.c a t
OCURRÈNCIES VISUALS
CORREA DEL SUD
NORUGA
CATAÑA
NICARAGUA
A A A A A
BIELARUSSIA
02
A A A A
A A A A A
A A A A
A A A A A
AAUU
A A A A
A A A A A
A A A A
A A A A A
A A A A
A A A A A
L' E V A N G E L I S E G O N S M A T E U - e x c e p t e a l g u n e s c o s e s -
Mateu 23,37-39
-
03
PARAULA VS IMATGE
Ignasi Riera
HE MIRAT AQUESTA TERRA Quan el metà pugi des del fons del mar plegats podem començar a tremolar si mirem aquesta terra, si mirem aquest planeta. Si ens mirem a la cara i més endins, sabrem que hem fet una saga fuga que ha posat el termòstat al límit, caragols enganyats en aigua tèbia, som al tercer acte amb incerta fi. Pocs beneits concentren molt poder. Terra-planistes, de cap pla també, salmodien teories que els faraons havien superat. Anti-vacunes veuen conspiracions a pleret, ignorant que si avui parlen, ahir els vacunaren. Creacionistes amb llicenciatura campen mirant al cel i ensopeguen amb els cordons. El pas màgic cap a la vida es va coure en la foscor ardent d'alguna solfatara, bullint en el més pregon fons marí. El primer enllaç de carboni capturà hidrogen com una creu de quatre braços, I aparegué el metà i la química orgànica. El primer alè de vida, ens farà la creu si badem, ens enterrarà. -fent peu en S. Espriu, amb respecte-
A PUNTS DE CINE
Raimon Soler Renobell
Ah! És per nens... Quan entrava a l'adolescència i encara navegava entre els dibuixos animats i el cine amb personatges de carn i ossos, la família quan s'interessava pel que jo mirava i veia que eren films o curts d'animació, sempre deixava anar aquesta frase. Ara, als meus 42, veig cine d'animació, ja sigui amb els meus fills o sense... Si alguna cosa caracteritza el cinema és que es tracta, essencialment, de ficció, i per a mi precisament aquí està la clau. Quan tens tota la llibertat creativa del món (no has de buscar actors, ni decorats, ni exteriors, ni extres...), has de pensar-te molt bé el que fas, per no perdre un factor molt important en el cine: la versemblança (d'alguna manera s'ha de connectar l'animació amb el nostre món perquè hi entrem). Dins dels que ho han aconseguit, avui us volia parlar Chuck Jones (1902-2002), que a Looney Toones va crear nombroses aventures per a Bugs Bunny i la seva colla. En el curt What's opera, doc?, 1957 (veure enllaç de youtube) no es limita a fer córrer al conill i el porquet, sinó que crea un bonic homenatge a l'òpera i l'expressionisme alemany de començaments del segle XX (d'entre els films representatius d'aquest moviment, el Gabinet del Dr. Caligari, 1920), combinant-los amb humor intel·ligent. Fixeu-vos en com s'utilitzen els colors foscos i els escenaris torturats en el curt d'animació, que a la vegada eren signe distintiu d'aquell expressionisme per a reflectir sentiments i conflictes interiors dels personatges.
06
07
EL N O U H O S P I T A L D E L G A R R A F
Oscar Valverde Moliné
Què passa a la comarca del Garraf que no podem tenir un hospital en condicions? Què hem fet els ciutadans de Vilanova i la Geltrú, capital del Garraf amb una població de més de 69.000 habitants per no tenir un hospital (una atenció sanitària) digne? Per què ens fan combregar amb rodes de molí i ens envien a tots els ciutadans de la comarca del Garraf no tan sols a l’Hospital de Sant Camil sinó també a l’Hospital de Vilafranca del Penedès? Com pot ser que després de manifestacions populars realitzades a principis del nou segle, l’any 2009 es crea el Consorci Sanitari del Garraf on l’Hospital de referència és l’Hospital de Sant Camil a Sant Pere de Ribes que sense una xarxa de transport públic adequada (fins a hores d’ara) i amb un espai destinat a aparcament a preus abusius, els ciutadans, polítics inclosos, ho acceptem sense gaires escarafalls? Després de pressions populars, els representants municipals electes en el mandat 2006-2011 reclamaren la capitalitat de Vilanova i la Geltrú i demanaren la construcció d’un Hospital. Així doncs, l’any 2010 es realitzà un concurs de projectes restringit a professionals especialitzats, reservant un terreny dins el Pla General, en el sector de l’Eixample Nord, en front de l’actual Hospital de Sant Antoni Abat, just a l’altra banda de la Ronda Ibèrica. Aquest concurs té un guanyador, i des d’aleshores el més calent és a l’aigüera.
08
Fins on hem d’aguantar els garrafencs i vilanovins en particular, veient que l’Hospital de Vilafranca del Penedès està rebent tota classe d’inversions per tal de consolidar-lo (Escola d’Infermeria, Creació d’Espai de Servei Digestiu, Servei de Rehabilitació)? Per què no es dediquen partides per a la realització del nostre Hospital comarcal? Quina classe de polítics són els que permeten que els aproximadament 160.000 habitants de la Comarca del Garraf, hagin d’anar a Vilafranca del Penedès per molts dels serveis hospitalaris que es requereixen? I sense mitjans de transport públic adequats!! Els polítics haurien d’estar per a defensar els interessos dels seus conciutadans i per damunt de tot defensar els seus municipis i, si ens fixem en Vilanova i la Geltrú, defensar la seva capitalitat. Un dels trets diferenciadors de la capitalitat (al marge de la densitat poblacional) són els serveis i la qualitat d’aquests. Concloent aquest primer escrit sobre el tema direm que tal com el sotasignat preveu, si no es comença a lluitar per un Hospital digne a la capital del Garraf, i en concret per a la realització del projecte arquitectònic guanyador del concurs, l’Hospital de Vilafranca del Penedès acapararà tots els serveis i llavors tots ens en lamentarem.
09
L A SUPERIORITAT DEL CATALÀ
Jordi Griera
Sembla com si alguns pensessin que tant se val en català o castellà mentre entenguem què diu l’altre. Potser, però una llengua és molt més. Fa cinquanta anys els immigrants volien aprendre català perquè trobaven feina abans i era millor pagada. No calia més pel manteniment de la llengua; la pressió castellanitzant no podia res contra l’avantatge social del català. Això avui no passa perquè el capital és en mans estrangeres i per la invasió massiva de gent d’altres cultures, cordialment benvingudes. El 1940 al nostre país hi havia 3 milions de persones, la immensa majoria catalans. El 2023 n’hi ha 8 de milions! Els catalans hem tingut els fills justos per mantenir la població, per tant ara som 3/8, que és un 37,5%. Coincideix amb l’Institut d’Estadística, que diu que un 36,3% de la població s’identifica amb el català, o sigui que no estem tan malament com la TV ens vol fer creure, potser perquè tirem la tovallola. En què és especial el català com per motivar que els 3 milions siguem essent la minoria més nombrosa de Catalunya i que altres pugin al carro? Esmentaré primer en què és superior el castellà, que no ens diguin «supremacistes»: Primer, més gent al món parla castellà. Més important, el castellà és la «lingua franca» de les 300 cultures presents al nostre país, com l’anglès a l’Índia. Igual que allà o a Irlanda, ni la independència podria revertir aquest paper del castellà. Finalment, la simplicitat del castellà és favorable per als ordinadors.
10
Però el castellà té 5 vocals i el català 9: les del castellà més 3 d’obertes (A d’animAl, E de pEra, O de pOt), més la vocal neutra «ǝ» de donǝ. El castellà, 17 consonants; el català 18, sabeu bé quines són. Parlem en síl·labes, que són vocals modificades per consonants; per tant la riquesa dels sons en català és, en primera aproximació, de 9*18=162, el doble dels 5*17=85 del castellà. Les persones no som ordinadors i el català sona el doble de ric. Quines són les conseqüències pel cervell de pensar en una llengua amb més freqüències i harmònics? Com canvien la cultura i valors d’un poble que s’expressa amb el doble de sons i més relaxats? La vocal neutra relaxa la dicció i les vocals obertes surten més greus. Espontàniament, el català rebaixa el to emocional de les converses i facilita l’empatia sense pensar-hi. Això ningú ho diu, i és un avantatge importantíssim de la llengua. Hi ha més: per pronunciar les vocals del castellà has d’acostar la llengua al paladar i la veu surt aguda. I el castellà obliga les criatures a ser disciplinades per formar les síl·labes, una tensió que deu crear costums mentals. D’on creieu que venen els tarannàs tan diferents? I tu, com vols que pensin els teus fills i néts? El català no és excloent, seguirà essent gratis per a tots els que se’ns acostin, si el parlem sempre. Tothom hauria de gaudir d’aquesta llengua meravellosament rica i relaxada.
11
P OSTALS APÒCRIFES
Vilanova i la Geltrú
12
Josep Masalles
13
Targeta Postal
Mondo cane Bobi anar a veterinari i a sala de espera trobar gat i bobi presentar per ser gos ben educat i gat contestar i dir nom seu ser rintintin i bobi dir rintintin ser nom de gos i no ser nom de gat i gat contestar de gats ser lliures i tenir nom de donar la gana i bobi callar per no saber contestar i veterinari sortir a sala de espera per seguent visita i demanar per rintintin i mirar bobi per pensar bobi ser rintintin i bobi moure cap per dir no ser rintitntin i mirar gat per dir rintintin ser gat i veterinari mirar papers i aclarir equivocació i fer entrar gat a consulta i despres bobi entrar a consulta i veterinari explicar ser normal de amos moderns ser originals i posar noms estranys a mascotes i bobi pensar tenir sort de tenir amo antic,
bup bup bobi
14
C rèdits Oscar Valverde : El nou hospital del Garraf Jordi Griera : La superioritat del català Josep Masalles : Postals apòcrifes Raimon Soler: Apunts de cine Ignasi Riera: Paraula vs Imatge Bobi: Mondo cane Conrad Rovira, conrad.rovira@gmail.com : Edició
detroit.cat és un fanzine editat a Vilanova i la Geltrú i està subjecte a una llicència CC BY-NC-ND Agraïments : Els exemplars en paper d'aquest fanzine es poden trobar gratuïtament i segons existències a: Biblioteca Joan Oliva, Biblioteca Cardona Torrandell, Foment Vilanoví, Agrupació excursionista Talaia, Llibreria la Mulassa, Llibreria a Tres Tintes, Neàpolis, Centre Cívic Sant Joan i Centre Cívic la Geltrú, La versió digital és consultable a la secció d'opinió de www.exidiari.cat i a www.detroit.cat .
15
l’atmosfera és un tel de ceba