impronta impronta
streaming El projecte Impronta neix a partir de la recerca de l’expressió a través del cos com a llenguatge, per parlar de les interrelacions personals i el condicionament tant negatiu com positiu que ens deixem els uns als altres, anidant a nivell físic i emocional. A través de les converses amb diferents individus i les seves emocions volem jugar amb la relació espai/objecte i cos del mateix; utilizant un llenguatge metafóric i poètic. Em treballat a partir dels records i la memòria viscuda, i amb les situacions experimentades.
introduccio ´ El projecte Impronta neix arrel de les converses i la posada amb comú de la necessitat de plasmar el que ens ha anat forman com a persones, com a dones, com a joves... La Sara vé del món del circ i de la dansa, amb referents com Pina Bausch, La Fura del Baus, la Sonia Gómez... els quals compagina amb la carrera de Belles Arts. Els seus projectes són un clar reflexe sobre la fussió d’aquets. Estudia a les escoles Rogelio Rivel i l’espai Area de Dansa i ha participat a diverses performance com la de Nines a l’inagural del circ d’hivern. La Sandra prové del món de la fotografía des de que el seu pare amb 13 anys li va regalar la seva OLYMPUS analògica, que encara fa servir. Amb referents tan clars com Alberto Garcia Alix, Mary Ellen Mark, Emir Kusturica, Maria Teresa Hincapie o Angels Ribe, pero també directors de cinema com Julio Medem, Isabel Coixet, Krzysztof Kieslowski, Jean-Pierre Jeunet, Wim Wenders o Josecho San Mateo. Amb aquest referents tan diversos, i entrellaçant els nostres dos mons, em volgut treballar en un món ìntim i proper a les dues, també tenint en compte que ens coneixem desde fa molts anys.
concepte El projecte gira entorn del concepte impronta, el cual fa referència a la petjada física o emocional que algú et deixa. Les emocions jugan un paper molt important en el nostre comportament, pero també influeixen en la nostra memòria i el nostre aprenentatge. Aquests son uns fenòmens psicològics que desencadenen en el individu diferents processos conductuals i cognitius. La seva funció es la de ajudar al individu a adaptar-se a las diferents situacions i així sorgeixen les emocions com reaccions a estímuls externs e interns. Les emocions, per tant, els records i els estats d’ànim, afecten a la nostra memòria però es cert que també esdevé el contrari: que la memòria juga un paper molt important en les nostres reaccions emocionals. Per lo que a una persona representa una situació per altre és LA situació; el fet de pelar un alvocat és converteix en un fet normal i sense cap més sentit que pelar-lo, mentre que en un altre remou emocions, reaccions, estímuls, parts conscients e inconscients del individu. La nostra memòria es divideix en dos parts: la explícita o conscient, que fa referencia als records de les experiències de la nostra vida; i la memòria implícita o inconscient que actua com a primera senyal influent en els processos racionals i conscients del coneixement explícit. Així el nostre cos i la nostra ment activa un
sistema de reaccions emocionals davant situacions d’alerta, o que considerem com a tal, per el que moltes de les nostres reaccions, de vegades, es tornen desconcertants al no troba cap explicació lògica (o al menys una resposta conscient). Ens forcem davant estímuls i reaccions, el nostre cos/ment ens recorda tot allò per el que hem passat i viscut, totes aquelles improntes que ens formen com a individus. Parlem a l’hora de la impronta emocional, d’aquelles situacions viscudes, amb aquelles sensacions difuses que fets o persones van deixar en nosaltres. D’altre banda, volíem treballar amb l’idea de situació viscuda/ situació experimentada. Com a situació viscuda aquella que és queda en la memòria, que impronta a la persona; i amb situació experimentada aquella que nosaltres proposàvem a les persones retratades. Tot això amb el propòsit de poder jugar amb la desvinculació que creàvem en el moment de fer reviure una situació viscuda a una altre persona a la que no li corresponia, i fer-li viure com a situació experimentada. La necessitat de voler reflectir aquest record, sobre l’alvocat, era inconscientment la necessitat de treballar sobre la nostra pròpia memòria, com a dones joves, com a novies, i com a dues noies que havíem passat per etapes semblants. Però també a l’hora ser conscients de com funcionava la memòria a nivell psicològic, i entendre de on venen les emocions, els sentiments i els records i com aquest regulen i filtren el nostre comportament.
L’intervenció consta de tres parts: les definicions, les fotografies i el vídeo. Ens les definicions s’inclou què és l’impronta i les CONVERSES EN CONSERVA, on volíem definir un espai on contextualitzar tot el treball, de una manera breu i senzilla. Les CONVERSES EN CONSERVA sorgeixen arrel de la necessitat de voler transcriure les converses entre nosaltres com a fil conductor de tot el projecte. El nom de converses en conserva neix de l’afany d’hermetitzar tota aquella informació, expressada entre nosaltres a nivell personal, i mostrar-la en el seu estat menys contaminat. Les fotografies son la representació més fidedigna de les accions realitzades i una manera de retrobar-nos i presentar als demès les persones que em anat coneixen. Finalment, el vídeo es la representació de la situació experimentada, on a partir de un alvocat, les persones s’han mostrat tal com eren, i ens han parlat d’ells mateixos, i les seves vivències. Em volgut fer una mena d’eix cronològic en el que van apareixen de manera progressiva totes les accions realitzades, per una banda les xerrades entre nosaltres, els reportatges de fotografia i el vídeo.
Per que´ un alvocat? El alvocat, que al Chile és diu palta, prové de la paraula del náhuatl ´´awa guatl`` y significa testícul per la forma en la que aquest penja de l’arbre. Aquest fruit el vem escollir per la seva relació directa amb un dels records propis, i per tan cobra sentit en tan que descontextualitzem la fruita del record emocional i la reubiquem dins d’una acció forçada.
Formalitzacio ´ En aquest apartat volem presentar la possible instal.lació que voldriem realitzar, amb un simulacre en 2D del resultat visual que ens trobariem.
ESPAI RESERVAT PER LA SELECCIÓ FOTOGRÁFICA PRESENTADA MÉS ABAIX
rfrgkjohgihitrhihtihto roguhiuhegioherighaeiheio iorhgheihoirheihinkskjidfhoehieiei dffhreiuhjkfvjkrehornvklnelkrgnkl gehurhuirihforgoje-
IMPRONTA:
FFDFDFDFFDDDDDDFFFDSJFGÑLJGKLJFDLKFJLKJDFLKJFKLDJLKFD-
IMPRONTA: FFDFDFDFFDDDDDDFFFDSJFGÑLJGKLJFDLKFJLKJDFLKJFKLDJLKFDJLKFJDFLKJGLKJFLKDJFLKJLKFDJLDKFJDLKJLDKJLDKFJFKJDFKLJFDLKJDFLJDFLKJFDLKJLKJFLKDJLDFKJLDKFJLDKFJDLJDLKDL
IMPRONTA
Marca o huella que, en el orden moral, deja una cosa en otra.
CONVERSES EN CONSERVA rfrgkjohgihitrhihtihto roguhiuhegioherighaeiheio iorhgheihoirheihinkskjidfhoehieiei dffhreiuhjkfvjkrehornvklnelkrgnkl gehurhuirihforgojejgorjeogjoejo dfnheincksjfioerhgovionlskrghlk fgihtihfiewnclknvstrhgñheroi etgiohjoehgrieorijgijgroijoierjgoij gioeirgjoirjoigjiojroijreioj pgrejerjgijerijrepgjrpejorejore grejiorjgrijgoijjreojroejogerj poergjejrpojroejogerjorej pregojpojregogjroperjporejgrge ergjregogrejpejrojreojer orejpajreporejgopjgreorjojapejajpo roejpojpojapojrpgeojgeporjore regojperojpojepaojpeojpojapo erpgiojrojreojreopjropejapojapoj
Converses en conserva surgeix arrel de la nessecitat de voler transcriure les converses entre nosaltres com a fil conductor de tot el projecte. El nom de converses en conserva neix de l’afany d’ hermetiztar tota aquella informació, expressada entre nosaltres a nivell personal, i mostrar-la en el seu estat menys contaminat. És present petits trossos extrets, els més significants per a nosaltres i que ajudan a contextualitzar l’instal.lació.
CONVERSES EN CONSERVA [...] - Lo de Julio fue difícil, piensa que de repente... se fue. Es como si se llevaran una parte de tí, como si de repente te amputaran un brazo o una pierna y tienes que aprender a vivir con ello, aprender a caminar de nuevo, de una nueva manera... [...] - Durant la meva relació amb el Kike, una de les coses que més m’agradava fer era anar a comprar al super. No ho hagues dit mai, pero m’encantava passejarme per alla amb el carro, pensant en el sopar, en l’esmorzar de demà... , en moments em sentia com aquella novia perfecte que de petita sempre havia somiat... soliem anar als congelats la Sirena, compravem de tot , congelat. I jo era feliç. Quan ho vem deixar, pocs dies despres,vaig tornar a fer una compra sola , vaig dirigirme cap als congelats la sirena , estava convençudissima de que alla hi trobaria tot el que voldria. Peró quan hi vaig entrar, la que es va congelar, mes aviat vaig ser jo, al adonarme de que marchava d’alla amb les mans buides. res d’alla ja m’interesava, ni els nugets, ni les patates, ni els gelats...em vaig adonar de que tot eren coses de que li agradaven a ell, i que si fos per mi no les hagues comprat mai. [...]
- L’Anna em va dir un cop, que cadascú és com és per que algú en un moment donat de la seva vida el va marca tan que va canvia per sempre... suposo que hi ha coses que et fan canvia radicalment... ja no tornes a ser tú. [...] - Es como la huella que te dejan, ¿no? Es como que esa persona o esa situación pasa a formar parte de tí sin que tú lo decidas, es así y punto, es la impronta que te dejan, como si fuera tu nariz o tus ojos, tu no decides tenerlos de una manera o otra si no que estan ahí y ya... [...] - La cosa és que un dia estava fent una amanida, i vaig començar a trossejar l’alvocat, però no se com ho estava fent, que de repent el Kike em va començar a dir de tot, que aixi no li agradava, que si desprès de tan de temps no savia com volia que li fes les coses, que no servia per res.[...] Pero és com l’amor i una persona poden arribar a condicionar-te de tal manera, fins arribar a aquest extrems, a sitacions en les que inconscientment fas les coses d’una manera perque per exemple al Kike li agradava l’alvocat a trossets i no xafat, tot tenim aquestes coses amb les persones properes, no només parelles, també amb els germans o pares, deixem de fer o desfer pels altres i no per nosaltres mateixos. [...] - És l’acció condicionada, en la que aquella acció pert la teva personalitat i passa a ser d’un altre, com si tot el que fem perdes la nostra firma i passes a ser d’un altre pero amb la nostra persona física... Tot és remou per dins per que tu actuis en funció de l’altre, si si, l’acció condicionada...
Es tracta de una série de vuit imatges, aquestes estan formades per un mosaïc de les accions realitzades. Presentades en A3, amb un marc negre. Sandra Michavila Gavilán “El papi” Yasmina Anna Samuel Diego Shui
fotografies
VIDEO AMB EL CONJUNT FOTOGRÁFIC DE TOTA LA SESSIÓ I PRESENTACIÓ CARACTERISTICA DEL PARTICIPANTS (5:16 MIN.) VISITAR EN: http://youtu.be/iwoCynwfLr8
conclusio ´ El projecte neix de les converses entre nosaltres. Converses sobre el quotidià, sobre situacions viscudes, sobre com ens sentíem. D’aquí emergeix l’idea de converses en conserva , l’idea d’intentar congelar aquestes converses per així veure que en podíem extreure. L’impronta com a punt de partida , i alvocats pelats d’infinitat de formes diferents han anat conformant el projecte donant-li una visió més aviat antropològica i sobre l’estudi del comportament humà el qual no deixa de ser reflex de cada un de nosaltres. L’alvocat ha sigut l’escusa perfecte per apropar-nos a les persones, i per conèixer-les d’una forma potser peculiar i absurda. No obstant, a través d’aquest fet ens em trobat amb infinitat de possibilitats que pot arribar a oferir algú tant senzill com pelar un alvocat, i en com es poden arribar ha explicar les coses a través d’un fet tant simple. A través d’un moviment, que no deixa de ser una dansa.
bibliografia WEB
-Andreu Balius,Andreu, Artículo publicado en : GRRRno5, Barcelona, Otoño 1999. http://www. lanzallamas.org/blog/2008/11/la-grafica-enel-movimiento-situacionista/. -Situacionismo, http://es.wikipedia.org/wiki/Situacionismo -Cátedra Pedemonte, Consulto Mario González, A1 Arquitectura,Constant y La Internacional Situacionista,(en línea) 27 Març 2009,http:// www.plataformaarquitectura.cl/2009/03/27/ constant-y-la-internacional-situacionis-ta/. -C.Cultural, Imágenes-Atlas.¿Cómo llevar el mundo a cuestas? http://elcultural.es/galerias/galeria_de_imagenes/253/ARTE/Atlas_Como_ llevar_el_mundo_a_cuestas
LLIBRES -Arlt, R., Los siete locos, Editorial Losada, 2003. -Borges, J.L., Narraciones, CATEDRA, 1986. (El aleph, El inmortal) -Camus, A., El mito de Sísifo, LOSADA, 2010. -Catálogo del MACBA, “situacionistas”.1996 -Debord, Guy, La Sociedad del Espectaculo 1967, SANTIAGO RIAL UNGARO, CAMPO DE IDEAS, 2007 ISBN 9788496089242. -Didi-Huberman Georges, Atlas¿cómo llevar el mundo a cuestas?, T.F. EDITORES, 2010. -Veneigen Raoul, “ The revolution of everyday life”. 1967 -Wenders, W., El acto de ver: textos y conversaciones, Paidos Iberica, 2005.
Agraïments a totes aquelles persones que han volgut col.labrar amb nosaltres, també al Papi, que ens va cedir l’espai per treballar a la Nave (El Clot), a totes les persones que em fet que descobreixin tot un món amb els alvocats. Moltes gracies!!!!