Aprenentatge competencial

Maig de 2012

Les competències bàsiques i el Programa Ciutat i Escola

PART I- CONCEPTES CLAUS AL VOLTANT DE LES COMPETÈNCIES • Concepte de competències bàsiques o A què respon la incorporació de les competències bàsiques al currículum? o Què canvia en el model curricular actual. o Com ha d’aprendre l’alumne per a ser competent? • Competències bàsiques a cada etapa educativa: o Educació infantil o Educació primària i secundària obligatòria Priorització de les subcompetències a educació primària • Fases per dissenyar una acció competent • Mètodes que afavoreixen l’aprenentatge competencial • Avaluació de les competències o Indicadors competencials • Fonts consultades

PART II- OBJECTIUS, CONTINGUTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ DE CADA ETAPA EDUCATIVA PER CICLES • Educació primària • Educació secundària obligatòria

Les competències bàsiques i el Programa Ciutat i Escola

CONCEPTE DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

S'entén per competència la capacitat de posar en pràctica de forma integrada, en contextos i situacions diferents, els coneixements, les habilitats i les actituds personals adquirides. El concepte de competència inclou tant els sabers (coneixements teòrics) com les habilitats (coneixements pràctics o aplicatius) i les actituds (compromisos personals), i va més enllà del saber i del saber fer o aplicar perquè inclou també el saber ser o estar. Les competències bàsiques tenen les característiques següents: • Promouen el desenvolupament de capacitats: darrere del concepte de competència hi ha una teoria psicopedagògica que posa l'èmfasi en el desenvolupament de capacitats més que en l'assimilació de continguts, encara que aquests sempre són presents a l'hora de materialitzar els aprenentatges. • Tenen en compte el caràcter aplicatiu dels aprenentatges: vincular les competències amb les capacitats suposa destacar el caràcter aplicatiu dels aprenentatges, ja que s'entén que una persona "competent" és aquella capaç de resoldre els problemes propis del seu àmbit d'actuació. • Es fonamenten en el seu caràcter dinàmic: les competències es desenvolupen de manera progressiva i poden ser adquirides en situacions i institucions formatives de diferent tipus. • Es fonamenten en el seu caràcter interdisciplinari o transversal: les competències integren aprenentatges procedents de diverses disciplines acadèmiques. • Són un punt de trobada entre la qualitat i l'equitat: sota la denominació de "competències bàsiques" s'aplega tot un moviment de preocupació per garantir una educació que doni resposta a les necessitats reals de l'època en què vivim (qualitat), mentre que es pretén que siguin assolides per tot l'alumnat perquè puguin servir així de base comuna de tots els ciutadans i ciutadanes (equitat).

A què respon la incorporació de les competències bàsiques al currículum? Amb la LOE (Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació), les competències bàsiques són l’eix del procés educatiu. El currículum orientat a l’adquisició de competències estableix que la finalitat de l’educació obligatòria és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món i esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa i en canvi continu que els ha tocat viure. Les diferents situacions que en l’actualitat viu l’alumnat signifiquen contextos d’aprenentatge diferents que cal saber usar i relacionar. Avui dia ja no n'hi ha prou amb valorar els aprenentatges oficials i formals, cal tenir en consideració tot allò que

Les competències bàsiques i el Programa Ciutat i Escola l’alumne aprèn fora de l’aula en les altres activitats que realitza, els anoments aprenentatges no formals o aprenentatges informals: mitjans de comunicació, context familiar, condicions socioeconòmiques, municipi, possibilitats d’accés a la informació... etc.

Què canvia en el model curricular actual? El paradigma educatiu de les competències es centra en l’aprenentatge i no pas en l’ensenyament, fet que farà que l’alumne sigui el protagonista dels processos d’aprenentatge que es donen quan qui aprèn està activament implicat en un context instruccional complex i autèntic Al context educatiu actual passen a un primer pla: ● ●

● ● ● ● ●

●

Saber treballar en equip (Competència social i ciutadana). Saber conviure i participar en la societat exercint una ciutadania activa (Competència d’autonomia i iniciativa personal per conviure i habitar el món, Competència social i ciutadana). Potenciar l’expressió i comunicació (Competència comunicativa lingüística i audiovisual). Aprendre de manera autònoma i eficient (Competència d’autonomia i iniciativa personal per conviure i habitar el món, Competència d’aprendre a aprendre). Desenvolupar la creativitat i la innovació (Competència artística i cultural). Saber resoldre problemes socials, econòmics i interpersonals (Competència social i ciutadana, Competència d’aprendre a aprendre). Desenvolupar la interioritat i transcendència (Competència d’aprendre a aprendre, Competència d’autonomia i iniciativa personal per conviure i habitar el món). Seguir aprenent al llarg de tota la vida (Competència d’aprendre a aprendre, Competència d’autonomia i iniciativa personal per conviure i habitar el món).

Com ha d’aprendre l’alumne per ser competent? En el procés d’aprenentatge de l’alumnat ens sembla interessant tenir present la Piràmide de l’Aprenentatge desenvolupada per “Nacional Training Laboratory” de la Universitat d’Ohio, que adjudica el 75% de l’èxit d’un aprenentatge a la posada en pràctica del mateix. En el quadre adjunt podem veure la relació que hi ha entre la metodologia emprada i el grau de retenció del coneixement dels alumnes.

Les competències bàsiques i el Programa Ciutat i Escola

COMPETÈNCIES EDUCATIVES

BÀSIQUES

LES

DIFERENTS

ETAPES

Fent l’anàlisi en les diferents etapes educatives: A educació infantil el currículum és presidit per unes capacitats comunes a tota l’etapa que s’han de desenvolupar al llarg dels dos cicles (1r i 2n d’Educació Infantil). Aquestes capacitats són de diferents tipus: motrius, cognitives, emocionals o d’equilibri personal, relacionals, i d’inserció i actuació social; i s’organitzen al voltant de quatre eixos competencials. Els currículums d’educació primària i secundaria obligatòria inclouen les vuit competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat en finalitzar l’educació bàsica.

Font: http://blocs.xtec.cat/manuelarubio/?p=139

Les competències bàsiques i el Programa Ciutat i Escola

LLISTAT DE CAPACITATS A EDUCACIÓ INFANTIL

Quadre elaborat en el Seminari de caps d’estudi de les escoles públiques de Sabadell

Les competències bàsiques i el Programa Ciutat i Escola

LLISTAT DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS:

Les competències comunicatives: 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural Les competències metodològiques: 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d'aprendre a aprendre Les competències personals: 6. Competència d'autonomia i iniciativa personal

COMPETÈNCIES CENTRADES EN CONVIURE I HABITAR EL MÓN 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana

Les competències bàsiques i el Programa Ciutat i Escola Definició de cadascuna:

Competències bàsiques 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

2. Competències artística i cultural

3. Tractament de la informació i competència digital

4. Competència matemàtica

5. Competència d’aprendre a aprendre 6. Competència d’autonomia i iniciativa personal

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

8. Competència social i ciutadana

Breu definició Capacitat de saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicació, amb gestió de la diversitat de llengües, amb l’ús de diferents suports i tipus de text i amb adequació a les diferents funcions. Coneixement, comprensió i valoració crítica de diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no, utilitzant-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerant-les com a part del patrimoni de cada cultura. També inclou la capacitat per crear produccions artístiques pròpies o expressar continguts a través de diferents mitjans artístics. Cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació, amb l’ús de tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que s’utilitzin (oral, escrit, audiovisual, digital) amb una actitud crítica i reflexiva. Requereix el domini de llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor). Habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els números, les informacions que es presenten en forma numèrica i els aspectes espacials de la realitat. Inclou les operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic, problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana, el coneixement científic i el món laboral i social. Habilitats per conduir el propi aprenentatge i ésser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els propis objectius i necessitats. Adquisició de la consciència i aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, d’imaginar projectes i portar endavant les accions, d’aprendre de les errades i d’assumir riscos. Mobilització de sabers que han de permetre a l’alumnat comprendre les relacions que s’estableixen entre les societats i el seu entorn i fer un ús responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient, realitzar un consum racional i responsable i protegir la salut individual i col·lectiva com elements clau de la qualitat de vida de les persones. Inclou també el desenvolupament i aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar la informació, predir i prendre decisions. Capacitat per comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic basat en els valors i pràctiques democràtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia, i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics.

Les competències bàsiques i el Programa Ciutat i Escola

PRIORITZACIÓ DE SUBCOMPETÈNCIES A EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Les competències bàsiques i el Programa Ciutat i Escola

Quadre elaborat en el Seminari de caps d’estudi de les escoles públiques de Sabadell

Les competències bàsiques i el Programa Ciutat i Escola

FASES PER DISSENYAR UNA ACCIÓ COMPETENT

Antoni Zabala: http://www.xtec.cat/aulatec/zabala.pdf

12345-

Situació de la realitat: partim d’una situació real que obliga a intervenir-hi i qüestiona o planteja problemes per resoldre. Identificar els problemes o qüestions per resoldre: anàlisi de la situació des d’una visió que incorpori la complexitat (participació de moltes variables amb interrelacions múltiples entre elles). Anàlisi de com resoldre’l: cal escollir les dades més rellevants per resoldre les qüestions plantejades Selecció dels esquemes d’actuació: la competència “model” de què disposem que hem après i que són més adients per resoldre la situació en qüestió. Aplicació de l’esquema d’actuació des d’una posició estratègica, és a dir des d’un punt de vista flexible i adequada a les característiques específiques de la situació real.. D’alguna manera s’ha de fer una transferència des del context des d’ on fou après cap al nou context. En l’aplicació a un context determinat, serà necessari mobilitzar els components de la competència, és a dir les actituds, els procediments, els fets i els conceptes (objectes de coneixement) d’una forma integrada.

Ex. Per resoldre un problema sobre la multiplicació: comportarà que el nen/a: - Sigui capaç d’entendre l’enunciat o la descripció de la situacióproblema. Perquè sigui complexa ha d’incloure més dades de les necessàries. - L’alumne ha d’analitzar la situació i destriar les dades necessàries per resoldre el problema.

Les competències bàsiques i el Programa Ciutat i Escola -

Ha de recórrer al coneixement de què disposa, en aquest cas, els esquemes d’actuació de la suma, la resta, la multiplicació i la divisió. Cal seleccionar entre els 4 esquemes, el que dóna resposta al problema plantejat. Per estar encertat, caldrà que conegui els components factuals (saber la taula de multiplicar), conceptuals (escollir l’operació que correspon), procedimentals (fer bé l’operació) i actitudinals (actitud apropiada) de “la competència multiplicació”

MÈTODES QUE COMPETENCIAL

AFAVOREIXEN

L’APRENENTATGE

Són mètodes que parteixen de situacions properes a la realitat dels alumnes, en què tots els fets i conceptes, actituds i procediments s’aprenen d’acord, i no només pel seu valor acadèmic amb la seva capacitat per aprendre diferents aspectes de la vida i per intervenir-hi. MÈTODES Centres d’interès

Projectes

Recerca de laboratori

Recerca del medi

Simulacions Projectes de treball globals

Anàlisi de casos

Resolució de problemes

INTENCIÓ Conèixer un tema globalment, a través de tots els vessants que presenta Elaborar projectes de tots tipus que s’han de realitzar seguint un procediment metòdic de disseny, elaboració i avaluació. Resoldre qüestions per mitjà d’un procés sistemàtic de treball experimental. Resoldre qüestions que plantegi un medi complex de la realitat, utilitzant les fases del mètode científic. Representar situacions o processos globals. Elaborar una monografia escrita sobre un tema que interessa a partir d’un treball de recerca i processament d’informació. Extreure conclusions generalitzables a partir de l’anàlisi de situacions concretes. Adquirir el coneixement a partir de la formulació i la resolució de qüestions o problemes de tota mena. Zabala et al.(2011), pàg. 42

Les competències bàsiques i el Programa Ciutat i Escola

Una dificultat per a la a generalització d’aquestes metodologies té a veure amb la gestió i organització social de l’aula en la que convisquin a la vegada: •

El gran grup especialment al principi, en la presentació de la situació de la realitat objecte d'estudi i en la identificació dels problemes que aquesta situació comporta, així com en les fases finals en les quals cal arribar a unes conclusions.

•

Els equips fixos heterogenis sobretot quan és important prestar ajuda o fomentar el diàleg i debat, i en les que l'existència d'una formació en petits grups preestablerta facilita la gestió de l'aula. Alhora, és el mitjà més adequat per a tots aquells continguts d'àrea comú que estan relacionats amb la cooperació, l'ajuda entre iguals, la responsabilitat, l'autonomia i la resolució de conflictes.

•

Els equips flexibles homogenis o heterogenis, especialment apropiats per a tot el treball sistemàtic d'exercitació progressiva dels components procedimentals i del propi esquema d'actuació de la competència. Realitzaran exercicis de diferents nivells o depenent de la necessitat que uns alumnes amb un millor domini de la competència o procediment ajudin els que tenen un ritme d'aprenentatge més lent.

•

El treball individual per a aquelles activitats en què els alumnes ja són autònoms per a l'estudi, la memorització, l'exercitació i l'aplicació, i per al reforç conceptual i el foment del record.

Les competències bàsiques i el Programa Ciutat i Escola

AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES

Per conèixer el nivell d’aprenentatge d’una competència caldrà simular el procés d’una actuació competent i col·locar l’alumne en la necessitat de resoldre o intervenir en una situació problema, que haurà de ser real o possible. El conjunt d’activitats d’avaluació sobre una situació problema ha de reconèixer el desenvolupament en l’alumnat d’esquemes d’actuacions d’ actuacions flexibles i no estereotipats, perquè sigui capaç d’utilitzar-los en la màxima diversitat possible de situacions concretes.

Antoni Zavala: http://www.xtec.cat/aulatec/zabala.pdf

Cal que siguin metodologies “obertes”, en les qual els nens/es constantment generen dades (parla, elabora, observa col·labora, cerca, exposa, etc.). que permetran al conductor de l’activitat recollir la informació necessària per conèixer el procés d’aprenentatge. Serà necessari elaborar pautes d’observació elaborades per als diferents mètodes.

Indicadors competencials Quan s’incorporen novetats en tot procés educatiu és important fer una anàlisi, valoració i seguiment de l’ impacte dels canvis. Per això proposem una taula registre sobre indicadors competencials amb la finalitat de facilitar una eina de reflexió i/o avaluació. Per tant, es proposa en forma d’autoavaluació. Seguint el principi que l’avaluació personal és més profitosa quan es planteja com avaluació per l’aprenentatge que no pas com avaluació de l’aprenentatge.

Les competències bàsiques i el Programa Ciutat i Escola Per portar a terme la valoració de l’educació competencial en les nostres activitats, hem elaborat uns indicadors que ens facilitaran informació mesurable i podrem fer valoracions comparatives. En relació a l`’activitat plantejada

Molt Força

Poc

Gens

Molt Força

Poc

Gens

Molt Força

Poc

Gens

Molt

Poc

Gens

Respon a una seqüència didàctica lògica? Les situacions d’aprenentatge es plantegen amb preguntes o com a problemes a resoldre? Els continguts treballats es relacionen amb fets reals o problemes quotidians? Suposen aplicar coneixements adquirits i fer nous aprenentatges? Es permet la relació de coneixements de diferents àrees o matèries? Es preveuen tasques que comportin l’ús d’habilitats cognitives de complexitat variada? L’alumnat coneix l’objectiu de les tasques En relació a l’ús de recursos i materials S’utilitzen recursos i materials diversos? Estimulen la curiositat i la creativitat en l’alumnat? Connecten amb els seus interessos? En relació a l’organització social de l’aula Es fomenta l’autonomia? S’intervé amb preguntes adequades més que amb explicacions? Es complementa el treball individual amb el col·lectiu? En relació amb l’atenció a la diversitat Es respecten els diferents ritmes de treball de l’alumnat? Es preveuen activitats multinivell?

Força

En relació amb l’avaluació Es preveu un temps per reflexionar sobre els aprenentatges? Es té en compte l’avaluació del procés i no únicament dels resultats finals? L’alumnat coneix com serà avaluat? Observacions

Les competències bàsiques i el Programa Ciutat i Escola

FONTS CONSULTADES

- Bibliografia: Zabala, A. (Coord) et al. (2011). Què, quan i com ensenyar les competències bàsiques a Primària. Graó: Barcelona. Zabala, A. (Coord) et al. (2011). Què, quan i com ensenyar les competències bàsiques a Secundària. Graó: Barcelona.

- Webgrafia: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_25861756_1.pdf Antoni Zabala: http://www.xtec.cat/aulatec/zabala.pdf http://www.xtec.cat/~ilopez15/materials/competenciesbasiques/comoaprenderyensena rcompetencias.pdf