Centre Excursionista d'Olot núm. 223 - 2023

L'ENTREVISTA

ENTREVISTA A PERE RIFÀ

Coordinador de 24 hores a muntanya i vicepresident

Quina ha estat la teva trajectòria?

Quan tenia quinze anys vaig participar en algun curset d’esquí del CEO i feia excursions amb els escoltes. A partir del 2004 vaig començar a fer marxes populars i al cap d’un any vaig decidir que m’agradava fer excursions amb el centre.

Un dia vaig demanar si podia fer algun servei i se’m va proposar ser vicepresident 3r.

Quina és la teva relació amb el CEO?

Des que em van dir de ser membre de la Junta he estat sempre membre d’ella. En una primera etapa vaig estar col·laborant amb la Volta pels Volcans i en una segona etapa vaig començar

amb les 24 Hores a Muntanya on hi porto dotze anys. Al principi feia d’ajudant, però després em vaig fer coordinador. El fet d’anar fent edicions és un repte per trobar itineraris que tinguin al·licient, a més de ser una manera de relacionar-me amb tota la gent que hi participa.

A més, he estat vicepresident amb en Ramon Regí i ara estic de vicepresident amb l’Albert Rubirola.

Quantes edicions has fet de les 24 hores a muntanya?

Des del 2011 fins a l’actualitat; per tant 11 edicions menys els 2 anys de COVID-19. Tot i que no sempre he estat coordinador. Els 2 primers anys estava de col·laborador.

Com descriuries les 24 Hores a Muntanya i què destacaries d’elles?

Els que fan tot el recorregut de les 24 Hores a Muntanya és tota una aventura i una prova de resistència. Els que la fan a trossos és com una excursió més. Normalment, els que ho fan a trossos ho fan durant la llum del dia, però un dels atractius de les 24 Hores a Muntanya és caminar durant la nit. Originàriament, estava pensat ser una caminada nocturna; és per això que es fa durant els dies de l’any que tenen menys hores de llum perquè la major part de la caminada sigui nocturna.

Personalment caminar durant la nit m’agrada molt pel silenci, i la tranquil·litat de caminar amb la llum de la lluna plena.

Què és el que més t’agrada de formar part del CEO?

A més de gaudir de l’excursionisme fins ara també m’ha agradat poder-hi participar amb temes organitzatius. M’agrada implicar-me amb la Junta i poder aportar. Una cosa que se’m dona bé és l’organització, i ara ens implicarem amb l’organització amb l’Aplec. També el que m’atrau molt és conèixer els itineraris que fem, les excursions i saber coses d’elles.•

El fet d’anar fent edicions és un repte per trobar itineraris que [...]

ACTIVITATS

24 HORES A MUNTANYA

La pandèmia ens va fer anul·lar l'edició de les 24 Hores l'any 2021 i a última hora l'any 2022. És per això que encarem l'edició de 2023 amb moltes ganes i el que havíem preparat per l'any passat miràrem de realitzar-lo els dies 4 i 5 de febrer que és la primera lluna plena de l'any després de Nadal i Reis. Aquesta serà doncs l'edició 39a de les 24 HORES A MUNTANYA que, repeteixo, es farà els dies 4 i 5 de febrer.

Se sortirà des de la BEUDA i l'arribada serà a LLANÇÀ, en modalitat travessia com l'anterior edició.

El recorregut, a falta de confirmar horaris de les etapes recorrerà els següents municipis:

Beuda- Albanyà, passant per la Mare de Déu del Mont, amb una durada d'unes 6 h, un avituallament a prop de Lliurona i un petit refrigeri a Albanyà.

Continuarem fins Sant Llorenç de la Muga, en una etapa curta de 2 h, al final d'etapa menjarem, com de costum, macarrons.

L'etapa de ben sopat tornarà a ser llarga, unes 8 hores, sortirem de Sant Llorenç passant per Boadella, Biure d'Empordà, Vilarnadal, i Garriguella. En aquesta etapa ja haurem canviat de comarca i de paisatge. Pel camí farem un parell d'avituallaments, caldo calent i cafè amb llet i coca, per acabar esmorzant a la Cooperativa de Garriguella. Aquest últim tram seguirem molta estona un canal d'aigua.

L'última etapa passarem per la Valleta i acabarem de baixar fins a Llançà. En primera instància voldríem arribar fins a la platja. S'estima una durada de 4 h per arribar a les 14:00 h del dia 5 de febrer.

Aquesta etapa s'acabarà amb una arrossada, com toca quan anem a marina.

Es calcula que el recorregut tindrà uns 70 km i 2000 m de desnivell positiu.

Hi haurà un servei d'autocars des de Beuda que traslladaran als participants que vulguin començar cada etapa i s'emportarà als que vulguin plegar. Els horaris s'hauran donat a conèixer per la web del Centre.

La sortida és a les 2 de la tarda del dissabte, 4 de febrer. Sortirem puntuals i els que arribin tard a la sortida hauran d'esperar-se fins a la següent etapa.

En acabar de dinar a Llançà caldrà estar pendent d'agafar el bus que ens portarà a Beuda on haureu deixat els cotxes.

Les inscripcions es poden fer per Internet, en la web del Centre que ho haurà habilitat. Es podran fer inscripcions presencials en el centre els últim dia. No es podran fer en el mateix punt de sortida el mateix dia.

Repetint el de cada any insistim que la caminada és en règim d'acompanyament perquè l'itinerari no està marcat i que cal seguir els guies. És important anar tan junts com sigui possible. Es procurarà anar a un ritme adequat per tothom, però tampoc anem de passeig. L'objectiu és fer les etapes en un temps establert per no endarrerir la següent i anar coordinats amb el transport d'autocars.

Si alguna persona es endarrereix molt, a criteri dels coordinadors de la caminada se li demanarà que no continuï amb la següent etapa per no fer anar malament a la resta si no es veu en cor de seguir el ritme.

Els avituallaments són molt senzills i es procura que n'hi hagi per a tothom pel que es demana que només s'agafi el que toca per cadascun, i, ja es podrà repetir un cop hagi passat tothom. Es recomana de portar els complements que creieu necessaris, així com aigua suficient.

Recordem que cal anar amb l'equipament adequat segons el temps que fa per aquestes dades de l'any a més de la previsió d'impermeable o protecció per la pluja. També recordar la necessitat d'una llanterna o llum frontal amb les piles a carregades.

Igual com cada any donem les gràcies per avançat als ajuntaments i col·laboradors que ens ajudaran a realitzar les 24 Hores d'enguany.

Esperem que tinguem una bona lluna encara que vol dir que a l'Empordà potser bufarà la tramuntana.•

per Pere Rifà - Cordinador de les 24 hores

ACTIVITATS

LA POCATRAÇA ISARD ATAC TORNA A VALLTER

La Pocatraça, una de les curses més emblemàtiques de l'esquí de muntanya gironí, va nàixer el febrer de 1999 a Vallter de la mà del Centre Excursionista d'Olot amb la col·laboració de l'Skí Club Camprodon. L'abril de 2009 es va traslladar a Núria, on la cursa s'ha disputat ininterrompudament (excepte per la pandèmia i algun any per falta de neu) fins a l'abril de 2022.

En aquest any, els organitzadors del CEO, malgrat la magnífica acollida que sempre hem tingut de l'estació de Vall de Núria, vàrem decidir posar-hi punt final. Les

causes d'aquesta decisió han estat diverses: el canvi climàtic (mai saps si tindràs prou neu), la poca participació dels corredors, la gran dispersió de les curses... però, el motiu principal és que els anys han anat passant i ens hem anat fent grans sense saber trobar el relleu necessari i allò que abans fèiem amb molta il·lusió i entusiasme, darrerament ens costava més. Ho fèiem per esma, com una mena d'obligació. I la Pocatraça sempre havia estat plantejada com una diversió.

Així les coses, després d'anunciar als grups de WhatsApp amics la nostra decisió, qüestionada per diversos socis del CEO encapçalats per l'Albert Soler, el CEO va rebre la trucada de l'Skí Club Camprodon, representat per en Joan Reyné (tres vegades guanyador de la Pocatraça), que insistia en la idea que de cap manera podia desaparèixer la millor cursa d'esquí de muntanya del Pirineu Oriental.

El final d'aquesta història ha estat un final feliç. Les dues entitats s'han posat d'acord per coorganitzar la Pocatraça que, a partir d'ara, passarà a nomenar-se Pocatraça Isard Atac Memorial Esteve Soler i se celebrarà a Vallter (a petició de l'Skí Club Camprodon que, de fet, coincideix amb la dels socis dissidents del CEO). La idea és sumar el saber fer (know how) del CEO a l'hora d'organitzar la cursa amb el coneixement del territori (les muntanyes que envolten Vallter) que tenen els esquiadors de muntanya de Camprodon.

A més, a l'Skí Club Camprodon aquest acord li encaixa de ple amb el seu projecte "Territori d'Isards" que ja inclou una prova de BTT i una altra de cursa de muntanya. La Pocatraça ha estat la cirereta que li faltava al pastís.

Per aquesta "joint venture" s'ha creat una comissió organitzadora (que s'anirà ampliant) formada per Albert Rubirola (President del CEO i director de cursa de les deu darreres edicions), Francesc Monells (President de l'Skí Club Camprodon), Albert Soler (CEO) i Joan Reyné (SCC).

Així doncs, la XXII Pocatraça Isard Atac Memorial Esteve Soler es celebrarà a Vallter el 19 de març de 2023 i dirimirà el Campionat de Catalunya individual d'esquí de muntanya. També se celebrarà la cursa popular Sant Bernat, ja en la seva sexta edició.

Esperem que aquesta nova etapa que emprenem plegats sigui plena d'aventures i de coneixences i que el camí ens sigui ben llarg.•

per Centre Excursionista d’Olot i Skí Club Camprodon

ACTIVITATS

XLV EMBARDISSADA

Fa uns quants anys, quan imaginàvem el futur, el món que ens venia al cap, era un lloc ple de tecnologia i robots que estarien treballant al nostre servei per tal que nosaltres poguéssim gaudir de la vida sense preocupacions... Doncs bé, sembla que aquest món s'ha esfumat i estem més a prop de ser la nova "Cuba Europea" amb racionaments de combustible i tornar a la tracció animal com a mitjà de transport, ja que no hi haurà petroli per tots... tant si passa com si no, sempre ens quedarà l'EMBARDISSADA.

Si, efectivament, aquest any 2023 tornem, fem quaranta-cinc anys i portem alguna sorpresa! Per començar sortim de Camprodon per primera vegada en tota la història d'aquesta prova. La idea d'aquesta edició és anar a "l'Alta" Alta Garrotxa al punt més oriental d'aquest territori que no és ni més ni menys que Montfalgars (1.612 m).

Algú pot pensar que això no té res a veure amb l'Alta Garrotxa, ja que aquesta muntanya està més a prop de Molló, Coll d'Ares i Camprodon que no pas de la Garrotxa. Doncs bé, no sempre ha estat així.

Quan Beget era un municipi garrotxí (fins al 1969), el seu terme arribava fins al cim d'aquesta muntanya. Actualment, tot i pertànyer a Camprodon (Ripollès) les aigües de Montfalgars continuen baixant cap a Beget i per això creiem necessari donar a conèixer aquesta part més alta de l'Alta Garrotxa.

El recorregut oferirà unes vistes privilegiades de l'Alta Garrotxa, el Pirineu i la Catalunya del Nord (altrament dit l'Altre Costat).

Hem d'agrair a l'Ajuntament de Camprodon la seva bona predisposició a acollir aquesta prova, ja que amb la quantitat de persones que es mouen per fer-la, tenir un bon camp base és imprescindible.

En fi, excursionistes ja sabeu més o menys què us toca el dia 16 d'abril de 2023. Tant si veniu a peu, com amb carro de cavalls, cotxe de combustió interna o vehicle elèctric, aneu-vos calçant les botes que se us gira feina!

Bona caminada a tothom!•

ACTIVITATS

EL 45è APLEC EXCURSIONISTA

Durant el proppassat estiu vàrem rebre la visita d'una delegació del CEC (Centre Excursionista de Catalunya), encapçalada per l'Emili Rissech, en la qual ens varen proposar de coorganitzar el 45è Aplec Excursionista dels PPCC amb ells, que ja l'havien demanat i aconseguit d'organitzar-lo.Les raons que ens varen donar perquè havien triat la possibilitat de fer-lo a Olot i coorganitzar-lo amb nosaltres varen ser el nostre entorn privilegiat (Pirineus Orientals, Alta Garrotxa, Collsacabra i PNZV de la Garrotxa) i la importància (dos mil socis) i el dinamisme del nostre centre excursionista.L'Aplec és un esdeveniment que reuneix excursionistes d'arreu del nostre domini lingüístic. Aquests aplecs afavoreixen la coneixença de l'entorn natural en un ambient de solidaritat i germanor a més de l'apropament a la cultura, la història, la idiosincràsia i els monuments de cada territori.Després de valorar-ho i parlar amb l'Ajuntament i Turisme Garrotxa vàrem dir que sí. De fet, ens ve de gust ensenyar els nostres molts tresors als companys excursionistes d'arreu que comparteixen la nostra llengua i a tots aquells que vulguin venir, parlin el que parlin, sempre que vinguin amb el cap i el cor oberts. Portar mil persones a Olot durant quatre dies és un repte que esperem superar amb l'ajuda de tothom i per això hem obert a la nostra pàgina web un espai per als voluntaris.Durant aquests quatre dies de l'Aplec es duran a terme diferents activitats com ara: excursions de muntanya (més de vint), cursa d'orientació, activitats d'escalada, excursions familiars, exposicions, rutes culturals, xarrades i espectacles musicals, a més dels sopars de foc de camp i el de cloenda.Els dies 3, 4, 5 i 6 de desembre una delegació dels centres excursionistes vàrem anar a Alcoi al 44è AEPPCC on vàrem presentar la nostra candidatura i vàrem rebre la bandera de l'Aplec de mans del Club Excursionista d'Alcoi. També vàrem participar en la plantada de l'arbre, en aquest cas un fleix valencià, que simbolitza "el poble que s'escampa de Fraga fins a l'Alguer i de Guardamar a Salses...".Nosaltres vàrem portar, perquè l'arbre creixi, una miqueta de greda dels nostres volcans.•

TREPITJA GARROTXA SOLIDÀRIA 2022

Més de 500 corredors i corredores han celebrat la vuitena edició de la Trepitja Garrotxa durant el cap de setmana del 22 i 23 d'octubre, un cap de setmana on el temps ens va acompanyar de bon grat esdevenint una de les millors Trepitja Garrotxa en aquest aspecte. El programa de la prova ha constat de cinc recorreguts: 84 km, 53 km, 23 km, 13 km i 8 km (cursa addicional per cadets). Dissabte es van dur a terme les dues proves de modalitat més llarga, la Ultra i la Trail. Ambdues proves permeten gaudir de paratges emblemàtics de l'Alta Garrotxa com són: el Puig Ou, el Puig de les Bruixes, el Comanegre, Sant Aniol d'Aguja, Beget i Talaixà.Aleix Toda Mas (10 h 18′ 59 ) i Laia Gilibets Barbens (13h 20' 04") s'emporten els llorers en la modalitat més llarga, de 84 quilòmetres; mentre que en la distància Trail els guanyadors varen ser Albert Garcia Vadillo (5 h 36′ 16 ) i Cristina Bataller Agustí (7h 11' 02"). El diumenge es van dur a terme la modalitat de 23 km, 13 km i 8 km, curses en les quals hi ha hagut més participants. En la mitja marató el podi masculí se l'ha emportat l'Ivan Calvo Vigara amb una marca de temps de 1 h 54′ 27 . El podi femení el van completar la Natàlia González Barrachina en primera posició amb 2 h 12' 26".Pel que fa a la cursa de 13 km el podi masculí el van comple -

tar l'Aniol Pujiula Colom en primera posició amb 59′ 48 . El podi femení el van completar Cristina Solé Marcé amb 1 h 18′ 38 en primera posició. I per últim, la nova cursa d'aquest any de 8 km ha comptat amb la participació de 16 cadets; emportant-se la primera posició de categoria masculina Biel Sagués Rovira amb un temps de 37′ 00 '. La guanyadora de la categoria femenina ha estat Uma Plans Safores (47′ 18 ').En aquesta edició cal fer esmena a tots aquells voluntaris que any rere any es bolquen en un cap de setmana intens, d'Alta Garrotxa, per tal d'aconseguir portar a terme una nova edició de la Trepitja. Recordem que la Trepitja Garrotxa és una cursa solidària on tots els beneficis obtinguts es destinen a projectes de recerca mèdica infantil gràcies a la col·laboració amb la Fundació Albert Bosch.•

Més informació a: www.ceolot.cat/trepitja www.facebook.com/TrepitjaGarrotxa www.instagram.com/trepitjagarrotxa

Per comunicació amb premsa: trepitjagarrotxa@ceolot.cat

ACTIVITATS

GENER

 Diumenge 8 TORRONADA A LA TORRE DEL MIR (Vallespir).

Coordina CEO (Secció de Muntanya).

Itinerari Coll d’Ares, Pla d’en Xanau, Torre del Mir i Coll d’Ares.

Hora i lloc de trobada a 2/4 de 8 a l’aparcament del Consum.

Hores marxa efectiva 3 hores i mitja.

Notes Hi haurà torrons i cava (preu: 5 euros).

Coordina Joan Nadal.

Itinerari Selva de Mar, Coll de Sant Genís, Torre del Moro, Castell d’en Bufalaranya, Coll de Sant Genís, Mas Estela, Selva de Mar.

Hora i lloc de trobada a 2/4 de 8 a l’aparcament del Consum.

Hores marxa efectiva 4 hores i mitja (matinal).

Nota Els que vulguin dinar de restaurant tenen temps d’apuntar-se fins el dijous 12 de gener al vespre al telèfon 972687405.

Coordina Pep Badosa.

Itinerari Sant Joan de les Abadesses, les Llances, can Jombi, Coll de Santigosa, can Prim, Guillamet, Montsalvatge, Sant Antoni i Sant Joan de les Abadesses.

Hora i lloc de trobada a 2/4 de 8 a l’aparcament del Consum o bé a les 8 hores als aparcaments del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Hores marxa efectiva 4 hores i mitja (matinal).

Dades de la volta 17 km i 692 m. de desnivell +.

Sant Julià del Mont (1-XI-2022).

Coordina Ramon Regí.

Itinerari Planes de la Muntada, Salt de la Núvia, Sant Aniol d’Aguja, Collet de Clarioles, Pujant d’en Llebre, Puig d’en Coll, Coll de la Bassa, el Davallant, les Canals, el Goleró, Gorja del Citró, planes de la Muntada.

Hora i lloc de trobada: a 2/4 de 8 a l’aparcament del Consum.

Hores marxa efectiva 6 hores i mitja.

Dades de la sortida 12’80 km i 1065 m. de desnivell +.

Nota Es dinarà en arribar als cotxes, a les planes de la Muntada.

Castell de Miralles (8-X-2022).

Estel de la Picossa (13-XI-2022).

 Diumenge 15 CASTELL D’EN BUFALARANYA (Alt Empordà)

 Diumenge 22 CAMINADA PEL RIPOLLÈS MÉS PROPER

 Dissabte 28 PUIG D’EN COLL I LES CANALS (Alta Garrotxa).

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28

FEBRER

 Dia 4 i 5 39è EDICIÓ DE LES 24 HORES A MUNTANYA (Garrotxa- Alt Empordà)

Coordina Pere Rifà.

Itinerari Veure programa que s’adjunta al butlletí

 Dissabte

11 LLACERES - SANT MIQUEL DE CUIXÀ (Conflent).

Coordina Kim Agustí.

Itinerari Taurinyà, orri d’en Ciscal, Llaceres, coll de Joal, coll de Clarà, serra de Feixants, Sant Miquel de Cuixà.

Hora i lloc de trobada a 2/4 de 7 a l’aparcament del Consum.

Hores marxa efectiva 4 hores i mitja.

Notes Cal dur esmorzar i dinar. Visitarem, si res no ho torna a impedir, la darrera de les quatre superbes abadies cantades per mossèn Jacint Verdaguer en el seu poema Los dos campanars.

 Diumenge 12 APLEC DE SANT VALENTÍ

El CEO convida a la ciutat d’Olot i demés poblacions a una xocolatada a Sant Valentí en ocasió de l’Aplec.

Coordina Florenci Padrosa.

Itinerari Sadernes, la Muntada, Salt de la Núvia, la Lleixa Closa, la Quera, Talaixà, Pont de Valentí, Sadernes.

Hora i lloc de trobada a ¾ de 8 a l’aparcament del Consum.

Hores marxa efectiva 4 hores i quart (matinal llarga).

Dades de la sortida 11 km i 750 m. de desnivell +.

 Dissabte 25 SORTIDA A LA NEU (Ripollès)

Coordina Albert Rubirola.

Itinerari Vallter 2000, Portella de Mentet, Pic de la Dona, Coll de la Geganta, pla de Regalèssia, Vallter 2000.

Hora i lloc de trobada 2/4 de 8 a l’aparcament del Consum.

Hores marxa efectiva 4 hores.

Nota Cal dur grampons. Es pot dinar a Setcases de restaurant.

Comanegra (5-XI-2022).

(27-XI-2022).

 Diumenge 19 FORAT DE LA LLEIXA CLOSA (Alta Garrotxa)

Llers, ruta dels vuit castells

MARÇ

 Diumenge 5 PUIG DE COMANEGRA (Alta Garrotxa).

Coordina Joan Nadal.

Itinerari Bassa de Monars, Puig de Comanegra, Puig de les Bruixes, Puig de Sant Marc, Ras de Malpàs, Bassa de Monars.

Hora i lloc de trobada 2/4 de 8 a l’aparcament del Consum.

Hores marxa efectiva 5 hores (matinal).

Notes Cal coordinar la pujada en cotxes fins la Bassa de Monars (cotxes baixos no aptes). Més informació al telèfon 972 687 405.

 Diumenge 26 CASTELL DE MILANY I BALMES DEL TEIXIDOR (Ripollès i Osona).

Coordina Pere Rifà.

Itinerari dissabte Llaés, Mare de Déu de la Cau, Castell de Milany, Balmes del Teixidor, Llaés.

Hora i lloc de trobada a 2/4 de 8 a l’aparcament del Consum.

Hores marxa efectiva 4 hores i mitja.

Dades de la sortida 16,4 Qm i 750 m. de desnivell +.

Notes

Guiatge

L'equip del Pinell de Brai, Josep Ramon Alabart, Josep Montagut i Eleuteri Martínez.

Coordina L'equip habitual.

Itinerari dissabte Les Camposines, Mas Guiams, Mas d’Alvarés, Punta Redona, Obaga de la Teuleria, Santa Magdalena, Pujador de l’Hedrera, Camí de Muntaneres, El Pinell de Brai.

Hora i lloc de trobada a les 6 a l’aparcament del Consum.

Hores marxa efectiva 6 hores i mitja.

Dades de la sortida 21 km de recorregut i 976 m de desnivell +.

Nota Farem nit a El Pinell de Brai.

Itinerari diumenge Cloenda de la travessia i final de festa.

Nota Sortida conjunta amb el Centre Excursionista de Banyoles.

Memorial Esteve Soler, veure pàgina 6.

Cal portar esmorzar. Es pot dinar en arribar al cotxe o a casa.  Diumenge 19

Coordina Ramon Feixas.

Itinerari Plaça de Sant Esteve d’en Bas, can Clareta, la Coma, Marroig, Murrià (optatiu), Collet dels Llosassos, Coves de la Vila, Masberenguer, Pont de la Dou, Voltes de Can Tia Nova, la Plaça de Sant Esteve d’en Bas.

Hora i lloc de trobada ¾ de 8 a l’aparcament de Caprabo.

Hores marxa efectiva 3 hores i mitja (matinal).

 Dies 11 i 12 DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L’EBRE (XXX) DE LES CAMPOSINES A EL PINELL DE BRAI (Terra Alta). SERRES DE CAVALLS I DE PÀNDOLS.

MURRIÀ I EL COLLET DELS LLOSASSOS (Garrotxa).

Diumenge 19 XXII POCATRAÇA ISARD ATAC

Parc Natural del Montseny (20-XI-2022).

ABRIL

 Diumenge 23 LLIURONA,

Coordina Ramon Bartrina.

Itinerari Coll de la Creu (Lliurona),les Arcades, Coll del Bruc, Sant Miquel de la Cirera, Cova d’en Noguer, Pla de la Costa, Pla de l’Aigua, Lliurona, Coll de la Creu.

Hora i lloc de trobada a 2/4 de 8 a l’aparcament del Consum.

Hores marxa efectiva 4 hores i mitja (matinal).

Dades de la sortida 113 km i 500 m de desnivell +. Una hora de cotxe des del Consum fins al Coll de la Creu.

 Diumenge 30 GRAU DE CASADEVALL, CASTELL DE FORNILS, EL GOLERÓ (Collsacabra - Guilleries)).

Coordina Agustí Codina.

Itinerari Coll de Condreu, Grau de Casadevall, Castell de Fornils, Costa del Roure, el Goleró, Coll de Condreu.

Hora i lloc de trobada a 2/4 de 8 a l’aparcament de Caprabo.

Hores marxa efectiva 5 hores.

Dades de la sortida 11,37 km i 609 m. de desnivell +.

LA COVA D’EN NOGUER (Alta Garrotxa - Alt Empordà).

CANICROSS

Després de l'estiu, la gent de la secció de Canicròs del CEO estàvem desitjant amb candeletes la baixada de les temperatures per tornar a arrencar a córrer amb els nostres peluts!

A més a més, l'equip continua creixent i seguim sumant noves incorporacions a la secció. I és que, les sensacions de practicar un esport amb el teu company de quatre potes i un bon equip de persones amb qui compartir aquests bons moments, son indescriptibles!

Per fi, el passat mes d'octubre, van començar els entrenaments i les curses del Circuit Català Popular de Canicròs i de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern.

El tret de sortida de la temporada 2022-2023 el va donar el Canicròs del Collsacabra, un clàssic en el que tot l'equip es va poder retrobar, com cada any, i on vam poder gaudir d'un recorregut agradable, perfecte per escalfar motors!

Els caps de setmana següents han seguit les curses del Circuit Català amb participació dels nostres binomis a la Cellera de Ter, Cercs, el Figaró, Argentona, Creixell i la Ràpita.

I per acomiadar l'any, ja tenim tots els preparatius en marxa perquè la tercera edició de la Sant Silvestre d'Olot sigui una realitat. El nostre canicròs és l'últim de l'any i el que tanca la primera meitat del Circuit.

El proper diumenge, 18 de desembre al Firal d'Olot rebrem de nou tots els equips participants i esperem tornar a gaudir d'una jornada de canicròs molt especial: un circuit 100% garrotxí, amb disfresses entre els més atrevits, caminada popular per aquells que vulguin començar el diumenge amb més calma, canicròs infantil pels més petits, obsequis per a tots els participants, premis per als millors de cada categoria i per a les millors disfresses i sortejos de productes entre totes les persones inscrites.

La Sant Silvestre és possible un cop més gràcies a la col·laboració de tots els nostres patrocinadors i a l'esforç de tot l'equip.

Us deixem un recull de fotografies amb els millors moments del que portem de temporada. Si voleu estar al dia de tot el que fem des de la secció, seguiu-nos a Instagram: @ceo.canicross #CEOcanicross

Per un 2023 on no hi faltin entrenaments, curses i bons moments amb els nostres peluts!•

Ens podeu seguir a l’Instagram: @ceo.canicross i l’etiqueta #CEOCanicross

ACTIVITATS

VIII EDICIÓ

DEL VIVIM MUNTANYES

El divendres 3 i dissabte 4 de març de 2023, als cinemes Olot, es farà la VIII edició del Vivim Muntanyes en la qual portarem les pel·lícules guanyadores del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, que s'ha celebrat aquest proppassat mes de novembre, a més d'algunes filmacions locals, alguna xerrada sobre viatges i alguna que una altra sorpresa. En l'edició d'enguany el Vivim Muntanyes organitza aquesta mostra cinematogràfica com a secció integrada en el Centre Excursionista d'Olot. La proposta inclourà una sessió de vespre el divendres seguida d'un sopar organitzat per una empresa de càtering i una sessió de nit. El dissabte hi haurà una sessió de tarda, una de vespre, sopar i una sessió de nit. Pel que fa a la programació estigueu atents a les xarxes socials i a les pàgines web del VM i del CEO. No hi falteu! Veure una bona pel·lícula de cinema de muntanya sempre val la pena.•

INFORMACIONS

PRÒXIMS CURSOS

EL PATRIMONI DOCUMENTAL I GRÀFIC DEL CEO

Des del 2015 i amb la Junta presidida per Ramon Regí es va creure en la necessitat de valorar i preservar tot el patrimoni documental i gràfic del CEO i es va impulsar el projecte inicial de revisió de la Biblioteca de muntanya i de l'Arxiu històric de l'Entitat.

En primer lloc, pel que fa a la Biblioteca es va decidir renovar-ne el fons amb llibres i mapes actualitzats i dinamitzar-la de nou amb xerrades, trobades de socis i un equip de voluntaris. Enguany i ben aviat tindrem el nou catàleg pels socis on poder consultar el fons i facilitar els préstecs.

Aquest patrimoni estarà molt més ben conservat a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. En aquests moments ja està molt més ben classificat que no estava i, a més, a partir d'ara estarà a l'abast de tots els historiadors i ciutadans que el vulguin consultar. Fem un especial agraïment als arxivers de l'ACGAX per l'acompanyament i facilitats que ens ha proporcionat com a Entitat i per la seva tasca pública.

Pel que fa a l'Arxiu, primer es va identificar i localitzar tot el material que teníem: documents, cartells, fotografies i vídeos. Un cop tot analitzat, es va creure que el millor era que tot aquest patrimoni pogués formar part de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa per preservar-lo i, des de llavors, s'ha estat treballant perquè tot hi arribés correctament i s'entengués i es contextualitzés correctament.

Per tant, posar l'Arxiu del CEO en mans de professionals és el que havíem de fer i aquest procés, començat el 2015, avui s'acaba concretant pel bé tots: socis del CEO, Ajuntament d'Olot, professionals de l'Arxiu Comarcal, estudiosos i ciutadans.•

ACGAX.

ACGAX.

Tot aquest procés va anar acompanyat de l'elaboració del llibre 50 anys del Centre Excursionista d'Olot: 86 anys d'entitat excursionista, editat el 2020 i a través del qual es van documentar i descriure moltes fotografies i cartells i també es van poder explicar les grans etapes socials de l'Entitat: com a delegació olotina de la UEC entre 1934 i 1936; com a delegació olotina del CEC entre 1943 i 1969, i com a CEO i entitat independent des de 1970.

per Albert Rubirola, President Mireia Montbardó, vocal de Biblioteca i Arxiu

Centre Excursionista d'Olot. Autor desconegut. 1994.

Servei d'imatges. Fons Centre Excursionista d'Olot. 1970-2013.

Servei d'imatges. Fons Centre Excursionista d'Olot. 1943-1969.

ACGAX. Servei d'imatges. Fons Germans Gil i Francesc Vidal Forga. Autor Emeterio Vélez Valls. 1935.

ACGAX. Fons Ajuntament d'Olot. Festa Major. 1934.

ACGAX. Servei d'imatges. Fons Centre Excursionista d'Olot. Autor desconegut. 1943-1969.

INFORMACIONS

l’escalada. Cal mencionar també les activitats destinades específicament al “jovent” o la “mainada”, impulsades des de la dècada de 1980, com a motor de relleu generacional del centre.

El 29 de juny de 2021 va ingressar a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa (ACGAX) la documentació del Centre Excursionista d’Olot. La donació comprèn 9,5 metres lineals de documentació textual, 400 cartells i 9.500 imatges dels anys 1942 a 2017 i permet conèixer les nombroses activitats que ha desenvolupat l’entitat.

Els diversos grups excursionistes que van proliferar a Olot entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX, l’octubre de 1934 es van unir per constituir la delegació local de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC), establerta al número 5 del passeig de Miquel Blay. La Guerra Civil va estroncar la seva activitat i el franquisme va fer desaparèixer l’entitat. D’aquesta llavor va sorgir, l’any 1943, la delegació del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), que el 1970 es constituí com a entitat autònoma amb el nom de Centre Excursionista d’Olot (CEO), en el mateix domicili inicial.

L’estudi d’aquest fons documental permet conèixer les nombroses activitats que l’entitat ha desenvolupat des de 1943, la majoria relacionades amb les excursions a la muntanya: des de sortides d’un dia o un cap de setmana fins a les anuals que han esdevingut emblemàtiques (la Xampanyada, la Marxa de Bosc de Tosca i Sant Miquel del Corb) i reconegudes més enllà de la Garrotxa (l’Embardissada, les 24 hores a Muntanya). El fons també documenta les diverses competicions esportives de muntanya organitzades, com les marxes de regularitat o els anomenats ral·lis (dècades de 1970 i 1980), les curses de velocitat i l’esquí. Però també les sortides, competicions i/o activitats formatives vinculades a altres disciplines, com el caiac, el barranquisme, la BTT, l’espeleologia o

També queda constància d’activitats de caire més social, com l’aplec del centre (1944-2013), el Gran concurs de cant de grills (1969-1993) i el premi de fotografia Flor de Neu, entre moltes d’altres. El fons recull, a més, les activitats de difusió relacionades amb la pràctica esportiva en l’entorn natural a través de publicacions diverses (butlletins, llibres i llibrets), xerrades, conferències, cursets, exposicions o projeccions de diapositives o audiovisuals. Aquest fons documental deixa constància, finalment, de l’activisme del CEO a favor de la preservació del patrimoni històric i natural de la comarca oposant-se a determinats projectes, com el tancament de la vall d’Hortmoier (1988-1991) o a la construcció de La Vall del Silenci, el cementiri de cendres de l’Alta Garrotxa, al municipi de Montagut i Oix (2009).

En total, la donació comprèn 9,5 metres lineals de documentació textual, que inclouen la documentació de la Delegació d’Olot del Centre Excursionista de Catalunya (1947-1970); 400 cartells i 9.500 imatges (55 de les quals són pel·lícules en format Super 8, U-MATIC, Vídeo 8, Mini DV i VHS), de 1942 a 2017. Es pot consultar l’inventari del Fons Centre Excursionista d’Olot a la plataforma https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/ cercaavancada/detallfons/ACGAX140-245.•

1 d'octubre FESTA DE MAINADA

Després d’una temporada plena de noves amistats, coneixements, experiències i moltes emocions, vam retrobar-nos l’últim divendres de setembre per donar la benvinguda a la nova temporada! Allà vam presentar els monitors i monitores de cada grup, les noves adquisicions (unes samarretes noves de trinca xulíssimes) i vam repassar el funcionament de la secció de mainada. L’endemà, ben d’hora ben d’hora, ens vam trobar amb totes les famílies, amics, amigues i coneguts i conegudes a les Pistes de Batet i vam començar el dia amb una xocolata calenta i una mica de coca. Havent fet fora el fred i després d’un bon escalfament amb música, vam enfilar-nos pels voltants de la nostra ciutat, pel bonic paratge de Batet. El dia semblava acompanyar-nos, i una vegada arribats de l’excursió, ens van entrar les ganes de refrescar-nos, o més avi-

at, d’embrutir-nos una mica. Ens vam repartir en grups per iniciar la gran gimcana marrana! Galetes amb crema de xocolata per tot el front, farina i aigua per tota la cara i roba, equilibris, petar globus amb les dents, fang, pintura... Ben bé que ens ho vam passar! Així doncs, havent fet lloc a l’estómac, ens vam disposar a dinar (després, com sempre, d’haver cantat el mític “sóc un cuiner”). I llepant-nos els dits amb les meravelloses postres que cada família va oferir per compartir, i paint-les amb una petita migdiada... Ja estàvem a punt per a la sorpresa que ens esperava, que certament, semblava que es volia fer pregar… Seria la nostra súper “Nap Crew” que ens deixaria bocabadats amb les seves versions dels millors temes? Seria una altra gimcana de proves i jocs en família? Tots ben expectants, fins i tot passant els minuts ballant sardanes, fins que una furgoneta carregada va arribar i ens va muntar un súper inflable! Nens i nenes, joves, mames i papes, avis i àvies, tietes i tiets, monitores i monitors... Tots els qui érem allà vam poder gaudir-lo per tal de donar la benvinguda a la nova temporada, carregada d’energia i ganes d’emprendre mil aventures més!

MENUTS

22 d'octubre Hostalets d’en Bas - Mina dels Bandolers - Salt de l’Olla - Hostalets d’en Bas

Menuts i Menudes ens aixecàvem i la mandra de sortir del llit no tardava a marxar en prendre consciència que… era el primer dia d’excursió de la temporada després de la Festa de Mainada! Quin temps farà? Com estaran els amics i amigues havent passat l’estiu? Veurem cares noves? Una mica de nervis i molta il·lusió!

Després d’acomiadar les famílies, vam presentar-nos tot jugant (déu-n'hi-do quants noms nous!) i també vam repassar allò que cal tenir en compte per anar a la muntanya. Ja estàvem a punt per començar a caminar!

Després d’alguna aturada per beure aigua, algun esbufec i algun Quan falta per esmorzar? Vàrem arribar a la Font de les Marrades, envoltada de faigs ben bonics, on vam poder fer una rotllana i cantar per desitjar-nos bon profit. Havent jugat una estona vam tornar a emprendre el camí i vam descobrir que per allà també hi havien rondat bandolers. Fins i tot vam visitar el seu amagatall llarg i estret: La mina dels bandolers! Torna, torna, Serrallonga…

Un cop arribats al prat, vam jugar a caus i conills tot corrent i imitant diferents artistes o animals. Que divertit! I vam continuar fent via fins a arribar al mirador dels Boixos, on feia un bon sol que ens va acompanyar durant el dinar. Vam jugar a cabanyes, vam practicar com construir una fita… i les sorpreses del camí no s’acabaven aquí! Durant la baixada vam passar pel Salt de l’Olla i per la Gorga de l’Ansat, tot donant algun cop de cul al final del camí amb tobogans inclosos però moltes rialles.

Cap a quarts de 5 les famílies ja ens esperaven al mateix punt des d’on havíem sortit. Primer dia superat i amb molt èxit!

MENUTS, PETITS i MITJANS

Mas Can Què

ENTRE POTES DE RATPENAT I LLÀGRIMES DE FADA

Dissabte 5

El dissabte 5 de novembre al matí ens vam trobar totes les famílies al Pavelló Firal per anar fins a la casa de colònies. En arribar al Mas Can Què, vam deixar les motxilles i jugar al Mar Cel i Terra per començar a despertar-nos, tot semblava normal. De sobte, d’entre els arcs de la casa en van sortir la Bruixa (Q)librí i el seu Mussol Descontrol! Que ben contents, ens van portar cap al seu nou invent, una màquina de l’equilibri que necessitava ser provada per tots nosaltres perquè així poguéssim assegurar que funcionava. Com que ens van avisar que era força perillosa, dos monitors van ser els primers d’entrar. En sortir de la caixa, però, vam notar que un tenia moltíssima energia, volia sortir corrent i l’havíem d’aguantar, mentre que l’altre no podia ni aixecar-se del terra, estava molt i molt cansat. Aquí se’ns va acudir la gran idea de fer un súper escalfament perquè l’esportista gastés la seva energia i el gandul comencés a activar el seu cos. Així vam aconseguir que recuperessin l’equilibri i vam marxar d’excursió.

Petits i Mitjans vam esmorzar i vam començar a caminar per un bosc atapeït, del qual després d’una estona vam sortir per trobar-nos uns camps amb unes vistes espectaculars. Després de caminar molta estona entre vaques i cavalls vam arribar a un poblet on vam poder dinar i, amb la panxa plena, acabar d’arribar fins a la casa de colònies, on vam anar cap a les habitacions i fer un bon berenar.

Mentrestant, els Menuts vam començar la nostra excursió. Primer, vam arribar a un castell des d'on es veia tot el Pla de l’Estany i allà vam esmorzar i vam estar jugant una bona estona. Llavors, vam seguir el nostre recorregut, caminant enmig de boscos verds, fins a arribar a una cascada, on no hi havia aigua degut a la sequera. Allà vam dinar i vam estar jugant tots junts. Finalment, ens vam dirigir a la casa de colònies, on ens vam retrobar amb els Mitjans i Petits.

Després de berenar, vam anar a retrobar la màquina de l’equilibri, però pel camí ens vam trobar una carta de la Bruixa i el Mussol on ens donaven instruccions pel pròxim pas. Havíem d’enganxar unes peces que havíem trobat que faltaven a la màquina i podíem tornar a provar-la, aquest cop, però, havien d’entrar cinc monitors. Cinc monitors, doncs, van entrar dins la caixa i, en sortir, s’havien transformat completament en cinc pintors amb moltes ganes de crear: un impressionista, un surrealista, un prehistòric, un cubista i un naïf. Aquí vam fer grups i cadascun vam pintar amb un estil diferent els cinc pètals d’una flor, que després vam ajuntar per crear una obra d’art impressionant i vam fer servir per completar una mica més la màquina de l’equilibri. En acabar l’activitat vam anar a parar taula i sopar.

Havent sopat i després d’una estona de joc lliure, vam continuar la nostra missió per arreglar la màquina de la Bruixa i el Mussol. Però quan vam arribar davant la màquina, ens vam trobar amb tres monitors que només feien que abraçar-nos i petonejar-nos, i ens van explicar que havien estat jugant amb la caixa perquè es pensaven que ja funcionava i que tres altres monitors havien

marxat corrents i els havien perdut. Va ser aquí quan vam decidir anar-los a buscar però, quan els vam trobar, estaven amagats i no volien que ningú se’ls acostés, eren molt esquerps. Ens van afirmar que jugant amb la màquina havien sentit la necessitat de marxar i amagar-se i que havien ensopegat amb una estrella que creien que era part de la màquina, però que per completar-la, havíem d’ajudar-los a superar la seva por. Aquí vam dividir-nos en dos grups, uns van anar amb els amorosos i els altres amb els esquerps, on vam fer servir les abraçades per evitar que ens atrapessin i vam robar el barret als esquerps perquè superessin les seves pors. Un cop ho vam aconseguir, vam completar l’estrella i ben cansats vam anar cap a les habitacions.

Després de cantar unes quantes cançons i fer una mica de guitarreo ens en vam anar a dormir. Bona nit.

Diumenge 6

L’endemà ja se sentien corregudes a les 8 del matí! Bon dia! Un cop tots llevats, els sacs plegats i les lleganyes fora, vam fer un bon esmorzar per començar bé el segon i últim dia de les colònies. Ja amb energia, jugant al pati, ens vam adonar que la

màquina de l’equilibri havia canviat de lloc! I en apropar-nos-hi, òndia! Van tornar a aparèixer la Bruixa (Q)librí i el Mussol Descontrol ben animats i convençuts que, després de tots els nostres esforços del dia anterior, ara sí que la màquina segur que funcionaria… Sort, però, que recordant com de perillosa ens havien advertit que era, aquest cop ho van tornar a provar dues monitores, perquè van sortir ben desequilibrades! L’una només repetia una vegada i una altra que volia jugar i fer-ho tot amb comunitat, i l’altra, s’espantava i preferia fer-ho sola… Vist que la màquina havia tornat a fallar, la bruixa i el mussol ens van tornar a demanar la nostra ajuda. Aquest cop, vam fer una gimcana amb 8 jocs, i vam veure que mentre, en alguns era molt divertit i millor fer-los en grup, d’altres costava i potser preferíem fer-los sols… i així, vam aconseguir les

vuit peces que faltaven a la màquina de l’equilibri! En tornar, la Bruixa (Q)librí i el Mussol Descontrol ens esperaven molt cansats al mig del pati, dormien i tot! Un cop vam aconseguir despertar-los cantant-los el bon dia, tots plegats vam completar les peces que faltaven a la màquina, i finalment, vam passar-hi tots i cada un dels infants! Amb l’equilibri que predominava, només ens quedava una última prova: cada nen i nena vam haver de trobar una meitat d’un yin-yang, i ajuntant-les per parelles, els vam col·locar damunt la màquina i vam fer una gran celebració final ballant i agraint la visita de la Bruixa i el Mussol, que van marxar ben contents i il·lusionats, preparats per a presentar la màquina de l’equilibri a la conferència de les bruixes!

Amb la gana que ens havia entrat després de tants salts i esforços, vam anar a dinar uns espaguetis i un pollastre al forn amb amanida que ens vam llepar els dits!

I amb tot recollit, i ja amb l'últim bri d’energia, mentre jugàvem al pati de la casa de colònies, van anar arribant les famílies per a venir-nos a buscar. Agafar motxilles i cap a caseta! Ens veiem a la pròxima, científics de l’equilibri!

Coll de Bracons - Pic de l’Àliga - Coll de Bracons

Com sempre, vam quedar a les 8 del matí al Pavelló Firal amb molta energia i moltes ganes per retrobar-nos tots els menuts i menudes. Vam fer cotxes i ens vam dirigir al Coll de Bracons on ens vam acomiadar dels pares. Allà vam fer una ronda de noms, perquè hi havia nens i nenes nous, llavors amb moltes ganes vam començar la nostra excursió.

Vam estar una estona caminant, contemplant els paisatges de tardor i jugant amb les fulles fins que va ser hora d’esmorzar. Vam esmorzar els súpers esmorzars i ens vam posar a jugar una estona amb els arbres i les fulles, va ser molt divertit!

Seguidament, vam continuar amb la nostra excursió, vam fer una mica de pujada i escalant algunes roques petites vam arribar al Pic de l’Àliga. Allà vam descansar, vam observar el paisatge i les muntanyes i vam explicar algunes llegendes (com la llegenda dels Pirineus). Llavors, ja s’acostava l’hora de dinar, així que vam baixar i vam buscar un prat on poder dinar i jugar. Vam jugar a alguns jocs com el pistoler, per reforçar la memòria de tots els menuts i menudes. Finalment, vam seguir l’excursió fins al punt final, on els pares ens venien a buscar. Teníem moltes ganes de detallar les aventures que havíem viscut i teníem també moltes ganes de descansar després d’un dia molt intens i divertit!

MAINADA

PETITS!

22 d'octubre ELS PINS - SALT SALLENT FREIXENEDA - ELS PINS

Després d'un estiu ben llarg sense veure'ns les cares per fi arriba la primera sortida de la temporada.

Com sempre ens trobem al pavelló firal per donar el tret de sortida al dia. Comencen a aparèixer cares noves, ens retrobem amb amics i amigues que feia temps que no veiem i amb una mica de son agafem els cotxes per anar fins a la zona recreativa dels Pins.

Abans de començar a caminar i per trencar una mica el gel, fem una primera ronda de noms. També diem què hem esmorzat, us confessem que alguns ens han sorprès.

Ara sí, ja estem a punt per encarar la pujada. Cada cop es fa més dura i comencem a notar com ronquen les panxes. Però per fi veiem el Salt del Sallent. Ens asseiem al mig del Prat per poder menjar l'esmorzar tan esperat.

Amb les panxes ben plenes i després de jugar una estona, i per què enganyar-nos, posar uns quants peus dins de l'aigua, ja estem a punt per tornar a començar la marxa. Encara ens queda una mica de pujada per arribar a la Freixeneda, però se'ns fa menys pesada. Pel camí ens inventem cançons i fem endevinalles, algunes més complicades que altres.

Trobem uns prats perfectes per dinar, on unes quantes vaques i un vent fred ens fan companyia. Juguem una estona a fer cabanyes i ens posem a caminar per intentar arribar a l'hora. De baixada passem per diferents gorgues i per no perdre el costum posem uns quants peus a dins. També

26 de novembre

VALL DEL BAC - MONTMAJOR

VALL DEL BAC

Després de les supercolònies i amb l’arribada de l’hivern, oficialment, també va arribar la següent sortida, aquesta vegada a Montmajor! Feia dos anyets, alguns i algunes de nosaltres havíem visitat el seu germà petit: Montpetit.

Les famílies ens van deixar a l’Hostal de la Vall del Bac, amb una temperatura que quasi arribava als 0 graus, quin fred! Però de seguida vam entrar en calor. Camina que caminaràs, vam fer pràcticament la meitat de la pujada i vam trobar un bonic espai ideal per esmorzar.

Amb les panxes ben plenes d’esmorzars deliciosos, vam acabar de fer la pujada, i... ja es veia! Havíem fet el cim! Quina meravella les vistes de l’Alta Garrotxa des de dalt el Montmajor. Just davant vèiem el Comanegra i seguint la carena, el Pic de les Bruixes; a mà dreta, la Cresta de Ferran, el Bassegoda... ens va anar molt i molt bé per orientar-nos i conèixer les muntanyes de la comarca.

Després de respirar aire fresc i fer-nos alguna foto, vam començar el descens, fins que vam arribar a baix de tot. Abans, ens vam trobar unes cabretes molt simpàtiques pel camí! Una vegada a baix, als prats, vam

trobem una casa de colònies on el propietari ens deixa veure les cabres i jugar amb els gronxadors. Arribem un pèl tard i cansats, però molt contents i contentes.

caminar una miqueta per arribar a l’església, on vam dinar.

Quina gana! Vam tenir estona per jugar, contemplar el paisatge i pair el dinar per arribar un altre cop amb les famílies. Pel camí, vam fer tot de jocs de paraules, endevinalles, acudits... i entre rialles, vam arribar a l’Hostal de la Vall del Bac on, un altre cop, ens esperaven les famílies.

MITJANS!

22 d'octubre VALLTER - PIC DE LA DONA i SETCASES

La nostra primera excursió com a mitjans anava a ser tot un repte, però tot s'ha girat. Sona el despertador ben aviat, inclús més aviat que els dies d'anar a l'escola, i és per anar a caminar. Tornem als mítics, 8 del matí al Pavelló Firal, amb la motxilla feta, amb ganes de caminar. Primera excursió i primer repte: Pic de la dona i estany de Bacivers. A dins el cotxe ben calentets, una bona estona anar conversant amb els amics i amigues, no us podreu queixar de tota l'estona que hem anat amb cotxe. Arribar a dalt a Vallter, sortir a fora, i un fred que ens ha començat a anunciar la fi de l'estiu i inici d'hivern. Amb tant de fred, hem començat amb molta energia la pujada cap al pic de la dona. En anar pujant, cada vegada més vent. Recordeu que quasi se'ns emporta? Abans de marxar volant, que no hagués estat malament com a experiència, hem decidit recular i canviar de ruta. Hem tornat al punt d'inici on després d'esmorzar i conèixer-nos una mica, finalment hem decidit anar cap avall. Com que cap amunt fa vent i fred, anirem cap avall. Per tant, vam emprendre camí cap a Setcases. Després de notar altre cop l'escalfor del sol i passar entre paisatges molt bonics, vam anar baixant pel camí vell. Travessant rius i anar cercant les marques ens han conduït a Setcases. Tots amb molta gana, hem buscat un espai on dinar. Després de dinar, més jocs. Sabem que us agrada fer jocs eh, trapelles? Doncs una bona dosi mai va malament. Així vam esperar els pares que ens vinguessin a buscar i altre cop cap a Olot. Una bona dutxeta calenta i ja haurem fet la nostra primera excursió sent mitjans.

26 de novembre COVA DEL BISBE

Per penúltim cop aquest 2022, ens reuníem de nou de bon matí, sempre amb la il·lusió per davant, aquesta vegada per anar cap a Sadernes. Sortíem d’allà mateix amb dos altres grups de mainada, però de mica en mica ens vam anar separant cadascú a fer la seva excursió (la nostra la millor, sens dubte). Després de fer un trosset de pista vam enfilar amunt directe cap a la Cova del Bisbe, on vam esmorzar gaudint del paisatge i les formacions de pedra, com ara un túnel o un tobogan improvisat. Amb ganes de més coves, passant per un d’aquests camins pedregosos de l’alta Garrotxa que tant ens agraden, vam arribar a la Cova dels Ermitans, tancada al públic amb una reixa. I per si encara no n’havíem tingut prou, travessant la pista de Sadernes i enfilant la pujada que ens quedava just davant, vam arribar a l’espectacular Cova de les Monges, ideal per dinar a l’entrada i descansar una mica jugant al mític joc del poble. Però no

tot són flors i violes, perquè baixant, vam decidir intentar un camí que va resultar ser un cul-de-sac al mig del riu, on o ens mullàvem o escalàvem per les parets. Per sort o per desgràcia no ens vam decidir per cap de les dues opcions, sinó que vam recular fins a gairebé altre cop la cova on havíem dinat, i altre cop cap avall per on havíem vingut. Un cop a la pista de Sadernes altra vegada, corrents perquè anàvem tardíssim vam arribar a l’aparcament on ens esperaven els pares, que ja es començaven a preguntar on ens havíem ficat!

GRANS!

22 d'octubre

MONTPETIT I MONTMAJOR

El dissabte 22 d'octubre vam decidir sortir cap al bonic paisatge de l'Alta Garrotxa per a fer la primera excursió de la temporada. Vam arribar a la Vall del Bac, on mentre esperàvem l'arribada de tots els cotxes, vam anar fent jocs de presentacions.

Emocionats i amb ganes de caminar, vam començar l'ascensió al Montmajor. La pujadota ens va fer suar, però per fi vam aconseguir coronar el primer cim, on, des d'allà, vam poder contemplar molts dels cims del Pirineu i alguns ja presentaven una lleu empolsimada de neu. Vam esmorzar i el camí cap al següent cim, tot sortejant les alzines del camí. Arribem al Montpetit on ja pensàvem dinar i els riures i converses ens acullen en aquest indret. Un cop acabats ja havíem de continuar tirant per arribar a l’hora a baix a Oix. Allà ens hi esperava el parc temàtic d’Oix, aquells gronxadors i tobogans no es veuen enlloc més del món!

A tots els monitors i monitores de grans ens va encantar haver fet aquest inici tan bonic!

QUERALBS – REFUGI COMADEVACA –BASTIMENTS – VALLTER 2000

El passat 5-6 de novembre vam iniciar el que seria la primera ruta de la temporada de Grans. A les 9 del matí ens vam plantar a La Farga, a punt per començar a pujar fins a l'objectiu del nostre primer dia: el refugi de Comadevaca. Tots teníem la pell de gallina del fred que feia, però estàvem molt emocionats i amb moltes ganes de fer-lo passar començant a caminar. Abans, però vam repartir les provisions per l’endemà (fruita, fruits secs i alguna que altra sorpreseta per fer el camí més amè).

Camina que caminaràs, el desnivell anava augmentant i nosaltres estàvem patint, però alhora gaudíem de les boniques vistes que ens donava la vall. Es notava que ens començàvem a acostar als Pirineus catalans. Mica en mica van anar apareixent petites clapes de neu que s'anaven fent més grosses. Vam aprofitar-les per fer alguna bola de neu que va acabar baixant muntanya avall. Després de molta pujada, vam començar a veure la Vall de Comadevaca, i amb ella, el refugi. Vam córrer fins davant el refugi i vam deixar les maletes de cop per anar a jugar amb la neu! Vam ser escultors, guerrers i àngels per uns instants. Després del fred que portàvem vam entrar cap al refugi a agafar calor i a fer jocs de taula. Vam sopar sopa, arròs i llom boníssims! Que bé que ens va anar per acabar-nos de recuperar! Després de

RUTA 5 i 6 de novembre

sopar vam anar a dormir ben aviat per agafar energies per l'endemà.

Diumenge al matí ens vam aixecar a les 7 i vam poder fer un esmorzar contundent per agafar energia i forces per començar a tirar. Després de mirar el mapa i estudiar-nos el recorregut vam agafar maletes i començar a fer la Vall del Freser, amb una bellesa incomparable! Vam veure molts isards i un trencalòs grandiós! (Gràcies a en Ferran pel seu llibre d'aus). de mica en mica, la vall s'anava acabant i es convertia en una pujada dreta i dificultosa, però amb ànims i una paradeta al mig a esmorzar, vam arribar al Coll de la Marrana. Ens ho vam pensar molt, però al final vam decidir que havíem de fer el pic de Bastiments per acabar de fer rodona aquella ruta, no podíem marxar sense fer els 2800 m!

Ja ben satisfets i orgullosos, vam acabar de baixar fins a Vallter i vam dinar a tocar dels cotxes dels papes i mames que ens venien a buscar! Estàvem esgotats, però ben feliços de l’experiència que havíem viscut! Fins a una altra!

COMANEGRA I Puig DE LES BRUIXES

Després d’una llarga carretera vam arribar a dos quarts de nou a Basses de Monars per començar l’excursió. La primera pujada fins al primer cim, el Comanegra, la vam fer amb un obrir i tancar d’ulls, aquests Grans tenen molta energia! Sense aturar-nos, perquè encara quedava bastant, vam fer camí fins al Pic de les Bruixes. Els colors de tardor i el Canigó nevat al fons ens van deixar bocabadats mentre esmorzàvem dalt del segon cim. Un cop fet el mos ens esperava una gran baixada, entre converses i xino-xano, passant per sota del Sant Marc (i per algun camí que no era) vam arribar al balcó de la Garrotxa, Talaixà. Les ganes de jugar i fer cabrioles ens van fer dinar ràpid per poder tenir uns minuts abans de tornar-nos a posar en marxa. El joc del “contact” va ser el protagonista de la segona baixada fins a Sadernes. Sense aturar-nos vam poder passar una estona fent quatre grimpades i alguns moviments de “parckour” per sota del sector d’escalada del Castell Sespasa Esquerra, pel que semblava l’energia encara no s’havia acabat. Així doncs, entre riures i algun esbufec vam acabar arribant ben puntuals al pàrquing de Sadernes. Els monitors i monitores ja tenim ganes de tornat a veure-us!

MAINADA

JOVES!

22 d'octubre Excursió al Pastuira per Coma de l’Orri

Després d’esperar tot l’estiu ja tornem a ser a les 8 del matí al Pavelló Firal per començar la temporada, aquest cop cap al Pastuira. Fem cotxes i ens dirigim direcció Vallter i els pares ens deixen a la primera corba abans de la pujada.

Comencem a caminar una mica i fem una petita rotllana. Fem algun joc per trencar el gel i per conèixer els nous integrants del grup, un cop amb els noms apresos tirem una mica més i ens presentem davant de la gran pujada, aquella que només en veus el principi i gairebé no veus el final. De mica en mica, pujant com formigues al niu, ens enfilem a les entranyes de la muntanya.

Al mig de la pujada veiem unes pedres que ens tallen el vent i ens refugiem allà per agafar forces amb un bon esmorzar. Un cop ben esmorzats continuem pujant fins a arribar al coll. A partir d’allà, agafem un camí que passa per la carena i

26 de novembre

Excursió als Cingles de Gitarriu pel Pas del Cabró

Pocs, però ben avinguts, el dissabte 26 de novembre vam aventurar-nos pels corriols emboscats de l’Alta Garrotxa fins a trobar-nos sota les imponents parets dels cingles de Gitarriu. Sabíem que a dalt ens hi esperaven unes vistes inèdites, ja que mai havíem trepitjat aquesta zona de les nostres muntanyes, però arribar-hi no era tan senzill com semblava.

Amb molta concentració i agilitat, vam enfilar el pas del Cabró: un camí costerut molt digne del seu nom. Un cop arran de paret, vam moure’ns de cova en cova, grimpant i ajupint el cap, i

un fort vent ens intenta fer la guitza, però sense deixar el nostre objectiu de banda , seguim passa rere passa fins a arribar al pic. Allà gaudim d’unes vistes espectaculars i tornem abans que el fred no ens congeli de cap a peus.

Un cop passem pel coll de la Marrana, els budells comencen a roncar i decidim dinar abans no se’ns faci massa tard. Ben dinats ja posem direcció al pàrquing de Vallter on ens esperen les famílies amb els cotxes a punt per tornar.

alhora parant a gaudir cada balconada. I és així, movent-nos com cabretes, que vam aconseguir arribar a dalt de tot. Ep, no tan de pressa, però perquè encara ens quedava un últim esforç fins al Treu Petit. Seguits de ben a prop d’una parella de voltors majestuosos, vam coronar el punt més alt de l’excursió: quin goig admirar i reconèixer tots els llocs per on hem passat els últims anys. I llavors sí, avall que fa baixada!

Als acollidors prats de Sant Andreu de Gitarriu vam fer-hi parada per dinar i xerrotejar tot fent una migdiada curta. Després de mandrejar, ja no ens quedava més remei que tornar a endinsar-nos als boscos i perdre les vistes, i acabar de trotar fins al punt de recollida.

FÒSSILS!

22 d'octubre VALLTER - BASTIMENTS – PIC DE L’INFERN – VALLTER

Comencem temporada amb Vallter, un clàssic d’inici de curs! La intenció d’aquest any arribar un xic més lluny del que estem acostumats, per això ens proposem arribar fins al pic de l’infern.

L’excursió comença al pàrquing de Vallter, hem fet els deures i portem el paravent perquè la previsió és de vent, el que no sabíem és que el vent seria tan potent...

Tan potent que si saltem ens fa planejar... feu els càlculs dels quilòmetres que deuen ser...!

Pugem bastant arrecerats fins al coll de la marrana, on fem una foto ràpida i tornem a enfilar, quin vent!

Enfilem cap al pic de Bastiments, i val a dir que si alguna cosa bona té el vent és que deixa el cel ben serè, quin regal de vistes! Esmorzem, i amb molt de dol decidim acomiadar-nos del pic de l’Infern, el vent no és el millor aliat per a fer els passos tècnics que té aquest pic, però tranquils que la muntanya no es mourà, hi tornarem!

Així doncs, reculem i anem cap al Pic de la Dona passant pel Coll de la Geganta, on fem parada tècnica arrecerats darrere

d’unes pedres per agafar forces i arribar fins a coll de Mantet, i ara sí... Última baixada i cap a Vallter, dinar amb calma i estona per pair-lo mentre arriben els pares, bona feina!

RUTA JOVES I FÒSSILS!

5 i 6 de novembre TRAVESSA DE LA SERRA CAVALLERA

Després d’un octubre prou calorós, el primer cap de setmana de novembre es presenta fred. I ho comprovem de seguida quan anant cap a la Vall de Camprodon veiem com la Serra Cavallera presenta una petita però bonica enfarinada.

En aquesta ruta, Joves i Fòssils unim les forces per afrontar una ruta que es presenta prou potent. Així que, ben d’hora, de seguida que els pares ens deixen, fem uns escalfaments ben ràpids i comencem a fer camí cap a la serra.

Guanyem desnivell a prou bon ritme entre converses tafaneres i batalletes de la setmana, i en un tres i no res ens plantem ja a la sortida del bosc. La gana comença a notar-se i aprofitem que tenim un bonic paisatge al davant per esmorzar.

Amb energies carregades i la panxa plena, refem camí cap a l’oest. Entre petites però dretes baixades i unes potents pujades, i ara ja trepitjant un xic de neu del dia anterior, arribem al cim del Puig Estela. El dia és completament serè i aprofitem els 360 graus de vistes que té aquesta muntanya per contemplar tot Catalunya. Mentre dinem, identifiquem Montserrat, el Pedraforca, el Pirineu Oriental, l’Alta Garrotxa i la Costa Brava.

Fa un dia esplèndid. Però el dia ja és més curt i cal que ens posem les piles si no volem que se’ns faci de nit. I a poc a poc però amb pas ferm, seguim caminant amb aquella preciosa llum daurada que fa el sol quan ja va més avall, fins que ens plantem al cim del Taga. Des d’allí contemplem una meravellosa posta de sol i fem una mica de “postu” aprofitant aquest cel tan bonic que tenim al davant. Comencem a baixar cap al refugi de Sant Jordi, ja en hora blava i arribem a baix just quan desapareix l’últim rastre de llum del sol.

Un cop al refugi, sorpresa! Està ben ple i no hi cap ni una agulla. Però per sort, els Joves i Fòssils que són els més veterans de la secció de Mainada, anem preparats i decidim acampar amb tenda. Mentre esperem que arribin els intendents amb el sopar i les tendes, ens organitzem per anar a buscar llenya i fer un bon foc que ens escalfi en aquesta freda nit.

Unes hores més tard i en rotllana al voltant del foc, gaudim d’una boníssima pasta a la carbonara. Tot i que s’està molt bé vora el foc i ens encantaria seguir explicant històries, a poc a poc la son va estirant els nois i noies cap al sac, ben cansats després de la llarga caminada. És hora de tancar els ulls i deixar pas als somnis.

I... Bon dia! Ens despertem el diumenge, amb el sol ja eixit i un xic més tard del que esperàvem degut a que alguns monitors es van despistar amb l’alarma... Però així quan sortim de la tenda, el

sol ja comença a escalfar i gaudim d’un bon esmorzar amb calma, sabent que el segon dia és més tranquil.

Amb el cos ben descansat i la panxa plena, emprenem camí cap a Ribes de Freser. Un poblet que semblava lluny, però amb un bon ritme, ens hi plantem en un tancar i obrir d’ulls.

Dinar típic de pa amb fuet, reflexions sobre la societat actual, algunes classes de fisioteràpia i nutrició, i batalletes dels monitors, es passa volant el migdia i aviat arriben les famílies amb els cotxes que ja ens venen a buscar. Tornem cap a casa després d’un bonic cap de setmana, contents i feliços de l’experiència viscuda i la companyia compartida.

MAINADA

6 de novembre MONTEIA- LA CALMA – COVA DE L’ORRI –MONTEIA

Bon dia Olot! Avui anem d’excursió diürna però ep, amb frontals! Sí senyor, avui visitem la Cova de l’Orri, una perla amagada per les terres de la Garrotxa.

Comencem a Monteia, a la vora de Sales, i enfilem cap al pic de la Calma. Com que ja tenim una edat els monitors, ens fa una mica de mandra liderar el grup, així que alguns dels joves guien el grup amb el GPS, progressen adequadament, però falta pràctica, hi seguirem treballant...

Un cop a la Calma esmorzar de rigor, denominació de muntanyes (recordem que Rocacorba és la de les antenes i si al fons hi veus blaus és que és el mar, pels més “amateurs”). Ara sí, ja anem camí cap a la Cova de l’Orri, tot i que no el regalen i hi arribem amb bastant gana, però primer el primer! Ens posem el frontal al cap i apa som-hi cap a dins! Rat-penats, estalactites enormes, tot un episodi d’espeleologia, fins i tot trobem un parell de pessebres al final!

Després de l’experiència ens disposem a menjar, que ja tocava, i ara sí, desfilem cap a Monteia altra vegada on ens esperen els pares i mares, ben puntuals!•

per Joan Peña i Àlex Serra (fotos)

ESQUÍ de Muntanya

VOLTA PER L'ANETO DES DE LLAUSET

Fa molt, 25 anys? Vàrem passar per l'estany de Llauset, era la tarda quan entràvem al túnel d'1,4 km tot contents perquè feia dos dies que estàvem força picats d'esquí, he!: la boca de baix era taponada per una congesta. Quan tornem a ser a la presa ja fosquejava, mapa, grampons i esquí de supervivència per arribar de nit al cotxe que havíem deixat el dia abans per neu a la carretera d'accés al túnel.

Farà uns quatre anys, hi vam tornar en primavera més avançada, la carretera fins al túnel era neta de neu, però la boca era mig tapada, aparquem i acampem i l'endemà pugem al Vallhiverna trobant la neu un xic abans de l'estany de Botornàs, baixem per l'ibon de Vallhiverna i tornem a Olot; sortida de divendres tarda i dissabte.

La primavera passada vàrem anar ajornant per mal temps una sortida de cap de setmana fins que la meteorologia preveu bon temps. Des que es va construir el refugi de Llauset el divul-

gador de rutes d'esquí Jorge Garcia Dihinx parlava d'una ruta d'hivern passant pels refugis de la Renclusa i Llauset, però començant per Llauset ens era més còmode, i en reservar refugi ens diu el guarda que aquella setmana havia pujat una llevaneu per fer pas a la boca d'entrada del túnel i netejar una mica el pàrquing de la presa, a més a més ja ens esperaria per sopar a les nou.

Sortim d'Olot després de dinar i a voltant de quarts de nou ja som a taula al refugi, tot molt nou i "chuli piruli", però cap penjador enlloc, tot i que pells i roba acaben penjats per eixugar i ventilar.

L'endemà ens toca el Sol quan comencem a remuntar al coll de Vallhiverna, baixem a l'ibon alt de Vallhiverna, pugem a la bretxa de Soler i Coll, baixem a l'ibon de Llosàs, pugem a la bretxa superior de Llosàs, amb grampons baixem uns pocs metres i flanquegem un trosset fins a posar esquís per trobar el corredor Estasen i altre cop amb grampons arribar a l'Aneto.

Que collonut, és aviat tu... ep!, estem acostumats a fer la volta per Cregüenya que arribem tard, però només queda la baixada, i avui a l'Aneto només portem uns

ESQUÍ de Muntanya

1400 m, jo calculava que faríem 2400, ens queda encara una excursió de 1000 m per ser a taula a Llauset.

Fem la baixada per la glacera fins a l'ibon de Barrancs, remuntem al coll de Salenques, baixem vorejant el pic Russell fins a uns 2550 m, ara llarga travessia de puges i baixes sempre amb pells procurant optimitzar les traçades, travessem l'estany Cap de la Vall i arribem a la collada Soubiron 2677 m, al S de l'estany Negre i a W de la tuca Anglios, d'on ja veiem l'estany de Cap de Llauset i el refugi, a la canal de baixada li toca el sol de capvespre i arribem a taula a hora habitual de refugi (encara tenim temps de dutxa ràpida).

L'endemà repetim el Vallhiverna, però unes voltes que teníem pensades no són factibles per manca de neu a les parts baixes; recollim vambes al refugi, fem un pica-pica a la presa on tenim els autos i arribem per sopar a Olot.

A primavera entrada és un bon lloc per fer travesses, ja que deixes el cotxe a 2200 m, la neu es troba abans del refugi, allò és una nevera. La travessa es pot fer en dos dies fent nit a la Renclusa, i es pot escurçar passant pel coll de Corones i / o baixant fent diagonal fins a sota del coll de Salenques estalviant la remuntada des de l'ibon de Barrancs. Tanmateix, es pot allargar pujant el Russell.•

DEL CANIGÓ A LES TERRES DE L'EBRE

per Kim Agustí DE SANTA MARGARIDA DE MONTBUI

A PONTILS

El dissabte 8 d’octubre plou amb ganes a les nostres comarques. Som 25 de colla i anem a recuperar el tram de la travessia afectat per l’incendi del juliol de 2021. A mig camí deixa de ploure, però arribem a Santa Margarida de Montbui (400 m) sota un cel ben gris.

Per poder fer tot el tram en una sola jornada, deixarem de costat la Tossa de Montbui i seguirem el GR, carretera de terra en bona part del trajecte, fins a Pontils. A les 9 del matí encetem la caminada. La pista puja d’una forma gairebé imperceptible, amb les serres de Collbàs i de la Portella a la nostra esquerra i camps de conreu, el torrent de Garrigosa i la dominant Tossa a la dreta. Esmorzem als peus del coll de la Portella (570 m), deixem de costat la Censada, masia que havia de ser el final de l’etapa anterior, i anem a trobar la carretera C-37. A la vora dels Cups la deixem i seguim cap a la serra de Miralles. El seu castell no es veu des del nostre itinerari, però la petita marrada i la visita són obligades.

i el senzill campanar de l’església de Sant Miquel. Hi hem arribat passades les 2 del migdia i sota un cel altre cop ben gris; ens toca buscar un bon lloc per dinar. Baixem a l’antiga església parroquial de Sant Jaume de Queralt, d’estil romànic i decorada amb arcuacions llombardes, i ens disposem a assaborir un saborós àpat de truites i vi negre.

El castell de Miralles (640 m) és documentat l’any 960. Pugem a la torre albarrana, magnífic mirador, i seguim cap a l’església de Santa Maria, d’estil romànic dels segles XII-XIII. Hi gaudim d’una estona de sol. L’accés al ruïnós recinte sobirà és tancat. Tornem al GR i aviat deixem la pista per seguir un camí que s’endinsa en la zona cremada. El foc no va assolir la mateixa intensitat a tot arreu i molts pins i algunes clapes de bosc encara verdegen. Pugem a un collet i seguim cap al Grony de Miralles; deixem el camí que puja a l’Agulla Grossa i continuem cap a ponent. Més enllà el camí voreja camps de conreu. Uns treballs de neteja de la fusta cremada, tot just en la seva fase inicial, han omplert de socs un parell de trams del camí i ens veiem obligats a resseguir els propis marges dels camps, si no volem acabar com carbonets. El castell de Queralt és davant nostre i ens senyala la bona direcció. Ens en separa una curta pujada, que fem sense massa esforç.

El castell de Queralt (850 m) és una esplèndida talaia. De les seves ruïnes en destaquen una arcada ogival i la façana de ponent

Després de dinar, agafem un bon camí que enceta un suau descens per la zona cremada. Al capdavall voregem camps de conreu, travessem el torrent de Riudeboix per una palanca i confluïm amb una carretera que ve de Bellprat; la seguim cap a l’esquerra. Aviat creuem la B-220 i deixem de costat la masia de Riudeboix. Sortim de l’Anoia per entrar a la Conca de Barberà; el Montclar, un cim que ja coneixem, ens marca la direcció a seguir. Voregem més camps, travessem el riu Gaià, un modest rierol en aquest punt, i creuem la T-201. Més enllà de Cal Caselles tornem a la seva vora; guaitem una petita gorga, d’aigua terrosa, i arribem a Pontils (551 m). En aquesta segona visita hi torna a regnar la tranquil·litat més absoluta. Fem una darrera fotografia de grup i encetem el camí de tornada a casa.

Dinar de truites.

Castell de Queralt.

Castell de Miralles.

DE LA VILELLA BAIXA A GARCIA

El dissabte 12 de novembre tornem a La Vilella Baixa. Som 36 de colla i ens guiaran en Narcís Puigvert i en Jesús Güell. Només d’arribar tenim preparat un esplèndid esmorzar de coques; el viatge ha estat llarg i ens espera un dia gris, però començarem a caminar amb forces renovades. Baixem al pont Gran (191 m) i remuntem el curs del riu Montsant, completament eixut, fins al toll de la Palanca. Més enllà encetem la pujada cap al grau de la Figuera, per un bonic camí que conserva notables trams empedrats, mentre contemplem la serra de Montsant amb La Vilella Baixa i La Vilella Alta als seus peus. Al capdamunt arribem a La Figuera (576 m).

T-732. Seguim cap a la Mina Loussa-Linda Mariquita, hospital de campanya de l’Exèrcit Republicà en la Batalla de l’Ebre, que conserva una xemeneia digna de ser preservada, i arribem a El Molar (228 m).

La Figuera és un poble de poc més d’un centenar d’habitants, de la comarca del Priorat. Del seu nucli històric, que conserva migrades restes de l’antic recinte emmurallat, en destaca l’església parroquial dedicada a Sant Martí, monumental i dominant edifici de finals del segle XVIII. Hi fem una breu aturada.

Des del poble seguim per una pista, força planera i panoràmica, cap al collet del Grau (599 m), el coll del Nen i el coll de les Malvasies, vorejant vinyes i camps d’ametllers. Deixem els camins que baixen a El Lloar i la font de Minfami, i seguim cap el mas dels Rabosins. Ens acostem al barranc dels Tortells, tot visitant petits masos esparsos, passem pel pou del Tortell i baixem a la carretera

El Molar és un poble de tres centenars d’habitants, de la comarca del Priorat. Va patir els estralls de la Guerra del Francès i de la Batalla de l’Ebre. L’església parroquial, dedicada a Sant Roc, és de finals del segle XVIII. En aquest punt, els garrotxins més veterans tenim un moment de record pel pare Nolasc, caputxí que vam conèixer de jovenets a la ciutat d’Olot. L’agricultura és la base de l’economia del poble, en d’altres temps ho foren les mines de galena. Hi arribem poc abans de les 3 de tarda; comprem begudes al bar, minuts abans de que tanqui, i dinem a la seva terrassa.

Un cop tips, sortim del poble per la T-731. El sol torna a lluir tímidament i la temperatura és molt agradable. Aviat trenquem per una pista, que baixa al rec de Bast i segueix cap al mas d’Espelta; més enllà es converteix en un bon camí. Continuem cap el mas de Perot i al cap d’una estona contemplem la terra promesa; l’Ebre és davant nostre. Les càmeres no paren de fer fotografies!

Arribem a l’església vella de Garcia, monumental construcció de mitjan segle XVII, dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu,

La Figuera.

Esmorzar de coques.

Pont Gran de La Vilella Baixa.

Pontils.

molt danyada en el curs de la Guerra Civil i abandonada. Del veí castell no en queda cap rastre. Llostreja, però fem una fotografia de grup, abans de passejar pels carrers de la vila (73 m) i remullar la visita en un dels seus bars.

fou volat l’any 1938 i reconstruït el 1942; els trens i el GR l’aprofiten per travessar el riu.

La vila de Garcia, de la comarca de la Ribera d’Ebre, amb poc més de mig miler d’habitants, és aturonada a la riba esquerra de l’Ebre. L’agricultura és la base de la seva economia. Farem estada a l’hotel Font de Vila, de la veïna població de Móra la Nova, i remullarem el sopar amb cava.

DE GARCIA A LES CAMPOSINES

Voregem vinyes i olivets, però la vall es va estrenyent i aviat només deixa un reduït espai que comparteixen el camí i la via fèrria, sovint soterrada en túnels. La pista es converteix en camí de bast i comença a pujar; hem arribat al Pas de l’Ase, esplèndida balconada sobre el curs de l’Ebre.

El camí convida a seguir-lo, però hem d’escollir un altre corriol que s’enfila, molt dreturer, caire amunt, cap a uns cims encara coberts per la boira. Unes cadenes fan més segur el pas en algun punt. Aviat el sol desfà els núvols, gaudirem d’un dia esplèndid. La colla s’estira mentre ens acostem a la nostra fita, la punta d’Aguilar (492 m). La trepitgem poc abans de les 12 del migdia i hi fem una llarga aturada, tot contemplant l’immens panorama i les capricioses formes de la fumera de la central d’Ascó.

El diumenge tornem a la rotonda de Garcia i a ¾ de 9 comencem a caminar. Llueix el sol, però la boira cobreix els cims i l’Ebre fumeja. Tenim concertat el pas de barca, un dels plats forts del cap de setmana, per les 9 del matí; un servei excel·lent i molt recomanable, encomanat amb antelació. Aviat les càmeres fotogràfiques també fumegen, després de reproduir una i mil vegades un moment màgic de la nostra llarga travessia.

Un cop a la riba dreta de l’Ebre, anem a la Sénia de l’Enriqueta, veïna al camí de Sirga. El seguim cap a la dreta i ens acostem a l’estació de ferrocarril de Garcia, de la línia de Reus a Casp, inaugurada en aquest tram l’any 1892. L’edifici, bastit a l’altre costat de riu respecte a la vila, és fora de servei. El pont que hi dóna accés

Un caire i una desgrimpada precedeixen l’arribada al primer dels molins d’un parc eòlic. Un bon camí el voreja pel solell, a mitja muntanya. Baixem per la vall de Cebollot, ens acostem al Mas de Pere de Gaixos i seguim cap a un paratge singular, verd i frescal, compartit per les esglésies de Santa Madrona i de Sant Jeroni, del segle XVIII, la font, el monument a la sardana i una àrea de picnic

Punta d'Aguilar.

Ja hi som a tocar!

Garcia des de l'Ebre.

Pas de barca de Garcia.

(260 m), tot en terme de Móra d’Ebre. El nostre equip de suport ens hi té preparat un esplèndid aperitiu i podem dinar còmodament asseguts.

A ¾ de 4 tornem a la caminada. Ens espera una pujada curta però ferma, per un caire que ens porta al cim de la Picossa (499 m). No ens hi aturem i seguim, per un corriol prou atrevit, cap el veí Estel, extraordinari mirador de la Ribera d’Ebre; la sessió fotogràfica s’allarga una bona estona.

Tornem al vèrtex de la Picossa i baixem per un bon camí cap el Mas del Manolo. Deixem de costat la font dels Moseguins i contemplem una bonica posta de sol. Passem pel ruïnós Mas de Miquelet (170 m) i anem a trobar la carretera N-420; hi arribem

a ¼ de 7 de la tarda. Llostreja i ens espera un llarg viatge de tornada a les nostres comarques. Les Camposines, estratègic nus de comunicacions de l’Exèrcit Republicà en la Batalla de l’Ebre, són a només dos quilòmetres, però deixem la visita per una altra ocasió.•

Horaris de la travessia

De Santa Margarida de Montbui al coll de la Portella i el castell de Miralles 2 h 17 min.

Del castell de Miralles al castell de Queralt 1 h 51 min.

Del castell de Queralt a Riudeboix i Pontils 2 h 27 min.

De La Vilella Baixa a La Figuera 1 h 24 min.

De La Figuera a El Molar 2 h 04 min.

De El Molar a Garcia 1 h 54 min.

De Garcia al Pas de l’Ase i la Punta d’Aguilar 2 h 21 min.

Del cim a Sant Jeroni 1 h 20 min.

De Sant Jeroni a la Picossa i Les Camposines 2 h 09 min.

Sant Jeroni.

Estel de la Picossa.