.c a t
L'amic del cavi climàtic és el nostre cervell Els geòlegs som uns paios estranys: primer veiem el planeta i després veiem a la gent, just al contrari del que fa gairebé tothom. El primer cop que vaig fer l'esforç d'imaginar el temps del nostre planeta i el de la nostra espècie em vaig veure a mi mateix molt petit, gairebé insignificant, amb tota sinceritat. Si volem entendre alguna cosa de tot el que ens està passant haurem de fer un esforç similar. El lector del Detroit em pot creure si li dic que els humans estem sobrevalorats. El primer aliat de la pandèmia i del canvi climàtic és el nostre cervell. Franz Kafka, amb aportacions posteriors de Grouxo Marx, ja va explicar el desgavell de les cimeres climàtiques fa més de cent anys. Llegiu si us plau "El Procés", o "El Castell" Explicar per què hem arribat a la situació actual és senzill i es pot fer amb un petit conte, com es feia abans que en sabien més. Un home tenia unes vaques que menjaven herba del prat, donaven llet i feien vedells. Però ell volia anar a més i volia menjar carn com recomanava la nova gastronomia. Es va anar cruspint les vaques amb receptes innovadores fins que es va perdre la llet, els vedells, l'herba fresca i les tifes per abonar l'hort. Finalment, l'home, junt amb la seva extensa família humana, la van dinyar de gana, de depressió i dels virus que abans anaven a les vaques. El signe de sumar (+) el tenim imprès al cervell. Aquí no hi ha culpables, només humans que volen ser feliços menjant vaques, i qualsevol altra espècie amb el nostre cervell de 1.400 cm3 hauria fet el mateix.
En els propers anys només parlarem de transició energètica, economia circular, hidrogen verd, captura del CO2..., però en el fons és el mateix, es tracta que les noves tecnologies ens permetin seguir menjant les vaques per imaginar que som feliços. Acabarem amb el liti, el cobalt, el níquel, el coure i les terres rares i ja no podrem fer generadors eòlics, plaques fotovoltaiques i bateries de liti, però ja trobarem una altra cosa per no reduir el nostre afany de felicitat i poder seguir volant a Cancún a fer-nos una foto i menjant vaques, que ara les fem amb una reducció de vinagre de Mòdena. He de parlar amb en Conrad a veure si vol fer parlar de l'assumpte al Boby i al Dylan que tenen una altra mena de cervell, però no crec que els vulgui fer entrar al debat polític. S'han convertit en els nous influencers del Detroit i se'ls estima massa per ficar-los a la màquina de trinxar carn de la política.
E conomia circular Fa uns anys vaig tenir l’oportunitat de participar en la creació d’una start-up dedicada a l’Economia Circular. A més de l’experiència que em va oferir, també em va servir per adonar-me de que, si bé el nom de l’esmentada economia és de nou encuny, la idea i les pràctiques subjacents vénen de lluny... i no em refereixo a les arrels filosòfiques, sinó a quelcom molt més proper en l’espai i el temps. Partim d’una denominació moderna, però alhora, d’una pràctica tradicional força abandonada, en especial a les zones urbanes. A les zones rurals (tot i que cada cop passi menys) encara avui es busquen noves aplicacions als objectes i materials un cop se’ls acaba la vida útil; en trobem exemples molt diversos, com ara abocar les escombraries al femer (ara compostador), reutilitzar la roba vella per les feines del camp o aprofitar les branques de la purga per encendre el foc de la llar (ara amb sort compraríem pellets)
Segurament em direu que els exemples són força evidents, i que cal una mica més de complexitat per explicar l’Economia Circular; saltaríem així a discutir l’ús exagerat de les bosses de plàstic i envasos d’un sol ús, l’obsolescència programada dels electrodomèstics o la necessitat (auto)imposada de tenir un mòbil d’última generació. Les accions pròpies de l’Economia Circular parteixen en primer lloc d’una decisió personal: la primera baula del reciclatge, de la reutilització i de la sostenibilitat som nosaltres mateixos/es. Ens toca doncs valorar, abans de comprar qualsevol estri, si ens és necessari, si li podrem donar més d’un sol ús, si serà fàcilment
reciclable… i també si el podem adquirir prop de casa, i per tant no caldrà que ens el portin de lluny; al cap i a la fi, vivim en una zona amb un clima força agraït, i no hauríem de perdre l’oportunitat de passejar pels nostres carrers.
Podria allargar-me desgranant conceptes al voltant de l’Economia Circular, però millor us faig una recomanació: si teniu interès en aquest món, no us perdeu la web de la Fundació Ellen McArthur. Són especialment interessants idees com el C2C (Cradle to Cradle, o la noció de que els components de qualsevol ítem estan en un viatge constant i per tant no poden quedar mai “aturats”) o el BCorp (una certificació per les empreses que no només aposten pel reciclatge, sinó també pel benestar dels treballadors i de l’entorn). Si bé al principi tenia por de que escriure se’m fes costerut, al final haurà sigut ben senzill; no hi ha res més fàcil que parlar d’allò en què creus.
Primer que res madame Laika moltes gracies per acceptar entrevista de mitja modest i reconeixement per immens sacrifici que fer per ciència. Laika No dir madame, dir camarada i no fer sacrifici per ciència fer per partit. Bobi
Bobi a wikipedia dir que ser primera astronauta Laika wikipedia ser capitalista i laika no volia acceptar entrevista de gos capitalista pero partit dir que obligacio laika era estendre revolucio i . . . bobi treballar? Bobi
qui? bobi? . . . normal vigilar casa jugar amb nens fer companyia avis
Laika i que rebre a canvi? Bobi normal, menjar dormir i veterinari Laika aixo ser esclavitud i qui agenolla davant fets no pot afrontar futur Bobi i que ha de fer bobi? Laika si no ser part de solucio ser part de problema cal actuar en organitzacio que agrupi energia de mases Bobi bobi voler ser gos revolucionari Laika si? que rapid!!, benvingut a revolució Bobi
gràcies camarada i, per cert, que fer Laika quan sortir daqui?
conomia de la vida Per què al gener t’apuntes al gimnàs per pagar durant sis mesos abans d’adonar-te que només hi has anat dos dies? Per què només llegim articles dels diaris que opinen com nosaltres? Per què creiem que la detenció de Pablo Hasél sigui l’esdeveniment més important en concepte de llibertats i al cap de pocs dies se’ns oblida? Per què creiem que ens podem fer rics amb el bitcoin? Les persones creiem que prenem decisions lògiques, conscients i racionals, però la nostra manera de pensar s’apropa més a una irracionalitat predictible. Daniel Kahneman, psicòleg i premi Nobel d’economia l’any 2002, va desenvolupar l’economia del comportament i en concret el que s’anomena la teoria dels biaixos cognitius. Hi ha certs biaixos que condueixen el nostre pensament i per tant precipiten les nostres decisions. Un d’ells és el biaix de confirmació. El biaix de confirmació és la nostra tendència a buscar, llegir, escoltar i veure informació que confirmi les nostres creences ignorant tota la informació que contradigui la nostra narrativa de pensament. Aquest biaix es pot veure clarament en la ideologia política que ens creiem. Per a sobrepassar aquest biaix només hi ha una forma: la cerca humil de la veritat. La ideologia és una aparença de saber, és creure abans de veure. Al final, la veritat s'imposa sola, només les mentides necessiten subvenció del govern o de l'oposició.
R esiliència cultural Un dels primers dubtes existencials que vam tenir quan vam arribar a Alemanya va ser on llençar les escombraries. Teníem una pila de burocràcia per fer durant els primers dies però això no tenia importància si no sabíem on eren els contenidors de residus orgànics. Finalment un veí ens va dir que eren dins d'una paret a l'entrada del nostre bloc de pisos. És clar que hauria estat impossible saber-ho si no ho haguéssim preguntat. I amb els plàstics, els vidres i el cartró, què hi fèiem? Ara sabem que els plàstics van als "gelbe Säcke", unes bosses grogues que pots aconseguir a uns establiments determinats i que passen a recollir mensualment. D'aquí ve que a Alemanya tothom tingui traster. El cartró als contenidors blaus a l'entrada de tots els habitatges. I els vidres als contenidors de colors, que tenen un horari fix per evitar la contaminació acústica. El reciclatge va ser un dels primers grans "shocks" culturals que vam experimentar durant els primers mesos. Aquest reciclatge "emmascarat" ens va proporcionar molta informació cultural durant els primers dies. És possible que a priori sembli una bajanada, però aquest concepte, un pèl forà per a nosaltres, resumeix força bé en què consisteix la cultura Alemanya: cada cosa al seu lloc. No hi ha "peròs", ni "és que...". No hi ha forma de negociar. Hi ha una sèrie de normes que s'han de complir, i la població les compleix. La flexibilitat no existeix, no s'admeten errors i si es cometen tindran conseqüències immediates i directes. Què difícil adaptar-se a aquesta filosofia de vida quan som tan diferents, gairebé pols oposats.
Viure a l'estranger no és gens fàcil i menys quan les diferències culturals són gegants i ens separa un abisme social molt difícil de creuar. El moment clau és quan entens que el foraster ets tu i que no et queda res més que tenir paciència, prendre-t'ho amb filosofia i adaptar-te a la seva manera de fer les coses. Quan fas aquest pas, tot comença a anar molt millor. I ara per fi puc dir que un bon "NEIN!" a temps sempre va bé. Diguem-li resiliència cultural.
C ròniques del metall Maleïts russos! Van utilitzar peces de segona mà per arreglar-me el genoll avariat i ara grinyola i per a un robot no hi ha res pitjor que grinyolar. Permetin-me que em presenti. Em dic R4 i sóc un robot psicoterapeuta propietat de la Helth Corporation Ltd que ens lloga a la sanitat pública. Visito pacients des de fa molt de temps i he resolt casos en què ja m'agradaria veure que hi hagués fet un humà. Com diu la dita robòtica: "en sap més per vell que per biònic", ha ha ha... Bé, la qüestió és que en una visita regular a un pacient que patia desubicació, jo anava fent i veia que l'home no em treia la mirada del genoll. De cop i volta, com impulsat per una molla, l'home va saltar de la cadira i es va posar a remenar calaixos com un desesperat buscant alguna cosa que, en paraules seves, m'ho havia de deixar "millor que nou". Es veu que l'home, abans de jubilar-se, havia estat mecànic i conservava el que ell en deia un "setrillet d'oli de màquina de cosir". Un que?. Em vaig quedar glaçat de pensar que aquell home pretenia reparar-me el genoll amb un “no sé què”. Em vaig fer el despistat. Un robot com jo no pot mostrar ignorància. Vaig fer una discreta consulta la "Uni" (Universal Robot's Resources Data Base) i com a resposta vaig obtenir un lacònic "Illegal State Exception : No entry found for keyword setrillet- ". Buròcrates!
Em trobava davant un dilema seriós. Si acceptava l'oferiment, posava en perill el meu genoll deixant-lo en mans d'un jubilat amb síndrome de desubicació diagnosticat i si m'hi negava, l'home es podia indignar en veure les seves bones intencions rebutjades per una màquina i el podia perdre com a pacient. Jo ja feia uns quants mesos que estava comptablement amortitzat i perdre un altre pacient faria baixar el meu rating i la corporació em podria desballestar! Poca broma! Ja m'havia escapat una vegada del desballestament amagant el problema del genoll i arreglant-lo pel meu compte amb aquells maleïts russos i no era qüestió ara d'engegar-ho tot a pastar fang. Al final el "setrillet" va funcionar força bé i ara som grans amics amb el mecànic i tenim unes converses que no s'acaben mai. De broma, diem que els dos fem, alhora, de psicoterapeutes i de pacients. Total, tampoc hi ha massa diferència entre un mecànic jubilat desubicat i un robot amortitzat i amenaçat de desballestament a qui li grinyola un genoll.
Anna Cantón: Resiliència cultural http://linkedin.com/in/anna-cantón-amela-2b25b9127 Raimon Ràfols : Fotos portada i contraportada http://blog.rafols.org/ Oriol Andrés : Economia de la vida. https://www.instagram.com/laeconomiadelavida/ Josep M Mestre : Economia circular https://www.linkedin.com/mwlite/in/josep-m-mestre-vtv55
Xavier Soler : L'amic del cavi climàtic és el nostre cervell JB Kovacs : Cròniques del metall Bobi: Entrevista curta Conrad Rovira, conrad.rovira@gmail.com : Edició Agraïments:
, Foment Vilanoví
Altres imatges : wikimedia.org i altres amb llicències Creative Commons que en permeten la còpia i la redistribució. Aquesta obra està subjecta a una llicència CC BY-NC-ND Consulta números anteriors a www.detroit.cat
www.detroit.cat