DETROIT17 by sia16

.c a t

PRIMAVERA 2022

ANDBOOK DE CAMPANYA PER A POLÍTICS LOCALS.

Ara que iniciem cicle electoral, des del Detroit hem pensat editar aquest petit manual de recursos retòrics amb la intenció que sigui útil tant per als polítics, que hauran de defensar les seves posicions i atacar les contràries, com per als electors, perquè puguin passar una agradable estona veient com se les tenen. Clàssics per atacar o defensar-se. La sàtira és un recurs retòric per a posar en ridícul l'adversari: “Ha estat un gran discurs sobre democràcia, mai havia rigut tant”. La ironia, que modifica subtilment el significat de les paraules: “Abans s'odiaven i ara encara són millors companys de partit”. El sarcasme. Quan la ironia frega la crueltat: “Disculpa'm, havia oblidat que tu ets el més intel·ligent i que els altres som idiotes”. Clàssics per manipular. La metàfora. Són analogies que substitueixen una realitat per una altra més entenedora o més estètica: “Som el fonament sobre el qual edificarem el futur del país”. Com si construir el futur fos tan fàcil com fer una paret de maons i com si, qui ho diu, estigués capacitat per a fer-ho. Els eufemismes. Substitueixen paraules dures per d'altres més fines: “La Reforma laboral, permetrà ajustos favorables”, per no dir: “les retallades faran possible els ajustos inevitables”. Les fal·làcies són l'aplicació incorrecta dels principis lògics: "Els russos són tots igual de violents, mira si no el Putin". El canvi d'unitats: No és el mateix parlar d'hores de feina que de la suor dels treballadors. A vegades les unitats són molt perverses. Quan Gemma Nierga pregunta a Clara Ponsatí: "Creu

que la independència de Catalunya val la vida d'una persona?", la resposta correcta és: “Senyora Nierga, no faci trampes!”. A la dimensió popular, la manipulació del llenguatge no és il·lustrada i sense tanta retòrica també se'n surt. L'estirabot. Pràcticament qualsevol afirmació pot ser negada amb un simple “això era abans” o “això és diferent". "El tribunal de Cuentas està polititzat - No, això era abans"; "Catalunya ha de poder fer un referèndum com Escòcia! - no, perquè és diferent". Provin-t'ho. És desesperant, mai falla. L'oracle: avalar un argument amb crèdit personal: “Això no funcionarà, que t'ho dic jo”. El frontó: retornar els arguments en el mateix sentit i direcció contrària, tal com ragen: ”Com que som gairebé setanta mil habitants hem de restringir la circulació de vehicles a Vilanova. - Precisament, per això mateix, l'hem d'afavorir”. L'acudit. S'utilitza de forma eficaç per trencar el debat: "La taula de diàleg amb Madrid està morta! - no està morta, està de parranda". El sí o no. És un parany que pretén anul·lar els matisos. Cal reaccionar responent sistemàticament: "ni sí ni no sinó tot el contrari". Si és davant un jutge, respondre: "no ho sé o no me'n recordo", com feia la infanta.

IGITALITZACIONS

La tecnologia ha potenciat les capacitats humanes. Malauradament, ha potenciat totes les capacitats humanes. Terra a la vista: La música. El CD (Compact Disc) va ser el primer objecte digital que va entrar a les cases avalat per la normalitat de ser rodó i amb un forat al mig com els discos de vinil. De seguida la música digital va passar als discos durs dels ordinadors i al núvol des d'on erà fàcilment copiable i distribuïble. La revolució estava servida. Moltes companyies discogràfiques, que es dedicaven a fer les còpies dels discos, i botigues, que es dedicaven a distribuir-los, van tancar. Va ser el primer avís de com les gastava la digitalització. Fotografia, vídeos, cine i premsa van seguir el mateix procés de transformació radical. La substitució o l'eliminació dels intermediaris ho ha transformat tot. El comerç Abans, consumíem, bàsicament, els productes i serveis que teníem a la vora. Forns de pa o despatxos d'advocat vivien de vendre producte o donar servei a una clientela de proximitat. La competència era qui venia el mateix producte o feia el mateix servei al mateix entorn. Al model digital la proximitat ja no és factor clau. Es ven a continents de distància i la comoditat del click sense sortir de casa ha guanyat la partida. Els nous competidors es diuen Amazon i companyia, són molt agressius i lluiten per a vendre un tornavís com si els anés la vida.

Les empreses, assignatura pendent. Un automòbil és, o era, un motor amb capacitat de moure unes rodes. Tesla fabrica ordinadors amb rodes que semblen cotxes. Com que són ordinadors executen de forma natural el control de funcions, l'intercanvi constant de dades amb els servidors o la conducció autònoma. La primera fase de la digitalització dels vehicles va crear Uber, la segona fase farà innecessaris un bon nombre de conductors. Amazon és un programa d'ordinador que sap moure mercaderies amb l'ajut de transportistes. Els bancs són programes d'ordinador operats a mitges entre la clientela i els treballadors de les entitats. La digitalització de les empreses – almenys de moltes- no s'ha d'interpretar com un pas més en la utilització d'eines digitals. Cal repensar-les perquè l'ordinador sigui el nucli que tot ho sap i tot ho fa excepte allò en què cal que l'ajudin. Com ara però al revés. Serà tremendament difícil. Tot indica que anem cap a un model cada cop menys dependent del factor treball. Caldrà assolir nivells de productivitat molt alts per sostenir el benestar general tant dels que treballen com de les classes passives ( jubilats, gent jove amb períodes de formació molt llargs, aturats .. ). Necessitem també productivitats molt altes per a afrontar la solució dels errors ambientals del passat. La digitalització i robotització condueix a paradigmes poc agradables, però és l'únic que tenim per aconseguir els augments de productivitat que necessitem. Les administracions La falta de flexibilitat dificulta qualsevol la transició.

L'ensenyament. A l'ensenyament, l'enorme capacitat transformadora del canvi digital, sovint impredictible, fa venir vertigen. Permetre l'entrada dels smartphones dins les aules ha estat una ingenuïtat. De les cent vint hores diürnes que té una setmana, l'escola n'ocupa unes trenta i la família i la tele n'ocupaven bona part de la resta. Els mecanismes que determinaven l'entorn en què la canalla es formava, s'informava i adoptava valors estaven controlats. El mòbil, que ha substituït la tele i ha ocupat bona part del temps compartit amb la família, i que entra també a l'escola, ha provocat la pèrdua d'aquest control. El debat no és si l'escola és bona o dolenta, el debat és si l'escola és prou influent. La cultura i el coneixement. No existeix una paraula que designi "més enllà dels somnis" i caldrà inventar-la perquè allà és on la digitalització ha situat l'accés al coneixement. Sense criteri, el món digital no facilita l'accés a la cultura. Ara, pels que tenen criteri, ha estat un coet directe a l'Olimp. La ubiqüitat en l'accés a gairebé tot i la facilitat per a connectar i compartir amb persones amb inquietuds comunes, arreu del món, ha anat "més enllà dels somnis". Els llibres han resistit i al món editorial no s'ha produït la substitució del paper pel model digital. Al contrari, la digitalització dels processos d'edició ha reduït costos i ha facilitat les edicions curtes, més adaptades a les necessitats de cada cas. Augmenta el nombre de llibreries.

IDES PARAL·LELES: VILANOVA I LA BENEMERITA

A la història escrita de la Guàrdia Civil, la primera referència a Vilanova i la Geltrú és del 1890, quan uns membres del cos hi troben un dipòsit d'explosius relacionat amb uns atemptats fets a Barcelona. El que comença torçat, és difícil d'adreçar. 1934: Enfrontaments a trets, bomba inclosa, contra la caserna, aleshores al carrer Cervantes. Com a reacció, un destructor de la marina de guerra desembarca mariners armats que ocupen Vilanova. 1976, repressió violenta contra els participants de la Marxa de la Llibertat que reclamava pacíficament la superació de la repressió franquista i l'assoliment d'un nou estatut. 2017: La repressió violenta al carrer contra el referèndum de l'1 d'Octubre va passar de llarg de Vilanova. La ubiqüitat dels mitjans, però, ens la va fer viure com a pròpia. Durant els mesos posteriors la caserna queda envoltada amb tanques i vigilància armada les 24h del dia. El lema de la Guàrdia Civil és: "El honor es mi divisa", i prou.

ARAULA VS IMATGE

Ignasi Riera

ARLEM DE MÚSICA. ABBADO. MAHLER

Jaume Aguiló

L'altre dia (de pagès...) vàrem tenir una altra sessió dels Parlem de Música. Un dijous al mes, a la tarda-nit, ens trobem per parlar sobre temes musicals. Fa 10 anys que aguantem aquesta tonteria. Jo diria que lentament va a més. Els ciutadans, en segons quins temes, són de morro fi i has d'oferir un bon plat. És curiós, però en altres capítols del dia a dia traguen sense protesta, almenys sense protestar prou. L'altre dia en Miquel Bernadó ens havia preparat un plat ben agradable de pair. Un vídeo sobre el magnífic Claudio Abbado. Abbado va ser el successor de Karajan a la direcció de la Filharmònica de Berlín. Karajan, relacionat amb el partit nazi hitlerià. Abbado va militar en el Partit Comunista Italià. Karajan conreador del seu ego com ningú. Abbado el primer director titular escollit democràticament pels músics titulars de la plantilla, els Philarmonikers, d'una de les millors orquestres del món. Això succeïa l'any 1989. Abbado tenia 56 anys; la plenitud. L'any 1986 havia fundat la Gustav Mahler Jugendorchester; l'orquestra jove treballava els estius i arreplegava tot un conjunt de primer nivell entre els músics joves d'Europa (músics de la nostra Camerata hi varen ser convocats en el seu moment; ara mateix recordo la viola Ana Zambrano i la cel·lista Laia Puig). Abbado va dimitir com a Director Titular dels Berliners l'any 2000. Càncer gàstric. Recuperat, va crear l'Orquestra del Festival de Lucerna l'any 2003; el bo i millor de cada casa. Abbado ens va deixar l'any 2014; tenia 80 anys.

Hi ha un vídeo -i aquest és el sentit d'aquestes notes- que trobareu a YouTube. Demaneu Mahler Simfonia 9. Busqueu la dirigida per Abbado amb la Jugendorchester l'any 2004 a la sala Santa Cecília de Roma. (*) Abbado tornava a Roma recuperat del càncer gàstric. Més o menys era un homenatge de país al gran mestre. Tot hi és. Abbado. La Jove Orquestra Mahler. L'emoció del públic. Mahler i la seva Novena, la que fàcilment s'identifica amb la realitat de la Mort, de la nostra mort. Mahler sempre va estar pillat pel fet de la Mort. El quart moviment, l'Addagio final, posa la pell de gallina. Pura emoció. Vos ho recomano.

(*) 9a Mahler - Abbado

NTREVISTA CURTA : HORATIO NELSON

Redacció: Primer que res, vescomte Nelson, moltes gràcies per acceptar una entrevista d'un mitjà modest com aquest i ... vigili no caigui. Horatio Nelson: Ah no!, no pateixi. Amb un ull de vidre i un sol braç vaig enfonsar les armades de francesos i espanyols a Trafalgar. Què li sembla? Em van fer una estàtua i tot! Rd: Sí, ho sé, a Trafalgar Square encara que, si em permet dir-ho, trobo que l'estàtua no li fa justícia. A vostè a dalt de la columna gairebé no se'l veu. HN: Em van dir que l'estàtua faria cinc metres d'altura, que és molt, i que sobre una columna tindria més solemnitat que sobre un pedestal normal. Jo no hi entenia d'estàtues i vaig dir que d'acord. Després em vaig adonar que des de baix pràcticament no se'm veia, però ja era tard. Rd: Són detalls que si no hi ets a sobre es poden escapar. HN: Miri, a mi em van matar en combat, precisament a Trafalgar, amb quaranta-dos anys i aleshores jo no estava per estàtues, però Churchill, per exemple, que va morir de vell, va deixar dit com volia que fos la seva. De fet, el lloc on és, a la plaça del Parlament, el va triar ell personalment. Rd: És que Churchill ho controlava tot. HN: És l'avantatge d'estar al molts anys al poder. Ara, deixi'm que li digui: tot té un preu. La meva estàtua és la d'un home jove i la de Churchill és la d'un home vell, geperut i amb bastó i les estàtues duren segles.

Mondo cane abans bobi i amo bobi mirar tele junts a sofa i mentre mirar tele amo gratar clatell a bobi i bobi agradar molt amo gratar clatell i ara amo mirar mobil i necessitar dues mans per cambiar coses de mirar i ja no gratar bobi i bobi pensar ser culpa de mobil i amagar mobil entre coixins de sofa per amo no trobar i coixins ser primer lloc que amo mirar i trobar de seguida i bobi tornar amagar a lloc mes dificil i amagar sota alfombra i mobil sota alfombra fer bony i amo tornar a trobar i amo mirar bobi amb cara de pensar bobi ser culpable i bobi despistar i bobi pensar lloc impossible de trobar i amagar mobil a cuarto de rentar que ser lloc que amo no acostar mai i amo buscar telefon i no trobar i amo remenar tot i no trobar i a final amo demanar a vei trucar a mobil i mobil fer ring ring dins cuarto de rentar i amo trobar i amenaçar bobi de si tornar amagar donar col i patates per menjar i bobi resignar que temps canvien i coses no ser com abans bup bup, bobi

C rèdits Josep Masalles : Portada, platja de Vilanova Ignasi Riera: Paraula vs Imatge Jaume Aguiló: Parlem de música. Abbado. Mahler Bobi: Mondo cane Conrad Rovira, conrad.rovira@gmail.com: Edició

Agraïments:

, Foment Vilanoví

Altres imatges : wikimedia.org, canva.com i altres amb llicències Creative Commons que en permeten la còpia i la redistribució. Aquesta obra està subjecta a una llicència CC BY-NC-ND Consulta números anteriors a www.detroit.cat detroit.cat és un fanzine editat a Vilanova i la Geltrú.