1 minute read
Misión cumplida
Quedem al celler ?
L SEGREST DE L'ATENCIÓ L SEGREST DE L'ATENCIÓ E E Miquel
El nivell de comprensió lectora de l'alumnat de quart de primària (9 anys) a Catalunya s'ensorra fins a quedar entre els últims de l'Estat. Només Melilla i Ceuta queden per darrere. Així ho indica un recent informe, que situa Catalunya en 507 punts, mentre que la mitjana espanyola és de 522, la de la Unió Europea és de 528 i la de l'OCDE és de 532.
Aquesta devastadora notícia ens arriba simultàniament amb la defenestració del conseller d'educació de la Generalitat, Josep González Cambray (enginyer tècnic i llicenciat en màrqueting!).
També gairebé de forma simultània ens arriba la traducció al castellà d'un excel·lent llibre de Johann Hari: EL VALOR DE L'ATENCIÓ. L'autor ens fa saber que, segons dades recents, els adolescents només són capaços de concentrar-se en una tasca durant 65 segons, mentre que els adults amb prou feines poden aguantar tres minuts. També ens diu Hari que l'estil de vida occidental està dominant en una profunda crisi de l'atenció. Hari es pregunta si el lema dels nostres temps hauria de ser: "Vaig intentar viure, però em vaig distreure" i ho il·lustra amb l'escena de quan va anar a contemplar La Gioconda a París: tothom es dedicava a fer-s'hi selfies, però en cap cas s'hi aturava per admirar-la.
"Les activitats que exigeixen formes de concentració més prolongades -com la lectura d'un llibre- fa anys que estan en caiguda lliure", ens avisa Hari, que també fa molt èmfasi en el
"capitalisme de la distracció" i retreu a les grans tecnològiques nascudes a Silicon Valley que facin negoci a costa de "segrestar" l'atenció: com més temps passem a les xarxes socials, més diners guanyen.
La connexió d'aquest "segrest de l'atenció" que denuncia Hari amb el paupèrrim nivell de comprensió lectora al nostre país (únicament entre els escolars?) i la política "educativa" portada a terme pel conseller Cambray és total i absoluta... i la solució no la tenim a l'abast ni se l'espera. El mal ja està fet.
No em puc imaginar (o sí) quin serà el nivell de comprensió musical entre escolars i adults. No es portem a terme estudis al respecte, no es considera un tema prou rellevant. Però em comenten amb convicció que al mateix festival VIDA, de gran èxit i concurrència, l'atenció que es presta a tot allò que succeeix a l'escenari és mínima. Sembla que el veritable espectacle és entre el públic: petons, abraçades i xerrameca permanent, amb el got a una mà i el mòbil a l'altra, sempre a punt de fer-se una selfie.