IV Jornada SCM IDM - 2024

IV JORNADASCM IDM

PER COMPARTIR MATEMÀTIQUES

#

Dissabte16demarç2024, 9:30-14:00h

Sala d’actes, Fac. Ciències UAB

Combinat amb Dissabtes de les Matemàtiques (organitzats pel Dept. Mat. UAB)

Certiﬁcació GTAF via ICE UAB

idm314cat

IVJornada SCM IDM

Sala d’actes, Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona

INSCRIPCIÓ

Inscriviu-vos a la jornada a través d’aquest formulari

Jornada inclosa en el Pla de formació permanent del Dept. d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Per optar a la certiﬁcació, formalitzeu també la inscripció via l’Institut de Ciències d’Educació de la UAB.

Consulteu les opcions pels joves estudiants!

# idm314cat

IVJornada SCM IDM 2024

Programa

9:00Oberturadelajornada

10:00Totl’atzardelmónesredueixallençarmonedes,

a càrrec d’Alejandra Cabaña (UAB). Xerrada del programa

Dissabtes de les matemàtiques (Org. dept. Matemàtiques UAB).

11:30SpiraMirabilis,

a càrrec de Carlos Luna (MMACA).

12:20Teoriadejocs:estratègiaicooperacióeneconomia,

a càrrec de Marina Nuñez (UB)

13:10 Grafsaleatorisialtresanimals,

a càrrec de Guillem Perarnau (UPC)

# idm314cat

16demarç,10:00h

Sala d’actes, Fac, Ciències UAB

"Totl’atzardelmónesredueixallençarmonedes”

AlejandraCabaña,dept.deMatemàtiques(UAB)

Has dubtat mai quina sèrie veure? O on anar-te’n de vacances? En algun moment, potser simplement has llançat una moneda perquè ella decideixi per tu. En realitat, fa temps que sabem que el resultat de llançar una moneda no és realment un assumpte de sort. L’atzar en el llançament està introduït per la poca traça dels humans que la llancen: el resultat és aleatori perquè els qui la llancen no ho fan dues vegades de la mateixa manera. Petites diferències en l’angle de llançament, o la força amb què és llançada, fan que cada llançament sigui diferent, i per tant el resultat impredictible. En aquesta xerrada explorarem com a resultats importants de la probabilitat i l’estadística es basen exclusivament en successions de cares i creus.

Alejandra Cabaña és professora i investigadora del departament de Matemàtiques, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus interessos de recerca inclouen Estadística matemàtica, bondat d’ ajust, processos empírics, inferència estadística per a processos estocàstics, i també està interessada en aspectes de modelitzaciò de sèries temporals. Ultimament s’ ha interessat pels aspects d’ explicabilitat dels models d’ aprenentatge automàtic. Actualment és la coordinadora del Grau d’Estaística Aplicada.

idm314cat

#

IV

IDM

Jornada

16demarç,11:30h

Sala d’actes, Fac, Ciències UAB

"SpiraMirabilis”

CarlosLuna,MMACA

En aquesta xerrada ens plantejarem si n'hi ha prou amb mostrar les matemàtiques com una eina útil pels nostres alumnes o si cal alguna cosa més per inspirar les futures generacions. I perfer-ho, donarem un cop d'ull a un material pedagògic basat en l'espiral logarítmica o Spira Mirabilis. Aquestes espirals, utilitzades com a instrument de mesura, ens permetran fer operacions matemàtiques, veriﬁcar les proporcions dels objectes que tenim al nostre voltant i ﬁns i tot resoldre algun problema irresoluble!

Carlos Luna és doctor en matemàtiques, professor de secundària i vicepresident del Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA)

IDM

IVJornada

16demarç,12:20h

Sala d’actes, Fac, Ciències UAB

IVJornada IDM

"Lateoriadejocs:estratègiaicooperacióeneconomia”

MarinaNúñez,facultatd’Economia(UB)

El gran desenvolupament de la teoria de jocs va tenir lloc als anys 40 i 50 del segle passat com una eina matemàtica per estudiar la presa de decisions en l’economia i les ciències socials. Els jocs més coneguts son jocs no cooperatius on cada agent tria independentment la seva estratègia, sabent que el seu resultat dependrà també de la tria feta pels altres agents. També hi ha jocs cooperatius on els agents no prenen accions independentment sinó que es coordinen per assolir més eﬁciència, i després esperen repartir-se els guanys d’una forma equitativa. Més recentment, la teoria de jocs ha donat lloc al disseny de mecanismes, que es planteja el problema a l’inrevés: una institució parteix del resultat que vol assolir i dissenya un joc de forma que quan els agents el juguen lliurement i de forma independent arriben al resultat desitjat.

Marina Núñez és doctora en matemàtiques i investigadora al Departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial de la Universitat de Barcelona, on actualment n’és la directora. La seva àrea de recerca és la teoría de jocs, en particular els jocs cooperatius i els problemas d’assignació de bens indivisibles

idm314cat

#

16demarç,13:10h

Sala d’actes, Fac, Ciències UAB

"Grafsaleatorisialtresanimals”

GuillemPerarnau,DepartamentdeMatemàtiques(UPC)

#

En aquesta xerrada ens endinsarem al fascinant món dels grafs aleatoris, iniciat per Erdös i Rényi als anys seixanta. N'explicarem la utilitat, més enllà de les matemàtiques en àmbits tan diversos com la sociologia o la biologia. També veurem com ens donen noves perspectives sobre resultats clàssics en matemàtiques, com pot ser la fórmula de Cayley. Finalment, parlarem de passejades aleatòries i veurem la relació que tenen amb el Pagerank, l'algorisme que fa servir Google per prioritzar les pàgines web, i les lleis de potència.

Guillem Perarnau és professor i investigador del Departament de Matemàtiques de la UPC, i professor aﬁliat al CRM. La seva recerca es focalitza en la combinatòria probabilística i les estructures aleatòries discretes, fent èmfasi també en la part algorísmica. Actualment és el cap d'estudis del Grau en Ciència i Enginyeria de Dades de la UPC. Participa en la comissió Cangur i en el projecte ESTALMAT.