1r trimestre
Escola Mare de DĂŠu del Carme
2
INDEX
1. Percepció de la forma Conceptes bàsics sobre les formes El color i la textura com a valors expressius Els colors primaris L’ estereotip del color La textura i la seva aplicació
4 6 7 7
2. El llenguatge de les formes Classes de formes segons l’origen Classes de formes segons l’estructura Classes de formes segons les condicions espacials Classes de formes segons els elements geomètrics i conceptuals
Percepció de la forma Relacions espacials entre les formes
9 9 10 10 11 12
3. El color Síntesi additiva dels colors
14 14 15 17 19 21 22
Síntesi subtractiva
El cercle cromàtic Qualitats del color Sensacions cromàtiques Relacions harmòniques entre colors Aspectes comunicatius del color
3
1.Percepció de la forma La percepció es basa en la capacitat dels nostres sentits de captar els estímuls exteriors i de transformar-los en informació. La percepció pràctica és la percepció que després d’observar els elements que ens envolten reconeixem el nom i l funció; veiem si són útils per a la nostra vida quotidiana i impliquem els esquemes mentals de la memòria. La percepció estètica però focalitza l’interès en altres característiques, ens centrem en les qualitats visibles: formes, proporcions textures, colors. I desvetlla sensacions, idees i sentiments.
Conceptes bàsics sobre les formes La forma es pot definir com l’aparença externa dels cossos. Cada forma és determinada per diferents qualitats que la diferencien de les altres: Color, textura, grandària i estructura. Les formes es poden representar emprant diferents recursos: la silueta, el contorn i el dintorn. Els esbossos són apunts, dibuixos preliminars que serveixen als artistes per estudiar la forma dels objectes; la millor manera d’estudiar el que ens envolta és a partir de l’apunt del natural, amb poques línies s’explica de la manera més clara possible el contorn de les formes de l’objecte. Si provem de dibuixar sense tenir l’original al davant, el que farem serà reproduir un esquema senzill de la seva forma, dibuixarem a partir de la idea mental que tenim de l’objecte. Aquesta manera simple de representar les coses s’anomena estereotip.
4
La silueta és la representació d’una forma mitjançant un sol color. Es fan siluetes per destacar l’essència d’una forma o per imitar un efecte com el contrallum.
Contorn és la línia que voreja el perfil d’una figura. En el món real les formes no tenen contorn; quan triem aquest recurs ens allunyem d’una representació Fidel a la realitat.
Dintorn són totes les línies, els colors i les textures que configuren la superfície d’una forma. Es tria aquest recurs quan volem destacar l’interior de la figura respecte el perfil. La grandària d’una forma és refereix a la dimensió que té. La percepció de la grandària és relativa, s’ha de comparar amb la de les formes que les envolten i les d’una persona. Es pot quantificar a partir d’una unitat de mesura: metre, centímetre…. Si comparem la grandària de dos objectes que tenen la mateixa forma poden ser:
Iguals: quan tenen la mateixa mida.
5
Semblants: Tenen grandàries diferents.
El color i la textura com a valors expressius Els colors primaris: A partir d’aquests colors es poden obtenir la resta de colors.
Els colors primaris pigments són: groc, magenta i blau cian. De la barreja dels tres colors primaris s’obté el negre ( síntesi subtractiva). Si barregem dos colors primaris obtindrem un color secundari.
En fer la mescla d’un primari i un secundari obtindrem un color terciari.
6
L’estereotip del color De la mateixa manera que passa amb les formes també apliquem estereotips als colors, el mar és blau, els llavis vermells…. Simplifiquem allò que ens envolta però si ens fixem veurem que la realitat té més matisos.
La textura i la seva aplicació La textura és una qualitat de les superfícies deguda a l’estructura material de l’objecte i que produeix diferents sensacions visuals i tàctils. La utilització de les textures pot tenir finalitats diferents: Estètica i decorativa. Pràctica: dotar l’objecte d’una textura adequada per què pugui dur a terme la seva funció. Expressiva i comunicativa.
Textures naturals i artificials Segons l’origen , podem classificar les textures en naturals, les que trobem a la natura o artificials, les que són elaborades per l’esser humà tant manual com mecànicament.
Textures tàctils i textures visuals Tàctils es perceben mitjançant el sentit del tacte els materials utilitzats creen relleu. Visuals Es perceben mitjançant el sentit de la vista, també reben el nom de textures gràfiques. Naturals
Tàctil - regular
Tàctil – irregular
Visual – irregular
7
Artificials
Visual – regular
Tàctil - regular
8
Tàctil - irregular
2. Llenguatge de les formes Comparant les formes podem comprendre les seves característiques i classificar-les de
diferents maneres.
Classes de formes segons l’origen Naturals: Les que provenen de la natura; per exemple les flors, els núvols….. Artificials: Les que han estat construïdes per l’ésser humà, com qualsevol objecte confeccionat o fabricat, un dibuix….
Classes de formes segons l’estructura Geomètriques: Són les que s’organitzen a partir d’un ordre matemàtic.
Orgàniques o lliures: Tenen un perfil i una superfície interior irregular.
9
Classes de les formes segons les condicions espacials
Bidimensionals: Les formes planes.
Tridimensionals: Les formes volumètriques.
Classes de les formes segons els elements geomètrics i conceptuals Els punts: Conceptualment, el punt és l’element geomètric bàsic sense dimensió, té posició i es representa amb signes gràfics. La disposició dels punts com l concentració o la dispersió creen textures i formes.
La parade (1889), conjunt i detall Les línies : Element geomètric d’una sola dimensió; és el rastre que deixa el punt al desplaçarse. La única dimensió que té és la longitud, que és infinita.
Andreu Alfaro
Núvol i cadira, 1990 © Fundació Antoni Tàpies, Barcelona
10
Percepció de la forma En el procés de la percepció visual rebem estímuls i seleccionem formes i colors i els interpretem. La psicologia de la Gestalt va estudiar els mecanismes intuïtius de la percepció humana, i va definir cinc lleis: Llei de la bona forma: Completem aquelles formes que no es veuen senceres, si algun element tapa part d’un altre l’entenem perfectament.
Llei de la proximitat: Quan una sèrie d’elements es troben pròxims entre si, criden l’atenció i són percebuts com un conjunt.
Llei de la semblança: Associem els elements semblants i repetits. La repetició crea ritmes.
11
Llei del tancament: Percebem com a figura la forma que sembla més tancada, separant-la dels fons.
Llei de la continuïtat: Si uns quants elements visuals es disposen en una direcció concreta, es percep amb claredat la figura que marca aquesta direcció.
Relacions espacials entre les formes Les formes que percebem normalment no es presenten aïllades sinó que interrelacionen entre si. Distanciament: cada una de les parts està separada de les altres.
Contacte: Son formes separades que tenen un punt o una zona de contacte.
Superposició: Les formes es troben superposades i poden crear dos efectes diferents, opacitat o transparència.
12
Addició: Dues o més formes s’uneixen formant una de nova més gran.
Sostracció: Una forma suprimeix part d’una altre i genera també una de nova.
Penetració: Quan una de les formes travessa l’altre.
Intersecció: La part comuna de dues formes que es relacionen.
13
3. El color El color és un element del llenguatge plàstic, també és la sensació que s’obté mitjançant el sentit de la vista a partir de la llum refractada per les superfícies dels objectes. Isaac Newton al 1666 va demostrar la relació entre la llum i el color fent passar un raig de llum blanca per un prisma triangular, la llum es va descompondré en l’espectre de la llum que es compon de tots els colors.
Síntesi additiva dels colors Charles August Young va demostrar que a partir de tres llums de color podem obtenir la llum blanca, a aquest fet l’anomenem síntesi additiva del color. Els tres colors primaris llum són: vermell, verd i blau violaci; per tant els seus secundaris serien groc, blau cian i magenta.
Síntesi subtractiva dels colors El color dels objectes és degut al que anomenem qualitat pigmentària: quan la llum blanca incideix en un cos aquest absorbeix part de la llum i reflecteix una altre, aquest espectre de la llum blanca que refusa és el color d’aquell objecte determinat.
Quan treballem amb colors pigment com més color barregem, més llum absorbeix, fins que s’arriba al
14
negre. Aquest fenomen s’anomena síntesi subtractiva. Els colors primaris d’aquesta barreja subtractiva són el groc, el magenta i el cian. Tots tres formen el negre.
El cercle cromàtic El cercle cromàtic és un esquema, generalment format per una figura geomètrica circular que serveix per ordenar els colors primaris i secundaris i facilitar la seva comprensió visual.
La barreja per parelles dels colors primaris en proporcions iguals permet obtenir els secundaris. La resta de colors s’obtenen barrejant els colors primaris amb els secundaris.
Els colors oposats diametralment en el cercle cromàtic els anomenem colors
15
complementaris, s贸n colors complementaris aquells que no contenen cap quantitat del color oposat. Aquests colors s贸n els m茅s diferents entre si es contrasten i es potencien m煤tuament.
16
Qualitats dels colors Els colors estan definits per tres qualitats essencials: to, valor i saturació. To (cromatisme), matís o tint és el nom específic que es dóna a cada color. Per tant, és la qualitat amb que identifiquem el color, sense tenir en compte la composició.
17
Valor ( lluminositat) d’un color representa el grau de claredat o foscor que té. La claredat s’aconsegueix afegint blanc a un to, la foscor afegint negre. Quan un to té molta mescla de blanc, es diu que té un valor alt. Si té molta mescla de negre, es diu que té un valor baix.
Saturació (intensitat) aquesta qualitat es refereix al grau de puresa, vivesa o intensitat del color. Els colors primaris i secundaris tenen un grau màxim de saturació.
18
Esquema del model de Munsell Albert Henry Munsell va ser un pintor americà que va inventar un sistema per definir amb precisió els colors i els seus matisos.
Sobre un eix vertical amb un extrem blanc i l’altre negre, se situa l’escala de valors (grisos). Al voltant se situen els diferents tons, que van guanyant saturació a mida que s’allunyen de l’eix vertical i es van fent més o menys lluminosos segons s’apropen als extrems blancs o negres d’aquest eix vertical.
Sensacions cromàtiques Les qualitats dels colors La percepció que tenim dels objectes està condicionada pel seu color. Les diferents sensacions que ens provoquen depenen del to, valor i saturació del color i també de la seva relació amb els colors dels objectes propers. En la percepció visual quasi mai s’aprecia un color tal com és realment. Quan es treballa amb color s’ha de tenir present que mai no es troben aïllats. Depenent de l’
19
il·luminació, de la superfície que ocupa o dels colors que l’envolten el podem percebre de manera diferent.
Un color situat sobre un color fosc el farà més clar i es veurà més fosc si el fons és clar. Segons la tonalitat del color (cromatisme). Sensació tèrmica: El cercle cromàtic es divideix en dues zones de sensacions tèrmiques diferents: la zona càlida (del groc al lila) i la zona freda (del verd al violaci).
Segons el valor (lluminositat) La sensació de grandària: Els colors clars tendeixen a expandir-se i els foscos a contraure’s. Per això dues formes de la mateixa grandària poden semblar diferents segons la lluminositat del seu color.
20
Segons el grau de saturació ( intensitat ) La sensació de la distància: Els colors brillants reforcen la sensació de proximitat, mentre que els colors no saturats semblen més llunyans. Amb els colors càlids i freds succeeix el mateix, els càlids sembla que avancin i els freds que retrocedeixin.
Joaquim Mir.-primavera.-Montserrat
Relacions harmòniques entre colors La manera de combinar els colors s’anomena harmonitzar. Es poden harmonitzar colors afins, colors complementaris i colors amb blanc i negre, que donen lloc als grisos. Harmonia de colors afins Quan triem colors pròxims en el cercle cromàtic (un quart de cercle aproximadament), establim una relació entre colors que s’anomena harmonia de colors afins. El resultat és una composició uniforme.
“Harmonias y colores” Lola Tajahuerce
21
Harmonia de colors complementaris Si preferim que la vista sigui atreta primer per uns colors i després per uns altres pintarem amb gamma contrastada, és a dir amb colors oposats del cercle cromàtic. D’aquesta manera creem una harmonia de colors complementaris o un contrast harmònic.
Aspectes comunicatius del color El color té un protagonisme especial en la comunicació visual perquè és capaç de transmetre significats objectius o subjectius. El colors realista Consisteix a imitar els colors del model real que es representa. Aquest fet augmenta la iconicitat de la imatge i el fa més identificable. En publicitat es satura el color per fer més atractiu el producte. Per contra el art molts artistes prescindeixen del color per fer les imatges més impactants o ressaltar algun aspecte.
22
El color com a senyal Els colors també es poden utilitzar com a senyals per a donar indicacions o informacions. S’utilitza un codi de colors establert que han de conèixer l’emissor i el receptor de la informació.
El color com a símbol Les convencions culturals, antigues o recents de cada societat atorguen determinats simbolismes als colors.
Noces tradicionals:
Xina
Espanya
23
Sensacions del color Quan la visió d’un color provoca una sensació que s’associa amb una altre cosa rep el nom de sinestèsia. En general aquestes associacions són de caràcter comú però no sempre de manera uniforme, dependrà de les experiències pròpies i culturals.
24