DETROIT11 by sia16

.c a t

DETROIT

PÒCRIFS A l'escola van eliminar el rigor i la disciplina perquè perjudicaven el benestar emocional dels alumnes, no vaig dir res, jo no anava a escola Després, els alumnes van perdre el respecte als professors, no vaig dir res, jo no era professor Se'n fotien dels guàrdies municipals, no vaig dir res, jo no era guàrdia municipal Es van fer activistes del soroll i del botellot i cremaven contenidors, no vaig dir res, eren coses de joventut i jo no era jove Ara s'han fet grans i, per divertir-se, ens tiren pedres als mossos d'esquadra per veure si fugim corrent, i ja no queda ningú que pugui parlar per nosaltres.

Oh, que cansats estem de la nostra covarda, vella, tan salvatge terra, i com ens agradaria d'allunyar-nos-en, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!

ILAFRANCA + VILANOVA, COMPLICITAT PENDENT

L'Auditori E. Toldrà ja té deu anys de vida. Felicitem-nos. Va ser inaugurat el juny del 2011. És un equipament municipal, tant elegant com sobri i funcional, que es va tenir l'encert de bastir just al costat de l'escola i conservatori de música, també municipals, un cop descartades dues opcions inicials: una d'elles per insuficient, al costat de La Sala, i l'altra per tal volta un pèl excessiva i inconvenient, al llavors prometedor Eixample de Mar... però a tocar de les vies de tren! Tres anys abans Vilafranca ja havia inaugurat el seu Auditori Municipal de Música, de característiques semblants al de Vilanova. A redós d'ambdós equipaments han sorgit dues petites formacions musicals, la Camerata E. Toldrà (antiga Orquestra de Cambra del Garraf) i la Camerata Penedès (antiga Orquestra de Cambra del Penedès) que, de forma regular, presenten les seves produccions als respectius Auditoris, amb una acceptació creixent per part dels seus públics. Malauradament, però, els Auditoris de Vilanova i Vilafranca sempre s'han ignorat. La coordinació d'esforços no s'ha considerat prioritària ni potser necessària. Però potser ara seria el moment de sumar recursos i oferir a les respectives comarques (100 000 habitants en cadascuna d'elles) més i millor música, en viu i en directe. Aquest podria ser el repte: un pacte a quatre bandes (Auditori Municipal de Vilafranca + Camerata Penedès + Auditori E. Toldrà + Camerata E. Toldrà) per a alternar

mensualment, en les dues ciutats, concerts de les respectives formacions. Un cop fet l'esforç econòmic i humà de preparar una producció (incloent-hi el concert d'estrena), la repetició del mateix concert pocs dies després representa una despesa prou assumible, una raonable fracció del cost de producció, doncs el gruix de la feina ja està fet. No hauria de ser impossible planificar dates i programes per a fer viable que la Camerata Penedès repeteixi els seus concerts a Vilanova (la platja de Vilafranca) i la Camerata E. Toldrà pugui repetir els seus concerts a Vilafranca (la vinya de Vilanova). Els Auditoris de Vilanova i Vilafranca podrien estar en condicions d'ofertar anualment, alternant la Camerata E. Toldrà amb la Camerata Penedès, un concert mensual per a petita orquestra: una complicitat cultural modèlica i digna de ser imitada. Fem-ho possible, sumem esforços. Posem-hi ganes. No ens aixequem de la taula fins a aconseguir-ho.

Miquel Bernadó

ARAULA VS IMATGE

Ignasi Riera

Pot ser l'alba o l'ocàs comença el dia o la nit. Vida i mort tot és vida

ÍSICA PER A ECONOMISTES

Conrad Rovira

Quan veiem que una idea té més il·lusió que realitat immediatament pensem que no s'ha pensat en l'economia. L'economia és el seny i les il·lusions humanes són la rauxa. L'economia però no és del tot realista. El que és del tot realista és la Natura, són les lleis bio-físiques que determinen els límits i el funcionament de tot el que ocupa un espai a l'Univers. Ara bé, aquestes lleis sòn massa complicades per al dia a dia i cal una simplificació que sigui coherent i alhora pràctica i aquesta funció la fa l'economia. Com que tant la bio-física com l'economia representen la mateixa realitat, és lògic que tinguin conceptes similars. A la Física, l'equivalent de la compra és la transformació. Amb diners puc comprar ferro. Amb treball -amb energia- puc transformar el mineral de ferro en ferro. Els diners són un equivalent de l'energia. Són, de fet, la millor, i més simple manera d'emmagatzemar energia. La Natura permet l'estalvi. El greix del nostre cos o les reserves dels arbres per a poder brotar a la primavera són estalvi igual que ho és un pla de pensions. La bona gestió d'aquest estalvi, d'aquests excedents, determinen el creixement tant dels essers vius com dels projectes humans.

A diferència del greix del cos, l'economia permet acumular sense límit originant les grans concentracions de capital que si bé són necessaries per afrontar els grans projectes, són i han estat letals en mans de la vanitat. Dinosaures i les balenes estan permesos pero no permet passar d'aquí. La Natura es basa en equilibris. Es permet el creixement temporal per, despres, tornar a l'equilibri i es permet el creixement definitiu en un punt a canvi del decreixement en una altre. A la Natura el progrés és per renovació, a l'economia per acumulació desequilibrada. El crèdit és una desviació de la realitat útil només durant un temps. l'excés de credit ha convertit l'economia en el que no ha de ser, un territori d'il·lusions òptiques. L'economia és un model que ha funcional durant mil·lenis. Ara s'ha desviat massa de la realitat i falla i la Natura imposa el seu rigor.

CONOMIA PER A FÍSICS

Oriol Andrés

L'economia és una ciència social que explica la realitat d'una forma simplificada ignorant conceptes tan rellevants com la teoria del caos dels sistemes complexos i dinàmics. No obstant això, l'economia permet millorar la qualitat de vida de les persones amb invents sense símil a la naturalesa tan rellevants com l'Estat, finançat amb impostos, les empreses amb responsabilitat limitada i el crèdit. Hi ha molts béns que són rivals, si jo em menjo una galeta tu no te la pots menjar. N'hi ha d'altres que són no rivals, el servei de la neteja dels carrers el gaudim tots els vianants. L'Estat és una creació d'un monopoli de la força que ajuda a centralitzar la inversió en béns no rivals que no s'aconsegueix mitjançant la inversió privada per manca d'incentius. La neteja, la defensa nacional, les carreteres i l'enllumenat són exemples de béns no rivals que s'aconsegueixen mitjançant els impostos dels ciutadans canalitzats a una entitat centralitzada pel benefici de tots. A la natura els errors et poden costar la pell. Les empreses són una creació jurídica per incentivar la innovació mitjançant la responsabilitat limitada al capital aportat protegint el patrimoni personal dels socis. Les pandèmies, els terratrèmols o volcans et poden portar l'empresa a fer fallida però pots sobreviure a nivell personal per tornar-ho a intentar. Per últim, el crèdit ens permet jugar amb el temps. Recursos del futur els pots portar al present per gaudir d'oportunitats que no series capaç d'assumir amb estalvis propis.

A la natura això no existeix. No pots demanar a la terra que et doni tomàquets amb el pacte de tornar-li la collita en els propers trenta anys. Aquests mateixos invents es converteixen en grans perills quan ens allunyem de la realitat de la natura i confonem govern amb Estat, crèdit amb riquesa i assumim que hi ha empreses massa grans per fer fallida. Més aviat que tard les lleis bio-físiques tornaran a equilibrar els excessos humans.

NTREVISTA CURTA : MARIA CALLAS

Redacció : Primer que res, kyria Maria, gràcies per acceptar una entrevista d'un mitjà modest i, digui'm, és cert que vostè, a les seves actuacions, portava joies que valien més que els teatres on actuava? Maria Callas : Nooo!, com vol que sigui cert. Les joies bones mai les duia en públic. Les joies de les actuacions eren part de l'atrezzo de cada producció i eren dissenys espectaculars fets amb vidre d'Swarovski, que enlluerna més que el brillant, perquè així ho volia, perquè jo sabia que era la millor lluint les joies. Rd: .. i també era la millor cantant MC: La Renata Tebaldi segurament cantava millor que jo, cantava com els àngels, però els àngels celestials no estan fets per a dur joies. A mi les joies m'estimaven i el públic m'adorava com una reina perquè sabia portar les joies com una reina terrenal. Jo era la diva i era impredictible i vanitosa i quan cantava malament no passava res. Rd: Ara tot està molt professionalitzat i no hi ha dives... MC: Que no hi ha dives? Vostè té un pa a cada ull! A veure, li donaré una pista. I si ara les dives en comptes de ser dones són homes! Rd: On vol anar a parar? MC: Pensi una mica,... impredictibles, vanitosos, aclamats pels seus seguidors i si fan malament la feina, no passa res ... qui? Rd: Polítics? futbolistes? sí, pero no porten joies! MC: No sigui ruc. Les joies dels homes no són collarets de maragdes, són els collarets fets amb les carxofes dels micros dels periodistes.

Mondo cane gos amic dir que ser gos lliure perque no portar xip i bobi també voler ser gos lliure i voler treure xip i rascar i no poder treure xip perque xip estar dins bobi bobi veure a televisio que amos ser normal dir mentides i bobi fer com amos i dir mentida que no tenir xip i aixi semblar gos lliure com gos amic amo bobi no tenir memoria ni guardar papers i amo bobi creure mentida i creure que bobi no tenir xip i portar bobi a veterinari i veterinari posar xip a bobi i ara bobi portar dos xips i maquina de veterinari de llegir xip fer piiiiiiii i veterinari pensar que ser xip dolent i posar un altre xip i bobi portar tres xips Ara bobi ja no dir que ser gos lliure i bobi dir que tres xips ser de mes categoria i nomes un xip ser de gos pobre

bup bup, bobi

C rèdits Oriol Andrés : Economia de la vida.

Josep Masalles : Portada Ignasi Riera : Paraules vs Imatges Miquel Bernadó Bobi: Mondo cane Conrad Rovira, conrad.rovira@gmail.com : Edició

Agraïments:

, Foment Vilanoví

Altres imatges : wikimedia.org, canva.com i altres amb llicències Creative Commons que en permeten la còpia i la redistribució. Aquesta obra està subjecta a una llicència CC BY-NC-ND Consulta números anteriors a www.detroit.cat Detroit.cat és un fanzine editat a Vilanova i la Geltrú.