3r trimestre
Escola Mare de DĂŠu del Carme
54
INDEX
7. Les imatges La iconicitat La imatge objectiva i la imatge subjectiva La finalitat de les imatges
56 57
Informativa
60 61 61 62 63 64 66 69
Exhortativa Estètica Imatges que varien segons la seva funció
8. Llenguatge i comunicació visual El codi visual El llenguatge visual a la publicitat Publicitat, educació i solidaritat
9. La imatge tecnològica i digital La fotografia La càmera fotogràfica La càmera analògica La càmera digital
Cinematografia L’invent del cinmatòographe Lumière: neix el cinema La televisió
La infografia Tipus d’imatge digital La definició del color
55
71 72 72 73 74 75 76 77 77 78
7.Les imatges La iconicitat El nostre món és ple d’imatges, de representacions de tot allò que ens envolta que reprodueixen molt fidelment el model de la realitat, alguna vegada tant bé que ens pot confondre. Aquest engany ha estat objecte de reflexió a l’art en diverses ocasions. En aquest quadre René Magritte (1898- 1967)ens convidava a reflexionar sobre aquest fet.
Joseph Kosuth "One and three chairs" (1965).Va una mica més enllà en la seva obra. Eren conjunts constituïts per l’objecte i dues de les seves possibles abstraccions. Una fotografia a mida natural de l’objecte en un costat i a l’altre la definició ampliada i representada com una fotografia. Aquest tipus d’obres exigeixen a l’espectador la lectura analítica i comparativa dels diferents estats de l’objecte representat: el real en tres dimensions, la fotografia en dues i el lingüístic purament analític.
Algunes vegades els creadors copien fidelment les qualitats del model per aconseguir una semblança extrema i fer-nos creure que es tracta de la realitat mateixa. D’altres
56
segons la funció comunicativa que hagi de tenir la imatge imiten de manera parcial el model. La semblança que hi ha entre una representació i el seu model de la realitat s’anomena iconicitat. Per tant podríem ordenar les imatges segons el seu grau d’iconicitat comparant-les amb la realitat i l’extrem oposat que seria l’abstracció.
La imatge objectiva i la imatge subjectiva Segons l’ús de la imatge i la intenció del comunicador, les imatges poden ser: Objectives: quan representen el món real tal com és, la seva finalitat és fer una descripció precisa dels models, com en el cas de les il·lustracions naturalistes pels llibres de ciències, botànica....
Maria Sibylla Merian (1647-1717). Pionera en la representació del cicle vital dels insectes en una sola composició. “Metamorfosis de Arsenura armida”.
57
Subjectives: quan representen les coses de manera personal o fantàstica, la finalitat de l’autor és explicar o potenciar la seva pròpia expressivitat, sentiments, sensacions...manipulant la realitat. Es poden representar les imatges de manera subjectiva de moltes maneres però en general es poden utilitzar alguns d’aquests recursos: Modificant la forma: Simplificació: Es representa la realitat de manera esquemàtica i estilitzada. Ionna Vautrin,” Zoo”, Kvadrat, 2012
Deformació:
Es
modifica
la forma habitual de l’element .
Selfportrait of Francis Bacon.
Fragmentació: Es descompon la forma en fragments o bé es reprodueix el moviment en una sola imatge.
David Hockney “Gran CAnyon”. Marcel Duchamp “Desnudo bajando una escalera” (1912).Óleo sobre tela: 146 x 89 cm. Philadelphia Museum of Art
58
Canviant el color: Si modifiquem el color habitual de l’original obtenim efectes molt originals i suggeridors.
Sandy Skoglund, “The cold War”.
Canviant la grandària: Variant les dimensions d’allò representat ampliant-ho o reduint-ho emfatitzem elements que potser no els hi donàvem importància.
Claes Oldenburg “Mistos” 1992 20,73 x 10,06 x 13,21 m. Parc de la Vall d'Hebró, s/n (Barcelona)
Canviant la textura: Com el color, la textura és un element important en la configuració d’un element, al modificar-lo li donem una nova expressivitat. Meret Oppenheim, “Esmorzar amb pells”, 1936
Variant el punt de vista, l’enquadrament o la il·luminació: Si variem la representació típica d’un element canviant l’enquadrament generem imatges poc corrents i insòlites.
Rodchenko.
59
La finalitat de les imatges Es pot establir una classificació bàsica que classifica les imatges segons la seva finalitat o funció.
Informativa: Centra el seu missatge a transmetre informació de manera clara, objectiva i totalment impersonal. Poden indicar accions, direccions o espais, descriure fets o situacions o comunicar notícies.
Imatges identificadores: Expressen o simbolitzen la filosofia d’una empresa o d’un particular amb la finalitat de ser reconeguts i distingits d’altres empreses o particulars. Els logotips de les marques, les banderes....
Imatges indicatives: Volen mostrar alguna cosa a través de signes o senyals., com els pictogrames de les senyals....
Imatges descriptives: Defineixen llocs o figures i n’expliquen les diferents parts o qualitats. Els dibuixos científics, els dissenys d’edificis o d’objectes, els esquemes i mapes...
60
Imatges notícia: Són imatges de premsa que acompanyen els textos informatius i els cartells anunciadors.
Exhortativa: Aquest grup d’imatges tracten de convèncer el receptor perquè faci allò que proposa el missatge. S’empren en el camp de la publicitat.
Estètica: Vol comunicar bellesa i harmonia. Es basa en la utilització poètica dels elements propis del llenguatge visual. Tenen entre altres objectius expressar sentiments i transmetre una idea particular de la bellesa.
Kandinsky, negre i violeta 1924
És habitual que les imatges puguin tenir més d’una funció dominant.
61
Imatges que varien segons la seva funció Les imatges no sempre mantenen la seva funció. Quan s’ubica en un context diferent de l’original la seva funció varia.
Així com també pot variar el seu significat amb el pas del temps.
Creu gamada en un mosaic romà, símbol solar
62
8. Llenguatge i comunicació visual La comunicació visual és un procés per mitjà del qual transmetem missatges amb imatges. Aquestes imatges són representacions gràfiques o tridimensionals, fixes o en moviment..... En aquest procés de comunicació, com al llenguatge escrit, per exemple, intervenen diversos elements bàsics: L’emissor: És el transmissor que vol realitzar la comunicació, qui crea i emet el missatge. Pot ser una persona o un grup d’elles. EL missatge: És la comunicació que l’emissor vol transmetre, i pot estar format per diferents estímuls visuals, signes, colors, formes.... En aquest missatge visual hi distingim dos aspectes: L’objectiu: la finalitat que té i el que vol aconseguir l’emissor amb la seva imatge. L’estructura: El contingut visual, la temàtica, l’estil artístic.... El receptor: Persona o col·lectiu a qui va destinat el missatge. El mitjà: el suport o canal de comunicació a través del qual es transmeten els missatges.
“Al·legoria de la pintura”, Johannes Vermeer, 1666. 120x 100 cm. Museu d’ Historia de l’ Art de Viena, Àustria,
63
EL codi visual El llenguatge visual és un sistema de comunicació i per tant necessita utilitzar un llenguatge adequat, amb la seva pròpia sintaxi, que el facin entenedor. Caldrà doncs tenir una sèrie de normes i signes que donin significat al missatge visual i que han de ser coneguts tant per l’emissor com el receptor.
Significant: Els elements formals de la imatge, que es poden descriure de manera objectiva. Significat: Pensaments, idees o emocions que es transmeten o associem a la imatge. Aquest significat es descompon en tres parts: Temàtic: Allò que es pot reconèixer a la imatge, el tema, a la història de l’art s’han anat repetint: el bodegó, el paisatge....
‘ The Wheel of Fortune’ 1863 Edwar Burne Jones
64
Simbòlic: Idees i pensaments que la imatge suggereix però no estan representades. El seu valor varia segons l’època, la societat, inclús les modes ja que és cultural. Un exemple del disseny i el significat simbòlic el tenim representat en la Creu Roja, als països musulmans es representa per una mitja lluna roja i des de desembre del 2005 hi ha un tercer símbol, el cristall vermell, que es pot utilitzar com a signe identificatiu de l’entitat si els dos anteriors representen o s’associen massa a política i religió.
Valors expressius: Serien els elements del llenguatge visual que puntualitzen i acaben de completar el significat de la imatge, molts cops són associacions que fem i que es definiríem mitjançant adjectius.
‘Banket stilleven’, 1667, Abraham van Beyeren
‘Membrillo, repollo, Sánchez Cotán.
melón
y
pepino’ (1602),Juan
65
El llenguatge visual a la publicitat La publicitat és la forma de comunicació produïda per atreure al públic cap a un producte, servei o idea amb la finalitat que sigui comprat o acceptat. Per aconseguir el que els publicistes es proposen s’utilitzen una sèrie de recursos retòrics que provoquen sensacions o emocions suggerents en el receptor. A aquest conjunt de recursos els anomenem retòrica visual.
La repetició: És quan apareix diverses vegades el mateix element, es remarca el producte o les seves característiques.
La comparació: Es destaca alguna qualitat del producte comparant-lo o contrastant-lo amb una altre cosa diferent.
66
La hipèrbole: o exageració, es destaca el producte exagerant-ne les qualitats.
La sinècdoque: Es mostra un fragment del producte o es fa l’anunci en ‘capítols’ per a generar expectació i implicar al consumidor en la construcció del missatge.
La personificació: S’humanitza un objecte o animal atorgant-li característiques humanes.
67
La metàfora: Substituïm una imatge del producte per una altre per donar-li les seves qualitats.
La paradoxa o contrasentit: Crea una situació que sembli molt real però que no sigui lògica, és un recurs molt efectista i impactant.
El llenguatge a la publicitat impresa es caracteritza pel disseny i la distribució espacial de diversos elements: El titular: o frase que capta l’atenció de l’espectador i identifica el producte o lema.
68
La il·lustració: la imatge, que mitjançant els recursos explicats intenta captar la nostra atenció. El text: Alguns cops apareix una explicació , extensa o breu, de les qualitats del producte i completa el que diu el titular. Els elements de firma: Completa el missatge, molts cops el logotip de l’empresa, l’adreça.....
Publicitat, educació i solidaritat
Per a tots es coneguda la influència que pot representar estar immersos en un món visual tant atraient com el que la publicitat mostra. Per això hem de ser capaços de consumir de manera responsable i ser molt crítics amb els missatges que la publicitat utilitza.
També hi ha però, un tipus de publicitat que vol vendre o fer-nos prendre consciència de valors i hàbits.
69
Aquestes campanyes són promogudes per associacions humanitàries, governs i marques comercials , per tal de donar un cop de mà solidàri o fer campanyes de conscienciació.
70
9. La imatge tecnològica i digital La fotografia La invenció de la fotografia es basa en el funcionament de la càmera estenopeica o obscura. La càmera obscura és una capsa totalment estanca a la llum amb un únic forat (estenop) situat en una cara, per on entra la llum de l’exterior i es projecta invertida a l’altre cara oposada.
Aquest enginy s’utilitzava com a eina complementaria en el dibuix, cap el segle XVI es construeixen càmeres portàtils amb objectius amb lents fet que ajudava a que fos més lluminosa i amb més definició.
Quan a la superfície on es forma la imatge es col·loca un material fotosensible passem a tenir el que coneixem com a càmera fotogràfica.
71
La càmera fotogràfica La càmera fotogràfica consta de tres elements principals:
L’objectiu: Conjunt de lents que permeten enfocar la imatge El diafragma: Obertura variable que permet el pas de la llum i el regula. L’obturador: El dispositiu que regula el temps d’exposició, es a dir l’estona que el diafragma resta obert. La fotografia analògica és la que utilitza com a suport de la imatge material fotosensible. La càmera analògica utilitza rodets fotogràfics, que més tard seguint el procés de revelat passen a ampliar-se i finalment obtenim la fotografia.
72
La fotografia digital: Les càmeres digitals tenen un captador fotosensible (CCD o CMOS), que analitzen electrònicament la llum de la imatge, la transforma en codi binari mitjançant un convertidor i la desa a la memòria.
El captador està format per una matriu rectangular d’elements sensibles a la llum, els píxels. Com més píxels tingui el captador més informació podrà retenir cada fotografia.
73
La resolució de la imatge està determinada per la quantitat total de píxels que la formen. Una imatge de 600X400 píxels està formada per 240.000 píxels. La mida gràfica i la qualitat amb que es visualitzi o s’imprimeixi la fotografia depèn de la resolució aplicada, 72 ppp és una resolució habitual per a pantalles d’ordinador, si es vol imprimir amb qualitat haurà de tenir un mínim de 300ppp. Si en una imatge es força per tal que la visualització sigui més gran els valors resultants són menors i es quan la veiem pixelada.
Cinematografia Els precursors del cinema Abans de la invenció del cinematògraf van sorgir molts mecanismes que reproduïen imatges en moviment. A finals del segle XIX es va demostrar que les imatges que l’ull deixa d’observar hi persisteixen durant una dècima de segon, aquest fenomen anomenat persistència retinal va facilitar l’aparició d’aquests enginys o joguines òptiques amb les que es recreava la sensació de moviment.
EL zoòtrop tenia una sèrie de bandes de paper longitudinal igual al perímetre del tambor i la meitat de la seva alçada. Aquestes bandes es col·locaven dins del tambor i s’observaven a través de les ranures mentre girava, donant la sensació de moviment continu de la imatge. Les imatges de les bandes eren dibuixos senzills que reflectien les diverses fases d’un moviment.
74
L’invent del Cinématographe Lumière: neix el cinema El dia 28 de desembre de 1895 els germans Lumière presenten al Salon Indien, situat al soterrani del Gran Café de París, la primera projecció pública de pagament amb un aparell de la seva invenció: el cinematògraf. El públic surt atònit i sorprès. Les projeccions són un gran èxit des de la primera sessió i a partir d’aquí s’escampen arreu del món amb una gran rapidesa.
‘L'Arrivée d'un train Ciotat’, París , 1895.
en
gare
de La
Cal destacar també l’aportació al cinema que va fer Georges Méliès (1861-1938), un any més tard de la projecció dels germans Lumière ja filmava i projectava les seves pròpies creacions. Accidentalment va descobrir l’ús de ‘stop motion’ per crear efectes visuals, va ser el primer en utilitzar la fosa per crear films narratius. La seva filmació més coneguda és ‘Le voyage dans la lune’ 1902.
75
La televisió La televisió va aparèixer cap als anys trenta dels segle XX i a poc a poc es va anar introduint en totes les llars, modificant el lleure de la gent i fent competència directe al cinema. És un sistema electrònic de gravació transmissió i reproducció d’imatges i sons. Els avenços tecnològics permeten la reproducció simultàniament a l’enregistrament, es a dir podem veure programes ‘en directe’, convertint-se en el mitjà de comunicació més important. Cinema i televisió tenen un llenguatge comú ja que tots dos reprodueixen imatges en moviment i so sincronitzats. Els seus missatges s’organitzen en seqüències on prenen gran importància tant l’enquadrament com l’angle de captació de les imatges. Les seqüències es registren en preses i utilitzem diferents tipus de moviment de càmera : Panoràmica: el gir de la càmera des d’un mateix lloc. Pot ser en horitzontal o en vertical.
Travelling: quan la càmera es desplaça.
76
La infografia Anomenem infografia a la tècnica digital de creació, manipulació, emmagatzematge i visualització d’imatges. La imatge digital ens queda definida com la imatge que: Capturem amb un dispositiu digital. Emmagatzemem en un disc dur, un CD o qualsevol suport digital. Es pot mostrar en un monitor. Podem manipular amb programes informàtics. Pot ser impresa o difosa per internet. Per tal de poder realitzar aquestes accions es necessita un equip bàsic: Càmera per enregistrar les imatges, vídeo, fotogràfica digital... Escàner per poder digitalitzar imatges bidimensionals. Ordinador per emmagatzemar, crear i editar imatges amb els programes específics corresponents. Aquests programes es poden classificar segons treballin amb imatges bidimensionals o si treballen amb imatges en tres dimensions. Impressora per poder imprimir les imatges.
Tipus d’imatges digitals Segons el programa utilitzat les imatges poden classificar-se:
Bitmaps: Formades per una trama ordenada de píxels, on cada píxel reprodueix un color independent. Amb això és possible que se’n puguin canviar o assignar una informació diferent a cadascun. La imatge es pot visualitzar a la
77
pantalla o ser impresa però si l’ampliem molt es veuran els píxels i perdrà definició. Imatges vectorials: Es defineixen a partir de línies i formes geomètriques generades matemàticament. No es pot canviar el color dels píxels com a l’anterior però no perd definició al modificar la grandària, posició o color de les línies.
La definició del color LA informació del color de cada píxel es emmagatzemada en un arxiu informàtic, Quan més colors tingui la imatge més informació contindrà i per tant més ocuparà a la memòria. La unitat mínima de memòria s’anomena bit, i desa la informació corresponent a un dels dos estats: 1= encès. 0 = apagat. Segons com està definit el color les imatges són:
Blanc i negre: Assignen 1 bit per cada píxel i informen si està apagat o encès.
Escala de grisos: representa un degradat continu de grisos del blanc i negre, calen 256vtons, per tant es necessiten 8 bits d’informació per cada píxel.
78
Color indexat: Quan la imatge només a de ser visualitzada en pantalla es treballa amb una paleta restringida de 256 colors, es necessitaran 8 bits per píxel i ocupa el mateix que la imatge en escala de grisos.
Color vertader: Per a que es corresponguin els colors de la imatge amb els de la realitat es necessiten256 tons per cada un dels tres colors primaris i 24 bits per píxel.
Els arxius digitals Hi ha diferents tipus d’arxiu per guardar la informació digital d’una imatge: Les imatges vectorials es desen en arxius amb formats específics que només s’obtenen dels programes vectorials. Els altres tipus d’arxius són compatibles entre programes gràfics. Hi ha alguns que comprimeixen la informació per a que la imatge no sigui tant pesada. Hi ha dos tipus de compressió, una que no perd informació i una altre que elimina una part d’aquesta.
79
Els formats que més utilitzem: TIFF: Comprimeix sense perdre informació, es fa servir professionalment. JPG: És el més utilitzat, però comprimeix amb pèrdues d’informació. GIF: Utilitza el color indexat, té menys qualitat , es fa servir a Internet. PNG: semblant al GIF però amb més profunditat de color.
80