c a t .
Les teories i ideologies clàssiques com el marxisme, el neoliberalisme, la socialdemocràcia, etc, plantegen diferents respostes a la mateixa pregunta: Com s'ha de repartir la riquesa? I totes són civilitzadament discutibles quan hi ha riquesa per a repartir i totes són conflictives quan hi ha poca cosa per a repartir. Què hem de fer quan fallen les teories? Una opció és esperar que els esdeveniments ens situïn en algun punt conegut. El marxisme clàssic, per exemple, identifica perfectament una situació que ara ens sembla paradoxal: "Treballar i ser pobre", i té prevista la resposta des de fa 170 anys: la revolució. El neoliberalisme també té resposta: el neofeudalisme corporatiu. El problema el tenim al mig, on voldríem un cert estat del benestar relativament solidari i, sobretot, pacífic. En aquest terreny no hi ha massa propostes o, més ben dit, no hi ha propostes globals, només hi ha propostes petites i locals.
Les comunitats semblen, ara per ara, una bona opció de resistència davant els nous escenaris. No són solucions fàcilment escalables, però són molt eficaces entre grups de gent relativament homogènia disposada a compartir.
02 02
En aquest número del Detroit, entre altres coses, s'expliquen experiències reals de comunitats a casa nostra. Conrad Rovira, Vilanova i la Geltrú, estiu 2022
Editorial
03 03 Ignasi IRiera gnasi RieraARAULA VS AIMATGE RAULA VS IMATGEP P
LA LCANYA A CANYA País de torrents i Prieres aís de torrents i rieres de pluges espetegades de dcop e pluges espetegades de cop
el canyar espès doma esensat l canyar espès doma sensat crescudes sobtades, i cencarrila rescudes sobtades, i encarrila l'aigua dement de la ltronada. 'aigua dement de la tronada. La canya encapsa entrenusos Lbuits a canya encapsa entrenusos buits els renous de l'aigua rodant nit i edia, ls renous de l'aigua rodant nit i dia, aprèn del xaragall sonor, aconstant prèn del xaragall sonor, constant el murmuri dolç de la terra i el'aigua. l murmuri dolç de la terra i l'aigua. Què li darem a la noia de la Qmare?, uè li darem a la noia de la mare?, li darem banús que porti lmodulat, i darem banús que porti modulat, el crit salvatge, aspre de la ecanya, l crit salvatge, aspre de la canya, li darem ginjoler que és fusta lcelestial, i darem ginjoler que és fusta celestial, àrab potser o xinesa o àmongol. rab potser o xinesa o mongol.
estandardAerogenerador6Mw 220
1Mw
TRANSICIÓ AENERGETICA MAGNITUD DE LA TRANSICIÓ ENERGETICAL L
El vent és una energia fluixa i això fa que els aerogeneradors siguin enormes. Un aerogenerador gegantí de 220mts d'altura té una potència de "només" 6Mw. La Tèrmica de Cubelles tenia 500Mw de potència i la seva xemeneia feia "només" 175mts. Dividint 500 entre 6 surt 83, però el vent és intermitent. Suposaré, optimistament, que l'equivalent real són 120 aerogeneradors de 6Mw. Construir los consumiria grans quantitats de formigó, ferro, coure, alumini, carreteres i emissions de CO₂. La construcció d'instal·lacions d'energia renovable consumeix cinc vegades més materials que les compactes centrals d'energia fòssil. L'equivalent eòlic de la Tèrmica són 5 Tèrmiques!
Campanar
04 04 A MAGNITUD
La Transició Energètica no és només una actitud davant la vida. La transició s'ha de construir! Plantegem un exercici: Avaluar l'equivalent eòlic de la desapareguda “Tèrmica de Cubelles”. de Vilanova 52 mts altura. Termica de Cubelles 500 Mw 175 mts altura mts altura total estandardAerogenerador 75 mts altura total DE LA
05 05
Vestas Wind Systems, pèrdues de 884 milions aquest primer semestre.
Nordex ( Acciona ) pèrdues de 280 milions fins a juny. SiemensGamesa, pèrdues declarades de 780 milions a primer trimestre 2022.
Un altre problema són les limitacions a l'activitat al voltant dels molins, bàsicament pel soroll. Comptant una afectació d'un radi de 10 vegades la longitud de les pales (75 mts) un aerogenerador de 6Mw compromet entre 0,3 i 0.5 km². Els 120 molins de 6Mw comprometrien l'activitat d'uns 50 km². La terme municipal de Cubelles fa 13,5 km². Una dada. El consum elèctric fa anys que a Catalunya baixa (bombetes baix consum, màquines i electrodomèstics més eficients, empreses industrials que tanquen, autoconsum, "no fer servir la corbata" ). Ara consumin un 10% menys d'electricitat que l'any 2010.
L'amortització energètica i econòmica és llarga i si augmenten els preus dels materials i del gasoil, com ara, els fabricants pateixen.
Un moment! En què quedem? Hem de córrer a construir instal·lacions eòliques o no cal? Necessitem energia produïda localment i l'eòlica és una bona solució. Ara, hem de ser conscients que l'explotació d'aquesta font d'energia requerirà molts esforços d'inversió, de compensació territorial, energètics i, també, estètics.
En aquesta secció de consells per a polítics en campanya, avui parlarem d'aquelles situacions on toca defensar reivindicacions improbables per no dir impossibles. En aquest capítol de la sèrie, expliquem quina actitud cal adoptar per defensar aquestes posicions incòmodes sense caure en contradiccions que podrien passar factura més endavant.
Per a explicar ho, ens ajudarem d'una escena d'una pel·lícula imprescindible: "La vida de Brian" dels Monty Pyton. Una pel·lícula que cada cop és més eterna! L'escena, de forma resumida, mostra una trobada d'activistes del Front Popular de Judea (sector oficial) que estan discutint temes polítics. Un dels membres, anomenat Stan, rectifica constantment les expressions poc inclusives i sexistes dels altres. On diuen "homes", apunta "i dones", on diuen "germans" indica "i germanes" i ho fa de forma insistent. Sorpresos per tanta insistència li pregunten:Per què et preocupes tant per les dones Stan? Per què jo vull ser una dona, vull tenir fills. Contesta. Què? Però tu no pots parir Stan, ets un home i no tens matriu!
06 06 ANDBOOK DE CAMPANYA PER A POLÍTICS ALOCALS. NDBOOK DE CAMPANYA PER A POLÍTICS LOCALS.H H
Stan, visiblement contrariat, es posa a plorar i llavors Judith, una companya del partit, fa la següent proposta. - Estem d'acord que Stan no pot parir perquè és un home i no té matriu, però sí que pot tenir el "dret a parir".
Bona idea, diu un tercer, lluitarem pel dret a parir de l'Stan!
07 07-
A Vilanova hem vist moltes vegades aquesta tàctica amb l'expressió "Els vilanovins es mereixen un hospital nou". No es promet l'hospital sinó el dret merescut a tenir un hospital nou.
I de què serveix defensar el seu dret a parir si no pot parir?, apunta el líder del grup.
És un símbol de la lluita contra l'opressió, li contesten. Un símbol de la lluita contra l'opressió?, és un símbol de la lluita contra la realitat!
Frases així deixen contenta la parròquia i després no es poden considerar promeses incomplertes. -
En política la realitat no es pot obviar sempre, però momentàniament es pot relegar a un segon pla quan hi ha causes que ho justifiquin. No es pot prometre l'impossible, però sí que es pot defensar el dret a l'impossible i, així, sortir del pas d'una situació compromesa.
Durant molt de temps el cooperativisme hegemònic era aquell anomenat de "promoció", és a dir, la cooperativa adquiria un sòl o el rebia com a cessió de mans d'una administració i hi construïa les vivendes corresponents per a després cedir-ne la propietat als seus socis. Però amb l'arribada del nou mil·lenni, es va iniciar l'impuls d'un cooperativisme d'habitatge ben diferent. Es tracta del cooperativisme de cessió d'ús, que parteix de la base que la propietat de l'immoble és de la cooperativa i els socis cooperativistes en tenen únicament un dret d'ús (això si, és un dret d'ús de llarga duració i assequible). Per als detalls, em remeto a la pàgina web de l'observatori de l'habitatge cooperatiu Llargavista (veure codi QR al peu de l'article), on podreu veure una explicació del model i també accedir a informació dels diferents projectes (més de 30!) que s'estan treballant a Catalunya. Actualment, s'està veient que el model no només ofereix una oportunitat per a accedir a l'habitatge per sota del preu de
08 08 SUARI@S NO SPROPIETAR@S UARI@S NO PROPIETAR@SU U Raimon Soler RRenobell aimon Soler Renobell
Deixeu me dir primer de tot que el problema de l'habitatge en aquest país nostre (parlem de Catalunya o d'Espanya, en aquest cas no hi ha grans diferències), té una gran complexitat i per a mi té molt a veure amb el fet que els habitatges aquí són a la vegada béns de primera necessitat i béns d'inversió. Aquesta confluència té efectes totalment nocius. Així, aquestes quatre ratlles no tenen cap vocació de sermó ni de recepta màgica, simplement pretenen contribuir a divulgar un model que, per a mi, contribueix a millorar l'accés a l'habitatge, partint d'una proposta alternativa.
mercat, si no que permet desenvolupar projectes amb altres valors afegits. Un exemple seria el dels habitatges destinats a col·lectius específics (com la gent gran, on s'ofereix un model d'envelliment actiu i comunitari).
El Pla local d'habitatge que està tramitant l'Ajuntament de Vilanova pot ser una bona oportunitat. Observatori de l'habitatge cooperatiu LLARGAVISTA
També trobem les cessions de terrenys públics en dret de superfície, que eviten que les administracions perdin patrimoni, ja que cedeixen a les cooperatives un dret a edificar i ser propietàries de l'edificació durant un termini llarg de temps (75 anys). Transcorregut aquest temps, el sòl i l'edificació retornen a l'Administració. Per la meva experiència, en aquest moment, la implicació dels diferents actors (Cooperatives, ciutadania i administracions) ajudaria a guanyar múscul a aquests interessants projectes.
Un exemple més actual, és el projecte GENERATIONKWH, de SOM ENERGIA, on les sòcies de la cooperativa a canvi d'una petita inversió disposem d'una quantitat de kWh a preu de cost en una instal·lació col·lectiva. La primera d'aquest tipus es va fer a Alcolea del Rio, amb una producció equivalent al consum de 1300 llars.
Ja tenim exemples d'aquestes comunitats, com poden ser la cooperativa ISLA BONITA, impulsada pel moviment ciutadà LA PALMA RENOVABLE, un dels projectes del Grup Local de SOM ENERGIA de LA PALMA, que pretén construir una planta solar
Una Comunitat Energètica és una entitat legal on els ciutadans, les PIMES i les autoritats locals s'uneixen, per a cooperar en la generació, la distribució del consum, l'emmagatzematge, el subministrament, l'agregació d'energia de fonts renovables o oferir eficiència energètica i/o servei de gestió de la demanda.
Darrerament amb l'aprovació per part de la Unió Europea de la directiva 2019/944, és vol impulsar aquesta figura, on les persones es poden unir, no tan sols per gestionar un autoconsum col·lectiu fotovoltaic d'una comunitat de propietaris particulars o industrials, sinó per també per anar més enllà i poder oferir més serveis, com podrien ser les xarxes de calor comunitàries, o gestionar la mobilitat d'aquesta comunitat.
Els primers exemples els tenim ja fa uns anys, en les comunitats de veïnes que tenien la calefacció centralitzada en els soterranis i on es repartien els costos en funció del us. Aquest sistema és molt més eficient i econòmic que no pas les calefaccions individuals.
10 10 Jaume JAliaga aume AliagaOMUNITATS OENERGÈTIQUES MUNITATS ENERGÈTIQUESC C
fotovoltaica i facilitar la mobilitat elèctrica dels socis. Projecte que va rebre fons europeus del programa NEXT GENERATION.
generationKwh Som Benisalem Km0 Energy Isla Bonita
A Mallorca també s'està constituint SOM BENISALEM, una comunitat energètica impulsada pel Grup Local de SOM ENERGIA de MALLORCA. I finalment des de l'empresa KM0 ENERGY, es dóna suport als ajuntaments en la creació de comunitats energètiques. Casos d'èxit són els ajuntaments de RUPIÀ, LA CELLERA DEL TER, CORNELLA DE TERRI, on Ajuntament ( que cedeix cobertes municipals), i ciutadans ( que cedeixen les seves teulades), constitueixin comunitats energètiques per poder aconseguir ser més autosuficients energèticament. N'hi ha molts d'altres que estan en fase d'estudi.
Ens queda molt de camí per recórrer, però la llavor ja està plantada, i aquesta opció serà molt important per aconseguir apoderar-nos d'un bé tan bàsic com és l'energia i lluitar contra el canvi climàtic.
AC: No ho crec. El més probable és que l'assassí sigui un adversari i si és cert que volia tornar a presentar se a les municipals l'assassí no l'hagués matat. Hauria deixat que el matessin els seus. : AGATHA NCHRISTIE TREVISTA CURTA : AGATHA CHRISTIE
Redacció: Primer que res, Lady Agatha, moltes gràcies per acceptar una entrevista d'un mitjà modest i, quina casualitat, just acaba d'haver-hi un assassinat a Vilanova. S'ha trobat un home mort, amb un ganivet clavat a l'esquena.
NTREVISTA CURTA
Rd: Ara que ho diu, darrerament se'l veia amb gent amb pistola i es diu que deixava deutes importants per allà on passava.
E E 13 13
Rd: Sí, i havia canviat de partit alguna vegada.
Agatha Christie: Doni'm pistes. A l'americana li faltava un botó?, un cabell ros enganxat a la roba?, unes lletres escrites amb la seva pròpia sang a terra?
AC: El difunt tenia enemics, deutes de joc, males companyies..?
AC: Vinculat amb la política?
AC: Pel que em diu, pot haver-lo assassinat qualsevol. No és un cas fàcil. Se li acut alguna cosa més que no m'hagi dit?
Rd: No estava a terra. Era molt gras i estava encaixat en una cadira de braços al despatx amb el cap sobre la taula de l'escriptori i el ganivet clavat a l'esquena.
Rd: Diuen que volia tornar a presentar se a les municipals, però del cert no se sap res. Pot ser que l'hagin assassinat per això?
Amo bobi voler aprimar i pujar escales i despres de passejar amo pujar a casa per escales i bobi estimar mes ascensor i amo deixar bobi dins ascensor per pujar a casa i abans de tancar porta ascensor entrar senyora i bobi i senyora quedar sols dins ascensor i bobi quedar quiet mirant porta de ascensor i senyora parlar i dir que fer calor i bobi moure el cap per dir que si i senyora preguntar si bobi pujar ascensor per cames cansades i abans bobi poder contestar senyora dir també tenir cames cansades i genoll operat i altre genoll també malament i voler operar i primer no poder operar per covid i ara estar esperant llista espera i abans caminar molt a excursions i ara esperar operacio i anar amb basto i fer servir ascensor i ascensor arribar a pis de bobi i amo bobi obrir porta ascensor per fora per bobi poder sortir i senyora dir bobi ser gos simpàtic i tenir bona conversa i bobi moure el cap per dir que si bup bup bobi
Mondo Mcane ondo cane
14 14
C Crrèdits èdits Altres imatges : wikimedia org, canva com i altres amb llicències Creative Commons que en permeten la còpia i la redistribució. Aquesta obra està subjecta a una llicència CC BY NC ND Agraïments: Consulta números anteriors a www.detroit.cat detroit.cat és un fanzine editat a Vilanova i la Geltrú. , Foment Vilanoví Conrad Rovira, conrad.rovira@gmail.com : Edició Bobi: Mondo cane 15 15 Ignasi Riera: Paraula vs Imatge Raimon Soler: Usuari@s no propietari@s Jaume Aliaga : Comunitats energètiques
