Conceptes bàsics sobre el joc a la infància by Educació

Conceptes bĂ sics sobre el joc a la infĂ ncia

Joc i Joguina

Autors: Montserrat Casajoana Matencio, Directora del Centre d’Educació Infantil i Familiar Vapor Buxeda Nou Soledad Casas Villena, infermera pediàtrica CAP Ca N’Oriac Francisca Cesar Serrano, Infermera pediàtrica CAP La Serra Carmen Fernandez González, directora Escola Bressol Joan Montllor Isabel Gàmez Blanco, directora Centre d’Educació Infantil i Familiar Arraona Albajai García Cortés, Tècnica del departament de Salut de l’Ajuntament de Sabadell Montserrat Garcia Martínez, educadora Centre d’Educació Infantil i Familiar Can Puiggener Susana Gough Cano educadora Espai Familiar del Centre d’Educació Infantil i Familiar Joaquim Blume Plàcida López López, Infermera pediàtrica CAP Castellar Sandra Martin Rovira Directora del Centre d’Educació Infantil i Familiar Can Puiggener Joana Naranjo de la Torre Infermera pediàtrica CAP Castellar Mª Angels Oller Ribera, llevadora CAP Sant Fèlix Sònia Pérez Expòsito, secretària Tècnica de la Xarxa de la Infància del departament d’Educació de l’Ajuntament de Sabadell Laura Pizarro Cormán, Directora del Centre d’Educació Infantil i FAmiliar Andreu CAstells Olga Pont Nesta, ANDI Down Sabadell Lluis Sansa Pérez, Pediatre CAP Centre Montserrat Torras Maña, directora del CDIAP Parc Taulí

IMPORTÀNCIA DEL JOC EN EL DESENVOLUPAMENT INFANTIL Des del naixement l’infant s’expressa,descobreix i investiga noves formes de comunicació i expressió, interactua amb les persones adultes i amb altres infants, gaudeix del descobriment, aprèn i es desenvolupa adquirint autonomia.

El joc està considerat com una activitat innata en l’ésser humà: és l’activitat per excel·lència de la infància i comporta per al nen i la nena una necessitat vital. Entenem que quan els infants juguen, estan aprenent i/o ampliant capacitats i que és d’aquesta manera que van adquirint maduresa.

El joc permet a l’infant desenvolupar-se de forma global en els principals àmbits: -Àmbit psicomotriu: desenvolupament del cos i els sentits, la força, el control muscular, l’equilibri, la percepció... - Àmbit intel·lectual: estímul de les capacitats del pensament i la creativitat, comprensió, estructura de l’entorn i de sí mateix... - Àmbit social: el joc permet a l’infant contactar amb altres infants i amb les persones adultes, aprenent normes de comportament, relació i comunicació. A través del joc aprenem a relacionar-nos, a iniciar-nos en el coneixement de les normes, el respecte de les quals, resulta clau en el nostre desenvolupament personal i social. - Àmbit afectiu i emocional: el joc esdevé una activitat que proporciona plaer, entreteniment , alegria, expressió lliure, canalització d’energies, descàrrega de tensions, ajuda a desenvolupar les pròpies capacitats creatives... Així, a través del joc l’infant: - S’expressa lliurement i es diverteix - Experimenta i descobreix

- Explora el seu voltant i desenvolupa capacitats intel·lectuals i psicomotrius

món que les envolta: explora el seu entorn, les persones i els objectes. Així doncs, donat que

- Desenvolupa la seva creativitat i imaginació - Aprèn a relacionar-se En resum, el joc és l’eina educativa més útil que tenen les criatures per l’autoconeixement i el

el joc ocupa la principal activitat del nen/a és molt important poder oferir un espai ric que proporcioni els estímuls adients i que li permeti adquirir major desenvolupament, potenciant d’aquesta manera que experimenti, aprengui, reflecteixi i transformi activament la realitat.

JOC I JOGUINA El joc està estretament relacionat amb la necessitat que tenen els infants d’actuar, de moure’s, d’explorar i de descobrir. A partir del joc les criatures exploren i coneixen el món que les envolta alhora que les hi proporciona alegria, plaer, satisfacció personal i l’ajuda en el

procés d’autoafirmació.Així doncs, el joc és una de les activitats més importants que realitzen els infants ja que, a part d’ajudar a desenvolupar les funcions bàsiques per un creixement equilibrat, estimula el desig de curiositat, proporciona confiança en un/a mateix/a i suposa l’oportunitat d’expressar estats d’ànim, opinions i sentiments.

La joguina és un mitjà per jugar, però, el més

a tenir un gran interès per la manipulació

important, és l’activitat de joc per ella mateixa. En conseqüència, la nostra responsabilitat recau en assegurar que el joc de l’infant sigui enriquidor i estimulant, possibilitant al nen/a poder arribar de manera espontània a aprofitar tot el que una joguina li pot aportar: - Interiorització de normes - Pautes de comportament social - Afavorir el raonament lògic, la creativitat, la imaginació, etc. El joc és una activitat espontània que l’infant pot realitzar mitjançant les joguines o sense, però on en tot cas la joguina no és pas l’element desencadenant del joc.

d’objectes que poden ser joguines o no. Generalment els objectes d’ús quotidià tenen molt més interès per elles que no les joguines pròpiament dites. També cal anomenar totes aquelles situacions de joc basades en l’afecte que s’estableixen entre les persones adultes i les criatures, petons, abraçades, carícies, pessigolles… acompanyades de cantarelles o cançonetes curtes i on hi ha una relació molt estreta entre el cos de l’infant i el de l’adult/a. També podríem anomenar totes les situacions de joc que crea el propi infant quan juga amb el llenguatge fent balboteigs, experimentant amb diferents sons, escoltant i modificant a partir de l’escolta, etc

De ben segur que en les etapes primerenques serà molt més important i enriquidor pel joc de l’infant la presència del pare, la mare o altres persones adultes i infants que de la joguina en sí. Fins als 6-7 mesos els nens i les nenes tenen molt més interès per les persones que pels objectes. Per aquest motiu les activitats de joc estan molt lligades al descobriment del propi cos i el de les persones que en tenen cura. Més endavant i lligat al desenvolupament de les capacitats motrius les criatures començaran

És important que els infants puguin gaudir d’entorns rics i estimulants on mitjançant el joc seran ells mateixos els que es construiran les seves pròpies joguines i la creativitat i la imaginació faran que unes simples agulles d’estendre es puguin convertir en trens que avancen i s’aturen en diferents estacions o que un plàtan pugui ser un telèfon per mantenir una llarga conversa amb l’àvia que viu lluny de casa.

Així doncs el fet que l’infant tingui moltes

- Per altra banda les famílies tenim la

joguines, que aquestes tinguin un cost econòmic molt elevat o bé que siguin molt sofisticades, no és garantia que el joc que fa la criatura sigui qualitativament, molt més ric i elaborat.

responsabilitat de garantir que les joguines que oferim als infants compleixin la normativa de seguretat que marca la unió europea, comprant joguines homologades i en botigues especialitzades, on a part de trobar joguines de qualitat ens podran assessorar en cas de necessitar-ho. També podem trobar informació interessant sobre joguines a: www.joguinasegura.coop. www.ludomecum.com www.marinva.es

Ara bé, això no vol dir però, que les criatures no hagin de tenir joguines, sinó que haurem de seguir uns determinats criteris a l’hora de pensar quines les hi calen i cada quant cal comprar-les: Ens hem d’assegurar que siguin adequades a la seva edat, i alhora que siguin del seu interès. - Variades, les joguines no tenen sexe, tots els nens i nenes poden jugar amb cuinetes, cotxes i pilotes…. Això no vol dir però tenir-ne moltes, el més important és que l’infant les gaudeixi. Com a famílies haurem de saber gestionar el moment en que les hi podem oferir, guardant o traient una joguina, per tal de mantenir l’interès i les ganes de jugar-hi. - La joguina també pot ser, un recurs per reconduir conductes no desitjades per la família: no pegar, compartir i relacionarse…

QUIN ÉS EL PAPER DE LES PERSONES ADULTES EN EL JOC DE L’INFANT En el curs del creixement dels infants hi ha aspectes en que no tenim cap dubte per saber quin rol ens toca fer i va molt lligat al fet que sabem que sense la nostra intervenció l’infant no se’n sortirà per ell mateix. Un nadó no pot

autoalimentar-se, ni canviar-se el bolquer,.. però sí que pot jugar sol: quan es troba les seves mans i se les mira ja està jugant!! I segurament des d’aquesta mateixa autonomia ens sorgeixen els dubtes sobre si ha de jugar sol, si hi hem de participar en tant que persones adultes,... Al llarg de l’etapa de la primera infància ( i més...) nosaltres, el pare i la mare som els seus

referents en tot el seu procés de creixement

jugar i ho pot expressar i tenir aleshores un

i confia que nosaltres l’anem guiant . El nostre paper doncs és acompanyar-lo sempre i també en l’exploració del joc. No es tracta que nosaltres dirigim el joc sinó que el que compte és que hi siguem presents. No us heu preguntat mai perquè prefereix sempre estar entre les nostres cames a l’hora de jugar? A la cuina quan preparem el sopar, al menjador mentre llegim o mirem la TV, a l’habitació mentre planxem... No busca la nostra intervenció que pot ser més o menys activa (i que depèn del moment en que ens trobem nosaltres ) sinó que busca la nostra presència, el nostre acompanyament.

paper menys participatiu . Fins aquí tothom hi estarà d’acord. Curiosament a l’infant també li pot passar que tingui moments que no vulgui jugar, que la seva necessitat sigui en aquell moment una altra i a vegades això ho oblidem... El joc és plaer per definició , dóna sensacions agradables per això no s’imposa, ni s’obliga , es juga perquè ve de gust. Per la persona adulta el joc pot ser distracció, entreteniment, descans, desconnectar de les obligacions de la vida quotidiana. Però pels infants el joc és una eina d’aprenentatges amb la que aprenen a conèixer’s, conèixer l’entorn i comunicar-se.

El joc d’un infant de 4 mesos no és el mateix que el d’un infant de 36 mesos, com tampoc serà igual als 7 anys que als 14 anys. Tenir-ho en compte i parar atenció a aquesta evolució, entenent les seves necessitats per tal de donar respostes li permetrà anar construint una tolerància a la frustració de manera gradual, construir la seva pròpia identitat amb una autoestima favorable i per aconseguir tot això cal ser-hi. És més que probable que en ocasions una persona adulta tingui moments que no vulgui

L’acompanyament al joc a que ens hem referit abans no és sempre del tot passiu. Com a responsables que som de l’educació dels nostres fills i filles creem ocasions de joc, propiciem la investigació, facilitem descobriments, vetllem perquè les joguines i l’espai sigui adequat a la seva edat evolutiva. No oblidem que la nostra presència en el joc fa que el vincle s’enforteixi. Aquest no depèn de l’activitat que fem (ni la qualitat de la joguina) depèn de la manera com ens hi relacionem. Podem jugar plegats deixant que sigui l’infant qui porta la iniciativa

i intervenir en el cas de que sigui alguna cosa perillosa. L’infant ha de decidir a què i a on vol jugar, no cal que li expliquem com s’ha de fer. Davant dels errors no cal corregir-los sinó proposar altres maneres de fer-ho. Per exemple davant un joc on cal obrir la porta amb una clau i ell tira cada vegada amb més força sense èxit podem proposar de girar la clau!! La iniciativa de la conversa ha de recaure en ells i elles perquè si fem massa preguntes acabarem treien l’atracció de jugar. Si comencem a preguntar “què fas? Què pintes? Quin color poses ? Quina forma té?... Sembla més un examen que un joc!! I no oblidem que el joc ens brinda l’ocasió per potenciar el contacte físic: abraçades , petons , acaronar-los ,... I felicitar-los molt i molt sovint Així doncs, el paper de l’adult/a davant del joc de l’infant pot ser el mateix que tenim davant de la resta d’activitats de la seva vida: crear ocasions, mostrar interès i respecte, posar al seu abast el nostre saber i experiència i, promoure progrés. Crear ocasions va més enllà de tenir moltes joguines, cal espais afavoridors, cal un temps sense submissió a presses i compromisos, cal que el pensament tingui un marge de llibertat

i creativitat (que no estigui sempre envaït d’estímuls externs com la televisió) i cal motivació d’una banda, de i de l’altra. Mostrar interès i respecte significa sentir curiositat i valorar les propostes dels nostres fills i filles, sorprendre’ns de les seves “ocurrències”, de tornar a descobrir el món des de la seva mirada... Posar al seu abast el nostre saber i experiència vol dir oferir el nostre suport tant físic, en aquells reptes en els que no se’n surt (ajudant, mostrant com es fa, organitzant l’espai i el material, procurant que no estigui immers/a en un caos de joguines...), com psicològic, mostrant un estil de fer que afavoreixi la reflexió (pensar abans de fer), que convidi a trobar noves alternatives (canviar de idea, buscar la col·laboració d’una altra persona), que l’ajudi a enfrontar-se a la frustració (gestionar millor les seves emocions, no cal tirar-ho tot quan alguna cosa no ens surt com esperàvem o rendir-nos a la mínima dificultat). I el progrés?, l’infant és progrés! només l’hem d’acompanyar.

Nosaltres

COM EVOLUCIONA EL JOC DELS NENS I LES NENES DE 0 A 3 ANYS

formes de joc anteriors no desapareixen, sinó que es transformen i s’enriqueixen.

Les criatures no juguen de la mateixa manera al llarg de la seva vida.A mesura que l’infant creix,els jocs es modifiquen segons el desenvolupament maduratiu del nen i la nena, interessant-se per formes de joc més complexes. Val a dir que les

Així, podríem descriure els tipus de joc depenent de l’edat de l’infant. En primer lloc, els i les bebés de 0 a 3 mesos utilitzen de manera reflexa el seu propi cos com a objecte de joc i tots els moments d’interrelació amb la

persona adulta, com per exemple els massatges, les cançons de falda, els jocs d’amagatall, etc. Dels 3 als 6 mesos s’interessarà per tocar, agafar, posar-se les coses a la boca, somriure a les persones adultes i emetre sons i moviments corporals per a posar a prova el seu cos.També, les diferents rutines com l’hora del bany, el menjar, el canvi de bolquer o l’hora de dormir són molt importants per l’infant per a crear un vincle amb la persona adulta. Dels 6 als 9 mesos l’infant ja serà capaç d’aguantar-se assegut al terra (amb o sense recolzament) i, per tant, serà el moment d’introduir la panera dels tresors perquè puguin gaudir amb el descobriment de diferents objectes de la vida quotidiana que els aportaran diverses textures, temperatures, mides, pes, etc. També, en aquesta edat començaran a picar objectes entre si i passar-se’ls d’una mà a l’altra. Els nens i nenes de 9 a 12 mesos començaran a buscar objectes que es trobin amagats i podran intuir el lloc on està un objecte quan cau. En aquesta etapa, a l’infant li agradarà llençar objectes, fer-los rodar, observar la seva

trajectòria i escoltar el so que produeixen. També és el moment de començar a fer jocs d’encaixos. A més a més, com que l’infant progressarà en la seves habilitats motrius, se li obriran un ventall de possibilitats de descoberta del seu entorn.

primordial d’exploració del propi cos on els jocs d’amagatall tindran un gran protagonisme, entre d’altres.

Dels 12 als 18 mesos reconeixerà els objectes que té al seu abast i el seu funcionament, així com també de les parts que componen les joguines i els objectes. També, és un etapa

tema simple i s’iniciaran les reproduccions de la vida quotidiana.

Els nens i nenes de 18 a 24 mesos començaran a combinar dues o més joguines per a crear un

Per últim, entre els 2 i 3 anys deixaran enrere

poc a poc el joc individual i d’exploració per

mitjançant la manipulació dels objectes i rebent

donar pas a jocs motrius tals com saltar, córrer o enfilar-se, guanyaran en precisió pel que fa a la psicomotricitat fina ( jocs per enfilar, encaixar, construir...), faran jocs d’imitació i reproducció d’escenes de la vida quotidiana i començaran a interessar-se cada vegada més pel que fan els altres.

sensacions a través de tots els sentits, aspecte que fa reflexionar en el fet que quant més amplia la seva possibilitat de tocar, olorar ..., més oportunitats té de sentir diferents sensacions i rebre més informació de com funciona el complex món dels objectes. Una altra reflexió prèvia és analitzar les joguines que oferim habitualment als nens i nenes d’aquesta edat: la majoria són de materials molt semblants com roba, goma, plàstic, etc.

Concreció de tipus de joc • LA PANERA DELS TRESORS Durant el primer any de vida, els nens i les nenes fan una gran transformació a un ritme molt veloç. Ben aviat passen d’unes activitats reflexes a unes activitats cada cop més voluntàries. Al llarg dels primers mesos l’infant depèn totalment de l’adult i, per aquest motiu, la relació que estableix amb ell/a és cabdal. És primordial entendre i atendre les seves necessitats, però tot respectant el seu ritme i el seu creixement personal. És en aquest moment on podem introduir la panera dels tresors que es tracta d’una proposta de joc per als nens i nenes entre 6 i 10-12 mesos. El nen i la nena d’aquesta edat pren contacte amb el món que l’envolta

Justament, els materials que configuren la panera dels tresors passen per la diversitat i el contrast entre ells i ofereixen als nens i nenes diferents estímuls que difícilment ofereix la joguina convencional. La panera no conté objectes de plàstic o joguines comercials: són objectes d’ús domèstic freqüentment inaccessibles per als nens i les nenes. La finalitat és despertar tot l’interès possible mitjançant estímuls que reben a través de tots els seus sentits i, per això, els podem oferir diferents objectes com: esponja natural, mà

de morter, pots de cosmètica (buits), cullera de fusta, ampolles de colònia de vidre gruixut, raspall de dents, brotxes de maquillatge, claus, picarols, plomes d’aus, pinyes naturals, un colador, una taronja, etc. Per a utilitzar-la, el/la lactant ha d’estar assegut/ da de forma confortable, amb un coixí darrere l’esquena si és necessari. Es posa la panera plena d’objectes davant el nen o la nena tapada amb una roba i la descobrim mantenint la seva atenció. La persona adulta s’asseurà a prop acompanyant amb la mirada, donant seguretat i confiança, però deixant que actuï de forma lliure. En aquesta situació, els nens i les nenes no són tan diferents a nosaltres, les persones adultes. Quan ens interessa una activitat que reclama la nostra atenció, ens molesta que algú pretengui guiar-nos, aconsellar-nos... Degut a les característiques dels materials, és convenient mantenir-los nets i renovar-los quan s’escaigui. En resum: la panera dels tresors és un joc

que produeix un gran plaer als nens i les nenes, despertant el seu interès per explorar, manipular i aprendre com funciona el món dels objectes. A més de produir un gran plaer amb la seva pròpia activitat, desenvolupa: - La capacitat de concentració. - La destresa manual en adequar els moviments a cada objecte. - La capacitat d’escollir l’objecte. - Aprendre amb la pròpia experiència com funciona el món dels objectes. - Desenvolupar les seves primeres comunicacions. • JOCS DE FALDA Els jocs de falda poden aparèixer a tota l’etapa de 0-3 anys, però són d’important rellevància amb els i les lactants ja que és on es crea la base d’afecte i vincle amb les persones adultes. Així, aquests jocs que combinen cançons cantades per alguna persona adulta i que l’acompanyen gestos característics permetran acostar les mirades, fer pessigolles, salts, etc. Tot de moviments dolços que enfortiran els vincles afectius i potenciaran el contacte corporal.

Alguns exemples poden ser: salta miralta, ballmanetes, arri arri tatanet, escarbat bum-bum, ralet, ralet, aquest és el pare..., les campanes de salom, així fan els titelles, etc. • JOC HEURÍSTIC El joc heurístic és la continuació de la panera dels tresors i està destinat a infants de 12 a 24 mesos. L’objectiu d’aquest és ajudar a l’infant a estructurar el seu pensament a través de diferents materials de la vida quotidiana que els permetran encaixar, posar dins i fora, classificar, etc. A més, amb aquest joc els infants també podran percebre nocions de volum, capacitat, equilibri, quantitat, qualitat... a través de la manipulació, exploració i experiència amb els diferents materials. Les sessions de joc heurístic s’estructuren en tres etapes: en primer lloc, s’exposa el material prèviament seleccionat per l’educador/a separant cada grup d’objectes. Una altra variant podria ser oferir els materials seleccionats a cada infant. Aquests són objectes d’ús comú, que ofereixen una varietat d’estímuls sensorials

a partir de les seves qualitats: forma, textura, pes, color, volum, temperatura, so, mida, gust. Alguns exemples podrien ser: pinyes, pots metàl·lics, claus, bigudins, rotllos de cartró, pinces, ampolles, cordes, tapes, pots de plàstic, cd’s, anelles de fusta, etc., que estaran endreçats en diferents bosses de tela, una per a cada tipus d’objecte. La segona fase és el joc d’exploració dels nens i nenes on l’educador/a restarà en un segon pla, observant l’acció dels menuts. Per últim, els infants ajudaran a l’educador/a a recollir el material que ha d’estar classificat en diferents sacs o capses. Com bé passa en la panera dels tresors, la persona adulta ha de supervisar i estar present en aquests moments de joc per tal que els infants no prenguin mal.Tot i així, els han d’oferir un espai perquè puguin explorar lliurement i tan sols intervenir si és del tot necessari.

manifesta amb les reproduccions per part dels infants de situacions quotidianes i imaginàries, oferirem als infants diversos espais que potenciïn aquest fet. Els racons de joc són espais destinats a l’activitat lúdica participant de manera lliure, imaginativa i creadora. Aquests permeten alhora treballar actituds de col·laboració, respecte i integració i exigeixen la distribució de rols, la planificació compartida de l’acció que duen a terme i el respecte per unes normes mínimes entre tots els infants de l’aula. Podem oferir-los un racó de perruqueria on es pentinin i s’observin al mirall, un racó de disfresses perquè creïn històries a través de les vestimentes, el racó de l’oficina, el de la casa, el mercat, entre molts d’altres que ens puguem imaginar.

• RACONS DE JOC Són les propostes de joc típiques de l’etapa de dos a tres anys, tot i que trobem un incipient joc simbòlic abans. Així, si el joc simbòlic es

PREGUNTES Pregunta1.- Quin tipus de joc és el més adequat pel seu sexe? És recomanable que els infants juguin amb jocs o joguines tant de nens com de nenes? Hi ha joguines sexistes?

Les joguines i els jocs no tenen sexe, som els adults qui marquem els estereotips sexistes: el joc és lliure i espontani i el nen/a reproduirà, a través del joc simbòlic, aquelles situacions que l’envolten. El mercat que reflecteix la societat en la qual vivim, ens fa veure que hi ha joguines adreçades als nens i d’altres a les nenes. El fet que la televisió anunciï cotxes i sempre surtin

jugant dos nens, o bé anunciï nines, cuinetes, i sempre apareguin nenes, ens deixa ben clar que vivim en una societat sexista. Per aquesta raó, el paper principal de les persones adultes, per tal de prevenir una educació sexista en l’infant, és esdevenir un model no sexista, per tal que els infants puguin imitar i assolir valors, conductes, actituds, emocions i pautes d’interacció social positives. La persona adulta ha d’oferir igualtat de participació de nens i nenes amb una joguina o un joc. Hem d’educar els nostres infants sota paràmetres de coeducació, procés educatiu basat en la igualtat, la pau, i la justícia, amb la finalitat que desenvolupin plenament les seves capacitats i esdevinguin persones competents, independents i autònomes. És fantàstic observar com un grup de nens i nenes juguen amb els cotxes, tenen cura de les seves nines com si fossin els seus fills/es, elaboren el dinar, treballen com a mecànics i mecàniques, escombren els espais que estan utilitzant o juguen a pilota sense fer distincions. Pregunta 2: Perquè no s’entretenen amb res i canvien de joc contínuament? Mantenir l’atenció durant una estona en algun

objecte forma part d’un aprenentatge que va lligat amb el seu procés evolutiu. Per tant, haurem de tenir paciència i acompanyar al nostre fill o filla en aquests aprenentatge. Oi que quan comença a caminar l’ajudem agafantlo de la mà fins que és capaç de caminar sol? Doncs en aquest cas haurem de fer el mateix. Hi ha tota una sèrie d’aspectes que ens poden ajudar en aquest aprenentatge conjunt: la presència de la persona adulta en el joc de l’infant és molt important sobre tot en les primeres etapes quan encara no s’entreté sol. L’espai a on juga l’infant ha d’estar endreçat i no sobre carregat d’estímuls, ja que sobre estimulant la seva atenció, aconseguirem l’efecte contrari i segurament no sabrà amb què jugar. No cal que totes les joguines estiguin al seu abast, cal que hi hagi un espai a on guardar-les i oferir-li unes joguines concretes durant una estona també ens pot ajudar i quan notem que comença a cansar-se podem canviar de joc. L’hàbit de recollir també és important . Un cop es cansi de jugar amb el que té al seu abast, l’ajudarem a recollir i guardarem cada cosa al seu lloc. És important que aquest hàbit estigui present quan l’infant acabi de jugar i amb el temps aconseguirem l’autonomia necessària per a que realitzi aquest acte sense la nostre ajuda. Després podrem començar de nou, oferint-li alguna joguina o joc que cridi la seva atenció i així tornarem a començar. Aquest procés anirà madurant amb el temps i

Pregunta 4 Quant de temps al dia és mica en mica ens adonarem que cada vegada és adequat per dedicar al joc? més capaç d’entretenir-se amb un joc o d’estar estones més llargues concentrat amb alguna activitat. Tenint en compte que el joc és quelcom de vital importància en el desenvolupament de l’infant, hauria de prevaldre la màxima de QUAN MÉS... MILLOR. Pregunta 3: Com motivar les criatures perquè s’entretinguin totes soles amb El joc s’ha d’entendre en un sentit global, ja les seves joguines? que el joc constitueix en sí mateix el nucli de tota activitat infantil. A part de les necessitats Primerament, val a dir que el nostre objectiu bàsiques, no hi ha activitat fora del joc, no ha d’anar encaminat a què el nostre fill o filla considerant tota activitat infantil en aquesta acabi jugant sol/a, sinó que la nostra fita hauria etapa marcada pel seu caràcter lúdic. de ser crear un joc compartit amb els nostres infants. Joc i aprenentatge van íntimament lligats, però això no hauria de portar a l’error, per part dels Tot i que no hauríem de motivar als infants progenitors/es i professionals, de confondre joc perquè estiguessin sols, sinó que hauríem de fer i treball d’aprenentatge, desvirtuant el caràcter més esforços en trobar moments de qualitat lliure i espontani del joc. amb ells/es, és cert que hi ha moments on l’infant prefereix fer un joc més autònom. La criatura que juga és una criatura sana, adaptada i equilibrada. També és important entendre que no podem pretendre que una criatura s’entretingui tota sola si abans no ens hem assegut amb ella i l’hem acompanyat en aquests moments. Voler intervenir en tot allò que fa el nostre fill o filla no és favorable per al seu desenvolupament, s’han d’observar oferint sempre el nostre suport i recolzament quan el necessitin.

Cal coartar la imitació que fa de les persones adultes? El joc és la primera eina d’aprenentatge de la què disposa l’infant per a conèixer-se a si mateix i al món que l’envolta. Reproduir el mon real comporta tot un exercici d’abstracció que li permet a l’infant fer un treball intel·lectual, emocional i d’investigació que contribueix al seu desenvolupament integral.

Coartar la imitació que fa del món adult és, d’alguna manera, coartar el seu aprenentatge. L’infant hauria de jugar sempre. Tot aquest aprenentatge ha de ser acompanyat, ha d’estar orientat, ha de contemplar uns valors i ha de fomentar conductes que garanteixin un desenvolupament sa de l’infant . Observant l’infant podem veure també com interpreta el mon que l’envolta.

Pregunta 6: Són millor els jocs d’experimentació, simbòlics, de pensar o motrius que altres tipus de joc? No hi ha uns jocs millor que d’altres, simplement cada tipus de joc aporta a l’infant habilitats, estratègies, experiències i coneixements diferents. Així doncs com persones adultes haurem de facilitar i donar possibilitats perquè les criatures tinguin accés a tot tipus de jocs, afavorint les condicions de temps, espais, materials i ocasions per poder jugar. Tenint en compte però: el moment evolutiu en que es troba l’infant el seu caràcter i la seva personalitat allò que li interessa més en aquell moment la creació d’ambients rics i estimulants que proporcionin a les criatures experiències lúdiques de tot tipus i de qualitat: jocs d’experimentació, joc simbòlic, joc motriu, joc de regles, joc de desenvolupament lògic matemàtic… És millor el joc espontani o el dirigit? El joc espontani és aquell que l’infant realitza per iniciativa pròpia i en el qual no intervenen persones adultes que condicionen el joc. No té una finalitat concreta ni uns objectius educatius

planificats d’antuvi. La criatura juga de manera espontània, creativa, lliure, simplement pel plaer de jugar. El joc dirigit és aquell que es planteja per part d’una persona adulta amb uns objectius educatius o de qualsevol altre tipus. El joc dirigit té sempre una finalitat concreta per part de la persona adulta, que pot condicionar tant la presentació del joc com el seu desenvolupament. És important tenir present que tot i tractarse d’un joc dirigit el protagonisme sempre és de l’infant i que és més important suggerir que dirigir, que cal proposar més que imposar i decidir i que és necessari acompanyar més que envair o anul·lar. Una bona proposta és aquella que contempla i té en compte intercalar el joc lliure i el joc dirigit, el joc individual i el joc en grup, així com la inclusió de tot tipus de jocs. La varietat i diversitat de propostes sempre fa que qualsevol activitat amb infants, i el joc no en pot ser una excepció, sigui més enriquidora per el seu desenvolupament global. Pregunta 7: Les joguines millor de plàstic, silicona o fusta? És molt enriquidor per les criatures poder tenir joguines de materials diversos per tant, hi ha molts materials interessants a tenir en

compte: joguines de roba, de metall, de silicona, de plàstic, de fusta, de goma, de cartró pedra, de materials vegetals com el suro i d’altres, de ceràmica, de llana… que conformaran una riquesa de textures, olors, temperatures i materials que serà molt interessant anar posant a l’abast dels infants. Creiem fermament que la varietat i diversitat sempre és sinònim de riquesa i per tant cal tenir-ho en compte també a l’hora d’adquirir les joguines dels nostres fills/ es. Pregunta 8: és bo deixar als infants jugar amb les noves tecnologies? Sí, però amb mesura! Les noves tecnologies ja formem part de la nostra vida de manera molt quotidiana. Negar aquesta evidència nomes aporta confusió. Qui més qui menys té un mòbil, un ordinador a casa, un portàtil, les tablets van agafant terreny. Tots aquests aparells a part de ser presents a les llars ho son a la feina i com a eines imprescindibles en molts llocs de treball. A més, cada dia anem a explorar i intentar conquerir nous àmbits on poder aplicar les noves tecnologies. Es cert que no les hem d’obviar, ja que formen part de la nostra quotidianitat però cal dosificar el seu ús i fer prevaldre per sobre de les TIC, el joc i les joguines que compleixen les quatre àrees del desenvolupament dels infants: Àrea física, com saltar i córrer, Àrea psíquica, com pensar i poder expressar-

se Àrea afectiva, com tot allò referents a sentiments i la seva expressió Àrea social, la interacció amb la resta. Pregunta 9: És necessària l’estimulació als infants? La criatura per si mateixa organitza la seva activitat perquè li suposa un estímul per tot allò que pot tenir de repte motriu, intel·lectual, social o emocional. L’estimulació que li puguem oferir a un nen o nena tindrà més a veure amb les qualitats personals de qui juga amb ell/a, que no pas amb les qualitats de la pròpia joguina. Les joguines per si mateixes no estimulen els infants, i menys les que d’una o altra manera estan pensades per a infants més grans, que poden simplement generar desmotivació. En canvi, l’observació del què fan els altres es pot convertir en un important motor de motivació. Als infants els agrada imitar l’activitat dels altres, assajar la seva pròpia manera de resoldre els problemes..., sovint una idea sorgeix d’una idea anterior, i quan juguen acompanyats totes les propostes sumen i el pensament de cada un/a es veu enriquit per les millors aportacions del grup. I si una criatura té la possibilitat de jugar

amb companys de joc més capaços com pot ser germans o germanes grans, el pare, la mare...., pot aprendre processos d’acció, pensament i llenguatge més elaborats que l’ajudaran a créixer en aquest sentit. Així, l’acompanyament que podem donar als nostres fillsi filles té a veure especialment amb procurar-li un entorn de joc ric que li doni l’oportunitat d’organitzar-se i sentir-se valorat per les seves propostes idees.