INF000115

157

DEL COL·LEGI

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES

TÈCNICS

DE BARCELONA

projecte

horitzó2007

Francesc Narvàez: "Barcelona s'obre definitivament alMar" Entrevista al regidor de Sant Martí, el districte més gran de Barcelona

B

! districte de Sant Marti ha pres e! protagonisme d e la transformació que viu la ciutat de Barcelona. Diagonal Mar i

la preparació del Fòrum Universal de les Cultures d e l'any 2004, la transformació de les ribes del Besòs, el cobriment de la Gran Via, la recuperació dels espais interiors del barri de la Verneda i el tractament de les zones industrials del Poblenou representen un nou repte per al sector de la construcció, per a la ciutat i per als responsables

Taula rodona: La qualitat és rendible

municipals, entre els quals destaca el paper del regidor del districte, Francesc Narvàez.

Conveni per a la gestió de residus

Arquitectes Sense Fronteres mostra al Col·legi projectes de cooperació

L'Assemblea aprova el pressuposí del

12

15

Col·legi per al 2000

l£ \ :• c s i c i ó Albert Casanovas:

NYC Fins al 20 de febrer

Assessoria: La noslra sismícltat i el nostre sector (II)

Una fàbrica de cultura

36

Especial: Energia i construcció sostenible

PREMAAT: APLICACIÓ DEL NOU SISTEMA DE PRESTACIONS APROVAT AL JUNY DEL 1999 DIMARTS 2 5 A càrrec de: Rafael Cercós. president de Premaat Julio Hernàndez. gerent de Premaat

DE GENER,

A LES 7 DEL VESPRE

Sala d'actes del Col·legi.

Bon Pastor, 5. Barcelona

L'entrada és lliure, però cal confirmar l"assistència al Servei d'Informació (lelèton 932 40 20 60)

5

SEGONA QUINZENA GENER 2000

El tema L A

B A R C E L O N A

D E L

F U T U R

Barcelona es prepara pel 2004 Sant Martí pren el protagonisme de la transformació de La ciutat El districte de Sant Martí és avui

després de la que va propiciar la

la transformació de les ribes del

per als ciutadans de Barcelona i

el centre de l'activitat constructo-

celebració dels Jocs Olímpics. Dia-

Besòs, el cobriment de la Gran Via,

també de Sant Adrià, i per a les

ra de Barcelona. Els barris del

gonal Mar i la preparació del Fòrum

la recuperació dels espais interiors

institucions que els representen.

Besòs, el Clot, la Verneda i Poble-

Universal de les Cultures de l'any

de la Verneda o el tractament de

Tot un repte per al regidor del

nou protagonitzen la transformació

2004 són les operacions més

les zones industrials del Poblenou.

Districte de Sant Marti, Francesc

més important que viu la ciutat

importants, a les quals cal afegir

Tot plegat representa un nou repte

Narvàez.

Entrevista

FRANCESC NARVÀEZ "La qualitat de vida ja no depèn del nom del barri " Què ha canviat a Sant Martí perquè els joves prefereixin abans venir a viure aquí que no en altres zones de Barcelona?

"Crec que definitivament en aquesta ciutat s'ha implantat ei concepte de qualitat de vida per sobre del nom del barri. Ja ha passat l'època en què en aquesta duia! vestia més el nom que les condicions reals en les quals es vivia. Penso que hi ha hagut un canvi cultural en tant que s'han pogut descobrir els elements de qualitat en la manera de viu-

La gran artèria de la ciutat Obrir la Diagonal cap al mar ha estat un dels projectes postolimpics més significatius de la ciutat. La línia de deu quilòmetres que traÇa la Diagonal s'ha obert pas amb la reor-

re de les persones. I aquesta qualitat de vida té a veure amb zones verdes, equipaments, amplitud dels carrers, sòl i connectivitat fàcil amb qualsevol pari de la ciutat. I tot això, una estructura antiga de barri no sempre ho pot aportar. I si, a més, s'ofereix a uns preus raonables, la gent ho elegeix per a viure-hi abans que fixar-se tan sols en el nom del districte o del barri."

"Barcelona sempre havia crescut cap al sud, mentre que la part nord-oest i sobretot la Mera del riu Besòs havia quedat oblidada. Què és el que fa que aquesta zona es desvetlli, comenci a créixer i a guanyar importància? Per una banda, la concentració d'elements atractius relacionats amb el front maritím. que aporten un valor afegit a una zona que abans no tenia cap atractiu, que l'únic interès que tenia era el Sani Martí s'està convertint en el nou cen- d'una expansió industrial, però aquesta va quedar definitivament aturada després de tre de Barcelona?

la crisi dels setanta.

"La indústria es va recuperar, però la indústria pesant, que era la que ocupava aquests terrenys, se'n va, perquè el procés productiu canvia i es desplaça lluny de la ciutat pel preu del terreny i per la millor connectivitat amb les vies de comunicació catalanes que connecten amb la resta de l'Estat i amb França, com ara el sector de l'autopista A-7.

"Ara, el gran projecte de transformació d'aquest espai ha desvetllat l'inlerès que

denació urbanística i ['enderroc dels edificis que hi havia en el seu camí. Avui, el traçat es clou amb una actuació urbanística que va començar el 1998: la construcció d'una àrea residencial en el darrer gran solar disponible que té Barcelona davant el mar. El projecte Diagonal Mar significa la creació d'un nou bani i la reforma de la façana

marítima de 8arcelona. Aquesta es completarà amb una península que es guanyarà al mar, més enllà de la depuradora del Besòs, i que haurà d'estar enllestida el 2004, tres mesos abans de la celebració del Fòrum Universal de les Cultures. •

•^üw!

El projecte Diagonal-M

Ei tema

\-

SEGONA QUINZENA GENER 2000

tipus tècnic que va objectar el Ministeri i que tenen a veure amb la forma que ha de tenir el Port de Sant Adrià del Besòs. Moltes, jo les trobo raonables.

"Hi ha un consorci format per les tres administracions per tirar-ho endavant i jo formo part de l'executiva. També estic al Consorci del Besòs que és l'organisme que tracta la modificació de tot aquest espai necessari per fer possible el Fòrum. La col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Adrià és molt bona. Dos tinents d'alcalde i el mateix alcalde de Sant Adrià formen part del Consorci del Besòs que integrem els dos ajuntaments. A més, jo formo part del Ple del Fòrum 2004.

Tenim dues qüestions per resoldre. L'una té a veure amb el planejament i, l'altra, amb La tranfomació urbanística de Sant Haití ha vist néïwi

l'organització del Fòrum. La primera va en camí d'aprovar-se per l'Ajuntament de

el Clot. Diguim quines són les prioritats

Barcelona i té a veure fonamentalment amb

per a cada un,

cadascun dels aprofitaments nous que apa-

fins avui no hi havia hagut per a aquesta

'Si el parc de Diagonal Mar hagués estat

zona de la ciutat. Em refereixo a Vila Olím-

a la Vila Olímpica, la qualitat hauria estat la

pica, al front marítim, a Diagonal Mar i a

mateixa. El control de qualitat de tots els ele-

l'obertura del tram final de la Diagonal. Tot

ments que han de formar part d'aquest pro-

"De la Verneda, en destacaré dos projectes

aquesl conjunt dóna encant a un espai que

jecte el fa la ciutat; fins i tot, el mateix con-

de diferent magnitud: el cobriment de la Gran

abans era un desert d'inactivitat, o d'acti-

cepte del projecte, ja que no s'hauria apro-

Via i la recuperació dels espais interiors del

vitat mig encoberta. Potser cada un

vat cap tipus de parc si a l'Ajuntament no li

barri. El primer, no et puc dir si trigarem qua-

d'aquest projectes no seria suficient per

hagués agradat el pla definitiu."

reixen amb el canvi urbanístic d'aquesta

tre anys o vuit a enllestir-lo, però, com a mínim, el volem començar. És un tema de la

si sol. però ho són com a conjunt. I aqui coincideixen els elements que no es tro-

Quin ha estat, en aquest cas, el prota-

Generalitat, en el qual ja em dit que, si cal,

ben en altres zones de la ciutat, com són

gonisme del districte?

participarem. Pel que fa al segon, cal dir que en els darrers quatre anys ja hem recuperat

la platja, l'amplada de carrers, els equipaments i d'altres."

'Ha estat prou important, tant que fins i

catorze places de zones verdes."

tot hem canviat el projecte. Quan jo vaig

zona, amb el fet de guanyar espai al mar per disposar dels terrenys necessaris per a l'organització del Fòrum i per al port. També perquè guanyem uns terrenys que en el futur utilitzarà la Universitat i nous espais per a la construcció d'habitatges tant de promoció pública com privada. Aquest darrer aspecte té a veure amb la necessitat d'esponjar la Mina segons el pla de recuperació que hi ha en marxa.

'I després queda el Fòrum. La pari que

En el cas de Vila Olímpica la promotora

arribar al districte, es preveia un parc amb

era l'Administració i aquesta tenia a les

tota una linea d'edificis d'habitatges con-

seves mans el control del procés. Si ales-

centrada en el front marítim. Conjuntament

"Besòs: 2004. Avui el Besòs acaba aquí i

hores es van produir alguns avenços com

amb l'equip tècnic del districte i els veïns

d'aquí al mar no hi ha res. 0 res prou atrac-

ara el tema de la racionalització de les

vam veure que el projecte privatitzava d'al-

tiu perquè s'hi vagi. El barri del Besòs,

instal·lacions urbanes, el let que la pro-

guna manera el front marítim. Sense re-

doncs, s'aproparà definitivament al mar. Ara

moció sigui privada pot minvar !a qualitat

nunciar al parc. vam propiciar un canvi

hi ha una barreja de zona industrial, zones

~22@bcn. Districte del coneixement És un

global de l'operació?

perquè els veíns mai no perdessin la vista

buides, una cotxera d'autobusos, un camp

concepte que explica el tractament del

del mar que avui tenen. El projecte d'ara "Qui determina el concepte de qualitat, el tractament dels espais públics i els equipaments continua sent l'Administració. El procediment per acabar de configurar l'espai és el mateix que en el cas de la Vila Olímpica, amb l'única diferència que el promotor, que abans era VOSA, una empresa creada per tres administracions, ara el canviem per un promotor privat Però del planejament, el

l'Administració.

Tots els colors del món

té a veure amb els pressupostos que posin les quatre administracions: dos ajuntaments, la Generalitat i l'Estat."

Poblenou.

de futbol -que no existeix-, la depuradora i

pla de la zona industrial. 22 A és la

facilita la venda dels habitatges perquè per

la incineradora. 2004 serà l'eina emblemàti-

qualificació que el pla genera! dóna a la zona

un cantó vens mar i, per l'altre, jardí. Avui

ca que obrirà la Diagonal fins al mar."

industrial. Nosaltres no volem fer desapa-

apareixen cinc edificis col·locats de tal ma-

rèixer l'activitat industrial, volem que hi hagi

nera que permeten una visió més permeable. Per altra banda, cal remarcar que

Només falten quatre anys per al 2004.

ments de façana que formen part de la personalitat dels edificis, i no sols el control de l'edificació."

"Sí, però, 2004 l'hem de fer per al 2004.1 tot ha d'estar acabat tres mesos abans del Fòrum, és a dir, dins d'aquest mandat."

Amb quines dificultats us trobareu?

Per a la celebració s'aprofitaran les

ció de les noves tecnologies i els nous camps de producció del món de l'economia tinguin cabuda aquí. Per exemple, abans una gràfica contenia una sèrie de planxes, de

Sant Martí està format per quatre grans barris: la Verneda, el Besòs, Poblenou I

garantia que la nova indústria, els nous sistemes de fabricació d'avui per la incorpora-

l'Ajuntament discuteix fins i tot els ele-

control de qualitat, la destinació dels terrenys i les compensacions, se n'encarrega

El Besòs.

"Bé, les úniques dificultats són elements de

lletres i un procés que avui fa l'ordinador.

Bona part del procés d'abans ara es fa a l'oficina i segueix els passos fins a la

de la desembocadura. S'ha de guanyar ter-

instal·lacions culturals i cíviques de què

reny a) mar per fer noves platges i àrees

Està previst que el Fòrum Universal de les

disposa la ciutat, però també se n'hauran

d'oci. Es construirà el port esportiu de Sant

Cultures s'inauguri el 23 d'abril de l'any 2004

de construir de noves. El recinte principal

Adrià. Al passeig Marítim de Barcelona, es

i es clausuri el 27 de setembre. Emmarcarà

s'ubícarà a la desembocadura del riu Besòs,

preveu la construcció de 1.875 habitatges i

la celebració de debats, col·loquis, exposi-

en una nova península formada per 75

arribarà fins a

cions temàtiques sobre la història de la di-

hectàrees de terreny guanyat al mar entre

versitat humana i múltiples actes culturals.

el Poblenou i Sant Adrià, als dos costats

Maqueta d d litoral de! futuï

B

SEGONA OUINZENA GENER 2000

El tema

[-

'És vigent fins que no es canvia per un altre. A

sòl com a zona industrial pot ser una

que no podem condemnar 4.700 veïns a no

limitació important en aquesta transfor-

saber què han de fer. ni com han de ser les

la ciutat de Barcelona tenim un problema i es

mació- Altres ajuntaments catalans han

seves cases en el futur. Per tant, una part

que no és l'Ajuntament qui pot determinar les

trobat fórmules molt efectives de con-

important d'aquests habitatges quedarà

transformacions sinó que depenem duna altra

servar un patrimoni tot canviant-ne l'Os

requalificada. I això vol dir que no s'hauran

institució que, a més a més, fa vigent el pla

a habitatge.

de moure d'on són. És lògic i de justícia en-

general metropolità. La seva modificació no és

tendre que aquestes famílies ja vivien aquí

competència nostra. Aquesta circumstància

"En aquest ajuntament hi ha gent que es-

abans que el pla general no tingués en

no es dóna a cap altre lloc fora de Catalunya."

tem a favor del que és el lolt. Però això és

compte que hi vivia gent."

Ens queda el Clot.

una cosa, í una altra és que construir aquí un tort en una zona industrial és una indisciplina urbanística, una estafa. Aquest pla,

Uns terrenys d'ús industrial que avui es troben al centre de la ciutat.

"Sí. Et diria que una cosa semblant amb el que hem fet a La Farinera ho farem aviat en

el que ha de tenir és també la possibilitat que puguin aparèixer altres formes d'habi-

"Si. El que passa és que l'any que es va fer

dues fàbriques més, ubicades en terrenys

moderna impressió digital. Per això diem 22@.

tatge. El nostre concepte de pis amb una

això no era tant el centre de la ciutat. En el

qualificats d'equipaments. Per un altre can-

un concepte que avui forma pari dels nous

entrada, un rebedor on a la dreta hi ha la

moment que es va fer el pla, aquí si que hi

tó, hi ha un pla de recuperació dels carrers

sistemes de producció arreu del món.

cuina, al davant el menjador, un passadís

havia un moviment industrial important, que

del nucli antic on farem carrers semivianants

que distribueix les habitacions i dues cam-

es va apagar amb la crisi industrial de finals

que ens permeti resoldre ei problema que

bres de bany, no té perquè ser invariable.

dels 70. Posteriorment es va anar conver-

tenim de manca de qualitat de l'espai. A més,

"Això vol dir tractar la zona industrial amb una atenció especial i amb l'interès de mantenir els edificis emblemàtics, els que po-

"L'habitatge avui és una cosa distinta.

tint en una zona absolutament degradada,

entre d'altres operacions, continuarem el bu-

den mostrar la història fabril del nostre dis-

Hi ha parelles amb vocació de fer una famí-

amb més inconvenients que virtuts, sobre-

levard de la Meridiana en direcció a la plaça

tricte i concretament del Poblenou. Per po-

lia, hi ha gent que vol viure en parella i prou,

tot per a la gent que continuava vivint aquí.

de les Glòries i. de moment, ens quedarem

sar dos exemples: Can Saladrigas és un es-

i hi ha persones que volen viure soles. El

La indústria, que ocupava molts metres

al carrer Aragó."

pai industrial que recuperarem i on farem

mercat de l'habitatge hauria de satisfer

quadrats, ha anat fugint de Barcelona. I el

un centre sociocullural; així perdurarà per

aques! tipus de demandes que la construc-

relleu el van prendre d'altres activitats que

sempre en l'urbanisme del noslre barri i la

ció tradicional no cobreix. Però s'ha de fer

li han fet més mal que bé. al Poblenou. Per

nostra ciutat- 0 Ca l'Aranyó, una altra de les

d'una manera legal."

exemple, les agències de transport. Ara ja

seu de la Moto, li estem buscant una nova

Qué passa amb les famílies que hi vivien

cinc anys que pràcticament ja no n'hi que-

utilitat.

abans de l'aprovació del PGM?

da cap. però mortificaven el barri les

ningú no se'n recorda perquè fa uns

fàbriques que, després de la fallida del Mu-

El que fem és que a mesura que

vint-i-quatre hores del dia. Després hi va

anem transformant l'antiga zona industrial, anem conservant una mostra representati-

"És la segona qüestió. Aquí hi ha 4.700 ha-

haver la moda d'instal·lar bars musicals, fet

va del que havia estat."

bitatges. Que no són il·legals, que hi eren

igualment dramàtic."

Carles Carta na

abans que el pla qualifiqués l'espai de 22 E! manteniment de la qualificació del

I

A, i als quals hem de donar una solució, ja

Fàbrica de cultura

Quina vigència té encara el pla?

necessitats del barri.

a/e: irformatiu@apabcn.es

la, es fa de comú acord entre l'Ajunta-

"El Cloi-Camp de t'Arpa concentra un

ment i les entitats del barri. Clot-Camp

nombre molt elevat d'entitats cíviques, amb

de l'Arpa té una federació que aplega

molta empenta i totes amb espais propis. Per

trenta-una entitats de tota mena: des

tant, La Farinera no podia ser un centre cí-

del Foment Martinenc fins a la Casa de Cuenca. Aquí hi assaja l'Esbart de Sant

"Per parlar de la Farinera del

vic, ja què no es tractava de canviar de lloc

Clot s'ha de tenir en compte

el local d'una entitat per un local municipal.

Martí i hi grava TVCIol. L'equipameni és

el barri. La recuperació de

S'ha volgut fer un equipament amb tot allò

complet i adaptat a les noves tecnolo-

l'edifici va partir, en primer

que recolzi el desenvolupament de l'activi-

gies, amb connexió per cable i sala

lloc, de la reivindicació dels

tat sociocullural que les entitats no puguin

Internet que li dóna tota la capacitat

veïns de recuperar l'edifici in-

dur a terme en el seu propi espai. És a dir,

com a modern centre sociocultural."

dustrial i la seva història i, en

espais per assajar, per gravar, per fer reuni-

segon lloc, del projecte per

ons, a part de dedicar una planta a serveis

adaptar la seva activitat a les

municipals. Quant a la manera de gestionar-

I

SEGONA QUINZENA GENER 2000

El tema

Nou mil habitatges i la tercera zona verda més gran de la ciutat | í f j

I parc del projecte urbanístic Dia-

tarà a Hynes 2.500 milions. La companyia

^

gonal Mar té des del 25 de maig de

immobiliària internacional amb base als

H

1999 un arbre que hi fa ombra, una olivera.

Estats Units invertirà 100.000 milions de

El va plantar l'alcalde de Barcelona, Joan

pessetes en tot el projecte.

Clos, en un acte al qual també van assistir ei director general d'Hynes, empresa pro-

Obert el 2001

motora del projecte, Jay, S. Wyper: el regidor del districte de Sant Martí, Francesc

El parc, que en farà el manteniment Parcs i

Narvàez i altres representants polítics.

Jardins de l'Ajuntament de Barcelona, tarda-

El parc de Diagonal Mar ha de ser la ter-

rà a tenir més arbres que l'olivera. L'hivern

cera zona verda publica més gran de la ciu-

del 2000 s'hi farà la plantada massiva. No és

tat de Barcelona, després de Montjuïc i el

fins a final del 2001 que es preveu obrir-lo al

parc de la Ciutadella. Situat davant la platja

públic. A mitjan del 2001 es podrà viure en la

trar contentíssim de participar en un "acte

Nova Mar Bella, tindrà un gran llac central,

primera promoció d'habitatges que serà una

de col·locació no de la primera pedra sinó

dividit en tres seccions, rambles, instal·-

illa d'uns 325 pisos. (Entre Diagonal Mar. el

del primer arbre" i va explicar que el projec-

lacions esportives, zones de joc per als nens

Front Marítim i l'obertura de la Diagonal Mar.

te superava un primer disseny en els qual

i carrils per a ciclistes i patinadors.

s'ha posat en marxa la construcció de 9.000

els edificis feien de mur entre la resta del

habitatges al barri, segons Joan Conde, ge-

barri i el mar.

A la zona. s'hi plantaran 1.210 arbres. A la part prelitoral. tamarius. mimoses i pal-

rent del districte).

Joc de t r a n s f o r m a c i o n s

meres de Califòrnia. Més endins, unes 130

En l'acte inaugural, Joan Clos va expli-

espècies distintes, entre exemplars de fulla

car que en el conveni signat per l'Ajunta-

caduca i perenne. També s'ha previst de fer-

ment i Hynes va quedar clar que el parc

E! disseny del parc ha estat encarregat a

hi créixer uns 250.000 arbustos i gespa de

havia de ser regit pels principis de la

l'estudi

baix manteniment en un espai d'uns 32.000

sostenibilitat.! això vol dir, principalment, la

Benedetta Tagliabue, que ha comptat amb

metres quadrats.

d'arquitectura

Enric

Miralles-

utilització del nivell freàtic per alimentar els

la col·laboració de l'estudi internacional d'ar-

La taca verda ocuparà 14 hectàrees de

estanys del parc i regar, i també detalls com

quitectura paisatgística EDAW. El pla mes-

les 17 hectàrees totals d'un complex urba-

ara la implantació d'espècies autòctones

tre d'urbanisme i planificació de Diagonal

nístic que inclou 1.634 pisos, construïts en

que puguin viure a l'espai sense forçar el

Mar l'han fet Tusquets, Díaz & Associats i

sis fases, amb una superfície edificable de

seu hàbitat o la seva conservació. Clos tam-

Robert A.M. Stern.

201.000 metres quadrats. La zona també

bé va recordar que la Diagonal tindrà en

Segons va indicar Enric Miralles en la

comptarà amb una àrea comercial i d'entre-

aquest extrem, amb la recuperació de la lle-

roda de premsa anterior a Tacte oficial, en

teniment de 87.000 metres quadrats, amb

ra del Besòs i el Front Marítim un baló d'oxi-

el disseny del parc s'ha mirat que "la plaça

240 establiments i un aparcament de 5-000

gen que farà de contrapès a la zona verda

es transformi en camí, el camí en llac, el llac

places, així com una zona edificable de

que ja hi ha a l'allre extrem de l'avinguda, el

en font... Quan estigui construït, es veurà

74.000 metres quadrats, on es construirà un

parc de Cervantes.

que és un joc de transformacions".

hotel i un edifici d'oficines. Tot plegat suma

A Jay S. Wyper se li va enredar el discurs

342.000 metres quadrats de l'àrea urbana

cada vegada que llegia el mot sostenibilitat,

de Barcelona. La urbanització del parc cos-

mentre que Francesc Narvàez es va mos-

Miralles va explicar que "fer un projecte tan definit inicialment era un treball curiós per a un estudi d'arquitectura" i que el parc és "d'una mida difícil", perquè ocupa l'extensió d una dotzena d'illes de Barcelona. "És un Darc prou gran com perquè els arbres no aexin veure el bosc", va afirmar Miralles.

Des de final del segle XIX,

la zona on

es farà Diagonal Mar havia estat ocupada per una àrea industrial que va ser abandonada el 1993 i també havia estat utilitzada com a espai ferroviari, zona agrícola d habitatges.

•

L'INFORMATIU.

Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: inlormaliu@apabcn.es L'INFORMATIU electrònic; hnp^mvw.apabcn.es Consell de redacció: Carles Cartana. Joan Gay. Ramon Puig i Xavier Alberca Direcció: Caries Cartanà Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier Aumedes, Josep Olivé, Xavier Oliva.

Gabriela Schon i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Die. Chopo Disseny gràfic: RGR Fotòllts: Imprès Autoedició SL. Impressió: Viking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez DBon Pastor. 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 M E-mail: comercial@apaocn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major. 6. 08500 Vic Tel. 938 85 2611 Vallès Occidenlal: Sani Francesc. 18 08221 Terrassa. Tel. 937 BO 11 10 Vallès Oriental: Josep Pinol. 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Vlcepresldent: Joan Ardèvol Secrelarla: Minerva Embuena Comptador Albert López lOorra Tresorer: Josep M. Llesuy Vocals: Milagros Hierro, Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà; Jaume Juanola Osona: Bernal Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Fredenirte Buen Gerent: Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament

Jordi Harlet A/e: electrik@redestb.es

t

El noticiari

SEGONA QUINZENA GENER 2000

QUALITAT

La qualitat és rendible

EN LA

CONSTRUCCIÓ

Pere López Mellado, director corporatiu de Guinovart S Ossa. L'acte va ser moderat pels periodistes del diari català Alberto Larriba i Xavier Jiménez.

El tret de sortida el va donar Xavier

Taula rodona organitzada per El Periódico de Catalunya al Col·legi

Bardají, quan va fixar la necessitat de determinar l'abast del concepte de qualitat.

Així mateix, va recordar que la nova Llei d'ordenació de l'edificació (LOE), que entrarà

David Ramoi/EI Periódico | 1 J

a qualitat a la construcció ha de

en vigor el proper 7 de maig. fa un ressò

| ^ |

servir per oferir un millor producte

especial d'aquest concepte, al determinar

a l'usuari final. Aquesta és la principal con-

uns requisits bàsics que ha de complir l'edi-

clusió a la que es va arribar a la taula ro-

ficació, no només en l'àmbit del procés cons-

dona sobre qualitat organitzada per El

tructiu, sinó també quan a la normativització

Periódico de Catalunya a la seu del Col·legi

d'uns objectius específics de funcionalitat,

a finals de novembre. Hi van participar Xavier

seguretat i habítabilítat.

Bardají, president del Col·legi d'Aparelladors; Francesc Labastida. director general del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC); Celestí Ventura, arquitecte tècnic i director general de Metro-3; Ferran Pelegrina, arquitecte tècnic responsable de qualitat a les obres del Liceu: Eduard Penón, director de l'àrea d'edificació dlnter/casa; i

El director general de Metro-3, Celeslí Ventura, es va mostrar d'acord en la millora general que suposa la nova legislació en aspectes com responsabilitats i garanties-, però creu que la llei podria anar més enllà, almenys en allò que respecta a la figura del promotor. Ventura apunta que la Llei no imposa condicions determinants

XAVIER B A R D A J Í :

PERE LÓPEZ M E L L A D O :

"La construcció és encara un sector artesanal, poc industrialitzat, que no inverteix en investigació ni en control de costos"

"La q u a l i t a t , com a model de gestió empresarial, és l'element que ha de produir el canvi cultural que necessita la construcció"

FRANCESC LABASTII

FERRAN PELEGRINA:

"Ara és el moment oportú per dur aterme el procés d'establir sistemes i mètodes de càlcul eficients"

"S'ha d'impedir que l'especulació s'introdueixi en la construcció i aconseguir major transparència i professionalització del sector"

CELESTÍ VENTURA:

EDUARD PENÓN:

"Per què la indústria de la construcció segueix sent tan conservadora i immobilista que no s'atreveix a fer servir nous sistemes?"

"És molt més car no fer qualitat que treballar amb excel·lència, tant des del punt de vista econòmic com social"

SEGONA QUINZENA GENER 2000

El noticiari SECTOR

I

ACTIVITATS

per ser promotor, amb la qual cosa qual-

aquests sistemes es vagin industrialitzant

sevol podria actuar com a tal. La solució,

es podrà assolir una major qualitat en la

pel que fa a aquesta figura determinant del

construcció: l'obra passaria de ser un lloc

procés d'edificació passa per demanar-ne

de fabricació tradicional a un d'acoblament.

més exigències legals.

Conveni per a la gestió de residus al Vallès

És més car construir amb qualitat? Una rotunda resposta negativa va ser la que va

Estàndards de qualitat

dominar entre els assistents a la taula. I és que construir amb qualitat aporta un valor

El paper dels laboratoris en la consecució

afegit a la construcció. Eduard Penón va de-

de majors estàndards de qualitat va ser un

clarar al respecte que, de fet, és més car

dels punts més controvertits. Eduard Penón,

construir sense qualitat, ja que cal tenir en

d'Intecasa, es mostrava partidari d'establir

compte uns costos socials que són elevats

un marc d'especificacions sobre la presa de

quan les obres no es fan bé (sinistres per

decisions en matèria de qualitat, el qual

reclamacions). Costos que s'ha d'afegir els

obligaria a lots els agents del procés cons-

que es deriven d'haver de detectar la man-

tructiu a conèixer quins estàndards de qua-

ca de qualitat en una obra. tal com va pun-

litat s'han de seguir en l'obra.

tualitzar Ferran Pelegrina. Pel responsable

L'arquitecte tècnic Ferran Pelegrina creu

de l'apartat de qualitat a les obres del Li-

que ja n'existeix, de normativa sobre estàn-

ceu, l'única càrrega de la qualitat sobre el

dards de qualitat, però que és massa dis-

procés constructiu és la necessitat de de-

persa (normes ISO, UNE). En aquest sentit,

terminar els seus processos d'aplicació.

el director general del COAC, Francesc

La qualitat ha de servir per minimitzar les

Labastida, va dir que els codis de qualitat

necessitats de manteniment. Aquesta visió

haurien de centrar-se més en donar criteris

llançada per Celestí ventura a la taula va

clars de sistemes de treball, i no tant en els

ser acceptada amb unanimitat pels assis-

materials mateixos. De la cura de la qualitat

tents. La idea del director de Metro-3 radica

d'aquests quedarien encarregats els proces-

Acte de signatura del co

en si no s'hauria de construir amb materials

I | H

a Delegació del Vallès Orien-

ser signats per Frederic de Buen, la de-

sos industrials. Labastida va afegir que la

prou bons com per requerir unes prescrip-

^

tal del

Col·legi, els gremis de

legació del Vallès Oriental del Col·legi

qualitat ha d'impregnar tot el procés cons-

cions de manteniment mínimes. Ferran Pe-

constructors d'obres de Mataró i del

mantindrà un pum d'informació per als

tructiu, des de l'estudi de mercat de l'ope-

legrina va puntualitzar, a més, que aquest

Vallès Oriental, i la companyia Gestió de

col·legiats que facilitarà el contacte amb

ració immobiliària fins al final, i no tant per

cost de manteniment, bastant significatiu, no

Runes van signar el passat 15 de de-

els gestors de residus autoritzats de les

punitivitat, sinó per cultura de treball que ha

queda repercutit en el promotor o el cons-

sembre dos convenis de col·laboració,

dues comarques, i informarà sobre el

d'adquirir el sector.

tructor, sinó en l'usuari final. Construir amb

un a Mataró i un altre a Granollers res-

càlcul de runes que es produeixen a les

El problema que actualment existeix en

qualitat seria una forma més eficient de

pectivament, per informar sobre la ges-

obres, i també sobre el funcionament

la forma de treballar és que encara persis-

construir ja que l'usuari final, en definitiva,

tió de residus que es produeixen a les

dels "contractes de prèvia acceptació*

teix una forta preponderància dels sistemes

veuria alleugerides les seves despeses.

obres que es fan al Vallès Oriental i al

amb els dipòsits autoritzats, i

H

Maresme. Segons els acords que van

de treball de tipus artesanal i amb una mà d'obra poc qualificada, segons van assenya-

Xavier Alberca

lar Bardají i Pelegrina. En la mesura que

A/e: javier@apabcn.es

Arquitectes sense fronteres mostra al Col·legi els seus projectes de cooperació [

H

B | |

a sala d'exposicions del Col·legi acull des del 20 de gener una

mostra de projectes de cooperació al tercer i quart món de l'organització Arquitec-

Centre educatiu 3 Guayaquil (Equador)

tes Sense Fronteres {ASF-E). L'exposició inclou una mostra de fotografia titulada

Eduardo Garcia Delgado a Trinidad (Cuba)

Paisatge interior, preparada per l'Associ-

i ta construcció d'un centre educatiu a

ació ciutadana anti-sida de Catalunya. Al-

Guayaquil (Equador). La presentació dels

guns dels projectes més recents d'aques-

projectes

anirà

a càrrec

d'Eduard

ta organització no gubernamental han es-

Rodríguez Villaescusa, president d'Arqui-

tat subvencionats en els darrers anys amb

tectes Sense Fronteres-Espanya. La inau-

càrrec al 0.7% del pressupost col·legial. És el cas de la rehabilitació de l'Escola

guració tindrà lloc al Col·legi el dimarts 20 de gener a les 7 del vespre, i

i

SEGONA QUINZENA GENER 2000

El noticiari

Noces d'or de la professió | U renla-un aparelladors de les pro| ^ mocions dels anys 1948 i 1949 es van retrobar el passat 30 de novembre al Col·legi per celebrar els seus 50 anys d'exercici professional en companyia dels familiars i amics. Xavier Bardají, president del Col·legi, acompanyat dels altres membres de la Junta de Govern.

va fer un parlament de salutació i reconeixement a la tasca professional duta a terme i va lliurar una placa commemorativa a cada un dels companys homenatjats- Després es va fer la foto de família (en l'imatge inferior, amb el president del Col·legi) i es va servir un peti! refrigeri, •

sicO

Servei W^M Integral a la Construcció

Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances peral sector de la construcció, SICO posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col- laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb Les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

Lliurament dels premis final de carrera a l'EUPB ...i per sempre més.

Bon Pastor, 5 - 08021 Barcelona Tel. 932 402 372 Fax 932 402 359 :

Amb la mediació i el suport tècnic de Correduria de Seguros C. Lorente, S.L.

Rafael Casanova, 73, l r 3a Apt. de Correus 47 08750 M0UNS DE REI Tel. 936 682 8 4 1 * í l _ Fax 936 686 207 Lorente@cccorredores.com

| F j Escola Universitària Politècnica • • de Barcelona (EUPB) va acollir el passat 16 de desembre Tacte acadèmic de lliurament de diplomes als nous titulats d'arquitectura tècnica i d'enginyeria tècnica topogràfica. En el transcurs de l'acte va tenir lloc el lliurament dels premis als millors treballs de fi de carrera d'arqui lectura tècnica del curs1998-99 que atorga el Col·legi. El primer premi es va atorgar a l'Anàlisi í seguiment de la construcció d'un edifici de vivendes al carrer Provençals de Barcelona, de David Amat (tutor: Amadeo Llopart). El segon premi se'l va endur Eva Gonzàlez i Andreu Rifé pel treball titulat Arquitectura tradicional de tierra de los valies presaharianos (tutor: Jaume Rosell). Finalment, Jaume Arbós va guanyar el tercer premi pel treball Pla d'accessibilitat municipal: supressió de les barreres d'accessibilitat en els equipaments i espais públics

(tutor: Antonio Azpiazu). Dins del mateix acte acadèmic es va atorgar un premi especial als millors expedients acadèmics del curs 97/98. La número 1 de la promoció va ser Estefania Barrios, seguida de Yolanda Martín i Jordi Llobet. •

El noticiari \'

ACTIVITATS

CULTURALS

SEGONA QUINZENA GENER 2000

I

New York, New York La sala d'exposicions de la primera planta del Col·legi acull NYC Nova York ha estat sempre de moda. És una de les primeres ciutats del món i és cada cop més visitada per les persones que volen descobrir les seves mil i una cares. Des del punt de vista dels professionals de

f

l'arquitectura és una ciutat molt interessant que cal conèixer. Albert Casanovas és un f o t ò g r a f que c o l - labora h a b i t u a l m e n t amb L'INFORMATIU i, en aquesta ocasió, ens ha volgut mostrar amb el seu ull

de fotògraf professional alguns dels racons de la capital de l'Imperi.

La mostra du el t í t o l d'NYC i es podrà visitar a la sala d'exposicions de la primera planta del Col·legi del 20 de gener al 20 de febrer. L'organització

a càrrec del Departament de Cultura.

Algunes de les imatges que s'exposaran es mostren a continuació.

a

SEGONA QUINZENA GENER 2000

El noticiari

Els aparelladors vallesans celebren la seva festa anual I

i

// ; Dins d'una planta de formigó a Terrassa [ j ^ l és de 170 companys del Vallès • H I Occidental van celebrar el passat 19 de novembre la seva trobada anual. L'acte va tenir lloc a l'edifici de Formigons Terrassa, en una nau condicionada especialment per a aquesta ocasió. Els assistents van fer una visita guiada per les instal·lacions, on es va explicar amb detall el procés de fabricació de formigó d'aquesta empresa de Terrassa. El seu gerent, Josep Martínez, a més de guiar la visita, va protagonitzar l'espectacle de la nit: una demostració de balls de saló, especialitat de la qual és campió d'Europa (foto petita). El tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Josep Aran, va assistir al sopar en representació de l'Ajuntament de Terrassa. La fesla va comptar amb la presència de Xavier Bardají,

iparelladors i arquitectes tècnics del Vallès Occidental imb els <

president del Col·legi, i Salvador Navarro, delegat del Vallès Occidental. Aquest any, amb motiu de la col·laboració entre Formigons Terrassa i la Delegació per a organitzar aquesta trobada d'aparelladors, l'empresa va donar per ajuda humanitària 400 aparells sanitaris provinents del seu estoc de materials. Els representants de la Delegació van gestionar amb Arquitectes sense Fronteres la donació d'aquest material. que l'organització humanitària destinarà a habitatges de famílies sense recursos de Sant Vicenç dels Horts i del barri del Raval de Barcelona. •

Gresca molt fresca a Caldes de Montbui • E M ls aparelladors i arquitectes tècnics h H d e l V a I l è s Oriental van escollir el Balneari Broquetas de Caldes de Montbui per celebrar el passat 26 de novembre la seva trobada anual. La festa va reunir més de 150 companys i companyes amb els seus íamiliars i amics. Hi va assistir el president del Col·legi, Xavier Bardají, i altres membres de la Junta de Govern. El delegat de! Vallès Oriental, Frederic de Buen, va donar a conèixer els preparatius per a la celebració dels 10 anys de la Delegació que tindrà lloc aquest any 2000. Durant el sopar, organitzat pel col·lectiu d'aparelladors de Caldes, es va fer una demostració de cant, que va

donar pas a un grup que va interpretar danses tradicionals catalanes. Els premis "nivell" i "plom" d'enguany van anar als serveis d'Urgències de l'Hospital de Granollers (nivell) i el departament d'Urbanisme de l'Ajuntament de Mollet- Els companys Francesc Sala • Marcel Sànchez van rebre una distinció pe>? seus vint-i-cinc anys de professió i es \?. donar la benvinguda als nous col·legials re sidenls al Vallès Oriental. Ignasi Molins, Jora Sardà, Llorenç Puig, Anselmo León i Francesc de Haro. Finalment, es va fer un senzill homenatge al company Josep Puígrodon per la tasca que ha dut a terme dins la junta de govern vallesana. •

Els nous Col·legiats residents al Vallès O r i e n ü l van rebre un obsequi de benvinguda

Chopo

-\ El noticiari '

ACTIVITATS

h

SEGONA QUINZENA GENER 2000

SOCIALS

Concert de Nadal a Santa Mana del Mar | ^ B a basílica de Santa Mana del Mar H i de Barcelona va acollir prop de dues mil persones entre companys, íamiliars i amics, a més de personalitats del sector, que van assistir al Concert de Nadal dels aparelladors i arquitectes tècnics celebrat el passat 21 de desembre. El concert va anar a càrrec del Cor de Cambra de! Palau de Música Catalana, dirigit per Jordi Casas, que va fer una interpretació de contingut majoritàriament nadalenc, afegit a una mostra de l'evolució que s'ha produït en el quartet de trombons des del segle XVI fins nostre temps. Es va fer un homenatge al polifonista andalús Francisco Guerrero i es van interpretar víllancets dei Cançoner d'Uppsaía. arranjaments de Mozart, Mahler i Bernstein, i nadales famoses escrites xos de Barcelona i el Quartet de Trombons expressament per a aquest concert per de Barcelona. Al final, l'interpretació conjunManuel Oltra. Hi van participar els Sacabut- ta del Cant dels Ocells, de Pau Casals, va uinda a una nit memorable. I

Diverses imatges de 5anta Maria de! Mar plena de gom » gom. Per tercet any onsecutiu, el Concert de Nadal sTia convertit en l'acte festiu més multitudinari.

ümbra del Palau, dirigit per Jordi Casa

I SEGONA QUINZENA GENER 2000

El noticiari

L'Assemblea aprova el pressupost per al 2000 El programa de govern inclou la posada en marxa d'un pla estratègic per al Col·legi del futur f]J% I passa! 20 de desembre es va B ^ | celebrar l'Assemblea General ordinària de col·legiats en la qual la Junta de Govern va presentar el projecte de pressupost que acompanyarà l'acció col·legial prevista per a l'any 2000. El comptador del Col·legi, Albert López, va exposar a l'Assemblea les linies bàsiques del pressupost, que és un 2,7% inferior a! que es preveu realitzar l'any 99.

El pressupost per al 2000 parteix del realitzat previst per a l'any anterior i, a l'espera dels resultats del pla estratègic endegat per la Junta de Govern, no presenta canvis substancials respecte de l'exercici anterior. El refredament de l'activitat constructora aconsella, no obstant, una reducció de la previsió d'ingressos per visat del 7,8% respecte al tancament previst per al 99. Amb relació als ingressos, la quota col·legial passa de 16.000 a 18.000 pessetes anuals. Els drets de visat mantenen, en línies generals, els paràmetres de càlcul dels anys anteriors, s'actualitzen els mínims i es redueixen els drets relacionats amb els treballs de seguretat. Els ingressos per serveis es mantenen similars al 1999, disminuint les aportacions relacionades amb les col·laboracions tècniques amb les administracions. El capítol de subvencions segueix tenint un paper important, sense arribar al volum del 99. Quant a la resta d'ingressos i als ingressos financers, es preveu una millora, en especial

ei (comptador)

La Junta de Govern re presentada per Minera Embuena (secretària), Xavier Bardají (president) i

aquests darrers, després d'un any marcat per la incertesa.

Amb relació a les despeses, el pressupost presenta una lleugera reducció en els capítols de compres, treballs i col·laboracions exteriors, serveis exteriors i personal. Les altres despeses de gestió es mantenen, excepte l'ajut a la cooperació, que torna a ser el 0,7% del pressupost després que l'any anterior s'incrementés fins a l'1% de manera extraordinària. Finalment, les despeses financeres i les amortitzacions reflecteixen l'adquisició del locaf de Terrassa que ocupa actualment la Delegació del Vallès Occidental i la contractació d'un préstec hipotecari per fer aquesta compra, a més de millorar l'equipament informàtic que connectarà Barcelona amb les delegacions col·legials.

Informe del president Xavier Bardají, que es dirigia per primera vegada a la Assemblea com a president, va agrair la confiança dels electors en una nova Junta formada per companys més joves i d'altres més experimentats en les

HSTRiBuaó % M U O K Í D E P T A

7 de maig, va ser valorada molt positivatasques de govern, i que provenen de diferents àmbits de l'exercici professional. ment pel president, ja que consolida les Per a la presentació del pressupost es va atribucions professionals, millora sensiblefer servir mitjans informàtics que feien més ment la problemàtica de la responsabilitat civil, aclareix les competències professioatractiva l'explicació del comptador. Bardají nals en matèria de seguretat i salut, conva dir que això obeeix a la necessitat d'incorporar-nos a les noves tecnologies de solida la doble direcció en l'obra, introdueix fórmules de protecció real dels usuala informació. La preparació del pla estratègic del Col·legi va ser el primer tema des- ris, promou el manteniment dels edificis i introdueix la capacitat legal per fer tacat pel president. Amb el nom de Proprojectes. També destaca l'alt nivell de jecte Horitzó 2007 (H07), el pla pretén establir un model de Col·legi preparat per al consens que va aconseguir entre els diferents agents del sector. La LOE, va dir futur que ja tenim aquí. El mercat de treBardají, presenta punts foscos, però en ball europeu, l'homogeneïtzació dels estudis acadèmics, l'increment de la oferta definitiva deixen la nostra professió en una millor posició per al futur. El president d'estudis universitaris d'arquitectura tècnica, la possibilitat d'exercir professional- va anunciar la posada en marxa d'un pla ment com a persona jurídica a partir de la de contactes amb d'altres agents i amb LOE, són alguns dels aspectes que con- l'Administració per aclarir diferents punts formen un nou entorn al qual cal donar una de la Llei. resposta des de la professió. LH07 vol Precisament en relació amb la projeccomptar amb la col·laboració dels col·le- ció del Col·legi i les relacions externes, la giats, els agents del sector en general i la Junta de Govern optarà per buscar una pròpia estructura col·legial i pretén que es- presència més significativa en el sector i tigui enllestit el juny vinent. per això ha promogut un fòrum permanent L'aprovació de la Llei d'ordenació de de reflexió amb els agents de la construcció que ajudi a tractar els objectius que són l'edificació, que entrarà en vigor el proper

[HSTOBuaó % MIUOHS PTA

usmBucio %

MüJOKS DE PTA

DKTTOBUCK % MIUOKS P T A

1999

1999

2000

2000

1999

1999

2000

2000

9

87

10

101

Compres

27

267

26

257

Visats

50

501

48

465

Despeses generals

16

155

15

143

Serveis

23

229

22

212

2

15

2

16

Subvencions

4

43

3

32

Personal

41

411

42

404

Altres ingressos

7

72

8

80

Altre despeses i subvencions

9

88

9

87

Rendiments financers

4

43

6

55

Amortitzacions i provisions

6

60

7

64

Extraordinaris

2

22

3

26

100

996

100

970

100

996

100

Quotes

TOTAL

Tributs

TOTAL

970

-j El noticiari

comuns a tots. També s'estudia la prestació de serveis conjunts als professionals.

Pel que ta a les relacions amb la Universitat, el nostre Col·legi és present a la Comissió de Col·legis del Consell Social de la UPC, i és el representani dels col·legis en la Comissió de Formació Permanent.

El Col·legi, a més. manté un contacte estret i té signats convenis de col·laboració amb les tres escoles que avui imparteixen la carrera d'arquitectura tècnica. També col·labora amb la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments en diferents projectes. En l'àmbit internacional, participa en els projectes europeus Focus i Chess on line. per impulsar la seguretat en la construcció: Corpus, de preservació del patrimoni arquitectònic de la mediterrània: Euremac. per a una millor geslió del procés constructiu. L'aprofundiment en els nous àmbils emergents del sector és una altra de les línies de treball del Col·legi per als propers anys. Ei manteniment d'edificis, la sostenibilitat i el medi ambient, la qualitat de la construcció i la perícia professional són àrees clau per al futur.

Amb relació a les institucions corporatives, el president va fer esment de la situa-

A c o r d s d e l'Assemblea General de col·legiats Els acords adoptats per l'Assemblea General ordinària de col·legiats del 20 de desembre del 1999 van ser els següents: •Aprovar i'acta de l'Assemblea General ordinària del 8 d'abril del 1999.

L'acord es va prendre per unanimitat.

-Aprovar l'adquisició de la finca del carrer San! Francesc, 18, de Terrassa, actual seu de la Delegació del Vallès Occidental. Aprovar la petició d'un préstec hipoiecan per a l'adquisició esmentada en el punt anterior i per a l'adquisició d'equipamenl informàtic.

L'acord es va prendre per majoria amb 1 vot en conlra.

ció que han se suportar els col·legiats mutualistes a causa de l'adaptació de Premaat a la nova legislació d'assegurances. Quant a Musaat. la linia de treball del Col·legi passa, en primer lloc, per dur a terme una tasca per la prevenció de sinistres i la reducció de les primes. La recerca d'altematives d'assegurances per als col·legiats serà una altra de les línies de treball. Xavier Bardají va elogiar la tasca duta a terme pel Consell General de l'Arquitectura Tècnica en relació amb la LOE i especialment la del seu president. José Antonio Otero. I també va parlar del Consell Català com una eina que coordini l'acció dels col·legis a Catalunya. Finalment, el president va felicitar els companys d'Osona pels vint-i-cinc anys de funcionament de la Delegació.

En el tom obert de paraules de l'Assemblea es va parlar de l'ampliació de l'oferta universitària de la carrera d'arquitectura tècnica, el procés d'unificació de la formació a la Unió Europea, els canvis a Premaat a partir del gener del 2000 i la influència de la LOE sobre l'acció de Musaat. •

-Aprovar el projecte de pressupost per a l'any 2000 presenta! per la Junta de Govern. El pressupost és de 970 milions de pessetes.

L'acord es va prendre per majoria amb 1 vot en contra i 2 abstencions.

Aportacions estatutàries per al 2000 Quota col·legial ordinària -La quota col·legial passa de 16.000 a 18.000 pessetes anuals, que es cobraran en dues parts (gener i juliol].

Incorporacions -La quota d'incorporació es manté en 12.000 pessetes.

Gràfica comparativa dels ingre Percentatges sobre el total

Evolució col - legiarion:

285 245 200 19 150 100

~S 0

147

_

m

-

-

SEGONA QUINZENA GENEH 2000

PROGRAMA DE GOVERN DEL 2000 1.-Representació i p r o j e c c i ó Representar i projectar la professió i el Collegi amb elements tan emblemàtics com:

tat del professional en aspectes econòmics, de mitjans tècnics, etc.

-L'INFORMATIU

6.-EI p l a e s t r a t è g i c El projecte Horitzó 2007 com a: -dinamitzador i impulsor del canvi i la millora en l'estratègia col·legial, en els serveis i en la gestió.

-sota els principis de modernitat, eficiència i orientació al col·legiat i al client en general.

-L'Agenda de la Construcció Sostenible.

-La participació en programes europeus sobre arquitectura i rehabilitació del patrimoni, formació en seguretat i salut, i formació en la gestió del procés constructiu.

-La relació amb la resta d'agents del sector.

-Els actes socials i participatius.

-L'oferta d'exposicions, publicacions i actes culturals que amplia la nostra projecció a d'altres cercles socials i culturals.

2.-Descentralització i modernització -Aprofundir en la descentralització col·legial i l'impuls a l'acció de les delegacions.

-Millorar els serveis de visat, en un constant procés de modernització que aviat permetrà una major simplificació i senzillesa de tràmit.

3.-Formació i borsa de treball -Continuar el programa de formació, com a un element dau de la competitivitat del nostre professional.

-Ampliar el servei de col·locació, amb les seves diferents àrees d'orientació professional i d'adequació d'oferta i demanda de professionals.

4.-Responsabilitat civil i assessories -Promoure la prevenció dels sinistres i cercar alternatives, en especial a partir de la implantació de la LOE. -Ampliar els serveis de diferents assessories, jurídica, tècniques i documentals.

5,-L'àmbft tècnic -Consolidar el Centre de Documentació com a referent de la tècnica constructiva.

-Desenvolupar els diferents serveis de tipus tècnic, com rehabilitació i noves tecnologies, o els que donen suport a l'activi-

El projecte Horitzó 2007 Objectius: -Contribuir a adaptar la professió als nous marcs socials, tecnològics i jurídics.

-Redefinir la noció de servei i d'entitat de serveis.

-Aconseguir un millor grau de satisfacció.

-Garantir la independència econòmica det Col·legí.

-Dotar el Col·legi d'una presència pública tant en aspectes propis com de la societat.

Què farem?

-Analitzar els punts forts i els dèbils, les amenaces i les oportunitats.

-Dissenyar el modeí òptim de Col·legi.

-Definir el procés de construcció d'aquest model.

-Ootar-nos de les eines conceptuals i metodològiques per poder ser proactíus.

projecte

Rehabllltaclón Remodelactón Centro de Investigación CEPSA. Arquitectes: Jorge Miquelarena y Carlos Barrot

EL PANEL COMPOSITE DE REFERÈNCIA PARA FACHADAS LIGERAS DE ALUMINIO. APLICACIONES: FACHADAS VENTILADAS, MUROS CORTINA, REVESTIMIENTOS INTERIORES, MARQUESINAS, BARANDILLAS DE BALCONES

Edrflclos Slngulares Instítuto de Investigación y Medio Ambients. Premio FAD de Arquitectura 1999. Universidad de León. Arquitectes: Javier Fresneda y Javier Sanjuan.

Mlcroarqultectura Estaciones de Servicio REPSOL Arquitecte: Sir Norman Foster.

LLÀMENOS DIRECTAMENTE, ESTAMOS EN BARCELONA Y EN MADRID Barcelona: alusulsse espana, s.a. sede social Pollgono Industrial El Pla Riera de Can Pahissa, 24 A 08750 Molins de Rei (Barcelona) Tel. 93 680 27 25 - Fax 93 680 07 43

'

Madrid: alusulsse espana, s.a.

Paseo de la Castellana, 141 Edificio Cuzco IV 28046 Madrid Tel. 91 749 80 54 - Fax 91 570 71 £ E-mail: alusuisse.@alusuisse.es Consulte nuestra web; www.alusuisse.e

Arquitectura Interior Clínica de ortodòncia en Ueida.

Arquitecte: Ramon Puig.

Serveis

SEGONA QUINZENA GENER 2000

15

El debat (II)

La nostra sismiritat i el nostre sector

Comportament sísmic dels edificis ja construïts p l U I comportament davant d'un sísH me dels edificis dei nostre parc edificat depèn bàsicament del seu tipus estructural. Les respostes dels edificis de formigó armat o d'acer, habitualment porticats, són ben diferents de les dels edificis organitzats mitjançant una estructura de parets de maó. Ja ho deien així les normatives anteriors a la vigent (PDS de 1974, PGS de 1968 i MV-101 de 19611; per ales zones de Catalunya amb una perillositat d'una intensitat de VII MKS (a= u,08g| només calia aplicar la norma si l'edifici era de murs, la qual cosa volia dir que, per aquestes intensitats, una construcció de formigó armat raonablemeni ben construïda era suficient o quasi. La recent experiència de Turquia ha posat de manifest, no obstant, que si no es segueixen al peu de la lletra les normes prou conegudes de la construcció amb formigó armat, tot l'anterior pot quedar en res. La pregunta de com es van construir els edificis de formigó és ben difícil de contestar, però es pot suposar que la gran majoria ho van ser amb un càlcul i una execució correcte, i davant d'un sisme d'intensitat normal, el seu comportament pot ser bo. No està gens clar, no obstant, què passa si la intensitat és més alia1".

Ben diferent és el panorama dels edificis de parets. És bo recordar que, a més, les normatives anteriors pràcticament van prohibir la manera tradicional de construir a Catalunya. Obligaven sempre a l'encercolat perimetral de les bigues dels forjats i, en determinades situacions, a elements d'encadenat verticals de formigó armat.

Malgrat l'obligatorietat d'aquestes disposicions des de 1961, es pot considerar que fins passats uns anys després de l'entrada en vigor la norma MV-201 de l'any 1972, no es van incloure entre els costums constructius habituals el fer forjats monolítics i encadenats en el seu perímetre; ara bé, en cap moment no s'hi van afegir les armadures verticals. És també un fet prou conegut que els edificis de parets anteriors a aquestes dales no disposen de cap element que es pugui considerar com un encercolat. Potser les úniques excepcions puguin ser alguns pocs casos resolts tal com proposava Pere Benavent en

els seus llibres dels anys trenta, un cèrcol siluat sota de la línia de les bigues.

En conseqüència, el comportament de l'heterogeni conjunt d'edificis de parets és impossible de preveure de manera generalitzada.

Els edificis de parets L'efecte principal d'un moviment sísmic sobre un edifici de murs històric és el gir de les parets afectades per un component perpendicular al seu pla de prou intensitat. L'eix del gir pot ser una línia d'entrega de bigues, l'entrega a la fonamentació o una línia de feblesa marcada per les obertures. Òbviament, la realitat sempre és més complexa i no tan didàctica com la figura (fig.1).

La estratègia desenvolupada per la construcció històrica per evitar aquest tipus de col·lapse és lligar la paret a les altres parets, mitjançant cadenes de pedra picada a les cantonades si l'obra és de paredat, o una bona lligada si és de maó. També l'obra ha de poder assumir certes traccions, la qual cosa depèn de com la van fer al seu dia, el morter, l'aparell, els maons mullats, el retrec, etc. I, a més, la distància entre aquestes parets transversals no pot ser gaire gran ja que, encara que els extrems estiguin lligats, la paret es pot deformar per flexió en el seu pla (fíg. 2>.

Si la paret afectada és de càrrega, els forjats poden contribuir a lligar-la. Si malgrat tot la paret inicia el gir, l'esfondrament és inevitable. Si la paret no és de càrrega (com pot ser també una façana de maons sobre estructura de formigó) pot caure, però sense que s'esfondri l'edifici.

Segons (2), un edifici de murs de dues plantes ben fet amb aquests criteris pot resistir una intensitat fins a un grau VIII MKS(a=0,16g). Però un edifici amb totes les deficiències, obra mal feia, manca de lligams, e t c , pot no resislir-ne un de VI (a=0,4g).

En zones amb perillositat sismica més elevada, l'estratègia es basa en procediments més eficaços per a lligar entre si

les parets, com ara barres de ferro formant cèrcols. Amb una intensitat de IX MKS (a=0.32g}. la inèrcia de les parets afectades pel component perpendicular del sisme pot arribar a superar la resistència a tallant de les parets laterals. La ruptura dóna lloc a una esquerda inclinada que, com a conseqüència de l'alternança dels dos sentits oposats del moviment, es concreta sempre en una fractura en forma de X (fig. 3). El col·lapse en aquest cas depèn molt de la qualitat de l'obra de fàbrica. Per sort en el nostre país aquesta intensitat més alta no és prol •obable, però sí que ho és l'anterior.

De manera que la resposta dels noslres edificis de parets a un sisme d'intensitat VII. o com a màxim VIII, serà més o menys bona si, a més de tenir una bona fàbrica, no són gaire alts, estan ben construïts seguint les normes de la travada a les cantonades, la separació entre parets és petita, les bigues d'una manera més o menys efectiva poden lligar les parets i si tots els elements verticals formen capses. A grans trets, és el conjunt de limitacions i disposicions constructives mínimes establertes per la MV-201 (ara NBE-FL-90). En qualsevol cas, tal com diu ben clar aquesta mateixa norma (i lambé l'Eurocodi EC6), l'estructura ha de formar capses de manera que sempre hi hagi parets de trava lligades a les portants.

No oblidem, però, el que va descriure molt bé un documeni fet circular fa temps des del Col·legi d'Arquitectes, signat per l'arquitecte Miquel Ponseti intitulat -Hauríem de témer les obres a casa". Justament, la desaparició de la cultura de la construcció en parets de càrrega, ha comportat a que en les obres de reforma o redecoració d'aquest tipus d'edifici no es tingui en compte quasi res de lot això:

I SEGONAOUINZENAGENER2000

Serveis

rEXERCICI

I 16

PROFESSIONAL

El debat (II) des de fer tot tipus de regates i forats a les parets mestres fins a l'enderroc de les de trava perquè no són portants.

Reduir la vulnerabilitat Des de l'entrada en vigor de la NCSE-94 (i des de sempre, si s'aplicava el sentit comú), no solament aquestes pràctiques estan prohibides sinó que s'ha de fer el contrari. En el seu punt 1.2.1 prescriu que en la reforma o rehabilitació d'un edifici existent, cal millorar-ne la resposta sísmica, encara que no doni criteris per a ferho. Òbviament, no es tracta d'introduir en els edificis del passat els dispositius constructius actuals proposats per a obra nova.

El camí, particular per a cada cas. és comprovar si s'adiu a les disposicions constructives favorables citades abans i si no s'hi ha fet alguna d'aquelles barbaritats al ; la seva vida. Si hi ha alguna man-

"En la reforma o rehabilitació d'un edifici existent, cal millorar-ne la resposta sís mi ca"

cança. és el moment de reparar-la i, en qualsevol cas. de reduir al mínim la seva vulnerabilitat analitzant a fons l'edifici i buscant les soluciones més adaptades al cas.

Com un exemple es pol considerar el que s'ha fet en la remodelació de la Casa de los Botines projectada per Antoni Gaudi a León la qual realment tenia un greu defecte: !a separació entre els dos possibles lligams de les façanes de pedra era extraordinàriament gran, 30 metres13' (fig. 4). L'estudi ha mostrat que és molt pitjor aquesta configuració que el fet que en plantes baixes tingui una estructura de pilars de fosa, com els edificis de la dreta de I'Eixample de Barcelona en els que estava parcialment inspirat. La remodelació ha inclòs, entre altres moltes coses, la substitució del forjat de l'última planta, malmès per efecte de fa humitat.

S'ha fet amb bigues de fusta laminada folrades per sobre i de sota per dues soleres de taulells de fusta, de manera que actua com a biga horitzontal o diafragma que lliga amb prou rigidesa les quatre façanes (fig. 5).

No disposem de mètodes propis per avaluar la vulnerabilitat dels nostres edificis, encara que podem aprofitar alguns estudis fets en aquest sentit1'11". Estan

pensats per fer valoracions globals de conjunts extensos d'edificació (com el de i'Eixample de Barcelona), però, si s'apliquen amb criteri, són útils per a un edifici en concret. El que s'exposa en els dos textos citats, basat en estudis italians, valora 12 variables de l'edifici, a les quals assigna més punts com més vulnerable és des del punt de vista concret de la variable; la suma ponderada del resultat de cadascuna dóna l'índex de vulnerabilitat. Per exemple, d'una de les variables, se'n pot prendre l'esveltesa en planta de les parets (quocient entre distància entre dues de trava i gruixària}. El pitjor dels casos considerats és el d'una esveltesa de 25.

Com es pot comprovar, l'edifici de León (30m/0,5=60) estava totalment fora de mida. Altres variables considerades són el lligam efectiu entre les parets, la relació amb els fonaments, el tipus de forjat o la capacitat de les parets als esforços tallants en horitzontal. És clar que no és gaire útil tenir unes parets laterals ben disposades i amb resistència a tallant elevada si s'ha esfondrat l'edifici pel gir de la paret portant mal lligada, o per flexió com el cas de Botines.

En definitiva, si bé aquests mètodes són molt útils per analitzar totes les variables en joc. només l'anàlisi amb criteri constructiu en detall permet arribar a conclusions operatives en cada cas concret.

"El risc sísmic és conseqüència de La vulnerabilitat dels edificis i la perillositat del lloc"

Els edificis patrimonials Si l'edifici és d'una nau única, com poden ser les esglésies, el comportament és ben diferent. L'efecte està clarament condicionat per la distribució general de l'edifici i la seva posició en relació amb la direcció del moviment. Suposem una església d'estructura molt simplificada, volta de canó recolzada en dos murs: si el sisme és perpendicular a aquests, l'efecte pot ser el desplaçament parcial d'un dels murs i la caiguda de la volta o d'una part. El mateix edifici amb un moviment al llarg de l'eix principal, si disposa d'un element rígid com l'absis i/ o unes torres relativament baixes en els peus, l'efecte serà ben diferent. A més. si bé en un edifici de murs l'efecte de les vibracions de component vertical són petits, en un edifici de voltes pot ser molt diferent ja que la combinació dels dos mecanismes pot arribar a descompondre les condicions d'equilibri de les empentes i els contraforts.

No és gens fàcil fer una previsió del comportament d'un edifici d'aquest tipus i menys encara establir quins són els mètodes de reforç. Així ho he pogut constatar un cop més amb ocasió d'una visita feta per veure els efectes dels darrers terratrèmols al patrimoni històric de Mèxic5'. En relació amb el reforç, l'experiència d'allà sembla demostrar que la pitjor manera és fer-ho parcialment amb formigó armat, és a dir, només en alguna part de l'edifici; o bé es fa un reforç absolut, i totalment desfigurador de l'edifici, o bé es reforça des dels mitjans propis de l'obra de fàbrica.

En el nostre país. sí l'edifici pertany al patrimoni arquitectònic protegit, sigui una església o un palau fet amb parets, paradoxalment, l'aplicació de la NCSE-94 li pot ser greument perjudicial sense haver d'esperar un terratrèmol. Incrementar la perillositat que pot afectar aquests edificis en funció dels anys que els volem conservar pot portar a conclusions no gaire raonables. Per exemple, que la catedral de Girona estigui afectada per una acceleració de càlcul de 0.3 g equivalent a una intensitat de 9 MKS perquè consideren que (què menys!) ha de durar 1000 anys més.

Com s'hauria de reforçar? Sembla força millor tenir present la molt extensa experiència italiana16. basada en un apropament als monuments més realista i. alhora, més sensible a la conservació de la

-\ EXERCICI

Serveis

SEGONA QUINZENAGENER 2000

PROFESSIONAL

Centre de Documentació Josep Renart

El debat (II) seva autenticitat.

Resumint, el risc sísmic és conseqüència de la combinació de la vulnerabilitat dels edificis amb la penllositat del lloc on són; la veritat és que no en sabem prou del comportament sísmic dels nosires edificis i conjunts urbans ja construïts, però és raonable afirmar que són més aviat vulnerables. Què cal fer? Doncs, tol depèn de la perillositat sísmica que atribuïm al nostre territori; si continuem, com en realitat hem fet fins ara, confiant en la bona sort que tenim des de 1428, no cal fer res; si en l'atre extrem, sóm una mica. no gaire, més pessimistes que la NCSE-94 (com defensen alguns experts, entre ells A. H. Barbat en el seu llibre citat o F. Marià en aquestes mateixes pàgines) seria convenient: primer, saber a fons que cal fer, assimilant experiències pròpies i alienes, i desenvolupant estudis d'aplicació pràctica; segon, aplicar-ho als nostres edificis ja construils, com a mínim a mida que es presenta l'ocasió; i tercer,... tenir tanta bona sort en els pròxims decennis, com en els segles passats. •

José Luis Gonzalez Moreno-Navarro Catedràtic de la UPC i membre de linternational Srientifïc Committee for Analysis and Restoratíon of Stnictures of Architectural Heritage (1SCARSAH) de ICQHOS

Renart més fàcil (1) Alex H. Barba!, El riesgo sísmico en el diseno de edifwios, Madrid, 1998 {2) A. Giuffrè (a cura di), Sicuiezza e conservazlone dei centri sloricl.

II caso di Ortigia, Bari, 1993.

(3) J.L. Gonzàlez, A. Casals, P. Roca, C. Molins, Los estudiós previos de ta Casa Botines de León, Revista LOGGIA, n M , 1996.

(4) C. Caicedo, A.H. Barbat, J. A. Canas, Vulnerabilidad sismica de edifícios, Monografia CIMNE 1S-6, Barcelona, 1994 (5) El passat mes d'octubre, amb motiu de la celebració del XII Congreso de ICOMOS a Mèxic, els membres del 1SCARSAH vam fer una visita als edificis afectats pels terratrèmols del 14 de juny i 30 de setembre del 1999 a les ciutais de Cholula i Puebla, bàsicament esglésies de l'època colonial. Vam estar acompanyats pels enginyers i arquitectes responsables de la seva conservació, entre ells experts com Roberto Meli o Sergio Zaldívar.

El Centre de Documentació Josep Renarl acaba d'incorporar un nou sistema de cerca a la base de dades Renarl que, com ja sabeu, conté les referències dels llibres disponibles al Centre de Documentació i a les delegacions del Vallès Oriental, Vallès Occidental i Osona.

Aquest sistema només està operatiu, de moment, per als llibres de construcció.

Us convidem a realitzar la prova per Internet partir de la pàgina d'accés a la base Renart (Serveis /Conslrudoc Bases de dades/Renart) o directament a :

• La Clau: l'index de la classificació permet localitzar els llibres de construcció a partir de la selecció del tema del qual es vol informació en un llistat de més de 700 conceptes ordenats alfabèticament i agrupats per la inicial.

• D'aquesta manera, hem aconseguit agilitar la cerca, ja que no cal que l'usuari conegui la classificació del Cenlre (combinació IRUh'HI numèrica de sis dígits) per accedir als llibres disponibles.

http://www.apabcn.es/lecnica/renart/ BASES/index.hlm També podeu utOftzar aquest sistema de cerca als monitors existents al Centre de Documentació (cinquena planta del Col·legi).

(6) S'hi han d'afegir dos nous volums ben gruixuts: M. Guccione, (acura dï), La protezione del Patrimonio Culturale. La questione sismica. Roma, 1998.

M.M. Segarra Lagunes (a cura di), Manlunenzione e Recupero nella cttà storica. Conservazione e Sicurezza, ARCO, Roma, 1999

Nou document a l'abast de control de qualitat L'entrada en vigor de la EHE ha suposat l'adaptació del Document a l'Abast número 12 sobre control de qualitat a la nova Instrucció. Aprofitant aquesta adaptació s'ha realitzat una revisió completa del document. El resultat ha estat la publicació del Document a l'Abast número 12.1.

Aquest document, tot i estar adaptat al contingut de l'EHE, incorpora també criteris d'aplicació de l'EH-91, donat que moltes obres utilitzen encara aquesta Instrucció.

• El present Document a l'Abast és una eina d'ajuda al tècnic per tal de complir amb els minims que estableix el Decret de control de qualitat de la Generalitat i les ordres que el desenvolupen. Conté aspectes genèrics relatius a la documentació i la tramitació per al compliment de la legislació vigent, uns criteris per a la redacció del programa de control i del registre de resultats i unes recomanacions d'actuació per al tècnic (decisions a prendre, relació amb la propietat i amb els laboratoris d'assaig, etc).

• Hem inclòs també un exemple pràctic de programa de control aplicat al cas concret d'una obra mitjana, utilitzant el model de fitxes preparades pel Col·legi. En aquest exemple, tot i que s'ha resolt aplicant I' EHE, s'afegeix un apartat amb les fitxes resultants de l'aplicació de l'EH91 . Cal recordar que aquest programa és només un exemple; les instruccions per a elaborar el programa figuren a l'anvers de les fitxes que s'adquireixen al Col·legi. En cas que utilitzeu el programa informàtic aquestes instruccions figuren com a ajut del mateix programa.

Punts de venda: Servei d'Informació (planta baixa), Centre de Documentació (5a planta) i a les Delegacions.

Centre de Documentació Josep Renart Telèfon: 932 40 Z3 61 a/e: renart@apabcn.es

n

1

Calendari col·legial de cobrament

CONCEPTE

DATA DE COBRAMENT

Quota col·legia]

Gener i juliol

Quota PREMAAT

dia 5 de cada mes

Prima MUSAAT

1 de febrer i 1 de maig

Serveis

I

DIVERSOS

•

^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ |

QUANTITAT

Coeficient d'actualització d'honoraris a 15 de desembre: Ca=1,06 9.000 PTA en cada cobrament Proper canvi: 15 de gener segons aportacions i trams d'edat Segons pòlissa individual 50% de Mòdul bàsic: Mb=41.200 PTA'nv la prima fixa en cada cobrament

OBRES AMB PEM IGUAL 0 SUPERIOR A

25.000.000 PTA

Intervencions 0.1 a0.5 (seguretat i salut

CANVIS EN EL SISTEMA DE CÀLCUL DELS DRETS DE VISAT A PARTIR DE L ' 1 DE GENER!

Programari per a la gestió professional

A partir de l'1 de gener del 2000, per calcular els drets de visat es continua amb l'aplicació dels mateixos criteris de càlcul que el 1999, basats en el pressuposi d'execució material de les obres. Únicament hi haurà modificacions en els conceptes següents:

Barem orientatiu d'honoraris i gestió col·legial

El -Barem orieniatiu d'honoraris" és un programa informàtic que té com a objectiu ajudar l'arquitecte tècnic a preparar una proposta escrita d'honoraris professionals. El programa "Gestió col·legial" permet confeccionar els documents necessaris per a la tramitació L'import mínim de drets pel servei de visat del visat dels treballs professionals i també les minutes d'honoraris. Els programes serà de 1.000 PTA més IVA. L'aplicació permeten escollir l'idioma, català o castellà, i es lliuren als col·legiats interessats a les d'aquest import mínim s'amplia fins a oficines del Col·legi, a Barcelona i a les delegacions. Aquests programes són gratuïts. 3.500.000 PTA de PEM en obres menors, M É S INFORMACIÓ: TELÈFON 9 3 2 4 0 20 6 0 . quan es tracti d'intervencions de tècnic únic de projecte i/o direcció.

Necrològiques Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Joaquim Farnòs i Tort Josep Rey i Agelet Joan Guasch i Anglès Juan A. Marín í Davol

col·legiat col·legiat col·legiat col·legiat

1.305. esdevinguda el 14 de novembre, a 60 anys.

931, esdevinguda el 10 de novembre, a 86 anys.

4.418, esdevinguda el 2 de desembre a 50 anys.

1,252, esdevinguda el 3 de desembre, a 66 anys

En obres que tinguin un PEM superior a 3.500.000 PTA, per al cas d'intervencions de projecte i/o direcció s'aplicarà la fórmula següent, sense cap coeficient fix de reducció.

Dv=PEM x KA % (PTA] KA=el mateix coeficient de la taula de l'asseguradora Musaaí per a l'any 2000

O.1 Estudi de seguretat i salut Dv-PEM x KRDS % x 0,17 (PTA) 0.3 Coordinador de seguretat i salut Ov=PEM x KRDS % x 0,35 (PTA) 0.4 Estudi de seguretat i salut, i coordinador de seguretat i salut Dv=PEM x KRDS % x 0,45 (PTA) KROS= el mateix coeficient de la taula de l'asseguradora MUSAAT per a l'any 2000 PEM=pressupost d'execució material de les obres A tos aquests imports s'ha d'afegir l'IVA vigent

Informació visats Tel: 932 40 23 70. Fax: 932 40 23 71 A/e: visat5@apabcn.es

de interès para empresarios EN ENER0, GRATIS AL DARSE DE ALTA DE MOVIL Solo altas I.A.E. (autònomos) y C.I.F, (empresas) De 2 a 5 buzones de correo electrónico^ Espacio en Web de hasta 10 Mb.

•

Mayorvplocid;

i (f>

t mas adec - Pro (Auttf< OJIÍÍB)

•#

kit de conexión

-

PROFESIONAL

•» i .

i

-

internet

\

2 meses de , acceso qratuito

W " Una vez transcurridos, podrà continuar disponiendo de su acceso registrandose como usuario de Airtelnet, según condiciones en vigor.

BILL GATES ', LOSNEGOCIOS ERA DIGITAL

Jemas, si Formaliza su registro antes del 31/1/00, gratis en su domicilio este magnifico libro de regalo. nueión valida unicarnente en Catalunya y Aragón y para clientes de Airtel.

Duración valida del 1/12/99 al 31/1/00.

Mirtel

A S S E S S O R I A

-I

FISCAL

SEGONA QUINZENA GENEH 2000

Serveis

19

a

Canvis fiscals i laborals per al 2000 (i II)

Per començar F » J i en acabar l'any proposàvem H ^ | diverses operacions que ens permetien una optimització fiscal, no serà sobrer que. per començar-to. tinguem eri compte també aquelles operacions que ens ajuden, en la mesura possible, a rebaixar ía nostra factura amb Hisenda. Tal com comenlàvem en l'article de L'INFORMATIU 156. si bé les aportacions a plans de pensions o a comptes habitatge, convé fer-les a final d'any, és ara. quan hem de plantejar-nos si estem regalant impostos. No ens cansarem d'insistir que. encara que mai no tenim temps per a res, paga la pena dedicar una estoneta al tema, perquè potser ens trobarem les vacances pagades amb l'estalvi que aconseguim. Aquest any. a més, convindria que dediquéssim un temps també, a esbrinar si la nostra política d'estalvi és la correcta, Tal com hem comentat en alguna ocasió, els canvis que s'han produït en els productes financers d'estalvi obliguen a replantejar-nos les nostres inversions. Continuen interessant els fons d'inversió? És el pla de pensions la solució correcta? I els unitedlink? Coneixem

la fiscalitat de les assegurances de vida estalvi? Per contestar aquestes preguntes no esperem a un altre Cap d'Any, solament haurem aconseguit perdre l'any.

Al marge d'aquestes indicacions, per començar l'any, convé saber, tal com havíem avançat, que les retencions que es practicaran als professionals s'han reduït del 20 al 18% i. per als que comencen, la retenció que se'ls aplicarà serà del 9% durant els dos primers anys d'exercici de l'activitat.

Tal com avançàvem en L'INFORMATIU anterior, cal que recordem que aquest any. si la hipoteca del seu primer habitatge és anterior al mes d'abril de 1998. estarà en condicions de sol·licitar la compensació si la deducció per adquisició d'habitatge és inferior amb la nova normativa, comparant-la amb l'anterior.

Ja tractarem aquest tema. amb més deteniment quan sigui més propera la campanya de l·IRPF. Una altra novetat que cal tenir en compte és el canvi que s'ha produït, en relació amb la cotització a la Seguretat Social per les dietes, retribucions en espècie i altres

despeses. Amb la nova normativa, s'equipara la regulació laboral amb la fiscal, de tal manera que no es cotitzarà per aquells pagaments que a efectes fiscals tingueren la consideració d'exempts. Cal recordar que la legislació fiscal estima que no estaran subjectes a l'IRPR en el cas de dietes de manutenció i pernoctació a Espanya, les inferiors a 8.300 pessetes. En el cas de dietes a l'estranger, aquesta quantitat s'eleva a 14.000 pessetes. Si el desplaçament es fes sense pernoctar, les quantitats són de 4.150 pessetes i 8,000 pessetes respectivament.

En el supòsit de despeses de viatge, la quantitat exempta de tributació és de 24 pessetes per quilòmetre.

Aprofitem l'ocasió per recordar que les dietes per desplaçament i manutenció solament són aplicables als treballadors per compte d'altri, és a dir, a aquells que estan en la nòmina d'alguna empresa. En el cas de professionals liberals solament seran deduïbles aquelles despeses que tinguin la seva corresponent justificació comptable. És a dir, no s'haurà d'aplicar com a despesa

aquelles 24 pessetes per quilòmetre a les quals ens hem referit, sinó que impuíarem com a despesa les factures de gasolina, de taller, etc. i aquestes, sempre que el cotxe estigui destinat exclusivament a l'activitat.

Però aquest punt el deixarem per una propera col·laboració, ja que cotxe sempre duu cua, i, per començarja està bé.

El calendari Abans del 30 de gener; 4t trimestre model 130 i 300 (IVA) i resum anual de l'IVA (mod. 390)

José Antonio Bemàldez Advocat i assessor fiscal a/e: bernaldez@mx2.redestb.es

voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiat, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i ïrameteu-b per Fax: 9 3 2 4 0 2 3 6 4 o per correu a: Llnhmatiu. Elisenda PucirnifJ / Coi-legí d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona í C. Bon Pastor, 5, 0802) de Barcelona. Si us estimeu més us podeu subscriure per te/éfor. al 932 402 376.

Quolo normal d' 1 pogomenl de 3.000 pessetes l'any.

Quola estudiant sense Targeta Accés de 1.500 pessetes Cony.

Domiciliació boncorio Nom i cognoms &onc/Caixo

Núm.entital

Núra.agència

D.C

AgéfKia

Adreço Població

Núm.cte

Demandes

SEGONA QUINZENAGENER 2000

I 20

Ofertes de treball del mes de novembre 99 «DUEI DI arn; rau»

nPiK DTMPBFíí

ÀMRTT

FXPFRlFNfïA

JORNADA

EDAT

CONTRACTE

DURADA

aíur

4 caps d'obra

constructora

nacional

1-2 anys

oficial

28-32 anys

laboral

indefinida

atur

1 comercial

asseguradora

Catalunya

no cal

oficial

23-30 anys

a convenir

a convenir

SOU /MPTA

2,2 2

atur

1 cap d'obra

enginyeria civil i arquitectura

nacional

no cal

oficial

indiferent

pràctiques

1 any

curric.

1 cap d'obra

construcció

Barcelona província

1-2 anys

oficial

indiferent

laboral

a convenir

neg 3-1

atur

1 cap d'obra

obres i reformes

Barcelona província

no cal

oficia]

25-30 anys

laboral

6 mesos

sec

1 tècnic pressupostos

constructora

Catalunya

5-8 anys

oficial

28-40 anys

laboral

indefinit

curric.

1 coordinador d'obra

promoció i construcció

Barcelona província

no cal

oficial

22-26 anys

a convenir

6 mesos

curric.

3 cap d'obra

consultoria de relacions humanes

Catalunya

1-3 anys

oficial

28-37 anys

laboral

indefinit

reg 4

curric.

1 tècnic de pressupostos; gestió d'actius immobiliaris de lloguer

sec

1 coordinador seguretat

neg 2,7

Barcelona província

1 any

oficial

22-32 anys

laboral

indefinida

3,5-4,5

prevenció de riscos laborals

Catalunya

1 any

flexible

25-50 anys

liberal

a convenir

neg

1 any

oficia]

22-35 anys

laboral

a convenir

4

selec.

2 tècnic pressupostos

enginyeria

nacional

atur

1 cap d'obra

construcció i obra pública

Menorca

no cal

oficial

indiferent

laboral

1 any

atur

1 cap d'obra

promoció immobiliària

nacional

no cal

oficial

indiferent

liberal

3 mesos pror.

22 3

anunci

1 cap d'obra

consultoria de relacions humanes

Barcelona província

1-2 anys

oficial

indiferent

laboral

a convenir

2.5-3,5

llista

1 coordinador seguretat

gestora d'obres

nacional

no cal

flexible

indiferent

a convenir

a convenir

anunci

1 tècnic pressupostos

gabinet tècnic

BCN/Baix Llobregat

3-4 anys

matins

30-45 anys

liberal

indefinida

neg 3

atur

1 cap d'obra

construcció

Barcelona ciutat

no cal

oficial

indiferent

laboral

a convenir

™g

atur

1 delineant

despatx cfarquitectura

Barcelona

no cal

flexible

indiferent

a convenir

a convenir

neg

atur

1 delineant

creació de prendes de rova i venda

nacional

no cal

oficial

23-25 anys

laboral

a convenir

sec

4 tècnic pressupostos

taxacions

Barcelona província

1-3 anys

esporàdica

24-45 anys

liberal

a convenir

atur

1 cap d'obra

despatx d'arquitectura

Barcelona província

no cal

matins

indiferent

liberal

indefinit

3.1 neg 1,1

curric.

1 coordinador cfobra

promoció-construcció

Barcelona província

3-10 anys

oficial

28-40 anys

laboral

inicial 2 anys

3-5

curric.

1 cap d'obra

construcció

Catalunya

1-2 anys

oficial

25-40 anys

laboral

2 anys prorrog. 4,5

anunci

1 coodinador d'obra

arquitecte

Barcelona província

3 anys

oficial

indiferent

a convenir

a convenir

neg

anunci

1 coordinador d'obra

promotora i constructora

nacional

3-5 anys

25-35 anys

laboral

a convenir

5

atur

1 recent titulat

arquitecte

Barcelona província

no cal

oficial a convenir

indiferent

a convenir

a convenir

neg

sec

1 tècnic pressupostos

pladur i falsos sostres

Catalunya

2 anys

oficial

25-50 anys

laboral

indefinit

3,4

Barcelona província

1-2 anys

oficial

indiferent

laboral

per obra

2,6

5

atur

1 cap d'obra

selecció i col·locació de personal

alur

1 cap d'obra

construcció, reformes i manteniment

Barcelona província

2 anys

oficial

25-50 anys

liberal

a convenir

curric.

1 coordinador d'obra

construcció i promoció d'habitatges

la cerdanya

2-5 anys

oficial

25-45 anys

liberal

indefinit

2,5-4,5

atur

2 comercials

empresa de selecció de personal

Barcelona província

no cal

oficial

22-28 anys

laboral

indefinit

3

curríc.

1 coordinador d'obres

distribució alimentària

nacional

no cal

oficial

23-32 anys

laboral

indefinit

3

atur

2 coordinadors d'obres

reparació/muntatge estructures metàl. Barcelona província

no cal

oficial

indiferent

laboral

3 mesos pror.

neg

currís

2 caps d'obra

constructora

nacional

2-20 anys

oficial

28-45 anys

laboral

per obra

5-7

sec

1 coordinador d'obres

promotora

nacional

no cal

oficial

indiferent

laboral

indefinit

curric.

1 comercial

majoristes de l'alimentació

nacional/internacional 3-5 anys

oficial

40 anys

laboral

indefinida

3,7 5

llista

1 coordinador d'obres

empresa sector telecomunicacions

nacional

3 anys

oficial

25-35 anys

a convenir

a convenir

neg

curríc.

2 caps d'obra

coníratista d'obres

Barcelona província

1-3 anys

oficial

25-40 anys

laboral

seg. aptituds

neg

anunci atur

1 tècnic pressupostos

consultoria tècnica

Barcelona província

1-3 anys

oficial

indiferent

laboral/liberal

a convenir

neg

2 coordinadors d'obres

distribució alimentària (supermercats)

Catalunya

1-2 anys

oficial

25-30 anys

laboral

indefinit

2,5-3,5

selec.

1 cap d'obres

promotora constructora

BCN provJEÍvissa

5 anys

oficial

30-55 anys

laboral

a convenir

curric.

2 caps d'obra

constucció i promoció

Catalunya

3 anys

oficial

25-50 anys

laboral

indefinit

"39 «

curric.

1 cap d'obra

construcció

nacional

10-20 anys

oficial

55 anys

laboral

per obra

8

anunci

1 coordinador d'obra

promotora d'habitatges socials

Sabadell

no cal

oficial

25-35 amys

laboral

1 any prorrog.

3,1

6 mesos inicial 1,8

sec

1 cap d'obra

construcció i rehabilitació d'habitatges Barcelona província

no cal

oficial

22-26 anys

laboral/pràc.

curric.

2 tècnic prevenció

assegurances de construcció

nacional

no cal

oficial

50 anys

laboral

indefinit

4,1

anunci

1 coordinador d'obra

constructora-promotora

nacional

1 any

oficial

25-35 anys

laboral

a convenir

3,5-4

atur

1 cap d'obra

construcció i rehabilitació

Barcelona província

no cal

matins

indiferent

laboral

per obres

1.5

anunci

1 coordinador d'obra

fabricació/comercialització materials

nacional

2 anys

oficial

25-40 anys

laboral

indefinit

K

atur

1 ajudant cap d'obra

consultora

Barcelona província

1-3 anys

oficial

25-30 anys

laboral

indefinit

3

anunci

1 cap d'obra

construcció

Barcelona província

1-3 anys

oficial

indiferent

laboral

3/6 mesos ren..neg

llista

1 cap d'obra

serveis

nacional

1-4 anys

oficial

25-32 anys

laboral

indedifnit

atur

1 cap d'obra

enginyeria i arquitectura

nacional

no cal

oficial

25-30 anys

laboral

6 mesos prorr.

neg

SCC« Servei Català de Col·locació. Llista = llista de col·legiats. Cum'c. = selecció de currículums. Selec. = selecció de personal. Anunci = publicació d'anunci. Atur = llista d'aturats

Demandes

Companyia jove i dinàmica dedicada a la rehabilitació d'edificis coordinador/ad'obresperaBarcelona

Realitzarà la gestió d'obra: visites d'obra, planificació, iniciació, control de l'evolució, seguiment tècnic i de qualitat i consum de materials reportant setmanalment a gerència, perfil Professional entre 30 i 45 anys per a la delegació de Barcelona.

Valorarem l'experiència en el sector. Pensem en una persona acostumada a resoldre problemes, autosificient i d'elevada habilitat social.

Les persones interessades poden enviar currículum, carta manuscrita i íotograíia recent amb la referència indicada a: AURENAUDITORS-CONSULTORS-ASSESSORS. C. Mallorca. 260, àtic, 08008 Barcelona.

Telf:932 15 59 89 Fax: 934 87 28 76

SEGONA QUINZENA GENER 2000

Empresa de distribució I instal·lació d'aïllaments tèrmics i acústics arquitecte/a tècnic/a

INFORMACIÓ OFERTES DE TREBALL

perfil La seva funció principal serà la direcció i coordinació de les diferents obres que s'executin, i pressupostos.

Treballarà en dependència directa del director de la divisió de construcció.

Busquem candidats entre 28 i 32 anys. Preferiblement arquitectes tècnics o aparelladors que aportin una experiència de 2 o 3 anys en Itoc similar.

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT

lloc de treball Ciniuró industnal de Barcelona.

DE TREBALL

s'ofereix La retnbució inicial, serà negociable entre els d.000.000 PTA i els 5.000-000 PTA més vehicle de l'empresa.

Les persones interessades poden posar-se en contacte amb Teresa Gràcia de 9 a 15 hores.

Telèfon: 93 201 69 42

TfflCSiARjWADe.Ca.tB3 93 240 23 58 FAX: 93 2 " " " " ' "

TEL:

Petits anuncis Serveis per a taxadors

Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions.

Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions.

També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA a'e:arinsa@coac.net Telèfon: 934520789 Serveis al projecte S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina tècnica: Delineació, escanejat. vectoritzadó i digitalitzacíó de plànols, topografia, aixecaments d'estat actual i presentació de projectes [Render i animadó). intormaoó Telèfon: 934 8700 54 Enginyers

Projectes dinfraestructures comunes Óe telecomunicacions per a edificis, visats pel Col·legi d'Enginyers de Telecomumcadons.

Enginyeria Tesis. SL Gran Via deies Cons Catalanes, 1176. bauos. Barcelona.

Telèbns: 9327830 M, 933136340 Fax: 932780?'65

Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD. 20 i 3D. perspectives, renders. aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. tesDCAD Telèfon: 938796561 Visualització de projectes Per veure com serà el projecte oferim tot tipus de serveis: plànols de venda. perspectiva manual, Render. fotomuntatges animació 3 D. video, interactius, etc. informadó Telèfon: 934 870054 Perspectives i fotomuntatges Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. També oferim serveis de fotomuntaige, video (reconegut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web iCD-ROMs. Ens desplacem a tot Catalunya informació Telèfon: 934594617

Col·laboració professional Oficina especialitzada en locals comercials busca arquitecte o arquitecte tècnic amb un mínim d'experiènoa com a liberal. Possibilitat de signatura i propostes interessants.

Rodrigo Guzmàn Telèfon: 934574019

Estudiant d'arquitectura tècnica Estudiant d'arquitectura tècnica penent del Projecte Final de Carrera s'ofereix per treballar en constructora del Bages o d'Osona.

Uuis Telèfon: 630682607

INFORMACIÓ PETITS ANUNCIS PREU COL" LEGIATS i ESTUDIANTS: 1.000

PTA

PREU NO COL·LEGIATS: 2 . 0 0 0 P T A

INFORMACIÓ: ELISENDA PUCURULL

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932139236

Es ven col·lecció de la revista CAU

EnviTns un fax i nosaltres li lliurem la deRealització d'aixecaments topogràfics in- lineació dels seus croquis en menys de Es ven col·lecció completa de la revista formatitzats en 3D, replantejaments, con- 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens CAU. En perfecte estat de conservació. trol d'obres, cubicacions, desliindaments, adaptem al seu estil- Oferim una expeparcelladons. informes, i assessoramenE. riència de més de 2 anys. El preu del Teièton:937169385 Cosa GabinetTopogràk:. Casp, 36.4t Ja croquis: 700 PTA, Tetóton; 933171036 Telèfon: 934161639 Fax: 933170684 Fax: 932374901

L'Informatiu Tel. 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 a/e: informatiu@apabcn.es

Activitats

I SEGONA QUINZENA GENER 2000

FORMACIÓ

Construcció i noves tecnologies

Rehabilitació i manteniment Jornades de rehabilitació: paraments exteriors • Tots els primers dijous de cada mes

Projecte tècnic, control i manteniment de les instal·lacions urbanes. Sessions tècniques, amb dates a confirmar

Els revestiments tradicionals de calç Dijous, 2 i divendres, 3 de març

La pedra artificial Dijous, 3 de febrer Un dels materials més utilitzats en

Inspecció tècnica d'edificis. Curs, del 13 al 17 de març La multiplicitat d'inspeccions d edificis existents, bé per un problema de despreniments de façana, bé per

l'ornamentació de façanes, des de

l'aparició de amem alummós o bé per

mitjan segle XIX fins avui. ha estat

La renovació de les tècniques de

un requeriment de l'ajuntament,

la pedra artificial- Ha seguit els més

revestiment ha aportat nous mate-

s'hauran d'incrementar el nombre de

diversos estils arquitectònics i, ara

rials però ha fel oblidar un mate-

les intervencions professionals.

sovint, el trobem vinculat a lesions

rial tradicional com és la calç. En

La regulació del dictamen per la

i despreniments. La seva fabrica-

aquesta jornada es presenten les

Generalitat de Catalunya i la publicació

ció, la col·locació en obra i la repro-

tècniques basades en la calç tant

de l'Ordenança de l'Ajuntament de Bar-

ducció són aspectes que cal conèi-

pel que fa a la reparació com a la

celona, fan necessària una reflexió

xer en toia rehabilitació de façanes.

seva execució en forma d'estucats,

sobre el treball que realitzem i

Aquest és l'objectiu de la jornada,

esgrafiats o pintures. La jornada

l'establiment d'unes pautes concretes.

programa

està patrocinada per ANCADE.

D altra banda, cal aprofitar aquestes

Teoria i debat

Asociación Nacional de Cales y

inspeccions per invertir la dinàmica de

de 9.30 a 14.00 hores

Denvados de Esparïa

deixadesa del parc edificat. El Llibre

La utilització de la pedra artifi-

programa

de l'edifici existent i la figura del tecmc

Les següents jornades Projecte

cial al llarg de la història. Co-

Dijous, 2 de març, de 9.30 a 14 h.

de capçalera, hi han de jugar un paper

tècnic, control i manteniment de les

neixement de tècniques cons-

Els morters de calç. Arrebossats

molt destacat

instal·lacions urbanes, que es pre-

L'objectiu del seminari, paral·lel a

tructives.

i estucats.

Durant el curs també es presentaran

senten dins el cicle Materials i noves

les sessions tècniques, és establir

Composició i deteriorament de

Les pintures. Pintura de calç i

les darreres novetats d'eines informà-

tecnologies, tenen com a objeciius

uns criteris teòrics i definir els

la pedra artificial. Lesions més

pintura al fresc.

iniciar el debal sobre el paper que

instruments tècnics que permetin

habituals.

La calç avui.

redacció dels informes i la futura gestió

han de tenir les xarxes a la ciutat i

projectar, col·locar i preveure el

Intervenció. Recuperació d'ele-

La calç, avui. Normalització i

del manteniment d'aquests tipus

treure conclusions des dels diferents

manteniment de qualsevol tipus de

ments de pedra artificial. Siste-

control.

(fedificis.

tiques que faciliten les inspeccions, !a

punts de vista a l'hora d'abordar el

servei situat en àrees urbanes.

problema.

Amb experiències d'implantació

Casos pràctics

La producció artesanal de la calç.

març. de 16 a 20 hores.

També s hi estudiarà la manera

soterrades, i altres tipus.

de 16 a 20 hores

Visita a taller.

durada: 18 hores

d'ordenar la implantació i la coor-

El caràcter formatiu i pràctic del

Fabricació d'elements de pedra ar-

Divendres 3 de març, de 9.30 a 14

preu matricula: 38.000 PTA

dinació dels diferents serveis, i el

seminari es concretarà en recoma-

tificial, Recuperació de peces i

La producció industrial de la calç.

preu col·legiat: 30.000 PTA

seu manteniment.

nacions per executar i coordinar,

elements escultòrics.

Visita a fàbrica.

director del cicle: Joan Sabaté

controlar i mantenir les infraes-

coordinació: Horacio Espeche

tructures urbanes,

dates a confirmar

director del cicle: Joan Sabaté

preu matricula: 5.000 PTA

coordinació: Horacio Espeche

preu col·legiat: 5.000 PTA

dates a confirmar

mes actuals de fixació.

Casos pràctics, de 16.30 a 19.30 h

C o d i : R1114

datesihorari:13,14.l5,16ii7tie

C o d i : R1115

- C o d i : R1121

Manteniment i gestió d'edificis: La tendència europea Jornades, del 15 al 17 de juny

preu matrícula: 25.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA C o d i : E1021

Telèfon: 932 40 2060 Fax:932402061 http:Vwww.apabcn.es aHormaao@apabcn.es Les inscripcions han d'estar formalitzades 10dies abansde l'inici del curs, en cas contrari es perd la reserva de la plaça,

El Col·legi òrgan tza unes Jorna-

Mantenir i gestionar els edificis.

des Internacionals sobre Mante-

Ai

moment

de

planificar

el

niment i Gestió d'Edificis a Barce-

manteniment cal escollir sempre

lona per als dies 15.16117 de juny

l'estratègia més adequada per al

del 2000. Les jornades constaran

tipus

d'unes ponències marc, d'uns

S'abordaran les metodologies

debats oberts que comptaran amb

d'inspecció, la contractació de ser-

la participació dels millors experts

veis i els programes informàtics a

d'edifici

a

mantenir.

nacionals i internacionals del sec-

l'abast. Aquestes jornades tenen

tor immobiliari, professors d'univer-

com a objectiu posar a l'abast dels

silats i responsables d'empreses

professionals de casa nostra totes

de manteniment amb una àmplia

aquelles iniciatives europees que

experiència. També estaran ober-

marcaran, de ben segur, les estra-

tes a aportacions dels participants

tègies de futur i obrir un debat en-

mitjançant la presentació de comu-

tre tots els professionals, que poc

nicacions.

a poc van entrant en el mante-

àmbits de treball

niment com un camp natural per a

Projectar i construir per al manteniment, La fase de projecte és crucial per a que el manteniment posterior sigui possible, segur i econòmic. Es debatrà la introducció dels conceptes de cost global, vida útil i mantenibilitat.

la nostra professió.

Per presentar les vostres experiències podeu contactar amb el Servei Rehabilitació i Medi Ambient.

Tel: 932 40 23 66 a'e: serma

'•I*

23

Medi ambient

En el curs es combinaran les sessions tècniques amb exemples reals, per donar a conèixer les grans possibilitats que tenen aquestes instal·lacions pel que fa a la seva incorporació als edificis nous i existents. responsable acadèmic: Toni Floriach dates i horari: dies 16 i 17 de febrer de 9 a 14 i de 16 a 20 h. preu matricula: 35.000 PTA preu col·legiat: 28.000 PTA programa ) 6 de febrer üe9aU hores Introducció a les possibilitats de l'energia solar a l'edificació.

La radiació solar a Catalunya.

L'atlas de radiació solar Sistemes passius d'aprofitament de la radiació solar. Ombrejament 16 de febrer de 16 a 20 hores L'energia solar fotovoltaica Sistemes autònoms de producció d'electricitat per edificis aïllats.

Electrificació rural Sistemes de producció connectats a la xarxa elèctrica implemeniació de plaques en elements constructius

H

Organització i gestió

Energia solar a l'edificació Curs el 16 i 17 de febrer

Lenergia solar activa és una de les energies renovables de més fàcil implementació als edificis i garanteix uns nivells de confort per als usuaris perfectament compatibles amb una sostenibilitat correcta. D'altra banda, són unes instal·lacions que han estat contrastades i perfeccionades durant anys. cosa que es mostra en el seu bon funcionament i rendiment.

SEGONA QUINZENA GENER 2000

Activitats

FORMACIÓ

/ 7 de febrer de 9 a U hores L'energia solar tèrmica •;. Sistemes solars tèrmics per habitatges unifamilíars - Producció d'aigua calenta sanitària. Sistemes i predimensionat - La calefacció per terra radiant.

Funcionament i predimensionat . Sistemes solars tèrmics per instal·lacions col·lectives - ACS i calefacció - Edificis d'habitatges.

- Edificis hotelers i residencials - Polisportius i gimnasos 17 de febrer de 16 a 20 hores Marc jurídic, ajuts I subvencions Ajuts i subvencions - Generalitat de Catalunya -MINER. El PlandeAhorroy Eficiència Energètica (PAEE) -Reial Decret 615/1998, del 17 d'abril - Ajuntament de Barcelona -Barcelona Posa't Guapa - Programa d'estalvi energètic i energies renovables - Altres ajuts municipals - Possibilitats d'acolliment a projectes europeus (Thermie, etc.) , Marc normatiu - Ordenança Municipal de Barcelona sobre energia solar tèrmica als edificis d'habitatges - El Decret d'autoproducció d'energia elèctrica. Situació actual, desenvolupament del Decret Estatal a nivell català.

Introducció de paràmetres mediambientals en l'edificació Granollers, curs del 21 de tebrer a N de març El medi ambient i la seva preservació assoleix un gran protagonisme social.

Aquest fet comporta uns canvis significatius en els hàbits de la població mundial.

La construcció, l'ús i l'enderroc dels edificis es fa a costa d'un impacte molt significatiu sobre l'entorn, la sensibilitat social, la capacitat limitada del nostre planeta, la forta incidència que en aquest àmbit té el sector de la construcció, ens esta adreçant vers uns canvis que modificaran substancialment els sistemes actuals de treball en la construcció.

Cal que tots els professionals ens hi impliquem i hi participem fent una construcció respectuosa amb el medi ambient.

Integrar paràmetres de sostenïbílitat als edificis, espais urbans i infraestructures és una necessitat si volem reduir la incidència negativa que l'activitat constructiva té en el medi ambient.

Anar cap a una construcció sostenible comporta una millora en l'eficiència energètica, en la gestió dels residus i en la tria els materials i sisíemes constructius. responsable acadèmic; Toni Floriach lloc: Delegació del Vallès Oriental, dates: del 21 de febrer a I'1 de març. horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 hores. durada: 12 hores preu matricula: 15.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA Codi: M1072

Estratègies de contractació per a l'execució d'obres de promoció privada Curs, del 15 de març al 5 d'abril La generalització del sistema de subcontractació,! especialització de les empreses i la creixent complexitat de les obres ha anat diversificant els models de contractació de l'execució.

El curs analitza els criteris d'elecció del sistema de contractació, la definició del pla de contractació, els tipus de contractes, etc. També, les modalitats bàsiques d'actuació dels professionals encarregats de gestionar l'execució de les obres (consultor/ contractista). Aquest curs es fa conjuntament amb la Fundació Politècnica i compta amb dos crèdits per al màster en project manager. dates: del 15 de març al 5 d'abril horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h. durada: 21 hores responsable acadèmic: Carles Puiggròs preu matricula: 44.000 PTA preu col·legiat: 37.000 PTA temarl Ü Tipus de contracte.

o

9

o

• a o o

Contracte verbal i contracte escrit. Segons el tipus de subministrament o servei. Característiques de cada tipus de contracte.

Segons el sistema de pagament.

Estratègia de contractació. Criteris d'elecció del sistema de contractació i definició del Pla de contractació, Selecció de contractistes: prequalificació de participants, convocatòria de participació, recepció, valoració i negociació de les ofertes, reajustaments necessaris: preu, qualitat, esp. tècniques, temps, etc, negociació del contracte i adjudicació.

Relació client-contractistes. Sistema de reunions, informes, gestió de la informació.

Variacions durant l'obra.

Valoracions i pagaments a compte.

Resolució de contractes.

Defectes i acabats.

C o d i : G2012

Estudis de mercat per a la promoció d'habitatges Curs, del 21 al 30 de marc El curs tracta la metodologia a se- juntament amb la Fundació guir per fer estudis de mercat i Politècnica de Catalunya (FPC) i s'aplicarà a la resolució d'un cas comptarà amb un crèdit. pràctic. S'explicarà com s'han de dates: del 21 al 30 de març definir els paràmetres per encarregar horari: dimarts i dijous, de 18.30 a 21 un estudi de mercat, l'estructura de hores. l'estudi i l'anàlisi de les dades per durada: 10 hores treure conclusions útils i per prendre preu matrícula: 24.000 PTA decisions en el procés de gestió preu col·legiat: 20.000 PTA immobiliària. El curs va dirigit a responsable acadèmic: Carles tècnics que vulguin iniciar-se en Puiggròs aquest camp. temarl Dissenyar un producte immobiliari o Antecedents i dades generals. adequat i una bona estratègia comer$ Estructuradel'estudidemercat. cial és un dels elements essencials per a l'èxit d'una operació immobiliària Per « Anàlisi i conclusions: estoc inicial d'habitatges a la població o a això aquest curs es planteja com a l'àrea d'incidència. Estoc pendent objectius bàsics donar totes les pautes de venda. Estoc futur a curi fonamentals per elaborar un pla de termini. Ritme de vendes per secmàrqueting, atès que és el punt clau tor, promoció i àrea. Superfícies per tenir èxit en una operació mitges, màximes i mínimes. immobiliària. El programa comprèn Repercussions mitges, màximes l'anàlisi de la situació del mercat, la i mínimes. Preus de venda mitjos, definició del producte, la política de màxims i mínims. Condicions de preus, les estratègies de comunicació pagament, finançament. Resum i publicitat, l'equip comercial, el de qualitats. Determinació seguiment de la promoció i el servei d'elements diferenciadors de! postvenda. Es complementa amb la mercat. Estructura comercial. resoluaó de casos pràctics. Aquestes Accions i mitjans de promoció. un dels cursos d'especialització inclosos dins el programa màster o Resolució d'un cas pràctic.

CodÍ:G1012 Project manager que fem con-

SEGONA QUINZENA GENER 2000

Activitats

FORMACIÓ

Seguretat

Organització i gestió

L'estudi bàsic de seguretat i guia pràctica del coordinador Sessió tècnica, dimarts 22 de febrer

Gestió del tancament de I obra i la postvenda Curs, del 7 al 16 de febrer El lliurament del producte immobiliari que satisfaci el client és un dels objectius principals del procés immobiliari- La gestió del tancament de l'obra i la postvenda és una fase orienladaa garantir que ei traspàs a l'usuari acompleix les expectatives generades i que la qualitat del producte respongui a la qualitat definida. La demanda, per part de les empreses, de professionals preparats per intervenir en aquesta fase s'ha incrementat en els últims temps.

Per això, aquest curs està orientat als professionals que intervenen en aquesta fase del procés constructiu, fent tasques tècniques i de gestió.

S'explicaran les tasques i la forma de gestionar-les i s'exposarà l'experiència de diverses empreses.

Aquest és un dels cursos d'especialització que el Col·legi organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) i comptarà amb un crèdit del màster en project manager, •s: del 7 al 16 de febrer

horari: dilluns i dimecres, de 18.30 a 2 i h. durada: 10 hores preu matrícula: 24.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA responsable acadèmic: Carles Puiggròs programa • Servei postvenda Abast i objectius. Etapes.

Tramitacions. Inspeccions, Lliurament de claus. Documentació.

Escripturació. Clients. Reclamacions. Conflictes. Organigrama, procediments. Equips postvenda.

S'ofereix una visió general de l'enfocament de la seguretat a partir del que determina el Reial decret 1627/1997.

preu col·legiat: 2.000 PTA responsable acadèmic: Ezequiel Bellet programa

Informa sobre com s'ha de preparar un estudi bàsic de seguretat, quina és la missió del coordinador de seguretat i la seva feina en fase d'execució d'obres petites, dia i hora: dimarts, 22 de febrer, de16.30a21h. preu matricula: 5.000 PTA

• Introducció als temes legislatius.

• Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució per a obres sense riscos especials. t L'estudi bàsic de seguretat, un cas pràctic, — Codi: S1O27

Jaume Vihals, arquitecte tècnic, director tècnic de Grugesa Patologies més habituals en la fase de postvenda.

Santiago Cervelló, arquitecte, director de Promocions de Sumasa.

• El servei postvenda. El cas de Sumasa Daniel Laramona. arquitecte tècnic, sots-director de Promocions • El servei postvenda com a subcontracta.

Ferroser —— Codi: G1061

Habilitats directives Gestió eficaç del temps Curs, del 7 al 9 de març L'arquitecte tècnic o l'aparellador, per les seves característiques professionals, ocupa llocs de responsabilitat que requereixen d'un alt nivell d'organització i gestió del treball propi. La diversitat de treballs que desenvolupa l'obliga a optimitzar el seu temps de dedicació a les activitats, per donar l'abast i complir amb eficàcia els seus compromisos i responsabilitats. En aquest curs l'alumne aprendrà a distingir entre allò urgent i allò que és important, organitzar l'agenda, i a ser reflexiu per dedicar el que pertoca a cada tasca per rendibilitzar el temps.

Aquest és un dels cursos d'habilitats directives que organitzem des de fa uns anys amb l'objectiu d'ajudar

als professionals en la millora del desenvolupament personal aplicada al treball professional. Aquesta és una altra vessant formativa d'importància creixent, dates: del 7 al 9 de març 2000 horari: dimarts i dijous, de 18 a 21h durada: 6 hores preu matrícula: 16.000 PTA preu col·legiat: 11.000 PTA responsable acadèmic: Sensi Gàlvez temari i Descobrir quina és la nostra missió, rols i fites.

Molts cops tenim la sensació d'haver treballat molt. i en realitat, ens sembla que no hem fet res i que, a més a més, tota la íeina

no ha servit per allò que volíem aconseguir.

• Establir prioritats.

La feina s'amuntega a la nostra taula, els caps i col·laboradors requereixen la nostra atenció i tot és urgent i importat, què cal fer?

• Més enllà de la gestió del temps.

Buscant mantenir l'equilibri entre resultats i com aconseguir-los.

• Identificar els nostres problemes en la gestió del temps.

A què dediquem el nostre temps?

• Millorar l'efectivitat personal Principis d'efectivitat. Exemple de com hem d'organitzar, de manera efectiva, una setmana de treball.

Codi: G1015 INFORMACIÓ GENERAL Els estudiants amb Targeta Accés i tenenreservadesalgunes places \ ambundescomptesobreeipreude : col·legiat dsl 20%.

Telèfon: 932 40 20 60 Fax:932402061 http:rtMivw.apabcn.es

! i ]

Estudi de seguretat i salut Casos pràctics, del 6 de març al 10 d'abril Aquest curs té com a objectiu que els assistents puguin aplicar els seus coneixements sobre seguretat i salut laboral a l'hora de realitzar estudis de seguretat de diverses tipologies i dimensions. No es pretén d'ensenyar seguretat i salut laboral, sinó d'aplicar mètodes de treball per fer els estudis.

El curs es planteja a partir de la realització de quatre estudis fets, basats en quatre projectes reals sobre la construcció d'una petita edificació, la construcció d'un gran bloc d'habitatges, la rehabilitació d'un edifici i les obres d'urbanització d'un polígon industrial. Exposició dels continguts generals de què consta l'estudi i d'iniciació a l'ús d'una eina informàtica aplicada. Es tractaran els apartats de memòria, avaluació de riscos, mesures de prevenció, amidament i pressupost, documentació complementària i, plànols i documentació gràfica. A partir del desenvolupament del treball concret els alumnes treballaran en grups que, tutorats pel professor, faran els estudis dels casos.

Es recomanable haver assistit, com a minim. al curs bàsic sobre seguretat i salut laboral a la construcció del Col·legi, o bé tenir coneixements i/o experiència equivalents. dates: del 6 de març al 10 d'abril. horari: dilluns, de 17 a 20 h. durada: 21 hores. preu matricula: 42.000 PTA preu col·legiat: 36.750 PTA responsable acadèmic: Ezequiel Bellet.

F O R M A C I Ó

t

25

Informàtica aplicada

Informàtica bàsica i gràfica

Planificació i control de projectes amb Microsoft Project

Programació de cursos Gener-març 2000

Lobjecliu és aprendre a controlar,

dissabtes, de 9 a 13 h.

avaluar i administrar projectes amb

• del 24 de febrer al 9 de març,

l'ús del programa Microsoft project.

dimarts i dijous, de 17 a 21,30 hores.

adreçat a: aquelles persones inte-

• del 14 al 30 de març, dimarts i

ressades en una eina informàtica per al plantejament i planificació

SEGONA QUINZENA GENER 2000

Activitats

A L T R E S

dijous.de 19 a 21 hores,

•

3DStudio Del 21 de general 19 de febrer, divendres de 17 a 21 h i dissabtes de 9 a 13h.

C1213 •

preu matricula: 25,000 PTA

dates

preu col·legiat: 20.000 PTA

• del 29 de gener al 12 de febrer,

— • — —

cooperació al tercer i quart món,

preu matricula: 19.500 PTA preu col·legiat: 15.000 PTA CI501 l

Paral·lelament es podrà veure la

De I I de íebrer al 9 de març, dimarts i dijous, de 19 a 21 h.

mostra de fotografia, Paisatge interior, de l'Associació anti-sida de

preu matrícula: 47.000 PTA preu col·legiat: 36.000 PTA CI210

un ventall de programes que s'usen

• Anàlisi i avaluació de resultats

de forma habitual en l'activitat

durada: 20 hores

Del 16 de febrer al 16 de març, divendres de 17 a 21 h i dissabtes de 9 a 13h.

a20h.

preu matrícula: 78.000 PTA preu col·legial: 60.000 PTA

organitza: Departament de Cultura CI209

•

professional. Laplicació d'aquestes •

consecució adequada dels treballs

• del 21 de tebrer al 6 de març,

d'amidaments, pressupostos, certi-

dilluns i dimecres, de 17 a 21 h.

PRESTO

ficacions i control econòmic, per

preu matricula: 46.000 PTA

això aquests cursos que us pre-

preu col·legiat: 35.000 PTA

preu matricula: 78.000 PTA preu col·legiat: 60.000 PTA CI213 • Word. I nivell Del 21 de febrer a l'1 de març, dilluns i dimecres, de 17a 19 hores, preu matricula: 14.000 PTA preu col·legiat: 10.000 PTA

sentem estan dirigits als profesCodi: C1301-4

CI20 • Word. II nivell

de treballs.

•

programa

dates: del 2 al 16 de febrer, dilluns

Del 6 al 15 de març, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h.

t El pressupost, document d'un

idimecres.de 17 a 21 hores.

preu matricula: 14.000 PTA preu col·legiat: 10.000 PTA

projecte • Conceptes bàsics

TCQ2000

preu col·legial: 35.000 PTA

Models i tipus de pressupostos

t

Informació associada

•

Intercanvi d'informació

Codi: CI302-3

I

preu matricula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA

Plecs de condicions generals

• Planificació i el control de costos •

Objectius

i

Els costos

•

Planificació

tura del Col·legi.

preu matrícula: 14.000 PTA preu col·legiat: 10.000 PTA

i Excel. I nivell l Divendres 24 de 17 a 21 h i dissabte 25 de març, de 9 a 13 li. l Del 4 al 13 d'abril, dimarts i dijous, de 19 a 21 h. preu matrícula: 14.000 PTA preu col·legiat: 10.000 PTA CI20

Amidaments

• Ajustament de preus

•

organitza: Departament de Cul-

• Accés

CEO

dates: del 13 al 27 de març, dilluns i dimecres, de 17 a 21 hores

t Comparatiu d'ofertes

Nova York, amb el títol: NYC.

al 20 de febrer.

CI20

ARQ+

• Confecció d'un pressupost.

•

mera planta del Col·legi acull l'obra

sobre fotografia d'arquitectura de

Del 22 de març al 3 d'abril, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

• Treball amb pressupostos

Preus descomposats

L'espai d'exposicions de la pri-

fotogràfica d'Albert Casanovas

Es pot veure en aquest espai fins

preu matrícula: 46.000 PTA

« Bases de dades •

NYC, d'Albert Casanovas, del 20 de gener al 20 de (ebrer

3DSIudio Del 14 de març al 13 d'abril, dimarts i dijous, de 17 a 21 h.

eines són imprescindibles per a la

sionals que realitzen aquests tipus

Catalunya. horari: de dilluns a divendres, de 9.30

• AutoCAD Seguiment de costos

d'Arquitectes sense Fronteres.

CADÍ nivell

Pressupostos i control econòmic d'obra t

La sala d'exposicions de la planta baixa

una exposició sobre els projectes de

Del 24 de febrer al 9 de març, dimarts i dijous, de 17 a 19 h.

Codi: CI401

El mercat de la informàtica ofereix

Arquitectes sense Fronteres: projectes de cooperació al tercer i quart món, del 20 de gener al 25 de febrer

acull, del 20 de gener al 25 de (ebrer,

Autocad. Iniciació

dimecres.de 17 a 19 hores.

representació gràfica.

Exposicions

preu matricula: 78.000 PTA preu col·legial: 60.000 PTA

• del 20 de marcat5 d'abril, dilluns i

dels projectes, i la gestió i la seva

H

Codi: CI303-1

t Excel. II nivel Del 2 al 16 de febrer, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h.

I GEST dates: del 29 de març al 12 d'abril,

preu matricula: 17.500 PTA preu col·legiat: 12.500 PTA CI21

dilluns i dimecres, de 17 a 21 h. preu matricula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA

Activitats de fora

• Organització del disc Dimarts 22 de febrer, de 17a I9h preu matrícula: 7.000 PTA preu col·legial: 5.000 PTA CI21

- C o d i : CI304-1 • Internet

VIII Setmana d'estudis urbans

l Dimecres,8demarç.del I 7 a 2 1 h

Fòrum de debat amb el lema,

• Dilluns 10 idimecres, 12 d'abril, de 19 a 21 h.

. «Ciutats universitàries i campus

preu matrícula: 11.000 PTA preu col·legiat: 8.000 PTA

urbans».

Universitat de Ueida, del 10 al

ALLPLAN FT. Disseny assistit per ordinador

14 d'abril organitzen

L'objectiu del curs és aprendre els

sostres i pilars, escales, símbols,

mòduls bàsics d'aquesta aplicació

intercanvi

per al desenvolupament d'un pro-

alçats i perspectives, textos, aco-

jecte, obtenint plantes, alçats, sec-

tació, composició de plànols i

cions i perspectives, i composar

impressió, projecte en 3 D.

els plànols necessaris per a la

dates: delí al 17 de febrer, dimarts i

seva impressió. També s'obtindran

dijous, de 17 a 21 hores,

els coneixements necessaris per

durada: 40 hores

a la construcció de qualsevol element arquitectònic en 3D. Conceptes bàsics en 2D. murs. vans,

d'arxius,

seccions,

Universitat de Ueida, Ajuntament de Lleida, delegació del Col·legi d'Arquitectes i Col·legi d'Apareiladors i Arquitectes Tècnics de Ueida. inscripcions Setmana d'Estudis Urbans.

preu matrícula: 47,000 PTA preu col·legiat: 36.000 PTA C12141

Tel: 973 24 91 00. http://www.udl.es/dpt/geosoc/ seu.htm

GUIA

D'EMPRESES

I SERVEIS

FUSTERIA Q

ESTRUCTURES

Alsina

| Peiialres, 28 319 BARCELONA | Tels. 93 307 29 33 ( 93 307 26 92

SOLUCIONS EN ENCOFRATS

PAVIHDUS.S.A.

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

ENCOFRADOS J. ALSINA. S A Pol tnd. Ra d'en CoJ. Camí de Font Freda &' 08110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tel (93| S7S 30 00 Fai (93) 564 70 59

PAVIMENTS 0E FORMIGÓ TRACTATS

AUTOANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES TERnATZOSCOKTlHUOS

Tet. 205 09

AÏLLANTS

39

r a i .Ï 6 5

22 76

ELECTRICITAT 3

ALUMINOSI • CATALANA,S.A. Morters sense retracció.

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

Rehabilitació Cl Santander. 42-48. Nau 39. 08020 BARCELONA Tel. 278 26 86 Fa* 278 27 11

IEP

simon

r

MATERIAL ELECTRICO

1LUMINAC1ON

SENETON

REHABILITACIÓ j j

SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA í % CEINCO. S.L.JJ. /

CONSTRUCaÓ - REHABILITACIÓ

Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31

5OO.0OO m- de mailas Tel. (93| 261 63 00 / Fax: (93) 261 63 20 08908 L Hospitalet de Uobregat (Barcelona)

c/Padilla, 240 ' Tei. 193) £56 14 53 Fcx (93! "36 72 85 '08013 Barcelona

% Careiera N-ll Km. 600 Nau 6 08780 PALLEJÀ (Barcelona)

PAVIMENTS

O8RAS REFORMAS IMPERMEABILJZACïONES AlUMINOSIS REFUERZOS ESTRUCTURALES

PV\ IMI \ l>. I M i l s i UI \t.S DE FORMIGÓ I \ > K \ l . l . IKKKI.S DE RESIMvS I P I M l KKS KSt»ECI-\I.S

Laboratori d'Aisalgs 1 Control de Oualílal Assistència Tècnica i Control de Qualitíil a tot tipus d'obres

_EXTRAFORT_

CONSTRUCC1ONES MANSO, 11 5* A • Tel. (93) J26 98 98 (3 lineos] Fax (93) 423 94 13 • 08015 Barcelona

Tel.: 937 31 54 46

POU l\D. H)NT DEL RADIl M. Dl R.\N 1 RELN.VLS. lli 08-lOtf GR.\M)L1.ERS TEL Il·ll 861 67 JO FAX. WV 36 VS

1

c . Arits. 57. Sau P Pul. Ind. Can Parelljds OS^K TerniòíJ

FERROS j i e n e b è g S.L.

LABORATORI DE CONTROL

L-5

Fem e l t e r r a b o s e g o n s DIN ISO 9 0 0 2

ESTUDIS GEOTECNICS

93.588.78.76

ESTUDIS DE PATOLOGIA 08191 •

RUB!

ASSAIG SONIC DE PILOTS

La solució a l'aluminosis

astra-CHmnica, si.

N0UÍBAU

Rec obrí ments pera sòls industrials

El sistema de renovació de sostres

G E O T È C N I A . MICROPILOTS, A N C O R A T G E S , HLDROGEOLOGIA, M E D I AMBIENT.

Av. Sant Julià, 306, 08400 Granollers

Tel., Fix {977| 792783 - 43350 CAMBRILS

el.: 93 796 41 22

Mi|ordcSarm.2,E°3·

SPEEDBUILDING. SL.

TcL i Fu< (W9) 334 332 - 08017 BARCELONA

FACHADAS - REHABIUTACION

ALUCOBOND DIBOIMD ALUCORE fachadas ligeras de aluminio pollgono Industrial ni pla riera de can pahissa 24 a

1» 93 680 27 25 1 * 93 680 07 43

SOLUCIONES IMTEGHALES OE PAVIMENTAClOM

Magalhàes, 15. bajos - 08004 BARCELONA Tel. 93 441 10 44-Fax 93 441 53 20

|

\ si_

Oficina tècnica amb experiència en aixecaments, control i seguiment c/'oora, replantejaments, parcel-lacions i As-Built Balmes 460-442 enti 1 ° • 0S022 Baicelono

Cl Can Masaclis. n ' s - 08391 RIPOLLET

E-mail: RYCMAR@teleline.es

TEL.

ï

FAX. 93 580

D ' E M P R E S E S

e-moil: ejTudi.oJ_i@cooc.nei

00 78

I

S E R V E I S

ESTRUCTURES

WB

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Elements per a estructures, sostres i cober-

SES

Aïllaments, impermeabilització i recobri-

Electricitat i il·luminació

tes. Productes bàsics. Matèries primeres

PREFABRICATS

D

|

y^r<.

REFUERZOS ESTRUCTURALES

C L A S S I F I C A C I Ó

E

ESTUDI ^

RESTAURACIÓN - REFORMAS

me nts

: ^ |

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

Prefabricació i construcció industrialitzada

|——\-\

FUSTERIA

rW7t

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

^ | |

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la construcció

El reportatge

SEGONA QUINZENA GENER 2000 I

FABRICA de CULTURA

Fitxa tècnica

Dades de l'obra

Nom de l'obra:

Centre cultural La Farinera del Clot Gran Via de les Corts Catalanes, 837

Enginyers instal·ladors:

Xavier Celma i Antoni Celma

Estructures:

Gerardo Rodríguez

Ubicació:

Barcelona

Directora escola taller:

Susana Sanahuja

Promotor:

Ajuntament de Barcelona

Empresa contractista:

Closa Alegret

Cap de l'obra:

Projecte i direcció de l'obra:

Districte de Sant Martí Serveis Tècnics Districte de Sant Marli Servei de Projectes i Obres

Arquitectes:

Caries Saníeliu i Josie Abascal

Arquitecte tècnic:

Emili Cano Joan Roges, Lluís Lamich, Lara Rodríguez, Milagros Franco i Silvia So!

Col·laboradors:

Antonio Linares

Encarregat de l'obra:

Carles A. Cardelo

Restauració maquinària:

Talleres Cantó

Inici de l'obra: FinalUzacio:

Juny 1999

Pressupost:

196 MPTA

Novembre 1997

La FARINA tú CLOT

•

I SEGONA QUINZENA GENER 2000

-i El reportatge h

28

| * ^ edifici que avui analitzem fou construït per l'arquitecte Josep Maria Pericàs H H entre 1908 i 1909 com a mòdul on es preparava el blat i se'n feia farina, dins d'un complex que contenia altres edificis d'emmagatzematge i d'oficines. Va funcionar fins a l'any 1991 però passà desapercebut en el caos edificatori i d'urbanització de la plaça de les Glòries, on estava ubicai. fins que l'impuls dels Jocs Olímpics va dur a terme la remodelació de tot l'entorn d'aquella plaça.

En enderrocar totalmen! les edificacions que l'envoltaven, va aparèixer com un element del passat que ressaltava per el seu contrast de color i textura, entre tanta obra nova.

Jo el recordo així durant molt temps, palplantat enmig d'un descampat amb la dignitat que li donaven el pas del temps i la bona construcció, encara que fora de! seu context natural; una imatge semblant a la dels edificis que apareixen en els quadres del pintor surrealista Giorgio de Chirico. Aquesta situació el feia semblar, també, molt fràgil i els que desconeixíem les gestions i intencions de l'ajuntament per recuperar-lo pensàvem que qualsevol dia podria anar a terra emportat per l'allau d'enderrocs que va recórrer aquella zona abans i després del 92 (recordeu la Olivetti).

Ara sembla que aquesta plaça sense solució torna a tenir previsions d'enderroc, però la Farinera resta completament estàlvia gràcies a una operació complexa portada des del Districte de Sant Marti amb la qual no només es restaura i es recupera com a part del patrimoni històric, arquitectònic i industrial del barri, sinó que s'aprofita com a contenidor de iota una sèrie de serveis que el barri n'estava mancat, com ara un teatre, la seu de la TV local i sales de reunió per a les associacions del barri.

La complexitat i envergadura del programa, que a més tenia el condicionant de voler preservar part de la maquinària i conduccions de l'elaboració de la farina, obligaren als tècnics del Districte que van assumir el projecte a ampliar el volum de edificació. Per una banda, en horitzontal, es guanya espai en planta baixa per organitzar l'entrada i, en planta soterrani, per donar cabuda a instal·lacions i serveis que requeria l'edifici; per l'altra, en alçada, amb l'aparició d'un nou nucli vertical de comunicacions, necessari per complir les normatives d'accessibilitat i evacuació vigents. Aquest volum simplifica les distribucions i respecta l'edifici antic. Com a peça autònoma, és molt elaborada de disseny i construcció; aconsegueix una bona estètica. Però amb relació al conjunt de la

-A El reportatge (-

SEGONA QUINZENA GENER 2000

29

intervenció, pren massa protagonisme i oculta -des del lloc més rellevant, és a dir, des de la plaça- el volum original que té unes proporcions molt agradables. No dic que l'antic hagi de prevaler sempre sobre el nou sinó que, en aquest cas, s'ha perdut una qualitat de l'antic edifici en fer la nova intervenció, pel fet d'afegir-li un volum massa gran o ubicat en un lloc massa rellevant.

El programa es reparteix en cinc nivells. Al soterrani, les sales tècniques i les instal·lacions de ràdio i TV del Clot; la planta baixa allotja la recepció i control de l'edifici, una sala d'exposicions i el museu La Farinera i el Cafè Internet. A les dues plantes intermèdies hi ha oficines, despatxos i sales de reunions per a diversos usos, i l'última planta, aprofitant que no té la crugia central de pilars i per tant és tota diàfana, es destina a sala polivalent amb una instal·lació de grades mòbils i d'escenari per poder combinar fàcilment els usos de teatre i sala de ball. En aquesta planta no hi ha pilars gràcies a les encavallades metàl·liques (dites "d'ales de mosca" perquè en recorden vagament la forma) que es recolzen de façana a façana.

En les dues plantes intermèdies totes les partions, a excepció de les del nucli de lavabos, estan fetes amb mampares lleugeres que es van dissenyar de manera que poguessin ser construïdes completament i de forma senzilla pels alumnes de l'escola taller. Així doncs, ens trobem que les que són opaques eslan fetes d'un entramat ocult de fusta, ànima de llana de roca aïllant i acabat amb plafons de fusta-ciment (Betonyp) collats amb cargols vistos a l'estructura de fusta envernissada. Les que no són opaques consten d'una periíleria metàl·lica d'acer en fred i vidres ópals. La realització senzilla i una mica tosca, a conseqüència d'haver-la realitzada els alumnes, dóna a les mampares un aspecle poc sofisticat i industrial que s'integra moll bé, sense caure en el parany dels mimetismes formals, no sempre efectius, en l'ambient fabril que encara es respira en l'edifici, gràcies a la conservació de les màquines i de molts dels materials d'acabat originals.

L'esquema distributiu de les partions està pensat perquè sigui respectuós amb l'edifici, "enganxant-se" el mínim possible, i quasi sempre per elements traslluits, a la fàbrica antiga. Els elements traslluïts de les mampares estan disposats de manera que la llum càlida del sud arriba a gairebé totes les estances, encara que donin a la façana nord o que siguin interiors. Aquesta llum filtrada és molt agradable.

SECCION

V2OO

SEGONA QUINZENA GENER 2000

-1 El reportatge h

30

Tres FACETES constructives INTERESSANTS En l'aspecte constructiu hi ha una faceta interessant a cada banda de l'edifici i una al mig, just en el punt més difícil de resoldre: allà on l'un i l'altre es troben. De l'edifici antic destaca la restauració dels materials existents, en especial l'entarimat de fusta, els estucais de l'escala i la maquinària de fer farina. El primer es va poder recuperar gràcies a la bona qualitat de la fusta i al gruix suficient (3 cm) per poder-la polir i tornar a envernissar i, el darrer, es va realitzar per una empresa que encara es dedica al manteniment de maquinària d'aquest tipus. El treball fet aquí per recuperar-los és impecable, cosa que demostra la utilitat dels grans especialistes, en aquest tipus d'operacions.

En l'edifici nou destaquen les estructures del nucli vertical, amb els encontres vidreformigó i els encofrats necessaris per crear la finestra en forma de F de les pantalles de formigó armat de l'escala. L'encofrat de les efes es va fer d'una sola peça amb tauler fenólic. Posteriorment es portava a l'obra serrat i descomposat per cada tram d'encofrat.

Entre la pari nova i vella s'ha de destacar precisament l'encontre, zona difícil de resoldre. Aquí s'ha intentat fer-ho d'una manera clara d'imatge i de construcció. Els edificis es toquen, però poc, i no es fiquen l'un en l'altre. En tota la llargària de la "costura" on ha estat possible s'ha expressat la "frontera" amb un lluernarí. En la zona d'accesos verticals la llosa de rampa i escala es recolza sobre una biga metàl·lica que, al seu torn, està fixada a la façana de l'edifici antic. La llosa simplement es recolza, de forma isostàtica, a la biga de manera que no es transmeten moments a la fàbrica de maó.

Finalment, allà on l'estructura nova arriba a l'edifici antic simplement s'adossa sense cap mena de lligam i es recolza en uns pilars cilíndrics metàl·lics separats uns 30 cm de la paret. En tots els casos l'estanquitat en la junta s'ha resolt per geometria, és a dir, col·locant un escopidor metàl·lic sota el trencaaigües de rajola vidrada que ja existia a la façana antiga, de manera que l'aigua és expulsada per cavalcament entre la pari vella i la nova, sense necessitat que els segellants siguin l'única garantia de lesíanquitat.

CONTROL de GESTIÓ informatitzat i a DISTÀNCIA Per acabar, el problema que significava controlar un edifici amb molts usuaris diferents i amb una franja horària d'ús molt dilatada s'ha resolt instal·lant un control de gestió informatitzat que regula automàticament enceses de llums, control d'entrades, funcionaments de l'aire condicionat (que és descentralitzat, pel mateix motiu, amb una central en el soterrani i màquines independents per a cada pis situades sobre els nuclis de lavabos), etc. No és un sistema nou, s'ha instal·lat ja a edificis de més envergadura com el RACC o la UPF del Poblenou, però aquí té la particularitat que es pot gestionar per control remot des de la seu del Districte. Xavier Celma, l'enginyer que ha l'ha instal·lat, explica de manera més precisa, en el seu article, en què consisteix aquest sistema. •

Josep Olivé a/e: jos.l@coac.es

Pídanos Soluciones

93 573 77 76 Contarà con la gama de pro duet os de carpintería y muros cortina mas amplia del mercado, tanto en diseno y colores, como en precio y soluciones técnicas.

Pondremos a su disposición el Servicio de nuestro equipo técnico, profesionales especializados en asesorarle y colaborar en !a solución de su proyecto.

Ademàs, dispondra de la Red de InstaladoresTechnal, recomendados por su cualificación y fiabilidad.

Tendra la garantia de un producto de calidad certificada y la seguridad de una marca con 30 ahos de experiència en el mercado.

Technal Ibérica, 5 J \ .

Zona Ind. Sector Autopistas C/. Diesel, 1 08150 Parets del Vallès Tel. 93 573 77 77 Fax 93 562 22 50 E-mail: technal@technai.es

r n L J

TECHNAL8

s

SEGONA QUINZENA GENER 2000

—I El reportatge I-

32

Farinera de Sant Jaume Centre Cultural del Clot

^ ^ j a contractació i construcció d'aquest edifici ha seguit un procés prou interessant, ^ ^ 1 que val la pena d'explicar. En una primera fase es va fer una actuació sobre les façanes i la coberta, a través de la campanya 'Barcelona posa't guapa". En aquesta fase només es va aturar el procés de degradació de la fàbrica. Es va reparar el teulat. s'hi va col·locar aïllant i després s'hi van tornar a col·locar les teules. Es van refer també els baixants i es neteja la façana, alhora que s'hi van fer reparacions puntuals. Tot i això, encara no hi havia una definició d'usos, cosa que vindria desprès, en la fase de projecte.

Es va fer un projecte per fases, en el qual es van anar incloent canvis d'ús i. per tant. s'havia d'anar adaptant, però que |a des del principi, i per voluntat expressa de les autoritats del districte es va preveure que part de les feines les poguessin realitzar els alumnes de l'escola taller del Districte de Sant Martí. Perquè aquesta intenció fos una realitat, va caler la col·laboració indispensable de l'empresa constructora Closa Alegret, la qual va donar no solament ajut. sinó que en ocasions va haver de refer en part algunes de les feines realitzades.

La primera fase és el que podríem dir-ne obra grossa, és a dir. enderroc, fonaments, estructura de formigó i acer, tancaments i cobertes. Podem destacar les feines de neteja per deixar l'edifici aïllat i regularitzat. És en aquesta fase quan queden construïts el soterrani i enderrocat l'edifici adossat a la part posterior, cosa que va deixar al descobert unes obertures que no seguien el ritme de la façana i una zona de totxos amb un enguixat que va haver de ser eliminat. Per sort. l'estat de conservació dels totxos era prou bo i no va caler refer la totalitat de les façanes com va ser el cas d'una altra de les obres analitzades en aquestes planes: el Vapor Font Batallé. a Terrassa (vegi's L'INFORMATIU 152).

Altres partides dutes a terme en aquesta fase són, per exemple, el ciclindre del recinte de l'ascensor realitzat en xapes d'acer CORTEN de 8 mm de gruix i que han tingut un cost aproximat de 21.750 PTA/m" o el xapat pla de façanes amb el mateix material a 18.900 PTA/m , així com el mur cortina que només té tapeta exterior en els travessers horitzontals i que ha estat valorat en 18.700 PTA/m? (sense el vidre).

Els ACABATS de L'EDIFICI ~a segona fase va consistir en els acabats de l'edifici: revestiments, paviments, cels rasos, fusteries i serralleria. envidraments i la major part de les instal·lacions. D'aquesta iase. en destacarem alguns acabats. Els ascensors panoràmics hidràulics (4.250.000 PTA/u] i els frontals de xapa d'acer inoxidable per a les dues portes de planta a 330.000 = TA/u.

En els acabats de façana, hi trobem els enllatats de fusta tropical en els tancaments de la planta baixa, i que estan disposats formant una gelosia tant en pla vertical com en horitzontal i que va des de les 9.000 PTA/rrf del sostre fins les 16.700 PTA nï de la porta corredora d'entrada. Fins en aquesta entrada, hi arriba un paviment enllatat de fusta com si fos una catifa, que costa sobre les 12.200 PTA/m' i que com resta a l'exterior és de fusta tractada i té fixacions d'acer inoxidable en forma de clip.

En els interiors, hi trobem la zona d'exposicions, els tallers, les oficines o la sala de teatre, amb el mateix paviment de fusta d'abans, al qual s'han fet unes operacions de reparació que consisteixen en la reposició de les zones malmeses (aproximadament el 50%). reblat dels claus existents, polit de la fusta, i tractament fungicida i d'acabat. Tot plegat té un preu de 6.250 PTA'm".

Pel que fa a les instal·lacions d'aire condicionat hem de dir que s'ha aprofitat l'aigua del nivell freàtic per la unitat de refredament i que. a més a més, s'ha instal·lat un quadre de comandament computeritzat que permet el govern de les instal·lacions exclusivament des de les oficines del districte.

Quant a les feines fetes per l'Escola Taller, destaquen les relacionades directament amb els mòduls que s'impartien. Els alumnes de fusteria van realitzar els envans a base de taulers de fusta ciment collats sobre una estructura de fustes: els de serralleria van fer les mampares envidrades. els d'electricitat van fer part de la instal laciò elèctrica. De tota manera, no s'ha de veure aquesta aportació des del punt de vista del rendiment sobre la construcció, ja que el principal valor de l'Escola Taller és el de l'aprofitament pedagògic i la formació de nous professionals.

Finalment, direm que també s'ha conservat part de la maquinària que servia per fer la farina, aprofitant el bon estat de conservació que tenia i que en el Cafè Internet, situat en planta baixa, s'hi pol trobar una aplicació que recupera de forma audiovisual el procés d'obtenció de la farina. • Xavier Oliva a/e: informatiu@apabcn.es

SEGONA QUINZENA GENER 2000

-I El reportatge h LA

FARINERA

DEL

CLOT

33

RESUM DE PRESSUPOST SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA 2.634 M 2

nucli ascensors FASEI Demolicions 2.038.232 1.496.807 Moviments de terres Fonaments i estructures 25.108.761 Tancaments i dmsòries Envidraments Coberta Graons i paviments Serralteria Enderrocs i reformes Uuernaris Instal·lacions d'evacuació Instal·lacions de climatització TOTAL FASE 1

edifici principal

TOTAL 1

-

5.464.073 477.338

5.941.411

7.776.611 3.001.620 459.891 313.470

2.403.121 1.800.000 307.860 1.596.039

2.038.232 1.496.807 25.108.761 16.117.747 4.929.196 4.846.715 1.380.554 278.416 2.403.121 1.800.000 307.860 1.596.039

6.107.020

62.303.448

1.980.000 1.882.445 3.256.684 7.966.137 666.269 1.686.602 6.706.287

1.980.000 1.882.445 3.564.749 13.210.101 666.269 4.347.379 6.706.287 652.821 5.988.041 3.975.626 2.676.998 9.712.490 10.149.488 40.955.023 18.669.792 3.335.046 2.163.250 316.901 176.508 535.550 473.013 1.482.911

2.877.063 1.450.238 4.386.824 1.067.084 278.416

11.551.592

10.059.625

2.053.502

308.065 3.190.462

292.105

2.368.672

FASE II Enderrocs i reformes Tancaments i divisòries Revestiments Paviments Fusteria d'alumini Fusteria Fusteria metàl·lica Serralleria Cels rasos Envidraments Pintura Diversos Ascensors Aire condicional Electricitat Fontaneria Contra incendis Telefonia Televisió Parallamps Posada en terra Ajudes ram de paleta

40.955.023 18.669.792 3.335.046 2.163.250 316.901 176.508 535.550 473.013 1.482.911

TOTAL FASE II

68.107.995

10.149.488

2.345.607

7.972.448

45.045.151

133.620.689

TOTAL PRESSUPOST (FASE I • FASE II)

96.751.795

16.090.899

13.897.199

18.032.073

51.152.171

195.924.137

36.732

6.109

5.276

6.846

19.420

74.383

comú

nucli ascensors

nucli escales

vestíbul

edifici principal

2

Cost per m

(

28.643.800

nucli escales

652.821 1.181.159 271.269

4.806.882 3.975.626 2.405.729 9.712.490

10.149.488

TOTAL "ï

B

SEGONA QUINZENA GENER 00

^ El reportatge I-

34

Motor cultural g

RECORDS DEL CLOT* El Clot és el nucli urbà més antic del Districte de Sant Martí i, probablement, les seves arrels industrials es van enfortir inicialment amb la sèquia comtal, construïda al segle X. Transportava l'aigua des del riu Besòs fins a Barcelona i a les seves ribes es va desenvolupar una horticultura molt diversa, primer, i molins fariners i altres indústries mogudes per energia hidràulica, després. Les primeres fàbriques instal·lades al Clot-Camp de l'Arpa van ser les farineres, desprès les tèxtils, les bòbiles, les químiques... A finals del segle XIX el barri era un nucli eminentment fabril. La població és majoritàriament obrera i creix, ràpidament, amb gent procedent de tot Catalunya i de t'Aragó.

En aquells dies les associacions es multiplicaven: cooperatives, entitats culturals i educatives, ateneus, clubs esportius, etc. Algunes d'aquestes organitzacions han sobreviscut fins a l'actualitat i són el testimoni d'una societat que va plantar cara a les necessitats que s'anaven plantejant. La fotografia, que va ser presa entre l'any 1900 i el 1910, mostra el vehicle que feia un primitiu servei de transport de passatgers, entre el carrer Mallorca, al Clot, i el carrer Taulat i la Marbella, al Poble Nou. A partir de l'any 1921, l'empresa La Catalana es va fer càrrec d'aquest servei. • *Extret de l'exposició Records del Clot. Per fer memòria d'un temps, d'un barrí i de ta seva gent. Sala d'exposicions del Centre Cultural La Farinera del Clot Novembre de 1999. Http: www.farinera.org.

LA FARINERA La Farinera és un conjunt fabril de maó i ferro amb decoracions ceràmiques i coberta de teula àrab a dues aigües, que va ser construït al voltant del 1898.

La planta tipus està dividida en dues parts, d'un quart i tres quarts, per dos murs perpendiculars a les façanes principals on se situaven les escales i les sitges que emmagatzemaven la farina. En la primera de les ales de L'edifici es procedia a la neteja del blat; la segona, la més gran, es destinava a l'elaboració de la farina. Durant la Guerra Civil va treballar per a la Generalitat de Catalunya i posteriorment, l'any 1942, la fàbrica es va destinar a magatzem del Servicio Nacional del Trigo del Ministerio de Agricultura, fins que l'any 1970 recupera el seu ús com a fàbrica í es dedica a l'elaboració de derivats de pastes de sopa. L'any 1991 tanca definitivament. •

H

Is veïns i veïnes del Clot-

M i C a m P de l'Arpa ja poden gaudir del nou Centre Cultural La Farinera. Amb la construcció d'aquest equipament es fa realitat una antiga reivindicació i es manté com a patrimoni històric la fàbrica de farina construïda a principis de segle i ara adaptada a les actuals necessitats culturals del barri. El Centre Cultural La Farinera del Clot neix amb la voluntat de respondre a les futures necessitats que, sens dubte, ens plantejarà el proper mil·lenni. Es tracta d'un equipament amb un compromís d'innovació, capaç d'adaptar-se i alhora provocar canvis en el panorama socíocultural del territori i de la ciutat de Barcelona.

Ef model de gestió compartida que regirà el nou espai també és pioner al nostre districte.

Un centre pensat a partir de la col·laboració entre el Districte de Sant Marti i la Federació d'Entitais del Clot-Camp de l'Arpa, que vol esdevenir una fàbrica de cultura que complementi les activitats del nostre barri i alhora doni servei als ciutadans i a les mateixes entitats, desenvolupant amb qualitat les seves iniciatives i projectes, i que a la vegada impulsi i doní suport a les propostes socioculturals existents. I

Francesc Narvàez Regidor del Districte de Sant Martí Jordi Gras President de la Federació d'Entitats del Clot-Camp de l'Arpa

Solucions de façana a Farinera del Clot és un dels darrers edificis rehabilitats partint d'antigues instal·lacions industrials recuperades per a la ciutat com a espais culturals. La seva remodelacio, que es va inaugurar el 14 de maig del 1999, l'ha convertit en el Centre Cultural del Districte de San! Martí a Barcelona.

En el projecte de Carles Sanfeliu, Josíe Abascal i Emili Cano, en les solucions de fusteria, la nostra empresa hi va col·laborar d'una manera decisiva. La façana es va fer utilitzant la sèrie MC amb trama horitzontal que, gràcies a l'absència de muntants verticals exteriors, permet augmentar l'efecte de perspectiva i confereix a l'obra una nova elegància.

Per a la part antiga de l'edifici s'han utilitzat les finestres practicables EPURE, indicades especialment per a obres de rehabilitació. Pel (et que s'amaga darrere del marc, el perfil de la lulla d'EPURE no es veu des de l'exterior, fet que li dóna un aspecte senzill i lineal que permet respectar la puresa del projecte original.

Les portes són de la nova sèrie TITANE, sense frontisses, amb un sistema d'articulació totalment ocult i una junta exierior d'envidrament impossible d'agafar-s'hi. TITANE ofereix una major superfície de vidre i disposa d'un perfil marc molt apreciat en el sector de la renovació gràcies a la seva mínima secció. •

•

Technal Ibérica a/etechnal@technaLes

SEGONA QUINZENA GENER 2000

HEI reportatge h

35

? Un sistema informatitzat de -_ gestió de les instal·lacions

U

Patrimoni industrial

B

interès històrico-artístic que presenta l'edifici i la necessitat d'ampliar-ne la superfície per acollir un nou ús cultural, ens porta adoptar una solució on el nou es desvincula de l'existent per respectar i potenciar la singularitat de l'arquitectura fabril de principis de segle, permetent així el diàleg entre totes dues parts. Si a això hi afegim ia seva ubicació dins d'una àrea de nova centralitat en fase de remodelació, com és la plaça de les Glòries, és fàcil comprendre que a l'antiga nau se li hagi afegit un cos contenidor del nucli principal d'accessos, mirador tant del mateix edifici existent com del seu entorn. A continuació fem esment d'alguns dels punts que considerem interessant deslacar: • Els dos ascensors hidràulics de tipus panoràmic es troben ubicats dins d'una estructura cilíndrica d'acer "corten".

• La diferència en el desenvolupamenl vertical, escala i rampa escalonada, reforça les dues visions, una cap a i'exteríor i una altra cap a la façana de l'edifici existent.

• L'enllumenat del nucli de comunicacions respon a l'interès de visualitzar des de l'exterior a Iravés d'un mur cortina, una finestra vertical amb forma de F dibuixada en tots dos murs de formigó, simbolitzant l'estructura que suportava la distribució de la farina a l'antiga fàbrica.

• La planta baixa de l'edifici s'amplia com a recepció i bar del centre cultural, separantse de la façana original a través d'una estructura vidríada que la converteix en protagonista de l'espai.

• Un umbracle fet amb làmines de fusta filtra l'espai exterior i es converteix en el sòcol de l'edifici.

Amb la finalitat d'aconseguir la preservació del caràcter industrial de l'edifici, es manté la part de la maquinària i sistema de distribució origina! de la farina (elevadors de catúíols), i es restaura el paviment entarimat de fusta de pi de Sòria existent, alhora que es destina una sala-museu a planta baixa per ubicar-hi una xarxa informàtica dirigida a la dilusió cultural i històrica del procés d'elaboració de ía farina mitjançant una aplicació interactiva.

Si bé els objectius fonamentals per al disseny del Centre Cultural La farinera del Clot van ser l'ampliació-adequació dels espais generats per un programa de necessitats i usos ciutadans que es va elaborar prèviament, conservant el patrimoni existent, hauríem de deslacar també la presència d'una escola-taller creada específicament per a aquesta obra, els mòduls acadèmics de la qual van desenvolupar tasques pròpies del diferents rams intervinents a la construcció de l'edifici. Per tant, podríem dir que l'aspecte pedagògic, quant a les tècniques constructives viscudes pels alumnes i dirigides a obrir-se camí dins el món laboral, ha donat encara més sentit a la construcció del nostre Centre. • Carles Sanfeliu / Josie Abascal Arquitectes Emili Cano Arquitecte tècnic

a instal·lació elèctrica s'estructura a partir d'un subministrament d'alta tensió amb estació transformadora alta/baixa i sistema de mesuratge en baixa tensió. El sistema de comandament i protecció es realitza mitjançant una centralització de proteccions que componen el quadre genera! sense subquadres.

Les línies d'enllumenat i força per a usos generals parteixen de forma individualitzada des del quadre general fins als punts d'utilització concrets per tal de permetre el control de cadascuna de les zones d'enllumenat o receptors de força. El sistema de comandament i control es realitza mitjançant un sistema centralitzat amb la utilització d'una unitat de control interactiva i d'autòmats, i els PLC. Es fa des de dos punts estratègics de l'edifici.

La instal·lació de climatització disposa d'un sistema de producció d'aigua freda i calenta; el fluid es distribueix cap a un sistema de climatitzadors. La distribució es fa en quatre tubs, per això es disposa de fluid fred i calent de forma conjunta; això permet la seva utilització d'acord amb les necessitats de cada seclor. La planta de producció tèrmica és del tipus bomba de calor amb recuperació, que permet l'aprofitament i intercanvi de càrregues, aconseguint d'aquesta manera un estalvi energètic important ateses les seves característiques especials de l'edifici, tant per la seva arquitectura com pel tipus d'utilització.

El sistema de control es realitza de manera conjunt amb el del sistema elèctric i, mitjançant un programa d'utilització personalitzat, s'executen totes les (uncions de forma automàtica essent possible realitzar una comunicació interactiva.

COMANDAMENT I CONTROL El sistema de comandament i control és del tipus controlat per programa informàtic personalitzat, el qual utilitza els elements següents: • • • • •

Unitats PLC de comandament local Unitats automàtiques de comandament remot Unitat PC Sistema bus de comunicació Programa personalitzat

El conjunt configura un sistema de comandament í control interactiu que pot arribar a realitzar les funcions següents: • Sistema de comandament automàlic o manual • Sistema de comandament multifunció (segons les utilitzacions diferents a què se sotmeti l'edifici i segons la seva activitat) • Sistema de concentració de camps a controlar (instal·lació elèctrica, climatització, instal·lacions mecàniques, seguretat, prevenció d'incendis, ascensors i control d'accessos) • Consulta de Testat de tots els elements sota control • Consulta dels paràmetres programats • Modificació de paràmetres tant de manera local com per telecontrol des d'una unitat base comunicada per via mòdem • informació tant en temps real com històric de tots els paràmetres i dades, així com de les incidències • Informació tant en temps real com històric de consums energètics Hem de destacar que el sistema utilitzat té com a característica particular el fet que és un sistema obert, compatible amb qualsevol element de mercat que es vulgui utilitzat i, per tanl, que no limita la utilització de sistemes a la pròpia marca i al fabricant de l'equip de regulació.

DADES TÈCNIQUES DE L'EDIFICI Potència elèctrica instal·lada

495 kW

Potència elèctrica contractada

360 kW

Potència de producció de fred

270 kW

Potència de producció de calor

273 kW

Xavier Celma Celma Enginyers Consulting 1300 {CELEg a/e: celec@eic-ictnet.es

B

SEGONA QUINZENA GENER 2000

Especial S O S T É NI B I L t T A T

36

I

ENERGIA I CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

U preservació del meé\

Per aconseguir una construcció més sostenible són diversos els paràmetres sobre els quals hem d'actuar. Minimitzar la despesa energètica, reduir el consum d'aigua i les emissions de gasos causants de l'efecte hivernacle en són alguns. Sovint, però, la sostenibilitat es queda en la leoria i, a la pràctica, es fa difícil aplicar aquests criteris de disseny i construcció. En aquest sentit, els aspectes relacionats amb l'estalvi energètic són els que actualment comencen a tenir una

I

letres és l'estalvi ifenergia

implementació més sovintejada i. a la vegada, també són els que el sector està més en condicions d'introduir, tant des del punt de vista de l'aplicació de solucions constructives que es troben al mercat com pel que Ta a la demanda d'aquestes solucions per part de la societat. Cal pensar que un disseny pensat des del punt de vista de l'eficiència energètica significa, a més de la reducció directa dels consums i la consegüent reducció de les factures de les companyies subministradores.

reduir les emissions de CO, causades per l'edifici al llarg de tota la seva vida útil.

Entre d'altres opcions, una tria acurada de materials priorilzanl aquells que impliquen una menor despesa energètica en la seva fabricació representa una reducció del global de l'energia necessària pera la consirucció de l'edifici. D'altra banda, utilitzar materials obtinguis de recursos renovables implica una menor pressió sobre els ecosistemes. També cal estudiar l'adopció de solucions constructives pera les façanes que no comportin grans pèrdues o excessius guanys de calor. Aixi doncs, cal plantejar-se si el problema principal serà la pèrdua per radiació en els mesos freds o el guany en els mesos de calor i. segons quin sigui el problema, podrem optar per reduir obertures, col·locar voladissos que ens donin ombra o instal·lar vidres de diferents propietats que redueixin el problema (vidres reflectants o amb menor conductivitat tèrmica).

en habitatges. Finalment, pel que fa a la despesa en il·luminació, l'adopció de lluminàries de baix consum o cl fet d'aprofitar al màxim la llum natural, fa que la suma final de kW/h baixi considerablement. •

Toni Floriach Arquitecte tècnic Servei Rehabilitació i Medi Ambient A/e: serma@apabcn.es

Una altra opció és l'adopció d'energies renovables. En aquest sentit, els sistemes comunitaris de captació d'energia solar per al preescalfameni d'aigua de calefacció o per a TACS són opcions que han demostrat durant molt de temps la seva viabilitat. Cal pensar que en la producció d'ACS aquestes solucions poden arribar a cobrir un 60% de la demanda anual

INTRODUCCIÓ DE PARÀMETRES MED1AMB1ENTALS EN L'EDIFICACIÓ El medi ambient i la seva preservació assoleix un gran protagonisme social. Aquest fet comporta uns canvis significatius en els hàbits de la població mundial. La construcció, l'ús i l'enderroc dets edificis es fa a costa d un impacte moll significatiu sobre l'entom. La sensibilitat social, la capacitat limitada del nostre planeta, i la fona in-

cidència que en aquest àmbit té el sector de la construcció, ens està adreçant vers uns canvis que modificaran substancialment els sistemes actuals de treball en la construcció.

Cal que tols els professionals ens hi impliquem i hi participem fenl una construcció respectuosa amb l'entorn.

Integrar paràmetres de sostenibilital als edificis, espais urbans i infrastructures és una necessitat si volem reduir la incidència negativa que l'activitat constructora té en el

medi ambient. Anar cap a una construcció sostenible comporta una millora en l'eficiència energètica, en la gestió dels residus i en la tria dels materials i sistemes constructius.

Introduir els professionals de la construcció en aquests nous conceptes és l'objectiu del curs Introducció de paràmetres mediambienlals en la construcció, que s'impartirà a la Delegació del Vallès Oriental del 21 de febrer a I'l de març (vegi's secció d'Activitats). •

SEGONA QUINZENA GENER 2000

Especial MEDI

I

AMBIENT

SOLUCIONS CONSTRUCTIVES PER A UNA EDIFICACIÓ SOSTENIBLE

La primera setmana del proppassat desembre es va dur a terme, al Col·legi, el curs Solucions constniclives per una edificació sostenible. El curs es va organitzar conjuntament amb l'ICAEN (Institut Català d'Energia) i va comptar amb el suport del Programa Thermie de la Comissió Europea DG XVII Adoption of Biociimàtic Technologies by SMes and Building Actors in the Mediterranean Region.

La presentació del curs va anar a càrrec de Xavier Bardají, president del Col·legi, i d'Albert Mitjà, director de l'ICAEN. En la primera jornada del curs es van tractar els criteris de disseny de les façanes. Partint d'una anàlisi dels diversos factors exteriors que incideixen sobre les edificis (radiació solar, vents, temperatura...) es va discórrer sobre la tipologia que havien de tenir les façanes per tal de opiimiizar al màxim els recursos energètics.

Eines informàtiques de disseny biociimàtic Un dels temes que va despertar més expectació va ser la presentació, en la segona jornada, de diverses eines informàtiques de disseny biociimàtic. Es van analitzar les possibilitats de les diferents aplicacions partint de l'anàlisi d*un cas típic d'edifici tipus concebut amb criteris biocíimàtics. La majoria d'aquestes eines estan dispo-

I

37

nibles a Internet i tenen com a base de càlcul la realització de forma sistemàtica del balanç tèrmic de l'edifici, establim procediments d'entrada de dades per valorar les aportacions de calor i també les pèrdues, i definint les condicions de confort que es pretén assolirà l'habitatge.Coma finalització de la sessió es va fer una breu presentació de l'Agenda de la Construcció Sostenible, pàgina Web de construcció i desenvolupament sostenible que conté un directori de productes molt complet.

Introducció de la domòtica La introducció de la domòtica com a eina de control i l'elecció dels materials van ser els temes de la tercera jornada del curs. Pel que fa a la domòticaes van presentar sistemes domòtics que permeten realitzar una gestió tècnica de l'habitatge o edifici, des de la perspectiva energètica, ja que tan important és estimar i projectar l'estalvi a priori com poder quantificar aquest estalvi a posteriori amb un seguiment energètic de la instal·lació. Quant als materials, es va fer un repàs del seu contingut energètic (energia necessària per a la seva producció) i també una comparació de l'energia invertida a les solucions constructives de diferents models constructius. Per acabar la sessió es van presentar algunes solucions encaminades a disminuir

ENERGIA SOLAR EN L'EDIFICACIÓ

l'impacte energètic global de la construcció d'un edifici.

En l'última sessió es va tractar els aspectes relacionats amb la certificació energètica. Un responsable de l'Administració central i un de la Generalitat van explicar l'estat de la qüestió al nostre país i com s'adaptarà la Directiva 93/76/CEE. L'aportació que va fer el representant del país basc, única comunitat en que ja és obligatori aquest certificat, va ser molt interessant, per la valoració que es va fer de l'experiència que ha suposat la seva ïmplementació.

Finalment, es van fer dues visites tècniques per poder comprovar in situ que aquest tipus de solucions no són només teories sobre paper. Es va visitar, a Sabadell, un bloc d'habitatges de protecció oficial amb façanes ventilades, persianes per poder controlar l'aportació solar a les façanes de po-

nent i sistema comunitari de precscalfament d'aigua calenta amb plaques solars com a elements més destacats. A Mataró, es van visitar 26 habitatges unifamiliars de promoció privada amb pati interior i garatge comunitari, serveis energètics centralitzats consistents en producció centralitzada d'aigua calenta, per a calefacció amb calderes d'alt rendiment i per a ACS amb plaques solars i suport amb caldera centralitzada.

La nombrosa assistència al curs (es va quedar gent a fora per falta de places) indica que mica en mica, la conscienciació del nostre col·lectiu pels temes del medi ambient és més gran. i ens anima a seguir amb la línia que ja fa uns anys des del Servei Rehabilitació i Medi Ambient vam iniciar. •

PROGRAMA DE POSTGRAU

EN DISSENY I ANÀLISI ESTRUCTURAL AVANÇAT Programa - Càlcul i disseny d'estructures de formigó segons la nova normativa espanyola EHE i paral-lísmes amb l'Eurocodi 2 - Càlcul i disseny d'estructures metàl·liques segons la normativa Eurocodi 3.

- Càlcul i disseny d'estructures mixtes segons la normativa Eurocodi 4 - Anàlisi estructural avançat mitjançant el mètode dels elements finits

Direcció L'energia solar activa és una de les energies renovables de més fàcil implemenlació als edificis, i garanteix uns nivells de confon per als usuaris perfectament compatibles amb una sosienibilitat correcta. D'altra banda, són unes instal·lacions que han estat contrastades i perfeccionades durant anys, cosa que es mostra en cl seu bon funcionament i rendiment. El Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi ha preparat el curs Energia solar a l'edificació, que combinarà tes sessions teòriques amb exemples re-

als. per donar a conèixer les grans possibilitats que tenen aquestes instal·lacions pel que fa a la seva incorporació als edificis nous i existents.

Alguns dels lemes que es tractaran seran: càlculs bàsics i predimensionat d'instal·lacions, energia solar fotovoltaica. instal·lacions autònomes i instal·lacions connectades a la xara pública, integració de plaques i col·lectors als edificis, i anàlisi de viabilitat. El curs s'imparteix al Col·legi els dies 16 i 1 7 de febrer (vegi's la secció d'Activitats). •

Josep W Fornons García Francesc Roure Fernandez Frederic Marimon Carvajal Joan Bisbal Serra Dpt. Resistència de Materials i Estructures a I' Enginyeria UPC INFORMACIÓ:

Fundació Politècnica de Catalunya Plaça Eusebi Güell. 6 08034 Barcelona Tel. 93 401 77 51 / 74 Fax 93 401 18 7 3 / 7 7 57 marta@fpc.upc.es www.fpc.upc.es

SEGONA QUINZENA GENER 2000

Especial

I— MEDI

38

Si t'interessa el medi ambient Si estàs preocupat per la sostenibilitat del planeta

-M E

Si vols canviar els hàbits negatius del sector de la construcció envers el nostre entorn i se't fa difícil... què pots fer?

Mi 2

Visita l'Agenda de la Construcció Sostenible.

www.apabcn.es/sosteniblel

I

AMBIENT

AGENDA DE LA CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

http://www.apabcn.es/sostenible On trobo informació sobre •"•'~±~ construcció i medi ambient? "~' Quins materials utilitzo? Quin és el disseny més efectiu? Fins no fa gaire, aquestes i altres preguntes no tenien resposta, eren de difícil solució o la informació necessària era molt dispersa. Per tal de donar-hi resposta, des del Servei Rehabilitació i Medi Ambient del ·lg,1^,_ Col·legi es va començar a treballar i es van aglutinar les iniciatives que portaven a terme d'altres entitats com ara l'Escola d'Arquitectura del Vallès (ETSAV). l'Asociación de Estudiós Geobiològicos (GEA) i l'Institut Cerdà. Conjuntament es va tirar endavant el projecte de l'Agenda de la Construcció Sostenible. És una pà-

' •—. sti·s··s.·E—r*=a

gina web de consulta gratuïta des d'Interneu especialitzada en la informació i el debat sobre el sector de la construcció i el desenvolupament sostenible, que vol esdevenir un punt de trobada per a tots els professionals, fabricants ï usuaris interessats en el lema.

CONTINGUT DE L'AGENDA Utilitza el seu Directori per trobar els materials més adients per al teu edifici.

Legislació, ajuts i subvencions: Recull de la legislació i normativa d'àmbit nacional, autonòmic i local referida a aspectes ambientals de la construcció, així com els ajuts i subvencions que es poden obtenir per a algunes actuacions.

Participa activament en el seu Club i aporta informació per tal d'enriquir-la.

Cu o C O U f C l D'APAREUADORS I ARQUITECTES ÏEOIK3 DE BARQLOKA

ESCCXA TtCNtC* SUPERIOR D'ARQUÍTECTURA DELVAUE5

UNIVERSITAT POUTÉCNICA DE CATAUWA

El Club: Punt de trobada de tots els professionals del món de la construcció interessats a fer que aquesta sigui més sostenible. S'hi poden trobar serveis d'informació, espais de debat, notícies i altres. Té els apartats següents: Llista de disiribució/Newsletter/Agenda d'activitats al món/Hemeroteca/Publicacions/Actualitat El Directori : Base de dades de fàcil consulta, que conté materials, productes, empreses i serveis que permeten fer una construcció més sostenible.

Construcció Sostenible: Informació i documentació sobre la construcció sostenible. Està dividit en quatre apartats: Conceptes/Catàleg de bones pràctiques/Ecoetiquetes/Línies de recerca Enllaços: Una via ràpida de connexió amb altres pàgines Web relacionades amb la construcció i la sostenibilitat.

AHORRE AGUA Y ENERGIA <^> ayude a la conservacion del medio ambiente *->~> ;POR QUE NEÇESITA LOS. / Nuestras Valvulas y Sistemas de ahono son comparables al principio físico Venturi y se fabrican bajo las mas estrictas normas de calidad, todos los componentes son de latón con exterior niquelado y cromado. /Modelos y Sistemas versàtiles adaptados a las necesidades de cada cliente. /Sistemas dotados con antirrobos. / Ahorre dinero en sus facturas de agua y energia.

-, / Mas de diez anos de experiència y un J amplio fíchero de clientes nos avalan.

Cód. 50009 Vàlvula ducha Ikabsa-Ai rval

Cód. 50010 Vàlvula R. Int. Ikabsa-Ai rval

Cód. 50011 Vàlvula R. tixt.

Ikabsa-Airval

COMO FUNCIONAN LAS Cód. 700O4 Sistema C • Principio feia, VEOTRI • Ducha mural ilio v anUbandilico • MÀXIMA SEGURÍDAD.

Mezclan el agua con el aire reduciendo su flujo y produciendo un agradable bienestar, evitando cualquier sensación de pérdida de caudal. La boquilla y el difusor, piezas interiores de la vàlvula, consiguen un aumento de la velocidad de ciiculación del agua y una depresión que facilita la entrada de aire por aspiración.

La mezcla del agua con el aire produce un efecto nuevo mejorado, particularmente notable en la ducha donde se consigue una sensación de agua espumosa debido a las burbujas de aire en suspensión.

Cód. 65010

ESTUDIO AHORRO DE

Tubos CR. + P-65/2T

C M 7tKX)9 Sistema I • Principio Ssico VEOTURI ' " " " » m"<"' "aafl· ™ n " S " d l • Anübandilico, MAXBU SEGURITAD.

Adaptador cisterna modelo "Mochila". • Aumcnta la ptesión de saüda. • Ahorra e! 50% de agua.

PROPORCIONAN

Paràmetros de evaluactóo Demostración. Ejemplo: • Presión 2'65 Kg/cm- - Tiempo 60" -Ducha o grifería: 24 1.

-Vàlvula o Sistema IKABSA: 7'911.

DE HIDROMASAJE

Ahorro: 16'091. Que representa el 67% s/241.

REANIMADOR.

• m1 de agua = 1.000 litros. = 150 ptas. (impuestos incluidos) • I kWh = 16 ptas.

• Para calentar lm' de agua a 38°C necesitamos 30 kWh.

Ahorro estimado por ducha 16"09 l./min. x 50 min./día x 20 días/mes = 19.3081. m3 agua a 38°C = 630 ptas. X 19m3 = 11.970 ptas. de ahono mensual por punto instalado, durante 1 hora al dia.

J Ji"J!/-2J1Í! de la Generalitat de Catalunya

UNA SENSACIÓN

Los sistemas Ikabsa se colocan en: HOTELES·HOSPITALES·GIMNASIOS·CENTROS DEPORTIVOS·PELUQUERIAS·DOMICILIOS PARTICULAREStRESIDENCIAS GERIATRICAS«CLUBES PRIVADOS»RESTAURANTES...

Q IKABSA

Recursos Natura les, S.L.

Garcia Humet, 90 - 08221 TERRASSA (Barcelona) Ap. Correos 5247 - 08080 BARCELONA Tel.: 93 784 44 01 - Fax: 93 783 21 17

Grupo . AHRENA

I

MADE Tecnologías Renovables: una oferta coherent per a la sostenibilitat

MADE Tecnologías Renovables pertany al grup Endesa í gaudeix de cinquanta anys d'experiència en e! sector de les torres i estructures metàl·liques relacionades amb cl transport d'electricitat.

També té vint anys d'experiència en el sector de l'energia solar tèrmica i ha recollit la tradició tecnològica d'Unisolar. En aquest camp disposa de fabricació pròpia de col·lectors solars amb tractament selectiu i desenvolupaments en enginyeria i producte, que fan

d'aquesta la pionera en noves aplicacions i garantia de les tradicionals. Actualment prepara noves fórmules i productes que seran els estàndards del futur.

En el camp de les energies renovables disposa de tecnologia pròpia d'aerogeneradors i un nombrós conjunt de parcs eòlics.

Amb tot això. es converteix en una de les empreses que disposa d'una oferta coherent per a la sostenibilitat de diversos entorns. Té ISO 9001/9002. •

MADE Tecnologías Grupo Endesa

MADE Tecnologías Renovables Paseo de la Castellana, 95, planta 29 28046 Madrid Telèfon 915 98 37 28

MADE Tecnologías Renovables Carretera de Pozaldez, Km 1 47400 Medina del Campo (Valladolid) Telèfon 983 83 71 69 / 83 70 16 Fax 983 80 48 00

TECNOLOGIAS AVANZADAS EN SISTEMAS DE ENERGIA SOLAR UN PASO NECESARIO HACIA LA SOSTÉNIBILIDAD De todos es conocído que el confort en sociedades como la nuestra, requiere de grandes cantidades de energia tèrmica, normalmente de combustibles fósiles como el petróleo o gas natural, con un fuerte impacto medio ambiental, y contrario a los principios de sostenibilidad.

La energia solar tèrmica constituye el único y mas eficaz procedimiento para reducir el impacto medio ambiental derivado del uso de combustibles. Se incorpora fàcilmente, reduciendo el consumo de combustibles hasta el 80% en agua caliente y el 50% en calefacción.

El sistema de energia solar tèrmica es fàcilmente incorporado a las instalaciones y edificacïón, esta constituido por colectores solares, tuberías aísladas hasta el acumulador de agua caliente y el circuito de calefacción, bombas de circulación y la regulación del sistema. El coste de la instalación completa equivale al 1 o 2% del valor de la vivienda, o a partir de 70.000 ptas. por m2 de colector, aproximadamente se requieren, para agua caliente 0,5 m ; de colector por persona, o 1 m2 de colector por 10 m2 de local para calefacción.

La energia solar tèrmica ha experimentado en los últimos veinte arïos un cambio muy importante en calidad, funcionalídad y eficiència, especialmente en la producción de agua caliente y calefacción.

LKN Sistemes, desde su fundación en 1977, ha realizado y dirigido mas de 2000 instalaciones de energia solar tèrmica para producción de agua caliente y calefacción, fabricado mas de 20.000 m J de colectores solares LKN-90 y ha desarrollado tecnologia de sistemas para instalación, gestión y distribución, altamente eficaces.

Solicrte mas información n

Los sistemas de energia solar disenados y fabricados por LKN Sistemes, entre los cuales se hallan viviendas unifamiliares, mas de 1000 viviendas en bloque o colectivos, pabellos deportivos, piscínas, càmpings, hoteles, hospitales y residencias, campos de deportes, etc, estén produciendo actualmente 10.000.000 K w h anuales y han ahorrado hasta el momento 10.000 Toneladas de emisiones de COz a la atmosfera.

Desde el inicio, LKN Sistemes, ha seguido de cerca las instalaciones, desde su concepción, fabricacíón y suministro de componentes, puesta en marcha y funcionamiento posterior, con el fin de garantizar los resultados y conocer con todo detalle su aplicación y uso posterior, ello le ha permitido compartir con los profesionales, instaladores, técnicos facultatívos y usuarios, consiguiendo en cada instalación mejorar el procedimiento y las tecnologías aplicadas.

RalatH Gafrèi • RearcJ Pencft

La reciente incorporación de los sistemas de energia solar en las disposiciones oficiales, ordenanzas, requisitos de las edificaciones, etc, (como la Ordenanza Solar de Barcelona), requiere que los colectivos de facultativos y técnicos vinculados al sector de la construcción e instalaciones en general, estén preparados e informados de las tecnologías disponibles, LKN Sistemes ofrece, ademàs de productos y sistemas, información y asesoramiento gratuito a técnicos e interesados, proporcionando estudiós de viabilidad y ejecutivos, con balances energéticos y presupuestos, a fin de introducir y facilitar la aplicación de sistemas de energia solar tèrmica.

LA INTEGRACION ARQUITECTÒNICA DE LA ENERGÍA ii_1= SOLAR

LKN Sistemes

Pi*«!x>niu El G

•

La repetición de los ciclos del producto que comprenden la concepción, fabricación, selección de materiaíes y tecnologías de instalación, ha permitido mejorar la concepción global de las instalaciones de energia solar, dando como resultado instalaciones con un alto grado de fiabilidad y eficiència, prolongando la vida de las mismas con constantes mejoras.

•

• •

El dialogo permanente con los actores que intervienen en el cicló, a los cuales agradecemos su colaboración, ha sido y seguirà siendo nuestro principal objetivo para continuaren la vanguardia del mercado y tecnològica, ofreciendo productos y sistemas, con mas calidad y mayor eficiència.

•

• •

iendo por fax el cuestionario adjunto al n° 938 402 942, o por e-mail a: lknsolar@cetib.ictnet.es

Senores LKN Sistemes, agradecería recibir información acerca de:

•

Q Colectores solares térmicos

QTuberías de Polipropiler

Q Calefacción por suelo radiante

j

[^Acumuladores y productores ACS

QEstudio, presupuesto

•

i

EmpresE Actividad: C.P

ofrece entre sus productos: Colectores solares convencionales, de cubierta, para muro cortina y estructura I es.

Sistemas de acumulación y producción de agua caliente en acero inoxidable.

Sistemas de calefacción por suelo radiante Sistema de tuberías en polipropíleno para calefacción y agua sanitària caliente y fría.

Sistemas de control, gestión, domótica, monitorización y telegestión.

Instalaciones "Llave en mano".

Capacidad de producción de 20.000 m'anuales de colectores solares LKN-90.

Energia solar para ACS y calefacción i

Visita lécnico-comercial

HLKN -.sistemes Polígono Industrial Congost Mas Pujol, G. • Apdo. 12 08520 LES FRANQUESES DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. 93 840 29 33 • Fax 93 840 29 42

Empreses

SEGONA QUINZENA GENER 2000

INFORMACIÓ TÈCNICA I COMERCIAL

índex d'anunciants de L'INFORMATIU número 157 SEGONA quinzena GENER 2 0 0 0

Prestatgeria COMERCIAL: GENER 2000

Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els productes

El Col·legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus

anunciats mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la

productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses

butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU.

que hi seran presenis durant el mes de gener:

Ret.

EcoEsteba

8 11

Pèndol

Lamp

ACYCSA

14 18 19 31 37 38 39 40 41 43

JUNKERS

contraportada

Empresa o producte SICÓ ORMETAL ALUSSUISSE ESPANA AIRTEL BARCELONA SUBSCRIPCIONS A LINFORMATIU TECHNAL FUNDACIÓ POLITÈCNICA AGENDA DE LA CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE IKABSA MADE TECNOLOGÍAS RENOVABLES LKN SISTEMES LAKEN

Construcciones desmontables tubulares

Asfaltex Construcción Ibermapei Gamesystem Espana Composan Construcción Mecanismos y anclajes Panasonic Sales Spain, SA Tracte! Ibérica Consorcio Termoarcilla Kaizen Consultores Repsol Butano

Per publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I

SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes

ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inseriL Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses

En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:

seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.

Nom i cognoms Empresa Adreça

CP:

Població Telèfon

Fax:

E-mail

PUBLICITAT L'iNFOffluni num. 157

2

3

4

5

6

7

8

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

portada

9

10

11

12

13

14

15

16

17

29

30

31

32

33

contraportada

Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Inrormacio del Col·legi.

L'Informatiu. Bon Pastor, 5.08021 Barcelona. Fax: 932 40 23 64.

]

ALLPLANrT La solució perfecta per projectar i dibuixar arquitectura

NEMETSCHEK Nemetschek és, segons Dataquest, la primera empresa del món en software específicament desenvolupat per a arquitectura i enginyeria.

ALLPLAN FT és per les seves excel·lents prestacions i número de professionals i empreses que hi treballen a tot el món, el punt de referència del software per a construcció.

La seva qualitat i facilitat d'ús, la seva gran difussio i compatibilitat amb els programes clàssics de delineació, i la seva integració en el més avançat entorn Windows de Microsoft, fan d'ALLPLAN FT la millor opció en CAD per a arquitectura i enginyeria.

• PC World. "No hi ha dubte, ALLPLAN ^és el programa de disseny arquitectònic ^"més potent que s'ha analitzat mai a PC World ... En definitiva, ALLPLAN és, sen: dubte, l'opció més completa del mercat espanyol de disseny arquitectònic".

• PC Actual. "La solució perfecta".

ALLPLAN és una aplicació de disseny arquitectònic excepcional". "La versió FT és, senzillament, una meravella de software". "Lo millor, el preu".

Maig 1999 Nemetschek Espaha, S A Paseo de la Castellana, 149 28046 Madrid Tel. 91 571 48 77 Fax91 571 52 95 www.nemetschek.es allinfo@nemetschek.es

Aplicacions Informàtiques del Vallès Balmes, 186, 2°. 08006 Barcelona Tel. 932 184 800 Sant Jaume 16-26 Dp.506. 08400 Granollers TeL 938 706 865 Ctra. Vella, 75. 08470 Sant Celoni Tel. 938 673 267

Actigrama Cardenal Lluch, 9, 1°. 08240 Manresa Tel. 938 721 609

I Junkers. Calor per a la vida.

Junkers. Realitzi el seu projecte de calefacció, sigui quin sigui.

No hi fa res que el seu projecte sigui estrany. Amb la gamma d'aparells Junkers d'aigua calenta i de calefacció de gas o gasoil, sempre tindrà-la millor solució per a vostè i els seus clients.

Junkers. Calor per a la vida.

^JUNKERS Bosch Thermotechnik