La Finestr@

ESCOLA SANT PAU

LA FINESTR@

març 2013

Número 40 | ESCOLA SANT PAU

Editorial

Benvolgudes famílies, Com bé sabeu la lectura i l’escriptura són uns dels pilars més importants sobre els que es substenta el progrés educatiu dels vostres fills i filles.

Sense una lectura fluïda i comprensiva es fa difícil avançar a qualsevol àrea (a totes llegim i escrivim!)

Amb la intenció de millorar i de fer conscient el progrés, el Departament d’Ensenyament ha dissenyat una experiència sobre una nova manera de recollir els progressos, guardar-ne evidències, fer propostes de millora i establir la necessària col.laboració família-escola.

Aquesta experiència, anomenada portafolis, es posarà prova, entre d’altres centres escollits, en algunes classes del nostre centre.

Entenem que és un projecte interessant i creiem que val la pena fer-ne el pilotatge o prova que ens permeti valorar-ne la seva utilitat i dissenyar els canvis necessaris per a aplicar-lo a tot l’alumnat.

Per a fer-ho necessitem la vostra col.laboració en algunes de les actuacions que tenim previst dur a terme.

No us demanem més que el vostre compromís d’ajudar als vostres fills/es a completar el recull i l’esforç i col.laboració en algunes tasques.

LA FINESTRA

Què és un portafoli?

Un portafolis és una mena d’ àlbum, en aquest cas referit a la lectura, on anotem el que hem llegit, si ens ha agradat, com podem millorar, què llegim a casa, com hem avançat, quines són les nostres prefrències, d’on obtenim informació, quin temps dediquem a la lectura…

El portafolis o dossier d’aprenentatge és un dossier evolutiu que recull documents que descriuen i il·lustren l'itinerari, l'experiència i les competències de cada nen/a. És una potent eina educadora que contribueix a què l’aprenent esdevingui progressivament més hàbil i autònom. És una col·lecció de treballs (el conjunt té sentit i finalitat).

És una selecció de treballs.

Hi ha una reflexió.

Mostra el progrés i l’aprenentatge.

Permet compartir el que valora cada alumne/a, amb la visió dels adults que l’acompanyen.

3

LA FINESTRA

Espai d’Història La pirateria Una mica d´història

Els darrers temps de l´edat Mitjana la pirateria es converteix en un ofici relativament honorable que comporta la preparació de navegants com els qui més tard descobriran Amèrica.

Pirates catalans, castellans i genovesos dominen la Mediterrània.

Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, el poder turc s’escampa per tota la Mediterrània.

L’arribada de l’emperador Carles Vè, l’expansió americana, l’ampli domini espanyol a Europa i la necessitat de mantenir un imperi i un exèrcit gegantins, varen comportar que la Mediterrània es convertís en un autèntic caos.

A partir de la batalla naval de Brindisi, el 1616 en el Mediterrani només queden pobres mariners. La misèria en què vivien feia que assaltessin xàvecs, tartanes, llenys i petites embarcacions per gairebé res.

Diverses poblacions de la costa catalana i de les illes van patir violents atacs de corsaris que, sovint, procedien del nord d'Àfrica o de l'imperi turc.

Arudji i Kheyred Din, més coneguts com Barbarroja, varen saber capitalitzar un ampli moviment d’homes del mar desarrelats i apàtrides que instal.lats a la costa de berberia van capitanejar un moviment de pirateria que acabaria durant més de dos segles.

Un altre fenomen característic de l'etapa va ser el corsarisme. Els corsaris eren una mena de pirates, però que tenien el suport d'un estat, a qui concedien una part dels guanys. Els catalans, a vegades, van organitzar el seu propi cors que esdevingué un gran negoci durant la segona meitat del segle XVII. El costum, per part dels pirates musulmans, de fer captius d’entre la gent del lloc que assaltaven, permetia que després fossin rescatats pels seus familiars a canvi d’una gran suma de diners, sempre que poguessin pagar-la.

En la redempció dels captius i la satisfacció de l'import del rescat, hi van participar els ordes religiosos, les confraries i germandats o intermediaris privats.

Cap a 1800 va desaparèixer pràcticament la pirateria nordafricana, i es va acabar així una amenaça per al Maresme que havia durat aproximadament uns mil anys.

La pirateria al Maresme El Maresme, per la seva situació i per la seva riquesa, fou una de les zones que més patí el fenòmen de la pirateria.

Els atacs pirates es multiplicaven a la costa.

De vegades eren veritables flotes vingudes de l’imperi otomà, com en el cas de Dragut l’any 1545, però en la majoria d’ocasions no eren més que petits vaixells, anomenats en la terminologia de l’època llenys o fustes, que venien navegant des del nord d’Àfrica, que aleshores s’anomenava Barbaria.

4

LA FINESTRA L’atac pirata més famós que es dugué a terme contra el Maresme, fou el de Dragut a Pineda l’any 1545. Aquest almirall turc es presentà amb onze galeres, devastà la vila, saquejà i enderrocà l’església, matant i enduent-se com a esclaus molts vilatans, tal i com consta en la inscripció que encara es pot llegir en el llindar de l’església del poble.

Durant els segles XVII i XVIII es produeix a la comarca un fort creixement econòmic que, entre altres, tindrà com a conseqüència el desenvolupament dels ravals marítims dels pobles “de dalt”.

Una de les gestes més celebrades de l’època fou la protagonitzada pel mataroní Joan B. Balançó en derrotar amb el seu vaixell una nau algeriana davant Palamós, l’any 1757.

La memòria col.lectiva Un fenomen històric de tan llarga durada havia de deixar forçosament petjada en la consciència col·lectiva de la gent de la comarca.

En el llegendari maresmenc s’ han conservat algunes històries que ens parlen de pirates, assalts, segrestos i altres fets en relació amb el tema que ens ocupa.

Una de les més interessants s'esdevé a l'Alt Maresme amb la tradició de les almorratxes o morratxes, la dansa en la qual prenen part aquests càntirs de vidre, que el ballador ofrena a la balladora i que aquesta va trencant, segons alguns en record del menyspreu d'una formosa cristiana envers un àrab que la pretenia.

La petja arquitectònica Són molts els elements històrics que ens han restat d’aquests atacs.

En destacarem les anomenades torres de moros o torres de mar, que cal entendre en un context de població més o menys disseminada, i a les que la gent corria a refugiar-se al crit de "Via fora, moros a la costa!"

N’hi ha tantes al Maresme que s’ha anomenat la comarca com la costa torrejada.

Moltes d’ aquestes torres procedien de l’època medieval tot i que el seu màxim desenvolupament fou el segle XVI en que se’n bastiren de noves fins aconseguir un veritable sistema defensiu que encara es conserva en part.

Situades tant a les platges com sobre caps o promontoris permetien avistar i localitzar els vaixells enemics quan encara es trobaven lluny de la costa i organitzar la defensa veïnal. La activitat de les drassanes també es va incrementar per tal de formar una flota de galeres guardacostas. Els atacants penetraven poc cap a l’interior ja que no solien utilitzar cavalls però no per això les seves razzies eren menys destructives.

L´entrada de les torres no era mai per la planta baixa, sinó que s’hi accedia mitjançant una escala de mà en el cas de les aïllades o mitjançant un pont elevat unit a la casa quan eren adossades.

Un missatge des de l’Empordà podia arribar a Almeria en només tres hores ja que les torres estaven comunicades visualment.

Les esglésies són també parcialment fortificades per tal de ser usades com a refugi en cas d’atac.

Hi ha ciutats, com Mataró, que s’emmurallen en aquesta època, o que fins i tot tallen alguns carrers davant del perill "de ésser presa i saquejada”.

5

LA FINESTRA En aquest turbulent període les guaites i talaies foren un servei de necessitat permanent. Hi ha diversos testimonis de guaites, dutes a terme a Mataró pels anomenats deseners (10 homes) i cinquanteners (50 homes), que s’anaven alternant "per lo miratge de la vila".

Tampoc no era rar llogar algú per talaiejar, com per exemple acordaren fer les viles de Mataró, Vilassar, Premià, Argentona i Cabrera.

Mesura complementària contra els assalts pirates fou la construcció d’una fragata guardacostes l’any 1696 per part de les

confraries mataronines de Sant Pere, de pescadors, i de Sant Elm, de mariners.

La defensa de pobles i ciutats corresponia als veïns . L’assetjament otomà i les incursions del cors obligà a les les poblacions a organitzar-se en milícies de custòdia comandades per capitans, sergents, caporals, …

També hi havia les anomenades mostres d’armes, inspeccions destinades a tenir controlat i en bon ús tot l’armament i els homes útils de la ciutat per a la seva defensa contra els atacs pirates.

6

Racó de Músiques Llum i colors a P3 S’inicia la sessió explicant el conte de la “Bruixa Coloraina” La bruixa coloraina és una bruixa que va a parar a un país on tot és negre i gris. Ella tenia una sorra de colors que tenia el poder de convertir tot el què volia en color.

LA FINESTRA

De mica en mica la bruixa va anar donant color al cel, a les muntanyes, a l'herba, al sol i a les roselles.

8

LA FINESTRA

De cop el país del negre i del gris es converteix en el país dels colors. En aquesta primera part de la sessió vam explicar el conte amb les llums apagades i de mica en mica amb les llanternes, papers de celofan i unes ampolles amb aigua amb colorant vam anar introduint els diferents colors.

Després d'explicar el conte tots els alumnes amb llanternes van a buscar els colors per la classe i buscaven les ampolles i els trossos de celofan.

La segona part de la sessió vam viatjar al país dels colors i vam passar una presentació amb les imatges dels colors.

Els alumnes anaven sortint davant del power i jugàven amb les seves ombres.

9

LA FINESTRA

Totes aquestes activitats van anar acompanyades per mĂşsica.

10

LA FINESTRA

11

LA FINESTRA

12

LA FINESTRA Si voleu més informació al bloc d’Educació Infantil hi podeu trobar un petit vídeo Nota de l’Editor: Moltes gràcies a Marta Grané i a Eli Dotras per donar-nos a conèixer aquesta interressant activitat. Per la propera revista esperem publicar un nou projecte al Racó de les Músiques.

13

LA FINESTRA

Treballar amb el portafolis

Com hi participa l´alumnat, Reflexionant sobre la lectura, fent propostes de millora, avaluant el progrés, valorant el que llegeix, completant el seu portafoli…

Què ha de fer la família Prendre el compromís de donar suport al treball dels seus fills …

acompanyant-los en el seu procés lector demanant que us llegeixin petits fragments facilitant-li llibres interessants per a llegir a casa. llegint i fent llegir en veu alta. acompanyant-lo sovint a la biblioteca compartint moments de lectura. acompanyant-lo a la llibreria per a escollir noves lectures.

14

LA FINESTRA

Espai de Festa : Carnestoltes

15

LA FINESTRA

16

LA FINESTRA

17

LA FINESTRA

18

LA FINESTRA

Espai d’escriptura

Centenari de Joana Raspall

L'OCELL I EL XIPRER Per fer més alt el xiprer l’ocell hi enlaira el seu cant.

Si l’arbre no arriba al cel hi arribarà ell cantant.

Centenari de Salvador Espriu

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!

Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret", mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l'antiga saviesa d'aquest meu àrid poble.

19

LA FINESTRA

PARAULES DEL VENT El

em diu unes coses

que jo no les sé explicar; coses dolces boniques que fan de bon

com si cantessin els

amb

com si les flors hi vesessin el nèctar que duen dins ; com si em gronxessin les sobre un mar meravellós

20

LA FINESTRA

La classe dels cargols ELS NENS I LES NENES DE LA “CLASSE DELS CARGOLS” ESTEM ELABORANT UN PETIT PROJECTE D’AQUEST ANIMALÓ TAN PROPER EN EL NOSTRE ENTORN, ELS CARGOLS. VÀREM ANAR A L’ HORTET A BUSCAR TERRA PER MUNTAR LA CARGOLERA PER LA CLASSE, HEM TREBALLAT EL GRAFISME AL TERRA DIBUIXANT CARGOLS, HEM PINTAT AMB LES MANS LA MUNTANYETA PER ON PUGEN ELS CARGOLS QUE TENIM EXPOSADA AL VIDRE DE LA CLASSE, ELS HEM ANAT OBSERVANT I VEIENT LES SEVES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES,……..I PODEM DIR QUE N’ESTEM APRENENT MOLTES COSES.

21

LA FINESTRA

22

LA FINESTRA

23

LA FINESTRA

24

LA FINESTRA

Espai de notícies

Ha passat!

L’alumnat de cicle superior ha assistit a unes xerrades a càrrec dels agents rurals sobre la importància de la conservació de la natura.

El nostre company Marc ha passat per la vicaria.

L’alumnat de Cicle Superior ha fet diversos tallers subvencionats per l’Ajuntament i la Diputació (alimentació i higiene postural) La companya Míriam gaudeix ja d’una merescuda jubilació.

Disposem d’una nova pissarrra digital per a la biblioteca.

Rebem l´alumnat amb música que canviem setmanalment.

Una cinquantena de nous alumnes es preinscriuen per a P3 el proper curs.

Preparem una bona sorpresa per Sant Jordi.

L´obra “Passion and Fashion” fou molt divertida. Gràcies als pares de l´Elliot.

L’alumnat de tercer i quart A assagen la implantació del Portafoli Lector.

Només fan la prova els qrups de 3r i 4t de vint centres de Catalunya (un de sol de cada nivell en cas que el centre sigui de dues línies com el nostre) El centre surt al Diari Ara com a Escola Verda.

El centre, qualificat com a centre de pràctiques de grau, acull 12 alumnes de diverses universitats en el seu període de pràctiques de grau.

Dues mestres i l’alcaldessa viatgen a Irlanda per a donar a conèixer el projecte Arpilleres.

Properament, La Riera de TV3 a l´Escola Sant Pau. Preparem un curs de DJ’s I per Sant Jordi … una sorpresa!.

Tothom està convidat a participar-hi!

L’alumnat de 6è (millor els seus pares i mares!) organitza una vetllada teatral amb molt d’èxit.

25

Espai verd

TRANSPORT PÚBLIC Una bona manera d’estalviar …

TRAJECTE EN TREN DE BARCELONA A SANT POL estalvieu 3,67 litres de gasolina. estalvieu 125,50 dies d'energia d'una bombeta encesa. no emeteu 8,39 kg de diòxid de carboni (CO2), que contribueixen al canvi climàtic. no emeteu 28,07 g d'òxids de nitrogen (NOx), que poden provocar malalties respiratòries. no emeteu 2,03 g de partícules en suspensió (PM10), que poden provocar malalties cardiovasculars. i no caldrien 184 arbres per absorbir, en un dia, el (CO2) emès pel cotxe.

LA FINESTRA

Espai de les famílies Veure la televisió amb nens: 5 consells bàsics La televisió té uns beneficis educatius indiscutibles. Ens informa sobre què passa arreu del món, ens transporta a llocs que, d’altra manera, serien innaccessibles i ens ensenya cultures i maneres de fer que potser no coneixeríem, entre moltes d’altres coses. El poder d’aquest aparell, però, va molt més enllà i també està comprovat que té la capacitat de deixar als nens bocabadats i gairebé fora de combat durant hores.

L’abús de televisió habituarà al nen a ser passiu, rep informació sense poder discutir-la i això li acaba minvant la seva capacitat crítica. És l’obligació dels pares seleccionar què veuen els nens, sempre millor si ho fan acompanyats, evidentment. Tanmateix, cal tenir en compte algunes consideracions: La televisió no pot ser la protagonista. Si veieu, per exemple, un partit de futbol heu de fer-ho com si fossiu a l’estadi. Així, per exemple, no fa falta que poseu so, és bo que comenteu què esteu aneu veient.

La televisió no ha de ser un premi. Pot ser una alternativa més, encara que la triada menys sovint, quan emetin, per exemple, algun programa interessant.

27

LA FINESTRA

Cal fixar la dosi: quanta menys televisió, millor.

Fomenteu en els vostres fills una actitud activa i crítica. Si el programa és divulgatiu, vegeu-lo i comenteu després allò que heu après. Si el tema us interessa, busqueu informació per altres fonts.

Eviteu que s’empassin tot el que s’emet. Si no esteu d’acord amb el que heu vist, comenteu els motius i expliqueu als nens que els continguts i les imatges es poden manipular i que la gent que no té sentit crític és enganyada fàcilment.

Aquests consells els podeu trobar al llibre del Dr. Francisco Kovacs, editat per Ediciones Martínez Roca.

28