DETROIT04 by sia16

#04

L SENY I LA IRRACIONALITAT

Sovintegen les opinions que diuen que Catalunya està entrant en un cert procés d'irracionalitat on pesen més les pulsions emocionals que la lògica i el seny que ens havia definit sempre. "A Catalan person is usually a hard worker, and an honest, fair, timely and respectful person, and expects the same from the people around him or her" La independència unilateral, diuen uns, no és viable i intentar-la només és una pulsió emotiva i irracional que generarà frustració, desgast i inestabilitat econòmica. Uns altres diuen que Espanya, en tenim proves a dojo, no pactarà res, de res i només ofereix una opció que és la submissió que també generarà frustració, desgast i debilitat econòmica perquè l'únic projecte econòmic d'Espanya és Madrid. El pitjor de tot és que les dues opcions, crec, tenen raó. Explorant la via unilateral, és fàcil arribar a la conclusió que no queda més remei que pactar. Explorant la via del pacte és fàcil, també, arribar a la conclusió que només ens en sortirem unilateralment. Els dilemes, com aquest, en què cada opció justifica la contrària, s'anomenen paradoxes. No és cert que els catalans estiguem caient en la irracionalitat, és que estem atrapats en una situació, una paradoxa, irracional on, o bé abandonem el seny, o bé abandonem l'expectativa de ser tractats amb seny pels espanyols.

No és el mateix ser irracionals que estar atrapats en un escenari irracional i ens podríem estalviar moltes crítiques internes creuades si entenguéssim que els dos corrents dominants de l'independentisme són la mateixa idea donant voltes a un fanal amb un desfàs de 180º. Des d'Espanya, el problema català s'accepta com irresoluble però suportable. Ortega i Gasset en deia la "conllevancia". Una actitud conformada reforçada amb una pràctica violenta que Franco va anomenar "la cruzada" i que encara es manté viva a la cúpula del sistema judicial espanyol. Aquesta és l'estratègia del PSOE, suportar les contradiccions territorials, sense resoldre-les, mentre que de la "cruzada" s'encarrega el PP. L'Europa política no en vol saber res de nosaltres, cert, però el sistema judicial europeu probablement no blanquejarà el sistema judicial espanyol i la "cruzada" pot perdre força i sense "cruzada" no se sap que passarà amb la "conllevancia". Espanya també té una paradoxa, necessita una Catalunya econòmicament forta que, alhora, sigui nacionalment dèbil. Quan la paradoxa espanyola els toqui la butxaca, llavors, la paradoxa catalana s'aclarirà.

L REPTE CLIMÀTIC

Xavier Soler

Els humans ens entestem a mantenir les societats amb idees del passat. Gairebé sempre estem fora de joc perquè vivim en realitats anteriors i no sabem copsar els canvis que es produeixen en el present. Un exemple clàssic és la derrota fulminant de l'exèrcit francès pels nazis a la Segona Guerra Mundial o l'enfonsament de la Unió Soviètica el 1989 amb la caiguda del mur de Berlín. La mateixa Unió Europea s'està convertint avui, sense que ens n'adonem, en un animal fossilitzat per excés de burocràcia. La complexitat de la ciència tampoc s'incorpora fàcilment a la vida i al pensament de les persones. La teoria de l'evolució de les espècies de Charles Darwin es va publicar fa més d'un segle i mig i tanmateix el seu missatge no va afectar les creences religioses de les societats com sí ho han fet els recents avanços mèdics, la píndola anticonceptiva, o les comunicacions globals per Internet. Fins que els descobriments científics no es converteixen en eines útils a la societat no són integrats a les nostres vides. Això és el que ha passat amb la pandèmia de la Covid-19, que de sobte ens ha fet a tots feligresos de la ciència com abans ho érem de l'església. Simplement hem canviat el destinatari de la nostra fe. L'antiga fe en els déus a hores d'ara l'oferim als científics, però seria infinitament més eficaç que cerquéssim la solució en nosaltres mateixos obrint un nou camí de responsabilitat individual per conèixer a fons la realitat ambiental del present.

El primer que hem d'entendre és que un cop més estem vivint en el passat. El planeta en què crèiem viure ja no existeix. Nosaltres no podem veure els gasos acumulats a l'atmosfera, el calor amagat al fons dels oceans, la degradació del fitoplàncton marí, l'estat dels recursos minerals i dels ecosistemes ni les espècies que han desaparegut. Simplement vivim en un miratge i ni tan sols sospitem la velocitat de les transformacions que vindran en els propers anys. També hem d'assumir que més del 50 per cent de la humanitat està en risc de desaparèixer o de provocar un èxode de dimensions inimaginables molt abans de finals del nostre segle. Som davant del repte més gran que ha tingut la humanitat al llarg de tota la seva història. Necessitem una transformació molt més radical de la que va representar la Il·lustració a finals del segle XVIII, perquè ara no ens juguem el progrés, la civilització, la llibertat o la cultura, sinó simplement poder seguir habitant aquest planeta en unes condicions humanes dignes de ser viscudes. Potser en un altre Fanzine podrem parlar de solucions que és el que tothom vol escoltar, sobretot si no afecten els nostres excessos i al nostre benestar.

NTREVISTA CURTA : CHARLES CHAPLIN

Redacció: Primer que res, Sir Chaplin, moltes gràcies per acceptar una entrevista d'un mitjà modest com aquest i rebi la meva admiració per ser el còmic americà que més m'ha fet riure a la vida. Charles Chaplin: No sóc americà. Me'n sentia fins que el malparit del McCarthy em va forçar a exiliar-me. Rd: Ostres, sabia que vivia a Suïssa, però sabia que fos exiliat. CC: No se n'estranyi. Aquí hi ha exiliats de tot el món i fins i tot tenim dues compatriotes seves. Rd: Ostres!, No foti!, no em digui que coneix la Rovira i la Gabriel? CC: Oi i tant, que es pensa? Aquí ens coneixem tots. RD: M'he quedat de pedra... em permet una xafarderia? És cert el que es diu per aquí que no es parlen? CC: Veig que vostè no sap res de les dones. Miri, li perdonaran el que sigui excepte que en parli malament a desconeguts. M'hi interesso perquè són catalanes i perquè ... vosté sap qui és Orwell? Rd: Orwell?, ah sí, La profe d'anglès ens feia llegir animal farm. CC: Quan Orwell va tornar de Catalunya tenia el cap molt girat. Ningú entenia que li passava i a mi em va denunciar per comunista. A mi!!, que el podia colgar amb bitllets de 100$, i sempre he sospitat que va ser culpa dels catalans. He escrutat l'Anna i la Marta per si en treia alguna cosa i he descobert que els catalans s'estimen més barallarse entre ells abans que lluitar contra l'enemic comú i crec que això va grillar el pobre George. Rd: Sí, estem mirant d'arreglar-ho

CONOMIA DE LA VIDA

Oriol Andrés

Algunes de les decisions que hem de fer front a la vida estan relacionades amb conceptes econòmics confusos. És millor llogar o comprar un habitatge? Deute a tipus fix o variable? Haig d'invertir o estalviar? Què significa la inflació? Com m'afecta que els governs gastin més del que ingressen? Què són els diners i com es creen? Com m'empodero de les meves finances personals? És curiós que cap d'aquests temes es cobreixi a l'educació elemental. En conseqüència, la majoria de nosaltres arribem a la vida adulta sense comprendre els conceptes econòmics més bàsics que ens afecten cada dia a la nostra vida. L'economia no són només fórmules i números indesxifrables. L'economia és l'agregat de les decisions individuals de les persones basades en l'escassetat de recursos. L'or i els diamants són escassos o poc comuns. No obstant això, les hamburgueses, la roba i els llibres que són fàcils de trobar també són escassos en termes dels desitjos potencialment il·limitats de les persones. Si poguéssim, continuaríem adquirint més roba, més llibres i més menjar, però no podem tenir-ho tot, perquè tot té un cost. Això significa que hem de decidir. Aquest concepte econòmic tan elemental sembla que als governants i a la població en general se'ns hagi oblidat donant per fet, i com un dret, ajudes per a tots. Els drets sense obligacions per avui són obligacions sense drets per a demà. L'empoderament de les nostres finances personals comença amb la decisió de no delegar-les a institucions irresponsables.

LS COLORS DE LA LLUNA

2018.06.25 - 21h53m UT Vilanova i la Geltrú, Josep Masalles Roman

Té la capacitat d'alterar el caràcter quotidià de les persones tot seguint els seus cicles. Ara bé, hi ha unes determinades circumstàncies en què assoleix la potestat de modificar profundament l'esdevenir dels fets humans. Aquests moments de convulsió tenen un fet premonitori : La Lluna canvia de color

LLUNA BLANCA : La Lluna plena és la deessa mare, és el poder femení. Adorada per totes les cultures atàviques ha exercit el seu poder a través d'Artemisa, de Selene, d'Isis i de Diana, exercint la seva influència sobre els espais naturals, els boscos, les selves i el regne animal.

Eclipsi total de Lluna 2019.01.21 - 04h49m UT Vilanova i la Geltrú, Josep Masalles Roman

LLUNA VERMELLA, LLUNA DE SANG: Hauria coincidit amb esdeveniments majors en la història del poble jueu, com la crucifixió de Jesús, l'expulsió pels reis Catòlics o la creació de l'estat d'Israel. També hi trobem referències a la Bíblia: "El sol s'enfosquirà i la lluna es tenyirà de sang, abans que arribi el dia del Senyor, magnífic i manifest" ( Els fets dels apòstols ).

Eclipsi total de Sol 2019.07.02 - 20h39m UT Bella Vista - Iglesia- San Juan - Argentina, Josep Masalles Roman

LLUNA NEGRA : És la manifestació més poderosa de la Lluna irada. Pot arribar a ocultar totalment la llum del sol i imposar les tenebres en ple dia. En algunes cultures era sinònim de caos, grans calamitats o fins i tot de l'adveniment de la fi del món.

OM MOBILITAT

“Som mobilitat” és una cooperativa que gestiona vehicles elèctrics compartits. Per saber com funciona, més que explicar-ho aquí, recomano entrar a la seva web https://www.sommobilitat.coop Un vehicle compartit no és un vehicle llogat. Cada usuari ha de preocupar-se de deixar el vehicle en bones condicions per a l'usuari següent i el conjunt d'usuaris formen una petita comunitat. Un vehicle compartit funciona si hi ha compromís. Poder disposar d'un automòbil net i a punt, sense haver-se de preocupar dels problemes i les despeses de mai acabar que generen els automòbils particulars és un exemple d'alternativa intel·ligent per a mantenir qualitat de vida en un model que està canviant. Els preus no tenen res a veure amb els dels vehicles propis ni els llogats i un sol vehicle compartit pot substituir-ne tres o quatre de privats. Aquest model no serveix per a tothom, naturalment, però sí per aquelles persones que no necessitin un ús intensiu de l'automòbil i disposin d'una bona capacitat de convivència. Si algú, per lluitar contra el canvi climàtic, vol comprar un cotxe elèctric, pot ser que arribi tard. Podria ser que ja no hi siguem a temps de permetre'ns generar el CO2 necessari per a construir les fàbriques i després produir els cinc-cents milions de vehicles elèctrics necessaris per a substituir només una tercera part del parc de vehicles de combustió interna mundials. Ho sabrem aviat.

Mondo cane amo detroit enfadat amb bobi per paraulotes i coses inventades i bobi no dacord i bons periodistes saber dir paraules senzilles i explicar coses canviant una mica per entendre gent normal i no explicar coses complicades de marejar cap i arreglar mon bobi tenir estil propi diferent i agradar molta gent i amo detroit enveja i bobi tenir plans importants entrevistes i exclusives i coses de vida de gossos famosos de tot mon i no nomes de coses de poble bobi no colegi ni universitat i bobi tenir sort estar amb familia de cultura i poder aprendre i mirar estil de bons periodistes que saber arribar a cor de gent i emocions i gossos tenir mans grosses per botons petits de canviar canal i bobi sort perque a casa amo bobi televisio sempre engegada i amo mirar sempre tertulies telecinco bup bup, bobi

RÈDITS

Oriol Andrés : Economia de la vida. https://www.instagram.com/laeconomiadelavida/

Xavier Soler : El repte climàtic Josep Masalles: Fotos Lluna i portada. http://astronomia.josepmasalles.cat

Conrad Rovira, conrad.rovira@gmail.com : Textos i edició.

Bobi: Mondo Cane Agraïments:

, Foment Vilanoví

Altres imatges : wikimedia.org amb llicències Creative Commons que en permeten la còpia i la redistribució. Aquesta obra està subjecta a una llicència CC BY-NC-ND Consulta números anteriors a www.detroit.cat