ARAULA VS IMATGE ARAULA VS IMATGE P

Ooop...

Voguem a rem, l'estrop grinyola entre i surt compassada la pala, l'aigua riu bo i fent tirabuixons.

Ben entesos, sense arjau fem dret. La roda aixeca ruixims de vidre, una medusa englobada a l'atzar veu lliscar el bastiment enriolat.

Una llissa brinca i cabussa, s'encova, fon en negre, llampada vist i no vist com l'estela del bot.

Ooop... ooop la popa d'ametllat perfil, delicada clou l'aigua que ha obert la proa. Mirem peixos... , com ells en mola hem lliscat ones, rompents gasosos, solars escultures de coure lluentes.

A la riba enfarinats en sorra ardent imitem la mar besant-nos escatats mil vegades, rodolem liquats, respirem junts la set, el desig genètic d'aigua: el retorn salvatge a l'essència original.

NTREVISTA CURTA : JACQUELINE LEE BOUVIER

NTREVISTA CURTA : JACQUELINE LEE BOUVIER

Redacció: Abans de res, miss Jacqueline, moltes gràcies per acceptar una entrevista d'un mitjà modest. Estem fent un recull dels vestits més famosos de la història i vostè en tenia un de dues peces de color rosa que va marcar un abans i un després a la forma de vestir de les dones elegants.

Jacqueline Lee: Sí, un conjunt de faldilla i jaqueta fet amb llana bouclé i solapa blau marí. Tenia quatre butxaques i botons daurats i l'acompanyava amb un barret tipus pillbox, també de color rosa, i un bolso blau marí tot a joc. El recordaré tota la vida perquè era el vestit que duia el dia que van matar el meu marit.

Rd: Vaja, no ho sabia, ho sento molt... Li ve de gust parlar del que va passar aquell dia?

JLB: Sí, cap problema. En John feia un periple per recaptar fons per la campanya electoral i vam passar per Dallas on teníem programat un dinar amb la gent influent, i rica, de la ciutat i jo sabia que en aquell dinar em trobaria totes aquelles dones texanes vulgars, amb abrics de visó i carregades de joies i em vaig dir: "Jacqueline, tu els ensenyaràs el que és el bon gust", i vaig triar aquell conjunt, dissenyat per la Coco Chanel, que era tot un símbol de modernitat.

Rd: Un vestit que ha passat a la història.

JLB: Jo havia sentit la frase de Picasso que deia: “ que la inspiració t'agafi treballant” i la vaig fer meva amb una petita variació: Sigui el que sigui el que passi, “ que la història t'agafi ben vestida”.

Artisanes Artisanesp P

Conxita Klein Conxita Klein

M'estic acostant a l'objectiu i noto la por que m'apreta el pit. Les bosses de la brossa les tinc a la mà i continuo caminant per l'Avinguda Garraf en direcció a les cases del Marqués. Em sento

Que faig, camino ràpid o normal?

Cinteta Sunsion no miris Aquí punt de vigilància del terrat de Neàpolis Tot bé, pista lliure a meres sa per s i al ta.

Miro i no s'hi veu ningú. Noto els neurotransmissors de la recompensa que flueixen pel meu cervell i em ve de gust allargarho. M'aturo.

Cinteta