Fundació de la falla del carrer Sedaví: una història en femení

Aitor Sánchez Collado

La història de la falla del carrer Sedaví és una història de dones, escrita en femení, per un grup de joves valentes que -en plena dictadura franquista- van decidir fundar la seua primera comissió al 1968 per cremar en març de 1969. Moltes d’elles havien viscut als anys 50 la festa des de la comissió de la Venta Blanca, ja desapareguda, però el verí faller ja corria per les seues venes i les ganes de continuar en la tradició va fer que trencaren barreres en ser la única comissió de la capital de l’Horta Sud i probablement de València gestionada per dones.

Joves empoderades que es van encarregar de contractar proveïdors, organitzar, dirigir els actes i enllestir tots els preparatius per animar al barri del home perquè signara l’acta fundacional i la presidira, junt amb els càrrecs executius que eren els marits d’este grup de valentes. Històricament el lideratge femení ha sigut molt gran en l’esdevenir de la comissió. Fem repàs a la intrahistòria fundacional de la primera comissió fallera creada per dones, la del carrer de Sedaví: una falla, en femení.

Fundació a la perruqueria: dones empoderades fan falla

Un cert dia de 1968 un grup de dones del barri del carrer Sedaví, Mare de Déu de les Angoixes, Francisco Roselló i Hernández Malillos van coincidir a la pe fallera des de dins, com a Cort d’Honor de la comissió de la coneguda com la cantó del carrer d’El Salvador i va plantar per última vegada el 1955, ja que es

va dissoldre al següent exercici per incompatibilitat dels seues membres1. Les fundarien la falla del carrer Sedaví, en la segona etapa de les falles de Torrent, com el cas de les protagonistes.

“Un dia un grup de dones del barri estaven en la perruqueria de M.

José, entre les quals es trobava la meua cosina Rosario, i de sobte van

1 Fonts de la falla indiquen que l’amo del restaurant de la Venta Blanca volia que la ubicació de la falla mirara cap al seu establiment. La tensió va ser alta i es va diluir la falla. L’any següent, 1956, es va crear la comissió Ramón y Cajal, en la seua primera etapa. Quan la falla Sedaví va celebrar el seu 25é aniversari (1981) van convidar a l’acte a les col·laboradores i dones fundadores de la Venta Blanca. En la foto de família podem vore d’esquerra a dreta: Virginia Viñes, Gloria Lerma, Rosita Bartual Ros, María

Ferriols i Inma Carratalà, com a fallera major. Al casal de la falla es conserva el pergamí commemoratiu, on es pot llegir “Rafael

Vinñes Sanpedro, president i la fallera major de 1956, Elvira Climent Tello, a la falla

Sedaví en record de les seues noces d’argent. 1981.

decidir que era el moment de tornar a fer festa i que era el moment de com a president. Primer buscaren a Pepe, el de la drogueria del cantó al damunt i va dir que no volia saber res. Es quedaren sense president. Havien de tornar a buscar un home.” 2

Era el moment de tornar a buscar i en eixe moment a Rosario Vilanova se li va ocórrer la genial idea de parlar amb el seu tio Rafael Viñes Sampedro, conegut per tots com el tio Viñes, el que fora el president de la comissió de la Venta Blanca als anys 50:

“Mon pare de seguida li digué que sí. Era un home molt actiu, la seua passió era la falla i el Torrent CF, d’on era directiu. Tenia molta vida social, ja que també era soci de La Unió Musical. Després de l’episodi de la Tombà de les falles i de la seua prohibició es va alçar el veto a la festa fallera, però mon pare no va sentir eixa curiositat de fundar una nova comissió: Ell no va fundar la falla, la falla va venir a ell.”3

“El següent pas va ser convèncer als marits, encara que no calia, perquè eren dones molt vehements i comboiants. Una vagada que va sorgir la idea, va ser tot molt ràpid.”

de 1988, quan es va una versió de la seua fundació, sense contar l’anècdota de la perruqueria:

Rosario Vilanova i Jose Mª Carratalà junts en sa casa i parlant de falles amb una revista de fofos se li ocurregué a Rosario dir-li a Josep. “Vols que fem una

Jose Mª Carratalà i Miquel

Rosario Vilanova i Tordera

2 Entrevista a Virginia Viñes (21 d’octubre de 2021). 3 Entrevista a Virginia Viñes (21 d’octubre de 2021).

Josep Pérez i Ballestar Catalina Molina i Sapena Agustin Escribà i Carrascosa Empar Martínez i Aguilar Enric Bartual i Ros Ascensió Portero i Saiz Jesús Portero i Saiz Bernard Guimera i Romero Joan Josep Chulia i Fenoll 4

Com veiem Rosario Vilanova va ser motor fonamental en la creació de la falla i en animar a tots, de seguida va convèncer al seu home, Jose Mª Carratalà. De fet la seua casa, al número 15 del mateix carrer serà quarter d’operacions en els primers anys de la comissió. Al cap de poc, veïns, famílies del barri i amics es van fundacional. La junta directiva la formarien només homes, tal com marcaven els estatuts de Junta Central Fallera de València, ja que les dones constituïen la

“Els càrrecs havien de ser d’homes, així que per eixe motiu van convèncer als seus homes per a que constaren com a junta, encara que a l’hora de la veritat, eren elles les encarregades de fer loteria, contractar amb proveïdors i organitzar la festa. El seu poder de decisió i acció era total. Recorde com anècdota quan un cert dia havien de llogar una carrossa per a la cavalcada i ma mare, Susi Portero i Rosario Vila

Elles negociaren preu i signaren el tracte, davant la mirada estranya del carrosser. Les dos eren dones guapes, joves, rosses i cridaven molt l’atenció. Al tornar un home els parà pel carrer i s’oferí a acostar-les de tornada a Torrent. Cap de les dos el coneixia.”5

Després de la Guerra Civil el calendari faller sofrix una transformació i res es val de símbols fallers per als interessos del nou poder constituït i difondre així el seu missatge, on les dones tenien el seu paper fonamental com a mes llisme franquista, on el creixement econòmic fa que la dona comença a ixir al carrer: època de minifaldes, d’incorporació paulatina de la dona a la vida A l’altura de 1960 suposava un mer element simbòlic-decoratiu, sen templada com la inspiradora de l’home, mena de tòtem prototípic de la bellesa valenciana. A la fallera, sobre tot, si era major, se li suposava dates el seu nombre no aplegava al de la meitat que el de fallers, no apareixia en les juntes directives i només participava en activitats secundàries i exhibitòries. Mb el córrer de la dècada va augmentar la seua

comissió, continuà velada als càrrecs de la direcció. Només als anys 70 va aconseguir accedir a algunes delegacions menors lligades a una funció maternal, com la d’infantils, a mode que el seu rol faller reproduïa l’esquema tradicional de la divisió del treballa en el sí d’una unitat familiar, sent un element decisiu de cara al foment de la sociabilitat fallera.6

Mentre tot això passava a la resta de falles, la falla Sedaví esdevenia un matriarcat empoderat. Les dones portaven el pes reial de la falla, encara que- ostentar un càrrec de la junta. El 1978 entrà la primera dona en junta amb La última persona en ocupar este càrrec va ser precisament Inma Carratalà comissió.

el president infantil va ser Ricardo Mora Esteve. L’estima del tio Viñes per la falla i per la barriada era tal que una nit de la plantà es quedà a soles cuidant la falla, perquè tots els fallers s’havien anat a dormir i passà un veí de bon matí

6 Hernandez, Gil-Manuel (1990): Las fallas del desarrollo (1959-1975). Dins de Historia de las Fallas. 1990. Valencia. LEVANTE-Emv. Pági-207-208.

que anava a agafar el primer tramvia per treballar i el va dir: “Què fa tio Viñes a soles cuidant la falla? Això no pot ser. Em quedaré amb tu i no aniré hui a treballar per fer-te companyia”.7

Primeres reunions de casa en casa

Els primers dies les reunions es feien en casa de Rosario Vilanova i Jose Mª Carratalà, a manera de casal: de dia el centre neuràlgic de la falla era la tenda gent que anava i venia per apuntar-se a la falla, cobrar loteries o informar-se. Els que es feien fallers nous de la comissió rebien com obsequi un braç de gitano, que aportava un proveïdor de la tenda. Els fallers anaven casa per casa oferint este obsequi. Als que donaven la voluntat per a la falla se li donava una bandereta. Este ambient familiar i de comboi es vivia tot l’any, conta Virginia Viñes com en sa cada un dia feren l’arreplegà i son pare convidà a tots els fallers a dinar i després van fer bunyols al seu pati:

“Ficarem els bunyols en borses i els entregàvem entre els veïns, que ens donaven la voluntat a canvi. Hi havia una harmonia envejable. Tot era cosa d’un grup de dones com Enriqueta Orero Revuelta de Guzmán, Anàvem a repartir la loteria totes les setmanes. Si no estaven a casa, havíem de tornar. Així estiguem quasi una dècada.

Per la nit les reunions es feien al seu saló, Inma Carratalà recordava que -quan era menuda- des del llit intentava aguantar desperta per si pillava alguna cosa “En hivern, de vegades, les reunions es feien en casa de l’Aldaiera o en el pis de dalt de ma casa. Jo sempre recorde l’olor a cafè -de la cafetera de tota la vida- i la botella de Conyac. A les reunions acudien homens, però també les dones i la veu cantat sempre la portava el tio Viñes i totes les dones. Eren elles les que decidien i feien bromes, hi havia molt bon clima. Per exemple, quan havia que cobrar alguna cosa, Catalina deia: si va este, l’enganyaran. Els inicis de la falla tenien nom de dona.” 8

7 Entrevista a Enrique Bartual i Inma Carratalà (13 d’octubre de 2021). 8 Entrevista a Enrique Bartual i Inma Carratalà (13 d’octubre de 2021).

Este fet també era recordat al llibret de 1993:

Quan anaven a casa de Amparin “l’aldaiera”, sempre tenia la cafetera a punt per a invitar, a Catalina “l’olivera” i a Rosario per a vendre la loteria en casos d’emergència, les reunions les feien a les cases d’estes dones. En estos primers anys, no es feien falles infantils. Quan el Sr. Viñes deixà el càrrec, els demés presidents l’obsequiaren amb un pergamí dedicat per la seua gran llavor en pro de les falles, fent-lo falla un homenatge en el restaurant “El Pino”.9

Primera setmana fallera

En este primer exercici la comissió va elaborar el seu primer i modest llibret, ja que només era una quartilla on es podia llegir “Falla Calle de Sedaví i adyacentes. Actos

a celebrar con motivo de las fallas en honor a nuestro patrón San José”, sota l’escut Musa de la Poesía Srta. Manolita Monzonís Andreu, Musa del Azahar

Srta. Maruja Navarro Andreu, Musa del Foc Srta. Rosa Antonia Carrascosa Ortiz, Musa de la Flor Srta. Paquita Andreu Cubells, Musa de la

Música Srta. Paquita Lorente Mas, Musa del Arte Srta. M. del Carmen

Murcia García. I la Cort d’Honor: Srta. Rosarín Tomás Moreno Conchín

Moncholí Ribes, Vicenta Hernández Peris, Vicenta Vigo Soriano.10

La manera de triar la fallera major era per antiguitat. S’obria un termini i per antiguitat es triava: sempre es presentaven familiars dels que estaven en la junta, gent molt arrelada a la comissió, ens conta Virginia Viñes, per contra les muses es triaven per sorteig o amigues. I així es com es va viure la primera setmana fallera, tal com es recull també al llibret de l’aniversari:

Rosari que té la casa gran, convoca a uns quants per a fer una reunió i estos són: Rosari Vilanova, Josep Carratalà; Amparin Martinez, Agusti Escrivà; Catalina Molina, Josep Pérez; Susi Portero, Enric Bartual; Bernard Guimerà,Jesús Portero, Joan J. Chulià Pepe “El droguer”. Acordant fer president a este últim, càrrec que deixà al poc de temps sense arribar a falles. Entre Rosari i la dona del Tio Viñes, convenceren a este per a que aceptara el càrrec, ja que en l’any 1955 va ser president de la falla Venta Blanca, i tenia algo d’experiència, aleshores se’n troba que lo més gran que hi havia era la gran voluntat que tots tenien. En la falla no hi havia res, tenien que buscar qui fera la falla hi ha que no coneixien a ningú, este any la feu el Sr. Carrero costant unes 40.000 Ptes., doncs el pressupost era de 130.000 Ptes., i no hi havien diners. La banda de música tardaren en trobar-la tres pis que els montaren per l’avinguda. Les nits de falles tocaven per a que els falleu ballaren. El cens de fallers vestint estos era de 15 vestint estos de particular i de 20 falleres, que vestien amb el regional. Sent els infantils entre xics i xiques uns 30. Aquest any varen ser invitades

les falles de Torrent a participar amb la cavalcada del regne de València, i després d’esperar tres hores per a poder eixir i quan portaven el Sr. Viñes i. qui eres tú per a fer-te cas? i contestà ets senyor “tinc de particular. Este senyor parla en el president de J.L.F. contestant deixa-los estar o armarem un escandal”.

La presentació, es feu en el Llar Antonia, fent de mantenidor. Manuel Marzal. El local per a falles es al cantó del bar Germans López, local cedit pel Sr. Montagud. No hi havia J.L.F., escomençant a funcionar l’any següent fent-se les reunions a l’ajuntament, sent els presidents acompanyats per un membre de la comissió i este era el Sr. Laderas. Era el Sr. Viñes el que portara la veu cantant del presidents, sent l’alcalde el Sr. D. Vicent Lerma i Andreu. Quan pensà el Sr. Viñes en deixar el càrrec, tols els presidents li ho volien llevar del cap dient el Sr. Viñes, que el membre que anara per part de la falla Sedaví a la J.L.F., també ho faria bé. Per al proper president de la falla, el Sr. Viñes

pensava en dos fallers el Sr. Laderas i el Sr. Parrizas, sent el primer el preferit, ha que tenia més experiència per acompanyar-lo a tots els llocs, no conforme este, es proposà a votació, guanyant el Sr. Laderas per un vot fon anomenat president de la falla, en el local del Bar Veterans, on es feu la reunió.11

Com hem vist, els fallers van contractar -d’urgència- al seu primer artista faller, de cognom Carrero, a partir del contacte precisament de Rosario Vila amb les persones adequades: “Uns dels proveïdors de la tenda de ma mare era faller de la falla del Portal de Valldigna, al barri del Carme de València, i qualsevol dubte que tenien li preguntaven. Es deixaven aconsellar.”12-recorda

Les dones també van ser les encarregades de cosir a mà totes les banderes per engalanar els carrers. En estos primers anys es van fer de tela i cada any es guardaven. Eren espanyoles i quadribarrades, una anècdota que va alçar prou enrenou, com recorda Inma Carratalà:

“Este tema va ser també polèmic, ja que un veí es va queixar i va demanar que llevaren les banderes quadribarrades, perquè les volien en blau. El cas és que elles feien i desfeien amb total llibertat.”13

Totes les dones s’ajuntaven de casa en casa a cosir les disfresses per les cavalcades. Este motiu esdevenia tota una festa que permetia més si cap la unió entre els membres de la comissió. Facundo, l’home de la perruquera, va ser el tresorer i la loteria anaven vendre-la i repartint-la casa per casa.

Primers casals

La comissió va estar quasi una dècada sense casal. Durant la setmana de festa els fallers condicionaven un parador, que cada any llogaven o els deixaven coneguts. Els primers casals per a falles van ser al carrer San Jerónimo, Va

11 LLibret Falla Sedaví, 1993. Torrent, 1993. 12 Entrevista a Enrique Bartual i Inma Carratalà (13 d’octubre de 2021). 13 Entrevista a Enrique Bartual i Inma Carratalà (13 d’octubre de 2021).

entre d’altres. Enfront del bar Hermanos Lopez també els deixaren un baix. Virginia Viñes recorda el primer casal al carrer San Gregori i al carrer Mare de Déu de les Angoixes, un casal on tots els fallers van ajudar a fer el piso. També ament de dit carrer amb Sedaví. Com veiem, era un parador itinerant, en el que cada any hi havia que invertir per a condicionar-lo, motius pel qual es va prendre una decisió:

“Als 6 o 7 anys hi hagué un moment que vam dir basta. No podíem casal xiconino, al carrer Mare de Déu de les Angoixes”.14

planta baixa de la família de “El tigre” que al anar-se’n a viure a l’avinguda llogaren

un vestidor i es tancà el pati amb uralites. Esta seu és on més temps han estat la canviant d’ubicació la falla al cantó del carrer. Com arreplega el llibret de 1993:

l’any 83, sent un gran puntal per a ell, el Sr. Verdeguer, després d’anar molts anys buscant locals per a les nits de falles, vàrem llogar la casa lindant al casal xicotet, vàrem traure un préstec i fent una reforma, el vàrem unir amb Aquest any, després de pagar l’amortització del préstec, s’acabà l’exercici amb un superàvit de 300.000 Ptes. A este casal i als de abans, a més de tenir orquestres, per a ballar, també desfruitàvem de vedets durant 4 ó 5 anys. 15

Una bona font d’ingressos de la falla eren els fallers d’honors, del llistat històric de la comissió destaquen constructors que van deixar baixos per fer Requena, etc. però, sobre tot, conten com anècdota la incorporació del comerciant de Peris Andreu en Bèlgica. Un belga que es va fer faller a Sedaví i 16-recorden. Encara que el que sempre ha funcionat era la familiaritat de la comissió i per eixe motiu no organitzaven grans balls amb orquestra al parador per traure diners de les entrades, com feien Avinguda o La Plaça. En estes nits familiars showman, que animava la festa i creava molt ambient:

“S’encarregava d’organitzar les excursions, cobrava les quotes i era l’encarregat de tallar els cartonets tradicionals on la quota de la falla es dividia en dotze mensualitats. Era molt ballador, animava el cotarro ràpidament.”17

Escut de la falla, en femení

L’escut de la comissió ha variat prou al llarg dels anys. El primer exercici l’ajuntament va regalar a cada falla un estandart amb l’escut de Torrent i al temps ja van crear cada comissió el seu emblema.

15 LLibret Falla Sedaví, 1993. Torrent, 1993. 16 Entrevista a Enrique Bartual i Inma Carratalà (13 d’octubre de 2021). 17 7 Entrevista a Enrique Bartual i Inma Carratalà (13 d’octubre de 2021).

El disseny de l’escut de la falla Sedaví va eixir de la mà també d’una altra fer a sa casa el dibuix. Va agradar tant que es va quedar com a primer escut de la comissió, tal com conta Virginia Viñes. L’escut fet de paper va estar penjat al casal durant mols anys. D’altra banda, Enrique Bartual i Inma Carratalà recorden que altres fallers que treballaven a l’empresa Peris Andreu, Pepe Palacios i Solaesa, van fer altre esbós de l’escut, quan este últim encara no era membre de la comissió18. Les primeres bandes es van manar brodar a Vercher, a València, perquè el van recomanar a Viñes. El 1981 es va canviar l’estandart de la falla, regal d’una fallera major i es va procedir al canvi de l’escut. Es va beneir a l’ermita i eixe dia recorden que va caure una gran tempesta.

Vida social i familiar a la falla

Altra de les curiositats dels primers anys de la falla que evidenciava el seu caràcter familiar eren les excursions e eixides culturals que feien:

Com quasi ningú tenia cotxe propi, tots els mesos la falla organit

anaven a vendre loteria i a passar el dia a Requena i a Montserrat. Era tots a una. No hi havia altra manera de tirar la falla avant. No va ser fàcil, però sí molt satisfactori. Tot ha eixit de l’espenta d’un grup de dones.19

Una altra curiositat va ser quan en els primers anys van convidar a la falla valenciana. En arribar a l’albereda un home de l’organització va dir que no po Viñes va dir: “Som de Torrent, no tenim tratge de faller, estem convidats per carta a este acte i estem esperant tres hores així que diga-li al responsable 20 I així va ser. Poc a poc l’home recuperà el vestit de torrentí, saragüells o negre, sent la falla Sedaví una de les defensores de la indumentària tradicional amb el seu grup de danses.

En Nadal era típic que els fallers de la comissió anaven casa per casa a portar els regals amb el cens dels infantils a la mà. I també era tradicional Verdeguer, etc. jugaven al “julepe”. I així poc a poc anaà creixent el cens de la de la festa a meitat dels anys 70.

Expansió de la falla i primer premi d’especial

l’artista Joan Monleón Blasco. El 1975 va guanyar amb “Els gastos” el segon premi de la secció A, premi que va repetir en 1976, junt amb el premi d’ingeni i gràcia i el seu “L’any internacional de la muller”. En esta època recorda Enrique Bartual que alt, amb el seu primer doblet en la història dels monuments, ja que va guanyar el primer premi de la secció especial, el d’enginy i gràcia i el de la millor falla de Torrent, amb una obra titulada “Els guisos”, de l’artista Joan Monleón Blasco. I a la vegada

19 Entrevista a Enrique Bartual i Inma Carratalà (13 d’octubre de 2021). 20 Entrevista a Virginia Viñes (21 d’octubre de 2021).

el primer premi de les falles infantils i el d’enginy i gràcia. Esta alegria continuarà abonada a la comissió, ja que en 1978 van repetir el doblet als monuments, amb el primer premi de la categoria especial, enginy i gràcia i millor falla de Torrent, sota el lema llibertats, també de Monleón, així com el primer premi de les falles infantils. En 1979 aconseguiren un altre primer premi en la falla infantil i un segon premi d’especial. En 1982 assoleixen un tercer premi de falles grans.

és la comissió que més vegades ha plantat de manera consecutiva amb un En total 24 falles grans i dos infantils. La relació amb els artistes venia per Boro Campos i va ser tan estreta que els dos germans artistes es van apuntar a la falla, junt amb les seues dones, venien al casal i es vestien. Però com arribaren els Monleón a la falla Sedaví?

El Sr. Laderas lo primer que feu com a president fon buscar-se la seua junta directiva, en la qual es trobava el Sr. Campos que convidant-lo a sopar i apuntant-lo de faller, es el que s’encarregava de buscar l’artista

que fera la falla, sent el primer any el Sr. Ribes. Al segon any, parlaren en el Sr. Lluna i este els donà un boceto d’una falla, ja que ell no la podia fer, anaren al Sr. Ribes i els demanà 50.000 Ptes., al equivocar-se al demanar eixos diners, els digué que volia més, varen recórrer al Sr. Lluna i és te els envià al Sr. Monleón i els demanà 150.000 Ptes inclós pareguent massa diners, fon ell el que la feu. Va ser el primer any que la falla obtingué el primer premi en la secció especial, galardó que es va obtindre al Ilarg dels anys venidors. Allò no eren falles, sinó monuments. Eren pocs fallers este primer any del Sr. Laderas, però a partir del segon començà a pujar, que aplegaren a 350 abonats, 80 fallers majors i a partir d’ací, començarem a dur, al músics de La Unió Musical de Torrent. També teníem fallers d’honor, fent en el 76, a diverses personalitats del la corporació municipal de Sedaví inclòs l’alcalde, esta corporació posa un autobús a disposició de la falla, per anar al poble de Sedaví invitant-nos a un vi d’honor i ens donaren una placa commemorativa. En l’any 76, el pressupost estava tant ajustat, que decidiren fer les bandes de la cort la Comissió sent les modistes: Gloria Lerma, Enriqueta Orero, Isabel Garcia, Virginia Viñes, Isabel Diana y Conchin Gil, el material fon comprat al Carrer de Cuenca per mediació dels Srs. Parrizas i Chimo, clients del establiment. A l’hora de pagar la factura el Sr. Laderas visita a estos Srs. dient-li que ja estava pagada, no cobrant a la falla les 14.000 ptes., que pujava el genero. El Sr. Campos en estos anys, va ser la mà dreta del Sr. Laderas, sent un gran amic en tot moment i una baixa notable en la falla. Estos anys varen ser de ple auge per a la falla, aplegant a ser una de les grans de Torrent. Es Jose Orti Garrote el que s’apuntà en l’any 1975 com vocal; a 1976 és delegat, passant a president a l’any 1977 i 78 dos exercicis amb aquest càrrec, quedant-li un mal record, ja que es va quedar sense dos càrrecs molt importants a la junta directiva, i dimitint passa a vice-president 3r en 1979 i tresorer del 80 al 83, tornant al càrrec de president des de1984 a 1986 inclòs, esta vegada es va eixe temps estava molt ocupat per motius de la faena, a pesar de tot, varen ser tres exercicis molt positius per a la comissió.21

Segona generació en femení: grup de ball i teatre

La següent generació en la falla també s’escriu en femení, ja que també seran dones les encarregades de dirigir el grup de ball i de teatre. Durant la dècada dels 70 i anys posteriors, la falla Sedaví va posar en marxa en grup de danses tradicionals valencianes, amb el qual oferien vetlades de música i ball al barri. Tenien un grup adult i un infantil, de nom “El Garrofí”. Les encarregades eren: Enriqueta Orero Revuelta de Guzmán, Conxín Chust Baviera i Virginia Viñes Mora. Quan el grup es va dissoldre molts dels xiquets formaren part del grup de L’Ú i el dos de l’Antonià. Les danses els va donar molts punts en activitat faller i van guanyar el tercer premi en 1977 i el primer premi d’activitat fallera infantil en 1978 i en 1979, en este últim any es van proclamar segons en el campionat de truc. Com diu Inma “concurs que es creava, concurs al que s’apuntaven”, com el Cant de l’estoreta, organitzat per la falla Sant Roc. Durant molts anys, elles eren el motor cultural de la falla.

Allà per l’any 1982, unes quantes persones sentien inquietuds quan veien ballar jota valenciana, i decidiren formar un grup de majors que funciona però menys dels que començaren ja que poc a poc se ho ana nuts que començaren a ensenyar en l’any 1984 quan eren infantils. D’ací naixque el nom de grup de ball “ EL GARROFI “. Vuit membres d’aquest grup, formen part també del Grup “ L’U I DOS DEL LLAR ANTONIA “.

El Grup de ball “ EL GARROFI “, ha actuat per tot el poble de Torrent, acompanyant al Grup de llauradors de Torrent en diverses ocasions i amb un festival, també a Saragossa. Aquest grup es manté, gracies al

El grup de danses El Garrofí infantil el formarien: Miquel A. Andreu i Piles, Joan Barreda i Haro, Sonia Barreda i Haro, Xavier Campos i Gutiérrez, Mª Josep Campos i Gutiérrez, Isabel Carbonell i Gimenez, Sandra Carbonell i Giménez, Josep Jordi Company i Sanchez, Ana Chust i Company, Begonya Fernández i Vilanova, Roman Fernández i Vilanova, Xavier Gimenez, Ana Maroto, Fatima Ortí, Sonia Pastor, Teresa Puchades i Mª Ángeles Santabárbara.

Mentre que el grup de danses major el va formar:

Antonio Garrido i Portero, Elvira Portero i Ruiz, Monica Orti i Orero,

Ana I. Cervera i Roig, Agustin Escriva i Martinez, José Piles i Fernández, Mª Virginia Santandreu Viñes, lnmaculada Piles i Chust, Mª Carmen Zanon Vazquez i Juan Carlos Silla González.22

d’estiu de El Vedat, o en les presentacions d’altres comissions que els crida ells els encarregats de ser delegats de teatre i declamació. Tal com arreplega el llibret d’aniversari:

També podem contar que el grup de teatre comença en l’any 1978, en el primer concurs de teatre de llengua valenciana per a grups fallers, obtenint el segon premi amb “ Sels de novença “. Aquest grup ha fet dels primers premis, i ha estat dirigit els primers anys, per Joan Josep Montesinos i Artuñedo, per aquest motiu es va anomenar a partir de l’any 1991 Grup de teatre “MONTE”, fent-li una velada en el nostre casal a títol pòstum.

També ha segut dirigit per Miquel Gonzalez, Josep Piles i Josep Puig. Aquest grup no hi ha ninguna relació de noms, ja que no es un grup ferm, sinó que és molt variat en gent i no sempre son els mateixos. També passa el mateix amb els infantils, sent dirigits sempre per Enriqueta Orero, entrant en els concursos de teatre en Llengua valenciana per a grups fallers i en els concursos de declamació.23

Respecte a les cavalcades la falla Sedaví va guanyar el seu primer premi de crítica i el tercer de comparsa en 1978, uns anys on la falla va apostar decididament per la confecció de les carrosses. De tal forma que eixe any van quedar tercers, però a partir d’ací van prendre el vol una ratxa de tres primers premis quasi consecutius, al guanyar en 1979, 1980 i 1982. Quant a la cavalcada del ninot infantil van guanyar en 1978 també el primer premi i en 1981 el tercer. Una altra aposta decidida d’esta comissió ha sigut el seu grup de teatre, intermitent, amb un segon premi en 1979 i dos accèssits en 1980 i 1981. En l’última dècada han reprès l’activitat teatral i han conservat la seua participació en

22 LLibret Falla Sedaví, 1993. Torrent, 1993. 23 LLibret Falla Sedaví, 1993. Torrent, 1993.

el concurs de declamació infantil. Entre els primers premis que es recorden

Actualitat i futur de la falla: compromís pel patrimoni

tava fortament pel campionat de futbol. El 1993 el seu president, Enrique Bartual, va ser triat el primer president de l’any de la comissió, en aquell moment encara tenia el nom de TC d’or. L’any anterior l’empresa de Tv local, Torrent Cable, va crear este sopar de germanor entre els presidents per triar el seu delegat. Amb el pas del temps s’ha quedat com una tradició que organitzen els mateixos presidents, una vegada extinta Torrent Cable.

Com anècdota la comissió va saltar a la premsa local i provincial per un embolicar una …i de ben grossa. Un error en la suma de la puntuació del jurat enfrontà a les falles de Torrent. El premi d’Ingeni i Gràcia infantil havia sigut donat per error a la falla Sedaví, però per error de suma de punts del jurat, el premi li corresponia a la falla Antoni Pardo. En el Levante del 18 de març de 1999, la periodista Amparo Barbeta escrivia el següent:

de rutina”, segons el president de la Junta Local Fallera i regidor de festes, Alfred Domínguez, es van revisar les puntuacions. “Ens vam adonar que existia un error, perquè la suma no era correcta i immediatament es va intentar restituir l’error, perquè la falla premiada era Falangista Antonio Pardo i no Sedaví, com es va dir en un principi”, va indicar. La JLF va comunicar, segons ha pogut saber este mitjà, l’error a Falangista Antonio Pardo, però va obviar dirigir-se a la falla premiada, Sedaví.

va ser quan la comissió de Sedaví va conéixer l’error que els privava del premi. Entre els fallers de la comissió, es va deslligar la polèmica. Ningú acatava la nova situació. Els uns i els altres van començar a encastar-se en discussions que van restar lucidesa a l’acte.

Els membres de JLF- que van assumir l’error de jurat que havia sigut anomenat per la junta central- no eixien de la seua sorpresa, davant de la situació van optar per donar una solució salomònica: que les dos falles com-

partiren el guardó. Però, en eixe moment, es va generar un altre problema, tan sols hi havia un palet i les dos comissions ho volien. La JLF va decidir

Però no ha sigut esta l’única polèmica que s’ha suscitat en Torrent, ja que ahir va ser desestimada una impugnació realitzada per una comissió que estava disconforme amb el premi de carrosses.

Ahir, la polèmica es va adobar amb la insubordinació que el vicepresident executiu i les falleres majors li van donar a l’alcalde i al regidor de festes en un programa de la televisió local.”24

En 50 anys d’història Sedaví ha continuat apostant per la cultura, en èpoques d’alt i baixos, però ara amb forces renovades, continua participant en el concurs de teatre infantil i major, declamació. Així com en el concurs de curtmetratges que organitza la falla Nicolau Andreu on les xiquetes continuen sent les protagonistes. Tot un futur per davant per continuar el legat en femení que van traçar a la perruqueria del barri. L’herència de les iaies continua més que viva.

La comissió ha tingut la sort de tindre falleres majors de la ciutat: en 1979 Rosa Ascensión Bartual Portero va ser la primera fallera major d’esta comissió i en els últims anys, el 2006 la sort va recaure en la xiqueta Marta Jiménez Ortí; Maria Bartual Fernàndez, va ser fallera major de la ciutat en 2015; i Carla Pallardó, l’any següent, en 2016. El 2018 la falla va celebrar el seu 50é aniversari amb actes conjuntes amb la resta de set falles de la ciutat que celebraven les noces d’or i amb un sopar de gala al restaurant de Los Abetos, on es va fer repàs de les cinc dècades d’estima i amor per un barri: tradició, cultura i família escrits en femení. Diversió, diversitat i dignitat escrits amb “d” de dona.

Falles i artistes de la falla Sedaví

1969 Carrero 1970 1971 Les Modes 1972 1973 Tot lo que puja Francisco Ribes Calvet 1974 Esclaus de avui Joan Monléon i Blasco 1975 Els gastos Joan Monléon i Blasco 1976 L’any internacional de la muller Joan Monléon i Blasco 1977 Els guisos Joan Monléon i Blasco 1978 Llibertats Joan Monléon i Blasco 1979 Les Pirateries Joan Monléon i Blasco 1980 Les Plagues Joan Monléon i Blasco 1981 El pa nostre de cada dia Joan Monléon i Blasco 1982 Els vicis Joan Monléon i Blasco 1983 Productes del mar Joan Monléon i Blasco 1984 La pol·lució Germans Monleón Jocs d’abans i d’ara La Comissió 1985 Lo que Noé nos dejó Germans Monleón El pozo de los deseos La Comissió 1986 La València del passat i del present Germans Monleón Jocs d’abans i d’ara La Comissió 1987 La Comunitat Germans Monleón Quan el bosc es crema, 1988 XX Aniversari Germans Monleón Mare Nostrum La Comissió 1989 Paròdies de lamor Germans Monleón A la lluna de València La Comissió 1990 El negoci de l’aigua Germans Monleón La Primavera La Comissió valencianes 1992 Gramàtica parda Germans Monleón Vixcau al dia La Comissió 1993 Fantasía marina Germans Monleón Viu esportivament La Comissió 1994 Els xorisos Germans Monleón Les vacances Francesc 1995 Conquistes Alberto Ribera Entreteniments Paco Lerma Puig 1996 El temps Germans Monleón El taller faller Germans Monleón 1997 Tot l’any és festa Germans Monleón La Festa Germans Monleón 1998 Per la mar ens Germans Monleón Coses de la mar La Comissió han vingut 1999 Coses de dones Jesús J. Andreu Anchel Somniant en colorins La Comissió 2000 Espanta com a TBO José Vilata The Pilotes Víctor Valero 2001 Torrent hui en dia José Vilata A la lluna Víctor Valero 2002 Paradís Terrenal Germans Monleón Chuches Víctor Valero 2003 Esports José Monleón Juguem? Víctor Valero 2004 Llum, càmera, acció Jordi Palanca Nostres amics de l’espai Jordi Palanca

2005 Fàbules i llegendes Jordi Palanca Festes valencianes Jordi Palanca 2006 El dilluns ens possem a règim Jordi Palanca Una vesprada en el circ La Comissió 2007 Érase una vegada… Pascual Montes Carrasco Festa a l’andana Pascual Montes Carrasco 2008 El món en que vivim Pablo J. Ovejero Galindo L’habitació de la diversió La Comissió 2009 Ens ataquen José Martín Llacer Natura, un conte sense acabar La Comissió 2010 Mides sense mida Jorge Navarro La música La Comissió 2011 Ressorgir Daniel Jiménez Zafrilla Maquinant Imaginarte 2012 Ofrena Daniel Jiménez Zafrilla Animalalts Imaginarte 2013 Nàixer amb el pa baix Daniel Jiménez Zafrilla Falles, festa d’interés Aleart del braç turístic intergalàctic 2014 Animalets Óscar García Natural-ment Cristian García Parrado 2015 A l’aigua, patos Óscar García Un somni des dels Cristian teus ulls García Parrado 2016 Iaios Óscar García Les ratetes costureres Teodora Aleksandrova 2017 Una de l’oest Óscar García Mini cuiners Inma Ibañez 2018 La nit Jordi Palanca Gelats Carlos Ramón 2019 En què hem canviat José Badía Roca 100 anys d’història José Badía Roca

2020 “Joc de trons” José Badía Roca Amar en temps /21 passats José Badía Roca

2003 _____________ _____________ 2007 _____________ _____________ 2010 _____________ _____________ 2013 _____________ _____________