AARIDATGES RIDATGES
Una recepta senzilla per acompanyar amb xampany ancestral: Una recepta senzilla per acompanyar amb xampany ancestral:
IIngredients: ngredients:
4 rodanxes de pa 4 rodanxes de pa 1 mica de mantega 1 mica de mantega 1 mà de nous 1 mà de nous Xampany ancestral per acompanyar Xampany ancestral per acompanyar
Preparació: Preparació:
Escalfeu una mica de mantega en una paella petita i afegiu-hi les Escalfeu una mica de mantega en una paella petita i afegiu-hi les rodanxes de pa. Fins que estiguin daurades per ambdós costats, rodanxes de pa. Fins que estiguin daurades per ambdós costats, aproximadament 5 minuts per banda. aproximadament 5 minuts per banda.
Mentre es cou el pa, feu calent la mantega en una altra paella petita i Mentre es cou el pa, feu calent la mantega en una altra paella petita i afegiu-hi les nous. Fins que estiguin daurades, aproximadament 5 afegiu-hi les nous. Fins que estiguin daurades, aproximadament 5 minuts. minuts.
Un cop cuit el pa, traslladeu-lo a una safata i acompanyeu-lo amb les Un cop cuit el pa, traslladeu-lo a una safata i acompanyeu-lo amb les nous calentes. Serviu amb una copa de xampany ancestral i gaudiu nous calentes. Serviu amb una copa de xampany ancestral i gaudiu d'aquest plat elegant i afruitat. d'aquest plat elegant i afruitat.
Si voleu donar un toc més elegant al plat, podeu afegir una mica de Si voleu donar un toc més elegant al plat, podeu afegir una mica de mel o confitura d'albercoc a cada rodanxa de pa abans de coure-la. mel o confitura d'albercoc a cada rodanxa de pa abans de coure-la. Això li donarà un toc dolç que casarà molt bé amb el xampany Això li donarà un toc dolç que casarà molt bé amb el xampany ancestral. També podeu afegir altres ingredients, com ara formatge o ancestral. També podeu afegir altres ingredients, com ara formatge o pernil, per donar més sabor al plat. pernil, per donar més sabor al plat.
Avis: Aquesta recepta és còpia fidel de la resposta d'una Avis: Aquesta recepta és còpia fidel de la resposta d'una intel·ligència artificial a la petició d'una proposta intel·ligència artificial a la petició d'una proposta senzilla per acompanyar el xampany Ancestral. senzilla per acompanyar el xampany Ancestral.
03 03
Chatgpt Chatgpt
M M
NCESTRAL I MODERN NCESTRAL I MODERN
Ignasi Riera Ignasi Riera
Sembla un oxímoron, no ho és pas, el mètode més natural per fer un escumós avui és l'anomenat Ancestral. Res de segona fermentació ni de sucres afegits, ni sulfits, ni mal de cap ni agror. Com proclama cofoi el lema del rom cubà Matusalem: "Hoy alegre, mañana bien".
És com qui descobreix la sopa d'all, més senzill i més espontani impossible. Cal respectar, el que tothom sap i pocs fan, tenir un raïm madur, sa, i collit a mà. I com li agradava dir al Rafel Sala només es tracta de no espatllar amb maniobres innecessàries la bondat de la matèria primera, tot proclamant als quatre vents: fred a la vora i enòlegs lluny. Menys es més com fa mil·lennis proclama la saviesa oriental.
Aprofitant el sucre que queda al most a les darreries de la fermentació, s'embotella amb els grams adequats de sucre residual 24 gr/l. per acabar donant 6/7 atmosferes de pressió en el moment del degorge. Fet important que no augmenta el grau alcohòlic final de l'escumós embotellat. En el mètode champegnoise de segona fermentació a partir de vi tranquil, se solen afegir 25 grams de sucre que engegaran la segona fermentació i comporta un augment d'1,5 graus d'esperit de vi.
Una altra bondat de l'Ancestral és el de veremar en maduració correcta, bàsica per una fermentació de qualitat. L'escalfament global puja el contingut de sucres del raïm, tenim collites cada cop més potents, de manera que si volem no passar dels 12,5 graus finals no toca més remei que veremar aviat i en verd,
04 04
A A
tragèdia que no té cap remei, ni correcció possible. L'ortopèdia comercial ho retorça, s'inventa que àcid, astringent, i allimonat, és sinònim de frescor al paladar. Frescor?... un fresc és com anomena la gent una persona poc seriosa.
Imitar cegament l'enologia francesa no és sempre bo. La Champagne es troba en el límit septentrional del conreu de la vinya a Europa. Moltes anyades amb climatologia rebel els hi calen milions de tones de sucre per reforçar el most que en prou feines porta sucre per fermentar i fer a la fi 9/10 graus. I moltes més tones només per fer la segona fermentació, si la producció anual són 350 milions de botelles a 24 gr. 8,5 milions de quilos.
Parodiant la Trinca podríem dir que el Champagne ve de la remolatxa. No he de pecar de pedant tirant pedres als vitralls de la catedral francesa del mite enològic més potent del món, ni de França de qui tenim tants i tants motius per valorar-ne la saviesa i mèrit, però la realitat és com és.
Dom Perignon que la llegenda té com inventor del vi escumós en realitat es va trobar davant un ancestral amb vidre prim que li petava a la primavera. Al 1700 moltes fermentacions deixaven sucres per fermentar a la tardor. Amb la pujada de les temperatures a la primavera següent refermentava i el gas carbònic fruit de la reacció dels llevats feia una sobrepressió que trencava l'envàs no preparat. L'espessor del vidre de la botella va ser el quid. Avui estan preparades per aguantar amb seguretat 10 atmosferes. Una ampolla de cava porta bo i un quilo de vidre.
L'escumós després de fer la segona fermentació, i descansar en
05 05
xxx
rima - de panxa- un temps que va dels nou mesos a uns cinc anys, ja és a punt de l'anomenat degorge que és l'operació que l'allibera de les mares i altres precipitacions per deixar el líquid net i estritllat. Previ pas per l'anomenat pupitre on poc a poc es fan relliscar cap al broc els impòsits.
No cal dir que la tècnica aporta tota mena d'invents i tècniques per fer aquestes operacions, temps enrere molt manuals. El giro palet posa a punt del degorge milers de botelles en pocs dies sense que una mà en toqui cap. El xampa-gel congela el broc uns 5 centímetres i fa la tasca de l'expulsió sorollosa de les restes dels llevats cosa de nens.
I ara ve el moment delicat i obscur de fer el dosatge per tal de refer el nivell de líquid perdut en el degorge i alhora donar el buquet característic segons si es vol fer nature, brut , sec o semi. I aprofitant tan noble tasca li posen sucre i un còctel dels beuratges -cada marca guarda molt en secret quina és la composició del seu dosatge-. Si coneguéssim en detall el que hi col·loquen no seria massa edificant, vet aquí el secretisme. Causa principal de mal de caps, cor-agres, i mil altres incomoditats.
Si es tracta d'un Ancestral no porta cap dosatge sempre és un brut nature. No cal dir que sense cap sulfit. Ni licor afegit, ni cap potinga més o menys màgica afegida.
07 07
Duia barret d'ala ampla i barba espessa com un niu de serps. La mirada desafiant et travessava. El que més sobtava era com et seguia amb els ulls, et posessis on et posessis. De tan expressiu, semblava a punt de saltar del quadre.
He de confessar que em tenia encisat. Anava al museu un cop al mes, a passar una estona amb ell. El visitava tranquil, com un jubilat en una obra. En una d'aquestes, després de vacances, em va semblar veure alguna cosa canviada en la fesomia. Com si en comptes de mirar fit a fit, torcés el coll per observar de gairell. Vaig quedar intrigat. Dubtava si m'hauria malfixat en les anteriors visites.
El proper cop ja era al museu quan encara estava tancat. En arribar el conserge, em sentia temptat de preguntar si havia notat res estrany a la sala dels holandesos. No ho vaig fer per por que em prengués per boig. En obrir la porta, vaig entrar corrent. Tornava a ser en la posició de sempre. Però, semblava somrient. Una rialleta ampla i condescendent, de persona satisfeta. Es diria que acabava de sortir d'un llit d'amor.
Llavors se'm va acudir enganyar-lo. Simular que marxava per veure si, pensant que era fora, tornava al rictus tibat. Vaig estar deu minuts a la sala del costat i d'un salt em vaig plantar al seu davant, com intentant sorprendre un lladre amb la mà en butxaca aliena. Però continuava amb el riure contagiós. Ni li vaig tornar la rialla. Vaig fer cara com dient "M'has decebut, tio" i vaig fotre el camp. Vaig prometre passar d'ell i no tornar-hi. Però l'endemà
08 08
N HOLANDÉS AMB BARRET D'ALA AMPLE N HOLANDÉS AMB BARRET D'ALA AMPLE
U U
Josep Maria Ràfols Josep Maria Ràfols
havia canvia que tenia gri
Estava com s Després, fixa cosa diferen estava mig t imprevist en petita nevera l'alè. A la pro nevera tenia bicicleta am L'últim cop, que li penjav vermella a la regalimaven fresca. Vaig anar-hi mai m Vaig tornar a unes grans s aniversari, h partit. Quan cotxe de pol portaven l'ho contrariat i a que duia li e canells.
L'alegre bevedor. (De vrolijke drinker) Frans Hals.
L'esperpent nacional acaba de sumar un nou esdeveniment grotesc a la seva nòmina d'actius. El proppassat diumenge 13 de novembre l'ínclit periodista Jordi Évole aconseguia fer realitat un somni: esdevenir cantant. La seva actuació tingué lloc a la conegudíssima Sala Apolo de Barcelona i va exhaurir totes les localitats. El periodista, i des d'ara mateix també "músic", va convidar a pujar a l'escenari a altres "estrelles" del rock, així com al gran guru de les ones: en Jordi Basté.
L'endemà del "concert" l'afalagat i agraït Basté va dedicar uns preciosos minuts del seu programa radiofònic a comentar l'esdeveniment i a fer-hi conyeta. De forma complementària, potser coordinada, TV3, "la nostra", ha prestat una atenció inusual al somni fet realitat del periodista, i ara també cantant.
Carles Pachón és un baríton com la copa d'un pi. L'any 1995 va néixer a Navàs (Bages), on també començà a estudiar música i a actuar amb la Polifònica de Puig-Reig. Ha guanyat nombrosos concursos de cant, d'entre els que cal estacar el recent primer premi al Concurs de Cant Neue Stimmen 2022, celebrat a Alemanya i al qual s'hi van presentar 1.364 cantants dels quals
STAR IS BORN! STAR IS BORN!
A A
Miquel Bernadó Miquel Bernadó
Fa poques setmanes Carles Pachón va formar part, amb excel·lent crítica, del repartiment de l'exitosa producció del Liceu Don Pasquale, de Verdi.
Quina atenció ha rebut l'activitat de Carles Pachón per part dels media, de TV3, "la nostra", i de Jordi Basté? Mínima o nul·la, segons els casos. Però això no és casual. Els guardians de les essències pàtries saben ben bé què és allò que convé al poble. I posen els filtres adients perquè qualsevol mostra d'"elitisme cultural/artístic" sigui reclòs al gueto. Stalin també sabia perfectament quina era la música que el seu poble havia d'escoltar. És per això que li tenia el dit posat a l'ull d'un atemorit Xostakóvitx, sempre dormint amb la maleta a punt de marxar cap al gulag.
Si volem deixar de ser un país "de fireta" hem de posar fi a tanta estultícia. No podem seguir donant cobertura a les "fantasmades" de certs personatges esperpèntics, per famosos que siguin i per "amiguets" que els considerem.
Repetim-ho les vegades que calgui: com a músic i cantant en Jordi Évole és un frau, un impostor que no es mereix ni dos minuts de la nostra atenció.
Vilanova i la Geltrú
0 07
OSTALS APÒCRIFES OSTALS APÒCRIFES P P
Josep Masalles Josep Masalles
13 13
