#18
.c a t
DETROIT
PRIMAVERA 2022
Editorial Al moment d'escriure aquest editorial, tinc el convenciment ferm que no hi haurà, per part de cap font real de poder, cap sacrifici rellevant per evitar l'alteració de l'atmosfera ni per evitar la destrucció de bona part de la biosfera, incloent-hi la que necessitem per alimentar-nos bona part de la humanitat. Per això, he posat a la coberta una imatge de llamps i trons. Fa anys que procuro informar-me evitant les lectures i opinions col·lapsistes o apocalíptiques i, a poc a poc, m'he anat aproximant a la física al darrere dels embolicats fenòmens climàtics, marins, hidrològics, biològics... i a les complexes interaccions que els vinculen i he anat, també, parant atenció a les pautes de comportament humà -l'economia, la política i altres manifestacions dels pecats capitals- que ens han dut a la situació actual i crec entendre perquè, ara, quan les mesures rectificatives contra la destrucció sistemàtica del medi ambient ja haurien de fer-se notar, és constatable que si algun canvi s'està produint és just en la direcció contrària. Cada cop és més forta l'ànsia d'incrementar el creixement de tota mena sense mirar prim en el consum de tota mena de combustibles fòssils, ni en l'extracció de tota mena de matèries primeres ni en l'ocupació de tota mena d'espais naturals; i cada cop semblen més lluny els acords globals que podrien evitar-ho. L'estupefacció és immensa i, malgrat tot, no paren de sortir des de la societat civil iniciatives tossudes per a revertir-ho.
02
En aquest número del Detroit s'expliquen algunes d'aquestes iniciatives i actituds, de persones i d'empreses, que ja han fet el canvi mental i ja estan desenvolupant el nou model. No són paraules. Són fets. Són iniciatives i actituds que d'una manera o altra tenen protagonisme vilanoví -pensa en global, actua en local- i encara que no hi siguin a temps d'aturar la destrucció, sí que marquen el camí per a iniciar des d'ara mateix la reconstrucció del que ja hem destruït i del que, als anys a venir, continuarem destruint. Aquest serà el paradigma dels pròxims anys. Conviuran la destrucció amb la reconstrucció, el model extractiu amb el model sostenible, els criteris i les decisions -l'ètica- del creixement amb l'ètica ambiental; fins que es restableixi l'equilibri. Un nou equilibri que tot fa pensar que no serà el que ens agradaria sinó el que decidirà la Natura, que a nosaltres no ens necessita per a res.
Conrad Rovira, Vilanova i la Geltrú, primavera 2021
03
E
CONOMIA CIRCULAR. UN CAS REAL.
JM Mestre
Parlem de tres models econòmics complexos que podem definir en poques paraules. LINEAL: Extreure, produir i llençar. SOSTENIBLE: Garantir necessitats presents, sense hipotecar-ne de futures. CIRCULAR: Reduir, reutilitzar i reciclar, analitzant l’impacte socioambiental que impliquen la producció, la utilització i el reciclatge abans de desenvolupar un producte. Fa gairebé 10 anys, uns companys d’Universitat vam impulsar una start-up a partir d’una patent de la UPC de Terrassa. El projecte, basat en un procés enzimàtic, permet recuperar residus de fibres (llots) de la indústria del paper, que bàsicament van a l’abocador, convertint-los en un material en forma de panells exempts de Components Orgànics Volàtils amb aplicacions diverses: falsos sostres, revestiments, mampares i aïllaments tèrmics i acústics. El nou material és Material Health i Cradle to Cradle Certified® Silver, pel Cradle to Cradle Products Innovation Institute i ha sigut recentment guardonat amb el Green Product award com a Best of Building Components, New Materials, Packaging. A la planta, situada al Centre Transformació de Residus del Vallès s’alimenta el procés amb aigua procedent dels lixiviats de l’abocador i l’energia (gas i electricitat) s’obté a partir de la digestió dels residus orgànics. El material obtingut té bon comportament davant del foc i la humitat, quelcom que el
04
converteix en alternativa viable a productes com l’MDF, fet a partir de fusta verge i resines. El futur és adaptar el procés a cada tipus de llot, transformant-lo localment i aprofitant romanents energètics. En ser a prop dels mercats, es redueix el transport, i minimitza la petjada de CO₂. És indubtable que el model circular és el patró a seguir per nous desenvolupaments, tenint molt present els conceptes Cradle to Cradle, petjada de carboni, cicle de vida, etc. La indústria actual haurà de fer un camí de transformació cap aquest model. De fet, la UE ja ha definit plans i objectius per la transició que esperem es compleixin. Ens hi estem jugant el planeta... té sentit parlar de la rendibilitat dels processos circulars? Sense perdre-la de vista, crec que l’objectiu final és més elevat. La nostra voluntat i les nostres accions, a qualsevol nivell, han de ser el motor d’aquest canvi.
honextmaterial.com
G
ARRAF COOPERA
L’Associació Garraf Coopera neix l’any 2011 a Vilanova i la Geltrú, com una expressió del compromís cívic i solidari de moltes persones, fruit de la reflexió sobre la cooperació i la sensibilització. La nostra actuació es fonamenta en els principis del respecte i la preservació del medi ambient, l’economia social i solidària, el respecte dels drets humans i de les cultures minoritàries, i la defensa del desenvolupament integral de les comunitats en les quals actuem. PROJECTES Dotació anual del 0,5% de recaptació de l'IBI per l'Emergència Climàtica : Influir perquè els municipis aprovin i destinin anualment i amb caràcter permanent, el 0.5% de la recaptació líquida anual de l'Impost sobre Béns Immobles a l'aplicació de mesures per a minimitzar l'impacte del Canvi Climàtic produït per la intervenció humana en àmbits com l'entorn natural, activitats econòmiques, agricultura, transport, mobilitat, urbanisme, habitatge, energia, aigua, residus, turisme, entre altres. Creació Plataforma Defensem l’Ortoll : L’espai és una zona verda de 98 hectàrees situada al sud-oest de Vilanova i la Geltrú. És una de les últimes zones verdes sense urbanitzar del litoral català. És un paratge únic amb vestigis de
garrafcoopera.com
presència humana prehistòrica: el jaciment arqueològic de la vila iberoromana d'Adarró. Gaudeix d’una extensa xarxa de camins, on es poden trobar elements de gran valor etnològic, ecològic i agrari. La major part de la zona és sòl urbanitzable i, fins fa poc, es trobava en estat d’abandonament i degradació. Aprenentatge i servei solidari : Formació i capacitació amb les institucions educatives de la ciutat i de la comarca, sobre el respecte i la cura del medi natural i dels seus valors paisatgístics, culturals, patrimonials, turístics, econòmics i ecològics. És un projecte d’aprenentatge i servei solidari (APSS) que s’emmarca dins un conveni signat amb el Departament d’Ensenyament per al desenvolupament d’activitats en l’entorn natural. Sensibilització ambiental: Campanyes d’informació i difusió dels valors ambientals a la societat civil, a través de la pràctica del voluntariat en diferents tasques de neteja, plantades, activitats ludicoesportives, culturals i de sensibilització ambiental: la construcció d’un rellotge del cos humà, passejades descriptives sobre el territori, jornades de neteja, setmanes de la natura, edició de tríptics informatius, conferències, exposicions, seminaris i assistència a fires. Custòdia del territori: Promoció i signatura d’acords de custòdia amb propietaris públics i privats de terrenys amb valors ambientals, per dur a terme accions de recuperació de flora, fauna, paisatge i patrimoni amb la participació de la societat civil.
07
s
OM MOBILITAT
Jaume Aliaga
Tenir un cotxe de propietat a la porta de casa, s'està convertint en un luxe que serà a l'abast de molt pocs. Pel cap baix hi destinem una mitjana de 5.000 € anuals per cada vehicle. L'alternativa és el cotxe elèctric compartit. Aquest servei ofert per la cooperativa SOM MOBILITAT, permet disposar d'un vehicle solament quan el necessitem i pagar per les hores que en fem ús. El funcionament és molt senzill, es fa tot a través de l'APP, que permet saber l'estat de càrrega de la bateria, reservar i obrir el vehicle. Si es fa un ús esporàdic del vehicle de combustió, 2-3 tardes a la setmana, o 1 dia sencer a la setmana, aquesta modalitat ens permetrà estalviar diners ( 2000 € anuals pel capbaix), contribuir a la rebaixa d'emissions de CO₂, i a un ús més racional dels recursos materials que es destinen a la construcció del vehicle, que cada vegada són més cars i escassos. A Vilanova ja disposem de 2 vehicles ( a tot Catalunya més de 60), un per ús de les persones sòcies, i l'altre a disposició de les treballadores del IMET en horari laboral. Esperem aviat poder incorporar-ne un de nou. Des de la posada en marxa a Vilanova ara farà prop de 2 anys, s'han fet més de 450 reserves, del que n'han fet ús 20 persones. S'han fet més de 30.000 km, estalviant l'emissió de més de 3 tones de CO₂ i el consum de 1800 litres de combustible.
08
Es calcula que cada vehicle compartit substitueix una mitjana de 12 vehicles, que romanen aparcats el 95% del temps. En el cas de Vilanova el cotxe s'ha fet servir un 40% del temps disponible. La neteja i el manteniment del vehicle el fan les mateixes persones sòcies, que són compensades amb hores d'ús del vehicle. A banda de tots aquests avantatges, si aquest model es va implementant podríem alliberar espai públic ocupat ara per milers de vehicles, que es podria destinar a les persones i per fer més carrils bici que tant de rebuig generen a algunes persones i comerciants de la ciutat.
Sommobilitat.coop
C
AP AL PUNT DE NO RETORN
Xavier Soler
El darrer informe de l’IPCC ha coincidit amb un episodi d’escalfament de l’Àrtic no previst ni comprès per la ciència. Contra allò que la lògica ens fa pensar, l’Àrtic i l’Antàrtic són les zones que s’escalfen més del planeta. Aquest fet no ve reflectit en l’informe 2022 malgrat portar de corcoll a la majoria de la comunitat científica. Són molts els fenòmens poc explicables que estan accelerant l’escalfament del nostre planeta. Tot i així, el comunicat és prou explícit i fa palès el cansament dels científics de seguir predicant en un desert amb més polítics, alts càrrecs, directius de corporacions, membres del sistema financer i ciutadans amb urgències de felicitat que grans de sorra. I ve a dir que es tracta del darrer cop que es recull la possibilitat de mantenir l’escalfament global per dessota de +1,5 ºC, objectiu derivat de la cimera de París. És molt probable que aquest objectiu, fixat per a final de segle, s’assoleixi el 2026, dintre de quatre anys.
També ens recorda la irresponsabilitat de no haver rebaixat les emissions el 2022, i la immoralitat (la paraula és meva) de mantenir a 3.600 milions de persones en una situació de risc climàtic extrem, és a dir en perill de mort. Ens recorda que no existeixen dreceres ni solucions tecnològiques alternatives a curt termini, i que serà imprescindible un canvi sistèmic. Això vol dir al meu entendre que caldrà canviar tot el sistema econòmic, i potser és la primera vegada que es pronuncia aquesta paraula, maleïda per totes les instàncies que promouen el liberalisme econòmic i el lliure mercat. Estem davant del “Punt de no retorn”, també ho recorda l’informe, una altra paraula maleïda que mai hem volgut pronunciar i que té un significat molt clar: el punt a partir del qual les nostres accions ja no podran revertir el caos climàtic, un escenari d’ones de calor, manca d’aigua i recursos i violència meteorològica extrema incompatibles amb la vida. Un darrer consell personal. Per acabar amb la guerra d’Ucraïna en unes quantes setmanes només caldria reduir un 10% el nostre consum energètic, cosa que en qualsevol cas haurem de fer molt aviat.
11
D
E SANT JORDI AL SANT JORDI
Miquel Bernadó
En forma de regal sorpresa m’arriba una delícia de llibre, un bombó. L’escriu en Joan Magrané, jove compositor. Sí, compositor, un veritable compositor musical. Res a veure amb l'ínclita Rosalía: cantant, compositora i productora, segons les seves pròpies credencials.
12
En Joan, avui en dia, es limita a ser compositor, res més. Però hi té traça, ho fa amb encert. És “compositor resident” de l’actual temporada de l’Auditori de Barcelona i ha rebut premis per mitja Europa alhora que li estrenaven les seves obres. A l’Auditori Toldrà de Vilanova també vàrem poder escoltar, fa pocs mesos, una de les seves peces, interpretada per la Camerata Eduard Toldrà sota la direcció d’Edmon Colomer. No és fàcil la música que escriu el Joan, no va dirigida a les masses gregàries que, d’aquí a tres mesos justos, ompliran els concerts que la nostra inefable E$$$$$trella de la Mú$$$$$ica que, degudament promocionada i publicitada, omplirà dos palaus Sant Jordi els dies 23 i 24 de juliol, a uns preus no precisament “de postpandèmia”. En Joan, poc més gran que la Rosalía, sap molt bé on s’ha posat. Allà ell! Ambdós van fer els seus estudis a l'Escola Superior de Música de Catalunya. Posteriorment, el Joan va marxar a ampliar coneixements a París. La Rosalía va abocar-se al món de l’ “entertaiment” i el “showbussines”, en el que està excel·lint. El públic, jove...o no tant, econòmicament solvent...o no tant, que omplirà els espectacles (deixem de considerar-los concerts?) de la Rosalía, difícilment haurà sentit mai a parlar de Mompou, Gerhard, Parra, Guinjoan, Garreta,.... compositors catalans que en Joan reivindica i posa en valor en el seu breu llibre, perquè són “gegants” a les espatlles dels quals poden pujar per a “veure-hi més lluny”. La Rosalía sí que coneixerà l’obra d’aquests brillants compositors... o no, perquè, per a assolir èxit, fama i diners, no li cal. Així ens ho demostra dia a dia.
13
Mondo cane Amo bobi no agradar escombrar i amo bobi comprar maquina rumba de escombrar sola i maquina de escombrar sola empaitar bobi i bobi canviar lloc de jeure i maquina perseguir i bobi enfrontar i bordar fort i maquina no espantar i bobi fer barricada a lloc de jeure per maquina no pasar i barricada funcionar i maquina rumba no pasar i despres bobi contraatacar i avançar barricada i maquina retrocedir i idea bobi ser acorralar maquina a prop de escales de baixar per maquina caure per escales pero maquina ultim moment frenar i no caure i bobi pensar que necessitar pla millor i bobi veure maquina tenir reixeta de respirar i bobi atacar cos a cos i immobilitzar maquina i bobi aixecar pota i pixar dins reixeta i maquina rumba fer espetec i fer fum i llumetes apagar i amo bobi tornar a casa i trobar rumba parada i telefonar i dir que rumba espatllar i garantia i despres senyor amazon portar rumba nova i bobi preocupar i despres veure que rumba nova tambe tenir reixeta i bobi quedar tranquil bup bup, bobi
14
C rèdits Xavier Soler : Cap al punt de no retorn Josep M Mestre: Economia circular, un cas real Jaume Aliaga : Som Mobilitat Garraf Coopera Miquel Bernadó: De Sant Jordi al Sant Jordi Bobi: Mondo cane
Les recomanacions del Bobi
Conrad Rovira, conrad.rovira@gmail.com : Edició
Agraïments:
, Foment Vilanoví
Altres imatges : wikimedia.org, canva.com i altres amb llicències Creative Commons que en permeten la còpia i la redistribució. Aquesta obra està subjecta a una llicència CC BY-NC-ND Consulta números anteriors a www.detroit.cat detroit.cat és un fanzine editat a Vilanova i la Geltrú.
15