Fundació de la falla del carrer Sedaví: una història en femení Aitor Sánchez Collado La història de la falla del carrer Sedaví és una història de dones, escrita en femení, per un grup de joves valentes que -en plena dictadura franquista- van decidir fundar la seua primera comissió al 1968 per cremar en març de 1969. Moltes d’elles havien viscut als anys 50 la festa des de la comissió de la Venta Blanca, ja desapareguda, però el verí faller ja corria per les seues venes i les ganes de continuar en la tradició va fer que trencaren barreres en ser la única comissió de la capital de l’Horta Sud i probablement de València gestionada per dones. Joves empoderades que es van encarregar de contractar proveïdors, organitzar, dirigir els actes i enllestir tots els preparatius per animar al barri del ȉ ǯ ǯ Ǥ Ƥ home perquè signara l’acta fundacional i la presidira, junt amb els càrrecs executius que eren els marits d’este grup de valentes. Històricament el lideratge femení ha sigut molt gran en l’esdevenir de la comissió. Fem repàs a la intrahistòria fundacional de la primera comissió fallera creada per dones, la del carrer de Sedaví: una falla, en femení.
Fundació a la perruqueria: dones empoderades fan falla Un cert dia de 1968 un grup de dones del barri del carrer Sedaví, Mare de Déu de les Angoixes, Francisco Roselló i Hernández Malillos van coincidir a la pe ͐ ±ǡ × ȋ × ÀȌ Ǥ ǣ ȋ Ȍǡ À À ȋ ǯ Ȍǡ ȋ ǯ ǡ Ȍ ȋ ȌǤ ǯ fallera des de dins, com a Cort d’Honor de la comissió de la coneguda com la ȋ ǯ ȌǤ ǯ À ǡ cantó del carrer d’El Salvador i va plantar per última vegada el 1955, ja que es
Falla Sedavi 2022 | P 37
