DETROIT12 by sia16

.c a t

DETROIT

EMANAR PER DEMANAR

A la recent trobada de la FMC (Federació Catalana de Municipis) la vaig sentir demanar més recursos per als ajuntaments. Està bé. Jo també crec que calen més recursos pels ajuntaments tot i que allà on es generen els recursos diuen que venen mal dades i diuen que serà difícil aportar-ne més. Jo no hi comptaria massa. Més aviat comptaria amb una reducció dels recursos públics. Tirar de veta del deute com fins ara no durarà per sempre. El que si que pot fer és mirar de fer més amb el que disposa. Allà on es generen els recursos en saben molt de fer més amb menys. Preguntiho. No passa res si es pregunta. Tots sabem que les urnes legitimen però no capaciten. Preguntin, parlin amb la gent que en sap de fer més amb menys. Parlin, que de parlar si que en saben.

Editorial

Aquest número 12 del Detroit tanca el primer cicle anual. Els cicles són el ritme que marca la pauta dels esdeveniments. Els cicles diaris del Sol, els cicles de la Lluna, els cicles anuals que apreciem a través de les estacions, els cicles generacionals delimitats per naixement i mort, els cicles de les civilitzacions com el que ara estem acabant. La paraula anell té la mateixa arrel etimològica que any (annum) i és el símbol fonamental dels cicles. A les sagues nòrdiques, que inspiraren Wagner i Tolkien, qui posseeix l'anell té el poder. Qui controla els cicles, qui controla el temps, té el poder. Els cicles no són sinònim d'estabilitat. Són una referència estable, un escenari, per a les transformacions constants. Els dies s'assemblen, però no hi ha hagut dos dies iguals. Cada cicle és diferent i aquests canvis constants determinen les transformacions. Amb quin objectiu? Amb cap objectiu. Cada número del Detroit l'acabem, simplement, per a poder-ne començar un de nou. El passat i el futur són entelèquies. Només existeix el present continue del tornar a començar i bona part de les lluites individuals i col·lectives són per aconseguir una nova oportunitat de tornar a començar.

Conrad Rovira, Vilanova i la Geltrú, finals de tardor 2021

Tú vives siempre en tus actos. Con la punta de tus dedos pulsas el mundo, le arrancas auroras, triunfos,colores, alegrías : es tu música. La vida es lo que tu tocas PEDRO SALINAS “LA VOZ A TÍ DEBIDA” 1933

RANJUEZ, MON AMOUR

Miquel Bernadó

Coneixeu el famós "Concierto de Aranjuez", per a guitarra i orquestra, del "maestro" Joaquín Rodrigo? Qui no coneix almenys el popularíssim tema de la part central d'aquest concert, l'Adagio, del qual el cantant Richard Anthony en va fer una "romàntica" adaptació amb el carrincló títol "Aranjuez, mon amour"? Per què la presència d'una veu, d'una lletra que es pugui seguir i recordar, té tanta força en la popularització de qualsevol música? Per què la música estrictament instrumental, sense ningú que canti, ha desaparegut pràcticament de les llistes d'èxits? El Concierto de Aranjuez es va poder escoltar per primer cop al Palau de la Música Catalana de Barcelona l'any 1940 i la seva acceptació per part del públic va ser esclatant i immediata. Quatre anys ABANS al mateix Palau s'hi havia estrenat el Concert per a violí i orquestra del compositor vienès Alban Berg, deixeble del colós Arnold Schönberg. Musicalment parlant, els concerts de Berg i de Rodrigo es troben a anys-llum, essent el concert de Rodrigo un veritable (intencionat?) "viatge al passat". Què havia succeït a Barcelona entre 1936 i 1940? Moltes coses que tots coneixem! El concert de Rodrigo, contràriament al concert de Berg, el podem xiular a la dutxa i sentir-lo, que no escoltar-lo, mentre passem l'escombra, i també se li pot perpetrar l'abús d'afegir-li "una lletra". El concert de Rodrigo, a 80 anys de la seva estrena, segueix agradant i complaent. El concert de Berg continua generant perplexitat, astorament o rebuig.

Per què músiques que van néixer amb només quatre anys de diferència provoquen reaccions tan oposades? La resposta es troba en el seu "DNA". La sintaxi musical emprada en escriure el concert de Rodrigo no té res a veure amb la que va fer servir Berg en el seu concert. La "gramàtica" que fa servir Rodrigo s'anomena tonalitat harmònica funcional i va sorgir al segle XVII. Al llarg dels dos segles següents va ser hegemònica a tota Europa i va esdevenir la lingua franca amb la qual tots ens enteníem... fins que, a principis del segle XX, van interrompre "les avantguardes", disposades a posar fi a la rutina, la banalitat i fins i tot la vulgaritat (la Shakira n'és un bon exemple) en què suposadament havia caigut aquest "llenguatge musical" dominant al llarg de més de dos segles. El xoc emocional i estètic que es va produir va ser tan brutal que avui en dia, un segle després, encara no ens hem recuperat. La convivència entre "l'antigor" i "la modernitat" mai ha estat fàcil. A l'Exposició Internacional de 1929, mentre "la joia de la corona" arquitectònica presentada per España era el "monumental" Palau Nacional de Montjuïc, la fràgil Alemanya de Weimar i de la Bauhaus hi aportava el pavelló Mies van der Rohe!

Concert «A la memòria d'un àngel» ( Alban Berg ) L'àngel era Manon, la filla de l'arquitecte Walter Gropius i d'Alma, l'esplèndia vídua de Gustav Mahler. Manon, molt estimada per Berg, havia mort un any abans de poliomielitis, amb divuit anys. Aranjuez, mon amour ( Richard Anthony )

REGUNTES CLIMÀTIQUES INCONVENIENTS

Xavier Soler

Les religions es fonamenten en conviccions i la ciència en dubtes. Abans de cap experiència científica sempre hi ha una pregunta que normalment neix d’una intuïció. ¿Per què una fletxa avança sense cap força que l’acompanyi?, es preguntava Galileu; ¿perquè l’espai i el temps han de ser absoluts i no poden canviar?, es deia Einstein. A mi em venen les preguntes al cap quan em desperto al matí, com si el cervell treballés molt millor tota la nit sense que la moguda urbana l’emprenyés gaire. Les darreres preguntes, que sempre em guardo en un bloc arrugat que amago sota el coixí perquè no el vegi la dona, han estat les següents: ¿Per què no s’ha explicat a la cimera de Glasgow que si no parem les emissions ara mateix ja no podrem frenar el caos climàtic amb cap de les nostres tecnologies? ¿Per què no expliquen els governs a la població que no existeix cap solució que no passi per una reducció dràstica del nostre consum? ¿Per què no surt cap anunci que recomani reduir el consum en cap televisió pública? ¿Estem disposats els ciutadans a acceptar les restriccions que poden representar aquest decreixement imprescindible?

¿Per què l’esquerra no ha agafat la bandera de la lluita contra el canvi climàtic? ¿Per què estem regalant les nostres vides gratuïtament a gegants tecnològics com Google o Amazon que s’han convertit en un monopoli de poder per sobre de governs i institucions? Com poden veure no he millorat gaire, ni tan sols amb les pluges d’aquests dies, hauré de demanar al meu amic Jaume Aguilò alguna pastilla anticlimàtica, perquè avui dia hi ha de tot, ja ho saben.

Alban

Berg

Joaquín

Rodrigo

LETANIES PROFANES

Kyrie, eléison. Christe, eléison. Christe, áudi nos. Christe, exáudi nos. Pater de caelis, Deus, miserére nobis, Fili, Redémptor mundi, Deus,miserére nobis Spiritus Sancte, Deus, miserére nobis, Sancta Trinitas, unus Deus, miserére nobis PIVSAM

Ora pro nobis.

LA CALIBRADORA

Ora pro nobis.

GLASS SA

Ora pro nobis.

PIRELLI

Ora pro nobis.

GRUP QUALITAT

Ora pro nobis.

CEMEX

Ora pro nobis.

CAIXA PENEDES

Ora pro nobis.

TERMICA CUBELLES

Ora pro nobis.

CASINO SANT PERE DE RIBES

Ora pro nobis.

SALVAMENTO Y DEMOLICION NAVAL

Ora pro nobis.

DIARI DE VILANOVA

Ora pro nobis.

Per eúmdem Christum Dóminum nostrum. Amen.

IÀLEGS EX MACHINA

Vam començar utilitzant branques, ossos i petites peces de sílex. Després vam construir estris, eines, rodes per a desplaçar-nos i màquines que ens servien per a manipular materials, per a teixir, per a obtenir energia, màquines per a fer altres màquines, màquines per a gestionar la informació i, darrerament, màquines que realitzen funcions cognitives. GPT-3 és una entitat artificial que sap escriure. A partir d'un text que li serveix de guia, escriu, paraula darrera paraula, la continuació del text rebut. He fet una prova amb el titular d'una notícia d'eix diari:

Capçalera notícia eixDiari: Sitges aprova el nou protocol del Carnaval esquivant la regulació del consum d'alcohol a les rues de la ciutat Continuació generada per l'entitat artificial (*): El Ple de l'Ajuntament de Sitges ha aprovat una moció que insta la Generalitat a impulsar un nou protocol per al Carnaval de Sitges. Aquest nou protocol s'ocupa de la regulació dels establiments que organitzen la festa i que serveix per fer una supervisió dels establiments que disposen de servei de consum de begudes alcohòliques. En aquest sentit, els establiments que organitzen la festa del Carnaval de Sitges hauran d'obtenir un certificat d'aptitud per a la celebració d'esdeveniments d'àmbit públic, així com hauran d'obtenir un certificat d'aptitud de seguretat.

Es fa molt difícil interpretar la transcendència de les funcionalitats cognitives de les màquines. Les màquines tradicionals ens permeten fer més activitat amb menys esforç i més ràpid. També ens han fet perdre habilitats manuals. Amb les màquines electròniques ja no cal memoritzar, ni saber calcular ni saber classificar. Quins avantatges ens aportaran i quines funcions intel·lectuals ens atrofiaran les màquines cognitives? Llegint el text "artificial" generat a partir del titular d'eix diari, no hauran notat res d'estrany. És un text coherent correctament escrit i, de fet, ja circulen moltes notícies redactades amb aquesta tecnologia i probablement no ho han notat. No només se'ls complica la feina als periodistes. Si fem abstracció de quines feines, encara que estiguin guarnides amb solemnitat, són simplement generadores de textos coherents correctament escrits -advocats, notaris, traductors, programadors, legisladors, jutges.... -, intuiran la profunditat de la maquineta. Cordin-se fort el cinturó, que entrem en zona d'encara més turbulències.

(*): El text generat per la intel·ligència artificial cognitiva no ha estat traduït ni corregit. Ha estat generat en català i amb l'ortografia que es mostra.

Mondo cane Bobi veure que netejar casa ser molta feina i bobi xxxx voler ajudar netejar casa i bobi veure que plumero de netejar casa ser com cua de bobi i bobi fer servir cua per netejar casa movent cua com plumero pero plumero fer servir davant i cua de bobi estar darrere i bobi no veure cua i cua enganxar a estufa butano i cua cremar i molt fum i olor cua cremada i pels de bobi cremats per tota casa i casa quedar mes bruta que abans i amo dir que bobi millor quiet i veterinari embolicar cua bobi com una momia bobi aprendre que ser millor no canviar coses de sempre i bobi ser gos i feines de casa i treure caca de carrer ser cosa de amos

bup bup, bobi

C rèdits Xavier Soler : Preguntes climàtiques Raimon Ràfols : portada Ignasi Riera : Paraules vs Imatges Miquel Bernadó : Aranjuez, mon amour Bobi: Mondo cane Conrad Rovira, conrad.rovira@gmail.com : Edició

Agraïments:

, Foment Vilanoví

Altres imatges : wikimedia.org, canva.com i altres amb llicències Creative Commons que en permeten la còpia i la redistribució. Aquesta obra està subjecta a una llicència CC BY-NC-ND Consulta números anteriors a www.detroit.cat detroit.cat és un fanzine editat a Vilanova i la Geltrú.