Fogueres en temps de COVID

01

Alejandro González Borja

Era qüestió de temps. La ràpida transmissió de la COVID-19 per tot Espanya i el risc d’una infecció massiva per l’afluència de turistes van obligar el Govern i la Conselleria de Sanitat a plantejar-se seriosament prendre mesures dràstiques contra les Falles de València.

En la seua compareixença davant els mitjans de comunicació a la Moncloa, després de participar en un Consell Europeu, el president del Govern, Pedro Sánchez, va assenyalar, a preguntes dels mitjans de comunicació, que, en el cas de prendre mesures dràstiques com les que s’havien adoptat prèviament a la Comunitat de Madrid o el País Basc, seria “de manera consensuada” amb la Generalitat Valenciana. La seua falta de concreció en la resposta passava la pilota al Consell de Ximo Puig, que el dimarts 10 de març, a la nit, reunia d’urgència al Palau de la Generalitat la comissió interdepartamental amb els vicepresidents autonòmics, Mónica Oltra i Rubén Martínez Dalmau, els consellers, Ana Barceló i Arcadi España, i el regidor de festes de l’Ajuntament de València, Carlos Galiana.

Passades les deu de la nit, Ximo Puig anunciava en una compareixença pública la decisió d’ajornar tant les Falles com les festes fundacionals de Castelló, les de la Magdalena. Va assenyalar que la decisió s’adoptava després d’una “instrucció” del Ministeri de Sanitat i després d’haver conversat telefònicament amb el ministre de Sanitat, Salvador Illa i amb el mateix president del Govern. “Es tracta de minimitzar elements de riscos per al contagi. Evitar aglomeracions i contagis de persones procedents d’altres zones afectades”, afirmava el cap del Consell.

D’aquesta forma es va optar per la solució dura. No va haver-hi via intermèdia amb Falles “en família”, per a les comissions i els fallers, els qui, en un primer moment, ja amb molts monuments al carrer a l’espera de la “plantà” oficial, advocaven per reduir al mínim l’activitat, que es traduïa a plantar i cremar els monuments i poc més.

Puig va assenyalar que es tractava d’un “ajornament”, però caldria veure la viabilitat de cremar els monuments i rescatar les celebracions per a més endavant (poc temps després es va confirmar la cancel·lació definitiva per a 2020). “La prioritat és protegir la salut dels valencians. Ens basem en evidències científiques i el criteri dels experts. Actuem coordinats amb el Ministeri. Responsabilitat i prudència”, insistia Puig. Una de les primeres opcions que es consideraren va ser poder celebrar actes i cremar monuments el 24 de juny, coincidint amb la festivitat de Sant Joan. Això coincidiria amb les Fogueres d’Alacant, la qual cosa va encendre els ànims en el col·lectiu foguerer.

La cancel·lació de les Falles va suposar un dur revés, ja no sols a les comissions falleres o als artistes fallers, sinó a altres sectors com la pirotècnia, el sector hoteler, el florista o el de restauració, entre altres. L’alcalde de València, Joan Ribó, acompanyat del govern municipal va comparèixer per valorar l’ajornament de les Falles de València: “Des de l’Ajuntament hem estat duent a terme un doble esforç: transmetre tranquil·litat a la ciutadania, i dibuixar escenaris alternatius davant aquesta crisi sanitària”. Des de l’Ajuntament van confessar que no esperaven que s’optara per l’ajornament de tots els actes fallers, sinó més aviat una solució intermèdia que no suposara una garrotada tan dura per al col·lectiu faller i per a la ciutat mateixa.

En les primeres hores de la suspensió, des dels gremis d’artistes de la Comunitat Valenciana, es va aconsellar a tots els seus membres no desmuntar ni retirar cap falla o element que ja estiguera al carrer de qualsevol de les capitals i poblacions on se celebrara la festa de les Falles i haguera quedat suspesa per l’ordre ministerial, mentre no tingueren garantit qui es feia càrrec de tals treballs de desmuntatge i emmagatzematge dels monuments, postura presa pels tres gremis a causa de l’alt cost material i el risc de les persones que havien de realitzar tals labors.

Poques hores després, el Gremi d’Artistes de Fogueres d’Alacant es va reunir a la sala d’actes de la Casa de la Festa amb els artistes afectats per l’ajornament de les Falles. En la reunió se’ls va informar de tot el que havia esdevingut fins al moment i se’ls va comunicar que les peces de les seues falles les podrien guardar a la Ciutat de la Llum o en Fira València, com va indicar al Mestre Major, Joaquín Rubio, el president de la Generalitat, Ximo Puig.

01 Cremà de la Foguera Sant Antoni de Baix 2019. Foto: Alejandro González Borja.

L’Ajuntament adopta les primeres mesures

Després d'unes hores de gran confusió amb múltiples notícies sobre les restriccions a aplicar en diversos actes, especialment els de caràcter festiu com les presentacions de Bellees, que en ple mes de març es trobaven en el seu màxim apogeu amb caps de setmana replets d'activitat, l'Ajuntament va emetre finalment un ban més restrictiu de l'esperat inicialment, encara que menor del que arribaria a penes uns dies més tard amb el confinament nacional.

En concret i quant a centres de majors, associacions socioculturals, centres municipals comunitaris, associacions veïnals i centres juvenils, es van suspendre totes les activitats programades i se’n va ordenar el tancament.

L'Ajuntament també va decidir el tancament de la xarxa municipal de museus, el MACA, Les Cigarreres, l'Arxiu Municipal, les sales del castell de Santa Bàrbara, l'ascensor d'accés a la fortalesa, el Centre Municipal de les Arts, els refugis, el Museu de Pesebres i la Llotja.

A més, es va prendre la decisió d'ajornar els programes d'Aula Oberta, Anem a la Biblio, Cultura en Barris, els tallers al MACA i Cigarreres, així com Primavera en Parcs, audicions didàctiques i concerts escolars de la banda, i altres esdeveniments previstos dins de PhotoAlacant en espais municipals.

En el ban municipal signat per l'alcalde es va establir també el tancament de la xarxa municipal de biblioteques.

En el capítol de mesures preventives per a combatre la propagació del virus principalment en la població de risc, l'Ajuntament d'Alacant va prendre la determinació d'extremar la neteja i desinfecció en els equipaments i aparells als parcs infantils i les zones biosaludables.

Els mercats ambulants quedaven suspesos a causa del seu caràcter ambulant i la concentració de persones. Així mateix, es va procedir a la cancel·lació de les competicions esportives extraescolars i a l'ajornament de l'activitat a les escoles esportives i es va ordenar el tancament de les piscines municipals.

Per a les noces, es limitava l'aforament del saló blau a 25 persones i es van cancel·lar les visites guiades a l'Ajuntament d'Alacant.

Al seu torn, es va decidir també determinar el tancament temporal de les escoles infantils municipals per a per a garantir la seguretat de xiquets i professors.

Quant a les celebracions i manifestacions festeres, es va recomanar ajornar les presentacions de Fogueres i els actes preparatoris de la Setmana Santa. A més, es pregava a les comissions, confraries i germandats que també en els seus recintes privats seguiren aquesta recomanació. En el ban es va establir també posposar la celebració dels Moros i Cristians del Palamó-Villafranqueza i de les Festes Patronals en Honor a Sant Josep en Carolines.

Com es pot apreciar, les expectatives inicials eren de posposar aquells actes i activitats imminents, possiblement perquè encara una gran majoria teníem l'esperança que la situació que ens estava aguaitant suposaria simplement un breu parèntesi en les nostres vides. De moment, tant la Setmana Santa com les Fogueres es mantenien sense canvis.

Se suspèn la Setmana Santa

Davant l’evolució gens encoratjadora de la pandèmia i seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries per a la prevenció del contagi, el 12 de març, les germandats de la Setmana Santa alacantina van acordar la suspensió de tots els actes.

A la reunió extraordinària celebrada per a abordar tan delicat assumpte, van assistir el president de la Junta Major de Germandats, Alfredo Llopis; els germans majors de les 28 confraries de la ciutat; i l’edil de Festes, Manuel Jiménez. La decisió va ser presa per unanimitat, com a acte de responsabilitat i sensatesa. Alfredo Llopis va explicar que, atesa la situació i la gran quantitat de persones que cada any ixen al carrer per Setmana Santa, el més responsable era la cancel·lació de tots els actes. No sols pels natzarens, els portants i les dames de mantellina, també pels milers d’alacantins que hi assisteixen i pels turistes.

Llopis va recalcar la grandesa de la Setmana Santa i el sentit de responsabilitat per a prendre aquesta mesura: “Cal pensar en els altres abans que en nosaltres mateixos, tenint en compte el mal indirecte que es pot causar a altres persones. No volem que caiga sobre nosaltres ni un sol cas de coronavirus a Alacant. Tenim el cor adolorit, però la consciència tranquil·la”.

COMUNICAT OFICIAL

“La Junta Major de Germanors i Confraries de Setmana Santa d’Alacant comunica la cancel·lació de tots els actes de la Setmana Santa 2020. En l’Assemblea General Extraordinària celebrada en la vesprada d’avui a la Casa de la Festa Manuel Ricarte d’Alacant, a la qual han assistit la totalitat de les Germandats i Confraries que formen part de la Junta Major, amb la presència del regidor de Festes de l’Excm. Ajuntament d’Alacant i, seguint les recomanacions de les Autoritats Sanitàries i de l’Ajuntament, s’ha pres la decisió per UNANIMITAT DE TOTS ELS ASSISTENTS, de suspendre TOTS els actes organitzats per la Junta Major i per totes les Germandats i Confraries de la ciutat. Aquesta difícil decisió s’ha pres amb total responsabilitat i en benefici de tots els ciutadans d’Alacant, i d’aquells que pogueren visitar la nostra ciutat en aqueixes dates, i en solidaritat amb tots els afectats per aquesta trista i preocupant situació. Alacant, 12 de març de 2020.

Junta Major de Germandats i Confraries de Setmana Santa d’Alacant”.

S’ajorna la Santa Faç

El 23 de març, l’Ajuntament d’Alacant i el capítol de la santa església cocatedral de Sant Nicolau van acordar l’ajornament de la Romeria al monestir de Santa Faç.

Després de dies d’incertesa, i confirmada la suspensió de la Setmana Santa de la ciutat, el regidor de Festes, Manuel Jiménez, i el degà, Ramón Egío, van fer pública la notícia amb l’esperança de trobar una data adequada, tenint en compte els criteris de l’Ajuntament, capítol i el bisbe, per a poder celebrar la peregrinació dins de l’any 2020.

Entre les diferents possibilitats que es van proposar en un primer moment, figurava la celebració de la romeria al setembre o incloure-la com un acte més de les Fogueres, possiblement com a tancament de les festes el 29 de juny, dia de sant Pere. Òbviament, cap de les opcions va ser possible.

La crisi arriba a les Fogueres

Encara no s’havia complit una setmana des que es decretara l’estat d’alarma i el confinament del país quan les Fogueres van començar a patir les conseqüències de la crisi sanitària. El Gremi d’Artistes va ser el primer a llançar la petició d’ajornar de “manera imminent” les Fogueres de 2020, a la qual cosa tant l’Ajuntament com la Federació es van negar, afirmant que no era el moment de valorar aquest escenari.

La sol·licitud no va caure gens bé a l’òrgan gestor ni a la regidoria de Festes, ja que totes dues entitats encara veien lluny els tres mesos que restaven per a les celebracions. Mentrestant, algunes comissiones participants en categoria Especial no veien amb mals ulls que la decisió es prenguera com més prompte millor, mentre unes altres consideraven que el millor era esperar al desenvolupament dels esdeveniments.

Davant la complicada situació i unes dades gens encoratjadores que empitjoraven cada dia, algunes comissions van paralitzar el cobrament de quotes als festers, mentre que unes altres van preferir esperar fins que es prenguera una decisió per part de les autoritats, encara que oferint certes facilitats. Les associacions començaven a enfrontar-se als temors de caràcter econòmic amb una més que previsible caiguda en picat dels ingressos de patrocinadors, anuncis en llibrets, venda de loteries i cartilles de veïns. Era possible reprendre l’activitat econòmica a poques setmanes del desenvolupament de les festes? Els comerços i patrocinadors continuarien mostrant el seu suport econòmic?, són preguntes de les quals mai coneixerem la resposta. A la fi de març ja eren moltes les veus que reclamaven a l’Ajuntament i a la Federació de Fogueres prendre una decisió sobre l’ajornament de les festes. Les opinions en aquest sentit insistien en les xarxes socials i en els grups de whatsapp on s’exposava, en la seua majoria obertament, la inconveniència de celebrar les festes en menys de tres mesos per raons econòmiques i sanitàries, encara que més de les primeres que de les segones, en molts casos davant la previsible impossibilitat de mantenir un “estatus” per la més que probable disminució d’ingressos en les comissions amb més recursos. Els casos més clars van ser els d’aquelles comissions que depenen directament de la venda de taules al racó els dies de festa per a sufragar les despeses, especialment els monuments, que, en la seua majoria són de categories altes. Evidentment, amb les notícies que oferien els mitjans de comunicació sobre la virulència de la COVID-19 i la seua ràpida propagació, a més de la conveniència d’evitar el contacte social i les aglomeracions, feia presagiar que la festa, tal com la coneixem, difícilment es podria desenvolupar en tan breu espai de temps.

Algunes comissions, davant la delicada situació dels artistes, van decidir renovar contractes de cara a 2021 a fi de donar certa estabilitat a la professió. Una decisió repleta de bones intencions, encara que amb escassa base, més encara quan des de les comissions mateixes s’estava llançant el missatge de les grans dificultats econòmiques que passaria la Festa per a l’any 2020, en cas que arribaren a celebrar-se, davant aquesta situació, com assegurar un contracte a un any vista sense conèixer si més no el tancament econòmic? Òbviament, aquests comunicats eren més una rentada de cara que unes intencions reals.

Arriba l’ajornament

Davant tal situació, el 31 de març es va oficialitzar l’ajornament de les Fogueres. Així ho va anunciar l’Ajuntament d’Alacant a través d’un comunicat.

Aquest és el comunicat íntegre de l’alcalde, Luis Barcala:

“La situació d’emergència que vivim, motivada per la crisi de la COVID-19, la prioritat de salvar vides per damunt de qualsevol altra consideració, la incertesa del temps en què les mesures de confinament puguen prolongar-se i l’evidència que qualsevol mesura que s’adopte ha de fer-se des de la responsabilitat i mesurant escrupolosament les conseqüències directes que té per a resoldre un problema concret, però també les conseqüències indirectes que pot ocasionar, fa que hagen d’abordar-se activitats i actes que, en condicions normals, havien de celebrar-se.

Aquest és el cas concret de les Festes Oficials d’Alacant, les Fogueres de Sant Joan. La importància que aquestes festes tenen a la ciutat transcendeix, com tothom sap, del mer àmbit fester, del qual depenen la construcció dels monuments, les indumentàries, la contractació de barres, bandes de música, etc.. El sector turístic en general, el comerç, la fira taurina, la contractació de la il·luminació oficial, són també variables que cal analitzar i tenir en consideració a l’hora d’adoptar una solució que pretenga ser la millor solució possible en aquests temps d’incertesa.

«Una vegada analitzats tots els escenaris possibles i descartades les opcions que, per l’un o l’altre motiu, no són viables, després de les reunions mantingudes amb la Federació de Fogueres i Barraques, i la resta d’agents afectats, l’Ajuntament ha adoptat els acords següents:

1. S’acorda l’ajornament de la celebració de les Fogueres de Sant Joan en les dates tradicionalment programades i fixades enguany per als dies 20 a 24 de juny. Aquest ajornament implica, al seu torn, el de tots els actes oficials previs a aquestes, com ara les Presentacions de les 51 Comissions que estaven suspeses, la Gala del Port, l’Elecció de la Bellea del Foc adulta i infantil, i les seues respectives proclamacions, com a més significatius.

L’evolució de la pandèmia fa improbable que, encara que s’haguera superat l’etapa de confinament, pogueren celebrar-se la totalitat dels actes previs als dies de festa, fins i tot en l’hipotètic cas d’haver modificat el seu calendari acumulant-lo a la fi de maig i primera quinzena de juny, tal com inicialment es va plantejar. 2. La celebració de les Fogueres de Sant Joan 2020 es trasllada als dies del 2 al 6 de setembre. El calendari dels actes previs imprescindibles quedaria igualment posposat i se celebrarien entre finals de juliol i primers d’agost, conforme al calendari exacte que es fixarà en els pròxims dies per la Federació de Fogueres de Sant Joan i la seua Assemblea de Presidents. No obstant això, es fixen els dies 25 i 26 de juliol per a la celebració de l’Elecció de les Bellees del Foc, i el 31 de juliol i l’1 d’agost, per a la seua respectiva Proclamació.

Per a establir aquestes dates alternatives d’ajornament, s’han tingut en compte els factors següents:

-El primer i principal, establir un horitzó temporal raonable que permeta superar la crisi sanitària generada per la COVID-19, i que faça segura la celebració de les nostres festes.

-En segon lloc, atendre la preocupació lògica de les Comissions de Fogueres i Barraques, a les quals aquest període de paralització i confinament, impedeix continuar treballant amb normalitat per a preparar les Fogueres, i donar un termini més ampli perquè puguen abordar els seus compromisos i obligacions.

-En tercer lloc, atendre la també lògica preocupació dels artistes que ja han vist com la suspensió i l’ajornament de les Falles de València i, ara, la paralització de la seua activitat, els impossibilitaria generalment poder tenir conclosos els monuments i complir amb els seus contractes.

-En quart lloc, no interferir, ni solapar-se amb altres festes i celebracions, a Alacant i fora d’ella. Això permet, entre altres coses, que les nombroses bandes de música que acompanyen en les desfilades estiguen en aquestes dates disponibles.

-En cinquè lloc, recolzar el nostre sector turístic i comercial per al qual la celebració de les Fogueres suposarà una injecció d’activitat i recursos que seran capitals per a remuntar després d’aquesta pandèmia.

-En sisè lloc, poder sumar celebracions com la fira

taurina tan vinculades a les nostres Fogueres, o el muntatge de la il·luminació festera, tots dos factibles en les dates indicades.

-En setè i últim lloc, no interferir en el curs escolar, l’inici del qual està previst per a la segona setmana de setembre.

3. Se sol·licitarà al Consell de la Generalitat Valenciana que el festiu autonòmic que s’havia acordat, precisament per les Fogueres, del 24 de juny, siga traslladat al divendres 4 de setembre.

4. Es descarta, excepte força major, la suspensió definitiva de les Fogueres 2020. L’escenari de perdre complet l’exercici 2020 és, amb diferència, i per totes les raons exposades, el pitjor de tots.

5. L’Ajuntament és conscient del que aquest ajornament suposa. És una decisió dolorosa, però responsable, per a l’Ajuntament, per a la Federació de Fogueres de Sant Joan, per a tota la gent del món de la Festa i per a tot Alacant. És una decisió difícil pel sobreesforç que per a tots, començant per les Comissions de Fogueres i Barraques, suposarà, però també estem convençuts, i així la Federació ens ho ha trasllat, que el món de la festa és especial, és solidari, és comprensiu i és responsable, i no serà aquesta ni la primera, ni l’última vegada que ho demostre. Per això, l’Ajuntament d’Alacant donarà suport, sens dubte, perquè les Comissions puguen afrontar aquesta situació excepcional, perquè aquest esforç, com la lluita contra la COVID-19, és cosa de tots, i només junts ho superarem».

Expressar per endavant l’agraïment a tots els alacantins, i a tots els festers en particular, pel seu comportament exemplar, i que els durs moments que estem vivint no apaguen mai la flama de la Festa mes Fermosa, i a la Federació de Fogueres de Sant Joan, amb la qual, des de l’inici d’aquesta crisi sanitària, s’ha estat treballant dia rere dia per adoptar la millor solució possible.” Amb aquesta mesura les festes quedaven ajornades a la primera setmana de setembre. Se celebrarien entre el 2 i el 6 de setembre. Amb això, altres actes de gran rellevància dins del calendari fester com l’Elecció de la Bellesa del Foc es reubicaven en el calendari, fixant-se en aquest cas el 26 i 27 de juliol, mentre que les proclamacions es desenvoluparien el 31 de juliol i 1 d’agost. Amb les dates triades es buscava no interferir amb altres festes ni amb el curs escolar.

Davant el nou panorama, l’Ajuntament va anunciar la intenció de traslladar a les Corts Valencianes la proposta de modificar el festiu autonòmic establit per al 24 de juny i passar-lo al 4 de setembre. Al seu torn, el consistori pretenia moure el festiu local al 3 de setembre, perquè a la ciutat d’Alacant es poguera gaudir de quatre dies consecutius no laborables en aquestes previsibles atípiques festes, i intentar fomentar així una major participació que poguera pal·liar l’evident garrotada econòmica per a tots els sectors implicats directament o indirectament.

Què implicava portar unes festes com les Fogueres al mes de setembre? Realment, el que més preocupava era la conjuntura nacional i internacional per a llavors, perquè les administracions s’estaven movent en un escenari pràcticament inexplorat. Hi havia dubtes, de fet, que les Falles pogueren celebrar-se amb normalitat al mes de juliol (data prevista per a la celebració després de l’ajornament). És per això que tampoc quedava descartada la idea que alguns actes del programa es veren retallats, especialment aquells amb major afluència de públic com les mascletaes a la plaça dels Cavalls o les desfilades, especialment l’ofrena de flors i la folklòrica.

Divisió en el col.lectiu fester

La decisió inicial de l’Ajuntament d’Alacant i de la Federació de Fogueres de traslladar les festes oficials d’Alacant de juny a setembre per la pandèmia de coronavirus no va acontentar tothom. En la Festa es va evidenciar una divisió d’opinions sobre si l’ajornament era el millor o si directament la celebració hauria d’haver-se cancel·lat fins a 2021. Una enquesta realitzada pel diari Información va mostrar les divergents opinions de les comissions, destacant les de Categoria Especial, com així va reflectir en les seues pàgines:

Sèneca-Autobusos: potser la realitat serà una altra però, en aquest moment, necessitem il·lusions perquè la il·lusió és una bona vacuna contra la por.

La Ceràmica: a favor de l’ajornament, encara que encara amb dubtes per enfrontar-nos a un escenari incert per ser una data no tradicional, “serem cautes amb les despeses i reduirem en totes les partides en què ens siga possible fer-ho”, assenyala el seu dirigent.

Polígon de Sant Blai: la decisió que ha pres l’Ajuntament juntament amb la Federació ha sigut difícil, però em sembla bé qualsevol solució que no pose en perill la salut dels alacantins i els visitants.

Sagrada Família: estan totalment a favor de l’ajornament, sempre que les circumstàncies permeten celebrar una festa al 100%, el cicle del foc ha de tancar-se cada any.

Diputació Renfe: tota decisió que s’haguera pres creava controvèrsia però calia evitar l’endeutament de les comissions, per la qual cosa, en aquestes circumstàncies i segons es vagen desenvolupant els esdeveniments, si alguna comissió fera un monument més xicotet, ningú ho criticaria.

Hernán Cortés: les dates ens semblen adequades i els artistes podran crear els seus monuments sense patir les conseqüències que aquesta aturada obligatòria i necessària els estan creant. Amb temps i una bona promoció podrem tenir la mateixa expectació que al juny.

Florida-Plaça La Viña: done suport a l’ajornament. No són les nostres dates tradicionals. Però caldrà secundarles, pel bé de la festa i sobretot per la salut dels alacantins i alacantines. Que és el que preval ara. Esperem que la ciutadania entenga que són per força major i que ens continuen secundant com fins ara. Ja que la situació econòmica és molt inquietant.

Carolines Altes: cautelosa davant la situació que ens està afectant actualment, i prevalent la salut de la ciutadania, comparteix la preocupació de tots els foguerers i barraquers davant la decisió que des de l’Ajuntament d’Alacant ens van informar. Si bé és cert que la inquietud del desconeixement i la preocupació econòmica inundarà les nostres vides, pensem que per la necessitat d’una recuperació econòmica la celebració de les festes i no la suspensió és un fet encertat. Indumentaristes, artistes, empreses d’il·luminació, hostaleria, estilistes, fotògrafs i altres empreses, depenen d’una forma o d’una altra del treball que generen les nostres festes, així com l’aportació al turisme de la nostra ciutat. Amb cada cremà, ressorgim amb força per a afrontar una nova etapa i preparar les Fogueres de l’any següent; esperem de tot cor que quan arribe setembre conjuminem les nostres forces i puguem aconseguir

crear a Alacant il·lusió, màgia i que els nostres carrers s’òmpliguen d’art efímer, música pólvora i bellesa.

Florida-Portatge: la comissió de Florida-Portatge secunda totalment la decisió presa per l’Ajuntament i la Federació de Fogueres. La seguretat dels alacantins i els que ens visiten prima sobre la data en la qual se celebren tradicionalment. La festa de Fogueres és més que una data concreta, és un sentiment i una forma de vida que sabrà emmotlar-se a aquest canvi obligat per les circumstàncies.

De les 11 fogueres que componen la Federació Cultural del sector Nord d’Alacant, quatre d’elles van manifestar la seua inquietud davant l’ajornament, ja que es desconeixia com evolucionaria la pandèmia, sanitàriament i econòmicament de cara a setembre. A més de la por a la celebració d’unes festes diferents a les Fogueres a les quals estàvem acostumats. Les altres set van optar directament per la suspensió perquè no es podria donar tot el que comporta la festa, unit al fet que es veurien afectats els racons i les desfilades per les restriccions, i creien que en deixar-les per a 2021 estaria tot més reforçat (com eren d’il·lusos en aquell moment).

El president de La Florida es decantava per deixar les Fogueres per a 2021: “El que fa 10 dies podria semblar el mal menor pot ser que dins de 15 dies siga una idea desficaciada. Crec que l’escenari per a setembre per l’assumpte de llibret, quotes de comissionats, i ingressos de racó farà que ens isca deficitari aquest any a les comissions”.

En L’Harmonia-Sant Gabriel es mostraven cautelosos i indicaven que no es podia parlar de les Fogueres fins que finalitzara el confinament i es conegueren les següents mesures adoptades pel Govern, “mesures que creiem que seran bastant dures a l’hora de realitzar actes multitudinaris. Tampoc ens sembla decent amb tot el que està passant parlar ara mateix de Festa”.

La comissió del Barri José Antonio, en canvi, es mostrava a favor, en principi, amb l’ajornament, “sempre estem a temps de suspendre-les perquè no es garantisca la seguretat i la salut de les persones”. Per a la barraca No Poem Fer Més, setembre era “la data ideal sempre que no s’allargue el virus i puguem arribar a temps sense cap risc, tinc clar que si les hagueren suspeses directament haguera cremat Troia”.

Mentrestant, Gran Via Sud apostava directament per la suspensió al 2021, igual que Alfons el Savi, el president de la qual va donar suport a la cancel·lació directa davant les dificultats econòmiques derivades de la situació.

Opinions diverses que, en la majoria de casos, es decantaven per l’una o l’altra opció atenent qüestions econòmiques i no tant per qüestions sanitàries i de seguretat de la població com en tantes ocasions s’ha repetit amb posterioritat per a intentar justificar la cancel·lació també el 2021. Òbviament, els qui tant han pregonat defensar la Festa, havien de tenir algun tipus de suport per a no quedar en evidència davant uns interessos més centrats en personalismes que en el bé d’un col·lectiu i del futur de totes aquelles empreses que viuen principalment del seu treball per a les diferents festes, destacant els artistes, el producte dels quals té un mercat molt limitat.

Les comissions decidixen

L’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, acompanyat pel regidor de Festes, Manuel Jiménez, van mantenir durant la vesprada del 8 de maig una reunió amb la Federació de les Fogueres de Sant Joan per a abordar les inquietuds de les diferents comissions de Fogueres i Barraques, així com les pròpies de l’òrgan rector de la Festa, per l’evolució de la pandèmia i la repercussió sobre la previsió de celebrar les festes de Fogueres la primera setmana de setembre.

En la reunió, que es va dur a terme per videoconferència i en la qual van participar la presidenta de la Federació, Toñi Martín-Zarco, i els components de la Junta Directiva; els representants de la Festa van traslladar al primer edil la necessitat de realitzar una consulta oficial entre totes les associacions a fi de tenir en compte la seua opinió de cara a la decisió que s’hauria d’adoptar quant a la celebració de les Fogueres al setembre.

L’alcalde va expressar el total suport de l’Ajuntament perquè s’escoltara la veu dels festers, entenent la importància de l’opinió de les diferents comissions en la seua condició d’organitzadors de les festes. Per part seua, la Federació va elaborar un qüestionari per a traslladar a les comissions en el qual plantejava dues opcions: celebració de les Fogueres de Sant Joan al setembre de 2020 o suspensió definitiva i celebració de les Fogueres de Sant Joan el 2021. La votació es va poder realitzar a través de la intranet de la Federació fins a l’11 de maig.

En aquest interval de temps la majoria de comissions van traslladar la consulta als seus comissionats a través de grups de whatsapp o reunions telemàtiques, començant el debat entre els qui secundaven la suspensió definitiva i els qui, malgrat les adversitats, consideraven que hi havia alternatives per a evitar un any en blanc. El resultat final va ser un 7,58% a favor de la celebració de les Fogueres al setembre i un 92,42% a favor de la suspensió definitiva. En l’enquesta van participar un total de 132 associacions de les 137 inscrites, per la qual cosa van ser 122 les que van apostar per la suspensió. Cal destacar que durant aquest procés també es va obrir una tercera opció entre el col·lectiu que advocava perquè foren la Federació i l’Ajuntament els qui, com a encarregats del desenvolupament de la Festa, prengueren la decisió definitiva i no traslladaren aquesta responsabilitat a les comissions.

Temps de reinventar-se

L’ajornament, al principi, i la posterior cancel·lació de les Fogueres de 2020 va suposar un dur colp per a totes les empreses dedicades a la Festa, com els indumentaristes, floristes, bandes de música,… però especialment els artistes, els qui van veure com en a penes unes setmanes deixaven un any complet en blanc (que finalment en serien dos) a causa de la pandèmia.

La difícil situació feia imprescindible reinventar-se per a intentar pal·liar la dura garrotada que suposa per a qualsevol sector l’absència d’ingressos durant un període tan prolongat i sempre amb la incertesa de no saber quan i com serà el retorn de l’art als carrers de la ciutat. Prompte van sorgir diverses iniciatives amb l’objectiu de preservar un ofici únic que suposa l’essència de la nostra Festa, el monument, i és que sense artistes, difícilment gaudiríem de les Fogueres quan pogueren tornar a celebrar-se.

La iniciativa més popular va ser la de “Regala un ninot” que ràpidament es va popularitzar a través de les xarxes socials després de llançar la seua pàgina web www.regalaunninot. com. La idea és senzilla, permetre als artistes, mancats de bona part del seu treball habitual, que desenvolupen les seues habilitats elaborant figures per a ús particular, convertint l’art efímer en permanent (sempre que el client ho desitge). En la seua pàgina web es fa referència a l’origen i la seua funció primordial:

“Un artista faller o foguerer no sols fa falles o fogueres, també ofereix ninots personalitzats, il·lustracions, caricatures… i moltes més creacions plàstiques. Per aquest motiu naix la iniciativa #regalaunninot.

D’aquesta manera ajudarem el sector a seguir avant en un any complicat per a tots i sobretot per a ells, a causa de la manca dels seus ingressos principals, les falles i fogueres i, així, obrir noves vies d’ingressos i facilitar la seua supervivència. També pensem que per al futur pot ser una visió mes àmplia d’allò que és capaç de fer un artista faller i foguerer fora de la festa i poder globalitzar aquest treball, a vegades tan oblidat.

Amb el web regalaunninot.com, plataforma gratuïta i oberta per als nostres artistes, hem aconseguit tenir un portal on el visitant pot obtenir la informació de qualsevol artista que busque i contactar amb ell. També es poden veure els productes que han fet fins ara i els que ofereixen, per a un possible encàrrec.”

Va nàixer amb l’objectiu principal d’agrupar tots els artistes que vulguen formar part de la iniciativa, per a exposar els seus productes als clients, i d’aquesta manera aconseguir una centralització de recursos i productes en un mateix lloc, facilitant la selecció i compra del client final. Entre els productes oferits, a més dels ninots, s’han trobat des dels seus orígens, al maig de 2020, il·lustracions i altres productes. Cal destacar que en tan sols una setmana des del seu llançament oficial (el 12 de maig) el web va rebre més de 50 encàrrecs directes a artistes fallers i foguerers. En l’actualitat, la seua pàgina de Facebook acumula més

de 4.300 seguidors i compta amb nombroses comandes a multitud d’artistes com Sergio Amar, Vicente Martínez, Carlos Carsí, Toño Savall o Mario Gual, entre molts altres.

Un altre web de similars característiques és Mi Ninot (www. mininot.es) que explica molt clarament la seua finalitat a través del seu compte en Facebook:

“Mininot és una botiga online que posa a l’abast de tot el món la possibilitat de tenir autèntics ninots de falla a la seua pròpia casa. Ninots que han format part o formaran part dels monuments de les Falles de València i les Fogueres d’Alacant.

Uns monuments que porten el mateix nom que la festa que representen i que són únics en el món. Unes obres úniques que s’exposen als carrers de gran nombre de localitats de tota València i Alacant durant la celebració d’unes festes de reconeixement internacional.

Els ninots són xicotetes obres d’art realitzades igualment amb processos completament artesanals i que formen part essencial de qualsevol falla o foguera.

Unes obres creades i modelades per unes i uns artistes fallers que no es troben en cap altre lloc del món i que formen part de la nostra història, de la nostra cultura i que són capaços de crear uns monuments fets amb processos completament artesanals amb diferents tècniques i materials. Les Falles de València, a més, van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, la qual cosa les confereix un valor artístic, patrimonial i cultural, ÚNIC en el món.

No podem tenir una falla o una foguera a casa, però sí un ninot, com a part essencial d’aquests monuments artístics. Emporta’t un trosset d’història a ta casa i forma part de la nostra història!!”

En aquest cas l’oferta és més limitada i compta amb menys artistes adherits a la iniciativa però continua resultant igualment interessant, si es desitja adquirir un trosset de l’art dels nostres artistes per a poder lluir-lo a les nostres llars.

Entre els artistes alacantins, destaca el cas de Sergio Gómez qui va optar per crear la seua pròpia marca “Sergio Gómez Creaciones” i vendre les seues xicotetes obres d’art a través del seu web www.sergiogomezcreaciones. es i Facebook. Precisament a través de la xarxa social va donar a conèixer el seu projecte al començament de setembre de 2020:

“Després de fer la vista arrere i veure el camí recorregut, hui la fem cap avant per a veure el que ens queda per recórrer.

Us presentem la nostra nova marca Sergio Gómez – Creaciones. Una imatge que ens acompanyarà en aquest

nou camí en el qual us volem presentar nous projectes per a compartir amb vosaltres.

Us continuarem informant. Gràcies.”

Des de llavors ha aconseguit sumar més de 700 seguidors i ha portat el seu art a multitud de llars particulars. I en la seua pàgina web es presenta de la manera següent:

“Sergio Gómez – Creaciones som un equip multidisciplinari d’artistes, especialitzats en diferents facetes artístiques. Els nostres inicis provenen del món de l’art efímer de les Fogueres i les Falles, però a través dels nostres anys d’experiència, hem ampliat el nostre ventall de serveis, realitzant tematitzacions, estands, decoracions,… Ara ha arribat el moment de començar un nou camí amb el qual experimentar nous camps i esprémer les idees per a realitzar obres que perduren en el temps i connecten amb les persones. Per això, us convidem que navegueu pel nostre web i ens seguiu en els nostres perfils de xarxes socials per a poder ser partícips d’aquest projecte que esperem que us agrade tant com a nosaltres.”

El seu primer treball de producció sota demanda va ser Adoració, una obra pensada per a satisfer a totes les persones, gràcies a la seua gran varietat d’acabats. Una escultura d’un sol volum que inclou tota l’adoració dels Reis d’Orient al Jesuset amb unes dimensions de 30 x45 x 13 cm.

Aquesta peça de col·lecció va arribar al Vaticà, ja que l’artista va obsequiar el Papa Francesc I amb una de les obres, gest que el Sant Pare va agrair i el va animar a “continuar transmetent l’alegria de l’Evangeli a través de l’art”.

Al gener va ser l’encarregat de realitzar el ninot amb el qual el València CF va obsequiar l’Elx CF en la seua visita a Mestalla. La figura, realitzada totalment a mà, té com a element principal una simpàtica ratapinyada, símbol de la capital de Túria, ressaltant a través de la pintura un nexe d’unió amb la ceràmica valenciana, amb els colors que la caracteritzen (blanc i blau). La mascota llueix pel seu cos emblemes de la cultura valenciana: la Ciutat de les Ciències, el Miquelet, l’Albufera, les taronges, etc. I com a picada d’ullet a l’equip rival, està pintada la Magrana del Misteri d’Elx. A causa de la seua gran acceptació, ràpidament es va convertir en producte de venda a particular.

Poc després arribaria una altra proposta, una escultura de la Santa Faç disponible en quatre grandàries (10, 20, 30 i 40 cm) i tres models diferents depenent del color.

El seu últim treball creat sota aquestes mateixes premisses es va llançar al mes de maig de 2021 i es titula Mare, una escultura de la Mare de Déu dels Desemparats, en mig relleu complementada amb orfebreria de l’artesà Artesania Bertomeu. Està esculpida en argila polimèrica, amb procés de motle en silicona. La figura és de resina de marbre lacada en blanc i orfebreria acabada en or i plata. Es tracta d’un peça d’edició limitada amb tan sols 100 unitats.

Un altre dels artistes alacantins que s’han reinventat és Rafael Lidón, qui a través de xarxes socials ha llançat diferents propostes, destacant especialment “Hospital de ninots”. El servei oferit consisteix a reparar aquells desperfectes de ninots salvats del foc, principalment per bellees, dames d’honor i presidents en els seus respectius anys en el càrrec, o afegir-los un suport perquè puguen lluir en condicions. També dóna l’oportunitat d’obtenir una rèplica d’algun ninot aportant-ne la fotografia. Sens dubte, una opció a tenir en compte per a mantenir o obtenir el record d’un any especial.

En el cas del Mestre Major del Gremi d’Artistes de Fogueres, Joaquín Rubio, va llançar al març de 2021 “El meu taller a ta casa”, la primera caixa d’activitats de la qual, titulada “El regne dels elements”, ofereix la possibilitat de traslladar a les cases un xicotet taller de fogueres i falles amb una maqueta que consta de deu peces intercanviables al gust, per a així, fer-ne més dinàmic i entretingut el muntatge, mitjançant un sistema d’ancoratge universal en les peces amb el qual es poden combinar el seus ninots quan i com es desitge. La caixa inclou, a més de la maqueta, vuit pots de pintura plàstica de 3 ml, dos pinzells, nou esbossos i dotze llapis de colors.

Una altra iniciativa molt encertada i que ha servit principalment per a donar major visibilitat a la labor dels artistes ha sigut la del València Club de Futbol, que, sota la denominació de “Sempre Falles” ha obsequiat els equips visitants a l’Estadi de Mestalla en la Lliga 2020-2021. Un projecte emprès pel València CF, en col·laboració amb la Regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València per al foment i la promoció de l’ofici i la Festa de les Falles en general.

En ella han participat un total de vint artistes: Fede Alonso, Sergio Amar, Ceballos & Sanabria, Vicente Espeleta, José Manuel Feliu, José Fuster, Gotes de Foc, Vicente Gomar, Sergio Gómez, Sergi Guijarro, Miguel March, Manuel José Martínez, María Teresa Meliá, Juan Alberto Navarro, Jordi Palanca, Mario Pérez, José Priol, Sacabutxart, Alejandro Santaeulalia i Francisco Torres.

El Museu de Fogueres s’actualitza

La millora de la situació sanitària al juny de 2020 va suposar la relaxació de les mesures establides prèviament i van començar a obrir-se de nou algunes de les instal·lacions que havien romàs tancades durant més de tres mesos. Entre elles, el Museu de Fogueres, que va reobrir les portes amb una actualització totalment necessària des de feia molts anys. A l’acte de reobertura van assistir la presidenta de la Federació de Fogueres, les Bellees del Foc d’Alacant, les seues respectives Dames d’Honor, membres de la Federació, el Mestre Major del Gremi d’Artistes de Fogueres, i els artistes de les Fogueres Oficials 2020-21 (i 22).

El restaurat Museu de Fogueres compta com a principals novetats amb una àrea destinada a la Indumentària de la Festa, la reubicació dels diferents ninots indultats que acullen les seues sales, una actualització de la documentació gràfica (fotos de Bellees del Foc, presidents de la Comissió Gestora/Federació de Fogueres, o primers premis de Fogueres).

Fogueres Online

Una vegada decretat l’Estat d’Alarma i amb el país confinat, la Federació de Fogueres va emetre el seu primer comunicat, el 17 de març de 2020, exposant l’excepcionalitat de la situació, que, al seu torn, requeria plantejar opcions concordes. La situació, gens fàcil per a cap de les entitats encarregades del desenvolupament de la Festa, requeria l’elaboració de diferents plantejaments que permeteren enquadrar tots els actes que quedaven temporalment ajornats per la crisi sanitària. Ràpidament, la Federació es va unir al moviment #JoMeQuedoEnCasa a través de la xarxes socials, i va pujar un vídeo de les Bellees i Dames del Foc 2019, en el qual llançaven missatges d’ànim al col·lectiu foguerer alhora que els convidaven a quedar-se a casa. Dues setmanes després seria la mateixa presidenta de la Federació qui es va dirigir, també a través de les xarxes socials, al col·lectiu fester per a igualment donar ànim en aquells moments d’incertesa.

El 2 d’abril, ja conegut l’ajornament de les Fogueres, eren de nou les dones i xiquetes del Foc les que es dirigien als foguerers celebrant el trasllat de les festes de 2020 al setembre. Pocs esperaven en aquell moment que tan sols cinc setmanes més tard es cancel·larien definitivament.

I aquest moment va arribar, concretament el 12 de maig, la qual cosa suposava un any en blanc en la nostra Festa, situació que no es donava des de la Guerra Civil. Per a intentar pal·liar, encara que fora molt lleugerament aquesta absència, la Federació va elaborar una sèrie d’actes englobats en el que van ser les Fogueres online, on, gràcies a la tecnologia es va acostar la Festa a les nostres llars, evitant actes multitudinaris.

Els actes d’aquestes Fogueres online van començar el 19 de juny a les set de la vesprada amb l’homenatge als foguerers i barraquers morts, en el qual van participar els presidents de les Barraques, i el pregó virtual, que aquest any va ser a càrrec dels presidents de Fogueres.

Del 20 al 24 de juny es van desenvolupar les mascletaes, encara que en aquesta ocasió el so de la pólvora va ser substituït pel de globus, xancletes, botelles o qualsevol

element que poguera imitar-lo, eixint a les nostres finestres i balcons per a fer-los ressonar en tota la ciutat. Cada dia, mitja hora abans de l’inici, es van publicar en la pàgina web www.fogueresonline.com i en les xarxes socials de la Federació de Fogueres vídeos d’uns cinc minuts de duració dedicats a diferents col·lectius vinculats estretament a la Festa, com els indumentaristes (dia 20), pirotècnics (dia 21), floristes (dia 22), mitjans de comunicació i gràfics (dia 23) i l’últim, corresponent al dia 24, dedicat a totes les festes de la nostra ciutat.

La plantà online va tenir lloc a la vesprada del 20 de juny, amb un vídeo-homenatge dedicat als artistes, hi van participar Sergio Gómez, artista de la Foguera Oficial infantil 2020; Pedro Espadero, artista de la Foguera Oficial 2020 i Joaquín Rubio, Mestre Major del Gremi d’Artistes de Fogueres d’Alacant qui va indicar: “Tots hem de posar de la nostra part, perquè és clar que remant junts podem aconseguir una Festa millor, uns artistes que treballen en condicions i amb qualitat, i el més important, que puguem preservar l’eix fonamental que dona nom a la nostra Festa […] Els artistes estem en un moment molt complicat, però tot i així traurem totes les forces d’on puguem, d’aquesta lluita incansable que portem any rere any als nostres tallers per a lluir les millors obres al carrer, perquè les Fogueres del 2021 siguen les Fogueres referents de la fi d’aquest malson que estem vivint, les Fogueres de l’esperança, les Fogueres que donaran fruit a un nou camí entre els artistes de tota la Comunitat on puguem de debò dignificar el nostre ofici, la nostra professió i donar-li el valor que de debò es mereix en tot el que gira entorn de la festa de les Fogueres”. Com a part final del vídeo es va incloure un xicotet homenatge als artistes amb fotografies als tallers dels qui al juny passat havien d’haver omplit els carrers d’Alacant amb el seu art.

Poc després, aquesta mateixa vesprada, arribava el moment de la Desfilada del Ninot, en la qual es va proposar al col·lectiu fester crear la nostra pròpia cavalcada, amb amics o família, gravant vídeos o fent fotos des de les nostres cases i pujant-los a les nostres xarxes socials amb les etiquetes #NinotOnline i #FogueresOnline.

Acompanyant aquesta proposta es va pujar un vídeo en el qual van participar membres de la Federació de Fogueres i les Belleses i Dames del Foc.

El 21 de juny va ser el dia de la música, perquè va tenir lloc l’Entrada de Bandes, amb un vídeo en el qual va participar José Vicente Díaz, director de la Banda Simfònica Municipal d’Alacant, qui va destacar la importància de la música en la Festa i qui va dirigir des de casa un emotiu concert amb la interpretació de l’himne de les Fogueres i l’himne d’Alacant. També es va emetre el concert celebrat en “L’Assecador” del Centre Cultural Les Cigarreres en el qual es va poder gaudir de diferents peces tan característiques com “Novia alicantina”.

Al matí del 22 de juny, com és habitual, el protagonisme va recaure en el lliurament de premis. Malgrat que no es van poder realitzar tots els certàmens i concursos habituals, aquells que sí que es van celebrar van tenir el seu reconeixement; per a això, es va habilitar un llistat amb totes aquelles fogueres i barraques que havien obtingut algun guardó i, prement sobre elles, podien descarregar un arxiu .zip que contenia les imatges de les banderoles amb els premis aconseguits per cadascuna de les associacions per a així poder compartir-los en xarxes socials al costat de l’etiqueta #PremiosOnline.

A la vesprada, el protagonisme va ser per a l’Ofrena de Flors, amb un vídeo en el qual les dones i xiquetes que ostenten els càrrecs de Belleses i Dames del Foc accedeixen a la cocatedral de Sant Nicolau amb els seus clavells per a ofrenar-los en nom de tots els foguerers i barraquers. Així mateix, durant els dies previs es va habilitar la possibilitat de fer cadascun la seua pròpia “ofrena online”, en la qual, amb un simple clic, indicava quin era el teu nombre de clavell, aconseguint-se més de 2.000 clavells ofrenats.

A més de l’ofrena desenvolupada dins del programa de Fogueres Online, les regidories de Festes i Acció Social, en col·laboració amb la Federació de Fogueres i la resta de festes de la ciutat, van prendre la decisió de transformar la tradicional Ofrena de Flors en un acte de caràcter benèfic, consistent en una ofrena solidària per a arreplegar aliments i productes de primera necessitat, destinats als diferents col·lectius socials que han col·laborant durant la pandèmia per a atendre les necessitats de les famílies que més estan patint els efectes econòmics negatius que ens ha portat la crisi sanitària.

L’acte va tenir lloc a la plaça de l’Ajuntament i durant tot el dia es van arreplegar les aportacions de les diferents entitats festeres. També van poder sumar-se els particulars a aquesta iniciativa solidària per a la qual cosa l’Ajuntament va establir un horari de lliurament específic de 14.30 hores a 19.00 hores, amb la finalitat d’evitar aglomeracions.

La crida va fer efecte i van ser moltes les entitats, empreses, organismes, associacions, col·lectius i persones a títol individual que hi van fer les seues aportacions, i es van arreplegar més de 26 tones de producte.

La Desfilada Folklòrica va acaparar el protagonisme del dia 23. El que en condicions normals havia de ser una exhibició de la riquesa, varietat i diversitat de la cultura de la Comunitat Valenciana, a més de comptar amb altres comunitats i països, es va substituir, donades les excepcionals circumstàncies, per la participació de les nostres festes germanes en un emotiu missatge en el qual van participar Julia López Soler i Elena Pastor Manzano, Reines Falleres de Borriana; Gala Calvo Santolaria i Carmen Molina Ramos, Reines de les Festes de la Magdalena de Castelló i Carla García Pérez i Consuelo Llobell Frasquet, Falleres Majors de València. A la nit va arribar el torn de les revetles, per a això ens van proposar pujar les nostres millors fotos i vídeos de les nits als nostres racons i barraques al costat de l’etiqueta #VerbenaOnline.

El dia de Sant Joan va comptar amb la tradicional Palmera llançada des del Benacantil que hauria d’haver donat inici a la cremà, i, encara que aquest any no va poder ser, sí que van estar molt presents els qui en aquesta màgica nit vetlen per la seguretat de tots, perquè la fi de festa transcórrega sense incidents, els bombers, la policia local i protecció civil. Ells van ser els protagonistes de l’últim vídeo en el qual van enviar missatges d’ànim al col·lectiu fester i van oferir una peculiar banyà en la qual els bombers, fent ús de nou camions del parc situat a l’avinguda del Locutor Vicente Hipólito, van descarregar els seus depòsits llançant l’aigua a l’aire, tot això acompanyat per imatges de la cremà d’anys anteriors i els sons de la nostra música tradicional, sens dubte, un moment que a més d’un faria vessar alguna llàgrima amb l’esperança de poder gaudir al més prompte possible de les nostres Fogueres de Sant Joan.

Pregó online

Alacant, alacantins. Foguerers i barraquers. Des de la més estranya de les situacions. Des de la vivència insòlita de no poder celebrar la nostra festa de Fogueres de Sant Joan com fins ara ho havíem fet, i fent com sempre gala del nostre esperit de superació, aprofitant tots els mitjans al nostre abast i el personal més qualificat de què disposem en el nostre col·lectiu. Per a reinventar-nos i renàixer de les nostres cendres d’aquesta manera que veieu, prendrem no els carrers, però sí les xarxes, per a arribar a tots vosaltres. I ho fem per a fer saber a Alacant sencer, que seguim ací, en la bretxa, posant tot el nostre esforç, fent tot el que està a les nostres mans i al nostre abast. Perquè en aquestes dates tinguem alguna cosa que minimitze les conseqüències, que com tots sabem, aquesta pandèmia ha imposat sobre les nostres festes. No hi haurà monuments als carrers, ni racons, ni cercaviles, no hi haurà olor de pólvora ni portades de barraques. No es trencarà el silenci a les dues de la vesprada, ni la música impregnarà els nostres carrers. No s’omplirà de llum la ciutat. Enguany prescindirem a la força del color de les desfilades, del sorollós anar i venir dels visitants. No sentirem la calor del foc la Nit de Sant Joan, però sí que s’ompliran els carrers i els balcons d’un sentir que supera tota pandèmia. Una força capaç d’adaptar-se a les pitjors circumstàncies, imparable, indestructible, una energia quasi màgica, que ens mou, que ens uneix. Un corrent que connecta i encén els nostres cors en la foscor. Sí, es respira en l’ambient. Sí, se sentirà en cada racó del nostre estimat Alacant. Res ni ningú pot amb el poder de la gent de Fogueres, que més que un poder sempre ha sigut, i és, un voler. Des de la Guerra Civil espanyola no es coneixia un Alacant sense les seues Fogueres, és més que evident l’evolució que des de llavors a tots els nivells ha experimentat la nostra festa i la repercussió que té a la ciutat en les últimes dècades. Tant és així, que és ben sabut la influència que les Fogueres exerceixen en el conjunt tant en el sector hostaler com en diferents gremis de diferents oficis que depenen quasi exclusivament de la nostra activitat foguerera i hem de destacar-ho, encara més si és possible, per a enaltir la importància de la nostra labor per a la ciutat d’Alacant, i és per això que, encara que el que a nosaltres, foguerers i barraquers, ens mou és un esperit altruista que és el mateix esperit que posa en marxa tot l’engranatge de la festa de les Fogueres, sent més emocional que visceral, més un sentiment romàntic que un interès material. Part de la nostra ciutat, per dir-ho així, depèn de la festa oficial d’Alacant. En aquests moments, amb tot l’ocorregut, hui més que mai el sentiment de tots nosaltres ha de fer-se sentir, inundar les xarxes socials per a dir a la nostra gent que les nostres Fogueres 2020 han marxat, però nosaltres seguim ací, mà a mà, braç a braç, transmetent ànims, contagiant la força i el caràcter que caracteritza els homes i les dones, els xiquets i les xiquetes que vivim i participem de les Fogueres de Sant Joan. Per primera vegada en 92 anys, les persones que presidim les associacions que formen el nostre col·lectiu, els foguerers i barraquers del carrer, posem veu al pregó que donaria inici a les nostres festes. No serà un pregó a l’ús, però sí que marcarà una fita en la nostra història. Aquesta situació excepcional ens ha brindat l’oportunitat de dirigir-nos a tots vosaltres, a totes les persones que formem part de les diferents Fogueres i Barraques, a les nostres representants, les que són i les que prompte seran proclamades, a les candidates al títol de Bellea o Dama del Foc, a les que són les nostres Bellees i Dames d’Honor de la Bellea del Foc. Als artistes de Fogueres, a tots els oficis, als organismes públics i a les empreses que al costat del nostre Ajuntament i la Federació de Fogueres fan possible any rere any que Alacant es transforme com cap ciutat del món en un desplegament multitudinari ple de llum, foc i color. Volem dir-vos, a tots els alacantins i alacantines i al món sencer, que no hi haurà Fogueres 2020, però sí que hi ha foguerers i barraquers per a mantenir l’ànim, per a mantenir viu l’esperit del foc, fent el que millor sabem fer, festa! Festa, per a oblidar l’ocorregut, lluitar per continuar avant. Festa per a recordar-ho tot i a tots aquells que trobarem a faltar. Com es puga, contra vent i marea, de la forma i manera que siga, però tots junts. Com sempre, com mai. Per vosaltres, per nosaltres, pels que som ací i pels que han marxat. Unint les nostres veus en un clam d’esperança, força i fraternitat. Per la festa i per a la festa oficial de la nostra ciutat, del nostre Alacant. Durant aquests dies el meu desig és que deixem de ser 137 associacions diferents per a unir-nos en una sola i viure aquestes dates no com el que van poder ser sinó com el que seran. Tots traient les màximes possibilitats als recursos de què disposem, com sempre. Des de la Federació de les Fogueres de Sant Joan us convidem a participar d’aquestes Fogueres online, un treball realitzat amb tot el nostre afecte per a mantenir un estret vincle en aquestes dates que tant signifiquen per als que estimem la nostra festa de Fogueres, unint les vostres veus a la meua per a cridar ben fort: Comencen les Fogueres online 2020! Endavant!

Homenatge a foguerers i barraquers morts

Foguerers, barraquers i alacantins, un any més ens reunim tots, encara que en aquesta ocasió de manera virtual per a rendir un sincer homenatge als qui ens van deixar. Per a dedicar unes paraules als foguerers i barraquers que ja no es troben entre nosaltres, especialment als que vam haver d’acomiadar aquest exercici amb el record dels qui al llarg dels més de noranta anys d’història hem dit adéu. Aquest any tan trist i diferent som els presidents de les barraques els qui tenim l’honor de donar veu al sentiment de tots, els qui us recordem i enyorem, i volem que tot Alacant sàpia com us estima la vostra Festa. Mai us oblidarem a cap de vosaltres, els que ens vau inculcar l’amor per la nostra Festa, els que ens vau animar a entrar-hi, els que vau treballar incansablement, els que vau dedicar tota la vostra vida a les Fogueres, els que acabàveu d’arribar-hi i ja formaven part imprescindible de la vostra vida, els que deixeu un llegat que us seguirà els passos, els que us en vau anar massa prompte i vau deixar un buit enorme en els nostres cors. Us diem adéu, amics, companys, pares, mares, germans i us donem les gràcies. Gràcies per haver sigut part d’aquesta gran família que són les Fogueres. Gràcies per haver ajudat a engrandir-la. Gràcies per tants moments compartits. Gràcies per tant ensenyat i après. Gràcies per estimar la nostra ciutat i Festa. Gerardo Reig Baeza, Barraca Tots Contents; Pedro Carpena Ortega, Foguera Carolines Altes; Miguel Mompó Carbonell, Foguera Sant Blai de Dalt; José Murcia Ibáñez, Barraca Els Tardons; María Antonia Conca Pérez, de la Foguera Maisonnave i la Barraca Toca Fusta; María Luisa Juan de la Cruz Jover, Barraca Block i Mostres; Manuel Porras Alemany, Barraca Festa i Vi; Antonio Segarra Zaragoza, Foguera Sant Blai-La Torreta; José Renato Soler Monreal, de la Foguera La Condomina; Manolo Serrat Asensi, Barraca Els Vint en Copes; María del Carmen Latorre Espinosa, Barraca Els Vint en Copes; María Remedios Villó Miralles de Imperial, Barraca Els Vint en Copes; Miguel Benavent Fabra, Barraca Peña Los Gorilas; Luis Delgado de Molina Hernández, Barraca Peña Los Gorilas; Josep Fuster Ortuño, Foguera Plaça de Ruperto Chapí; Emilio Noblejas Cremades, Foguera Carrer Sant Vicent; Juan Molina Ramón, Foguera Carrer Sant Vicent; Adela Verdú Yufera, Foguera Rabassa-Polígon Industrial.

Hui són moltes les famílies que ploren un ésser estimat i us volem enviar el nostre afecte etern. La Festa sempre unida i més en els moments difícils, amb respecte i afecte per a tots els qui hui dieu adéu i recordeu un ésser estimat. Però 2020 ha sigut un any difícil on s’han perdut moltes vides. Els foguerers i barraquers no hi som aliens, i aquest homenatge també va per ells, per totes aquelles persones que han perdut la vida en aquesta crisi sanitària. A tots i a totes, sempre us portarem en el nostre cor.

Torna l’activitat festera

El 29 de juliol es va celebrar a la sala d’actes del Club Información l’assemblea general de tancament de l’exercici. L’elecció d’aquesta ubicació per al seu desenvolupament va ser deguda a les limitacions d’aforament que feien totalment inviable la utilització de la sala d’actes de la Casa de la Festa, com és habitual. A l’assemblea, convocada a les vuit de la vesprada, van acudir-hi 101 associacions degudament representades, així com l’alcalde, Luis Barcala i el regidor de Festes, Manuel Jiménez. Era la primera reunió no telemàtica des de l’última assemblea, del 9 de gener.

La Federació de les Fogueres de Sant Joan va convocar un representant de cada associació (enfront dels dos habituals) en el Club Información per a aprovar el tancament de l’exercici econòmic 2020 de l’entitat gestora de la festa. El col·lectiu fester va aprovar els comptes presentats per la Federació en aquest atípic exercici, finalitzant l’any amb unes despeses de 448.027.72 euros i uns ingressos de 465.894 euros.

També es va aprovar l’informe de presidència referent a les al·legacions preparades des de la Federació al pla d’accessibilitat de l’Ajuntament.

Com es va explicar en aquesta reunió, la intenció era reprendre al setembre el calendari fester on es va quedar al març, començant amb les presentacions de Bellees i Dames, de les quals, n’hi havia 52 pendents en aquest moment.

Un altre dels temes exposats va ser l’edat de les candidates a Bellea del Foc Infantil d’Alacant, plantejant-se la intenció de crear una comissió de treball per a estudiar la situació, ja que no sols afectava les representants de 2020 i 2021 sinó també les d’anys successius.

L’alcalde de la ciutat, Luis Barcala, va aprofitar l’ocasió per a agrair a tot el col·lectiu i especialment a la Federació de Fogueres la responsabilitat i el suport davant la suspensió de les Fogueres 2020 i durant tot el període des que es decretara l’Estat d’Alarma. “La festa s’ha unit i ha actuat amb molta responsabilitat davant una situació que no esperàvem, tot el nostre respecte al col·lectiu per la unió i el treball”, va comentar Barcala. “El virus no ha passat i hem de continuar treballant però sabent que en qualsevol moment es pot variar. Tenim la capacitat d’adaptar-nos a les circumstàncies, això ens ha fet més forts, i tenim il·lusió per les Fogueres 2021, i no hem d’oblidar el que ha suposat un any sense Fogueres i que la ciutat recorde que els diners que genera la festa comencen amb les comissions de fogueres i barraques”, va concloure el primer edil.

Per part seua, el regidor de Festes va prendre la paraula per fer públics els passos donats, des de la regidoria, en referència al pagament de la subvenció municipal a les comissions.

Més subvencions

Després de la cancel·lació, van començar a arribar notícies sobre les subvencions de cara a 2021 a fi d’evitar que els monuments perderen part de la seua qualitat per causa de la crisi econòmica i pal·liar, almenys en part, les dificultats dels artistes de fogueres després d’un any en blanc que suposa, sens dubte, un grandíssim colp a la professió.

Davant el dubte de què ocorreria amb la subvenció de 2020, l’Ajuntament va confirmar que aquesta s’abonaria encara que no hi haguera plantà. A més, es va anunciar també que les comissions rebrien l’ajuda de 2021 amb un lleuger increment, la qual cosa suposaria finalment una subvenció de més del doble de l’habitual amb l’objectiu de millorar els pròxims monuments. A canvi, els barems de les categories es modificaven a l’alça, quantificant-se aquest increment en l’import de la subvenció de 2021.

El 22 de setembre, la Junta de Govern de l’Ajuntament d’Alacant va aprovar tres paquets de subvencions diferents relacionades amb les festes tradicionals, amb el desenvolupament d’activitats veïnals i amb el foment de l’associacionisme. La convocatòria de major import va ser la dedicada a la Festa de Fogueres. El consistori va aprovar la concessió d’una subvenció total de 371.815 euros a les 89 comissions de Fogueres que tenien previst plantar el 2020 per a fomentar la qualitat dels monuments de cara a 2021, estipulada en funció de la seua categoria. Mentre que en el cas de les Fogueres infantils, rebrien 150 euros cadascuna, independentment de la categoria en la qual plantaren.

Les nou fogueres de categoria Especial (Polígon Sant Blai, Carolines Altes, Sagrada Família, Hernán Cortés, SènecaAutobusos, Diputació-Renfe, La Ceràmica, Florida-Plaça La Viña i Florida-Portatge) percebien d’aquesta forma 9.500 euros. En sumar-se els de la infantil, el total ascendia a 9.650 euros en cadascun dels casos.

Pel que fa a la resta de les comissions, les set situades en primera categoria rebrien 4.300 euros; les set de segona categoria, 3.885; les onze de tercera categoria, 3.685; les tretze comissions de quarta categoria, 3.485; les deu de cinquena, 3.415; i les trenta-dues de sisena, 3.365.

Es reprenen les presentacions

Coincidint amb el final de l’estiu, la Federació de Fogueres de Sant Joan va reprendre el calendari d’actes que van quedar pendents de realitzar pel confinament, especialment el mig centenar de presentacions de Bellees que van haver d’ajornar-se de manera imminent. Per al desenvolupament d’aquests actes, l’Ajuntament va posar tres espais a la disposició de les comissions per a poder dur-los a terme sota les estrictes mesures de seguretat que requereix la situació actual, com limitació d’aforament i control de dades personals, presa de temperatura, ús obligatori de la mascareta i un aforament màxim de 240 persones. D’aquesta forma, la plaça de l’Ajuntament, el Parc Lo Morant i l’antiga Cotxera de Tramvies van ser els escenaris on la majoria de les ja Bellees i Dames 2021 (i 2022) pendents de proclamació van rebre les seues bandes. Tan sols unes poques comissions van optar per buscar els seus propis recintes, com el cas de DiputacióRenfe, que va mantenir el seu acte als jardins de la Diputació o Hernán Cortés, que va optar per la Finca Lo de Die. La Foguera Parc de les Avingudes va ser la primera a dur a terme la presentació sota les noves mesures. L’acte, que en un primer moment estava previst per al 21 de març, finalment es va desenvolupar el dissabte 12 de setembre.

A fi d’ajudar les comissions, la Federació va assumir els més de 20.000 euros de despesa que suposaven aquests actes en els emplaçaments oferits pel consistori.

Amb la represa de l’activitat festera es pretenia ajudar aquells sectors directament afectats com els indumentaristes o els professionals d’il·luminació i so. La intenció era evitar la pèrdua d’il·lusió per part del col·lectiu fester, que ja començava a notar els efectes de la delicada situació amb baixes en moltes comissions, en part motivades per la malparada economia familiar o per la inactivitat i les poques expectatives de cara a 2021. Segons paraules de la presidenta de la Federació, Toñi Martín-Zarco “la il·lusió no és la mateixa de sempre però han de seguir avant i no decaure”.

Les Fogueres Especials mostren les seues cartes

El 30 d’octubre es va celebrar l’acte de presentació dels projectes de les Fogueres Especials per a l’any 2021. Un acte titulat “Una Festa internacional”, emmarcat en el conveni amb Turisme Comunitat Valenciana. L’època de l’any, en plena tardor, dista molt de la data a la qual estem habituats per al desenvolupament d’aquest important esdeveniment. Però no va ser l’únic canvi, ja que, encara que es va celebrar a la plaça de Sèneca com en anys anteriors, es va fer “a porta tancada”, a causa de les limitacions establides per les autoritats sanitàries.

La primera part de l’acte va constituir un homenatge a la professió d’artistes de fogueres. La van protagonitzar els artistes que des de 1946, quan es va instaurar la categoria Especial, han aconseguit el Primer Premi. Aquests van ser: Vicente Llácer, Manuel Algarra i José Gallego, Pere Baenas, José Francisco Gómez Fonseca (representant, a més, els seus germans), Pedro Abad i Fede Molinero (que no van poder assistir), Vicente Martínez Aparici, Paco Vázquez (mort el 2006 i representat per Juan Carlos Vizcaíno), Paco Juan, Pedro Espadero, Pedro Soriano, Javier Mayor León, Ángel Martín, Remigio Soler (mort el 2016 i representat per un familiar), Pascual Domínguez, Jaime Giner (assistint el seu fill, Jaume Giner), José Gutiérrez (mort) i Ramón Marco (mort, estant present el seu fill, Ramón Marco Selfa).

També van assistir-hi els presidents dels Gremis d’Alacant i Borriana. La Federació de Fogueres va estar representada per la presidenta, Toñi Martín-Zarco, i la Bellea del Foc, Isabel Bartual.

La presentació dels esbossos va arribar en la segona part de l’acte, fent-se públics els projectes que en aquell moment s’esperava plantar el 2021, de Carolines Altes, Diputació-Renfe, Florida-Plaça La Viña, Florida Portatge, Hernán Cortés, La Ceràmica, Polígon de Sant Blai, Sagrada Família i Sèneca-Autobusos. Entre els projectes destaca el debut en la categoria de Fran Sierra, que s’encarrega del monument de Carolines Altes, així com el moviment d’artistes com Pere Baenas, que donarà forma a “Transplantat”, en Florida-Portatge o Palacio i Serra que arriben a La Ceràmica per a crear “Mater clamat”. Per part seua, Sagrada Família suposa el retorn de Carlos Carsí a la màxima categoria alacantina i Paco Giner arriba a Polígon de Sant Blai per a mostrar el seu art amb “Invictus”. Crida l’atenció especialment l’esbós de Manuel Algarra i José Gallego per a Sèneca titulat “Érase una vez un virus”, un projecte adaptat a la nova situació mundial.

El president del Gremi d’Artistes, Joaquín Rubio, va emfatitzar durant l’acte la necessitat de donar protagonisme als projectes d’Especial en una situació tan complicada. Segons les seues pròpies paraules: “És una injecció d’ànim per als tallers, que faig extensiva a la resta de comissions per a recomençar dins de les circumstàncies. Molts tallers ja tenen en marxa els projectes de les pròximes Fogueres, no al ritme que caldria, pel temps que queda per davant encara, però hi ha qui les porta al 60% i qui va més lent pel temps que queda”.

A la conclusió, els pocs assistents a l’acte van poder visitar a l’Edifici Sèneca, una selecció de les maquetes de les fogueres plantades per les comissions de la Federació de Fogueres Especials d’Alacant, des que aquesta es va constituir fa vint anys.

El fet de realitzar l’acte amb tants mesos d’avançament respecte a la pròxima data de plantà, va ser degut, segons la FEA, a un intent d’aportar il·lusió i esperança de cara al pròxim any. Josep Amand Tomás, president del col·lectiu explicava: “Encenem la metxa de les Fogueres 2021, perquè confiem que es podrà plantar. Potser la Festa serà d’una altra manera, ja veurem com l’organitzem. Estem passant per hores baixes en tots els aspectes de la vida, i aquestes coses serveixen per a insuflar il·lusió a la gent. La realitat és la que és, però hem de continuar vivint amb ella”.

14.-Un naixement de rècord

Un Naixement de rècord

Amb les festes de la ciutat cancel·lades i una activitat sota mínims, la Regidoria de Festes va centrar la seua activitat a programar el Nadal, encara a diversos mesos vista, amb l’esperança que pogueren desenvolupar-se més actes, en cas que es mantinguera la tendència a la baixa en el nombre de contagis experimentada durant l’estiu.

Al setembre es va convocar el concurs per a instal·lar a la plaça de l’Ajuntament el Betlem més gran del món. La iniciativa perseguia generar un element emblemàtic que pel seu atractiu servira d’al·licient per als alacantins en general, a més de ser un atractiu turístic nacional i internacional.

Segons el regidor de Festes: “L’objectiu és secundar amb aquesta iniciativa nova el nostre comerç, el turisme i l’hostaleria que, a conseqüència de la pandèmia, estan patint un important descens d’ingressos i que s’han dirigit a nosaltres perquè impulsem actuacions d’aquest tipus i perquè les pròximes festes nadalenques, si la batalla contra el virus ho permet, puguen suposar el començament de la reactivació econòmica. El Betlem Monumental es convertirà en un element artístic de caràcter únic i exclusiu que incrementarà l’atractiu turístic d’Alacant durant el Nadal, sent el mes gran del món”.

Entre les condicions de la licitació: el Portal de Betlem estaria compost per les imatges de Maria, podent estar dempeus, asseguda o inclinada; Josep, amb una alçària mínima de 15 metres, dempeus o inclinat; i el Jesuset, descansant sobre un pesebre. Les figures de Maria i el Jesuset havien de guardar una proporció amb l’alçària de la figura de Josep. Les tres figures haurien de ser originals i elaborades a partir de dissenys propis per a l’ocasió.

Una tanca perimetral decorativa se situaria al voltant del naixement per a preservar la seguretat de les imatges. El seu disseny havia d’estar integrat amb la resta d’elements del portal. El contractista disposava de llibertat creativa sobre el conjunt de la composició i els detalls del portal. Els materials utilitzats havien de comptar amb l’homologació CE.

A més, el contractista està obligat a desenvolupar, durant la vigència del contracte, les labors de manteniment i restauració de tots els elements que conformen la instal·lació, perquè es troben en tot moment en òptimes condicions de conservació.

El pressupost base de licitació va ser de 123.200 euros, incloent-hi l’IVA. D’aquests, 70.400 € corresponen al primer any (2020). La resta, en sengles anualitats de 26.400 €, es destinen al muntatge i desmuntatge, manteniment, adequació i emmagatzematge per part de l’adjudicatari.

José Manuel García Esquiva “Pachi” va ser l’artista que va guanyar el concurs amb una proposta basada en el Modernisme alacantí de principis del segle XX, prenent com a referent els escultors Vicente i Daniel Bañuls i José Gutiérrez. La imatge de Sant Josep, la de major alçària, es recolza sobre un gaiato, se situa a l’esquerra del Jesuset. Consta de semblant sobri i comparteix amb Maria una tendresa en els gestos. La Mare de Déu, de genolls, se situa a la dreta del Jesuset. La seua pose és de contemplació i adoració, amb el cap lleugerament inclinat cap a ell. El manto que porta posat sobre el cap comporta un gest universal de modèstia, cercant l’expressió de la tendresa i el reconeixement cap al Jesuset, qui apareix recolzat en un pesebre al centre de l’escena, abrigat per al fred, amb senzillesa, gest alegre i afable per a rebre a tots els que s’hi acosten.

Per a l’elecció del color, l’artista va elaborar un detallat estudi. En el cas de Sant Josep, presenta una paleta de colors terrosos similar a les vestimentes hebrees. Porta, a més, un turbant i detalls en daurat.

El vestit de Maria ofereix una gamma de colors treballada en blaus, símbol de la puresa. Aquests es combinen amb vestidures en blanc. També compta amb detalls daurats.

Els colors blancs predominen en el Jesuset, exemple de puresa i goig complementats amb colors terra i ocres per al pesebre.

Els materials utilitzats en la seua estructura interna consta de tub de ferro de 50mmx50mmx1,5mm, unida, mitjançant una soldadura a gas, per a evitar imperfeccions en les juntes i una major duració. Tota ella unida amb caragols autobloquejants. En total es van utilitzar quasi 1.000 quilos de ferro.

Un altre dels aspectes a destacar és l’aïllament. Després de finalitzades les figures, es van protegir mitjançant una substància química ignífuga que les aïlla de les inclemències del temps, els colps i el vandalisme.

El 60% de les figures estan realitzades amb poliestirè expandit autoextingible, que, per la seua facilitat per a concebre volums i el seu pes lleuger, s’utilitza habitualment en escultures.

A la fi de novembre van arribar a la plaça de l’Ajuntament les peces del Betlem Monumental, donant peu a multitud d’acudits i comentaris (la majoria en xarxes socials) sobre la semblança de la situació amb els dies previs a Fogueres, arribant a plantejar en multitud d’ocasions la pregunta: “Quan el cremen?” com si es tractara de la Foguera Oficial.

Independentment dels comentaris més o menys graciosos, va sorgir una forta polèmica per diverses qüestions; la primera, el cost del Betlem, sens dubte, una important despesa que molts no van entendre, atesa la situació actual. D’altra banda, la despesa extra en tramitar la seua inclusió en el Llibre Guinness dels Rècords, i finalment, el possible efecte ‘crida’ que generara aglomeracions als voltants de la plaça. Finalment, es va comprovar que, malgrat que la plaça va comptar amb un constant anar i venir de vianants que van voler fer-se la foto amb el Betlem, no es van registrar situacions, a priori, de risc per a la salut, gràcies en bona part a la conscienciació ciutadana. Quant a la despesa econòmica, és obvi que les quantitats en l’actualitat poden resultar cridaneres, però, encara que és difícil quantificar l’efecte directe sobre els negocis dels voltants, és clar que la campanya publicitària d’Alacant, que va acaparar notícies en multitud de mitjans de comunicació tant de televisió com premsa escrita, a nivell nacional i internacional, supera amb escreix la inversió realitzada.

El protocol per a optar al Guinness World Records va incloure dos mesuraments. El primer es va realitzar el 21 de novembre al taller de l’artista. Allí va ser l’arquitecte Juan Francisco Galván, designat pel Col·legi Territorial d’Arquitectes d’Alacant (CTAA) qui va mesurar les tres peces, sense que estigueren encaixades. Com a testimonis, Francisco Vinal i Francisco García, especialistes i tècnics en aquesta mena de mesuraments. Al mateix temps, es va remetre a l’Oficina del Llibre Guinness un vídeo del moment del mesurament amb imatges del calibrat dels instruments utilitzats i un informe tècnic avalant aquestes mesures.

El 26 de novembre es va repetir aquest mateix procés a la plaça de l’Ajuntament, amb les peces majors, Sant Josep i la Mare de Déu, ja encaixades. Es va tornar a emetre un nou informe en el qual es va constatar que tots dos mesuraments eren coincidents. Els mesuraments van donar com a resultat un Sant Josep de 18,10 metres d’alçària; 5,32 d’ample, i 3,38 de fons; la Mare de Déu: 10,58 metres d’alçària; 3,47 metres d’ample, i 4,45 de fons; i el Jesuset: 3,32 metres d’alçària; 3,32 metres d’ample, i 4,08 de fons.

L’1 de desembre, la jutgessa oficial del Guinness World Records, Lena Kulhmann, va certificar que la “Sagrada Família”, situada a la plaça de l’Ajuntament, era el Betlem amb les figures més altes del món, oficialment denominat “Largest nativity scene figurines”. La certificació es va realitzar via telemàtica després que la jutgessa no poguera viatjar fins a Alacant a causa de les mesures anti COVID-19. L’alcalde, Luis Barcala, i la vicealcaldessa, M. Carmen Sánchez, van descobrir la Certificació del Guinness World Records que va lluir a la plaça fins al seu desmuntatge, el 6 de gener.

Any nou, previsions noves

L’evolució de la pandèmia de la COVID-19 en aquestes primeres setmanes de gener i les gens esperançadores previsions van obligar la Regidoria de Festes de l’Ajuntament d’Alacant i la Federació de les Fogueres de Sant Joan a posposar la Gala del Port, les eleccions de les Bellees del Foc i les respectives proclamacions. A aquest acord es va arribar el 21 de gener en el transcurs d’una reunió telemàtica que van mantenir l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala; el regidor de Festes, Manuel Jiménez, i la presidenta de la Federació, Toñi Martín-Zarco, amb l’assessor jurídic i el vicepresident d’Associacions de la Federació, Conrado Albaladejo i Francisco Vinal, respectivament.

Les Gales del Port, infantil i adulta, estaven programades els dies 26 i 27 de març. Les eleccions, respectivament, el 16 i 17 d’abril. I les proclamacions, en escenari a l’aire lliure, s’havien ressenyat els dies 7 i 8 de maig. Per a la realització dels esmentats actes, es va decidir estudiar altres dates que en permeteren la celebració en un marc sanitari més favorable.

Manuel Jiménez, sobre la celebració de les Fogueres el mes de juny, va afirmar que “no és el moment per a aquest debat. Encara falten cinc mesos i cal veure com es desenvolupen els esdeveniments. Això sí, s’està treballant per a analitzar les possibles alternatives i buscar solucions. L’important és que es puguen dur a terme, sent conscients que seran unes festes diferents i amb les mesures que en aquest moment marquen les autoritats sanitàries”.

“La seguretat i la salut sempre han sigut la nostra prioritat i poder arribar a juny i celebrar les nostres festes. Continuem treballant, sota les premisses que marquen les autoritats, perquè enguany puguem celebrar les Fogueres, però hem d’esperar a veure com evoluciona la crisi sanitària”, va comentar per part seua, Toñi Martín-Zarco, presidenta de la Federació de les Fogueres de Sant Joan.

Taula coordinadora de festes

L’Ajuntament d’Alacant va crear al febrer una Taula Coordinadora de Festes per a estudiar mesures davant la possible celebració dels esdeveniments festers, amb l’objectiu de resoldre la incertesa de les entitats festeres, recopilant les seues inquietuds i establir protocols d’actuació concordes a les mesures de seguretat d’acord amb les indicacions de les autoritats sanitàries.

La Taula, integrada per tots els col·lectius que es dediquen a l’organització d’esdeveniments festers a la ciutat d’Alacant, es va gestar amb la finalitat d’establir criteris uniformes per a la seua celebració mentre duren les limitacions establides per la Generalitat amb motiu de la pandèmia.

Des de l’àrea de Festes es va detectar que la normativa dictada a conseqüència de la COVID-19 havia generat una gran quantitat de dubtes interpretatius per part de diferents sectors. En aquest sentit, un dels més afectats per la gran quantitat de mesures anticovid que s’han anat adoptant és el sector de les festes que se celebren a la nostra ciutat. De cara a la possibilitat de celebrar les nostres festes, i amb l’objectiu primordial de resoldre tots els dubtes que pogueren plantejar-se a conseqüència de les noves mesures sanitàries pendents de definir, la Regidoria de Festes va estimar necessària la creació d’una Taula Coordinadora de Festes de la ciutat d’Alacant com un grup de treball que aclarira tots aquests dubtes i establira criteris uniformes sobre les condicions en les quals es pogueren celebrar determinats esdeveniments.

La Taula, composta pel regidor de Festes i personal tècnic de la regidoria, els presidents i/o representants de les entitats festeres de la ciutat i especialistes en medicina amb experiència contrastada, va nàixer sota la premissa fonamental d’escoltar la veu dels festers al costat de l’opinió d’experts en matèria de sanitat per a resoldre els dubtes existents. A més, es va crear oberta a participar a petició de la Taula Coordinadora i en qualitat de convidats els regidors i tècnics municipals relacionats amb la matèria, representants de sectors integrats en les activitats festeres i representants d’entitats i organismes oficials.

Funcions:

1. Recopilar els dubtes i les inquietuds dels diferents col·lectius festers per a traslladar-los a les autoritats competents en matèria de Sanitat, amb la finalitat de resoldre’ls per a garantir l’organització i la celebració de les festes.

2. Coordinar i estudiar els protocols d’actuació a seguir en cadascuna de les celebracions, tenint en compte totes les mesures sanitàries dictades per les diferents autoritats competents.

3. Estudiar les possibles dates de celebració amb la finalitat de coordinar agendes i evitar solapaments entre les diferents festes i actes derivats d’aquestes.

4. Tractar les diferents vies i mecanismes de suport que pogueren garantir la celebració i continuïtat de les festes.

Aquesta Taula mantindria la seua vigència mentre durara la situació excepcional ocasionada per la pandèmia generada per la COVID-19.

Suspeses les Fogueres de juny 2021

El 17 de març de 2021 l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, la vicealcaldessa, Mari Carmen Sánchez, i el regidor de Festes, Manuel Jiménez, van mantenir una reunió amb la presidenta de la Federació de Fogueres, Toñi Martín Zarco, i el mestre major del Gremi d’Artistes de Fogueres, Joaquín Rubio, en la qual es va posar sobre la taula la viabilitat de la celebració de les festes de Fogueres al mes de juny.

Una vegada analitzada l’evolució de la vacunació contra la Covid 19 i després de constatar que el procés, tal com va reconèixer el Govern, no estava previst aconseguir la immunitat comunitària fins a després de l’estiu, es va decidir no celebrar les festes oficials d’Alacant els dies tradicionals de juny i es va emplaçar la Federació a convocar, quan les circumstàncies ho permeteren, una assemblea dels seus membres per a decidir si era viable el trasllat a altres dates que permeteren la seua celebració amb normalitat. Aquesta decisió es va fer oficial amb la publicació del decrete signat per l’alcalde.

El primer edil va lamentar haver de prendre aquesta decisió per segon any consecutiu: “És molt dolorós per a mi i un dia molt trist, però la responsabilitat i la constatació que el procés de vacunació, que lluny d’accelerar-se s’està alentint, fa inviable que puguem celebrar les nostres festes oficials en les dates assenyalades del mes de juny. No perd l’esperança i espere que la situació de la pandèmia millore en els pròxims mesos prou per a permetre’ns celebrar les Fogueres en altres dates, però dins aquest 2021”.

El regidor de Festes, Manuel Jiménez, va ressaltar la sintonia entre l’Ajuntament i els representants de les Fogueres a l’hora de prendre aquest acord. “Fruit d’haver escoltat la veu dels festers és aquesta decisió dolorosa per a tots. Ajuntament i representants de les Fogueres anem de la mà i treballarem junts perquè, com més prompte millor, les nostres festes tornen a viure la seua major esplendor”.

Quant a això, la presidenta de la Federació, Toñi MartínZarco, va manifestar el seu total acord amb la decisió adoptada “...sé que és compartida per tot el conjunt de foguerers i barraquers. Nosaltres, més que ningú, volem celebrar les nostres Fogueres i per això lamente molt aquesta decisió però no podem tancar els ulls a la realitat. Convocaré una assemblea, quan les circumstàncies ho permeten, per a posar sobre la taula alternatives i la cerca de dates que permeten, una vegada la vacunació estiga generalitzada, celebrar les nostres festes amb la màxima normalitat”.

També va mostrar el seu acord amb la decisió Joaquín Rubio, en representació del Gremi d’Artistes, qui va agrair que es tinguera en compte el parer d’un dels sectors més afectats per la situació i que fora al mes de març quan es va comunicar la decisió “perquè això ens permet planificar millor el nostre treball amb vista a la celebració de les Fogueres en altres dates”.

En la reunió, també es va acordar deixar sense efecte les dates previstes per a la celebració dels actes previs a les Fogueres, com són l’elecció i la proclamació de les Bellees del Foc major i infantil.

Cremen les xarxes socials

Encara que ja es produïen diferents manifestacions en xarxes socials secundant tant la cancel·lació de les Fogueres per a 2021 com l’opció d’intentar celebrar-les al setembre o octubre, si la situació sanitària millorava, va ser arran de la celebració de l’assemblea quan es van multiplicar les publicacions i comentaris, i és que hi havia molt en joc, especialment per a aquelles comissions que es veurien greument perjudicades econòmicament en cas d’arribar a celebrar-se les festes amb limitacions, que es materialitzarien principalment en la reducció o fins i tot prohibició de vendes de taules als racons a no comissionats.

Entre les comissions que van defensar el SÍ a la celebració de Fogueres 2021, Doctor Bergez-Carolines va publicar un comunicat defensant la seua postura, en el qual va emfatitzar el contingut de l’article 11 dels seus Estatuts: “Es consideren finalitats de l’associació: 1. Plantar la Foguera a la ciutat d’Alacant, dins del districte foguerer”. D’aquesta forma començava l’escrit en el qual van expressar la seua posició, i on van destacar també la llarga crisi econòmica arrossegada des de 2008, agreujada per la pandèmia, “Per això creiem necessari plantar aquest 2021, celebrar en les condicions sanitàries pertinents els actes dels nostres dies grans, realitzar la cremà 202-21 i donar pas a 2022 amb mires de futur” prosseguia, per a finalitzar amb un missatge d’il·lusió, esperança i unió: “Moltes comissions plantegen dubtes, sempre serem a temps de frenar, si la situació sanitària s’agreuja, però per les Fogueres i Barraques que ho necessiten, pels foguerers que porten dos anys sense Festa i necessiten un raig d’esperança. Des de la llibertat i el respecte a qui les seues circumstàncies li impedisquen poder portar la Festa endavant. Dir que sí hui és ser empàtic amb qui ho està passant malament. És deixar a un costat les nostres diferències i apostar per un futur units. És donar un sí a futur, perquè les Fogueres continuen tenint vida més enllà de la COVID19. Els foguerers de Doctor Bergez-Carolines diem SÍ A LES FOGUERES 2021”.

Per part seua, defensant el NO, la majoria (però no totes) les Fogueres pertanyents al Sector 1 “El Riuet” van publicar el seu comunicat en el qual van començar posant l’accent en la defensa de la Foguera (monument) així com de tots els sectors econòmics de la Festa (bandes de música, pirotècnics, indumentaristes, etc.) per a prosseguir amb un desglossament de quatre punts en els quals es mostraven les seues raons per a apostar per la cancel·lació:

1.- Les Fogueres són tradició. Juny és el nostre mes, celebrem l’entrada de l’estiu, i només la Nit de Sant Joan tanca la màgia del foc i de l’aigua, llàgrimes i riures, la fi i el principi del cicle.

2.- Les Fogueres són proximitat. La distància, la mascareta i les restriccions són el contrari del que coneixem. Els components de les comissions volem viure-les junts acudint a la ‘mascletà’; desfilant junts al so de la nostra banda de música; visitant cada foguera enganxats a la tanca al costat de milers d’alacantins i turistes; compartint els dinars, els sopars i la diversió als racons i les barraques; plorant junts en la ‘cremà’ i saltant junts demanant aigua als bombers.

3.- Les Fogueres són economia. Fer la Festa costa molts diners, que arrepleguem amb el nostre esforç i la suma d’altres aportacions, i no tenim varetes màgiques perquè els diners entren. Amb el nostre treball reactivem molts sectors de la nostra ciutat i desitgem continuar fent-ho, però l’economia s’ha parat també per a les comissions i hem de preguntar-nos: amb el saldo que hi ha en el nostre compte, podem fer la Festa?

4.- Les Fogueres són responsabilitat. Les presidentes i els presidents, a més de coordinar les nostres associacions, tenim la responsabilitat de vetlar pel compliment de totes les normatives que marca el nostre Ajuntament. Volem assumir també la responsabilitat de complir i fer complir totes les normes i restriccions que ens imposen per la situació actual? Nosaltres també volem gaudir i ser feliços com els altres.

Sens dubte, un comunicat curiós quant al seu contingut, per la seua ambigüitat i la utilització d’un llenguatge que portava a confusió, ja que, l’expressat en el punt 1 (la necessitat de mantenir les dates tradicionals de la celebració) no es va tenir en compte l’any anterior (2020) davant les possibles Fogueres al setembre anunciades en el seu moment per l’Ajuntament, situació que moltes de les comissions signants van secundar sense fissures. Quant al punt 2, (la proximitat, o l’absència d’aquesta durant la pandèmia) semblava referir-se exclusivament als actes realitzats entre la plantà i la cremà de les Fogueres, ja que la majoria d’associacions van acollir de grat i van donar suport a la celebració de tots els actes relacionats amb les candidates així com les Eleccions de les Bellees del Foc que es van celebrar tan sols un mes després, junts, compartint diversió a la plaça de bous, plorant junts amb l’emoció del moment i saltant i cridant fent costat a les respectives candidates. El punt 3 (economia) va ser, sens dubte, el més clar i el de major pes dins de la decisió (com s’ha comprovat posteriorment), mentre que el punt 4 (responsabilitat dels presidents) possiblement es va redactar sense haver entés la normativa establida per la Generalitat Valenciana sobre aquest tema, ja que les responsabilitats no eren majors que les establides per al dispar d’artefactes pirotècnics, per exemple, i per les quals ningú es qüestiona ni planteja no celebrar les festes.

Independentment de les postures “oficials” de les diferents comissions, van ser moltes les publicacions de foguerers que defensaven les seues opcions, creant en alguns moments situacions tenses que van evidenciar les diferències existents dins del col·lectiu fester. Una situació que, sens dubte, es podria haver evitat en cas d’haver permés la celebració de les Fogueres 2021 en dates posteriors a totes aquelles comissions que així ho hagueren decidit (opció reflectida en els Estatuts de la Federació de Fogueres), situació que es va donar en la localitat valenciana d’Alzira, on menys de la meitat de les comissions falleres van plantar els seus monuments, la qual cosa no va suposar en absolut una celebració deslluïda i sí, una glopada d’aire fresc i una presa d’impuls de cara al 2022.

La votació de la discòrdia, es cancel.len les Fogueres 2021

L’enquesta traslladada a les comissions de Fogueres i Barraques per a decidir sobre la conveniència o no de desplaçar la celebració de les festes a l’últim trimestre de l’any, davant la previsible millora de la situació sanitària, va donar una àmplia majoria al NO. 135 associacions de les 137 constituïdes van contestar el qüestionari de manera telemàtica entre l’11 i el 16 de maig. D’elles, el 82,96% es van manifestar contràries a la celebració el 2021. En canvi, van optar perquè hi haguera Fogueres entre setembre i desembre, un 17%.

Quant a la possible plantà de la Foguera Oficial, del 20 al 24 de juny, el 60% va apostar perquè no es duguera a terme, el 19,26%, a favor i el 20,7% de les associacions es van abstenir.

L’endemà, 17 de maig, l’alcalde signava el decret de suspensió de les festes de Fogueres 2021. En l’exposició de motius es recalcava que la decisió havia sigut presa després d’haver escoltat l’opinió de les comissions de Fogueres i Barraques, recaptada per la Federació de Fogueres, sent els representants del sector els qui van posar de manifest la incertesa i inseguretat en què es trobaven i van expressar com a no convenient plantar els seus monuments en l’últim trimestre de 2021, decantantse per la suspensió definitiva. No cal indagar massa en la redacció del text per a comprovar com l’Ajuntament es va llavar les mans, emfatitzant que la decisió en tot moment va ser de les associacions, encara que, això sí, per a evitar, o almenys dificultar les possibles demandes de proveïdors a comissions per incompliment de contracte, el consistori va prestar la seua ajuda i va prendre la decisió final.

Dels quatre acords de què consta aquest decret, criden especialment l’atenció l’acord Segon “Actes exceptuats de l’aplicació del present Decret” i Tercer “Actes simbòlics exceptuats de l’aplicació del present Decret” en els quals es feia constar expressament aquells esdeveniments que, malgrat la cancel·lació, sí que es durien a terme, destacant els festivals d’Elecció de les Belleses del Foc i les seues respectives Proclamacions, posant l’accent que aquests actes havien de celebrar-se guardant les degudes mesures de seguretat i salut establides per les autoritats sanitàries (sembla ser que actes com la plantà, cremà, cercaviles, etc. resultaven d’impossible celebració atenent les mateixes mesures de seguretat i salut).

El laberint dels artistes

La situació dels artistes ha sigut, sens dubte, una de les més dures d’aquesta època, amb suspensions, cancel·lacions, incertesa, notícies gens optimistes i absència total de treball, i el risc d’avançar la tasca sense tenir res segur. S’han trobat en un autèntic laberint sense eixida.

Malgrat que tots han patit en el seu treball la crisi sanitària, ha sigut especialment cridaner en el cas dels gremis de València i Borriana per ser els qui més falles realitzen als seus tallers i van patir la cancel·lació de les Falles de 2020 amb els monuments ja al carrer, i fins i tot alguns amb el cos central ja en peus, com les de secció Especial. Després arribaria la cancel·lació de les Fogueres, encara que en aquest cas la majoria de tallers no havien avançat els treballs davant unes perspectives que indicaven el desenllaç que finalment es va materialitzar.

Amb aquesta situació, les comissions falleres, ja amb l’esperança posada en el 2021 i amb les seues cadafals completament acabats i emmagatzemats, van fer els primers passos de cara a 2022, la qual cosa va propiciar la reactivació del treball en molts tallers que a principis de 2021 es van veure de nou sacsejats per un nou ajornament, que tots temien que acabara una altra vegada en cancel·lació. Poc després es repetia la situació a Alacant.

Tot això va propiciar que els tallers s’ompliren de treball a mig acabar, esperant una data indefinida, per la qual cosa els artistes no sabien si centrar-se en el modelat i la pintura de les peces de Fogueres o donar marxa a les Falles de 2022, ja que, una vegada finalitzat l’estiu, a penes resten cinc mesos per a les festes josepetes.

Dels artistes afectats, Manuel Algarra va descriure al mes de març de 2021 en Las Provincias la situació d’incertesa: “uno ya no sabe cómo organizar el taller. Estamos otra vez en el punto de partida” i indicava respecte a les seues Fogueres: “La de Los Ángeles está casi acabada, pero en Séneca está hecho el trabajo intelectual, pero no podemos empezarla porque me quedaría sin espacio y nos tendremos que sentar con la comisión para ver hasta dónde podemos llevar el proyecto en función de lo que hayan recaudado, porque no pueden hacer actos” i amb la vista posada en les Falles de l’any següent: “un año normal empezaríamos a hacer los centros, pero ahora estoy con ninots de escena porque de lo contrario me quedo sin espacio en el taller”.

Pere Baenas, per part seua, argumentava que “al final ninguno sabemos en qué intensificar el trabajo porque, además, hay que sopesar y controlar los gastos […] estoy avanzando Convento de 2022, la Hoguera FloridaPortazgo y hay dos Hogueras más que estoy haciendo aunque no saben muy bien qué harán”.

Un altre reconegut artista, Javier Álvarez, comentava que “no se puede aguantar un año más con las piezas almacenadas. He acordado con la comisión (Avenida de Loring-Estación) continuar con los pagos y acabarla y guardarla en el taller”.

Carlos Carsí informava que ja tenia les Fogueres de 2021 al 75%, situació similar a la de Mario Gual, qui, amb la Falla Na Jordana ja reconstruïda i les Fogueres emmagatzemades a l’espera de conèixer la data definitiva de celebració de les festes, ja se centrava en les Falles de 2022, malgrat la gran incertesa.

Una atípica Exposició del Ninot

Una de les grans paradoxes del període pandèmic que hem viscut durant els últims dos anys va ser la celebració de l’Exposició del Ninot 2021, que es va inaugurar ja sabent que les obres presentades no engalanarien els carrers de la ciutat fins a, com a mínim, tretze mesos més tard, per la qual cosa una vegada finalitzada la mostra, tornarien a ser embalades i emmagatzemades a l’espera de rebre, per fi, el foc purificador.

“Fer Exposició del Ninot i no plantar les fogueres és, probablement, el més ridícul que he vist en més de 35 anys d’ofici”. Així de categòric es va mostrar l’artista Xavier Herrero, davant el que va succeir a Alacant, opinió compartida pel Gremi d’Artistes, que no entenien com podia aprovar-se un calendari d’actes que incloïa l’Exposició del Ninot i altres actes com l’Elecció per a posteriorment cancel·lar les Fogueres sense donar opció a buscar alternatives. L’artista va mostrar la seua indignació en el diari Levante,”Egoismo y falta de empatía. Solo quieren fiesta. Mientras, a los artistas nos esperan dos años de subsistir de forma miserable”, expressava sense embuts, sent a més un dels més crítics a través dels seus ninots presentats a l’indult.

Pedro Espadero es preguntava: “¿Soy el único que piensa que es un despropósito?” i no va dubtar a mostrar la seua opinió a través de xarxes socials on va publicar una foto amb tots els seus ninots preparats en un remolc acompanyat de la frase“[…] hacer una exposición del ninot sin Hogueras? No sé si reírme o llorar”.

El cas és que els professionals van complir portant les seues obres malgrat no entendre la celebració de l’exposició “ni tan sols com a reclam”.

En la mostra es van poder contemplar moltes referències crítiques envers la cancel·lació decidida a penes uns dies abans de la inauguració. Cors negres, esqueles amb la Festa com a protagonista, homenatges al Gremi d’Artistes o inscripcions com “Sense foc no hi ha festa”, van ser algunes de les referències a la delicada situació viscuda per la pandèmia i la posterior cancel·lació de 2021.

Al costat dels ninots, compartint espai a la sala de la Llotja, la Federació de Barraques va preparar una interessant exposició dedicada al 90 aniversari de les Barraques. També es va poder gaudir d’una mascletà digital. La Federació de les Fogueres de Sant Joan, davant la impossibilitat de realitzar dispars pirotècnics per la crisi sanitària, va recórrer a la tecnologia perquè alacantins i visitants pogueren sentir una mascletà reproduïda de manera virtual. Aquest projecte va comptar amb una instal·lació de 150 metres quadrats, una sèrie de torres de LED intel·ligents controlades a través de pixelmapping i un equip sonor de 48.000 W. de potència límit que va fer vibrar la sala. A l’experiència visual i auditiva se sumava la sensació única de l’olor de pólvora que acompanyava aquest espectacle. Els píxels es convertien en trons, permetent als sentits recordar el ritme, la llum i la pólvora d’una mascletà tradicional. Es va poder gaudir d’aquesta experiència entre el 20 i 24 de juny.

Els premis per categories van determinar el triomf d’Hernán Cortés en Categoria Especial; Esplanada, en Primera; Àngels-Felipe Bergé, en Segona; Santa Isabel, en Tercera; Sant Antoni de Dalt, en Quarta; Rambla de Méndez Núñez, en Cinquena; Carrer Sant Vicent, en Sisena A i Pont-la Vilavella, en Sisena B. Quant a la modalitat infantil, els premis es van repartir de la manera següent: DiputacióRenfe es va fer amb el triomf en Especial; Doctor BergezCarolines, en Primera; Sant Ferran, en Segona; Benito Pérez Galdós, en Tercera; Polígon de Sant Blai, en Quarta; Sant Blai de Baix, en Cinquena; Sant Domènec-Plaça de Tomás Valcárcel, en Sisena A i Francisco Albert, en Sisena B, mentre que en la categoria de Barraques la guardonada va ser El Cabasset.

Una altra situació inusual es va donar amb el recompte del vot popular, que es va realitzar quatre dies abans de la clausura, quan sempre s’havia fet després d’aquesta. El cas és que els visitants van decidir indultar els ninots de Sèneca-Autobusos en adults, amb 541 vots i Sagrada Família, amb 658 vots en infantils.

No a les Fogueres, Sí a l’Elecció

Després de la cancel·lació definitiva de les Fogueres 2021, després de la votació proposada en la reunió telemàtica en la qual la preocupació principal dels presents era què es faria amb les Belleses i Dames del Foc (tant les sortints, del ja llunyà 2019, com les que es pretenien triar de cara a la pròxima cita festera), es va continuar amb el calendari de les candidates, buscant sempre (per descomptat) la màxima seguretat sanitària.

La represa dels actes per a candidates va ser el 15 de maig, quan les 82 xiquetes que optaven es van retrobar amb el jurat després de més d’un any d’inactivitat en una visita al Museu Arqueològic (MARQ). Una setmana després, els dies 22 i 23, les candidates infantils i adultes, respectivament, van visitar la sala d’exposicions de la Llotja on van poder gaudir de l’atípica Exposició del Ninot.

El 28 de maig les infantils van gaudir amb un sopar de gala a la finca Vila Ramona que va precedir a un cap de setmana replet d’activitats que van compartir amb el jurat i que va venir a substituir les tradicionals convivències que no van poder dur-se a terme.

Quant a les gales de candidates, van comptar com a principal novetat el seu trasllat a la plaça de bous a fi d’aportar major seguretat per oferir la possibilitat de mantenir la distància interpersonal amb una gran afluència de públic. Les característiques de la plaça de bous van forçar la modificació del tradicional recorregut de candidates en aquesta gala, amb una passarel·la que en aquesta ocasió tenia forma circular a fi de poder acostar a totes les zones de graderies les xiques i xiquetes. La gala infantil va tenir lloc el divendres 11 de juny mentre que l’adulta es va celebrar l’endemà, comptant en totes dues amb una gran quantitat de públic que va rondar les 2.700 persones.

El cap de setmana següent va arribar el moment tan

esperat per tants, per fi, el Festival d’Elecció de les Belleses del Foc tornava a la plaça de bous després de més de dos anys d’espera. Sens dubte, una gran alegria per a moltes persones que no van mostrar tant d’interès a defensar parts essencials de la celebració de les festes de Fogueres, però ja se sap que cadascun té les seues preferències. Els arguments esgrimits per a defensar-ne la cancel·lació (dates no tradicionals, impossibilitat de gaudir junts, control sanitari, ús obligatori de mascareta,…) van quedar completament diluïts quan van començar a escoltar-se sons de Bellees com si es tractara d’autèntics cants de sirenes.

El cas és que els festivals es van celebrar amb gran èxit, i la xiqueta Valeria Gómez Villaescusa, de la Foguera BaverEls Antigons va resultar triada Bellesa del Foc Infantil 2022, el divendres 18 de juny, en el transcurs de l’espectacle titulat “Ens agraden les Fogueres”. Les xiquetes Cloe Alenda Calero, de la Marina; Macarena Peláez García, de Calvo Sotelo; Andrea López Zaragoza, de Carolines Altes; Valeria Armero Espinosa, de Ciutat d’Assís; Sonia Illana Más, de Carolines Baixes i Mar Solla Ribelles, de Nou Alipark, són des de llavors les seues Dames d’Honor.

Per part seua, Marina Niceto Valera, de la Foguera Sant Blai, es va convertir en Bellesa del Foc a l’endemà, en un emotiu acte titulat “Gent de la Festa”. A ella, l’acompanyen Lidia Martínez Espinosa, d’Alfons El Savi; Silvia Morata Pérez, de Sant Blai – La Torreta; Beatriz Moya Martínez, de José Ángel Guirao; María Novoa Alemañ, de Polígon de Baver – Bernardo Pérez Sales; Lourdes Martínez Rubio, de Sèneca – Autobusos i Gema Capelo Rodríguez, de Pla del Bon Repòs-La Goteta, com a Dames d’Honor.

La plantà d’Ecovidrio

Ecovidrio, l’entitat sense ànim de lucre encarregada de la gestió del reciclatge dels residus d’envasos de vidre a Espanya, en col·laboració amb la Generalitat Valenciana, l’Ajuntament d’Alacant i el Gremi d’Artistes de Fogueres d’Alacant, va promoure la campanya “La plantà d’Ecovidrio amb els artistes foguerers”, una iniciativa la finalitat de la qual era embolicar la ciutat de la màgia de les Fogueres en el seu segon any d’absència.

D’aquesta forma, el 17 de juny es van plantar 12 ninots sobre diferents contenidors verds, situats en punts emblemàtics de la ciutat, un acte simbòlic amb el qual Ecovidrio pretenia animar els alacantins perquè continuaren reciclant vidre durant aquests dies a pesar que no se celebraren les festes.

La selecció dels ninots es va realitzar a través d’un concurs dirigit als artistes foguerers, els qui van presentar els seus projectes amb una temàtica que havia de girar entorn de la sostenibilitat, el reciclatge de vidre i el medi ambient. El 24 de maig es van donar a conèixer les propostes seleccionades així com les seues ubicacions:

- Plaça de l’Ajuntament. Fran Sierra i Adrián Alcaraz van crear una núvia alacantina i uns saragüells, respectivament. - Fons de Sac de l’Esplanada (intersecció amb la

Rambla). Fran Sierra va representar la Mare Naturalesa que convidava a reciclar i respectar el medi ambient. - Avinguda de l’Estació (enfront del Palau Provincial).

Eliot García va escenificar una dona, Alacant, una ciutat que somriu veient que augmenta la preocupació pel reciclatge. - Plaça de la Muntanyeta. Javier Gómez Morollón va donar forma a un ancià que vetlava pel compliment del reciclatge amb el lema “Amb el futur dels meus néts no es juga”. - Plaça de Ruperto Chapí. Sergio Gómez va donar rellevància a la Mare Naturalesa, recordant la bellesa de l’arc de Sant Martí, representant la llum del sol reflectida en l’aigua alacantina. - Plaça de Sèneca. Alejandro López va modelar una figura humana que sostenia a la seua falda el Planeta

Terra i denunciava la fosa dels pols i la pujada del nivell de la mar. - Postiguet-Plaça de la Mar. Juan Alberto Navarro al·ludia a la Mare Naturalesa, ensenyant la pràctica del reciclatge al seu xiquet. - Plaça del 25 de Maig. Roberto Climent alertava sobre la necessitat de reciclar. Ho va fer amb una composició surrealista en la qual un ocell cova sobre botelles. - Avinguda d’Óscar Esplá. José Manuel Feliu va resentar la Naturalesa amb forma de dona. Arenes i corfes vegetals adornaven la composició. - Avinguda de Federico Soto. Sergio Guijarro incidia, amb un divertit rellotge com a ninot, en la importància dels horaris per al reciclatge. - Plaça de Gabriel Miró. Alejandro Cano va donar forma a una Nimfa de la Mar que convidava a reciclar.

Ninots de carrer

Davant l’absència d’un calendari fester després de la cancel·lació, des de l’Ajuntament, es va promoure la celebració del certamen de Ninots de Carrer amb la intenció de generar activitat en les seus de les comissions i procurar una ajuda econòmica.

Van ser trenta els ninots que es van repartir per la ciutat agrupats en tres categories diferents, donant una mica de color als nostres carrers entre el 20 i 25 de juny. En la categoria individual van participar-hi set comissions: Campoamor Nord-Plaça d’Amèrica, La Ceràmica, Plaça de Gabriel Miró, Pont-la Vilavella, Sant Antoni de Dalt, Sant Antoni de Baix i la barraca “El Cabasset”; en categoria grupal, catorze: Alfons El Savi, Àngels-Felipe Bergé, Calvo Sotelo, Florida-Plaça La Viña, Francisco Albert, La Ceràmica, La Condomina, Pont-la Vilavella, Sant Blai, Sant Nicolau de Bari i Benissaudet, Sant Blai de Baix, Sant BlaiLa Torreta, Sèneca-Autobusos i Tómbola; i en categoria infantil, altres nou: Altozano Sud, Àngels-Felipe Bergé, Campoamor Nord-Plaça d’Amèrica, Diputació-Renfe, Florida-Plaça La Viña, La Ceràmica, Pont-la Vilavella, Sant Antoni de Dalt i Sant Blai.

Des de la Regidoria de Festes, es va valorar molt positivament la participació en aquest certamen. Segons paraules de Jiménez, “a més d’impregnar d’ambient fester els diferents enclavaments de la ciutat, aquesta iniciativa contribueix a ajudar econòmicament les comissions premiades per a abordar les despeses en un període en el qual escassegen els ingressos”.

La quantia total dels premis va ascendir a 14.000 euros, distribuïts de la següent manera: en individual, 2.000, 2.500 i 1.000 euros per a aquells ninots guardonats amb el

primer, segon i tercer premi, respectivament; en grupal, les quantitats ascendien a 3.000, 2.000 i 1.500 euros, mentre que els infantils premiats van obtenir 1.500, 1.000 i 500 euros.

D’entre les propostes presentades, va destacar especialment la de Sant Antoni de Baix, amb una dura crítica cap a la situació actual propiciada pels mateixos foguerers. A la plaça de la Misericòrdia va representar un cementeri en el qual una Bellea (únic element supervivent) plorava per la Festa, envoltada per quatre làpides on jeien el Monument, la Pólvora, la Música i el Sentiment Foguerer. Al costat d’una corona de flors, amb la inscripció “La Foguera Sant Antoni de Baix no t’oblida” i envoltada per fotografies de Fogueres de 2019 que van plantar algunes de les comissions que van votar a favor de celebrar les festes a partir de setembre, hi havia un cartell en el qual es podia llegir: “Alicante llora a la Festa més fermosa. Sus pilares han caído porque los ‘foguerers’ así lo han decidido. Ahora solo queda llorar y esperar que el tiempo ponga a cada uno en su lugar. Ojalá cuando eso ocurra no sea demasiado tarde y resurja la Fiesta sin lastre”. La proposta va ser molt valorada per Joaquín Rubio, Mestre Major del Gremi d’Artistes, que va ser membre del jurat, però no així per la resta de components.

Després de la visita del jurat, es van donar a conèixer els premis que van quedar de la manera següent: Individual: 1. Sant Antoni de Dalt; 2. Pont-la Vilavella; 3. Campoamor Nord-Plaça d’Amèrica. Grupal: 1. La Condomina; 2. Sant Nicolau de BariBenissaudet; 3. Calvo Sotelo. Infantil: 1. Altozano-Sud; 2. Pont-la Vilavella; 3. Sant Antoni de Dalt.

Llibrets sense Fogueres

Quan, al març de 2020, el confinament i la posterior situació sanitària va desembocar en la cancel·lació de les Fogueres, els llibrets, especialment aquells participants en la convocatòria de la Generalitat Valenciana de promoció a l’ús del valencià que estaven en marxa, van quedar també parats a l’espera de conèixer què ocorreria amb el certamen que suposa una important font d’ingressos per a les comissions que aposten pel valencià en un element tan important com és la seua publicació anual.

En el cas de les Falles i la Magdalena, la convocatòria es va publicar al mes de gener i els terminis per a la seua sol·licitud i presentació d’exemplars va finalitzar al febrer, per la qual cosa el confinament no va afectar-ne el desenvolupament. En el cas de les Fogueres, no va anar així, ja que el termini establit, que acabava el 5 de maig, no va permetre el seu correcte desenvolupament per causa de la paralització dels procediments administratius. Segons va indicar el director de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació, en un primer moment, es va estudiar establir un nou termini de presentació, encara que finalment es va decidir posposar al 2021, després d’una consulta realitzada via correu electrònic a les comissions participants. Aquesta situació va suposar un increment considerable de la quantia dels premis el 2021, encara que no va arribar a doblar-se tal com s’havia indicat en un primer moment. D’aquesta manera, el primer premi va ascendir fins als 7.000 euros; el segon, a 6.500 i el tercer, a 6.000, al quals seguien altres 42 guardons l’import mínim dels quals va assolir els 900 euros.

L’atractiu econòmic que va suposar la convocatòria de 2021 va animar moltes comissions que no solien participar en aquest concurs a presentar el seu llibret amb l’esperança d’aconseguir un ingrés extra, davant la delicada situació econòmica de les associacions.

La insòlita situació va comportar l’edició d’uns llibrets poc habituals quant als seus continguts, especialment referents als esbossos dels monuments, ja que algunes Fogueres, geloses de guardar el secret, van optar per no publicar-los i, en substitució, incloure fotografies dels ninots presentats a l’exposició. Van ser-ne moltes les que van obviar el programa d’actes, ja que pocs se’n van poder realitzar, encara que Sant Antoni de Baix sí que va incloure un programa bastant extens en relació a la situació existent, amb presentació d’un llibre, torneig de parxís o concurs de balcons engalanats, entre altres. També es van veure afectats aquells continguts relacionats amb les activitats realitzades al llarg de l’exercici, on s’arrepleguen principalment les fotografies dels actes duts a terme en l’últim any. En aquesta ocasió, el període arreplegat va ser molt més ampli, abastant des de juny de 2019 fins a agost de 2021, malgrat que la quantitat d’imatges incloses en les pàgines va patir un important descens. Quant al nombre d’anuncis publicats, aquests es van reduir considerablement malgrat que moltes comissions van optar per renovar automàticament els anunciants de l’edició de 2019, sense que les empreses hagueren de realitzar cap desembossament a manera de deferència per la seua col·laboració.

El termini per a presentar els exemplars editats va finalitzar a meitat de setembre, mes que per primera vegada va acollir multitud de presentacions d’aquestes publicacions, que es van prolongar també durant el mes d’octubre. Finalment, a mitjan de novembre, es van donar a conèixer els premis que van quedar establits de la manera següent:

1r Foguera Pont-La Vilavella 2n Barraca Quina Fumaguera 3r Foguera Sèneca-Autobusos 4t Foguera Baver-Els Antigons 5è Foguera Benalua 6è Foguera Àngels-Felipe Bergé 7è Foguera Avinguda de Loring-Estació 8è Barraca I no Volíem 9è Foguera La Ceràmica 10è Foguera Via Parc-Vistahermosa 11è Foguera Sant Blai-la Torreta 12è Foguera Parc de les Avingudes 13è Barraca El Cabasset 14è Barraca Som Fills del Poble 15è Foguera Carolines Baixes 16è Foguera Gran Via-Garbinet 17è Foguera Mercat Central 18è Foguera Campoamor 19è Foguera Plaça Ruperto Chapí 20è Foguera Hernán Cortés 21è Foguera La Condomina 22è Foguera Pla del Bon Repòs 23è Foguera Sant Antoni de Dalt 24è Foguera Santa Isabel 25è Foguera Esplanada 26è Foguera Els Àngels 27è Barraca Pica i Vola 28è Foguera Doctor Bergez-Carolines 29è Barraca No poem fer més 30è Foguera Tómbola 31è Foguera Sant Blai de Dalt 32è Foguera Sant Antoni de Baix 33è Barraca Peña los Gorilas 34è Foguera Nou Babel 35è Foguera Diputació-Renfe 36è Foguera Pla-Metall 37è Foguera Avinguda Costablanc-Entreplatges 38è Foguera Carolines Altes 39è Foguera Barri Sant Agustí 40è Foguera Calvo Sotelo 41è Foguera Nou Alacant 42è Foguera Sagrada Família 43è Foguera Rambla de Méndez Núñez 44è Foguera Port d’Alacant 45è Foguera Barri José Antonio

Quant a l’activitat relacionada amb els llibrets promoguda per la Federació de Fogueres, aquesta va ser totalment inexistent, limitant-se a animar les Fogueres i Barraques a participar en la convocatòria de la Generalitat. Sens dubte, una total absència d’interès envers aquest element de la Festa que no té justificació, ja que el seu desenvolupament no suposa cap aspecte susceptible de restricció per qüestions sanitàries. Davant aquesta situació, es va consultar a l’organisme gestor que va justificar la decisió indicant que “no totes les comissions han realitzat llibret”, argument que, en el cas de traslladar-se a tots els certàmens organitzats per la Federació, aquests quedarien reduïts al mínim, ja que tampoc totes tenen bandes de música, ni il·luminen els seus districtes, realitzen ninots de carrer o tenen candidates a Bellea del Foc, però això, com tot, és qüestió de prioritats.

Proclamacions al juliol

Dins del ball de dates dut a terme en els últims mesos per la situació epidemiològica i les constants restriccions en el desenvolupament d’activitats festeres, especialment en recintes tancats, va arribar l’estiu i amb ell uns actes mai abans vistos en aquestes dates.

El 24 de juliol, un Teatre Principal replet va acollir la proclamació de Marina Niceto Valera com a Bellesa del Foc d’Alacant 2022. Les primeres a rebre les seues bandes acreditatives van ser les Dames d’Honor: Silvia Morata, Lidia Martínez, Beatriz Moya, María Novoa, Gema Capelo i Lourdes Martínez. Les sis van estrenar el primer dels seus vestits oficials, amb faldes confeccionades amb el teixit Tulipán, en color marí de la firma Vives i Marí.

Després de les Dames, va arribar el torn de Marina, que anava abillada amb espolí dibuixe Bellea del Foc, creat en exclusiva per Vives i Marí per a les dones i xiquetes que ostenten aquest càrrec i que van estrenar les actuals representants; consta de 56 colors de trama per a les flors, 3 verds per a les fulles, 3 metalls i 1 cotó de fons. El color de l’ordit és el lemon.

Una vegada finalitzada la imposició de bandes, la cap de l’Arxiu Municipal d’Alacant, Susana Llorens Ortuño, com a Mantenidora de l’acte, va enaltir les set noves representants de les Fogueres. Els conductors de l’acte van ser José Simarro Rodríguez i M. Ángeles Quintero Molina.

L’endemà va arribar el torn de Valeria Gómez Villaescusa, que va ser proclamada oficialment Bellesa del Foc Infantil d’Alacant. Al costat d’ella, les seues sis Dames d’Honor, Macarena Peláez, Mar Solla, Cloe Alenda, Valeria Armero, Andrea López i Sonia Illana, van rebre les seues respectives bandes, completant el primer dels seus vestits oficials, amb faldes confeccionades amb el teixit Kronos en color Lorca, de la signatura Vives i Marí, mentre que Valeria va estrenar el seu espolí de color aigua marina.

L’acte va estar conduït per Macarena Martínez Palomar i Ricardo Martínez Martín. Després de la imposició de bandes va arribar el torn del mantenidor Carlos Pérez Calvo, cap del Servei de Prevenció i Extinció d’Incendis, qui va dedicar a les set xiquetes unes emotives paraules.

L’embolic de les ajudes municipals

El 3 d’agost de 2021 la Junta de Govern Local de l’Ajuntament d’Alacant va aprovar la resolució per la qual es convocaven les ajudes econòmiques per a les comissions de Fogueres i Barraques de la ciutat.

La finalitat d’aquesta era coadjuvar al finançament de les despeses en què aquestes comissions incorren amb motiu del desenvolupament de la seua labor emmarcada en l’àmbit de les festes oficials de la ciutat, les Fogueres de Sant Joan.

Es van establir quatre línies d’ajudes, destinades a sufragar les despeses de magatzematge, reparació, manteniment i restauració de fogueres, fogueres infantils, portalades de barraques i despeses de funcionament de les comissions.

Les ajudes van consistir en una subvenció de fins al 95% de l’import total de despeses en què haguera pogut incórrer l’associació al llarg de 2021amb uns màxims establits segons la categoria del monument. Les Fogueres d’Especial podien rebre fins a 11.000 euros, 5.000 les de Primera, 4.500 les de Segona, 4.100 les de Tercera, 3.800 les participants en Quarta, 3.600 en Cinquena i 3.400 en Sisena. En les infantils també minvaven els imports de les ajudes conforme era menor la categoria. Les Especials rebien 1.200 euros, les de Primera 800, 600 les de Segona, 500 les de Tercera, 400 les de Quarta, 300 les de Cinquena i 200 les de Sisena.

Quant a les barraques, les ajudes assolien els 1.000 euros per a les enclavades en categoria Especial, mentre que 900, 800 i 700 euros rebrien les de Primera, Segona i Tercera, respectivament.

Quant a les despeses de funcionament, on s’incloïen subministraments com aigua, llum, telèfon, així com despeses relacionades amb l’activitat administrativa, les comissions de fogueres podien justificar quantitats per les quals arribarien a percebre un màxim de 2.000 euros, enfront dels 600 de les barraques.

Davant la delicada situació de les associacions, aquestes van veure en les subvencions una taula de salvació per a poder continuar capejant el temporal, encara que en molts casos eren totalment injustes. I ho eren per diverses qüestions. La primera, la subjectivitat a l’hora de valorar les despeses de magatzematge, reparació, manteniment i restauració, ja que les diferències van ser substancials entre categories malgrat que aquestes despeses no difereixen tant en la pràctica a raó del volum del monument. La segona, encara més sagnant, és el fet d’atorgar unes subvencions per un magatzematge o reparació d’alguna cosa que el 2021 no va existir, com van ser fogueres que des de l’esclat de la pandèmia van quedar parades pels artistes a l’espera de saber la data definitiva de la celebració, tot això publicat per molts dels artesans al llarg de l’any a través de les seues xarxes socials o fins i tot en premsa. Com que la justificació d’aquestes despeses requeria una factura i algunes comissions eren conscients de la impossibilitat d’obtenir-la, es comenta que va haverhi qui “va aconsellar” que s’emetera la factura amb el concepte apropiat “adornat” malgrat no ser del tot cert.

“Fogueres Fest” va inaugurar el nou exercici

El Passeig de Gómiz va ser l’escenari triat per la Federació de les Fogueres de Sant Joan per a celebrar l’inici de l’activitat foguerera amb amb “Fogueres Fest”, un esdeveniment de format similar als racons i barraques, que va tenir lloc el 27 de novembre de 2021. La intenció era unir el col·lectiu amb una activitat d’oci en la qual pogueren participar els integrants de totes les edats i atraure especialment el públic més jove. A més, pretenia ser un aparador per a donar a conèixer artistes alacantins, sent el grup Mailers els qui van obrir la festa. Després d’ells, va arribar l’actuació de la DJ Mónika Rendon.

Malgrat la intenció de dotar l’esdeveniment d’un caràcter de retrobament entre el col·lectiu fester, finalment no va comptar amb gran afluència de públic i va congregar al voltant de 500 persones, segurament a causa de la poc favorable temperatura de les nits de novembre per a actes a l’aire lliure.

Època d’ajornaments

A principis de desembre, la Federació de Fogueres va decidir ajornar el sopar de Fogueres en Nadal infantil, previst per al divendres 17 de desembre, “seguint les recomanacions sanitàries i davant la situació que es planteja per la falta de vacunació entre els xiquets”. Per aquest motiu, l’entitat va considerar convenient ajornar aquest esdeveniment fins al divendres 28 de gener de 2022.

Poc després, i a tan sols tres dies de la celebració del sopar de Fogueres en Nadal (adult), la Federació va cancel·lar el multitudinari esdeveniment de Nadal previst al Restaurant Juan XXIII amb l’assistència d’unes 800 persones (lleugerament reduït respecte a edicions anteriors, que rondaven el miler de comensals) per l’augment de casos de covid. La presidenta de l’entitat festera, Toñi Martín-Zarco, va enviar una carta a les comissions explicant que “davant l’actual situació sanitària i el substancial increment dels contagis; seguint el criteri de responsabilitat i prudència que portem aplicant durant tota aquesta pandèmia, i encara que estem emparats per la normativa vigent, ens veiem en la necessitat d’ajornar el sopar de Fogueres en Nadal previst per al dia 18 de desembre, al pròxim dia 29 de gener del 2022”. Una data òbviament subjecta a l’evolució de la pandèmia, que va tornar a retardar-se finalment. “Es tracta d’una decisió complicada i molt trista però apel·lem a la vostra comprensió i esperem que tot el col·lectiu estiga bé, que puga celebrar les pròximes festes en família i que puguem reunir-nos en la nova data prevista”, apuntava la presidenta.

A mitjan gener, la Federació de Fogueres va decidir posposar per segona vegada la celebració dels sopars de Fogueres en Nadal que s’havien resituat en el calendari a la fi de gener (28 i 29). Les noves i definitives dates van ser per al sopar infantil, el divendres 18 de febrer i per a l’adult l’endemà, dissabte 19, just una setmana abans del dia gran del Carnestoltes a Alacant.

Finalment, els foguerers i barraquers van celebrar els tradicionals sopars de Fogueres en Nadal després d’ajornar-los dues vegades per la sisena ona de la pandèmia de covid. Una nit de germanor que va reunir finalment prop de 700 persones als salons Juan XXIII i que es va allargar fins a ben entrada la matinada.

Va presidir l’acte la Bellea del Foc, Marina Niceto Valera, acompanyada de les seues Dames d’Honor. “Ha passat molt de temps però per fi som ací, en una nit molt especial”

va començar la Bellea en el tradicional brindis. “Després de dos anys molt complicats mirem al futur amb més ganes i il·lusió que mai, 2022 fa olor de Fogueres. Brindem pel ressorgir, perquè ens ho hem guanyat i sobretot, per tots els que van marxar en aquests dos anys, imprescindibles en la nostra festa” va finalitzar Niceto.

La presidenta de la Federació va emfatitzar sobre la “capacitat” dels foguerers i barraquers per a adaptar-se a les situacions “difícils i complicades” derivades de la pandèmia: “Mirem cap avant amb optimisme, cap a les Fogueres 2022, perquè dins de quatre mesos per fi tindrem les nostres festes. Ens omplirem d’esperança i il·lusió, perquè, amb vosaltres, com s’ha demostrat en aquests dos últims anys, la festa seguirà avant”.

Per part seua, l’alcalde de la ciutat, Luis Barcala, va destacar que “són dies en què estem recuperant l’alegria, inherent a les foguerers i barraquers, que ens va robar la pandèmia. Aquest és un moment d’inflexió de cara a les Fogueres de 2022, que seran les millors de la història perquè tornareu a superar-vos per a oblidar aquests dos últims anys”. L’alcalde va tancar la seua intervenció sol·licitant als assistents que, “per a poder celebrar-les”, cal “ser cauts”. La situació epidemiològica per la pandèmia de covid també va propiciar altres ajustos en el calendari fester, concretament en el Certamen Artístic, l’inici del qual estava previst per al 29 de gener després d’un primer ajornament. El 18 de gener es va realitzar una reunió amb els delegats artístics de les comissions per a veure possibles dates, fixant-se definitivament al llarg del mes d’abril, sent durant el primer cap de setmana les eliminatòries de la Modalitat Única (la més nombrosa en participació) i reservant l’últim per a les finals de totes les Modalitats. El certamen va canviar d’ubicació davant les dificultats trobades a la Llar Provincial, per la qual cosa es va buscar com a alternativa els estudis de la Ciutat de la Llum.

Similar situació va viure el Certamen de Teatre, inicialment previst per a gener i que es va posposar al dissabte 9 d’abril, celebrant-se al mateix recinte en què s’estava desenvolupant habitualment, el Centre Cultural Les Cigarreras.

S’aprova el canvi del calendari fester

En l’assemblea ordinària celebrada el 15 de febrer a la Casa de la Festa, les comissions de fogueres i de barraques van aprovar el canvi de calendari que entrarà en vigor el pròxim exercici (2022-2023) amb 126 vots a favor, 52 en contra i 7 abstencions. Aquest nou calendari d’actes suposarà, segons els seus promotors, una millor distribució de l’activitat festera durant l’exercici amb l’objectiu de descongestionar principalment els mesos previs a la celebració de les festes de Fogueres al juny.

Segons Toñi Martín-Zarco, presidenta de la Federació: “Si una cosa bona ens ha deixat la pandèmia, és l’oportunitat de reajustar el calendari i arribar a juny amb la tranquil·litat de no haver de preparar una elecció o una passarel·la i així poder preparar els projectes de plantà, els llibrets i altres activitats”.

L’aprovació d’aquest canvi suposarà el començament de l’exercici amb les presentacions al mes de setembre. “D’aquesta manera, les representants de cada foguera començarien el seu any alhora que l’exercici amb la possibilitat d’acollir-se al mateix format de les últimes presentacions de 2020 dels escenaris compartits”, va apuntar la presidenta.

L’elecció de la Bellea del Foc modifica les seues dates habituals i a partir d’ara es durà a terme a mitjan mes de novembre i la proclamació, al gener. Desembre es deixarà per als actes propis del Nadal com Fogueres en Nadal, el certamen de nadales o de pesebres.

Posteriorment i abans de l’arribada de la Setmana Santa se celebrarà el certamen artístic, per la qual cosa el mes de maig i les primeres setmanes de juny perdran part de la seua activitat habitual, que ara se centrarà en l’Exposició del Ninot, el certamen de paelles, i tots aquells actes encaminats als dies centrals de Fogueres.

El canvi va resultar molt qüestionat per no haver-se debatut prèviament, ja que és un tema de gran importància que segons molts foguerers hauria d’haver-se tractat en un Congrés fester, el qual s’ha anunciat en multitud d’ocasions però mai s’ha dut a terme, i temps, n’hi ha hagut per a ferho. No hi ha dubte que les noves dates són un incògnita quant a la seua viabilitat, especialment referent a l’Elecció de la Bellea del Foc, ja que existeixen a la ciutat poques alternatives a la plaça de bous per a la seua celebració i aquesta, en estar descoberta, pot suposar un problema per la climatologia del mes de novembre. De moment ja s’ha anunciat que s’avançaran els festivals respecte al que es feia al maig. El pròxim mes de novembre arribarà la primera prova i es comprovarà si el canvi ha sigut encertat o, si per contra, cal buscar alternatives.

Fogueres a Saragossa

Les jornades de convivència de les Bellees 2022 i promoció de les Fogueres es van celebrar a Saragossa entre el 24 i el 27 de març. L’anunci de l’esdeveniment el va realitzar el 28 de desembre l’alcalde d’Alacant, Luis Barcala, al final d’una reunió de treball amb la presidenta de la Federació dels Fogueres. L’anunci de la ciutat de destinació d’aquestes jornades de promoció de la festa es realitza tradicionalment en el sopar de Fogueres en Nadal per part de l’alcalde, però en no celebrar-se aquest esdeveniment en les dates tradicionals, va decidir comunicar-lo durant els dies nadalencs per a mantenir viva la il·lusió per aquest projecte.

Aquest acte d’homenatge, promoció i intercanvi turisticocultural entre les dues ciutats va ser presentat al matí del 24 de març a la plaça del Pilar de la capital aragonesa per la vicealcaldessa de Saragossa, Sara Fernández, i la seua homòloga alacantina, Mari Carmen Sánchez.

La vicealcaldessa de Saragossa va donar una calorosa benvinguda a la delegació alacantina i va manifestar “la magnífica oportunitat que aquestes jornades suposaran per a establir llaços d’amistat i intercanvi turisticocultural entre les dues capitals”. “Gaudirem de les tradicions d’Alacant, dels seus sons i sensacions, a través de diferents actes que ens traslladen a aqueixes magnífiques festes que són les Fogueres de Sant Joan”, va remarcar Fernández. Per part seua, la vicealcaldessa d’Alacant va assegurar que “Aragó i Saragossa s’han convertit en els últims anys en un mercat turístic d’interès. Ara, a més d’estrényer vincles institucionals, pretenem que s’incremente aqueix potencial turístic”.

La delegació festera d’Alacant que va viatjar a la capital aragonesa va participar en un complet programa d’actes, incloent la plantà d’una foguera, el dispar d’un castell de focs artificials i una mascletà així com la desfilada pel centre de Saragossa de les Bellees de cada comissió de foguera. “La llum, el color i la calor d’Alacant tornaran a brillar en tota la seua esplendor en una gran ciutat germana com Saragossa amb aquestes jornades de convivència, que retornen l’optimisme i l’esperança al món de la Festa després de dos anys molt difícils”, explicava l’alcalde . “El lema de la hfguera que es plantarà a la ciutat del Pilar, ‘Alicante, un mar de ilusiones’, reflecteix a la perfecció l’esperit de les Fogueres i dels milers i milers de festers que treballen ja en la recuperació de la normalitat d’aquest gran símbol de la nostra ciutat com són les Fogueres”, va afegir.

Organitzades amb el patrocini del Patronat de Turisme de la Costa Blanca, aquestes jornades de convivència van servir de promoció turística de la ciutat i la província a través de la instal·lació d’un punt d’informació a l’emblemàtica Plaça del Pilar saragossana. “Serà una magnífica oportunitat perquè Alacant lluïsca les seues millors gales a la capital aragonesa”, destacava la vicealcaldessa i edil de Turisme, Mari Carmen Sánchez, “perquè Saragossa i Aragó són un mercat turístic molt interessant per a la nostra ciutat i la Costa Blanca en general”.

Després de dos anys sense Fogueres a causa de la pandèmia, el monument plantat la nit del 23 de març a Saragossa va ser un homenatge a les festes majors d’Alacant. Era “Alicante, un mar de illusiones”, obra de Federico Molinero i José Francisco Gómez Fonseca, que va comptar amb una alçària de 9 metres i una base de 8 x 6 metres. El monument mostrava la tradició i la modernitat que caracteritzen la ciutat i va servir d’invitació per a conèixer Alacant a través de les seues festes, costums i principals atractius turístics. Es va representar la plaça dels Cavalls com a centre neuràlgic de la celebració de les Fogueres de Sant Joan, i la platja del Postiguet, on gaudir de la mar i dels castells de focs a les nits de juny.

Les Fogueres també van estar representades per la figura de la Bellea. I no va faltar la música, com a element que uneix totes les festes alacantines: les marxes dels Moros i Cristians; la música sacra de la Setmana Santa… El Carnestoltes, les festes de barris i les tradicionals també van ser part imprescindible d’aquesta foguera. Al seu torn, les bases del monument exposaven diferents motius pels quals visitar Alacant: l’illa de Tabarca, la seua excel·lent i variada gastronomia, tradicions com la Romeria de la Santa Faç… En definitiva, una ciutat banyada per una mar d’il·lusió que es gaudeix amb els cinc sentits.

El monument va ser triat ens les sis propostes que es van presentar al concurs organitzat per la Federació de Fogueres. Una iniciativa que va ser traslladada al Gremi d’Artistes de Fogueres, amb l’objectiu de continuar amb la labor de suport i promoció del treball dels artistes foguerers. La Federació va expressar la seua gratitud a tots els artistes que van presentar els seus esbossos i van participar en aquest concurs d’idees.

“Les Fogueres han de continuar amb labor de promoció realitzada anys arrere i amb la mateixa il·lusió i treball hem posat en marxa aquestes jornades de promoció i convivència en les quals mostrarem al públic aragonès tot el que ofereix la nostra ciutat al juny”, explicava Toñi Martín-Zarco. “Estem convençuts que les activitats que realitzarem deixaran petjada a la ciutat i en aquestes Fogueres podrem veure més d’un aragonès visitant els nostres monuments”.

El dissabte 26 va ser la jornada principal d’aquests actes, amb l’arribada al migdia de la delegació alacantina a la plaça del Pilar, on van visitar la basílica catedral. Després va començar una desfilada pels principals carrers del centre de Saragossa, en el qual van participar les Belleses del Foc d’Alacant i les seues Dames d’Honor, fins a arribar a la plaça de Los Sitios. Allí, a les dos de la vesprada, es va disparar una mascletà amb 80 quilos de pólvora.

A la vesprada, la comitiva alacantina va visitar la Casa Consistorial saragossana, on van ser rebuts a la Sala de Recepcions. Des d’ací, es van desplaçar fins al pàrquing de Macanaz, on va tenir lloc, a les deu de la nit, el llançament de focs artificials i la posterior cremà del monument, que va ser traslladat aqueix mateix dia des de la plaça del Pilar.