.c a t
H ANDBOOK DE CAMPANYA PER A POLÍTICS LOCALS. La llibertat d'expressió o la d'estimar qui es vulgui són drets inherents a les persones. Uns drets inherents que ningú té potestat d'atorgar. La majoria dels altres drets solen estar condicionats per la disponibilitat de recursos, o bé cal responsabilitat per assumir-los (ex: la majoria d'edat ) o bé porten implícits alguns deures ( ex: els impostos associats al dret d'exercir una activitat econòmica ) i en aquests casos hi ha debat. Un debat pel qual, en campanya electoral, convé estar preparat. Cal vigilar els arguments a mitges. És el cas dels que reclamen llibertats o drets sense indicar responsabilitats ni deures ( els idealistes ) o els que reclamen deures i responsabilitats en funció de causes superiors que no atorguen drets ( els dogmàtics ). Tant en un cas com a l'altre els arguments solen ser moralment elevats i es dóna per suposat que no es poden discutir. La forma pràctica de contestar-los és rebaixar aquest nivell moral. El dret a l'habitatge digne per a tothom, per exemple, es pot discutir amb un argument prosaic com "..i això qui ho paga" i, a continuació, manifestar acord al reconeixement del dret quan la forma de pagament sigui entenedora. Cap problema. Quan s'exigeix respecte a una dignitat imposada, els jutges posem per cas, es pot rebaixar la solemnitat manifestant l'acord a respectar-los en la mateixa mesura que ells ens respecten a nosaltres. Cap problema tampoc.
02
Les aixecades de camisa econòmiques solen modificar no tant els components de l'equació com la seva posició en el temps o repartint a conveniència els riscos i els beneficis. Aquestes estafes de l'estampeta, poden ser subtils i cal tenir els ulls ben oberts. Quan es proposa un endeutament no obligat per les circumstàncies i no s'hi està d'acord, no s'ha de dir que no, s'ha de dir que el procediment no es pot tirar endavant per incompareixença d'aquells a qui en el futur els tocarà tornar el deute. És el mateix que dir que no, però queda més fi. Quan es tracta d'anar en contra de decisions justificades amb estudis i opinions qualificades de tècnics i experts, tampoc s'ha de dir que no directament. S'ha de demanar si els informes estan fets per persones o empreses amb responsabilitat civil que pugui pagar les indemnitzacions si els diagnòstics són erronis. Com que ningú assumeix responsabilitats, direm que no es poden delegar responsabilitats a informes irresponsables. No és un argument molt sòlid, però de moment fa dubtar. També serveix per treure's de sobre els informes del Patufet.
03
H ISTÒRIA DE LA HUMANITAT EXPLICADA PER ENGINYERS Fa cent mil anys ja érem intel·ligents i si aleshores no vam construir civilitzacions va ser perquè passàvem el dia buscant menjar. De menjar n'hi havia moltíssim, però caçar i recol·lectar a peu i amb arc i fletxes era una feinada. Cada individu útil, cada dia, de mitjana, havia d'aconseguir menjar per ell i per a un parell més de la família. Aquesta relació de tres a u determina un "rendiment" que tècnicament s'anomena Taxa de Retorn Energètic (TRE). TRE=3 és el rendiment energètic mínim per a la supervivència d'una espècie que té el cervell gros, un cos de sang calenta, una gestació llarga que consumeixen molta energia i uns cadells que triguen anys a valdre's. Fa deu mil anys, l'agricultura i els animals de càrrega ho van simplificar tot. Obtenir menjar era més fàcil i el rendiment energètic va augmentar (TRE = 4..5). Amb aquest menjar extra, alguns membres del grup varen quedar alliberats i van formar incipients estructures organitzatives jeràrquiques religioses, polítiques i militars. La humanitat comença a deixar empremta en forma de construccions i anotacions escrites. Comença la història.
04
A les societats agropecuàries avançades el rendiment millora fins a valors entre cinc i sis (TRE: 5..6). S'inventen noves eines, es gestiona l'aigua, els poblats esdevenen ciutats i es construeixen vaixells i xarxes de camins per intercanviar els excedents. Cada cop més gent treballa en oficis artesans i una nova estructura administrativa gestiona un fenomen fins aleshores desconegut: la complexitat. Un invent, la màquina de vapor, s'afegeix a braços, veles de vaixell i animals de càrrega per a transformar l'energia en treball. La màquina de vapor és com un cavall: menja i fa feina. Un cavall que s'alimenta de carbó, un producte del qual se'n disposa en grans quantitats i que amb poc cost d'explotació aporta grans quantitats d'energia. El rendiment energètic puja a valors entre sis i tretze ( TRE: 6..13 ). És la revolució industrial. Les màquines de vapor mouen els ferrocarrils i els telers. Els vaixells s'alliberen de la intermitència del vent. La producció artesanal és substituïda per manufactures i fàbriques. Amb aquesta capacitat de treball extra es construeixen les xarxes de ferrocarril per a dur el carbó fins a les màquines i els productes manufacturats fins als consumidors. Una nova xarxa que facilita també l'intercanvi d'informació i els viatges. Comença la contaminació.
El petroli té una densitat energètica molt superior al carbó. Els motors de combustió interna aprofiten aquesta energia i fan pujar la taxa global fins a un (TRE: 8..15). És la societat industrial avançada. Amb un xarrup de benzina podem desplaçar mil quilos un kilòmetre en un minut i comencem a ser poderosos de veritat. Els excedents permeten expandir les estructures sanitàries, culturals, de lleure i de coneixement. L'electricitat permet que les màquines siguin netes i puguin entrar dins les cases on alliberen les persones de les feines domèstiques. La població i la contaminació pugen exponencialment. Inventem màquines que saben calcular i superen moltes limitacions al desenvolupament. Una nova estructura, internet, desplaça el focus de la producció a la comunicació. Les noves grans empreses ja no manufacturen sinó que gestionen el coneixement. La complexitat supera els límits de la capacitat humana i queda sota el control de les màquines. Des del control del tràfic aeri fins a les agendes personals, gairebé tot ho fan servidors artificials. És la societat digital possible gràcies a una (TRE:12..25) que aconseguim universalitzant l'ús del petroli i les altres energies fòssils. El model econòmic que no té en compte el medi ambient ni a finitud dels recursos, comença a fallar.
06
EPILEG: L'explotació de qualsevol recurs sempre segueix el mateix patró: comença per la part més fàcil i continua per la més difícil. Des de la recol·lecció de llenya al bosc fins a la futura explotació dels minerals dels asteroides, el patró inexorablement és el mateix. El progrés no depèn de la quantitat de recursos disponibles sinó del rendiment en la seva explotació. El progrés econòmic puja amb les noves tecnologies que permeten d'explotar noves fonts d'energia i després, baixa a mesura que la dificultat de l'explotació augmenta. El petroli fàcil s'exhaureix. Les energies renovables no tenen capacitat de substituir-lo ni de bon tros. La tecnologia fa enormes salts a tots els àmbits excepte a l'energètic i les estructures que necessiten un entorn amb una TRE alta comencen a trontollar. El decreixement és físicament inevitable i el canvi climàtic pot impedir una transició lenta. La forma i ordre amb què es produirà l'afebliment de les estructures consolidades durant el període creixement és difícil de determinar i són previsibles reaccions extremes davant la pèrdua de statu quo dels que, a cavall d'aquestes estructures, fins ara han ostentat poder.
A PUNTS DE CINE
Raimon Soler Renobell
Quan pensem en cinema francès sembla inevitable pensar en directors com Godard, Tavernier, Truffaut... aquells que van impulsar la Nouvelle vague, que ens deia que calia trencar amb les regles del cinema clàssic i que el Director havia d'innovar. Tanmateix, juntament amb aquella "gran sacsejada", van conviure altres Directors francesos. Avui us proposo que veiem un film d'Henri-Georges Clouzot, un director a qui no li falta estil propi, però que va decidir no seguir íntegrament els postulats d'aquest nou moviment, sinó que va apostar per mantenir alguns pilars clàssics, com el guió, l'arc (o evolució) dels personatges i l'estructura temporal, fet que li va costar quedar una mica apartat del reconeixement de la crítica de l'època. La proposta d'avui és Le salaire de la peur (El salari de la por), que per a mi té un mèrit especial, ja que és una pel·lícula de començaments dels 50, on seguim a dos homes pujant un camió carregat de nitroglicerina al cim d'una muntanya a través d'un camí pedregós i on Clouzot aconsegueix fer-nos mantenir en tensió a còpia, no només d'autèntiques proeses tècniques amb els mitjans limitats de l'època, sinó també a partir de generar interès amb aquella evolució dels personatges de què parlàvem i els girs de guió (atents al final!). Si, abans que Spielberg agafés les regnes, ja hi havia genis capaços d'enganxar-nos a la butaca i amb menys dòlars!
08
El "Salario del miedo" a Youtube :
N OVES MALALTIES Com cada any, la Johns Hopkins Health System Corporation (JHHS) amb conveni amb la World Health Organization -Organització Mundial de la Salut ( OMS )-, ha presentat el document "Emerging Diseases Directory - Update 2021", amb la llista de noves malalties diagnosticades o les que han experimentat un creixement ràpid. Destaquem les seguents: Disbalia : Trastorn motor que suposa una dificultat per conduir una pilota amb els peus. Les persones afectades de disbalia tenen una intel·ligència normal i no es detecten disfuncions en el procés d'aprenentatge tot i els efectes negatius sobre l'autoestima que aquesta disfunció produeix. Aquest trastorn té una especial dimensió de gènere perquè afecta principalment les nenes. Trastorn per dèficit d'exaudició (TDE): En llatí, igual que en català, es distingeix entre sentir-hi i escoltar ( audio i exaudio ). El trastorn per dèficit d'exaudició fa referència a la gent que no escolta. Es tracta d'una alteració neurològica cada cop més diagnosticada tant a l'àmbit familiar com a altres entorns on cal una certa capacitat d'arribar a acords. La conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, juntament amb els sindicats estan estudiant la possibilitat d'incloure-ho com a malaltia laboral dels polítics professionals.
10
P ARAULA VS IMATGE
Ignasi Riera
La breu nit de Sant Joan no deixa espai al somni. Cremem l'atrezzo corcat de la nostra pròpia comèdia. Cridòria, pols, fum, alegria! pólvora, petards, palmeres gegants, fratern insomni revolucionari un jardí penjant del cel negre. L’encanteri es desfà sempre a l'hora prima, a punta d'alba.
E NTREVISTA CURTA : FRANKLIN ROOSEVELT Redacció: Primer que res, Mr President Roosevelt, moltes gràcies per acceptar una entrevista d'un mitjà modest, vostè que va ser el president de la bomba atòmica. Franklin Roosevelt: Efectivament. Però, que consti vaig morir quatre mesos abans de la decisió d'Hiroshima. Rd: És veritat. Al final es va estalviar una de les decisions més compromeses que mai cap ésser humà ha hagut de prendre. FR: No es cregui. Hauria estat una decisió realment difícil si Alemanya encara no hagués claudicat. Rd: Més o menys igual no? En comptes de triar una ciutat japonesa n'haurien triat una d'alemanya i ja està!, o no? FR: No, no. No hauria estat igual. Hiroshima ningú sabia on era i a ningú l'importava, però la meitat dels científics que teníem als EEUU eren de procedència alemanya que volien derrotar el Tercer Reich i no fer miques el seu país. Entén la diferència? I a part dels físics teníem la indústria i les universitats plenes d'arquitectes, enginyers i intel·lectuals i el cine ple de músics també de procedència alemanya que s'haurien sentit afectats si la bomba l'haguéssim llançat a Hamburg, Munich o Berlín ... Tampoc la podíem llançar a Itàlia, Enrico Fermi s'hauria posat a cridar. No hauria estat una decisió gens fàcil perquè... vostè on l'hauria llançat? Rd: Miri, sabent com van anar les coses, jo l'hauria llançat a Madrid i fora pensar-hi més.
13
Mondo cane Amo bobi comprar patinet electric i anar tot arreu amb patinet i treure a passejar bobi amb patinet i amo correr davat amb patinet i bobi correr darrere i bobi cansar i amo no parar i anar lluny i bobi quedar sense esma i amo voler tornar a casa rapid per mirar futbol i bobi no poder correr i amo dir que faltar poc per futbol i estar lluny i bobi mirar amo amb cara de no poder i amo agafar bobi i posar dalt de patinet amb potes de davant a manillar i tornar a casa amb patinet i policia municipal parar amo i dir bobi no poder anar amb patinet i amo dir que lleis de circulacio no dir res de patinets i gossos i policia dir que ser policia qui entendre de lleis de circulació i bobi adonar de problema i baixar de patinet i arronsar pota i fer veure que pota malament i gemegar per enganyar policia i policia tenir pena de bobi i dir que portar bobi a casa i pujar bobi a cotxe policia i posar sirena i portar a casa i amo tornar amb patinet i amo poder veure futbol i bobi tenir historia per explicar bup bup, bobi
14
Els youtube que mira el bobi :
C rèdits Raimon Soler: Apunts de cine Ignasi Riera: Paraula vs Imatge Bobi: Mondo cane Conrad Rovira, conrad.rovira@gmail.com : Edició
Agraïments:
, Foment Vilanoví
Altres imatges : wikimedia.org, canva.com i altres amb llicències Creative Commons que en permeten la còpia i la redistribució. Aquesta obra està subjecta a una llicència CC BY-NC-ND Consulta números anteriors a www.detroit.cat detroit.cat és un fanzine editat a Vilanova i la Geltrú.
15