ens volien vendre res, havíem passat una gran tarda.”

secció

MAINADA

“Ahir vaig decidir sortir a fora i contemplar el cel. Em sembla que potser ha estat la primera vegada que puc dir que realment l’he contemplat. I mirant aquell cel fosc envaït per les febles llumetes de l’arbre de Nadal, m’he sentit una intrusa. Una intrusa connectada a una infinita xarxa de pensaments que no em pertanyien, que, com cartes anònimes, viatjaven i volaven sense rumb aparent per sobre el meu cap, navegant per l’extens mar de l’oblit. Vaig reprimir l’impuls de guardar-los, no eren cosa meva. I vaig buscar raons; que ens porten a fer això: enviar unes paraules al vent amb l’esperança que, d’una manera o altra, arribessin al lloc esperat tot i no saber ben bé amb qui parlem. La curiositat em va trucar a les portes de la ment, volia entendre el perquè i això em va portar a provar-ho. Vaig fer lliscar altre cop els ulls fins al cel fosc i, passejant-los per aquella mena de laberint misteriós, de sobte em vaig aturar a observar amb atenció una sola estrella, una sola.”

braç. Hi tinc el braçalet de cuir de la ruta al Marroc, el quart i últim braçalet del CEO. Però el portaré amb orgull, i cada cop que el miri pensaré en vosaltres, que heu estat com la meva família durant ni més ni menys que 9 anys. I també pensaré en aquest viatge, el més impressionant que he fet mai. Un viatge on he conegut tant el caos gairebé absolut com el paradís més perfecte i, finalment, un viatge on m'acomiado del CEO. Estic molt contenta d’haver compartit aquests anys amb vosaltres. Moltes gràcies!”

“Estem aterrant, això s’acaba. Fa una estona, quan hem passat l’estret de Gibraltar, i hi ha hagut un moment en que es veia Àfrica i Espanya alhora, ha estat impressionant. Ara sobrevolem Espanya, sembla maca des d’aquí dalt; ni es veu la contaminació, ni la injustícia, ni la desigualtat que hi ha en realitat. Canvio el punt de mira i em miro el

www.ceolot. cat

secció

MAINADA

Kasbah Itran

Riu!

Última posta de sol

Kasbah de Aït Benhaddou 16

2.0 VISITA'NS AL WEB www.ceolot.cat

segueix-nos! CentreExcursionistaOlot

piula'ns @ceolot

@ceolot

etiqueta'ns

#ceolot

Busca les nostres rutes a

Les teves

a la neu!

Visites a hores concertades. Sense esperes!

bicistarres@telefonica.net www.ceolot. cat

Carrer Sant Tomàs, 4 - 17800 OLOT - Tel. 972 26 98 00

L'experiència de més de 50 anys en el món de l'esquí

SERVEI A DOMICILI

C/ SANT RAFEL, 27 TEL. 972 261 070 OLOT

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d'Olot? Informa-te'n: ceo@ceolot.cat

www.ceolot. cat

7 i 8 de febrer

19 d'abril

24 hores a muntanya

XXXVIII embardissada

A l'estanc i papereria de la plaça del Carme a més de tabac, premsa i revistes, material de dibuix i per oficina, tenim servei de fax i fotocòpies.

OLOT - SANTA COLOMA e-mail: font@base.net www.fontesports.com www.ceolot. cat

secció

MAINADA

Tots perseguim un miratge, Marroc 2014

Ja fa un bon grapat de dies que cada cop que em trobo algú, sempre em pregunta si ja ho tinc tot a punt, doncs la veritat és que no. No vull marxar sense abans agrair tot el que he après, el que he viscut i tot el que he fet gràcies al CEO i la Secció de Mainada. És difícil saber per on començar, ja que 10 anys donen per a molt, però sense els nens/es i nois/es de la Secció de Mainada, res no hauria tingut sentit. Gràcies a tots vosaltres per deixar-me ser el vostre monitor, gràcies pels milers de somriures, alegries i alguna altra trapelleria que m'heu ofert. Gràcies per fer-vos grans al meu costat, per deixar-vos ensenyar, i encara que no ho sembli, gràcies per fer-me créixer i ensenyar-me. Gràcies per confiar en mi mentre buscàvem rutes alternatives, per tenir paciència quan només faltaven 10 minuts i sobretot per caminar al meu costat perseguint miratges. Realment vosaltres sou la màgia, sou els millors nens/es del món...i sempre sereu els meus nens i nenes! Els monitors! Són la clau de tot, ells tenen la il·lusió i les ganes per fer i crear l'inimaginable. Són el motor que no s'atura i fan que la roda continuï girant malgrat les adversitats. A tots els monitors/es amb els quals he treballat, moltes gràcies! Gràcies per creure en mi i ajudar-me a tirar endavant la secció. Per treballar incansablement i donar el millor de vosaltres. I també gràcies per aguantar-me en els moments difícils i entendre'm a l'hora de dir les coses. Continueu creixent i fent créixer amb la mateixa vitalitat, i sobretot gaudiu moltíssim d'aquesta feina! Una feina que es paga amb la millor moneda que hi ha, els somriures! Pares i mares, són infinits els agraïments! En primer lloc per confiar any rere any en la feina dels monitors, per deixar-nos endur els vostres petits tresors i fer que acabem formant part de la seva educació. A tots els papes i mames moltes gràcies per compartir els vostres fills/es, ha estat un plaer veure'ls créixer! També vull donar les gràcies a tots els membres de la junta que han confiat en tot moment en la Secció de Mainada, i ens han donat totes les facilitats per poder ser autosuficients. Gràcies per creure en la mainada com el futur del centre, no patiu que tard o d'hora ho serem!

www.ceolot. cat

“Quan marxis, que tot el que deixis siguin les teves petjades, i tot el que t'emportis siguin els teus records”

Si fa 10 anys m'haguessin explicat tot el que faria, el que viuria, la gent que coneixeria, els llocs on estaria, els moments que compartiria i el que acabaria significant el CEO per mi... segurament m'hagués estirat dels cabells. Per això ara que començo un nou camí que no sé on em durà ni què m'aportarà, ara, només us puc desitjar el millor dels millors, i un cop més, gràcies per tot! Dani mainada 17

RA C CO L · L A B O

IÓ

Xevi Casamitjana i Mercè Espunya

Un tresc a Ladakh

Caminar a Ladakh es fer-ho al mig de Gompas (monestirs tibetans) Chortens (petits monuments budistes) i manis (murs de pedra amb escriptures de caràcter religiós). Tot el país respira budisme tibetà i per això Ladakh es coneix com el petit Tibet. La capital, Leh, és una ciutat d’uns 30,000 habitants amb molt de turisme de motxilla i plena d’agències organitzadores de trekkings. Es fa difícil escollir-ne una. Nosaltres ho vam fer per internet i ens vam decidir per Footprints Himalaya, recomanada al llibre Trekking in Ladakh de Charlie Logan (*). D’entre els diferents possibles trescs escollim el Markha valley, un dels més populars, tant per la varietat dels seus paisatges com per la seva proximitat a Leh. El tresc creua un pas de 4950 m (Ganda La) i baixa per unes espectaculars gorges fins a Markha valley. Aquesta vall, d’uns 60 km de llargada, és totalment inaccessible amb vehicle i només s’hi pot arribar caminant o amb mula. Després segueix el riu Markha passant per petits poblets amb els seus gompas abans de remuntar el Gongmaru La de 5200 m d’alçada. Tot i que sabíem que el tresc de la vall de Markha és molt popular, no trobem mai aglomeracions d’excursionistes. De caminadors n’hi ha de moltes menes: des dels que fan home stay i s’allotgen en cases particulars, fins als que, com nosaltres, viatgem amb mules que ens porten tot l’equipament al damunt. També hi ha grups formats per excursionistes de diferents nacionalitats que s’han conegut a l’inici de la caminada, grups que s’han format al país d’origen i grups, com el nostre, format per cinc persones: els que signem aquest article, el guia –cuiner, un ajudant i un muler. Nosaltres vam fer el tresc amb 7 dies. A continuació us fem una petita descripció d’aquesta meravellosa caminada : 1 dia: Zinghen- Rumbak (unes 4 hores). Sortim de Leh amb un tot terreny al matí i amb poc més d’una hora arribem a Zingchen un petit llogaret on s’acaba la pista de terra que hem seguit els darrers quilòmetres. Aquí ens trobem les 6 mules i el muler que ens acompanyaran en la nostra travessa. Comencem a pujar fins a arribar a Rumbak un poblet de poques cases, la majoria són home stays. Acampem a 3800 m d’alçada. 18

2 dia: Rumbak- Camb base del Ganda La (unes 4 hores). Després de desmuntar el campament i esmorzar pugem fins a Yurutse i visitem aquest petit poblet. Aquí ens trobem amb 2 excursionistes anglesos que ens sorprenen perquè es porten ells sols tota la seva càrrega. Continuem pujant fins a 4870 m, al camp base del pas de Ganda-la, que haurem de fer el dia següent. Cal dir que notem els símptomes de l’altitud que fan difícil dormir bé a aquestes alçades 3 dia: Camp base del Ganda La- Skiu (unes 8 hores). Després de creuar el pas de Ganda La, proper als 5000 m ens espera una llarga baixada fins al poble de Skiu. Passem per unes gorgues on les pedres tenen colors sorprenents. Fa molta calor i no apreciem prou el paisatge. Sovint ens trobem les tea tent on podem reposar forces. També ens creuem amb mules que transporten càrrega, ja que com hem dit abans, aquest és l’únic mitjà de transport de que disposen els habitants d’aquestes contrades. 4 dia: Skiu- Markha (unes 8 hores) Remuntem el riu Markha mentre passem per poblets on els seus pocs habitants encara conserven l’estil de vida tradicional d’aquestes contrades i ens saluden amablement. Arribem a Markha, poble pintoresc, on a més del Gompa on viu un sol monjo, hi trobem un fort en ruïnes i una escola

CO L · L A B O

RA C I Ó

per als pocs nens de la vall. El monjo del Gompa ens explica que el monestir pertany a l’ordre Drukpa , també anomenada dels barrets vermells, en contraposició als Gelugpas o barrets grocs, ordre a què pertanyen els seguidors del Dalai lama.

d’arribar als seus corrals. D’aquestes cabres se n’extreu la llana per fer els famosos teixits de pashmina que es venen a les botigues de Leh. La nit a Nymaling és la més freda del tresc i també aquí ens costarà de dormir a causa de l’alçada.

5 dia: Markha-Thachungtse (unes 8 hores). Sortint de Markha ens trobem una tea tent portada per un grup de dones de la vall que ofereixen la possibilitat de dutxar-se amb aigua calenta. Cal dir que el llarg del tresc només et pots banyar al riu ja que als llocs d’acampada no hi ha mai els típics lavabos que ens trobaríem en un país occidental. Únicament hi ha latrines en un estat força precari. Alguns grups d’excursionistes, que viatgen amb una categoria superior a la nostra disposen de “tendes wàter”. Després de passar per Hankar i contemplar unes magnífiques vistes del Kang Yaze (6400 m) arribem a Tchachungtse.

7 dia: Nimaling- Shang Sumdo (unes 9 hores). Llarga etapa que conclou al poblet de Shang Sumdo on acampem. El pas del Gongamru- La, (5200 m), el punt més alt de la nostra caminada és un dels moments estrella. Aquí ens trobem amb altres grups de caminadors i ens felicitem efusivament entre nosaltres. Ara ja només ens queda una llarga baixada fins a Shang Sumdo. L’endemà ens recollirà el 4x4 de l’agència que ens tornarà a Leh.

6 dia: Tchachungtse -Nimaling (unes 5 hores) .Aquesta etapa ens portarà fins a Nimaling (4730 m). Aquest llogaret està format per unes grans planúries de pastura on viuen uns pocs pastors de cabres que cada tarda les baixen de les muntanyes per guardar-les als corrals. Som testimonis de la baixada d’aquests ramats i de la seva dificultat en passar un estret pont que creua el riu abans

www.ceolot. cat

Han estat 7 dies caminant per uns paisatges molt abruptes on les roques tenen uns colors molt vius i la vegetació hi és escassa. Prop de 100 km i uns 4000 m de desnivell de pujada. Segurament hi ha pocs llocs on es pot caminar tants dies sense veure vehicles de motor, i aquestes valls de l’Himàlaia en són un exemple. Una experiència totalment recomanable.• (*) Trekking in Ladakh Charlie Loran , Trailblazer publications.

CIÓ A R O B A L · CO L

per Enric Carreras Vigorós i Josep Tarrús Galter Membres del GESEART- Grup Empordanès de Salvaguarda i Estudi de l’Arquitectura Rural i Tradicional

Fotografies de Josep Agustí Prat

LA RUTA MEGALÍTICA DELS DÒLMENS DELS SECTORS DE LA PALLERA I DE LA MORA El Port de la Selva/La Selva de Mar, Alt Empordà. I- L’Itinerari pas a pas. Dels envolts propers al mas de la Pallera se segueix per l’antic poble de Santa Creu de Rodes fins al monestir de Sant Pere de Rodes. Allí, vorejant l’edifici es baixa fins a l’aparcament on comença un sender que baixa pel serrat de la Guerra, al final del qual i per la carretera s’arriba a Mores Altes. En aquest punt, es continua per la carretera fins a l’indret, als vessants de migdia del puig Dijous, on un sender baixa en fort pendent per la Mora fins a retrobar de nou la carretera, en la part inferior, vora l’inici de la pista que mena a l’antiga Horta d’en Cervera. Aqui finirà aquesta travessia d’uns quatre km que haurà comportat unes dues hores de marxa efectiva.

1-Paradolmen de la Pallera/Roca Galera (El Port de la Selva)

El seu nom li va donar el Geseart després de la seva redescoberta l’any 1985, en relació al mas proper de la Pallera i a l’antic nom que va donar Josep Antoni de Nouvilas, a finals del s. XIX, al paratge on es troba situat quan parlava d’un dolmen “al terme de la vall de la Selva, en el territori anomenat de Roca Galera”. Manuel Cazurro Ruiz, l’any 1912, diu que li indicaren l’existència d’un dolmen a Roca Galera però no ho pogué comprovar. Pere Bosch Gimpera i Lluís Pericot García el varen buscar sense fortuna l’any 1923. Cinto Solanelles, guarda de Sant Pere de Rodes, el va mostrar a la família Agustí l'any 1972. El Geseart li va dedicar una fitxa en el seu llibre sobre el megalitisme de l’Alt Empordà l’any 1988. Es tracta d’un paradolmen format per una cambra semiartificial adossada a un aflorament de pissarra, un corredor estret i un túmul que cobria el conjunt del monument. La seva orientació és al sud-oest (190 ± 5 º). No hi ha notícies que s’hagi excavat mai. Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi, publicada l’any 2002 (pàgs.645-648). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 502 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM (E-50) són les següents: x=513028 m, y=4686656 m.

2- Dolmen de la Pallera (El Port de la Selva) El seu nom li va donar el Geseart per la seva proximitat al mas d’aquest nom, després d’esser identificat per Josep Tarrús el 27 d’agost de 1986 anant d’excursió a Santa Elena i Sant Pere de Rodes acompanyat de Miquel Casas Tarrús i Jaume Tarrús Chinchilla. El fort incendi sofert per aquest sector el juliol de 1986 va facilitar la 20

descoberta. Anteriorment, l’any 1985, Pau Mercader veí del poble de Pau acompanyà membres del Geseart (Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero) vora el mas de la Pallera on, segons deia, coneixia un dolmen sense coberta. L’indret on Pau Mercader el creia recordar, quan de petit hi entrava dins, havia estat llaurat per Icona. Havia trobat en una paret a la vora del dolmen una destral de pedra polida que va vendre per una pesseta a un senyor de Figueres. Després de cercar-lo infructuosament en aquell indret, amb el terreny molt transformat per les llaurades, el donàrem per desaparegut. El Geseart el cita en el seu llibre sobre el megalitisme de l’Alt Empordà l’any 1988. Es tracta d’un sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal curta i passadís estret. La seva orientació és al sud-oest (210 ± 5 º). No hi ha notícies que s’hagi excavat mai. Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi, publicada l’any 2002 (pàgs.567-570). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 494 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM (E-50) són les següents: x=513118 m, y=4686697 m.

3-Dolmen de Mores Altes-I (El Port de la Selva) El seu nom actual li va donar Joan Garriga Pujol l’any 1952. Aquest autor coneixia ja l’existència del proper dolmen de Mores Altes-II i per això parlava d’aquest com a dolmen de Mores Altes-I. Potser Josep Antoni de Nouvilas s’hi referia quan a finals del s. XIX esmenta l’existència d’un dolmen “en la cumbre de la montaña de San Pedro de Roda”. Devem, però, la seva descoberta a Eugeni Rius del Port de la Selva que també el va excavar. La noticia fou publicada en el diari “La Vanguardia” el 18 de juliol de 1934 (p.4) on és citat amb el nom de dolmen de “Moreres Altes” amb dues fotografies, una feta en el decurs dels treballs d’excavació i l’altraamb el monument ja excavat. Segons aquesta notícia el nou dolmen “permanecia oculto bajo una densa capa de tierras pizarrosas”. Isidre Macau Teixidor en el seu treball del 1934, publicat el 1935, inclou una ressenya i una fotografia d’aquest monument. En el text l’anomena Mores Altes i en el peu de la fotografia Morera Alta. Comenta que va ser descobert per Eusebi Rius i Antoni Costa que emprengueren pel seu compte l’excavació i informa que abans d’aquesta “restava cobert de pissarres i esbarzers”. No va obtenir gaires informacions dels excavadors i no sabia si s’hi va fer cap troballa. Val a dir que quan un de nosaltres (Enric Carreras) a principis dels anys 80 del segle passat va parlar amb Eugeni Rius no va poder esbrinar res de nou en referència al monument i als possi-

CO L · L A B O

bles materials recuperats i va tenir la impressió que hi va haver algun enfrontament amb Antoni Costa i potser també amb Isidre Macau en relació al protagonisme d’atribució de la seva descoberta, excavació, primera notícia i publicació. Lluís Pericot García l’any 1950 pensa que aquest dolmen ressenyat per Isidre Macau és en realitat el de la Taula dels Lladres i no l’inclou en la seva llista de megàlits. Joan Garriga Pujol el 1952 en publica una primera planta i una fotografia; també un croquis sobre els gravats de la coberta i dues fotografies d’aquesta. Anys després, el 1979, Lluís Esteva Cruañas pensa que potser és inèdit donat que les persones que l’acompanyen el coneixen com a dolmen de “la Goita”. Aquest nom ocasionarà confusions posteriorment en Àngels Casanovas i Romeu que el 1986 l’anomena “Pla del Dijous o de la Goita”. El Geseart li va dedicar una fitxa en el seu llibre sobre el megalitisme de l’Alt Empordà l’any 1988. Es tracta d’un sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal llarga i passadís estret. La coberta està profusament decorada amb cassoletes unides per reguerons, formant un motiu complex, amb dos cruciformes i un halteriforme. No sabem si aquesta coberta amb els seus gravats estava coberta o no pel túmul abans de l’excavació del 1934 feta per Eugeni Rius i Antoni Costa. La seva orientació és al sudest (150 ± 5 º) . Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi, publicada l’any 2002 (pàgs.571-576). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 249 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM (E-50) són les següents: x=515254 m, y=4686941 m.

4-Dolmen de Mores Altes-II (El Port de la Selva) El seu nom li va donar indirectament Joan Garriga Pujol l’any 1952, tenint en compte que es trobava a pocs metres del dolmen de Mores Altes I. Aquest autor va esmentar la presència d’un dolmen inèdit a tocar el de Mores Altes-I però no hi posà nom directament ni en publicà cap dibuix ni fotografia. Membres del Geseart, Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero, juntament amb Genís Pinart Fernández i Jaume Quintana Llauneta, el localitzaren novament en una prospecció realitzada el 16 de gener de 1983.El Geseart el cita en el seu llibre sobre el megalitisme de l’Alt Empordà l’any 1988 i s’hi refereix com a dolmen de Mores Altes II. En aquells moments se’l considera força destruït, però una vegada netejat pel mateix Geseart el juny de l’any 1995 va aparèixer més sencer del que semblava, encara que molt arranat. En aquella ocasió, s’hi va observar un forat profund, producte d’una excavació clandestina. A finals del 1986, ens havia arribat la notícia que Emilia Solà, estiuejant del Port de la Selva, hi havia recollit un ganivet de sílex a inicis dels anys 80 del passat segle, però no aconseguirem localitzar-lo. Es tracta d’un sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal llarga i passadís estret. La seva orientació és al sud-est (120 ± 5 º). www.ceolot. cat

RA C I Ó

Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi, publicada l’any 2002 (pàgs.577-581). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 247 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM (E-50) són les següents: x=515246 m, y=4686957 m.

5-Dolmen de la Mora (La Selva de Mar)

El seu nom, que es correspon amb el paratge on es troba, li fou donat per Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero, membres del Geseart, quan el varen descobrir acompanyats de Jaume Quintana Llauneta el 16 de gener de 1983 mentre prospeccionaven aquell paratge. El Geseart el cita en el seu llibre sobre el megalitisme de l’Alt Empordà l’any 1988. Es tracta d’un sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal curta i passadís estret. La seva orientació és al sud-oest (190 ± 5 º). No ha estat mai excavat científicament. Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi, publicada l’any 2002 (pàgs.589-592). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 165 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM (E-50) són les següents: x=515601 m, y=4686663 m.

6-Dolmen de la Taula dels Lladres (La Selva de Mar) Aquest monument va ser identificat per Romuald Alfaràs Aloy, en una data desconeguda, anterior a l’any 1886 o bé per Esteve Trayter Colomer en data també desconeguda. Tant Alfaràs com Trayter en varen fer un dibuix i si el del primer va ser publicat posteriorment, el del segon era desconegut i només fou publicat per nosaltres el 2010. Va ser Artur Osona Formentí qui va publicar per primera vegada el març de 1886 aquest dolmen amb el dibuix d’Alfaràs de qui diu que l’havia “reconegut i descobert”. Artur Osona l’havia visitat l’octubre de 1985. En el seu escrit en fa una descripció, amb mides i situació, i l’anomena 21

RA C CO L · L A B O

IÓ

Taula dels Lladres, nom que ve, segons diu, perquè alli els malfactors es repartien “el producte de llurs criminals empresas”. Manuel Cazurro Ruiz, l’any 1908, va publicar aquest monument amb el mateix dibuix d’Alfaràs, quelcom retocat i amb una primera planta, també d’Alfaràs. Va seguir els apunts d’Alfaràs, que s’havien dipositat al Museu Arqueològic de Barcelona i d’on malauradament varen desaparèixer posteriorment. Amb aquest treball de Manuel Cazurro s’havia iniciat sempre la bibliografia sobre aquest dolmen, però ara sabem que no és així i que Artur Osona l’havia publicat 22 anys abans (per tota aquesta qüestió vegi’s Enric Carreras i Josep Tarrús, El dolmen de la Taula dels Lladres (La Selva de Mar). Qui el va trobar primer?, dins Farella, Revista de Llançà, núm. 30, maig 2010, p.47-50). El mateix Manuel Cazurro, que entremig l’havia visitat, el torna publicar l’any 1912 amb una nova planta i una primera fotografia. Pere Bosch Gimpera i Lluís Pericot García el visitaren l’any 1923. No el varen excavar però en feren una nova planta que Lluís Pericot

inclou en la seva tesi de l’any 1925, i dues fotografies que publicarà més tard, el 1931. Aquest mateix autor l’any 1950, en la revisió de la seva tesi de l’any 1925, torna publicar la planta anterior, i es pensa que el dolmen que Isidre Macau anomena Mores Altes és també, en realitat, la Taula dels Lladres. Aquest error va causar força confusió posteriorment. També publica una fotografia del dolmen destruït tal i com es veu actualment. Per noticies que recollírem fa molts anys entre veïns de la Selva de Mar sabem que el dolmen va ser parcialment desmuntat a causa d’una aposta feta l’any 1939 entre alguns individus anònims. La imatge publicada el 1950 per Lluís Pericot i la presa el 1924 per Manuel Genovart (disponible a l’Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya) demostren que aquest desgraciat fet s’escaigué 22

en tot cas entre aquestes dues dates. Joan Garriga Pujol el 1952 en publica una nova planta i per primera vegada esmenta els gravats de la coberta, dels quals inclou un dibuix i una fotografia. L’any 1979 Lluís Esteva Cruañas el cita de passada i comenta que Lluís Pericot no cita els seus gravats, però no esmenta Joan Garriga a qui no deu conèixer. Potser aquest autor el visità conjuntament amb el de Mores Altes, que ell anomena “la Goita” i va pensar que aquest darrer podia ser inèdit, car, seguint Lluís Pericot, segurament associava Mores Altes amb la Taula dels Lladres. L’any 1983, Jordi Barris Duran el cita en el seu article sobre els gravats de l’Alt Empordà. Posteriorment, Àngels Casanovas Romeu el 1986 publicarà els gravats de la coberta. El Geseart li va dedicar una fitxa en el seu llibre sobre el megalitisme de l’Alt Empordà l’any 1988. Es tracta d’un sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal llarga i passadís estret. La seva orientació és al sud-est (170 ± 5 º). Josep Tarrús el va incloure en la seva tesi, publicada l’any 2002 (pàgs.583587). Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 133 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM (E-50) són les següents: x=515688 m, y=4686695 m.

7-Abric de Pedracoberta (La Selva de Mar) Aquest abric i les seves inscultures eren coneguts de Jaume Quintana Llauneta que les mostrà a membres del Geseart (Enric Carreras i Miquel Dídac Piñero) quan el 16 de gener de 1983 prospeccionaven aquell paratge. Es troba 30 metres a llevant del dolmen de la Taula dels Lladres. Aquell mateix any 1983 Jaume Quintana va citar l’aflorament amb el nom de “Cova de Pedracuberta”. Comenta que “hi ha unes pedres molt grosses al seu davant que sembla que son caigudes del sostre, cosa que ens indueix a pensar sobre si en temps remots era molt més gran del que ara és.” No esmenta els gravats (vegi’s Jaume Quintana Llauneta, La toponimia de la Selva de Mar, dins Annals de l’IEE, vol. 16, Figueres 1983). En la fitxa que el Geseart va dedicar al dolmen de la Taula del Lladres en el seu llibre sobre el megalitisme de l’Alt Empordà l’any 1988 ja s’hi comenta que les inscultures d’aquest monument “formarien part d’un conjunt ritual més extens, que s’estén principalment vers la penya de Pedracoberta.” Josep Tarrús en la seva tesi, publicada l’any 2002, l’inclou (pàg.847) en el Grup de la Mora (Port de la Selva/Selva de Mar) i informa (pàg.584) que “a pocs metres a l’est del dolmen de la Taula dels Lladres hi ha una roca amb abundants cassoletes”. El nom Pedracoberta s’havia aplicat en època medieval a algun dolmen, com per exemple la Creu d’en Cobertella a Roses (“Pedre Co-

perte” i variants, anys 1214 i 1233) o al del Coberturat o Coberturada a Cornellà de Conflent. És possible, doncs, creure que aquest topònim podia haver designat antigament el dolmen de la Taula dels Lladres,

CO L · L A B O

abans del nom actual més modern. El maig de 1995 el Geseart, amb la col.laboració d’un dels seus membres (Benjamí Bofarull), va dibuixar els gravats de les cobertes dels dòlmens de Mores Altes-I, de la Taula dels Lladres i de l’abric de Pedracoberta. Aquest darrer va quedar inèdit fins avui. En una superfície plana presenta un conjunt d’unes 34 cassoletes de diverses mides algunes d’elles lligades amb reguerons formant halteriformes. Segons les dades extretes d’un GPS, la seva altitud és de 135 m s.n.m. i les seves coordenades geogràfiques UTM (E-50) són les següents: x=515706 m, y=4686718 m.

II- El sectors de la Pallera i de la Mora i els seus monuments prehistòrics. Des de finals del segle XIX, gràcies als escrits de Romuald Alfaràs i de Josep Antoni de Nouvilas, aquests sectors de la Pallera i de la Mora eren coneguts pels estudiosos com a zones amb presència de dòlmens, ja sigui segura (Taula dels Lladres, 1886) o probable (Mores Altes-I, paradolmen de la Pallera). De fet, però, per a la confirmació de l’existència de Mores Altes-I caldrà esperar a l’any 1934 (E. Rius i A. Costa), mentre que el de Mores Altes-II no serà esmentat de passada fins al 1952, quan J. Garriga ens parla per primer cop dels gravats de la coberta de Mores Altes-I i de la Taula dels Lladres. Les síntesis de M. Cazurro (1912), I. Macau (1934) i de Lluís Pericot (1925, 1950) no aportaran cap novetat en aquests sectors. La darrera embranzida en el coneixement d’aquests monuments megalítics del Port de la Selva i la Selva de Mar vindrà de la mà del Geseart, ja als anys 80’ del segle XX. Aleshores s’incorporen el dolmen de la Mora (1983), l’abric amb cassoletes de Pedracoberta (1983), es redescobreix el dolmen de Mores Altes-II (1983), es localitza finalment el paradolmen de la Pallera (1985) i es descobreix el nou dolmen de la Pallera (1986). Els darrers 28 anys no han aportat nous monuments ni excavacions modernes, però sí estudis que han remarcat l’interès d’aquesta zona, en especial per la presència de dòlmens amb gravats sobre la coberta de la cambra. Tots els dòlmens d’aquests sectors són sepulcres de corredor antics, de cambra trapezoïdal curta o llarga i corredors de paret seca, més o menys llargs. D’aquests passadissos el més ben conservat és el de Mores Altes-II, segurament perquè va romandre pràcticament inèdit fins a l’any 1983. Es tracta, doncs, de tombes megalítiques de finals del IV mil·lenni aC, bastides durant el neolític final. Les seves orientacions respecte al nord magnètic, preses sobre l’eix que va de la capçalera interna al corredor, s’agrupen majoritàriament vers els quadrants sud-est i sud, entre 90-180º. En alguns casos, la similitud de les seves orientacions (Mores Altes-I a 150º SE i Mores Altes–II a 120º SE; Taula dels Lladres a 170ºSE i La Mora a 190º SO) ens fa pensar que potser es tractava petites necròpolis, més o menys contemporànies, formades per grups de dos o més monuments, tots propers geogràficament i relacionats amb hàbitats a l’aire lliure que devien d’estar a les valls immediates del peu de la muntanya (Selva de Mar). En canvi, el dolmen de la Pallera (210º SO), amb una orientació clarament al sud-oest, força diferent de les altres, ens invita a deduir que pertanyia a una necròpolis d’una altra comunitat, juntament amb el paradolmen de la Pallera, o bé que va ser construït en un altre moment cronològic. L’orientació del paradolmen de la Pallera (190º SO) no la considerem rellevant, donat que ve força obligada per la composició natural de la cambra. En tot cas, sí que és interessant la presència d’un túmul frontal en aquest monument que protegeix el corredor d’accés, tal com veiem en altres paradòlmens de l’Alt Empordà (Cau Conillers d’Espolla) o del Baix Empordà (Pedra sobre Altra a Tossa de Mar). De totes maneres, cal insistir en el fet més destacable d’aquest sectors, en concret el de la Mora, són les cobertes amb gravats de la Taula dels Lladres i de Mores Altes-I. Es tracta de retícules de cassowww.ceolot. cat

RA C I Ó

letes i reguerons, que a Mores Altes-I incorporen dos antropomorfs cruciformes. Semblen destinades al vessament de líquids -libacionssobre les cobertes de les tombes, segurament en el transcurs de les cerimònies fúnebres o commemoracions dels difunts allí enterrats. Aquestes dues cobertes amb gravats s’assemblen a la coberta de la cista amb túmul de la Vinya d’en Berta (Pau), descoberta i destruïda l’agost de l’any 1931 en construir un pou sobre el seu túmul. La magnífica coberta de feldspat marmori blanc d’aquest importantíssim monument megalític va quedar reduïda a la meitat a cops de mall i actualment se’n desconeix el parador. Aquesta cista de la Vinya d’en Berta tenia també gravats antropomorfs més complexos (sobretot signes en phi) en la seva llosa frontal nord, que actualment deu ser dins del pou excavat pel pagès. Es coneixen d’antic altres cobertes amb gravats (cassoletes, reguerons, antropomorfs cruciformes) a l’Alt Empordà, en especial les dels dòlmens del Barranc d’Espolla o Comes Llobes de Pils a Rabós d’Empordà. Igualment, són ben conegudes a les comarques veïnes nord-catalanes del Rosselló (Creu de la Llosa i Serrat d’en Jacques-II a St. Miquel de Llotes; Coll de la Llosa a Casafabre; Cementiri dels Moros a Bula d’Amunt) i també a les del Conflent, Fenolleda i Alta Cerdanya. En aquestes mateixes comarques d’una i altra banda del Pririneu Oriental i també al Baix Empordà es coneixen multitud de roques a l’aire lliure amb gravats similars als que veiem sobre les cobertes o lloses dels dòlmens. Tots aquests gravats, motius complexos o simples cassoletes, que retrobem en alguns menhirs (els Palaus d’Agullana, Puig ses Forques i Mas Mont a Calonge, Pla de les Pruneres a Mollet del Vallès), esteles aïllades (Pla de la Calma al Montseny, Vallès Oriental; Passanant a la Conca de Barberà) o bé reaprofitades en la construcció de dòlmens (Reguers de Seró a Artesa de Segre), conformen el repertori de l’Art Megalític, molt proper a l’Art Esquemàtic contemporani (IV-III mil·lennis aC) que es pinta o grava sobretot a les coves i abrics de la Catalunya del sud i de ponent. Els monuments megalítics dels sectors de la Pallera i de la Mora queden dins de la ruta que puja cap a St. Pere de Rodes des del Port de la Selva de tots ells, potser l’únic ben conegut per tots els excursionistes és el de la Taula Lladres de la Selva de Mar. Els altres són pràcticament desconeguts per gairebé tothom encara avui dia, malgrat que els més recents foren descoberts ja fa gairebé 30 anys. Aquest itinerari hauria de servir per a esmenar aquesta situació i fer conèixer aquesta interessant àrea del megalitisme de l’Alt Empordà, una de les poques de Catalunya on es poden observar dòlmens amb les cobertes plenes de gravats neolítics.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA • Tarrús Galter, Josep (2000)- Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l’Albera, Serra de Rodes I Cap de Creus (Alt Empordà, Rossellò i Vallespir Oriental. Diputació de Girona. En aquesta publicació s’inclouen totes les referències bibliogràfiques dels monuments citats al text d’aquest article.

P R E GÓ FESTA DEL ROSER DE LLIURONA 2014 Hola a tothom, En primer lloc voldria adreçar una salutació a les autoritats, als organitzadors que fan possible que aquesta festa se celebri any rere any, per a la gent que han nascut aquí i els seus descendents, per als avantpassats que van viure i treballar aquestes terres, i per a tota la gent que estima aquest indret, així com també per als nous estadants, que són els que mantenen Lliurona ben viva, i que sigui així per molts anys. També voldria donar les gràcies a en Pere per pensar en mi per fer el pregó de la Festa del Roser d’enguany, la qual cosa m’honora, tot i que no sé si estaré a l’alçada, ja que els pregoners dels anys anteriors eren gent de carrera i jo tan sols tinc els estudis primaris. Quan jo anava a estudi eren els anys de la postguerra i, com sabeu, era l’època en què la nostra llengua fou anul·lada per imposar-nos la “lengua del imperio”. No he anat mai a classes de català i el poc que sé, amb totes les meves mancances, l’he après jo sola llegint, ja que sóc una lectora empedreïda. Crec que es oportú que em presenti, una servidora és descendent de l’Hostal de l’Arç. La meva mare era la quarta filla de la Dolores i en Tià. La tia Maria era la gran, per tant la pubilla, i es va casar amb en Miquel de Tortellà, l’escloper; la tia Matilde, a Can Toni de Maià; la tia Pepa, a Can Tià d’Albanyà, i la meva mare la Conxita es va casar a Les Escaules, que és on vaig néixer jo, encara que part del meu cor sigui de Lliurona, indret que tinc sempre en el pensament, i per últim la Tia Pilar, que es va casar amb en Quimet de Ca la Lores d’Albanyà, i vivien a Figueres. Des de la meva infància, i més concretament des dels 8 mesos, que no vaig faltar a la festa del Roser i a la de Sant Andreu, hi vaig passar, també, altres temporades. Des dels records més llunyans, he fet aquesta costa des d’Albanyà primer a collibè, després a les alforges dels matxos de bast, i ja de més grandeta caminant muntanya amunt, esbufegant i reposant. Quan érem al casal de la Parada em donaven beguda per emprendre l’últim tram, delerosa i immensament joiosa de pujar a la casa dels avis a la meva estimada Lliurona. Quan érem a dalt de la collada, allà començava la gran meravella, ja sentíem els esquellots de les vaques i els 24

bous pasturant pausadament, aquelles manades de cavalls i poltres brincant pels prats. El grandiós ramat d’ovelles i cabres que, d’aquí on estem, unes passes avall, tancats a la cleda, hi passaven les vesprades i les nits d’estiu. En contemplar aquell espectacle, tenies la impressió de trobar-te en un altre món, tal era la bellesa d’aquest indret. Ja distingíem les primeres cases, els nostres peus trepitjaven el Serrat, érem a unes passes de l’Hostal, algú ja avisava de la nostra arribada. Això, el que no ho ha viscut, no ho pot entendre; l’alegria es desbordava i sortien tots a rebre’ns: l’oncle Miquel fins i tot deixava la tasca dels esclops. Allò era increïble, tots nosaltres traspuàvem felicitat. Avui dia aquest valors ja són història, el tarannà d’aquella gent s’ha esfumat per sempre. Qui no coneixia la Dolores de l’Hostal? aquella bona dona que va passar per la vida de puntetes, sols per fer el bé, tan fràgil com era, però tan forta moralment i espiritualment. Farà un parell d’anys una persona que potser avui es troba entre nosaltres em digué: “Així tu ets una néta de la Dolores! quina dona més extraordinària, bona i caritativa! A casa nostra som 7 germans i ella ens ajudà a tots a entrar en aquest món”, i un fill de les Arcades que ho va sentir digué “Aquella dona era una santa!” Quan sents això et fa sentir cofoia d’haver tingut una àvia que, després de tants anys, encara sigui recordada amb tanta admiració. Des del meu record: la vida per aquests viaranys, set o vuit dècades enrere, era duríssima. El treball al bosc, tallant els arbres a cops de destral, era molt feixuc, però la llenya i el carbó eren seva subsistència d’aquella gent. L’aparició del petroli i, més tard, del gas ho desmantellà tot; els ramaders, ja que els millors guanys sempre eren pels propietàris, i els masovers es cansaren d’aquesta vida. I les famílies hagueren d’emigrar, i el poble quedà tristament abandonat. Com veieu, l’emigració no ve pas d’ara. Als anys 50 els lliuronencs ja la patiren de debò. Seguint parlant del temps reculat: des de la casa dels avis admiràvem la Massanella neta i esplèndida, la tossa d’Espinau, el poblet, tot era com un pessebre vivent, Ca la Petronilla, que també era Hostal, amb la Laura i en Quim, els últims estadants del poble. Les cases dissemina-

P R E GÓ

des: Can Vim, Can Perusa, Can Iglesies, Can Delòs, Cal Rosset, Cal Ferrer, Cal Minaire, Can Pau, el serrat dels Pins, l’Armadà, la Roca, i alguns altres que en aquest moments no em vénen a la memòria. Les masoveries com el Casalot, on anàvem a rentar la roba amb la cosina Lola. El Caritg, on amb l’enyorada cosina Palmira anàvem a comprar la llet, entràvem a l’era amb aquell bé de déu d’aviram, i les oques ens perseguien però nosaltres corríem més que elles; les Arcades, amb aquell estol de criatures, els Trulls, Can Bosch, amb l’amiga Telena, que per mi és com una més de la família. L’Olivera, la Clopera, la Cirera, Puig Balí, propietat dels meus avis, el Soler, el Planells; de tots ells he tingut el privilegi de conèixer-ne alguns dels habitants. Avui en dia molts d’ells ja no estan entre nosaltres. Fou la màgia d’aquesta muntanya i la seva gent la que em va inspirar a escriure el meu primer poema l’any 93 dedicat a Lliurona; just avui compleix 21; anys, el vaig titular “Enyorança”, no hi podia posar un mot més adient als meus sentiments. De les festes, què n’he de dir? Que eren increïbles! 3 dies de sarau. L’últim dia amb en Fonso i el seu acordió. Aquí s’aplegava gent de molts indrets. No els importava caminar 2, 3 o fins 4 hores, això era el de menys, la qüestió era anar a la festa. Els músics sempre eren els de Tortellà, que fins i tot s’havien de sortejar entre ells a qui li tocava, per la senzilla raó que tots volien venir a tocar a la festa de Lliurona. Recordo el malaguanyat Alfons Sabaté, primer de criatura, quan feia de vocalista, i de més grandet començà amb la trompeta i el violí, amb què més tard arribà al llistó més alt; acabà tocant amb les millors orquestres del país, l’última de les quals, la gran orquestra Maravella. Era curiós, vèiem els músics arribar al pla de can Vim amb la mula al davant que portava els instruments, i ells caminaven al ritme de l’animal; ja havien reposat forces a can Bosch, que els convidaven a fer el toc. Des de l’Hostal albiràvem els corriols talment com una processó de gent. Ara aquest paisatge no existeix, no se’n pot gaudir per la immensitat d’arbres gegants que ens priven de la seva meravella. www.ceolot. cat

Això no passava abans, ja que els treballadors del bosc s’esmerçaven perquè tot fos net i estassat. Deixaven només els plançons i els arbres petits. A l’Hostal les vesprades eren una festa. Allà s’aplegaven els treballadors, uns feien la partida, altres jugaven al dòmino, i alguns simplement feien petar la xerrada. Després anaven a dormir a la pallissa, ja que molts eren de molt lluny com Banyoles, Crespià, Lladó i d’altres llocs. Us contaria moltes anècdotes viscudes, però no ho faré, per no cansar-vos; sols us recomano que llegiu el llibre “Pessics de Lliurona”, que allà està tot molt ben explicat i documentat. He intentat amb 10 o 15 minuts fer una pinzellada dels meus records viscuts en aquest indret, fins a la seva decadència. La meva mare m’havia contat que quan ella era petita, ara estic parlant de fa un segle, els Nadals eres magnífics: els pastors i rabadans del Caritg feien l’ofrena d’un xaiet degudament abillat per a la misa del gall; era molt i molt bonic. Tenien rector i vicari, que els ensenyaven a cantar cançons i recitar versos. I la gran decepció que tingué el poble fou quan es perderen les eleccions municipals en què la guanyadora fou Bassegoda. Tot fou gràcies a l’amo de Can Nou, que, a cavall de la seva euga blanca, manant els seus treballadors, que eren molts i alguns ni tan sols eren d’aqui, guanyaren les eleccions, amb el gran astorament i disgust dels lliuronencs per la pèrdua del municipi després d’haver-ne gaudit tants anys. Com podeu comprovar el frau és cosa normal en el nostre món. I ara per acabar recordar-vos que d’aquí a poc, a casa nostra hi haurà un esdeveniment molt important; que no ens falli el seny i, com diu la cançó de Lluís Llach, “Que tinguem sort, que tinguem molta sort”. Us desitjo una bona diada de la festa del Roser, i fins un altre any si Déu vol, i moltes gràcies per haver-me escoltat, per la vostra atenció i per la vostra paciència. Lola Baró Delòs

RA C CO L · L A B O

IÓ per la Colla del dissabte

TRAVESSIA NOCTURNA DEL CADÍ El divendres 11 de juliol sopem al refugi de Gresolet. Som 13 excursionistes de la Colla del dissabte i ens queda molta feina per fer, ni més ni menys que la travessia nocturna de la serra del Cadí, des del coll de les Bassotes fins al poble de Cornellana. Per una vegada la sobretaula és breu; aviat agafem els automòbils per pujar al punt de sortida de la caminada, mentre les nuvolades de tarda es van desfent. Arribem a les Bassotes (1873 m) amb la darrera claror del dia, però ben aviat ens il·luminarà una esplèndida Lluna Plena. Ens acomiadem dels companys de l’equip d’intendència, que tornen a dormir a Gresolet i ens recolliran demà a Cornellana, i encetem la travessia quan falten cinc minuts per les 10 de la nit. La pujada a la serra Pedregosa no és gens feixuga, malgrat les dreceres que conviden a retallar les llaçades d’una antiga pista. Deixem de costat el Comabona i anem directament al pas dels Gosolans (2430 m); hi fem una breu aturada, mentre contemplem el vistent enllumenat dels pobles ceretans. Seguim per la serra dels Cortils cap al pas de la Roca Plana (2329 m). Allà dubtem entre pujar al pic del Cabirol o continuar pel GR 150.1, però tard o d’hora tots acabem al sender. Ens enfilem al pas del Cabirol, trepitjant el terreny més inestable i desagradable de tota la travessia, i assolim el pic de la Costa Cabirolera (2605 m). Són dos quarts de 2 de la nit i al mateix cim hi fem una aturada més llarga; el vent és molt fluix i ens podem arrecerar amb facilitat. Mentre fem beguda provem d’endevinar els pobles del Berguedà, el Solsonès i l’Alt Urgell, molt més esparsos que no els ceretans. Des del cim seguim cap al colls de les pregones canals del Cristall (2520 m), de l’Ordiguer i del Quer, que ratllen la cara nord del Cadí. Mig adormits pugem cap al Vulturó, sostre de la serra, però deixem el cim de costat; faldegem la sortida de l’espectacular Canaló i baixem al coll de la Canal Baridana (2504 m). Més enllà ens enfilem al puig de les Gralleres (2617 m) i seguim cap al coll de la canal del Toll. El GR flanqueja el pic de les Tres Canaletes per la banda de migdia, però en arribar a una cruïlla el deixem i tornem al cim de la serra. Alguns no volen pujar més cims, però aviat assolim el vèrtex de la Torre del Cadí (2559 m), magnífic mirador de la Seu d’Urgell. Són les 5 de la matinada i encetem la davallada enmig de

Text i fotos: Kim Agustí 26

Coll de les Bassotes.

dubtes sobre l’itinerari a seguir. Sortosament encertem la direcció correcta i ho celebrem amb una nova aturada al prat Sobirà. Encara és de nit, però la Lluna no ens ha abandonat ni un sol moment. Baixem al portell de Cadí (2389 m) i seguim cap a ponent, fins a trobar una vella carretera que assoleix el cim de la serra. Deixem de costat el cap de la Fesa i seguim per la pista cap al pla dels Gosolans (2016 m), retallant les llargues llaçades per bones dreceres. Els lladrucs d’uns gossos, sorpresos per la nostra presència, tan matinera, trenquen un silenci de moltes hores. Anem a cercar la Canal i encetem un descens molt pendent per una estreta tartera; l’estima per les sabates marca el ritme de cadascú al llarg de la baixada. Al capdavall arribem al tranquil poble de Cornellana (1325 m); passegem pels seus carrerons i anem a la font. A dos quarts de 8 del matí donem per acabada la travessia i pocs minuts més tard ens reunim amb els companys que han dormit a Gresolet. Aviat tots som al voltant d’una taula molt ben assortida. Alguns veïns, sorpresos, s’aturen i conversen amb nosaltres. S’ho hauran cregut, que acabem d’arribar de l’altra punta del Cadí?•

Horaris de la travessia nocturna Del coll de les Bassotes al pas dels Gosolans

1 h 47 min.

Del pas dels Gosolans a la Torre del Cadí

4 h 45 min.

De la Torre a Cornellana

2 h 10 min.

Recorregut

25,4 km

Desnivells de pujada

1328 m

La Canal de Cornellana.

CO L · L A B O Jaume & Rosa

RA C I Ó

GR-99. CAMÍ DE L’EBRE DIVUITENA ETAPA

LODOSA – SAN ADRIÁN

Indústria consevera.

Dimarts, 13 de setembre de 2011. Desprès de 15 mesos continuem la caminada per l’Ebre, aquest dia el dediquem a l’aproximació al lloc de sortida, amb aquesta combinació: TEISA fins a Barcelona, TAV fins a Saragossa, tren regional de Saragossa a Féculas de Navarra. Sortim d’Olot a tres quarts de dotze i arribem a Lodosa a les dinou i vint. L’estació, com recordareu, està a uns 3 quilòmetres de la població, la nostra intenció era de trucar a l’hotel i que ens enviessin un taxi, però també baixaren una parella que tenien un familiar esperant-los, no cal dir que molt amablement i amb insistència ens portaren fins a la població, això que portava el cotxe força carregat amb eines del camp. Anem a l’hotel, el mateix de l’altra vegada l’Hotel Mazo i per esperar l’hora de sopar anem a fer uns beures i un tomb per la població, l'església està oberta i estan celebrant una missa, hi ha força gent. El dimecres 14 comencem la caminada, sortim a dos quarts de nou, només de començar i encara dins la població una indústria conservera familiar, “Conservas Perón” té el portal aixecat i un matrimoni ja grandet està elaborant conserves del típic pebrot “del Piquillo”; les comercialitzen amb aquest eslògan “De la mata a la lata”. Fem fotos i ens expliquen el procediment. Ara sí, ja retrobem les marques i, resseguint l’Ebre, continuem el camí del GR; tot encarant a la presa de “Sartaguada”, variats conreus ens

Ermita de Santa Cruz. www.ceolot. cat

acompanyen, d’espàrrecs, carxofes, pebrots; al cap de poc a la nostra esquerra s’aixequen les ruïnes de la “Torre de Rada” antiga construcció medieval ubicada sobre un promontori, el camí es torna més àrid i alguna serpota està reposat al sol. Al costat del riu discorre el canal de Lodosa; caminem fins a trobar el pont que traspassa la carretera N-6221, aquest el passem per sota per una pista que deixa a la riba esquerra la localitat de Sartaguda però no hi entrem; aquí hi ha una cruïlla on enllacen dues etapes del GR, la 18-1 que és la que fins ara seguim, amb la 18, que serà la que continuarem; ha calgut fer aquesta combinació per problemes d’allotjament. Portem uns 5 quilòmetres. Bé, canviem de riba i a caminar s’ha dit. Trobem unes instal·lacions per agafar aigua per als conreus i aprofitem per refrescar-nos, perquè el sol escalfa de debò, també l’àrea de picnic de “La Arboleda”; ara el tram és asfaltat per canviar a terreny terròs fins al meandre del “Ramillo”, desprès deixem a l’esquerra l’assut de “la Ribera” que serveix per al funcionament de la central i on s’han generat alguns illots poblats de vegetació. Les hortes i els fruiters, en especial els préssecs embolcallats un a un, perers, vaja, de tota mena, estan a la nostra esquerra i el camí segueix molt vora riu, el terreny de cultiu es va estrenyent ja que apareixen parets guixoses, lloc on es troben vestigis d’habitacles excavats a les parts toves de les guixeres; un nou meandre i estem al “Soto de Veguilla”; aquí hi ha un tancat amb toros de lídia. Comença una forta pujada, encara que curta, que amb la calor es fa feixuga, pujada que ens porta a l’ermita de “Santa Cruz”. Abans d’acabar la pujada trobem un senyor que no va pas amb roba de treball sinó més aviat mudat, una vegada superada la pujada a l’entorn de l’ermita hi ha una gran esplanada i força gent, cada vegada més gent, resulta que fan el final de la festa del poble, com una tornaboda -diríem nosaltres-, l’ermita està oberta i preparen la celebració de la missa; durant aquesta es fa la benedicció d’unes galetes anomenades “Triangulos Tostón” que al final son repartides entre els fidels. A fora unes barbacoes preparades per fer-hi unes bones rostides. Aquesta ermita fou restaurada l’any 1974 pel rector Don Vicente Izalbe Gorosquieta, ja que estava destruïda i cremada. Com que no tenim pas cap pressa, hi ha alguna ombra i la gent són molt amables, ens quedem a la festa. Ens conviden de les

Les barbacoes. 27

RA C CO L · L A B O

IÓ

Panoràmica des de Santa Cruz.

seves cuites, del seu cafè amb gotes (o gotasses). Fou molt bonic, en guardem un bon record. Queden una mica astorats en saber el que fem i ens volen acompanyar al final de l’etapa amb cotxe, perquè argumenten que fa molta calor i que és un moment, uns 8 quilòmetres, peró nosaltres refusem que la invitació i sobre un quart de cinc reprenem la caminada, els dos primers quilòmetres corresponen a la pista que va a la població d’Andosilla, població que és la que celebra la tornaboda a llaor de la “Virgen de la Cerca”. Al cap poc un dels que estan a la festa passa amb el cotxe i es para i torna a insistir a portar-nos; nosaltres que no, deuen pensar que ens falta un bull (i potser no els falta raó). La calor cada vegada és més forta, trobem un camp d’oliveres que té el regadiu en funcionament i aprofitem per refrescar-nos i descansar a l’ombra una estona. Ara la baixada és molt pronunciada i entrem en una zona de vinyes, on algunes ja comencen a tenir les fulles vermelloses, i així entrem a San Adrián, lloc on conflueixen les etapes 19 i 19.1; demà pensem continuar per la 19.1. Aquesta població té l’església antiga de San Adrián amb torre del segle XVIII; en el seu casc antic, restes d’un castell, i també les coves de “Ega”, situades en una paret sobre l’Ebre. Aquestes coves no les visitarem pas. Es creu que els romans que van passar per aquestes terres, per estratègia militar, van edificar aquí una ciutadella. La localitat va sorgir a partir d’una primera edificació que segons es té constància, va ser un monestir, en honor de San

El dinar. 28

Adrián. Aquest monestir va passar després a ser l’església parroquial. En ell es va realitzar el lliurament de les relíquies que la reina Urraca va donar al seu Abat per, (segons es descriu en una llegenda) haver recuperat la vista després de resar amb gran devoció al sant, aquest fet va donar lloc a les festes patronals que se celebren el 25 de juliol, anomenades “festes de les Santes Relíquies”. Al segle XVII, Carles II crea el marquesat de San Adrián, a favor de Don Joaquín de Magallón Beaumunt; aquest títol es reforça més endavant amb el de “ Ricohombre” i ja el 1802 el seu titular és immortalitzat en una pintura de Goya que es troba al Museu de Navarra. Després de la irrupció del liberalisme al segle XIX, el marquesat deixà de tenir importància encara que en l’aspecte econòmic la seva incidència és notable fins al segle XX, en què la família era propietària de la central elèctrica i unes 50 finques. L’administrador Fructuoso Muerza les deixà en arrendament als camperols del poble. Igualment va tenir presència econòmica i relació amb la vila la família Zalduendo de Caparroso que va arribar a posseir tants béns com els que posseïa el Marquès. Joaquín de Marichalar va ser qui des del palau que porta el seu nom, administrà els béns de Zalduendo. La població actual de Sant Adrià es distribueix per la plana al voltant de la nova església inaugurada l’any 1968. El municipi, ara, és un complex industrial important. Actualment compta amb uns

San Adrián.

CO L · L A B O

Comença la baixada.

RA C I Ó

L'Ebre i les vinyes.

6.300 habitants. Ens encaminem a l’hotel reservat “Hostal Ochoa” C/. Delicias, 1. Tel. 948 67 09 14 habitació i esmorzar 43 euros, setembre 2011. La caminada d’avui, amb molta calor, ha estat de 22,600 quilòmetres amb una marxa efectiva de 5 hores 22 minuts.

Fruiters i parets de guix.

Serpotes. www.ceolot. cat

Elaboració del piquillo. 29

RA C CO L · L A B O

Desnivell

Mapa

IÓ

Els conse lls de la q

No estic pas grassa, és que no tinc ben resolts els equilibris entre la cultura i la natura. La cultura de la moderació i la natura de la gana.

uiss a s à v ia

Això que en diem felicitat és trobar la distància justa amb les coses i les persones. El plat a prop i l'amo lluny.

Vols anunciar la teva empresa, negoci o esdeveniment a la revista del Centre Excursionista d'Olot?

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Informa'te-n:

ceo@ceolot.cat

www.ceolot. cat

I L L E N Q U E S • O D E R

L I • R E U L L • R I U R E

L L A M P E G A R A • N • M

U I X • O C I S • U S A R A

S A O • T • • T A C O • A R

T C • R I T M I C • M A G A

R I F E S • U C R A I N E S

I • R U M B O S A M E N T •

S R E M E R • • C A R E N A

S A N A • U N G I R • X U T

I S E T • N U • A G R A M •

M A T I • E V A • • E R A L

A • I C T I O S A U R E • L

• I C A R • L E U C E M I A

SOLUCIÓ

ens veiem al facebook!