La Finestr@ Sant Jordi 2011

abril de 2011

ESCOLA SANT PAU

LA FINESTR@

Número 33 | ESCOLA SANT PAU

Editorial Tornem-hi!

Amb el desig d’informar-vos de tot el que passa a l’escola, de mantenir oberta una FINESTR@ a totes les vostres llars, ja teniu les vostres pantalles la nostra revista d’abril.

Enguany, capricis del calendari, la

Diada de Sant Jordi

coincideix amb la Setmana Santa i no serà possible lluïr pels carrers de la vila els treballs fets per l’alumnat.

La nostra finestra intentarà, doncs, fer-vos-els a mans digitalment amb el desig que durant la diada sigueu capaços d’escollir “el vostre llibre” ja que estem segurs que n´hi ha un per a tothom.

Tornem a insistir-vos que la continuïtat de la FINESTR@ només serà possible amb la vostra col.laboració, només serà realitat si, junts, som capaços de fer-la de tothom, si ens feu arribar suggeriments i recomanacions, si ens faciliteu articles …

Podeu col.laborar des de: la bústia de l´escola el correu electrònic (a8027225@xtec.cat)

LA FINESTRA

Sant Jordi, màrtir d'una llegenda Les versions sobre la llegenda de sant Jordi, la princesa i el drac són molt nombroses, es poden distingir però tres tipus: les antigues, les romàntiques i les modernes.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.

Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada.

3

LA FINESTRA Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre.

El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.

Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.

Text del Costumari Català de Joan Amades.

4

LA FINESTRA

Llegenda i tradició La llegenda de Sant Jordi i el drac Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, va negar-se a perseguir els cristians i per aquest motiu va ser ser martiritzat i decapitat. De seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.

La gesta de Sant Jordi i el drac va fer-se popular a tot Europa cap al segle IX sota el nom de 'Llegenda àuria' i va ser recollida per l'arquebisbe de Génova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, l'any 1264, en el llibre 'Legenda sanctorum'. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.

La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s'escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l'aparició d'un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roser de flors vermelles.

Aquesta mateixa llegenda, amb lleugeres variacions, es repeteix en les tradicions populars d'Anglaterra, Portugal o Grècia.

5

LA FINESTRA

Espai d’Història Can Villar de Grau

És una masia amb teulada a dues aigües i orientada a llevant.

La masia de Can Villar de Grau es troba situada al cantó de ponent de la població i a primera línia de mar.

A la façana, amb portal de mig punt dovellat amb grans carreus , retallat en rectangle amb posterioritat, conserva una finestra gòtica d'arc conopial, amb traceria calada i dos caps esculpits d'home i dona a les mènsules.

Probablement, era un punt de parada obligada per a molts viatgers que, en arribar a Sant Pol, no podien creuar la riera a causa de les rierades que es succeïen amb freqüència.

6

LA FINESTRA A l’esquerra del portal, en molt mal estat, hi ha un rellotge de sol.

L’estructura interior, ens mostra una planta molt irregular fruit de les múltiples modificacions que ha sofert al llarg de la seva història.

Fins a principis del segle XX existí una frase popular a Sant Pol que deia:

“Ets més valent que en Villar de Grau”

7

LA FINESTRA

Espai dels pares i mares

Segurs !

Per tal de fer efectiu l’accés segur a l’escola, us demanem  Utilitzeu, de forma prioritària, l’aparcament del poliesportiu Es troba a poca distància del centre i permet l’accés segur des del nou pas de vianants habilitat en el pont (en el qual es sol.licitarà la col.locació de mesures complementàries de seguretat – llum, semàfor, vamps ...)  Resta prohibit i es sancionable l’estacionament o parada al capdamunt de la rampa.Les maniobres de sortida col·lapsen la carretera i dificulten la visió dels conductors.  En cas que utilitzeu l’aparcament de l´Hort de la Sole, extremeu les precaucions i eviteu les maniobres marxa enrere ja que és un lloc habitual de pas de molts infants.  La rampa d´accés de l´autocar no és el lloc adequat per anar amb patinets, bicicletes ... Recordeu la necessitat, per a evitar accidents, de fer ús del casc i les corresponents proteccions.

Només amb la col.laboració de tothom Garantirem la seguretat dels vostres fills/es Promourem hàbits saludables com caminar.

Pacificarem la circulació als voltants del centre.

Aconseguirem un Sant Pol més segur

Comptem amb tu!

8

LA FINESTRA

Espai dels jocs i passsatemps Els nois I les noies de cinquè ens fan arribar una bona colla de problemes visuals. T’hi atreveixes?

9

LA FINESTRA

10

LA FINESTRA

11

LA FINESTRA

12

LA FINESTRA

Passar-ho bé!

Us recomanem …

Las barbaridades de Bárbara Autora: Rosa Montero Editorial: Alfaguara Este libro es el primero de la serie que protagoniza Bárbara, una niña de hoy, simpática y despierta, que vive aventuras desternillantes. Este genial personaje encontrará motivos para hacernos reír... y pensar. ¿POR QUÈ LO RECOMENDAMOS? Lo recomendamos, porque es una historia muy divertida. Es ideal para las personas a las que les guste el humor, reírse estrepitosamente durante la lectura y los capítulos cortos.

6è de Primària Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué

La col·lecció es compon majoritàriament d'objectes relacionats amb la ciència i la tècnica, especialment vinculats a la fabricació de gèneres de punt i d'objectes artístics. També hi ha elements d'arts decoratives i materials arqueològics, fruit de les excavacions a la vil·la romana del municipi. Actualment supera els quinze mil objectes. Escoles Pies, 36 08370 Calella 93 769 51 02 Gaudeix amb tota seguretat fent el mico L’activitat consisteix bàsicament en recorreguts en alçada, de dificultat progressiva però a l’abast de tots els participants.

L’activitat és a l’aire lliure i amb total contacte amb la natura.

Disposen de 6 circuits per a nens a partir de 3 anys i adults de totes les edats. Can Jalpí. Arenys de Munt

Una passejada per les quatre torres de defensa contra la pirateria (Sant Pau, Sant Jaume, Torre Martina i Torre de la Murtra o del Molí)

13

LA FINESTRA

Espai d’escriptura

14

LA FINESTRA

15

LA FINESTRA

TEXTO ARGUMENTATIVO SOBRE EL CINE EN NUESTRO TIEMPO DE OCIO Ir al cine, creemos que es una actividad muy lúdica e interesante que tiene muchas ventajas, pero, como todo, también hay inconvenientes.

Divertido, porque la película la puedes ver con muchos amigos; interesante, porque siempre aprendes alguna cosa; diferente, porque se ve en una pantalla grande y hay actualidad, pues las películas siempre son nuevas y la publicidad también.

Pero, al mismo tiempo, tiene algunos inconvenientes, como por ejemplo, que hay gente que puede molestar a lo largo de la película, que tienes que pagar entrada y que a veces es bastante caro, también es posible que las cabezas de los demás te tapen la pantalla y no puedas ver la película con claridad.

La conclusión que podemos sacar es que ir al cine tiene ventajas e inconvenientes pero estos, no superan las ventajas, por tanto, recomendamos disfrutar del cine en el tiempo de ocio .

6º de Primaria

16

LA FINESTRA

17

LA FINESTRA

18

LA FINESTRA

19

LA FINESTRA

20

LA FINESTRA

21

LA FINESTRA

22

LA FINESTRA

Primer de Primària

23

LA FINESTRA

24

LA FINESTRA

Setmana de la Ciència a Cicle Mitjà

25

LA FINESTRA

26

LA FINESTRA

27

LA FINESTRA Comics de cinquè

Apadrinament lector entre 2n i 5è

28

LA FINESTRA

i entre 6è i 3r

29

LA FINESTRA

30

LA FINESTRA

Els cuiners i cuineres de P3 ens han fet arribar la seva recepta de …

PINXOS DE FRUITA

INGREDIENTS:  

FRUITA VARIADA: PLÀTAN, MADUIXES I POMA. XOCOLATA DESFETA  PINXO ( PAL DE FUSTA LLARG )

ELABORACIÓ: 1.- RENTAR LA FRUITA, PELAR-LA I TALLAR-LA A DAUS O RODANXES. 2.- POSAR-LA EN PINXOS DE FUSTA, INTERCALANT-LA PERQUÈ TINGUI DIFERENTS COLORS. 3.- POSAR ELS PINXOS AL PLAT INDIVIDUAL I SUCAR LA FRUITA A LA XOCOLATA DESFETA.

31

LA FINESTRA

Espai dels artistes

32

LA FINESTRA

33

LA FINESTRA

34

LA FINESTRA

35

LA FINESTRA

36

Espai de notícies

Ha passat!

Hem menjat fruita totes les setmanes.

Ens ha visitat la Vella Quaresma

A Cicle Mitjà hem celebrat la “Setmana de la Ciència”

Hem celebrat el dia d’Itàlia

LA FINESTRA

38

LA FINESTRA

A Cicle Superior hem començat l’activitat “ARTPILLERES”

A Cicle Inicial hem treballat l’hort

A Cicle Inicial coneixem el sistema decimal.

La Vella Quaresma ens ha visitat a Educació Infantil i Cicle Inicial.

Hem fet presentacions, escrits, treballs

39

LA FINESTRA

Espai verd Taïca: Un espai de reflexió i creació Durant el mes de març vàrem tenir l’oportunitat de presentar l’activitat al Primer Fòrum de la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC)

Objectius de l’activitat -

Expressar-se en llibertat a través de les diferents possibilitats que ens ofereix el cos, els elements de l’entorn proper i els elements plàstics.

Ser capaç de dur a terme amb l’ajut si cal, dels altres i de l’adult, petits projectes personals o de grup.

Fomentar l’autonomia.

Potenciar la creativitat a través de materials quotidians i plàstics.

Incentivar el reciclatge i la reutilització.

Valorar la creació d’un ambient de llibertat pactada, calma, diàleg i respecte per les aportacions i produccions pròpies i dels altres.

Tipus d’activitat -

A TAICA hi ha tres tipus d’activitats diferenciades que segueixen la següent seqüència: Acolliment: Activitat inicial corporal Projecte: Activitat de creació Recapitul·lació i recollida: posada en comú i valoració

40

LA FINESTRA

Espai d’entrevista Hem parlat amb …

ESTHER PUJOL I SERRA 1-Qui de la teva família era pescador?

Tots, el besavi, l’avi i el pare. De l’altra banda eren pescadors però no tenien barca pròpia.

2-Amb qui anaves a pescar?

Anava a pescar quan volia, no era la meva feina, hi anava amb el meu pare.

3-Què t’atreia del món de la pesca?

Tot era bonic, sobretot el mar, i encara ho segueix sent.

4-Amb quina barca anaves?

Abans els pescadors tenien tres barques, la de passeig, la de pescar i una altra. Jo anava amb les tres.

5-Com es deien?

La de pescar i la que era més grossa era l’ Ester i les altres es deien Jaume i Pepeta.

6-Quin tipus de pesca feien?

Arrossegament, potera (fan servir una sèpia femella perquè s’hi enganxin els mascles i així successivament), canyissat, malles grosses, sardinals, xarxes, sonsaires, nanses, teranyina que és el mateix que encerclament (dues barques amb llum que atrauen els peixos i quan els peixos venien els agafaven amb les xarxes, és com una trampa).

7-Com ha canviat la pesca a Sant Pol? Ara totes les barques són a Arenys. Quan van fer el port se’n van adonar que allà era més còmode que aquí, a Sant Pol era perillós.Abans fins i tot havíem trobat algun dofí i per la quaresma passaven balenes, ara ja no se’n veuen.

8-A quina hora s’aixecaven per anar pescar?

41

LA FINESTRA A les cinc del matí passava el sereno, amb el fanal, el gos i el bastó, i avisava del temps que feia i si podien sortir a pescar els patrons s’aixecaven.

9-Què en feieu dels peixos que pescaveu?

Una part la veníem al carrer a Sant Pol. 10-Amb quants anys vas començar a anar a pescar?

Vaig anar amb barca des de molt petita amb la meva germana.

11-Què t’ agradava més remandar o sortir a pescar?

Sortir a pescar era una diversió i remendar era la meva feina, són coses diferents.

12-Quins estris feies servir per remandar?

Un ganivet i unes agulles pel fil (el ganivet es gastava molt ràpid).

13-Quin és el peix que t’ agrada més?

El lluç, els rogers a la brasa i el peix petit.

14-Per què et coneixen com l’ Esther de Cal Negre?

A casa tots erem rossos i en el meu besavi li deien el negre per fer-li una gracieta, d’ aquí em ve el nom.

15-Alguna curiositat per explicar?

Una vegada a l’ arrossegament vam agafar un peix martell molt gros (sort que ja era mort), també vam trobar un tros d’un home italià mort.

16-Quina és la sensació d’ anar en una barca?

Molt maca perquè quan varaves la barca feia “zuuuu!”,era una sensació molt estranya però maca. Tot i que em marejava.

42

LA FINESTRA

I amb el pescador

Rafael Simon -Quants anys fa que et dediques a la pesca ?

Fa 62 anys -Quantes barques has tingut ?

7 barques -Quin tipus de pesca feies?

Palangre i sonso -Pescar és cosa de família?

Sí -Sempre t’has dedicat a pescar o a una altra cosa?

Sempre a pescar -Que fèieu amb el peix que agafàveu?

El veníem a la subhasta i també ens en quedàvem per menjar -Quantes persones treballaven a la barca?

2 persones -On amarràveu la barca?

A la platja de Sant Pol i després a Arenys -Pescàveu tot el dia?

No 43

LA FINESTRA -Quines diferéncies hi ha entre la pesca d’abans i la d’ara?

Que ara s’ha tornat molt moderna -Quina pesca t’agrada més, la d’ara o la d’abans? Per què?

La d’abans, perquè ho feies a mà i ara tot es fa amb màquines -A quina hora t’aixecaves quan anaves a pescar?

A les 6 del matí -Quin tipus de pesca t’agrada més? Per què?

Palangre perquè és mes bonic i s’agafaven peixos diferents.

Trobat a les Golfes 6è

44