DETROIT15 by sia16

#15

.c a t

DETROIT

HIVERN 2022

UNA KI, CANTANT I COMPOSITORA

Miquel Bernadó

De la mateixa manera que les pantalles ja ens han segrestat la mirada (molts joves prefereixen tenir els ulls clavats al seu mòbil abans que contemplar una posta de sol o el rompre de les onades), la nostra oïda ha estat confiscada per altaveus i auriculars de tota mena. Escoltar música que no surti d’un estri electrònic ha esdevingut una raresa, gairebé un luxe. En el depredador món de la música comercial o de consum, cap intèrpret controla allò que genera, la seva música està mediatitzada, empaquetada i “pasteuritzada” per mitjans electrònics sota el control de l’inevitable tècnic de so. Una de les derivades d’aquesta manipulació és l’anomenat AutoTune, un artefacte electrònic/informàtic que fa 25 anys va ser inventat per l’enginyer nord-americà Andy Hildebrand amb la finalitat de “millorar” la veu humana: qualsevol sapastre ja pot cantar, via l’ineludible micròfon, amb una afinació impecable. El giny ha esdevingut imprescindible. Ja no hi ha enregistrament que prescindeixi d’ell. Un alt executiu d’una companyia discogràfica va confessar que les seves cantants ja no calia que tinguessin una veu mínimament preparada i afinada, tan sols havien de ser molt atractives i “sexy”. L’Auto-Tune, amb l’afegit del volgut efecte robòtic/distorsionador del timbre de les veus, s’ha infiltrat en qualsevol producció musical, ja sigui en forma d’enregistrament com en format suposadament “en directe”, i aviat serà company inseparable del ja normalitzat Play Back. Les cabrioles del cantant damunt de l’escenari no impediran que la seva respiració (fiato) i afinació

(crucials per a qualsevol veritable cantant) se’n ressenteixin. Darrerament Luna Ki, “cantant i compositora” sense formació musical acreditada, ha estat vetada al decadent Festival d’Eurovisió per la seva pretensió d’utilitzar Melodyne, una versió sofisticada de l’Auto-Tune, cosa que ha generat una gran polèmica. Luna Ki és filla, i el darrer producte comercial, de l’empresari Ginés Górriz, responsable dels cartells electorals en els que apareixia despullat el ja amortitzat Albert Rivera. Amb tanta tecnologia, tecnolatria, electrònica, cibernètica, showbusiness, esperpent, frikisme, màrketing, pit i cuixa, youtubes, TikToks, Auto-Tune,... on queda l’essència, el significat, la bellesa i la màgia de la música? “Al fons a mà dreta”.

OPPER PER A POLÍTICS

Conrad Rovira

Alícia ( Lewis Carroll ) manté una conversa amb un personatge anomenat Humpty-Dumpty que argumenta “… una paraula, quan la faig servir, significa exactament allò que jo vull que signifiqui, ni més ni menys..”. Alícia, estranyada, pregunta “.. I que passa quan dues persones volen donar un significat diferent a la mateixa paraula?” . “ ..molt senzill, respon en Humpty-Dumpty , només cal saber quina de les dues mana més. ”. Les trampes són intrínseques al llenguatge. El filòsof Karl Popper va introduir la idea que les teories científiques no són acceptables si no va acompanyades d'un criteri raonable per a demostrar que poden ser falses. Aquesta condició s'anomena falsabilitat i al món científic és rigorosament acceptada, però que passa amb les argumentacions que no són científiques? Els missatges polítics estan plens de trampes i populismes i la falsabilitat de Popper pot ajudar a detectar-les. Olga Arnau: Primer són les persones. Conflicte AINSA 01/2021 Joan Ignasi Elena: "Abans em moro que tapar la corrupció". Destitucions als Mossos 01/2022 La importància de les persones és un principi ètic massa transcendental per a ser usat per a justificar decisions de gestió quotidianes ni cal esperar que el Sr. Elena es mori per a demostrar res. Simplement, cal saber diferenciar els arguments seriosos de les afirmacions extemporànies que són pura imposició de les posicions de domini per a sortir del pas.

Karl Popper 1902-1994

OPPER PER A ECONOMISTES

Oriol Andrés

Karl Popper va elaborar la categoria conceptual de la falsabilitat per definir el valor científic de cada teoria. Aquesta elaboració està basada en l'asimetria lògica entre verificabilitat i falsabilitat. Com la verificabilitat absoluta d’una teoria universal (sempre que passa A amb certes condicions passa B) no és possible, ja que les condicions a l’Univers són teòricament infinites, només queda l'opció de la falsabilitat (si trobem un únic exemple que passi A, amb les condicions descrites en la teoria, però no passi B, podem saber que la teoria universal és falsa). Encara que la proposició del valor científic de la proposta de Popper per les ciències naturals és acurada i ens ajuda a apropar-nos a la veritat a través de l’empirisme, no és tant clar que ho sigui per les considerades ciències socials com per exemple l’economia. A diferència de les ciències naturals típiques, les teories de les ciències socials es basen en condicions no homogènies a través del temps i moltes vegades difícilment observables, a part de tenir la limitació de què els agents econòmics canvien (les persones aprenen amb l’experiència). Exemples de teories econòmiques comunament acceptades podria ser: la teoria de l'oferta i la demanda i la teoria de la utilitat. En el cas de la teoria de l'oferta i la demanda, ni les

corbes d’oferta i demanda ni les del mercat són directament observables, ja que l’únic que és observable és la transacció en un moment precís d’un producte entre comprador i venedor (el que vindria a ser un únic punt de la corba). Els models econòmics construïts en base de la teoria de l'oferta i la demanda pels diferents mercats a través de supòsits contenen una metodologia impossible de falsejar, ja que sempre es pot argumentar a posteriori que hi ha alguna variable més que influeix o que alguna variable ha canviat amb el temps. Entendre aquest punt ens pot salvar de caure en mans dels assessors financers que ens prometen que saben com preveure el mercat i com invertir els diners. D’altra banda, la teoria de la utilitat es basa sobre la premissa que les persones prenen decisions davant la incertesa per maximitzar la seva utilitat. Una altra vegada, aquesta teoria és difícilment falsejable, ja que la utilitat no és mesurable i és un concepte dinàmic i abstracte. Com hem pogut veure en aquests exemples, la ciència econòmica sembla tenir problemes metodològics per ser tractada sota el prisma de la falsabilitat de Popper mitjançant la comprovació empírica. No obstant això, encara que les teories econòmiques no siguin considerades científiques per Popper ni considerades com la veritat absoluta, ens ajuden a entendre la realitat mitjançant una aproximació racional i fins i tot conductual.

ARAULA VS IMATGE

Li plantaren ametllers a la princesa mora que plorava per la neu. Quina flor plantarem quan enyorem l'aigua?

Ignasi Riera

'EXPANSIÓ DEL CATALÀ

Anna Cantón

La davallada de la natalitat a Catalunya, la minorització digital del català i l’augment de joves que emigren a l’estranger són possibles causes de la situació lingüística actual. Però això també implica un considerable creixement de les comunitats de catalanoparlants a l’estranger. Moltes capitals europees tenen un Centre Català que organitza esdeveniments culturals, cursos, reunions, seminaris i diverses activitats d’oci relacionades amb Catalunya i el català. Al Centre Català de Luxemburg, per exemple, s’hi imparteixen cursos de català a tots els nivells. S’hi fan concerts de música en català, conferències sobre temes d’actualitat a Catalunya i s’hi organitzen calçotades anualment. Hi ha més de 130 països amb universitats on s’imparteixen classes de català i som molts els que, des de l’estranger, intentem promoure i mantenir el català, ja sigui mitjançant el seu ús en diferents àmbits o a través de la promoció de la nostra cultura. És possible que la nostra llengua estigui perdent vitalitat a Catalunya, però a la vegada s’està expandint arreu del món. La creació d’illes lingüístiques a l’estranger afavoreix la nostra llengua, el català no s’està extingint.

Hola, sóc Pascal , vaig néixer a Luxemburg, però la meva família és italiana. Viatjo molt a CATALUNYA, perquè la meva dona és de Barcelona. Desitjo aprendre el català, a Luxemburg hi ha una associació on imparteixen cursos de català… Una salutació d´un enamorat de Barcelona…. Pascal D’Arconso

PUNTS DE CINE

Raimon Soler Renobell

El meu professor de filosofia a l’institut deia que al món hi ha tres tipus de persones: els imbècils, que no saben res ni volen saber-ho, els dictadors, que ho saben tot i la resta, que dubtem. En aquell moment la radicalitat de les categories va encantar al meu jo adolescent, però és cert que a mesura que vaig avançant per la vida, veig que el Jordi no anava tan desencaminat... La proposta d’avui, Doubt (J. Patrick Shanley, 2008), ens submergeix en l’atmosfera reductora d’una comunitat religiosa als EUA, on la seva cap (Meryl Streep) no admet el lloc per al dubte ni en la seva vida ni en la del seu entorn i on apareix un nou jugador que remou tot el tauler de joc (el nou sacerdot, Philip Seymour Hoffman). Per a mi el gran mèrit de la pel·lícula és que ens fa viatjar a través del dubte sense haver-nos d’explicitar cap discurs, per mitjà de la vivència dels personatges, i dels seus actes més que dels seus diàlegs (molt continguts en tot el metratge). Més enllà de la posada en escena i la fotografia que són molt destacables (un ús brillant de la llum interior que recorda el de Único testigo, Peter Weir, 1985), el magnetisme dels dos actors principals, Streep i Seymour Hoffman dona la clau de volta per acabar d’arrodonir la pel·lícula. Lamentablement, Seymour Hoffman va morir l’any 2014, aprofitem aquest film per a recordar-lo.

Youtube / La duda

NTREVISTA CURTA : LEONID BRÉZHNEV

Redacció: Primer que res, camarada Brezhnev, moltes gràcies per acceptar una entrevista d'un mitjà modest i disculpi que no me n'hagi pogut estar de posar la foto de la "morrejada" amb en Honneker. Brezhnev: Ei, que diuen que és el petó més famós de la història. Rd : Home!, jo no diria tant. El petó entre Bogart i la Bergman a Casablanca o entre la Vivien Leight i Clark Gable a Allò que el vent s'endugué, per exemple, són d'una altra divisió. LB : Sí, però fixi's que tots aquests petons que comenta són petons de cine i el cine és ficció. Són una metàfora de l'imperialisme, tot és fals i de cara a la galeria. Rd: Val, però el petó amb Honneker davant dels fotògrafs també era de cara a la galeria, o no? LB: No s'ho cregui. El protocol formal de salutació entre socialistes deia: una abraçada i tres petons a la galta i prou. La morrejada, que diu vostè, la feia només si hi havia confiança. A mi m'agradava. Rd: A vostè li agradava, però entre els líders mundials hi havia pànic. LB: Ja, ja, ja ... Una mica sí. Una vegada en una trobada amb Fidel Castro, saltant-se el protocol, em va rebre amb un puro a la boca. Després els assessors em van dir que ho havia fet per evitar que el morreges. Què li sembla? El Fidel era llest com una fura i, per cert, encara és viu? Rd : No, va morir i el van incinerar. LB: Vaja; Ironies de la vida, al final el gran líder de la revolució cubana va acabar com els seus puros, incinerat.

Mondo cane Bobi xxxx agradar molt trepitjar fang i amo bobi no voler i dir trepitjar fang despres casa bruta i feina netejar i bobi no poder controlar i sempre trepitjar fang i amo sempre enfadat i un dia bobi trobar bassal gros ple aigua i fang i bobi revolcar tot i despres amo enfadar mes de normal i abans tornar a casa pasar per benzinera i agafar manguera aigua de netejar cotxes i posar bobi contra pared i ruixar amb aigua i despres aixecar una pota de darrere de bobi i ruixar panxa i tot allo amb aigua freda pressio i després passar bobi per tunel aire per assecar cotxes i bobi quedar com iaia de casa quan tornar de perruqueria.

bup bup, bobi

C rèdits Anna Cantón: L'expansió del català Raimon Ràfols: Portada Ignasi Riera: Paraula vs Imatge Oriol Andrés: Popper per a economistes. Raimon Soler: Apunts de cine Miquel Bernadó: Luna Ki, cantant i compositora Bobi: Mondo cane Conrad Rovira, conrad.rovira@gmail.com: Edició

Agraïments:

, Foment Vilanoví

Altres imatges : wikimedia.org, canva.com i altres amb llicències Creative Commons que en permeten la còpia i la redistribució. Aquesta obra està subjecta a una llicència CC BY-NC-ND Consulta números anteriors a www.detroit.cat detroit.cat és un fanzine editat a Vilanova i la Geltrú.