PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
CEIP SANT JULIÀ L’ARBOÇ 2008-09 Aprovat en el Consell Escolar el 9 de juny de 2009
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
INDEX
0. INTRODUCCIÓ 0.1. Presentació del document ............................................................... 1. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC 1.1. Alumnat .............................................................................................. 1.2. Entorn .................................................................................................. 2. TRACTAMENT I GESTIÓ DE LES LLENGÜES 2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge ............... 2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència 2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació 2.1.1.2. El català, eina de convivència 2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana 2.1.2.1.Programa d’immersió lingüística 2.1.2.2.Llengua oral 2.1.2.3.Llengua escrita 2.1.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita 2.1.2.5. La llengua en les diverses àrees 2.1.2.6. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells 2.1.2.7. Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular: 2.1.2.7.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials 2.1.2.7.2. Alumnat sud-americà de parla hispana 2.1.2.8. Atenció a diversitat 2.1.2.9. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua 2.1.2.10. Avaluació del coneixement de la llengua 2.1.2.11. Materials didàctics 2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe 2.1.3.1. Informació multimèdia 2.1.3.2. Usos lingüístics 2.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum 2.1.3.4. Català i llengües d’origen
2.2. La llengua castellana........................................................................ 2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana: 2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana 2.2.1.2. Llengua oral 2.2.1.3. Llengua escrita 2.2.1.4. Activitats d’ús 2.2.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques 2.2.1.6. Alumnat nouvingut
2
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
2.3. Altres llengües.............................................................................. 2.3.1. Llengües estrangeres 2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa 2.3.1.1.1. Desplegament del currículum 2.3.1.1.2. Metodologia 2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula 2.3.1.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres 2.3.1.2.1. Avançament de l’aprenentatge de la llengua estrangera 2.3.1.2.2. Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera 2.3.1.3. Projectes i programes plurilingües 2.3.2 Llengües complementàries procedents de la nova immigració
2.4. Organització i gestió....................................................................... 2.4.1. Organització dels usos lingüístics 2.4.1.1. Llengua del centre 2.4.1.2. Documents de centre 2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge 2.4.1.4. Comunicació externa 2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies 2.4.1.6. Educació no formal 2.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal 2.4.1.6.2. Activitats extraescolars 2.4.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses 2.4.1.7. Llengua i entorn 2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu 2.4.2.1. Actituds lingüístiques 2.4.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació) 2.4.3. Alumnat nouvingut 2.4.4. Organització dels recursos humans 2.4.4.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics 2.4.5. Organització de la programació curricular 2.4.5.1. Coordinació cicles i nivells 2.4.5.2. Estructures lingüístiques comunes 2.4.5.3. Projectes d’innovació 2.4.6. Biblioteca escolar 2.4.6.1. Accés i ús de la informació 2.4.6.1.Pla de lectura de centre
3
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
2.4.7. Projecció del centre 2.4.7.1. Pàgina web del centre 2.4.7.2. Revista 2.4.7.3. Exposicions 2.4.8. Xarxes de comunitats virtuals 2.4.9. Intercanvis i mobilitat 2.4.10. Dimensió internacional del centre educatiu
3. ANNEXOS 3.1. Diagnosi realitzada pel claustre març 2009............................................. 3.2. Concreció operativa dels objectius a millorar .......................................... 3.3. Horaris .....................................................................................................
4
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
0. Introducció 0.1.
Presentació del document
El PLC s’ha d’entendre com un procés de reflexió del tractament de les diverses llengües que, a nivells diferents, hi ha en el nostre centre. El Projecte Lingüístic forma part del Projecte Educatiu i ha de tenir present tant el marc legal com la diagnosi de la realitat del centre i ha de definir-se en aquests grans temes: el paper de la llengua vehicular, el tractament de les llengües curriculars i els aspectes d’organització i de gestió que tinguin repercussions lingüístiques. Els principis expressats en el PLC s’han de desenvolupar en la resta de documents de gestió del centre i s’ha de concretar en el pla anual. El CEIP Sant Julià de l’Arboç disposava d’un Projecte Lingüístic de Centre de l’any 1997. Se li han fet diverses revisions però tot i així, a causa de la quantitat de canvis socials i de la nova situació lingüística i d’altra banda de la poca estabilitat del professorat d’aquest centre, ha fet que aquest document quedi obsolet i no hagi estat una eina de referència. Durant el curs 2008-09 ,dins del seminari PIL, el claustre ha fet la diagnosi amb l’aplicatiu del Departament d’Educació. Posteriorment, una comissió ha elaborat una proposta a partir de les aportacions dels mestres. Abans de la seva aprovació pel Consell Escolar, s`han recollit i valorat les esmenes del document. Cal que es vagi actualitzant .
5
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
1. Context sociolingüístic
6
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
1. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC
1.1. ENTORN El CEIP Sant Julià és una escola situada a la Comarca del Baix Penedès, fent frontera amb l’Alt Penedès, situada entre dues províncies, Tarragona i Barcelona. La vila es va veure afectada per una onada d’arribada d’immigrants als anys 70, a conseqüència de la construcció d’una empresa multinacional al poble. Actualment ens trobem amb una altra onada d’immigrants, aquest cop de països diferents, i per tant, cultures i costums diferents. Al padró de l’any 2002 a l’Arboç hi figuraven 4105 habitants. Al 2009 aquesta xifra s’eleva fins a més de 5000 habitants. Aquest augment de població s’ha notat força. Actualment a l’escola tenim 486 alumnes. La composició de l’alumnat també ha variat en el sentit de que ha augmentat de manera significativa el nombre d’alumnes estrangers. Malgrat que al curs 2004.2005 se’ns va concedir una aula d’acollida, l’esforç que han de fer tant els mestres com els alumnes per entendre’s entre ells és molt gran. Els nens i nenes nouvinguts que arriben a Cicle Mitjà, per exemple, tenen algunes hores setmanals a l’Aula d’Acollida. Les altres hores són a l’aula ordinària. Malgrat que el Cicle Inicial rep ajuda de la tutora de l’aula d’acollida, aquest augment significatiu repercuteix a l’hora de fer un bon aprenentatge de lecto-escriptura, sobretot en la base de comprensió (tant oral com escrita). La majoria dels alumnes no immigrants són castellanoparlants. La plantilla de l’escola és força inestable repercutint en la línia d’escola bàsicament. Actualment hem de tenir present que el nostre esforç ha d’anar per intensificar l’ús de la Llengua Catalana com a llengua col·loquial dels docents, com a llengua d’utilització a l’hora d’esbarjo dels alumnes i com a llengua total d’aprenentatge, no pot minvar.
7
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
1.2. ALUMNAT La ràtio d’alumnes per classe és la següent: Nivell P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è
Nº d’alumnes 38 alumnes 60 alumnes 53 alumnes 54 alumnes 66 alumnes 55 alumnes 41 alumnes 61 alumnes 57 alumnes
Ràtio (mitjana/classe) 19 20 17’6 18 22 18’3 20’5 20’3 19
Dels alumnes totals del centre un nombre molt elevat té com a llengua col·loquial familiar la llengua castellana. Professorat La plantilla del nostre centre consta de 48 mestres dels quals 27 són mestres tutors/es, 1 Tècnica en educació infantil i 1 educador d’educació especial. Personal No Docent El personal no docent del centre consta de les següents persones: 1 administrativa: parla i escriu en català 1 conserge: comprèn el català però s’expressa en castellà 1 cuinera: comprèn el català però s’expressa en castellà 4 monitores del menjador: comprenen el català i s’expressen en català amb esforç. 1 psicòloga municipal: parla i escriu en català
8
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
1.3. Llengua familiar dels alumnes L’alumnat del nostre centre és de l’Arboç, de la comarca del Baix Penedès, tot i que últimament hi ha hagut un forta immigració . LLENGUA FAMILIAR Romanès 9%
Amazic 1%
Altres 1% Català 47%
Àrab 14% Castellà 28%
LLENGUA D'ÚS HABITUAL
català 20%
CONSUM LINGÜÍSTIC I CULTURAL
altres 2%
ALTRES 5%
CATALÀ 35%
CASTELL À 60%
castellà 78%
1.4. Entorn A causa de la immigració en l’entorn que viu l’alumnat , la llengua castellana té una forta presència LLENGUES DE L'ENTORN
LLENGÜES DOMINANTS A L'ENTORN
ALTRES 10%
Amazic 1% CATALÀ 35%
Romanès 9%
Castellà 28%
9
anglès 1% Català 46%
Àrab 14%
CASTELLÀ 55%
Altres 1%
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
2. TRACTAMENT I GESTIÓ DE LES LLENGÜES
10
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
2.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge 11
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
2.1.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència 2.1.1.1. El català, vehicle de comunicació El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament, i, per tant, és la llengua vehicular de les diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge del centre. La llengua catalana és l’eina de cohesió i integració entre totes les persones del centre i és el vehicle d’expressió de les diferents activitats acadèmiques Al nostre centre, el català, és utilitzat en la gran majoria de les activitats d’ensenyament i aprenentatge, tanmateix, alguns mestres, tot i parlar entre ells mateixos en castellà, es dirigeixen a l’alumnat en la llengua vehicular d’aprenentatge. Caldria que la llengua fos utilitzada en totes les activitats i fer-la extensiva a tots els integrants de la comunitat educativa. 2.1.1.2. El català, eina de convivència Caldrà vetllar perquè la llengua catalana no quedi limitada a una llengua exclusivament d’aprenentatge, per tant, s’haurà de dinamitzar l’ús del català en tots els àmbits de convivència i de comunicació quotidiana al centre educatiu. A l’escola, tot i que el català és la llengua d’aprenentatge, de vegades, en situacions de relació informal, aquesta no s’utilitza. Caldria fer l’esforç, que l’ús del català sempre esdevingués la llengua de comunicació quotidiana. 2.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana 2.1.2.1. Programa d’immersió lingüística S’aplicaran les estratègies del programa d’immersió lingüística per tal d’aconseguir que, en acabar l’ensenyament obligatori, tot l’alumnat tingui el mateix coneixement tant del català com del castellà Al nostre centre, tot i haver fet el curs de formació d’immersió lingüística a final dels anys 80, l’arribada de molt professorat nou i de molts alumnes nouvinguts/des de diverses procedències, fa que calgui actualitzar el PLC i adaptar-lo a la nova realitat per poder renovar la metodologia. Caldria actualitzar les metodologies d’ensenyament i a partir del curs de formació, posar-les en pràctica. S’haurien de buscar estratègies per tal que l’equip de mestres enriquís la seva acció docent mitjançant la participació als cursos de formació PIL. 2.1.2.2. Llengua oral El paper de la llengua oral és fonamental: cal aprendre a parlar, escoltar i exposar i dialogar per aprendre. Un bon domini de l’expressió és bàsic per ser ciutadans i ciutadanes que estiguin preparats per saber expressar de forma raonada i coherent les seves opinions. A l’escola, es treballa la llengua oral, bàsicament a educació infantil, USEE, i a l’Aula d’Acollida. Educació Primària, sobretot a partir de Cicle Mitjà, no ho treballa d’una manera tan sistemàtica. Caldria fer-ho extensiu als altres cicles (CM i CS) i a partir de les gràfiques de planificació general de la llengua oral seria convenient fer una programació.
12
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
2.1.2.3. Llengua escrita L’ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir al final de l’ensenyament obligatori formar lectors i escriptors competents Al CEIP Sant Julià una part dels mestres, no segueix l’enfocament metodològic que proporciona el currículum. Tot i que, el centre ha participat en diferents formacions, no sempre hi ha un plantejament global que planifiqui l’ensenyament de la lectura i escriptura. Es plantegen algunes activitats aïllades de lectura i escriptura descontextualitzades dels temes que s’estan treballant. La majoria dels mestres, considera que l’ensenyament de la llengua, és responsabilitat del mestre/a de llengua. Es dóna més importància als aspectes formals de la llengua que no pas, als textuals i funcionals. Caldria seguir l’enfocament metodològic que dóna el currículum i establir mecanismes de revisió per posar a la pràctica ambdues habilitats lingüístiques. 2.1.2.4. Relació llengua oral i llengua escrita La relació que s’ha d’establir entre la llengua oral i la llengua escrita ha de ser recíproca. El nostre centre treballa les quatre habilitats, però normalment solament es planifiquen activitats des de l’àrea de llengua. Caldria fer un plantejament integrat de les quatre habilitats i que fos compartit i aplicat per tots els mestres. 2.1.2.5. La llengua en les diverses àrees L’aprenentatge de la llengua és responsabilitat dels mestres de totes les àrees, el conjunt del claustre n’ha de ser conscient i actuar en conseqüència. A l’escola els mestres vetllen per l’aprenentatge de la comprensió i expressió en català des de totes les àrees del currículum. S`ha incorporat al PLC, però no se’n fa el seguiment. Caldria que tot el claustre apliqués metodologies que estimulin l’expressió oral. 2.1.2.6. Continuïtat i coherència entre cicles i nivells És bàsic que l’equip docent disposi d’un espai per poder coordinar-se i consensuar els principis metodològics que han d’orientar l’ensenyament de les dimensions que marca el currículum, per acordar els usos lingüístics que s’han d’emprar i el seu ensenyament i per fer el traspàs de la informació sobre les característiques de l’alumnat i sobre els valors que es volen transmetre i treballar. El CEIP Sant Julià disposa d’alguns documents sobre temes puntuals que, actualment, s’estan consensuant per l’equip docent .La coordinació dels criteris metodològics es delega als de l’editorial triada. No es disposa de protocols sobre com fer el traspàs d’informació de promocions de l’alumnat, ni de cicle. La coordinació amb secundària es fa mitjançant una reunió on es fa el traspàs d’informació i dels expedients acadèmics. Caldria establir uns protocols de continuïtat i uns espais de trobada per donar coherència als nivells, cicles i etapa.
13
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular: S’aplicaran estratègies didàctiques i mesures organitzatives per tal d’aconseguir que aquest alumnat rebi una acollida al centre i una atenció lingüística de qualitat, de manera que se li faciliti l’accés a la llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu de Catalunya en les millors condicions possibles. 2.1.2.7.
El nostre centre té un PA (desconegut per la majoria del professorat) que s’ha d’actualitzar, on es recullen i sistematitzen, la major part d’actuacions i les mesures organitzatives que s’han de posar en marxa per facilitar la incorporació de l’alumnat nouvingut. Pel que fa a l’aprenentatge inicial de llengua, s’han iniciat processos de reflexió i adeqüació de les metodologies d’aprenentatge del català com a segona llengua, encara que, no tot el professorat ,aplica aquestes metodologies des de totes les àrees. Caldria que tot el professorat posés en pràctica metodologies i estratègies que facilitessin la instrucció comprensible des de totes les àrees. 2.1.2.7.1. Alumnat que desconeix les dues llengües oficials S’aplicaran estratègies didàctiques i mesures organitzatives per tal d’aconseguir que aquest alumnat rebi una atenció lingüística personalitzada de qualitat que permeti l’accés en les millors condicions possibles al currículum ordinari. Al centre els tutors/es de l’AO i AA, han de col·laborar amb la resta dels mestres conjuntament amb la CLIC, per tal d’establir la implementació de metodologies per l’aprenentatge inicial de la llengua i facilitar una instrucció comprensible des de totes les àrees. Caldria seguir en aquesta línia. 2.1.2.7.2. Alumnat sud-americà de parla hispana Els centres que reben alumnat nouvingut que desconeix la llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu de Catalunya aplicaran estratègies didàctiques i mesures organitzatives per tal d’aconseguir que aquest alumnat rebi una acollida al centre i una atenció lingüística personalitzada de qualitat que permeti l’accés en les millors condicions possibles al currículum ordinari A l’escola es té en compte les diferències entre l’alumnat que coneix una o dues llengües, com a un dels criteris que ha de guiar l’organització del currículum personalitzat de l’alumne. S’utilitza la proximitat de les llengües catalana i castellana ,per facilitar els aprenentatges. Caldria seguir en la mateixa dinàmica d’actuació. 2.1.2.8. Atenció de la diversitat S’ha de definir com s’organitza l’atenció a la diversitat de necessitats i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat, fet que, en temes lingüístics, s’ha de centrar fonamentalment a reforçar el desenvolupament de la llengua oral a parvulari, l’assoliment de la lectura i l’escriptura en el cicle inicial de l’educació primària i el desenvolupament de la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita en la resta de cicles i nivells. Caldrà definir els mecanismes que s’han de posar en funcionament per assolir aquests objectius
14
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
El CEIP Sant Julià ha creat, amb l’assessorament dels SE, una comissió d’atenció a la diversitat amb l’objectiu d’avançar en el marc d’una escola inclusiva i atendre a tota la diversitat actual. Encara no existeixen unes línies d’actuació ni mecanismes organitzatius consensuats per tot l’equip docent. Caldria establir uns protocols organitzatius, consensuats amb l’equip docent, que s’adeqüessin a la realitat canviant del centre. Els SE haurien de fer un seguiment més pròxim de la CAD. 2.1.2.9. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua S’organitza la programació curricular i l’avaluació per potenciar l’ús del català. També s’organitzen activitats que tenen com a finalitat potenciar aquest ús. El centre té estratègies per potenciar l’ús del català, però degut a la inestabilitat docent, aquestes no estan coordinades ni actualitzades. Caldria organitzar de forma sistemàtica, activitats d’incentivació de la llengua. 2.1.2.10. Avaluació del coneixement de la llengua En relació amb les diferents fases de l’avaluació de l’aprenentatge i l’ús de la llengua inclourà la valoració dels processos d’ensenyament- aprenentatge de les dimensions comunicativa i literària, la gestió del currículum i els mecanismes de coordinació entre el professorat. El CEIP Sant Julià té criteris sobre els elements que s’han de tenir en compte a l’hora de valorar els aprenentatges de la llengua, però no són d’aplicació general ni tenen continuïtat. Es dóna preferència al moment final de l’avaluació per valorar el resultat i , principalment , s’avaluen les competències comunicatives escrites i relacionades amb el funcionament de la llengua. Els instruments , normalment, tenen un format escrit individual. A vegades, els resultats tenen incidència en aspectes organitzatius: agrupament de l’alumnat, materials,... Caldria establir uns criteris clars i consensuats per a tot l’equip docent, que portessin a avaluar amb instruments diversos i s’ apliquessin en els diferents moments dels aprenentatges . 2.1.2.11. Materials didàctics A l’hora de determinar els material didàctics per a l’aprenentatge - ensenyament de la llengua catalana entesos en un sentit ampli, s’aplicarà uns criteris clars i coherents sobre quines han de ser les seves funcions, sobre les característiques que han de tenir i sobre l’adequació al currículum, incloent-hi la dimensió literària. Al centre s’apliquen criteris compartits per a la selecció dels llibres de text, llibres de lectura i diccionaris. Però no tan per l’adaptació i /o creació de materials per atendre la diversitat ni de materials complementaris (diccionaris,textos reals, webs,TAC,TICS,...) Caldria aplicar criteris explícits i compartits per a tot tipus de materials i recursos.
15
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
2.1.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe 2.1.3.1. Informació multimèdia Hi ha una relació directa entre el desenvolupament de les TAC i la llengua com a vehicle de comunicació i de convivència A l’escola la llengua catalana hi és present dins el programari i dels suports digitals en general. Caldria crear la línia metodològica de la programació general d’informàtica. 2.1.3.2. Usos lingüístics El professorat de llengua treballa explícitament els usos lingüístics de l’alumnat, per tal de fer de la llengua catalana la llengua d’ús habitual. La resta del professorat hi col·laborarà des de les àrees. A l’escola es treballa explícitament els usos lingüístics, sobretot a l’àrea de llengua .Una part dels mestres no s’hi sent implicat. Caldria que,a part dels mestres de llengua, tothom se senti implicat. 2.1.3.3. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum Per formar parlants plurilingües i interculturals cal l'assoliment de la competència plena en català, i en castellà com a garantia que l'escola proporciona als alumnes la competència que els cal per tenir les mateixes oportunitats; també el respecte per la diversitat lingüística i el desig d'aprendre altres llengües i d'aprendre de totes les llengües i cultures. Al CEIP Sant Julià es valora la diversitat lingüística, però s’utilitza poc per fer activitats de desenvolupament del currículum. Caldria treballar la diversitat lingüística per formar parlants plurilingües i interculturals amb activitats consensuades per tot l’equip docent. 2.1.3.4. Català i llengües d’origen Ha d’existir una relació directa entre l’aprenentatge de la llengua i l’establiment de vincles afectius basats en el reconeixement i valoració de la llengua d’origen de l’alumnat. Els equips docents han de disposar d’informació sobre les diverses llengües familiars presents a l’aula i tenir-les presents per millorar l’assoliment de les competències comunes. A l’escola alguns mestres veuen una relació directa entre l’aprenentatge del català i la valoració de la llengua d’origen familiar, i actuen en conseqüència. Caldria que des de l’equip directiu posés en disposició informació sobre les diferents llengües. És important fer extensiu a tots els membres del Claustre la importància de la llengua d’origen dels alumnes nouvinguts.
16
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
2.2. La llengua castellana
17
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana: 2.2.1.1 Introducció de la llengua castellana S’ha d’assegurar una distribució coherent i progressiva del currículum de llengua que permeti reforçar i no repetir els continguts comuns que ja estan programats en el currículum de llengua catalana. Al centre l’alumnat assoleix un nivell acceptable de llengua castellana ja que és la llengua de procedència familiar de la majoria. Es té clar que l’objectiu final és que l’alumnat tingui el mateix nivell en les dues llengües oficials, però és un objectiu que no s’acaba d’aconseguir del tot. Aquest curs s’ha començat el tractament del castellà com a segona llengua, canviant els llibres i l’enfoc. Caldria cercar continuïtat i coherència metodològica entre el que es fa en castellà i català per tal d’obtenir millors resultats. 2.2.1.2. Llengua oral S’ha de tenir present que l'enfocament emprat en l'aprenentatge i ús de la llengua castellana inclogui activitats perquè l'alumnat adquireixi habilitats lingüístiques, amb especial èmfasi en la competència oral en els primers cursos. Es treballa bàsicament la variant estàndard del castellà. Al nostre centre es treballa la llengua oral ,en les diverses modalitats dels textos, en tots els cicles de primària. Caldria seguir en aquesta línia. 2.2.1.3. Llengua escrita L’ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir al final de l’ensenyament obligatori formar lectors i escriptors competents. Es farà coordinadament amb l’assignatura de llengua catalana per tal d’aprofitar-ne les transferències Al centre es segueix l’enfocament metodològic que dóna el currículum. Hi ha un plantejament global i seqüenciat dels objectius d’ensenyament de la lectura i escriptura. Caldria establir uns mecanismes de revisió i millora. Tanmateix, cal potenciar la coordinació entre els /les mestres de les dues llengües oficials. 2.2.1.4. Activitats d’ús El centre preveu l'ús de la llengua castellana en la projecció dels resultats del treball curricular fora de l'aula d'aprenentatge .S’ha d’ assegurar la presència dels recursos diversificats (TIC i TAC) per atendre els diferents estils i ritmes d’aprenentatge. Al CEIP Sant Julià s’han previst activitats d’ús de la llengua castellana des de l’àrea de llengua castellana. Cal tenir present que , l’escola està immersa en un entorn castellano – parlant. Caldria planificar activitats d’ús del castellà seguint aquesta línia . 2.2.1.5. Castellà a les àrees no lingüístiques Es podrien planificar la impartició de blocs de continguts curriculars d'àrees no lingüístiques en castellà i en justifica la selecció.
18
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
Al centre degut a l’entorn castellano - parlant, no ha vist la necessitat d’impartir blocs de continguts curriculars d’àrees no lingüístiques. En el cas que la situació de l’entorn canviés, l’escola es replantejaria l’ opció de poder impartir blocs de continguts en castellà. Caldria continuar en aquesta dinàmica. 2.2.1.6. Alumnat nouvingut S’han de posar els mecanismes necessaris per tal que l’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu i que no coneix cap de les dues llengües oficials, en acabar l’ensenyament, les conegui ambdues de la mateixa manera. El nostre centre en una primera fase, s’ha assegurat un nivell bàsic de llengua catalana de l’alumnat nouvingut. De del curs passat som un centre PIL (Projecte d’Immersió Lingüístic). Posteriorment s’ha iniciat un ensenyament en la llengua castellana que té present el que ja sap l’alumnat de llengua catalana i la presència del castellà en la societat. Caldria seguir amb aquest procés de treball amb l’alumnat nouvingut.
19
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
2.3. Altres llengües
20
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
2.3.1. Llengües estrangeres 2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa L’alumnat, en acabar l'etapa, ha de conèixer, com a mínim, una llengua estrangera per tal d'esdevenir usuaris i aprenents capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural. Al CEIP Sant Julià la llengua estrangera és l’anglès i l’ensenyament i l’aprenentatge d’aquesta llengua es realitza de la següent manera: A P-4 s’inicia l’aprenentatge a nivell oral, sempre i quan hi hagin mestres per poder fer-ho. A CS s’imparteix en anglès blocs de continguts d’una o d’algunes àrees fent servir la metodologia CIL depenent de la disponibilitat del mestre. Amb l’objectiu de millorar el bagatge lingüístic dels alumnes i activar el seu llenguatge passiu en actiu d’aquesta manera creiem que tindran més oportunitats de comunicació i abstracció. Caldria valorar aquestes propostes per generalitzar-les i/o buscar altres alternatives que puguin millorar la situació actual. Enguany finalitza el projecte d’innovació de llengües estrangeres, en funció del nombre de mestres d’anglès que tinguem es podrà continuar o no com feien fins ara. 2.3.1.1.1. Desplegament del currículum S’assegura una distribució coherent i progressiva del currículum al llarg de l'etapa, segons el context sociolingüístic i el projecte educatiu propis, amb un tractament cíclic dels conceptes i ofereix oportunitats d'ús significatiu de la llengua estrangera dins i fora de l'aula i espais d'interacció/comunicació Al nostre centre, hi ha poca continuïtat de professorat i poca coordinació entre cicles, es dissenyen algunes situacions d’aprenentatge globals, com per exemple teatre. Caldria definir la metodologia general de l’escola, continuant en la comissió de treball de llengües. 2.3.1.1.2. Metodologia Es vetlla perquè l'enfocament emprat en l'aprenentatge i ús de les llengües estrangeres inclogui oportunitats perquè l'alumnat adquireixi habilitats lingüístiques, amb especial èmfasi en la competència oral en els primers estadis, contribueixi en el desenvolupament cognitiu de l'alumnat i l'ajudi a esdevenir progressivament autònom per continuar aprenent. Al CEIP Sant Julià, tot i que hi ha un enfocament comunicatiu de l’ensenyament de segones llengües, falta més coordinació efectiva entre el professorat de llengües estrangeres del centre. Caldria recollir i dissenyar a la comissió de treball de llengua anglesa uns models d’activitats d’ús per facilitar la comunicació i objectius de treball. 2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera S’estableix uns criteris de coherència i continuïtat metodològica per a la tria dels materials didàctics i vetlla per donar oportunitats a l'alumnat per a l'accés a recursos addicionals variats que afavoreixen l'atenció a la diversitat. Al nostre centre, periòdicament es revisen els llibres de text i els materials didàctics que es faran servir el curs següent segons les necessitats de l’alumnat. Es preveuen materials que serveixin per a l’ampliació dels coneixements. Caldria seguir en aquesta línia.
21
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera S’ assegura la presència dels recursos TIC i TAC en l'aprenentatge de la llengua estrangera com a mitjà d'accés a material divers i autèntic, per atendre els diferents estils i ritmes d'aprenentatge, per ser eines de desenvolupament d'estratègies , per diversificar els models lingüístics i per a la difusió dels resultats de les tasques d'aprenentatge Al CEIP Sant Julià, no hi ha un criteri unificat pel que fa a l’ús dels recursos tecnològics. Hi ha una mancança d’espais acondicionats per poder fer-ne ús. Algunes aules són petites i massificades aspecte que dificulta el treball d’aula. Caldria disposar d’espais grans i equipats per poder-los utilitzar. 2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula L'aula de llengua estrangera és un espai d'immersió en la llengua d'aprenentatge. El professorat utilitza aquesta llengua com l'habitual en les interaccions amb els alumnes vetllant per establir un clima favorable en què l'alumnat se senti segur i estimulat. Es preveu l'ús de la llengua estrangera en la projecció dels resultats del treball curricular. Al nostre centre, tot i que hi ha prevista la potenciació de la llengua estrangera en les interaccions tant formals com informals, la projecció dels resultats del treball curricular fora de l’aula d’aprenentatge a vegades és el resultat de la iniciativa individual d’una part dels mestres . Caldria que el professorat de llengües estrangeres coordinés tots aquests aspectes . 2.3.1.2. Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres 2.3.1.2.1. Avançament de l’aprenentatge de la llengua estrangera Es planifica l'avançament de l'aprenentatge de la primera llengua estrangera a l'educació infantil tenint en compte la contextualització d'aquesta llengua dins el currículum de l'educació infantil, seguint la metodologia pròpia d'aquesta etapa i assegurant la dedicació horària i una organització que afavoreixi el contacte freqüent amb la llengua. Al CEIP Sant Julià avança l’aprenentatge a P-4 i es continua a P-5. L’alumnat fa dues sessions setmanals amb la mateixa línia metodològica que educació infantil. Caldria establir uns protocols de revisió per seguir en aquesta línia i/o fer els canvis oportuns per tal de millorar. 2.3.1.2.2. Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera Es planifica la impartició de blocs de continguts curriculars d'àrees no lingüístiques en la primera llengua estrangera al cicle superior i en justifica la selecció Al nostre centre al CS s’imparteix blocs de continguts de l’àrea de Visual i plàstica en llengua anglesa. Caldria revisió continuada d’aquest projecte per tal d’ anar millorant.
22
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
2.3.1.3. Projectes i programes plurilingües S’ha plantejat participar en projectes plurilingües o incentivar programes plurilingües. Al CEIP Sant Julià no ens ho hem plantejat. Caldria revisar aquest aspecte i està obert a futures oportunitats.
2.3.2 Llengües complementàries procedents de la nova immigració Els centres docents són espais de convivència que ha de facilitar el coneixement de les cultures i les llengües d’origen, com una manera més de valorar el bagatge cultural i lingüístic que ens aporten a la nostra societat. A l’escola, no es realitzen classes de llengua d’ origen en horari extraescolar, però se’n fa un ús simbòlic i s’utilitzen per treballar la dimensió plurilingüe i intercultural del currículum. Caldria preveure la realització de classes d’origen en activitats extraescolars.
23
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
2.4. Organització i gestió
24
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
2.4.1. Organització dels usos lingüístics 2.4.1.1. Llengua del centre Els rètols, cartells, murals i l’ambientació en general han de ser en català. El centre esdevé un referent d’ús de la llengua. El nostre centre educatiu ha acordat seguir un criteri lingüístic favorable a l’ús del català també en els rètols, els cartells i la decoració general del centre. A la pràctica es respecta aquest acord i se’n fa un seguiment. Caldria seguir en aquesta línia. 2.4.1.2. Documents de centre Els documents de centre: PEC (i PLC), RRI, i PAC, amb els continguts i referents de la llengua catalana, han d’impregnar la vida del centre, s’han de revisar i actualitzar periòdicament, els ha de conèixer tot el professorat i cal tenir-los en compte en totes les actuacions per evitar contradiccions entre els continguts dels documents i les actuacions que se’n deriven. S’han de fer conèixer, encara que sigui en una versió reduïda, al conjunt de la comunitat educativa. Al CEIP Sant Julià els documents de centre, amb els continguts referits a la llengua catalana, impregnen la vida del centre . Caldria continuar en aquest sentit i incidir on es troba aquesta informació. 2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge S’ha d’utilitzar un llenguatge no sexista ni androcèntric. Cal que es treballi amb l’alumnat perquè puguin superar tota mena d'estereotips i perquè puguin tenir actituds crítiques . Al nostre centre en general, en tots els documents del centre es tenen en compte els criteris d’utilització d’un llenguatge no sexista ni androcèntric. En general, es treballa transversalment a les àrees del currículum. Caldria seguir amb aquesta filosofia. 2.4.1.4. Comunicació externa S’ha d’ emprar el català en totes les actuacions del centre .Durant el període d’acollida, es poden fer els comunicats bilingües català/llengua d’origen . A l’escola es fa la documentació en català i s’atenen les peticions en altres llengües (sempre que sigui possible) quan les famílies ho sol·liciten oferint-ne un format bilingüe. Caldria continuar amb aquesta tònica. 2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies S’ ha de fer del català llengua de treball i de projecció interna i externa. El desconeixement del català per part d’algunes famílies no ha de suposar que quedin excloses de les activitats del centre, però tampoc no ha de comportar una renúncia a l’ús de la llengua catalana. Al CEIP Sant Julià hem acordat que tots els professionals del centre s’adreçaran habitualment en català a les famílies de tot l’alumnat però si no ens entenem, ho fem en castellà, francès, anglès. Quan no hi ha entesa i es considera oportú, es demana l’ajut dels servei de traducció que ofereix el Consell Comarcal. Caldria continuar en aquesta línia.
25
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
2.4.1.6. Educació no formal 2.4.1.6.1. Serveis d’educació no formal S’ha de preveure de manera efectiva que totes les activitats d’organització i de realització de serveis d’educació no formal, es facin en català. Per aconseguir-ho s’ha de garantir la coordinació del centre educatiu amb les persones que duen a terme aquestes activitats. A l’escola existeix una preocupació per tal que, els serveis d’educació no formal coneguin i facin seves les orientacions pel que fa al català com a llegua d’ús i al tractament de la diversitat lingüística. Però no s’ha anat més enllà de redactar alguna proposta o algun projecte estrictament formal. Caldria establir mecanismes oportuns que permetin fer un seguiment, coordinació i avaluació d’aquestes actuacions. 2.4.1.6.2. Activitats extraescolars S’ha de preveure de manera efectiva que en l’organització i la realització d’activitats extraescolars se segueixin els mateixos criteris que s’han establert en el projecte lingüístic. Els responsables d’aquestes activitats s’adreçaran sempre en català a l’alumnat, tant en les situacions formals com en les més informals, vetllant per tal que la comunicació de l’alumnat sigui també en català. Per aconseguir-ho ha de garantir-se la coordinació del centre educatiu amb les persones responsables que duen a terme aquestes activitats Al centre els responsables d’algunes activitats extraescolars, a iniciativa pròpia o del centre educatiu, s’han preocupat pel seu compte de fer cursos de llengua catalana per millorar la seva competència professional, però des del centre educatiu no hi ha continuïtat ni rigor en aquesta exigència professional. Caldria vetllar per l’ús de la llengua catalana en les activitats extraescolars. 2.4.1.6.3. Contractació d’activitats extraescolars a les empreses Es vetllarà en la contractació d’activitats extraescolars que les empreses usin el català . Al CEIP Sant Julià s’ha plantejat la conveniència de vetllar perquè en la contractació d’activitats extraescolars les empreses usin el català. Caldria arribar a acords amb les empreses externes per tal d’aconseguir-ho. 2.4.1.7. Llengua i entorn S’ha de participar en el pla educatiu d’entorn de la població i garantir la continuïtat i coherència educativa en temes com l’ús de la llengua catalana, la interculturalitat i la cohesió social El centre no participa al PEE ( Projecte Educatiu d’Entorn) perquè actualment no existeix. Treballa ocasionalment en xarxa amb d’altres centres o entitats. Caldria en un futur participar en el PEE.
26
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
2.4.2. Plurilingüisme al centre educatiu 2.4.2.1. Actituds lingüístiques S’ha de tenir en compte la diversitat lingüística de l’alumnat i aprofitar-la, tant per afavorir l’autoestima com per enriquir el currículum i les activitats ordinàries del centre. El centre disposa de programes específics sobre diversitat lingüística, interculturalitat i resolució de conflictes que es treballen habitualment a la tutoria i els té en compte la major part del professorat en les seves activitats docents. Caldria anar revisant aquests programes. 2.4.2.2. Mediació lingüística (traducció i facilitació) Cal establir pautes d’ús lingüístic favorables a la llengua catalana per a tots els membres de la comunitat educativa, sense perjudici que s’arbitrin mesures de traducció en el període d’acollida de les famílies de l’alumnat nouvingut o que es faciliti documentació bilingüe català/castellà o s’atengui oralment en castellà aquelles persones que expressament ho demanin. La nostra escola ha regulat actuacions que dinamitzen l’ús del català, tot i que la seva pràctica és desigual i no generalitzada en els diferents àmbits. Caldria seguir utilitzant el servei de traducció/mediació lingüística en el moment d’acollida inicial sempre que sigui necessari.. 2.4.3. Alumnat nouvingut Amb l’alumnat nouvingut s’utilitzarà sempre el català per fer-ne possible la integració. A l’escola en la relació amb l’alumnat nouvingut, tot el centre utilitza sempre el català. Es garanteix una atenció individualitzada intensiva per aprendre aquesta llengua, i es fa amb un enfocament comunicatiu i amb la metodologia adequada. S’avaluen regularment els resultats i se’n fa un seguiment acurat. Caldria trobar un espai perquè els tutors d’AO es puguin coordinar amb la tutora de l’AA. 2.4.4. Organització dels recursos humans 2.4.4.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics El pla de formació de centre promou activitats de formació al centre educatiu d'acord amb el seu pla de formació específica. Els centres han de determinar les necessitats de formació tant lingüístiques com didàctiques (d’ensenyament de llengües i d’ensenyament en una llengua). El centre ha fet una diagnosi amb les necessitats de formació relacionada amb els objectius estratègics i de millora de centre. Té en perspectiva projectes de formació en les diverses àrees curriculars. Vol incorporar noves metodologies i nous mètodes de treball. Caldria continuar en aquesta línia.
27
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
2.4.5. Organització de la programació curricular 2.4.5.1. Coordinació cicles i nivells S’ha d’ establir una coordinació entre el professorat d’un cicle, dels diversos cicles i de nivells diferents. Al CEIP Sant Julià només hi ha coordinació dins dels cicles de català i de castellà. En queda al marge, però, la llengua estrangera. Caldria trobar un espai de coordinació entre els mestres de llengua estrangera.
2.4.5.2. Estructures lingüístiques comunes El treball ben executat de les estructures lingüístiques comunes ajuda a assolir els objectius de l'aprenentatge de la llengua catalana, castellana i llengües estrangeres de l'educació primària i secundària. El centre ha fet una anàlisi i reflexió sobre el tractament de les llengües i de les estructures lingüístiques comunes que se’n deriven, però de vegades, degut a la inestabilitat del professorat, es fa difícil que es dugui a la pràctica. Caldria posar a la pràctica aquest anàlisi. 2.4.5.3. Projectes d’innovació S’ha de participar en projectes d’innovació l’aprenentatge/ensenyament de les llengües.
pel
que
fa
referència
a
A l’escola només un grup de professors, i per iniciativa pròpia, participen en projectes d’innovació (biblioteca i anglès). Caldria fer extensiva aquesta necessitat de formació permanent a tot el centre. 2.4.6. Biblioteca escolar La dinamització de la biblioteca escolar comprèn la planificació i el desenvolupament de diferents programes, propostes i activitats de foment de la lectura i el pla de lectura de centre. El CEIP Sant Julià té una biblioteca escolar amb un fons de documents suficient per donar resposta a les necessitats d’informació de la seva comunitat educativa. La biblioteca és la dinamitzadora de moltes de les activitats que es treballen al centre. Ha participat en el programa “puntedu” activament. Enguany s’ha acabat el projecte i per a poder continuar funcionant com cal, es va decidir que una persona de reforç d’educació infantil vinculada amb aquest projecte es posés endavant amb l’ajut d’altres membres. Tots els alumnes del centre fan una sessió setmanal a la biblioteca. Caldria continuar en aquesta línia de treball, ens agradaria, però tot dependrà de la plantilla que hi hagi el curs que vinent. Fa un any que van inaugurar la biblioteca Municipal del poble és per això que encara no hem treballat conjuntament amb ella.
28
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
2.4.6.1. Accés i ús de la informació El treball de la competència informacional ha de ser assumit per tot el professorat en col·laboració amb la biblioteca del centre, entesa com a espai transversal de suport en el desenvolupament de les àrees curriculars. En aquest procés formatiu s’ha de tenir en compte la situació sociolingüística actual de la societat catalana, amb el català com a llengua vehicular i la presència de les llengües curriculars i les de la nova immigració. El nostre centre té una planificació d’activitats però manca més coordinació entre els mestres, els cicles i la biblioteca. Caldria doncs, coordinar les actuacions de la biblioteca i fer partícips els mestres de l’escola. 2.4.6.2. Pla de lectura de centre El Pla de Lectura de Centre (PLEC) és el conjunt d’objectius i metodologies que promouen la capacitat de cercar, comprendre i assimilar textos partint de la lectura. El centre educatiu ha de treballar en col·laboració activa amb tota la Comunitat educativa. El CEIP Sant Julià està començant a elaborar els seu propi PLEC, recollint les activitats de dinamització de la lectura que es fan a les aules, als cicles i a la biblioteca i creant altres de noves, a partir de la comissió de la biblioteca i de llengua. Caldria continuar amb l’elaboració d’aquest document. 2.4.7. Projecció del centre 2.4.7.1. Pàgina web del centre La pàgina web permet la comunicació amb tota la comunitat educativa. La web és en llengua catalana, tot i que pot haver-hi escrits en altres llengües si corresponen a activitats fetes en altres llengües curriculars. El nostre centre té una pàgina web, des d’aquest curs amb un bloc actualitzat. A partir del bloc central es pot entrar als blocs per cicles. Es preveu que el curs vinent s’encarregaran els alumnes de 6è. Caldria actualitzar la pàgina web anualment. 2.4.7.2. Revista La revista permet la comunicació amb tota la comunitat educativa i serveix per treballar el llenguatge periodístic amb l’alumnat i per difondre les activitats i els treballs en què es participa. També hi ha espais de reflexió dedicats bàsicament a les famílies. Al CEIP Sant Julià la revista del centre és un recurs compartit per tota la comunitat educativa. Es té clar el paper del català com a llengua vehicular i, per tant, de referència del centre. Aquesta serveix com a eina d’informació als pares de les activitats que s’han portat a terme per la setmana cultural. A partir de la programació d’informàtica els alumnes de 5è elaboraran la revista. Es repartirà en format paper a les famílies que no disposin d’ordinador.
29
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
2.4.7.3.
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
Exposicions
S’ organitzen ,amb la col·laboració d’organismes públics o d’entitats, exposicions sobre temàtica relacionada amb el món de l’educació. Es prioritza que siguin en llengua catalana A l’escola sovint s’organitza exposicions al centre que permeten la participació de tota la comunitat educativa. El centre ha establert uns criteris lingüístics i de continguts. Caldria continuar en aquesta línia. 2.4.8. Xarxes de comunitats virtuals S’ organitza, amb la col·laboració d’organismes públics o d’entitats, exposicions sobre temàtica relacionada amb el món de l’educació. Es prioritza que siguin en llengua catalana. El centre no ha participat fins ara, en espais virtuals d’intercanvi d’informació, però estem oberts a col·laborar en xarxes de comunitats virtuals quan es presenti l’oportunitat. Actualment ja disposem dels materials necessaris per poder fer les connexions amb d’altres centres o entitats (web cam,...) . 2.4.9. Intercanvis i mobilitat La col·laboració entre centres i les colònies creen dinàmiques encaminades a millorar la competència lingüística de l’alumnat, a viure necessitats de comunicació i interacció reals en el seu propi context, a facilitar la interrelació sociocultural i a afavorir el coneixement de la riquesa històrica, lingüística i cultural d’altres indrets. A l’escola els mestres de llengua estrangera participa en projectes d’intercanvis per millorar la competència comunicativa de l’alumne. Caldria fer extensiva a tot el claustre la informació rebuda en aquestes estades d’intercanvi. 2.4.10. Dimensió internacional del centre educatiu El desenvolupament de la dimensió internacional del centre dóna oportunitats a l’alumnat i al professorat de conèixer, col·laborar i treballar conjuntament amb altres centres d’arreu del món per a la millora dels processos educatius vers el diàleg intercultural i la ciutadania activa. Tanmateix , s’ afavoreix la projecció externa del centre i ajuda a la cohesió interna dels equips docents pel que fa a la innovació i la renovació metodològiques. Per facilitar la participació del centre en programes i projectes internacionals és imprescindible la coordinació dels equips docents i dels referents de les diferents llengües impartides al centre educatiu, amb una col·laboració promoguda i prioritzada des del projecte lingüístic plurilingüe. El CEIP Sant Julià actualment no participa en cap programa o projecte internacional però, estem oberts a les oportunitats que puguin sortir. Caldria donar a conèixer a inici de curs al claustre els diferents projectes de dimensió internacional per estimular la participació com a escola.
30
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
3. Annexos 3.1. Diagnosi realitzada pel claustre març 2009. 3.2. Resum dels punts febles . 3.3. Concreció operativa dels objectius a millorar 3.4. Horaris
31
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
3.1 ANNEX : DIAGNOSI REALITZADA PEL CLAUSTRE MARÇ 2009
32
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
33
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
3.2. ANNEX: RESUM DELS PUNTS FEBLES LLENGUA CATALANA 2.1.1.2 El català eina de convivència Caldria fer l’esforç, que el català sempre esdevingués la llengua de comunicació quotidiana. 2.1.2.2 Llengua oral Caldria fer-ho extensiu als altres cicles (CM i CS) i a partir de les gràfiques de planificació general de la llengua oral seria convenient fer una programació. 2.1.2.3.- Llengua escrita Caldria seguir l’enfocament metodològic que dóna el currículum i establir mecanismes de revisió per posar a la pràctica ambdues habilitats lingüístiques. 2.1.2.6.- Continuïtat i coherència entre cicles i nivells Caldria establir uns protocols de continuïtat i uns espais de trobada per donar coherència als nivells, cicles i etapa. 2.1.2.9. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua Caldria organitzar de forma sistemàtica, activitats d’incentivació de la llengua. 2.1.2.10.- Avaluació del coneixement de la llengua Caldria establir uns criteris clars i consensuats per a tot l’equip docent, que portessin a avaluar amb instruments diversos i s’apliquessin en els diferents moments dels aprenentatges. 2.1.3.4.- Català i llengües d’origen . Caldria fer extensiva a tots els membres del claustre la importància de la llengua d’origen dels alumnes nouvinguts.
ALTRES LLENGÜES 2.3.1.1.1. Desplegament del currículum Donada la inestabilitat de la plantilla docent en aquest centre, caldria definir la metodologia general de l’escola creant una comissió de treball de llengües que es reunís periòdicament. 2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera Caldria disposar d’espais grans i equipats per poder-los utilitzar.
ORGANITZACIÓ I GESTIÓ 2.4.1.7. Llengua i entorn Caldria en un futur participar en el PEE quan es creï. 2.4.5.2. Estructures lingüístiques comunes Caldria fer l’anàlisi i reflexió del tractament de les llengües i de les estructures lingüístiques comunes per tal de posar-les a la pràctica. 2.4.6.2.Pla de lectura de centre Caldria continuar amb l’elaboració d’aquest document. 2.4.7.1. Pàgina web del centre Caldria actualitzar la pàgina web anualment. 2.4.8.Xarxes de comunitats virtuals. Caldria que el centre disposés dels materials necessaris per poder fer les connexions amb d’altres centres o entitats (web cam,...) .
1
3.3 ANNEX : CONCRECIÓ OPERATIVA DELS OBJECTIUS A MILLORAR OBJECTIUS Sensibilitzar al personal de serveis i d’altres activitats de la necessitat d’utilitzar el català com a vehicle de comunicació. Concienciar a l’equip de mestres que l’aprenentatge de la llengua és responsabilitat de tots i en totes les àrees..
ACTUACIONS Reunió de sensibilització
Sessions informatives per cicles.
Aplicació de les propostes recollides al seminari PIL curs 2008-09, mitjançant activitats amb l’alumnat a partir de : Prioritzar la llengua oral, per aprendre a -Inventari de recursos aprendre: parlar, escoltar exposar i -Racons visuals dialogar -Taula de programació de les activitats orals -PLC -PA Establir una organització de les Planificació d’horaris de reunions estructures comunes de les llengües. per establir les estructures comunes de les llengües.
Trobar al centre, una aula per a llengües estrangeres.
- Creació d’un espai equipat per impartir les classes de llengua estrangera
RESPONSABLES
TEMPORITZACIÓ 1r trimestre
Equip directiu + CLIC
Equip directiu + CLIC i Coordinador de cicle
3r trimestre
Trimestralment
- Anual
INDICADORS - Reunió. - Observació de millores.
- Document on es recullin els acords (acta de cicle). - Avaluació de la competència oral en les proves inicial i final.
Equip docent
Mestres de català, castellà, llengües estrangeres i equip directiu. L’Equip directiu
-Final de curs
- Valoració i propostes de millora segons resultats
- Inici del curs
-Taules de les estructures comunes de les diferents llengües apuntades.
- Final de curs
-Valoració i propostes de millora.
Setembre
L’aula de llengües estrangeres.
Ceip SANT JULIÀ L’ARBOÇ
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
3.4 ANNEX: HORARIS HORARI Llengua catalana 1r curs (CI) 2n curs (CI) 3r curs (CM) 4t curs (CM) 5è curs (CS) 6è curs (CS) Total Llengua castellana 1r curs (CI) 2n curs (CI) 3r curs (CM) 4t curs (CM) 5è curs (CS) 6è curs (CS) Total Primera llengua estrangera 1r curs (CI) 2n curs (CI) 3r curs (CM) 4t curs (CM) 5è curs (CS) 6è curs (CS) Total Segona llengua estrangera 5è curs (CS) 6è curs (CS)
Hores per curs
Estructures lingüístiques comunes
Horari lliure disposició
70 (2h.) 70 (2h.) 70 (2h.) 70 (2h.) 70 (2h.) 70 (2h.) 420 (12h.)
70 (2h.) 35 (1h.) 35 (1h.) 35 (1h.) 35 (1h.) 35 (1h.) 245 (7 h.)
35 (1h.) 35 (1h.) 35 (1h.) 35 (1h.) 35 (1h.) 35 (1h.) 210 (6h.)
70 (2h.) 70 (2h.) 70 (2h.) 70 (2h.) 70 (2h.) 70 (2h.) 420 (12h.)
35 (1h.) 35 (1h.) 52,30 (1,30h.) 52,30 (1,30h.) 52,30 (1,30h.) 52,30 (1,30h.) 279.2 (8h.)
Blocs de continguts
Totals 175 (5h) 140 (4h.) 140 (4h.) 140 (4h.) 140 (4h.) 140 (4h.) 875 (25 h.) 105 (3h.) 105 (3h.) 122,30 (3,30 h.) 122,30 (3,30 h.) 122,30 (3,30 h.) 122,30 (3,30 h.) 699,2 (20 h.)
35 (1h.) 35 (1h.) 35 (1h.) 70 (2h.) 70 (2h.) 70 (2h.) 315 (9h)
35 (1h) 35 (1h) 70 (2h.) 35 (1h.) 35 (1h) 35 (1h.) 245 (7h.)
70 (2h.) 70 (2h.) 105 (3 h.) 105 (3 h.) 105 (3 h.) 105 (3 h.) 560 (16 h.)
-------
-------
-------
2