PdJ: Branca Colònia de castors by ScoutsFEV

UNA PROPOSTA EDUCATIVA PER A LA COLÒNIA

Federació d’Escoltisme Valencià

COMMONS DEED Reconeixement-NoComercial-Compar tirIgual 2.5 Espanya Sou lliure de:

copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra

fer-ne obres derivades

Amb les condicions següents:

Reconeixement. Heu de reconéixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu l'obra).

No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

- Quan reutilitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l'obra. - Alguna d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d'autor. - No hi ha res en aquesta llicència que menyscabi o restringeixi els drets morals de l'autor.

Decidim que la publicació tinga una lectura clara, senzilla i àgil, facilitant principalment la comprensió dels continguts, per açò, proposem utilitzar l'ús genèric del masculí. Les raons que ens exposa la RAE per a triar esta opció, ens convencen, ens pareixen lògiques i fonamentades i per això, les fem nostres1.

PUBLICA:

C/ Balmes, 17 - 46001 València (Espanya) Telf: 96.315.32.40 - Fax: 96.315.32.42 fev@scoutsfev.org 2007

COORDINACIÓ: Llistó Juan, Ana Lluch Girbés, Eli Sanahuja Morales, Amparo CONSELL DE REDACCIÓ: Moliner Borja, María Tormos Bernabeu, Arancha COL·LABOREN:

DISSENY I MAQUETACIÓ: Civera Cerdán, Miriam Montoro Recio, Isabel CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Lluch Girbés, Eli Montoso Recio, Isabel Ferrer Miralles, Vicent Mestre Jordá, Javier EQUIP DE TRADUCCIÓ: Lluch Girbés, Eli Navarro Montalt, Mª Ferrer Miralles, Vicent Ferrer Miralles, Mar Llistó Juan, Ana IL·LUSTRACIONS: Ferragud Basagoiti, Ainhoa

castors

Índex 1. COM SÓN LES CASTORS 1.1. Psicologia evolutiva. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.2. Centres d’interés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1.3. Influències de l’ambient . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8 11 14

2. L’EDUCADOR DE LA COLÒNIA 2.1. Funcions de l’educador de la colònia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2. Funcions del coordinador de la colònia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.3. Orientacions per a l’educador de la colònia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

18 19 19

3. OBJECTIUS DE LA COLÒNIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. EL MÈTODE ESCOLTA EN LA COLÒNIA 4.1. Marc simbòlic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.1.1. Tipus de marcs simbòlics en la colònia . . . . . . . . . . .. . . . . . . .

32 33

4.2. Llei i promesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.1. Llei de la colònia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2.2. La promesa del castor . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

34 34 35

4.3. Educació per la acció. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.4. Vida en xicotets grups . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.5. Programas progressius i atraients. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.6. Vida en la natura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.7. Paper de l’educador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

36 37 38 39 40

5. MÈTODE PROJECTES: LA PRESA 5.1. Què es la presa? . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2. Fases de la presa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.1. Idear i proposar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.2. Elegir . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.3. Organitzar-se . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.4. Realitzar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.5. Celebrar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.2.6. Avaluar. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.3. Repensar les fases del projecte en la colònia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5.4. El joc democràtic. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

43 44 44 45 45 46 46 46 47 50

fev - rosa dels vents

castors

castors 6

6. PROGRESSIÓ PERSONAL 6.1. Introducció a la progressió personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.2. Característiques de la progressió personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.3. Fases de la progressió personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.4. Com treballem la progressió personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.5. Eines per a treballar la progressió personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.6. Cerimonies i simbologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6.7. Reconeixement . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

castors

53 53 54 61 62 63 65

fev - rosa dels vents

castors

1. COM SĂ&#x201C;N ELS CASTORS

fev - rosa dels vents

castors

1.1. Psicologia evolutiva Què és la psicologia evolutiva? És la part de la psicologia que s'encarrega d'estudiar tots els canvis vitals d'una persona, des del seu naixement fins a la seua mort. Per

"canvis vitals" s'entenen totes aquelles evolucions experimentades a nivell psicomotor, emocional, social, cognitiu, sexual, de personalitat i moral.

Per què és important conéixer les característiques evolutives dels castors? Perquè només coneixent-les podrem adaptar adequadament el nostre treball com a educadors. Perquè així descobrirem que les característi-

Àmbit

Intel·lectual

Afectiu

Caràcter

castors

ques evolutives són relatives -suposen una orientació general per a l'educador-, i que cada xiquet evoluciona de forma semblant però distinta i única a la resta dels seus iguals.

Relació amb u mateix - S'inicia la capacitat raonadora sobre coses concretes (idees senzilles). - Pot analitzar un o diversos pensaments i extraure conclusions vàlides per a actuar. - Entan millor les explicacions si vénen acompanyades d'exemples pròxims a allò que ell coneix. - Inicia la capacitat lectoescriptora en l'escola, la qual cosa obri la seua ment al món de la paraula escrita. - Com millor aprén és tocant, fent, descobrint, jugant.

- És capaç de tindre en compte l'opinió dels altres. - Pot parlar de les seues emocions i sentiments.

- Comença a superar l'egocentrisme característic dels anys anteriors. - Comença a conéixer-se a si mateix i a diferenciar-se i comparar-se amb aquells que l'envolten, segons les seues limitacions i potencialitats. - És capaç d'acceptar i complir amb xicotetes responsabilitats.

fev - rosa dels vents

Físic

Relació amb u mateix - La seua motricitat fina (escriure, retallar, pintar, etc.) millora notablement. - La seua motricitat grossa (córrer, botar, girar, enfilar) segueix evolucionant; per a ell ser hàbil i demostrar-ho és molt important. - Pot orientar-se en un entorn xicotet i mitjà (és capaç de comprendre jocs que utilitzen la brúixola, el Morse, símbols d'orientació, etc.) - Juga sense problemes amb els iguals de l'altre sexe. - Establisca curiositat per les diferències físiques i sexuals entre home i dona. - Pot assumir pautes d'higiene i ordre cap a si mateix i el seu entorn més pròxim.

Àmbit

Convivència

Cooperació i lideratge

Servei

castors

Àmbit

Relació amb els altres - El grup d'amics cobra més importància. - El nucli familiar segueix sent molt important, encara que l'escola i les activitats extraescolars permeten ampliar el cercle de relacions personals. - L'activitat més important per a relacionar-se amb els iguals és el joc.

- Allò just i injust, el que està bé i està malament, ve determinat per les regles dels adults. - Accepta les normes per a evitar les conseqüències negatives de no fer-ho. - Pot establir normes de convivència a partir d'anàlisis senzilles de "el que és necessari" per a no tindre conflictes.

- Pot ajudar a un altre en tasques que ell ja domine. - Aprén a ajudar per imitació i seguint el model d'un adult significatiu en la seua vida.

fev - rosa dels vents

castors

Àmbit Entorn pròxim

Entorn llunyà

Medi ambient

Habilitat manual

Àmbit

Descobriment

Comprensió

castors

Relació amb el món - Es relaciona amb allò que l'envolta a través de l'experimentació i el joc. - La seua curiositat el porta a preguntar per a conéixer allò que el fascina i atrau. La televisió i el cine suposen per al castor una finestra al món: la imaginació i creativitat pròpies de l'edat estaran clarament influenciades per la informació que li arribe a través d'aquests mitjans.

- La curiositat que sent per tot inclou a la natura, sobretot els animals.

- Encara que la seua motricitat fina segueix sent incipient en alguns aspectes, el seu desig per a experimentar i descobrir fa que vulga intentar quasi qualsevol tipus de manualitat.

Relació amb la transcedència - La seua curiositat el porta a preguntar sobre Déu, Jesús, la mort i un altre tipus de religions, en funció dels estímuls que reba del seu entorn pròxim.

- El seu desenvolupament cognitiu i espiritual no li permeten encara qüestionar o defendre les seues pròpies creences. - El castor creu i defén sempre l'espiritualitat amb què se l'educa a casa.

fev - rosa dels vents

castors

Tin en compte que... - Els distints àmbits no són compartiments estancs, per la qual cosa cada xiquet madura d'una manera distinta depenent de factors com la família, l'herència genètica, la cultura en què viu, etc. - Un xiquet pot estar madurant correctament en un o diversos àmbits i no en altres. - La sobreestimulació actual en la societat occidental, comporta avantatges i inconvenients que tu com a educador hauràs de reflexionar i tindre en compte.

Recorda... - Tin sempre en compte les característiques evolutives dels castors amb què treballes. - Adapta les activitats que planifiques a la seua edat, d'aquesta manera els projectes seran progressius i atraients per a ells. - No subestimes les seues possibilitats: un castor és capaç d'infinitat de coses si li deixem experimentar i evolucionar. - A pesar de les característiques evolutives pròpies de l'edat, cada castor és únic: observa'l per a conéixer els seus esquemes mentals. D'aquesta manera podràs treballar amb ell molt millor la seua progressió personal.

1.2. Centres d’interés De què serveix conéixer el que els interessa? Perquè qualsevol persona puga ser educada, s'ha de comptar amb la seua participació activa. I comptar amb la voluntat d'algú només és possible si li oferim una cosa que li atrau, una cosa que li agrada perquè forma part dels seus interessos. Si coneixem el que li agrada a un castor, Exemple: Els educadors d'una colònia de castors volen ensenyar-los un poc d'història de l'escoltisme. Saben que una xerrada, per molt breu que siga, els va a avorrir, així que ideen un gran joc en què els seus castors s'embarquen en una màquina del temps per a viatjar fins a l'època de Baden Powell. Per a realitzar aquest joc els porten un dis-

fev - rosa dels vents

podrem utilitzar-ho per a ensenyar-li qualsevol cosa. I què és el que més els agrada? Evidentment jugar. El món per a ells és un enorme lloc de jocs. Doncs juguem! sabte a la platja. La màquina els deixa en l'Anglaterra de principis de segle, i allí aniran trobant fragments adaptats de la història dels escoltes. Cada vegada que es troba un tros tots deixen de buscar, s'asseuen en cercle i un castor llig aqueix tros per als altres. Una vegada llegida tota la història, se'ls proposa que la preparen per caus en forma de teatre.

castors

El joc és la gran eina en aquesta secció perquè és el seu principal centre d'interés. Amb ell podrem fer-los entendre i interioritzar qualsevol actitud o valor.

Altres centres d'interés? Pot haver-hi altres, per descomptat; la llista que tens a continuació és fruit de la nostra experiència durant anys com educadors de castors, però el que els agrada als castors d'un agrupament no té per què agradar-los als del teu... - L'AVENTURA: exploradors, pirates, indis i vaquers, víkings, la selva...

- LA MÀGIA: bruixes, fetillers, monstres, fades, donyets, gnoms... - ELS ANIMALS: absolutament tots. - LES CAPACITATS FÍSIQUES: qualsevol moment és bo per a demostrar que saben córrer, fer volantins, enfilar i escalar, bussejar...

UN CASTOR DEMOSTRA LES SEUES "HABILITATS" - LLEGIR I ESCRIURE: en aquesta edat descobreixen la màgia de les paraules. Voldran demostrar-te que "han aprés ja" el mecanisme lectoescriptor.

castors

- LES PEL·LÍCULES: tota estrena que tinga a veure amb els centres d'interés anteriors.

fev - rosa dels vents

castors

D'on procedeixen aquests centres d'interés? Fonamentalment de la televisió: per a ells -igual que per a tots- és la millor finestra al món. Quant a les capacitats físiques i la lectoescriptura, tals interessos són propis del moment evolutiu que viuen, són inherents a aquesta edat. La major o menor passió que senten cap a un tema o un altre ja dependrà de factors tals com

els gustos i aficions de pares i germans, els amics i el que se’ls transmeta en el col·legi. Encara que també és probable que desenvolupen un interés especial cap a un tema determinat per pròpia iniciativa i no per influència de ningú. Ací juguen un paper important el caràcter i la personalitat del castor.

Quin ha de ser la postura d'un educador? No deu modificar-los (això seria manipulació i no educació) sinó ampliar-los, ja que això enriqueix la ment del xiquet i l'estimula a pensar en altres temes a què ell, pel seu entorn, potser mai hauria pogut accedir o l'hauria fet sent més major (per exemple: els jocs d'orientació en el muntanya, el nom de les estrelles, etc.).

fev - rosa dels vents

L'únic cas en què s'ha d'intentar modificar el centre d'interés d'un xiquet és quan aquest es contraposa als valors en què se'l pretén educar, per la qual cosa s'entén que aquest interés és nociu per a ell: la vida sedentària, menjar de forma no equilibrada, jugar únicament a la videoconsola, etc.

castors

1.3. Influències de l’ambient Quines són les influències de l'ambient per a un castor? Un castor rep les mateixes influències del seu ambient que un xiquet més major: -

família escola amics televisió activitats extraescolars barri ciutat o zona rural

Exemple: Anna té 6 anys i viu en una plaça peatonal. Els seus pares li deixen jugar en ella sempre que vaja acompanyada per Albert, el seu germà de 12 anys. Els dos ixen de casa a les vesprades amb el bocata del berenar en la mà. Albert s'ajunta amb dos amics més de la seua edat a jugar. Com estan prohibits els balons en la plaça, els tres fan sempre xicotetes boles amb el paper de plata del berenar i

castors

La diferència consisteix en el mode en què un xiquet d'aquesta edat es deixa modelar per aquestes influències: tot pot ser nou i apassionant, sorprenent i fins i tot màgic. Aquesta força amb què el seu món li influeix pot convertir-se en alguna cosa molt beneficiós o molt danyós, depenent dels valors inherents en cada factor d'influència.

juguen a donar als coloms que voletegen pel sòl amb elles. Quan es cansen deixen les boles tirades i s’acomiaden. Anna sent devoció pel seu germà; té molt bona punteria i a ella li agradaria ser com ell, així que fa la seua pròpia bola i practica amb els coloms més tranquils, però de moment mai els dóna. Com veu que Albert no arreplega la seua bola al final, ella tampoc no ho fa.

fev - rosa dels vents

teix fent boles amb ell i llançant-lo al poal. El diumenge al matí ix amb Albert a la plaça per a jugar una estona amb els seus amics. Anna porta l'esmorzar en la mà i, quan acaba, fa una bola amb el torcaboques que l'embolicava i juga a encistellar-la en el contenidor de reciclatge, però erra i se li cau al sòl. Albert la mira reprovador però, abans que puga dir-li res, Anna li contesta: "tranquil! Ja sé que hem de reciclar", i en el segon intent encistella.

castors

Ara comparem: Anna té 6 anys i viu en una plaça peatonal. En un dels cantons està el local escolta on acudeix el seu germà Albert tots els dissabtes a la vesprada. Hui és el primer dia que Anna acompanyarà el seu germà al local i està molt nerviosa. Vol portar una camisa com ell, encara que sap que la seua serà de color taronja. En la seua primera vesprada Ana s'ofereix voluntària per a ajudar a un educador a netejar el racó de castors. Aquest li explica que el paper que ja no serveix es tira en el poal on posa "paper" per a poder reciclar-lo, i ella es diver-

El poder de l'adult Els adults més pròxims a ells es converteixen en les seues persones de referència: els volen i admiren, intenten imitar-los perquè puguen sentir-se orgullosos d'ells. Les seues accions i conductes sempre tenen el mateix objectiu, "que em vulguen, que em diguen que ho faig molt bé". Açò va a prevaldre per damunt d'allò que està bé o mal, si amb la seua conducta reben l'afecte d'aquesta persona tan significativa per a ells. Aquest poder es pot exercir a través de dos camins possibles: - La manipulació: la persona de referència utilitza la seua influència per a modelar el xiquet com ella vulga, enganyant-lo en les raons per a realitzar una conducta o tindre una actitud determinada. - L'educació: la persona significativa compta amb la voluntat pròpia del xiquet per a aprendre, i li explica el valor que subjau a una determinada actitud o conducta perquè sàpia perquè és millor aqueixa conducta o actitud que una altra diferent. Encara hi ha un altre camí pel qual el xiquet pot aprendre una actitud o comportament: es tracta de tot allò que veu o escolta el castor, i que decideix imitar per admiració o perquè li sembla una cosa atraient o divertida. A aquest tipus d'influències s'enfronten constantment: el vocabulari en televisió, una baralla de "majors" en el col·legi, la broma pesada d'un company a la seua mestra, un vianant que creua

fev - rosa dels vents

en roig a tota velocitat... Ningú els explica si està bé o malament, ningú els intenta convéncer perquè ho facen també. Decideixen ells. Davant d'aquests aprenentatges, les persones que formem part de la seua educació hem de fer de filtre: explicar-los què és el correcte o incorrecte des del punt de vista de la justícia, de la igualtat, del respecte. Si som prou significatius per a ells, condemnaran a aquells majors que s'han barallat. Com a educadors, hem de tindre clar que els principals adults de referència d'un castor són els pares o persones que els crien i els seus mestres. Altres persones amb gran poder d'influència poden ser els seus germans majors i els seus millors amics. Si contradiem en alguna cosa els seus pares o mestres, ells ens ho faran saber i haurem de dialogar llargament perquè ells mateixos elegisquen què és el millor. Malgrat això, algunes vegades és necessari parlar amb els pares, ja que el xiquet segueix convençut que allò que li havia explicat son pare o la seua mestra és la veritat absoluta, tal és la fe cega que tenen amb qui els ama, educa i protegeix. Un bon dia nosaltres també entrarem en el privilegiat cercle de "els seus millors adults". El castor ens haurà atorgat la gran responsabilitat d'educar-lo i estimar-lo i ell aprendrà de nosaltres amb fe cega. Molt atenció aleshores...

castors

L’educador, un bon observador: L'única cosa que fa falta per a conéixer les influències de l'ambient d'un castor és tindre ulls i orelles. Pel seu vocabulari sabrem amb qui passa més temps (adults, xiquets de la seua edat o la televisió). Per la seua agilitat i coordinació sabrem quant de temps passa jugant i si ho fa fora de casa. Pel seu nivell d'autonomia o dependència des-

cobrirem amb quanta iniciativa el deixen que actue... Si sabem com creix i madura un castor i com és el seu context, coneixerem sense dificultat allò de què manquen, què necessiten aprendre, què els interessa i importa i, en conseqüència, quins són els valors latents en la seua forma d'actuar.

Un resum... La conducta del castor estarà determinada per les seues característiques evolutives, els centres d'interés que tinga i les influències de l'ambient que reba. L'educador deurà conéixer-los per a poder millorar i adaptar la seua tasca educadora.

CARACTERÍSTIQUES EVOLUTIVES DE L‘ETAPA

INFLUENCIES DE L’AMBIENT

Educador

CONDUCTA DEL CASTOR

Educador

CENTRES D’INTERÉS

castors

fev - rosa dels vents

castors

2. L’EDUCADOR DE LA COLÒNIA

fev - rosa dels vents

castors

Tant des de la FEV com per part de MSC, es proposa una sèrie de funcions que tot educador i cap d'unitat escolta hauria de posseir. De totes les generals que hi ha, disposem d'unes quantes, que considerem bàsiques, adequades a la branca de castors.

Hem de tindre en compte que l'educador de castors, igual que la resta o més si és el cas, és model de persona per a aquests xiquets, que és una de les quatre eines que ens ofereix l'escoltisme.

2.1. Funcions de l'educador de la colònia 1. Participar activament en l'elaboració, seguiment, execució i avaluació del PEA. 2. Participar activament en la vida del seu agrupament i en les seues estructures.

6. Elaborar, portar el seguiment i avaluar els programes personals, els dels equips i els d'unitat, tenint en compte les necessitats i capacitats de la persona.

3. Establir relacions amb els pares i mares de la seua unitat per a afavorir una tasca educativa integradora.

7. Responsabilitzar-se del seu propi desenvolupament i viure els valors cap als quals tendeix el model de persona que proposem per a construir un món millor.

4. Responsabilitzar-se de la seua pròpia formació i acompanyar en la formació dels seus companys d'unitat.

8. Aplicar el Mètode Projecte com a sistema de treball que es desprén de la Pedagogia Escolta.

5. Participar activament en les diferents estructures federatives i col·laborar amb les entitats del seu entorn més pròxim (associacions, parròquia, entitat patrocinadora, etc.).

9. Participar activament i responsablement en la tasca educativa de la seua unitat i de l'agrupament. 10. Realitzar activitats segures.

castors

fev - rosa dels vents

1. Participar activament, coordinar i animar l'elaboració, seguiment, execució i avaluació del PEA. 2. Participar activament en la vida del seu agrupament i en les seues estructures. Organitzar, coordinar i animar la seua unitat. 3. Establir relacions amb els pares i mares de la seua unitat per a afavorir una labor educativa integradora. 4. Responsabilitzar-se de la seua pròpia formació i motivar i acompanyar en la formació dels seus companys d'unitat. 5. Animar a la participació activa dels membres de la seua unitat en les diferents estructures federatives i col·laborar amb les entitats del seu entorn més pròxim (associacions, parròquia, entitat patrocinadora, etc.). 6. Coordinar i animar l'elaboració, portar el seguiment i avaluació dels programes personals, els dels equips i els d'unitat, tenint en

castors

2.2. Funcions del coordinador de la colònia compte les necessitats i capacitats de la persona. 7. Responsabilitzar-se del seu propi desenvolupament, afavorir el dels membres de la seua unitat i viure els valors cap als quals tendeix el model de persona que proposem per a construir un món millor. 8. Vetlar per l'aplicació del mètode projecte com a sistema de treball que es desprén de la Pedagogia Escolta. 9. Participar activament i responsablement en la tasca educativa de la seua unitat i de l'agrupament. 10. Vetlar per la seguretat de les activitats que es realitzen en la seua unitat. 11. Vetlar per la tasca educativa de la seua unitat i del grup. 12. Coordinar i gestionar campaments i llocs d'acampada.

2.3. Orientacions per a l'educador de castors Recursos adults:

Edat dels educadors en castors: 20 anys Cap d'unitat: 2 anys d'experiència

- Núm. d'educadors: mínim dos educadors, l'ideal seria un educador per cau.

fev - rosa dels vents

castors

Actituds, habilitats i coneixements bàsics: ACTITUDS: Actiu Imaginatiu Creatiu Comprensiu Pacient Empàtic Assertiu Atent a la diversitat dels xiquets Que incorpore a la seua vida els valors en què intenta educar HABILITATS: Posseïdor de recursos Capacitat d'improvisació Capaç de mantindre el control de les situacions conflictives

CONEIXEMENTS: Coneixedor del mètode general i el de branques Coneixedor dels interessos i influències de l'ambient dels xiquets Actituds, habilitats i coneixements interessants: Ja que es tracta de la branca de més curta edat i conforme a la psicologia evolutiva dels castors, seria interessant que l'educador sabera de jocs, danses, dinàmiques i que haguera realitzat algun tipus de monogràfic relacionat amb aquests temes.

Què passaria si no es compleixen aquests requisits? Des del Programa de Joves es donarà prioritat a les branques majors. A l'hora de crear una nova branca, s'hauran de complir els requisits establits. Si s'haguera de tancar una branca per falta de recursos adults es realitzaria començant per castors i l'última branca a tancar seria la branca ruta. Els fonaments d'aquesta estratègia són els següents: - Correspon a la finalitat de l'escoltisme. L'escoltisme té com a objectiu ajudar als joves a exercir un paper actiu per a la transformació de la societat. - El desenvolupament de la branca ruta tirarà de la branca dels adolescents fent que aquests ocupen el seu lloc com a secció intermèdia entre la infància i la joventut. L'èxit de les branques de pioners i companys forts assegurarà un equilibri entre les edats i s'aproximaran a l'estat òptim de tindre 50% dels membres amb edats superiors als 12 anys i 50% amb edats inferiors als 12. - El desenvolupament d'aquesta branca tindrà un efecte positiu sobre el lideratge adult. D'una banda, evitarà la necessitat de tindre responsables massa joves i, per un altre, millorarà l'entrada de responsables. Totaçò, al seu torn, tindrà un efecte benèfic en les seccions més joves.

castors

fev - rosa dels vents

castors

3. OBJECTIUS DE LA COLﾃ誰IA

fev - rosa dels vents

castors

Relació amb u mateix Línia educativa: intel·lectual

1/4

Objectius específics: - Recollir informació percebent el medi que l'envolta amb els cinc sentits. - Conéixer i expressar qualitats del seu entorn. - Mostrar interés per buscar l'origen d'allò que veuen.

Continguts a treballar a la branca: -

Assertivitat Responsabilitat Actitud crítica Afany de progrés Construir, transformar Estimulació dels cinc sentits Creativitat, imaginació Superació Autonomia

Relació amb u mateix Línia educativa: afectiva

2/4

Objectius específics: - Ser obert i alegre. - Manifestar les seues emocions.

Continguts a treballar a la branca: - Sentiments - Empatia - Assertivitat

castors

fev - rosa dels vents

castors

Relació amb u mateix Línia educativa: caràcter

3/4

Objectius específics: -

Superar l'egocentrisme. Observar el que l'envolta. Donar-se compte de les seues limitacions i potencialitats. Acceptar i acomplir amb les seues responsabilitats. Afrontar les situacions amb optimisme.

Continguts a treballar a la branca: -

Pensament lateral Responsabilitat Felicitat Alegria Esforç Visió crítica

Sentit de l'humor Xicotet grup Autoestima Superació Presa de decisions

Relació amb u mateix Línia educativa: física

4/4

Objectius específics: - Conéixer i utilitzar diferents formes d'expressió de l'afecte i de l'amor. - Realitzar activitats sense discriminació de gènere cap a ell mateix i cap als altres. - Conéixer i assumir pautes d'higiene i ordre cap a si mateix i el seu entorn més pròxim. - Conéixer i desenvolupar hàbits alimentaris saludables. - Conéixer i descobrir les possibilitats i capacitats motrius del seu cos.

Continguts a treballar a la branca: -

Gènere Sexualitat Afectivitat Ordre

fev - rosa dels vents

- Higiene - El cos i les seues possibilitats - Alimentació sana

castors

Relació amb els altres Línia educativa: convivència

2/3

Objectius específics: - Observar i descobrir la diversitat en altres xiquets i acceptar-la. - Acceptar als xiquets amb característiques diferents a les seues. - Mostrar respecte per les opinions dels altres.

Continguts a treballar a la branca: - Heterogeneitat: immigrants, religió, sexe, classe social, idees polítiques, discapacitats (físics, psíquics, sensorials). - Proximitat

Integració Respecte Amor i afecte cap als altres Empatia

Relació amb els altres 2/3 Línia educativa: cooperació i lideratge Objectius específics: - Acceptar i respectar les regles establides en els jocs. - Dur a bon terme les tasques que li assigne la colònia/l'estol.

Continguts a treballar a la branca: - Cooperació - Responsabilitat - Companyia

castors

- Joc en equip - Participació i cooperació - Actitud servicial

fev - rosa dels vents

castors

Relació amb els altres Línia educativa: servei

3/3

Objectius específics: - Fer una bona acció diària. - Desenvolupar actituds d'ajuda i col·laboració amb els companys.

Continguts a treballar a la branca: - Egoisme - Actitud d'ajuda - Egocentrisme

Relació amb el món Línia educativa: medi ambient

1/6

Objectius específics: - Observar i explorar l'entorn amb actitud de respecte i cura cap a la natura.

Continguts a treballar a la branca: -

Curiositat, inquietud Explorar Obertura a l'entorn Respecte Relació amb la natura (vivència...) Flora i fauna Geologia

fev - rosa dels vents

- Rutes naturals - Campisme - Orientació i topografia - RRRR(reciclar, reutilitzar, reduir, recuperar)

castors

Relació amb el món 2/6 Línia educativa: informació i mitjans de comunicació Objectius específics: - Interessar-se per tot el que passa seu voltant.

Continguts a treballar a la branca: -

Curiositat, inquietud Explorar Afany de progrés Diferents medis de comunicació: ràdio, premsa, TV, Internet...

Relació amb el món Línia educativa: tecnologia

3/6

Objectius específics: - Descobrir les seues capacitats tècniques i manuals. - Ser conscient de la necessitat de supervisió per a l'ús de les tecnologies. - Conéixer els beneficis i perjudicis de les noves tecnologies.

Continguts a treballar a la branca: - Curiositat, inquietud - Creativitat - Gaudi - Ús de les tecnologies: Internet, videojocs, mòbil, mp3, TV... - Habilitats tècniques i manuals

castors

fev - rosa dels vents

castors

Relació amb el món Línia educativa: consum

4/6

Objectius específics: - Ser conscient d'allò que necessita.

Continguts a treballar a la branca: -

Actitud crítica Responsabilitat Austeritat Consum de productes Consum de recursos Modes i marques Economia Globalització Piràmide de Maslow

Relació amb el món Línia educativa: treball

5/6

Objectius específics: - Saber resoldre amb habilitat les tasques que elegeix en el projecte de branca. - Proposar-se metes estimulants i abastables.

Continguts a treballar a la branca: -

Afany de progrés Responsabilitat Autonomia Esforç, treball, superació Actitud crítica Estudis

fev - rosa dels vents

castors

Relació amb el món Línia educativa: cultura

6/6

Objectius específics: - Descobrir diferents tipus de manifestacions culturals. - Explorar diferents cultures i interrelacionar-se amb elles desenvolupant actituds de respecte. - Gaudir de les manifestacions i tradicions culturals com a font de coneixement i oci.

Continguts a treballar a la branca: -

castors

Curiositat, inquietud Descobriment Respecte Tradicions Cultures del món (interculturalitat) Literatura Art Música Llengua

fev - rosa dels vents

castors

Relació amb la transcendència Línia educativa: conéixer

1/3

Objectius específics: - Ser capaços de sorprendre's i fascinar-se enfront de la meravella i el misteri inexplicable de la vida i de tot el que existix a través dels símbols suggeridors i vius que trobem a la natura. - Aprendre a viure en la colònia i l'estol utilitzant el perdó i la gratitud en la relació amb els altres. - Descobrir Déu com un amic que confia en nosaltres i ens ajuda a començar novament. - Experimentar l'amor de Déu des de la colònia/l'estol, la família, la natura… - Experimentar que ens necessitem els uns als altres per a complementar-nos i enriquir-nos. - Compartir-ho tot treballant a través de la vida en la colònia/l'estol. - Conéixer i respectar altres cultures diferents de la seua.

Continguts a treballar a la branca: - Conéixer/ viure/ celebrar (mètode projectes)

Relació amb la transcendència Línia educativa: viure

2/3

Objectius específics: - Treballar amb la comunitat més pròxima (per i amb la colònia/l'estol), per a viure el sentit comunitari de compartir i fer les coses entre tots. - Acceptar els altres castors/llops i fomentar els valors del respecte, convivència i perdó-agraïment.

Continguts a treballar a la branca: - Valors - Conéixer/ viure/ celebrar (mètode projectes) - Interreligiositat

fev - rosa dels vents

castors

Relació amb la transcendència Línia educativa: celebrar

3/3

Objectius específics: - Apreciar les xicotetes atencions i detalls en la relació amb els companys. - Expressar els estats d'ànim i d'allò que els preocupa i els emociona. - Interessar-se pels membres de la pròpia sisena i ajudar-los quan ho necessiten. - Sentir-se part d'una comunitat més gran que la colònia/l'estol (grup, parròquia, poble...). - Disfrutar de la natura experimentant moments de descans i silenci. - Meravellar-se amb els elements de la natura (la nit, les estrelles, la pluja, els arbres, les flors...). - Sentir-se afortunats per tindre amics, família i gent que ens estima. - Fer d'allò que es viu motiu de celebració i pregària (pujar a la muntanya, encendre un foc, inici de la marxa...).

Continguts a treballar a la branca: - Valors - Conéixer/Viure/Celebrar (mètode projectes) - Amor com a valor motor

ACLARIMENTS SOBRE ELS OBJECTIUS DE BRANCA: LA BRANCA DE CASTORS TÉ ENTITAT PRÒPIA? Per descomptat, és una branca independent amb identitat pròpia. Molts dels objectius que acabes de llegir coincidiran amb aquells que pugues treballar en l'estol. Però açò és lògic, ja que les edats no són compartiments estancs i un mateix objectiu - per exemple, "Aprendre a treballar en grup"-, pot ser potenciat en edats més majors, donant-li molts matisos distints en funció de la maduresa del xiquet. ELS OBJECTIUS ES PODEN ACONSEGUIR EN UN ANY? Sí, en la mesura en què un xiquet de 1r de primària els pot aconseguir. Tornant a l'exemple d'abans ("Aprendre a treballar en grup"), el fet que un castor compartisca els materials i puga preparar un senzill joc entre dos o tres, ja suposa un èxit quant al treball en grup; si fa açò, podem afirmar que té consolidat l'objectiu dins de la branca.

castors

fev - rosa dels vents

castors

4. EL MÈTODE ESCOLTA EN LA COLÒNIA

fev - rosa dels vents

castors

4.1. Marc simbòlic El marc simbòlic és una eina pedagògica que ens fa més fàcil la transmissió de valors als nostres xiquets. Es tracta d'un llenguatge que el castor entén perquè la seua base és la fantasia i el joc. Amb ell construïm una mini societat adaptada a la seua edat on es poden reflectir la gran diversitat d'actituds humanes, tant positives com

negatives. I en aqueixa xicoteta societat, els castors aprenen jugant aquelles conductes que ens hem proposat amb el PEA. D'aquesta manera poden comprendre millor en què consisteix un projecte de branca. El nivell de fantasia enfront del de la realitat en aquesta branca es podria representar així:

LLOPS

EXPLORADORS

PIONERS

COMPANYS

AMBIENT DE FANTASIA

AMBIENT DE FANTASIA I AVENTURA

AMBIENT D'AVENTURA

AMBIENT DE DESCOBRIMENT

AMBIENT DE REPTE I SERVEI

FANTASIA

CASTORS

REALITAT Això sí, hem de ser acurats i no oblidar-nos d'establir paral·lelisme entre la societat real i el

marc simbòlic perquè aquest siga verdaderament útil.

PER A QUÈ SERVEIX? Per a ajudar el xiquet a interpretar la realitat en què viu, però des de la imaginació i el joc. El castor ha de comprendre el que l’envolta amb els seus instruments, no amb els de l'adult. Per a educar en valors: dóna sentit al joc escolta; ja no és jugar per jugar, sinó jugar per a aprendre. CARACTERÍSTIQUES Universal: ha de proporcionar una visió global de la realitat, amb totes les actituds, tant les desitjables com les rebutjables. Continuïtat educativa: tota l'activitat de la branca s'ha d'inserir coherentment amb el marc simbòlic.

castors

Funcional: pràctic, que servisca per a aconseguir els objectius. En cas contrari és només jugar. Obert a l'entorn: ha de fomentar la relació del xiquet amb el seu entorn natural, buscant el seu compromís en aquelles facetes que li permet el seu desenvolupament.

fev - rosa dels vents

amb la realitat. Ha de fomentar la imaginació, la creativitat i l'expressió de vivències. Volem castors "desestructurats" i per a això cal ampliar-los el seu món de jocs. Flexible: ha de donar cabuda a quasi qualsevol activitat, a qualsevol presa, encara que a priori no estiga relacionada amb el marc simbòlic. Sempre es pot fer algun tipus d'enllaç.

castors

Motivador: o siga, atractiu, divertit, dinàmic. I això moltes vegades depén de nosaltres. Si el castor s'avorreix, no comptarem amb la seua voluntat per a aprendre.. Participatiu: el marc simbòlic ha de crear un clima de llibertat i respecte mutu, on el xiquet se senta escoltat i recolzat per a participar en les decisions de la unitat. Imaginatiu: ha de suposar un món ple de fantasies però sense perdre la seua connexió

4.1.1. Tipus de marcs simbòlics en la colònia Marc simbòlic estable o de branca Totes les branques tenen un marc simbòlic fixe que no canvia en el temps i que respon als components de la societat: valors, normes, models o personatges, relacions i maneres d'organització social i simbologia (ritus, costums i símbols). En el cas de la colònia, estem parlant de El riu dels castors, de Fernando Martínez Gil. És una obra global en la qual estan representades gran quantitat d'actituds humanes a través de personatges del món animal i vegetal. Cada personatge és un prototip humà amb els seus comportaments, problemes i virtuts. També hi ha símbols col·lectius: la colònia de castors, les distintes espècies animals, els humans de la ciutat...

fev - rosa dels vents

I un símbol que aglutina a tots: el riu del bosc, el Gran Germà. D'aquesta manera, aquesta història es va considerar adequada perquè representava la complexitat d'una societat, i quins papers podem adoptar enfront de les situacions que ens pot deparar viure en ella. Com compleix amb les característiques que ha de tindre un marc pedagògic perquè siga educatiu, qualsevol projecte que preparen els castors pot adaptar-se a aquest món de fantasia.

castors

La història mostra al xiquet una actitud enfront de la injustícia paral·lela a l'actitud escolta: Moi, el castor protagonista, va a la recerca del mal que afligeix el seu amic el riu per a salvar-lo i que va a contracorrent de la indiferència de la majoria d'animals del bosc. Moi comença la seua aventura amb les benediccions i consells de la seua colònia -el grup de suport, on tots cooperen-, i en el seu camí trobarà a uns pocs animals que l'ajudaran,

com Ras (valor de l'amistat), i altres que el ridiculitzaran (contravalors). Amb aquest castor, el xiquet comprendrà el valor d'estimar la natura i de canviar i millorar el propi entorn, sense importar que els altres no opinen com tu. Cal aclarir que la lectura d'aquest llibre és per a xiquets més majors, per la qual cosa es fa necessària una adaptació per part dels educadors.

Marc simbòlic de cada projecte Totes les preses elegides pels castors tenen un marc simbòlic adaptat a les característiques del projecte i al seu nivell evolutiu.

Aquests marcs reflecteixen també els components de la societat.

A tindre en compte per l’educador: S'ha d'enriquir cada presa elegida per la colònia, tenint en compte les possibilitats que ofereix el marc simbòlic de la mateixa. Per exemple, si el tema elegit és el mar, podem buscar una pel·lícula relacionada per a fer un vídeo-fòrum, proposar a la colònia una eixida a la platja, etc. Fer present el marc simbòlic del riu en el funcionament general de la colònia: visquem com a castors, immersos en la fantasia de la presa, els caus, els animals del bosc, etc.

4.2. Llei i promesa 4.2.1. Llei de la colònia En la Llei de la Colònia estan definides les quatre relacions, que inclouen els Principis fonamentals de l'Escoltisme:

- Amic de la natura i de tots (Relació amb els altres) - Amic de Jesús (Relació amb la transcendència)

El castor s'esforça a ser: - Hàbil (Relació amb el món) - Treballador i Endreçat (Relació amb u mateix)

castors

fev - rosa dels vents

castors

4.2.2. Promesa del castor Quan la fan? El moment que un castor faça la promesa és el mateix en què ell decidisca que té clar que li agrada ser castor, que li agrada jugar amb la resta de castors i que, a més de jugar, li agradaria participar d'aquests jocs, donant més idees i portant una progressió en el quadre, ajudant a preparar-los per als altres i quan el castor siga conscient que, mentres juga, està aprenent. El moment concret és diferent per a cada castor, hi ha qui està més madur, les idees se li amuntonen en el cap i l'única cosa que vol és compar-

tir-les i jugar, i hi ha qui està un poc més passiu o no acaba d'assabentar-se de què està fent allí amb una camisa taronja. En el moment en què el castor està integrat, sap de què va tot això dels castors i té ganes de jugar, si no ho ha proposat se li pot suggerir que ho faça, encara que, per regla general, tots volen fer la promesa i el que cal fer és frenar-los un poc i fer-los reflexionar. No convé que demorem massa el que faça la promesa, ja que fins que no la fa, la seua progressió no comença, és un dent de llet.

Com la fan? La promesa és una cerimònia important, per a això hem de reunir-nos tant amb els qui la van a fer com amb la resta. L'ideal és que siga el propi castor qui sol·licite fer la promesa i passar de "dent de llet" a ser un castor en tota regla. La diferència fonamental és que a partir d'aquest moment, el castor pot començar la seua progressió personal, passant replecs i dentellades. En la reunió prèvia amb els castors que volen fer la promesa, se li pregunta per què vol fer-la, en què creu que ha canviat de quan va entrar en la colònia a ara, en quines coses ha millorat i si

fev - rosa dels vents

realment vol comprometre's a ser castor i a progressar amb la resta de castors, a ser un exemple per a les dents de llet i ser un bon escolta. A la resta se'ls comenta que hi ha castors que van a donar un pas important, que és una cerimònia seriosa i que no podem fer favades. El fet que siga una cerimònia important tampoc ha d'angoixar al xiquet fins al punt que no vulga demanar la promesa. Se'ls planteja que tindre la promesa, és la forma d'explicar a la resta que estan disposats a jugar i a aprendre com a castors.

castors

4.3. Educació per l'acció Aquest mode de contemplar l'educació dóna total protagonisme al xiquet, ja que és ell qui pren les regnes del seu procés d'aprenentatge a través de l'exploració. El castor, a través del joc, mira, manipula, construeix, llig, escolta, actua i, amb tot això, coneix i aprén. L'educació per l'acció es concreta, tal com proposa la FEV, en el mètode projectes: a través de la realització de la presa, el castor construeix el seu coneixement, ja que en aquest procés posa en pràctica i millora les seues habilitats, actituds i capacitats, acompanyat sempre per l'educador. Ara bé, és necessari que cada activitat vaja seguida d'una reflexió perquè el castor puga interioritzar el que va aprenent i descobrisca els valors de la llei mitjançant les accions que decideix portar a terme. Si utilitzem l'educació per l'acció amb els nostres castors, estarem adaptant de la millor

castors

manera possible la nostra tasca educadora a les característiques evolutives pròpies de l'edat - el castor és pura acció!-, i això suposa moltes més possibilitats d'èxit en la consecució dels objectius educatius que ens hàgem plantejat. Però atenció, el terme educació per l'acció ens pot confondre: és impossible determinar la relació exacta entre una activitat i un objectiu educatiu. Tot educador voldria trobar l'activitat que correspon directament a un determinat objectiu educatiu. Però la veritat és que cada xiquet experimentarà cada activitat a la seua manera i l'impacte educatiu resultant variarà d'individu a individu. Per això, sempre haurem de tindre en compte les característiques úniques de cada castor per a analitzar i observar de quin mode una activitat en concret l'ajudarà a evolucionar i aprendre.

fev - rosa dels vents

castors

Per a finalitzar aquest punt, ací tens una interessant reflexió de William Glassser sobre l'aprenentatge: Aprenem el... 10% 20% 30% 40% 70% 80% 90%

d'allò d'allò d'allò d'allò d'allò d'allò d'allò

que que que que que que que

llegim sentim veiem veiem i sentim discutim fem ensenyem a una altra persona

"Aprenem el 80% d’allò que fem i el 90% d’allò que ensenyem a una altra persona” D'aquesta reflexió podem deduir el següent: si vols que els teus castors interioritzen els valors del teu programa de branca, fes que els visquen.

4.4. Vida en xicotets grups Dins de la colònia de castors ens dividirem en caus, que són equips més xicotets. Per què utilitzarem els xicotets grups? - Personalització: per al major coneixement dels xiquets (punts forts i dèbils, gustos, problemes…). Per això, es recomana un educador per cada cau i equips de 6 a 8 persones. - Per a passar-ho bé: la vida en xicotet grup es relaciona amb la colla, que és el primer lloc de socialització dels xiquets que volen ser adults. En la colla, es diverteixen, juguen, posen regles als jocs, aprenen a valorar-se… És important la relació afectiva en qualsevol tipus de grup; si no hi ha sintonia, la cosa no funcionarà. - Tots podem aprendre: en un grup gran és difícil trobar tasques per a tots, i és fàcil que alguns no realitzen cap. En el xicotet grup és més fàcil que tots progressen.

fev - rosa dels vents

- Tots som útils: en els caus els càrrecs són rotatius, tots aprenem de tot, evitant l'especialització i posant al servei dels altres les meues habilitats. - Per a aprendre la democràcia: en el xicotet grup aprenem a respectar-nos, a complir i a fer complir les regles del joc (dialogar, negociar i consensuar) -la democràcia-. El meu vot i la meua participació és important, si falle es nota, i no falle als educadors i a la unitat, em falle a mi mateix i al meu equip. - Responsabilitats de l'equip: tots han de participar en la missió del projecte i fer-se responsables de cadascuna de les tasques que han elegit. - Identificació: denota un sentiment de pertinença. El nom amb què denominen al cau, un lloc on els agrade estar, sol estar relacionat amb elements de la natura.

castors

Proposem una formació natural dels xicotets grups, en el qual els castors s'uneixen als seus companys més afins formant equips amb certa flexibilitat oberts a modificacions en la seua formació, segons els interessos o necessitats que vagen sorgint. L'important és que els xiquets se senten a gust amb els seus companys. Els castors en xicotet grup aprenen a conviure, redescobrir-se, relacionar-se i progressar mamprenent junts projectes comuns i fomentant la cohesió grupal. El xicotet grup és anual (pot ser revisable si algun component del xicotet grup o algun educador ho comenta). Dins del xicotet grup autònom, cada xiquet juga un paper i té una responsabilitat real que

és necessària per a la vida de l'equip. Depenent de la presa elegida, cada xiquet adopta un rol diferent, imprescindible per al bon funcionament del projecte. En la branca de castors no hi ha un coordinador de cau ja que per l'etapa en psicologia evolutiva en la qual es troben no seria el més apropiat, perquè no s'encarregaria de coordinar sinó de manar i imposar el seu criteri. Encara és prompte per a poder exercir de representant. No hi ha càrrecs estables en els xicotets grups, el que es fa és el compromís personal en les preses que elegeixen, es crearà algun càrrec en el cas que siga necessari.

4.5. Programes progressius i atraients Un programa és la declaració prèvia sobre el procés educatiu que segueixen els castors en l'escoltisme. És un sistema que defineix totes les accions que anem a realitzar i els seus objectius finals, encara que part que les activitats es desenvolupen amb més o menys espontaneïtat en funció dels interessos i aspiracions dels xiquets. Un programa educatiu ha de respondre tres preguntes fonamentals:

- Què fa un castor en l'escoltisme? La resposta a aquesta pregunta serien les activitats, que en el nostre cas es troben emmarcades en les preses. - Com el fa? Ací parlarem del mètode, com el sistema mitjançant el qual organitzarem les activitats que proposem als castors. - Per què el fa? En aquest cas ens referirem als objectius educatius finals proposats per a cada branca, que es defineixen d'acord amb la Missió i els Principis de l'Escoltisme.

Un projecte és progressiu per a un castor si... Suposa un repte continu que pot ser abastable pel xiquet. Contempla totes les àrees de desenvolpament de la persona: física, social, espiritual, afectiva, intel·lectual i del caràcter. Anima constantment el xiquet a seguir amb la seua formació. Part del nivell que té el castor i té en compte les seues carències i necessitats.

castors

fev - rosa dels vents

castors

Un projecte és atraient per a un castor si... Part dels seus centres d'interés (així els resultarà atractiu i voldran participar en ell). Té en compte les influències que el castor rep de l'ambient on viu. Utilitza el joc com la eina pedagògica principal. Compta amb la guia constant de l'educador. És útil: permet viure noves experiències i aprendre coses desconegudes fins ara.

4.6. Vida en la natura Per a un castor és molt important la vida a l'aire lliure i en la natura, per això hem d'estar dins del local el menor temps possible. El fet que siguen xiquets i que en aquesta etapa de la vida pintar o escriure siga per a ells important no significa que hàgem de convertir açò en un col·legi. No podem asseure'ls a fer tallers o a pintar contínuament. Per les seues característiques evolutives, el xiquet el que més desitja és jugar, i com més contacte tinga amb l'aire lliure millor. Doncs bé, com hem d'utilitzar el seu centre d'interés per a la seua educació, hauríem d'uti-

fev - rosa dels vents

litzar el pati, el camp, la platja, la muntanya, el poble... i posar tot açò a disposició i com a marc immillorable dels seus jocs, incloent en ells el treball de valors com l'autonomia, l'austeritat i l'espiritualitat, trobant en cadascun d'aquests llocs el signe visible de Déu. El fet que siga la branca inferior quant a edat no significa que no puguen fer acampades de Nadal, d'estiu, de pasqua, de secció, eixides d'un dia, o rutes de tres dies dins del campament d'estiu. De fet és molt beneficiós per a ells i són totalment capaços, d'aquesta forma afavorim la seua autonomia i responsabilitat.

castors

Un últim apunt: de tots és sabut que els xiquets tenen piles per a estona i que són incansables. Per això, si se'ns cansen en una ruta, alguna cosa no estem fent bé; no es tracta de

caminar per caminar sinó de tindre un objectiu clar, o d'anar posant pistes, o llegint trossos d'una història al llarg del camí, tot dins del marc simbòlic i del joc.

4.7. L’educador escolta Des de l'escoltisme entenem que l'educador juga un doble paper: - Educador com a model Nosaltres podem elegir totes les eines per a educar en valors que proposa la metodologia escolta, a excepció del model de l'educador escolta, ja que ens agrade o no, en el moment en què som educadors som models, i més en edats tan primerenques, on els castors ens pre-

castors

nen com una referència. Per això és molt important mantindre sempre una conducta coherent amb allò que els estem demanant als nostres xiquets. - Educador com a suport i acompanyant L'educador, a més, és un acompanyant de l'educació i la progressió de cada castor: ha d'anar enriquint i recolzant la seua progressió.

fev - rosa dels vents

castors

Ens agradaria destacar, a més, que l'educador de castors deu: Col·laborar sense ser paternalista ni protector. Ensenyar a acceptar els entropessons sense dramatitzar els errors. Animar els esforços per a la consecució de metes. Practicar la recerca de solucions amb atenció a la diversitat i no l'entrega de respostes estandarditzades i úniques. Desenvolupar l'esperit crític. Possibilitar un espai on tot el món puga expressar les seues emocions i desenvolupar totes les seues capacitats. A mesura que el xiquet evoluciona, l'educador fomentarà cada vegada més la seua autonomia, ensenyant-li a ser independent i a assumir responsabilitats. .

fev - rosa dels vents

castors

5. MĂ&#x2C6;TODE PROJECTES: LA PRESA

42 7

castors

fev - rosa dels vents

castors

5.1. Què és la presa? El mètode projectes és la metodologia que proposa la FEV per a educar als escoltes en els valors que defensem. El mètode projectes pot ser definit com:

Un conjunt d'experiències que involucren els educands en projectes complexos i del món real per a desenvolupar habilitats i coneixements. L'educador acompanya i orienta els educands en cadascuna de les fases del mètode: motivar, proposar, elegir, organitzar, realitzar, celebrar i avaluar. A través de l'acompanyament i guia es pretén que els educands aconseguisquen el nombre més gran d'aprenentatges possibles durant el projecte, sent estos cada vegada més autònoms en la seua gestió. (Institut tecnològic d'Estudis Superiors de Monterrey).

Es proposa un tipus d'entitat educativa en la qual: * Hi ha un ambient proveït d'afecte, atenció i respecte, on tots poden participar. * El xiquet és protagonista, ell fa les coses: educació per l’accció. * S'exploren les necessitats i interessos del xiquet, i a partir d'ells, es promou la iniciativa personal, la solidaritat, la interacció i l'exercici de la llibertat responsable. * Es potencia el plaer de fer qualsevol cosa i aconseguir-la, la qual cosa sosté la motivació.

Quins objectius pretén aconseguir el mètode projectes? - Provocar nous aprenentatges dins del projecte, que servisquen per a la vida diària. Aquests nous aprenentatges seran en forma de coneixements, habilitats i actituds. - Deixar veure pràctiques socials que incrementen el sentit dels aprenentatges. El projecte ha d'aterrar en la realitat pròxima. - Descobrir nous sabers, nous mons en una perspectiva de motivació. Importància del factor cultural. - Desenvolupar la intel·ligència col·lectiva i la cooperació. - Ajudar a cada membre del grup a prendre confiança en si, a reforçar la identitat personal i col·lectiva. Permetre identificar adquisicions i carències en una perspectiva d'autoavaluació i d'avaluació final. - Desenvolupar l'autonomia i capacitat de fer eleccions i negociar-les. - Formar per a la concepció i conducció de projectes.

fev - rosa dels vents

castors

5.2. Fases de la presa A continuació presentarem les fases del mètode projectes junt a la manera d'organitzar-se i participar i els aspectes que es potencien en cadascuna d'elles:

Abans de començar una presa existix un treball previ dels educadors: motivar. És una fase prèvia al projecte la finalitat de la qual és: - Educar en els centres d'interés dels castors, donant a conéixer noves realitats i, amb això, noves motivacions que s'acosten als valors escoltes. - Fomentar la seua creativitat. - Ajudar-los a descobrir temes o aspectes nous. Pot fer-se a través d'una ambientació general amb infinitat d'objectes que no tinguen relació temàtica entre si; amb un joc amb fotos de diferents temes; amb una visita a un museu o exposició atípica, etc.

5.2.1. Idear i proposar És la primera fase del projecte en què els castors són els protagonistes.

Cada cau haurà d'elegir un tema per a la presa i preparar la seua presentació. El paper de l'educador en aquesta fase consisteix a comprovar, de tant en tant, que tots participen, són escoltats, que ningú imposa la seua opinió, que argumenten les seues propostes, etc. La intervenció només serà en cas necessari. Hi ha algunes tècniques interessants que podem proposar als caus perquè tots donen idees: pluja d'idees, philip 66.

castors

fev - rosa dels vents

castors

5.2.2. Elegir És la segona fase i es realitza amb tota la conseja en assemblea.

Ha arribat l'hora de fer les presentacions de la idea de cada cau. El paper de l'educador és fomentar el diàleg, que tots expressen la seua opinió i l'argumenten però que també tots siguen escoltats. L'ideal és arribar a una presa consensuada.

5.2.3. Organitzar-se Treball per caus: una vegada decidida la presa, es reuneixen per a concretar la seua missió i els compromisos personals amb les responsabilitats de cada membre. A continuació, una vegada formalitzats els compromisos, es redacta la carta de la presa deixantla a la vista en el racó de la colònia. L'educador ha de seguir amb la seua presència intermitent, intervenint només quan ho considere necessari per tal d'animar, conciliar, centrar, etc. Enriquiment: és responsabilitat del kraal. Una vegada elegida la presa i perfilades les dentellades, el kraal ha d'analitzar la progressió personal de cada castor i els objectius del PEB. Així es té clar i consensuat, d'una banda, quin aspecte cal treballar amb cada xiquet i com aconseguir que els castors el tinguen present a l'hora de decidir el seu compromís personal, i per un altre, quins aspectes necessita millorar la colònia com a grup i com es pot treballar en el marc de la presa elegida.

fev - rosa dels vents

castors

5.2.4. Realitzar Es realitzen les dentellades i es desenvolupa el compromís grupal que ha adquirit cada cau com a equip. El paper de l'educador és acompanyar a cada castor en la realització del seu compromís i participant en les activitats com un més. Cap a la meitat d'aquesta fase, el kraal ha de revisar amb cada castor el compromís personal perquè aquest analitze com el porta, vore si hi ha problemes de temps o de capacitats, tant de més com de menys.

5.2.5. Celebrar Toda la unitat celebra l'èxit de la presa. És important l'ambient de celebració; en aquest moment s'haurien de posar en comú els sentiments i emocions viscuts al llarg del projecte. El paper de l'educador ha de ser, per això, el de facilitador de moments per a reflexionar sobretot allò que s'ha experimentat, a ser possible a la llum de textos espirituals: Paraula de Déu, contes, pensaments…

5.2.6. Avaluar L'autoavaluació dels quaderns de progressió personal i dels compromisos personals es fa en el cau. És preferible fer-la abans de l'avaluació general per a poder aportar a l'assemblea el que es considere útil per al creixement comunitari. La conseja en assemblea discuteix i avalua temes que ens impliquen a tots: un cau que no ha complit amb el seu treball, un castor que impedeix el bon funcionament amb la seua actitud, una felicitació que es vol fer pública, etc. El paper de l'educador ha de mantindre el seu paper d'acompanyant, vetlant perquè tots opinen i siguen escoltats, demostrant amb el seu exemple que dels errors s'ha d'aprendre. Es tracta d'analitzar el que realitza i detectar els èxits i els errors, tant en les activitats com en el compliment de la carta de la presa.

castors

fev - rosa dels vents

PROPOSAR CAUS

ELEGIR COLÒNIA

Creativitat Expandir els seus horitzonts Descobrir nove coses Participació Presa de decisions Centres d'interès Treball en equip Diàleg Diàleg Acceptació d'opinions Presa de decisions Compromís

ORGANITZAR-SE

Organitzar-se Repartir tasques Practicar el què? com? quan? qui?

REALITZAR

Adquirir noves aptituds Posar el que un sap al servei dels altres Conéixer-se

CAUS

CASTOR, CAUS I COLÒNIA

CELEBRAR

castors

A continuació presentarem un quadre on queden reflectides les fases del projecte. A la dreta apareix el que es treballa i potència en cada fase i a l'esquerra qui el fa. En totes elles el castor és el protagonista.

Superar les divisions Celebració Passar una bona estona amb els amics

COLÒNIA

AVALUAR CONSEJA

fev - rosa dels vents

Observar el que hem fet Reflexionar sobre lo positiu i negatiu Descobrir com progressar

castors

RECORDEM... El CAU és el xicotet equip dels castors. La COLÒNIA és el conjunt de tots els castors. La CONSEJA està formada per tota la colònia i pels seus educadors. La PRESA és el projecte de la colònia. En la fase d'ORGANITZAR-SE no hi ha la figura del coordinador (ni per tant un consell de coordinadors). Açò és degut a les característiques evolutives dels castors: generalment, encara no són capaços de fer de representants d'altres, i estenen a expressar la seua pròpia opinió abans que la del cau al qual representen.

castors

fev - rosa dels vents

castors

5.3. Repensar las fases del projecte en la colònia Sabent ja que aquest mètode educatiu és hui en dia una eina vàlida i valuosa, per què moltes vegades no arriba a bon port? Per què ens estanquem en alguna fase i després correm estressats per a acabar la presa? Qui ha de portar les regnes del projecte, l'educador o els castors? Amb el següent quadre intentarem respondre a aquestes i a altres preguntes:

Aquesta fase prèvia correspon als educadors. L'objectiu no és tant de generar en ells idees de projectes -per l'edat tenen moltes-, sinó expandir els seus horitzós i desMotivar cobrir-los coses noves. Exemples per a motivar: passada de diapositives, sala multisensorial, circuit de jocs, visita a un museu…

Proposar

Elegir

Els castors proposen idees per a la seua presa a través dels caus. Poden fer-ho de múltiples formes: amb mural, teatre, un joc, etc. Al principi el educador haurà de coordinar aquest treball; amb el temps, els castors són capaços de preparar les seues propostes en casa, si la divisió del treball és clara. Qualsevol elecció és vàlida si és a través del consens, el qual ja és possible en aquestes edats. L'educador modera l'elecció, no la dirigeix.

És fonamental el funcionament en equips (caus) i l'adequada distribució del treball Organitzar perquè aprenguen a ser autònoms. Se'ls ha d'ensenyar a repartir- se el treball. No s'ha eternitzar aquesta fase perquè els xiquets perden motivació. L'educador haurà d'ordenar les activitats i jocs per a assegurar-se que tots les realitzen. La presentació i coordinació de cadascú corre a càrrec del castor o castors que Realitzar l'han preparat (són perfectament capaços de presentar i coordinar si se'ls ensenya).

Celebrar

Avaluar

Hi ha moltes formes de celebrar que hem acabat el projecte. Per a no caure en la repetició, els educadors han d'ensenyar als seus xiquets exemples d'aquesta varietat. Els xiquets segueixen sent els protagonistes: ells elegeixen el tipus de celebració i la porten a terme amb el nostre ajut. Igual que en la celebració, hi ha moltes formes d'avaluar. Ensenyem-los aquesta varietat i deixem que a poc a poc porten les regnes de l'avaluació. Són capaços d'autoautoavaluar-se i fer crítiques constructives, si els ho expliquem. No els infravalorem.

fev - rosa dels vents

castors

- Quina fase ha de dirigir l’educador? Motivar - Quant ha de durar una presa? Al principi, mai més de dos mesos. Quan ja han aprés la dinàmica del Mètode Projectes, és possible allargar-la. - Quant ha de durar cada fase? Motivar, proposar i elegir no han de durar més de tres reunions en total. La durabilitat de les altres fases dependrà de la maduració de la colònia.

L'educador ha de ser un guia, un estimulador d'experiències i no un agent directiu o un simple observador. Amb els nostres castors, igual que amb les altres branques, hem de tindre present el següent: - La implicació i el nivell de responsabilitat presos pels educadors en el procés de cada projecte i de cada activitat ha de disminuir gradualment conforme els castors vagen adquirint més habilitats i experiència, i així assumir més responsabilitats. A poc a poc, els castors passen d'organitzar

activitats determinades a responsabilitzar-se de tot el projecte. - Com més s'involucren els castors en l'elecció, preparació i organització d'una activitat, major i més intensa va a ser la seua experiència i més ric serà el seu contingut educatiu. - L'educador, com a facilitador d'experiències, ha de procurar alguna que tinga relació amb el descobriment d'una realitat social desfavorida. Açò es planteja per a treballar la solidaritat i acció social de forma progressiva, i que no arriben a la unitat d'exploradors, per exemple, sense conéixer res de la realitat social del seu entorn.

5.4. Joc democràtic El joc democràtic o institucional és una cosa molt característica dins de la pedagogia del projecte. Per què el joc democràtic? Perquè, per a la FEV, l'educador és un guia o acompanyant, i els educands són els protagonistes del seu propi aprenentatge. Una forma eficaç de permetre aquests dos rols és el joc democràtic: a través d'ell els castors potencien la seua autonomia i la seua capacitat de coordinació i cooperació, mentres l'educador queda "més lliure" per a exercir d'observador actiu i enriquir quan el considere necessari.

castors

Exemples de joc democràtic: ? Xicotet grup (cau): actua a l'hora de proposar un projecte, de realitzar una part del mateix, etc. Amb la supervisió d'un educador, el cau també s'encarrega de coordinar i que es complisca el que es decideix en l'assemblea. És l'òrgan "executiu". Porta a terme la programació final i supervisa la realització del projecte. ? Conseja en assemblea (educadors de la branca i tota la colònia): és l'òrgan "legislatiu" i

fev - rosa dels vents

- Conseja nocturna: en l'obra El riu dels castors, tota la colònia es reuneix de nit per a celebrar algun esdeveniment important. Sempre

fev - rosa dels vents

que siga possible, podem fer les cerimònies promeses, consecució d'insígnies, arribada a l'etapa de servei- amb els nostres castors a la posta del sol, en un bosc i prop d'un riu (una font també serviria, a falta d'alguna cosa millor...). La Conseja Nocturna està igualment formada pels educadors de la branca i tota la colònia.

castors

"judicial" que es reuneix quan cal prendre una decisió que concerneix a tots, per a arribar al consens d'un nou projecte, per a celebrar, per a avaluar,…

castors

6. PROGRESSIĂ&#x201C; PERSONAL

castors

fev - rosa dels vents

castors

6.1. Introducció a la progressió personal Progressió personal És l'avanç de cada castor dins del marc simbòlic del riu, en el qual passen per diversos replecs i, a través del qual, van progressant i madurant. La branca de castors és una etapa més dins de la vida escolta del xiquet, dins del seu aprenentatge en l'escoltisme. Per això, encara que l'edat dels castors condicione, com en la resta de branques, la forma d'aplicar els Principis de l'Escoltisme, són els mateixos per a totes les edats. En l'escoltisme, un dels pilars fonamentals és la progressió personal de cada xiquet dins de la vida d'experiències compartides del grup en el qual està immers.

En la colònia, la progressió es realitza a través de les mateixes àrees de desenvolupament que en la resta de branques, amb la diferència que ací cobra una especial importància un mètode basat en la imatge visual, és a dir, la simbologia. Des de l'escoltisme marcarem un estil que sorgeix d'una vivència interna, d'una celebració contínua de diferents experiències i del nostre compromís, ple de símbols i signes que l'expressen i identifiquen.

6.2. Característiques de la progressió personal La progressió es desenvolupa en relació a un model de persona: El desenvolupament del castor no es dóna en qualsevol direcció, sinó que està guiat per un

fev - rosa dels vents

model de persona que reflexa els valors plasmats en la llei escolta. El model de persona que proposem respon a uns valors i a una visió integral de la persona en què es té en compte la relació amb u mateix,

castors

amb els altres, amb el món i amb la transcendència. Hi ha tres elements fonamentals que buscarem desenvolupar a través de la progressió personal: - La llibertat. És a dir, aprendre a elegir, a optar, i per a açò, aprendre a discernir. Que aquest camí de progressió ajude a cadascú a ser cada vegada més lliure.

- La veritat. Aprendre a actuar basant-nos en allò essencial: ser autèntic, ser u mateix. Aprendre a ser més i no a tindre més, ser persona en la qual els altres poden confiar. - L'amor. Els coneixements, habilitats, tècniques, tenen valor quan es posen al servei dels altres. L'amor s'expressa en l'entrega, en el servei, en la vida comunitària, en la solidaritat, en xicotetes actituds quotidianes.

* Progressió personal: És personal perquè part de la realitat de cadascú, de com cadascú dels nostres xiquets percep la realitat que l'envolta segons els ambients que han influït en la seua vida. Cadascú d'ells es planteja progressar tenint en compte les seues debilitats i potencialitats de forma que els seus compromisos siguen desafiaments, reptes que vulguen superar tenint en compte les capacitats de cadascú perquè no arriben a impossibilitar el seu propi desenvolupament. * Progressió comunitària: El desenvolupament de la persona s'emmarca dins de la societat, no és possible aconseguir la progressió de manera individual. El castor creix i progressa en la mesura que interacciona amb la resta de persones que l'envolta. Aquesta interacció permet aprenentatges recíprocs dins de la comunitat de persones a la qual pertany. La nostra proposta potència la vida en el xicotet grup; és des d'aquest espai on el castor realitza els seus compromisos i avalua la seua progressió.

6.3. Fases de la progressió personal Es proposa una estructura en tres etapes, considerant que és un procés d'aprenentatge continuat: 1. Etapa d’acollida: aprendre i entendre per a realitzar un compromís.

castors

2. Etapa de desenvolupament: aprofundir en els aprenentatges de manera voluntària i conscient després del compromís. 3. Etapa de servei: posar al servei dels altres els nous aprenentatges.

fev - rosa dels vents

castors

Etapa d’acollida Aquest és el moment en què el castor comença a participar en la unitat amb la resta de companys. És important que el xiquet nou s'integre a poc a poc en el seu funcionament vivint

totes les seues experiències amb una actitud d'aprenentatge, acompanyat per la resta de la colònia i dels seus educadors.

Finalitat En finalitzar aquesta etapa el castor coneix i viu: - El funcionament de la colònia (la proposta de joc, les normes, els equips,…).

- Els seus companys i educadors. - La Llei Escolta adaptada a la seua edat.

Duració Proposem una duració aproximada de dos mesos, temps adequat per a tindre l'experiència de participar en un projecte (presa) i del coneixement del funcionament de la unitat i de la resta de companys.

És recomanable no demorar el temps en la realització del seu compromís per a evitar que el castor continue jugant amb la resta de companys sense ser realment conscient d'allò que està fent.

Metodologia El castor, des de les primeres reunions, ha de participar activament en les propostes de la colònia. D'aquesta manera s'involucra i està més atent a tot el que succeeix. Generalment, tots els castors, en començar la ronda, seran dents de llet, que és com s'anomena als qui estan en l'etapa d'acollida. Açò és així pel fet que és l'única branca amb un sol any de progressió. Per tant, no comptarem amb castors més veterans que ens puguen ajudar en la inte-

gració dels nous. L'únic cas en què es pot donar aquesta circumstància, serà quan, començada ja la ronda, es presenta un xiquet nou. Durant les primeres reunions, es fan jocs per a explicar el funcionament d'una colònia, què són els castors, el seu lema, com es distribueixen per caus, què és una presa, per què ens anomenem dents de llet, com i quan podem sol·licitar la promesa, etc.

Paper de l’educador El principal paper que exerceix l'educador en la branca de castors és el d'animar i motivar el desig de conéixer el funcionament de la colònia i les ganes de comprometre's amb ella. Per a això, és fonamental saber adaptar i trasmetre la llei escolta. Algunes idees de com treballar la Llei Escolta:

fev - rosa dels vents

- Per a conéixer-la: el joc, el conte, la repetició, tindre-la a la vista (per mitjà d'un panell o semblant), avaluació del projecte, en qualsevol activitat o espai quotidià, model de l'educador i de la resta de companys i el marc simbòlic,…) - Per a viure-la: la convivència, el marc simbòlic, espais socials, espais d'intercanvi amb altres escoltes,…

castors

Etapa de desenvolupament En aquesta etapa el castor part d'un compromís previ en el qual ha manifestat la seua intenció de seguir jugant amb la resta de la

colònia i complir les normes de convivència que s'hagen consensuat entre tots.

Finalitat El castor progressa individualment i en comunitat d'una manera integral tenint en compte les quatre relacions: amb u mateix, amb els altres, amb el món i amb la transcendència. La nostra intenció és que els castors progressen en el seu creixement personal per mitjà d'experiències reals d'aprenentatge social i individual.

Buscarem que en finalitzar aquesta etapa el castor haja: - progressat en les quatre relacions - participat en 2 o 3 preses complint els seus compromisos - interioritzat gran part dels objectius de la branca - assumit la importància del servei cap a aquells té prop.

Duració Proposem una duració aproximada de huit mesos per a portar a terme aquesta etapa. Hem d'intentar que la majoria de la colònia

haja acabat la seua etapa de desenvolupament abans del campament d'estiu.

Metodologia El castor pren un paper actiu en les preses i és responsable de portar a terme el seu compromís individual dins de el seu cau i de la unitat a què pertany. És important que se senta protagonista; el seu sentiment d'utilitat és fonamental en el seu aprenentatge individual i col·lectiu, i també en el sosteniment de la seua motivació.

castors

Igual que en totes les branques, els castors tenim 4 relacions a què anomenem replecs. Un replec és una corba que fa el riu en el seu camí cap a la mar. Cada castor ha de progressar avançant pel riu i per tant, passar pels quatre replecs. Aquests replecs estan representats per animals i colors.

fev - rosa dels vents

castors

Replecs del riu dels castors: Hi ha quatre replecs importants en aquest riu, on un castor nedant, quan arribe a cadas-

cun d'ells, trobarà a un animal en la vora.

Barú i Ras Barú, la formiga treballadora i Ras, el gat endreçat (relació amb u mateix): en aquest replec del riu el castor trobarà a dos animals que representen les següents qualitats. Barú: és un personatge viatger, a qui li encanta recórrer el bosc per a conéixer a tots els seus habitants. En la seua motxilla porta sempre el necessari per a observar l'entorn (una brúixola, una lupa, uns prismàtics) i per a estar preparada davant de qualsevol circumstància (una manta, una cantimplora, unes quantes llavors per a menjar...). Li encanta compartir tot el que té i sap amb aquells que es va trobant pel camí. I no li avergonyeix demanar consell si hi ha qualsevol cosa que no entén. Mai es dóna per vençuda; si es compromet amb alguna cosa, no para fins a aconseguir-la. Línies educatives: intel·lectual i del caràcter. Ras: aquest gat del carrer es va convertir en el millor amic de Barú des que va descobrir que en el bosc es viu molt millor. És un gat afectuós i amable que no tem expressar els seus sentiments. Com a bon gat, li encanta endreçar-se i mantindre el seu entorn net i ordenat. Gaudeix corrent, botant i donant cabrioles en l'aire, i sempre té temps per a un bon joc. A l'hora de menjar, s'esforça per provar altres coses a part del peix, perquè sap que una bona alimentació és fonamental per a estar fort i sa. Es posa furiós quan veu que algú abusa del més dèbil, però utilitza sempre el diàleg per a solucionar les coses. Línies educatives: afectiva i física.

Rebrú Rebrú: és l'ós amic de la natura i de tots (relació amb els altres). Aquestes són les seues qualitats: respecta a tots els animals del bosc, per molt diferents que siguen a ell; mai incompleix les lleis sagrades del bosc. Línia educativa: convivència. És molt juganer, però accepta les regles de cada joc i, si cal posar-se a treballar, no tem portar la iniciativa. Línia educativa: cooperació i lideratge. Posa el que sap al servei dels altres i ajuda a qualsevol que necessite un parell d'urpes fortes i voluntarioses. Línia educativa: servei.

fev - rosa dels vents

castors

Salki Salki: és el teuladí hàbil (relació amb el món). Les seues qualitats són: és un gran coneixedor de la natura i el bosc, mai es perd perquè sap els secrets d'una bona orientació. Línia educativa: medi ambient. S'interessa molt per tot el que ocorre al seu voltant; per això, en els seus innumerables vols, ha descobert cultures, gents i animals molt distints a aquells que habiten en el bosc. Línies educatives: informació i mitjans de comunicació. Cultura. Aquest teuladí és molt hàbil amb les seues aletes, i pot construir qualsevol cosa a partir d'elements naturals. Això sí, no li agrada desperdiciar res i utilitza només allò que necessita. Línies educatives: tecnologia, consum i treball.

Gran Germà Gran Germà, el riu: és la font de tota la vida del bosc, és el gran amic de tots, com Jesús, simbolitzat pel color blanc. És la senzillesa, l'alegria, la fraternitat. (relació amb la transcèndencia). Les qualitats del riu dels castors són: anima a protegir entre tots el bosc, perquè és el lloc sagrat on tots els éssers viuen. Línia educativa: coneixement. És un gran coneixedor de la vida de Jesús i trasmet amb contes i jocs els valors que es desprenen dels seus ensenyaments. Línia educativa: comprensió. Defén amb l'exemple la solidaritat, la tolerància, l'amor i el respecte, sense importar-li el que opinen altres animals o els éssers de la gran ciutat. Línia educativa: vivència.

Com treballa un castor els quatre replecs? Quan la colònia elegeix una presa i s'organitza el treball a realitzar per caus, arriba el moment que cada xiquet tria una dentellada.

castors

La dentellada és l'acció que el castor realitzarà perquè la presa arribe a bon port.

fev - rosa dels vents

DENTELLADA

BARÚ I RAS

- Buscar en Internet fotos del linx. - Esbrinar en quines zones del país sobreviu encara aquest animal. - Preguntar-li a la seua mestra què estan fent els científics per a evitar l'extinció del linx. Ara serà tasca dels seus educadors el que Tània treballe els quatre replecs amb el seu dentellada.

REBRÚ

Tània : Superar la ver- Ajudar a Albert - Buscar en gonya de parlar amb la seua Internet fotos del amb la mestra i part del mural, linx. explicar-li per ja que al castor - Esbrinar en qui- què necessita se li dóna molt nes zones del aquesta informa- malament encara país sobreviu ció. tallar i pintar. encara aquest animal. - Preguntar-li a la seua mestra què estan fent els científics per a evitar l'extinció del linx.

Depenent de la maduresa del castor, podrà realitzar una o dos dentellades en cada presa. És molt important tindre un mural amb la progressió dels castors penjat en un lloc visible perquè puguen vore i recordar els seus progressos Cada vegada que un castor aconsegueix acabar una dentellada, caldrà deixar-lo reflectit en el mural. Suggerirem dibuixar els anomenats "dents del castor", en referència a la paraula dentellada. Es important felicitar-lo davant de la colònia.

castors

Exemple: La colònia ha decidit que la seua nova presa serà "Els científics". El cau de Tània vol encarregar-se de buscar una llista d'animals en perill d'extinció per a fer un mural. A la castora li han explicat en el col·legi els seriosos perills que corre el linx, així que, amb l'ajuda del seu educador, es compromet a:

SALKI

GRAN GERMÀ Buscar en Explicar a la Internet. colònia els perills Confeccionar el que corre el linx mural. i què es pot fer per a protegirlo.

La consciència de la progressió és bàsica en el seu desenvolupament com a persona. El castor pren consciència de la seua evolució en les avaluacions, ja que, gràcies a la taula de progressió; és conscient dels aspectes treballats en les quatre relacions. Aquesta anàlisi li permet adonar-se de quins aspectes ha de seguir potenciant, tenint-los presents en els seus futurs compromisos. El cau, la colònia i els educadors acompanyen el castor en aquest procés.

Paper de l’educador L'educador jugaran amb els castors sense perdre de vista el seu paper d'acompanyant i de facilitador d'experiències. Estarà pendent de les necessitats individuals de cada xiquet integrant-les en el xicotet grup.

fev - rosa dels vents

L'etapa de servei és fonamental en la pedagogia escolta. Els joves experimenten el servei des de la seua entrada en l'escoltisme perquè el servei es convertisca en una manera de viure, en un estil de vida personal.

castors

Etapa de servei Suposa l'última etapa de progressió d'un castor, a la qual accedeix després d'una ceri-

mònia que reconeix els seus progressos en l'etapa de desenvolupament.

Finalitat Perseguirem educar els joves perquè siguen agents de canvi social. Doncs bé, el servei no sols és cosa dels companys, també podem a treballar aquest valor des de castors. Aquesta etapa permet posar al servei dels altres els seus aprenentatges d'acord a

uns valors. En finalitzar aquesta etapa buscarem que el castor conega i visca: - El servei - Ser model de persona - Una aproximació del funcionament de la següent branca (estol).

Duració La duració aproximada serà d'un o dos mesos, sent el moment clau el campament

d'estiu.

Metodologia El castor posa al servei de la resta de companys els seus aprenentatges. Participa en les preses de la mateixa manera que l'ha fet fins ara, i es compromet a realitzar accions a nivell individual, dins del xicotet grup i amb la resta de la unitat. La diferència amb l'etapa de desenvolupament és la seua actitud de servei, sent

conscient de ser un model per a la resta de companys. A part de prendre un rol actiu en el projecte, adopten un rol d'acompanyant i de model per a la resta de castors que es troben en les etapes d'acollida i de desenvolupament. (Recordem que aquest cas suposarà una minoria de la colònia)..

Exempeos: Empar és una castora de tercera etapa. Acabem de començar una presa, "exploradors". Miquel ha entrat nou fa dos mesos, i Empar el veu un poc verd per a pensar idees per a passar dentelladas, a pesar que ha fet la promesa, així que li proposa preparar junts un joc d'orientació i pistes per a trobar el pitxer perdut de l'emperador.

Guillerm també és un castor de tercera etapa i, a part d'una dentellada per a preparar ell només un joc, s'ha proposat ajudar a Juli tots els matins en el campament a buscar la seua roba en la motxilla i a ordenar la tenda. Aquesta serà la seua segona dentellada.

Paper de l’educador L'educador acompanya als castors de tercera etapa fent-los conscients del seu paper com a models. Els ajuden a ser bons acompanyants de la resta de la colònia. I han de

castors

servir de model per als propis xiquets. L'educador ha de facilitar, a més, experiències de servei com a exemples.

fev - rosa dels vents

La progressió personal es desenvolupa a través del projecte de branca. Els castors juguen i aprenen per mitjà de projectes, per açò és important que la progressió personal no es deslligue del projecte. El xiquet realitza la seua progressió personal integrant-la en cadascuna de les fases del mètode projecte. El procés de la progressió personal és el següent: 1. COMPROMÍS: Una vegada elegit el projecte (la presa) i dividides les tasques o missions a cada xicotet grup, cada xiquet es compromet a realitzar una acció relacionada amb la missió (dentellada). Els compromisos es prenen en xicotet grup (caus). L'elecció d'aquesta dentellada es dóna en la fase d’organitzar. 2. REVISIÓ: És important que aquests compromisos

fev - rosa dels vents

castors

6.4. Com treballararem la progressió personal? siguen revisats durant el desenvolupament de la presa per a vore la seua evolució i possible redefinició. A açò se li anomena avaluació contínua, i es dóna fonamentalment en la fase de realitzar. 3. AVALUACIÓ: Una vegada arribem a la fase d'avaluar del mètode projectes, es realitza també una avaluació individual. Consisteix a revisar cadascuna de les tasques (dentellades) que s'ha proposat cadascun dels castors junt al seu cau. El castor s'autoavalua: açò té una especial rellevància, ja que és el moment en què el xiquet analitza i valora el seu compromís prenent consciència de quins aspectes de la seua persona ha treballat i quins no tant. A més, una autoavaluació suposa sempre una oportunitat excel·lent per a madurar. El paper de l'educador al costat dels xiquets de tercera etapa és crucial en aquest moment.

castors

6.5. Eines per a la progressió personal - Mètode projectes: és el marc que facilita els aprenentatges dels castors. Els xiquets, quan juguen sols, s'organitzen i segueixen espontàniament les mateixes fases que proposa aquest mètode. Utilitzar-les és una qüestió de sentit comú. - Quadern personal: la consciència de la seua progressió és un aspecte fonamental i l'ús del quadern personal facilita enormement açò. En aquest quadern s'arreplega la proposta metodòlogica de cada branca adaptada al llenguatge del xiquet. És personal per a cada castor, té un format interactiu en el qual ell pot anar escrivint, fent-lo cada vegada més seu. Les finalitats del quadern personal són les següents: - Donar a conéixer la proposta metodòlogica de castors. - Fer conscient al xiquet dels seus aprenentatges. - Crear un suport en què el castor puga escriure els seus compromisos i avaluar la seua evolució. - Proporcionar una eina de seguiment per a l'educador. Com cadascun dels xiquets escriu el seu compromís en el quadern, posteriorment poden avaluar: A. Si han aconseguit el resultat que esperaven. B. Quines relacions i objectius han treballat a l'hora de portar a terme el seu compromís. - Mural de la presa: eina visual on tota la colònia plasma el projecte elegit. Aquest mural

castors

està format per xicotets murals per a cadascun dels caus, i en ell s'anota la missió i els compromisos individuals. El mural facilita tindre presents els nostres compromisos, ens serveix per a realitzar les revisions. - Carta de la presa: la colònia en assemblea planteja la natura de la nova presa en una declaració d'intencions en forma de mural. La carta ha de respondre a les següents preguntes: - Com s'anomena la nova presa? - En què ens anem a convertir? Quina història anem a viure? - Quins objectius volem aconseguir? - Quant de temps li anem a dedicar? Tots els xiquets, al costat dels seus educadors, signaran la carta per a atorgar-li validesa i demostrar un compromís per part de tots. - Enriquiment de la progressió personal: Els educadors treballen la progressió personal tenint en compte: - Els valors prèviament establits en el PEA. - Les conductes plantejades en el PEB. - La presa elegida. - Les necessitats, potencialitats i motivacions de cada xiquet. Aquest enriquiment ha de dur-se a terme en les reunions de kraal de branca i, d'una forma menys planificada, cada vegada que l'educador, en el treball directe amb el castor, el considere necessari per a reorientar el seu aprenentatge.

fev - rosa dels vents

castors

6.6. Cerimònies i simbologia Des de l'escoltisme marcarem un estil que sorgeix d'una vivència interna, d'una celebració contínua de diferents experiències i del nostre compromís, ple de símbols i signes que l'expressen i identifiquen. Què són els símbols? Els símbols són allò que utilitzarem per a representar la realitat d'una manera distinta a la qual es presenta. Els símbols són útils quan tots els membres de la comunitat que els utilitzen coneixen el seu significat. Per exemple, el fulard per a un castor (i per a la resta del seu agrupament escolta) significarà la seua pertinença a l'agrupament. En l'escoltisme els símbols són valuosos perquè: - Expressen de manera privilegiada un contingut a vegades complex i divers. - Manifesten el progrés incorporant els sentiments i vivències que comporta la progressió. - Recorden els passos donats en el progrés. - Ens lliguen a un grup que els comparteix, interpreta i designa. - Permet que la nostra progressió siga exemple per als altres facilitant la comprensió d'allò que s'ha viscut. De quins moments parlem? Aquests moments marquen la progressió personal, i és important que es constaten tant a nivell personal com a nivell comunitari. Podem destacar:

- Incorporació de nous membres a l'agrupament - Constitució de la branca - Promesa - Elecció d'una acció determinada a desenvolupar - Conclusió de la mateixa, després de reflexionar sobre el seu desenrotllament - Transició d'una etapa a una altra - Pas a una altra branca Quin caràcter han de tindre? - Protagonisme del castor - Consciència de la seua evolució personal - Trobada comuna - Facilitar la consolidació del grup - Desenvolupament de la capacitat d'elecció i compromís - Serietat i alegria - Reflexió i sentit de la celebració Com s'ha de celebrar? La celebració pot basar-se en l'austeritat, el joc, l'alegria, la senzillesa, el sentit comunitari, etc. Qualsevol que siga el ritual que s'empre per a marcar aquesta fita ha de reunir almenys tres condicions: - Individualitat: precisa d'una acció lliure del castor que només ell pot realitzar i que ha d'assumir íntegrament. - Explicitació: manifestació externa. - Simbolisme: és el marc simbòlic en el qual l'ésser humà situa els afectes lligats a l'acció.

ETAPA DE ETAPES ETAPA D'ACOLLIDA DESENVOLUPA- ETAPA DE SERVEI ALTRES MENT - Benvinguda - Progressió: dente- - Servei: dentella- - Moments de transi-Adhesió al grup llades aconseguides, des aconseguides ció d’etapa MOMENTS A - Compromís preses finalitzades - Pas a l’estol (Promesa) - Incorporació d’un CELEBRAR nou castor - Moments a destacar

fev - rosa dels vents

castors

A continuació, parlarem de dues cerimònies molt importants per a un castor:

PROMESA La colònia, junt amb els seus educadors, forma un cercle o una ferradura. Els educadors criden: "castors!". I la colònia contesta "compartir!". A continuació, es pot resar l'oració del castor. Durant la cerimònia, al castor que ha demanat fer la promesa se li pot preguntar qualsevol cosa sobre el marc simbòlic, (les qualitats d'algun animal) o sobre la Llei de la Colònia. Després, mentres agafa el fulard amb la mà esquerra i saluda per primera vegada com un castor amb la dreta, repeteix el text de la promesa. Els educadors li donen l'enhorabona saludant-lo i es donen la salutació del castor entre ells, xocant les cues (un estén les palmes cap amunt i xoca amb l'altre que les té cap avall). Després de la cerimònia es fa una festa de celebració, com un berenar o semblant. Text de la promesa "Davant de Jesús i de tota la colònia em compromet a seguir sent un bon castor i participar amb il·lusió en les preses que construïm, complint la Llei de la Colònia." Oració del castor "Jesús, en aquest dia, et donem gràcies per participar del nostre jocs, fes que la nostra presa siga útil a tots, per a construir un món que ens agrade, amén".

TRANSICIÓ Els passos d'etapa a etapa en la progressió personal són necessaris i importants dins de la progressió individual i comunitària. Els moments de transició són espais simbòlics: significatius, dinàmics i conscients. El protagonisme i la participació dels xiquets són fonamentals. No hem de passar d'una etapa a una altra sense traçar en el camí una línia que indique en quin moment ha decidit seguir avant. No hem d'acomiadar-nos una setmana i tornar la següent en la següent etapa de progressió. Cal assenyalar una fita en la vida en la colònia del castor. El comiat de la branca es realitza de manera progressiva perquè el xiquet integre els seus aprenentatges i experiències obrint-se davant de si un nou camí amb un ampli ventall d'oportunitats. Ja en la cerimònia del passe, els educadors poden ambientar-la explicant que tota la colònia de castors estem en l'interior del cau. Ara ha arribat el moment de partir, eixir del riu per a conéixer nous camins i aventures així que tots els castors s'acomiaden els uns dels altres, donant-se les cuades de castor. Els seus educadors parlen del seu pas per la colònia i que açò no és el final, sinó el principi d'un muntó d'aventures i coses noves per a aprendre i descobrir. Així que eixen del cau, passant per davall d'un bordó, després del qual les seues dents de castor es transformaran en les orelles del llop. Se'ls pot donar un record del seu pas per la colònia.

castors

fev - rosa dels vents

castors

6.7. Reconeixement El fulard és el símbol que representa la pertinença a un agrupament. El castor posseeix una fulard en el moment que comença a formar part d'un agrupament escolta. El pasafulard és el símbol de la promesa o compromís de cada xiquet. El castor porta el pasafulard quan realitza la seua promesa. Les fustes del color de la unitat representen el nivell de progrés en l'etapa de desenvolupament. Cada fusta simbolitza que s'ha complit el

compromís individual (dentellada) dins del xicotet grup. El castor inclou fustes en el seu cordó segons haja progressat en el projecte (presa). Les fustes de color morat representen el nivell de progrés en l'etapa de servei. El castor inclou fustes en el seu cordó segons haja progressat en el projecte sense perdre de vista el seu rol en l'etapa de servei.

SI ERES EDUCADOR DE CASTORS... "En el viatge de la teua vida has d'espentar la teua canoa amb el rem, i no remar com en un vaixell. La diferència està que, en el primer cas, tu mires a l'horitzó i vas sempre avant, mentres que en el segon no pots mirar on vas i has de fiar-te d'altres que regeixen el timó, amb la qual cosa pots xocar contra algun escull abans d'adonar-te. Molta gent intenta remar en aquesta vida d'aquesta manera. Altres encara prefereixen una navegació passiva, deixant-se portar pel vent de la sort o pel corrent de la casualitat: és més còmode que remar, però és igualment perillós. Jo preferisc a algú que mire davant de si i sàpia conduir la seua pròpia canoa, és a dir, que s'òbriga ell només el seu propi camí. Guia per tu mateix la teua pròpia canoa, sense apendre dels altres. Estàs partint des del rierol de la infància per un viatge d'aventura. D'allí passaràs al riu de l'adolescència. Després desembocaràs en l'oceà de l'edat adulta, per a arribar al port que desitges aconseguir. En el teu camí trobaràs dificultats i perills, bancs de boira i tempestats. Però, sense aventures, la vida seria terriblement monòtona. Si saps moure't amb atenció, navegant amb fidelitat i amb tenacitat alegre, no tindràs motiu perquè el teu viatge no siga un complet èxit, per xicotet que fora el rierol del qual vas partir". Baden Powell, Guida da te la tua canoa. No subestimes les possibilitats d'un castor. No li entregues el rem quan arribe a l'estol o fins i tot, a la unitat d'exploradors. Deixa que aprenga a remar ja amb sis anys, deixa que ell siga qui guie la seua pròpia canoa des del rierol de les seues primeres aventures com a escolta. El seu viatge serà així molt més ric i estimulant.

fev - rosa dels vents

castors

castors 1 Resposta de la RAE a la consulta realitzada al maig

del 2007 Des d'un punt de vista estrictament lingüístic, els desdoblaments a què vosté fa referència en la seua consulta, fruit de l'interés per evitar el sexisme que suposadament comportaria l'ús exclusiu de les formes gramaticalment masculines en els casos de substantius amb flexió de gènere que designen sers animats i, per tant, susceptibles de referir-se a individus d'un o altre sexe, són innecessaris. L'interés a realitzar sistemàticament estos desdoblaments té el seu origen, en uns casos, en el desconeixement del que gramaticalment es definix com "ús genèric del masculí gramatical" i, en altres, en la voluntat declarada per part de determinats col·lectius socials i polítics de suprimir este tret inherent al sistema de la llengua com si fóra una conseqüència més de la dominació històrica del baró sobre la dona en les societats patriarcals. No obstant, l'ús genèric del masculí gramatical ha de veure, simplement, amb el principi bàsic de l'economia lingüística, que suposa la materialització en l'àmbit comunicatiu de la tendència general del ser humà a obtindre els seus fins amb el menor esforç possible. L'ús genèric del masculí gramatical es basa en la seua condició de terme no marcat en l'oposició binària masculí/femení. En lingüística, l'expressió "no marcat" al·ludix al terme que opera quan la distinció en què es basa una oposició d'este tipus queda inactiva; dit d'una altra manera: quan no és rellevant la distinció, el sistema determina l'ús d'un dels dos termes, que passa a incloure també, en la seua referència, el subconjunt designat pel terme marcat (el femení, en el cas de l'oposició de gènere). Esta és la raó que en els substantius que designen sers animats, el masculí gramatical no sols s'empre per a referirse als individus de sexe masculí, sinó també per a designar la classe, açò és, a tots els individus de l'espècie, sense distinció de sexes. També s'anul·larà en l'oposició quan substantius d'este tipus s'empren en plural, podent

castors

incloure en la seua designació a sers de l'un i l'altre sexe. Cabria preguntar-se en quina mesura és incorrecta esta repetició, de totes tots innecessària des del punt de vista lingüístic. Estrictament, només quan l'oposició de sexes és un factor rellevant en el context es requerix la presència explícita d'ambdós gèneres. El desdoblament indiscriminat conduïx a l'eliminació de la possibilitat de l'ocupació distintiu; este fenomen propiciat per factors sociopolítics, i no del propi sistema lingüístic, es considera inadequat, més que per la seua "incorrecció", per resultar un factor empobridor, d'una banda, i generador d'un llenguatge artificiós, per un altre. Pel que fa a la concordança i a l'exigència d'un article o determinant davant de cada substantiu resultant del desdoblament, quan es coordinen dos o més noms concrets els referents de la qual són entitats distintes, el normal i recomanable és que cada un d'ells vaja precedit del seu propi determinant. Evidentment, el normal és que els parlants tracten de mitigar la pesadesa en l'expressió provocada per tals repeticions, afany que ha suscitat la creació de solucions artificioses que contravenen, de forma més o menys flagrant, les normes de la gramàtica, com dir el diputat o diputada, les i els ciutadans, o l'aplicació de recursos enginyosos, com l'ocupació del símbol de l'arrova (@) per a integrar en una sola paraula les formes masculina i femenina del substantiu: l@s niñ@s. Així mateix, s'han assajat, a vegades, substitucions sistemàtiques com la ciutadania en compte dels ciutadans, les persones afectades, en compte dels afectats, l'alumnat en compte dels alumnes, etc.; estos artificis són, en el millor dels casos, innecessaris, i, en el pitjor, rebuscats i fins a ridículs. A tot açò s'afig la impossibilitat d'aplicar consistentment i en tots els contextos possibles estos procediments i tot procediment no consistent, en este cas per anar contra la naturalitat lingüística, està condemnat al fracàs. De fet, estos fenòmens es produïxen exclusivament en l'àmbit del llenguatge polític i administratiu per raons, insistim, de caràcter extralingüístic."

fev - rosa dels vents

FEV - Col路lecci贸 Rosa dels Vents