A DICTADURA LÍQUIDA A DICTADURA LÍQUIDA L L

Grans empreses i institucions, un cop superada la pandèmia, han continuat mantenint el lema: "mascareta i distància". Un lema que, en postpandèmia, s'ha implementat en forma de "gestió online". Qui pot, elimina el tracte directe amb la gent. Tothom vol fer com els jutges que eviten l'incòmode tracte directe amb el populatxo posant-hi advocats entremig. A les grans empreses i a les administracions, aquesta funció de barrera antisèptica l'està fent la gestió online.

Aquest nou paradigma facilita una actitud que era difícil d'aplicar en el tracte cara a cara: "No m'expliqui la seva vida, això és el seu problema!" , i paral·lelament , es fa evident una qüestió més greu: a les administracions i a les grans empreses ja no hi ha persones amb capacitat ni voluntat d'assumir la responsabilitat d'adaptar els criteris generals a les circumstàncies particulars. Les normes de grans empreses i administracions estan enllaunades dins els ordinadors i no es poden qüestionar. Els ordinadors no emeten sentències justificades, com els jutges, els ordinadors executen i, a efectes pràctics, són inapel·lables.

- Des del departament de front office, sentim comunicar-li que l'ordinador diu que no vol.

Les responsabilitats sobre aquestes lleis enllaunades estan molt diluïdes per no dir que no són enlloc. Per moltes intel·ligències artificials que surtin a les portades dels mitjans, la majoria d'ordinadors encara no són gaire cosa més que eines simples.

Unes eines massa simples per permetre la comunicació fluida amb les persones i insuficients per traduir les complexitats desbocades de les organitzacions als casos concrets dels ciutadans.

- Els camps marcats amb "*" són obligatoris, punt.

Aquestes funcions simples segueixen les ordres -els algorismesdefinits per persones amb visions i responsabilitats parcials i sovint descoordinades dins organitzacions cada vegada més complexes i interconnectades. La majoria d'ordinadors encara són màquines tontes que en poc temps han passat d'estar sota la supervisió i la responsabilitat de persones a anar per lliure i constituir, de facto, una dictadura líquida que exigeix que la realitat s'adapti a les seves limitacions i requisits constantment canviants.

-

Hola, sóc el seu assistent virtual, en què puc ajudar-lo? Vagi-se'n a fer punyetes. <intro>