Gaiata 15 "Sequiol" 2025

BENVINGUDA

SUMARI

Direcció

Nuria Águila Calero

Coordinació

Elisabeth Breva Almerich

Redacció

Agustin Mon Carro

Portada

Nuria Águila Calero

Reportatge Fotogràfic

Ediciones Muphy

Vanessa García , fotògrafa

Lauren Benedito Carbò

Sergio Medina Criado

Entrevistes

Chelo Pastor Verchili

Impressió, disseny i maquetació

Marcaprint Innova

Dipòsit Legal

CS 122-2017

Traducció al valencià:

Programa SALT Traductor i corrector del valencià.

Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística.

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2025.

“La Comissió no es fa responsable de les opinions manifestades pels autors dels distints articles que apareixen publicats en el present Llibret, fruit del dret d’opinió i llibertat d’expressió.”

SALUTACIONS

Alcaldessa de la ciutat, Begoña Carrasco García..........................................9

Regidora de festes i presidenta del Patronat Municipal de Festes de Castelló, Noelia

LA NOSTRA COMISSIÓ

La nostra Comissió

Madrina d’honor Infantil, Vega Peraire Sousa i acompanyant

Madrina d’honor,

LA BÚSTIA DEL SEQUIOL

ARTICLES

650 anys de la Romeria de les Canyes. Miguel Ángel Mulet Taló

D’un Brancal a un Sequiol. Arturo España Marzá ......................................

Origen de la Gaiata 15 Sequiol. Juan José Perez Juan Macián

Evolució del barri del Sequiol. Joan Josep Trilles i Font

La llum del Sequiol. Agustín Mon Carro

Les publicacions Sequioles. Agustín Mon Carro .....................................

La dona que va trencar el sostre de vidre a l’estructura de gestió de les Festes de la Magdalena. Estela Bernad Monferrer

UNIVERS SEQUIOLER

Els dies més especials a la nostra Gaiata

UN ANY EN SEQUIOL

Actes i activitats en Sequiol durant l’any 2024

PROGRAMA DE FESTES

Programació de festes al sector per a la Magdalena 2025

Les festes, com a fenomen social, són un indicador perfecte de la manera de ser, de la seua riquesa i, en definitiva, de la idiosincràsia d’un poble. Castelló es disposa, ja, a celebrar, amb tota la seua esplendor, les seues festes fundacionals de la Magdalena, que són, doncs, un clar reflex del nostre caràcter obert, participatiu i compromés amb les nostres tradicions més arrelades, fruit del cresol de civilitzacions que s’entrellacen en els nostres orígens.

Pareix que va ser ahir quan aguaitava a les pàgines del llibret del Sequiol 2024 per a invitar-los a disfrutar d’aquestes festes fundacionals. El temps passa implacable i ja ha transcorregut un any. Un any en què, de nou, he rebut el suport de la meua comissió per a continuar capitanejant aquesta nau en els dos pròxims exercicis.

I és fàcil, molt fàcil presidir esta comissió per l’alt compromís i nivell de treball que aporten tots els seus membres. Però el temps comença a fer mossa i potser serà moment ja de sàvia nova. En fi! serà un tema per a reflexionar durant este temps.

Sequiol és un dels exemples més clars de compromís amb les festes. Des dels seus inicis esta comissió ha treballat per i per a les festes fundacionals de la nostra ciutat, complint amb la missió principal d’una comissió de festes, que és dinamitzar el seu sector, aportant elements de gaudi als seus veïns i que eixa alegria i il·lusió que la ciutat de Castelló emana en les seues festes fundacionals, arribe a tots i cada un dels racons dels seus barris; que cada un dels veïns i veines de la ciutat se senta partícip d’estes festes tradicionals. Per això, les actuacions a la nit, les degustacions al migdia, les actuacions dedicades als més xicotets... qualsevol d’elles; o totes elles, han de ser el motiu suficient per a prendre el carrer i compartir uns moments amb els seus conveïns, apartant per un moment totes les tensions que el dia a dia ens provoquen.

Presidenta de l’A. C. Gaiata 15 Sequiol

Però tota esta activitat participativa no sols es desenvolupa durant els nou dies de festes. La nostra associació disposa d’activitats per a tots els socis, de totes les edats, els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. Una completa gamma de possibilitats per a disfrutar d’uns moments distesos, realitzant una nova activitat en companyia d’altres veïns del sector. Des d’ací els anime a compartir amb nosaltres estos moments.

A.C.GAIATA15

Aquest llibret que ara té en les seues mans, és el programa de festes que Sequiol proposa per a disfrutar de nou dies de festa, fet amb il·lusió renovada i sense defalliment a pesar de les dificultats que sempre posen a prova nostre esperit de superació i tota la nostra imaginació. Però és un poc més. És la finestra on es presenten tots els comissionats i les nostres Madrines. És també l’altaveu on ressonen totes i cada una de les activitats que exercim durant un any. És cultura, doncs aporta una sèrie d’interessants articles que, en aquesta edició, dedicarem a la història del Sequiol. I és finançament, perquè aporte ingressos tant de les empreses col·laboradores com dels seus donatius. Per tot açò, dediquem moltíssim interés a presentar una publicació de qualitat. És la nostra especial manera d’agrair a tots quants participen en la seua confecció.

Però l’element diferenciador de les comissions de sector són les Gaiates i en este apartat Sequiol és de les més llorejades de la història festera de la ciutat a pesar de ser de les més jóvens d’entre les associacions. De nou, enguany, ja amb la distinció BIC, presentem dos treballs amb àmplies opcions d’estar en el més alt de la classificació final.

I que tot este esforç no caiga en sac foradat depén única i exclusivament de tots vostés, doncs les festes s’organitzen per a viure-les, per a ser part integrant de les mateixes. Per això els commine, a totes i a tots, a prendre el carrer, a departir uns agradables moments amb els seus conveïns, amb un moscatellet en la nostra Tasca Gaiatera, o ballant ritmes de salsa, rock&roll o música disc... I tots els xiquets i xiquetes del sector, disposeu d’un complet programa d’activitats especialment pensat per a vosaltres.

SEQUIOL

Participeu, sentiu-vos orgullós de ser Sequiol@s, us omplirà d’orgull i satisfacció, doncs és sinònim d’alegria, festa, felicitat però també de compromís, esforç, treball. Per això, els meus millors desitjos de felicitat per a estes pròximes festes de la Magdalena.

Junta Directiva 2025 - 2026

MAGDALENA FESTA PLENA!!!

SALUDA

Sequiol, orgull de Castelló

Ha passat un any des que vaig tindre l’oportunitat de dedicar-vos unes paraules a la gran família de la Gaiata 15, Sequiol. Un any apassionant, intens, ple de moments inoblidables que estic segura que quedaran perfectament reflectits en les pàgines d’este llibret. La vida ara va a tota velocitat, l’era digital no entén de pauses i això suposa un doble esforç a l’hora de posar en valor les coses que realment importen. Eixes que ens definixen com a poble, les que ens unixen i que fan més difícil que ens separen les nostres diferències. La nostra història o les nostres tradicions sempre ens agermanen, igual que la música, que ens acompanyen en cada pas que hem donat en la romeria de la vida. I per això crec que va ser un veritable encert que, en la vostra presentació de novembre al Palau de la Festa, s’ajuntaren estos tres elements en un únic sentiment. Perquè la Magdalena també ha de viure’s a ritme de rock-and-roll per a continuar creant la banda sonora de la nostra vida.

Va ser una nit rockera i sequiolera de principi a fi, de Miguel Ríos als Beatles, en la qual vau tornar a demostrar que sou un sector al qual li agrada fer les coses sempre bé. Potser eixe és el secret d’un èxit que en els últims anys us heu guanyat a pols i que promet grans emocions en els pròxims anys. I si d’emocions toca parlar, no voldria passar l’oportunitat de referir-me a la il·lusió que es reflectia en els ulls de Claudia Llopis i Natalia Espín, les vostres madrines per a les Festes de la Magdalena 2025. Elles representen totes les coses bones que teniu per a oferir a les nostres festes fundacionals, que en són moltes, com ja ha quedat més que demostrat. Una labor en la qual vull destacar el treball de la vostra presidenta, Elisabeth Breva, i de tots i cada un dels seus col·laboradors.

La meua més sincera enhorabona, sequiolers, gràcies per aportar el millor que teniu a les Festes de la Magdalena 2025. Mai oblidarem tot el treball que hi ha en cada una d’estes pàgines, en cada un d’estos textos, en què de nou heu reafirmat el vostre compromís amb la nostra ciutat. Ara toca assaltar els carrers, omplir de llum cada racó del vostre sector i gaudir de la millor setmana de tot l’any. La nostra, eixa en la qual tots sumem i ningú resta, la que hem construït amb l’aportació de tots. Visca la Magdalena i visca Sequiol!

Begoña Carrasco García

SALUDA

Estimats membres de la Comissió de la Gaiata 15 “Sequiol” i tots els veïns d’aquest benvolgut sector: És per a mi un immens plaer dirigir-me a vosaltres en aques tes dates pròximes a la celebració de les festes de la Mag dalena 2025. La Gaiata 15, Sequiol, transporta als orígens de la nostra passió per l’esport a Cas telló. Sequiol, el primer camp de futbol del nostre estimat C.E. Castelló, va ser testimoni dels primers passos del nostre equip, de la il·lusió de milers d’aficionats i va causar admira ció entre les persones de fora que el van conéixer.

Aquest nom evoca la força, la unió i la passió que sempre han caracteritzat la nostra ciutat. La raó és que, igual que en el fut bol, en les nostres festes també necessitem la unió de tots per a aconseguir la victòria. La vos tra gaiata, amb el seu escut que representa La Panderola altre símbol de l’alegria i la fes ta popular, és una mostra d’eixe esperit combatiu i festiu que ens caracteritza i que expressem amb major força en aquestes festes en les quals celebrem, amb orgull, la nostra història i tradicions.

En aquest any 2025 vull felici tar-vos pel vostre compromís i dedicació. El vostre treball és fonamental per a, precisament, mantindre viva la flama de les nostres tradicions i per a fer de la Magdalena una festa única i inoblidable. La vostra gaiata és més que una simple decoració, és un reflex de la vostra identi tat i de la vostra història. De la nostra identitat i de la nostra his tòria.

Us desitge a tots i totes unes festes plenes d’alegria, d’emo ció i de bons moments. Ens veiem pels carrers.

Regidora de Festes i Presidenta

Noelia Selma i Andreu

Estimats amics de la Gaiata 15 “Sequiol”:

Amb l’arribada de les nostres festes, em fa molta il·lusió dirigir-me a vosaltres per transmetre el meu més sincer agraïment pel gran esforç que dediqueu dia a dia de manera completament desinteressada. Gràcies al vostre treball, tots tenim l’oportunitat de gaudir de la nostra festa més estimada, la Magdalena, que any rere any aconsegueix emocio nar-nos i unir-nos.

Podeu sentir un gran orgull per la me ravellosa família que heu aconseguit formar entre tots vosaltres. El vostre esforç incansable, la vostra dedicació i el vostre amor per la festa es reflec teixen en cada moment viscut durant la Magdalena, fent que Castelló con tinúe sent el referent d’una celebració única.

Moltes gràcies per la vostra passió i compromís. Gràcies per continuar tre ballant, les nostres festes són cada vegada més grans. Que Castelló gau deixi de moltes més edicions d’aques ta festa meravellosa que ens fa sentir tan vius i orgullosos de la nostra tra dició.

Amb tot el meu afecte, Paula.

Paula Torres Claramonte

Gaiata de de la Ciutat Magdalena 2025 “Llum de tradiciò”

SALUDA

Benvolguts amics i veïns de la Gaiata 15 “Sequiol”:

Em sent enormement agraïda de poder mostrar des d’estes línies, la meua admiració i orgull per tot el que el vostre sector representa i aporta a les festes de la nostra ciutat.

Gràcies a tots els xiquets i xiquetes que formen part de la gran comissió infantil, i a les seues famílies, que mantenen viva la llum de la tradició i l’orgull de soca transmetent l’amor a la nostra ciutat i les nostres festes. Però sobretot, gràcies al gran esforç que la comissió realitza amb cada acte, monument o llibre portant sempre el nom de Sequiol al més alt, mostrant amb orgull que els sequiolers viuen per engrandir les millors festes del mon.

Us desitge que gaudiu de la nostra setmana gran participant de l’alegria i felicitat que recorre els carrers omplint cada racó de sentiment castelloner.

MAGDALENA!!

Carla Ibáñez Fabra

Reina Infantil de les Festes

Carla Ibáñez Fabra

Gaiata Infantil de la Ciutat

Magdalena 2025

“Els somnis es fan realitat”

LA NOSTRA COMISSIÓ

LA NOSTRA COMISSIÓ

Junta Directiva

PRESIDENTA

Elisabeth Breva Almerich

VICEPRESIDENT

Víctor Orozco Rodríguez

ASSESSORIA

Agustín Mon Carro

ASSESSORIA JURÍDICA

María Sebastiá Gómez

SECRETARIA

Gloria Baquero López

TRESORERIA

Mª José Sisamón Ventura

VOCALIES:

Nuria Águila Calero

Mª Carmen Benedito Carbó

Estefanía Climent Moreno

Ignacio Collados Marco

Manuel Doumere Martínez

Mª Carmen Gonzalez Rodríguez

Mª Lidón Marzá Marco

Lourdes Moreno Vázquez

Eva Usó Estrada

MADRINA

Claudia Llopis Pascual

MADRINA D´HONOR

María Collados Marzá

DAMES D´HONOR

Martina Aguilera Biosca

Mireia Cueves Julian

Balma Doumere Fabregat

Teresa Doumere Fabregat

Martina Echevarría Ciurana

Claudia Ortiz de Zayas

Natalia Queral Asencio

Mar Sanahuja Marco

Alba Villanueva Martín

ACOMPANYANTS

Isaac Abadal Fabregat

Marc Cardenach Torres

Fernando Felip Selma

Joan Fernández Fernández

Carlos López Porcar

Carlos Peraire Roca

Xavi Queral Asencio

Vicente Javier Queral García

Marcos Rodríguez Manteca

Vicente Javier Villarroya Escura

Vocalies

Noelia Agramunt Fuertes

Teresa Alfonso Nicolau

Edurne Arenaza Alegría

Chelo Asencio Monroig

Beatriz Belenguer Mercé

Marta Bellido Peñarrocha

Lauren Benedito Carbó

Yolanda Biosca Vázquez

Liresa Breva Salas

M.ª Mercedes Calbo Monros

Enrique Carceller Llago

Laureano Climent Beltran

Lourdes Climent Moreno

Raquel Coll Mejías

Mónica de la Cruz Gil

Vanessa de Zayas Picazo

Jose Antonio Espín García

Noelia Fabregat Alcón

Aroa Fernández López

Sergio Ferrara Ramos

Juan Carlos Francisco Pascual

David García Vicent

Ana Mª García Capdevila

Maite García Marín

Malena García Miravet

Juan Miguel González Paris

Inmaculada Gozalbo Esteller

Águeda Ibars Agramunt

Sonia Julián Martín-Consuegra

Maria Julián Martín-Consuegra

Juan Pablo Leyva García

Adriana Llopis Pascual

Sergio López Noguera

José Joaquín Lozano Garci

Arantxa Manteca Mayo

Jorge Martí Obiol

Elena Marzá Marco

Vicente Miralles Gual

Tomás Miravet Ribera

Carmela Molina González

Bartolomé Molina Milla

Carlos Mon Breva

Alberto Navarro Carsi - Comptador

María Dolores Orad Manuel

Eva Oraz Ramón

Lucia Ortiz de Zayas

Carmen Pascual Pérez

Frco. José Pastor Escrig

Begoña Peñarrocha Forcada

Alejandra Porcar García

Juan Carlos Puig Vilanova

Sara Renau Solaz

Roberto Rodilla Chiva

Javier Rodríguez Capdevila

Miguel Sáez Fernández

Alejandra Sáez Sisamón

Salomé Zahonero Mallach

Nuria Salvador Alicart

José María Sanahuja Bernat

Pablo Sanahuja Nebot

Eva Solano Miralles

Helena Solano Miralles

Laura Sousa Calbo

Laura Turch Benedito

Nino Turch Ferrer

Anna Turch Benedito

Yomara Valls Orad

Carmen Vicent Rodríguez

Paloma Viera Arruebo

Vicente Voltes Portilla

María Voltes Usó

LA NOSTRA COMISSIÓ INFANTIL

MADRINA INFANTIL

Natalia Espín Solano

MADRINA D´HONOR INFANTIL

Vega Peraire Sousa

DAMES D´HONOR INFANTILS

Leyre Abadal Julián

Marina Bueno Renau

Paula Bueno Renau

Martina Felip Agramunt

Vega Felip Agramunt

Claudia García Gozalbo

Lía Leyva Fernández

Zoe Leyva Fernández

Karla Rodilla Coll

Ainara Salinas Valls

Lola Úbeda Zahonero

ACOMPANYANT INFANTIL

Marco Lozano García

COMISSIÓ INFANTIL

Carlos Benedito Ordaz

Lucía Benedito Ordaz

Alejandro Ferrara González

Víctor López Porcar

Leyre Salinas Valls

Clinton Sanahuja De La Cruz

Toni Úbeda Zahonero

Claudia Llopis Pascual

2025

Natalia Espín Solano

Marco

Lozano García

Acompanyant Infantil

Vega

Peraire Sousa

Madrina d´Honor Infantil

Carlos López Porcar

Acompanyant

María Collados Marzá Madrina d´Honor

Marcos

Rodríguez Manteca Acompanyant

Mar

Sanahuja Marco

Dama d´Honor

Teresa Doumere Fabregat

Dama d´Honor

Vicente Javier

Villarroya Escura Acompanyant

Balma Doumere Fabregat

Dama d´Honor

Carlos Peraire Roca Acompanyant

Alba Villanueva Martín

Dama d´Honor Fernando

Felip Selma Acompanyant

Joan Fernández Fernández

Acompanyant

Claudia Ortiz de Zayas

Dama d´Honor

Vicente Javier

Queral García

Acompanyant

Martina Echevarría Ciurana

Dama d´Honor

Ainara Salinas Valls

Dama d´Honor Infantil

Marina Bueno Renau

Dama d´Honor Infantil

Leyre

Abadal Julián

Dama d´Honor Infantil

Paula Bueno Renau

Dama d´Honor Infantil

Lola Úbeda Zahonero

Dama d´Honor Infantil

Claudia

García Gozalbo

Dama d´Honor Infantil

Karla

Rodilla Coll

Dama d´Honor Infantil

Zoe

Leyva Fernández

Dama d´Honor Infantil

Vega

Felip Agramunt

Dama d´Honor Infantil

Lía

Leyva Fernández

Dama d´Honor Infantil

Martina Felip Agramunt

“La Peque”

Lucía Benedito Ordaz

Malena García Miravet

Lucía Ortiz de Zayas

Leyre Salinas Vallas

Carlos Benedito Ordaz

POTAESTANDARS

Víctor López Porcar

Vicente Miralles Gual

QUADRO D´HONOR 2025

QUADRO D´HONOR 2025

Sequioler de l’Any

En Benjamín Garcés Edo

President d’Honor

En Joaquín Borrás LLorens

Distincions Honorífiques

Família Francisco-Pascual

Família Espín-Solano

Insignies Honorífiques Comissió

Panderola d’Argent Infantil 3 anys

- Natalia Espín Solano

- Martina Felip Agramunt

- Toni Úbeda Zahonero

- Lola Úbeda Zahonero

- Zoe Leyva Fernández

- Lía Leyva Fernández

Panderola d’Argent 3 anys

- Eva Maria Ordaz Ramón

- Mª Mercedes Calbo Monros

- Salomé Zahonero Malalch

- Roberto Rodilla Chiva

- Raquel Coll Mejias

- José Joaquín Lozano Garvi

- Helena Solano Miralles

- Vicente Javier Villarroya Escura

- Juan Pablo Leyva García

- Aroa Fernández López

- Mónica de la Cuz Gil

- Marta Bellido Peñarrocha

- Eva Solano Miralles

- Yolanda Biosca Vazquez

- Lauren Benedito Carbó

Panderola 10 anys

- Águeda Ibars Agramunt

Panerola 20 anys

- Pablo Sabahuja Nebot

- Mar Sanahuja Nebot

- Nino Turch Ferrer

- Mª Carmen Benedito Carbó

- Javier Rodriguez Capdevila

- Arantxa Manteca Mayo

- Lidón Marzá Marco

- Mª Lidón Marzá Marco

Recompenses Patronat de Festes

Fadri d’Or

- Claudia Llopis Pascual

- Nuria Águila Calero

- Vicente Javier Villarroya Escura

- Helena Solano Miralles

Fadri d’Or Infantil

- Ainara Salinas Valls

Fadri d’Argent

- Mireia Cueves Julián

- María Julián Martín-Consuegra

- Marcos Rodríguez Manteca

LA BÚSTIA DEL SEQUIOL

Claudia Llopis Pascual i

Natalia Espín Solano, la millor versió sequiolera de la dona castellonera.

La Gaiata 15 Sequiol, mai falla. Les joves i xiquetes que se succeeixen en el més alt de la comissió són essència pura del castellonerisme après en el si d'una família de grans i veterans festers que saben que la tradició i el “orgull de genealogia” no estan renyits ni amb la modernitat ni amb la diversió. Per a representar al sector en la Magdalena 2025, Sequiol ha tornat a encertar amb la sensibilitat de Claudia Llopis Pascual i de Natalia Espín Solano.

P.- Claudia i Natalia, sou dues Madrines amb famílies molt festeres, Ens podeu recordar quins càrrecs han ostentat les vostres mares, germanes, ties, àvies...?

Claudia.- Hola Chelo! Sí, la veritat que ambdues tenim recorregut fester en la família. En el meu cas, el meu avi Carlos M. Pascual va ser pregoner de les festes de la Magdalena 1963-1966 i coincidint en les festes del 66 amb la meua àvia Carmen Pérez com a Madrina de la Gaiata 4 L’Armelar. Com una cosa personal, si m'ho permets, guardem a casa una fotografia del meu avi pujat al cavall i la meua àvia just darrere en la carrossa. És una fotografia que

guarde en el meu cor. D'altra banda, la meua germana, Adriana Llopis, ha format part de Sequiol des que va nàixer, com jo, sent Madrina infantil en el 2011; Madrina en les festes de 2023, i Dama de la Ciutat en la Magdalena passada. Com sempre dic, la meua germana és el meu exemple a seguir.

A més, el meu besoncle Paco Pascual va ser un reconegut periodista, bolcat i implicat en les festes pel que va tindre l'honor de rebre la Medalla d'Or de les festes, i la seua filla, la meua tia Beatriz Pascual, va ser Reina Infantil en 1987. I encara que al meu oncle no vaig tindre l'oportunitat de poder conèixer-ho, sempre m'han parlat d'ell i m'han inculcat la seua passió i amor per les festes i per la ciutat de Castelló.

Natalia- La meua mare ha sigut Dama d'Honor Sequiola durant dos anys; la meua tia Helena ha sigut Dama d'Honor i Madrina de la Gaiata 7 Cor de la Ciutat i a més a més, els meus

avis van formar part de la cort de les Gaiates 5, Hort dels Corders, i de la 9, L’Espartera

P.- Quins consells us donen unes famílies amb tanta experiència i arrelament?

Claudia.- Sobretot ens diuen que gaudim al màxim, que visquem cada acte amb tots els sentits posats, que el temps passa volant, i ho puc assegurar jo també ara això. La meua germana no sols ara, si no que veientla gaudir, m'ha ensenyat a valorar-les molt més. M'aconsella sempre que siga jo mateixa i que el millor que em puc emportar d'aquesta aventura festera són les amistats que creem amb la resta de Madrines, Dames de la Ciutat i Reina, una cosa que veig, ja que el gran equip que formem com a cort d'honor de Paula, la Reina de les festes, són unes amistats amb les quals sempre compartirem una cosa molt única: la Magdalena 2025 i la seua màgia.

Natalia.- La meua tia m'aconsella que siga feliç amb cada cosa que faça, que visca cada acte amb molta il·lusió, que gaudeixi molt al costat de Claudia perquè enguany és molt bonic i especial, que jugue i balle amb tots aquells xiquets que m'acompanyen durant aquest gran any.

P.- Aquesta serà una bonica aventura festera, però per a vosaltres dues no és la primera. Ens podeu recordar la vostra trajectòria en el si de les Gaiatas?

Claudia.- Clar! Per part meua, ara mateix tinc 21 anys, i amb tan sols quatre mesos em van posar la meua primera banda com a comissió infantil sequiolera, i des de llavors he passat per tots els càrrecs dins d'aquesta Gaiata: Dama d'Honor infantil des de la Magdalena 2004 fins a la de 2013, en la qual vaig ser Madrina d'Honor infantil, i en 2014 em vaig emportar la major alegria representant al meu Sequiol com a Madrina Infantil, un any inoblidable. Després vaig continuar en la comissió com a col·laboradora fins a 2023 que vaig ser Dama d'Honor de la meua germana, vivint una Magdalena intensa però molt bonica al costat d'ella. A més a més, eixe any, paral·lelament vaig formar part de l'equip directiu de la Federació Gestora de Gaiates, com a assessora de xarxes socials. I durant eixos dos anys he vist com la gent de les Gaiates treballa de manera incansable. La passada Magdalena vaig ser Madrina d'Honor al costat de la meua xiqueta Natalia, on ja vam començar a fantasiar amb ser Madrines,

complint-se el nostre somni el mes de juny passat quan Elisabeth ens ho va comunicar. Es va fer realitat el nostre somni!... I així, sentint-nos com en un núvol, ens van nomenar Madrines de Sequiol per a la Magdalena 2025.

Natalia.- Vaig ser Dama d'Honor de la Gaiata 7 Cor de la Ciutat, entre els anys 2000 i 2022. Després, Dama d'Honor de la Gaiata 15 Sequiol, en 2023 i l'any passat, Madrina d'Honor de Sequiol.

P.- A més de la vostra passió per les festes de la Magdalena i per la vostra comissió Sequiola, quines altres aficions teniu?

Claudia.- Doncs jo, la veritat, tinc milers d'aficions. M'encanta estar en tot i aprendre sempre coses noves, encara que de totes eixes coses, les que més gaudisc són escoltar música i anar a festivals i concerts. Per exemple, Coldplay o Guns N’ Roses són els meus grups favorits, o les bandes sonores de John Williams, i amb la sort que la meua mare m'ha donat l'oportunitat de poder gaudir en directe de tots dos grups, com també haver pogut escoltar la Filharmònica de Viena dirigida pel gran Johan Williams… I és que es tracta d'una cosa que m'ha inculcat des de sempre la meua mare: gaudir de la música en directe.

També m'agrada molt gaudir del temps amb la meua família, eixir a la mar amb el meu oncle Carlos i fotografiar la llum del sol reflectint en la mar, la qual cosa em va portar a guanyar el premi en xarxes socials del Concurs de Fotografia Digital de Castelló 2023.

Natalia.- Muntar a cavall, patinar, ballar, jugar amb les meues amigues del col·le i de la Gaiata.

P.- Claudia, cap a on vols dirigir els teus passos professionals quan acabes els teus estudis de Publicitat i Relacions Públiques en l'UJI?

Claudia.- Doncs la veritat és que ara mateix m’agrada continuar aprenent de la carrera que estudie de Publicitat, continuar veient diferents eixides per a poder descobrir-ho tot bé ja que aquest món té milers d’eixides, però pel que més em decante és per la direcció de comunicació. M’agradaria d’alguna empresa d’organització d’esdeveniments culturals, musicals especialment, per a poder posar en pràctica els meus dos estudis, tant els de publicitat com el títol de músic professional de percussió que tinc també.

P.- I tu Natalia, ja saps què vols estudiar quan sigues més major? I en què t'agradaria treballar?

Natalia.- Alguna cosa que estiga relacionada amb els animals i la seua cura, com per exemple veterinària o monitora d'equitació.

P.- El que és clar és que sou feliços enguany amb el vostre càrrec. Quin record guardeu de la vostra fabulosa i musical presentació? Claudia ens va sorprendre a tots tocant la bateria de castellonera. Genial!!!. Qui et va animar a introduir-te en el món musical, el teu oncle Carlos?

Claudia.- Exacte! La veritat que eixe dia va estar ple de sorpreses i de felicitat, quasi que no podria triar un sol moment, però mentiria si no diguera que per a mi, la millor sorpresa, va ser

tindre a la meua família en l'escenari omplint de música el Palau de la Festa. A més a més, amb cançons que ens van dedicar, eren lletres especialment per a Natalia i per a mi. El meu oncle Carlos m'ha ensenyat moltes coses, i una d'elles, al costat de la meua mare, a gaudir de la música i així ho faig, i aquella nit vaig gaudir moltíssim. Quasi que no tinc paraules per a poder descriure-ho. Eixa nit, el meu record era tindre al meu Sequiol al costat de mi i veure'ls gaudir també. I tindre allí a la meua família i als meus amics, que em donen suport, en tot, sempre i, aquest any, més que mai. Estic molt agraïda per això.

Natalia.- A mi el que més em va agradar va ser la cançó que ens van dedicar a Claudia i a mi, la de “Hey Clau…Hey Nat…”

P.-I de Natalia sé bé que la seua tía Helena està boja pel folklore local com a component del Grup Castelló, tu també balles?

Natalia.- Jo no balle, però m'agrada molt veure a la meua tia ballar

P.- Fa molt poc que va finalitzar Nadal, un Nadal molt especial per a vosaltres amb una completa agenda com a Madrines…. Ens podeu explicar quin desig confessable hi havia en les vostres cartes a Pare Noel i els Reis Mags?

Claudia.- El meu desig confessable és que totes i tots gaudim d'unes festes màgiques, que ho passem increïble; poder estar amb els meus amics i família, i especialment amb la meua cort Sequiola, què és fabulosa i ho passem genial sempre. Desitge que tant Natalia com la seua família tinguen un any ple d'alegria, al costat de mi i la meua família, alguna cosa que de moment, s'està complint al màxim.

Natalia.- Que no ploga en Magdalena i que li porten un vestit de Palau, molt xulo!!!, per a Claudia!.

P.- I… ara que ja estem en l'imparable compte enrere per a entrar de ple en la Magdalena 2025, quin acte o moment d'eixa setmana gran espereu amb més il·lusió?

Claudia.- Sempre, de tota la vida, el meu acte favorit ha sigut la Desfilada de les Gaiates. Per a mi és com ajuntar tot el que Castelló té: la llum de les Gaiates, la música de les bandes, amb el Rotllo i Canya, i la seua meravellosa gent, tant els castelloners com les castelloneres… També el públic que sempre ens acompanya i ens canta la volteta, la volteta!. Un acte de castellonerisme màxim, i al meu entendre, especialment enguany, on el símbol de la dona castellonera és el moviment del mocadoret. Així que aquest és un acte que espere amb especial il·lusió.

Natalia.- Doncs per a mi, el Pregó Infantil, la Desfilada de les Gaiates i el Cos Multicolor.

P.- I mentre els dies corren i a mode de balanç fins a la data com esteu vivint enguany tan meravellós amb les vostres Dames d'Honor i acompanyants?

Claudia.- Com he comentat abans, la meua comissió és fantàstica i ho passem genial sempre, no tan sols en els actes, si no per les milers de sopars i plans que fem extraoficials que ens uneixen encara més. Són els meus amics i les meues amigues, gent amb la qual he compartit sempre les festes ja que la majoria també van formar part de la meua cort d'honor infantil quan vaig representar a Sequiol en 2014. Són el meu regal.

Natalia.- Jo m'ho estic passant molt bé amb tots, però especialment amb la Madrina d'Honor infantil Vega, que és la meua millor amiga a la Gaiata.

P.- I què tal us porteu amb la presidenta? Supose que, per la seua llarga

experiència, molta ajuda trobareu en Elisabeth.

Claudia.- La relació amb la presidenta és del que més agraïdes crec que estem. Ella és el nostre pilar, la nostra guia, el nostre suport en cada acte. Des que fa 20 anys vaig entrar en Sequiol, la recorde a ella com a presidenta i per a mi, a part de tot el significat sentimental que té per a tota la meua família, Elisabeth és un exemple de dona lluitadora. D'una dona que ha apostat i apostarà sempre per Sequiol i que gràcies a ella i a l'equip directiu que sempre té darrere, Sequiol és el que és, una gran Gaiata de tradició, d'unió, familiaritat i esforç. Ens emportem molt bé i, a més a més, sempre està molt pendent de nosaltres… Encara que a vegades massa… ja,ja,ja,ja!

P.- Quin missatge voleu manar als joves, majors i xiquets del vostre sector?

Claudia.- El missatge que m'agradaria manar és que gaudisquen de les festes, que en Sequiol tenim milions

d'activitats en les quals ho passem en gran. Que les portes del Cau sempre estaran obertes i que vinguen a conèixer-nos i a conèixer la vida Sequiola i castellonera. Això si no la coneixen ja, clar.

Natalia.- Que m'agradaria que participaren en tots els actes que organitzem en la Gaiata i que col·laboren amb el llibrets.

P.- Ahhhh!!!! Quasi se m'oblida preguntar-vos... Tornarà a guanyar Sequiol el primer premi de Gaiates?

Claudia.- Doncs no sé si tornarà a guanyar o no. Que volem que guanye? Per descomptat!!! L'equip del matadero -bé, ara magatzem de Gaiates Pepín Marco- farà uns monuments meravellosos, com sempre fan, i per a nosaltres, Sequiol ja és una Gaiata guanyadora.

Natalia.- Sí, per descomptat.

Feliç Magdalena, Madrines. Sou ja, sens dubte, unes grans Madrines Sequioleres.

Un Sequioler Fascinat per Sequiol Benjamín Garcés

Qui va ser Perot en les festes de la Mare de Déu del Lledó en 2015, càrrec que li va omplir de “il·lusió i orgull” per poder bressolar entre els seus braços a la Patrona de Castelló, assegura que la designació de Sequioler de l’Any 2025 li ompli de satisfacció. Per a Benjamín Garcés Edo, aquest nomenament és “un bonic gest” de qui considera “una magnífica comissió, un espectacular i gran grup de treball de joves i majors al voltant d’una gran presidenta”

Garcés coneix bé a “la presidenta”. Formava part de la Junta Central de Festejos de la Magdalena quan Elisabeth Breva va ser triada per a representar a Castelló com a Dama de la Ciutat, en 1980. “Des de llavors, ens uneix una gran amistat que es tradueix en què cada vegada que ella necessita alguna cosa i m’ho demana, jo ho oferisc desinteressadament”. Ja siga escenaris per al Palau de la Festa, tanques ... fins i tot aportació econòmica al Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata Ciutat de Castelló. Benja sempre està disposat a sumar-se a Sequiol

“Aquesta és una magnífica comissió de Gaiata de la qual destacaria que la gent no ix en un càrrec; que és Madrina o President infantil, i marxa després. Tot el contrari, ací la gent es queda i es consolida. No sols Elisabeth i Agustín, sinó també Gloria Baquero (també va ser Dama de la Ciutat amb Garcés en la Junta), Enrique Carceller i la seua família, la família Benedito... són molts noms lligats a Sequiol i això m’agrada”, destaca el Sequioler de l’Any 2025 de la comissió que li permet ara sumar distincions a la seua llarga trajectòria festera.

Benjamín Garcés és un reconegut i respectat empresari de Castelló que ha conegut les festes de Castelló des

de la base. Des que sent un adolescent va formar part de la comissió de la Gaiata 4, L’Armelar, la seua implicació ha sigut contínua i constant. “Amb 17 o 18 anys em “van fitxar” per a la Junta Central de Festejos de la Magdalena i, al mateix tem,ps vaig entrar en la Germandat com cavaller”, recorda qui de 1975 a 1978 va exercir la figura del Rei En Jaume i que va conéixer a la seua esposa gràcies a la Magdalena. Rosa Saura va ser una d’aquelles boni-

quíssimes “Dama de la Ciutat popular” que s’unien a la cort de la Reina “per mèrits propis i sense formar part de famílies de l’avior, de diners”.

El matrimoni sempre ha guardat fidelitat a les tradicions i festes de la seua ciutat, i així és com els seus dos fills, Benja i Pablo, són Cavallers (el major també va representar a Jaume I, en 2002) i “han cantat, els dos, el Pregó en la cavalcada infantil”, adverteix un

pare discret, però omnipresent en tot el que faça olor de Magdalena. De fet, Garcés, també atresora el mèrit de ser soci fundador de la colla Els Agramaors que, cada any, en la Cavalcada del Pregó, rememora el treball del cànem del Castelló agrari.

Així és com em compte l’anècdota de “haver arribat a donar tres voltes en el Pregó: primer com “Cavaller”, després de “llaurador” amb Els Agramaors per a acabar al costat de la carrossa de la Reina, sent membre de la Junta Central de Festejos de la Magdalena”. Pocs castellonencs han viscut en primera persona tantes experiències festives com el Sequioler de l’Any 2025 que anys arrere va rebre l’homenatge de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta per portar mig segle vinculat a l’entitat i amb ella, al Col·legi Apostòlic.

A tot el seu bagatge suma ara el títol de Sequioler de l’Any qui posa en valor el gran mèrit de convocar un concurs escolar de maquetes de Gaiata en el qual no va posar ni la més mínima objecció a participar assumint “la quantia econòmica que decideix la presidenta”. La confiança entre Benja i Elisabeth és mútua, fidel i constant. Sequiol, doncs, ha d’estar agraït a aquest home qui, igual que a la presidenta de la comissió, els ompli de satisfacció els seus vincles amb la Reial Confraria del Lledó. Garcés va entrar en 2005 en la seua junta de govern i va ser nomenat el seu vicepresident. “A l’any següent vaig assumir el càrrec de president en la Confraria durant tres anys esdevenidors, inclòs

el Primer Any Marià de Lledó, per la defunció del meu president, Mauro Fabregat”, rememora qui va veure als seus dos fills exercir el càrrec de clavari.

Amb tota la seua experiència i criteri, que Benjamín Garcés considere que la Gaiata 15 Sequiol és sinònim de “un equip compacte que cull premis amb grans Gaiatas; que posseeix un gran Cau i, sobretot, evidència una magnífica unió entre tots els membres majors i joves de la seua comissió”, té molt mèrit. Enhorabona Benja. Enhorabona Sequiol.

Chel o Pastor Verchili

ELS MONUMENTS DEL SEQUIOL

Gaiata Infantil 2025

“Llum de Primavera”

LEMA: “Llum de Primavera”

ARTISTA: Javier Rodríguez

“LLum de Primavera” és una Gaiata d'estil modernista, adornada amb vidrieres que imiten les sanefes de ceràmica del Comte d'Aranda de l'Alcora, amb eixos blaus típics dels taulells del segle XVIII. Les volutes són les que predominen en totes les vidrieres de la Gaiata, amb unes línies molt simples, però que transmeten una sensació de volums harmònics; les vidrieres estan decorades a mà. La zona inferior i superior de la Gaiata està decorada amb fusta i baix relleus amb fons de colors variats.

En quant a l'estructura de la Gaiata, aquesta naix d'una rosassa en la part inferior, seguit d'una cúpula suspesa en l'aire, que pretenc que dóna sensació d'estar levitant sobre la resta de l'estructura. Seguim amb la part superior de la cúpula en la qual apareix un cos geomètric de 8 costats, les vidrieres dels quals tenen com a decoració l'escut de Castelló i el símbol de la nostra Gaiata: La Panderola, tot això al costat dels motius florals, creen un conjunt que s'eleva fins al gaiato, donant la sensació de continuïtat cap a l'infinit. Entre la cúpula i la peça final tenim una zona decorada amb fusta policromada amb laca de bombeta.

El conjunt de vidrieres central està sustentat per 12 braços, 4 en la part inferior i 8 en la superior treballats en fusta DM i policromats amb colors que assemblen a volutes i flor de lis, colors pastel que donen una harmonia en el conjunt de la Gaiata. Aquests braços estan rematats per 4 fanals.

En quant a la il·luminació podem destacar que va, tota la Gaiata, perfilada amb tira led, la qual cosa ens fa distingir perfectament els volums en el seu conjunt, els braços de la Gaiata il·luminats amb tira led tenen la peculiaritat d'estar decorats amb peces de resina epoxi en forma de pedres de quars, la qual cosa dona una sensació diferent de la llum a com estem acostumats amb les típiques bombetes.

En resum, “LLum de Primavera” és un esclat de llum, on tots els detalls desitge que produïsquen sensacions a les persones que l'observen, perquè una Gaiata és com una escultura que en admirar-la, t'expresse algun sentiment.

Javier Rodríguez

Nou any, restaurades les cicatrius i seqüeles de l'edició 2024, se m'encomana, de nou, el disseny de la Gaiata que representara a Sequiol en la present edició 2025. Cal recompondre's i tornar amb més ànsies, si cap.

Per endavant l'agraïment de comptar amb la confiança de l'elaboració d'un nou esbós que supose mantindre el repte que, des de fa anys, sosté un elevat nivell en l'elaboració i confecció del monument representatiu de les nostres Festes.

No pot dubtar-se que, els treballs presentats en edicions anteriors buscaven noves formes, grans treballs en tots els seus àmbits, tant en fusta, vidrieres i efectes d'il·luminació.

Han suposat la il·lusió de quants, des de la comissió, destinen hores de família i de descans, a presentar el millor dels seus desvetllaments en un moment que siga capaç de meréixer el seu màxim guardó, més enllà del reconeixement personal de molts. No sempre tots dos conceptes s'uneixen, per diferents circumstàncies, desconegudes, difuses i fins i tot, incomprensibles, si m'ho permeten, fruit de l'observació i de la comparació. Desconcertant, si cap, mereix el resultat reconegut pel tribunal qualificador de la passada edició, però, com es diu, el mateix resulta inapel·lable, i ha d'assumir-se, encara malgrat tots els disgustos produïts.

No és fàcil recuperar-se de les seqüeles produïdes però també reconéixer que les cicatrius del camí han d'adobar, i renovar els ànims per a superarse, si pot ser, i per a això Sequiol mai a escatimat esforços.

I de nou, tornem a aquesta edició a presentar un treball de concepció clàssica en els seus fonaments amb traços de record en antics monuments, en el record històric, formes i color, però també nous efectes, i noves propostes que permeten sumar en innovació i tecnologia.

El títol “Esclat” suposa traslladar a aquesta composició, la nostra ciutat, representada en el centre de la seua base, amb els símbols més representatius, prevalent una composició que pretén conjugar llum i efectes pirotècnics, coronada amb sengles composicions, representatives de l'ofrena floral de la ciutat, buscant un efecte d'arravatament de llum que expresse una explosió lumínica

El treball de tota la comissió farà possible que, de nou, Sequiol es troba on es mereix pel seu esforç i implicació.

Gaiata 2025 “Esclat”

Gaiatas 2025 Sequiol

LEMA: “Esclat” ARTISTA: Enrique Carceller

CONSTRUCCIÓ DE LA MAQUETA

Noves Tecnologies: La Impressió 3D

Enguany, el monument que representarà a l’associació cultural Gaiata 15 Sequiol, en el concurs de Gaiates que convocarà el Patronat de Festes, porta, en la seua base i sobre un plataforma giratòria, una reproducció a escala, de la plaça Major. Cadascun dels elements ha sigut “construït” mitjançant impressió 3D. Tot un laboriós i metòdic procés que, a continuació volem detallar.

El modelatge

Amb la finalitat de poder parametritzar i obtindre la informació amb la qual treballar en les impressores 3D era necessari poder tindre un model, a escala, d’aquells edificis i entorn que volíem representar. I ací trobem la interessantíssima col·laboració d’un veí del Sequiol: Severino Fernández, membre de l’associació VALBRICK; associació que recrea qualsevol entorn, construint-los amb peces de LEGO

Així, Seve, es va posar a la feina per a poder dissenyar i construir les edificacions que ens interessaven. Amb ajuda del programa Studio 2.22.8 va començar a dissenyar els edificis que componen la plaça Major de Castelló i, el més laboriós, construir-los. Perquè puguen fer-se una idea, a més

del reportatge fotogràfic que acompanyen a aquestes línies, els indiquem una sèrie de dades:

• Fadrí. Construït amb 2.500 peces

• Plaça; el seu entorn, font… Construï da amb més de 4.500 peces.

• Mercat Central. Construït amb més de 19.500 peces.

• Ajuntament. Construït amb més de 32.000 peces

• Cocatedral de Santa María. Cons truïda amb mes de 38.500 peces

La creació d’un arxiu digital tridimensional i la seua impressió 3D

L’atzar va fer que Sequiol trobara a un espectacular artista que, a més a més, és un fenomen amb això de la impressió 3D. Ens referim a Juan Pérez Miralles, un Doctor en Belles Arts, especialista en Conservació del Patrimoni Cultural.

Per a poder fer la creació d’aquesta Gaiata 15, es va plantejar utilitzar la tecnologia que, ara com ara, trobem en el món de la reproducció, que no és una altra que la digitalització i la impressió 3D

La digitalització 3D d’un objecte ens proporciona un arxiu que després és utilitzat per a poder reproduir-lo en el material que es vulga, a la mateixa o en qualsevol altra escala. Per a poder fer aquest treball calia localitzar un model, a escala, dels edificis que

es pretenia imprimir. Aquests models van ser tres, el primer model van ser les espectaculars creacions de Seve, realitzades amb LEGO i el segon la maqueta que es troba en la plaça Major, de l’escultor Carlos Martínez, al qual se li va demanar el seu consentiment. El tercer model una creació d’Enrique Carceller realitzada en fang i que es va clonar a diferent escala i posició.

El procés de digitalització 3D

L’equip utilitzat ha sigut un escàner LMI 3D HDI Advance R3 amb una precisió de desviament de 11μm i resolució de 0.025 mm, utilitzant un camp de treball de 700 mm aproximadament. Es tracta, per tant, d’un equip conegut com a “Escàner de curt abast de llum blanca estructurada”, de gran precisió. El mètode de captura es basa en triangulació òptica, per la qual cosa sempre hi ha un projector digital que emet el patró i en el nostre cas dues càmeres que reben les dades. A més a més, projecta diversos patrons, que asseguren la precisió de mesura de cada punt aplicant dos mètodes de càlcul digital al mateix temps (canvi de fase i codificació de grises), la qual cosa proporciona precisions típicament en l’ordre de la centèsima de mil·límetre. L’escàner necessita estar completament estàtic durant uns segons per a realitzar la mesura, igual que faríem amb una càmera de fotos, per la qual cosa, és necessari l’ús de

suports com a trípodes i ròtules de fotografia per a situar-lo enfocant la regió d’interés a cada moment. Bàsicament els passos seguits per al treball de digitalització 3D són sempre:

1. En el procés de digitalització realitzem captures dinàmiques. Aquestes es diferencien de les estàtiques que es realitzen movent el sistema de coordenades, és a dir, variant de posició inicial del model i també de l’equip. Cada captura dinàmica es van alineant i afegint al model complet a mesura que anem passant les diferents preses de llum sobre la peça.

2. A mesura que es va generant un núvol de punts en cada presa, s’importa al programari de tractament de superfícies. Solament esmentar que existeix multitud de formats en què poder salvar la informació digitalitzada. Una vegada seleccionades les vistes millor preses es combinen sistemes d’alineació.

3. La següent etapa en la digitalització ha sigut el cosit de les malles.

Mitjançant l’aplicació de complexos algorismes, el programari és capaç de cosir les àrees coincidents amb gran qualitat, sense produir cap mena d’alteració significativa del volum del model. S’obté per tant un model final de qualitat.

4. Posteriorment es va realitzar una neteja d’errors del procés de digitalització i del cosit. És recomanable executar la neteja del model diverses vegades al llarg del procés de treball,

5. La següent etapa és el suavitzat de la malla o optimització. Consisteix a crear una malla uniforme. S’entén per malla uniforme, aquella on els polígons integrants segueixen una proporcionalitat quant a dimensió, direcció de creixement i definició. Ací finalitza tot el procés de treball sobre els polígons del model. Amb aquest nivell de definició es pot utilitzar el model en aplicacions on no es necessita una precisió molt elevada.

6. Finalment, obtingudes les superfícies, podrem exportar-ho a qualsevol aplicació 3D. Amb aquesta mena d’arxiu documentem, d’una manera precisa, el model i queda guardat per a la reproducció

Per a la impressió 3D s’ha emprat una impressora de grandària mitjana, una CREALITY Ender 5 Plus, amb una àrea de treball de 35 x 35 x 40 cm. El material emprat té com a component principal l’àcid polilàctic. Aquest polímer termoplàstic s’obté a partir de la fermentació de vegetals com la dacsa, la iuca o la canya de sucre entre altres. A més a més, el plàstic PLA és un polièster i està format per unitats d’àcid làctic. Encara que pot semblar poc ecològic, es tracta d’un material respectuós amb el mig-ambient el qual es degrada en condicions ambientals adequades.

En data de hui, fins i tot, s’estan imprimint les peces pel fet que aquest article havia de ser a temps, però podem dir que s’empraran uns 5 kg de filament PLA i mes de 700 hores de màquina ininterrompudament.

“La meua gaiata ideal es aquell que es capaç de proyectar

la

força i energia d’un castelló en festes”

El reconeixement de la Desfilada de Gaiates com a bé d'interés cultural (BIC) hauria de portar ‘cognom’: el de Agustín Mon. Gràcies a este veterà fester de Sequiol, des de la Magdalena 2024 el genuí monument de Castelló compta amb una salvaguarda que, segons l'impulsor del guardó, ens obliga a “redoblar esforços per a aconseguir que aquest símbol tan nostre, verdaderament es reconega com a senyal identitari de la nostra ciutat en festes”. Aquesta obstinació i esforç s'ha vist recompensat per dues distincions de sengles mitjans de comunicació de Castelló i Mon va ser distingit amb el XIV Premi COPE en la categoria de Festes i Tradicions, mentre que el periòdic digital Castellón Información li va atorgar el reconeixement Notícia de l'Any, donant la volta al tòpic que ningú és profeta en la seua terra.

P.- Com valora els reconeixements de tots dos mitjans de comunicació? Se sent profeta en la seua terra?

La veritat és que molt content. No pel reconeixement al meu treball, que també, sinó perquè tots dos mitjans han destacat com el fet més rellevant de l'any 2024, dins de l'apartat festiu, l'obtenció del BIC per a la Gaiata, com a símbol genuïnament castellonero.

I, permet-me unes línies de record per a un gran amic i soci fundador del Sequiol; fundador, també, i president del Consell d'Administració de Castellón Información que, el passat 2 de gener, ens va deixar. Segur que, com a gran “sabut i manegueta” que era, ja estarà, som-hi, organitzantho tot en l'infinit de les estreles. Amic Serrano, sempre estaràs en els nostres cors Sequiolos. Fins sempre.

P.- No obstant això, des de la Gestora de Gaiates, la Junta de Festes o

l'Ajuntament no se li ha brindat cap agraïment públic a qui ha aconseguit el màxim reconeixement per al genuí símbol de les festes de Castelló. Què ens pot dir sobre aquest tema?

Certament a tothom li agrada que li reconeguen el seu treball però crec, sincerament, que açó no va de reconeixements sinó de, una vegada aconseguida la salvaguarda per a la Gaiata, treballar, braç a braç, tots els actors implicats, per a aconseguir els objectius proposats. Existeix molta documentació que cal digitalitzar per a preservar-la i poder ser usada; fons que catalogar i conservar per a donar contingut a l'anhelat Museu de la Festa; fomentar i divulgar el símbol de la Gaiata en aquells cridats a preservar aquesta tradició; conjurarnos tots perquè, de manera unànime i decidida, la Gaiata siga l'estendard

d'una ciutat en festes;… queda tant per fer i, encara, no hem començat. Per això, vull utilitzar aquestes línies, com proclama per a anunciar que ja ha passat el temps dels reconeixement, ara toca arromangar-se i posar-se a treballar.

P.- Encara recorde la lluentor d'emoció i satisfacció d'Agustín Mon el dia que el President Mazón, en plena Magdalena 2024, va anunciar a la plaça Major de Castelló l'extensió del BIC de la Romeria a la Desfilada de Gaiates... Ni més ni menys que un reconeixement impulsat per voste. Què recorde d'eixe dia als peus de la Gaiata de la Ciutat?

Orgull i emoció en haver pogut dur a terme aquest farragós procés de salvaguardar nostres Gaiates, amb la màxima protecció que atorga la Llei de Patrimoni Cultural Valencià. I, molt més, tenint en compte que el ple del Consell que l'aprovava es reunia a la nostra ciutat. En eixe dia i a l'empara de les Gaiates de la Ciutat 2024, s'assumia un ferm compromís de redoblar esforços per a continuar complint amb els versos d'Artola “… per que la Gaiata siga, el nostre millor Pregó”.

P.- És, doncs, suficient eixe reconeixement o cal continuar obrint altres vies, avançar...?

Aquest reconeixement no és la fi sinó tot el contrari, és el començament d'una nova època en la qual tots, administració, sí, però també els col·lectius implicats, repetisc TOTS, hem de redoblar esforços per a aconseguir que aquest símbol tan nostre, com és la Gaiata, verdaderament es reconega com a senyal identitari de la nostra ciutat en festes. I per a això, hem de començar treballant a casa, això és,

cuidar la seua construcció, exposarla amb dignitat, donar a conéixer el seu significat, ensenyar com es construeixen…

Queda moltíssima tasca per fer, acabem de començar.

P.- A què obliga i quins drets dona el BIC, segons opina una de les persones que millor coneix com es crea, construeix i llueix un monument gaiatero?

Obliga, més si no, a treballar per a mantindre i difondre l'essència de l'elements diferencial i per antonomàsia de la nostra festa: la Gaiata. Com ja s'indicava en la documentació preparada que acompanyava la sol·licitud, serà primordial preservar, quan no augmentar, el número de Gaiates

monumentals; cura i qualitat en la seua construcció, introduint noves tecnologies i materials sense que es desvirtue la seua essència i dignificant els seus entorns. Però també és essencial documentar tot quant existeix sobre el nostre monument. Hui per hui, hi ha molta quantitat d'informació que és necessari digitalitzar amb la doble fi de preservar-la per a les generacions esdevenidores, però també per a poder ser base de possibles estudis. En aquest sentit el promés museu de la Festa, ha de jugar un paper primordial.

Com a contrapartida a aquestes obligacions, la salvaguarda del BIC ofereix oportunitats per a poder optar a fons amb els quals anar desenvolupant tota aquesta il·lusionant tasca de posar en valor la

Gaiata, tant per als nostres dies com per a les generacions esdevenidores que puguen conéixer-les i estimar-les.

P.- Han abordat Ajuntament i voste, com a impulsor que ha estat de la declaración com a BIC de la Desfilaada de Gaiates, millorar emplaçament, connexions....?

En alguna cosa s'està treballant. Mostra d'això és l'entorn que acompanya a les Gaiates de la Ciutat, en el seu emplaçament de la plaça Major, o la seua integració dins dels espectacles de ‘Magdalena Vitol’ dels últims anys.

Un altre dels punts en els quals s'està treballant és en la possibilitat de substituir els anti estètics grups electrògens que, encara que de menor grandària, continuen

Chelo Pastor Verchili

enlletgint la desfilada de Gaiates. Però això requereix grans inversions econòmiques, la qual cosa dificulta la seua implementació, sense un suport decidit per part de l'Administració.

P.- D'antuvi l'alcaldessa ha anunciat inversions en el Magatzem de Gaiates Pepín Marco. Quines mancances té per a treballar en perfectes condicions?

Sens dubte la deficiència major és la falta d'espai. Resguardar els dos monuments i disposar d'espai suficient per a treballar les noves peces que les conformaran és una àrdua tasca que mig solucionem amb entresolats o portant-les a les seus socials per a treballar-les. La seguretat és un altre tema que s'hauria de millorar, disposant de bastimentades correctes que faciliten la construcció de les estructures així com el magatzematge de materials

i peces. En aquest apartat es podria incloure tot el referit a sistemes contra incendis i contra “els amics de l'alié”, doncs ja hem patits diversos furts de maquinària.

Una de les millores que vaig proposar i que podria solucionar l'indicat en l'apartat anterior per a aconseguir subministrament elèctric en la desfilada sense els grups, seria dotar d'energia renovable al magatzem mitjançant plaques solars en la seua coberta, afegint acumuladors d'energia en els box que complirien una doble funció de proveir d'energia durant l'any i possibilitar que les Gaiates desfilaren de manera autònoma.

VEREDICTE DEL JURAT QÜESTIONAT

P.- Arribats a la setmana de Magdalena, la decisió del jurat de l'any passat va ser molt qüestionada... Qui

l'hauria de formar i què s'hauria de valorar?

No sols l'últim any sinó l'anterior, el veredicte del jurat no va ser totalment correcte.

Crec, sincerament, que un dels temes que s'ha de perfeccionar és el Jurat de Gaiates, màximament si es vol aconseguir els objectius de la salvaguarda del BIC.

En primer lloc crec que les bases del concurs ja es publiquen tard, no és de rebut que es comencen els treballs de construcció, com a més tard al setembre i les bases del concurs apareguen a escasses setmanes d'inici de les festes. Amb elles, es planteja l'estructura de qui i com es compondrà el jurat, per tant , al meu judici, es perd un element essencial que s’ha de jutjar, i és la construcció dels monuments. I, finalment no

disposen de temps material per a analitzar-les i, la qual cosa que al meu judici és el pitjor i desvirtua l'elecció d'experts, és que no hi ha debat: per a que serveix buscar un expert en il·luminació, per exemple, si cap altre membre del jurat escolta o pregunta sobre el que ha vist?. Si, a més a més, afegim el secretisme de la votació, obtenim que ningú sap què s'ha valorat i el per què de la decisió.

La meua proposta seria que es convocara una sèrie de persones expertes i coneixedores de les diferents disciplines que es congreguen entorn a la construcció de la Gaiata. Per a això s'obriria un llistat de candidats que aportaren els seus mèrits i, d'entre ells, es triaria la composició d'aquest, que seria públic. I, evidentment, aquest procés s'hauria de fer abans de l'inici de la construcció dels monuments;

el que implicaria que les bases del concurs, almenys en aquest punt, es publicaren dins del termini i en la forma corresponent.

Aquest jurat hauria de conéixer com es construeixen les Gaiates per la qual cosa haurien de visitar el lloc de construcció a fi de veure, preguntar, conéixer… l'interior del monument. Amb tota la informació i ja amb els monuments acabats, haurien de reunir-se a fi de debatre el que han vist, explicant la seua valoració però, al seu torn, havent de defensar-la davant la resta de jurats. Amb això s'arribaria a un veredicte consensuat i, la qual cosa que per a mi seria millor, raonat.

Si volem que la Gaiata seguisca el seu camí ascendent, un dels pilars fonamentals que s'ha de cuidar, és l'elecció de la millor entre elles que, no oblidem, passarà a ser la Gaiata de la Ciutat en la següent edició.

P.- Com és la seua GAIATA ideal?

L’obra monumental Gaiata, és un monument artístic i efimer que es la senya identitaria de les festes de la Magdalena de la ciutat de Castelló

Són expressió viva i popular de la ciutat de Castelló. Són una harmonia de llum, color, art, història, cultura i tradicions. Però també festa popular, participativa, convivència veïnal i, per tant, música, pólvora, indumentària i literatura. És l'element aglutinador que identifica la festa de la Magdalena de Castelló i que vertebra al conjunt de la ciutat, com a patrimoni comú i propi.

Per tant , la meua Gaiata ideal és aquella que compleix amb el descrit i és capaç de projectar tota la força i energia d'un Castelló en festes, a tots quants la gaudeixen.

ACOMIADAMENT

A pesar que sempre diuen que els comiats són tristos, aquest no ho serà, perquè aquestes línies són per a recordar el meu any de Madrina en la Gaiata de la meua vida.

Un any que va començar amb molta emoció i nervis, però també amb una immensa il·lusió per viure un somni que començava.

Ser Madrina no és només un honor, és també una responsabilitat i un privilegi que assumeixes per a poder representar, no sols al teu sector, sinó també d'alguna forma a tot Castelló. Per això, en girar la vista enrere, no trobe moments de tristesa, sinó de profunda alegria per cada instant viscut, cada somriure compartit i cada record que m'emporte amb mi, per sempre.

Escriure-us aquestes línies, m'ha servit per a recordar els millors moments d'enguany: Elisabeth telefonant per a preguntar-me si volia ser la Madrina per a la Magdalena 2024; el nomenament; cada nit de dissabte, des de la imposició fins a l'última presentació al Palau, culminant amb la millor de totes: la nostra.

A això li hem de sumar la nostra setmana gran: el dissabte amb la primera mascletà i el Pregó que dona el tret de sortida a les nostres festes; el diumenge amb la Romeria i la Desfilada de Gaiates, on se sent

intensament l'afecte de Castelló en cada pas davant de la meua Gaiata “Sentiments”; i una infinitat d'actes que culminen amb el “Vitol”, amb els ulls plens de llàgrimes però amb un somriure per haver gaudit aquestes festes al màxim. I, a més a més, tots aquests records es completen amb les visites a les nostres festes germanes: Borriana, València i Alacant.

Leyre i Víctor heu estat la companyia perfecta en aquest any. El caràcter tranquil i dolç de Leyre s'ha combinat a la perfecció amb l'espontaneïtat i curiositat de Víctor. La vostra energia i entusiasme han estat contagiosos i, estic segura, que sense vosaltre,s

enguany, no hauria estat igual de màgic. Heu estat les peces perfectes d'aquest puzle Magdalena 2024.

Gràcies als vicepresidents Víctor i Javi. Sobretot, Javi, gràcies a tu pel teu suport incondicional i per estar sempre disposat a ajudar-nos en tot el que hem necessitat. El teu compromís i dedicació han fet que tot siga més fàcil i suportable.

A tu Elisabeth, que dir-te?. M'has acompanyat en els meus dos anys com a Madrina de la Gaiata 15. Com ja t'he dit, en alguna altra ocasió, ets l'exemple d'amor per les nostres festes. Gràcies per ensenyar-me, durant aquests anys, a estimar les nostres tradicions, a saber defensarles però, sobretot, a gaudir-les.

Finalment, desitjar als càrrecs 2025, Claudia i Natalia, que gaudiu al màxim el vostre any i no oblideu que tots els i les Sequiol@s us estarem acompanyant, a cada pas, al vostre costat.

Amb afecte.

María Voltes Usó

ACOMIADAMENT

Tot va començar un matí de juny, eixe dia, vaig pujar al vagó magdalener de la nostra Panderola, en una telefonada de la presi

En eixa telefonada, tant esperada per mi, em va preguntar: Hi ha una xiqueta que vol ser la Madrina Infantil del Sequiol? De sobte em vaig quedar callada, sense dir cap paraula, però els meus ulls van començar a omplirse de llàgrimes d’emoció i, per suposat, la meua resposta va ser un sí majúscul. De seguida vaig tindre que anar al Cau a donar les gràcies a la junta directiva per confiar en mi per a ostentar tan important càrrec, com el de ser Madrina Infantil de la millor Gaiata de totes.

A partir d'eixe moment l'agenda va començar a omplir-se d'actes i la Panderola va tindre que fer moltes parades.

El meu nomenament, l'inici del meu any. Un acte senzill però molt emotiu, en el qual estava agombolada per tots els membres de la meua comissió.

La imposició de bandes. Rebre eixa banda blanca que tant esperava, em va omplir d'il·lusió però, al mateix temps, sabent la responsabilitat que això comportava.

La nostra presentació que, malgrat tots els contratemps que van haver, vau saber treure força i, en menys de dos setmanes, tirar-la endavant per a que tota la comissió gaudirem d'ella. Em quede en tots els moments d'eixa nit màgica.

Molt orgullosa d'haver sigut la Madrina Infantil, just l'any de la celebració del centenari de la coronació de nostra Mareta. Uns actes, moltíssims, que vaig viure en primera persona i amb moltíssima devoció

I vaig arribar a la meua semana gran on, la Panderola, va fer la seua millor parada. Des de la primera mascletà del dissabte, veure el pregó, pujar en

romeria a l'ermita, desfilar en la meua Gaiata -pegant la volteta-, saludar des de la carrossa, arreplegar els nostres premis, tirar confeti, portar-li flors a la Verge de Lledó, saltar i ballar al crit de Vitol o el moment d'apagar nostres Gaiates -que pena em va donar!-, tots aquests i molts més, són ja records inesborrables que guardaré, per sempre, en el meu cor

Tot aquest meravellós any el he viscut rodejada de persones increíbles. Es van pujar amb mi a la Panderola. Són unes personetes menudes pero amb un gran cor: la meua cort infantil. Totes elles i ells són ja inseparables per a mi.

Elisabeth, la que fa que la Panderola sempre vaja en martxa. Sempre t'has desviscut pels càrrecs del Sequiol, fent-nos feliços. Eres tot amor i afecte, eixe que tu m'has donat a mi durant tot enguany. Eres única. Gràcies Jefa

Eva, Alejandra, Vicente, Sergio; que sòrt la meua, sou unes persones meravelloses. Gràcies per estar sempre ací, al meu costat, doncs no he sigut fàcil de portar.

En este somni fet realitat, també van pujar amb mi les dos persones més valuoses i volgudes per a la mi: María i Víctor.

Maria, enguany la vida m'ha donat una germana major que m'ha donat una infinitat de consells perquè tot ens isquera a la perfecció. Has sigut el meu major suport, donant-me confiança i sent la llum magdalenera

que m'ha guiat en tot moment. Eres pura màgia i sentiment castelloner.

Victor, el meu fanalet. Eres puresa, tendresa i tranquil·litat. Tot això has sabut donar-m'ho, cada vegada que m'agafaves de la mà i me l'estrenyies, dient-me que tot anava a eixir perfecte. Gràcies per donar-me tanta seguretat. Per a mi ha sigut tot un orgull i una gran sort haver pogut compartir, amb tu, aquest meravellós any, com el meu presi. Només et demane una cosa, Víctor, no em soltes mai de la teua mà.

Natalia i Claudia, enguany heu de viure-ho de gom a gom. Sequiol té moltíssima sort, aquest any 2025, perquè estarà representat per dues magnífiques Madrines.

SEQUIOL@S, que gran equip formem!! Ha sigut tot un orgull, per a mi, representar-vos en tots i cadascun dels actes en els quals he pogut estar, sempre presumint d'equip.

Vam traure al carrer dos impressionants Gaiates, dignes, les dues, d'alçar-se amb els primers premis; un llibret espectacular i vam tindre una setmana gran de festa infinita. I tot gràcies al vostre esforç i al vostre treball. Em sent una privilegiada per haver sigut la vostra Madrina Infantil. Ja, per sempre, Sequiol estarà en el meu cor.

Per sempre, Magdalena 2024.

Gràcies a tots

Leyre

Leyre Salinas Valls

ACOMIADAMENT

Estimades amigues i amics, companys, tots, de la Gaiata 15 Sequiol, familiars i tots els presents.

Avui és un dia molt especial perquè acomiadem la Magdalena 2024, un any que ha estat un dels millors de la meua vida. Com a President Infantil, voldria agrair a totes aquelles persones que han fet possible que aquestes festes foren tan increïbles.

Primer, vull donar les gràcies a María, la nostra Madrina. Gràcies per la teua estima, per estar sempre donant-nos suport i per ser un gran exemple per a tots nosaltres.

També vull donar les gràcies a Leyre, la nostra Madrina Infantil. Leyre, ens vas contagiar a tots la teua alegria i la teua energia. Gràcies per fer que cada moment d’aquesta Magdalena fora encara més especial.

A Elisabeth, la nostra Presidenta de la Gaiata. Vull donar-te les gràcies per tot l’esforç, el treball i l’amor que has ficat perquè, aquest any, fora tan meravellós. Gràcies per liderar amb el cor.

Per acabar, vull donar les gràcies al nostre estimat 2024. Aquest any ha sigut únic, ple d’emocions i moments que mai no oblidaré. He gaudit cada segon i estic ben segur que tots hem viscut una Magdalena que quedarà per a sempre als nostres records.

Gràcies a tots els que formen part de la Gaiata 15 Sequiol per fer que, aquest any, haja sigut tan especial.

Visca la nostra Gaiata i visca la Magdalena 2024!!!

Víctor López Porcar

FALLA DE LES ARTS

Com a comissió nos trobem vivint un moment de felicitat plena en el que és necessari fer un balanç sobretot lo vixcut, sobretot lo ocorregut i els canvis que s'han anat produint a lo llarc de tots estos maravellosos anys.

Nos trobem en un moment d'asseverar lo que som, i afiançar lo que serem. Nos trobem en un moment de celebració, pero també de reflexió. Pero dins de lo que devem asseverar sense dubte vos trobeu vosatres volguda Gaiata, la nostra germandat és un dels motius per lo que nos sentim més orgullosos i feliços. Estar junt a vosatres sempre ha segut un motiu d'enriquiment sentimental i cultural. I continuar germanats quan celebrem el nostre 25 aniversari nos caramulla de felicitat.

Per molts anys més junt a vosatres, Feliç Festa 2025

Falla de les Arts, Passeig de l’Albereda – Avinguda de França 2025

Nota de redacció: el present escrit, per exprés desig de qui el subscriu, està escrit en valencià de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (normes del Puig) i, respectant el seu desig, s’ha mantingut tal qual.

FALLA BARRI DE VALÈNCIA

Un any més, ens és tot un privilegi veure’ns en les fulles d’este llibret de tan magna Gaiata, és tota una satisfacció la nostra amistat. Amistat que ja té alguns anys i que cada any va afermant-se.

Germanor entre festes, amb una fi comuna que és el fet de mantindre les nostres tradicions vives per a poder seguir-les moltíssims anys més.

Per unes Festes de la Magdalena excepcionals, un altre any més, perquè les gaudiu i que nosaltres ho puguem fer, també, i veure’ns de prop.

A tots els vostres màxims càrrecs, que ho gaudiu molt. Aquestl 2025 és el vostre any, també ho és el nostre i així a viure’l al màxim.

Tingueu-ho tot preparat, els vestits, els instruments, les traques i coets i, sobretot, els monuments de llum i color que ens deixen bocabadats amb tota la seua màxima esplendor.

Que sonen ja els versos del Pregoner, que tenim ganes de festa i esta gran festa, que comence ja!

Falla Barri València 2025, Borriana

FALLA LA QUE FALTAVA

Si les Falles som qui sempre donem per encetada la segona meitat de l’eternament màgic mes de març, els festejos que s’encarregaran, enguany, de posar-li el fermall d’or pel més alt són les Festes de la Magdalena, que faran concloure el millor mes de l’any, carregant de llum i color, les places i carrers més insignes de la ciutat, amb les seues Gaiates.

Este preuat monument que, com bé diuen els versos de Bernat Artola, és “el nostre millor Pregó”, per a tots els festers castellonencs, cobra especial protagonisme al sector del Sequiol. És per això que, any rere any, tota la comissió dediqueu els més grans esforços perquè la Gaiata 15 siga, sempre, una ferma competidora per l’anhelat màxim guardó, a més d’un digne aparador al món de què és la Magdalena, per a tot el municipi i per a tota la província: una explosió de celebració i una mostra contínua de l’orgull per la cultura i les tradicions que defineixen i identifiquen la capital de la Plana, des de fa segles.

Les encarregades de representar totes eixes virtuts, este 2025, seran les afortunades, Claudia i Natalia qui, al costat de la seua Presidenta, Elisabeth, viuran, de segur, unes festes que mai oblidaran. Gaudiu de l’oportunitat única que vos ha brindat la vida i passegeu, amb un perpetu somriure, eixa Panderola que, brodada a la vostra banda, vos converteix, ja, en història del barri.

Des de la Falla La Que Faltava, esperem poder compartir, amb vosaltres, part d’eixos moments meravellosos que vos esperen. I, d’igual forma, desitgem poder comptar amb la vostra presència en la setmana fallera que prompte arribarà. Que la germanor entre les nostres comissions continue perdurant per molt de temps.

I que visca la Gaiata 15 Sequiol!!!

Falla La Que Faltava, La Vall d’Uixó

FOGUERA MAISONNAVE

La comissió de la Foguera Maisonnave felicita la Gaiata 15 Sequiol en les Festes de la Magdalena 2025. Desitgem que gaudiu de les festes oficials de la ciutat de Castelló i que la llum de les Gaiates il·luminen, aquest fructífer any fester, a tots els nostres amics. Com és tradicional en la nostra Foguera, estarem amb vosaltres en aquests singulars dies carregats d’emoció, com a l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Lledó.

Bones festes!

Magdalena, Vitol!

Foguera Maisonnave 2025, Alacant

ARTICLES

Miguel Ángel Mulet Taló 650 Anys de la Romeria de les Canyes

Està molt bé commemorar un 650é aniversari i més quan un dels compromisos de la consideració de BIC és estudiar-lo, potenciar-lo i difondre'l, però no ens hem de portar a equívoc, aquesta commemoració és de la primera referència escrita de la “Romeria del Castell Vell o de la Magdalena o de les Canyes”. Per això és de suposar que la “Romeria” penitencial al Castell Vell ha de tenir una major edat.

Hauríem, en primer lloc, situar-nos a escena. La primera ocupació del turó, avui conegut com de la Magdalena, és anterior al segle IV aC i consistia en un petit “oppidum” ibèric, fortificat i que servia per a controlar la plana litoral al nord del riu Millars, alhora que preservar-se d'atacs. Funció aquesta que mantindria fins al seu total desmantellament al segle XIII.

Tot aquest immens territori adquireix jurisdicció pròpia al segle X amb el Califat de Cordoba i serà al següent segle quan tenim la primera referència escrita de la fortalesa islàmica. Amb

els seus tres recintes característics, alcassaba, albacar i poblat, avui dia ja perfectament delimitats.

Coneixem, per un antic document històric que, presumiblement, existia un lloc de culte musulmà, de reduïdes dimensions, a l'alcassaba. D'altra banda, qüestió normal en l'estructura de les alcassabes dels castells musulmans.

És important aquesta qüestió doncs, les primeres aportacions històriques del romiatge, la “Romeria del Castell Vell”, faran referència a aquest espai ja cristianitzat.

El procés històric continua. El 1093 seran les hosts de Pere I les que ocupen aquesta fortificació, que durant el segle XII serà reconquerit pels almoràvits (ermitans o monjossoldats musulmans) i posteriorment ocupat pels almohades, convertint-se el Castell en capçalera de districte. En ell es mantindrien fins que, en 1233, Jaume I d'Aragó el conquerís, amb els territoris de Borriana.

Reconstrucció gràfica del Castell Vell, després de les excavacions i estudis realitzats com a conseqüència del Pla Director

El primer senyor feudal del Castell Vell va ser Nuno Sanç del Rosselló qui ja va començar a donar les terres pertanyents a les antigues alqueries que depenien del castell. Però seria Ximen Perez d´Arenos, el qui dugués a terme el que disposa el conegut per tots “Privilegi de Trasllat”. I fos que, després d'un primer intent al costat de l'avui conegut com Moli la Font, la població resident a l'entorn del castell es traslladarien a l'alqueria de Benirabe, embrió de la futura ciutat de Castelló.

Sembla ser, i és aquí on reprenem el cristianitzat lloc de culte musulmà de l'antiga alcassaba, que de tot el castell només en quedà l'antiga capella. Diuen alguns cronistes “ja possiblement dedicada a Santa Maria Magdalena”.

Encara que una opció més lògica, seria pensar que es va posar sota la seua advocació com a efecte de les pestes que també van donar origen a la “Romeria”, ja que a l'edat mitjana la de la Magdalena era una advocació clarament sanitària, fonamentada en el caràcter hospitalari per l’adjudicat servei d'ungüentaria que Maria Magdalena va tractar d'exercir en el cos mort de Jesucrist, prèviament a la seua resurrecció.

Fora com fos, el primer escrit documentat a les actes municipals, localitzat per Lluis Revest, i pel que en aquest moment celebrem el 650 aniversari, és del 1375 i es limita a fer una referència a una “processó” que arribaria fins al Castell Vell Dedueixen els següents cronistes, ateses les dates, que a conseqüència de l'epidèmia de pesta negra, cal no oblidar que com recull Manuel Sanchis Guarner al seu llibre sobre la Ciutat de València; la pesta arriba al regne de Valencia en l'any 1348 i

Membre de l´Institut d´Etnografia i Cultura Popular de Castelló

Primer document grafic de la “Romeria” “Historia de la Provincia de Castellón”, d´ Arcadio Llistar Escrig, 1887.

causa gran mortalitat entre la seua població.

No seria fins al 1451 que s'iniciaria la construcció de l'actual ermita de la Magdalena pel “frare barbut”, Antoni de nom, que provenia del cistercenc monestir de Santes Creus, ubicant-la a l'aljub més gran del conjunt fortificat, excavat a la roca i que proveïa d'aigua el tercer recinte o poblat. Construcció que deixaria abandonada i que es recuperaria el 1453, davant la insistència del Consell a l'Abat de Santes Creus, perquè tornés el frare Antoni, a finalitzar-la. Hauria de demanar una segona vegada, el Consell, el retorn del frare, el 1456, quedant finalitzada l'habilitació de l'aljub com a capella aquell mateix any 1456. Aquesta manifesta insistència, fa pensar que els representants del poble de Castelló, desitjaven mantenir la tradicional “Romeria” penitencial.

De les actes del Consell i de la consegüent interpretació dels cronistes es dedueix que el religiós es va trobar, al Castell Vell, una ermita o lloc de culte sense ús i, segurament, en mal estat, per la qual cosa va iniciar la construcció d'una nova ermita dedicada a les dues devocions més en actiu, entre la seua comunitat, Santa Maria Magdalena i el fundador de l’ordre, Sant Bernat de Claravall, construint dos altars, un per a cadascun d’aquests, estructura aquesta que, després de la reconstrucció de l’ermita, s'ha recuperat. Per això cal desestimar supòsits anteriors i adjudicar a aquest frare l'advocació de l'ermita i la devoció del poble de Castelló per la Santa, que recollia, any rere any, la “Romeria”, les seues pregàries i supliques.

Mostra afegida de l'interés comunal per mantenir la tradicional “Romeria” i el seu objecte de culte, Santa Maria Magdalena, són els nomenaments de les persones que s'havien de fer

càrrec de l'ermita en tots tres sentits l'arquitectònic, el d'atenció al pelegrí i l’espiritual. Des de 1454 i durant segle i mig, al marge del dit frare cistercenc, el Consell va nomenar ermitans i administradors de l'ermita en successives ocasions. Jaume Alquecer, Gabriel Egual, el cirurgià Bertomeu Guardiola, el frare Joan Cocorella, Bernat Esteller de Càlig, al qual el Consell dona permís per recollir almoina per mantenir l'ermita, Jaume Atzuara i un metge de les

Coves que demana acompanyar l'ermità, per la qual cosa se li adjudica una habitació, al mateix conjunt arquitectònic.

La devoció per la Santa, en aquell ermitori venerada, adquireix dimensions que superen el terme municipal, per la qual cosa l'any 1590 està documentat que l'ermita experimenta obres de reforma i ampliació, així com la reedificació de les cavallerisses per al servei de peregrins.

Seguint la petjada dels acords comunals, constatem com el lloc de destinació de la “Romeria”, passa també per mals moments, però Castelló reacciona i recupera l'ermita per complir el seu compromís penitencial. Ja al segle XVII, l'ermità Pascual Cebria, construeix un aljub per donar servei a romeus i penitents i, pocs anys després, el Consell municipal, escomet obres a les estances que estan en “perill de caure”, construint-se, també, una nova cuina, a l'ermitori.

Al segle XVIII, l'ermitori pateix diversos avatars arribant, fins i tot, a estar en “estat de pràctica ruïna”, el que obliga, el 1745, a suspendre, temporalment, la “Romeria” fins que es rehabilite el recinte.

Ve ara i dins aquest mateix segle, un altre canvi significatiu deduït de les Actes de l'Ajuntament (ja hem perdut els nostres Furs i Costums a conseqüència dels Decrets de Nova Planta). El 1749, una vegada reconstruïda l’ermita, es recupera la “Romeria” anual però, encara que amb l'estructura religiosa de peregrinació o romiatge, es desenvoluparà, a partir d'aquest moment, com “Commemoració de la Fundació de Castelló”. Tot just, una dècada després, el mestre d'obres Vicente Pellicer, va donar, al conjunt eremita, l'actual configuració: ermita o capella, hostatgeria i habitatge de l'ermità a la torre adossada (única resta, en peu, del recinte emmurallat de l'antic castell musulmà).

Aquell turó colonitzat, avantguarda de les Serretes sobre el mar, sempre va ser motiu d'interés, comentaris, activitat i per què no, de recerca. Durant el segle XIX, com ens relata detalladament Juan Antonio Balbas, es recull la primera notícia d'intervencions etnogràfiques i arqueològiques al recinte emmurallat, amb la realització d'excavacions al “Castell de la Magdalena”, descrivint diferents i successives troballes. Al mateix temps, es reforma el menjador i es canvien les cobertes de tot el conjunt per així atendre adequadament la “Romeria”, els romeus, el clergat i les autoritats

municipals que mantenen, anualment, la cita amb la Santa i l’història.

Ja superat el segle, a principis del XX, s'inicien les plantacions de pins procedents de la pineda del Grau, malauradament, a la llarga, demolidora actuació, fruit de les modes de l’epoca. Anys després, entre el 1950 i el 1952, es realitzen treballs d'excavació - tristament no queda cap constància escrita dels resultats dels mateixos ni dels estudis realitzats-. Però sí que trobem una altra data significativa que provoca una nova rehabilitació integral de l'ermitori. El 1952, es celebra, amb gran fast, el VII Centenari de la Fundació de la Ciutat. La “Romeria”, l'ermita i el seu entorn són privilegiats subjectes

d’aquest, com es constata en acords, realitzacions, publicacions i plaques commemoratives.

Com hem vist, al llarg d'aquests sis-cents cinquanta anys, gairebé sempre hem trobat un ermità que havia d'atendre l'ermita i el seu culte, l'acolliment anual de la “Romeria”, així com l'atenció de la seua missa major, clergat i autoritats desplaçades enllà. Així doncs, per completar la nòmina d'ermitans responsables de dits menesters, cal indicar que, durant tot el segle XX, el títol i la funció d'ermità va correspondre a la família Fortanet: Vicent Fortanet Moliner, Vicent Fortanet Balaguer i, per últim, el seu fill Vicent Fortanet Blasco. Aquest, renunciaria al càrrec,

La “Romeria” de la Magdalena en arribar a l'ermitori

El Clergat amb Matilde Salvador al Primer Moli a l´inici de la "Romeria"

sent alcalde, Jose Luis Gimeno Ferrer, recaient aquesta responsabilitat, des del 2001, a instàncies dels Cavallers de la Conquesta, en qui subscriu, que finalitzaria la seua funció, per ordre de l'alcaldessa, la vigília de la “Romeria” de l'any 2017.

Des de l'any 2004, en què s'aprova el Pla Director del Castell Vell, s'han desenvolupat tota mena de treballs d'excavació, investigació, intervenció i rehabilitació, que han permés que, en aquest moment, tant el Castell Vell com l'Ermita de la Magdalena, estiguen en una situació encomiable.

Com hem vist, la “vida” de la “Romeria” del Castell Vell, de la Magdalena o de les Canyes, patrimoni immaterial, va totalment unida a la de l'ermita de Santa Maria Magdalena, patrimoni material. Igual que aquesta, la “Romeria”, al llarg dels més de siscents cinquanta anys, també ha patit penes, calamitats i suspensions, normalment per no trobar-se l'ermitori en condicions. Però, va ser al XX, quan va ser suspesa per qüestió de creences i, així va passar, amb motiu de l'època de la contesa civil del 36. Lamentablement, al XXI, concretament l'any 2016, també va ser “ferida” per una qüestió de creences, malgrat existir un document

(La Consueta), aprovat pel mateix Ajuntament, que la protegia en el fons i la forma. Per això, es va considerar necessari donar-li una protecció més gran, especial i garantida per organismes superiors, que assegurés el seu futur com a mostra viva d'un patrimoni històric del poble de Castelló, per la qual cosa, es va impulsar una Iniciativa parlamentària a les Corts Valencianes que, després de la seua tramitació i aprovació, van portar aquest centenari compromís del poble de Castelló a “bon port”, i així va ser.

La “Romeria”, en el sis-cents cinquanta aniversari de la primera notícia escrita (fins avui trobada) i, després d'haver estat declarada bé d'interès cultural immaterial, l'any 2017, gaudeix, també, d'una envejable “salut”. Com a castelloners, estem obligats a mantenir-la, preservar-la i difondre-la.

Que així siga.

BIBLIOGRAFIA:

“EL LLIBRE VERT DEL ARCHIU MUNICIPAL DE CASTELLÓ”

Eugenio Diaz Manteca Ed. Societat Castellonenca de Cultura-1983.

“ELS LLIBRES DE CONSELLS DE LA VILA DE CASTELLÓ I, II, III, IV i V” (1374-1410)

Aavv

Ed. Universidad de Valencia-2020

“CASOS Y COSAS DE CASTELLÓN”

Juan A. Balbas. Ed. Imprenta de José Armengot-1884.

“BOLETÍN DE LA SOCIEDAD CASTELLONENSE DE CULTURA”

Aavv

Ed. Sociedad Castellonense de Cultura.

“DEL CASTELLÓN VIEJO”

Vicente Gimeno Michavila. Est. tip. Hijo de J.Armengot. Castellón de la Plana-1926.

“LA CIUTAT DE VALÈNCIA. SÍNTESI D'HISTÒRIA I DE GEOGRAFIA URBANA”

Manuel Sanchís Guarner.

“LIBRO DE COSAS NOTABLES”

Fr. Joseph Rocafort. Edición y notas de Eduardo Codina Armengot-1945.

“HISTORIA DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN”

Arcadio Llistar Escrig, 1887.

“RETAZOS DE HISTORIA”

Jose Sanchez Adell

Ed. Sociedad Castellonense de Cultura-2006.

“CRÓNICA DE CASTELLÓN”

Antonio José Gascó Sidro. Ed. Ayuntamiento de Castellon-2014.

Reines de les Festes 2017

D’un “Brancal” a un “Sequiol”

Arturo España Marzá

Sens dubte s'ha escrit abundantment sobre els sectors gaiaters de Castelló, amb la seua indubtable contribució cultural cap a la ciutat, la seua història i tradicions, però tal vegada hem d'utilitzar el record, de tant en tant, per a situar-nos en el seu entorn i valorar la seua essència i evolució.

Elisabeth Breva

Presidenta 1982 a 1985 i 2006 a 2025

Víctor Orozco

President 1986 i 1987

Dotze sectors van nàixer de l'orgull castelloner, allà per 1945, quan la fatídica guerra civil havia donat pas a un canvi social que requeria deixar enrere el dolor per a recuperar un ambient social en el qual prevalguera la preocupació per viure dignament dins d'una normalitat i la festa tenia molt a aportar perquè així fora. Són molts els noms d'aquells que van situar els fonaments de les nostres actuals festes fundacionals que, sota la tutela del llavors alcalde Benjamín Fabregat, van fer un pas transcendental en la concepció d'un sistema festiu capaç d'identificar al cent per cent de la població, recordant als avantpassats que ens van concedir la llicència d'habitar esta beneïda terra de la Plana. Miazza, Segarra, Boli, Murria, Pascual, Sancho, Sanz i altres més van ser els antecessors de tot alló que envolta l'aspecte festiu de Castelló.

També és un bon propòsit, el fet de recordar els dotze sectors que van nàixer d'aquella iniciativa i que, com molts desconeixen, van rebre unes

Jovi Monroig

President 1988 a 1990

denominacions bastant allunyades de les actuals. Així la Gaiata 1 venia al món com “Plaza Alcázar de Toledo” ( més tard “Calle Trinidad y Adyacentes” i actualment “Brancal de la Ciutat”), la Gaiata 2, com “Plaza de la Paz”( després “Plaza de la Paz y Adyacentes” i hui “Fadrell”), la Gaiata 3, com “Plaza Generalísimo” (després “Plaza del Caudillo y Adyacentes” i ara “Porta del Sol”), la Gaiata 4, com a “Calle Navarra” ( va passar a “Calle Navarra y Adyacentes” per a arribar a l'actual “L’Armelar”), la Gaiata 5, com “Plaza Rey Don Jaime” (va seguir com “Plaza del Rey y Adyacentes”, hui “Hort dels Corders”), la Gaiata 6, com “Plaza Independencia” (en altre temps “Plaza Independencia y Adyacentes” i ara “Farola-Ravalet”), la Gaiata 7, com “Plaza de la Iglesia”(que també fora “Sector Colón y Ayjacentes” per a arribar a “Cor de la Ciutat”), la Gaiata 8, com a “Solar de Santa Clara” (també es va conéixer com a “Santa Clara y Adyacentes” i ara “Portal de l’Om”), la Gaiata 9, com “Plaza de Clavé” (també “Plaza de Clavé y Adyacentes”, ara “L’Espartera”), la Gaiata 10, com

President 1991 a 1994

Pascual Badía

“Plaza María Agustina” (o “Plaza de María Agustina y Adyacentes” i “El Toll” en l'actualitat), la Gaiata 11, com “Plaza San Roque” ( també “Glorieta de San Roque y Adyacentes” fins a l'actual “Forn del Pla”) i la Gaiata 12, com a “Caserío del Grao” (també es va conéixer com a ”Sector Poblados Marítimos” i hui dia “Grau”).

Uns mesos abans que els sectors gaiaters, concretament el novembre de 1944, es creava la primera Junta de Festes que rebria com a denominació “Junta Central de Festejos de la Magdalena” presidida pel llavors regidor Miazza, donant lloc a la creació de figures tan rellevants com la Reina, Dames de la Ciutat, Madrines, el Certamen Literari, el Pregó i els citats dotze sectors festius en els quals es dividia la ciutat per a integrar a tota la població en eixe projecte. Igualment, es dissenyava el primer programa de Festes de la Magdalena com a precursor del procediment que s'utilitza en l'actualitat.

L'evolució social que afecta qualsevol comunitat i a la totalitat dels àmbits que l'envolten també ha influït en les variacions que han afectat la festa i, lògicament, a les divisions zonals que es van crear. Als canvis apel·latius es van succeir moltes altres modificacions que es corresponien amb les inherents variacions quant a modes, hàbits o tecnologies que, al costat de l'expansió urbanística

i l'augment demogràfic, suggerien moviments importants en l'àmbit festiu.

I així, emparats en un profund sentiment d'orgull castelloner, entusiasme i respecte per les tradicions que atorguen la identitat als habitants de la capital de la Plana, diversos grups de membres de les dotze associacions gaiateres existents reflexionaven sobre la possibilitat d'estendre els sectors inicials per a arribar amb major fluïdesa a la ciutadania i, d'eixa manera, enfortir la sensibilitat cap a la festa i el seu símbol en forma de monument … la Gaiata !.

Corria l'any 1981 i quedava arrere la Setmana Gran quan diversos membres de la Comissió de la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” iniciaven recollides de firmes amb el propòsit de postular-se com un d'eixos grups de festers que pretenien ampliar els sectors. Regentava l'alcaldia de Castelló, N’Antonio Tirado i presidia la “Junta Central de Festejos de la Magdalena” En José Vicent Martí i el projecte va veure la llum en forma de tres nous sectors: Gaiata 13 “Sensal”, Gaiata 14 “Castàlia” i Gaiata 15 “Sequiol”. Dos anys més tard, es veuria ampliada l'addició de sectors amb la distribució que perdura fins a la data. S'afegien la Gaiata 16 “Rafalafena”, la Gaiata 17 “Tir de Colom”, la Gaiata 18 “Crèmor” i la Gaiata 19 “La

Cultural”. S'engendrava un reforç a l'activitat festiva existent i, com tot nou propòsit, adquiria un compromís personal carregat d'il·lusions i esperit d'aportació amb l'esforç i la dedicació, en grau suprem.

“SEQUIOL” va ser el nom triat pels components de la nova Gaiata 15 Era el reconeixement cap a una de les insígnies de la ciutat, no tan sols de vital importància pels seus antecedents com a ramificació de la séquia Major que, antany, aportava el vital líquid element des del riu Millars i subministrava el reg als camps de la zona sinó per haver albergat, des de 1922 fins a 1947, el sentiment albinegre més pur, el camp de futbol del mateix nom que recordava les aventures i desventures del Club Esportiu Castelló, quimera anímica que s›ha enfortit amb passió durant el transcurs dels anys.

“LA PANDEROLA” s’adquiria com a insígnia. El venerat tren que recorria la ciutat i l’abandonava precisament per eixe sector. Potser acudia la idea de “La Panderola” com a extensió del “Brancal” (que oferia l’entrada a la ciutat per la porta sud) interpretant un nexe de connexió que en el seu moment fora fonamental entre Castelló i les poblacions veïnes d’Almassora, Vila-real, Borriana i Onda, trobant, en eixe mitjà de transport, el procediment d’enllaç necessari per a la prosperitat.

Jorge Martí President 1998 a 2000

Sergio Queral President 2001 a 2003

Vte Javier Queral Presidente 1995 a

a 2005

Un altre símbol inseparable de la nostra província i fonamental en el seu desenrotllament posterior. Una insígnia que perdura fins als nostres dies des del moment de la seua creació, de la mà d’Antonio Mir Monroig.

Hi havia nom, hi havia insígnia, faltava donar forma a una comissió de “sequiol@s” i una directiva. La decisió trencaria motles establits, atorgant, a Castelló, la figura de la primera dona que ostentava el càrrec de Presidenta d'una Comissió de Gaiata, N’Elisabeth Breva Almerich (Dama de la Ciutat en 1980 i posteriorment Presidenta de la Gestora de Gaiates, en 2011-2012), funció que ostentaria, inicialment, des del mateix any de creació fins a 1986, i a la qual succeirien, per orde cronològic, Víctor Orozco Rodríguez (1986-1987), José Vicente Monroig Marqués (1988-1990), Pascual Badía Sastre (1991-1994), Vicente Javier Queral García (1995-1997), Jorge Martí Obiol (1998-2000), Sergio Queral García (2001-2003), de nou repetia Vicente Javier Queral García (20042005) i tornava a agafar la batuta en 2006 Elisabeth Breva Almerich, fins a la data actual.

Des dels seus inicis, la Gaiata 15 Sequiol, ha apostat per una integració en la societat que va molt més enllà

del purisme de la festa, atesa l'etiqueta d'associació cultural que precedix a cada sector, per a incorporar iniciatives que, a poc a poc, han anat deixant una empremta inesborrable i una senda de propòsits digna de ser continuada per altres associacions, destacant, en els últims temps, en la concepció dels monuments Gaiaters per a les festes de la Magdalena, amb multitud de premis com a reconeixement a les qualitats reflectides en la seua construcció; en l'edició de llibrets que s'han convertit en documentació de consulta, així com, en la creació de diferents accions socials i culturals acostant a la ciutadania grans espectacles per a establir un abans i un després, al voltant del concepte de “festa”; a més a més, de l'aportació significativa a la ciutat de Reines, Reines Infantils, Dames de la Ciutat, Pregoners, Galantejadors i Galantejadores.

Enumerar actes, activitats i processos que amplien i enriqueixen el concepte de “Sector Gaiater” de la mà de “Sequiol” requeriria un intens volum recopilatori però, com a antull personal, em permetré el beneplàcit de destacar algun en concret, com el Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata que contribuïx a l'educació i promoció del símbol d'identitat en les

edats més primerenques i, en temps més pròxims, la preocupació per ajudar a elevar la Gaiata a la categoria de bé d'interés cultural, inserida en la Desfilada de Gaiates, de la mà i la disposició del “sequiolo” Agustín Mon.

Del “Brancal” a “Sequiol”, com de qualsevol sector del qual sorgira una nova comissió, hi ha un concepte de mirada convergent cap a la consideració d'esforç per mantindre i potenciar unes tradicions, de recordar la història que identifica una comunitat, de respectar la labor d'uns avantpassats que van llegar el seu esforç per a construir el futur que hui gaudim, per a convertir la paraula “germanor” en molt més que una noció, transformant-la en fonament perquè eixe llegat heretat es convertisca en patrimoni per a les generacions futures.

Dènou comissions per a una finalitat social entre les quals “Sequiol” atén la comesa de la part que li correspon amb la sensibilitat que sol·licita la construcció de la història de “les millors Festes del món”, les de Castelló de la Plana.

Encara que siga una frase recurrent, res més prop de l’equanimitat per a aplicar a la Gaiata 15 que el final del Pregó, que ens llegara Bernat Artola…

“… perqué la Gaiata siga, el nostre millor Pregó”

A Elisabeth,

Amb qui em vull permetre la llicència, com a amic de joventut, de dedicar-li un desig que ella, la seua família, la seua comissió i la gent de la festa comprendran…

“Que la força t'acompanye” benvolguda amiga.

2013 Logo Dissenyat per Lorenzo Ramírez

1981 - Panderola Dissenyada per Toni Mir

Origen de la Gaiata 15 Sequiol

Juan José Perez Juan Macián

En record i homenatge a José Luis Serrano Fabregat (1945-2025)

Aquestes línies que transcric al paper, en aquest precís moment en què el faig, confús davant el teclat, trencat encara de dolor i incapaç d'assumir la inesperada pèrdua del meu benvolgut amic, company de tantes aventures, projectes i èxits magdaleners, José Luis, pretenen, humilment, ocupar l'espai que Elisabeth li havia reservat a ell perquè ens expliqués com va viure el naixement de la Gaiata 15 Sequiol, enllà pel mes de setembre de 1981.

José Luis Serrano se'ns n'acaba d'anar en silenci, sense dir que se n'anava, sense que ningú esperàrem la seua marxa. Quan aquest passat 2 de gener la trista notícia de la seua defunció va sacsejar a la ciutat sencera deixant-la sumida en la més profunda incredulitat, els àmbits periodístics, culturals, empresarials i festius de Castelló van quedar tenallats sota un profund sentiment d'orfandat al qual

la nostra Gaiata no va poder ser aliena, donada la total i absoluta vinculació de José Luis des del moment mateix de la seua fundació.

Tinc la seguretat que en les últimes setmanes de l'any que acabava, José Luis, sempre disposat a atendre el que se li sol·licitara, hauria començat ja a treballar l'esborrany de l'article que Elisabeth li havia demanat per a aquest llibret, amb la intenció que ens compartira els seus records personals i anècdotes sobre les circumstàncies en què es va gestar la fundació de la Gaiata del Sequiol Eixes notes, sens dubte, haurien forjat en un magistral i brillant article de José Luis, que ara estaria vosté llegint en aquestes pàgines i que, amb la cuidada i pròxima redacció que caracteritzava la seua obra literària i periodística, traslladarien al lector a aquell setembre de fa quaranta-

tres anys en què un grapat de joves inquiets van constituir el sector gaiater número 15 de les nostres festes de la Magdalena. Desgraciadament, no va poder ser com estava previst.

Eixe buit irreparable que en el contingut del llibret deixa la inesperada absència de José Luis Serrano, ha tractat de suplir-lo, Elisabeth, d'algun mode i, amb la urgència pròpia de la proximitat de les dates magdaleneres, amb humilitat i plenament conscient que la figura, coneixements i mestratge de José Luis són insubstituïbles i irreemplaçables, he acceptat la seua sol·licitud de fer un exercici de memòria i explicar-los el que jo sé i recorde d'aquells últims mesos de 1981 en els quals la nostra volguda Gaiata va nàixer i va fer els seus primers passos.

La magdalena del març de 1981 s'havia celebrat amb les seues

tradicionals dotze Gaiates, des de la del Brancal de la Ciutat fins a la del Grau. I no hi havia més. En els primers dies de setembre d'aquell mateix any es trobaven exposats al públic els cartells presentats al concurs de les Festes de la Magdalena per al següent any, 1982, i allí estava jo com

solia fer cada any per a veure'ls tots i conéixer el guanyador que anunciaria les nostres festes. Mentre observava una de les obres, uns suaus colpets a l'esquena em van fer girar la vista cap a qui d'eixe mode reclamava la meua atenció, retrobant-me amb Silvia Mas Mezquita, jove, molt alta, bonica, molt bonica, amb els seus bells ulls grisos clars com l'aigua i la seua preciosa cabellera, interessada a saber què és el que feia jo allí. En retornar-li la pregunta en els mateixos termes la seua resposta em va desconcertar fins al punt de pensar que em prenia el pèl: “és que soc la Madrina de la Gaiata 15” em va dir amb la millor dels seus somriures. Vaig tractar, amb tots els arguments que vaig creure al meu abast, de convéncer-la que això era impossible, ja que només hi havia dotze Gaiates. I no sols no ho vaig aconseguir, sinó que ella, amb la seua eloqüent i persuasiva conversa i amb aquells seductors ulls transparents com a gotes de pluja, va ser qui em va

comprometre al fet que em passara qualsevol vesprada a partir de les huit pel bar en el qual la comissió es reunia al carrer Mestre Bretón, on podria comprovar que era cert, que la Gaiata 15 Sequiol era real, que era una nova Gaiata per al sector de creixement de la ciutat comprés des dels límits de la Gaiata 1,fins on acabava Castelló per l'avinguda de València. Vaig acceptar aquella invitació i, pocs dies després, vaig comprovar personalment que era absolutament cert, i que aquell bar del carrer Mestre Bretón, pròxim al col·legi de la Normal, en el barri en el qual temps arrere va estar el vell camp de futbol del Sequiol, acollia cada vesprada a un xicotet grup d'entusiastes joves que, amb una energia envejable i inesgotable, s'havien obstinat pocs dies abans a donar vida a una nova Gaiata. I el meu enamorament sobtat amb la festa va ser immediat. Aquella mateixa vesprada, als meus divuit anys, em vaig convertir en gaiater.

L'amistat i companyonia que existia en aquell grup d'amics al qual em vaig incorporar s'havia forjat temps arrere, amb indestructible solidesa, en el si d'anteriors comissions de la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat. Tant va ser així que, en la Magdalena de 1980, Elisabeth Breva i Gloria Baquero havien sigut nomenades Dames de la Ciutat després del seu pas per la Gaiata 1, com a Madrines. D'aquell embrió del Brancal de la Ciutat procedien, també, Toni Mir, Amparo i Pilar Marín, José Luis Serrano, Paco Tortosa …

Aquests joves i inquiets festers defensaven que les Festes de la Magdalena, des que aquells homes amb sorprenent visió de futur van definir, allà per l'any 1944, la seua estructura, no havien tingut cap variació i resultava evident que el Castelló dels anys cinquanta, seixanta i setanta havia evolucionat en tants aspectes, que es feia necessari i inajornable iniciar una revolució que, respectant les tradicions i la història, oferira a la ciutat unes festes pròpies del Castelló modern i desenvolupat que havia multiplicat notablement les seues dimensions, la seua població i els seus gustos i expectatives.

Consideraven que les festes s'havien fet, cada vegada més, per a uns privilegiats, concretament per a aquells que vivien prop del centre dels antics dotze sectors creats abans de la gran expansió dels

anys seixanta. Així, eren molts els veïns que quedaven marginats i d'esquena a les celebracions que les Gaiates històriques oferien en els seus sectors, i calia fer front ja eixa anomalia i corregir-la creant altres sectors nous en aquelles zones de creixement, amb noves comissions que donaren oportunitat als seus veïns de participar, d'una vegada, decisivament, en les festes de la seua ciutat.

El seu abrivament els va conduir a tocar a moltes portes per a traslladar les seues inquietuds als veïns d'aquella zona de nova expansió situada entre la plaça Botànic Calduch i els confins de l'avinguda de València, i des de la plaça de les Comunicacions fins a l'antic assentament del camp del Sequiol. El seu projecte va obtindre el grat i l'acceptació de nombrosos veïns que van signar un manifest que, a iniciativa d'aquell grup de joves, seria presentat davant l'Ajuntament amb la sol·licitud de creació d'una nova Gaiata. Tal va ser l'efecte que va produir en la Corporació Municipal, que va acordar en temps rècord crear tres nous sectors gaiaters que operarien ja en la següent Magdalena de 1982: la Gaiata 13, Sensal; la Gaiata 14, Castàlia; i la Gaiata 15 Sequiol.

L'acta fundacional de la Gaiata 15 Sequiol és de data 8 de setembre de 1981, la mateixa de la fundació, en 1251, de la ciutat de Castelló mitjançant el privilegi de trasllat

atorgat pel Rei Jaume I. En la sessió constitutiva van participar: Elisabeth Breva Almerich que va ser elegida presidenta; Antonio Mir Monroig, president adjunt; Francisco Tortosa, vicepresident; Amparo Marín Andrés, secretària; Gloria Baquero López, tresorera; M. Ángel Aguilar, comptador; Jaime Doménech, controlador del sector; Julio Sancho Tena, encarregat de festejos; i vocals: Carmen Ejarque, Rosa María Bonet, Ester Oms, Judith Sancho Huerga, Pilar Marín Andrés, Inés Blázquez i María Dolores Alós.

En eixe moment de la fundació es va acordar per unanimitat que la fi de la Gaiata seria fomentar les festes de Castelló i mantindre les relacions d'amistat entre totes les persones vinculades en les festes de la Magdalena. També es va acordar nomenar les Madrines amb el requisit de ser veïnes del sector, com així mateix la majoria de les Dames. Finalment, els fundadors van acordar celebrar el 3 d'octubre una festa popular per a totes les veïnes i els veïns del sector, i la publicació periòdica d'un butlletí informatiu amb el qual establir i mantindre una fluida comunicació amb el veïnat.

La incorporació de la Panderola com a insígnia distintiva de la Gaiata es va decidir com a homenatge al volgut i enyorat trenet que, durant anys, va travessar cada dia el barri sencer en el seu camí d'eixida de la ciutat cap a Almassora.

En els immediats dies següents a aquell 8 de setembre de 1981 van ser nomenades Madrina i Madrina Infantil, Silvia Mas Mezquita i Maite Vinaixa Gascón, respectivament, i ens incorporem a la comissió de la Gaiata, Juanjo Pérez Macián, Juan José Gil Llorens i Agustín Mon Carro. Així va nàixer la comissió de la Gaiata del Sequiol, sent pionera en què, per primera vegada en la història de les nostres festes, una dona valenta, jove, però amb molta experiència festera demostrada, es posava en qualitat de presidenta al capdavant d'una comissió de sector, liderant a un equip d'entusiastes i compromesos castelloners i castelloneres decidits a revolucionar les festes de la Magdalena.

Aquell equip va créixer en poques setmanes de manera que, en la preparació de la Magdalena de 1982, amb els ja esmentats, van formar ja part de la comissió Vicente Peñarrocha Sanchis, Antonio Carro Santos, José Luis Miralles Chiva, José Diego Palomo Vida, Juan Carlos López Alameda, Miguel Segarra Gascón, Vicente Pardo Mas, Javier González Yuste, María Dolores Blesa Pérez, Mercedes Herrera Bordoy, María Luisa Álvarez Mercader, Cecilia Álvarez Mercader, Teresa Albert Bonet, Olga Miralles Varella, Carmina

Gras Llopis i Silvia Bellés Pallares. A la Madrina Silvia Mas li van acompanyar en les funcions de representació, la Madrina d'Honor Elvira Martínez Gimeno, i les Dames d’Honor, Rosa Elvira Bellés Pallarés, María Palomo Vida, María José Gañán Gallardo, María Mercedes Gascón Loren, María del Carmen Escuder Bravo i Gemma Moliner Pedra.

L'estrena en la Magdalena d'aquell any de 1982 va ser realment satisfactori, prometedor i anunciador dels nombrosos èxits que la Gaiata anava a collir al llarg de la seua ara ja dilatada història. Amb una innovadora Gaiata, dissenyada per Toni Mir, realitzada en la seua integritat amb cànem, corda a corda, nus a nus, fins a fer semblar d'or el seu cos en encendre's, va obtindre el tercer premi de Gaiates i el premi especial a la Gaiata més original.

De tot això han passat ja quasi quaranta-quatre anys. Jo tenia llavors 18. José Luis Serrano, 36. Res desitjaria més en aquests moments en què tu, estimat lector, estàs llegint

aquestes línies que, tal com Elisabeth tenia disposat, hagueren sigut les escrites pel meu benvolgut amic, les que t'estigueren fent partícip de les vivències que per a ell va suposar aquella preciosa i agosarada aventura de crear primer la il·lusió, alimentar després el projecte i fer finalment realitat l'obstinació d'oferir a Castelló una nova Gaiata: la 15, la del Sequiol.

Gràcies, Elisabeth, per confiar-me en un gest de sobredimensionada estima per part teua, l'encàrrec que tu i jo sabem és impossible de portar a bon terme, d'ocupar l'espai que estava reservat en aquest llibre a qui és insubstituïble. Des d'eixa limitació que m'és pròpia i sense cap intenció de pretendre emular al mestre, amb tot el meu afecte i el de tota la família Sequiola al complet, des de la primera presidenta fins a l'últim membre de la comissió d'enguany, aquests records pintats en unes línies que tant de bo no haguera hagut d'escriure jo, van per tu, José Luis, nostre volgut i cada dia enyorat amic.

Evolució del barri del Sequiol

Joan Josep Trilles i Font

1982 - Av. Almassora - Horts de l'Abuelo i de Pipa

Fa vint anys, quan encara treballava a Valls a l’avinguda d’Almassora, als magatzems construïts en els terrenys de l’hort de Molina, just al costat de l’antiga escola de magisteri i del Grup Sequiol, més conegut com a “Grupo Colorines”, al sud-est tot eren horts. Llavors vaig escriure un article on afirmava que era el meu barri d’adopció, doncs, no debades, vaig treballar des de l’any 1972 fins al 2008, trenta-sis anys de la meua vida.

Vaig nàixer al barri de l’Armelar i ara visc a Rafalafena, però encara tinc enyorança dels bons anys que vaig passar al barri del Sequiol, nom que tots sabem, triat a causa d’un canal secundari del sistema de reg, i per tant de dimensions reduïdes, que es derivava de la séquia Major, per a irrigar els terrenys de la partida del Censal. També va donar nom a l’emblemàtic camp de futbol del Sequiol (1923-1947). Aquesta séquia estava situada a l’oest del camp, al costat de la seua tribuna principal, i

seguia un curs paral·lel a la via de la Panderola, que es trobava a sols uns metres de distància. A l’est, limitant el camp, estava el camí de l’Horta -carrer Herrero-.

La feina encomanada per part d’aquesta Gaiata amiga -que desgraciadament, a primers d’any vam perdre un gran company tots, José Luis Serrano, membre fundador de la Gaiata 15 “Sequiol” l’any 1982serà parlar de l’evolució del barri. Així doncs, vos contaré les meues

vivències i junts veurem com ha evolucionat aquest baluard de la festa de Castelló.

No podem negar que el desenvolupament urbà de Castelló comença en temps de conquesta. La realitat urbana de l’actual Castelló de la Plana s’inicia amb el trasllat del llogaret del tossal de la Magdalena al pla, allà per 1251.

Com ens conta el Col·legi Territorial

1995 - Av. Almassora - Arxiu Carceller

2000 - Av. Almassora - Inundació

d’Arquitectes de Castelló, fou Godofred Ros d’Ursinos qui redacta el primer pla d’urbanització de la perifèria de la ciutat des del Portal de Sant Francesc fins al Passeig Ribalta, i des de la muralla fins a la Sequiola (el barri de l’Ametler) el 1885. Cinc anys després un nou pla articula el creixement al sud-est (Asensi-

Herrero-Casalduch). Les bases de la ciutat moderna estan assolides i farà eclosió en començar el segle XX amb els nous eixamples planificats.

El primer pla d’eixample, de 1911, de Josep Gimeno Almela, la zona sudest es dividia en dues subzones: la primera abraça l’espai entre la

carretera de València i la séquia Major (hui avinguda Casalduch) i la segona cap al Tir de Colom (actual Parc de l’Oest).

L’arquitecte Vicent Traver Tomàs guanya el concurs públic de l’Ajuntament, en 1925, per redactar el primer pla de la ciutat de Castelló. Acabada la Guerra Civil, el 1939, s’aprova un altre pla, en comissió de 5 de juliol, amb la següent ideologia: supressió d’illes de teixit històric, reemplaçades per noves places, avingudes o carrers rectilinis. La ciutat va creixent lentament, l’avinguda de València creix fins al Sequiol, i l’Ametler fins al Parc de l’Oest.

En 1958 s’aproven les Ordenances de Construcció i Sanejament, que suposen una ruptura amb els plans anteriors i posterior desenvolupament de la ciutat, a càrrec de Manuel Romaí Miquel, Miguel Prades Safont i Vicente Traver González-Espresati. Aquestes ordenances tindran dues referències, la Llei del Sòl de 1956 i el

Pla General de Castelló del 1963.

Cal dir que, el brusc creixement demogràfic a causa de la migració de Terol, Castella-La Manxa, Múrcia i Andalusia- de la dècada dels setanta, va tindre una evident repercussió sobre la morfologia urbana: extensió en altura i gran acreixement de la ciutat. Llavors, s’aprova, el 1963, el Pla General d’Ordenació Urbana de

Castelló, enfocat amb un caràcter globalitzador per donar solució a tots els problemes de la ciutat, en conjunt. Apareixen els grups perifèrics -al marge de tota legalitat- sobre parcel·les agrícoles subdividides en un carrer central sobre el qual s’asseuen habitatges amb una total absència d’equipaments col·lectius. Aquest creixement es veurà afectat per la crisi del petroli de 1973.

Estem al barri del Sequiol, construït seguint el recorregut de la Panderola, al marge dret, direcció Almassora, amb tota mena de construccions, tot i això, ens trobem al Peri. Un Peri és un Pla Especial de desenvolupament d’un Pla General, que es formula ordenant elements específics d’un àmbit territorial determinat, amb finalitats basades en la millora urbanística de sòl urbà, com la descongestió, creació de dotacions urbanístiques i equipaments comunitaris, sanejament de barris insalubres, resolució de problemes de circulació o d’estètica i millora del medi ambient o dels serveis públics o altres fins

anàlegs, reemplaçant i restablint construccions i instal·lacions existents, conservant en tot cas els elements amb qualsevol tipus d’interés i mantenint l’aprofitament i ordenació estructural de l’àmbit. La banda esquerra de l’avinguda d’Almassora, llevat de la finca anomenada “Isla perdida”, rodejada d’horts, que va construir Tomás Juan Juan, al final de la prolongació del carrer d’Amalio Gimeno, carrer que en un principi, arribava sols, fins al carrer Sequiol. Llavors aquesta zona entre les avingudes d’Almassora i Casalduch, sí que van seguir les finalitats del Peri, portant l’arquitectura residencial al seu màxim nivell.

Recordem que les característiques d’un barri són el conjunt d’infraestructures necessàries per a viure en ell. En aquest sentit, a més del subministrament d’aigua i electricitat, és indispensable que garantisca una òptima accessibilitat a Internet i dispose de bones connexions de transport públic o privat amb

2025 - Grup Virgen de Lidón

Grup Tronio

la resta del municipi o altres localitats. També ha de tindre accés a serveis bàsics i essencials com: a àrees recreatives i espais verds, centres de salut, escoles i instituts d’ensenyament, establiments d’alimentació... i com no, seguretat i tranquil·litat. Done fe que quan vaig contactar professionalment, als anys setanta, aquest barri, estava un poc atapit, sense deixar l’antic traçat de la Panderola. Poc o cap espai verd, llevat dels jardins de la residència de la Fundació Caixa-Castelló, teníem els horts ben a prop. Actualment, amb les darreres edificacions, ha estat possible la plaça de Vilanova d’Alcolea, un referent verd al nostre barri.

Faré el meu recorregut, quan cada dia anava acompanyat de Pili -que vivia davant de la Ral, carrer Trinitat- i de Soco -que vivia al Grup La Paz, al Parc de l’Oest-. Ens ajuntàvem a la plaça del Botànic Calduch, una plaça ben bonica que amb la construcció del pàrquing, van desfer.

Ens dona el bon dia l’avinguda de Borriana, abans d’una sola direcció, cap a Casalduch, actualment amb dues. Trobàvem el Banc de València

en la cantonada amb l’avinguda de València, ara hi ha una tenda de cuines i mobles de la llar, Schmidt Aquesta avinguda tenia més bancs com Santander i Sabadell que encara està actiu. Al barri sempre hi ha hagut sucursals bancàries com BBVA, Ibercaja... i Caixabank, que amb la seua política, ha tancat la que va ser mítica al barri com Caixa Castelló i Bancaixa.

En aquesta avinguda de Borriana tenim el Bar Fernando, especialistes en esmorzars i davant de la Fundació Caixa Castelló, cantonada Herrero, la cafeteria i panaderia La Favorita (que també trobarem en l’avinguda Almassora). Però sempre em va cridar l’atenció la cantonada on Pepe, el pare de Juli Domingo, tenia el taller de torner i on feien rectificats, després de traslladar-se des del barri dels frares. Just al costat, que també donava al carrer Sequiol, estava la sarraria d’Angelino Barberá, d’Atzeneta, que feien caixetes de taronges. I per acabar: va haver-hi un taller de cotxes que fou Talleres Metálicos Sequiol que hui estan a la Ciutat del Transport; una tenda d’electrodomèstics d’ocasió que va passar a l’avinguda de València; la tintoreria Waldorf; el magnífic estudi de Miguel Fotógrafo, des de 1984 -una empresa familiar que porten Miguel i Alejandra-; l’Escola Akikan, escola d’Aikido, Bukiwazai Iaido, un dojo tradicional per a la pràctica d’arts marcials; Muebles Mobelty de la fàbrica de mobles de cuina de Cabanes des de 1972...

Però vull continuar el meu camí, entrant per l’avinguda d’Almassora i trobe: la farmàcia de Fernando Ríos Ruiz; el gimnàs Han (pràctica del taekwondo a Castelló, un coreà que dona classes des de 1978); al nostre amic, Jesús López Asesores (des de l’any 2000); San Francisco Clínica

Veterinaria; una paret que fica Cocina diseño Pauls (de l’amic Pepe Pauls), una casa de son pare -on també podies comprar taronges- que dona també al carrer Mestre Bretón, i on va començar el negoci de les cuines i que en l’actualitat està en Amalio Gimeno; ara un solar on Pauls, els cosins de Pepe, tenien un taller on feien matrius i rodaments; arribem ara a la panadería la Favorita, que abans era La Espiga, on estava Irene; també a Manuel Puig, una central de recanvis que també tenia eixida a l’avinguda de València; passem per Componentes Electrónicos Castalia, tenda d’electrònica, telecomunicació i molt més; el Grup Sequiol o Colorines; el Pádel Castellón OkPadel, centre esportiu, on estava Suministros Valls, sent Guillermo Valls Guiral qui va construir la seua empresa en l’hort de Molina -abans estava darrere de l’Hotel Mindoro- darrere estaven l’hort de l’abuelo Mateu i l’hort de Pipa; davant la peluquería Rosana Estética -abans restaurant Marin-Moreno, que es va traslladar al polígon La Plana-; Bar El Subidón -abans bar Goyo i Boka-2- en eixa mena d’escala que ens va veure la diferència d’altura de les avingudes de València i d’Almassora -recorde els

1982 - Carrer Picasso

2025 - Carrer Picasso

La Panderola passant per davant de Colorines. Arxiu Pepe Pauls

aiguats de maig de l’any 2000, l’aigua entrava per una porta del magatzem i eixia per l’altra, la nova avinguda de Casalduch va fer molt de mal-. En la seua Travessera, concretament al que era Muebles Binario vaig comprar els mobles del meu apartament.

Ja casat, tornava a casa buscant Herrero i Casalduch. Tenia clar que el carrer Mestre Bretón tenia molt a veure amb el singular recorregut urbà de la Panderola, on anàvem a dinar en estiu al Navarrete i a fer alguna que altra cervesa al Pumuky. En aquest carrer, també anomenat de les Oliveres, també estava i està: la tenda de mobles, Almacenes Martí; va estar en el seu dia la Cristaleria Mavicris; i l’Asador Alcolea

Per Amalio Gimeno trobem el taller de Domingo i al fons, l’I.E.S. Matilde Salvador -recorda Juli Domingo que en un principi acabava en el carrer Sequiol, on hi havia una paret i un canyar, per passar, calia rodar per Herrero o per l’avinguda d’Almassora-. A banda de les associacions Pro-vida i de veíns Plaça de la Constitució, també trobem: la tenda de Pepe Pauls; instal·lacions elèctriques

Emyna; el Bar Añoranzas; Autorecambios Jaime, amb els amics Guillermo i Salva; el Taller Usó; i Monfer Automación, especialistes en mecànica adaptada. M’oblidava, el taller d’alumini d’Alejandro Masó i les fonts de FACSA pels veïns.

Si baixava pel carrer del Mestre Felip, tenia: en la cantonada on fica Almadolça, la pastisseria Sílvia, on esmorzava cada dia; el Rolltore portis, antiga farmàcia Barreda; JB Autos-CS; el centre públic de formació d’adultes “Germà Colon”, on estava l’antic parvulari; i arribem a la cantonada d’Herrero i trobem la Cafetería Aura. En el seu dia, i ho recorde ben bé, va haver-hi una papereria i un restaurant argentí.

El carrer Herrero -des de la Sessió Municipal de 30 d’octubre de 1972, antic Camí de l’Horta, era això, el vial que ens portava al Castelló més pairal. Just al principi tenim: el restaurant xinés La Gran Muralla, dels més antics a la ciutat; l’I.E.S. Joan Baptista Porcar, en un principi l’antiga Escola Normal de Magisteri i posteriorment, C.E.I.P. Isidoro Andrés, que fou construït en els terrenys de l’antic camp de futbol del Sequiol; el Bar Acuario; va estar el magatzem de materials del Gremio de Albañiles, després al Camí Pi Gros; on està Oldstones, estava Juan Gozalbo, Maquinària Agrícola, que es traslladà al carrer Barranc de Fraga; un Barbershop; un Tulolavas; el Cau de la Gaiata 15 “Sequiol”, que en un principi va estar al carrer Sequiol i on està el Bar Antic, que en el seu dia va estar Talleres Muñoz; ens bressola la farmàcia Villanueva Godes; i l’edifici referent del carrer, la residència de la tercera edat Salvador Guinot de la Fundació Caixa-Castelló

Trobem pel mig, el carrer de Blasco Vichares i del Mestre Canós, on trobem

a Montatges Elèctrics Vinuesa, el centre de formació Integrem i una bocateria. Per Casalduch trobem: l’I.E.S. Matilde Salvador, un antic magatzem que encara fica Valls, que abans es destinava a la taronja; una fàbrica de camises, Manufacturas Febel; Vetenbike, tenda de bicicletes.; Auto Royal, llavador manual de cotxes; Esmovere Psicología; l’espai de lectura Sensal de l’Ajuntament, on trobem aquelles xapes que ficaven a les cases de protecció oficial del Instituto Nacional de la Vivienda de 1952; VR Sport, confeccions esportives i vestuari laboral -Vestuarios Rubio-; Estudi Aruba estilistes; Europreven, prevencions de riscs laborals, on hi havia un Labormator, on relevava les meues fotos; Bonfill, centre d’entrenament personal; el garatge Sequiol; i la residència Avenida Casalduch habitatges tutelats per a la Tercera Edat.

Açò era la part fins a la feina, tot i que al carrer Picasso, on trobem el Bar Luisy y el Redón, hi havia una séquia, s’acabava la ciutat. Més enllà a banda

2025 - Colorines

del grup Colorines també estaven els grups: Grapa (just al costat de Pollos a l’ast Maribel i que va de l’avinguda de València a la d’Almassora); Tronio (on estava un poblat de gitanos, al carrer Palleter i que foren traslladats al Grup San Lorenzo, on es construí el centre de salut Palleter i testimonialment trobem el nom de carrer del Tronio, en un raconet); Virgen del Lidón (entre els carrers, Palleter, Riu Ebre, Riu Culla i les avingudes de València i d’Almassora, on trobem una imatge de la Mare de Déu del Lledó); i Cid (al final de l’avinguda d’Almassora on estan els carrers Riu Bidasoa i Riu Miño).

Moltes edificacions adaptades als plans urbanístics dels carrers Gea Mariño, Riu Sénia, Riu Villahermosa, Riu Cuevas (ens conta Miguel Àngel Mulet, aleshores regidor de Cultura, en consens amb Carmen Lorenz -en la legislatura 91/94partir la ciutat en quatre parts per donar noms als carrers: geogràfics, físics, personalitats històriques i personatges castellonencs; el Grau i el Raval Universitari, anaven a part. Aquesta zona li tocà la part geogràfica, per això hi ha tants noms

Llavors trobem la magnífica plaça de Vilanova d’Alcolea amb un munt de restaurants de totes les nacionalitats on cal visitar, amb la família, el restaurant El Cortijo. Al final de l’avinguda d’Almassora estava: Materiales Sequiol fins al seu trasllat; la farmàcia Barreda Ramos (abans en Mestre Felip); Loterías y apuestas del Estado núm. 14; diverses cafeteries; centre de teràpia; el mític Comercial Ceuta, tot un referent del seu temps (abans estava a Casalduch cantonada Herrero, on està el xinés); el centre social Associació de Veïns Verge del Lledó amb La Asociación bar restaurante...

A l’avinguda València, a la banda est, tenim gairebé de tot: Telepizza; Sanrat Authentic Indian Restaurant; Bazar Zhong Huo Huo Hang; Dong Sushi; Superkebab Alí; Casa Maribel, especialitats a l’ast; Casa Planes; l’associació de jubilats i pensionistes Sequiol; un Mercadona (on va estar uns dels primers hipermercats de Castelló); Floristería Elena; Núcleo gestiones inmobiliarías; Ofimáquinas; i la gran Lubasa (per un temps va estar la Creu Roja); Autoescuela Record; davant mateix un taller de rodes de cotxe; el mític Bar Benjamín on portàvem la primitiva cada setmana; un Zeeman; un bazar on estava Lámparas Tormo; Tejidos Manuel Reina... i també, en el seu dia la sarraria de la família d’Arturo España.

Per concloure, després de xafar de bell nou aquests carrers, he trobat enyorança i trobe que el que hi havia, encara manté el millor del barri antic, on tothom es coneix, on hi ha de tot, prop del centre i amb una gran associació festera, com és la Gaiata Sequiol. Les noves edificacions, llevat dels espais oberts on les cerveses i

les rues flueixen com els rius, són habitatges que serveixen per a viure i poc més. Serà el nostre repte, recuperar a tota aquesta gent pel nostres sector número 15 “Sequiol” S’està fent bé la feina, però el camí és llarg.

Mai hem d’oblidar el nostre passat, records enyorats com la Panderola, el Pub Sequiol, fundador de la Gaiata davant del primer cau de gaiata -on encara trobem el símbol-, però d’altres que farien parlar molt, com les cases del Tronio. Tots som barri, tots som Sequiol

FONTS CONSULTADES:

- Guia d’Arquitectura Castelló. Col·legi Territorial d’Arquitectes de Castelló. Diputació de Castelló, 1996.

- Las Calles de Castellón. José Luis Gimeno Ferrer. Ajuntament de Castelló, 2002.

La Panderola pel carrer Mestre Bretón Arxiu Pepe Pauls

2025 - Carrer Mestre Bretón

Agustín Mon Carro La Llum del Sequiol

en aquest il·lusionant món de fer Gaiates-, va començar amb l'àrdua tasca de construir-les. Uns treballs que, inicialment, es desenvolupaven fora dels magatzems municipals -en un taller en l'avinguda d'Almassorala qual cosa implicava que, la Gaiata major, s'haguera de dissenyar en dues peces; per a finalitzar-los, al costat de la resta de monuments, ja en la nostra ubicació en els magatzems municipals, acoblant totes dues peces i completant una obra de prop de set metres d'altura.

Partíem de zero, això és, es tenia que construir, en primer lloc, els carros que suportarien totes dues Gaiates, per a continuar amb el disseny i construcció de les estructures d'aquestes. I ací van sorgir els primers problemes: Toni Mir havia ideat una obra realitzada completament en corda de pita. Més de vint mil metres d'aquesta havien de ser enrotllats sobre l'estructura metàl·lica, amb la dificultat d'anar salvant les diferents amplituds dels pisos que la conformaven i que, a més a més, havia de suportar la tensió perquè la corda quedara tibant. La veritat és que, un bon dia, se'ns va aparéixer un àngel salvador: una persona major que passava per allí, que coneixia a la perfecció l'ofici d’encordador de cadires. Veient l'atzagaiada que teníem, ens va ensenyar com havíem de fer els cabdells de corda perquè no es feren nus, com anar guanyant espai d'un cércol al següent de major diàmetre i, sobretot, com posar-la perquè, al final, quedara molt tibant. I ho vam aconseguir! El resultat va ser verdaderament espectacular, fins al punt que aquella primera Gaiata Sequiol es va alçar amb el tercer premi del concurs.

Toni Mir i Manolo Breva van ser els nostres artistes gaiaters de capçalera,

Gaiata Infantil 1977

en la dècada dels huitanta, excepte el trienni 1986 a 1988, en els quals el disseny de la Gaiata major va correspondre a Carlos Lleó; amb un exquisit treball de fusta tallada, obra de Rafael Tecles, en la primera d'elles. La icònica i inconfusible silueta dels dissenys de Mir -un cos central amb les seues quatre piques a les cantonades del carro, utilitzant un considerable nombre d'elements en la seua confecció- van collir per a Sequiol dos quarts premis. En l’anecdotari d'aquestes obres, indicar els centenars i centenars de peces de fusta recalada amb plàstic pintat de color que vam obtindre netejant radiografies esborrades (1983); les més de tres-centes esferes de cristall blanc sobre una estructura metàl·lica de color roig carruatge (1984) o la infinitat de cristalls de diferents colors que componien la de 1989.

La década dels 90.

Els Primers Premis

A partir dels anys noranta, la tasca de dissenyar la Gaiata monumental va ser per a Jovi Monroig -nebot de Toni Mir, amb qui es va formar en això de ser artista gaiater-. Una relació, aquesta de Jovi amb Sequiol, que durarà prop de tres dècades.

Quant al disseny de la Gaiata infantil, van prendre l'alternativa els joves Sequiolos Pascual Badía (1991-92) i l'equip format per Alfredo Vidal i Vicente Javier Queral (1993-94), els qui van obtindre, amb el seu primer disseny -d'estil modern, amb diferents figures geomètriques que presentaven, sobre els seus laterals, llenços amb estampes costumistes-, el primer premi que aconseguia una Gaiata infantil del Sequiol: un quart. A partir de 1995 i fins a 2012, reprendrà la tasca, de nou, Manuel Breva.

I amb ells, amb Jovi i amb Manolo, van arribar els primers premis i el primer doblet. Anem pas a pas:

Magdalena 1995 – edició en la qual es commemorava el cinquanta aniversari de l'actual estructura festiva. Jovi, després d'uns inicis els dissenys dels quals eren una mica més moderns, apostava per un disseny clàssic barroc. Sota el lema “Romeria de Llum” presentava un gran fanal central, de fusta tallada -col·laboració de Vicente Bernat Castellet-, amb artístiques vidrieres amb escenes de la Romeria, quatre figures de fusta policromada, en forma d'ànec, suportaven unes piques de gots i, culminant l'obra, una cúpula de gots i una espectacular

làmpada composta per centenars de peces de cristall tallat, envoltada de huit artístics braços de fusta. Va ser la primera vegada que * Sequiol obtenia el primer premi del concurs de Gaiates i, per tant, la primera Gaiata de la Ciutat del Sequiol, en la Magdalena de 1996.

Magdalena 1996. Amb el lema “de Castelló”, Manolo presentava un treball que combinava prismes triangulars, perfilats amb bombetes de colors, amb un cos de ceràmica amb trencadís. Per primera vegada Sequiol guanyava el primer premi de Gaiates infantils.

Magdalena 1997. Sequiol copava els primers premis de Gaiata. La major, sota el lema “Festa de Llum” -sobre uns espectaculars escuts de la ciutat, realitzats en cristall emplomat, tres impressionants parelles de figures de fusta tallada; de nou, col·laboració de Tico Bernat; abillades amb vestits

Gaiata 1995

Gaiata 1997

tradicionals- i la infantil, amb el lema “Romiatge” -una al·legoria de la Romeria que culminava amb una rèplica de l'ermita de la Magdalena- li atorgaven el primer doblet a la nostra associació.

Segle XXI. Segle d'Or del Sequiol.

De les vint-i-tres convocatòries de concurs de Gaiates, que portem en aquest segle -recordeu que les edicions 2020 i 2021 van quedar en suspens per la covid- Sequiol ha guanyat en deu ocasions, en categoria major i cinc, en categoria infantil. És, per tant, i malgrat ser una de les associacions més joves del panorama festiu de la nostra ciutat, la Gaiata que ha aconseguit més primers premis de la història del concurs, iniciada en 1945: dotze (els anys 1995, 97, 2002, 03, 07, 10, 11, 13, 14, 15, 17 i 22), absoluts i set (els anys 1996, 97, 2003, 04, 05, 06 i 19), infantils; alguns, com es pot observar, de manera consecutiva i amb dos doblets inclosos. Si a això afegim els segons: sis, en categoria major (anys 1996, 2008, 09, 16, 18 i 19) i un (2009), en infantil; i els tercers premis: quatre, en categoria major (anys 1982, 94, 2005 i 06) i dos (anys 2010 i 23), en infantil; podem assegurar, sense por d'equivocar-nos, que Sequiol, ha sigut i és, el referent, quant als monuments Gaiata

I a això, en aquests últims anys, s'han sumat dos nous artistes del Sequiol: Enrique Carceller que va iniciar els seus primers dissenys amb les Gaiates infantils de 2013 i 2014, assumint, els anys 2022 a 2024, el disseny de la major obtenint el primer premi amb la primera d'elles, sota el lema “Tradició, mite i llegenda”; i Javier Rodríguez, dissenyant la Gaiata infantil del Sequiol des de 2015, obtenint el primer premi amb la seua obra de la Magdalena 2019, el lema de la qual era “Ramell il·luminat”. De nou, la Magdalena 2025, comptarem amb els dissenys d'Enrique i Javi per als nostres monuments.

Però no sols això. En els noranta, es van instaurar uns premis per a

valorar la il·luminació de les Gaiates I en això, Sequiol també destaca, perquè ha obtingut el primer premi a la millor il·luminació de Gaiata major, en deu ocasions (els anys 1991, 94, 96, 98, 2003, 09, 10, 11, 12 i 16) i quatre vegades, en infantil (anys 1998, 2001, 03 i 05). També, com a anècdota, indicar que la Gaiata major de la Magdalena 2007, obra de Jovi Monroig, el lema de la qual era “Xiqueta adormilada”, a més del primer premi, va obtindre el premi especial al major interés turístic atorgat per l'Agència Valenciana (única vegada que s'ha entregat aquest premi).

Amb les dades exposades, mereix l'atenció la Magdalena de 2003, on nostres dues Gaiates: “Orgull de l’antigor” dissenyada per Jovi i “Galania de llum”, dissenyada per Manolo, van obtindre un doble doblet: primer premi a les millors Gaiates i a les millor il·luminades.

Curiositats

Sequiol ha cedit la seua Gaiata guanyadora en tretze ocasions per a presidir i il·luminar la plaça Major, amb el rang de Gaiata de la Ciutat: les dotze guanyadores, en categoria major i l'última guanyadora, en infantil (la Gaiata de la Ciutat infantil no es va concebre fins a la Magdalena 2017).

La Gaiata de 1987, dissenyada per Carlos Lleó, comptava amb diverses peces mòbils: unes fulles centrals, de xapa d'alumini, pujaven i baixaven mentrestant, les piques de gots de les cantonades, es desplaçaven cap al centre.

En la Gaiata de 1992 es va integrar música amb la qual es van sincronitzar els canvis lluminosos.

Diferents Gaiates del Sequiol (majors, anys 1998, 2005 i 2016; i infantils, anys 2008, 2013, 2016 i 2022) han comptat amb un disseny molt particular atés que no disposaven d’un suport central sinó que tota l'estructura quedava a l'aire suportada per braços laterals.

Introduir efectes amb aigua que jugaven amb els canvis de llum, va

Gaiata Infantil 2005

Gaiata 2002

Gaiata 2010

ser la innovació de la Gaiata de 2007. Quant al disseny dels braços de les nostres Gaiates, moltes han sigut les arriscades apostes del Sequiol: des d'integrar figures en els mateixos (2009), de tres dimensions (2014 “Flor blanca, dolçor de primavera”), integrant-los els fanals en el seu disseny (2018 “Lloeu la llum infinita”), combinant la seua il·luminació perimetral amb una interior (2019 “Sequiota de llum, font de lluminàries”) o un nou concepte de braç amb rosasses i vidrieres incrustades (2022).

Potser la peça que més treball i esforç ha suposat a l@s Sequiol@s, tant en la seua concepció, en el seu disseny i, sobretot, en la seua construcció, ha sigut la impressionant cúpula invertida que lluïa la Gaiata de 2009 “Campanades de festa, campanades de llum”. Més de mil peces de cristall, tallades en forma trapezoidal amb la finalitat de poder conformar la semiesfera, cadascuna d'elles pintada de manera que en unir-se formaren un gran mosaic i, una a una, emplomades amb cinta de coure. L'anècdota: una vegada tancada, segellada la cúpula i posada en el seu lloc, va caldre tornar-la a obrir, perquè un desgraciat incident va inutilitzar el

seu sistema d'il·luminació interior i va caldre substituir-ho completament (més de cinquanta tubs fluorescents).

La nostra Gaiata infantil de 2019 va ser designada com Gaiata de la Ciutat Infantil per a 2020, sent l'única que ha acudit dues vegades (anys 2020 i 2022) al certamen de FITUR a Madrid, presidint l'estand de Castelló.

La substitució de la falda del carro de les nostres Gaiates per artístiques vidrieres amb llum, ha sigut una altra de les innovacions Sequiolas: Gaiata infantil 2013 “Seguint la teua llum” i Gaiata 2023 “Arrels de Castelló”

Concloent

En els quaranta-quatre anys d'història Sequiol@ i, tenint en compte que durant dues edicions magdaleneres no va haver-hi convocatòria i l'actual, 2025, està per dilucidar, els nostres monuments han obtingut premi en trenta-cinc ocasions, en categoria absoluta, i vint-i-una, en categoria infantil, fet que deixa de manifest el treball i cura que Sequiol dedica al símbol diferenciador de les nostres festes: la Gaiata.

I així seguirem, complint amb el nostre compromís de prestigiar la Gaiata. Des del nostre concurs escolar de maquetes de Gaiata, Ciutat de Castelló – Premi Lorenzo Ramírez fins a totes i cadascuna de les nostres construccions gaiaterils (major, infantil i de mà -per cert, aquesta última, de 2024, també va obtindre premi: el segon) seran un referent més per a projectar, a l'exterior, que són expressió viva i popular de la ciutat de Castelló. Que són el seu símbol diferenciador i per antonomàsia de la nostra festa. Que són una harmonia de llum, color, art, història, cultura i tradicions. Però també festa popular, participativa, convivència veïnal i, per tant, música, pólvora, indumentària i literatura. Són, en definitiva, l'element aglutinador que identifica la festa de la Magdalena de Castelló i que vertebra al conjunt de la ciutat, com a patrimoni comú i propi, com així ho assevera el fet de ser reconeguda com a bé d'interés cultural immaterial.

I Sequiol continuarà apostant fort perqué … la Gaiata siga, el nostre millor Pregó!!!

Gaiata Infantil 2019

Gaiata 2022

Les Publicacions del Sequiol

Agustín Mon Carro

Una de les possibilitats de finançament que van remenar les nounades comissions de sector, en 1945, va ser editar uns senzills programes en els quals informar de les festes que s’anaven a organitzar en el seu àmbit de gestió. Així naix el llibret de Gaiata, com un programa de les festes que organitza el sector, i en el qual s’inclouen fotos de la Madrina i les seues Dames, un dibuix del projecte del monument que els representarà en eixa edició festiva, uns textos amb més o menys qualitat i abundant publicitat. El concepte inicial és que siga un producte que, a més d’amortitzar els costos de la seua impressió, aporten un benefici econòmic a les arques de la comissió que col·laboren en el finançament del mateix programa planificat.

Aquells inicials fullets evolucionen prenent cos de revista, de format mitjà, amb excel·lents col·laboracions en matèria d’interessants articles i una cuidada maquetació, però prompte cauen en l’abandó, arribant a ser meres recopilacions de fotografies i publicitat, desapareixent el contingut literari en els llibrets de festa.

1982 és l’edició magdalenera en la qual Sequiol, al costat de Sensal i Castalia, naixen en el panorama associatiu cultural de la ciutat de Castelló. I, des de la seua primera publicació, Sequiol, ha cuidat la concepció global del seu llibret, amb publicacions serioses, amb rigor en els seus plantejaments que confereixen un valor afegit al producte final i buscant sempre innovar en els seus formats i, sobretot, sorprendre el lector. Cert és que en les seues més de quaranta publicacions s’observa una evolució considerable tant en quantitat com en qualitat; però no és menys cert que, en tots i cadascun d’ells, s’ha buscat, dins de les possibilitats de cada ocasió, realitzar una publicació interessant, amena en la seua lectura i que complisca el seu

Portada 1990, Mariló Vicent. paper primitiu de programa de festes del sector. El que cada vegada resulta més dubtós és la seua funció com a element de finançament de les festes, ja que, els seus elevats pressupostos, difícilment queden coberts amb les aportacions de la publicitat. Malgrat això, en Sequiol, continuem apostant per un treball de qualitat, que contribuïsca a la literatura festera de la ciutat, aportant interessants articles sobre temes variats i signats per excel·lents col·laboradors.

El que sí que podem afirmar és que, el llibret del Sequiol, ha sigut, és i serà, sempre un referent; en el seu disseny, en els seus continguts, per la seua originalitat… Com a mostra servisquen alguns exemples: per primera vegada s’utilitzava un format apaïsat, en 1984; per primera vegada s’editava en forma de periòdic, en 1985; substitució de les fotografies de la comissió per dibuixos al carbonet, en 1995; dedicar el quadernet d’articles sobre un tema comú, que es fa des de 1999. I totes elles han tingut un reflex en la resta de publicacions de les altres comissions sent un veritable esperó perquè els llibrets de Gaiata reprenen

la qualitat cultural que havien oblidat. Un succint repàs a totes les publicacions del Sequiol que han vist la llum fins a la data pot donar-nos una millor idea del que volem dir. Per a poder organitzar més bé aquest repàs seguirem la mateixa estructura en la qual es basa l’actual certamen de llibrets de la Magdalena.

La Portada

És el reclam inicial, la carta de presentació del llibret. Ha de tindre prou força per a impactar al lector, guanyar-se la seua curiositat per a endinsar-se en l’ interior, però ha de ser reflex del sector a qui representa. Per a això, Sequiol, ha comptat sempre amb veritables mestres. Dibuixos, fotomuntatges, composicions... moltes han sigut les tècniques utilitzades i, conseqüència d’això, han sigut els triomfs aconseguits en aquest apartat de portada:

• 1986 un fotomuntatge de La Panderola arribant a la Magdalena, obra del fotògraf Breva.

• 1987, de nou un fotomuntatge de La Panderola, del fotògraf Breva obtenia un accèssit.

• 1990, una espectacular pintura de Mariló Vicent.

• 1994, una sorprenent idea original de Pascual Badia.

• 2004, un treball de Studio 3 Comunicació sobre La Panderola.

• 2013, un inconfusible treball del, sempre recordat artista, Lorenzo Ramírez (Sequioler de l’Any 2014) sobre la idea de la Gaiata.

• 2016, de nou un espectacular treball de Lorenzo Ramírez.

• 2024, una efectista composició de La Panderola, amb la utilització de la intel·ligència artificial, obra del Sequiolo Roberto Rodilla

Però no solament els guardonats. Molts més artistes ha aportat la seua sapiència a les portades del Sequiol: obres de Carlos Lleó (1988), Fran-

cisco Membrado (1989), Santi Usó (1991/92), Wenceslao Rambla (1996), Juan Carlos López (1997), Concepción Figuerola i María Pilar Cirera (1998), María José Aparici (19992000-2001-2002, en 2018 com María Griñó), José Vicente Monroig (2007), Juan Carlos Francisco (2010), Tica Godoy (2011), Juan Vicente Fabregat i Marisol Barceló (2019), Javier Rodríguez (2020/1) o Luis Bolumar (2023) són algunes de les col·laboracions amb les quals s’ha comptat per a la portada del llibret

Com a anècdota, cal indicar que en el llibret de 1983, quan aquest ja estava en les rotatives, la Junta Central de Festejos de la Magdalena, va censurar la portada que es tenia prevista, per ser un muntatge del cartell de la Magdalena. Encara que no va veure la llum com a portada del llibret, si es va fer un programa de mà amb ella que la comissió va repartir durant el Pregó i la Desfilada de Gaiates.

La Promoció del Valencià

Que el valencià és la llengua de la festa és una cosa que, hui dia, està totalment assimilada, però en els primers anys d’existència del Sequiol, això no estava tan definit. Així i tot, en el lli-

bret de 1983 apareix el primer article escrit en valencià, dins d’una de les nostres publicacions.

Però no serà fins a l’aparició del concurs convocat per la Conselleria de Cultura per a activitats que promocionen l’ús del valencià, quan la nostra llengua vernacla aparega majoritàriament en aquestes publicacions. Sequiol va presentar el seu primer llibret a aquest concurs en 1998. Amb ajuda del programa SALT, traductor i corrector de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, l’equip de traducció responsable del llibret del Sequiol, va aconseguint major percentatge en valencià sent, en l’edició 2000, totalment en valencià.

De les vint-i-set vegades que el llibret del Sequiol s’ha presentat a concurs, dèsset ha estat entre els tres millors i, les edicions 2003, 2004, 2007, 2010, 2011 i 2014, s’ha considerat el millor. Queda clar que el llibret del Sequiol és el referent de l’ús del valencià en el segle XXI, dins de les festes de la Magdalena.

Disseny i Maquetació

Potser és aquest l’apartat on més obstinació dedica l’equip editor del llibret. Moltes, moltíssimes idees innovadores aplicades en les nostres publicacions han sigut referents per a unes altres, com ja hem indicat anteriorment.

De la impressió a una sola tinta fins a les primeres edicions a tot color, en 2007, molts han sigut els treballs combinant el color del paper o a dues tintes, buscant sorprendre, fins i tot amb tonalitats de tinta fosforescents. Quant a l’estructura interior del llibret, moltes han sigut les aportacions. Des de la primera edició, en 1982, s’inclou un apartat on els socis aporten les seues opinions sobre diverses preguntes que planteja la comissió. En 1983 s’inclou, per primera vegada, el

saluda de les Reines al sector, escrit de pròpia mà. En 1985, es reprodueixen els articles dels periòdics locals referits a l’acte de presentació. En 1986, per primera vegada s’inclouen entrevistes amb totes dues Madrines i el President Infantil. En 1989, apareix un apartat on es tracten totes les activitats que desenvolupa la comissió. En 1994, a més dels esbossos de les Gaiates, s’inclouen sengles descripcions tècniques sobre la construcció dels monuments. En 1999, per primera vegada el llibret queda estructurat en diferents apartats: Salutacions, El racó de l’artista, la comissió, activitats, articles. Aquest últim apartat arr eplega tots els articles temàtics, formant un quadernet que té una tonalitat de paper diferenciada i, fins i tot, un disseny diferent. Cadascuna d’aquests apartats està encapçalat per una separata amb un disseny molt específic.

Tota aquesta evolució interna ha provocat que de les setanta pàgines que tenia el primer llibret del Sequiol, en 1982, es passe a les dues-centes cinquanta-huit que tenia l’edició de 2024 (el rècord l’ostenta el llibret de l’edició de 2020, amb tres-centes catorze fulles).

Dins d’aquest apartat, també, hem de fer una menció especial al tema de les fotografies de la comissió. Sent un dels objectius del llibret,

Portada 2016, Lorenzo Ramírez

Portada 2013, Lorenzo Ramírez

coms’indicava en l’inici d’aquest article, s’ha buscat aportar un valor afegit a aquestes. Un salt qualitatiu, en aquest apartat, suposa la publicació de 1995 on se substitueixen totes les fotografies de la comissió per dibuixos al carbonet. Un laboriós treball fet per Cristina Turpin. A partir d’ací, en successives edicions, es realitzen els reportatges fotogràfics en el Museu Etnològic de Castelló simulant estampes tradicionals; reconstruint la Romeria i la Tornà; en diferents llocs emblemàtics de la ciutat; en el Museu de Fadrell; representant els jocs tradicionals; en el Saló de plens de l’Ajuntament; al costat de La Panderola; al costat de les diferents escultures disseminades per la ciutat, amb cotxes antics, a la platja del Gururgú o en llocs molt especials com la masia Les Casotes, a Fuente la Reina, en el Mas del Pi o en el Casalot de la Pols a Borriana. També els fotomuntatges han sigut protagonistes, amb imatges de Castelló antic, jugant amb fotos en trama o combinant fotos i dibuixos. En tots ells s’ha buscat complementar les “obligatòries” fotografies de la comissió amb elements envolupants que confereixen un encant afegit al propi del reportatge fotogràfic aportant major valor.

Un detall de qualitat i distinció, prova de la cura que es posa en aquestes publicacions: des de l’edició de 1998, els llibrets del Sequiol venen serigrafiats, en el seu llom, amb la insígnia de la Gaiata i l’any d’edició i, en la seua última fulla s’indica la data de final d’impressió amb la seua onomàstica corresponent.

I part de la culpa d’aquests treballs ben fets és dels professionals impressors amb els quals hem comptat des del mateix inici de la nostra marxa: Gràfiques de Castelló, Impremta Nicolau, Logui, Castelló d’Impressió, Gràfiques Color Impres i, des de l’edició de 2018, Marcaprint.

Amb tot aquest esforç el palmarés obtingut en els diferents concursos en els quals s’ha presentat la nostra publicació és molt dilatat: Com a mostra cal indicar que ha sigut triat com millor llibret en deu ocasions -1993, 1999, 2000, 2003, 2004, 2008, 2009, 2011, 2012 i 2013- o la menció especial obtinguda, en 2022, per la utilització de llenguatge inclusiu.

Articles

En tots i cadascun dels llibrets del Sequiol, podem trobar un apartat d’opinió i investigació compost per una sèrie d’articles d’excel·lents col·laboradors que confereixen un importantíssim valor afegit a les nostres publicacions.

En aquelles primeres edicions, fins i tot sense conformar un apartat específic, podem trobar interessantíssims articles signats per Elena Sánchez Almela, Antonio José Gascó Sidro, Antoni Albalat, Josep Miquel Frances, José Sánchez Adell, Marisa Zaera, Amparo Panadero, Vicent Pau Serra i Fortuño, Vicente Folch “Escape”, Vicente Bernad… o d’autors incipients, en aquella època, com Juan José Pérez Macián en 1989, Suso Postigo en 1990 o la poesia de Daniel Sánchez en 1994 o d’Aristides Martín Seco, veí del sector, en 1987.

Un apartat important també el componen els treballs d’entrevistes o sobre les activitats de la comissió -en el qual trobem signatures de periodistes reconeguts, com Arantxa Valles, Vicente Cornelles, Chelo Pastor, Cristina García, Patricia Mir o Paloma Aguilar- que han complit amb la labor d’informar dels esdeveniments, aportar detalls i curiositats o, simplement, reflectir l’opinió de la comissió.

Però, com ja hem citat, podem parlar d’un salt qualitatiu a partir del llibret de 1999 on, per primera vegada, tot

el bloc d’articles estan referenciats a un tema conductor. En aquesta edició i amb motiu del 75é aniversari de la Coronació de la Verge de Lledó, dèsset articles van anar esmicolant diferents aspectes relacionats amb la Lledonera: el periodista Paco Pascual; el clavari de 1998, Elias Villarroig Llago; l’historiador Àlvar Monferrer i Monfort; el prior Miguel Aznar Rabaza; el vicepresident de la Junta de Festes 97-98 i coordinador de l’Ofrena, Enrique Carceller; el Capellà de la Basílica de Lledó, Josep Miquel Frances; el Perot 1999, José Pascual Gil; el Regidor Procurador de la Basílica, José Alberto Fabra; el periodista Vicente Cornelles; de la Coral Vicent Ripolles, Paco Vicent “Quiquet”; la presidenta de les Cambreres, Marisa Breva; de la Coral Mare de Déu de Lledó, Conchita Mateu i Luis Villanueva; l’historiador Joaquín Campos; el President de la Confraria, José Vicente Ortiz…

Aquesta va ser una iniciativa que s’ha anat repetint en totes i cadascuna de les següents edicions. A continuació, es detallen els fils conductors de cada edició publicada:

• 2000.- Un succint repàs per actes totalment consolidats dintre de la programació de Magdalena, comptats en primera persona, per aquells que van intervindre en els seus inicis.

• 2001.- Anàlisi de l’evolució de la nostra ciutat des de diferents aspectes.

• 2002.- L’any de la celebració del 750 aniversari de la fundació de la ciutat, busquem conéixer la influència de les diferents cultures.

• 2003.- Succint repàs a les diferents celebracions que es realitzen a la nostra ciutat.

• 2004.- Homenatge a la figura de l’Artista Gaiater.

• 2005.- Fills adoptius i predilectes de Castelló.

• 2006.- Anàlisi d’alguns dels actes més emblemàtics de les nostres festes de la Magdalena.

• 2007.- Personatges que han deixat la seua empremta en la idiosincràsia de les nostres festes fundacionals.

• 2008.- Diferents entorns històrics del barri del Sequiol

• 2009.- Anàlisi de l’evolució dels diferents mitjans de comunicació de la ciutat, en aquest últim segle.

• 2010.- Repàs a les diferents publicacions festives de la ciutat. Actuals i ja desaparegudes.

• 2011.- Artistes il·lustres de la ciutat de Castelló.

Portada 2024, Roberto Rodilla

• 2012.- 30 anys de Sequiol. Evolució.

• 2013.- Indumentària de la festa.

• 2014.- Històries i personatges del Club Esportiu Castelló

• 2015.- La gastronomia típica de Castelló.

• 2016.- Repàs a algunes de les Festes de Carrer de la Ciutat.

• 2017.- Conéixer un poc més, alguns dels edificis emblemàtics de Castelló.

• 2018.- Exhaustiva anàlisi de l’acte del Pregó. La seua evolució i els seus protagonistes.

• 2019.- Recorregut pel cicle festiu castelloner, comptat pels seus protagonistes.

• 2020.- Homenatge als esportistes que exporten el nom “Castelló”

• 2021.- Monogràfic 40 anys d’història del Sequiol

• 2022.- Artistes contemporanis castellonencs.

• 2023.- Béns d’interés cultural, a la ciutat de Castelló.

• 2024.- Centenari de la Coronació de la Verge del Lledó.

I, com podran imaginar, en tot aquest temps han sigut centenars de prestigiosos col·laboradors els qui han aportat els seus coneixements, experiències i saviesa per a il·lustrar-nos sobre aquesta interessantíssima varietat de temes. Estela Bernad, Salvador Belles, José Prades, José María Arquimbau, Eduardo Más, Montse Arribas, Vicente Farnos, Manolo Carceller, Esperanza Molina, José Luis Serrano, Daniel Gozalbo, Raul Pascual, Paco Merchán, Vicent Jaume Almela, Aina García-Carbó, José Alberto Fabra, Juanma Asensi, Miguel Pastor, Sixto Barberá Quique Masó, Rafa Lloret… És impossible poder nomenar-los a tots i cadascun d’ells, però servisquen aquestes línies com sentit homenatge cap a tots quants han aportat el seu coneixement a Sequiol

Dins d’aquest apartat trobem, també, l’article inèdit que, en cada edició, es presenta al concurs; sempre sota un lema proposat per qui convoca el concurs. En això, Sequiol, també ha deixat una empremta molt característica perquè s’ha alçat amb el millor article, en sis ocasions:

• 1996.- “Magdalena i Literatura” escrit per Francisco Pascual i Mas

• 1999.- “La luz de Lledó en las fiestas fundacionales” escrit per Francisco Pascual i Mas

• 2000.- “La Banda Municipal de mú-

sica dins de les festes de la Magdalena” escrit per Agustín Mon Carro

• 2005.- “El cartell de la Magdalena” escrit per José María Sanahuja Bernat

• 2008.- “Partitures sentimentals de la festa. Música i músics de les nostres festes” escrit per Ximo Górriz Plumed

• 2020.- “75 anys en l’evolució de les festes de la Magdalena. Canvis i transformacions culturals” escrit per Fernando Vilar Moreno

Infosequiol

La nostra associació, des de la seua mateixa fundació, juntament amb la publicació anual del llibret, ha editat, també, un butlletí informatiu en el qual s’intentava cobrir la informació entre llibrets; que, inicialment, va ser batejada com SEQUIOL

El seu primer número va aparéixer l’abril de 1982. Imprés a una tinta i en format quartilla, presentava el balanç després de la primera edició magdalenera. Juntament amb l’estat de comptes resultant, es feia un succint resum de tots els èxits collits en la Magdalena del 82. La seua distribució era senzilla: una bustiada pel sector. En aquesta primera època solien aparéixer dos números per anualitat festiva, normalment sobre els mesos de setembre – octubre, en el qual s’informava sobre l’acte de la presentació; i un altre sobre els mesos d’abril – maig, en el qual es feia balanç de les últimes festes. La seua existència no ha sigut constant en el temps. Podem definir una primera època, entre 1982 i 1987. Després d’un període sense acudir a la seua cita, es reprenia la iniciativa, en una segona època, a mitjans dels noranta del segle passat.

En 2005, es reprén una tercera època. Mantenint el seu format original però ja imprés a tot color, ampliant-se la seua periodicitat a tres a l’any: setembre – octubre – novembre, per a tot l’esdevingut abans de Nadal inclòs la presentació oficial; desembre – gener – febrer, per als actes de Nadal i la programació prevista per a Magdalena; i març – abril – maig, per al balanç post magdalener. Per a la distribució, a més de la bustiada, es compta amb la col·laboració dels comerços del sector.

La Magdalena de 2007 va suposar un salt qualitatiu en aquesta publicació. El seu primer canvi va ser la seua denominació, passant a ser INFOSEQUIOL La seua periodicitat passa a ser mensual, sent l’altaveu de totes les activitats que va desenvolupant Sequiol, al llarg del mes. Encara que el número de juliol si que s’imprimeix en format paper, a partir d’aquest es digitalitza i passa a distribuir-se a través de la xarxa de xarxes i, més endavant, de les xarxes socials.

En la finestra Sequiol@ a internet: www. sequiol.es, es poden consultar tots els números que, des de llavors, han anat eixint a la llum, sent una plataforma, fidel i constant, de tot allò que esdevé i ha esdevingut en el món Sequiol@.

Com ha quedat palés en aquest escrit, l’interés d’aquesta associació en la contribució a la difusió de nostres més arrelades tradicions és total i manifesta, aportant un contingut de qualitat que ofereix un valor afegit per la profunditat i varietat dels seus articles, component, tots ells, una perfecta biblioteca cultural del saber festiu de la nostra ciutat.

Com a punt final, fer menció de la publicació especial realitzada amb motiu del vint-i-cinqué aniversari de la nostra associació. Una edició limitada, amb una cuidada maquetació i en una magnífica presentació amb tapes de cuir verd, gravades al foc en daurat, en el qual es feia una completa recopilació de tot el que ha esdevingut a Sequiol en els seus primers vint-i-cinc anys d’història. La pròxima serà, esperem, als cinquanta. I per a això ja en queda poc.

InfoSequiol 2020

La dona que va trencar el sostre de vidre a l’estructura de gestió de les Festes de la Magdalena.

Prof. Dra. Estela Bernad Monferrer

Si hi ha un nom dins el “món de la festa de Castelló” que infonga admiració i respecte és el d’Elisabeth Breva Almerich. Pionera en l’aperturisme i desenvolupament de les nostres festes, Elisabeth quedarà a la memòria dels i les castellonenques que estimem la nostra terra, per haver estat propulsora d’importants fites, ja que ella ha estat la primera dona presidenta d’una comissió de Gaiata, la primera dona presidenta de la gestora de Gaiates i la primera dona presidenta i líder en la creació i consolidació d’un nou sector Gaiater, Sequiol i, per tant, primera dona presidenta perpètua de la Comissió.

Dona amb un ampli curriculum vitae fester, va accedir a la presidència de la Gaiata 15, Sequiol, convençuda que malgrat la seUa joventut, podria

complir aquest repte, sense parar-se a pensar en la seua condició de fèmina. Com ella deia en una entrevista realitzada el 25 de novembre de 1981, al periodista Eduardo Más per al diari Mediterraneo, “el fet que ocupés un càrrec que fins aleshores sempre havien protagonitzat homes no tenia més explicació que perquè li agradava i creia que ho podia fer”. Demostrant la seua gran personalitat i confiança, malgrat la poca edat.

Sembla mentida que ja hagen passat quaranta-tres anys, i és clar, les persones coetànies a ella, valorem aquests fets, com el que realment van ser, fites importantíssimes i fonamentals, perquè avui dia (43 anys després, és clar!) s’haja produït la normalització conseqüent, amb la incorporació de la dona a l’espai públic i en la gestió també de les festes.

Abans de la Constitució espanyola de 6 de desembre de 1978, Espanya era una societat patriarcal on el paper de la dona quedava reduït fonamentalment a l’àmbit privat i pel que fa a l’esdeveniment tradicional, el seu rol se circumscrivia a la representació de les festes, la imatge bonica d’aquestes, però la batuta la

portaven els homes, en una societat cent per cent patriarcal, en què era impossible desprendre’s de sòls enganxosos, llaços de vellut o trencar els múltiples sostres de vidre.

La participació de la dona a les festes era importantíssima, per no dir fonamental. Elles, les mares, les àvies… transmetien (i transmeten) l’amor per les tradicions, recolzaven i recolzen, amb desvetllaments i cures el paper dels seus fills i filles, acompanyant, cosint, cuinant… però en aquella època l’àmbit privat, el domèstic era el seu món i l’espai públic, era l’espai propi dels homes.

Abans de la C. E. del 1978, la dona apareixia lligada a les tasques domèstiques, a la cura de la seua prole i dependent econòmicament del seu marit, qui era el centre de la llar. La legislació i la societat semblaven protegir la dona, fent-la dependent de l’home, però encobrint situacions de desigualtat (com els acomiadaments per embaràs que es disfressaven amb una indemnització i que avui serien considerats improcedents entre altres exemples). I pel que fa als treballs a l’espai públic, la dona estava circumscrita a tres professions: educació, infermeria i secretariat.

Els seus Inicis en la Festa, en Brancal de la Ciutat

En aquest context de principis dels anys setanta, la xicoteta Elisabeth, amb 10 anys, ja demostrava el seu caràcter organitzador a la Gaiata 1, “Brancal de la Ciutat” on va ser dama infantil i on treballava com si fos una persona gran, segons explica el periodista Eduardo Más, en una entrevista posterior. Elisabeth creixia al si d’una gaiata, coneixent els seus secrets i somiant amb unes festes participatives i exitoses.

Elisabeth va construir un grup

d’amistats a la Gaiata 1, de la qual va ser dama i el 1979 madrina d’aquest sector i veient les entrevistes que li van fer en aquell moment, ja destacava la dedicació per les festes i el compromís amb la seua gaiata. En aquest sentit, va comentar per al diari Mediterranio, en una entrevista realitzada el 18 de març de 1979, que: “Durant més de 9 anys he viscut amb força intensitat tot el concernent a les nostres festes. És per això que sempre les he jutjat “des de dins”; no obstant això, aquest any abaste més, ja que represente el meu sector i faig tot el que puc perquè la meua dedicació siga gairebé absoluta.” Amor i entrega per les festes, cosa que ha demostrat des del principi i que avui dia continua sent característic en ella.

L’any següent, l’edició Magdalenera de 1980, Elisabeth va ser triada dama de la ciutat de la cort de la Reina Maria José Peña Martí, moment que va gaudir molt i en què va visitar moltíssims llocs representant la seua ciutat. Un altra etapa molt intensa que va viure al màxim aprenent una miqueta més sobre les festes castellonenques.

El 1981, la Junta Central de Festejos de la Magdalena, donat el creixement de la ciutat, va decidir reestructurar les gaiates, ampliant a tres nous sectors gaiaters pel que Elisabeth i un grup de joves, molts d’ells integrants

de la Gaiata 1, Brancal de la Ciutat, decideixen promoure la iniciativa de crear una nova gaiata, un nou sector gaiater, en una zona adjacent al Brancal de la Ciutat, l’avinguda València i rodalies que estava en expansió. Van començar recollint firmes entre els veïns d’aquesta zona i un cop aconseguit primer el suport veïnal, després el 7 de setembre del 1978 l’institucional, amb la signatura del decret del naixement del nou sector, el vuit de setembre del 1981, es constituïa la nova comissió de la Gaiata número 15, Sequiol, presidint-la per primera vegada una dona (I jove!!).

Certament, ara veiem aquesta iniciativa com una cosa lògica i normal, però com he indicat anteriorment, des de l’òptica d’aquells anys, en plena transició i acabada d’estrenar la Constitució espanyola, aquesta elecció va ser pionera a establir les polítiques igualitàries que propugna la nostra Carta Magna i, per tant Elisabeth Breva, es va convertir (i potser, sense voler), en una precursora en la implementació dels mandats de la pròpia Constitució, que predicava que no hi pot haver discriminació per sexe i, per tant, cap tradició, incloses les festes dels pobles, no pot estar per sobre d’aquesta norma. Això significava que el fet que un costum fes molt de temps que es realitzava (com el fet que els presidents de gaiata fossen homes) no significava que mantenir-lo fos correcte”.

Així, les festes de la Magdalena de Castelló i la Gaiata 15, Sequiol, en concret, van demostrar estar a l’alçada de l’arribada de la democràcia, i malgrat que els anys setanta, van ser els anys de reivindicacions feministes, tal com reconeixia la mateixa Elisabeth, ella estava a la presidència de la gaiata no per demostrar res, sinó per treballar per les festes, que és el que a ella l’apassionava. Per tant, no trobem a la seua presidència demostracions d’imitació de comportaments masculins, sinó que ens trobem amb un plantejament en què la corresponsabilitat de rols entre homes i dones és comuna.

Elisabeth explica que a més de dirigir la gaiata i preocupar-se per la gestió econòmica i organitzativa, anava a

l’escorxador a ajudar a construir el monument, compaginant la seua afició/devoció amb la seua vida laboral. A més, aquesta visió l’aplica al seu equip, on dones i homes comparteixen per igual les diferents tasques organitzatives, de gestió i manuals. Un projecte que des del començament aplica l’equitat entre dones i homes, a favor de la transformació de la societat i el canvi de les mentalitats.

Castelló va demostrar estar a l’altura (cosa que a ciutats germanes va costar força més temps implementar aquestes polítiques igualitàries en la gestió de les festes que continuava en mans dels homes) i la presidència d’Elisabeth va ser plenament acceptada obrint la porta a altres dones presidentes que van seguir el seu exemple. La mateixa Elisabeth indica que els veïns del sector, van acollir la seua presidència molt bé i fins i tot els ajudaven més.

Del Sequiol a la Gestora de Gaiates, Passant per la Junta de

Festes

En aquesta etapa inicial de la Gaiata 15, Elisabeth va ser la seua presidenta els primers quatre anys fins que, el 1.986, va deixar el càrrec sent nomenada per unanimitat de la comissió, Presidenta Perpètua del

Sequiol. Des de llavors fins als nostres dies la relació d’Elisabeth amb el Sequiol ha estat permanent. Tot seguit, va ser membre de la primera Junta de Festes, presidida per Tian Plá, els anys 1989 – 90 i de la següent, presidida per Luis Doménech, els anys 91 i 92.

Posteriorment, a la Magdalena 2006, la comissió de Sequiol, en el seu vint-i-cinqué aniversari, li va oferir assumir la presidència, per poder regir la Gaiata 15 en aquest important aniversari i des de llavors la presideix imprimint el seu caràcter i la seua gran personalitat, que ha aconseguit emplenar a Sequiol de serietat i de respecte pel seu excel·lent treball amb el monument i amb la mateixa comissió, molt dinàmica i generadora de moltes activitats.

El 2010, va accedir a la presidència de la Gestora de Gaiates amb un projecte il·lusionant, en què proposava la unió de les gaiates per aconseguir millors resultats en la part econòmica, quant a les compres i en la part de projecció, per millorar la imatge de les gaiates.

Tot aquest amor per les festes de Castelló i les seues tradicions, ho ha compaginat amb la seua vida laboral i familiar, que en aquest darrer supòsit li ha donat també grans satisfaccions, ja que el seu marit Agustín Mon, conegut fester i sequioler, a més de l’orgull d’haver-hi estat pregoner el 2002 i galantejador 2006, quedarà als annals de les nostres festes tradicionals, com la persona que va iniciar els tràmits per aconseguir

que la desfilada de gaiates siga considerada BIC i per haver estat reconegut per la Federació Gestora de Gaiates com a Gaiater de l’Any 2018.

També el seu fill Carlos, va ser pregoner infantil el 2002, galantejador infantil el 2001 i president infantil de la Gaiata Sequiol l’any 2000 i,,, no cal dir-ho!, està molt implicat en la Gaiata 15, Sequiol.

Per tota aquesta implicació, l’any 2018 la colla del Rei Barbut li va concedir, a Elisabeth, el seu reconeixement i entrega per les festes concedint-li el Voladoret d’Or. Un reconeixement que premiava la seua trajectòria constant al món de l’esdeveniment tradicional de Castelló i premiava la seua valentia per haver estat pionera a trencar barreres de gènere a les festes tradicionals de la nostra ciutat i normalitzar una realitat que aquell mateix any 2018, en la imposició de bandes, al setembre, es va plasmar en una fotografia, que emmarcaria el món de la festa castellonenca.

La primera fila de la fotografia oficial estava pràcticament copada pel sexe femení, els vestits blaus i grisos

masculins anaven a donar pas al colorit i la diversitat amb relació a les dones, ja que: “El paper de la dona ha de ser actiu no només representatiu”, unint, una mica més, la bretxa entre “la tradició i el concepte de comunitat més tancada i la democràcia i els drets de la ciutadania units a la modernitat”.

En aquesta fotografia presidia una alcaldessa de la Ciutat, Amparo Marco, presidenta del Patronat, màxim òrgan de les festes. La presidència de la nova Junta de Festes, també l’ocupava una dona, Noelia Selma que havia segut triada per l’assemblea de Festes, el 28 de juliol del mateix any.

Però a més a més, a aquest fet, s’hi unia, que la Universitat Jaume I va triar, per primera vegada, per dirigirla, a una rectora, Eva Alcón i fins i tot la institució representativa de l’Estat, més important de la província, incorporava a la seua direcció, una activa funcionària, Soledad Ten, com subdelegada del Govern a Castelló. Així, podem observar com aquell camí iniciat per la jove Elisabeth, el 1981, i reforçat al IV Congrés Magdalener,

en què la mateixa Elisabeth Breva va participar, en el comité científic, i en què s’indicava que s’havia d’actualitzar els processos i activitats festeres tradicions, simbologia, per harmonitzar les festes de la Magdalena amb els principis, valors, normes, sentiments i expectatives que conformen la cultura cívica de la societat castellonenca actual als òrgans representatius de la festa, es percep la participació femenina de manera activa, liderant i governant en paritat.

Per finalitzar aquest breu recorregut per la biografia festera d’Elisabeth Breva Almerich, redundarem en el seu paper important com a precursora de la participació femenina activa, en el govern i gestió de les festes que ha permés obrir la porta perqué altres dones participen, també activament, propiciant que penetre i es desplegue el principi d’igualtat, servint d’exemple perquè la ciutadania perceba la manera real dels rols que els homes i les dones complim a la societat.

Estela Bernad

UNIVERS SEQUIOL

El llibret de Festes del Sequiol 2024

Presentació

14 de febrer, dia de Sant Valentí, va ser el elegit per a donar a conéixer el llibret de festes que Sequiol havia preparat per a la Magdalena de 2024.

I si significativa va ser la data, no menys va ser l’emplaçament triat. El Saló de Recepcions de la Diputació de Castelló va acollir, no sols a la família Sequiol@, sinó que ens van acompanyar representants de les diferents comissions de sector de la ciutat, així com el més granat del panorama fester i cultural de la ciutat, encapçalat per la Reina Infantil de les Festes, Vega Torrejón -la Reina de les Festes, Lourdes Climent, Sequiola de pro, no va poder ser present a l’inici de l’acte, per coincidència amb altres actes, però sí que es va incorporar en el transcurs d’aquest-. Per part de l’Ajuntament, va assistir la Regidora de Turisme, Arantxa Miralles.

Un acte, conduït per Patricia Mir, en el qual, en primer lloc, la Presidenta de l’associació, Elisabeth Breva, va fer lliurament dels primers exemplars als màxims representants del Sequiol: les seues Madrines María Voltes i Leyre Salines, i al President Infantil, Víctor López.

Una Portada feta amb Intel·ligència

Artificial

El primer que va sorprendre va ser la seua espectacular portada. Un sensacional i efectista disseny del Sequiolo Roberto Rodilla, realitzat amb ajuda d’Intel·ligència Artificial. I després, el

seu contingut. A més del preceptiu espai per a la presentació de la comissió, la informació sobre l’activitat Sequiola de l’últim any, els esbossos de les Gaiates o el programa de festes preparat per al sector, trobem una separata amb articles dedicats, exclusivament, a la Verge de Lledó, l’any de la celebració de Centenari de la seua Coronació, el mes vinent de maig.

Lledó al Cors dels i de les Sequiol@s

Un llibre de festes que constituirà una font de documentació molt important entorn de la figura de la Lledonera de Castelló. Així, trobem articles de: La Verge de Lledó i el fervor del seu poble de Castello, per Esperanza Molina.

Barreros de la Mare de Déu de Lle dó, per Manolo Romero, secretari de la associació Barreros

Perot de Granyana: Llegenda, tradi ció popular o creença religiosa?, per Paloma Aguilar, periodista

Pal·liers de Lledó, per Santi López, pal·lier

La Confraria de Lledó, per Jesús Lumbreras, President de la Reial Confraria

Basílica del santuari del Lledó. Al tars perduts, per Patricia Mir, premi Ciutat de Castelló d’Humanitats

El manto de la coronació, per Emi lia Suay, conservadora del rober de la verge de Lledó.

La Mare de Déu del Lledó (Història i curiositats), per Miguel Angel Mulet. Símbols i fonts de vida: peiró, pou i font del Lledo, per Manuel Carceller. Les Cambreres de la Mare de Déu del Lledó, per Lledó Querol, Presi denta de les Cambreres de la Reial Confraria.

Amb el repartiment d’exemplars a tots els que han col·laborat en la seua confecció, així com quants van voler acompanyar a la família Sequiola, en aquest acte de presentació, es donava per conclòs i quedava tot preparat per a la Magdalena 2024, que ja apuntava per la cantonada.

III Torneig de Pàdel Solidari Sequiol a Benefici de Afanias Castelló

Per tercer any consecutiu, l'associació cultural Gaiata 15 Sequiol, s'embarcava a organitzar el III Torneig de Pàdel, aquest esdeveniment solidari-esportiu, per a col·laborar amb una de les entitats castelloneres amb més arrelament en la nostra societat, Afanias Castelló, que s'ocupa de promoure, atendre i millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i la de les seues famílies, des de la seua fundació, en 1965. Un esdeveniment que comptava amb el patrocini de FACSA, Fundació Caixa Castelló, Patronat d'Esports de Castelló, Cano Lopera, Maquiver, Vestuarios Rubio, Periòdic Mediterráneo, Aont i Mútua Levante; a més a més de la col·laboració de La Plana Sport Castelló, El Corte Ingles, Coca-Cola, Surfers Castelló, Lexus, Pádel Nuestro Castelló, CPS Academy, Láser Combat, SOM Festival, María Griñó, La Peonza, Manuel Cuellar Joyeria, C. E. Castelló, TAU Castelló – Amics del Básquet, Verdeflor, Carnisseria Prades, Lino Restaurante, Gremi de Forners de Castelló, Marca Print, Trofeus Molina, Cítrics Pellicer, Bolumar, Espectáculos Levante, Todojuguete, Centre de Fisioteràpia FISIO SALUT, Rodhel, Javier Gimeno, Escriche Cultura del Sabor, Disbesa i Farmàcia Segarra.

La data elegida per al torneig: dissabte 19 d'abril. Va començar el dia amb un sol radiant, espectacular per al desenvolupament de l'activitat física a l'aire lliure i per a gaudir d'una immillorable jornada solidària en companyia d'amics.

A les nou del matí, en les instal·lacions de La Plana Sport, s'obria la recollida d'acreditacions i del pack de regal (samarreta, sac i clauer commemoratiu de la tercera edició) per als i les components de les quaranta parelles inscrites per a disputar el torneig; així com la retirada dels tiquets de reserva per a quants van voler acompanyar-nos en aquesta jorna-

da, degustant les paelles solidàries, patrocinades per la Fundació Caixa Castelló, i magníficament cuinades per l'equip d'esdeveniments Sequiol

La solidaritat del món de la festa

Un èxit de convocatòria que va reunir moltíssima gent del món cultural, festiu i social de la ciutat que va voler col·laborar amb aquesta iniciativa del Sequiol. Així, entre les parelles participants es va comptar amb la presència de representants de les Gaiates 2 Fadrell, 6 Farola-Ravalet, 8 Portal de

l’Om, 10 El Toll, 14 Castalia i 18 Cremor -lògicament també de la Gaiata 15 Sequiol, nombrosíssima, amb la seua Presidenta, fins i tot, com a jugadora- a més d'altres ens festius. També es van animar amb la pala, representants de la política municipal com la regidora de Festes, Noelia Selma; i del “mon de la festa” amb la nostra Reina de les festes, Lourdes Climent, la Dama de la Ciutat, Marta Gual o el coordinador de la Junta de Festes, Rafa Alabau.

Entre el nombrós públic que va abarrotar les instal·lacions, destacar les visites de les regidores de l'Ajuntament de Castelló, Arantxa Miralles, de Turisme, -qui anava molt ben acompanyada pel seu fill Iker- i Maica Hurtado, de Benestar Social; o els repre-

vicepresident i Susana Pérez secretària; així com la nodrida representació de Afanias Castelló amb el seu President, Héctor Redó i el seu Gerent, Francisco Gil. També els amics de la Vall d'Uixó, de la Falla La que Faltava, amb la seua Fallera Major 2024, Arantxa Tizón i el seu president Herminio Segòvia, no van voler perdre's aquest esdeveniment tan especial.

D'igual manera, van ser presents representants de les empreses patrocinadores. Per part de Facsa, Elena Llopis -qui, a més, també es va animar amb la pala, formant parella amb Estefanía Climent. Per una certa una reial parella perquè ambdues han tingut l'honor d'ostentar el rang de Reina de les Festes, Elena en 2005 i Estefanía, en 2017-; de Maquiver, amb Benamb

Amb puntualitat anglesa, es va donar inici pròpiament a la competició, a les deu del matí. Els deu grups de quatre equips, van començar a disputar les seues partides en format torneig americà -això és, en cada grup juguen tots contra tots, tres partides- classificant-se la parella amb major nombre de victòries a disputar el quadre final, que es desenvoluparia en jornada vespertina.

Aquesta primera fase, va donar pas al dinar solidari. Més de 200 comensals van gaudir de la paella solidària. Concretament tres, que van confeccionar el magnífic equip de Sequiol@s Events

I després del recés gastronòmic, es va reprendre la competició amb el sorteig del quadre final. Disputats els quarts i semifinals van quedar classificats per a la final del quadre d'Or: la parella formada per Álvaro Voltes - Manu Sos i la parella formada per Adrián Robles - Rubén Simón. En el quadre d’Argent, es van classificar per a la final, les parelles formades per Borja Rodríguez - Mariano Marcos i Ignacio Sánchez - Marc Chaparra.

Abans de disputar-se les finals, esria amb tots els regals donats per les empreses i entitats col·laboradores.ació, Elisabeth Breva, al costat de la Madrina María Voltes i el President Infantil, Víctor López, van anar extraient les paperetes premiades i entregant els regals.

La gran final. A la recerca dels campions!!!

I, sobre les set de la vesprada, es va donar inici, primer, a la final Argent -resultant guanyadors Borja Rodríguez i Mariano Marcos- i posteriorment la final Or. Un disputadíssim partit que es van emportar la parella formada per Álvaro Voltes i Manu Sos, proclamant-se campions absoluts del III Torneig solidari de pàdel Sequiol.

Amb el torneig ja decidit, va arribar l'hora de fer lliurament de les distincions als guanyadors. Per a aquests menesters també es comptava, un any més, amb el fabulós showman Pere Pau Montañes, qui va anar sollicitant la presència de les parelles guanyadores, així com dels representants de les empreses patrocinadores, per a fer lliurament de les copes.

Noelia Selma, Regidora de Festes i presidenta del Patronat de Festes; Lourdes Climent, Reina de les Festes 2024; Elena Llopis, en representació

de Facsa, Benjamín Garcés, en representació de Maquiver; juntament amb els màxims representants de la Gaiata 15 Sequiol, la seua Madrina María Voltes, el seu President Infantil, Víctor López i la Presidenta, Elisabeth Breva, van entregar les distincions als flamants guanyadors així com a tots els finalistes del torneig.

I va arribar el moment solidari de la jornada. La fi de l'esdeveniment era recaptar el màxim possible per a

fer entrega a Afanias -recordar que aquesta quantitat era la suma de l'import de les inscripcions, dels tiquets de la paella solidària, de la rifa, de les aportacions realitzades en metàl·lic per empreses col·laboradores i pels ingressos efectuats en la fila zero pels qui, no podent assistir a l'esdeveniment, van voler col·laborar amb la causa solidària-. Així, es va demanar la presència d'Héctor Redó, President de Afanias Castelló a qui la President de la Gaiata 15 Sequiol, Eli-

sabeth Breva, va fer lliurament del xec amb 4.700 euros, superant en 1.600 euros el recaptat en la II edició.

El President d’Afanias Castelló, Héctor Redó, va prendre la paraula per a agrair a l'associació la seua bona organització en l'esdeveniment, així com a quants han fet possible recaptar aquesta important quantitat que ajudarà a aquesta associació en temps un poc delicats.

Va tancar l'acte la Presidenta de la Gaiata 15 Sequiol, Elisabeth Breva agraint a tots quants han fet possible aquest esdeveniment (participants, col·laboradors, empreses, institucions...) i molt especialment a tota la gent de la comissió, els i les Sequiol@s, que s'ha involucrat directament en què aquesta tercera edició fora tot un èxit; emplaçant a tots per a la IV edició.

XXI Edició del Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló”

Premi Lorenzo Ramírez

“De la festa, la vespra”, frase molt gastada que atorga continuïtat festiva als dies previs al dia gran de les nostres festes fundacionals. I dins d’eixes setmanes prèvies hi ha esdeveniments que, any rere any, s’estan convertint en ja clàssics i ineludible. I, d’entre ells, Sequiol, té reservada una setmana per a la fase final del Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló”, per a alumnes de primària i secundària de tots els centres educatius de la nostra ciutat. I d’això van ja, ni més ni menys, que vint-i-una edicions, consolidantse, entre les activitats extraescolars, segurament, com la degana de totes.

Una iniciativa, aquesta, amb la qual Sequiol, vol reivindicar la Gaiata com a símbol per antonomàsia de la nostra ciutat, a imatge d’aquells gaiatos il·luminats que, segons resa la tradició, van utilitzar els nostres ancestres en el seu nocturn descens del turó a la Plana. I, com queda reconegut en la declaració de BIC per a la Gaiata -al març de 2024- una de les finalitats d’aquest concurs -i de totes i tots els Sequiol@s- és impulsar el coneixement, entre els i les escolars, dels requisits, el seu significat i les condicions que ha de reunir el símbol que representa a les festes fundacionals de Castelló.

Un jurat de Qualitat Màxima

Finalitzades totes les diferents fases locals dels centres participants en el concurs, les seleccionades en elles, passen a la fase final per a elegir la guanyadora absoluta del concurs. Per a això, totes aquestes obres són

recollides de cadascun dels centres escolars i reunides en les dependències del Museu Etnològic de Castelló del carrer Cavallers, de manera que el jurat convocat a aquest efecte, puga veureles i emetre el seu veredicte, triant les tres obres finalistes i, d’entre elles, la guanyadora absoluta.

Amb tal fi, el dijous 22 de febrer, es reunia el jurat qualificador conformat pels següents vocals: Noelia Selma, Regidora de Festes i Presidenta del Patronat de Festes; María España, Regidor d’Educació i Cultura; en

representació de la Federació Gestora de Gaiates el seu vicepresident, Arturo España; la Presidenta de l’associació d’Artistes Gaiaters, Vanesa Pérez; el Gerent de la Fundació Caixa Castelló, Leopoldo Monfort; en representació de Maquiver, Benjamín Garcés i Rosa Saura; el President d’Honor del Sequiol, Chimo Borrás; els artistes gaiaters, Raúl Collazos, José Luis Aragonés, José Vicente Monroig i Javier Rodríguez; les periodistes, Chelo Pastor (El Mundo), Paloma Aguilar (Mediterráneo) i Esperanza Molina (Castellón Información) i, per part del

JURAT

Sequiol, la seus presidenta, Elisabeth Breva i Agustín Mon. Assistint com a responsable-coordinador del concurs, el vicepresident Víctor Orozco.

Una vegada explicat el procediment de la votació i després de les oportunes votacions i recomptes de vots, va resultar guanyador absolut de la XXI edició, l’alumne del CEIP Fadrell, Sergio Tirado Roca, amb el seu treball que portava per lema “Fanalet de festa”. Com a curiositat indicar que aquest mateix alumne es va alçar, també, amb el premi absolut de la XIX edició, en 2022.

En segon lloc va quedar el treball d’un equip de set alumnes de l’IES Porcar, amb el seu treball que portava per lema “Junts per la Festa” i, en tercer lloc, el treball d’un equip de tres alumnes de l’IES Politècnic.

Res més conéixer al guanyador, la Presidenta de la Gaiata, Elisabeth Breva, va procedir a telefonar-li per a anunciar-li la bona nova i emplaçarho per a la jornada del dissabte en la qual es procediria a la inauguració de l’exposició.

EXPOSICIÓ

La Gran

Exposició de Maquetes de Gaiata

Al migdia del dissabte 24 de febrer, les Reines de les Festes, Lourdes Climent i Vega Torrejón, juntament amb els nostres màxims representants, María Voltes, Leyre Salinas i Víctor López, tallaven la cinta donant per inaugurada l’exposició de maquetes. Una exposició de totes les obres presentades a concurs: de la guanyadora absoluta, de les guanyadores de les fases final i local, així com un grandíssim nombre de la resta de treballs presentats al concurs que, en números, va implicar 300

alumnes amb prop de 125 treballs, de huit centres educatius de la ciutat. Al costat de totes elles, les reproduccions de les maquetes guanyadores de les vint edicions anteriors.

En aquesta jornada inaugural, el guanyador absolut del concurs, Sergio Tirado, va rebre de mans dels nostres màxims representants, la litografia del recordat pintor castellonenc Lorenzo Ramírez, que distingeix al guanyador absolut.

Nombrós públic va acompanyar a la família Sequiol@, en aquesta jornada inaugural. A més de les ja esmentades Reines de les Festes, amb les seues respectives Corts d’Honor, el representant de MAQUIVER, empresa patrocinadora del concurs, Benjamín

Garcés; així com nombrosos representants de la política municipal, encapçalats per Noelia Selma, Regidora de Festes i Presidenta del Patronat de Festes i María España, Regidor d’Educació i Cultura. Així com representants de les diferents Gaiates de la ciutat i ens festers.

Una exposició que es mantindria oberta fins al 9 de març sent, segons el parer dels encarregats del museu, una de les més visites i que major interés desperta entre el públic castellonenc.

Amb el tancament de la vint-iunena edició del concurs es donava per oberta la vint-i-dosena que es desenvoluparà durant el mes de març de 2025.

Nomenament dels Càrrecs del Sequiol per a la Magdalena 2025

El passat 20 de juliol, la Gaiata 15 Sequiol va portar a terme un dels actes més emblemàtics del seu calendari festiu: el nomenament de les seues noves màximes representants per a la Magdalena 2025.

En un ambient carregat d’emoció i orgull, Claudia Llopis Pascual, Madrina, i Natalia Espín Solano, Madrina Infantil, van ser presentades com les figures centrals que encapçalaran la comissió durant les pròximes festes.

María, Leyre i Víctor, ja sou història del Sequiol!

Este significatiu esdeveniment va marcar el tancament d’un capítol gloriós, el de la Magdalena 2024, que va contar en la destacada participació de María, Leyre i Víctor, els qui es van acomiadar en un acte ple d’agraïment i reconeixement per la seua llavor.

La Presidenta de la Gaiata, Elisabeth, va tindre l’honor d’imposar les insígnies representatives a Claudia i Natalia, en un gest simbòlic que marca l’inici d’una nova etapa. Durant el seu discurs, Elisabeth, va destacar el compromís, la il·lusió i l’esperit festiu que caracteritzen a la comissió Sequiolera, subratllant la importància de mantindre viva la tradició i la passió per les festes de la Magdalena.

La Magdalena Sequiola de Clau i Nat!

Després de l’emotiu acte de nomenament, tota la comissió Sequiolera es va reunir per a gaudir d’un sopar. La nit estiuenca va servir d’escenari perfecte per a celebrar el principi d’un nou cicle fester, el de la Magdalena 2025, que promet ser tan memorable i festiu com els anteriors.

Amb el nomenament de Claudia i Natalia, la Gaiata 15 Sequiol es prepara per a viure una nova edició de les festes en renovada energia i entusiasme.

Presentació Oficial Gaiata 15 Sequiol

Continuant amb la sèrie festera de les presentacions oficials de les comissions de sector, el passat 9 de novembre, tocava el torn a la Gaiata 15 Sequiol. I per a l’ocasió, els Sequiolos i Sequioles van preparar un sorprenent espectacle, sota el lema SequiolRock. Amb un guió de Rubén Peña, la direcció musical de Carlos Pascual i la coordinació de Nuria Águila, el Palau de la Festa, es va omplir de rock and roll, amb lletres de Queen, AC/DC, Iron Maiden, Survivor, Deep Purple, Loquillo, Nirvana, Rolling Stones, Chuck Berry, Guns N’Roses, Beatles..., interpretades, en directe, sobre l’escenari preparat per a l’ocasió. La vesprada va iniciar plujosa, però solament va ser un incís perquè, a l’hora de concentració enfront del Palau de la Festa, es va gaudir d’una magnífica nit. I els ritmes de la batukada Revatukem van anunciar, a quants es van congregar sobre el passeig de

les Reines, que la comissió del Sequiol, en ple, estava presta a iniciar la seua desfilada. Sota els espurnejants i eixordadors centellejos pirotècnics, els estendards de la comissió, obrien la comitiva Sequiol@, a la qual s’unien representants d’entitats amigues que volien acompanyar-nos en una nit tan especial. Com la representació de les festes del Grup San Agustín i San Marcos, l’Ajuntament de Viver, el Centre Aragonés o de les Falles La que Faltava de La Vall d’Uixó i Barri València de Borriana. Tancant la comitiva, les dues emocionadíssimes Madrines, Claudia Llopis Pascual i Natalia Espín Solano; escortades per la Presidenta de l’associació, Elisabeth Breva, acompanyada pel Sequioler de l’Any, En Benjamín Garcés Edo i del xiquet Sergio Tirado Roca, guanyador de la vint-i-unena edició del concurs escolar de maquetes de Gaiata Ciutat de Castelló – Premi Lorenzo Ramírez.

Abans de l’inici de l’acte de presentació, tota la comissió del Sequiol, en veu de la seua presidenta va voler rendir un sentit homenatge a tots els afectats per la DANA de la setmana anterior i, molt especialment, als pobles de la província de València que van patir els majors estralls.

I am Rock and Roll…

I començava l’espectacle. Una roquera versió del tradicional Magdalena Festa plena inundava la sala.

… Sequiolers i Sequioleres: prepareu-se per al rock! Que la música es la festa, i la festa es llum que impregna les millors festes del mon!… La càlida i melòdica veu del presentador, Rubén Gómez-Chamorro, convi-

dava als Sequiolos i Sequioles a avançar cap a l’escenari. En primer lloc, els estendards de la comissió, portats per Vicente Miralles Gual i Carlos Benedito Ordaz juntament amb les col·laboradores Lucía Ortiz de Zayas, Malena García Miravet, Lucía Benedito Ordaz i Anna Turch Benedito, precedint a la presidenta de la comissió Elisabeth Breva Almerich.

Després d’ells, es va iniciar la desfilada de la comissió infantil. Les Dametes d’honor infantils Martina Felip Agramunt, Vega Felip Agramunt, Lia Leyva Fernández, Karla Rodilla Coll, Zoe Leyva Fernández, Claudia García Gozalbo, Lola Úbeda Zahonero, Leyre Abadal Julián, Paula Bueno Renau, Ainhara Salinas Valls i Marina Bueno Renau. Tancant aquest grup, la madrina d’Honor Infantil, Vega Peraire Sousa acompanyada per Marco Loza-

no García. Totes i cadascuna d’elles van rebre, de mans de la presidenta, la seua corresponent banda acreditativa i un ram de flors.

Sense solució de continuïtat, va arribar el torn de la comissió. Dames d’Honor Martina Echevarria Ciurana, Martina Aguilera Biosca, Claudia Ortiz de Zayas, Natalia Queral Asencio, Alba Villanueva Martín, Mireia Cueves Julián, Balma Doumere, Fabregat, Teresa Doumere Fabregat i Mar Sanahuja Marco totes elles acompanyades, respectivament, per Vicente Javier Queral García, Marc Cardenach Torres, Joan Fernández Fernández, Xavi Queral Asencio, Fernando Felip Selma, Isaac Abadal Fabregat, Carlos Peraire Roca, Vicente Javier Villarroya Escura i Marcos Rodríguez Manteca. Tancant el grup, la Madrina d’Honor

María Collados Marzá acompanyada per Carlos López Porcar. En arribar a l’escenari, la presidenta, els imposava la banda acreditativa del seu rang i rebien, un ram de flors, per part del seu acompanyant.

Moment dels representants de la Magdalena 2024. Madrina Infantil Leyre Salinas Valls acompanyada del President Infantil Víctor López Porcar, seguits per la Madrina María Voltes Usó.

De nou el rock prenia la sala. Així s’anunciava: “per a entrar en calor i amb l’estil SequiolRock, gaudirem d’una cançó que mai passarà de moda. Senyores i senyors, des de Suècia, la mítica banda Europe i el seu inigualable The final countdown” I, al costat de la guitarra elèctrica,

s’unia el cos de ball. Una superba coreografia interpretada pel cos de ball de les Gaiates, sota la direcció artística de Natalia Collazos i Berta Montañes.

S’arribava al moment cim de l’acte. Amb tot el respectable posat en peus i oferint la millor de les ovacions de la nit Natalia Espín Solano i Claudia Llopis Pascual, van inundar de llum i il·lusió la sala del Palau, en el seu desfilar darrere del seu somni més desitjat: ser les Madrines del Sequiol de la Magdalena 2025. I sonant el mític Jump de Van Halen.

Sota l’atenta mirada de l’enorme nombre de convidats del Sequiol, que abarrotava la sala, i amb la solemnitat que el moment mereix, la presidenta de l’associació va imposar les bandes de Madrina 2025 i Madrina Infantil 2025 a Claudia i Natalia, respectivament, entregant-los uns preciosos rams de flors, en representació de tota la comissió a la qual, a partir d’aquest moment, representaran.

Natalia i Claudia, ja coronades, van

ocupar els seus trons sobre el centre de l’escenari, d’un Palau, adornat amb centenars de llums que, amb els seus rutilants jocs, van fer més màgic, si cap, el moment.

El Futur de la Gaiata, les Maquetes de les Xiquetes i dels Xiquets

Va arribar el moment dels reconeixements. En primer lloc, per a Sergio Tirado Roca, guanyador de la vint-iunena edició del concurs escolar de maquetes de Gaiata Ciutat de Castelló – Premi Lorenzo Ramírez, a qui se li entregava la litografia de l’artista Lorenzo, creada per a tal fi, així com el seu treball guanyador, atés que l’equip Sequiol@ ja l’havia replicada, a escala d’un metre, i presidia l’accés al Palau, juntament amb les altres vint maquetes corresponents a les edicions anteriors.

Uns grans Amics del Sequiol

També, Sequiol, dins del seu acte de presentació, en aquestes últimes edicions, ha reconeixent el suport d’una persona o entitat que s’ha significat, de manera clara, envers la nostra comissió, nomenant-lo Sequioler de

l’Any. En aquesta edició magdalenera de 2025, la persona elegida era En Benjamín Garcés Edo, qui va arreplegar, de mans de la presidenta, una reproducció exclusiva de la nostra Panderola i li va imposar la Panderola d’or honorífica del Sequiol.

Tot seguit començava el capítol de les ofrenes. Grup San Agustin i San Marcos, Ajuntament de Viver, realitzada per la Reina, Sandra Morte Herreros, la Reina Infantil Ángela Darder Moyano, i la Regidora de Festes Araceli Domingo Pérez; Casa Regional de Castilla - La Mancha; Centro Aragones, realitzada per la Reina Infantil Sara Bollado Herández acompanyada del president José Antonio Lázaro Romero; Club Esportiu Castelló, representat pels jugadors del Castelló B, Pol Pla i Carlos Tendero; Afanias Castelló, realitzada pel seu gerent Francisco Gil; Falla La que Faltava de la Vall d’Uixó, Fallera Major Infantil, Adriana Bernal Martínez, Fallera Major Arantxa Tizón Arroyas, el president infantil Sergio Tizón Arroyas i el president Herminio Segóvia Sánchez-Pascuala; Falla Barri València de Borriana, Fallera Major Infantil, Jennifer Rosell Bob, presidenta infantil, Blanca García Serrano i el vicepresident Joaquín Torner Ucher; Federació de Colles de Castelló, representada per la Colla Desoca, feta per Rutn Mas i Sara Alen-

de; Federació Gestora de Gaiates, duta a terme per la Gaiata 7 Cor de la Ciutat i realitzada per la seua Madrina Infantil Nora Beltrán Ortiz, la seua Madrina, Beatriz Also Galaso i el president de l’associació Alejandro Navarro Canós; i el Patronat Municipal de Festes, realitzada per Adriana Llopis Pascual, Marc Pascual Bellido i Helena Solano Miralles.

En aquest apartat de les ofrenes, destacar que totes i cadascuna de les ofrenes van comptar amb el seu acompanyament musical, això sí, el Pam Pam Orellut, Rotllo i Canya, el Fallero o Gaiata... van sonar molt roqueres.

Uooo, soc del Sequiol!

Amb tot l’escenari a vessar d’il·lusió i abans d’iniciar-se el comiat de les comissions, de nou el rock entrava en escena. De la mítica banda Guns n’Roses, Sweet child of mine es convertia aquesta nit en un himne Sequiolo:

… del teu bressol i nobles sentiments va naixer un sector de bona gent que manté inesgotable la llum mig segle desprès.

Uooo, soc del Sequiol!

Uooo, soc del Sequiol!

A continuació començava la desfilada de retorn. Totes i cadascuna de les Dametes d’Honor Infantils i Dames d’Honor, amb els seus respectius acompanyants van anar abandonant l’escenari. Així va arribar el moment d’acomiadar als qui han sigut els representants del Sequiol, en la Magdalena de 2024: Leyre, Víctor i María, els qui van imposar un corbatí, de record, als estendards i van fer lliurament d’un detall per a la comissió. Una infinitat d’emocions i records per a ells, al veure les imatges de la seua Magdalena i sentir les paraules de la presidenta. Entraven, ja, a formar part de la història del Sequiol.

Moment d’acomiadar de l’escenari, també, a la presidenta de l’associació, Elisabeth Breva, precedida per les collaboradores. I, com ja és un costum en Sequiol, la Marxa Imperial de Star Wars va acompanyar la seua desfilar.

Hey Clau…

Hey Nat…

Presidint l’escenari, Claudia i Natalia. Elles soles ho omplien per complet. I la melodia de Hey Jude de The Beatles, va començar a sonar; però en una versió molt Sequiola, amb una lletra molt personalitzada que començava a aparéixer per la pantalla, com un

karaoke, i que tothom va començar a seguir…

Hey Clau, per fi ha arribat el moment que tant desitjaves. Recorda, setembre de 2003, vas naixer i al temps ja eres del Sequiol.

Hey Nat, doncs quina sort la familia que ací trobares. Recorda, malgrat que visques a lluny València fa fum, millor el fanal.

Hey Nat, tu i Claudia sou viva imatge de festa plena. Madrines Sequiol 2025: La història segueix, Madrines

Per sempre, sempre, sempre, sempre yeeeahh!

Naaaaa, na na na nanana naaaa

Hey Clau!

Naaaaa, na na na nanana naaaa

Hey Nat!

Un especial i emotiu final que va comptar amb el fermall d’or de l’actuació del grup Five Sequiol presentava, de manera oficial, a la comissió de la Magdalena 2025, on Claudia Llopis i Natalia Espín seran les seues màximes representants. I ho feia de forma sorprenent, amb moltíssima marxa; avantsala del que Sequiol està preparant per a la Magdalena 2025.

UN ANY EN SEQUIOL

2024 Sequiol Unenany

GENER 2024

Berenar de Nadal Gestora de Gaiates

3 Gener

El 3 de gener la nostra Madrina Infantil i el nostre President Infantil, Leyre i Víctor, ho van passar superbé, al berenar de Nadal que va organitzar la Gestora de Gaiates, al parc d’activitats Kidom. Una vesprada plena de germanor que van gaudir amb els representants infantils de les altres Gaiates.

Visita de SS MM Reis Mags d’Orient al Cau

María, Leyre i Víctor, acompanyats de la presidenta, Elisabeth, van gaudir, la nit del 5 de gener, de la Cavalcada de Reis que va recórrer els carrers de Castelló. En acabar la cavalcada, els nostres màxims representants es van dirigir cap a la plaça Major per poder gaudir d’un espectacle amb focs artificials i, seguidament, van aparéixer Melcior, Gaspar i Baltasar per a dirigir unes paraules a tota la ciutadania. Per continuar amb aquesta festa, vam traslladar la celebració al cau particular del Sequiol, on enllà esperàvem també, després d’un sopar, els Reis Mags, que ens venien a donar-nos uns regals molt especials. La jornada va culminar amb somriures i gratitud, deixant a l’aire la sensació d’haver viscut una experiència única.

5 Gener

Exaltació Falla de les Arts (València) 13 Gener

El dissabte 13 de gener, els nostres màxims representants, María, Leyre i Víctor, van assistir a la invitació que, any rere any, Sequiol rep de la seua Falla agermanada a València: Falla de les Arts. Així doncs, fruit de l’agermanament entre les dues comissions, els nostres amics de València ens convidaven casa seua. A l’Ateneu Mercantil de València, se celebrava la solemne Exaltació de la Fallera Major Infantil 2024 de la Falla de les Arts, xiqueta Sofia Galcerán Martín, i de la Fallera Major 2024 senyoreta Laura Verdini Martínez.

Fitur (Madrid 2024)

Un any més, la Federació Gestora de Gaiates va viatjar fins a Madrid per representar les festes de Castelló a la Fira Internacional de Turisme FITUR i, és clar, Sequiol també va estar representat per la nostra Madrina, María Voltes, acompanyada del Vicepresident, Javier Rodríguez. També hi va assistir a FITUR, la nostra Reina Sequiolera, Lourdes Climent amb la seua Cort d’Honor, entra les que estava altra Sequiola: Adriana Llopis. Finalitzat l’acte, María va assistir al dinar oficial i va passar un cap de setmana espectacular, pels carrers madrilenys.

27 Gener

FEBRER 2024

Ofrena Gestora de Gaiates 3 Febrer

Entrant ja cap a la recta final del cicle de les presentacions de sector, els nostres amics del Grau ens van oferir una nit de carnaval, presentant-nos així a la seua comissió i màxims representants per a les festes de la Magdalena 2024. A més a més, aquesta era una nit un poc més especial per a Sequiol, ja que es tractava de la nit en què els nostres màxims representants s’encarregaven de fer l’ofrena de la Federació Gestora de Gaiates, la qual cosa indica que només quedava una setmana per a la nostra gran nit de presentació. Arribat el moment de les ofrenes, María, Leyre, Víctor i Elisabeth, es van preparar per a pujar a l’escenari i lliurar un detall a aquest sector en representació de la resta de Gaiates. Moment en què la llotja del Sequiol es va armar de joia i d’animació.

Especial Sequiol

10

Febrer

Presentació Oficial 2024

Per fi arribava la gran nit, 10 de febrer del 2024, al Palau de la Festa Era la nit del Sequiol i, sobretot, era la nit de María Voltes, Leyre Salinas i Víctor López. Una hora abans de la presentació es van reunir al Cau tots els protagonistes: Madrines, Presidents, Dames d’Honor, acompanyants -majors i infantils-, col·laboradores i col·laboradors i, també, els portaestandards, per rebre l’autobús oficial i anar a recollir els màxims representants als seus domicilis, amb destinació final, Palau de la Festa Un cop enllà estaven familiars, convidats, amics i la resta de sectors gaiaters, per rebre, amb un fort aplaudiment, els representants del Sequiol, en la seua desfilada cap a l’interior del Palau. Uns minuts després s’apagaven els llums i començava l’acte amb, segons semblava, una mica d’improvisació, anunciant que alguna cosa, que ningú s’esperava, passaria durant la nit i que les arrels de la nostra ciutat i les nostres festes anaven a ser els grans protagonistes.

Després de la primera actuació, van pujar a l’escenari els portaestandards i les col·laboradores i portadores de bandes, i els Presidents de la Gaiata, Elisabeth Breva i Víctor López. Era el torn dels més petits. La nostra nombrosa comissió Infantil: Dames d’Honor Infantils i els seus acompanyants, Inés García, Martina Felip, Vega Felip, Zoe Leyva, Lía Leyva, Alejandra Pauna, Vega Peraire, Karla Rodilla, Ainara Salinas, Lola Úbeda , Jordi Cerdá, Mario González i Marco Lozano. Finalment, la Madrina d’Honor Infantil, Natalia Espín, acompanyada de Ferrán García. Amb la pujada dels més petits a l’escenari, quedava completat mig escenari i, abans de poder omplir l’altra part de l’escenari, vam rebre un altre espectacle de ball fantàstic. La il·lusió, la innocència, les rialles i la diversió ja inundaven el Palau

Així doncs, era el torn de la comissió major del Sequiol: Dames d’Honor i els seus acompanyants: María Collados, Balma Doumere, Teresa Doumere, Eva Solano, Alba

Villanueva, Mireia Cueves, Laura Sousa, Mar Sanahuja, Carlos Diana, Fernando Felip, Joan Fernández, Carlos López, Iker Miralles, Carlos Peraire, Marcos Rodríguez i Vicente Javier Villarroya. Tancant, la Madrina d’Honor, Claudia Llopis, acompanyada de Josep María Sanahuja. Però l’escenari encara no estava del tot ple. Era el moment del passat, de la nostàlgia, per això, vam rebre els nostres magnífics representants a la magdalena del 2023, la Madrina Infantil 2023, i Dama de la Ciutat Infantil 2024, Lucía Benedito, amb el President Infantil Carlos Benedito, i la Madrina 2023, i Dama de la Ciutat 2024, Adriana Llopis, acompanyada pel Vicepresident Javier Rodríguez.

I ja, amb tota la comissió Sequiolera a l’escenari, arribava el moment més esperat, el moment en què els nostres màxims representants 2024 ocuparien el lloc més alt d’aquest escenari, omplint una imatge que quedarà sempre al record.

Amb el Palau posat dret, vam rebre a la Madrina de la Gaiata 15 Sequiol per a la Magdalena 2024, María Voltes Usó, a la Madrina Infantil de la Gaiata 15 Sequiol per a la Magdalena 2024, Leyre Salinas Valls, i al President Infantil de la Gaiata 15 Sequiol per a la Magdalena 2024, Víctor López Porcar.

Després de rebre les bandes acreditatives i les flors, i un cop asseguts a la part central de l’escenari, va passar un altre dels moments emocionants de l’acte. Era el moment de rebre la màxima representant del món fester de la

Ciutat, amb tot el nostre cor Sequioler, vam rebre a l’escenari, la Reina de les Festes per a la Magdalena del 2024, Lourdes Climent Moreno. De nou el Palau es va posar dret, aquesta vegada per rebre la nostra estimada Lourdes. Un cop sobre l’escenari, i després de saludar els seus companys de Gaiata i tots els assistents, va rebre l’homenatge de tots els Sequiol@s en forma d’imatges, acompanyades d’unes sinceres i precioses paraules Finalment, vam acomiadar de l’escenari, la Reina de les Festes de Castelló 2024, Lourdes Climent Moreno.

Després d’un moment tan intens, van vindre moments també molt especials per al Sequiol. El moment de rebre els nostres estimats amics germans de la Comunitat Valenciana.

Arribava el torn de les ofrenes: Centre Aragonés, Club Esportiu Castelló, Ajuntament de Benicàssim, Ajuntament de Viver, Falla Barri de València i Foguera Maisonnave, Federació de Colles, representada per la Colla Bacalao, Federació Gestora de Gaiates, representada en aquesta ocasió per la Gaiata 10 El Toll, i Ajuntament de la Ciutat de Castelló.

Abans de començar a desfer l’escenari vam rebre una altra sorpresa molt emotiva, el Rotllo i Canya, el pasdoble fester per excel·lència, aquesta vegada cantat a 4 veus. Una espectacular posada en escena que ens va emocionar a tots.

I, ara sí, començava la desfilada de retorn. Van baixar els petits i joves de la nostra comissió, arribant l’hora d’acomiadar, com corresponia, als màxims representants del 2023, Adriana, Lucía i Carlos. Però, abans, van deixar el seu record en forma de corbatí, als nostres estendards. La projecció d’un emotiu vídeo amb imatges de tot el viscut en un any al Sequiol, va fer brollar més d’alguna llàgrima. Amb la protocol·lària, i emotiva, salutació al respectable, abandonaven l’escenari del Palau.

I només van quedar ells, María, Leyre i Víctor, els grans protagonistes de la nit. Els protagonistes Sequiol@s d’aquesta Magdalena i, sobretot, els protagonistes dels nostres cors. Els esperava una Magdalena molt intensa, però sobretot molt bonica i especial,, així que a gaudir-ne. Així doncs, tancaven l’acte els màxims representants de la Gaiata 15 Sequiol per a la Magdalena 2024, Madrina, María Voltes Usó, Madrina Infantil, Leyre Salinas Valls i President Infantil, Víctor López Porcar. La fi de festa començava, com mana el protocol, amb el nostre Rotllo i Canya. Música, ball, fotos, rialles i moltíssima alegria perquè tot i que, en algun moment de l’acte, van haver-hi alguns incidents, gens greus per sort, l’acte havia sortit a la perfecció, tal com ho havíem ideat. Ara el que toca és pensar en els monuments gaiaters, el llibret, la programació d’actes de la setmana de la Magdalena,…., i per què no? començar a pensar en la presentació de l’any que ve…

Dinar d’Agraïment 11 Febrer

Diumenge 11 de febrer, amb una mica de nostàlgia per totes les emocions viscudes la nit anterior, a la nostra presentació oficial, ens vam reunir al Cau del sector, convocats pels màxims representants del Sequiol, de

les edicions 2023 i 2024, per a gaudir d’un dia de germanor i degustar una bona paella. En acabar el dinar, els nostres càrrecs 2023, Adriana, Lucía i Carlos, van penjar, a la paret del local Sequioler, el seu quadro de record

de la Magdalena 2023. Seguidament, María, Leyre i Víctor, encara amb milers d’emocions d’haver viscut una nit tan fantàstica, ens van dirigir unes paraules molt boniques.

Especial Sequiol

17 Febrer

Homenatge Comissions

de Sector

Una volta conclòs el cicle de les presentacions de cada sector, els dissabtes, arribava el moment de la veritat, s’acostaven aquells dies en què la ciutat canviarà la fesomia, en què Castelló serà durant una setmana una festa de llum.

Però abans, com és tradicional, el Palau de la Festa acull dos actes d’homenatges, un per a les comissions i un altre per a les comissions infantils.

Per aquest motiu, el passat dissabte dia 17 de febrer, a l’esmentat recinte, ens vam donar cita totes i cadascuna de les denou comissions de sector, per rendir merescut homenatge a totes les persones de les comissions que, amb el seu esforç i dedicació, fan possible que les festes de la Magdalena, i amb elles, les nostres entranyables Gaiates, vegen, mai més ben dit, la llum.

En aquesta ocasió, la presència del Sequiol a l’acte, va ser veritablement notable.

L’acte va començar amb la desfilada, fins a l’escenari, de les diferents madrines i, entre elles, la nostra Madrina 2024, María Voltes Usó; de les Dames de la Ciutat, entre elles, la Sequiola Adriana Llopis i, com no, tancant la desfilada de la Reina 2024, Lourdes Climent Moreno, amb passat Sequioler;

tot això preàmbul de la desfilada, fins a l’escenari, dels components de les diferents comissions de sector i, entre ells, les Dames i Acompanyants del Sequiol per a aquesta magdalena 2024.

Entre l’accés de les diferents comissions, es van anar projectant diversos vídeos, on es reflectia la participació de les comissions als actes que se celebren durant la setmana de festes, després de diverses posades en escena a càrrec d’uns actors que van fer el delit dels assistents, es va donar accés als acompanyants de les diferents comissions per completar l’escenari i perquè pogueren rebre, també, el seu homenatge més que merescut i, com no, els nostres acompanyants Sequiolos.

I abans de la desfilada de baixada, les paraules que la Reina de les festes, dedica a totes les persones que treballen per les nostres festes, unes paraules esmentades de forma magistral per qui va ser la nostra Madrina al cicle 2020/2022 , i ara la nostra Reina, Lourdes Climent Moreno.

La nit va acabar amb ball i festa, com no podria ser d’altra manera, i amb els diferents detalls, que la Madrina, María Voltes, va donar a cadascun de les Dames d’honor de la nostra comissió.

18 Febrer

I va arribar el moment de l’homenatge de les comissions infantils, i el diumenge dia 18, a la vesprada, el Palau rendia merescut homenatge a les comissions infantils de sector, on el mateix escenari que la nit anterior, s’encarregava d’acollir els més petits, al futur de les nostres festes, ells seran, un dia, els encarregats de

Homenatge Comissions Infantils

de Sector

continuar la nostra feina, de perpetuar una tradició, de realitzar un monument digne que il·lumine, de nou, la setmana de festes.

Amb una estructura protocol·lària similar, es van anar desenvolupant les diverses fases de l’acte. En primer lloc, amb les desfilades dels presidents i madrines infantils de les comissions, i entre ells, Leyre Salinas Valls i Víctor López Porcar, els nostres càrrecs infantils de la Magdalena 2024. Després d’ells, les Dames de la Ciutat, entre elles la nostra estimada Lucía Benedito. I tancant, la Reina Infantil 2024, Vega Torrejón.

L’acte va ser conduït per balls i música per als més petits, qui es van divertir amb aquest gran espectacle. Va arribar el torn de la desfilada d’una de les comissions més nombroses, com no, la que porta per nom A.C. Gaiata 15 Sequiol. Els nostres xiquets i xiquetes desfilaven rumb a un escenari per anar completant-lo amb la seva presència.

I així van anar desfilant i omplint les grades, amb la seua simpatia i espontaneïtat, tots i cadascun dels membres més petits. Un cop complet, va prendre la paraula la Reina Infantil Vega, per dirigir-se a tots els presents, amb una cosa entranyable, un conte que explicava com una nena arribava a ser Reina, com ella mateixa va viure aquests primers instants i com volia contagiar a tots, de l’emoció i la felicitat que aquest càrrec comporta.

Un cop finalitzat, es va anar desfent l’escenari. Van anar baixant, una per una, totes les comissions de sector fins a deixar-ho buit.

Una vesprada simpàtica, agradable, on la innocència i simpatia van ser les notes dominants del moment. Els actes d’homenatges 2024 són ja part de la història de les nostres festes.

Especial Sequiol 23 Febrer Bateig de les Nostres Gaiates 2024

Entrem ja a la recta final, la setmana gran és a tan sols dues setmanes de començar.

Per això, la comissió Sequiolera es reuneix al magatzem de Gaiates “Pepín Marco”, per presentar els seus grans, bonics i significatius monuments gaiaters. Unes Gaiates que lluirà el Sequiol el diumenge 3

de març, a la Desfilada de Gaiates, de la Magdalena 2024.

Un any més, Enrique Carceller i Javier Rodríguez, ens tornen a enlluernar, això sí, sempre amb l’ajuda de tot l’equip que col·labora cada dia, durant tot l’any, per a la seua construcció.

El bonic acte, que solem anomenar bateig, és molt més que el naixement d’un nou monument gaiater. És el naixement de noves il·lusions, esperances, llàgrimes d’alegries i esperança també pel possible reconeixement de premi de Gaiata, a les festes. Aquí surten molt més que Gaiates, d’aquí surten somriures i ens enorgulleix, sempre, sortir tan satisfets.

Així doncs, els nostres càrrecs 2024, María, Leyre i Víctor, van llançar una ampolla de xampany, com a símbol de bateig dels nostres monuments, amb alegria i entusiasme.

Un pas més per a les nostres festes grans, que ja estan en caure.

Especial Sequiol

24

Febrer

Galania a la Reina Lourdes

Arribava una de les cites més esperades al calendari fester, el moment en què la ciutat de Castelló ret homenatge a la Reina de les festes, mitjançant l’acte de la Galania, i aquest any per a Sequiol, molt especial, ja que se li rendia homenatge a la nostra estimada Reina i Sequiola, Lourdes Climent Moreno, al costat de la seua Cort d’Honor, en què es trobava la Dama de la Ciutat, Adriana Llopis, i la Madrina del Sequiol, María Voltes, totes dues Sequioleres de pro, també..

Un acte solemne i molt emotiu a l’alçada d’una Reina. El Palau, abarrotat per representants de tots els col·lectius del món de la Festa, autoritats i amics d’altres poblacions germanes, va donar la benvinguda a la Reina, les Dames de la Ciutat, Na Violant d’Hongria i Madrines, les autèntiques protagonistes d’un acte tan solemne.

Amb efectes de mascletà, la música dels bombos i les projeccions dels actes en honor a les Madrines dels 19 sectors que van desfilar cap a l’escenari al so de la música en directe de la Banda Municipal de Castelló. Entre aquestes joves, la Madrina de la Gaiata 15 Sequiol per a la Magdalena 2024, María Voltes Usó, com sempre, molt somrient i alegre.

Un espectacle al·lusiu a la Mare de Déu, a la nostra mareta, aquest any tan especial com és el centenari de la seua coronació, van introduir les joves que acompanyen aquest any la Reina. Entre elles, Adriana Llopis Pascual, Madrina del Sequiol el 2023 i Dama de la Ciutat 2024.

Finalment, per completar l’escenari, el Palau, en peu, va rebre a la Reina de les festes 2024, Lourdes Climent Moreno. Ja en el seu reial tro, Lourdes va acomodar els seus peus sobre el verd coixí de la Ciutat, portat per Núria Àguila, gran amiga Sequiola de la nostra Reina Lourdes.

Una Sequiola, Madrina del , Reina de Castelló, i especialment germana, Estefania Climent, va ser l’encarregada de fer Galania en forma de paraula a la nostra Reina. Un discurs emotiu i carregat de molt de sentiment.

Per tancar l’acte, i després de baixar de l’escenari les Madrines i les Dames de la Ciutat, va arribar un altre dels instants més emocionants. Lourdes Climent va rebre, amb motiu del centenari de la coronació de la Mare de Déu del Lledó, un cor de dones que van cantar, amb veu divina, el particular cant ‘Verge bressolera’. Llarguís-

sim va ser l’aplaudiment, amb tot el Palau dret.

Un acte que segur mai no oblidaran María, Adriana i Lourdes. Amb la música i el ball del final de festa, es tancaven les portes del Palau definitivament. Ara ja, tocava eixir al carrer a celebrar les nostres festes fundacionals, la Magdalena del 2024.

Especial Sequiol

25

Febrer

Galania a la Reina Infantil Vega

La màgica història de Galania a Vega Torrejón Garrote, Reina Infantil de les Festes de Castelló 2024, va estar ambientada en una especial història i aventures que Vega anava narrant fins a l’hora de pujar a l’escenari.

Un acte tradicional en el qual va estar molt present, també, el centenari de la coronació de la nostra verge, i acte en què Sequiol també participava de forma gran, en tindre Víctor i Leyre com a màxims representants del Sequiol, i la Sequiola Lucía com a Dama de la Ciutat Infantil.

Els primers protagonistes de la nit en pujar a l’escenari van ser els presidents infantils, entre els quals hi havia Víctor López Porcar, el President Infantil de la nostra Gaiata 15 Sequiol.

Ells van donar pas a les madrines infantils de cada Gaiata. Entre elles, la xiqueta Leyre Salinas Valls, Madrina Infantil per part de la Gaiata 15 Sequiol.

Forts aplaudiments al Palau per rebre els màxims representants gaiaters. Una per una, van anar accedint a l’escenari, seguides de les Dames de la Ciutat, entre elles la nostra estimada Sequiolera Lucía Benedito Ordaz i, tancant la desfilada, la Reina Infantil 2024, Vega.

Una nit, sens dubte, en què la festa, la innocència i la màgia van ser els protagonistes indiscutibles del gran dia de Vega Torrejón i la seua Cort d’Honor.

MARÇ 2024

Magdalena 2024

De la festa, la vespra

Començava la setmana més esperada per a tot Castelló, especialment per a tots aquells que sentim i vivim les festes el més profund possible. Una setmana molt especial per a tots, sobretot perquè aquest 2024, la nostra volguda Lourdes ostenta el càrrec més gran que una castellonera pot somiar: Reina de la Magdalena 2024. I no sols el de Lourdes, sinó també el somni d’Adriana i Lucía, Dama de la Ciutat i Dama de la Ciutat Infantil, que acompanyaran a les Reines enllà on vagen aquestes festes. I com no, per a tots els Sequiolos, gràcies a la seua excel·lent representació, la nostra Madrina, María Voltes; Madrina Infantil, Leyre Salinas; i President Infantil, Víctor López; tres castelloneros de soca que viuran aquesta setmana amb més emoció que mai.

Així doncs, començaven les festes, acompanyats d’un dia assolellat. Després que els nostres màxims representants assistiren a la recepció a l’Ajuntament de Castelló, arrencava la primera mascletà en el Primer

Molí, de la qual van gaudir, María, Leyre i Víctor, acompanyats, també, de la Presidenta Elisabeth.

A continuació, tots plegats, es van desplaçar fins a la figura de Tombatossals on, la Federació de Colles, li col·locava el mocador castellonero.

Al vespre, s’iniciava la cavalcada més tradicional de les nostres festes i amb ella l’anunci d’aquestes: la cavalcada del Pregó. Sentint l’abraçada del públic castellonenc, van desfilar els diferents grups i associacions festeres de Castelló. El colofó de la cavalcada era a càrrec de les comissions gaiateres, les nostres dames d’honor i acompanyants. I tot seguit, la carrossa de la Reina i la seua Cort d’Honor. Precedint la reial carrossa, el Sequier Major, el Pregoner, representat en aquesta ocasió per Cesar Agut, qui va recitar els versos d’Artola, com estableix la tradició, en els punt marcats per a això que romanen inalterables des de la pròpia creació del Pregó.

Dissabte 2 Març

En finalitzar el Pregó, ens vam dirigir cap a la Plaça Major per a poder gaudir de la “Enfarolà del Fadrí”, acte ple de llums, foc i música, dient-nos a tots que sí, “ja el dia era arribat” i que començava la millor setmana de l’any.

Ja el dia és arribat, de la nostra Magdalena…

Diumenge 3 Març

Despuntava un magnífic dia quan tots ens concentràvem a l’Ajuntament per a donar principi a la Romeria de les Canyes. María, Leyre, Víctor i Elisabeth, junt amb tota la cort Sequiolera, es van encaminar cap a l’ermita de la Magdalena.

La primera parada, com mana la tradició, es va realitzar a Sant Roc, on vam esmorzar i van agafar forces per a seguir camí. I complint amb la llegenda del trasllat, però al inrevés, arribàvem a l’esplanada de l’ermita de la Magdalena, on se celebrava un ofici religiós

“que fa seguint la llum antiga, perquè la gaiata siga el nostre millor pregó”.

Caiguda la nit i després de la “Tornà”, arribava el moment de lluir, com toca i davant de tot el públic caste-

llonenc, els nostres grans i lluminosos monuments: le Gaiates.

Començava la desfilada de gaiates i la nostra comissió, Sequiol, processionava pràcticament de les primeres, ansiosa per mostrar tot el nostre esforç i dur treball fet durant molts mesos. Dues espectaculars i magnífiques Gaiates, de les quals estem molt orgullosos d’haver-les construït amb amor i en família. María, Leyre i Víctor, amb els seus millors somriures i ben acompanyats per tota la seua comissió, van viure, així, un dels moments més especials de la setmana, per a tot castelloner i castellonera.

En finalitzar, tots els i les Sequiol@s vam esperar per a rebre a Lourdes, Adriana i Lucía, que tancaven la

desfilada, com a representants de la ciutat, i que van rebre els aplaudiments i l’afecte de la seua família Sequiolera.

Els xiquets som poble ja, som el futur i esperança… Dilluns 4 Març

Dilluns és el dia més especial, per a les xiquetes i els xiquets de la ciutat, el futur de les nostres festes. I Comença el dia amb el Cavalcada Infantil. Els més menuts de Castelló desfilen somrients agrupats en diferents estampes costumistes que col·legis, associacions festives o representacions provincials, ofereixen al respectable, que abarrotava els carrers cèntrics de la ciutat. I tancant el seguici, la representació de la Ciutat, representada per tots els sectors gaiaters i, com calia esperar, la representació infantil del Sequiol. I com a cloenda d’aquesta representació de la Ciutat, la carrossa de la Reina Infantil, Vega Torrejón; on també hi havia una magnífica representació Sequiola: la nostra Madrina Infantil, Leyre Salinas Valls, i com no, Lucía Benedito, Dama de la Ciutat Infantil. Per davant d’aquesta carrossa, desfilaven, també, tots els Presidents i la Presidenta Infantils, entre els quals es trobava, Víctor López Porcar, el nostre President Infantil.

“... que almenys per una setmana, serà de tots, Castelló”.

I com a marca l’estructura de la cavalcada, precedint a la Reina, es trobava el Pregoner Infantil, representat en aquesta ocasió per Adrián Gil, encarregat de recitar els versos que Vicent Serra va escriure per a anunciar la festa de les xiquetes i els xiquets de la ciutat.

Al vespre, els nostres màxims representants, María, Leyre i Víctor, van donar per inaugurada la Tasca Gaiatera del Sequiol, que romandrà oberta durant la setmana perquè tots els socis i veïns del Sequiol gaudiren d’una gran setmana.

En fosquejar, arribava el moment de retre homenatge als monuments gaiaters i al treball artístic de tots els sectors de la ciutat: l’Encesa de les Gaiates, on els focs artificials i la música omplien de màgia l’avinguda del Rei En Jaume, on totes les monumentals Gaiates romanen exposades per a delit del públic castellonenc.

I, per a finalitzar la jornada, ens vam dirigir cap al Palau de la Festa per al particular “sopar de colles” que organitza la Federació de Colles.

Jumping Park Sequiol Dimarts 5 Març

El dimarts en Sequiol és el dia en què els xiquets i les xiquetes gaudeixen d’allò més, amb un programa especial per a tots ells, ple de jocs i activitats per a passar la jornada acompanyats de bona música. A les deu del matí, es donava per inaugurat l’espectacular Parc Infantil, amb més de cinc atraccions, que van fer les delícies de tots quants van voler compartir la jornada amb els Sequiol@s

El símbol per antonomàsia de les festes castelloneres: la Gaiata

A la vegada que els més xicotets gaudien d’un matí divertidíssim, a la plaça Major, el nostre Sequiolo, Agustín Mon Carro, compartia un moment històric per al món de la festa. Feia uns dies

que Castelló havia rebut la gran notícia del fet que la Desfilada de les Gaiates i el seu símbol diferencial: la Gaiata, era considerat bé d’interés cultural immaterial, gràcies a l’obstinació i treball d’Agustín, amant i defensor del món de la festa i de les Gaiates, com a monument artístic. Així doncs, aquest dia, al matí, en la plaça Major de Castelló i, acompanyat del Molt Honorable President de la Generalitat i de l’Alcaldessa de la Ciutat, Agustín va poder ser testimoni del liurament del document BIC, a l’Ajuntament de Castelló.

“Xè quin fum fa…”

Cap al migdia, ens vam reunir en la zona de la mascletà per a gaudir d’aquest rítmic i sonor espectacle

i, seguidament, ens vam dirigir cap al Cau Sequioler, per a estar tots junts, fins a l’hora d’anar a la plaça Major, per al lliurament de premis.

“... and the winner is…”

Així doncs, vam agafar tota la nostra energia i, a ritme de música de xaranga, ens vam dirigir cap a la plaça Major, on María, Leyre, Víctor i Elisabeth, es van dirigir a la zona on estaven la resta de màximes representants dels sectors gaiaters.

Amb la presència de les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor, van començar els lliuraments de premis de presentacions de Gaiata, seguidament premis d’articles als llibrets, -amb molt d’orgull i alegria, vam obtenir el premi a millor portada de llibret, realitzada pel Sequiolo Roberto Rodilla-. El resultat del concurs de Gaiates va ser molt descoratjador per als Sequiolos, sens dubte molt injust, des del nostre punt de veure. Moments de tensió, nervis, però molt d’orgull pel treball ben fet, sabent que estem tots contents pel magnífic esforç del nostre equip.

Gaiater de l’Any

Dimecres 6 Març

La Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó

Començava el matí per als nostres màxims representants, María, Leyre i Víctor, compartint uns entranyables moments amb els més majors, residents de Residencial Castelló, veïns del sector els qui no van voler perdre l’ocasió d’immortalitzar el moment. Sense solució de continuïtat, van partir cap a l’edifici de la Diputació de Castelló per rebre la representació de la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó Després dels discursos en agraïment i honor a la Verge del Lledó, es va fer el lliurament de la màxima distinció que atorga la Federació Gestora de Gaiates. En finalitzar l’acte, tots plegats, es van dirigir en comitiva, al pas de dolçaina i tabalet, cap a la mascletà, on María, Leyre i Víctor, van gaudir d’allò més

Mentrestant, en el sector Sequioler, s’obria un altre matí d’esmorzars de la Tasca Sequiolera, per a gaudir del menjar i la música. En aquesta ocasió per a gaudir d’una boníssima i monumental truita de creïlles, tota una tradició magdalenera ja al Sequiol.

Després de la mascletà, els nostres representants, María, Leyre i Víctor, acompanyats del nostre vicepresident, Javier Rodríguez, van assistir al dinar, organitzat per la Federació Gestora de Gaiates, que es va celebrar a l’Hotel Jaume I,

amb la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó, l’alcaldessa de Castelló, Begoña Carrasco, les Reines de les Festes 2024, Lourdes i Vega, i diferents autoritats, a més a més, de la representació de totes les comissions de la ciutat.

Confeti per a gaudir com a xiquets

Vam començar el dijous de Magdalena amb la tercera degustació de la TascaSequioler i amb les visites dels nostres màxims representants a les bodeguilles dels diferens mitjans de comunicació de la nostra ciutat.

Els més menuts, van realitzar un taller de cuina, en el qual van fer unes riquíssimes rosquilletes. En acabar, es va realitzar la globotà, una mascletà plena de globus, on tots els xiquets i les xiquetes podien participar, explotan-los.

Al vespre, com cada dijous de Magdalena, es realitzava la cavalcada del confeti, el nostre divertit Cos Multicolor, on els sectors gaiaters i més

entitats festeres, omplin de color -i de milions de paperets de colors- els carrers. En finalitzar, a l’escenari del Sequiol començava el tardeo amb l’espectacular posada en escena de Resilientes

A la nit, com ja és tradició Sequiolera, vam celebrar una amena i divertida festa de disfresses.

Dijous 7 Març

Una sobirana del Sequiol ens ve a visitar Divendres 8 Març

Estem ja gairebé al final de les Festes de la Magdalena 2024, i com cada matí, vam obrir la Tasca Sequiolera amb una altra degustació: els aclamats ous ferrats que sempre alcen gran expectació al sector.

Al vespre, seguint amb els tardeos al Sequiol vam gaudir de l’enèrgica actuació de Vudú, un grup de música amb el qual sempre ens ho passem en gran.

Aquest vespre els i les Sequiol@s teníem, també, una visita molt esperada, i la comissió es va preparar com l’ocasió demandava: les millors gales de castellonera i de setí per a rebre a les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor. Tota una immensa alegria per a la família Sequiola, ja que tornàvem a tenir a casa a Lourdes, Adriana i Lucía, a qui vam rebre amb els braços oberts i amb un gran somriure.

Lourdes i Vega, les Reines 2024, van lliurar les distinción de Fadrí d’Or i Fadrí d’Argent, en les categories major i infantil, als diferents comissionats del Sequiol, mereixedors per la seua contribució a les festes. Tot un acte molt important per a la Gaiata.

En finalitzar, tots plegats, vam gaudir de Vudú, compartint uns magnífics moments.

Flors per a la Lledonera Dissabte 9 Març

Comença la recta final de les Festes de la Magdalena 2024. Dia dedicat a la Patrona de la Ciutat, la Mare de Déu del Lledó. El matí va començar amb el tret de la mascletà i, a Sequiol, continuem també amb les diferents activitats.

Arribada la vesprada, tots els gaiaters i gaiateres de Castelló, ens reunim a la plaça Major, començant així el camí cap a la Basílica del Lledó. Sequiol, a més a més de la seua gran comissió, va estar acompanyada, també, de les nostres festes germanes i la seua representació, a més de familiars i amics, cosa que va fer, d’aquest acte, més emotiu i bonic del que ja és.

Per a María, Leyre i Víctor, aquesta ofrena era molt especial, lliurant el ram a la Verge, just l’any de celebració del centenari, a més a més, portant la banda que els acredita com a màxims representants del Sequiol. No podia ser més màgic per a ells i la seua comissió que els acompanyà.

A més a més, aquest any, la representació Sequiola, comptàvem amb la Reina de les Festes, Lourdes i, d’entre les Dames de la Ciutat, Lucía i Adriana, que lliuraven, com a màxima

representació de Castelló, els seus rams de flors a la Verge de Lledó.

El show de la Grupesta Centauro!

Ja acabada l’ofrena de flors a la nostra Mareta, al Sequiol, com cada any, celebrem el sopar de pa i porta, com a preàmbul de l’esperada actuació estel·lar de la Grupestra Centauro Els Sequiolers de l’Any 2015, com cada any -i ja en van uns quantsvan contagiar de bona marxa i ritme als centenars d’amics i veïns que volen compartir aquest final

de festa amb Sequiol, entre els quals destaquem la representació de quasi la resta de comissions de sector, convertint-se ja, en un esdeveniment referent en la recta final de les festes.

fins a l’any que ve !!!

I ara sí, arribava el final, l’últim dia de les nostres festes. Un dia molt especial però alhora molt trist. Comença el dia amb la tradicional mascletà en el recinte del Primer Molí. Una mascletà, l’última, en la qual les emocions fan mossa i les llàgrimes inunden els ulls de les Madrines i on els nostres màxims representants, Leyre, María i Víctor, no són aliens encara que, també, van saber gaudir-la.

Ja al Cau del sector, el jurat del concurs de paelles debatia sobre quina era, al seu judici, la millor de quantes es van presentar a concurs. Mentrestant, tota

la comissió de Sequiol@s degustava una magnífica i riquíssima paella per a celebrar unes festes increïbles.

Al vespre, vam anar, amb la xaranga, a recollir als nostres màxims representants a les seues cases, per a rebre’ls amb tot l’ànim possible. Després, ens vam dirigir cap a l’avinguda Rei En Jaume on ens vam reunir tots els sectors gaiaters per a començar la desfilada final, ballant, cantant i corrent, cap a la Plaça Major.

Una vegada tots allí, les Reines de les Festes van cridar un nostàlgic però

efusiu Magdalena!!! obtenint la resposta de tota la ciutat, a una sola veu: Vítol!!!, amb el qual s’iniciava una superb espectacle audiovisual, dedicat a les nostres tradicions, la nostra cultura, els nostres colors, i la nostra Verge del Lledó, especialment pel centenari de la seua coronació, i amb el qual tots els presents ens vam emocionar

Ja de bell nou al sector,l els nostres màxims representants, María, Leyre i Víctor, van apagar els nostres grans monuments festers 2024. La Magdalena 2024 ja era història.

Ofrena de flors al Cap i Casal

Vivint les Falles de Borriana!!!

Com és tradicional en els últims anys, vam estar acompanyant als amics de la Falla Barri València de Borriana en la seua setmana de festes. Al matí vam participar, amb els nostres càrrecs María, Leyre i Víctor, en representació del Sequiol, en l’ofrena a la Verge de la Misericòrdia. Vam continuar gaudint de la mascletà del dia de Sant Josep i d’un dinar de germanor, previ a l’acte principal de les falles, la Cremà

Tota una jornada plena de bons moments viscuts al costat dels nostres amics de la Falla Barri València de Borriana.

17 Març

Atenent l’amable invitació dels nostres amics de la Falla de les Arts, passeig de l’Albereda – avinguda de França, de València, Sequiol va acudir a l’ofrena de flors, dins del marc de les festes de les Falles de València 2024. Les nostres Madrines, María Voltes i Leyre Salinas, acompanyades pel President Infantil, Víctor López i el vicepresident, Javier Rodríguez, van acompanyar als amics de la Falla de les Arts, fins als peus de la Verge dels Desemparats per a lliurar l’ofrena Sequiolera, de flors blanques, en la primera jornada d’ofrena, en una magnífica nit de març.

19 Març

Les maquetes del futur de la festa

2 Abril

Dimarts 2 d’abril, al Teatre del Raval de Castelló, la Gaiata 15 Sequiol, un any més, va fer entrega dels premis del Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata “Ciutat de Castelló” - Premi Lorenzo Ramírez, als guanyadors i finalistes de l’edició de 2024, la vint-i-unena. María, Leyre i Víctor van ser els encarregats de lliurar els premis als guanyadors.

Visca la Mare de Déu del Lledó!

MAIG 2024

27 Abril

Visca la nostra Mareta!!!

Dins de tota la programació que la Reial Confraria de Lledó havia previst per a commemorar el centenari de la seua coronació, l’últim dissabte d’abril, tenia lloc el tradicional «Pregonet» anunciador de les festes, al qual van assistir Víctor i Leyre, acompanyats de la comissió infantil Sequiolera.

Música, ball, caramels, molts caramels, i la innocència dels més menuts, es varen donar cita en un matí solejat i molt il·lusionant, pel centre de la Ciutat, anunciat que les Festes de Lledó ja s’acostaven i més encara, en aquest any tan especial.

Amb flors a María 2 Maig

Ara sí, comença el mes de maig molt especial per a Castelló, ja que aquest 2024 es van celebrar cent anys des que van coronar la Mare de Déu del Lledó. Sequiol es va bolcar per a aquesta celebració i va tindre una gran representació, encapçalada pels nostres màxims representants, María Voltes, Leyre Salinas i Víctor López, acompanyats del vicepresident Javier Rodríguez, en l’ofrena floral.

No cal dir que la representació de la ciutat va estar encapçalada per la Reina de les Festes 2024, Lourdes Climent a qui escortaven Adriana Llopis i Lucía Benedito, com a integrants de les Corts d’Honor de les sobiranes. Totes elles Sequiolas de pro.

Cent anys de la coronació de la Lledonera

Dissabte 4 de maig, al matí, tota la ciutat de Castelló es van congregar a la majestuosa Concatedral de la ciutat per assistir a la solemne Misa en Honor a la Verge de Lledó. I, entre ells, la representació del Sequiol, María i Víctor, per honrar i commemorar “la nostra mareta”.

4 Maig

Finalitzada la Missa, la imatge de la Lledonera va ser portada a coll, pels cèntrics carrers de la ciutat fins a la plaça de la Independència -la Farola, per a tots- on, fa cent anys, es va efectuar la coronació de la Mare de Déu del Lledó.

Una peanya processional que, per cert, tenia molt de sentiment Sequiolo, puix diversos Barreros que la portaven eren membres del Sequiol.

Una desfilada en el qual van participar els màxims representants del Sequiol, acompanyant a les Reines de les Festes i les seues Corts d’Honor, on les Sequioles Lourdes, Adrian i Lucia tenien el seu protagonisme.

Ressaltar que com a Cambrera de la Reial Confraria de Lledó, la nostra presidenta, Elisabeth, també va tindre un paper actiu en la celebració.

Lledonera peregrina tornava a casa seua!!! 5 Maig

Sequiol, davant del seu compromís amb la cultura i les festivitats castellonenques, va decidir celebrar la festivitat de la Mare de Déu de Lledó d’una manera extraordinària, i així doncs, tota la nostra comissió es va vestir les seues millors gales, per acompanyar la nostra Patrona. Van ser els màxims representants de la Gaiata, María, Leyre i Víctor, els qui encapçalaven la nostra Cort. La processó, acompanyada per música tradicional i càntics de lloança, va recórrer els llocs

més emblemàtics de Castelló, fins a la basílica de la Verge del Lledó, on es va celebrar una emotiva cerimònia en honor a la Patrona.

Pam, pam, orellut!!!

En arribar a la plaça Major, l’alegria es va multiplicar amb la notícia de l’ascens del Club Esportiu Castelló, a la Segona Divisió. En una temporada plena d’emocions i desafiaments, l’equip va aconseguir un moment històric que va ser rebut amb eufòria per part de l’afició castellonenca. Així, entre la solemnitat de la processó a la Verge del Lledó i l’eufòria de l’ascens del Club Esportiu Castelló, els castellonencs van viure una jornada inoblidable, i Sequiol en va ser gran partícip. Per a tots els i les Sequiol@s, sempre quedarà gravada a la memòria com un exemple d’amor per les nostres arrels i pel nostre equip.

Sequiol amb el Tau Castello de bàsquet

10 Maig

El cap de setmana del 10 de maig, la nostra Madrina Infantil, Leyre, el nostre President Infantil, Víctor, i la nostra Presidenta, Elisabeth, van tenir l’honor d’assistir a un emocionant partit de bàsquet, per animar l’equip local, el TAU Castelló. L’esdeveniment, que va tenir lloc al pavelló Ciutat de Castelló, va ser un veritable espectacle esportiu que va captar l’atenció i l’entusiasme de tots els presents.

Les Creus de Maig

Balleu, balleu!!!

El passat dissabte 18 de maig, la plaça major de Castelló es va convertir, un any més, en una pista de ball, de les danses més tradicionals de la nostra cultura castellonenca. Una ocasió perfecta per ajuntar tota la ciutat, grans i menuts, i gaudir i aprendre de la nostra tradició. I és clar, Sequiol no va voler perdre l’oportunitat d’assis-

17 Maig

Quan el calendari s’apropa al mes de les flors, Borriana es transforma en un gegantí jardí adornat per les meravelloses creus que elaboren cadascuna de les comissions falleres, i la nostra agermanada Falla Barri València de Borriana, va preparar, aquest any, una composició molt efectista i acolorida -destacaven diverses peces de Gaiates del Sequiol- i, la nostra comissió estava molt bé representada per María, Leyre i Víctor.

tir, i després de setmanes d’assajos intensius, la comissió Sequiolera, finalment, va poder demostrar tot el que s’ha aprés. El Ball Perdut va ser un motiu de festa per a gaudir en germanor de les nostres tradicions. Una festivitat que ja s’ha convertit en una cita ineludible al calendari cultural del mes de maig a Castelló.

18 Maig

Especial Sequiol 24 Maig Sopar de Gala

El divendres 24 de maig, el restaurant Àgora de Castelló, va ser l’escenari d’un memorable sopar d’agraïment, organitzat per a commemorar el tancament del cicle fester 2024. Este sopar de gala, organitzat pels nostres màxims representants, van reunir a nombrosa comissió per a celebrar els moments més destacats del cicle fester. Els màxims representants de la Gaiata, María, Leyre i Víctor, van ser els protagonistes de la nit, ja que cada u d’ells va pronunciar un emotiu discurs d’acomiadament.

Primer vam gaudir d’un deliciós sopar i vam compartir entre nosaltres els millors moments d’este gran any. En acabant, va ser el torn dels discursos, començant per Leyre, la nostra dolça princeseta, que ens va agrair, a tots els presents, el suport incondicional durant el cicle fester. En el seu discurs, va destacar els valors de la unió, especialment en el grup de comissió infantil amb qui ha compartit moments inoblidables.

A continuació, Víctor va prendre la paraula, reflectint en les seues paraules la nostàlgia i la gratitud que sentia en aquell moment, també agraint a les famílies i amics que li han donat el seu suport constant. Finalment, María va tancar el torn de discursos amb un missatge ple d’emoció, donant-nos a conéixer la seua especial gratitud per haver-li acompanyat a complir el seu somni de ser Madrina de la seua Gaiata.

En acabar les paraules, van oferir a cada família de la comissió Sequiolera un detall molt especial, en agraïment pel suport incondicional durant el cicle fester 2024. La nit va finalitzar com millor sabem fer els i les Sequiol@s, ballant amb la millor música, fins que ens van fer mal els peus.

Nit de ronda Sequiolera 25 Maig

Com cada mes de maig, tots els i les Sequiol@s ens reunim per celebrar la Festa de la Rosa Sequiolera, on totes les dones de la nostra associació reben galania en forma de melodia i rondalla, a més de l’ofrena floral, especialment dedicada a les nostres Madrines, Maria i Leyre, i als nostres presidents Víctor i Elisabeth. Aquest any, vam comptar amb un grup molt especial de rondalles, el grup JACARANDA, que ens van dedicar unes cançons precioses.

Compromís renovat 31 Maig

Com és preceptiu cada final de cicle festiu es convoca Assemblea General de la nostra associació, amb la finalitat d’aprovar el resultat comptable de l’exercici finalitzat, concretament la Magdalena 2024. A més a més, en complir-se l’actual mandat de la Presidència actual, en aquesta ocasió, també quedava convocada l’elecció

de la nova persona que assumiria aquesta responsabilitat, per al bienni 2025-2026. Els i les Sequiol@s van renovar la seua confiança, d’aquesta forma, en Elisabeth per a dos anys més i van assumir TOTS el compromís de continuar treballant perquè Sequiol continue sent el referent de la festa a la ciutat.

JUNY 2024

Inici d’un nou cicle festiu

Presentació llibret del Grau

El passat 6 de juny, els màxims representants infantils de la Gaiata 15 Sequiol, Leyre i Víctor, juntament amb la Presidenta Elisabeth, van assistir a un esdeveniment molt especial: la presentació del llibret de les festes de Sant Pere 2024. La cerimònia, que es va dur a terme a La Marina del Grau, on les màximes representants del Grau per a les festes de Sant Pere 2024, van lliurar el llibret d’unes festes molt especial que marcaran a les seues vides.

1 Juny

El primer acte que obri una edició festiva en Sequiol és la ratificació dels nous càrrecs. Aquest any es va aprovar, per unanimitat, el nomenament de la senyoreta, Claudia Llopis Pascual, com a Madrina del Sequiol, per a la Magdalena 2025; i a la xiqueta, Natalia Espín Solano, com a Madrina Infantil de la Gaiata 15, per a la Magdalena 2025. I, com marca la tradició protocollària, l’acabada de reelegir en el càrrec de Presidenta, Elisabeth Breva, els va comunicar, via telefònica, la bona nova. Sequiol ja està preparat per a la Magdalena 2025 i als comandaments de la nostra Panderola, Claudia i Natalia, ens portaran, sens dubte, a una nova edició festiva plena d’emocions.

6 Juny

Presentació Comissió Festes Sant Pere

15 Juny

Com a preàmbul de les festes de Sant Pere al Grau de Castelló, el món de la festa es reunia a prop del mar, per celebrar l’acte de presentació de les Reines de les Festes de Sant Pere de l’any 2024, la senyoreta Clara Museros i la xiqueta Anaraida Giménez que, juntament amb els seus companys de viatge fester, el President Infantil Hugo Mateu, i el President Miguel Valeriano, regnaran aquestes festes del Grau 2024.

I a la llum de les Fogueres…

Arriba el mes de juny, i amb ell les esperades Fogueres de Sant Joan d’Alacant i, Sequiol, té la sort de compartir sentiment amb les Fogueres d’Alacant i, per això, la Gaiata 15 Sequiol és convidada per la Foguera Maisonnave d’Alacant a les seues festes de Sant Joan, a les festes 2024.

I els nostres màxims representants 2024, María, Leyre, Víctor i Elisabeth, van poder gaudir de la meravellosa Ofrena de Flors de la ciutat, ofrena a la Verge del Remei, acompanyats dels aplaudiments de la seua gent. I com cada any, vam ser molt ben rebuts a la Foguera Maisonnave a cada moment de les festes.

24 Juny

Durant la setmana vam poder gaudir també de les mascletaes, fent-nos recordar aquesta olor de pólvora a les festes que tant volem i vivint, tots junts, la meravellosa sensació que ens deixen els petards, en finalitzar amb un terratrémol.

En especial, la invitació al balcó d’un edifici ubicat a la mateixa plaza de los Luceros on ens va concedir el luxe de poder gaudir d’una espectacular mascletà… vista des de dalt!

Tot i que això no va ser tot clar, els dinars van ser part important del viatge, dinars i sopars que vam gaudir junts, sobretot el sopar de l’última nit de les festes, on la Foguera Maisonnave ens va acollir gratament.

Com cada any, estem encantats de viure aquestes festes i compartir sentiments. Desitjant tornar l’any vinent!

Ofrena Mare de Deu del Carmen (Grao de Castelló) 29 Juny

Diumenge 29 de juny, en el marc de les Festes de Sant Pere 2024, va tindre lloc un dels actes més solemnes i emotius en honor al patró d’aquestes festivitats. Com cada any, la tradicional ofrena floral i la missa en honor a Sant Pere van reunir una gran multitud de veïns, devots i representants de diverses entitats festives i culturals de Castelló, que van voler retre homenatge al patró mariner. Entre els assistents, van destacar els màxims representants 2024 de la Gaiata 15 Sequiol: María, Leyre i Víctor, qui amb orgull, van participar en l’ofrena floral. Abillats amb els vestits tradicionals, van representar a la nostra Gaiata amb respecte i alegria.

JULIOL 2024 Sant Cristòfol, Patró de Castelló

13 Juliol

Especial Sequiol

El cap de setmana del 13 de juliol, Castelló va viure intensament les celebracions en honor al seu Patró, Sant Cristòfol, en un ambient carregat de tradició, música i alegria. Com cada any, els actes festius van reunir veïns, amics i representants de les diferents comissions festeres de la ciutat, entre els quals no podien faltar els màxims representants de la Gaiata 15 Sequiol 2024: María, Leyre i Víctor.

L’inici d’aquest cap de setmana festiu va estar marcat per un espectacular concert ofert per la Banda Municipal de Castelló, a l’emblemàtica plaça Major. La música va ser, sens dubte, el millor preàmbul per a un cap de setmana de celebració en honor a Sant Cristòfol. L’endemà, la festivitat va continuar amb un dels actes més solemnes i tradicionals: la missa en honor al patró, celebrada a la Cocatedral de Santa Maria.

Ja a la nit, per tancar aquest cicle fester 2024, va tindre lloc un dels esdeveniments més esperats del cap de setmana: el tradicional sopar i espectacle que posa fi a les celebracions. En un ambient festiu, la comissió Sequiolera es va reunir per gaudir d’una vetllada al Palau de la Festa, que va estar marcada pel bon menjar, l’espectacle i, sobretot, el ball.

Tot i això, el punt àlgid de la nit va arribar amb l’espectacle de Sant Cristòfol, on tots els presents, inclosos els nostres representants María, Leyre i Víctor, es van sumar als balls on, aquest any, participaven en l'espectacle la temàtica del qual era trobar la llum de les Gaiates que havia desaparegut, i per això calia recórrer cada país, interpretant els seus balls més típics. I per finalitzar aquestes passes de balls, les Corts i Reines 2024, van interpretar un ball espectacular, en què les nostres Sequioles, Lucía, Adriana i Lourdes, eren les protagonistes.

Aquest cicle fester 2024 es tanca, però deixa en record moments plens d’emoció i orgull, enfortint la identitat festera de la nostra ciutat.

AGOST 2024

Ofrena Mare de Déu de Gràcia (Vila-real) 30 Agost

Els nostres màxims representants infantils 2024, Leyre i Víctor, van viure una jornada molt especial en assistir a les Festes de Vila-real, on van participar en la tradicional ofrena i missa en honor a la Mare de Déu de Gràcia, en l'Arxiprestal, convidats per la prestigiosa Associació Segle XVIII. Aquesta invitació va ser motiu de gran orgull per a la nostra Gaiata 15 Sequiol, ja que Leyre i Víctor van ser rebuts amb els braços oberts en una de les festivitats més importants de la veïna localitat.

4

Setembre

Especial Sequiol SETEMBRE

La Gaiata de mà del Sequiol

Aquest estiu ha sigut especialment intens i emocionant per a l'equip de realització de la Gaiata de mà de la nostra associació. Durant mesos, tots els membres de l’equip van treballar amb entusiasme, creativitat i dedicació, per donar vida a una peça única que representa molt bé l'esperit i l'essència de la nostra visió festera.

Des del disseny inicial fins als detalls finals, cada etapa del procés, va ser realitzada amb dedicació. Hores de planificació, construcció on, cada element d’ella, va ser pensat per captar no només la bellesa visual, sinó també el simbolisme que acompanya les nostres estimades festes.

L'esforç va donar els seus fruits al concurs de Gaiates de mà, on la nostra creació va ser reconeguda amb el segon premi. Aquest guardó no només és un reflex de la bona feina feta, sinó també un reconeixement a la passió que ens impulsa a mantindre vives les nostres tradicions.

Volem agrair a totes les persones que van formar part d'aquest projecte, ja siga contribuint amb el temps, el talent o el suport. També estenem el nostre agraïment als qui ens van acompanyar en aquest camí, valorant i gaudint de la nostra feina.

Aquest segon premi és una motivació per continuar esforçant-nos, innovant i portant el nom de la Gaiata 15 Sequiol sempre enlaire.

Exposició Gaiates de mà

Les Madrines de la Gaiata 15 Sequiol per a l’any 2025, Natalia i Claudia, acompanyades de la nostra Presidenta Elisabeth, van assistir a la inauguració de l’esperada exposició de Gaiates de mà 2024. Aquest esdeveniment, que cada any reuneix l’art gaiater i la creativitat de les nostres festes, va ser l’escenari d’un moment molt especial per a la nostra Gaiata, ja que Sequiol va rebre el segon premi per la seua construcció presentada a la categoria de Gaiates de mà.

Amb gran orgull i emoció, Natalia, Claudia i Elisabeth, van pujar a l’escenari per recollir aquest prestigiós guardó, que reconeix l’esforç i la dedicació que la nostra comissió posa en cada detall de les Gaiates que presentem. La creativitat, el simbolisme i la tradició que caracteritzen la nostra Gaiata 15 Sequiol van quedar reflectits en aquest reconeixement, que sens dubte és un motiu d’alegria per a tots els que formem part d’aquesta gran família.

Si tots hem de celebrar set-cents setanta-tres anys de tradició ...

Dissabte 7, les representants de la Gaiata 15 Sequiol per a l’any 2025, Claudia i Natalia, juntament amb la nostra Presidenta Elisabeth, van tindre l’honor d’assistir al gran espectacle organitzat a la plaça Major amb motiu del 773é aniversari de la fundació de la ciutat de Castelló. Aquest esdeveniment, que celebra una de les cites més importants a la història de la nostra ciutat, va reunir autoritats, associacions i ciutadans que es van unir per commemorar els segles de cultura i tradició que han forjat la identitat de Castelló.

Convé destacar que part de l'escenografia utilitzada en l'espectacle, la conformaven les maquetes de Gaiata que formen part del fons museístic del Concurs Escolar de Maquetes de Gaiata que Sequiol convoca tots els anys.

7 Setembre

Premis Ciutat de Castelló

8 Setembre

La nostra Madrina, Claudia, acompanyada pel Sequiolo comissionat, Vicente Javier, va assistir, amb gran orgull, a la prestigiosa gala de lliurament dels Premis Ciutat de Castelló, celebrada a l’emblemàtic Teatre Principal. Aquest esdeveniment, que cada any reconeix el talent i l’excel·lència en diverses àrees culturals i artístiques castellonenques, va reunir personalitats destacades de la ciutat, entre elles, l’alcaldessa, Begoña Carrasco i les Reines de les festes, Lourdes i Vega, així com altres representants del món fester i cultural.

Acte de comiat de la Magdalena 2024

La vesprada del dilluns 9 de setembre, el Teatre del Raval es va convertir a l’escenari de l’emotiu tancament del cicle fester 2024. En aquest acte, ple de records i moments entranyables, els nostres representants de la Gaiata 15 Sequiol de la Magdalena 2024, María, Leyre i Víctor, van assistir, acompanyats de la nostra Presidenta Elisabeth, per acomiadar-se d’un any fester que quedarà gravat a la memòria de tots. María, Leyre, Víctor, les nostres Dames de la Ciutat, Adriana i Lucía i, per descomptat, la nostra Reina, Lourdes, van deixar empremta a cada acte, i el seu comiat quedarà com un record ple d’orgull i gratitud cap a un any que sempre portaran al cor.

9 Setembre

Acte d’obertura de la Magdalena 2025

10 Setembre

Dimarts 10 de setembre va tindre lloc l’esperat acte organitzat per la Federació Gestora de Gaiates d’obertura que ha marcat l’inici del cicle fester 2025. Una cita clau per a tots els amants de les Festes de la Magdalena a Castelló. Entre els protagonistes principals de l’esdeveniment van destacar les nostres Madrines, Natalia Espín i Claudia Llopis, que van estar acompanyades per la Presidenta de la comissió, Elisabeth. Aquest és l'inici d’un any ple d’actes, emocions i responsabilitats en representació de la seua Gaiata.

Setembre

Nomenament i imposició de bandes infantil

El mes de setembre, a la nostra ciutat, és sinònim d’inici fester perquè, després de l’elecció dels nous màxims càrrecs representatius per a la nova edició magdalenera, és moment d’atorgar les credencials que els seus càrrecs protocol·laris comporten. És, doncs, moment del Nomenament i Imposició de Bandes a les qui han sigut elegides com a Reines de les Festes i les seues respectives Corts d’Honor.

L’emblemàtic coliseu de la plaça de la Pau, acolliria, un any més, l’acte de nomenament i imposició de bandes a la Reina Infantil; el divendres 13 de setembre. Ja a l’interior del Teatre Principal, la conductora de l’acte, Galla Calvo -qui va ostentar el càrrec de Reina Infantil els anys 2020 i 2021- prenia la paraula per a, en primer lloc, donar la benvinguda a tots els presents, especialment a la Fallera Major Infantil de València, Marina García Arribas; i a la Bellea del Foc Infantil d’Alacant, Martina Lloret Rocamora i, seguidament, complimentar als qui posaven el seu especial fermall d’or a la Magdalena 2024: “… per això, hui, diem Vitol!, a les qui han sigut, fins hui, la nostra Reina Infantil i les seues Dames de la Ciutat.”, entre les quals, molt somrient encara que amb profunda melancolia, estava Lucía Benedito Ordaz, Dama de la Ciutat Infantil 2024 i Madrina Infantil del Sequiol 2023.

Especial Sequiol

Després dels Presidents Infantils, va arribar el torn de les Madrines Infantils que rebien la seua preuada banda blanca de mans de la primera autoritat municipal i un coquet ram de flors, de mà de la Presidenta del Patronat de Festes, abans d’ocupar la seua butaca sobre l’escenari. Així, Natalia, la representant de les xiquetes i xiquets del Sequiol, va desfilar, majestuosa, el post de la seua desitjada banda blanca mentrestant, al pati de butaques, els seus pares, Eva i José, no paraven d’aplaudir, com la resta de Sequiol@s presents a la sala.

Les solemnes notes de la “Marxa de la Ciutat”, de Matilde Salvador, van imposar un respectuós silenci mentre la primera edil municipal imposava, a Carla, la verda banda. I, d’igual manera li feia lliurament del pergamí, distincions que l’acreditaven, ja, com a Reina Infantil de Castelló 2025. I el rugir de la pólvora ho anunciava a tota la Ciutat.

I tots els i les Sequiol@s vam gaudir d’una agradable vetlada amb la família Espín-Solano on Natalia, la nostra Madrina Infantil de la Magdalena 2025, estava feliç i il·lusionada, lluint, orgullosa, la seua recentment estrenada banda blanca com a part de la Cort de la Reina Infantil. Enhorabona.

Setembre

Nomenament i imposició de bandes 14

I vint-i-quatre hores després, es reprenia el mateix guió, però, aquesta vegada, li tocava a la cort major. A mitjan vesprada del dissabte, totes les representacions de les dènou Gaiates de la Ciutat es congregaven en la plaça Major, enfront de l’Ajuntament. De Sequiol, la nostra Madrina, Claudia Llopis Pascual estava acompanyada per la nostra Presidenta, Elisabeth Breva.

Moltíssimes autoritats i convidats no van voler perdre’s la posada de llarg de la Magdalena 2025, en la qual Paula Torres serà la seua sobirana. I entre elles, presidint la llotja d’autoritats del Principal, la Fallera Major de València, María Estela Arlandis i la Bellea del Foc d’Alacant, Alba Muñoz; a les qui van rebre una tancada ovació dels presents en agraïment per la seua assistència.

I va començar l’acte. La seua conductora va ser Carmen Molina Ramos (Reina de les Festes 2021 – 2022), i la llum va ser l’elegida per a agrair la magnífica tasca desenvolupada per la Reina de les Festes 2024 i la seua Cort d’Honor, “… Heu sigut la Llum de la Magdalena 2024”, arrancant una prolongada ovació dels presents. Moments molt emotius per a les Sequioles Lourdes Climent i Adriana Llopis que vivien els seus últims però inoblidables moments del seu any màgic.

“… De la Gaiata 15, Sequiol, Madrina senyore-

Sequiol

ta Claudia Llopis Pascual”. I Claudia va iniciar el seu elegant desfilar cap a l’escenari on l’esperava la màxima autoritat civil per a imposar-li la banda blanca que l’acreditava com a component de la Cort d’Honor 2025. Tots els i les Sequiol@s presents continuaven expectants l’esdevenir de Claudia, encara que dues d’elles amb molta més intensitat: la seua mare Carmen i la seua germana Adriana.

Els primers compassos de la “Marxa de la Ciutat” presagiaven el moment estel·lar. Begoña Carrasco, alcaldessa de la ciutat, desplegava la banda verda de Reina i li la cenyia a Paula lliurant-li, al mateix temps, el pergamí que l’acreditava com la setanta-novena Reina de les Festes de Castelló. Amb tot l’escenari replet de bellesa, il·lusió i sentiment castelloner, arribava el moment de la paraula que, en aquesta ocasió, seria moment per a l’alcaldessa de la Ciutat.

Els actes d’Imposició de Bandes ja eren història. Paula Torres i Carla Ibáñez, ja lluïen les seues bandes verdes que les acreditaven com les sobiranes de la festa castellonera en 2025. I, amb elles, dues il·lusionadíssimes Sequioles, Claudia Llopis i Natalia Espín, les Madrines del Sequiol, conformaven les seues respectives Corts d’Honor. El primer ball del “Rotllo i canya” referendava que la Magdalena 2025 començava a caminar. Per a totes elles, donava principi el seu any inoblidable. Enhorabona.

Sequiol amb Celia

IX tornà a la ciutat

22 Setembre

Les Madrines de la Gaiata 15, Claudia i Natalia, juntament amb la presidenta Elisabeth, van tindre l’honor d’assistir, com a jurat, al concurs de paelles organitzat per l’Associació de Veïns Censal. Aquest esdeveniment no només va celebrar la rica tradició culinària de la nostra comunitat, sinó que també es va dur a terme amb un propòsit noble: donar suport a la investigació de la Síndrome MEF2C, amb l’objectiu d’ajudar a Celia, una jove valenta que enfronta aquest desafiament.

A l’esplanada del Palau de la Festa, tenia lloc per nové any consecutiu l’acte de Tornà a la Ciutat, que la Federació de Colles organitza coincidint amb l’inici del cicle fester. L’esplanada plena de gent de la festa creant aquest ambient de germanor que tant ens identifica als castellonencs, Enllà van assistir les nostres Madrines, Claudia i Natalia, acompanyades del Sequiolo comissionat Vicente Javier. Castells inflables i infinitat de jocs que van fer les delícies dels més menuts, encara que també dels més grans. Entre ells, els amics de les colles, els representants dels sectors gaiaters i les Reines i Dames de la Ciutat 2025.

OCTUBRE 2024

Dia de la Hispanitat

27 Setembre

12 Octubre

El dia de la Hispanitat és també la festa gran de la Guàrdia Civil i com no, dia de celebració de la Verge del Pilar, on cada any, especialment la Comunitat Aragonesa, ho celebra amb una tradicional ofrena a la seua Patrona. Una comunitat amb nombrosa presència a la nostra ciutat i fortes arrels en aquesta, per això, i com cada any, convidats pel Centre Aragonés de Castelló, els nostres càrrecs per a la Magdalena 2025, Natalia i Claudia, acompanyades pel Sequiolo comissionat, Javier, van acudir a l’Església de la Santíssima Trinitat per participar en l'ofrena i posterior missa en honor a la Verge del Pilar.

Els quaranta de Jacaranda

El dissabte 19 d’octubre va ser una jornada especial per al Sequiol. Les Madrines, Natalia i Claudia, acompanyades per Vicente Javier, van tindre l’honor d’assistir a un esdeveniment molt significatiu: el concert del grup de boleros Jacaranda a la plaça Major. Un recinte que es va omplir de veïns i visitants que van acudir per a gaudir d’una nit màgica de boleros, on les melodies i les lletres evocaven records entranyables.

Sequiol amb el “mes rosa”

19 Octubre

20 Octubre

Missa a Sant Roc

El diumenge 27 d'octubre, les nostres estimades Madrines, Natalia i Claudia, acompanyades en tot moment pel Sequiolo Javier, van representar, amb orgull, la Gaiata 15 Sequiol en un dels esdeveniments més significatius del calendari cultural i religiós de Castelló, la missa en honor a Sant Roc del Raval. La celebració religiosa va tindre lloc a l'església del barri del Raval, un espai carregat d'història i espiritualitat que, com cada any, es va omplir de devots i veïns que es van reunir per honrar Sant Roc, sant molt estimat en aquesta part de la ciutat.

19 d'octubre, Dia Mundial contra el Càncer de Mama. Sequiol s'uneix, amb força i esperança, a la marxa valenta que mai no descansa. Un passeig per la vida ens fa caminar per totes les guerreres que ja no poden lluitar. Amb cada pas, un batec d'amor per aquelles que enfronten el seu dolor. El càncer de mama no ens podrà véncer, juntes som més fortes. Sequiol per aquesta lluita, mai no descansa.

27 Octubre

Novembre

Ofrena de la Gestora de Gaiates, realitzada per Sequiol 3

El 3 de novembre arribava una vesprada màgica per a Sequiol, entrant al compte enrere per a la nostra presentació oficial, acudint al Palau de la Festa. Aquest dia va ser una mica més especial per a Sequiol, ja que es tractava de la vesprada en què els nostres màxims representants s’encarregaven de fer l’ofrena de la Federació Gestora de Gaiates, cosa que indicava que només quedava una setmana per a la nostra gran presentació.

Arribat el moment de les ofrenes, Natalia, Claudia i Elisabeth, amb les seues millors gales, es van preparar per a pujar a l’escenari a lliurar un detall als amics del sector Crémor, en representació de la Gestora de Gaiates. Moment en què la llotja del Sequiol es va armar d’alegria i d’animació,

amb llum i color i grans aplaudiments. Una volta finalitzada la presentació, els nostres màxims representants van acudir a totes les llotges de les diferents Gaiates per a fer entrega de la invitació a la nostra presentació oficial el dissabte vinent i, seguidament es van fer, també, a les Reines de les Festes i Corts d’Honor.

Dinar d’agraïment dels càrrecs 2024 i 2025 10 Novembre

Diumenge 10 de novembre, amb l’energia que ens va donar la roquera presentació d'anit, ens vam reunir al Cau del sector, convocats pels màxims representants del Sequiol, de les festes 2024 i 2025, per agrair-nos, a tots, el suport rebut i per l’organització d’aquest meravellós espectacle que vam poder gaudir tots i totes, ahir a la nit i on, les nostres Madrines, Natalia i Claudia, van complir un anhelat somni. Aprofitant el moment, els nostres càrrecs 2024, María, Leyre i Víctor, van penjar a les parets del local Sequioler, el seu quadro de record de la Magdalena 2024. Per finalitzar, Claudia i Natalia, ens van dirigir unes paraules molt especials.

El divendres 15 de novembre, com un altre de tants divendres units al cau, vam tindre una vesprada meravellosa al local del Sequiol, on vam organitzar un “tardeo” ple de bon ambient, jocs, sabor i música. Una forma de crear germanor i esperar, tots junts, la nostra setmana gran, la Magdalena 2025.

Divendres 22 de novembre, les nostres Madrines, Natalia i Claudia, acompanyades pel Sequiolo Javier, van assistir a la inauguració de l’exposició organitzada per L’Aljama, en els salones de la Fundació Dávalos-Fletcher

Dijous 21 de novembre, la nostra Madrina, Claudia Llopis, va assistir a la interessant xerrada sobre protocol, organitzada per la Gestora de Gaiates. Un esdeveniment formatiu, impartit per la reconeguda experta Estela Bernad. La xerrada, dissenyada per enriquir el coneixement i les habilitats dels qui representen les nostres Gaiates, es va centrar en la importància del protocol com una eina per ressaltar el valor de les nostres festivitats i mantindre viva l’essència de les festes de la Magdalena.

Novembre 22 Novembre

IV edició del Mercat del Raval

Dissabte 23 de novembre, la Gaiata 15 Sequiol va tornar a mostrar el seu compromís amb les tradicions i el teixit cultural de Castelló assistint a l’emblemàtic Mercat del Raval. Les nostres Madrines, Natalia i Claudia, juntament amb la Presidenta Elisabeth, van gaudir d’una jornada plena d’ambient festiu i tradició. Amb entusiasme i curiositat, vam recórrer cadascuna de les parades, xerrant amb els venedors i coneixent més sobre les històries i la feina que hi ha darrere de cada lloc.

23 Novembre

Presentació de la Falla La

30 Novembre

Dissabte 30 de novembre, les nostres representants del 2025, Natàlia i Clàudia, van acudir amb gran entusiasme la presentació de la comissió de la Falla La que Faltava de la Vall d’Uixó, una de les associacions agermanades amb Sequiol. Des del primer moment, la nostra delegació va ser rebuda amb una calidesa excepcional, reflex de l’enllaç fraternal que uneix les nostres dues entitats. Estem orgullosos de mantenir aquesta relació de germanor i esperem amb il·lusió futures trobades que continuen enfortintt aquesta bonica amistat entre la nostra Gaiata i la Falla La que Faltava. Gràcies per fer-nos sentir com a casa cada vegada!

Encés de la llum de Nadal, a Castelló 5 Desembre DESEMBRE 2024

Com ja és tradicional, poques setmanes abans del començament de les festes nadalenques, els carrers de Castelló prenen colorit amb l’encesa de les llums típiques del Nadal. Un encés de llums a càrrec de les màximes representants festeres de la nostra Ciutat, al que no podia faltar la representació Sequiola, aquesta vegada de mans de les nostres Madrines, Natalia i Claudia. Una encesa molt especial per a elles que van gaudir, emocionades, tot un meravellós espectacle que donava el tret d’eixida a Nadal.

Sopar de “la pajarita” 5 Desembre

Amb l'arribada de Nadal, en el magatzem de Gaiates, Sequiol organitza el tradicional sopar de “la pajarita” en la qual, Sequiolos i convidats, degusten d'un suculent sopar de Nadal.

Dia de la Constitució Espanyola 6 Desembre

El passat 6 de desembre, amb motiu del dia de la Constitució Espanyola, la nostra Madrina Claudia i la nostra Presidenta Elisabeth van representar la Gaiata 15 en un esdeveniment ple de significat i tradició. Com a part de l’acte, Claudia i Elisabeth van participar en la lectura d’un dels articles de la Constitució i van subratllar la importància d’aquest document com a base dels nostres drets i llibertats. La seua intervenció va ser un recordatori del nostre compromís amb els valors constitucionals que sustenten la nostra societat.

La imatge de la Magdalena 2025: el cartell anunciador

Una flor

de Nadal per a les representants del Sequiol

El divendres 13 de desembre, la Federació Gestora de Gaiates va celebrar el seu tradicional sopar de Nadal. Un esdeveniment esperat cada any per tots aquells que formen part de la màgia de les festes de Castelló. Entre els assistents a este acte tan significatiu es trobaven la nostra Madrina del Sequiol, Claudia Llopis, i la Presidenta, Elisabeth Breva. Totes dues van gaudir d’una nit inoblidable, plena de bons moments i converses. Claudia i Elisabeth van rebre amb il·lusió la seua flor de Nadal, com a mostra del reconeixement i l’afecte de la Federació Gestora de Gaiates.

9 Desembre

El dilluns 9 de desembre, es va dur a terme la presentació del cartell anunciador per a les Festes de la Magdalena 2025, cartell realitzat per l’estudi de 4 artistes guanyadors, Joanrojeski, amb el lema fira i festes de la nostra cultura.

L’acte va tindre lloc al saló del Reial Casino de Castelló. Acte on es van reunir l’Alcaldessa de la Ciutat, Begoña Carrasco, les Reines de les Festes 2025, Paula i Carla, les seues respectives Dames de la Ciutat, Na Violant d'Hongria, les Madrines i Presidents de totes les comissions Gaiateres, la regidora de Festes, Noelia Selma, entre altres autoritats festeres. I allà va estar també la nostra representació, Natalia, Claudia i Elisabeth, entusiasmades per veure quina serà la imatge que representarà les seues festes, aquest any tan especial.

Enhorabona a l’estudi per la feina feta, ja tenim cartell de les festes!, comença el compte enrere!

13 Desembre

El Carter Reial visita Castelló

El dissabte 14 de desembre, al matí, la nostra Madrina Infantil, Natalia, va tindre l’honor d’assistir a un esdeveniment molt especial a la plaça Major de Castelló. Allí es va celebrar la tradicional entrega de la carta de Nadal al Carter Reial dels Reis Mags, un acte ple d’emoció i màgia que marca l’inici de les festivitats nadalenques.

14 Desembre

Exaltació de les Falleres Majors de la Falla Barri de València de Borriana

14 Desembre

El passat dissabte 14 de desembre, la nostra Falla germana de Borriana, Barri València, va celebrar l'acte d'Exaltació de les Falleres de la seua Cort d'Honor 2025, acte al qual ens conviden cada any i al qual assistim, orgullosament.

Per això mateix, les nostres representants per a la Magdalena 2025, Claudia Llopis i Natalia Espín, acompanyades per la Presidenta, Elisabeth Breva, van fer ofrena durant l'acte de presentació de les falleres de la Falla Barri València, per brindar-los el nostre suport i poder desitjar-los un any fester màgic.

Un acte molt emotiu on van presentar tota la comissió fallera i on Sara García Serrano com a Fallera Major de 2025, Fallera Majors Infantils: Alejandro Olmedo Trujillo i Irene Llorens Enguídanos, els Presidents, Marc Martí Rodríguez i Jennifer Rosell Bob, van lluir les seues millors gales.

Especial Sequiol

Desembre

Inauguració de Betlem del Sequiol

Dins del programa d’activitats que realitzem a la nostra associació Sequiolera, hi ha la de construir, al nostre Cau, un pesebre tradicional.

Aquesta activitat és la més antiga del Sequiol, ja que es va iniciar el Nadal del 1998. Des de llavors, l’equip del Sequiol prepara i dissenya el naixement que es muntarà. A principis de desembre, es posen fil a l’agulla, per donar forma al que finalment acaba sent un autèntic Betlem Tradicional.

Així, passat el pont de la Immaculada, l’equip comença a preparar la base del nostre Betlem, creant espais, construint cases, decorant figuretes… una infinitat de detalls que, de mica en mica, donaran cos al naixement Sequioler.

Una volta finalitzat el pesebre, arriba el moment d’inaugurar-lo, i és clar, les nostres Madrines Natalia i Clau-

PRIMER PREMI, SECCIÓ ASSOCIACIONS (XXIV CONCURS DE BETLEMS DE CASTELLÓ)

dia, acompanyades amb el nostre Sequioler de l’Any, Benjamín Garcés i de la nostra Presidenta, Elisabeth, van obrir aquest acte més contents que mai, acompanyats, també, de tota la seua comissió Sequiolera.

L’acte va finalitzar amb un pica-pica i una mica de música de Nadal.

Mentrestant, els nostres càrrecs 2025 van anar lliurant a cada família Sequiolera la felicitació per a les festes de Nadal.

Sopar del “tocado”

Amb l'arribada de Nadal, les Sequioles es reuneixen en una distesa i divertida vetlada, per a celebrar l'arribada de Nadal i desitjar-se un millor any vinent.

21 Desembre

Un Carter Reial Sequioler

Ja passada la nit de Nadal i el dia de Nadal, arriba el moment d'anar lliurant les cartes als Reis Mags i, com no podia faltar, un any més, el Carter Reial acudeix al Cau de la Gaiata 15 Sequiol per recollir les cartes dels xiquets i dels no tant xiquets, i assegurar-se que els seus desitjos es complisquen.

En primer lloc, van ser les nostres màximes representants 2025, Natalia i Claudia, les qui van lliurar les seues cartes amb els seus millors desitjos per a l’any vinent, encara que van afirmar que el seu desig ja s'havia complert mesos abans, quan van rebre la notícia que ocuparien la màxima

27 Desembre

representació del Sequiol, aquestes festes magdaleneres i en rebre a la Presentació Oficial les seues bandes acreditatives.

Seguidament, van ser els més menuts de la comissió infantil els qui van lliurar les seues cartes i, finalment, es va fer la foto per recordar aquest gran moment d'il·lusió, que va ser seguida d'una rica xocolatada, patrocinada per la Gaiata.

Ben segur que els desitjos del Sequiol es compleixen aquest any i els nens i les nenes gaudeixen d'un Nadal formidable.

Dolçainadal 2024

El passat 27 de desembre, les nostres Madrines, Natalia Espín i Claudia Llopis, acompanyades per la nostra Presidenta, Elisabeth Breva, van tindre l’honor d’assistir al concert benèfic DOLÇAINADAL, organitzat cada any amb la finalitat de recolzar una bona causa.

Enguany, els fons recaptats van anar destinats a l’Associació Espanyola Contra el Càncer, reafirmant, així, el nostre compromís amb iniciatives solidàries que marquen la diferència.

Durant l’esdeveniment, vam gaudir de les magnífiques actuacions de diversos grups de música de dolçaina, entre ells: Xaranxaina i la Colla de Dolçainers, que van omplir la sala de música moderna amb dolçaina, contagiant a tots els presents d’alegria i emoció.

Va ser una jornada inoblidable on vam ballar, ens vam divertir i ens vam unir per una causa tan important.

Des de la Gaiata 15 Sequiol, agraïm la invitació i felicitem als organitzadors per l’èxit d’aquest esdeveniment tan especial.

PROGRAMA DE FESTES

Degustacions en Sequiol

Dimarts

25 de març

Dimecres

26 de març

Dijous

27 de març

Divendres

28 de març

PROGRAMA

MAGDALENA 2025

Del 22 al 30 de març

Dissabte, 22 de març

Exposició de les maquetes presentades al XXII Concurs Escolar “Ciutat de Castelló” que patrocina Ajuntament de Castelló, Diputació de Castelló, Fundació Caixa Castelló, MAQUIVER, Conselleria d’Educació, i organitza l’A. C. Gaiata 15 Sequiol, en el Museu Etnològic de Castelló, carrer Cavallers, des del del 15 al 30 de març. ENTRADA LLIURE.

De la festa, la vespra

12:00 h. Anunci oficial de Festes amb el llançament de carcasses commemoratives de la 78 edició, i gran mascletà al carrer Rosa Mª Molás junt a la plaça del Primer Molí.

16:00 h. Cavalcada del Pregó pel Carrer Sant Roc, Carrer Sanahuja, Mª Agustina, Major, Plaça de la Pau, Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla i Avinguda del Rei. Amb la participació dels membres de la nostra comissió.

23:50 h. Concentració en el Cau Gaiater per a anar al magatzem de gaiates a traure les nostres gaiates.

Diumenge, 23 de març

08:00 h. Missa de romers en la Cocatedral de Santa Maria, en finalitzar, eixida de la Romeria de les Canyes, que es traslladarà a l’Ermitori de la Magdalena.

15:45 h. Tornà de la Romeria, que partirà des de l’ermita de la Magdalena fins a la Cocatedral de Santa María

Magdalena, festa plena

20.30 h. Desfilada de Gaiates, Gaiates Infantiles que partint del Carrer Sant Roc, recorrerà els carrers Sanahuja, Plaça María Agustina, Major, Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla i Avinguda del Rei. A continuació trasllat de les gaiates davant l’istitut de secundària Francisco Ribalta on quedaran instal·lades.

Dilluns, 24 de Març

10:30 h. Cavalcada Infantil amb la participació de la nostra comissió infantil, partint del carrer Sant Roc, recorrerà els carrers Sanahuja, plaça Maria Agustina, Major, Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla i avinguda Rei en Jaume.

18:00 h. Inauguració de la nostra tasca Gaiatera, al carrer Mestre Breton

19:30 h. Visita oficial a les Gaiates participants en la Encesa de les Gaiates en l’Avinguda del Rei.

Dimarts, 25 de març

Cavalcada Infantil

20:15 h. XXX Encesa de totes les Gaiates en l’Avinguda Rei En Jaume. Exaltació del monument gaiater.

23:00 h. Trasllat de la gaiata i encesa de la Gaiata al sector.

Dia de les xiquetes i els xiquets

11:30 h. Parc infantil, per a tots les xiquetes i els xiquets del sector, al carrer Sequiol. Romandrà obert fins a les 13:00 hores. (imprescindible polsera ACTIVITATS INFANTILS)

11:30 h. Degustació d’embotits casolans, patrocinat per CARNISSERIA XARCUTERIA PRADES (vore nota al peu)

12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.

16:30 h. Obertura del Parc Infantil, al carrer Sequiol, que romandrà obert fins a les 19:00 hores (imprescindible polsera ACTIVITATS INFANTILS)

17:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.

Dimecres, 26 de març

9:30 h. Concentració en el CAU per tal de pujar als Carros Engalanats de la Federació de Colles, que vindran a buscar-nos i ens portaran a la mascletà. Pel camí anirem recollint altres amics gaiaters fins a aplegar al Primer Molí.

11:30h. Degustació d’una monumental truita de creïlla per als associats, patrocinada pel BAR FERNANDO, amb la col·laboració de Huevos Vilarroig. (vore nota al peu)

12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.

12:30 h. Lliurament de la insígnia de Gaiater de l’any 2025 al Mag YUNQUE, en els salons de la Diputació

18:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.

19:00 h. Tardeo amb el Grup “RESILIENTES” Gaudeix de la millor música dels anys 80, en una espectacular posada en escena, en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón.

22:30 h. Festa de disfresses per a totes les edats, amb la actuació de “DJ JAVI” en el Cau de l’Associació (per als socis)

Dijous, 27 de març

Tradicions de Castelló

11:30 h. Degustació, per als socis, Degustació gentilesa de ANTIC (vore nota al peu)

11:30 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.

11:30 h. VI Taller cuina Infantil “rosquilletes de sabors”, a càrrec de la iaia PILAR FERRER SELMA. RECORDAR DUR EL DAVANTAL “CUINANT AMB SEQUIOL”

17:00 h. Cos multicolor, desfilada de carrosses amb batalla de confeti pel circuit en el Bulevard Blasco Ibañez.

19:30 h. Actuació del Grup FIVE Gaudeix de la millor música dels anys 80, en una espectacular posada en escena, en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón.

Divendres, 28 de març

11:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.

11:00 h. XXXVI Concurs dibuix infantil “Dibuixa la teua gaiata“, al voltant de les Gaiates.

11:30 h. Degustació d’ous fregits, patrocinada per HUEVOS SALES. (vore nota al peu)

11:30 h. Parc infantil, per a totes les xiquetes i els xiquets del sector, al carrer Sequiol. Romandrà obert fins a les 13:00 hores. (imprescindible polsera ACTIVITATS INFANTILS)

Dia de la juventud

12:30 h. Entrega de premis del XXXVI Concurs dibuix infantil “Dibuixa la teua gaiata“, al voltant de les Gaiates.

16:30 h. Obertura del Parc Infantil, per a totes les xiquetes i els xiquets del sector, al carrer Sequiol, que romandrà obert fins a les 19:00 hores (imprescindible polsera ACTIVITATS INFANTILS)

17:00 h. Visita de la Reina, Reina Infantil i Corts d’Honor al peu de les Gaiates. Entrega, per part de les Reines de les Festes, dels Fadrins d’Or i d’Argent, en categoria major i infantil, a aquells membres de la comissió que per la seua trajectòria festera han sigut mereixedors d’aquestes distincions del Patronat de Festes.

19:00 h. Actuació del DULCE OBSESIÓN tribut a “La Oreja de Van Gogh”. Gaudeix de les versiones dels grans èxits musicals de totes les dècades, en directe, en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón.

Dissabte, 29 de març

12:00 h. Obertura de la Tasca Gaiatera.

16:00 h. Concentració al Cau Gaiater per a l’Ofrena de Flors a nostra Patrona Mare de Déu del Lledó. S’invita a participar a tots els veïns i veïnes que vulguen acompanyar-nos.

22:00 h. Sopar de “pa i porta” en l’encreuament dels carrers Sequiol i Mestre Bretón. A continuació...

Dia de la nostra mareta

23:30 h. Sorprenent espectacle musical a càrrec de CENTAURO La Grupestra “SEQUIOLER DE L’ANY 2015”. Els Loren’s Boys tornaran a fer les delícies dels Sequiol@s en una insuperable posada en escena. NO VOS HO PODEU PERDRE......!!!

Diumenge, 30 de març

12:00 h. Repartiment de l’arròs per al concurs de paelles.

12:30 h. Inici del XXXVII Concurs de Paelles al carrer Sequiol.

14:30 h. Límit de presentació de les paelles al Jurat.

16:00 h. Lliurament dels premis: XXXVII concurs de paelles,18:30 h. Cercavila pels carrers del sector, amb música de xaranga.

19:30 h. Formació comitiva al voltant de les Gaiates, per assistir a la desfilada fi de festes.

20:30 h. Desfilada Final de Festes desde l’avinguda del Rei fins arribar a la plaça Major, amb la participació de la nostra comissió. En finalitzar Gran Traca Final que partint de la plaça Major recorrerà els principals carrer de la ciutat, remat final i Magdalena VITOL. En acabar els actes oficials “apagada” de les nostres Gaiates i …

VISCA LA MAGDALENA 2026!!!

Al tancament d`aquesta edició , no es disposa de l’horari del programa oficial, per la qual cosa poden sorgir canvis en el mateix.

DEGUSTACIÓ: De dimarts a divendres, enfront de la Tasca Gaiatera, per a poder participar en les degustacions será imprescindible disposar del corresponent val/ració que estará a disposició en la Tasca Gaiatera 1 ració + 1 beguda, donatiu (3€) o un abonament dels quatre dies, donatiu (10€) (Per a la col·laboració del manteniment dels actes populars i gratuïts de Magdalena en el sector). Els associats disposaran d’un nombre d’abonaments gratuits, d’acord amb la categoria d’associat.

CONCURS DE PAELLES: Tot participant hi haurà d’incriure’s en el Cau Gaiater fins a les 14 hores del dijous 27 de març. La paella es confeccionarà al carrer Sequiol, amb els ingredientes que lliurement hagen triat i aporten cada un dels participants, aisí com la lenya, tripode, paelló, …. la gaiata entregarà l’arròs. Les paelles es presentaran davant del jurat abans de les 14:30 hores, qui valorarà el sabor, la presentació final i el seu correcte grau de cocció.

IMPORTANT: Per a tots els espectacles programats, estarà a disposició dels no associats servici de taules i cadires al següent preu: 1 taula i 10 cadires,: abonament donatiu 50€/dia (per a la col·laboració del manteniment dels actes populars i gratüita de magdalena en el sector) PER A TOTS EL ASSOCIATS, AQUEST SERVEI SERÁ GRATUIT, haven de realitzar la seua reserva amb 24 hores d’antelació a l’espectacle, en el Cau Gaiater. Sense aquest requisit previ, la disponibiltat dependrá de les existencies.

ESPECTACLES INFANTILS: Tots els xiquets hauran de portar la polsera identificativa per a l’accés al parc infantil i tallers LA POLSERA SERÁ GRATUÏTA PER ALS SOCIS i es podran adquirir polseres per al parc infantil en la Tasca Gaiatera donatiu (3€/dia), (per a la col·laboració del manteniment dels actes populars i gratuïts)

DINAR I SOPAR DE PA I PORTA: Els vals de beguda per a aquests dinars i sopars, entregat gratuïtament als socis, es deuran canviar, en el lloc senyalitzat, exclusivament en horari de 21:00 a 22 hores (sopars pa i porta)

L’A.C. GAIATA 15 “SEQUIOL”, ES RESERVA EL DRET DE MODIFICAR QUALSEVOL DADA QUE APAREGA EN AQUEST PROGRAMA, SENSE PREVIA COMUNICACIÓ