1r trimestre 3r eso

1r trimestre

Escola Mare de DĂŠu del Carme

2

INDEX 1.La composició artística L’estructura de la composició Què és la composició

4 4 4 5 6 7 7 7 9 12

La composició bidimensional El format Equilibri visual Equilibri per distribució de pes i direccions

La composició tridimensional L’escultura: tècniques Principals concepcions de l’escultura

L’expressivitat de la composició L’art i el símbol

2.Dibuix geomètric Tangències

13 13 15 17 17 17 18

Tangències entre rectes i circumferències Tangències entre circumferències

Figures de contorn corbat oval ovoide Espirals

3

1.La composició artística L’estructura de la composició Què és una composició?

Totes les imatges estan formades per diferents elements plàstics ( punt, línia, color, textures, formes....)que el creador disposa d’una manera determinada per tal de crear una composició harmònica. Aquesta organització de les formes en posicions i direccions crea el que anomenem estructura compositiva, molts cops interna i invisible però present en l’obra.

La composició bidimensional El format Anomenem format a la forma, la mida i l’orientació espacial de la superfície on es realitza l’obra. Hi ha diferents tipus de formats, alguns estandarditzats: Rectangular: Vertical produeix una sensació visual d’equilibri i elevació, si és horitzontal la sensació que dona és d’estabilitat, solidesa i fermesa.

Pierre Auguste Renoir(1841-1919) La balançoire, oli sobre llenç 92cmX73cm. Musée d’Orsay

BertheMorisot(1841-1895)Gennevilliers champs de blé, oli sobre llenç 46,5cmX69cm. Musée d’Orsay.

Circular: crea un moviment envoltant i de suspensió, l’ovalat tendeix a agrupar les formes del seu interior i crea una sensació de calma.

Miquel Angelo Buonarroti (1475-1564).La sagrada Família o Tondo Doni, 150306.120 cm Galeria Uffizi, Florència

4

Triangular: limita l’expansió de les formes a la part superior però dona estabilitat a la base.

Amanda Scarcía,1971. Volcà, oli sobre llenç.45cmX55cm.

Irregulars: L’efecte que produeixen és de dinamisme i llibertat i sobretot s’utilitzen en els missatges publicitaris i en vinyetes de còmic.

Composicions planes en espais tridimensionals: composicions com les pintures en cúpules, s’adapten al format del suport arquitectònic i depenen de l’ordenació que escull l’artista.

Francisco de Goya,(1746-1828)San Antonio de la Florida,Madrid.

Equilibri visual Sempre intentem ordenar i organitzar allò que ens envolta amb un cert equilibri, les composicions plàstiques queden determinades per la relació entre els seus pesos o forces visuals. Depenen de com ordenem els elements podem tenir composicions estàtiques i estables o dinàmiques i inestables i aquesta ordenació pot ser a partir de simetria o per equilibri.

Equilibri per simetria: La distribució és simètrica respecte a un eix :

5

Aplica tots els tipus de simetria coneguts: axial, radial.....

Paul Cezanne,(1839-1906), Els jugadors de cartes,(1890-95), oli sobre tela, Courtauld Institute, London.

Equilibri per distribució de pes i direccions:

Llei de la balança: S’equilibren pesos visuals de manera que la vista se sent atreta gairebé amb la mateixa intensitat pels dos camps visuals situats a cada costat d’un eix imaginari.

Pablo Picasso,(1881-1973),Les demoiselles d’Avignon,1907. Oli sobre llenç, 245X235cm.

MoMA NY.

Llei de la compensació de masses: Les masses es distribueixen asimètricament però equilibrant els espais buits i plens amb les direccions dominants.

L’estructura compositiva resulta més dinàmica.

Gabriele Münter(1877-1962), Meditation, 1917, oli sobre llenç, Lenbachhaus Gallery, Munich.

Llei de la uniformitat de masses: Habitual en quadres abstractes, cap dels elements passa a ser dominant i la relació figura fons és complicada de separar.

Lee Krasner,(1908-1984), Noon,1947, oli sobre llenç,60X76cm.Spanierman Gallery Llc, NY.

6

Llei de terços: Un procediment molt utilitzat en disseny gràfic i en publicitat per equilibrar els pesos visuals, es divideix el format en tres parts tant en llargada com en amplada. La zona de màxima atracció es situa en les divisions o prop. S’anomena centre d’interès.

Ramón Masats, (1931-), Madrid, 1959.

La composició tridimensional L’escultura: tècniques.

Segons la manera i el material classifiquem les tècniques en dos grans grups: Tècniques subtractives: Es treballa el volum a partir d’un bloc sòlid al que se li va traient el material fins aconseguir la forma desitjada.

Tècniques additives: Consisteix a anar afegint material fins a crear el volum desitjat, es treballa amb material modelable.

Principals concepcions de l’escultura Formes tridimensionals compactes: Es poden treballar amb qualsevol de les dues tècniques explicades anteriorment. El resultat és un domini del volum sobre el buit. L’escultura té un aspecte de massa compacta.

Eduardo Chillida ( 1924-2002) Harri I 1991,pedra, Chillida Leku.Zabalaga.

7

Relleu: Escultura a camí entre les tres dimensions i les dues ha estat habitualment utilitzada en l’embelliment arquitectònic.

Segons sobresurti l’escultura tenim el baix relleu o l’alt re lleu.

Probablement Fidias(490 a. C. – 431 a. C )Fris del British Museum.

Parthenon, 443-438 aC. Marbre,

Delimitar l’espai amb formes lineals El volum es treballa dibuixant línies amb les formes a l’espai, el espai buit domina sobre el ple. Les escultures acostumen a ser representacions esquemàtiques i abstractes.

Keneth Snelson, (1927-), Nothwood, 1969, Acer pintat i acer inoxidable, 4.6X4,6m,Northwood Institute, Cedar Hills, TX.

Mitjançat formes planes o travessades a l’espai Les escultures es realitzen a partir de formes planes, les peces s’acoblen i poden ser soldades, encaixades , doblegades, corbades o plegades per tal de representar el volum.

Naum Gabo, (1890 1977)Cap construït, 1916, Bronze. the Nasher Sculpture Center

combinant formes lineals i superfícies: Es combinen la línia i el pla per crear les obres escultòriques.

Eva Hesse,(1936-1970) Germany & U.S., fiberglass, latex, and wire sculpture, 1970 Des moines Art Center, Iowa.

8

Composicions escultòriques modulars: La repetició d’un mòdul és la base de la composició, es poden disposar a l’espai de forma regular o irregular, i es pot traslladar, rotar, transformar per simetria i es pot interrelacionar amb un altre mòdul per contacte, penetració, intersecció o distanciament.

Magdalena Abakanowicz (1930-) "Bronze Crowd" 2004 at the Nasher Sculpture Center,

Les noves formes tridimensionals: Els acoblaments: L’artista uneix diferents materials i objectes per a realitzar la seva composició, es poden considerar l’equivalent tridimensional del Collage.

Jean Tinguely(1925-1991) ,Art proletari nº 3,1989 Varis materials,90 cm.Col.lecció particular

Les instal·lacions: Obres que utilitzen qualsevol material i noves tecnologies on es pretén produir experiències físiques o conceptuals a l’espectador on l’espai juga un paper fonamental.

Christian Boltanski, (1944-), Monument: Les enfants de Dijon,1986

L’expressivitat de la composició L’expressivitat d’una imatge prové dels objectes o formes representades, dels colors i les textures i també de la forma com s’organitzen: Dinamisme: Activitat. Dominen les línies corbes i les obliqües, el ritme és lliure i intens.

Theodore Gericault, (1791-1824) The prancing grey horse, Oli sobre llenç,1812.Burrell Collection ,Glasgow.

9

Quietud: Passivitat. Predomina l’horitzontal, hi ha equilibri.

Claude Monet,(1840-1926). Les roselles, 1873, oli sobre tela,Museu d’Orsay.

Tancament: Cohesió. Les formes s’agrupen en una forma nuclear.

Gustav Klimt, (1862-1918)El girasol,1906-07, oli sobre llenç 110cmX110cm, col.lecció particular.

Obertura: Expansió. Les formes semblen dirigir-se cap a l’exterior, s’allunyen del nucli o centre expandint-se.

J.M.W. Turner,(1775-1851) Cabana destruïda per un allau de neu, 1810, oli sobre llenç, 90cmX120cm, TAte Gallery Londres.

Unicitat: Simplicitat, Hi destaca una sola forma sobre un fons neutre.

El Greco, (1541-1614), El cavaller amb de la mà al pit,1580, oli sobre llenç, 81,8X61,8 cm. Museu del Prado, Madrid.

10

Profusió: Pluralitat. Tot és ple de formes, colors , textures iguals o diferents. Hi ha molts nuclis.

Hannah Höch (1899-1978) tallat amb un ganivet de la cuina dadà, 1919-1920.

Unió: Concentració. Les formes s’agrupen entorn d’un nucli principal.

Francisco Zurbaran,(1598-1664) la Verge de les Coves, 1655, oli sobre tela,267X320cm, Museu de Belles Arts Sevilla.

Separació: Fragmentació. Les formes estan distanciades entre si. Cada una esdevé centre d’interès.

Rene Magritte, (1898-1967). The Key to Dreams, 1930. Oli sobre llenç, 81 x 60 cm.

Private Collection.

Igualtat: Repetició. Les formes són molt semblants, encara que no estiguin ordenades. Els colors i els contorns creen ritmes.

Paul Klee (1879-1940),Mountain village,1934, 54.4 x 71.5 cm, oli sobre fusta, Galerie Rosengart.

Varietat: Diferència. Les formes, els colors i les dimensions no són semblants, el ritme és lliure i hi ha diversos nuclis.

Luis Egidio Meléndez (1716-1780) - Bodegó amb perdius, cebes alls i recipients, segle XVIII. Óli sobre llenç , 41,6 x 62,3 cm. Museu Nacional del Prado

11

Regularitat: Ordre. La distribució de les formes i inclús els colors responen a un ordre geomètric.

Andy Warhol, 1928-1987,32 Llaunes de sopa Campbell, 1962, polímer sintètic sobre llenç,

50,8 cm × 40,6 cm, MoMA de Nueva York,

Irregularitat: Desordre. La posició de les formes és casual i barrejada i espontània. Les direccions, nuclis i lleis són lliures.

Jean Dubuffet, (1901-1985) Main leste et rescousse, 1964.

L’art i el símbol Molts cops la història de l’art ha hagut d’utilitzar la simbologia per a representar personatges, conceptes i divinitats, això vol dir que per descodificar el significat de l’obra hem de conèixer els possibles signes i el significat que vol tenir relacionat amb el context històric , cultural i social.

El significat de l’obra esdevé simbòlic i poden adaptar-se a les transformacions culturals i socials o a vegades perdre’s en el temps.

Simbolisme en l’art actual En l’art actual els significats simbòlics són més lliures. S’utilitzen dos recursos: Descontextualització: Es treu un element del seu entorn habitual i es col·loca en un context nou, així es sorprèn a l’espectador i se’l indueix a preguntar-se pel significat simbòlic.

L’associació: Es presenten conjunts personatges, objectes que normalment no es troben junts. Si els separem no tenen el mateix significat.

12

2.Dibuix geomètric El rigor i l’elegància de les construccions geomètriques contribueixen a dotar de bellesa i utilitat alguns objectes quotidians, un cop estudiats els traçats geomètrics bàsics, s’obren grans possibilitats per a la creació de nous elements, sobretot amb línies corbes, enllaços, tangències.....

Tangències Dos elements geomètrics són tangents quan tenen un punt en comú. Les tangències són els traçats que uneixen aquests elements, línies, corbes o rectes, de manera que semblin una línia contínua.

Tangències entre rectes i circumferències

Una recta és tangent a una circumferència quan toca per un únic punt a aquesta, en un únic punt, anomenat punt de tangència.

Per tant el radi de la circumferència, corresponent al punt de tangència, és perpendicular a la recta tangent.

Per construir una recta tangent a una circumferència donada, primer hem de dibuixar el radi de la circumferència i per qualsevol dels mètodes coneguts traçar la perpendicular a aquest radi pel punt de tangència.

13

Rectes tangents exteriors a una circumferència des d’un punt P O

P 1. Es dibuixa el segment OP i es traça la seva mediatriu M. 2. Amb centre a M es dibuixa la circumferència ( o arc de circumferència) amb radi MO i al tallar la primera circumferència genera els punts de tangència T i T2.

3. Unim P a Ti T2 i obtenim les rectes tangents.

Rectes tangents exteriors a dues circumferències donades

O1

O2

1. Unim els punts O1 i O2 i es troba el punt mig (M- mediatriu)d’aquest segment.

2. Fent centre en aquest punt M es dibuixa una circumferència que passi pels centres O1 i O2.

3. Des de O2 (circumferència major) i amb el radio R2-R1, es dibuixa una circumferència.

S’ obtenen els punts 1 i 2.

4. Des d’ O2 es dibuixen rectes que passin pels punts anteriors 1 i 2. S’ obtenen T1 i T2.

5. Des de O1, dibuixem paral·leles a les rectes anteriors i obtenim T3 i T4.

6. Unint T3-T1 i T4-T2, tenim les rectes tangents.

14

Circumferència de radi donat, tangent a dues rectes concurrents

r

v

1. Es dibuixa la bisectriu de l’angle que t formen les dues rectes s i v.

2. Es dibuixa una paral·lela a qualsevol de les rectes a la distància del radi donat.

3. La intersecció d’aquesta paral·lela amb la bisectriu determina el centre de la circumferència C. 4. Des del centre es fan perpendiculars a les rectes donades i es troben els punts de tangència (T i t).

5. Es dibuixa la circumferència amb el radi donat des del centre trobat i veiem que passa pels punts de tangència anteriorment trobats.

Tangències entre circumferències El punt de tangència de dues circumferències està situat a la recta que uneix els centres.

Les circumferències podran ser tangents exteriors o interiors.

Circumferència de radi r tangent interior a una donada per un punt T.

r 1. Es dibuixa el radi de la circumferència OT. 2. En aquest radi es marca el centre 0’ T que és el resultat de la resta entre radis.

3. Es dibuixa la circumferència amb el radi donat des del centre 0’ i comprovem que passa pel punt de tangència.

15

T

Circumferència de radi donat tangent a una altra circumferència i a una recta

r O

t 1. Es dibuixa una paral·lela a la recta t a la distància del radi r.

2. Es dibuixa un arc de circumferència des d’ O i radi igual a la suma dels dos radis.

3.La intersecció de l’arc amb la paral·lela determina el centre de la circumferència demanada O’ .

4.Amb centre a O’ i radi r es traça la circumferència.

Enllaçar diferents punts a partir d’arcs de circumferència

1 . S’uneixen els punts mitjançant segments.

2. Es van traçant les mediatrius dels segments trobats.

3. Sobre les mediatrius es troben els centres dels arcs que uneixen els punts.

4. Si els arcs de circumferència són amb un radi r concret, desde qualsevol dels extrems del segment es dibuixa un arc i al tallar la mediatriu tenim el centre.

16

Figures de contorn curvat Oval a partir de l’eix major AD 1. Es divideix l’eix major AB en tres parts iguals i obtenim B i C.

2. Amb centre en aquests dos nus punts dibuixem dues circumferències amb radi AB i CD. (comprovem que és correcte si les dues circumferències dibuixades passen pels punts trobats.)

Les circumferències es tallen generant E i F. 3. Des dels punts E i F dibuixem les rectes que passen per B i C, tallant les circumferències en els punts G , H i I , J que són els punts de tangència.

4. Fent centre a F dibuixem un arc amb radi FG ( o FH) , fem el mateix des d’ E amb radi EI o EJ i enllacem la figura.

Ovoide a partir de l’eix menor 1.Es dibuixa la mediatriu del segment AB, obtenim el punt M. 2. Fent centre a M i amb radi MB o bé MA dibuixem la circumferència.

3. Aquesta circumferència talla la recta mediatriu pel punt F. 4. Des d’A i B dibuixem rectes que passin pel punt F, i fent centre a aquest dos punts amb un radi AB dibuixem dos arcs que ens tallaran les rectes anteriors a E i G. 5. Aquests punts G i E són els punts d’enllaç amb els arcs anteriors, per tancar la figura fem centre a F amb un radi FE( o FG) i dibuixem l’arc de circumferència que ens completa l’ovoide.

17

Les corbes tècniques tenen moltes aplicacions en la resolució de problemes de dibuix tècnic, i per tant comprovarem que en l’àmbit del disseny industrial, arquitectònic i gràfic s’utilitzen constantment.

Espirals L’ espiral és una corba plana, oberta i contínua que es configura en expansió per un punt que es desplaça de manera uniforme al llarg d’ una recta.

Espiral de dos centres 1.Dibuixem damunt d’una recta mitja circumferència, generem al tallar-la els punts A i B. 2. Comencem fent centre a A i radi AB, dibuixem una altra mitja circumferència fins tallar la recta en el punt C. 3. fem centre a B, obrim el compàs fins a C i dibuixem fins tallar la recta en el punt D. 4. Anem obrint l’espiral fent centre a A i B i obrint el compàs sempre fins l’últim punt trobat.

Espiral de tres centres situats en els vèrtexs d’un triangle equilàter.

1. Allarguem els costats del triangle AC, CB, BA. comencem el traçat fent centre a A i obrim el compàs fins a A, dibuixem un arc que ens talla al costat allargat pel punt 1.

2. Fent centre a C i obrint el compàs fins a 1 dibuixem l’arc fins tallar el perllongament d’AC pel punt 2.

3. Fent centre a A i obrint el compàs fins a 2 dibuixem l’arc que ens talla BA pel punt 3.

4. Continuem fent centre a B i anem utilitzant ABC com a centre per generar les corbes.

18