llibret infantil falla Sant ValeriĂ de torrent Falles 2020
DifusiĂł del llibre complet.
1
El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del Valencià. El present llibret ha participat al XLI Concurs de llibrets fallers organitzat per l’OAM Junta Local Fallera de Torrent. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.
Crèdits: Portada: Vicente Luján Concepte editorial: www.lujanestudio.com Impressió: www.samarucsg.es Articles: Sara Andreu Natalia Borreguero Mónica Corrales Poeta: Robert Gómez Publicitat: Mònica García i Luz Fernández Secretaria: Paco Navarro i Gemma López © dels textos: els i les autors/es © de les imatges: els i les autors/es i propietaris/es © de la present edició: A. C. Falla Sant Valerià Depòsit legal: V-213-2013
2
04 06 08 10 18 24 28 32 46 48 52 55
És hora del pijama Salutació fallera major infantil de Torrent “La gran sultana” Salutació president infantil “El sultà” Fallera major infantil “La princesa persa” Xahrazad Conta’m un conte No vull dormir!, vull un altre conte més (sense princeses)! Dones de conte: dones valencianes extraordinàries I ara ... somniem estereotips de dona ...I abans de dormir: Canta’m una cançó de bressol El somni de malala Desperta! Programa de festes de nit i dia
3
És hora del pijama Editorial
4
E
Sabies que el pijama era una peça només per als xics?
nguany el llibret infantil de la falla Sant Valerià ens ensenya com anar al llit per tindre bons somnis i descansar per afrontar un dia ple d’energia i bon humor. Quan el sol se’n va, al cel arriben les estrelles acompanyades per la lluna...
En l’últim terç del segle XIX van importar el pijama de dos peces (camisa i pantaló) a l’Anglaterra victoriana, l’ús de la qual seguia restringit a les classes altes i per als homes: els seus teixits eren d’una extraordinària qualitat i amb luxosos adorns en seda. En les produccions cinematogràfiques de Hollywood i en les revistes ja apareixien actors en pijama, la qual cosa va popularitzar definitivament aquesta peça, la qual continuava sent exclusiva per als homes.
Després de fer els deures, de compartir un estona al sofà amb la familia és el moment que comence el viatge de la imaginació abans de dormir. Però això sí... com qualsevol viatge hem de preparar-nos... el primer és un bon uniforme, el nostre pijama.
Però com va nàixer el pijama?
Però, en els anys 20, Coco Chanel va posar-la de moda entre les dones: que una dona fumara o usara pantalons, no estava bé vist. Més tard, en els anys 50, el pijama es va popularitzar entre les classes mitjanes per a gaudir del cap de setmana a casa i deixa de ser una peça exclusivament per als homes. Per fi s’estenia el seu ús entre les dones, les quals el van acceptar ràpidament, ja que en portarlo sentien gran comoditat.
La paraula ve d’origen persa, Al segle XVIII van sorgir canvis en el camisol masculí, convertint-se en una cosa més senzilla i folgada, que consistia en una camisa i pantalons molt amplis (els quals usaven també com a roba interior durant el dia), la idea del qual van importar de Pèrsia, ja que allí els havien portats les dones dels harems. Va rebre el nom de “pijama”, paraula que deriva de pae, que en persa significa “peça per a la cama” i “jama” que significa roba. En paral·lel, en occident va aparéixer una novetat, el “negligée” femení, una peça que va sorgir de la necessitat de distingir la peça per a dormir entre el gènere masculí i femení. Aquesta peça era més ajustada en la cintura, de seda o brocat, amb encaixos, també s’utilitzava durant el dia per a anar per casa.
Aquesta nit comencem el viatge al llit i ens fiquem el pijama de la igualtat per tindre somnis de futur on tots i totes siguem iguals. Aquesta nit descobrirem contes protagonitzats per dones valentes, intel·ligents i lliures, com va ser Sherezade, la protagonista de Les mil i una nits (llibre d’orient mitjà del segle IX), que es va salvar de morir en mans del sultà, gràcies a la seua capacitat de contar històries, intel·ligència i creativitat. En el nostre viatge al llit cantarem cançons de bressol valencianes, perquè no es perguen en el temps i a més a més, a l’hora de somiar, ho farem amb dones valencianes que han trencat el sostre de cristal i han sigut les millors en la seua professió. Que comence el viatge al llit!
Mentre que en València utilitzàvem la camisa de fil, el cotó i molt rarament la seda, que estava confeccionada d’una peça, sense costures en els muscles, únicament una obertura per al cap. A aquest conjunt se li agrega una tira al voltant, de dos centímetres, de teles més fines anomenada Cabeç, des d’on naixeran les puntilles per a l’ornamentació exterior. Aquesta sèrie de brodats donarà pas a una altra peça coneguda com a Chambra (utilitzada a la fi del segle XIX i fins a la meitat del XX), més que camisa podem considerarla com a samarreta interior. 5
Saluda de la gran sultana Sandra Peris i Embuena A la Falla San Valeriano Benvolguts, xiquetes i xiquets de la comissió, Com a Fallera Major Infantil de Torrent, amb molta alegria i il·lusió, em dirigisc a tots vosaltres des d’estes línies, dins del vostre llibret, per a enviar-vos una salutació ben afectuosa. M’agradaria agrair-vos de tot cor la dedicació de totes les xiquetes i xiquets, que implicats en la vostra comissió, participeu activament en tots els actes, fent que nostres tradicions i cultura perduren en el pas del temps. Mai deixeu d’aprendre dels nostres majors i de reflectir eixe amor cap a les Falles. Que el fruit del nostre treball tinga per damunt de tot una bandera, LA GERMANOR. Un vincle comú que no entén de fets ni de colors, això és el més bonic de nostra festa. Permeteu-me que dirigisca unes paraules als vostres representats infantils del 2020. Zayra i Daniel, no deixeu de somiar, i d’agrair l’oportunitat que us han brindat de poder representar a tots els infantils de la vostra comissió per tots els racons de Torrent, amb alegria i orgull. Als meus amics Valeria i Marcos, representants del 2019, amb qui he compartit meravelloses vivències, una abraçada i un bes molt fort. Per últim, vull expressar-vos el meu desig de compartir aquest any, com a màxima representant del món infantil de Torrent amb tots vosaltres. Gaudim amb il·lusió i des de la nostra innocència, la màgia d’aquesta gran Festa. I que, els bons desitjos es facen realitat en estes falles. Visquen les Falles 2020!
6
7
Saluda del sultà Daniel atienza Muñoz
Salutació del president infantil Amics i fallers, aquest any em toca a mi fer la salutació als infantils de la meua volguda falla. Estic molt content de ser el president, encara que no negaré que al principi no el creia. A mesura que va passant el temps ja m’ho crec i disfrute molt. Espere passar-ho genial amb les falleres majors, Zayra la meua companya de viatges, Raquel i com no amb el nostre president, Miguel Àngel que al mateix temps és mon pare, estic molt orgullós de compartir aquesta aventura amb ell, és un exemple a seguir. També volia agrair tot l’esforç que fan les persones de la junta directiva i les que treballen per la falla i com no a la meua família que sempre està al peu del canó. Per últim, desitjar-vos que aquestes falles les visquem el millor possible. Daniel Atienza i Muñoz President Infantil Sant Valerià 2020.
8
9
Saluda de la princesa persa Zayra Aguilar Fernández
Zayra eres pur centelleig faller la teua sang està tenyida d’arrels estreles de festa despunten el teu cel s’estremeix la teua pell. El timbal i la dolçaina els teus compassos marcaran i amb l’olor de pólvora de fons, ballaràs i caminaràs, sent aquest any nostre més preuat tresor. Ens portaràs de la teua mà a l’ample i llarg de la festa fallera que ens deixa el cor inundat i que tu, la fas mes brillar sencera.
Gema López i Porras
10
11
12
13
14
15
Junta executiva
Comissió
Daniel, Atienza García
A ndrea, A lba Marchan
President
A inhoa, A renas Esteso
Lluis, Ber to Guimera
A licia, Banaclocha Conejeros
Vicepresident 1r
Lucia, Belmonte Perez A lba, Benito Medina
Hugo, Or ti A nchel
Beatriz, Caño Or tiz
Vicepresident 2n
Carmen, Carceles Litran
Miguel A ngel, Atienza Garcia
Paula, Castellanos Rodriguez
Secretari
Daniela, Cordiu Patricia
Sandra, Pozo Muñoz
Noelia, Coronil Mateo
Tresorera
Soraya, Coronil Mateo
Erika, Jordan A lba
Carla, Cuadrado Vinaixa
Comptadora
Zayra, Cuesta Muela
Esther, Or ti Guijarro
Enma, De Mora Or ti
Delegada
Leire, De Mora Or ti
Daniela, Or ti Fernandez
Claudia, Del Toro Mar tinez
Delegada
Rocio, Gallego Torres Carla, Garrido Pozo Damaris, Gonzalez Soriano Maria, Gonzalvez Jareño Sonia, Fr utos Muela Amaya Lucia, Hernandez Grimaldi Carla, Hernandez Soriano Paula, Hernandez Soriano Maria Lucia, Lopez Fernandez Irina, Lopez Or ti Valeria , Lopez Zaplana Lucia, Marsilla Rubio Daniela, Monferrer Lopez Lorena, Muñoz Mar tinez Noelia, Or tega Granell Carla, Or ti Espinosa A ngela, Or ti Fernandez Laia, Osma Gil
16
Comissió Mireia, Peinado Beltran
Diego, Herraiz Mar tinez
Celia, Perez Br uno
Hector, Herraiz Mar tinez
Natalia, Perez Br uno
Javi, Lapeña Jimenez
Coral, Perez Castellanos
Sergio, Lapeña Jimenez
Mia , Rodenas R ivelles
Daniel, Lopez Cabañero
Lucia, Rodriguez Gallego
Marcos, Lopez Cabañero
Tamara, Sepulveda Torres
Hector, Lopez Domingo
Carolina, Toledo Mar tinez
Juan Ramon, Lopez Fernandez
Valeria, Torremocha Latorre
Ivan, Lopez Requena
A itana, Torres Peinado
Mar tin, Lopez Zaplana
A lma, Vilanova Mora
Asier, Mar tinez Belmonte
A roa, Vicente R ipoll
Elian, Miquel Carratala
Jara, Vicente R ipoll
A leix, Monferrer Lopez
Triana, Zemp Sevilla
Iker, Moreno Vicente
Aaron, A larcon Coronil
Unai, Moreno Vicente
Diego, A lba Nieto
Victor, Muñoz Tirado
Ezequiel, Atienza Garcia
A lvaro, Or ti Fernandez
Jaime, Banaclocha Conejeros
Iker, Osma Gil
Jorge, Banaclocha Conejeros
Jorge, Pastor Seco
A lejandro, Castellanos Rodriguez
Ian, Peinado Beltran
Jordi, Chulia Olivas
Isaac, Peinado Beltran
Hector, Cobo Benito
Sergio, Pozo Muñoz
Hugo, Cobo Benito
A ntonio, Rodriguez De Dios
Francisco, Coronil Belda
A lex, Ruiz Zaragoza
Aaron, Cuesta Muela
A lessandro, Scarano Lozoya
Dylan, De Los R ios Moreno
A leix, Silla Navarro
Pedro, Del Toro Mar tinez
Leo , Tarancon Vilanova
A itor, Ferrer Pages
Miguel Angel, Torremocha Latorre
Paolo, Fr utos Olmeda
Javier, Torres Peinado
Daniel, Garcia Castellanos
Guillermo, Visier Guimera
Sergio, Garcia Castellanos
Mateo, Visier Guimera
Leo, Garcia Sanchez
Aaron, Zapero Montejano
Joan, Gomez Hernandez Juan, Guerrero Garcia
17
Falla infantil 2020 Lema:
Xahrazad Sherezade Artista: Paco Martínez Heredia. Explicació: Robert Gómez Samblás
Quan cau la nit, la lluna és al cel i els ulls comencen a tancar-se; milers d’històries apleguen i donen pas a un muntó d’aventures per viure. Aventures a la mar; amb pirates i tresors per trobar; també espacials; on una nau en marcians pot arribar a tocar l’estrela que es troba al més enllà i; com no, de castells i princeses que, mitjançant mil i u contes les seues vides poden arribar a salvar és el moment en el que el pare i la mare venen al llit a contar-nos un conte Aquesta nit contarem un conte fet de contes Un conte que mai acavava, perquè el final del conte es contava a l’endemà hui fem un viatge a l’orient mitjà per parlar de Xahrazad (Sherezade) i Les mil i una nits. Atents que la història comença ací: Fa molts, molts anys ja; en un país on les dunes banyen la terra, el color del sol és d’un taronja intens i els palaus són escultures majestuoses; vivia un sultà. El sultà va patir mal d’amor i eixa tristor li va convertir en un home poc e19stimat per la gent del seu voltant. Però, a la seua vida va arribar una dona valenta i amb molta creativitat. Sabeu de qui parle, veritat?
18
19
Un cant a la dona, un poema de llibertat, un món que ja acarona la desitjada igualtat.
A poc a poc al maleït sultà Xahrazad li comptava un compte preciós, però mai arribava al final així ell l'esperava dia rere dia ansiós.
Els versos que llegiu ací són reals en la nostra història, a poc a poc a canviat el nostre destí i esta falleta recupera la seua memòria.
A poc a poc la màgia de la saviesa al sultà li anava enamorant, els bells valors de la vida amb tendresa al final al Sultà el van acabar reeducant. Després de tant temps les dones ens han demostrat que les paraules i l'enteniment és la millor arma per combatre la igualtat.
remat: Xahrazad Ella era una princesa presonera del Sultà Shahriar, va ser dona pionera de la literatura universal.
la màgia dels llibres
Tot comença pel cor de Xahrazad la princesa, dona valenta i de molt valor i amb una enorme saviesa.
Quan la imaginació et murmura i t'ajuda descobrir nous mons, és perquè la màgia de la lectura sempre va acompanyada pels millors sons.
De la seua brillant imaginació brollaven històries sense igual i per a escapar del sultà i la seua presó aquella ment maleïda va començar a cultivar.
Parlar de la màgia de la lectura és parlar de l'essència de la imaginació, fa més forta la nostra cultura i fa més solidari el nostre cor.
20
drets de la infància
Quan som xicotets necessitem absorbir informació, i baix la cultura de llibres i llibrets es nodrirà la vostra formació.
el nostre faquir ens vol parlar dels drets infantils i la igualtat .
Històries i llegendes molt diferents, tràgiques, còmiques i d'amor, fa a la nostra espècie culta i valent ens fa a nosaltres bons de cor.
Hi ha quelcom amb total certesa i és la protecció a la infància, cal cuidar-los amb delicadesa amb respecte, igualtat i tolerància.
La literatura és essencial per a desenrotllar-nos com a persones tots els llibres porten una cosa d'especial per a donar cultura a hòmens i dones.
Són els més vulnerables, totalment desfavorits, perquè cal ser miserables per a no veure el que succeeix.
Xiquets de la falla Sant Valerià, no deixeu mai de descobrir les Llegendes i contes que vos farà viure, amar, somiar i sentir.
Dret a una feliç infància dret a viure amb dignitat dret a l'ensenyança dret a la igualtat. Són valors de futur, són valors d'esperança, la infància és el més bonic i pur i no s'ha de vulnerar davall cap circumstància.
21
malala lluita per l’educació
El llapis màgic de Malala es va transformar escrivint paraules, frases i escrits, amb onze anys esta lluita va començar defenent drets amb les paraules i sense crits.
La màgia d'un llapis i una xiqueta, la capacitat de tocar-te el cor, és la cosa més bonica i neta per a somiar amb l'esperança i l'amor.
La seua veu s'escoltava per Orient i Occident, i el món de sobte va despertar, aquells maleïts Talibans i maleïda gent al seu llapis i a ella havien de silenciar.
Malala és el nom d'una xiqueta de Pakistan que somiava en volar dalt d'una llapissera, revolotejant amb els seus germans vivien feliços dins d'una polseguera.
Un fort castic li van donar per lluitar a favor dels drets a l'educació, però ells segur que no havien pensat que aquell acte seria per a ells, la seua perdició.
La felicitat i l'indestructible il·lusió li va fer volar amb l'aprenentatge, junt amb la màgia i el seu valor varen començar un llarg i incert viatge.
Eixe dia el llapis de Malala va canviar i es va transformar en el llapis del món, una història de coratge i valentia que ens farà lluitar per la igualtat, lluitar per la il·lusió.
Però de sobte i sense cap explicació la seua vida es veu truncada, per una cruel invasió de molta gent i malvada. Volien robar la seua màgia i saviesa, volien robar el seu coratge, robar la seua impol·luta infantesa i robar-li la vida i el seu viatge.
malala, per al món una brisa suau, per als menuts, missatgera de la Pau. 22
23
Conta’m un conte Aitor Sånchez
24
Mil i un contes abans de dormir Sabies que l›escriptor valencià Vicente Blaco Ibañez va ser un dels primers a traduir al castellà Les Mil i una nits? Aquesta nit us proposem un poc d›història i un poc de lectura d›aquestes aventures de Simbad, el marí; Alí-baba i els quaranta lladres; o Aladí i la làmpada màgica en llibres publicats per a totes les edats.
traduccions originàries La fama de les Mil i una nits va arribar a occident al segle XIX, quan les metròpolis impulsaven les expedicions i investigacions geogràfiques i de cultures exòtiques. Encara que la primera traducció (realment adaptació dulcificada) va ser en 1704, d›Antoine Galland. La traducció anglesa àmpliament anotada de Richard Francis Burton, diplomàtic, militar, explorador i erudit de la cultura africana, va ser molt popular. També cal destacar la traducció realitzada al francés per l›egipci Joseph Charles Mardrus, volta a traduir a l›espanyol pel nostre insigne escriptor Vicente Blasco Ibáñez i publicada al 1899 per l›editorial valenciana Prometeo (ubicada a la G.V. de les Germanies, 33). La publicació final es va fer en 27 llibres de vora 300 pàgines cadascú. Per exemple, la història d›Aladí es troba al llibre XV, mentre que la de Simbad el marí es troba al llibre VIII.
les mil i una nits. Pop up Autors: Lluís Farré i Mercé Canals. Edat: A partir de 3 anys. Editorial: Combel Enquadernació: Hardcover Un llibre pop-up sobre la llegenda de Xahrazad, una xica que amb el seu encant i la bellesa de les seues paraules va aconseguir sobreviure al casament amb el sultà, que per venjança matava les seues esposes després de la primera nit. Un títol per retrobar la màgia de l´Orient! https://www.youtube.com/watch?v=A-GcrM2Q6jA
25
Contes de ‹les mil i una nits› Autor: Vicent Vila Edat: a partir de 12 anys Editorial: Bromera. Pàgines: 176 Il·lustrador: Aram Delhom Cada nit, Xahrazad comença un nou relat per aconseguir que el rei Xahriar s›emocione i en vulga conéixer més. D›aquesta manera, farà que la seua execució vaja ajornant-se dia rere dia. Per intentar salvar-se›n, Xahrazad ens narrarà contes tan coneguts com Aladí o Alí Babà i els quaranta lladres, així com històries noves que fascinaran tant els lectors com el mateix rei Xahriar.
les mil i una nits Autor: Brian Alderson Edat: a partir de 12 anys Editorial: Vicens Vives. Pàgines: 225 Xahrazad va salvar la seua vida explicant un conte cada vespre al visir. Aquells relats van passar de generació en generació com un tresor preuat que omplia de fantasia la ment de tots aquells que els escoltaven o els llegien. En aquesta adaptació hi trobareu una recopilació de les narracions que explicava Xahrazad, amb la mateixa atmosfera de màgia i amb la singularitat d›uns personatges que ha fet somiar nombrosos lectors.
26
Ara ĂŠs el teu torn: Escriu el teu conte de les mil i una nits...
27
No vull dormir!, vull un altre conte mĂŠs (sense princeses)! MĂłnica Corrales, Sara Andreu i Natalia Borreguero
28
Q
ui ha dit que en tots els contes les xiques
Las chicas son de ciencias
són princeses? Nostres us proposem
(Irene Civico, Sergio Parra)
ara un recorregut per diferents propostes de
Aquest és un conte per a xiquets, i no tant xiquets,
lectura on les xiquetes i els xiquets són iguals,
que recull les vides de científiques que sempre han
on tots creuen en un món millor ple de valors.
estat a l'ombra de científics masculins i que posa
I és que les xiquetes ja no volen ser princeses
veu a aquestes vides "no escoltades". Des d' Hipatia
o, almenys, no les princeses dels contes clàs-
fins a Jane Goodall, entre altres, podem conéixer
sics que durant generacions ens han comp-
els experiments i descobriments que han fet les
tat i a les quals salvava el seu príncep blau.
heroïnes de la ciència al llarg de la història de la humanitat. I tu, t'agradaria ser científica i fer experi-
Contes infantils que, més enllà de les seues mora-
ments com elles? Segur que ha de ser molt divertit!
litats, perpetuen certs estereotips i rols femenins transmetent una imatge bastant allunyada de les
Matilda (Roald Dahl)
dones reals. Per a trencar amb aquests estereotips
És un conte del famós escriptor Roald Dahl que
ha sorgit la que ja s'ha qualificat de literatura infan-
conta la història d'una xiqueta intel·ligent que gau-
til antiprinceses, llibres protagonitzats per perso-
deix de la lectura, la qual cosa la diferencia molt de
natges femenins, de ficció o reals, que parlen de
la seua ruda família. A més a més, Matilda és una
llibertat, igualtat, creativitat...
nena amb molta il·lusió i valentia que no vol deixar les seues aficions i somnis de banda, encara que no
Llibres que trenquen a través de les lletres amb la
trobe suport en el seu entorn familiar.
desigualtat de gènere que propugnen alguns dels contes clàssics més coneguts. L'educació i la lectu-
No obstant això, Matilda descobreix a poc a poc
ra juguen un paper fonamental en l'aprenentatge
que té poders i la seua mestra, la senyoreta Mrs.
de valors. Les antiprinceses, igual que els antihe-
Honey, també s'adona que és una xiqueta llesta i
rois, han arribat per a quedar-se. Som les xiquetes
molt especial, que necessita que algú li ho recorde
de hui, les dones de demà.
cada dia i donar-li l'estima i afecte per créixer. 29
30
Per tant, la història de Matilda reflexa que tots te-
pets o no. Bo si volen que es tiren, però no molts,
nim una essència que per molt diferent que siga a
per favor!, jiji
la resta, l'hem d'escoltar i donar-li vida. Mai deixes que ningú et diga que no pots aconseguir res! Ca-
Teresa no vol ser una princesa (Belén Gaudes)
mina i fes el teu propi camí.
També hi ha xiquetes com Teresa que es tiren pets, clar, però tampoc vol ser una princesa. Teresa, es
Pipi Calzaslargas (Astrid Lindgren)
qüestiona a si mateixa: Per ser xica he de vestir
Altra història d'una "superheroïna" de la vida és Pip-
sempre de rosa? I anar en vestit? I no jugar a futbol?
pi Calzaslargas, qui als anys setanta va ser conegu-
Doncs no, Teresa vol vestir com vulga, de colors,
da i va quedar clar que no sols els xiquets els agrada
o no, i jugar amb els seus amics i amigues a allò
embrutar-se jugant al camp, són forts i valents, sinó
que ells vulguen i si hi ha bassals millor que millor.
que també hi ha nenes que són fortes, aventureres,
La vida sempre és més divertida si podem trepitjar
divertides i juganeres, independents i és clar que
bassals, no creieu? :P
no necessiten a ningú que l'ajude per valdre's per si mateixa. Una història que evidencia la igualtat
I de pel·lícules?
entre xiquets i xiquetes i la idea que cadascú té els
Segur que Anna de Frozen o Dora us sonen molt
seus propis gustos, independentment del gènere.
més, veritat? Doncs sí, són les heroïnes de hui dia, les quals són intel·ligents, aventureres, curioses i
Les princeses també es tiren pets (Iran Brelman)
independents i no necessiten cap figura masculina
Es tracta d'un conte infantil que, com Pippi, trenca
per decidir qui volen ser i viure com elles volen.
amb els estereotips assignats a les princeses en tots
Anna viu com vol a la muntanya amb la seua es-
els contes. Laura s'adona que les princeses no te-
timada germana Elsa i Dora comparteix aventures
nen per què ser perfectes i que són les imperfecci-
en la selva amb el seu amic el mico Botas. I a tu
ons les que els fan especials i ser qui són, tirant-se
t'agradaria ser igual de lliure com elles? :)
31
Dones de conte: dones valencianes extraordinĂ ries MĂłnica Corrales
32
S
omnies en el que treballaràs quan sigues major? Llavors la paraula professió és important per a tu. Coneixes tots els treballs? Ja saps quin t’agrada més? El primer
que has de saber és que no hi ha treballs més apropiats per a xiques o per a xics. Podem fer allò que ens proposem sempre que ens preparem per a això i no faces cas si escoltes que això no ho fan les xiques o que no ho fan els xics. Fa uns anys no hi havia quasi xiques pilotant avions i els xics no eren mestres d’Infantil, però ara sabem que xiques i xics podem fer el mateix. Activitat: Mira al teu voltant i apunta quins treballs coneixes i la persona que els realitza. • Conduir l’autobús de l’escola • Fer-nos classe • Vendre el pa • Dirigir el trànsit • Ensenyar-nos gimnàstica • Dirigir el país • Cuidar a les xiquetes i xiquets xicotets • Apagar els incendis • Arreglar els cotxes • Construir edificis • Viatjar a la lluna • Escriure llibres Ara pensa, hi ha treballs diferents per a les dones i els homes? Raona la teua resposta. Com hem vist molts dels treballs que has pensat són fets per homes en la seua majoria. Però no cal anar molt lluny, ni recórrer el món per trobar dones extraordinàries i professionals. Segurament tu que estàs llegint aquestes línies ets o coneixes una d’elles. Potser ets tu mateixa, la teua mare, iaia, amiga... Però, ací et contem un poquet sobre algunes dones valencianes que han destacat i han fet coses importants:
33
34
Isabel Clara Simó. Alcoi (1943- 2020). És considerada una de les autores més importants de la llengua. Va debutar en 1983 amb Júlia i, des d’aleshores ha escrit més de 20 obres que s’han traduït a diferents idiomes. Periodista, filòsofa, professora i activista. Estudia a l’acadèmia que dirigia el seu pare, a Alcoi: «El meu pare era mestre. Tenia una acadèmia, on jo em vaig educar. I va deixar una petjada important al poble d’Alcoi. Fins i tot li han obert un carrer. [...] Es llicencia en Filosofia a la Universitat de València, on fa coneixença dels primers grups nacionalistes, sota el mestratge de Joan Fuster. Es dedica a l’ensenyament, que exerceix primer a Bunyol (Altiplà de Requena) i després a Figueres (Alt Empordà), on ocupa una plaça de professora a l’institut de batxillerat Ramon Muntaner. Al llarg de quatre dècades Isabel-Clara Simó publica amb una enorme regularitat i un gran domini de l’ofici d’escriure una cinquantena llarga de títols, principalment de narrativa però també de poesia, teatre, assaig, guions radiofònics i televisius, prosa memorialística i traducció; a més dels articles publicats en premsa. En les seues novel·les vol retratar les diferents facetes de la “comèdia humana”. Destaquen, entre d’altres, Júlia (1983), basada en els fets històrics de la Revolució del «Petroli» a l’Alcoi de finals del segle XIX. Quants llibres escrits per dones has llegit a l’últim any? Per què en classe de literatura no estudiem quasi dones escriptores?
35
36
Pilar Mateo. Valencia, 1959. Pilar és considerada una de les deu dones científiques més importants de tota Espanya i es troba entre les cent més importants del món. Treballa combatent les malalties que transmeten els insectes. A més, és presidenta del MOMIM (Movimento de Mujeres Índigenas del Mundo) i, va ser finalista dels Premis de Princesa d’Astúries. És una científica amb una clara vocació social. Creu fermament que la «Ciència ha d›estar el servei de la societat». Ha centrat la seua activitat professional en el desenvolupament i aplicació de noves tecnologies per a erradicar malalties mortals que s’estenen a causa de la pobresa. En paral·lel a les seues investigacions científiques, Pilar ha dut a terme diversos projectes socials per a millorar la qualitat de vida de les comunitats més vulnerables. En l’actualitat té 8 famílies de patents en més de 100 països del món, incloent-hi els Estats Units i la Unió Europa. Pilar no sols és una brillant investigadora, sinó també una dona emprenedora molt diligent. Actualment és presidenta de l’empresa Inesfly Corporation i dirigeix a més el departament d’I+D. Fundadora i promotora de l’empresa Shichi World, i cofundadora de l’empresa audiovisual Filmátropo. Quantes dones científiques coneixes? En la teua classe qui és més bo a les assignatures de ciències: xics, xiques o per igual?
37
38
Anna Montañana.
València, 1980. És una jugadora de bàsquet i entrenadora española, 129
vegades internacional i medallista amb Espanya, s’ha convertit en la primera dona entrenadora assistent d’un equip ACB, en Fuenlabrada. Ha sigut la primera valenciana a jugar en la WNBA.Va ser jugadora professional, ocupant habitualment la posició d’ala-pivot. Es va retirar en 2015 en el CB Avinguda de la Lliga Femenina, havent-hi sent internacional per Espanya en 129 ocasions, i havent jugat en la WNBA amb Minnesota Lynx en 2009. Exerceix com a entrenadora ajudant en Montakit Fuenlabrada.És la primera dona a ostentar el càrrec d›entrenadora ajudant d›un equip de l›ACB, la lliga professional de bàsquet masculí. Va començar a jugar al bàsquet en les categories escolars del seu col·legi, Marianistes d’Alboraia, d’ací va fitxar per l’EB Alboraia que en aqueixa època tenia un conveni de col·laboració amb CB Dorna Godella. La temporada següent ja va passar a les categories inferiors del club més important en aqueix moment en el panorama tant nacional com europeu. Des de sempre Anna Montañana jugava en totes les posicions a causa de la seua envergadura, el seu domini de la pilota així com la seua visió del joc. En l’estiu de 1993, la Federació Espanyola de Bàsquet li va convocar per a formar part de l’equip que participaria en el Campionat del Món O-12 de Puerto Rico. La temporada següent ja compaginava estudis en el Col·legi El Pilar de València amb entrenaments en l’equip de categoria cadet, júnior i el primer equip de CB Dorna Godella. En 1998 amb la selecció espanyola conquesta l’or en l’Eurobasket U18 a Turquia. Quantes dones esportistes d’elit sabries nomenar? Per què no televisen quasi partits d’esport femení a la tele?
39
40
Matilde Salvador.
Castelló, 1918. Compositora i pintora valenciana ha sigut una de les
figures més representatives de la música i la cultura valenciana del segle XX i, defensora de la llengua i cultura valenciana. Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer i germana de la violinista Josefina Salvador. Va estudiar amb el seu pare, la seua tia Joaquima Segarra, pianista de renom, i posteriorment amb el compositor Vicente Asencio (1908-1979), que més tard seria el seu espòs. Com a compositora va destacar en l’àmbit de la cançó, en el qual va musicar poemes de Bernat Artola Tomás, Xavier Casp, Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc. Entre la seua producció simfònica destaquen els balets El segovià esquiu (1953) i El sortilegi de la lluna, de 1954. També és autora de les òperes La filla del Rei Barbut (1943, estrenada a Castelló de la Plana), basada en Tombatossals de Josep Pasqual Tirado, i Vinatea, que recrea un episodi de la Crònica de Pere el Cerimoniós, amb text de Xavier Casp. Va compondre també música religiosa com Missa de Lledó, en honor a la patrona de la ciutat de Castelló de Plana i la Missa de Perot, així com cantata Les Hores. Tant Matilde Salvador com el seu espòs segueixen al principi la línia estètica de l›últim Manuel de Falla, és a dir, el neoclassicisme del Retaule de Mestre Pedro i el Concert per a clavecí. També va destacar com a pintora, treballant un estil naive molt personal. Quantes directores d’orquestra coneixes? I quantes músiques hi ha a la teua família?
41
42
Marisa Falcó.
València. Una de les artistes falleres més veteranes, dins del grup “Fet d’Encàrrec”
amb el seu marit Paco Pellicer. És llicenciada en Belles arts i professora d’ensenyament secundari al col·legi Jesús i Maria, pertany al gremi d’artistes fallers des de 1993 i ha format part de la directiva. Des de 1989 ha signat més d’un centenar de falles, escenografies per a companyies de teatre. Dels 200 artistes fallers agremiats a València només 10 són dones i d’elles a penes la meitat estan en actiu. Encara que tradicionalment han treballat i molt en els tallers familiars on es donava forma als monuments fallers a penes es parla d’elles. Els llorers se’ls emporten els homes. Marisa veu les coses amb optimisme. És la primera dona que forma part de la directiva del gremi i a més té taller propi. Com a docent, Marisa Falcó creu que «la formació és important». «Cal convertir aquest ofici en una eixida professional per als joves, si no es perdran coses». Marisa porta més de 20 anys treballant en el món de les falles i ha fet més de 80 monuments infantils. Assegura que no s›ha sentit discriminada per ser dona. «Des de fora, sembla un sector masclista, però dins no ho és». «No crec que se›ns veja tan estrany a les dones”. Quantes artistes falleres han plantat falla a la teua comissió? Coneixes alguna pintora coneguda al llarg de la història?
43
44
Reyes Martí.
Borriana, 1965. Com nosaltres i tots aquells que llegiu aquest llibret i ens agrada el
món faller, Reyes és pirotècnica de reconegut prestigi. Va ser la primera dona que ha disparat una Nit del Foc, la mascletà del dia de Sant Josep i la cremà de la Falla de l’Ajuntament. És la responsable de l›empresa familiar Pirotècnia Martí, dedicada a la pirotècnia des de l›any 1868, de la que forma part de la cinquena generació i que dóna feina a més dones que homes. De menuda va demanar a son pare, igual que feien els homes, poder fabricar i disparar carcasses. En un sector majoritàriament d’homes, Reyes ha aconseguit un reconeixement empresarial i artístic. Fou la primera dona a disparar a la plaça de l›Ajuntament de València i a la plaça dels Estels d›Alacant, i des de l›any 2014, el dia 8 de març dispara la mascletà de les Falles de València a la plaça de l›Ajuntament, dedicada a les dones del món.Als últs anys ha aconseguit: al 2009: Premi Especial Festa Major de Granollers en el XX Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona; al 2010 va ser la Guanyadora del VII Concurs de Mascletades Ciutat de Vila-real, a 2014 va rebre el Premi Professionalitat dels premis EVAP Associació d’Empresàries i Professionals de València i al 2019, el 1º Premi en el Concurs de Mascletades de Fogueres d’Alacant. Quantes dones pirotècniques coneixes? Creus que les dones poden fer este treball dur, perillós i amb pólvora?
45
i ara.. somniem estereotips de dona
46
U
na vegada que hem conegut diverses dones que han fet coses gran al món de la ciència, la cultura, l’art, etc. et proposem crear la teua pròpia silueta de la dona
perfecta. Allò que vols ser o somnies ser... Per a això, ací van algunes instruccions i consells:
1.
Retalla esta silueta.
2.
Pega-la sobre una cartolina.
3.
Pots treballar en la silueta model o modificar-la al teu gust.
4.
Pots intervenir sobre ella utilitzant paraules, textos, cites, símbols i imatges.
5.
Pots dibuixar, pintar, escriure o pegar retallades de revistes i periòdics. Els
materials poden ser molt diversos: llapis de colors, retoladors, ceres, papers de diferents textures (cel·lofana, paper de seda, retallades, etc.)... 6.
Una
vegada
que
hages
intervingut
la
silueta,
retalla-la.
Si vols usar-la com marcapàgines, talla per la línia de punts. 7.
En el cas que vulgues que quede com a figura de taula, doblega per les
línies discontínues i pega la part inferior a la part posterior de la silueta, d’aquesta manera aconseguiràs crear una base estable.
47
...I abans de dormir: Canta’m una cançó de bressol Aitor Sánchez
48
N
o hi ha res millor com una cançó de bres-
moviment amb què les mares, assegudes sobre
sol per anar al llit. Durant segles lݎsser
cadira baixa, van amanyagant al xiquet en braços;
humà ha tingut la necessitat de sentir la calor de
són aquestes cançons, en general, d›escàs àmbit
la mare en el moment de calmar-se i deixar-se
melòdic, però molt variat i ricament ornamentades,
emportar per la màgia dels somnis. La música
que es canten des dels primers dies del naixement
tradicional és un ser viu, amb transformacions,
del xiquet, fins als cinc i sis anys»
que s›ha presentat amb un aspecte concret en una època concreta. Així, és difícil fixar en el
La cançó infantil valenciana acull una completa
temps quan va aparéixer una cançó o música
mostra
popular, ja que s›han anat transformant, de
desenvolupament
generació en generació, segons la interven-
fortament rítmiques i d›entonacions sil·làbiques,
ció directa de persones creatives i segons la
on destaca especialment la «cançó de bressol»,
intervenció social indirecta de la multiplicitat
cançons suaus per a adormir el bebé i que en
de les persones -que en l›espai i temps- han
altres comarques i poblacions s›emmarquen en
usat eixa cançó (TORRENT, 1990).
«el racó del foc», com en Morella, quan en l›època
de
melodies
i
biològic
textos del
adaptats xiquet.
al Són
de fred, es feia rogle al voltant del foc per a contar D›esta manera, en la comarca de l›Horta podem
romanços i també cantar. (Badenes, 1992).
trobar un ampli repertori musical que acompanya el xiquet des que naix (cançons de bressol,
Una de les cançons de bressol més conegudes a
infantils), però també podem trobar moltes
l›Horta és:
cançons relacionades amb el món del treball (de batuda, de llaurar), quan se socialitza en les
La meua xiqueta és l›ama
festes (cançons de festes, rondes), o quan s›acull
del corral i del carrer,
al misticisme religiós (gojos, oracions, aurores),
de la fulla de la parra
sense oblidar quan rendeix culte al lluïment i goig
i la flor del taronger.
de la dansa.
El meu xiquet te soneta, sa mare l›adormirà,
Els xiquets i xiquetes valencianes sempre han
li farà una cançoneta
demanat als seus pares i mares que els canten
que dure de vaig fugir a demà.
una cançoneta abans d›anar al llit o els pares i
(TORRENT, 1990).
mares han tractat de calmar els seus nadons amb la melodia de la seua veu, una manera d›establir
D›esta cançó Salvador Seguí destaca en el seu
un vincle profund paterno i materno-filial. A
gran cançoner musical de la província de València
continuació farem un breu recorregut per les
les versions de Silla i Massanassa,o la d›Alcasser:
principals cançons de bressol de la comarca:
La meua xiqueta és l›ama/ sa mare no té més/ El
la millor excusa per estirar l›hora d›anar al llit i
meu Ramon és l›amo/ del corral i del carrer/ se
mantindre el contacte amb el pare i la mare.
n›anirem a la fira/ a comprar-ne dos o tres/ la pera i la llimera/ i la flor del taronger (Seguí, 1980. p.
Cançons per anar al llit
27). Un poc més al nord, a Foios trobem la versió
Però..què és una cançó de bressol? Tal com diu
on barreja valencià i castellà (Seguí, 1980. p. 20):
Seguí (1980) «són les cançons destinades per a dormir als xicotets, entonades al ritme binari
La meua xiqueta és l›ama
del bressolar, o compassades al vaivé ternari del
del corral i del carrer,
49
de la pomera sucrera
com “Qui em compra una barraca?, o a Potries:
i de tot el món sanser.
La meua xiqueta és guapa/ és guapa i no té
Arriau, que te he visto
manies/ i entre la xica i el xic/ són dos roses de
anda, que et xafe
Potries. Al cap i casal: Agulleta i fil vol la filla
les sinagües en puntes
meua/ per poder cosir la soneta seua/ai! quin
que no tens altres.
aguller, ai! quina bagueta/ ja tanca els ullets la meua xiqueta. (1980. p. 32). i a Alcasser Tomateta i
A Guadassuar recull una versió masculina, quan el
Pimentó (1980. p. 34).:
nadó és varó: «El meu xic, ell és l›amo» Seguí (1980. Tomateta i pimentó
p. 21):
pa les dones xocolate El meu xic, ell és l›amo
i pa›ls homes un bastó.
de son pare i sa mare
Fins un total de 77 cançons de bressol va arreplegar
de son tio i sa tia
Seguí, la majoria d›elles variacions d›una mateixa
seues cossins i germanes.
cançoneta.
El meu xic ell, és un home quan se lleva el sombreret
Cançonetes per descobrir el món abans de somniar
les borletes són de plata.
A l›hora d›anar al llit també es cantaven altres peces
De Benimodo arreplega una altra versió, on s›afig
infantils amb fins educatius, com les cançons de
la compra del regal d›una mantellina, com a peça
jocs, que «responen a una estructura melòdica
de roba molt preuada en lݏpoca, parlem de La
repetitiva, empleades amb finalitats pedagògiques,
meua xica té son (1980. p. 23):
per a mostrar als xiquets l›entorn en el qual creixen,
que fa goig en mig la plaça
la qual cosa comporta una utilització a èpoques La meua xiqueta és l›ama
molt concretes del desenvolupament i creixement
del carrer de la Pastora
infantil, com pot ser el moment de prendre
sa mare li comprarà
les primeres papilles.» (1980. p. 7). Peces com
mantellina de senyora.
Papilletes, papilletes (València); cançó destinada
Marineta, filla meua,
també a que el xiquet menjara el seu plat:
no tires aigua al carrer perquè passarà el teu novio
Papilletes, papilletes,
i s›embrutarà els saragüells.
papilletes pa’l meu sol Papate-les prompte, mante
En esta linea de fer regals trobem al cap i casal
que el gatet maula i les vol.
la cançó de bressol que diu: Si s›adorm la meua filla/ sa mare li comprarà/ unes sabates noves/
També tenim cançons valencianes per donar les
que el diumenge estrenarà. (1980. p. 29). A
primeres palmades «mà amb mà, o mans sobre
Godella també hem trobat la versió: Si s›adorm la
el cap o altres parts del cos, etc. , fer els primers
meua xica/ sa mare li comprarà/ una llista per al
passos; i les cançons dels contes, en el qual es
monyo/ que el diumenge estrenarà. (1980. p. 30).
recullen les més difoses històries que, amb tornada
A Sumacarcel trobem altres melodies diferents
musical en el discórrer del relat, van mostrant als
50
xiquets la separació entre bé i malament, acabant
Els xiquets participen al llarg dels segles junt amb
aquesta espècie de contes educatius.» (1980. p. 7).
els majors en quasi totes les manifestacions socials, a vegades en un segon pla, i altres amb un paper
De la zona de la capital també trobem Capellans, cosins germans (València), o Bernat, Bernat (València). Conforme va creixent el xiquet incorpora al seu món cançons per a descobrir el cos humà («Sant Felip quan balla», de Quart dels Valls, 2Sant petit quan balla, de Potries, o «El Joan Petit quan balla», Xàtiva), i també va creixent amb cançons amb què va descobrint l›entorn («plou i
col·laboratiu, com en el cas de les festes del foc. Ací seran protagonistes: els xicotets aprenen a viure immersos en la dicotomia prohibició/perill i festa/alegria, parelles de conceptes que responen a la naturalesa intrínseca del foc. Destaquem per tant «el cant de l›estoreta» (a València o Torrent), cançó que va donar inici a la festa fallera amb la incorporació de la xicalla a l›arreplega de trastos vells per cremar en la vespra de Sant Josep.
fa sol»), així com jocs: «Tita, tita posa un coco» (València) o «Serra, serrador» (Alcasser), «La pájara
DD.AA.: Gonzalo Badenes Masó; Víctor Manuel
pinta» (Aldaia), o «canción del corro» (Albal), «Mare
Abasolo Jiménez...(1992): Historia de la Música
puge dalt» (per a jugar a la corda. Trobada en Silla),
de la Comunidad Valenciana. Valencia: Prensa
«Ja no canta el capellà» (València), «Soy la reina de
Valenciana. ISBN 8487502210.
los mares» (Picassent), entre d›altres (Seguí, 1980). D›esta manera, els menors comencen a introduir-se en la societat, a través del llenguatge, acompanyats d›uns codis (musicals), que els circumscriuen en un grup social, en la seua comunitat (poble o comarca). Així, a través del joc i la cançó se›ls
SEGUÍ, SALVADOR; OLLER, MARÍA TERESA (1980): Cancionero musical de la provincia de Valencia [Música notada] Editoria: Valencia: Institución Alfonso el Magnánimo [etc.], 1980. 993 p. ISBN: 84-500-4149-X
injecta la memòria col·lectiva de tota una tradició
TORRENT, VICENT (1990): La música popular.
heretada amb la que podran desenvolupar-se dins
València: (pag. 18) (pag 31).
d›eixa comunitat a l›adquirir com propis els temes centrals que narren eixes cançons: labors en el
h t t p : / / w w w . e l a u l a d e m u s i c a . e s /
camp, festives, religioses, humorístiques i socials.
elaulademusica2015-2016/papilletes-papilletes.html
51
El somni de Malala Aitor Sรกnchez
52
A
questa és Malala una xiqueta com tu i com jo, va defensar els seus drets amb l’educació. Ella creu en la paraula i en que tots som iguals, és important entendre
que el coneixement ens fa més grans. Malala Yousafzai es va donar a conéixer als dotze anys amb un blog de la BBC, en el qual, sota el pseudònim Gul Makai, escrivia sobre la lluita de la seua família per l’educació de les xiquetes en la seua comunitat. Prompte canviaria la seua vida per sempre. Després de parlar sobre els drets que els havien sigut revocats a les xiquetes, Malala va donar un discurs públic per a recuperarlo. Això la va convertir en objectiu dels talibans. Segons el que ella mateixa relata, el 9 d’octubre d’aqueix any, un talibà va assaltar el seu autobús escolar preguntant qui era Malala. Després de descobrir-se qui era, l’assaltant li va disparar en el costat esquerre del seu cap. La jove de 14 anys va despertar 10 dies després de l’atemptat en un hospital de Birmingham, on li esperava un llarg procés de recuperació. Com a reconeixement al seu valor i a la seua lluita, ha rebut nombrosos premis: Premi Nacional de la Pau del Pakistan en 2011, Premi Infantil Internacional de la Pau en 2013, XXV Premi Internacional Catalunya 2013. Malala continua advocant per l’accés universal a l’educació a través del Malala Fund, una organització sense ànim de lucre que aposta per programes de gestió comunitària i que fa costat als defensors de l’educació a tot el món. Als setze anys, Malala s’ha convertit en un símbol global de la protesta pacífica, i és la nominada més jove de la història per al Premi Nobel de la Pau. «Els extremistes han demostrat què és el que més temen: a una xiqueta amb un llibre.» (Ban Ki-moon Secretari General de l’ONU) Ara et faig una pregunta, quin és per a tu el color carn? Recordeu que cada pas que donem és necessari per a arribar on volem. Ajuda a Malala a arribar fins al llapis per tal de lluitar per una educació per a tots.
53
54
Desperta! Programa de festes de nit i dia ..................................................................... 15 de febrer Dissabte 10.0 0 h. Replegà pels co merços del barri. ..................................................................... 22 de febrer 8 .0 0 m ac ro d e sp e r t à , org a n it z ad a per JLFT. 18.00 h. Crida. Eixida des del casal fins a la torre per a escoltar la trad icional cr ida de la nost ra Fallera Major de Torrent. Després Sopar en el casal. ..................................................................... 23 de febrer 11.00 h. Cavalcada del Ninot Infantil. Tots els xiquets disfressats en el casal (cada comparsa tindrà el seu horari de maquillatge). 18.30 h. Berenar infantil. ..................................................................... 2- 6 de Març: a demanar! Replegà per tot a la ba r r iad a a les 19:00 h. Tot el món al casal per a anar a arreplegar la voluntat. ..................................................................... 8 de març 18.00 h A l parador, berenar infantil ofer it per la fallera Major in fant il, Zayra Aguilar i el president infantil Daniel Atienza. ..................................................................... 15 de març 8.00 h. començament de la decoració del monument major i plantà de la falleta infantil. 20.00. h. Berenar infantil i sopar de la plantà infantil. Castells unf lables i animació infantil.
..................................................................... 16 de març 8.00 h. Desper tà per la barriada i a les 9 desdejuni. 10.00 h. Esmorzar 19.0 0 h. Tot s al casal per a anar al trasllat de la Mare de Déu dels Desamparats. ..................................................................... 17 de març 8.00 h. Desper tà per la barriada, a les 9 desdejuni. 10.00 h. esmorzar. 11:00 Entrega de premis. 17.30 h. Ofrena a la Mare de Déu. ..................................................................... 18 de març 8 .0 0 h . D e sp er t à p er l a b a r r i ad a , desdejuni i 10.00 h. Esmorzar. 12 .3 0 h . D on a r à començ a ment el Concurs de Paelles, després farem entrega de premis. Netejarem la zona on sa fet el concurs i, en acabar, anirem a la Cercavila de Ger m a nor, pels ca r rers i fa l les de la ciutat, acompanyats de la nostra banda de música. ..................................................................... 19 de març 8 .0 0 h . Gr a n desp er t à t r ad icion a l amb trons de bac i tabal i dolçaina 9.00 h. desdejuni i 10.00 h. esmorzar. 11.45 h. operació qui lo i m issa de Sant Josep a la parròquia de la Sagrada Família. 14.00 h. paella oferida per la falla, prèvia inscripció. 16.30 h. activitats infantils. 18.0 0 h. muntatge pirotècn ic de la gran nit del foc. 21:0 0 h. m i n i m a sclet à noc t u r n a i cremà de la falla infantil.
55
56
