DETROIT14 by sia16

OBRAR SENSE TREBALLAR AL SECTOR PÚBLIC

És raonable que l'exercici de la funció pública estigui protegit dels freqüents canvis als càrrecs electes. Les urnes legitimen, però no qualifiquen i sovint atorguen poder a individus temeraris. L'escut que protegeix els treballadors públics davant les presumptes temeritats dels polítics són els drets laborals. Uns drets laborals superiors als dels treballadors del sector privat. Els drets extra dels treballadors públics, si bé són convenients, no han de ser gratuïts. Segons la lògica d'equilibri entre drets i deures que ho hauria de regular tot, uns drets extra s'han de correspondre amb uns deures extra. Quan no és així, els drets es converteixen en indesitjables privilegis. I quins han de ser aquests deures extra? Doncs raonablement hauria de ser una major implicació a l'exigible quan les condicions de treball inclouen el risc constant de perdre la feina. Qui no tingui vocació de servei públic, no hauria de treballar a les administracions. A qui no marxa si no vol, se li pot exigir que, si es queda, ho faci amb implicació i voluntat de servei. A Déu gràcies, no tots els càrrecs electes són temeraris o ignorants i sovint, quan accedeixen al govern, troben resistència o passivitat per part d'alguns servidors públics indiferents a allò que els nous càrrecs electes i els seus electors han pactat a les urnes. Els drets laborals extra fan molt difícil resoldre aquesta equació i la formà malauradament fàcil de sortir-se'n és arraconar els treballadors numantins.

Sembla probable que aquest fos l'escenari al Parlament de Catalunya quan l'any 2003 , després de l'etapa pujolista, es forma el primer tripartit. La vella guàrdia funcionarial, feta a mida de CiU és arraconada a un exili daurat anomenat llicències d'edat. Ningú s'havia queixat abans d'aquesta pràctica de cobrar sense treballar perquè era i continua essent habitual a tots els nivells de l'administració. A Vilanova n'hi ha un grapat. Només recordaré, perquè va ser públic i notori i ell mateix ho va explicar per les xarxes, el cas de Salvador Baig que per motius que ara no és moment de jutjar, va acabar cobrant sense treballar. Això sí, amb deshonor. Les disputes entre polítics i servidors públics són les mateixes que hi ha entre caps i treballadors a absolutament tot arreu. La diferència és que al sector públic paguen uns altres i quan paguen els altres la disbauxa és més lluïda. La solució? No n'hi ha de fàcil, però la transparència ajuda molt.

ULLANGA

Dos moviments activistes -ecologisme i feminisme- han provocat canvis profunds a la nostra societat en els darrers anys. L'ecologisme ha canviat mentalitats. El feminisme, a més a més, ha canviat el llenguatge. El llenguatge és potent i perillós. Té la força per a convèncer i també la capacitat d'autoengany. La realitat és molt enteranyinada i el llenguatge és un recurs per a reduir-la a elements simples més entenedors. El perill és la reducció excessiva fins a la monocromia de bons i dolents. Una reducció que sol anar acompanyada d'una magnificació que fa que els bons siguin excelsos i els dolents passin a ser malèfics. El mecanisme de reducció sol estar conduït per la ignorància i la magnificació sol ser producte del fanatisme. La Bullanga Feminista, a Vilanova, mostra aquests símptomes i el que siguin cadells propis no ens ho ha d'impedir detectar.

I, ELS JUTGES

Que a la cúpula judicial d'aquest país hi hagi franquistes és un problema. El franquisme va ser, i continua essent, una variant de la força bruta primària que creu que al govern del país s'hi accedeix per eliminació de l'adversari i, un cop l'adversari eliminat, és lícit practicar el saqueig sistemàtic de la riquesa. Que a la cúpula judicial d'un país hi hagi franquistes és un gran problema i que vosaltres, els doneu suport també.

La democràcia, a més a més de ser un sistema polític, és una forma de convivència i com que la convivència mai és fàcil i els conflictes són constants, calen jutges i que a la cúpula judicial d'aquest país hi hagi tants franquistes és un problema. Un gran problema i que tu els donis suport et converteix a tu en un problema també.

NTREVISTA CURTA : MARIA ANTONIETA

Redacció: Primer que res, s'altesa imperial Maria Antonieta d'Àustria, moltes gràcies per acceptar una entrevista d'un mitjà modest essent, com és vostè, una persona famosa per envoltarse de luxes i per gastar sense miraments. Maria Antonieta: Jo no gastava, invertia que és diferent. Rd: Home!, a vostè li deien "madam dèficit". MA: Bona part del PIB de la França actual ve d'aquelles inversions. La indústria del luxe no seria el que és sense mi. La gent rica de mig món compra luxe a París i que seria de l'alta cuina francesa sense Versalles i que me'n diu dels perfums, l'alta costura, la perruqueria, la joieria... Jo vaig ser una gran emprenedora que sempre va creure en l'activitat econòmica com a element de progrés. El que passa és que ja història la van escriure els ignorants i el populatxo que només mira a curt. Rd: Dona! És que si passes gana és normal mirar a curt! MA: No sóc l'única que creu que gastar és beneficiós. Miri Jackie Kennedy, Grace Kelly Lady Di.. i,... vostè d'on és? Segur que han tingut estadistes sense por a gastar. Rd: Jo sóc de Vilanova i vam tenir un alcalde que era com vostè i va deixar un dèficit del qual encara no ens hem recuperat. MA: i que? El van guillotinar com a mi? Rd: No, però no doni idees.

OSTALS DEL MON ANTIC

Edificació coneguda com "CASA ALTA" Antiguitat: anterior al Diluvi Universal Funció: desconeguda

OSTALS DEL MON ANTIC

Edificació coneguda com "ROCA RODONA" Antiguitat: anterior al Diluvi Universal Funció: desconeguda

A DISSORT D'ARIADNA

Ariadna, filla de Minos i Pasífae, fou abandonada per Teseu, de qui s'havia enamorat, després d'ajudar-lo a sortir del laberint on entrà a matar el Minotaure que allí cobrava el seu tribut de sang. Visqué erràtica a mercè dels capricis dels Déus arribant finalment a la platja de Vilanova on fou utilitzada com a penyora d'especulacions i reclosa en un recinte sense la dignitat del que, anys abans, havia estat reservat a la seva mare. Abandonada un altre cop a la seva dissort, caigué al fossat dels ignorants un desembre de l'any 2021.

ARAULA VS IMATGE

Ignasi Riera

RÒNIQUES DEL METALL

JB Kovacs

Ja ho sé que va ser una imprudència, però anava pel carrer atrafegat i sense pensar-m'ho gaire vaig dir "SÍ" a una actualització de software amb la bateria baixa. El missatge intern, vermell, sobreposat a les imatges dels meus ulls de robot, deia: "No apagueu el dispositiu fins que no s'acabi l'actualització" i a mi sempre m'havia indignat que em tractessin de "dispositiu" i potser per això em sortia aquell punt de rebequeria que em feia ser imprudent quan m'havia d'actualitzar. Quan va saltar el senyal de bateria baixa se'm van acabar la pocasoltada i vaig veure que l'havia cagat. Al carrer no és fàcil trobarhi endolls i vaig entrar a un bar, vaig demanar un cafè, per no semblar gorrer, i li vaig demanar al cambrer, si us plau, si podia desendollar el rentaplats i endollar-m'hi jo. Els endolls normals són de poca potència, però els rentaplats industrials van amb trifàsica i em van bé. El cambrer, amb cara de perdonavides, va fer aquell gest de girar el cap com dient "vés, tira..." i així vaig poder continuar l'actualització amb seguretat. Un paio que llegia premsa esportiva a la barra se'm va acostar. - Puc quedar-me el cafè? Els robots no beuen, oi? - Si el paga, se'l pot quedar tot -vaig contestar, amb desgana- Veig que no em recordes? -va dir mirant-me fixamentEm vaig girar i me'l vaig quedar mirant amb més atenció. Dins els meus ulls, el missatge vermell “No apagueu el dispositiu fins que

no s'acabi l'actualització" continuava encès i m'enlluernava, però el vaig reconèixer de seguida. El primer propietari és algú a qui no s'oblida mai. - Veig que continues tan cínic com sempre -li vaig dir-. No et fa vergonya presentar-te com si res després del que em vas fer? - No siguis ploramiques. Havia de triar entre tu o jo i tu no ets més que una màquina. - Et vas passar molt. La llanxa de la policia de costes encara era lluny i teníem temps de sobra per llençar la mercaderia per la borda. - Amagar la mercaderia dins la teva carcassa va ser idea teva i no hi havia temps per a desmuntar-te. Fotre't en mar tot sencer era l'única opció i tu, que ets un ésser analític, ho hauries d'entendre. Però veig que te'n vas sortir. No sabia que els robots suressin. No vaig contestar. Vaig modificar algunes connexions internes per fer arribar la tensió de l'endoll trifàsic a les puntes des meus dits i els hi vaig clavar a la pebrotera aguantant fins que es va desmaiar. El cambrer es va pensar que era un atac de cor i va trucar emergències. A mi em va dir que em desendolles ràpid i fotés el camp, que no volia embolics. Després, caminant pel carrer, em van venir ganes de xiular. Llàstima que els robots no sapiguem xiular.

Mondo cane gossos no poder anar sols per carrer i bobi no xxxx entendre i gats sempre sense corretja i ocells sempre sols i un dia bobi passejar amb amo i trobar gos sol i amo bobi mirar si trobar amo de gos sol i no trobar i trucar policia i dir que gos sol per carrer policia venir amb cotxe i policia preguntar gent si coneixer amo de gos sol i gent dir que no saber i policia trucar protectora animals i amos protectora animals venir amb furgoneta i dir que ser gos de raça perillosa i no poder agafar i millor trucar brigada de recollir animals perillosos i brigada de recollir animals perillosos venir amb furgoneta de reixes i escopeta de fer dormir i llavors venir nen i dir que ser amo de gos sol i agafar gos i marxar i bobi ja saber perque ser millor gossos no anar sols per carrer

bup bup, bobi

C rèdits Raimon Ràfols: Portada Ignasi Riera: Paraula vs Imatge JB Kovacs: Cròniques del metall Bobi: Mondo cane Conrad Rovira, conrad.rovira@gmail.com: Edició

Agraïments:

, Foment Vilanoví

Altres imatges : wikimedia.org, canva.com i altres amb llicències Creative Commons que en permeten la còpia i la redistribució. Aquesta obra està subjecta a una llicència CC BY-NC-ND Consulta números anteriors a www.detroit.cat detroit.cat és un fanzine editat a Vilanova i la Geltrú.