EL CLAM DE NÈSPOLA LA REVISTA DE L'ESCOLA POMPEU FABRA 28è any Núm.33
1€
-ENTREVISTES - ENTRETENIMENTS - INFORMACIÓ DEL POBLE -
...I MOLT MÉS!
Curs 2016-2017
UNA MICA D’HUMOR PER COMENÇAR.... TANCA LES PESTANYES
ATRACAMENT FALLIT
L’EDITORIAL
SUMARI Una mica d’humor per començar
2
Benvolguts/des lectors/res,
L’editorial
3
Aquest any, amb molta il·lusió i canvis us presentem la revista Clam de Nèspola.
Manualitats: Lapbook
5
Manualitats: Pot de la calma
6
Entrevista a Jonathan Soriano
7
Entrevista a l’alcalde
9
Recepta: Pollastre al curri
11
Recepta: Brownie cookies de xocolata 12 Reportatge: Rufugi EL TUC
13
Classes curs 16-17
20
Caramelles
23
Entreteniments
25
Una mica d’humor per acabar
27
Us agraïm que any rere any seguiu esperant que arribi la revista per saber novetats i altres coses del poble. La nostra revista no contindrà el mateix que altres anys, però hem millorat altres apartats. Estem desitjant que la revista estigui a les vostres mans i que gaudiu molt llegint-la, tant com nosaltres ho vam fer fent-la, ja que li hem posat esforç i treball perquè us ho passeu molt bé . Els de 6è A (la classe del Mont Caro) i els de 6 è B (la classe de la Pica d’Estats) ens acomiadem ja que marxem de l’escola per anar a l’institut. Ho fem alegres i a la vegada tristos, han estat 9 anys de companyerisme i ara hi ha alguns companys que anirem a diferents instituts. Però ens en volem anar amb alegria i contents d’haver après tantes coses de la vida com també dels estudis. També us volem donar les gràcies per ajudarnos en tot el que hem anat fent. Ja sigui vendre tires, com detalls del dia de la mare. Adéu i gràcies per tot.
A A través través d’aquesta d’aquesta revista revista els els alumnes alumnes de de sisè sisè han han desenvolupat desenvolupat part part de de l’àrea de llengua catalana. Totes les seccions, exceptuant l’article de les l’àrea de llengua catalana. Totes les seccions, exceptuant l’article de les Caramelles Caramelles que que va va realitzar realitzar l’escola l’escola conjuntament conjuntament amb amb el el poble, poble, han han estat elaborades pels alumnes. Degut a la gran quantitat de material que estat elaborades pels alumnes. Degut a la gran quantitat de material que hi havia no hem pogut publicar totes les seves produccions. Els criteris de hi havia no hem pogut publicar totes les seves produccions. Els criteris de selecció han estat la qualitat i l’interès que puguin significar per al poble. selecció han estat la qualitat i l’interès que puguin significar per al poble.
3
PUBLICITAT EL RACÓ DE LA PILAR
CAFETERIA I FORN DE PA St Pere Regalat, 89 – Tel. 938318219
Jesús, 25 – Tel. 938316149 / 644135061 la.veterinaria.del.pont@gmail.com
Carrer Jesús, 80 Tel. 93 831 75 67 EL PONT DE VILOMARA Carrer Sant Pere Regalat, 89 Tel. 93 831 82 19
Sant Pere Regalat, 58
C/Mestre Saura nº 70 Mestre Saura, 27 Tel. 627148432
C/ Mestre Saura, 64 93.831.73.26 4
Jesús, 40 Tel. 629 510 178 www.goaheadpont.catDE ESCOLA DANSA PURE DANCE 678 51 01 14
EL RACÓ DE LES MANUALITATS Fem treballs originals: UN LAPBOOK MATERIALS: - Cartolina - Tisores - Papers blancs i de colors - Retoladors i llapis de colors - Cola de barra - Llibres i/o ordinador amb accés a Internet
PASSOS: 1. Busca informació sobre un tema del teu interès. 2. Resumeix i extreu les idees clau de la informació que has trobat. 3. Agafa la cartolina i fes-li dos doblecs. Agafa l’extrem esquerre i porta’l fins al centre. Repeteix el procés amb l’extrem dret. D’aquesta manera hauràs creat la tapa i la informació podrà quedar guardada a l’interior. 4. Crea les plantilles on hi anirà la informació cercada utilitzant retalls de papers blancs i de colors. També pots trobar-ne per Internet. 5. Decideix què escriuràs a les plantilles i com les distribuiràs per l’interior del teu lapbook. Fes servir els retoladors i els llapis de colors. 6. Enganxa els aparats que has creat amb la cola de barra. 7. Escriu el títol a la portada. 8. Ja pots acabar de decorar el teu lapbook amb imatges, altres materials, etc.
Et recomano fer els teus lapbooks per aprendre sobre un tema que t’interessi. 5
EL RACÓ DE LES MANUALITATS Pot de la calma Material: • Pot transparent • Purpurina de diferents colors • Colorant Material opcional: • Gomets • Retoladors de diferents colors Passos: 1. Omple el pot d’aigua fins dalt. 2. Fica el colorant, es recomana que sigui de colors fluixos. 3. Fica-li purpurina de colors. 4. Tapa el pot. Et recomano aquest pas perquè quedi millor el resultat. Enganxa gomets al pot de manera que no quedin molt junts, amb retolador escriu el teu nom a la tapa de manera que quedi decorada.
6
ENTREVISTES Entrevista a Jonathan Soriano L’entrevista d’aquest any la farem a un jugador de futbol que se’l coneix amb els noms de “ El Barón Rojo ”, “ El Crack”, “El Cojo ” i “ El Mozart del Futbol ”, però el seu nom de veritat és Jonathan Soriano Casas. Va néixer a El Pont de Vilomara el 24 de setembre de 1985. A quina edat vas començar a jugar a futbol? Jo tindria uns 7-8 anys. Vaig començar al Gim. Manresa Per què vas decidir jugar al futbol? -M’agradava molt el futbol i sempre que podia sortia al carrer amb els amics per jugar. Quina ha estat la teva pitjor etapa futbolística de la teva vida? Al futbol no sempre és tot bo. També hi ha moments dolents. Potser la pitjor etapa va ser quan vaig sortir del RCD Espanyol cap Albacete i després vaig estar un mes sense equip fins que vaig fitxar per el FC Barcelona. I la més bona? De bones n’hi ha moltes. Debut a Primera Divisió i canvi de Copa del Rei amb el RCDE, debut amb el FC Barcelona a la Copa del Rei, Ascens a Segona Divisió amb el FC Barcelona B, Campió de Lliga i Copa a Àustria, i a nivell individual doncs ,Premis de màxims golejadors, Millor jugador, nominacions per la UEFA… Potser en aquesta resposta m’he esplaiat una mica, però els moments macos sempre es recorden més que els dolents… Quin és el club que et sents més orgullós d’haver estat? De tots he après alguna cosa i en tinc bones experiències , he crescut al RCDE, vaig estar cedit a l’Almeria i Ejido, 6 mesos a l’Albacete, 2,5 anys al Barça B i porto 5 al RedBull. No em puc quedar amb un. Què et motiva per marcar tants gols? Com a davanter que sóc, tinc una mica l’obligació de fer gols, ja no només per mi, sinó per ajudar a l´equip 7
Et va ser dur haver d’anar a Àustria? Va ser dur prendre la decisió. Era sortir de casa i deixar-ho tot. Per què vas decidir anar a Àustria? Vaig creure en el projecte que hi havia, era un club amb futur i van confiar molt en mi. D’on van sortir tots aquests sobrenoms que t’han posat durant la teva carrera? De la premsa d´aquí Àustria. Una vegada vaig guanyar fent gols i superant rècords, doncs van començar a posar-me sobrenoms. Què és el que t’agrada més del futbol? El que me m´agrada del futbol és que puc fer feliç a molta gent només fent el que més m’agrada. El futbol era el meu somni i no només em dedico a això, sinó que a sobre, puc fer feliç als altres… I menys? Veure violència, el futbol és per gaudir, per passar-ho bé. Veure que hi ha gent que dona problemes és el que menys m´agrada perquè el perjudicat és el futbol.
8
ENTREVISTES Entrevista a l’alcalde del Pont de Vilomara. En Cecilio Rodríguez Martín és, des de fa deu anys, l’alcalde del Pont de Vilomara i Rocafort. El vilomarenc té 43 anys . A banda de l’alcaldia del poble, en Cecilio ha estat en altres entitats del poble com: ràdio Vilomara , CF Vilomara (on va jugar i va formar part de la junta), etc. El seu partit és el PSC-CP, què és el CP? Candidatura de Progrés. De petit havia pensat en ser alcalde? No, havia pensat ser enginyer de mines.
Arribarà la fibra òptica? Estem treballant perquè arribi, però tenim dificultats més grans que en altres llocs perquè així sigui, ja que la fibra òptica passa per mitjà de les vies del tren o per les autopistes i, aquí, no passa ni el tren ni hi ha autopistes. Estem intentant mirar com la podem fer arribar. És complicat ser alcalde? Suposo que com tot, a estones sí, i a estones és més fàcil. Li agrada el seu poble? Si m’agrada? M’ encanta. Com va arribar a ser alcalde? Doncs primer era regidor, i a l’ any 2007 l’ alcalde que hi havia va morir en un accident i es va haver de triar un alcalde entre els regidors que quedàvem. Al nostre grup que teníem majoria vam decidir que fos jo. Fas vida al Pont de Vilomara? Sí. Té pensades millores per el poble? Pensades millores? Cada dia.
9
Què el va inspirar a ser alcalde? Jo crec que la situació m’hi va portar. Jo havia estat a moltes entitats del poble. A la política municipal al final hi acabes arribant si estàs implicat en el poble. Vaig ser un dels fundadors del grup Joventut «grup Tarambana», vaig estar a la ràdio fent un programa com a cap de programació a ràdio Vilomara i havia jugat a futbol i havia estat a la directiva. I hi va haver un dia que estava en un partit i em van dir si volia formar part de l’ ajuntament. Vaig començar com a regidor i per circumstàncies va arribar el moment en que vaig ser alcalde. Es tornarà a presentar a l’alcaldia? Per què? Això és una cosa que no només depèn de mi, també depèn dels militants del PSC. A dia d’avui encara no puc dir què passarà. Què és el que més li agrada de ser alcalde? Veure que pots ajudar a gent, a veïns teus que poden tenir problemes o passar dificultats, i aconseguir equipaments i serveis que quedaran al nostre poble per sempre. Què va estudiar? Enginyeria química industrial. Ha tingut alguna dificultat en el seu mandat? Moltes, la crisi econòmica la primera. Havia tingut algun familiar a l’alcaldia de poble? El meu pare va ser el primer alcalde democràtic. Com va ser la seva experiència a ràdio Vilomara i al CF Vilomara? Doncs a ràdio Vilomara vaig estar 10 anys fent un programa que es deia «Una hora de rock» els divendres a la nit, i vaig ser cap de programació. Al CF Vilomara vaig jugar fins els 24-25 anys, quasi tota la vida . Fins que em vaig posar a estudiar; jugava de defensa.
Per finalitzar l’entrevista voldríem agrair al senyor Cecilio Rodríguez la seva col ·laboració. 10
Per llepar-se els dits Una recepta de Pollastre al Curri
INGREDIENTS: -Pit de pollastre -Oli d’Oliva -Sal -Espècies: Ceba en pols, all en pols i curri -Soja : -Arròs Basmati
ELABORACIÓ: 1- Es fileteja el pit o es talla a tires, és igual. 2- En un bol es posa un bon raig d’oli, la sal, la ceba, l’all, el curri i la soja. 3- S’hi afegeix el pit i es barreja bé. 4- Es deixa macerar com a mínim mitja hora (com més temps millor). 5- Es posa la planxa a escalfar i quan està ben calenta es va fregint el pollastre. 6- Es bull arròs basmati durant 20 minuts. 7- El pollastre s’acompanya amb un timbal d’arròs.
11
I DE POSTRES... BROWNIE COOKIES DE XOCOLATA
ELABORACIÓ: INGREDIENTS:
1. Escalfem el forn a 190ºC. 2. En un bol barregem la farina, el cacau en pols, el llevat i la sal. Ho reservem. 3. En un altre bol batem els ous i el sucre fins aconseguir que la massa dobli el seu volum i quedi molt esponjosa.
-150 g de xocolata fondant -30 g de mantega -20 g de cacau en pols -35 g de farina -1 pessic de sal -4 g de llevat
4. Desfem la xocolata amb la mantega al bany maria i ho barregem fins que ens quedi una barreja homogènia. 5. Afegim la xocolata al bol on hem batut els ous amb el sucre i ho integrem poc a poc amb moviments de baix cap a dalt. Tot seguit afegim la farina de la mateixa manera. Per últim, afegim les perletes de xocolata i barregem lleugerament perquè quedin repartides. 6. Omplim una mànega pastissera (també podem fer-ho directament amb una cullereta de postres) i anem fent petites rodones sobre una làmina de silicona o paper de forn, separades de 2-3 cm entre sí.
-150 g de sucre
7. Un cop fetes les rodones, les posem al forn durant 8 minuts aproximadament.
-Mitja cullerada de cafè soluble
8. Ara ja només quedar deixar-les refredar.
-2 ous -100g de perletes de xocolata
12
EL REPORTATGE REFUGI EL TUC La història El refugi el Tuc es va crear al febrer del 2013 i la seva directora n’és la Susana Garcia. És un lloc on cuiden gossos abandonats del Pont de Vilomara i Rocafort. Abans de ser creat, a la seva directora no li agradava veure gossos abandonats al municipi, llavors ella portava els gossos i gats abandonats al veterinari i els donava beure, menjar, etc. Fins que un dia va decidir crear un refugi de gossos i gats, però el de gats no va ser possible degut al cost econòmic. Aquest refugi està situat al Raval de Ca l’Embatat (Roviralta). La seva funció principal és recollir els gossos i donar-los un lloc on puguin viure fins que algú els adopti. Es un espai on disposen d’aigua automàtica, menjar i espai on jugar i passejar. Quan encara no estava construït el refugi Tuc, hi havien quadres de cavalls, eren del senyor Camil Bonjorn Prat. La idea la van tenir un grup d’amics, aquest mateix grup tenien com a hobby anar al refugi de Manresa l'Aixopluc, i com que tenien tant temps lliure, van decidir formar una protectora al Pont de Vilomara, ja que no n’hi havia. Van haver-hi bastants casos que la policia municipal havia trobat gossos abandonats, llavors al adonar-se que passava això van tenir més iniciativa de muntar-ho. Organització i funcionament del refugi Al refugi el TUC els seus treballadors es diferencien segons quatre càrrecs: La directora: directora: és és l’encarregada l’encarregada que que tot estigui bé i que hi hagi bon ambient. La és la la La suplent: és persona que persona que sempre cuida cuida els els sempre animals. Els Els dona dona elel animals. menjar, elel beure beure ii menjar, està sempre sempre al al està refugi per vigilar els gossos.
Dos ajudants: ajudants: Són Són un un noi noi ii Dos una noia noia encarregats encarregats de una netejar elel dipòsit. dipòsit. AA més, més, un un netejar s’encarrega de de mantenir les s’encarrega gàbies netes, netes, mentre que gàbies l’altre poda poda els els arbres arbres que que hi hi l’altre ha, ja ja que que elel refugi refugi es troba en ha, terreny muntanyós. muntanyós. terreny 13
Aquí elel nombre nombre Els voluntaris: Aquí varia segons la necessitat i la participació de la gent. Tothom que vulgui pot ser voluntari pagant tant sols cinc euros al mes. La funció d’aquest càrrec és passejar els gossos del refugi, és a dir, oferir-los un moment d’esbarjo i companyia.
D’altra banda, el refugi disposa de diversos espais. En total hi ha tretze habitacions, un pati i amplis espais de bosc on el gossos poden gaudir jugant, corrent lliurament i relacionant-se amb altres. Aquestes habitacions són grans perquè els gossos tinguin el seu espai. Cal destacar que les gàbies dels gossos són amples i això fa possible que no s’atabalin. El bosc està envoltat de tanques perquè els animals no s’escapin del recinte.
El pati
Una de les habitacions
Les caneres
Què podem fer per ajudar als refugis? Normalment els refugis tenen pocs diners, si vols ajudar pots informar-te del menjar que compren, l'aigua, joguines.... MATERIAL: Tot allò que ens pugueu portar pel dia a dia dels nostres refugis ens és essencial per donar una bona qualitat de vida als animals que acollim; com ara pinso, medicaments, material de neteja o d'oficina, accessoris pels animals... Setmanalment fem recollides de pinso i material de neteja. Quan és necessari fem crides concretes des de les nostres xarxes socials, però sempre necessitem: • • • •
Pinso (per gat, per gos, gastrointestinal, per cadell...) Medicaments (pregunta'ns quins en concret) Material de neteja (escombres, lleixiu, detergents...) Complements (collars, mantes, casetes, «transportins», joguines...)
PADRINS:Si no pots adoptar un animal, una manera d'ajudar-los és apadrinant un animal de la campanya dels que ningú veu. Els animals de la campanya dels que ningú veu són tots aquells que fa més de quatre mesos que viuen als nostres centres i els que ho tenen més difícil per ser adoptats, com ara els més vells, els menys agraciats físicament, els que pateixen malalties o els que presenten algun problema de comportament. Per ser un padrí d'animals pots omplir un formulari o bé pots enviar un correu. 14
CAMINADES:Si vols ajudar al refugi del Tuc el que pots fer és anar a les caminades. La caminada es pot fer amb el vostre gos o traient a caminar a un dels gossos del nostre refugi, que us estaran molt agraïts. Es demana una aportació de 6 € per adult. Per ajudar al refugi comprar menjar, aigua... Què cal fer si volem adoptar un gos? Si volem adoptar un gos al refugi el TUC… • Hem de ser majors d’edat. En cas que no tinguem l’edat necessària cal que anem acompanyats dels pares per firmar i entre tots escollir el gos. • Cal tenir en comte que com més joves és el gos, més diners costa. És molt important escollir el gos segons les circumstàncies en les que ens trobem, per exemple: si vivim en un pis petit, etc. • L’adopció no és l’única opció. L'apadrinament consisteix en oferir una aportació voluntària per contribuir a que els animals tinguin una bona qualitat de vida, i que no els falti l'imprescindible mentre viuen al refugi. • Adoptar un gos val 200€, però un gos més vell val 100€. Els cadells els hauràs de portar quan tinguin 3 mesos per posar-los el xip, posar-los la vacuna de la leishmaniosi i per castrar-los. Tot i això, prenguis la decisió que prenguis, has de tenir molt clar que cap animal et demana que l'adoptis, ets tu qui pren la decisió lliurement; si trenques el teu compromís d'adopció seràs tu l'únic responsable. Què cal fer si ens trobem un gos al carrer? L’ abandonament d’animals és una moda que algunes de les persones que hi ha en aquest món, estan intentant combatre amb gosseres o refugis, però en aquests llocs no hi caben tants animals com creiem. És molt bonic regalar el típic cadellet per Nadal, però la gent no és conscient de que aquest cadellet, creix i es converteix en adult, i per algunes persones deixa de ser aquesta mascota tan graciosa i entranyable; llavors és quan es produeix un dels motius de l’abandonament. Arriba l’estiu, la gent se’n va de vacances i es pregunten on deixar les seves mascotes i sense voler pensar en solucions, el més fàcil és l’abandonament. Tot això i molt més recau sobre les espatlles de les gosseres i els refugis. 15
Els passos a seguir si ens trobem un gos al carrer són els següents: • Hem de lligar el gos amb una corretja o bé ficar- lo dins d’una gàbia però amb precaució perquè l’animal es pot sentir amenaçat. • Hem de mirar si el gos està mal ferit o si té alguna medalla on hi hagi alguna adreça del propietari. • Com alternativa pots fer- li fotografies per poder compartir-les en les Xarxes Socials fent coneixedors del cas a les associacions d’animals i a les autoritats. • Tot seguit hem de portar el gos al veterinari per veure si té xip, en cas que no en tingui, hem d’avisar a les autoritats perquè s’encarreguin de venir a buscar-lo per portar-lo a la gossera o al refugi. RAONS PER L’ABANDONAMENT 115% per comportament
RAONS PER ADOPTAR
Solució: Portarlo a un
1Per tenir un company
professional.
d’aventures: Això pot ajudar als
215% per camades no
nens amb la seva creativitat i si no
desitjades
tenen germans tindran algú amb
Solució: Esterilitzarlos.
qui jugar.
312% factors econòmics Solució: Informarte abans de
2 Per fer exercici: Els gossos són
comprarlo.
molt actius i necessiten moure’s
410% per fi de temporada de
això ajudarà al propietari a
caça.
mantindre la condició física.
Solució: Tractarlos com un ésser viu no com una eina de treball
3 Per animarte quan estiguis trist:
59% per canvi de domicili
Gràcies als gossos alguna gent ha
Solució: Buscar un altre domicili
suportat algunes depressions ja que
on els acceptin.
quan li parles sembla entendre’t.
639% per raó desconeguda 4 Per distreure’t: Són molt bons
Solució:?
companys de jocs i t’entretindran tant siguin petits com grans.
16
L’abandonament en xifres Actualment s’abandonen molts animals per tot el món. A Espanya es van abandonar més de 137.000 animals a l’any 2015. En aquest gràfic podem veure l’evolució dels animals que s’han abandonat al llarg dels anys. El 20% d’animals es retornen El 44% són adoptats, El 10% són sacrificats El 14% romanen al carrer El 12% els passen altres coses.
A continuació podem veure un gràfic sobre l’abandonament de gats i gossos per comunitats autònomes l’any 2016. Quants animals s’abandonen a les comunitats autònomes?
17
Animals per adoptar al refugi Pluto 8 anys. És un gos molt Sira 4 anys. Fa bastant temps Hachy 4 o 5 anys. Has de tenir afectuós i li agrada estar amb que està allà (quasi des de que molta confiança, per tothom(gossos i persones) el van obrir), és un gos que ha acariciar-lo. de tenir un espai per córrer.
DA TA P O AD
Tarzan 10 anys és el més vell, no és pot relacionar amb cap gos.
Guille té 10 anys i és molt nerviós però és molt bon gos.
Duque 2 anys té molta habilitat i energia,es molt simpàtic i afectuós.
Simba 5 anys. És un gos que es molt tranquil.
Luna 8 anys. Sempre està amb la Canela (té 7 anys). Són molt simpàtiques.
Un cas real: Serena Serena va néixer el 14 de febrer juntament amb la seva germana, Nadia. Aquestes dues gossetes, es van trobar a la carretera que fa el trajecte de El Pont de Vilomara fins a Sant Vicenç de Castellet en una caixa. Les van agafar i les van portar al refugi del Tuc amb només 4 mesos de vida. Quant van arribar, ràpidament els hi van donar de menjar, tenien molta gana. No estaven en males condicions. Les van banyar, van mirar si tenien paràsits i si estaven ben cuidades. Van penjar fotos d’elles a ``Facebook´´ a veure si alguna família s’interessava. Núria i Víctor van adoptar a la Nadia, amb lo qual Serena és va quedar sola. Una família van decidir deixar el seu gos allà durant les seves vacances. I el seu gos i la Serena es van fer inseparables, així que la Susana, la cuidadora, va prendre la decisió de ficar-los a la mateixa ``gàbia´´, perquè sinó ploraven. Quan la família va anar a buscar el seu gos van prendre una decisió, que seria un membre més de la casa. Van fer adopció el mateix dia. 18
Entrevista a l’Anna L’Anna és una treballadora del refugi del TUC, li agrada molt jugar amb animals i cuidar-los. Avui ens acompanyarà en aquesta entrevista. 1-Per què vas decidir obrir aquest refugi? Principalment perquè m’agraden els animals, bé també vaig ser voluntària en altres refugis. 2- Quin any es va fundar aquest refugi? L’any 2014 3- Has adoptat algun animal? No, em sembla que tots són trobats del carrer. 4- Què opines sobre abandonar animals? Que hauria d’estar més penalitzat. 5- Teniu, a part del refugi el Tuc del Pont de Vilomara i Rocafort algun altre refugi? No. 6- Quanta gent hi treballa actualment? Jo, la directora i un home de l’ajuntament. 7- D’on va sortir el nom de TUC? Per què? A la directora li agrada caminar per les muntanyes, i em sembla que TUC és el nom d’una muntanya. 8- Teniu altres animals a part de gossos? No, tenim l’espai però no serien les instal·lacions adequades per a altres animals . 9- La gent pot venir a passejar als gossos? Si, quan vulguin dins de l’horari. AGRAÏMENTS Voldríem agrair a l’Anna que ens deixés fer aquesta entrevista on hem après moltes coses sobre el refugi de El Pont de Vilomara i Rocafort. També volem agrair l’atenció rebuda per tot l’equip a tots els grups d’alumnes de sisè que hem assistit al refugi, als quals ens han facilitat tota la informació necessària per elaborar aquest reportatge. MOLTES GRACIES!!!!
19
CLASSES CURS 16-17 Aquest curs els alumnes de l’escola Pompeu Fabra ens hem endinsat en un nou projecte anomenat «Muntanyes de Catalunya». Per aquest motiu, des dels més petitons fins als més grans, hem escollit el nom de la classe fent referència a la temàtica principal.
EDUCACIÓ INFANTIL P3
AGULLA EL GEGANT ENCANTAT AGULLA CAVALL BERNAT P4 A
P4 B
AGULLA EL LLORO
AGULLA MOMIETA P5 A
P5 B
AGULLA EL PINGÜÍ 20
CICLE INICIAL PUIGMAL 1R B
1R A
MONTCAU
TOSSA D’ALP 2N B
2N A
MATAGALLS
CICLE MITJÀ VULTURÓ 3R A
3R B
CANIGÓ 21
PEDRAFORCA 4T A
4T B
PIC DE LA ROCA ENTREVESSADA
CICLE SUPERIOR BESIBERRI 5È A
5È B
TIBIDABO PICA D’ESTATS 6È A
6È B
EL MONT CARO
22
CARAMELLES El Pont de Vilomara balla a ritme de Caramelles L’escola Pompeu Fabra surt al carrer a recuperar la festa tradicional Els crits i les rialles dels alumnes comencen a lliscar per l’escola Pompeu Fabra. Les nou del matí, però tothom ben despert. Es respira un ambient fresc i primaveral. Barretines, espardenyes, bruses blanques, faldilles ruixades de flors, faixes vermelles i llacets. Els alumnes i els mestres de l’escola del Pont de Vilomara i Rocafort tenen present que avui afronten el repte de recuperar una tradició perduda al poble: Les Caramelles. “Me’n vaig adonar que quan explicava als alumnes la tradició de les Caramelles no sabien a què em referia i d’aquí va sorgir la proposta”, afirma Marina Casellas, mestra de música. L’escola té un pes important dins del poble i sovint ha d’assumir el paper d’impulsar les festes tradicionals, com per exemple, la festa de St. Jordi. “Es tracta que els nens coneguin les tradicions de Catalunya i que el poble recordi que fa una generació s’havien celebrat les Caramelles”, sosté Montse Puig, directora de l’escola. Una filera d’alumnes surt de l’escola amb nervis i somriures. Arriben a la plaça Major i la gent es disposa en una rotllana. Els alumnes canten una cançó en honor a la primavera mentre sonen les campanes de l’església. En el seu origen, les Caramelles eren una referència a la resurrecció de la naturalesa. Cada curs es dirigeix per ordre al centre de la plaça per tal de realitzar la seva dansa enmig d’un sol esclatant i uns arbres que comencen a florir. Diversos pares i mares han vingut vestits per l’ocasió, i també gaudiran d’uns minuts de dansa. “La plaça està plena, és un gran esforç per part de l’escola”, remarca Cecilio Rodríguez, l’alcalde del poble. “Cal que siguin les entitats les que empenyin a l’Ajuntament a col·laborar en incentivar les Caramelles”. L’alcalde expressa que per tal que les coses funcionin, cal tenir primer el recolzament de la gent al darrere. Un grup d’alumnes de sisè curs conversen sobre les Caramelles. Un diu que el principi les trobava ben avorrides, però que ara ha descobert que li comencen a agradar. La cohesió que provoca ballar tots junts és el que més els agrada, però sobretot, estar a l’aire lliure, cosa que comenten que no fan massa sovint. El següent punt és la plaça de l’Ajuntament. Tothom torna a cantar la cançó amb alegria mentre els acompanya “Abanda”, la banda de música de l’escola. Victòria Rives, tutora de la Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE), va impulsar aquest projecte amb l’objectiu d’endinsar els seus alumnes en el món de la música. “La música els fa créixer”, sosté Victòria. De fet, Montse Puig explica que fa temps que proposen a l’Ajuntament la creació d’una escola de música al poble i que la banda de l’escola resulta ser una primera llavor. L’última parada és l’escola, i alumnes, pares i mestres tornen a ballar. Puig remarca la importància de la relació entre les famílies i el centre. Sovint, la música i la dansa faciliten aquesta cohesió. Tot i que, tal i com explica Marina Casellas: “La música i la dansa no tenen sempre el protagonisme d’avui”. Laura Serrat Casamitjana Estudiant de Periodisme 23
PUBLICITAT
Pau Casals, 5 Tel. 629 93 80 07 EL PONT DE VILOMARA
Barcelona, 32 – Tel. 938317526 EL PONT DE VILOMARA
Mestre Saura, 21 Tel. 938317046 EL PONT DE VILOMARA
Avinguda Constitució, 95 Tel. 93 831 72 79 EL PONT DE VILOMARA
24
Carrer Jesús, 15, baixos Tel. 620 416 608 El Pont de Vilomara
ENTRETENIMENTS Busca en aquesta sopa de lletres els noms de les classes de l’escola.
1:Agulla El Gegant Encantat 2:EL lloro (agulla) 3:Cavall Bernat (agulla) 4:El Pingüí (agulla) 5:Momieta (agulla) 6:Puigmal 7:Montcau 8:Tossa d'Alp 9:Matagalls
10:Canigó 11:Vulturó 12:Pic de la roca entravessada 13:Pedraforca 14: Tibidabo 15:Besiberri 16:El Mont Caro 17:Pica d'Estats
25
ENTRETENIMENTS RESOL ELS JEROGLÍFICS QUÈ MENGES?
QUINA ASSIGNATURA FAS?
A
B
C
Ç
D
E
F
G
H
I
J
K
L
M
N
O
P
Q
V
W
X
Y
Z
R S T U QUÈ SONA MOLT BÉ A L’ESCOLA?
Respostes: «Un plàtan» / «Català» / «The Band Abanda» TROBA LES 10 DIFERÈNCIES
26
UNA MICA D’HUMOR PER ACABAR....
I amb això ens acomiadem! Aquesta serà sempre la nostra escola!!!