c a t .
L'avortament als EEUU es regulava amb una sentència progressista del Tribunal Suprem de l'any 1973. La Constitució americana consta d'un cos inicial del 1787 -el que comença amb "we the people.."- , seguit d'una sèrie d'esmenes. La 14a esmena determina el dret al "degut procés" tracte just, jutge imparcial, dret a audiència..- i va ser introduïda el 1866 per assegurar judicis justos als afroamericans després de l'abolició de l'esclavitud. Els redactors de la sentència del 73, a partir del dret constitucional al degut procés, van inferir el dret a la intimitat i del dret a la intimitat van inferir el "dret a l'avortament". Si no ho ha entés, no pateixi perquè no és l'únic.
02 02
Ara, a 2022, el Tribunal Suprem americà ha emès una nova sentència que simplement apunta que l'argumentari del 1973 era massa recaragolat i que les inferències sobre les inferències són jurídicament febles. La sentencia 2022 exposa que ni el dret a la intimitat ni el dret a l'avortament s'anomenen explícitament ni a la Constitució del 1787 ni a les posteriors esmenes, i diu que tot el que faci referència a l'avortament és jurídicament més consistent si es basa en decisions dels representants democràticament escollits pel poble o amb referèndums tal com es fa amb tantes altres lleis dins la normalitat democràtica.
ANDBOOK DE CAMPANYA PER A POLÍTICS ALOCALS. NDBOOK DE CAMPANYA PER A POLÍTICS LOCALS.H H En anteriors lliuraments d'aquesta secció, hem comentat tècniques retòriques i de manipulació del discurs. En aquest lliurament comentarem la recent sentència sobre l'avortament del Tribunal Suprem dels EEUU com exemple de com injectar ideologia fent veure que són qüestions tècniques.
La sentència 2022 bàsicament diu això i no fa cap consideració sobre si s'ha de permetre o no l'avortament. Dit així sembla coherent. De què protesten, doncs, els proavortistes americans?
La jugada és la següent: La sentència del 1973 afirma que el dret a l'avortament deriva d'un dret constitucional que, per tant, està per sobre les legislacions dels estats i això el converteix, de facto, en un dret individual. La sentència del 2022 diu que el dret a l'avortament passa a dependre dels criteris democràtics, i, per tant, col·lectius. La trampa és transformar un dret individual en un criteri col·lectiu. Els drets individuals ho són, pensin el que pensin els altres i les decisions col·lectives depenen del que pensin els altres. Un petit detall que ho capgira tot. Això és un exemple, però no cal anar tan lluny. La Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana (2015), "Ley Mordaza", és una anomalia democràtica que limita drets individuals com el de reunió, manifestació. Alerta, la limitació continuada de drets individuals és una de les vies d'imposició dels règims autoritaris.
03 03
04 04 N DEFENSA DEL SISTEMA NEDUCATIU DEFENSA DEL SISTEMA EDUCATIUE E Pilar PAmela ilar Amela Quan els mitjans de comunicació van plens de notícies que diuen que els adolescents no parlen el català, tothom mira cap al sistema educatiu. A la selectivitat d'enguany, una pregunta prèvia demanava en quin idioma els estudiants volien rebre els enunciats de les preguntes. La resposta no va ser cap sorpresa, el 95% dels estudiants va triar les preguntes i van escriure les respostes en català. Cap sorpresa perquè la tendència dels darrers anys és que la nota de català augmenti, la de castellà disminueixi i la diferència entre els dos valors s'accentuï. Enguany, quan a finals de juny es van publicar les qualificacions dels exàmens, la mitjana a tot Catalunya de les notes de la prova de llengua catalana va ser de 7,08 i la de llengua castellana 6,54.
Del sistema educatiu, els nois i les noies surten amb un bon nivell de català. El sistema educatiu, pel que fa al català, funciona. Ens hem de preocupar, doncs, quan es publica que el català està en regressió entre els joves? Òbviament, sí.
La supervivència d'una llengua no depèn de la llengua triada a la selectivitat sinó de l'ús que la majoria de gent en faci. Molts adolescents quan acaben l'escola o l'institut abandonen el català i es passen al castellà. Tanmateix, una llengua castellana que no dominen ni en lèxic, ni expressions ni sintaxi, però els serveix per comunicar se quan es relacionen a les xarxes, al carrer, al lleure i a l'entorn laboral.
ens hauríem de dirigir als i a les treballadores mil·lenials sempre en català, ja sigui als comerços o a les entitats públiques o privades.
L'escola ha fet molt bé la seva part, però no n'hi ha prou. Els docents sabem que tots i totes les joves de Catalunya dominen la llengua del país on viuen, sigui quina sigui la seva llengua materna. Una llengua sobreviu amb bona salut quan les persones la parlen i la transmeten a les noves generacions. La supervivència d'una llengua depèn del nombre de parlants, tot i que sigui amb un nivell millorable de sintaxi, lèxic o expressió.
El problema del català no és a l'ensenyament. Cal recuperar el català en altres àmbits, sobretot el laboral. Els catalanoparlants
Aquesta acció, senzilla, si ens la fem nostra, pot donar molt bon resultat. Us convido a fer una senzilla prova, si parlem en català quan ens dirigim als nois i noies, segur que la majoria ens contestaran en català i amb accent perfecte, donat que el seu català està del tot assolit des de ben petits.
Aquesta part l'escola la té controlada. De moment! Les dades de selectivitat en donen fe.
De forma discreta uns altres festivals d’estiu (pocs) conviuen amb els “macrofestivals”. Disposen habitualment de recursos limitats, no contemplen l’amplificació de so, tenen lloc en recintes d’aforament moderat, exigeixen silenci i atenció als espectadors i no fan córrer amb generositat la cervesa. És una manera diferent d’entendre “la festa”: sense identificar la amb “la gresca i el got a la mà” cosa que ÚSICA PER A UNA NIT ÚD'ESTIU SICA PER A UNA NIT D'ESTIUM M Miquel MBernadó iquel Bernadó
06 06
Tot és arribar la calor i el nostre país s’omple de festivals de música. La immensa majoria d’ells van dirigits a un públic massiu i multitudinari, tenen lloc en grans espais a l’aire lliure i requereixen amplificació de so. Això permet ser generós amb els decibels, cosa que fa possible que els assistents parlin entre ells sense aturador mentre sona la música i que un silenci respectuós, cap als músics i també cap als altres espectadors, ja no sigui una exigència. És una manera d’escoltar música: “música d’altaveu”, que ha esdevingut popular i gairebé hegemònica.
Enguany i de forma inesperada acaba de tenir lloc a Xalet del Nin “Les Nits Miramar”, una “joint venture” entre els propietaris del casal Miramar, popularment conegut com a Xalet del Nin, l’Associació Musical Eduard Toldrà i uns insòlits mecenes: una més que coneguda, simpàtica i apreciada parella VTV, malgrat el seu auto-exili temporal a Mallorca. Acabem de descobrir un espai òptim per a escoltar música de petit format, especialment a l’estiu. Hem pogut escoltar música excel·lent sense la intermediació de les taules de so-- sortida directament dels instruments que dominen i controlen els músics. Música que requereix atenció i silenci, exigència que el públic accepta de bon grat. És “ una altra manera” d’acostar se a la música a l’estiu, lluny de la gernació, la suor i els decibels habituals. Potser algun convilatà participarà amb gust dels dos models de festival que té a l’abast, però m’atreveixo a suposar que no seran gaires. El divorci entre els dos conceptes de festival és un fet, probablement irreparable, que només en pocs llocs han pogut evitar. A Berlín cada juny la seva esplèndida orquestra ofereix un concert de “final de curs” veritablement excepcional i multitudinari en un marc insòlit. Milers i milers de persones escoltant en silenci uns músics excepcionals tocant música d’extrema qualitat. És la síntesi, el miracle, l’anomalia.
07 07
08 08 ABITATGE I ASOSTRE BITATGE I SOSTREH H
L’accés a un habitatge de lloguer a Vilanova és francament desesperant. Parlo des de la perspectiva que em donen més de 20 anys de dedicació professional al mercat del lloguer residencial a Vilanova. Curt i ras: no hi ha pisos, i els pocs que hi ha són a uns preus impossibles. Parelles que han de destinar el 50% o més dels ingressos a pagar el lloguer. Insostenible.
Jordi JArnal ordi Arnal
A primer de màrqueting t’expliquen la piràmide de Maslow i allò de l’ordre natural de prioritats de la persona. A la base la piràmide hi trobem les fisiològiques (respirar, alimentar-nos, reproduir nos) i immediatament després, satisfetes les primeres, hi apareix la necessitat de sostre o de llar. Parlem doncs d’un dret o d’una necessitat essencial, intrínseca a la nostra condició humana. Les personetes que mengem i ens reproduïm, si a una edat determinada no hem heretat una propietat, tenim en el lloguer o la compra les dues vies tradicionals per proveir nos de sostre. Regular el mercat, per tant, perquè tothom pugui accedir a un habitatge en unes condicions òptimes sembla d'entrada prou raonable. Per què hem arribat fins aquí? Quatre pinzellades: La intervenció del govern a cop de Decret Llei amb la lloable intenció de posar fre a la pujada dels preus dels lloguers no ha donat els resultats previstos. Malauradament, de bones intencions l'infern n'és ple. L’entrada en vigor de la controvertida Llei 11/2020 de contenció de rendes no ha donat els resultats esperats.
Solucions? Pobre de mi. Això sí: intueixo que determinades regulacions estan condemnades al fracàs, que l'administració ha de garantir habitatge social pels nostres fills i que hem d'incentivar i protegir el propietari perquè llogui tranquil. Que hem de procurar un mercat amb més oferta. Que has de poder llogar el pis de l'àvia que acabes de rebre en herència pel preu que et doni la gana, que al capdavall serà el que preu et permeti el mercat. I anem pujant la piràmide de Maslow cap amunt!
09 09
Aquesta llei, combinada amb altres factors, com ara un marc legal que abandona a la intempèrie el petit propietari i sobreprotegeix el llogater morós, fan la resta. Patim una sensible disminució de l'oferta perquè ens trobem davant una política intervencionista que fins fa quatre dies imposava el preu dels pisos. Davant aquest escenari, molts propietaris han tret del mercat els seus habitatges, bé per destinar los a d'altres usos diferents al del lloguer de residència habitual, bé per posar-los en venda o senzillament (aquells que s'ho poden permetre) per deixar los buits a l'espera de temps millors. Més efectes perversos: les rendes més baixes han estat literalment expulsades del mercat de lloguer. És molt senzill d'entendre: davant l'excessiu proteccionisme cap al llogater morós, els propietaris han decidit pujar el llistó d'exigència. Ningú vol córrer el risc d'afrontar demandes judicials contra un llogater morós que es tradueixen en llargs períodes d'incertesa, mesos d'espera sense cap ingrés, costos elevats i vés a saber encara com trobaràs el pis. I encara mal vist i escarnit.
Murmura la lletania de l'enyor, salta de les cordes, suspès balla a la cabana gelada, ingràvid. Desparem taula, penats. El so fa silenci com si res. La primavera fa cua a fora.... ...el concert s'ha acabat.
Ignasi IRiera gnasi RieraARAULA VS AIMATGE RAULA VS IMATGEP P
Un fred negre traspua dels Alps i a Màntua hi cristal·litza, roent. A les Quatre Estacions Vivaldi sublima l'Hivern, com si res. Al violí hi batega un timbal de guerra, el tam-tam binari del cor del badoc aprenent, encantat, en moltes primaveres, esmolat covat en mil estius, enlluernat.
NTREVISTA CURTA : NSPOCK TREVISTA CURTA : SPOCKE E 13 13
MS: El meu pare era ambaixador de Vulcan a la Terra i vaig estar escolaritzat com a qualsevol altre nen, però hi ha gent que es pensa que acabo d'aterrar i em parlen vocalitzant i a poc a poc. Jo segueixo la broma i parlo encara més a poc a poc i fent servir només infinitius com els indis de les pel·lícules. És molt divertit. Rd: i de petit a l'escola que tal? MS: A l'escola va ser més complicat. Imaginis, ja sap com de cruel és la canalla i jo era un nen diferent i amb les orelles punxegudes. Ja s'ho pot imaginar... Rd: Li feien bullying? MS: Per sort els vulcanians, o mig vulcanians, no tenim les febleses emocionals dels humans i som molt més analítics i racionals. Podia controlar la situació i, a més, jo tenia les meves pròpies armes. Vaig identificar els líders naturals de la classe i a canvi que em respectessin els feia els deures de matemàtiques.
Redacció: Primer que res, Mr Spock, moltes gràcies per acceptar una entrevista d'un mitjà modest i sàpiga que vosté és el primer ésser extraterrestre que entrevistem. Mr Spock: Mig extraterrestre, per ser precisos, la meva mare Amanda era d'aquí. Rd: I com ho porta això de ser mig d'aquí i mig d'allà?
Rd: Ara aquesta tàctica no li serviria de res. MS: No? La canalla ja sap resoldre equacions? Rd: No, és que ara ja no posen deures de matemàtiques.
14 14
Mondo Mcane ondo cane
Amo bobi dir electricitat ser molt cara i no fer servir aire condicionat per no gastar i bobi passar calor i dormir a balco per fresca i un dia amo despertar tard i tenir hora a metge i anar corrent i tancar balco i sortir de casa corrent i bobi quedar tancat per fora de balco i despres sol tocar balco i fer molta calor i bobi amb llengua fora i mes sol i mes llengua fora i veina de balco de costat adonar de bobi estar malament i intentar passar platet amb aigua pero balcons separats i no poder i veina treure manguera i tirar aigua i remullar bobi amb manguera per refrescar i vei altre costat també ajudar i tirar barret mexica gros a balco de bobi per bobi posar i bobi posar barret com poder per tapar de sol i veins marxar i amo bobi tornar de metge i obrir balco i trobar bobi tot mullat i amb barret mexica i no entendre res i mirar cel per si ploure i preguntar a bobi que passar i bobi pensar ser massa complicat explicar i entrar a casa sense dir res bup bup bobi
C Crrèdits èdits Altres imatges : wikimedia.org, canva.com i altres amb llicències Creative Commons que en permeten la còpia i la redistribució Aquesta obra està subjecta a una llicència CC BY NC ND Agraïments: Consulta números anteriors a www.detroit.cat detroit.cat és un fanzine editat a Vilanova i la Geltrú , Foment Vilanoví Conrad Rovira, conrad.rovira@gmail.com : Edició Bobi: Mondo cane 15 15 Jordi Arnal : Habitatge i sostre Pilar Amela : En defensa del sistema educatiu Josep Masalles : Portada, cel nocturn Ignasi Riera: Paraula vs Imatge Miquel Bernadó: Música per a una nit d'estiu
