DETROIT33

Tot està connectat amb tot i qualsevol moviment, com passa als fils de les teranyines, es comunica a la totalitat de la trama i fa que cada vegada sigui més difícil resoldre els problemes locals; no perquè siguin grans problemes sinó perquè la seva solució afecta i queda limitada per la trama general. Molta de la sensació de bloqueig que patim té a veure amb aquest excés de connexions que fa que sembli impossible solucionar cap problema si prèviament no solucionem tots els altres.

“Els correfocs no es toquen”, diuen els que han estat ungits amb la potestat de decidir què és essencial i què no ho és i automàticament els que vetllen per la seguretat hi posen condicions i l'ajuntament, que és l'únic que està realment legitimat, fa propostes que, com sol passar, no complauen a ningú i altres qüestionen el cost d'aquestes celebracions pirotècniques en una ciutat que té la caixa municipal buida i els carrers plens de problemes i es faci el que es faci, haurà de ser preveient agressions sexuals i comportaments incívics d'aquells què tracten els carrers com si fossin un femer o un urinari.

Aquestes situacions on per solucionar un problema cal prèviament resoldre'n molts d'altres -passa al govern de les ciutats, dels estats i del món sencer-, la medicina les anomena la síndrome de disfunció multiorgànica, i és greu.

Conrad Rovira, Vilanova i la Geltrú, estiu 2023

'EVANGELI SEGONS MATEU -excepte algunes coses- 'EVANGELI SEGONS MATEU -excepte algunes coses-

Un experiment narratiu: Agafar un text conegut, introduir-hi una complicació i trobar-hi una resposta coherent.

Mateu 22,15-21

És la nit de Sant Joan... estranya calma, no volen coets ni peta cap tro, quietud, al Liceu un home sol al canó de llum, engega el Concert: Rough and Rowdy way Bob Dylan entre velluts "aspre i sorollós".

Ens coneixem fa molts anys, molts, el poeta eixut i prim amb harmònica va tombar-nos del revés amb cançons i lletres sense pètals, úniques, al gra, nues de llacets de florista.

Vam entendre a velocitat adolescent que en la negra nit dels clenxinats peluts, penjim penjam, i malcarats fugien amb les guapes, de puntetes;

Vam entendre més la música que la lletra, vam deixar-nos el pèl llarg com senyera. Saltarem del niu i bategarem ales el mirall no falla: pollets amb borrissol

Raimon en moto, despentinat al vent cercava a Déu, al vent del món, desinflat. Brassens veia flors en una tifa de vaca, Brel pidolava ne me quittes pas, trencat, acceptava ser ombra de gos per amor.

A GRAN ACCELERACIÓ A GRAN ACCELERACIÓ L L

La vida (sobretot microbiana) ha permès regular la temperatura de la Terra durant centenars de milions d'anys. Mitjançant la fotosíntesi i l'acció geològica, el nostre planeta ha emmagatzemat l'energia solar en els enllaços químics del carboni i hidrogen que formen el carbó, el petroli i el gas natural. Nosaltres, en un temps insignificant, hem cremat aquests combustibles fòssils retornant el carboni a l'atmosfera i provocant l'escalfament més ràpid de tota la història del nostre planeta. La realitat climàtica que estem patint aquests dies no representa un canvi de cicle sinó un canvi de món, perquè la velocitat de pujada dels gasos d'efecte hivernacle ens està conduint molt llunyà de qualsevol mecanisme de regulació. La ciència, després de tantes advertències vanes , s'ha quedat sense cap bona notícia per nosaltres. Potser ara començarem a entendre que sense regulació no hi ha vida possible, que un microbi és més important que nosaltres i que els finals feliços eren només una cosa de Hollywood.

Hem entrat en un nou període geològic, que alguns proposen anomenar: "La gran acceleració". Un dels episodis d'escalfament més ràpids del nostre planeta va tenir lloc al Màxim Tèrmic del Paleocè-Eocè, fa 55 milions d'anys. La temperatura va pujar 6ºC en 20.000 anys, a una mitjana de 0,03ºC cada 100 anys. Avui ho està fent a raó de 0,15ºC cada 10 anys, és a dir 50 cops més de pressa. Aquesta acceleració tèrmica desertifica el sol, destrueix la vegetació, crema els oceans i fa impossible qualsevol adaptació biològica. Les espècies vives estan desapareixent mil vegades més de pressa que a l'època preindustrial.

Xavier Soler Xavier Soler

Ara tenim 2,5 bilions (milions de milions) de tones de C02 a l'atmosfera, al marge del metà (CH4) i òxid nitrós (N20) dos gasos d'efecte hivernacle superior, una quantitat similar a altres períodes geològics (Pliocè, Miocè) on la temperatura era més de 10 graus superior a la nostra. i el nivell del mar entre 15 i 25 metres més alt. James Hansen, probablement el millor científic climàtic del món (els recomano seguir-lo), ha determinat que la nostra temperatura d'equilibri amb la composició atmosfèrica actual és de l'ordre de +10ºC (ara ja no parlem dels +2ºC o +2,5ºC dels acords de la cimera de París). Els gasos atmosfèrics seguiran treballant centenars i milers d'anys fins a assolir aquest equilibri tèrmic del nostre planeta, com ho han fet sempre, sense cap respecte pels mercats, el creixement econòmic o la nostra felicitat.

L'esperança és una de les nostres virtuts que ajuda a la supervivència, però l'esperança si no va unida a l'acció, és una simple 'pregària (molt respectable, és clar). Pretendre que això s'arregli tot sol no es posar-se al costat de la ciència sinó de la superstició. La mateixa superstició de pensar que som el centre del món i que aquest planeta sense la nostra presència no té cap sentit. La superstició que ens ha conduït fins aquí.

Quan va esclatar la guerra a Ucraïna, vaig pensar escriure un article explicant que havia fet falta una guerra perquè fóssim conscients del malbaratament energètic, en el que anomenen món Occidental. La guerra va portar un encariment molt important de l’energia i, juntament amb la pandèmia, ens va fer adonar de la dependència de tercers amb tots els problemes logístics que representa.

Als pocs dies va aparèixer en un mitjà de comunicació un article al respecte, així que vaig desistir d’escriure el meu. Ara, amb la perspectiva de no gaire més d’un any, crec que hem avançat poc.

Comencem amb l’aprovació amb urgència d’un Real Decreto Ley per reduir el malbaratament energètic que la tendència de no posar portes a molts establiments representava: El Real Decreto ley 14/2022 del 1 de agosto dicta lo siguiente: “Los edificios y locales con acceso desde la calle […] dispondrán de un sistema de cierre de puertas adecuado, con el fin de impedir que éstas permanezcan abiertas permanentemente”. Plan de choque de ahorro y gestión energética en climatización.

Semblava que la idea, potser costosa, era prou assenyada, i que les administracions, de locals a estatals, ajudarien a aplicar una mesura tan beneficiosa per reduir el malbaratament energètic, un dels objectius de la transició energètica. L’energia més renovable és la que no es consumeix.

I AMB UNA GUERRA AQUÍ AL COSTAT I AMB UNA GUERRA AQUÍ AL COSTAT

Però si un dia de calor aneu per la Rambla de VnG i us atanseu als establiments tindreu la sensació d'estar en una zona d'aire condicionat permanent. És evident que pocs fan cas del "Real Decreto Ley". Llavors, per què es va publicar?. I no vull criminalitzar els botiguers, alguns establiments tenen portes per aïllar-se de l'exterior.

Potser si no han posat portes sigui perquè recorden la "Ley 28/2005, de 26 diciembre, que establece una serie de medidas dirigidas a bares, restaurantes y locales de ocio". La "ley" regulava zones de fumadors als establiments. Al poc temps van prohibir-hi fumar. Qui va fer la inversió va quedar content...

S'estan fent inversions, per substituir els autobusos actuals per elèctrics, l'enllumenat convencional per LEDS... Es podria ajudar els botiguers a reduir el malbaratament? No sé si la manca d'ajuts és el motiu pel que la mesura no s'ha implementat, però crec que no caldria un "Real Decreto Ley" per accions com aquesta.

Ah, i no he parlat de les temperatures de certs locals. Alguns han adequat termòstats a la nova situació, però d'altres... no cal passar fred a l'estiu.

R

No, no hi ha cap error ortogràfic en aquest títol. Ni tan sols faré referència a un "personatge" esperpèntic i funest que ha acaparat les portades i els telenotícies d'aquest decadent país al llarg de molts dies. Tothom parla d'un petó robat, però ningú fa menció al que aquest canari calb i petulant, ingressa a la seva butxaca. Una quantitat estratosfèrica que tothom deu considerar justa i convenient pel servei de distracció i entreteniment a la població que està prestant l'organització que presideix. Us puc avançar que amb els tres mesos de suspensió que aquest individu haurà d'assumir deixarà d'ingressar aproximadament 100.000 euros nets. Cent mil euros un cop pagats els corresponents impostos! Això sí, sempre que la suspensió afecti el sou, cosa que enlloc queda aclarida.

Davant d'aquest putiferi gegantí només ens cal que reivindicar la figura del gran Pepe, mort prematurament després d'escopir per davant i per darrere contra aquest racó de món que podem simbolitzar amb Ñ per a evitar pronunciar un altre nom, una altra organització, que fa befa de tota la ciutadania.

Aquest malson s'ha afegit als molts que portem arrossegant (pandèmies, guerres, morts al Mediterrani, desigualtat econòmica creixent, sequera descomunal, ...). A qui pot estranyar que davant d'aquest galdós panorama els quadres d'ansietat i depressió es disparin, especialment entre la joventut? Un jovent que ja té perfectament assumit que el futur potser sí que "existeix", però ha adquirit les característiques del món feliç huxleyà. Així doncs, tant l'ansietat com la depressió seguiran sent considerades

UBIANES UBIANESR

Miquel Bernadó Miquel Bernadó

trastorns individuals típics de persones fràgils i "poc adaptades al Sistema", a les quals se les inflarà, amb gran alegria per part de la farmaindústria, amb tota mena de pastilles que hauran de "reparar" l'"avaria" cerebral (un suposat i fictici dèficit de serotonina disponible per al cervell) que estan patint. La consideració de la depressió com resultat de la combinació d'extrema aflicció amb brutal desesperança per tot allò que està succeint al nostre voltant i a la nostra vida el Sistema la descarta del tot. Preval el Soma.

Sigui com sigui, sempre ens quedaran consols i refugis (no climàtics) que ens evitin caure en la depressió. No us perdeu els quatre concerts del minifestival, sense cervesa ni sobredosi de decibels, que tindrà lloc a l'església de la Geltrú. Músiques del Retaule, l'anomenen. És el lenitiu del mes d'octubre per a fer front a tanta toxicitat que ens engoleix.

OSTALS APÒCRIFES OSTALS APÒCRIFES P P Josep Masalles Josep Masalles

Aigua Terra

Vilanova i la Geltrú

Mondo cane Mondo cane

bobi fer por coets i per festa major tirar molts coets i bobi amagar sota llit i no voler sortir i demanar amo de portar menjar sota llit i amo dir bobi exagerar i comportar com gos petit i bobi dir si amo no portar

menjar sota llit bobi no menjar i aprimar i salut de bobi ser responsabilitat de amo i amo dir això ser

xantatge i amo dir si bobi aprimar veterinari posar injeccio de vitamines i bobi dir aixo ser amenaça i amo dir de tambe explicar a gossetes de bobi amagar sota llit com gos petit i bobi dir si amo explicar de bobi

amagar sota llit bobi explicar dissabtes amo no anar a dormir a casa i amo dir aixo ser vida privada seva i

bobi dir amagar sota llit ser vida privada de bobi i amo proposar pacte de el que passar a casa quedar a casa i bobi acceptar amb condicio de amo portar

menjar sota llit i amo aixecar braços i mirar sostre i dir convivencia ser dificil i bobi pensar convivencia ser facil si amo fer el que bobi demanar

bup bup bobi

C Crrèdits èdits

Xavier Soler : La gran acceleració

JM Mestre: Ni amb una guerra aquí al costat

Josep Masalles : Postals apòcrifes

Miquel Bernadó: Rubianes

Ignasi Riera: Paraula vs Imatge

Bobi: Mondo cane

Conrad Rovira, conrad.rovira@gmail.com : Edició

detroit.cat és un fanzine editat a Vilanova i la Geltrú i està subjecte a una llicència CC BY-NC-ND

Agraïments :

Els exemplars en paper d'aquest fanzine es poden trobar gratuïtament i segons existències a: Biblioteca Joan Oliva, Biblioteca Cardona Torrandell, Foment

Vilanoví, Agrupació excursionista Talaia, Llibreria la Mulassa, Llibreria a Tres

Tintes, Neàpolis, Centre Cívic Sant Joan i Centre Cívic la Geltrú, La versió digital és consultable a la secció d'opinió de www.exidiari.cat i a www.detroit.cat

MareIgnotum