Estudi Oci Nocturn Barceloní - ABLON 2014

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger Desembre 2014

És una iniciativa de:

Amb el suport de:

Associació Barcelonina de Locals d’Oci Nocturn (ABLON)

Ajuntament de Barcelona

Amb la col·laboració de:

Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn (FECALON)

Shaepot Project Consulting SL

Confederació d’Oci Nocturn de Catalunya (CONCAT)

Fed. Española de Bebidas Espirituosas

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

2

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Desembre 2014

3

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Índex de continguts Resum del projecte................................................................................................... 8 Actors que hi intervenen .............................................................................................. 9 Valors que promou ....................................................................................................... 9 Voluntat de permanència en el temps ....................................................................... 10 Destinataris de l’estudi ............................................................................................... 10 Objectius: ............................................................................................................... 11 Objectius principals..................................................................................................... 11 Objectius secundaris ................................................................................................... 11 Material i mètodes de l’estudi ................................................................................ 12 Mostra de l’estudi ....................................................................................................... 12 Tipus de mostreig........................................................................................................ 13 Actuacions a la mostra de l’estudi .............................................................................. 13 Paràmetres a avaluar .................................................................................................. 14 Temporització de l’estudi ........................................................................................... 14 Fases i activitats del projecte ...................................................................................... 14 Pla d’avaluació i seguiment del projecte .................................................................... 15 Recursos humans vinculats al projecte....................................................................... 18 Introducció ............................................................................................................. 19 L’oci i la joventut ......................................................................................................... 19 El temps lliure i les activitats d’oci .............................................................................. 20 El significat de l’oci nocturn per als joves ................................................................... 22 Resultats de l’estudi i discussió ............................................................................... 24 Gènere ........................................................................................................................ 24 Nacionalitat ................................................................................................................. 26 Motiu del viatge dels joves estrangers ....................................................................... 29 Època més freqüent de viatge dels joves estrangers ................................................. 30 La primera visita a Barcelona dels joves estrangers ................................................... 31 Nivell d’estudis ............................................................................................................ 33

4

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Situació laboral ........................................................................................................... 35 Ingressos aproximats .................................................................................................. 38 Motivacions principals per “sortir de nit” .................................................................. 41 Assistència a festes en domicilis particulars ............................................................... 43 Informació dels locals d’oci nocturn prèvia al viatge per part dels joves estrangers 45 Obtenció de la informació sobre els locals d’oci nocturn prèvia al viatge per part dels joves estrangers .......................................................................................................... 46 Encaix de l’oferta d’oci nocturn amb les expectatives dels joves estrangers ............ 48 Freqüència de l’hàbit de “sortir de nit” ...................................................................... 49 Hàbits d’acompanyament durant les sortides relacionades amb l’oci nocturn ......... 51 Dies de la setmana més habituals per “sortir de nit” ................................................. 52 Horari habitual d’inici de les sortides nocturnes ........................................................ 53 Horari habitual de retorn al domicili després de “sortir de festa” ............................. 54 Mitjà de transport utilitzat durant la nit..................................................................... 56 Tipologia de locals musicals preferits en el marc de l’oci nocturn ............................. 58 Locals de preferència d’oci nocturn............................................................................ 58 Preferències musicals ................................................................................................. 60 Sistemes d’elecció dels locals d’oci nocturn ............................................................... 61 Fidelització del públic del local d’oci nocturn ............................................................. 63 L’associació de l’assistència a un restaurant o local per sopar fora de casa associada a l’oci nocturn ............................................................................................................. 63 Cost associat al sopar .................................................................................................. 65 Cost d’una nit sense comptar el sopar ....................................................................... 67 Cost total associat a una nit ........................................................................................ 69 Consum d’alcohol........................................................................................................ 70 Consum d’alcohol fora dels locals .............................................................................. 74 Adquisició d’alcohol fora dels locals ........................................................................... 75 Consum d’alcohol abans de sortir de nit .................................................................... 76 Tipologia de begudes alcohòliques consumides ........................................................ 77 Tipologia de begudes d’acompanyament a les alcohòliques ..................................... 79 El fenomen del “botelló” ............................................................................................ 80

5

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Freqüència del “botelló” ............................................................................................. 82 Valoració de diferents aspectes relacionats amb els locals d’oci nocturn barceloní .. 84 Higiene ........................................................................................................................ 85 Atenció al client .......................................................................................................... 86 Música ......................................................................................................................... 88 Seguretat ..................................................................................................................... 90 Instal·lacions ............................................................................................................... 91 Preu ............................................................................................................................. 93 Ambient....................................................................................................................... 94 Saturació de gent ........................................................................................................ 96 Oferta de concerts ...................................................................................................... 97 Satisfacció general de l’oci nocturn barceloní ............................................................ 99 Resum de les respostes de satisfacció ...................................................................... 101 Caracterització dels locals d’oci nocturn a Barcelona ............................................. 102 Gènere ...................................................................................................................... 102 Nivell d’estudis .......................................................................................................... 102 Formació empresarial ............................................................................................... 103 Tipologia del local ..................................................................................................... 104 Estil de música del local ............................................................................................ 105 Música en viu ............................................................................................................ 106 Sessions obertes al públic ......................................................................................... 107 Competència ............................................................................................................. 108 Percentatge de clients turistes respecte el total de clients...................................... 109 Preu mitjà del tiquet d’entrada ................................................................................ 110 Publicitat i promoció ................................................................................................. 112 Mitjans de difusió de publicitat i promoció .............................................................. 112 Percepció del millor mitjà de captació de clients ..................................................... 114 Consum d’alcohol durant la jornada laboral ............................................................ 116 Normativa sobre consum d’alcohol als locals .......................................................... 117 Percepció sobre el consum d’alcohol per part dels clients del local ........................ 118 Actitud davant de l’abús d’alcohol per part dels clients .......................................... 119

6

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Reacció davant del consum indegut d’alcohol al local ............................................. 120 Percepció de l’evolució del local en front a la competència .................................... 121 Conclusions finals de l’estudi ................................................................................ 123 Annexes ............................................................................................................... 124 1) Qüestionari destinat als “joves autòctons” clients de locals d’oci nocturn barceloní .................................................................................................................................. 125 2) Qüestionari destinat als “joves estrangers” clients de locals d’oci nocturn barceloní ................................................................................................................... 126 3) Qüestionari destinat als “responsables i empresaris” de locals d’oci nocturn barceloní ................................................................................................................... 127

7

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Resum del projecte El sector de l'oci nocturn i la restauració representa fins a un 9% del PIB a tota Espanya i resulta un aparador turístic d'alt impacte i molt directe en la decisió final de previsió de "retorn" en futurs viatges o de recomanació per experiència positiva. En el marc de la ciutat de Barcelona representa, segons els darrers estudis de Turisme de Barcelona (2012), un atractiu promocional prioritari per a molts estrangers que decideixen com a destí turístic la ciutat, ja que dels 6 milions de turistes que la visiten en un any, el 17,9% avaluen com a atractiu més important la seva "oferta d'oci nocturn". El cas específic de Barcelona, segons un recent estudio del portal hotels.com (elaborat a més de 27.000 turistes d’arreu del món) està considerada la cinquena ciutat en el rànquing de millors llocs per gaudir de l’oci nocturn. Per una altre banda, més del 80% del públic consumidor de l'oci nocturn barceloní és troba dins de l'atribució del col·lectiu "jove" (entre 18 i 30 anys) suposant un perfil clau en l'oferta i la demanda relacionada amb el sector. Tot aquest potencial estratègic i després de demostrar ser un sector clau en l'oferta barcelonina per atraure i promocionar turisme a Barcelona i per sostenir una bona qualitat de vida del col·lectiu jove a la mateixa ciutat, el sector de l'oci nocturn barceloní ha estat molt poc estudiat i analitzat des del punt de vista dels hàbits i afluència del seu públic consumidor. En aquest context, un estudi detallat que caracteritzi al client del sector, sobretot el perfil jove, tant autòcton com estranger, marcaria un punt d'inflexió superlatiu i objectiu en les estratègies desenvolupades pel sector per a poder adaptar-se molt més acuradament a les necessitats i demandes del seu públic consumidor, i poder tenir arguments a l'hora de desenvolupar noves ofertes i campanyes innovadores basades en un anàlisi científic de la seva realitat. Per a la ciutat de Barcelona, la realització del present estudi, suposaria l’adquisició molt valuosa d’uns coneixements de consum d’un sector que suposa una de les seves característiques més atractives i cridaneres per a potencial el seu caràcter turístic.

8

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

La informació i les conclusions derivades determinarien el plantejament d’estratègies encaminades a l’excel·lència i la qualitat del segell de Barcelona també en l’oci nocturn de la ciutat.

Actors que hi intervenen

Per a la realització de la present proposta d’estudi s’intervindrà en el sector amb el suport i la involucració dels comerciants més representatius de la ciutat de Barcelona en qüestions d’oci nocturn; canalitzats a través de l’Associació Barcelonina de locals d’Oci nocturn, de la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn (FECALON), i la Confederació d’Oci Nocturn de Catalunya (CONCAT). L’acurada caracterització del públic consumidor del sector, l’anàlisi dels diferents paràmetres que els caracteritzen com les seves expectatives, perfil, mobilitat, preferències… atorgarà la possibilitat del seu anàlisi i objectivació traduïda en tot un ventall d’informació molt valuosa per al sector.

D’aquesta manera, l’anàlisi de l’oci nocturn barceloní, proposat pel present projecte, té com a finalitat identificar i descriure els diferents perfils dels seus consumidors, amb especial cura del públic “jove” i estranger, els seus comportaments, hàbits i preferències en relació als locals d’oci, a les activitats i a aspectes relacionats amb la mobilitat, els temps destinat a l’oci nocturn i a la despesa. L’aproximació sociològica que s’aporta posarà a l’abast informació significativa i rellevant a l’entorn d’aquestes temàtiques a partir de les opinions d’aquests col·lectius en l’actualitat i de les seves expectatives i preferències en relació a l’oferta d’oci.

Valors que promou

L’enfortiment del teixit comercial de Barcelona, un coneixement real del sector de l’oci nocturn de la ciutat de Barcelona, major consciencia de la importància del sector

9

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

turístic a Barcelona, la cohesió del sector de l’oci nocturn barceloní i la plena consciència de la realitat comercial barcelonina per part de la població en general.

Voluntat de permanència en el temps

La principal intenció d’aquest projecte és convertir-se en referent d’estudi. Estudiant per primera vegada i en profunditat la caracterització dels consumidors d’oci nocturn de Barcelona. Aquest fet es podrà donar si resulta d’un estudi que es perllongui en el temps amb vocació de ser un observatori del fenomen. D’aquesta manera podrà facilitar, al llarg del temps, una informació molt valuosa tant pel sector de l’oci nocturn barceloní com el de la promoció i gestió del turisme amb repercussions directes sobre el bon servei d’aquest i continues adaptacions a les necessitats dels col·lectius estudiats.

Destinataris de l’estudi

El present estudi va adreçat, sobretot, al col·lectiu d’empresaris i professionals vinculats al sector de l’oci nocturn barceloní. Però el seu anàlisi també es resoldrà en dades d’interès adreçades indirectament al sector de gestió turística i d’anàlisi dels perfils i hàbits relacionats amb els joves a la ciutat de Barcelona.

La participació del sector de l’oci nocturn barceloní en l’estudi serà activa i continuada.

Es pretén establir un observatori del mateix estudi per poder perllongar les seves conclusions en el temps i tenir més control sobre l’evolució dels paràmetres estudiats.

Així doncs, tant l’Associació Barcelonina de Locals d’Oci Nocturn (ABLON), com la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn (FECALON) i la Confederació de Locals d’Oci Nocturn de Catalunya (CONCAT) han tingut un protagonisme directe tant en el disseny com en l’execució i elaboració de conclusions del present estudi, per d’aquesta manera projectar la seva activitat en el futur per poder adquirir els coneixements 10

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

sobre el seu públic determinants per a poder establir claus i lleis de comportament, hàbits i demandes útils per a la proposta i gestió d’accions encaminades a la millora de la qualitat i adaptació del sector.

Objectius:

Objectius principals

• Descriure els diferents perfils de consumidors d’oci nocturn a Barcelona, amb especial cura del col·lectiu “jove” i estranger.

• Conèixer els hàbits, les motivacions i les preferències dels consumidors en relació a les activitats generades pels locals d’oci nocturn barceloní.

• Analitzar els aspectes que influeixen en el consum d’oci nocturn barceloní com el tipus de local, la seva ubicació, els horaris i les activitats que es realitzen.

Objectius secundaris

• Conèixer les pautes i règim de mobilitat i fluxos, així com analitzar els aspectes relacionats amb la despesa en oci nocturn a Barcelona.

• Conèixer les expectatives dels consumidors barcelonins, amb especial cura del col·lectiu “jove" i estranger, en relació a l’oferta d’oci nocturn barceloní i els possibles canvis en el seu comportament.

11

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

• Aportar orientacions i estratègies que contribueixin a la definició de polítiques públiques i desplegaments normatius de l’activitat d’oci nocturn barceloní.

• Aportar orientacions i estratègies que contribueixin a una millor gestió del turisme i la seva oferta a la ciutat de Barcelona.

• Aportar les bases metodològiques i analítiques per establir un observatori barceloní de l’oci nocturn que pugui estudiar l’evolució dels hàbits i costums del públic de l’oci nocturn.

Material i mètodes de l’estudi Mostra de l’estudi

L’estudi s’ha dirigit a la població en general, de 16 o més anys, fins els 25, que freqüenta - en horari nocturn - bars musicals, discoteques i “afterhours” en establiments d’oci nocturn en general localitzats a Barcelona. La informació més actualitzada sobre l’univers d’establiments és la del registre de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE). Aquest registre permet obtenir la distribució espacial per zones i per tipologies dels establiments que realitzen activitats musicals i esdevé la font disponible més representativa pel disseny d’una mostra d’establiments d’oci nocturn. En aquest sentit, les dades facilitades per la Direcció General de Jocs i d’Espectacles provenen de dades relatives a la distribució de locals del registre de l’SGAE de l’any 2013.

En base al darrer estudi elaborat a tota Catalunya sobre l’anàlisi sociològica de l’oci nocturn, s’ha determinat una mostra d’estudi de:

12

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

• 172 entrevistes a usuaris joves d’oci nocturn a Barcelona.

• 35 observacions de locals del sector barceloní

A aquesta xifra s’hi ha arribat després d’analitzar els errors de mostreig acceptables i la necessitat de poder fer estimacions per a cadascuna de les diferents submostres (per edat, sexe, procedència i àmbit d’actuació). Aquesta afixació permet fer estimacions dels paràmetres globals amb un error acceptable del ± 3,5%.

Tipus de mostreig

La base del disseny del mostreig ha estat aleatori i polietàpic estratificat, que s’aplica a cadascuna de les submostres que formen part de l’estudi. Les estimacions fan referència als paràmetres de cada submostra i de la mostra total.

Degut a l’heterogeneïtat de l’àmbit territorial de referència, s’ha optat per dissenyar una mostra no només representativa de tota Barcelona sinó també de cadascuna de les zones que la comprenen. En aquest sentit, s’ha dividit Barcelona en cinc zones diferenciades: • Poble Nou • Eixample • Sarrià-Sant Gervasi • El Born i Ciutat Vella • Franja Marítima (Port Olímpic/Front Marítim)

Actuacions a la mostra de l’estudi

• Enquestes a usuaris d’oci nocturn de Barcelona: 172 (marge d’error: 5%, nivell de confiança: 95%, nivell d’heterogeneïtat: 50%) • Observacions als locals d’oci nocturn de Barcelona: 35 (marge d’error: 5%, nivell de confiança: 95%, nivell d’heterogeneïtat: 90%)

13

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Paràmetres a avaluar

• Perfil sociodemogràfic i pautes territorials dels usuaris de l'oci nocturn barceloní.

• Preferències, caracterització i hàbits del col·lectiu consumidor de l'oci nocturn barceloní.

• Caracterització dels locals d'oci nocturn barceloní.

• Anàlisi de l'afluència segons factors directes i indirectes als locals d'oci nocturn barceloní.

Temporització de l’estudi

L’estudi, en la seva totalitat, s’ha dissenyat, executat i analitzat durant els mesos de març fins el desembre del 2014.

Fases i activitats del projecte

• Fase 1) El context de l'oci nocturn barceloní i el plantejament d'estudi i treball de camp d'investigació. [del 3 de març al 19 de setembre del 2014] -

Activitat 1) Recerca bibliogràfica i documental.

Sobre tots els paràmetres estudiats en referència a l’activitat de l’oci nocturn barceloní i els perfils i comportaments dels seus consumidors, amb especial cura en el col·lectiu “jove” i estranger.

-

Activitat 2) Treball de camp (recollida de dades).

Elaboració d’enquestes a consumidors de l’oci nocturn barceloní i observacions a locals del sector.

• Fase 2) Anàlisi de les dades i conclusions. Elaboració de la memòria del projecte. [del 22 de setembre al 31 de desembre del 2014]

14

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

-

Activitat 3) Anàlisi dels resultats i conclusions

-

Activitat 4) Elaboració d'informe final del projecte Elaboració d’una memòria final del projecte que aglomeri la seva metodologia, antecedents, resultats, conclusions i discussió.

• Fase 3) Difusió de l'estudi. Creació de l'informe final del projecte i difusió de l’estudi entre els mitjans de comunicació. [del 22 de setembre al 31 de desembre del 2014] -

Activitat 5) Difusió dels resultats del projecte.

Elaboració d’un informe final de lliure accés i allotjat (versió en PDF) al web de FECALON obert a tots els visitants amb les conclusions de l’estudi i el compendi d’eines i recursos generats.

Activitat 6) Informació a la premsa i mitjans de comunicació

dels

resultats de l’estudi.

Pla d’avaluació i seguiment del projecte

El Pla d’Avaluació i seguiment vinculat al present projecte ha tingut la voluntat de coordinar totes les accions avaluatives que dugui a terme el present estudi per garantir l’eficàcia i l’eficiència del sistema i orientar les actuacions d’avaluació dels paràmetres estudiats. Així mateix, ha pretès iniciar una coordinació d’actuacions d’un abast molt més ampli que l’estricament adscrit al present estudi, amb la futura col·laboració d’altres òrgans i institucions de caràcter social i econòmic relacionades directa o indirectament amb el sector de l'oci nocturn barceloní per convertir el present projecte en un observatori se caràcter evolutiu.

El disseny del pla d’avaluació i seguiment del present projecte d'estudi atén a una perspectiva global, integral, sistèmica, cíclica, coherent i cultural, participativa i democràtica.

15

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Global, perquè els aspectes a avaluar en el medi de l'oci nocturn barceloní són complexos i interrelacionats: caracterització del client, definició de l'oferta d'oci, interactivitat, perfils adscrits, diferents col·lectius involucrats... etc.

Integral, perquè cada àmbit d’avaluació s’ha de situar, analitzar i complementar amb les aportacions dels altres àmbits i perquè també s’han d’integrar les perspectives interna i externa de l’avaluació a partir d’un disseny avaluatiu únic, que permeti extreure conclusions significatives derivades de la caracterització de l'oci nocturn barceloní

Sistèmica, perquè la interpretació de la realitat de l'oci nocturn barceloní demana que es tinguin en compte de manera conjunta i interrelacionada els àmbits d’avaluació, que no es poden tractar de manera independent sinó que són complementaris; així mateix, cal valorar tota la informació provinent de l’entorn perquè les condicions externes al sistema també influeixen en la qualitat de l’anàlisi del sector.

Cíclica, perquè les avaluacions diagnòstiques més significatives s’han de repetir periòdicament a fi de poder conèixer i valorar, mitjançant la comparació de resultats, les tendències i els canvis obtinguts entre un període i un altre després d’haver introduït les mesures de millora oportunes. A l’hora d’establir la periodicitat del caràcter cíclic de l’avaluació s’ha de procurar produir les mínimes distorsions possibles en les observacions del sector de l'oci nocturn barceloní. Per aquest fet serà una de les intencions manifestes la proposta d'un òrgan observatori del sector.

Coherent, perquè tots els programes i actuacions avaluatives de l'oci nocturn barceloní dissenyades han de respondre als objectius, finalitats i metodologia establerts pel Pla d’Avaluació.

Cultural, participativa i democràtica, perquè l’avaluació serveix als professionals, els implica i compromet al canvi. Aquest enfocament demana: la consideració dels valors adscrits a la seva activitat professional vers els seus col·lectius consumidors; la

16

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

participació de tots els agents implicats; la generació de confiança en els professionals, empresaris i treballadors, institucions i societat, així com la transparència a l’hora de difondre la informació i la credibilitat, sobretot dins la comunitat relacionada amb el desenvolupament de l'oci nocturn barceloní.

És per això que l’organisme gestor del present projecte ha coordinat les tasques paral·leles d'avaluació i seguiment del mateix conjuntament amb representants d’ABLON i de les institucions involucrades com FECALON i COMCAT. S'han realitzat reunions periòdiques per aquests efectes i s’han elaboraran els informes pertinents amb l’objectiu de l’execució de qualitat del present projecte.

El Comitè d’Avaluació i Seguiment ha tingut com a objectiu efectuar el seguiment de les fases i actuacions programades i establir els mecanismes de coordinació i informació necessaris per assolir aquest objectiu.

Funcions: Efectuar el seguiment de les actuacions del Projecte d’Intervenció Integral en quant a: • el grau d’execució del projecte • les possibles desviacions del projecte • la consecució dels resultats obtinguts • les possibles incidències existents en les actuacions • Realitzar un informe de desenvolupament del projecte

Indicadors analitzats pel Comitè d’Avaluació i Seguiment del projecte:

• Índex d’avançament: Relació sobre la quantitat d’activitat executada sobre el total de l’activitat.

• Índex d’acompliment de costos: Relació entre el pressupost executat i el pressupost previst a la memòria del projecte.

17

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

• Índex d’eficàcia: Relació entre la quantitat de bens i serveis produïts i distribuïts pel projecte durant la seva execució i allò estimat a la programació, considerant tant les fites com el temps.

• Índex de focalització: Proporció de la població beneficiària que forma part del col·lectiu diana del nostre projecte en relació al total de la població beneficiària.

• Índex d’eficiència: Relació entre els productes generats i els recursos emprats en la producció.

Recursos humans vinculats al projecte

L’estudi s’ha executat sota la direcció de la Sra. Glòria Cabrera Deulofeu, Directora de l’Associació Barcelonina de Locals d’Oci Nocturn (ABLON). L’equip associat a l’estudi (gestors de projectes, enquestadors, personal d’anàlisi de dades i administradors, així com direcció i control de qualitat del projecte) està vinculat a ABLON i a les entitats col·laboradores del projecte:

• Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn (FECALON) • Confederació de Locals d’Oci Nocturn de Catalunya (CONCAT) • Federación Española de Bebidas Espirituosas (FEBE) • Shaepot Project Consulting SL

Cal destacar que el present projecte s’ha pogut dur a terme gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona.

18

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Introducció L’oci i la joventut

Igual que succeeix amb la majoria d'aspectes i desenvolupaments de la cultura humana, el concepte i el significat de l'oci ha variat sensiblement al llarg de la història, ocupant espais i sentits molt diversos segons cada etapa i civilització, i per tant, segons les característiques i els models i tipus de treball que han imperat en cada període històric i en cada societat concreta. Això inclou les relacions de poder establertes en tot el referit a la producció i transacció de béns; les rutines, contextos, condicions i horaris laborals; el repartiment del temps disponible al llarg del dia a la vida diària; l'edat mitjana d'entrada i sortida del grup de població considerat laboralment actiu; les opcions i recursos disponibles de i per a l'oci; i no menys important, l'ús de l'oci com a forma de control social per part dels poders fàctics imperants en cada cas.

Així, l'oci es construeix a partir del model econòmic i de treball imperant en cada moment, i és per tant, una realitat social dinàmica i en constant transformació.

Aquesta estudi es centra en descriure de forma sintètica les característiques, hàbits i pràctiques actuals relacionades amb l’oci nocturn entre joves tant autòctons com estrangers a Barcelona, així com el marc social i la realitat en la qual s'inscriu aquest fenomen a casa nostra.

Un marc que, com succeeix en els països del nostre entorn, es troba al començament de la -tercera revolució científica‖ regida per un model productiu que -comparat amb la situació existent durant l'era industrial- ha reduït el temps de la jornada laboral a mínims històrics, disminuït els dies de treball per setmana, introduït les vacances pagades, incrementat significativament l'edat mitjana d'incorporació laboral i reduït l'edat de la jubilació. En conjunt, tots aquests canvis han donat com a resultat una disminució sensible del temps total dedicat al treball en la vida de cada persona. Tot 19

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

això acompanyat, almenys fins a l'inici d'aquesta crisi econòmica, d'un augment i democratització de la riquesa, entesa aquesta com accés als denominats “béns de consum”‖. Béns entre els que s'ha situat en lloc destacat l'oci, adquirint una magnitud i importància clau, tant des del punt de vista del desenvolupament personal, com social i econòmic.

En el marc de Barcelona no es disposa de precedents d’anàlisi sobre el tema que ens ocupa, fet que no reflecteix la importància que ha adquirit l'oci nocturn en la nostra societat, molt especialment entre adolescents i joves.

En base a les dades aportades per aquest estudi en relació al fenomen que ens ocupa, el present anàlisi pretén aportar una visió general, a manera de diagnòstic bàsic, sobre les dimensions, característiques, significats, espais i tendències que defineixen actualment la cultura de l'oci nocturn i l'ocupació del temps lliure de cap de setmana durant la joventut. Tot això intentant no oblidar el seu context i les variables clau, de caràcter econòmic, que s'han de considerar en tota reflexió que intenti aproximar-se a qualsevol realitat social.

Finalment

cal

assenyalar

que

aquesta

aproximació

pretén

contribuir

al

desenvolupament d'espais de diàleg i reflexió social i institucional sobre la realitat de l'oci nocturn juvenil actual, els reptes que aquesta planteja, així com les seves potencialitats. Tot això amb la intenció de facilitar l'impuls d'estratègies i actuacions que permetin ampliar i en el possible millorar, els marges de llibertat relacionats amb l'oci nocturn i l'ocupació del temps lliure de les poblacions més joves.

El temps lliure i les activitats d’oci

La disponibilitat de temps lliure per dedicar a l'exercici de l'oci com a concepte contraposat al temps dedicat a les tasques realitzades per obligació o per necessitat, constitueix un èxit de les societats del benestar sorgides en l'època postindustrial, i és

20

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

percebut, especialment pels grups més joves de població, com l'únic context on lliurement cada persona pot divertir-se, passar-ho bé i recuperar la seva identitat fent allò que més li agrada i ve de gust. Així, l'oci ha adquirit un paper central en la dinàmica de la societat actual.

La importància que l'oci ha aconseguit al llarg de les últimes dècades és tal que, durant l'adolescència i la primera joventut, l'exercici de l'oci constitueix actualment una forma assertiva i eficaç de creixement personal i de socialització.

Les pràctiques d'oci més prevalents entre adolescents i joves durant l'última dècada estan relacionades amb la interacció amb els seus iguals, i la irrupció de les tecnologies de la comunicació (TIC), no només per practicar amb elles activitats d'oci, sinó també per facilitar aquesta comunicació i interrelació social en general. Tot això es produeix emmarcat dins de la dinàmica del consum, un fenomen omnipresent en el model econòmic que sosté la societat postindustrial, i que en el cas de l'oci compta amb el foment de sectors econòmics clau i d'importància creixent.

Les activitats de lleure ocupen una part del temps lliure i permeten el gaudi de moments percebuts com gratificants, agradables i exempts del compliment de les obligacions pròpies dels estudis o de la feina. En aquest marc, la quantitat de temps lliure disponible per a l'oci esdevé un prerequisit bàsic per al seu exercici.

Com diversos autors han analitzat de manera exhaustiva, “Munné & Codina” (2002) i “Tapscott” (1996), la societat postindustrial i -en ella- la irrupció de les tecnologies digitals de la informació i comunicació (TIC), ha marcat un canvi profund en l'àmbit laboral i del temps lliure.

A Barcelona, Catalunya, Espanya, com en altres països, s'ha produït un augment constant del temps lliure del que pot gaudir la ciutadania, especialment els grups de població de menor edat. Entre d'altres canvis socials, les últimes dècades del s. XX i els inicis del s. XXI s'han caracteritzat per l'emergència de dinàmiques que han propiciat

21

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

un substancial increment del pes i transcendència del temps lliure disponible per a l'oci.

Globalment i segons les dades de l'INJUVE, la població general compresa entre els 15 i els 29 anys, disposava el 2007 d'una mitjana de 26,3 hores lliures a la setmana per dedicar a activitats d'oci. Aquesta xifra suposa que en poc més d'una dècada (des dels 90 fins els 2010), s'ha produït un increment aproximat de gairebé dues hores setmanals per a activitats de lleure.

El significat de l’oci nocturn per als joves

Segons les dades de l'INJUVE, en els últims anys no ha variat el significat que té per als i les joves “sortir de nit”. Per a la major part (el 40%), aquesta activitat proporciona la sensació de fer alguna cosa diferent, no rutinari; amb aquesta percepció coincideixen en major mesura les dones que els homes.

Un 30% considera que la nit representa un espai reservat per a la joventut; sensació més habitual entre els i les adolescents. Els segueixen els que creuen que la nit contribueix a alliberar-se i desinhibir (22%): amb més pes d'homes i joves d'entorns rurals i semi-rurals (fins a 50.000 habitants.). També són els nois, i els grups més joves d'ambdós sexes (15-19 anys) els que perceben l'oci nocturn com una activitat que transmet la sensació de llibertat (21%).

D'acord a les dades de l'INJUVE, durant els caps de setmana, es mantenen com a principals activitats aquelles que es desenvolupen en espais destinats a la diversió: anar a bars, cafeteries, pubs (78%), anar a ballar, a discoteques (60%), encara que com s'ha comentat al començament d'aquest apartat, aquesta última pràctica s'ha reduït respecte a anys anteriors (66% el 2004). Altres activitats importants són anar a casa d'algun amic (52%), activitat que ha augmentat lleugerament respecte al 2004 (48%), i

22

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

anar al cinema (43%) que també ha baixat en quatre punts percentuals respecte al 2004.

Com podia observar en anys anteriors, també el 2014, a major edat, els i les joves realitzen més activitats que impliquen realitzar un major despesa econòmica (anar al cinema, a restaurants, a bars, pubs, o al teatre); mentre que els grups de menor edat duen a terme activitats que impliquen poc o cap despesa (fer botelló, passejar, anar a casa d'algun amic, etc.).

23

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Resultats de l’estudi i discussió A continuació exposem tant els resultats de l’estudi com l’anàlisi de les dades i la discussió pertinent a mode de reflexió, per cada un dels aspectes estudiats en: •

Els clients joves dels locals d’oci nocturn (autòctons i estrangers)

•

Els responsables y empresaris de negocis vinculats a l’oci nocturn.

Amb l’objectiu d’interpretar les dades en el seu context adequat i que aquestes generin el coneixement idoni per ser aplicat al sector de l’oci nocturn barceloní.

Gènere

Els resultats obtinguts entre els enquestats apunten a una paritat entre sexes en el col·lectiu estudiat dels “joves autòctons” que no té mirall entre els “joves estrangers”.

Aquests darrers demostren una majoria destacada de persones del gènere femení (65%) que despunta sobre els autòctons.

[Joves autòctons]

24

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Un dels fenòmens que s’ha observat entre el col·lectiu de “joves estrangers” és que aquests visiten Barcelona majoritàriament per motius emmarcats en el lleure o els estudis. Entre el col·lectiu d’estudiants estrangers a Barcelona més d’un 60% són dones i, pel que fa als turistes que visiten Barcelona, es situen en més del 55% del total. Així doncs la xifra del 65% queda reflectida per la majoria de dones tant estudiants com turistes que van visitar la ciutat de Barcelona durant el darrer any 2014.

[Joves estrangers]

Segons dades de Turisme de Barcelona (2013), són els homes els més representats entre els visitants a la ciutat, encara que les dones van augmentant en proporció lentament.

25

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

El turisme, en els seus diferents aspectes, s'ha convertit en un dels fenòmens de major creixement i repercussió social i econòmica a la Barcelona dels últims temps; l'activitat turística, que ha experimentat un creixement considerable tant en la seva oferta com en la demanda, ha comportat canvis i efectes notables en el conjunt de la ciutat.

Des de la celebració dels Jocs Olímpics del 92, el creixement turístic de Barcelona ha seguit un ritme veritablement ascendent, especialitzant i diversificant cada vegada més la seva oferta i demanda. Certament, el context olímpic va afavorir la projecció internacional de la imatge de Barcelona, que en aquells moments es presentava renovada i amb nous valors i propostes adaptades als mercats emergents.

El sector de l’oci nocturn no ha estat aliè a quest fenomen i recull gran part del mèrit del seu èxit. D’aquesta manera Barcelona s’ha esgrimit com la cinquena ciutat al món vers l’atractiu de la seva oferta d’oci nocturn (després de Nova York, Las Vegas, Londres i París, i per sobre de Berlin, Amsterdam i Los Ángeles), efecte que no deixa indiferent al visitant estrangers i que suposa un reclam més de la ciutat i un atractiu destacable.

En contrast a aquesta situació, i en consciència que l’oci nocturn barceloní ha jugat un paper clau en la projecció de Barcelona en l’exterior i en l’èxit de la mateixa com a ciutat turística, trobem la repercussió molt negativa que ha tingut l’IVA en el sector, l’aparició de fenòmens com al “botelló” que anirem analitzant al llarg de l’estudi, i la competència deslleial de la hostaleria i la restauració, així com les negatives repercussions dels efectes de la crisi des del 2008 fins enguany.

Nacionalitat

La majoria dels joves estrangers estudiats provenen d’Europa (més d’un 45% dels enquestats) amb una molt gran representació per l’Europa Central (Alemanya, Bèlgica,

26

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Suïssa) seguida de la Mediterrània (França, Itàlia...) i la del Nord (Anglaterra, Finlàndia, Noruega...).

Els joves dels Estats Units també mostren una gran representació (14% del total), seguir de l’Àsia (sobretot de Rússia) amb un 11% del total, i per la resta d’Amèrica (sobretot Mèxic, Argentina, Perú i Xile).

Els menys representats són els provinents del continent Africà, Àsia (tret del Japó) i Oceania (tret d’Austràlia).

Aquest mapa tant divers de nacionalitats i orígens, demostra que l’oci nocturn barceloní és divers i és capaç de divertir a moltes cultures molt diferents i amb exigències i necessitats sovint antagòniques.

[Joves estrangers]

Segons dades globals de Turisme de Barcelona, segueixen percentatges semblants segons estrats d’origen diferents al llarg del temps:

27

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Per edats, segons la mateixa font (Turisme de Barcelona), existeix un augment encara que moderat del turisme jove, representants al voltant del 17 % del total de visitants a la ciutat de Barcelona.

28

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Motiu del viatge dels joves estrangers

Els estudis i els viatges organitzats amb amistats són les principals raons per les quals els joves estrangers decideixen fer una estada a Barcelona. Altres raons de visita són les múltiples fires i congressos que la ciutat organitza o les reunions amb empreses barcelonines per qüestions de feina.

Apostar pel turisme juvenil a Barcelona és una bona inversió de futur. Segons dades de l'Ajuntament de Barcelona, els turistes menors de 24 anys que van visitar la ciutat van ser un 7,7% del total. Atès que Barcelona és una destinació amb un alt grau de repetitivitat, oferir una bona estada als turistes joves garanteix futures visites, quan el seu poder adquisitiu sigui més gran.

[Joves estrangers]

En global, segons Turisme de Barcelona (2013), la gran majoria de visitants turistes a la ciutat tenen com a objectiu el vacacional, en més d’un 50%, valor que s’ha sostingut al llarg del temps en els darrers anys.

29

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

El motiu professional també té una representació molt alta, amb més d’un 40% de la intenció de visita a la ciutat.

Època més freqüent de viatge dels joves estrangers

L’estiu és l’època majoritàriament escollida per visitar Barcelona per part dels joves estrangers entrevistats, tot i que l’estacionalitat no existeix com a patró turístic a la ciutat de Barcelona.

El nombre de turistes ha anat evolucionant a l’alça durant els darrers anys (dades Turisme de Barcelona, 2013)

No demostrant estacionalitat en el comportament turístic encara que, interpretant les dades de % de pernoctacions al llarg dels mesos a Barcelona:

30

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Podem observar que existeix un augment durant l’època d’estiu. Època, llavors, preferida dels visitants a Barcelona.

Les enquestes realitzades a joves estrangers consumidors d’oci nocturn, demostren que la seva època preferida, amb diferència, per a visitar Barcelona, és l’estiu. En aquest context es pot deduir que, tot i que l’estacionalitat en el turisme barceloní no és acusada, quan parlem d’oci nocturn les preferències vinculades a la ciutat es centren en l’estiu. Època molt més procliu i còmode per gaudir del carrer i la temperatura de la ciutat.

[Joves estrangers]

La primera visita a Barcelona dels joves estrangers

La majoria d’ells ja han estat a Barcelona en d’altres ocasions, i és que Barcelona és una ciutat que ha demostrat saber gestionar molt bé el seu turisme i té un alt índex de retorn del seu volum total de turisme.

31

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Durant el 2013 els turistes d'oci de la ciutat de Barcelona s'han multiplicat per més de cinc, dels 627.300 de l'any 1993 als 3,7 milions. Aquestes dades reflecteixen un augment del poder d'atracció que Barcelona té per ser una gran capital de l'oci, però també el reforç de la imatge de la ciutat com a centre neuràlgic per a les visites culturals i els festivals de música, entre d'altres.

[Joves estrangers]

Segons dades de Turisme de Barcelona, del 2013, els percentatges de segones i terceres visites van en augment i, en depriment, el de les primeres visites es van reduint poc a poc:

32

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

És per això que caracteritzar correctament els trets distintius de Barcelona, com el seu sector d’oci nocturn, el potenciar-lo i l’incentivar-lo, garantiria un percentatge en augment continu dels retorns a la ciutat per part dels seus turistes fidelitzant-los i refermant la marca Barcelona.

Nivell d’estudis

Gairebé el 100% dels usuaris i clients de l’oci nocturn barceloní, autòctons, tenen estudis d’algun tipus. Només un 1% dels enquestats afirmen no haver finalitzat els seus estudis. La majoria, tenen estudis universitaris (53%), seguit dels estudis de batxillerat (29%) i formació professional (23%).

Partint de la base que el públic jove estudiat té un perfil idoni i absolutament incorporat a les dinàmiques formatives de la ciutat, i en combinació amb que es situen en la franja d’edat idònia i adequada per a exercir aquesta condició, el resultat és una caracterització basada en els estudis universitaris o en camí de ser-ho.

Aquest fet concorda amb el perfil de barceloní jove ciutadà de Barcelona incorporat al sistema educatiu català.

A la població global a Catalunya (dades IDESCAT) un 47,26% assoleixen un nivell d’estudis equivalents a l’educació secundaria obligatòria, un 22,00% un nivell de

33

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

formació superior a l’ESO però sense tenir estudis universitaris, i un 30,76% amb estudis universitaris o superiors.

El perfil de la població “jove”, tal i com podem observar a les dades extretes de l’estudi, es decanten per un percentatge més alt d’estudis superiors universitaris, mantenint el percentatge de formació professional.

[Joves autòctons]

En contrast, els joves estrangers entrevistats que gaudeixen de l’oci nocturn barceloní, més d’un 80% tenen estudis universitaris, i només el 7,5% estudis secundaris o el 6% de formació professional.

Com veurem, analitzades les dades extretes d’aquest estudi, la gran majoria dels clients estrangers dels locals d’oci nocturn tenen com a marcat origen les visites a la ciutat, a part de viatges amb amics, per motius d’estudis o per motius professionals.

Això marca la seva característica de persones amb estudis i els defineix com a un perfil eminentment de formació universitària.

34

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Aquest fet apunta a tergiversar el model de població jove estrangera cap a un espectre més marcadament universitari.

[Joves estrangers]

Situació laboral

Respecte a la situació laboral dels enquestats es pot observar que són majoritàriament estudiants en més del 70% dels casos. Entre els joves autòctons en un 78% i entre els estrangers un 74%.

El cas dels autòctons té una representació d’un 12% d’assalariats en front el 17% dels estrangers.

Segons dades de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, La taxa d’activitat dels joves de 16 a 29 anys se situa al 66,9%. Un 42,3% són joves

35

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

ocupats i el 24,6% restant és el percentatge de joves que estan a l’atur respecte el total de la població.

El sector serveis és el que ocupa la immensa majoria de joves que treballen (un 78,5%).

De mitjana, les persones joves tenen feines menys qualificades que els adults.

La temporalitat entre les persones joves és del 43,1%. En els adults la temporalitat és només del 14,1%. La precarietat en la contractació fa que els i les joves siguin més vulnerables en un període de crisi.

La taxa d’atur juvenil disminueix lleugerament però es manté a un dels nivells més alts mai registrats. La taxa per als joves de 16 a 29 anys és del 36,8%. L'actual context social, econòmic i laboral ve marcat per una forta crisi econòmica, una de les més greus de les darreres dècades, que és transversal a gairebé tots els sectors econòmics.

Aquesta situació té dures conseqüències especialment pel que fa alguns col·lectius.

Entre ells està el de les persones joves en situació d'atur, més vulnerables donada la seva escassa o nul·la experiència laboral, que dificulta la seva incorporació al mercat laboral.

Així doncs; e perfil que revelen les enquestes no és un reflex del tot fidel del conjunt de la població jove. Això vol dir que l’usuari d’oci nocturn barceloní té un “target” característic i és protagonitzat eminentment per públic estudiant, deixant de banda gran part dels assalariats i els que es troben en una situació d’atur. Aquest dos darrers col·lectius, segurament per manca de poder adquisitiu o manca d’espai de lleure, no es troben ben fiançats en els perfils característics de “joves consumidors d’oci nocturn” a la ciutat de Barcelona.

36

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

[Joves autòctons]

El perfil del jove estranger és semblant encara que amb una mica més de representació de l’estrat d’assalariats en depriment dels estudiants. Però en tots dos casos la població estudiantil es situa al voltant del 75% de representació del jove consumidor d’oci nocturn a Barcelona.

És un fet a tenir en consideració ja que suposa unes connotacions de poder adquisitiu i estil d’oci que poden marcar diferències amb la resta d’estrats poblacionals molt més representats en la població general.

En l’estrat “joves estrangers” també trobem més representació en el percentatge atribuït als empresaris (un 5%), amb un 3% més que els autòctons, ja que, tot i no estar en un grup poblacional procliu en aquest tipus de càrrecs l’efecte de Barcelona com a centre internacional de moltes convencions, fires i reunions de negocis, fa que en aquest cas resulti un percentatge inflat a l’alça al respecte de la normalitat.

37

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

[Joves estrangers]

Ingressos aproximats

Els joves autòctons demostren tenir menys capacitat adquisitiva que els estrangers.

També veurem que es gasten menys diners en gastronomia i oci nocturn en general en les seves sessions nocturnes. La gran majoria d’ells tenen uns ingressos mensuals inferiors a 500 euros, i és que la gran majoria encara no han optat al primer lloc de treball o les seves categories professionals són encara de rang baix.

En moltes ocasions el poder compatibilitzar estudis amb feina obliga a aquest estrat de població a acceptar feines poc remunerades o de “temporada” que requereixin jornades compatibles amb l’exigència de dedicació dels plans d’estudi cursats.

El 65% dels enquestats declaren tenir uns ingressos mensuals inferiors als 500 €, per una altra banda, en contrast, el 17% declaren tenir ingressos superiors a 1.500 €.

38

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

El 80% dels enquestats tenen uns ingressos mensuals de 1.000 € o menys. Això fa de l’estrat representatiu dels “mileuristes” el més representat entre els joves consumidors d’oci nocturn a Barcelona.

[Joves autòctons]

Els joves estrangers demostren tenir més poder adquisitiu i, com veurem, més capacitat de consumir productes vinculats a l’oci nocturn. Encara que les diferències no són gaire espectaculars ni tenen una incidència, més enllà de la proporció en alça dels % de clients estrangers, que minvi determinantment la balança econòmica dels locals d’oci nocturn.

El perfil de turisme està canviant durant els darrers anys, sobretot després dels estralls de la crisi arreu d'Europa. El turisme de baix cost va guanyant terreny enfront del d'alt poder adquisitiu durant els últims anys, el que s'ha traduït en una dicotomia entre el turista més popular, que gasta de mitja menys de 59 euros al dia, i el turista amb alt poder adquisitiu, que gasta més de 177 euros al dia. Aquestes dades es desprenen d'un

39

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

estudi sobre els hàbits i percepcions del turista estranger elaborat per l'empresa GAPS, a petició de la Diputació de Barcelona i el grup turístic SERHS.

Els turistes estrangers que visiten Catalunya gasten una mitjana de 1.000 euros per persona i viatge, que es tradueix en una despesa diària al voltant de 100 euros. Però és la població jove d’aquest col·lectiu la que rebaixa les seves expectatives de consum als mínims, degut a la seva condició, en la seva gran majoria, d’estudiants o assalariats amb un poder adquisitiu relatiu. És per això que la població de joves estrangers “mileuristes”, encara que inferior a l’autòctona, és gairebé d’un 70% del total.

Llavors, autòcton o estranger, es miri com es miri o vingui d’on es vingui, el jove arquetip consumidor d’oci nocturn a Barcelona té un poder adquisitiu baix, inferior als 500 €. I encara que el turista estranger demostra tenir més voluntat a l’hora d’invertir en economia de l’oci, en general, el consum d’aquest tipus de productes està a la baixa. Només queda compensat pel volum, aquest sí, en ascens any rere any, dels visitants a Barcelona.

[Joves estrangers]

40

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Motivacions principals per “sortir de nit”

Ja al 1980, “Comas” determina a través de l’enquesta INJUVE efectuada per tot l’estat espanyol, que la principal motivació del jove quan surt per la nit durant el cap de setmana és “relacionar-se amb els amics i aconseguir parella”, a través de la pràctica de la trilogia “copes, música i ball”. Aquest model encara és vigent avui en dia ja que el model s’ha anat perfeccionant i evolucionant a través ja de dues generacions de joves que l’han fet servir.

Durant el 2013 els turistes d'oci de la ciutat de Barcelona s'han multiplicat per més de cinc, dels 627.300 de l'any 1993 als 3,7 milions. Aquestes dades reflecteixen un augment del poder d'atracció que Barcelona té per ser una gran capital de l'oci, però també el reforç de la imatge de la ciutat com a centre neuràlgic per a les visites culturals i els festivals de música, entre d'altres.

La principal motivació entre els joves que “surten de nit” a Barcelona, tant autòctons com estrangers, és la de “divertir-se amb els amics”. Aquesta resposta, molt més present entre el públic autòcton, és seguida per aquests per la de “celebrar algun succés” (aniversari, celebració etc... i és referendada pels dos col·lectius per la de “conèixer gent nova”. I és aquesta darrera la segona motivació en importància pels joves estrangers.

Queden refermades, doncs, les dues grans motivacions que van fundar gairebé l’oci nocturn dels “caps de setmana” al nostre país: el sortir amb els amics, divertir-se amb ells i el conèixer gent nova a la recerca de parella.

Un tret a tenir molt en consideració, en el cas dels “joves autòctons”, és el de les “festes organitzades” (raves, botelló... etc) que té un pes específic molt important en el compendi de motivacions per “sortir de nit”. Un 21% dels enquestats consideren aquesta possibilitat com a prioritària a l’hora de valorar una possible sortida nocturna.

41

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

[Joves autòctons]

Els joves estrangers, a banda de la principal motivació de “divertir-se amb els amics” fet que ha motivat normalment el seu viatge, contemplen amb més força la motivació de “conèixer gent nova” i “relacionar-se” com a un dels motius principals que tenen més força entre les raons per “sortir de festa”. Un de cada tres joves estrangers prioritzen aquesta motivació en front l’u de cada 5 dels joves autòctons.

La natura del viatge “vacacional”, amb una marcada inversió de temps per divertir-se i relacionar-se, fa que sigui aquesta una de les principals motivacions entre els “joves estrangers”. En contrast amb els autòctons, també, un 12% dels estrangers tenen com a motivació les “festes organitzades”, fet que situa a la generació d’aquest tipus d’events com a alternativa per a atreure i moure públic jove a l’oci nocturn barceloní.

Incloent concerts, esdeveniments lúdics i d’altres fórmules de lleure.

42

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

[Joves estrangers]

Assistència a festes en domicilis particulars

Una de les possibilitats motivacionals plantejades pels dos col·lectius estudiats de joves consumidors d’oci nocturn barceloní és la d’accidència a festes particulars en domicilis.

Aquest fenomen és molt més observable en el col·lectiu de joves autòctons que tenen les estructures socials ja preparades i òptimes per a poder organitzar aquest tipus d’esdeveniments assíduament i de manera freqüent.

Davant de la pregunta als joves autòctons de si assisteixen habitualment a aquest tipus d’events i quants cop al mes ho practiquen, les respostes han estat majoritàries a la seva pràctica (en un 55% dels casos) i amb una freqüència d’una o dues vegades al mes (en el 60% dels enquestats).

43

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

[Joves autòctons]

[Joves autòctons]

El 25% dels joves enquestats tenen aquesta pràctica com a habitual entre els seus hàbits d’oci de cap de setmana.

44

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Es tracta d’una pràctica habitual ja que un de cada 4 joves entrevistats surten cada cap de setmana per reunir-se en domicilis plantejant una competència casolana als locals d’oci nocturn.

Informació dels locals d’oci nocturn prèvia al viatge per part dels joves estrangers

Escodrinyant sobre la possibilitat que els “joves estrangers” aterrin a Barcelona amb un pla previ sobre quins locals d’oci nocturn visitar durant la seva estada, se’ls va preguntar sobre si tenien coneixement dels locals que han visitat a Barcelona prèviament al seu viatge. Gairebé la meitat dels enquestats (49%) van apuntar que tenien una informació prèvia i que, per tant, existia una intencionalitat en el seu viatge vers els locals específics per a visitar.

Aquest fet evidencia que l’oci nocturn a Barcelona comença a tenir un efecte “monument”. Així com existeix una intencionalitat de visitar Barcelona per gaudir de la Sagrada Família, entre els turistes joves existeix també la intencionalitat manifesta de visitar Barcelona per gaudir de locals concrets del seu teixit d’oci nocturn. Cosa que fa plantejar-se si caldria potenciar aquest tipus d’atractiu immaterial emfatitzant-lo en les guies i estratègies promocionals de Barcelona destinades a atreure turistes joves.

Aquesta dada resulta molt reveladora i planteja la possibilitat de generar moltes estratègies encaminades a potenciar aquest fenomen. Ja no només Gaudí té un efecte atractiu i generador de turisme, sinó que també l’oci nocturn barceloní, situat en valoració global com la cinquena ciutat més atractiva del món, pot tenir un efecte semblant si es potencia de la manera adequada.

45

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

[Joves estrangers]

És per això que el seu estudi resulta essencial per a saber exactament en quina situació es troba i si l’oci nocturn barceloní s’adapta a les expectatives de tots els visitants que han motivat part del seu viatge en sortir de nit per Barcelona i gaudir de tot el seu ventall de diversió.

Obtenció de la informació sobre els locals d’oci nocturn prèvia al viatge per part dels joves estrangers

En pregunta als “joves estrangers” sobre quina ha estat la font informativa dels locals d’oci nocturn per visitar a Barcelona, la gran majoria (un 61%) han revelat que han estat amistats que prèviament han viatjat a Barcelona i han explicat la seva experiència a les seves amistats en els seus països d’origen ja postvacacionalment.

Aquest “efecte crida” resulta especialment interessant ja que indica que el “bocaorella” està funcionant a la perfecció i que Barcelona diverteix i aconsegueix tenir una

46

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

gran qualitat d’oci nocturn. Aquest fet només es dóna si el visitant ha estat absolutament satisfet amb les expectatives creades pel seu viatge i explica la seva experiència com a molt positiva i exemple a seguir per les seves amistats.

[Joves estrangers]

Un altre tret a tenir en consideració és el poder promocional d’internet, ja que el 31% dels enquestats ha sabut sobre l’oci nocturn barceloní gràcies a les xarxes socials i mètodes de difusió de l’oferta barcelonina a internet.

Aquestes dues característiques distintives: el poder del “boca-orella” i la força d’internet, haurien d’analitzar-se i posar en pràctica a l’hora de dissenyar noves estratègies per promocionar la ciutat de Barcelona entre el públic jove.

47

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Encaix de l’oferta d’oci nocturn amb les expectatives dels joves estrangers

Davant de la pregunta de si, un cop a Barcelona, han identificat i trobat fàcilment l’oferta d’oci nocturn barcelonina desitjada i si aquesta ha encaixat amb les seves expectatives creades, la gran majoria d’enquestats ha contestat afirmativament, en un 87% dels casos.

[Joves estrangers]

Són la gran majoria de joves estrangers els que troben en l’oci nocturn de Barcelona la resposta a les seves necessitats de diversió i l’acompliment de les seves expectatives creades pel viatge. I aquest detall és una de les millors campanyes publicitàries que es podria maquinar per a posar en funcionament una promoció a nivell mundial de la ciutat. I és que l’oci nocturn barceloní, a l’hora d’assistir l’oci no milers de joves estrangers diàriament, també, de retruc, funciona com a gran aparador de la ciutat i generador d’enamorats de la cultura de l’oci barcelonina, sense igual arreu del món.

48

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Freqüència de l’hàbit de “sortir de nit”

La irrupció del model cultural de “cap de setmana”, segons “Domingo Comas” (1996), en front a l’anterior model de “diumenge”, es va consolidar com a pràctica a la dècada dels 80, representant un dels canvis socials i culturals més transcendents en la nostre història recent. En aquest context els joves han viscut aquest canvi i l’han fet evolucionar fent d’aquest fenomen una eina de socialització. En aquest sentit el “cap de setmana” juga un paper determinant en l’oci personal i en les possibilitats de destinar temps sense les exigències dels horaris d’estudis o laborals. Temps dedicat a l’oci i la socialització de l’individu.

Davant de la pregunta de si surts de nit cada setmana, la gran majoria dels enquestats emmarcats en la tipologia de “joves autòctons”, han donat una resposta negativa (en un 70%). Això vol dir que només un de cada tres joves surten habitualment cada cap de setmana essent consumidors habituals d’oci nocturn barceloní. La resta gaudeix d’altres tipus de freqüències molt més dilatades en el temps.

[Joves autòctons]

49

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Davant de la pregunta de: si no surts cada setmana, quants cops surts de nit al mes, la majoria dels enquestats apunten a “una vegada al mes” (en un 72%), seguit de dues vegades (22%) i, per acabar, unes 3 vegades (un 6%).

[Joves autòctons]

Aquest fet corrobora les observacions d’altres estudis elaborats arreu l’estat espanyol com el de “Susana Olmos” (2011) on es demostra que no tenen un hàbit arrelat de “sortir de marxa” i, els que ho fan, tenen motivacions molt centrades en les amistats i ho fan per gaudir d’una “sensació de llibertat”, opció elegida pel 37,7% dels enquestats, seguida per l'oportunitat de “fer alguna cosa diferent”, assenyalada pel 30,6%.

50

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Hàbits d’acompanyament durant les sortides relacionades amb l’oci nocturn

La importància del grup d'iguals com a instrument clau d'experimentació i desenvolupament de la pròpia identitat, de conductes i d'identificació amb uns valors determinats, ha estat suficient i àmpliament descrita per tota la literatura científica de l'últim mig segle, tant per la psicologia evolutiva, com per la psicologia social, la sociologia, la pedagogia, etc. En aquest marc, no constitueix cap sorpresa constatar que, d'acord a les dades de l'INJUVE, sortir amb els amics una de les activitats relacionades amb el temps lliure més prevalents entre els joves, aconseguint el 92% de la població entre 16 i 29 anys .

Encara que les activitats d'oci nocturn no constitueixen les úniques que interessen i practiquen adolescents i joves, sortir i reunir-se amb amics durant el cap de setmana s'associa àmpliament a les sortides nocturnes. D'acord a les dades de INJUVE s'observa que per a joves entre 15 i 29 anys les sortides amb el grup d'amics es concentren en les nits dels caps de setmana (divendres i dissabte). Al 2014, al voltant de set de cada deu joves d'aquesta edat (72%) afirmen sortir normalment de nit els caps de setmana. I un 48% dels joves i un 33% de les joves declara sortir de marxa cada cap de setmana. Les activitats més importants se situen, per aquest ordre: sortir per reunir-se amb els amics (98,4%); fer esport (75,3%); anar a discoteques, ballar (70,6%); i beure, anar de copes (49,6%). Sent que tenen entre 18 i 20 anys, estudien i viuen en zones rurals (localitats de menys de 10.000 habitants), que surten de marxa amb més freqüència.

Com es pot observar, sortir de marxa les nits del cap de setmana, beure, anar a discoteques, ballar, i anar de copes, són algunes de les activitats més populars en aquest context.

Els descensos que s’han experimentat durant els darrers anys de joves que surten amb amics i el descens de la freqüentació de bars, pubs i discoteques, podrien estar relacionats amb un potencial rebuig cap a un model d'oci econòmicament inaccessible

51

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

per a molts i moltes joves. Hipòtesi que a més explicaria l'emergència, especialment en els grups de menor edat, de la pràctica del botelló -activitat que no presenta grans diferències per sexe o classe social- com a alternativa a les ofertes comercials i de mercat lligades a l'oci nocturn (bars, discoteques , pubs, raves de pagament, etc.). En aquest context, el consum d'alcohol fora dels llocs -pautats però que segueix els mateixos patrons d'horari i consum que l'oci comercial, no constitueix una forma de provocació, sinó un comportament perfectament integrat (Comas, 2000).

[Joves autòctons]

Dies de la setmana més habituals per “sortir de nit”

Són les nits dels caps de setmana (nit de divendres a dissabte i de dissabte a diumenge) les reines de les sortides nocturnes dels joves autòctons entrevistats.

Només un 12% opta pels dijous i, entre els que ho fan, també tenen com a costum sortir divendres o dissabte.

52

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

[Joves autòctons]

Horari habitual d’inici de les sortides nocturnes

Davant de la pregunta de a quina hora normalment surts de casa per anar de festa, els joves autòctons demostren iniciar en un 70% la seva activitat abans de les 12, respecte el 30% que manifesta sortir després de les 12.

Dins del col·lectiu que inicia la seva activitat abans de les 12 existeix un percentatge alt que practica altres activitats complementàries a les de “sortir de festa” com anar a sopar o a concerts, demostrant que el sector de l’oci nocturn és un pilar del dinamisme de la ciutat i de les activitats que en ella s’hi desenvolupen en un horari on no és habitual trobar cap altre activitat.

[Joves autòctons]

53

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Horari habitual de retorn al domicili després de “sortir de festa”

En relació a l'hora de tornada a casa després de les sortides nocturnes, segons “Aguinaga i Comas” ja s'havia observat un retard significatiu des de començaments de la dècada dels anys 90 del segle passat, però aquesta tendència s'aguditza en els últims deu anys.

La gran majoria d’ells (un 70%) retornen abans de les 7 a casa però no abans de les 4.

Un 8% abans de les 4 i la resta (un 17%) horaris que conformen abans de la 1, 2 ó 3.

[Joves autòctons]

54

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Sobre l’horari de retorns a l’hotel o d’altre lloc per pernoctar després de sortir de nit, els joves estrangers retornen abans de les 7 en un 54% dels casos, i abans de les 4 en el 41%

Els dos comportaments son semblants en les seves majories encara que no en les seves proporcions. Els joves autòctons tenen un percentatge molt més alt en la franja de retorn abans de les 7 tot i que demostren igual de majoria que els estrangers.

Es demostra que el “sortir de nit” suposa exactament això: una activitat que comprèn tot l’horari nocturn i que es troba protagonitzada pels serveis oferts pels locals d’oci nocturn. I queda també palès una explotació exhaustiva de la nit per part del col·lectiu jove (en tots dos casos) deixant evidenciada la satisfacció alta que aquest client té vers els locals d’oci nocturn barcelonins.

[Joves estrangers]

55

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Mitjà de transport utilitzat durant la nit

La gran majoria d’ells utilitza transport públic om el metro o l’autobús per transportarse de nit en les seves “sortides de festa”. El taxi és la tercera opció escollida pels dos col·lectius (amb més afluència per part del col·lectiu estranger).

El cotxe propi és una opció plantejada pel 27% dels casos del públic jove autòcton, en contrast amb altres alternatives, com vehicles facilitats per agències de viatges o cotxes llogats, que practiquen en un 21% el públic estranger.

Queda palès, però, el gran protagonisme del transport públic durant la nit entre el públic jove usuari d’oci nocturn.

[Joves autòctons]

56

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

[Joves estrangers]

57

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Tipologia de locals musicals preferits en el marc de l’oci nocturn

Respecte a les preferències del públic jove autòcton respecte a si en un local és més atractiu que es reprodueixi música o s’opti per la música en viu, l’opció es decanta per la música reproduïda (en un 64%) vers el 47% de la música en viu.

Com veurem més endavant, la música és un dels trets més ben valorats per part del públic jove respecte els locals que freqüenten. Resulta un motor de satisfacció molt alt i genera molta fidelització. És un dels paràmetres més ben cuidats per l’oci nocturn i que demostra tenir més qualitat

[Joves autòctons]

Locals de preferència d’oci nocturn

58

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Són les discoteques (en més d’un 60%) el tipus de local escollit majoritàriament per part del col·lectiu jove, tant autòcton com estranger, estudiat. Resulten, doncs, les “reines” indiscutibles de la nit barcelonina, seguides dels bars musicals i els bars de copes.

El comportament dels dos col·lectius en aquest sentit és molt semblant, demostrant les mateixes preferències. Tot i que el col·lectiu estranger valora una mica més als bars musicals i de copes deixant de banda les sales de concerts, més valorades pel públic autòcton (en un 18% vers el 9,5 dels estrangers).

[Joves autòctons]

[Joves estrangers]

59

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Preferències musicals

Entre els joves autòctons la música “disco” i l’electrònica és la més exitosa i preferida de la nit barcelonina, amb un 43 i 42% respectivament dels casos, seguida del format de música en viu (un 31% del total) i la resta d’estils de música existents a la nit barcelonina.

Aquest fet es pot demostrat per una hegemonia d’aquest tipus de musica entre els locals d’oci nocturn barceloní, sobretot a les discoteques, que en la seva gran majoria han optat per reproduir aquest estil de música tant exitós entre els joves.

[Joves autòctons]

60

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Sistemes d’elecció dels locals d’oci nocturn

Les amistats són sempre la primera opció per escollir a quin local anar durant una nit de festa. En un 87% és l’opció més desmarcada entre els joves autòctons, amb uns hàbits molt més lligats al grup d’amics i unes intencions molt més enfocades a la diversió col·lectiva entre les seves amistats. Les xarxes socials també trepitgen fort en el camp de l’elecció del local.

Entre els estrangers podem observar que l’opció de les recomanacions de les amistats, també majoritària, no ho és tant en comparació amb el col·lectiu autòcton. És un 60% els que decideixen un local concret deixant-se influenciar pels seus amics, tenint més opcions com a mètodes d’elecció com les xarxes socials (17,5% vers el 16% dels autòctons) i les aplicacions per a mòbils (amb un 21%) no representada entre el públic autòcton.

[Joves autòctons]

61

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

[Joves estrangers]

62

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Fidelització del públic del local d’oci nocturn

Davant de la pregunta si normalment freqüentes els mateixos locals quan surts per la nit, el 64% dels enquestats demostren tenir hàbits freqüents vinculats amb la fidelitat pel local escollit, vers un 36% que normalment varia de local.

[Joves autòctons]

L’associació de l’assistència a un restaurant o local per sopar fora de casa associada a l’oci nocturn

Davant de la pregunta si normalment el públic jove sopa a un restaurant o altres locals quant surts de nit, la gran majoria, el 75% no opta per aquesta opció, vers el 25% que sí ho fa com a pràctica habitual i lligada a la seva sortida nocturna.

Són molt més estrangers (el 49%) els que sí sopen quan surten de nit.

[Joves autòctons] 63

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

[Joves estrangers]

64

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Davant de la pregunta sobre la freqüència d’assistència a restaurants o altres locals per sopar, els joves autòctons manifesten només sortir a sopar una o dues vegades al mes en el 84% de les vegades.

Només el 5% opta per sortir a sopar a un restaurant més de 4 vegades al mes, i són un 11% els que opten per gaudir de la gastronomia dues o tres vegades al mes en un restaurant.

Aquest fenomen és degut a la poca capacitat adquisitiva del jove autòcton que opta per minimitzar l’impacte econòmic, com veurem més endavant, al màxim durant les seves sortides nocturnes.

[Joves autòctons]

Cost associat al sopar

65

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

La gran majoria de joves autòctons es poden gastar menys de 10 euros per sopar si decideixen sortir de nit (en un 62% dels casos). Un 37% d’ells es gasten entre 10 i 20 euros i només un 1% supera els 20 euros.

[Joves autòctons]

En el cas dels joves estrangers, no es reprodueix aquesta tendència a gastar el mínim de diners en el sopar com a hàbit normalitzat, ja que són un 33% els que es gasten menys de 10 euros i un 55% els que inverteixen entre 10 i 20 euros per sopar.

El col·lectiu estranger que inverteix més de 20 euros en els seus sopars és del 12% demostrant que el poder adquisitiu del jove estranger està per sobre de l’autòcton i que les seves inversions econòmiques tant en sopar com en oci nocturn són superiors.

Cal afegir, per una altre banda, que el col·lectiu jove estranger, en estar en situació de vacances o altres condicions semblants, està més disposat a gastar per invertir en la seva diversió i gaudi que el col·lectiu autòcton.

66

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

[Joves estrangers]

Cost d’una nit sense comptar el sopar

Actualment i en el marc de la societat de consum, el fet de disposar o no tenir temps lliure no és condició suficient per a permetre la realització d'activitats d'oci. El poder adquisitiu condiciona en gran mesura -i cada vegada més- l'accés al lleure, així com l'elecció del tipus d'activitats a realitzar. Així, tan important com el temps lliure és avui dels diners disponibles per a l'exercici de l'oci.

Els joves autòctons es gasten menys de 15 euros en l’oci nocturn barceloní en un 54%.

El 39% d’ells inverteix entre 15 i 25% i només el 7% més de 25 euros.

[Joves autòctons]

67

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Els joves estrangers estudiats consumeixen una mica més economia en el seu oci nocturn, segurament motivats per les seves condicions vacacionals o d’estades puntuals a Barcelona, per aprofitar i invertir en la seva diversió.

Un 39% dels casos inverteixen menys de 15 euros, i en un 38% entre 15 i 25. La franja de més de 25 euros puja en aquest col·lectiu fins el 23%, essent l’11% els que inverteixen més de 40 euros en una nit (vers els autòctons que representen un 1%).

[Joves estrangers]

68

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Cost total associat a una nit

En resum, i en el context del jove autòcton, la majoria d’ells (un 34%) inverteixen entre 15 i 20 euros en “sortir de festa” entre sopar i oci nocturn. Un 27% no inverteix més de 15 euros i un 19% menys de 10 euros. Només un 20% inverteixen més de 20 en les seves sortides nocturnes.

El públic jove, amb un poder adquisitiu baix, s’ajusta a les seves circumstàncies no despilfarrant la seva economia més del compte i, molt probablement, invertint en fórmules molt econòmiques com la del “botelló”, molt extesa com a pràctica habitual de la nit barcelonina entre el públic jove.

[Joves autòctons]

69

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Consum d’alcohol

Segons dades de la World Health Organization (WHO), es dels anys 80 del segle passat el consum global d'alcohol per persona i any ha disminuït significativament en la població general espanyola, encara que de forma menys marcada a com ho han fet altres països del nostre entorn cultural, com per exemple França. Paral·lelament a aquesta reducció del consum global d'alcohol, s'ha produït un canvi en els patrons de consum, especialment evident entre els sectors més joves de població, que “Calafat” (2007) ha caracteritzat per la concentració del consum durant els caps de setmana. En aquest marc, la situació actual en relació al consum d'alcohol relacionat amb l'oci d'adolescents i joves pot resumir-se en els següents punts:

• El consum global d'alcohol entre adolescents i joves no ha variat significativament durant l'última dècada, encara que pot observar-se una certa tendència a un increment del consum per part de les dones joves que sembla conduir a l'equiparació d'aquest consum entre sexes.

70

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

• El consum d'alcohol es concentra en el cap de setmana. Entre els que han consumit begudes alcohòliques en els últims 30 dies, el 99,8% ha begut en cap de setmana, mentre que un 39,3% ho ha fet en dies laborables. I una 23,0% del conjunt d'estudiants beu tots els caps de setmana.

• Els episodis d'abús d'alcohol i borratxeres juvenils es concentren durant el cap de setmana quan alguns i algunes joves beuen grans quantitats d'alcohol, sent cada vegada més freqüents consums molt elevats d'alcohol en curts períodes de temps. Aquesta tendència està donant lloc a un patró de consum molt concret denominat en anglès “binge drinking" o consum de cinc o més begudes en una sola ocasió. L'actual fenomen del “botelló” i la versió massiva d'aquest, el “macrobotelló”, són entorns apropiats per al desenvolupament d'aquest tipus de consum abusiu. La freqüència de sortides nocturnes, i l'horari de tornada a casa són aspectes íntimament relacionats amb el consum abusiu i específicament amb les borratxeres.

• És interessant analitzar quines són les motivacions que els i les joves s'expressen en relació al consum de begudes alcohòliques i també aquells motius que expressen que no les consumeixen per no prendre-les. En relació amb els motius per consumir, els i les estudiants declaren principalment que ho fan perquè els agrada el seu sabor (71,0%) i per diversió i plaer (63,6%), per sentir emocions noves (15,2%) només un 15% declara fer-ho per oblidar els problemes personals i un 14,6% per superar la timidesa i relacionar-se millor.

Entre les raons per no beure destaquen els efectes negatius per a la salut (57,3%) i la pèrdua de control (42,5%) (Comissió Clínica de la Delegació del Govern per al Pla Nacional Sobre Drogues).

• Durant el cap de setmana les begudes consumides per un major percentatge d'estudiants són els combinats / cubates (54,05% algun dia -de divendres a diumenge- durant els últims 30 dies i 28,1% cada dia -de divendres a diumenge - durant els últims 30 dies. Mentre en dies laborables la cervesa és la beguda alcohòlica més consumida (15% algun dia -de dilluns a dijous- durant els últims 30 dies i 1,7% cada dia -de dilluns a dijous- durant els últims 30 dies).

71

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

• Els llocs on els estudiants aconsegueixen amb més freqüència begudes alcohòliques són bars o pubs (64,8%), discoteques (54,7%), i supermercats (52,2%).

Segons “Cánovas i Burgos” (1993), el consum d’alcohol entre els adolescents es produeix normalment per voler mostrar-se adults als demés. La majoria inicia el seu consum influenciats pels seus amics i per diversió, encara que també cerquen evadir-se de determinats problemes. “Sebastian Barrio” (1999) analitza l’alcohol com a vincle de grup, entre els adolescents, i com a forma més habitual de desinhibir-se i passar-ho bé.

Aquests són alguns dels motius del perquè els joves, tant autòctons com estrangers, consumeixen majoritàriament alcohol relacionat amb l’oci nocturn (superant el 90%).

Hem de tenir en compte que una de les principals motivacions per sortir de nit dels joves entrevistats és “divertir-se amb els amics”, fet que dispara la possibilitat de consumir alcohol i estar integrat en el grup de diversió. Els efectes que exerceix l’alcohol en el comportament humà, amb una primera etapa d’eufòria i desinhibició, també contribueix a acomodar com a normal el consum en aquest col·lectiu. Els problemes es deriven per l’habituació, l’alcoholisme de “cap de setmana” i l’abús fins a arribar a nivells tòxics pel fetge i teixit cerebral, provocant alteració de comportament i d’altres funcions cognitives, associant-se a baralles, comportament incívics i conducció perillosa amb alt índex de sinistres.

Els patrons de consum de begudes alcohòliques entre els entrevistats és gairebé calcat.

El 93-94% de tots els joves en consumeixen. Segons “Mar del Rincón Ruiz” (1998) el model de comportament juvenil lliga el consum d’alcohol a una manera determinada d’entendre l’oci. Aquesta subcultura està basada en la polarització tardes-nits dels caps de setmana (sobretot dissabtes com hem pogut observar en aquest estudi), la precocitat en el consum i el fàcil accés a les begudes espirituoses.

[Joves autòctons]

72

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

[Joves estrangers]

73

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Consum d’alcohol fora dels locals

Tant en el públic jove autòcton com l’estranger, tenen com a pràctica nocturna habitual el consumir alcohol fora dels locals (un 58% dels autòctons i un 63% dels estrangers).

Un 31% dels autòctons ho practiquen sempre que surten vers un 25% dels estrangers.

Resulta, doncs, una pràctica del tot habitual i normalitzada entre el públic jove.

[Joves autòctons]

Al voltant del 25% dels joves ho fan ocasionalment i només un 17% entre els autòctons i un 7% entre els estrangers, no ho fan mai.

[Joves estrangers]

74

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Adquisició d’alcohol fora dels locals

Entre el públic jove autòcton, com a mètodes d’adquisició d’alcohol fora dels locals, tenen com a principal opció, en un 47%, el portar-lo de casa, i en un 39% d’adquirir-lo en botigues obertes 24 hores. Els “lateros” suposen un 7% del total dels casos.

En ser una pràctica habitual el públic jove opta per les opcions més econòmiques possibles, com és el cas d’adquirir-lo a baix preu durant el dia per endur-se’l de casa per gaudir-lo durant la nit.

[Joves autòctons]

75

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Consum d’alcohol abans de sortir de nit

Davant la pregunta si consumeixes alcohol abans de sortir de casa, els joves autòctons ho mantenen com a opció habitual el 32% dels casos font el 68%, la gran majoria, que només consumeix alcohol una vegada ha sortit de casa i es troba en una situació normalitzada de “sortir de festa”.

[Joves autòctons]

76

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Tipologia de begudes alcohòliques consumides

La cervesa és la beguda preferida pel públic jove estranger, en un 40%, vers el vodka, la més escollida pels autòctons en un 44%.

Les altres begudes espirituoses tenen un comportament diferenciat entre els autòctons i els estrangers. El rom i la ginebra es troba molt representada entre els autòctons en contrast amb el tequila que es troba molt representat entre els estrangers.

Les begudes dolces tipus licors de poma o de préssec també troben gran representació diferenciada entre el públic estranger vers l’autòcton.

[Joves autòctons]

77

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

[Joves estrangers]

78

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Tipologia de begudes d’acompanyament a les alcohòliques

Les begudes amb sabor a cola són les protagonistes dels combinats escollits tant pels joves autòctons com pels estrangers (en un 42 i 37,5% respectivament).

Les begudes carbonatades de taronja i llimonada son les segones més exitoses a l’hora de fer un combinat alcohòlic (en un 36% dels autòctons i un 32,5% dels estrangers).

[Joves autòctons]

Com a trets diferencials destacar que els estrangers opten per les begudes energètiques en un 21% dels casos en front només el 9% dels autòctons, i que els xarops de llima o kiwi són habituals entre els estrangers en un 12% front el 13,5 dels joves autòctons.

[Joves estrangers]

79

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

El fenomen del “botelló”

Segons “Cecilia Guerra” (1998) els joves actuals han adoptat des de la dècada dels 90 una manera de beure al carrer que està associada a una nova forma de diversió: el “botelló”. Beure al carrer és un fenomen molt implantat ja que resulta molt econòmic i es ressol amb un acte de socialització de grup molt atractiu pels joves. És per això que no és només un motiu econòmic el que impulsa al jove a fer “botelló” al carrer.

D'acord a una revisió realitzada per “Calafat i col·laboradors” (2005), el consum d'alcohol i el baix preu de les begudes alcohòliques és la raó donada amb major freqüència per justificar el botelló. Altres raons són: eliminar alguns controls existents en els locals d'oci nocturn; els horaris (en el botelló es pot estar més temps); l'accés segons l'edat (en molts territoris es limita l'entrada a menors a locals d'oci nocturn); parlar i estar amb amics; el consum d'altres drogues (entre 37% i 51% cànnabis, entre 2% i 13% cocaïna); escoltar música; lligar, ballar, etc. En aquest context el consum d'alcohol freqüentment va associat a més l'ús d'automòbils, música a gran volum,

80

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

horaris nocturns prologats i quantitats importants d'escombraries que es deixa escampada en el mateix lloc de celebració.

El botelló és doncs un espai que permet més alcohol per menys preu i sota menor control. Amb això, i malgrat la major part de les representacions mediàtiques i socials respecte a aquesta pràctica semblin indicar el contrari, ens trobem novament amb una pràctica bàsicament integrada en el model social adult. La qual cosa no vol dir que per això no estigui exempta de riscos per a les mateixes persones participants, per exemple, increment de la incidència de borratxeres o d'episodis de violència entre participants en estat d'embriaguesa, increment del risc de patir un accident de trànsit durant el retorn, etc.

Davant de la pregunta de si fas botelló o no, la gran majoria opta per aquest hàbit, en un 65% dels casos.

[Joves autòctons]

81

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Freqüència del “botelló”

Davant de la pregunta de quantes vegades al mes fas botelló, la majoria dels enquestats afirmen que és una pràctica habitual d’un cop al mes (el 47% dels casos), per estar molt més arrelada en un 21% amb dos cops al mes, un 14% tres cops, i la resta, el 18%, més de tres cops al mes.

La majoria dels joves surten poc, consumeixen poc i, quan ho fan, opten per aquestes pràctiques que ajuden a complir amb els objectius marcats per una nit de festa de socialitzar-se, divertir-se i, tot plegat, a un extrem baix cost.

[Joves autòctons]

82

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

83

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Valoració de diferents aspectes relacionats amb els locals d’oci nocturn barceloní A continuació s’analitza, punt per punt i aspecte per aspecte, el grau de satisfacció del públic jove (tant autòcton com estranger) de la qualitat de l’oci nocturn barceloní. Els aspectes estudiats són:

• Higiene • Atenció al client • Música • Seguretat • Instal·lacions • Preu • Ambient • Saturació de gent • Oferta de concerts • Satisfacció general de l’oci nocturn barceloní

Amb les dades obtingudes s’ha pogut concloure un grau de satisfacció associat als col·lectius estudiats que dóna fe sobre la seva satisfacció vers l’oci nocturn barceloní.

84

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Higiene [Classificació de l’1 al 10 els següents aspectes d’un local, essent 10 el màxim de satisfacció]

La higiene d'un local és un factor essencial a qualsevol negoci, encara més si es tracta d'un establiment d’oci nocturn. Les valoracions han estat satisfactòries tot i que no notables. Els clients joves estrangers tenen una millor percepció de la higiene que els autòctons, tot i que la mode, en tots dos casos, ha estat de 7.

Tot i així la presentació del local forma part del conjunt d'elements que fan que l'ambientació del mateix sigui la idònia per la satisfacció del client. Podem dir que els clients aprecien les característiques d'un local d’oci nocturn en conjunt, i per tant la impressió que tenen de cada component d'aquest repercuteix en tot el servei.

[Joves autòctons]

Nota mitjana obtinguda: 5,72 [Joves estrangers]

85

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Nota mitjana obtinguda 6,09

Atenció al client [Classificació de l’1 al 10 els següents aspectes d’un local, essent 10 el màxim de satisfacció]

Les habilitats que manifesten els empleats dels locals d’oci nocturn barceloní han quedat reflectides en aquest paràmetre. Els clients joves han valorat com a suficient l’atenció obtinguda vers els serveis oferts pel local.

La percepció, un cop més, ha estat més positiva per al públic estranger que per l’autòcton, tot i que la mode és també un 7 en el cas dels autòctons i un 6 en el cas dels estrangers. En aquest darrer cas ha influenciat manifestament la limitació d’idioma que alguns locals demostren tenir en els seus empleats. Aquest darrer punt és una de les queixes més habituals dels joves estrangers.

[Joves autòctons]

86

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Nota mitjana obtinguda 5,59 [Joves estrangers]

Nota mitjana obtinguda 6,28

87

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Música [Classificació de l’1 al 10 els següents aspectes d’un local, essent 10 el màxim de satisfacció]

Tots els estudis disponibles coincideixen que la immensa majoria dels joves al nostre país escolta música com a activitat habitual en el seu temps lliure i que a més, aquesta pràctica massiva es manté de forma similar a les dades observables al llarg de tot el període estudiat. En aquest marc es constata que les propostes musicals -com ja ho van fer en generacions anteriors- continuen actuant com a elements catalitzadors de les relacions i identitats grupals.

Segons les dades de l'INJUVE, el 92,3% de les i els joves d'entre 15 i 29 anys escolta música en el seu temps lliure. No s'observen diferències significatives entre sexes, encara que sí entre grups d'edat, sent més prevalent entre els grups de menor edat.

A Espanya el 95% d'adolescents declara gaudir de la música en el seu temps lliure.

Observant diferències mínimes entre grups d'edat en el percentatge de població que realitza aquesta activitat.

Es tracta de l’aspecte més ben valorat tant pel públic autòcton com per l’estranger, amb unes mitges de 7,52 i 8,14 respectivament, per damunt de tots els altres paràmetres estudiats i amb una mode d’excel·lent en tots dos casos.

La música és un dels principals atractius de la nit i és a aprofitada sistemàticament pels locals d’oci per diferenciar-se i fidelitzar a un públic molt concret que repetirà emplaçament si els seus gustos coincideixen amb la música del local.

[Joves autòctons]

88

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Nota mitjana obtinguda 7,52 [Joves estrangers]

Nota mitjana obtinguda 8,14

89

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Seguretat [Classificació de l’1 al 10 els següents aspectes d’un local, essent 10 el màxim de satisfacció]

[Joves autòctons]

Nota mitjana obtinguda 6,45

La percepció de seguretat és molt bona entre els joves enquestats, tant autòctons com estrangers, essent més ben valorada entre els estrangers, amb una mode de 9.

La nota obtinguda pels autòctons, de 6,45, dóna fe de la bona sensació, encara més ben valorada en els estrangers (de 7,16) de seguretat en els locals d’oci barcelonins.

[Joves estrangers]

90

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Nota mitjana obtinguda 7,16

Instal·lacions [Classificació de l’1 al 10 els següents aspectes d’un local, essent 10 el màxim de satisfacció]

Les instal·lacions del local és un dels tres pilars (juntament amb l’ambient i els serveis oferts) que provoquen l’èxit en un local d’oci nocturn, segons els resultats d’aquesta pregunta, la gran majoria dels clients queden satisfets amb les instal·lacions del local, valorant positivament el seu resultat.

[Joves autòctons]

91

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Nota mitjana obtinguda 6,59 [Joves estrangers]

Nota mitjana obtinguda 7,28

92

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Preu [Classificació de l’1 al 10 els següents aspectes d’un local, essent 10 el màxim de satisfacció]

[Joves autòctons]

Nota mitjana obtinguda 6,16

Els clients surten del local d’oci nocturn amb una bona sensació respecte l’oferta i el seu preu, tot i que estem estudiant un col·lectiu, el jove, que no té un poder adquisitiu destacable, com hem apuntat, ni una capacitat econòmica molt poderosa.

Que la mode, en el cas dels joves autòctons, sigui de 10, és molt significatiu, ja que demostra que la fidelització és alta i que la satisfacció pel binomi qualitat-preu també ho és. En el cas dels estrangers, tot i que la mitja és més alta que els autòctons (un 6,67), la seva moda és de 8, manifestant també un gran de satisfacció molt alt.

[Joves estrangers]

93

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Nota mitjana obtinguda 6,67

Ambient [Classificació de l’1 al 10 els següents aspectes d’un local, essent 10 el màxim de satisfacció]

Més d’un notable (un 7,37) han obtingut els locals d’oci nocturn barceloní en aquesta valoració, apuntant a que els clients joves que freqüenten aquests tipus de locals demostren molt alta satisfacció per l’ambient trobat. En un sector un les relacions socials i les activitats relacionades són tant important el saber-les fomentar, que existeixi un ambient que doni una bona resposta a les necessitats de la seva clientela és molt important. I ha estat el cas extret de les valoracions de satisfacció d’aquest paràmetre en les enquestes efectuades, tant en el jove autòcton com l’estranger, amb una mode en tots dos casos de 8.

[Joves autòctons]

94

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Nota mitjana obtinguda 7,16 [Joves estrangers]

Nota mitjana obtinguda 7,57

95

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Saturació de gent [Classificació de l’1 al 10 els següents aspectes d’un local, essent 10 el màxim de satisfacció]

[Joves autòctons]

Nota mitjana obtinguda 5,84

Ha existir diferent comportament valoratiu entre els joves autòctons, que han valorat a la baixa el nivell de saturació de gent dels locals d’oci nocturn barcelonins, amb un 5,84, en contrast amb el 6,88 del públic jove estranger.

Segurament aquest fet demostra a l’actitud manifesta i demostrada pel client jove estranger de relacionar-se i fer recerca de noves amistats, prioritat no tant marcada o manifesta en el públic autòcton, que deriva més cap a relacionar-se amb el seu grup d’amics sense més pretensions.

[Joves estrangers]

96

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Nota mitjana obtinguda 6,88

Oferta de concerts [Classificació de l’1 al 10 els següents aspectes d’un local, essent 10 el màxim de satisfacció]

També existeix un comportament diferencial entre els dos col·lectius de joves estudiats en el cas de la valoració de l’oferta de concerts per part dels locals d’oci nocturn barcelonins.

Els públic autòcton valora amb un 5,51 l’oferta amb una mode de 5, vers un 7 amb una mode de 9 del client estranger. El grau de satisfacció d’aquests darrers és molt més elevat vers aquest paràmetre.

[Joves autòctons]

97

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Nota mitjana obtinguda 5,51 [Joves estrangers]

Nota mitjana obtinguda 7,00

98

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Satisfacció general de l’oci nocturn barceloní [Classificació de l’1 al 10 els següents aspectes d’un local, essent 10 el màxim de satisfacció]

[Joves autòctons]

Nota mitjana obtinguda 6,80

En general, y en compendi de tots els paràmetres estudiats, el grau de satisfacció es troba en un notable, un 7,47 de mitja entre els dos col·lectius de joves que dóna fe de la qualitat i nivell de servei dels locals d’oci nocturn barcelonins.

Cal destacar que en tots els aspectes els paràmetres estudiats han estat millor valorats pels joves estrangers (un 8,13) que pels joves autòctons (un 6,80).

[Joves estrangers]

99

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Nota mitjana obtinguda 8,13

100

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Resum de les respostes de satisfacció

A continuació, per a facilitar una visió general, presentem el compendi de valoracions de satisfacció de tots els paràmetres estudiats segons col·lectiu (jove estranger o autòcton) amb les mitjanes corresponents.

Nota mitjana obtinguda [joves autòctons]: 6,28 Nota mitjana obtinguda [joves estrangers]: 7,01

Ha estat la música el paràmetre més ben valorat, seguir de l’ambient i les instal·lacions. Els menys valorats han estat la higiene i l’atenció al client.

Cal destacar que els dos col·lectius han demostrat ser molt homogenis en les seves valoracions tot i que en totes elles, el col·lectiu jove autòcton, ha valorat a baixa respecte el col·lectiu de joves estrangers, tots els paràmetres estudiats.

101

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Caracterització

dels

locals

d’oci

nocturn

a

Barcelona Gènere La gran majoria de responsables de locals d’oci nocturn barceloní són homes (en un 73%, vers les dones (un 27%).

Nivell d’estudis

La meitat d’ells han superat estudis universitaris (el 50%), seguit d’un 28% de formació professional i un 13% es van aturar amb el títol de batxillerat.

La resta (el 9%) van acomplir els estudis primaris (3%) o secundaris (6%) no evolucionant més el seu nivell d’estudis.

102

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Formació empresarial

A la pregunta si té algun tipus de formació empresarial, existeix un 50% dels enquestats que sí ha cursat algun tipus de formació al respecte. Aquest fet revela que la meitat dels empresaris restant no ha tingut mai cap mena de formació empresarial evidenciant ser un sector amb un índex d’emprenedors “ad-hoc” molt alt.

Un dels punt clau que aquest fet evidencia és el desenvolupament de la formació al sector, moltes vegades oblidada o mal aplicada. No existeix un bon teixit formatiu ni de formació contínua ni ocupacional que respongui a les necessitats del sector i moltes vegades les mateixes empreses del sector s’ocupen de dissenyar la formació específica i in-situ dels seus empleats responent només a les necessitats del lloc de feina.

Queda pendent al sector el desenvolupament d’un pla de formació que respongui a totes les tipologies de llocs de treball que aglomera i a les necessitats d’evolució i professionalització del sector.

103

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Tipologia del local

La diversitat de locals del sector queda reflectida a l’estudi no destacant cap d’elles i evidenciant que respon a un sector molt dilatat en formules empresarials d’èxit.

Així doncs les discoteques (amb un 32%) destaquen lleugerament sobre la resta, seguides pels bars musicals (amb un 19%), les sales de concerts (11%) i un calaix on podem trobar after-hours, pubs, lunch & drinks...) que representen el 25%.

Aquesta diversitat també ha estat clau per afrontar la crisi sostinguda durant els darrers anys gràcies a solucions imaginatives. L’oci nocturn barceloní ha demostrat reiteradament ser un sector molt creatiu que ha reflectit també la capacitat d’empenta i creativitat de la ciutat. Les solucions imaginatives s’han multiplicat durant els darrers anys i han aconseguit captar l’atenció exigent d’un públic que, tot i la pujada de l’iva i dels molts entrebancs que el sector ha patit, ha sabut premiar al sector amb bones valoracions com hem pogut comprovar en aquest estudi.

104

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Estil de música del local

La música “variada” i els grans èxits (amb un 45% d’impacte total) són els predominants als locals i les sales d’oci nocturn barcelonines, seguit de tot un reguitzell d’estils que acompleixen amb la diversitat de gustos del públic barceloní.

La música jazz, el rock, pop, rap, reggae, heavy metal, hard rock, blues, dance, metal, regaeton, punk, celta, country, llatina, o la música electrònica (amb un 13% del total de representació) són alguns dels estils que el client habitual de l’oci nocturn barceloní pot gaudir a les diferents ales i locals de la ciutat. La diversitat és molt prolífica i es troba molt ben representada. Cap client no es queda sense poder gaudir del seu estil musical preferent i això s’ha reflectit a les valoracions de satisfacció, on la música és un dels paràmetres més ben valorats en l’entorn del sector. Aquest fer ha projectat a l’oci nocturn de Barcelona a gaudir d’un segell de diversitat i d’adaptació als nous moviments musicals que poques ciutats arreu del món poden igualar.

105

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Música en viu

A la pregunta de si organitza concerts de música en viu al local estudiat el 40% respon que sí. En front d’un 60% que no gaudeix de grups o formacions en viu durant la temporada.

La possibilitat de tenir música en directe al local ha estat controvertit per les ordenances municipals durant aquests darrers anys. Finalment durant el 2008 una variació de l’ordenança va permetre que molts bars musicals poguessin oferir música en viu als seus locals i, un cop implantada la nova possibilitat s’han multiplicat les sales i espais on s’ofereix aquest tipus d’espectacles.

La seva evolució, però, ha estat esglaonada i lenta. Encara que moltes iniciatives culturals han fet d’aquesta pràctica, poc a poc, un escenari cada vegada més habitual a la ciutat de Barcelona y cada vegada més lligat a l’oci nocturn barceloní.

106

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Sessions obertes al públic

La gran majoria dels locals estudiats tenen jornada de nit (el 88%), gran part de les vegades complementària a una jornada també de tardes (un 44%).

Cada cop més ens apropem a un model de ciutat que s’empara sota el paràmetre de l’activitat durant les 24 hores del dia. I d’aquest fet, els i les joves de la ciutat en són protagonistes destacats. En aquest context els locals d’oci nocturn, que concentren gran part de l’activitat de la ciutat a les hores nocturnes, formen part d’un teixit viu que fa bategar la ciutat i la personalitza amb les seves activitats.

Cal profunditzar en l’estudi d’un sector que gairebé monopolitza l’activitat viva d’una ciutat en una franja horària tant àmplia com la nocturna, ja que un percentatge molt alt de la seva activitat comprendrà la personalitat mateixa de la ciutat de Barcelona.

107

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Competència

A la pregunta de si el local té locals de tipologia similar al seu voltant, el 59% dels enquestats apunten a que sí, vers el 41% que es troben en localitzacions desproveïdes de competència al seu voltant.

A Barcelona, en ser una ciutat que durant els darrers anys ha apostat molt fort per gaudir d’un teixit de serveis enfocat al turisme, per convertir-se aquest en un motor econòmic molt important per la mateixa, ha desenvolupat tot tipus d’activitats i negocis centrats en l’atracció de turistes.

Aquest nou model, centrat en diversos pilars com l’arquitectura, la cultura, la gastronomia o el clima i l’entorn, té també com a pilar principal el seu oci nocturn ja que el seu desenvolupament està molt lligat a la diversió i socialització del turista o de l’estranger que visita Barcelona per l’assistència a un congrés o una fira. Aquest fet ha donat un impuls especial al sector que l’ha catapultat a mantenir un nivell de

108

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

competència molt alt, que ha obligat als negocis vinculats a apostar per la innovació en les seves fórmules i en la creativitat, per atraure al seu públic.

Percentatge de clients turistes respecte el total de clients

En el 45% dels casos estudiats els locals d’oci nocturn barcelonins gaudeixen de més d’un 25% d’estrangers com a clients dels seus negocis. Més del 20% responen que un de cada dos clients és estranger.

L’impacte de Barcelona com a ciutat turística està també modificant el perfil de client habitual de la nit barcelonina. Son pocs els locals que no contemplen entre la seva clientela habitual un turista o un estranger. Un 4% del total dels locals enquestats afirma que més d’un 75% de la seva clientela correspon al client estranger.

Aquest gran percentatge de clientela estrangera obliga a l’oci nocturn barceloní a dissenyar estratègies encaminades a donar resposta específica a les seves necessitats,

109

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

gustos, hàbits i demés característiques que puguin decidir l’elecció d’un local o un altre per a desenvolupar el seu oci nocturn.

Preu mitjà del tiquet d’entrada

Un dels principals factors valorats pel públic jover de l’oci nocturn barceloní és la relació qualitat-preu del sector, que es valora com a 6,16 (joves autòctons) i 6,67 (joves estrangers), amb una mitja de 6,42.

Aquesta nota, més que aprovat, suposa una percepció positiva que relaciona directament els serveis obtinguts i esforç econòmic invertit que obtenir-la. Que sigui positiu marca una caracterització de la tendència amb l’advertiment, però, que no és notable. Estem analitzant, i cal recordar-ho, un public amb un nivell adquisitiu i capacitat econòmica baixa que, tot i no poder invertir gaire economia al seu oci nocturn, valora com a positiva, encara que no com a notable, el cost que això li ocasiona.

110

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Per una altra banda, s’ha analitzat la pràctica de no cobrar tiquet d’entrada al públic femení, per incentivar i promocionar l’augment de la clientela al local.

En la majoria de casos no es cobra entrada (61%) per gaudir dels serveis del local, vers un 39% que sí opta per que el públic assistent assumeixi una entrada. D’aquests el 36% dels casos l’entrada no distingeix entre gèneres i només el 3% sí que ho fa.

Aquesta pràctica ha estat molt criticada per sexista i existeix una tendència marcada que apunta a la seva desaparició. No va ser fins al juliol del 2009 quan un jove de Vitòria va denunciar al Síndic aquesta pràctica per considerar-la discriminatòria vers els homes.

Des de un altre punt de vista. Lluny d’aplicar de manera incorrecte el “dret d’admissió”, sense limitar l’accés a cap noi al local per qüestions de gènere, les sales apunten a qüestions comercials per a justificar aquesta pràctica.

111

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Publicitat i promoció

La gran majoria dels empresaris de l’oci nocturn barceloní opten per fórmules de promoció del local (en un 93%).

Mitjans de difusió de publicitat i promoció

Les xarxes socials (FaceBook i Twitter) són els mitjans més utilitzats per promocionar els locals d’oci nocturn barcelonins, així com internet (a través de pàgina web pròpia o de promocions a diverses webs especialitzades en el públic del sector).

112

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Des del 2002 l’inici de la era 2.0 i més tard, al 2007, el començament de la implantació de les xarxes socials i de totes les seves aplicacions associades, han anat sorgint i s’han anat implantant, amb cada vegada més força i influència, plataformes a Internet relacionades amb informació, ofertes, promocions i activitats vinculades amb l’oci. Ja són moltes les pàgines web que anuncien ofertes, promocions i descomptes en tot un llistat extens de restaurants barcelonins amb l’objectiu de captar nous clients i fidelitzar-los a base de crear grups i xarxes de gent amb interessos comuns.

Paral·lelament a aquest fenomen; el fort desenvolupament de les noves tecnologies de la informació (NTIC) ha permès que opinions de clients en webs, blocs i d’altres sistemes entrin en escena i influeixin directament i amb força tant en l’elecció d’un local d’oci nocturn com en la seva promoció directa.

En aquest context les xarxes socials (en un 78%) seguir de les accions a internet (63%) aclaparen la gran majoria de l’activitat comercial posicionant la virtualitat com a principal eina de promoció d’un local d’oci nocturn.

113

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

En aquest context irrompen també les aplicacions mòbils (APPs). Eines en format de “software” que ofereixen la possibilitat de buscar locals d’oci nocturn filtrant la seva recerca en base a les valoracions dels seus usuaris o d’altres criteris participatius. Són aplicacions per “smartphones” (iPhone, Android o WindowsPhone) i per tabletes (“tablets”: iPad o Android) que mantenen a l’usuari informat sobre l’activitat nocturna de la seva zona d’influència així com de les seves crítiques i diversos aspectes de qualitat i característiques pròpies.

Aquest nou paisatge format per plataformes web a Internet i aplicacions per “smartphone” i tabletes està canviat d’arrel la manera d’escollir un local d’oci nocturn, interaccionar amb ell i, també, influeix directament en l’afluència, els hàbits i els costums dels usuaris clients del sector.

Percepció del millor mitjà de captació de clients

També són les xarxes socials (en un 44%) i internet (en un 38%) el que capta més clientela als locals d’oci nocturn barceloní, segons la percepció dels responsables de locals entrevistats.

A tota Espanya són més de 3,8 milions de fans els que acumulen els FaceBook de les 10 principals discoteques acumulant el 35% del Top 100 mundial de clubs nocturns.

Aquest fet reforça la idea que el nostre país és un dels epicentres mundials de l’oci nocturn a nivell real i virtual.

Les xarxes socials han demostrat ser una de les eines més poderoses a l'hora de treballar la presència online de qualsevol tipus de negoci. Multitud d'empreses de divers índole tenen presència a les principals xarxes socials per intentar connectar amb el seu públic objectiu. No obstant això, algunes ho aconsegueixen fer amb més o menys èxit en funció del sector on treballen. Un dels sectors que més utilitat estan traient a les xarxes socials sense cap dubte és el de l'oci nocturn i és que la majoria dels

114

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

usuaris, estan a FaceBook, Twitter, Instagram o altres plataformes per divertir-se i compartir amb els amics.

Com que un dels principals usos de les xarxes socials per part dels usuaris està destinat a l'oci, els locals nocturns han començat a treballar de forma intensiva la seva presència en aquestes plataformes. D'aquesta manera, a través de concursos, promocions i esdeveniments busquen millorar la seva reputació on-line, convertint-se en el local de moda. De fet, és habitual veure com aquells locals i clubs que major activitat tenen en xarxes socials van generant una important base de seguidors i fans que romanen atents a totes les festes, esdeveniments i promocions que realitzen.

Aquesta gran activitat dins de les xarxes socials després es trasllada a un autèntic èxit quan arriba el cap de setmana i els locals estan a rebentar on molts dels assistents s'han animat a acudir gràcies a la promoció realitzada en aquestes plataformes.

L'efecte contrari també es produeix ja que és habitual un cop ha passat el cap de setmana trobar els perfils socials d'aquests locals plens de fotos de les festes i esdeveniments realitzats amb multitud de "M'agrada", compartits, “retweets” i comentaris. Sense cap dubte, és un dels millors exemples de com la reputació on-line i off-line d'una empresa o negoci van de la mateixa mà.

En línies generals la difusió a través de les xarxes socials d'aquests esdeveniments gràcies a xarxes majoritàries com FaceBook han resultat ser la millor eina de màrqueting per a aquests locals d'oci nocturn. De fet, els tradicionals relacions públiques d'aquest tipus de discoteques i pubs s'han convertit en autèntics “community managers” de la nit. Realitzen esdeveniments a FaceBook, creen ”hashtags” a Twitter, pugen vídeos a YouTube de l'última festa o avisen per WhatsApp del proper gran esdeveniment. L'oci nocturn, sobretot entre els més joves, s'ha traslladat a les xarxes socials.

115

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Encara que els “flyers” (octavetes), les accions comercials que generen boca-orella efectiu i altres fórmules més tradicionals, també són aplicades pels responsables de locals d’oci nocturn per a promocionar el seu negoci.

Consum d’alcohol durant la jornada laboral

A la pregunta efectuada als responsables de locals d’oci nocturn de si consumeixen alcohol durant la jornada laboral del local, la gran majoria (el 85% dels casos) apunten a que no en consumeixen, vers un 15% que ho manifesten fer per voluntat pròpia i de manera molt moderada sempre i quan no tingui una activitat relacionada amb l’haver d’estar relacionant-se amb la clientela.

116

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Normativa sobre consum d’alcohol als locals

A la pregunta sobre si existeixen normes internes a l'establiment on treballa l’entrevistat, responsable d’un local d’oci nocturn a Barcelona, sobre el consum abusiu de begudes amb alcohol, el 91% de la seva totalitat manisfesten tenir-ne front el 9% que declara no tenir cap normativa al respecte.

Dels que la tenen, el 43% declara que els seus treballadors saben com actuar en tots els casos que es presenti un problema per consum indegut d’alcohol, seguint la normativa vigent al respecte.

Els casos que manifesten tenir-la en un lloc visible, el 34% és només accessible als treballadors del local, i el 14% també és visible per als clients, fent-la extensible a la totalitat dels treballadors i públic del local.

117

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Percepció sobre el consum d’alcohol per part dels clients del local

A la pregunta efectuada als responsables de locals d’oci nocturn barceloní de com creuen que es practica, en general, el consum d'alcohol que realitzen els clients al seu local, en front al manifestat a altres locals similars de la competència, el 58% no veu diferències ves un 34% que declara que en el seu local el consum és molt més responsable que en la resta. Només un 4% declara que al seu local el consum d’alcohol és menys responsable que a la resta de locals similars.

Aquesta percepció resulta clau ja que el 4% dels locals que declaren tenir un més mal comportament alcohòlic cap d’ells tenen una voluntat activa de posar traves a aquesta actitud, ja que cap d’ells disposa, per exemple, d’una normativa sobre consum d’alcohol al seu local ni una formació dels seus treballadors sobre com actuar i de quina manera vers aquestes actituds tòxiques.

118

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Actitud davant de l’abús d’alcohol per part dels clients

Sobre l’explicació de com reaccionen els treballadors del local davant els clients que han fet un consum abusiu de begudes alcohòliques, la gran majoria prenen decisions com deixar de servir alcohol o convidar a la persona afectada a abandonar el local, intentant que “no molesti” fins que marxi del mateix o, fins i tot, oferint alguna beguda sense alcohol.

Aquest compendi d’actituds demostren que encara no s’ha fomentat una voluntat correcte i eficaç vers al client que ha abusat de l’alcohol i es troba en una situació tòxica tenint afectades les seves capacitats cognoscitives.

En cap cas la resposta ha anat encaminada a donar o facilitar un servei relacionat amb la salut minvada del client i, en la majoria dels casos, la reacció està relacionada en

119

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

desempallegar-se de sobre el problema o minimitzar les seves conseqüències relacionades amb les possibles molèsties que aquest client pogués ocasionar.

Reacció davant del consum indegut d’alcohol al local

Davant la pregunta de com reaccionen els treballadors del local davant el consum indegut de begudes amb alcohol (menors, conductors, embarassades), les respostes han estat variades i la gran majoria sorprenents, en el context de la normativa vigent.

El 66% declara acomplir la llei no servint a menors. El 33% restant no es manifesta al respecte. El 53% aconsella no consumir begudes alcohòliques a embarassades i a conductors, i el 6%, si el client insisteix, faciliten el seu consum.

S’evidencia que en aquest aspecte queda molt recorregut a fer i molta formació a efectuar per saber com actuar i de quina manera en el cas de consum i abús de l’alcohol en locals d’oci nocturn.

120

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Percepció de l’evolució del local en front a la competència

Davant la pregunta efectuada als responsables de locals d’oci nocturn barceloní de si en l'últim any, al local en que hi treballa, respecte a altres locals similars de la seva mateixa zona, diria que evoluciona front la crisi millor, igual o pitjor, la percepció majoritària (en un 80%) és que tot el col·lectiu evoluciona d’igual manera estant afectats per les mateixes circumstàncies i condicions.

Només el 4% manifesta tenir una percepció negativa vers els altres locals de la seva competència i, contràriament, el 16% dels enquestats tenen una visió positiva, declarant que el seu negoci està despuntant vers els altres i manifesta uns brots verds que la competència no té. Aquesta visió i que la mateixa sigui més abundant que la negativa sembra la percepció que el sector és possible que, després de molts anys de patir les conseqüències més nefastes de la crisi, amb la pujada de l’IVA i la reducció de clientela, comença a veure una possible llum al finals del túnel.

121

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

122

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

Conclusions finals de l’estudi L’Associació Barcelonina de Locals d’Oci Nocturn (ABLON), amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració de FECALON, CONCAT, FEBE i Shaepot Project Consulting, està elaborant un estudi sobre els hàbits i afluència del col·lectiu jove (d’entre 16 i 25 anys, tant autòcton com turístic estranger) a la ciutat de Barcelona.

El consumidor tipus de perfil jove, de locals d’oci nocturn, és un home (dona en el cas dels estrangers), estudiant, amb estudis universitaris i amb uns ingressos inferiors a 500 €/mes. El consumidor autòcton surt sobretot els dissabtes i no de cada setmana (en el cas dels autòctons), per gastar-se menys de 15 euros en sortir i menys de 10 en sopar. El consumidor estranger, en canvi, es gasta habitualment entre 15 i 25 euros en sortir i entre 10 i 20 en sopar. Els agrada venir a l’estiu en viatges amb amics o per motius d’estudi. Els dos col·lectius surten amb els amics i van a locals recomanats per amistats. També utilitzen xarxes socials per escollir-los i solen ser fidels als locals que freqüenten. El turista estranger sap a on anirà des del seu lloc d’origen. Tots beuen alcohol quan surten i habitualment consumeixen també fora del local. La pràctica del “botelló” està generalitzada i és freqüent. La beguda per consumir és adquirida des del domicili mateix del jove o és comprada a botigues tipus 24 h. o llauners.

El turista estranger té un grau de satisfacció de l’oci nocturn barceloní més alt que l’autòcton (8,13 versus 6,80). El més valorat tant pels autòctons com pels estrangers és: la música (7,51 i 8,14) i l’ambient dels locals (7,15 i 7,56).

En general; Barcelona gaudeix d’una bona salut en l’oci nocturn que cal incentivar a través de l’anàlisi i d’estudis que profunditzin en el sector.

123

Annexes 1. Qüestionari destinat als “joves autòctons” clients de locals d’oci nocturn barceloní 2. Qüestionari destinat als “joves estrangers” clients de locals d’oci nocturn barceloní 3. Qüestionari destinat als “responsables i empresaris” de locals d’oci nocturn barceloní

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

1) Qüestionari destinat als “joves autòctons” clients de locals d’oci nocturn barceloní

Adreça URL curta del qüestionari: http://goo.gl/XXODSv

125

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

2) Qüestionari destinat als “joves estrangers” clients de locals d’oci nocturn barceloní

Adreça URL curta del qüestionari: http://goo.gl/6GuQD7 Traducció a l’anglès:

http://goo.gl/2gO52l

126

Estudi sobre els hàbits i l’afluència als locals d'oci nocturn barceloní del públic jove autòcton i estranger

3) Qüestionari destinat als “responsables i empresaris” de locals d’oci nocturn barceloní

Adreça URL curta del qüestionari: http://goo.gl/NK4bkU

127