INF000201

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

projecte

horitzó2007

Tècnics que treballen per la cooperació i la solidaritat El Col·legi col·laborarà més estretament amb Arquitectes sense Fronteres B # | exposició del Servei Rehabilitació ^ ^ |

del Col·legi Cuba. Palrimonio de la

Humaniüad resta des del passat desembre com a exposició permanent a Trinidad. Ara s'exposa al pati de l'escola Eduardo García, rehabilitada junt amb 38 cases d'aquest centre històric declarat Patrimoni de la Humanitat. És el resultat de dos anys de treballs i tan sols una mostra de la tasca que duen a terme tècnics de la construcció, la majoria molt joves. que han decidit que la professió, entesa com a ajuda als altres, no té fronteres.

Josep Maria Cicle de Subirachs: seminaris "Gaudí és modernista sobre la LOE solament durant una al Col·legi part de la seva vida" Assessoria: Els documents per al compliment de la normativa de seguretat

14

Et mercat de treball

19

Mapa de sísmícltat de Catalunya

Revestiments continus de façana

Si desea recibir mai Nombre Sí, deseo recibir <i información envíe Dirección Catalogo gratuito < este cupón a S 3 S C.P. Población Visita representante y P° Torras i Bages 106 08030 Barcelona Telefono: 93 345 88 50 Fax: 93 346 17 13 e-mail: sas@sas-sa.com http://www.sas-sa.es

El tema i

C O O P E R A C I Ó

I N T E R N A C I O N A L

Celebrariò del final de les obres fetes s Trinidad (Cuba)

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

fl

Construcció sense fronteres INTERNACIONAL El Col·legi ha propiciat en els darrers anys un compromís de cooperació per al desenvolupament que s'ha traduït en diversos projectes de cooperació que han dut a terme aparelladors i arquitectes tècnics en els àmbits de la construcció, la rehabilitació o la intervenció en el patrimoni històric de països com ara el Marroc o Cuba. L'aportació del 0,7% del pressupost col·legial a projectes de cooperació promoguts per altres organitzacions identifica igualment aquest interès del Col·legi en la línia de la solidaritat. En aquesta mateixa direcció s'encamina una col·laboració més estreta amb Arquitectes sense Fronteres, una ONG en la qual s'integren avui un bon nombre d'aparelladors i arquitectes tècnics que han decidit que l'ajuda als altres també té cabuda en la seva vida professional. La finalització de dos anys de treballs a Trinidad (Cuba), la tasca duta a terme per a la salvaguarda del patrimoni històric del Marroc Presaharià i la mostra a la sala d'exposicions del Col·legi dels projectes d'Arquitectes Sense Fronteres que es mostra a continuació són un petit reflex d'aquest compromís de cooperació.

Reïiiiò medita i ! dispensari de Wemi (Kenya!

I PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

El tema

h

COOPERACIÓ

INTERNACIONAL

Dos anys de cooperació a Trinidad Rehabilitació de 38 cases i d'una escoLa aL centre històric de Trinidad (Cuba) declarat Patrimoni de la Humanitat

I D V

' Passat

| | H

fer una gran festa d'inauguració de

día 15

^

desembre, es va

les primeres 38 cases rehabiliiades al carrer Amargura del barri de las Tres Cruces de Trinidad. després de quasi dos anys d'haver iniciat els treballs de rehabilitació de les primeres. Conjuntament, es va inaugurar l'escola Eduardo García del mateix barri, també rehabilitada durant aquest període.

Els actes van ser presidits per l'ambaixador espanyol. Eduardo Junco, i per l'alcalde de

millora o incorporació de cuines i banys a les

estat de conservació. Un altre objectiu era

Els treballs han consistit en l'enderroc i

Trinidad.

cases que ho requerien, en la reparació de

fixar la població en el seu lloc d'origen, per

nova construcció de la zona posterior que

La rehabilitació d'aquestes primeres ca-

paviments, revestiments i fusteria interior i

evitar així, la terciarització que avui afecta a

estava molt degradada, la reparació dels

ses, que ha de continuar fins a la rehabilita-

exterior, en la renovació de les instal·lacions

bona part del centre. Els resultats han estat

sostres malmesos, la renovació de la co-

ció tolal del barri, ha estat possible gràcies

elèctriques i d'aigua i, finalment, en el reves-

realment encoratjadors, les condicions de

berta i de les instal·lacions sanitàries i

a la tasca realitzada pels participants als

timent i pintat de les façanes del carrer. Mal-

vida de la població han millorat considera-

elèctriques, la millora de paviments, reves-

primer i segon Taller de Rehabilitació de

grat que aquesta darrera part sigui la menys

blement i l'atractiu turístic del barri també.

timents, acabats i fusteria, el pintat de la

Trinidad (1995 i 1996), en els quals es va

important pel que fa a seguretat i confort per

fer una diagnosi de la problemàtica que pre-

a les famílies, ha permès de recuperar la qua-

sentaven i el corresponent projecte d'inter-

litat de l'espai urbà de la zona, tot i reincor-

venció. En base al projecte redactat i a l'estimació econòmica, el Fons Català de

laçana. i en l'equipament de les aules amb Col·laboració amb Arquitectes sense Fronteres La rehabilitació de l'escola

nou mobiliari i altre material escolar.

Eduardo

Les circumstàncies que viu Cuba en

porar-lo a les àrees de valor arquitectònic del

García va sorgir del I! Taller. Carme Ferreiro

aquests darrers anys fan molt difícils les tas-

centre històric.

i Cristina Serra, dues participants i, en aquell

ques de cooperació, ja que la manca de ma-

Cooperació va acceptar de finançar els tre-

Amb aquesta intervenció s'ha volgut do-

moment, estudiants del darrer curs d'arqui-

terials de tota mena, des de fusta fins a ci-

balls necessaris per garantir la seguretat

nar una nova orientació als treballs de re-

tectura tècnica van proposar-se fer el seu

ment, sorra o els mateixos mobles de l'esco-

estructural dels edificis i millorar les con-

habilitació que s'havien realitzat en el cen-

treball final de carrera sobre la rehabilitació

la, es converteixen en problemes irresolubles

dicions dhabitabilitat.

tre històric d'aquesta vila declarada per la

d'aquesta escola. Durant l'estada a Trinidad

que van allargant els treballs de forma innecessària i sovint no permeten realitzar-los tal

El promotor d'aquests treballs ha estat el

UNESCO com a Patnmoni de la Humanitat.

van recollir tota la informació necessària i,

Servei Rehabilitació del Col·legi, juntament

Fins ara. tant sols s'actuava restaurant els

un cop aquí, van redactar el projecte cor-

com estava previst en el projecte, de manera

amb l'entitat local, Oficina del Conservador

edificis més importants, per tal de conver-

responent i van buscar una ONG disposa-

que cal introduir-hi modificacions difícils d'ex-

de Trinidad. organitzadors també dels dife-

tir-los en museus, galeries d'art, restaurants,

da a finançar-lo. Arquitectes sense Fronte-

rents Tallers (enguany es farà el VI] i respon-

botigues.... en la zona propera a la plaça

res va acceptar de fer-se'n càrrec i dos anys

i l'agraïment dels habitants del barri mostren

sables del seguiment, de les obres. Les obres

central, tot desplaçant la població cap a l'ex-

després s'ha inaugurat l'escola totalment

que l'esforç valia la pena i que cal seguir tre-

han consistit en la reparació dels elements

terior del centre històric. La nova proposta

rehabilitada. Hi han aportat diners l'Ajunta-

ballant en aquestes tasques de solidaritat

estructurals malmesos, en la millora o reno-

que es va plantejar va ser la d'actuar en els

ment de Lleida, el Fons Català de Coopera-

vers un poble, avui necessitat, i que fa un

vació total de les cobertes, en l'adaptació dels

edificis d'habitatges, sense interès turístic,

ció, el Col·legi d'Arquitectes i el Col·legi

temps va acollir molts catalans que hi ana-

habitatges a les necessitats familiars, en la

ja que eren els que presentaven el pitjor

d'Aparelladors de Barcelona.

ven a la recerca d'una oportunitat.

plicar. Malgrat això. els resultats aconseguits

I

CUBA, PATRIMONIO DE LA HUMANIDAD

C

oincidint amb la inauguració dels treballs de rehabilitació de les prime-

L'objectiu de l'exposició, en el moment de la seva creació, era mostrar els valors pa-

res cases del barri de les Tres Cruces i

trimonials de Cuba. el seu estat de con-

de l'escola Eduardo García, es va presen-

servació i les difícils condicions de vida

tar a Trinidad l'exposició Cuba, Patrimonio

dels seus habitants. Avui, ha esdevingut

üe la

Humanidad.

un testimoni de l'estat de molts indrets

L'exposició, preparada pel Servei Re-

que han estat rehabilitats aquests darrers

habilitació amb els participants dels dos

quatre anys i permet veure la importàn-

primers tallers, es va presentar al Col·le-

cia de les millores efectuades. I

gi el desembre de 1995 i des d'aquella data ha recorregut diverses ciutats de a l'Estat espanyol, Mèxic i Cuba, per acabar a Trinidad on restarà com a exposició permanent.

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

El tema COOPERACIÓ

INTERNACIONAL

L'exposició Marroc Presaharià s'instal·la a Marràqueix Ï D f l

I passat 4 de desembre es va inau-

| ^ |

Rabat, Madrid, Lleida i París

gurar al palau Dar Si Said de

Per ampliar la presència de l'exposició

Marràqueix l'exposició organitzada pel nos-

al Marroc. l'Instituto Cervantes i l'Ambai-

tre Col·legi en col·laboració

amb la

xada espanyola han proposat d'instal·lar-

UNESCO, la Direction du Patrimoíne du

la a l'Ecole National d'Architecture de

Maroc i l'AECI: Marroc Presaharià. Hàbitat i

Rabat a partir del proper dia 7 de febrer.

L'exposició es va incloure en el

En la seva inauguració es farà una taula

programa d'activitats de la conferència de

rodona de debat en la qual participarà el

la UNESCO sobre Patrimoni Mundial que

Patrimoni.

Servei Rehabilitació.

es va desenvolupar en aquella ciutat entre

També s'ha previst instal·lar-la, durant

el 26 de novembre i el 5 de desembre, per

el mes d'abril, a la sala d'exposicions tem-

discutir la problemàtica dels llocs declarats

porals del Museo Etnológico de Madrid;

Patrimoni de la Humanitat i per aprovar les

més endavant, al Col·legi d'Aparelladors

noves incorporacions.

de Lleida, i posteriorment, a la Maison de

A la inauguració, presidida pel represen-

l'UNESCO de Paris. També era prevista la

tant espanyol a la Comissió del Patrimoni

seva instal·lació a l'Escola d'Arquitectura

mundial, van assistir-hi uns 130 represen-

però la vaga i ocupació, per part dels es-

mentada Conferència i es va valorar mol! po-

tudiants d'aquella universitat, que fa més

sitivament l'interès i la incidència que expo-

d'un any que dura, ho ha fet impossible

sicions com aquesta tenen en la difusió de

fins al moment.

moni Mundial i de l'estret lligam entre aquest patrimoni i les condicions de vida de les persones que l'habiten.

L'exposició va restar oberta, ai palau Dar Si Saíd durant tot el mes de desembre i han estat més de 30,000 els visitants, tant nacionals com estrangers, que han tingut ocasió de conèixer-la. La ubicació en aquest palau, ha estat especialment adient, ja que acull les millors col·leccions del Marroc sobre les cultures de les regions de l'Aties i Sud de l'Aties.

Aquesta exposició, que es va presentar al Col·legi al desembre de 1998. va ser preparada pel Servei Rehabilitació, amb la col·laboració dels participants els Tallers de Rehabilitació de les Kasbes de Sud de l'Aties, amb l'objectiu primordial de donar a conèixer els valors patrimonials de la zona i el seu estat de conservació, així com les condicions de vida dels seus habitants. Durant l'any 1999. l'exposició s'ha instal·lat a les escoles d'arquitectura i d'aparelladors de la UPC. a la sala d'exposicions de Caja Múrcia, de Múrcia: al Centro Etnológico Àngel Ganivet, de Granada; a l'escola d'arquitectura de Sevilla, i al Museu de l'Ebre de Tortosa.

L'exposició ha estat molt visitada at palau Dar Si Said, prop del centre neuràlgic de Marràqttek la plaça de Jemaa el fna

C A T À L E G A LA VENDA

ELS

INGRESSOS ÍNTEGRES

DE LA V E N D A D E L C A T À L E G ESTAN DESTINATS A FINANÇAR TASQUES DE COOPERACIÓ AMB DE

LE MAROC PRÉSAHARIEN

LES REGIONS DEL S U D L'ATLES.

PVP:

1.000 PTA

de la Universidad Autònoma de México.

tants dels diferents països presents a l'es-

la problemàtica dels béns declarats Patri-

MARRUECOS PRESAHARIAXO

•

Us recordem que l'exposició Marroc Presaharià. Hàbitat i Patrimoni, està a I; disposició de tota entitat interessada en la difusió dels seus continguts.

I PRIMERA QUINZENA FEBRER 20D0

-I

El tema COOPERACIÓ

I N T E R N A C I O N A L

Arquitectes sense Fronteres EL CoL- Legi acuLL una mostra deLs projectes de cooperació d'aquesta ONG K f l i n'hi ha alguna paraula que per sí ^ ^ H mateixa defineix !a tasca última d'Arquitectes sense Fronteres - Espanya (ASF-E), és "sensibilització". Sensibilització per un costat cap al col·lectiu d'arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers i altres professionals de l'entorn de la construcció, i sensibilització dirigida també a la resta de la societat davanl la cooperació Nord-Sud. ASF-E va néixer per respondre a la necessitat d'aquesta sensibilització. A finals de 1991 es va generalitzar el sentiment entre un grup d'arquitectes que col·laboraven en diverses ONG's —principalment Metges sense Fronteres, Acsur-Las Segovias, etc— sobre que es donaven les circumstàncies per a la creació d'una ONG pròpia. Aquest sentiment va cristal·litzar el 30 de març de 1992. dia en què es va celebrar ("assemblea fundacional de l'organització. Cinc anys després ja s'havia consolidat com una institució molt activa en la gestió de projectes per al Tercer Món (especialment, i per raons òbvies culturals i històriques, en l'àrea de Llatinoamèrica) i també en actuacions al Quart Món, un camp molt dur com saben els que es mouen dins d'aquest.

Implicació estudiantil El perfil dels membres d'ASF-E presen-

ta una clara dicotomia: per un costat hi ha molts voluntaris que són professionals de mitjana edat, en contrast amb un altre grup conformat per estudiants molt joves. Lògicament, el pes de la part estudiantil guanya més rellevància en les demarcacions que ubiquen la seva seu a les escoles universitàries.

La cooperació amb les universitats és, precisament, un factor clau en la tasca de sensibilització dels joves estudiants de les carreres relacionades amb el món de la construcció. Arquitectes sense Fronteres treballa amb l'Escola d'Arquitectura Tècnica de Barcelona i col·laboren en projectes diversos. A més. a les escoles d'arquitectura de Barcelona i el Vallès s'està impartint una assignatura especifica d'arquitectura i cooperació. Encara que estem lluny de països com França, que tenen la cooperació com a especialitat acadèmica.

ASF-E a Catalunya La demarcació territorial d'ASF-E a Catalunya és. amb diferència, la més important de tot el territori espanyol. Per ferse'n una idea. voldria una dada; dels més de 1.200 socis a Espanya que té l'organització, un terç està al Principat. Aquesta xifra suposa dues vegades i mitja la quantitat de membres que té la segona demarcació en importància, la de Madrid. El fet

que la seu central estatal estigui en plena Via Laietana de Barcelona és paradigmàtic de la importància catalana dins aquesta ONG. I

Xavier Alberca A/e: javier@apabcn.es

V

Exposició d'ASF-E al Col·legí E

l Col·legi acull una doble exposició d'ASF-E des del passat 20 de gener. Per un costat, s'exposen una sèrie de plafons on apareixen alguns dels projectes que aquesta ONG ha desenvolupat en el Tercer i el Quart Món en els darrers cinc anys, donant especial èmfasi a la construcció de l'escola Catalunya l'any passat a Katmandú, al Nepal. Per Faltre costat, tindrà lloc paral·lelament la mostra 'SIDA, paisatge interior', un recull d'imatges de la fotògrafa Cristina Molina sobre la cara quotidiana d'aquesta malaltia, i que està coorganitzada per ACASC (Associació Ciutadana Aniisida de Catalunya).

Alguns dels projectes més recents d'ASF-E han rebut suport econòmic del Col·legi a càrrec del 07% que el CAATB destina per ajuts a les ONG. Un parell d'exemples d'això són la rehabilitació de l'escola Eduardo García Delgado a Trinidad (Cuba, 1999) i la construcció d'un centre educatiu a Guayaquil (Equador, 1996). El Col·legi té previst signar ben aviat un conveni de col·laboració que permetrà establir una relació molt més esíreta i permanent amb aquesta ONG. Altres col·legis d'aparelladors de Catalunya com el de Lleida o les Terres de l'Ebre han dut a terme projectes conjuntament o bé li donen un suport econòmic. La presentació de l'exposició va anar a càrrec d'Eduard Rodríguez Vilíaescusa, president d'Arquitectes sense Fronteres-Espanya i es podrà visitar a la planta baixa del Col·legi fins al 25 de febrer. I

El president del Col·legi, Xavier Bardají i el president d'ASf-É. Eduard Rndrigueí

H COOPERACIÓ

El tema

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000 '

\-

INTERNACIONAL

L'entrevista Fernanda Sebastiàn i Xavier Fernàndez: "Treballar al Quart Món sovint és més dur que anar a fora" I J j n un fred matí de gener em dirigeiI H g x 0 a u n anl | C pjS situat a la Via Laietana de Barcelona, que resulta ser un reducte d'escalfor, humana i professional. És la seu central d'Arquitectes sense Fronteres. M'acompanya Ariadna, responsable administrativa de la demarcació catalana, que em porta a una sala on m'esperen Fernanda Sebastiàn. una madrilenya molt eloqüent, coordinadora general d'ASF-E. i Xavier Fernàndez, un aparellador barceloní que col·labora com a expatríat. que és com prefereixen anomenar els voluntaris que surten a l'estranger per desenvolupar els projectes de l'organització.

afectin un major nombre de persones. En altres paraules, s'intenta no afavorir iniciatives particulars sinó de grups de persones o d'entitats que puguin multiplicar l'efecte del projecte una vegada finalitzada la intervenció d'ASF-E. La primera fase, i una de les Resulta que. abans de l'entrevista, cap dels més importants, és la identificació del projecte. Es po! fer via sol·licitud des del dos no es coneixien personalment, però no país receptor, via contacte personal d'alho semblava de cap manera. I és que. d'algun soci amb entitats locals o mitjançant guna forma, l'esperit de cooperació de ben una identificació més sistematitzada i acusegur que és una filosofia comuna entre tots rada". Per a Fernanda Sebastiàn, aquest aquells que pertanyen a una ONG, i sobredarrer és el millor sistema: "Consisteix a obtot, una excel·lent medecina contra qualsevol petit greuge entre madrilenys i tenir Iota la informació possible des d'aquí, estudiar-la i després realitzar una barcelonins. Gairebé de seguida vam comenmissió exploratòria en et terreny. És fonaçar a parlar sobre el tema en qüestió: què fa mental visitar el lloc de! projecte, conèiaquesta ONG fundada ara fa vuit anys. xer la contrapart (l'organització local amb ASF-E consta actualment d'uns 1.200 socis de quota. A més, disposen d'uns 60 la qual cooperen a la zona del projecte) i membres que participen com a voluntaris els beneficiaris, contactar amb les autorio expatriats. No obstant, el volum d'aques- tats locals i, en definitiva, comprovar totes les dades que afavoreixin la viabilitat ta ONG. que creix bastant de pressa, comença a necessitar un cos fix de treball. i sostenibilitat del projecte. Si no fas això estàs condemnat at fracàs". que avui és de 10 persones, principalment per a temes administratius i de control financer. En altres paraules, experimenta un Aspectes de camp Aquí entrem en una fase on Xavier procés de professionalitzacíó de tasques: Fernàndez guanya rellevància a l'entrevisLa transparència en la gestió dels fons ta, molt més centrada ara en aspectes de és un dels nostres valors essencials com camp. tot i que Fernanda Sebastiàn també a ONG. i pel volum de projectes que reaha estat molts anys cooperant com a expalitzem estem obligats a auditar anualtriada. al Paraguai. Aquest aparellador de ment els nostres comptes i a informar 30 anys va estar durant la major pari del 98 exhaustivament a socis i finançadors soa Moçambic coordinant la construcció d'un bre la destinació dels seus diners. Per hospital. Una de les premisses dels projecIot això cal una mínima estructura de gestió que va més enllà del volunlariat". tes o"ASF-E és construir de manera que el projecte sigui autosostemble. la qual cosa explica Femanda Sebastiàn. pot fer pensar a un profà com jo que consPerò. com és genera un projecte d'ASFE? Es prefereixen aquelles actuacions que trueixen fent servir també canyes i toves.

Res més lluny de la realitat. "L'aprofitament tinguin un major impacte social, és a dir, que

principal dels recursos locals és en matèries primeres, que acostumen a ser molt bones, i en l'ús de les tècniques de construcció de la zona", explica Fernàndez.

"Evidentment, els teus coneixements tècnics i l'experiència et donen criteris per saber què pot funcionar i què no. Tot i que, molt sovint, t'has d'adaptar als mitjans que tens a mà, i posar molta imaginació.

Si l'edifici necessita un baixant, l'has de fer, i si no tens tot el que necessites, doncs toca improvisar."

Una altra idea que des del còmode Occident ens podem fer, és que el Tercer Món és una selva on només impera la llei del més fort. En altres paraules, que el principal problema que tindrà un cooperant forà serà portar-se bé o malament amb el cap de tribu local o el terratinent de la zona. ~En absolut. Home, sí que poden sorgir-te problemes d'aquesí tipus, i en sorgeixen de tant en tant, per l'estructura peculiar de moltes zones del Tercer Món. Però els problemes principals són molt més prosaics: és difícil trobar una constructora local, i sobretot mà d'obra qualificada. Tot i que jo, a Moçambic, excolonia portuguesa, vaig tenir la sort de tenir un equip molt bo. Però és l'excepció".

Finalment, parlem una mica del Quart Món, constituït per les bosses de pobresa i marginació dins el Primer Món...en altres paraules, aquella part del Tercer Món que tenim a escassos metres. 'Tot i estar més a prop, suposa, si cal, una aposta encara major que intervenir fora, ja que té menys atractiu per a tothom, tan finançadors com voluntaris. No obstant, té una vessant molt més pronunciada de denúncia", especifica Fernanda Sebastiàn. -El Quart Món té, a més, la vessant d'escola de voluntaris. És, d'alguna manera, més dur que anar tora, perquè en un mateix dia passes d'una barraca a la comoditat del teu sofà".

Sembla difícil trobar encara avui gent prou desinteressada i que vulgui donar un cop de mà a aquell que ho necessita, i sense cap més recompensa real que l'autosatisfacció. Una autosatisfacció que pot arribar a extrems com el que va tenir Xavier Fernàndez en saber que els seus treballadors a Moçambic, després de treballar junts, van establir una cooperativa de construcció que. mesos després, encara funcionava força bé. 1

CURS

SEGURETAT D'INCENDI EN EDIFICIS Programa Condicionants urbanístics per a la intervenció del salvament/ Evacuació d'ocupants/ Sectors d'incendis/ Instal·lacions de protecció/ Organització de l'auloprotecció/ Projecte.

A qui s'adreça Arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers industrials i enginyers tècnics industrials.

Direcció Prof. Benet Meca.

Arquitecte Tècnic. Prof. Titular del Dep d'Expressió Gràfica Arquit. M de la EUPB. Prof. Enric Capdevila.

Arquitecte Tècnic. Prof. Titular del Dep. de Construccions Arquitectòniques II de la EUPB. Coordinació acadèmica Miquel Rejat.

Arquitecte. Responsable d'espectacles, locals públics i habitatges de la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil. Generalitat de Catalunya.

Informació general Durada: 84 hores Realització: del 13 de març al 26 de maig de 2000 Horari: dilluns, dimecres i divendres de 19 a 22 h.

Preu: 145.000 pta ( 871.47 =€) INFORMACIÓ: Fundació Politècnica de Catalunya Sònia Ferreres

Tel. 93 401 56 96 sonia@tpc.upc.es Plaça EuseDi Güell, 6, 08034 Barcelona

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

Punts de vista

£111C perdria cultura | J j I fenomen de la globalilzació munH H dial afecta els comportaments econòmics i tecnològics, i també afecta l'ús i el mal ús de la terminologia del llenguatge en què paraules com imatge, disseny, mèrqueting o cultura s'apliquen a temes o empreses que volen adquirir una dimensió cultural. 0 al revés, a la paraula cultural se li atribueixen qualitats contradictòries, com ara cultura televisiva, cultura futboiística o cultura consumista.

neixements científics, lingüístics, literaris etc. La identificació amb una imatge cultural es detecta en l'impuls de les indústries de l'oci, i coincideix amb un interès recíproc dels agents i institucions responsables de l'oferta de productes culturals de voler estar a l'abast d'un públic cada vegada més nombrós.

pees, França ha estat un exemple, un predecessor en la construcció d'unes estratègies museistiques actualitzades: des de la integració del projecte arquitectònic en el projecte museistic, fins a la manera de difondre, estudiar i relacionar aspectes històrics amb els actuals.

El passat 11 de gener, el Centre Georges Pompidou va viure la seva segona inauguració després de la rehabilitació de l'estructura de l'edifici, amb l'exposició titulada Le temps. vite. El Musée du Louvre atrau més visitants que mai; no se sap, però, si hi contribueix la piràmide de vidre de l'arquitecte l.U.Pei & Associats que. des de fora simbolitza la nova entrada del Louvre i, des de l'interior, és un accés soterrani —des del pàrquing i el metro— representant un maremàgnum comercial de botigues i locals que s'omple diàriament de gom a gom, fins i tot els dimarts que és el dia que resta tancat al públic.

Un tercer espai cultural que afirma plenament les raons de la seva existència és la Ciutat de les Ciències i de la Indústria. al Parc de la Villette. projectat pels arquitectes Adrien Fainsilber (el museu) i Bemard Tschumi fel parc)- Des del dia de la seva inauguració, a principis dels anys vuitanta, fins avui aquest museu ha tingut un pes específic en el París actual. Sobretot durant les vacances escolars, el museu compta amb una gran afluència de famílies que hi passen el dia i gaudeixen dels diversos espais expositius i educatius.

El museu de La Villette es caracteritza per una façana biodinàmica, transparent i vegetalítzada en forma de hivernacle vertical que es visita des d'un ascensor de vidre cosa que permet observar la vegetació tropical de dalt a baix. Hi trobem la Cité des eníants per les generacions més joves, el planetàrium, les mediateques. les bases de dades i altres aspectes que exhibeixen els progressos de la ciència, la tècnica i la indústria. Els tres exemples que parlen de! sentit de grandeur francès demostren un interès real pels avenços de la cultura.

Altres països europeus han estimulat considerablement la política cultural i museística i les indústries que en deriven.

Als Països Baixos s'han convidat arquitectes de renom internacional a revalorar els espais museístics: el museu municipal de Groningen, d'Alessandro Mendini: la rehabilitació i l'ampliació del BonnenA l'entrada del nou mil·lenni, llegim a la fantenmuseum de Maastricht, d'Aldo premsa que. a França, la quantitat de per- Rossi; la recent inaugurada ampliació del sones que han visitat els museus pariMuseu Van Gogh. a Amsterdam, del japoEns podríem demanar si el multiús de sencs el 1999 ha augmentat un 77% i que, nès Kurokawa. o el New Metròpolis, mula paraula cultura ha buidat el seu sentit o, en vista de l'increment de l'interès per la seu de la ciència, una impressionant consal contrari, afavoreix la difusió a un nivell cultura museística, el ministeri de cultura trucció de Renzo Piano que domina l'anquotidià duna interpretació elàstica detots francès ha decidit de no cobrar entrada du- tic Port d'Amsterdam. rant un diumenge de cada mes en els els aspectes que la contenen, des dels reNo sempre les altíssimes inversions en cursos patrimonials, socials o cultes de co- museus nacionals. Per a les normes euroinstal·lacions i infraestructures culturals

són la garantia del seu èxit, A la ciutat de 8arcelona una part de les noves instal·lacions museistiques no rendeixen segons les expectatives dels gestors culturals.

L'actual regidor de Cultura va queixar-se públicament que els barcelonins visiten més museus fora del país que a la seva ciutat. És possible que la política cultural a Catalunya fins ara no hagi previst que la participació d'un públic més ampli requereix un compromís a tols els nivells de producció cultural. I

Annemieke van de Pas Departament de Cultura det Col·legi

L'IWOÍHHIU. Telèfon directe: 932 -40 23 76 Fax: 932 40 23 64 eça electrònica: inlormaliu@apaBcn.es L'l·ifCïMSTiu electrònic: httpi/AwAv.apaocn es Consell de redacció: Carles Cariana", Joan Gay. Ramon Puig i Xavier Alberca Direcció: Carles Canari Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: jcan Sabaté. Xavier Aumedes, Josep Olivé. Xavier Oliva.

Gabriela Schón i Vicenç Font sessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier García Die. Chopo Disseny gràlic: RGR Folollts: Imprès Autaediaó S.L. Impressió: Vikmg Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèton: 932 40 23 76 Publicitat: 6ITMAP. Isidre Rodríguez C/8on Paslor. 5 08021 Barcelona Bfon 932 40 20 57. Fax- 932 40 23 54 E-mail. comercialgapabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Tel 932 40 20 60. Fax 932 40 20 61 Bages-Beiguedà: Plana de l'Om. 6 08240 Manresa. Tel 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6. 08500 Vic Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pinol 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají VicepresirJent: Joan Ardèvol relàr i: Mim Comptador Albert López morra Tresorer Josep M. Uesuy Vocals: Milagros Hierro. Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallés Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent: Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabililat dels autors i no representen necessàriament l'Opinió de L'INFORMATIU

El noticiari LLEI

OE

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

L" E D I F I C A C I Ó

Un nou marc jurídic per a la responsabilitat professional El Col·legi organitza un seminari sobre la LOE que reunirà tècnics i magistrats I •

D j •

I proper 7 de maig entrarà en vigor

cés i a la qual s'obliga a respondre dels els

Quant als terminis de responsabilitats,

sabilitat civil. Comptarà amb la participació,

la Llei 38 1999. de 5 novembre,

danys materials que pugui patir l'edifici. El

sestableixen en períodes d'un, tres i deu

com a ponents, de Roman García Varela

d'ordenació de l'edificació (LOE) que va ser

constructor és qui adquireix el compromís

anys. segons els danys que puguin aparèi-

aprovada a l'octubre pel Congrés dels Di-

amb el promotor d'executar les obres

xer en els edificis. El constructor, durant el

Suprem; i de José Antonio Otero, president

putats i publicada el passat 6 de novembre

d'acord amb el projecte i el contracte, és res-

primer any. ha de respondre pels danys

del Consell General de l'Arquitectura Tècni-

al BOE número 266. Aquesta Llei de l'Edifi-

ponsable de l'incompliment de les obligaci-

materials derivats d'una execució deficient;

ca. El semman tindrà lloc el dijous 24 de fe-

cació te importants repercussions sobre tots

ons del cap d'obra i dels qui depenguin d'ell

tots els agents respondran durant tres anys

els agents que intervenen en el procés cons-

així com de les deficiències dels materials

dels danys causats per vicis o defectes que

i s'espera comptar amb la màxima partici-

tructiu i. tot i que podna haver aprofundit molt

que hagi adquirit o acceptat.

afectin l'habitabilitat i. durant deu anys. dels

pació dels col·legiats.

més en alguns aspectes fonamentals, el

La Llei delimita igualment l'àmbit d'actu-

sector queda molt més endreçat amb una

acions que correspon als professionals, el

norma que contribuirà a professionalitzar una mica més els seus agents.

que afectin la seguretat estructural.

i Pascual Sala, magistrats del Tribunal

brer, a la tarda, a la sala d'actes del Col·legi

Els professionals interessats trobaran tota

Amb I objectiu de difondre el contingut de

la informació disponible sobre la LOE a la

projectista, el director de l'obra i el director

la Llei i promoure'n el compliment, el Col·le-

pàgina web del Col·legi (www.apabcn.es),

de l'execució de l'obra, establint l'àmbit d'in-

gi ha preparat un cicle de seminaris on

on poden consultar ei text complet de la Llei

Un dels aspectes més importants de la

tervenció i les seves obligacions de les quals

s'aprofundirà en alguns dels aspectes més

i. a més. adreçar-hi consultes que seran res-

Llei és la regulació del procés d edificació.

deriven les responsabilitats. També es defi-

destacats d'aquesta llei com ara les obliga-

postes per l'Assessoria Professional i Jurí-

establint la configuració legal dels agents

neix el paper i les responsabilitats de les

cions i responsabilitats dels professionals,

dica del Col·legi.

intervments. fixant les seves obligacions i

entitats i laboratoris, dels fabricants, magat-

les seves competències o les garanties i

definint les seves responsabilitats. Es confi-

zemistes, importadors o venedors de pro-

assegurances. El primer seminari estarà

gura el promotor com a persona física o ju-

ductes, com també dels usuaris, tant si són

dedicat a les obligacions i responsabilitats

Carles Cartanà

rídica que assumeix la iniciativa de tol el pro-

com si no són propietaris.

sota el títol Ei nou marc jurídic de la respon-

A/e: informatiu@apabcn.es

I

I PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

El noticiari

Z I UTAT

I

"i Josep Maria Subirachs: lif

"Gaudí és modernista només en un instant de la seva evolució" Entrevista Josep Maria Subirachs treballa actualment en Les portes i els quatre apòstols que coronen La façana de la Passió de la Sagrada Família

Va néixer nou mesos després de la mort

En els inicis, vostè va ser deixeble d'Enric

I el seu mètode de treball, quin és?

d'Antoni Gaudí, a qui ha representat en la

Casanovas, d'on va evolucionar cap a les

"Primer fer molts dibuixos, jo dibuixo

figura d'un apòstol de l'apassionant façana

formes cantelludes que el caracteritzen.

molt. Després, fer petits esbossos en vo-

en la qual treballa des de fa 13 anys. Ell,

A la façana, també hi ha una evolució?

Josep Mana Subirachs (Barcelona. 1927), no s'hi ha representat, i això que podria ben

J

lum i uns models -que en aquestes obres

Una cosa que dura 13 anys per força té

tan grans de la Sagrada Família són d'una

una evolució. Un es va acostumant a treba-

tercera part de la mida real que es ían en

fer-ho, perquè, quan el van convidar a fer

llar amb aquestes mides i en aquestes al-

fang i es passen a guix. Això serveix de

les escultures de la façana, va imposar com

çades i això fa experiència i que la cosa si-

guia per emprendre la figura definitiva en

una

condició bàsica no seguir el projecte

gui diferent. Hi ha coses que, si les comen-

el bloc de pedra, que es treballa aquí ai

escultòric que havia dibuixat Gaudí. L'altra

cés a fer ara. potser m'agradaria retocar i

taller i. inacabada, es situa al seu lloc. -

condició essencial exigida va ser que li

refer. Però és clar. això no pot ser. Quan ho

Aleshores, s'han d'unir els blocs entre si i

fessin un habitacle a peu d'obra, per poder-hi viure.

Com era el projecte que va fer Gaudi

has fet, ja ho has fet. És una obra que dura

amb la pedra de la façana. Algunes vega-

tant que... que dura tant perquè és molt gran.

des, faig servir pedra de la façana per es-

Jo mateix estic sorprès que amb 13 anys

culpir part de les escultures o escultures

es pugui fer tot això."

senceres. Tinc dos ajudants, un d'ells es dedica als motlles de les peces en fang i

per al grup escultòric que finalment ha esculpit vostè?

Hi ha influència o homenatge a Gaudí, en

Era molt caòtic Barrejava molt els temes.

!a seva obra?

I altre m'ajuda a desvastar, a preparar les pedres. No en puc tenir més. perquè encara aniria més cansat. "Tol ha de passar

El Cnst a la creu el posava a baix, allà on hi

"No crec que tingui influència de Gaudi.

ha el Cnst a la columna El Sant Sopar el

La meva obra, com tu has dit, és cantellu-

posava a dalt En camí jo he volgut fer que

da, i les formes de Gaudi són arrodonides.

els temes sanessin seguint, com en una

Jo admiro molt Gaudí però, quan em van

pel·lícula en forma de S Que es pogués

encarregar la façana, vaig dir que ho ac-

"He acabat el primer encàrrec, tots els

anar llegint tot el que passa."

ceptaria si podia fer-la a! meu estil i no imi-

grups de la Passió [unes vuitanta escultu-

tant Gaudi. Això no vol dir que, com que

res]. Ara estic treballant en la porta princi-

El recorregut en forma de S comença amb

l'admiro, m'ha agradat fer unes'citacions a

pal de la façana i els apòstols que van al

el Sant Sopar que te gravada una cita de

la façana, com és el cas de les -xemeneies

peu de les torres. Ja nhi ha dos de posats;

Sant Joan que diu

de la Pedrera, que estan citades en els

l'últim, fa quinze dies. Són unes figures molt

ho de pressa

El que has de fer, fes-

Per que

cascs del guerrers, i fins i iot un apòstol és

7

En I evangeli de Sant Joan, Jesús diu a Judes

el retrat de Gaudí."

per les meves mans."

En quins motius de la façana treballa?

grans, malgrat que un cop posades no ho sembli, que fan quatre metres."

quan descriu l'últim sopar:

el que has de fer fes-ho de pressa'.

Què ha deixat de banda, en acceptar

Jo ho vaig agafar com si fos el moment

aquest encàrrec?

aquell i a mes hi ha el doble joc, la

I després, s'haurà acabat.

"Sí. perquè vull ser l'autor d'una façana

"No he deixat de banda res. Quan m'han

[de la Sagrada Família], la de la Passió. No

Saarada Família, que di-

encarregat alguna cosa molt interessant, tam-

em vull barrejar en res més, perquè alesho-

uen que no s'acaba

bé l'he feia. A més. a mi m'agrada molt treba-

res l'obra quedaria confosa. Seré l'autor

mai. Es pot agafar

llar per encàrrec. Miquel Àngel no anava

d'una de les façanes i la resta, que ho facin

seriosament però

fent obres i en acabat feia una exposició. Fer

els altres. Tinc feina per uns Ires. quatre

també té aquest

obres lliurement i obrir botiga, diguem, això

anys. En acabat faré com feia abans, si en-

és un invent de l'època burgesa. Els artistes,

cara em queden forces [riu]."

punt irònic."

abans, sempre treballaven per encàrrec. I de vegades, en encàrrecs que no els venia de gust fer. Per exemple, el cas de la Capella

Quin ha estat el problema tècnic més important?

Sixtina, que va ser feta de mala gana per

-En una feina així, n'hi ha tants! Potser

Miquel Àngel, però que el Papa l'hi va obligar."

proporcionar unitat a tot aquest món. És una obra única i. malgrat que estigui for-

Parlant de Miquel Àngel. Ell deia que l'obra

mada per un centenar de figures, ha de

ja estava continguda en la pedra i que el

donar la impressió que tot té el mateix vol

bon artista només havia de rascar...

i el mateix ritme. Les figures que estan to-

"Havia de treure el que sobra. Fa riure

cant a terra són les més petites i les que

això, però és veritat. S'ha de treure el que

estan més enlaire s'han d'anar proporcio-

sobra. El que passa és que cal saber exac-

nant, per tal que la visió de conjunt sigui

tament què sobra."

harmoniosa."

El noticiari

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

CULTURA

Quin és el seu tracte amb la Junta Constructora de la Sagrada Família?

"Crec que estan contents. Fins i tot m'han allargat el contracte. El contracte inicial era només per els grups de la façana. Després s'hi van afegir les portes de bronze i ara, a més a més, els apòstols de les torres, per donar unitat a tota la façana."

I les critiques, com les porta?

"Oh. ja estic acostumat que les meves obres siguin criticades. Sobretot, em sabria molt de greu que passessin indiferents. Ja estic acostumat que hi hagin crítiques bones i dolentes."

No hi ha una certa confusió? Abans, he trobat un professor que ensenyava la seva façana ais alumnes enmig d'una ruta modernista.

"S'ha de tenir una mica de pesquis. És evident que ara no es pot treballar com els modernistes. Per això no vull imitar Gaudí, perquè no vull potinejar Gaudí. Jo l'admiro extraordinàriament i trobo que el bo és que allò de Gaudí es vegi des de Gaudí i que el que (em els qui venim després estarà més o menys d'acord amb l'època que vivim. I així és com es feien les catedrals, que de vegades duraven segles, que anaven canviant d'estil."

El professor ha mantingut el mateix xip en explicar el grup escultòric de la façana del Naixement, i les seves escultures.

"I això que el mateix Gaudí és modernista solament una part de la seva vida.

Aquí, a la Sagrada Família, es veu. La primera obra és neogòíica. Hi ha un moment que és modernista. Després fa una arquitectura més aviat orgànica, com la Pedrera i la façana de la Passió. Jo diria que en les torres gairebé ja podríem dir que és un presurrealista. El que s'està fent ara, les voltes, ja no té res a veure amb el modernisme. És una obra tota geomètrica. És a dir. que el mateix Gaudí és modernista només en un instant de ia seva evolució."

Jordi Marlet a/e: elertriti@redestb.es

1

José Antonio Fernàndez Ordónez i José Ramon Navarro publiquen una monografia sobre l'enginyer

Cent anys d'Eduardo Torroja I wm arquitecte Adolf Loos deia que ^ ^ la tasca de l'artista és descobrir un nou llenguatge per a cada nou material, que no és legítim aplicar la tècnica moderna a formes que tenen una relació estricta amb l'essència d'altres materials. L'enginyer Eduardo Torroja (Madrid, 1899-1961) pensava que cada nou material ha de crear les pròpies formes resistents i constructives i ha de desenvolupar una tècnica que permeti aprofitar els seus avantatges i salvar-ne les limitacions. 'Cada material -deiacondueix a unes formes estructurals típiques diferents de les que poden desenvolupar-se amb els altres. Cada material té una personalitat específca distinta'.

De la personalitat del formigó armat, "el material del segle XX" i de la personalitat d'Eduardo Torroja, "que va elevar el formigó armat als misteriosos nivells de l'art", és del que tracta la monografia Eduardo Torroja, ingeniero, escrita per José Antonio Femàndez Ordónez i José Ramon Navarro Vera, i editada per Ediciones Pronaos coincidint amb el centenari del naixement de Torroja. L'edició d'aquesta magnífica monografia s'afegeix a les activitats d'homenatge i reconeixement que s'han dut a terme durant 1999, entre les quals destaca la creació d'un premi de caràcter biennal que porta el nom de l'enginyer, la primera edició del qual es va atorgar el passat octubre a l'Estadi Olímpic de Sevilla.

El llibre de Fernàndez Ordónez i Navarro Vera, explica i interpreta l'obra

de Torroja de forma ordenada i generosa, i vol demostrar, segons els autors, 'que l'aportació de Torroja en l'àmbit de la construcció va molt més enllà del paper de pont entre arquitectura i enginyeria civil, que les seves creacions laminars en formigó armat representen un extraordinari avanç qualitatiu, tant en el tipològic com en la utilització del formigó, la qual cosa adquireix una dimensió única en el segle XX, tan sols comparable a la invenció del pretesat de Freyssïnet, i que per això la seva fama, quan aquesta aportació sigui ben compresa, creixerà en el temps".

ments estètics d'Eduardo Torroja", extrets dels textos i apunts de les seves classes.

Destaquem el primer: JEs considera mentida, i per tant proscribible, el que l'aparença d'una construcció indueixi a pensar que els seus fenòmens, funcionals i resistent, són altres totalment diferents dels reals que s'amaguen en una estructura interior"; i l'últim: 'La humanitat construeix per coses que no sempre abasla. Les obres no es construeixen perquè resisteixin. La seva resistència és una condició fonamental, però no és la finalitat única, ni tan sols la seva finalitat primària: •

El lector interessat podrà llegir les explicacions d'obres tan emblemàtiques com i'Hipódromo de la Zarzuela (foto superior) o ei Frontón Recoletos [Madrid, 1935), o bé resseguir els "Quinze mana-

Carles Carta na a/e: informatiu@apabcn.es

NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres

Encastable en el sostre La biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271, FS>3) ia més a més no resulta cara.

Sistemes de Reforç Actiu, S.L.

Carrer Sant Agusti 66 F. 0830! Mataró Telèfons 796 4 [ 22 i 907 22 80 03

T'ajudem a construir B A S E S

D E

D A D E S

CONSTRUDOC LEGISLACIÓ

Criteris per a la redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens

CONSTRUDOC QUALITAT Produeix ami) distintius de (|u al i lat, homologacions i autor d'Idoneïtat Tècnica (DIT) i 1 per a l'assaig de materials

d

CVilH M DOCUMEWAOÓ

B o n

Josep Renart

ui. 932 <

p^,,

en la construcció. Estudi bàsic

Estudi bàsic de seguretat i salut per a obres de rehabilitació de façanes

-\ El noticiari

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

ACTIVITATS

Ciutats universitàries i campus urbans B ^ f l a Universitat de Lleida acollirà del I H 10 al 14 d'abril la VIU Setmana d'Estudis Urbans que en aquesta edició estarà dedicada a Ciutats universitàries i campus urbans, organitzada per la Universitat i l'Ajuntament de Lleida, el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida i la Demarcació de Lleida del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Les setmanes d'estudis urbans constitueixen un fòrum periòdic de debat de problemes i propostes sobre la ciutat actual.

En anteriors edicions s'han abordat temes com ara les ciutats petites i mitjanes, els centres històrics, el comerç urbà, els espais lliures urbans, la fragmentació social urbana o, en la darrera, el rol de les ciutats intermèdies en el procés d'urbanització mundial. En aquesta edició s'analitzarà el paper de les universitats com a elements de dinamització urbana i com a articuladors de projectes de ciutat, tant des de la perspectiva social i econòmica com des de l'urbanisme i l'encaix (ísic dels campus universitaris en l'entorn urbà. El fòrum ofereix també la possibilitat de mostrar treballs d'investigació, i projectes arquitectònics i urbanístics, entre d'altres.

Els professionals interessats poden demanar més informació sobre la celebració de la VIII Setmana d'Estudis Urbans al telèfon 973 24 91 00 i també http:Avww.udl.es'dept geosoc/seu.htm

Convocatòria dels premis FAD j J j I Foment de les Arts Decoratives ^ H i (FAD) ha convocat els premis d'arquitectura i interiorisme del 2000. dirigits a aquelles obres acabades l'any 1999 a la Península Ibèrica i les illes. El FAD atorgarà quatre premis en les categories d'arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers. El termini per a la proposta d'obres finalitzarà el proper 24 de febrer. La Junta Directiva de l'ARQ-INFAD nomena cada any el Jurat dels premis, que enguany estarà integrat per Oriol Sohigas, Manuel Borja. Joao Carrilho da Graça, Francisco Mangado. Jon Montero. Eva Serrats. Celestí Ventura i Fàlima Vilaseca. Més informació al FAD (telèfon 934 43 75 20).

El Col·legi col·labora amb la restauració de la Seu de Manresa

U

a Delegació del Bages-Berguedà del Col·legi dóna suport a la campanya popular per aturar la degradació de l'església de Santa Maria de l'Alba de

Manresa. Fins ara, els manresans han donat uns 9 milions de pessetes per "salvarla col·legiala-basílica mitjançant una campanya que es va iniciar el passat octubre a

Reedició de la Guia de l'edificació sostenible §0% Is professionals de la construcció H I que volen reduir l'impacte ambiental dels edificis trobaran les tècniques i els materials més apropiats a la Guia de l'edificació sostenible, que ha estat reeditada atenent la seva gran demanda. La preparació de la Guia va ser impulsada pel Col·legi d Aparelladors, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, i redactada per l'Institut Cerdà. Els tècnics trobaran en aquesta guia els criteris mediambientals que cal tenir en compte en les fases de projecte, d'execució, d'ús i d'enderroc d'un edifici. També inclou una sèrie de fitxes d'elements constructius amb materials de construcció ordenats segons el seu respecte al medi ambient.

càrrec de l'Associació Amics de la Seu i amb la qual han col·laborat diverses entitats ciutadanes. La Delegació col·legial assumeix el cost deí tancat de seguretat que

Es troba a la venda a la

encerclarà la basílica. La campanya continuarà fins al 31 de desembre del 2005.

Cooperativa Jordi Capell (telèfon 934 14 63 55).

Execució i reparació de revestiments tradicionals de calç | H a renovació de les tècniques de revestiment de façanes ha aportat nous H H materials, però ha fet oblidar un material tradicional com és la calç. Conèixer les tècniques basades en aquest material esdevé imprescindible tant pel que fa a la reparació com a la seva execució en forma d'estucats, esgrafiats o pintures.

Aquest és l'objecte de fes sessions tècniques Els revestiments tradicionals de calç que el Col·legi ha programat dins el cicle de jornades de rehabilitació dedicades als paraments exteriors. S'abordaran les tècniques d'execució i reparació, normalització i control d'arrebossats i estucats, pintures de calç i pintures al fresc. Les sessions tindran lloc els dies 2 i 3 de març i inclouen visites a taller i fàbrica de productes derivats de la calç.

La promoció del 1975 celebra els 25 anys

H

a promoció d'arquitectes tècnics que van finalitzar la carrera a Barcelona l'any 1975 farà enguany els vint-i-cinc anys d'exercici professional.

Un grup de companys d'aquesta promoció ha decidit impulsar la celebració d'aquest aniversari que segurament es farà al juny. L'INFORMATIU publicarà en el segon número de febrer la llista completa dels companys que pertanyen a aquest grup. La comissió de festes està formada per:

- Jordi Bravo (telèfon 934 21 70 30) - Salvador Navarro (telèfon 937 83 49 49) (a/e: s.navarro@apabcn.ictnet.es) • Benet Meca (telèfon 934 01 62 90) (a.'e: benito.meca@ega2.upc.es).

Els companys residents a l'Aragó, Navarra i País Basc poden posar-se en contacte amb Cèsar Rueda (telèfon 978 83 33 45).

I PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

Serveis CENTRE

D ED O C U M E N T A C I Ó

JOSEP

RENART

El Centre respon

Els documents per al compliment de La normativa de seguretat i salut

H

eninl en compte les consultes rebudes al Servei de Normativa sobre aquest tema, fa més d'un any que vam publicar a L'INFORMATIU un article en què s'exposava el compliment de la normativa de seguretat i salut en la construcció i la manera d'acomplir-la. Des de la publicació d'aquest article s'han produït petits canvis en el tràmits i, d'altra banda. cada vegada és més freqüent que els tràmits que ha de realitzar el constructor acabin en mans dels tècnics de l'obra. Així, a continuació actualitzem i ampliem el contingut del document esmentat. Cal recordar, però. que ens referirem només als diferents documents que ens apareixen en tes obres en general. Hi hauran casos especials que requeriran, a més a més, altres tràmits i. per tant, altres documents (explosius, inscripció d'empreses amb risc d'amiant, e t c ) . Al Servei de Normativa podeu consultar la normativa d'aplicació en cada cas concret.

sultable a la pàgina web del Col·legi: www. apabcn.es 'ren art Estudi de seguretat i salut o Estudi bàsic de seguretat i salut El coordinador de seguretat en la fase de projecte ha de preparar l'estudi de seguretat o l'estudi bàsic. Si no cal nomenar coordinador de seguretat en fase de projecte, el promotor ha de nomenar un tècnic competent per a redactar aquest estudi.

• L'estudi o estudi bàsic ha d'anar visat pel col·legi corresponent. És un dels documents a aportar en el tràmit de sol·licitud de la llicència d'obres.

Cada contractista ha de redactar un pla de seguretat i salut. El Pla ha d'anar signat pel contractista, encara que en la seva redacció hi hagi intervingut una altra persona (tècnic o no tècnic).

• El Pla ha de ser aprovat abans de l'inici de l'obra (vegeu "Acta d'aprovació del pla de seguretat i salut").

• En el tràmit de Comunicació d'obertura del centre de treball per part del contractista s'han d'aportar dues còpies del pla de seguretat i salut.

• El Pla amb l'acta d'aprovació ha d'estar sempre a l'obra a disposició permanent dels intervinents a l'obra.

I Els col·legis no visen projectes si no Acta d'aprovació del Pla de van acompanyats del corresponent estudi seguretat i salut o estudi bàsic.

• S'ha d'entregar una còpia de l'estudi Els plans de seguretat i salut deis contraco estudi bàsic a cada contractista, per tal tistes han de ser aprovats abans de l'inici que cada un d'ells prepari el seu pla de de l'obra pel coordinador de seguretat i seguretat i salut. salut en fase d'execució. Per a la seva Al final de l'article hem incorporat un aprovació, cal emplenar i visar un model apariat sobre infraccions i sancions. En ell Designació de coordinador facilitat pel Col·legi ("Acta d'aprovació del exposem les sancions previstes a la Llei de seguretat pla de seguretat i salut"). Quan es visa la de prevenció de riscos laborals que poden primera acta d'aprovació, el col·legiat ha ser imposades al constructor per l'incomDocument mitjançant el qual el promotor de demanar el Llibre d'incidències. pliment de la normativa de seguretat i sa- designa un tècnic com a coordinador de lut. És important que els tècnics respon- seguretat i salut, i aquest ho assumeix.

Llibre d'incidències sables de la seguretat coneguin aquesta Limprès el facilita el Col·legi, i ha d'anar informació per tal de poguer-la facilitar als visat amb la corresponent nota d'encàrrecQuan el coordinador de seguretat en fase constructors. pressupost. Aquest document s'entregarà d'execució visa l'Acta d'aprovació del primer A la base de dades Construdoc Legisal promotor perquè l'adjunti a l'avis previ i Pla de seguretat i salut de l'obra, el Col·legi corresponent facilitarà, a petició del lació podeu accedir al text complet de to- l'exposi a l'obra. col·legiat, el Llibre d'Incidències (909 pts.). tes les disposicions sobre seguretat i salut en construcció. Aquesta base és con- Pla de seguretat i salut • Si el coordinador necessita tenir el Lli-

Llibre de registre de seguretat i salut El Llibre és segellat i entregat pel Col·legi en el moment del visat de la coordinació de seguretat en fase d'obra. El coordinador hi deixa constància de tot allò que fa referència a la seguretat de l'obra (decissions preses, ordres donades, etc.)

• No és necessari quan no hi ha coordinador de seguretat en la fase d'execució. En aquest cas. la direcció facultativa pot utiltzar el Llibre d'ordres amb la mateixa finalitat que el Llibre de registre.

• El Llibre de registre no substitueix el Llibre d'incidències.

Comunicació d'obertura del centre de treball Tràmit que ha de realitzar qualsevol empresari prèviament a l'inici de l'activitat. És un tràmit que ja era obligatori per a qualsevol activitat abans de l'entrada en vigor der Reial decret 1627/1998. El contractista ha de formalitzar un model oficial que se li facilita (es demanen dades de l'empresa), i ha d'entregar dues còpies del Pla de seguretat i salut.

• En l'àmbit de les comarques de Barcelona aquest tràmit es pot realitzar:

A qualsevol de les oficines dels Serveis Territorials del Departament de Treball: I A Barcelona: C/Carrera, 20-24 (tel. 936 22 04 00) • A Cornellà de Llobregat: bre abans de realitzar l'aprovació del pla, C/Torras i Bages, 24 (tel. 933 75 61 62) pot sol·licitar-lo al Col·legi corresponent i • A Manresa: li serà lliurat.

C/Alfons XII, 13 (tel. 938 75 00 38) • El Llibre d'incidències ha d'estar sempre a l'obra, amb el Pla i l'Acta d'aprova- A qualsevol de les Oficines de Treball ció. Consta d'uns fulls per duplicat on s'han de la Generalitat (antigues oficines de de fer constar els incompliments de les l'INEM). prescripcions que conté el Pla de segurePodeu consultar el llistat corresponent al tat. N'ha de tenir cura el coordinador. En Centre de Documentació. En Aquestes cas que s'hi faci una anotació, el coordioficines es pot presentar la documentació nador, n'ha d'entregar una còpia a Inspecemplenada, però no es pot recollir l'imprès ció de Treball en el termini de les 24 hores (aquest es facilita només a les oficines següents a l'anotació. Es recomana que dels Serveis Territorials del Departament l'entrega es faci personalment, però tam- de Treball). bé s'accepta l'enviament d'aquesta còpia per correu certificat; en aquest cas la data Avís previ de la tramesa és la que es pren com a data de lliurament.

Document que el promotor ha de lliurar als Serveis Territorials del Departament de • Inspecció de Treball Treball de la Generalitat abans de l'inici de Travessera de Gràcia. 301-311 les obres. El tràmit es pot fer en les matei08025 Barcelona xes oficines on es realitza ta comunicació (Tel. 934 01 30 08) d'obertura del centre de treball (vegeu les

CENTRE

D E DOCUMENTACIÓ

JOSEP

RENART

responent mitjançant una diligència inicial que s'anota en la primera pàgina del llibre. Així. el constructor haurà de realitzar aquesta habilitació abans de l'inici de les obres.

al dia en què s'ha diagnosticat la malaltia. Dos dels exemplars s'han de trametre a l'entitat gestora o mútua amb la qual l'empresa tingui cobertes les contingències d'accident de ireball i malaltia professional.

Comunicació preventiva a la companyia asseguradora de la responsabilitat civil professional

Infraccions i sancions En el quadre 2 relacionem les infraccions i la seva qualificació amb relació als La Llei de prevenció de riscos laborals, en aspectes tractats en aquest article. Amb els seus articles 46, 47 i 48. qualifica les aquesta informació i el quadre anterior tininfracccions de lleus, greus i molt greus. drem una primera aproximació sobre l'imL'article 49 d'aquesta Llei estableix les port de les sancions. • sancions aplicables en funció de la qualificació de la infracció i de la seva gradació (grau mínim, mitjà i màxim]. Aquesta gradació depèn d'una sèrie d'elements agreujants o atenuants que fan que l'import de la sanció sigui més alt o més baix, dins de la qualificació que té la infracció. Les sancions previstes per la Llei segons la qualificació i del grau de la infracció són les Jesús fernandez que figuren en el quadre 1: Arquitecte tècnic Servei Normativa A/e: SIT@apabcn.es

Sempre que es produeixi un accident a l'obra és recomanable que els tècnics implicats en la seguretat de l'obra (coordinador de seguretat i direcció facultativa) ho notifiquin a la companyia asseguradora mitjançant el que anomenem una comunicació preventiva. Aquesta es realitza emplenant un imprès disponible a les Assessories del Col·legi (Servei de Responsabilitat Civil).

Comunicació d'accident de treball adreces al corresponent apartat). Conté dades de l'obra, del coordinador i dels altres intervinents. Limprès corresponent és lacillitat pel Col·legi i no porta visat.

• L'avís previ ha d'estar exposat a l'obra. luntament amb el Full de designació de coordinador.

Llibre de visites de la Inspecció de Treball Les empreses han de tenir en cada cenIre de treball un llibre de visites a disposició dels funcionaris de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Aquesta obligació afecla també els treballadors autònoms i els titulars de centres o establiments. Les empreses amb centres de treball amb permanència inferior a trenta dies i amb sis o menys treballadors no estan obligades a disposar del Llibre de visites propi en aquests centres. Serà suficient el llibre del centre on es trobi domiciliada l'empresa en la província corresponent.

• Cada visita o comprovació dels Inspectors de Treball i Seguretat Social s'ha d'anotar en el Llibre de visites la corresponent diligència, reflectint-hi els aspectes inspeccionats i les incidències detectades. Si la visita eslà relacionada amb la prevenció de riscos laborals, la diligència haurà de reflectir les circumstàncies de col·laboració dels representatnts dels treballadors. Si s'hi formula un requeriment de correcció de deficiències, aquest haurà de contenir les dades adequades a la seva finalitat i el termini per a aquesta correcció.

• El Llibre de visites de la Inspecció de Treball ha de tenir el format especificat a la legislació que el regula i s'adquireix en llibreries. Cada exemplar de llibre ha de ser habilitat pel cap de la Inspecció cor-

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

Serveis

Els empresaris eslan obligats a formalitzar una comunicació d'accident de treball quan I accident comporti baixa mèdica amb absència del treball de. si més no, un dia (sense comptar el dia de l'accident].

Aquest document es trametrà a l'entitat asseguradora que tingui al seu càrrec la protecció per accident, en un termini màxim de cinc dies hàbils comptats a partir de la data de l'accident o de la data de la baixa mèdica.

Comunicació d'accident a l'autoritat laboral En el cas d'accidents considerats com a greus, molt greus o mortals, o que afectin més de quatre treballadors, l'empresari, a més de tramitar la comunicació corresponent, ha d'informar-ho a l'autoritat laboral en un termini de 24 hores, mitjançant telegrama o fax (936 22 04 06).

En l'acta de la Inspecció de Treball que dóna inici a l'expedient sancïonador s'ha d'explicar els criteris que s'han tingut en compte per a determinar la gradació de la infracció.

El grau de la infracció dependrà de les circumstàncies concretes de cada cas.

Infraccions lleus

grau mínim grau mitjà grau màxim

fins 50.000 ptes. de 50.001 a 100.000 ptes. de 100.001 a 250.000 ptes.

Infraccions greus

grau mínim grau mitjà grau màxim

de 250.001 a 1.000.000 ptes. de 1.000.001 a 2.500.000 ptes. de 2.500.001 a 5.000.000 ptes.

Infraccions molt greus

grau mínim grau mitjà grau màxim

de 5.000.001 a 20.000.000 ptes. de 20.000.001 a 50.000.000 ptes. de 50.000.001a 100.000.000 ptes. onòmiques previstes per b Llei

• No comunicar l'obertura de! centre de treball o no anotar amb exactitud les dades en la documentació corresponent.

Lleu

• No acomplir obligacions formals com ara l'Avis previ o no disposar del Llibre de visites de la inspecció de treball.

Lleu

• No disposar del Llibre d'incidències o no tenir-lo a l'obra.

Lleu

L'empresari ha de fer també una relació d'accidents de treball sense baixa mèdica, i l'ha de trametre mensualment a l'entitat asseguradora que tingui al seu càrrec la protecció per accident de treball, dintre els cinc primers dies hàbils del mes següent al que es refereixen les dades.

• No comunicar a l'autoritat laboral els accidents de treball i les malalties professionals considerats com a lleus. en el temps i de la forma com s'ha explicat anteriorment.

Lleu

• No comunicar a l'autoritat laboral eis accidents o malalties professionals considerats com a greus, molt greus o mortals, en el temps i de la forma com s'ha explicat anteriorment.

Greu

Comunicació de malalties professionals

• No elaborar el Pla de seguretat i salut en el treball en els projectes d'edificació i obres públiques, o no fer-ho, alterant ei volum d'obra o el nombre de treballadors.

Greu

• No formalitzar l'acta d'aprovació del Pla de seguretat.

Greu

• No designar coordinador de seguretat en una obra en que és obligatòria aquesta designació.

Greu

Relaci© d@accidents de treball sense baixa m dica

Les empreses estan obligades a notificar les malalties professionals mitjançant una comunicació de malaltia, independentment que la malaltia produeixi o no la baixa del treballador o la seva mort. La comunicació s'ha de fer dintre els tres dies següents

I PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

Serveis DIVERSOS

Coeficient d'actualització

Premaat signa un acord amb la Germandat d'Arquitectes

d'honoraris a 15 de desembre:

OBRES AMB PEM

acord de col·laboració amb la Hermandad Nacional de Arquitectos (HNA). segons el

Ca=1,065

IGUAL O SUPERIOR A 25.000.000 PTA

qual tots els mutualistes i els seus familiars que ho desitgin podran disposar d'una asse-

Proper canvi: 15 de febrer

Previsió Mútua d'Aparelladors (PREWAAT) va signar el passa! 16 de desembre un

gurança de malaltia de remborsament de despeses. Aquesta assegurança permet la

Mòdul bàsic: Mb=41.200 PTA'm 2

Intervencions 0.1 a 0.5 (seguretat i salut)

lliure elecció del facultatiu, a títol privat i en qualsevol lloc del món. Posteriorment, l'HNA reintegrarà entre el 80 i el 90% dels costos, sense límit de reemborsament, ni per consulta ni per període anual. La cobertura d'aquesta pòlissa inclou, entre d'altres, el cost de medicaments

i fàrmacs

en

determinats

s u p ò s i t s , l'anticip

en efectiu

per

a

reemborssaments importants, un servei d'orientació sanitària 24 hores i assistència en viatge, tant a l'Estat espanyol com a l'estranger. En el quadre adjunt s'informa de les primes mensuals. Els mutualistes interessats a rebre més informació sobre aquest nou

CANVIS EN EL SISTEMA DE CÀLCUL DELS ORETS DE VISAT A PARTIR OE L*1 DE GENERI

l'aplicació dels mateixos criteris de càlcul que el 1999. b a s a t s en el p r e s s u p o s t d'execució

servei poden trucar al telèfon 913 83 47 00.

O.1 Estudi de seguretat i salut

A partir de M de gener del 2000. per calcular els drets de visat es continua amb

material

de

les

obres.

Únicament hi haurà modificacions en els Primes mensuals

PTA

Edat

4.444

Fins a 17 anys De 18 a 27 anys

5.986

De 28 a 47 anys

8.567

De 48 a 57 anys

11.400

De 58 a 65 anys

16.925

Dv=PEM x KRDS % x 0.17 (PTA) 0.3 Coordinador de seguretat i salut Dv=PEM x KRDS % x 0,35 (PTA) 0 . 4 Estudi de seguretat i salut, i coordinador de seguretat i salut Dv=PEM x KRDS % x 0,45 (PTA)

conceptes següents: L'import mínim de drets pel servei de visat

serà

de

1.000

PTA

més

IVA.

L'aplicació d'aquest import mínim s'amplia fins a 3.500.000 PTA de PEM en obres menors, quan es tracti d'intervencions de

KRDS= el mateix coeficient de la taula de l'asseguradora MUSAAT per a l'any 2000 PEM=pressupost d'execució material de les obres

tècnic únic de projecte i/o d i r e c c i ó . E n o b r e s que t i n g u i n un PEM s u p e r i o r a

Necrològiques

3.500.000 PTA. per al cas d'intervencions

A tos aquests imports s'ha d'afegir l'IVA vigent

de projecte i o direcció s'aplicarà la fórEns d o l comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres c o m p a n y s :

mula següent, sense cap coeficient fix de

Albert Silvar Senabre, col·legiat

reducció. Dv=PEM x KA % (PTA)

2.384, esdevinguda el 27 de desembre, a 54 anys.

Benet Vila i Pou, col·legiat 96, esdevinguda el 25 de desembre, a 85 anys,

KA=el mateix coeficient de la taula de

Luís Maria Garcia Brusola, col·legiat 1. 983, esdevinguda el 31 de desembre, a 61 anys.

l'asseguradora Musaat per a l'any 2000

Petits anuncis:

Informació visats Tel: 932 40 23 70. Fax: 932 Í0 23 71 A/e: visatsigapabcn.es

tel: 932 40 23 76

Serveis per al professional

Enginyers de telecomunicacions

Serveis de topogràfic

Delineant projectista

Serveis d'aixecaments d'estat actual, de-

Projectes dïnfraestructures comunes de tele-

Realització d'aixecaments topogràfics informa-

S'ofereix per a col·laborar en despatx d'arqui-

lineació de projectes, models en 3D. càlcul d'es-

comunicacions per a edificis, visats pel Col-

titzats en 3D. replantejaments, control d'obres,

tectura en horari de tarda. Autocad v. 14. Zona.

tructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitec-

legi d'Enginyers de Telecomunicacions.

cubicacions. desllindaments. parcel-lacions. in-

del Barcelonès. Vallès Oneniai. Vallès Occiden-

tura i d'obra, presentacions, tractament d'imat-

Enginyeria Tesis. SL

formes, i assessoraments.

tal i Maresme.

ges i perspectives, i projectes de telecomuni-

Gran Via de les Corts Catalanes. 1176,

Costa Gabinet Topogràfic

Marc. Telèfons: 654 989 920 i 629 334 205

cacions.També, mesuraments i pressupostos,

baixos. Barcelona.

Casp. 36. 4t 1a

plecs de condicions, ajut a projectes de segu-

Telèfons: 932 78 30 11 i 933 13 63 40

Telèfon: 933 17 10 36

retat, dictàmens, valoracions i gestió econòmi-

Fax:

Fax:

932 78 07 65

Despatx de lloguer

933 17 OS 84

ca d'obra.

ARINSA ale: annss@coac.net • Telèlon:934 52 07 89

Es lloga despatx de 76 m : amb aire condicio-

Serveis tècnics d'arquitectura

nat i ascensor nou.

Telèfon: 932 2128 61

Serveis al projecte

Serveis tècnics d'arquitectura, edició de docu-

S'ofereix delineant per a despatx d'arquitectu-

mentació escrita i gràfica: memòries, estat

ra. Jornada completa. Domini del CAD. 2D i 3D.

d'amidaments. CAD. 2D i 3D. perspectives, ren-

Treballador, amb ganes de treballar. Experièn-

S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina tèc-

ders. aixecament d'estat actual d'edificis, i pre-

cia en d'atres gabinets d'arquitectura.

nica: Delineació, escanejat. vectoritiació i di-

sentacions.

Antoni Martínez

gitalització de plànols, topografia, aixecaments

TresDCAD

Telèfon: 932 66 02 25

d'estat actual i presentació de projectes (Ren-

Telèfon: 938 79 65 61

S'ofereix per treballar en despatx. Experiència de 5 anys en diseny i control d'obres. Domini de CAD. Office. Project.

der i animació). informació: Telèfon: 934 87 00 54

Visualització de projectes

Serveis per a taxadors

.

Perspectives i folomunlatges EnvïTns un fax i nosaltres [i lliurem la delineaFem perspectives en 3D amb el seu emplaça-

Estudiant de màsler de la UPC

ció dels seus croquis en menys de 24 hores.

Aleiandro • Telèfon: 600 717 386 ae~

804i62l7@est.eupb.upc.es

CAD

ment real. També oferim serveis de fotomun-

L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu

Per veure com serà el projecte oferim to! tipus de serveis: plànols de venda, perspectiva manual. Render, fotomuntatges animació 3 O, vídeo, interactius, etc.

Telèfon: 934 87 00 54

tatge, vídeo (recorregut d'interiors i exteriors),

estil. Oterim una experiència de més de 2 anys

Es ian fotomunlalges en ubicació real. plànols

plànols de venda, pàgines web i CD-ROMs.

El preu del croquis: 700 PTA

2D elaborats per a estudiants d'arquitectura.

Ens desplacem a tot Catalunya.

Telèfon: 934 16 16 39

informació

Fax:

Despatx equipat

Perspectives

Cedeixo despatx equipat, situat a Aragó Nàpols (Barcelona), per a 3 llocs de treball- Preu interessant.

Montse • Telèfon: 649 432 370

Es fan perspectives manuals i per ordinador. en blanc/negre o color, i Render.

Octavi

cases adosades i edificis, Ganes detreballar i

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica pen-

experiència en d'altres gabinets d'arquitectura.

dent del projecte final decarrera, amb 8 anys

Antoni Martínez

d'experiència, a mitja jornada.

Telèfon: 932 13 92 36

Telèfon: 932 66 02 25

Montse • Telèfons: 932 flJ 21 34 1934 35 09 78

932 3749 01

Telèfon: 934 59 46 17

Telèfon fax: 932 115 727 (Cnstian) i 932 043 109 (Roger) a/e: disseny_integral@rio!mail.com

Maquetador Estudiant d'arquitectura tècnica S'ofereix maquetador amb molta experiència en

Demandes

Mercat laboral: l'entrevista

Empresa de reformes

V 1 V rnesura que va evolucioH | nant la nostra societat, el mercat de treball i les ofertes de les nostres empreses, les variables tècniques-professionals perden el seu poder discriminatïu, i guanyen importància les variables mterpersonals, és a dir, les habilitats socials i més concretament les habilitats personals, per superar les entrevistes. És més important la impressió social que produïm com a candidats, que d'altres característiques més objectives.

És totalment incorrecta la reflexió que molls fem: "Faci el que faci, em comporti com em comporti, el fet de superar una entrevista de feina no depèn de mi, sinó d'altres variables que jo no controlo". Els qui pensem d'aquesta manera és molt probable que estiguem condicionant la probabilitat d'èxit d'una entrevista de feina. Pensem que és molt important preparar-nos per a l'entrevista. No deixem un moment tan important per a la improvisació.

Si tenim en compte això que acabem d'afirmar, hem de considerar l'entrevista de treball com un punt important en el circuit selectiu. Així, els candidats no rebrem un íeed-back davant d'una entrevista, en què sabem que és observada la nostra conducta social, i això ens provoca una ansietat que pot condicionar la nostra actuació.

A continuació enumerem alguns consells que ens seran de gran utilitat:

Per aquesta raó considerem important poder tenir la possibilitat de practicar les entrevistes i després poder obtenir l'explicació d'un expert sobre el nostre comportament, cosa que ens pot orientar a l'hora de superar amb èxit una entrevista de feina. Per aquest motiu des del departament de Promoció i Mercat de Treball portem a terme tota una sèrie de tallers adreçats a la recerca de feina.

Promotora immobiliària de Barcelona coordinador /a d'obres per al control d'execució de les obres, control de pressupostos, negociació amb industrials i proveïdors, elaboració de la documentació de l'obra i aprovacions d'amidaments i de treballs a l'obra, perfil Entre 3 i 10 anys d'experiència en lasques similars. Edat entre 28 i 45 anys. Idioma català Cal carnet de conduir, l'empresa facilita el vehicle per viatjar per les províncies de Barcelona i Tarragona. s'ofereix Coniracte lab. indefinit. Jornada oficial flexible. Sou 4.000.000 PTA brut/anual neg. més avantatges a convenir Incorporació immediata.

Poseu-vos en contacte amb Mariala.Tel: 934 51 94 54.

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

• Intentem obtenir el màxim d'informació sobre l'empresa i el lloc de treball a cobrir.

• Preparem les preguntes que creiem que ens poden preguntar.

• Preparem les respostes més adequades per contrarestar els nostres punts dèbils.

• Hem de tenir clar quin és el nostre objectiu professional. t Hem d'anar sols a l'entrevista i no pas acompanyats.

• Hem de ser puntuals.

Hi ha dues preguntes que hauríem de fer-nos sempre abans de fer una entrevista: • Quines són ies meves característiques personals, habilitats, experiència i coneixe-

Constructora cap d'obra per realitzar pressupostos i desenvolupar funcions de cap d'obra. perfil Experiència mínima d'un any desenvolupant tasques similars.

Edat entre 25 i 30 anys.

Cal tenir carnet de conduir i cotxe propi. Idiomes català i castellà parlats i escrits correclamsnL s'ofereix Àrea de treball Barcelona i rodalies.

Relació liberal. Sou segons la vàlua del candidat.

Incorporació immediata.

Les persones interessades poden posar-se en contacte amb Ramon Espinosa, Telèfon: 934 31 91 51

ments necessaris per poder obtenir la feina?

• Què puc jo aportar a l'empresa?

Palma de Mallorca arquitecte/a tècnic/a per a oficina tècnica, per realitzar pressupostos, control de les obres, per a cadenes hotelere. perfil Habituat a treballar amb suport informàtic. Experiència mínima d'un any en lasques similars. s'ofereix

s

Estudi d'arquitectura arquiiecte/a tècnic/a íilador/a perfil Entre 1 i 3 anys d'experiència, desenvolupant les tasques de direcció d'obra, amidaments i delineació amb Autocad. Edat. menor de 30 anys. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi, ja que haurà de des-

Jornada oficial. Àrea de treball. Palma de Mallorca. Imprescindible carnet de conduir. Edat entre 30 i 40 anys. Relació liberal. Període de prova d'un mes. Sou 3-3.500.000 pta brut/anual, negociable.

Incorporació immediata. Les persones interessades poden posar-se en contacte amb José Manuel Rodríguez. Tei: 971 4344 62.

Barcelona. s'ofereix Jornada oficial. Relació liberal.

Període de prova de 3 mesos.

El lloc de treball comporta firma d'obres. Sou negociable segons la vàlua del candidat. Incorporació immediata. Les persones interessades poden posar-se en contacte amb Núria: Tel.: 93 661 46 26

Estudi d'arquitectura recent titulat/ada

Constructora immobiliària arquitecte/a tècnic/a

per a recolzament de la redacció i muntatge del projecte, confecció d'amidaments i pressupostos i gestions relacionades amb el procés de redacció i execució dels profecies. A curt termini incorporació del candidat/a en direccions d'obra i coordinacions en seguretat i salut perfil

per a projectes d'obra nova i projectes de rehabilitació.

Gabinet tècnic de rehabilitació arquitecte/a tècnic/a col·laborador/a tècnic/a

Marta Esther Mulero Psicòloga industrial a/e: trebaU@apabcn.es Tel: 932 40 23 58

No cal experiència. Coneixements d'Autocad, MS-Office, i d'estat d'amidaments i pressupostos. Edat màxima 30 anys. Català. Carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de Barcelona i Baix Llobregat. Jornada of.

Coniracte lab. o relació liberal. Sou: 2.700.000,-brutanyneg-tincentius.

Signatura d'obres. Conlacteu amb Joan Carles Serret.Tel; 932 31 24 63/630 957 628. Fax: 932 651512

Àrea de rehabilitació arquitecte/a tècnic/a aparellador/a

per a la realització de projectes i direccions d'obres. perfil És imprescindible uns experiència mínima de 5 anys en rehabilitació d'edificis. Edat entre 30 i 45 anys.

Les persones interessades poden enviar el currículum, el més aviat possible, al fax: 934 57 51 48.

El termini de presentació de currículums és el 15 de febrer.

perfil £dat entre 25-40 anys. Vehicle propi. Àrea de treball, Barcelonès. s'ofereix Contracte d'empresa, alia a la seguretat social, sou negociable segons vàlua.

per desenvolupar projectes de rehabilitació, amb suport informàtic, memòries, estats d'amidaments, plecs de condicions i direcció d'obres. perill Calen 3-4 anys d'experiència en tasques similars. Edat, 30-45 anys.

Convenient carnet de conduir i vehicle propi (preferentment moto).

Les persones interessades podeu posar-vos en contacte amb Juan Carlos Sànchez.

Tel. 936 30 75 05.

Àrea geogràfica Barcelona i entorn metropolità. Mitja jornada de matins o jornada completa (a convenir}. Relació liberal. Sou neg. Incorporació immediata. Podeu enviar currículum al fax: 934 10 21 45 o posar-se en contacte amb Teresa.

Tel: 934 10 27 02 I 607 246 378.

Promotora-immobiliària tècnic/a de pressupostos d'edificació d'habitatges

Empresa de valoracions econòmiques de béns taxador/a

perfil Imprescindible un mínim de 3 d'experiència en l'elaboració de pressupostos i gestió i negociació d'ofertes amb els industrials.

Coneixements d'informàtica a nivell d'usuari. Edat entre 28 i 35 anys. s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral i/ 0 relació a liberal (a convenir}. Sou 3,5-4.000.000,brut/anual.

Incorporació immediata.

Les persones interessades poden posar-se en contacte, el més aviat possible, amb el Servei Promoció 1 Mercat de Treball. Neus Casas.

Tel: 932 40 23 58.

per a taxacions d'habitatges. perfil Convenient experiència en aquestes tasques. Intervencions esporàdiques. s'ofereix Relació liberal. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat.

Incorporació immediata.

Les persones interessades poden enviar currículum a l'atenció de Diego Mafias. Fax: 932 47 82 44 a'e: dmp@euroval.es

ü

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

Serveis DIVERSOS

18

Premis FAD 2000 - Convocatòria El FAD convoca els Premis d'Arquitectura i Interiorisme 2000, dirigits a aquelles obres acabades l'any 1999 en el territori peninsular i les illes. El FAD atorgarà quatre premis en les categories d'Arquitectura, Interiorisme, Espais exteriors i Espais efímers. Així doncs, el FAD desitja la participació de tots els professionals que tinguin obra acabada durant l'any 1999 en l'àmbit abans esmentat.

BASES . 1 . Es convoquen els Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2000. L'àmbit dels premis és la Península Ibèrica i les illes.

Poden optar-hi les obres acabades entre l'u de gener i el trenta-u de desembre de 1999. i 2. En la seva presentació, les obres que oplen als Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme s'adscriuran a algun dels grups següents: a)Arquitectura; edificis de nova planta, obres de reforma o rehabilitació d'edificis existents. b)lnteriorisme: obres de decoració d'espais interiors. c)Espaís exteriors: obres de remodelació urbana, d'enjardinament o. en general, de modificació del paisatge a l'exterior. d) Espais efímers: muntatges ambientals corresponents a accions de curta durada. v 3 . Qualsevol persona, entitat o institució interessada en aquests premis pot pro posar al FAD les obres que consideri oportunes, independentment de la seva tipologia, programa i pressuposi, mitjançant la formalització de la fitxa annexa a aquestes bases. En presentar les obres, s'ha d'expressar, a títol indicatiu, aquin grup es classifiquen. El Jurat prendrà en consideració totes les obres proposades, sempre que no hi hagi contradicció amrj les bases. El Jurat té el dret de reclassificar les obres presentades.

4. El termini per a la proposta d'obres i presentació del material corresponent als Premis FAD finalitzarà, en aquesla convocatòria, a les 20 h del dijous dia 24 de febrer del 2000.

A més a més de ía fitxa de participació, la documentació necessària és la següent: a)Un mínim de cinc fotografies de l'obra, de 18 x 24 cm, en color, sobre paper brillant, numerades en la seva cara posterior en ordre de preferència segons cada autor: per millorar la qualitat del catàleg es recomana afegir-hi diapositives o transparències. bJCòpies fotogràfiques (de 18 x 24. en blanc i negre, sobre paper brillant) de plànols (plantes, alçats, seccions, pers-

pectives, etc.) amb escala gràfica i orientació, numerades en la seva cara posterior per ordre de preferència i tota aquella documentació que es consideri explicativa. Es poden facilitar, també, vídeos o altres mitjans audiovisuals, especialment en el cas d'obres efimeres. Igualment, es prega que s'hi adjunti un plànol o croquis de l'emplaçament i l'itinerari per anar a visitar l'obra. c)Una fotografia de l'autor o dels autors, de 18 x 24 cm, en color, sobre paper brillant. d)Una petita memòria.

Tota la informació requerida haurà de lliurar-se convenientment protegida, però sense adherir-la a cap suport rígid. El FAD podrà utilitzar aquest material per fer-ne la difusió corresponent (anuari, publicacions, exposicions, mitjans de comunicació).

Aquesta documentació haurà de ser tramesa per correu certificat o lliurada a la Secretaria dels Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2000, plaça dels Àngels 5, 08001 Barcelona, tel. 93 443 75 20, de dilluns a dijous, de 9.30 a 14.30 i de 16 a 20 h, i els divendres de 9.30 a 13.30 h.

Per poder participar en els Premis es farà efectiu el pagament de la inscripció, que és de 10,000 ptes. per als associats, i de 20.000 ptes. per als no associats, IVA inclòs. A partir de la primera obra presentada, el preu d'inscripció per a cada una de les obres addicionals serà de 5.000 ptes.

5. La Junta Directiva d'ARQ-lNFAD nomena cada any el Jurat dels Premis. El Jurat actuarà d'acord amb les bases i estarà integrat per: President; Oriol Bohigas Vocals: Manuel Borja Joao Carrilho da Graça Francisco Mangado Jon Montero Eva Serrats Calestí Ventura Falima Vilaseca Secretari: s'escollirà entre els vocals.

L'acceptació de formar part del Jurat comporta, per part dels membres d'aquest, la renúncia a la presentació d'obra pròpia o d'obres amb les quals hagin mantingut una relació directa.

El Jurat actuarà col.legialment i prendrà els acords per majoria de vots. En cas d'empat, es procedirà a una segona vota-

ció. Si persisteix l'empat, decidirà el vot de qualitat del president. També determinarà els criteris de valoració de les obres premiades, que quedaran reflectits en l'acta de la concessió dels Premis, aixi com les motivacions del veredicte. Les decisions del Jurat seran inapel·lables.

Es reserva el dret de visitar les obres que, a criteri seu consideri convenient.

El jurat estendrà tres actes: En la primera, hi exposarà la relació de les "Obres seleccionades" per als Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2000.

En la segona, hi tarà constar les "Obres finalistes" que oplen als Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2000, és a dir. les obres que el Jurat esculli com a finalistes entre totes les seleccionades.

En la tercera, hi relacionarà els quatre Premis corresponents als quatre grups establerts en els Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme.

l'acceptació d'aquestes bases. La interpretació d'aquestes bases correspon a la Junta Directiva d'ARQ-INFAD. Barcelona, desembre de 1999

INDICAR GRUP DE PARTICIPACIÓ

|

GRUP

DATES O'INICI I FINALITZACÍO DE L'OBRA

EMPLAÇAMENT PE L'OBRÀ:

|

ADREÇA

NOM DEL PROMOTOR/PROPIÉTA

6. El veredicte de! Jurat es donarà a conèixer en un acte públic, en el lloc i la data que la Junta d'ARQ-INFAD anunciarà oportunament. Aquest acte es farà coincidir amb una exposició de les obres que hagi declarat com a Finalistes.

Als autors de les Obres finalistes i als de les Obres premiades se'ls lliurarà el diploma acreditatiu corresponent.

En aquest acte, un ampli Jurat denominat "de l'Opinió" i format per personalitats prèviament invitades per la Junta Directiva d'ARQ-INFAD escollirà, entre les Obres finalistes, per votació secreta, els Premis FAD de l'Opinió d'Arquitectura, Interiorisme, Espais exteriors i Espais efímers.

NOU DEL CONTRACTISTA

AUTOR O AUTORS (NOU I COGNOMS I QUALIFICACK) PROFESSIONAL)

C0L-LA3OflADORS {ESPECIFICANT LA SEVA TASCA)

ADREÇA PROFESSIONAL DE L'AUTOR O AUTORS j

CARRER

També en aquest acte es procedirà al lliurament dels trofeus corresponents a la convocatòria per a l'any 2000 dels Premis "Habitàcola" convocats per l'ARQ-INFAD. El FAD podrà col·locar a cadascuna de les obres premiades una placa o distinció indicant el guardó t l'any de la concessió.

7. El FAD, en el seu interès per difondre les obres noves d'arquitectura i interiorisme, podrà organitzar, abans o després del veredicte, actes de divulgació de les Obres finalistes. De la celebració d'aquests actes, se n'informarà els propietaris i autors i podrà sol·licitar-los la seva col·laboració. .8. La participació en el concurs implica

PREMIS FAD D'ARQUITECTURA I INTERIORISME 2000

-I ASSESSORIA

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

Serveis

PROFESSIONAL

19

La nostra sismiatat i el nostre sector (III)

| P j institut Cartogràfic de Catalunya ^ ^ H ha publicat un mapa amb la sismicitat dels últims 21 anys al nostre país.

En el mapa es presenten els epicentres dels terratrèmols que han pogut ser localitzats, junt amb els mecanismes focals dels terratrèmols millor documentats, així com les principals falles tectòniques i les unitats geològiques més significatives. Tota aquesta informació es presenta sobre una ombra del relleu, constituïda a partir del model digital del terreny. En les pàgines següents. L'INFORMATIU en reprodueix una imatge reduïda d'aquest mapa.

El mapa sintetitza les informacions recollides al llarg d'anys de vigilància sísmica continuada, duta a terme des de 1984 pel Servei Geològic de Catalunya i d'altres organismes, tant del país, com de França. Durant molts anys els únics enregistraments sísmics procedien de l'Observatori de l'Ebre i de l'Observatori Fabra, únics testimonis instrumentals de la sismicitat del territori català des de principis de segle. Es pot dir que no és fins al 1977 que es comença a tenir una bona aproximació de la sismicitat a partir de l'enregistrament instrumental, gràcies a la instal·lació al costat francès de nous sismògrafs per part del Laboratoire de Detection et Géophysique del Commissanat a l'Energie Atomique, amb la finalitat de detectar les explosions nuclears subterrànies d'arreu del món. A partir de 1986 la situació millora considerablement; la xarxa sismica es densifica, i es redueix la distància entre estacions sísmiques, fet que permet localitzar amb una bona precisió (<5 km) els focus sísmics dels terratrèmols que es troben dins la xarxa.

gions, és inferior al del sud i sud-est de la Península Ibèrica i molt inferior al de regions de la mediterrània central i oriental, com ara Itàlia. Grècia o Turquia.

sisme l'any 1428 al marge meridional dels Pirineus. L'activitat sísmica ha estat molt baixa a la part central de les falles i s'ha concentrat a les extremitats nord (marge meridional dels Pirineus) i sud (marge El "ritme* moderat de la sismicitat sembla que s'ha mantingut uniforme des de meridional de la depressió de la Selva), on s'hi observa una densa presència d'epitemps històrics, si fem cas a les dades centres de petita magnitud. "macrosísmiques", és a dir. als testimonis de la percepció de sismes coneguts a parPotencialitat sísmica tir de documents i cròniques antics, que han fet l'objecte duna revisió recent (Susagna i Goula, 1999).

Bé que cal tenir present que el fenomen sísmic no es pot predir, en el sentit més estricte del terme, els coneixements actuals permeten aportar alguns elements com a resposta a la incògnita de l'activitat futura:

Distribució geogràfica La sismicitat presenta característiques relacionades amb el context geològic, representat per tres grans unitats: els Pirineus, el sistema Mediterrani i la conca de l'Ebre.

La major activitat sísmica s'ha concentrat principalment en els Pirineus i en l'àrea Mediterrània; a la depressió de l'Ebre, l'activitat és baixa per les reduïdes deformacions tectòniques que s'hi observen.

• El fenomen sísmic és recurrent i en ets llocs on s'han produït sismes es tornaran a repetir.

Als Pirineus, la maior activitat representada en el mapa se situa a la part occidental de l'eix de la serralada, principalment al batólit granític de la Maladeta. on a principis de segle, l'any 1923. es va produir un sisme de M 5.5 que va causar danys a la Vall d'Aran (Susagna et altri, 1994) i, més antigament, l'any 1373, es té constància que hi va haver un sisme destructor en una amplia zona de la Ribagorça (Olivera et al., 1994). Els sismes s'han produït a profunditats compreses entre 0 i 15 km. Rarament es localitzen a profunditats superiors. A la part oriental dels Pirineus apareix una sismicitat difusa que va des del marge septentrional de ía zona axial oriental, on l'any 1996 s'hi produí el major sisme enregistrat durant aquest període, de M 5.2 a la comarca de les Fenolledes. fins el marge meridional, a les comarques de la Cerdanya i del Ripollès.

• Considerant una regió suficientment gran i un període de temps prou llarg per tenir una mostra "significativa" de sismes, "significativa" es verifica que per cada sisme d'una determinada magnitud se'n produeixen 10 d'una unitat de magnitud mès petita i 100 de dues unitats més petites.

Dit d'una altra manera, si el període de recurrència dels sismes de magnitud 4, per exemple, és d'1 any. el període de recurrèn-. eia per a sismes de magnitud 5 és de 10' anys, o el de magnitud 6.0 és de 100 anys• En temps històrics s'han produït a Catalunya terratrèmols destructors; l'any 1373 a l'Alta Ribagorça i als anys 1427-28 a les comarques del Ripollès i Garrotxa.-.

Per tant, l'extrapolació de les dades àctu : als, completades amb les històriques irïólquen que poden produtr-se terratrèmolsdestructors al nostre territori, i que en mitjana se'n produeix 1 de M 5 (danys lleugers) cada 10 ó 20 anys. V de M 6 (danys greus) A c t i v i t a t sísmica cada 100 o 200 anys. Per a magnituds superiors, com la dels sismes destructors úec Entre 1977 i 1997 s'han localitzat en aquesta l'edat mitjana, l'extrapolació és incert?, i es zona uns 1500 sismes, la majoria dels quals.

1200. corresponen a magnituds inferiors a La quantitat de sismes enregistrats al necessiten més informacions'per determk 3.0. és a dir a sismes imperceptibles per la sistema Mediterrani ha estat-inferiór que nar-ne els'periodes de fecurrèncta'En particular, estudis de paleosismicitat per a-tro: població. als Pirineusj peròL'els sismes han assolit bar líaces de sismes en ei^ registre geològic S'ha produït una mitjana d'uns 15 ter- Valors'de magnitud superior a 4, al 1987 i 1995. davant les costes de Tarragona; l'any ~: quaternari o a partir de mesures precises ratrèmols cada any de magnitud superior 1991, davant la costa del Garraf iN'any de posicionament per determinar les yeloo igual a 3.0, és a dir, que poden haver r estat percebuts i entre 1 í 2 per any de 1994. davant la costa del Maresme, cau- "dtàtede deformació actuat (Go.ula"ét altri, magnitud superior o igual a 4.0. La magni- sant tots inquiteudsn les poblacions, .prin1996) han de donar indicacions d'aquests tud màxima enregistrada durant aquest pe- •'cipaíment a<tes costaneres. períodes, per ara desconeguts/ • ríode és de 5.2 i correspon a un sisme Entre els Pirineus i el sistema Mediterocorregut el 18 de febrer de 1996 a la re- • rani es localitza la 'zona de transferència" gió de les Fenolledes en el Departament amb falles d'edat plipcena-quaternària d e ' del Pirineus Orientals francesos.p^quesí direccjó JMV-SE ^ue-afecten la terminasisme va ocasionar danys,molt lleugers ció oriental de la conca de l'Ebre. En (l=Vl) a la proximitat d,e l'epicentre. aquesta regió se situa la zona volcànica— El "ritme" de la sismicitat o freqüència neògena- quaternària i ajledal·mitjaria s'hi Doctor en Ciències físiques. actual d'aparició'^ e sismes es pot consi- va produir una-sèrie sismica destructora' Responsable ,de Sismologia a l'Institut Cartògr^ de Catatunya. derar "moderat". Comparat amb d'altres re- durant'i'any 1427. que acabà amb ungran

X

\

$

mològic. Gsneiaiiial

K: ile Catalunya. % 1 M y G ^ .

.

flj,

-"'

. Catàleg ée sismioisri'vol. i de

l'Allas'sísniíc de Catalunya! Instituí Cartogràfic de Catalunya.

GíiftA.X..7AL>Tl,J.,T6fllIENS,A..C0t0UL·U.U-| í l ETA,J,G=aiíl.

B., GWWEB. T , 1996. "Avaluació de l*patenaaliial sismica del Pínneu Oiienlal*. Prirnars rasujwfe de les campanyes GPS

PolSra2 i PolSis'W. Teira. Rateta Calalanj de Geografia, Cartografia f CBncies deJa,TÉÍra., m m . 28. vol XI. 41-48.

SUMCK*. X-. ROCKJCGOULA,

X., B Í I U O J . . 19W. -Analysis oi

N m i e m & ( 19. 1923 eartnquaVe i " ths Aran Vslley (Central Pyreneesj'. Nat>jral K a a n W ï*

(10), 7-17.

OllVÍK», Ç , . . f l l È M . A.. L.113E51. J . , B l · . D · . E-. ALEU1D&E. ?., 19Si.'"Hs l e n W I M o b 69 Tany 1373 al Pínneu : efectes a Espanya' i.França'. Monografies n ú m J . Ptibteadó del Servei

e Catalunya.

x

MAR

M E D I T E R R À N I A

MAPA DE SISMICITAT DE CATALUNYA

1977-1997 Epicentres 1977-1997

Magnituds

1577 tiTl isrï i{80 1S61 1MI

Mecanisme focal

Conca neògena

Vulcanisme neogen

Falla anteplioquaternària Falla anteplioquaternària suposada

Falla inversa i normal anteplioquaternària Falla inversa i normal anteplioquaternària suposada

Falla plioquaternària Falla plioquaternària suposada

Falla inversa I normal plioqualemària Falla inversa i normal plioquaternària suposada

CRÈDITS DEL MAPA EL

MAPA S'HA REALITZAT GRÀCIES A LA PARTICIPACIÓ D'UN GRAN NOMBRE DE PERSO-

NES, DES DEL PERSONAL D'OBSERVATORI I PERSONAL OE MANTENIMENT DE LES ESTACIONS SiSMIOUES FINS ALS PROFESSIONALS DE L'EDICIÓ DEL MAPA. LES PERSONES OUE HAN ESTAT MES DIRECTAMENT IMPLICADES EN LA SEVA REALITZACIÓ 1, PER TANT, AUTORS DEL MAPA SON! AfJTONI ROCA, XAVIER GOULA, CARME OLIVERA, ÏERESA SUSAGNA, JOHGE FLETA. SARA FlGUERAS I JOAN CARLES OLMEDILLAS, TOTS ELLS DEL

S E R V E I G E O L Ò G I C DE CATALUNYA, ACTUALMENT INTEGRAT A L'INSTITUT C A R T O -

GRÀFIC DE CATALUNYA.

FONT: Generalitat de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya

Institut Cartogràfic de Catalunya. Primera edició: setembre 1999.

VERSIÓ REDUÏDA I PARCIAL DEL MAPA DE SISMICITAT DE CATALUNYA QUE IL·LUSTRA EL DEBAT «LA NOSTRA SISMICITAT I EL NOSTRE SECTOR» DE L'INFORMATIU.

Els professionals Interessats trobaran la versió Integra a escala 1: 400.000 als punls de venda de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

MULTINACIONAL DEL SECTOR SERVEIS

I SERVEI DEPROMOCIÓ * I MERCAT DE TREBALL

PRECISA

Coordinador/a d'obres

BUSCA CANDIDATS

ARQUITECTE/A TECNIC/A PER A LA COORDINACIÓ D'OBRES DE REMOOELACIO DE CENTHES PROPIS I EL SEU MANTENIMENT (CASINOS, CENTRES D'OCI I EDIFICIS CORPORATIUS) D'ÀMBIT NACIO-

NAL I INTERNACIONAL. Es requereix: experiència mínima de 3 anys en la gestió d'obres, control d'execució, contractació dels industrials i gestió econòmica, entre d'altres.

Servei Integral a la Construcció Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per^al sector de la construcció, SICÓ posa a( vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

cal aportar habilitats per a la negociació, ta coordinació d'equips i, a trebalar amb autonomia. disponibilitat per realitzar viatges amb freqüència inicialment, a la resta de l'Estat. persona jove. dinàmica i motivada per formar part d'una organització amb constant progressió i ampliació de mercat, actualment amb forta expansió internacional.

PER AL PROCÉS DE SELECCIÓ DE PERSONAL Interessats enviar carta manuscrita, adjuntant currículum vitae i fotografia recent tipus carnet, indicant la referència 6666 al Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Bon Pastor, 5.

08021 Barcelona

S'ofereix contracte laboral indefinit, sou segons la vàlua del candidat i lo responsabilitat del llac de treball - formarà part d'un equipde tècnics amb possibilitot rje promoció professional

GAESCO El grup Gaesco posa al seu servei un sistema d'assessorament financer per fer rendir al màxim els seus estalvis. segurança de responsabilitat civil urança Tot Risc Construcció urança d'afermam

de prestació de servei finalitzades

Gaesco, S.V.I.B, és un grup especialitzat en serveis d'inversió i fons de pensions.

El grup Gaesco gestiona i assessora patrimonis per valor de 190.000 milions de pessetes, i és la primera societat de valors independent de Catalunya per volums intermediats.

El grup Gaesco compta amb un assessorament constant i personalitzat, que avança a la mateixa velocitat que les necessitats dels seus clients.

ira d'equips i maquinària iça d'accidents de com

Per fer el seu estalvi més fàcil i rendible, per lactar un pla de pensions, pot dirigir-se a: ;co. Av. DIAGONAL, 429. TELÈFON 933 66 27 27 o BÉ AL COL·LEGI. TELÈFON 932 40 20 56 ON SERAN ATESOS A TOTES LES SEVES CONSULTES PER RAMON JUSTEL i ORIOL GÜELL, AMB LA MAJOR PROFESSIONALITAT I DISCRECIÓ

Activitats

PRIMERAQUINZENA FEBRER 2000

FORMACIÓ

fi

Rehabilitació i manteniment Inspecció tècnica d edificis Curs, del 13 al 27 de març La

multiplicitat

Jornades de rehabilitació: paraments exteriors Tots els Drimers diious de cada mes

d'inspeccions

l'establiment d'unes pautes concre-

d'edificis existents, bé per un pro-

tes. D'altra banda, cal aprofitar

blema de despreniments en façanes,

aquestes inspeccions per invertir la

bé per l'aparició de ciment aluminós

dinàmica de deixadesa del parc

La renovació de les tècniques de

o per un requeriment de l'ajuntament,

edificat. El Llibre de l'edifici existent

revestiment dels darrers anys ens

la calç és l'objectiu d'aquesta jorna-

ha augmentat el nombre de les

i la figura del tècnic de capçalera, hi

ha aportat una gran varietat de

da de rehabilitació de paraments

nostres intervencions professionals

han de jugar un paper molt destacat.

morters i pintures que apliquem

exteriors, tant pel que fa a la

en aquests edificis. La regulació del

Durant el curs. també es presenta-

indistintament en edificis nous i

reparació com a la seva execució

Dictamen per la Generalitat de

ran les darreres novetats d'eines

existents, i ens ha fet oblidar un

en forma d'estucats, esgrafiats o

Catalunya i la publicació

de

informàtiques que faciliten les

material tradicional com ès la calç.

pintures.

l'Ordenança de l'Ajuntament de Bar-

inspeccions, la redacció dels infor-

celona, fan necessària una reflexió

mes i la futura gestió del mante-

sobre el treball que realitzem i

niment d'aquests tipus d'edificis.

Els revestiments tradicionals de calç Diious. 2 i divendres. 3 de marc Presentar les tècniques basades en

programa DIJOUS. 2 DE MARÇ. de 9.30 a 14 h.

Teoria i debat

tractament de la pedra calcària.

La conservació i el manteniment.

ELS MORTERS DE CALÇ

programa DILLUNS, 13 DE MARÇ

* La realització dels dictàmens i els

Estratègies per mantenir els

certificats

edificis

façanes.

Com organitzar una visita d'inspecció?

de seguretat

de

ARREBOSSATS I ESTUCATS e La pèrdua de tècniques i oficis.

Fabricació moderna de la calç.

o Com reconèixer els morters de

Assaigs, control i normalització.

calç.

La pràctica.

•; Pràctica amb les aplicacions

La diversitat del parc edificat a

informàtiques per fer inspeccions

ins-peccionar

tècniques d'edificis.

o Determinació i anàlisi del color original. s Factors que intervenen en el

El Dictec, el Test Manteniment, DIMARTS. 14 DE MARÇ

el certificat de seguretat de

El Programa de Revisió d'Ha-

:

de

paraments

ponents i empreses : Joan Casadevall Serra, arquitecte, director del Gabinete del Color.

-

Francisco Azconeguï Moràn,

Visita al taller "Estucs Oriol Garcia".

professor del Cenlro de los Ofi-

De 16.30 a 19.30 h

ciós de León.

LA RECUPERACIÓ OE TÈCNI-

Eduardo Herrero Nurïez, director

deteriorament.

QUES I REVESTIMENTS TRADI-

gerent d'ANCADE.

La neteja i el tractament. La

CIONALS

conservació i el manteniment.

façanes

bitatges i el dictamen tècnic L'ordenança

LA CALÇ, AVUI

DIVENDRES, 3 DE MARÇ. de 9 a 14

dates: dijous i divendres, 2 í 3 de

Dia i hora a concertar entre els

LES PINTURES. PINTURAS A LA

LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL DE

març,de9.30a!4h.ide16a20h.

exteriors de l'Ajuntament de Bar-

alumnes i els tutors de pràctica,

CALÇ I BEURADA DE CALÇ

LA CALÇ, EN L'ACTUALITAT

preu matrícula: 20.000 PTA

celona

o Visita d'inspecció en equips de

9 Les pintures a la calç. La pèrdua

Visita a pedrera, forn. hidratador i

preu col·legiat: 15.000 PTA

Departament de Control de Qualitat.

responsable acadèmic: Ana Chust

La normativa de les inspeccions

dos, amb el tutor, per realitzar un

tècniques

dictamen o un certificat de

L'estat dels edificis segons els

seguretat de façanes.

dictàmens i certificats Lexperièncía de les inspeccions

DILLUNS, 27 DE MARÇ

tècniques obligatòries d'instal·la-

: Presentació de documents i debat

cions • DIMECRES, 15 DE MARÇ La realització dels dictàmens i els certificats

de seguretat de

façanes. Aspectes genèrics

í

de color. c Les beurades de calç en el

CALES DE PACHS, S.A.

Manteniment i gestió d edificis: La tendència europea Jornades, del 15 al 17 de juny

sobre les inspeccions realitzades

El Col·legi organitza unes Jornades

Responsabilitats, requeriments i

Internacionals sobre Manteniment i

professors d'universitats i respon-

obres a fer derivades de la

Gestió d'Edificis a Barcelona per als

sables d'empreses de manteniment

inspecció.

dies 15, 16 i 17 de juny del 2000.

amb una àmplia expenència.

Les jornades constaran d'unes po-

També estaran obertes a aportaci-

nències marc, d'uns debats oberts

ons dels participants mitjançant la

que comptaran amb la participació

presentació de comunicacions.

El Manual d'ús i manteniment en edificis existents

ternacionals del sector immobiliari,

dels millors experts nacionals i inprofessors • Pere Casademont, Servei Habitatge del Col·legi Xavier Casanovas, Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi Ana Chust. Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi

G Cèsar Díaz, Dept. Construccions Arquitectòniques I de la UPC v Jesús Fernàndez, Servei Norma-

àmbits de treball Projectar i construir per al man-

informàtics a l'abast. Les jornades

teniment. La fase de projecte és

tenen com a objectiu posar a l'abast

H Ramon Graus, Servei Rehabili-

crucial per a que el manteniment

dels professionals de casa nostra

tació i Medi Ambient del Col·legi

posterior sigui possible, segur i

totes aquelles iniciatives europees

• José Manuel Santacruz. d'ECA.

econòmic. Es debatrà la introducció

que marcaran, de ben segur, les es-

dels conceptes de cost global, vida

tratègies de futur i obrir un debat

útil i mantenibilitat.

entre tols els professionals, que poc

Mantenir i gestionar els edificis.

a poc van entrant en el manteniment

_AI momen! de planificar el man-

com un camp natural per a la nostra

tiva del Col·legi

dates: 13,14,15, i 27 de març. de 16 a 20 h i un dia de pràctica preu matricula: 38,000 PTA preu col·legiat: 30.000 PTA. responsable acadèmic: Xavier Casanovas

Codi: R1121

teniment cal escollir sempre l'estra-

professió.

tègia més adequada per al tipus

Per presentar les vostres experièn-

d'edifici a mantenir. S'abordaran les

cies contacteu amb el Servei Reha-

metodologies d'inspecció, la con-

bilitació i Medi Ambient. Tel: 932 40

tractació de serveis i els programes

23 66. a/e: serma@apabcn.es

Codi: R1115

PRIMERA QUINZENA FEBRER20G0

Activitats

FORMACIÓ

24

Medi ambient Introducció de paràmetres mediambientals en I edificació Granollers, curs del 21 de febrer a l'1 de març

Energia solar a I edificació Curs el 16 i 17 de febrer

El medi ambient i la seva preservació està assolint un gran protagonisme social. Aquest fet està comportant uns canvis significatius en els hàbits de la població mundial. La construcció, l'ús i l'enderroc dels edificis es fa a costa d'un impacte moll significatiu sobre l'entorn.

Reduir l'impacte amb una tria de materials i mètodes de treball apropiats, dissenyar els nous edificis L'energia solar activa és una de les

trastades i perfeccionades d'anys.

amb

energies renovables de més fàcil

En el curs es combinaran les

energètica i de durabilitat. i preveure

paràmetres

d'eficiència

implementació als edificis, i garan-

sessions teòriques amb exemples

la futura eliminació o el reciclatge

teix uns nivells de confort per als

reals, per donar a conèixer les grans

dels diferents components són unes

de reduir la incidència negativa que

tot introduint millores sn els seus

usuaris perfectament compatibles

possibilitats que tenen aquestes

bones

l'activitat constructiva té vers el

processos, fer una construcció més

amb una sostenibilitat correcta.

instal·lacions pel que fa a la seva

paràmetres de sostenibilitat als

medi ambient.

sostenible.

D'altra banda, requereix unes

incorporació als edificis nous i als

edificis, espais urbans i infraes-

L'objectiu del curs és presentar

instal·lacions que ja han estat con-

existents.

tructures, és una necessitat per tal

els trets essencials de com podem.

• Presentació del curs • Introducció a les possibilitats de l'energia solar a l'edificació.

•

o Edificis d'habitatges, o Edificis hotelers i residencials # Poliesportius i gimnasos o La calefacció per terra radiant.

La radiació solar a Catalunya.

L'aties de radiació solar

• Sistemes passius d'aprofitament

Funcionament i predimensionat, MARC JURÍDIC

- Generalitat de Catalunya-MI-

L'ENERGIA SOLAR

NER-EI Plan de Ahorro y Efi-

FOTOVOLTAICA

ciència Energètica (PAEE). RD

• Sistemes autònoms de producció

615/1998, del 17 d'abril

d'electricitat per a edificis aïllats.

• Electrificació rural Sistemes de producció connectats a la xarxa elèctrica

- Ennc Carrera. Càtedra UNESCO participants,

c Materials mediambientalment

lliurament de la documentació i

correctes. Criteris per a l'elecció

presentació del curs

de materials,

o Recepció

de

UPC. Ü Ramon Graus. Arquitecte tècnic.

Servei Rehabilitació i Medi

o Visió global de la problemàtica del

Ambient del Col·legi, dilluns. 28 de febrer

o Què és el Desenvolupament Sos-

c Toni Floriach. Arquitecte tècnic.

c Implementació d'energies reno-

Servei Rehabilitació i Medi

vables.

tenible? e Ciutat i Medi Ambient.

J Edificis d'alta qualitat ambiental,

Ambient del Col·legi.

3 Albert Cuchi. Professor de

criteris de projectació. dimecres. 23 de lebrer

construcció de l'ETSAV. a Núria Reol de l'ICAEN.

- Possibilitats d'acolliment a

e Materials potencialment perillo-

dimecres. 1 de març

c Joan Sabaté. Arquitecte.

projectes europeus: Thermie...

sos a la construcció. Ecoetique-

o Exemples de bones pràctiques

i

tatge. L'Agenda de la Construcció

Edificis d'habitatges

Sostenible.

Habitatges Unifamiliars

J Jordi Badia. Arquitecte

preu col·legiat

- Ajuntament de Barcelona-Barcelona Posa't Guapa-Programa

t Implementació de plaques en

professors

dilluns, 21 úeiebrer

Medi Ambient.

o Ajuts i subvencions

de la radiació solar. Ombrejament

•

Integrar

programa

programa DIMECRES, 16 DE FEBRER

alternatives.

Xavier Millet. Arquitecte de BCN Cambra Lògica.

d'estalvi energètic i energies renovables

elements constructiu.

DIJOUS, 17 DE FEBRER

- Altres ajuts municipals

dates

Sala d'actes

L'ENERGIA SOLAR TÈRMICA

e Els criteris de qualitat

dies 21, 23 i 28 de febrer i 1 de

C.Josep Pinol, 8 de Granollers

15.000 PTA

• Sistemes solars tèrmics per a

o Marc normatiu

març, de 18 a 21 h.

Telèfon: 938 79 01 76

responsable acadèmic

lloc

preu matricula

Toni Floriach

Delegació del Vallès Oriental

20.000 PTA

habitatges unifamiliars •

- Ordenança municipal de Barce-

Producció d'aigua calenta sa-

lona sobre energia solar tèrmica

nitària. Sistemes i predimensionat

als edificis d'habitatges

• Sistemes solars tèrmics per

- El Decret òautoproducció d'e-

instal·lacions col·lectives

tatal en l'àmbit català.

professors a Toni Floriach, del Servei Reha-

Xavier Martínez, d'Instal·lacions

bilitació i Medi Ambient Ignasi Prat, d'IN-NOVA

c Frederic Porrades, de Multibeton

•

Pol Ansó, arquitecte

3

Tecnoambiental

telèfon: 932 40 2060 fax: 932 40 20 61 http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es

arquitectòniques.

•

a Óscar Aceves, de TFM

INFORMACIÓ

nergia elèctrica. El Decret es-

• ACS i calefacció

a Jaume Serrasolses de Trama

C o d i : M1072

Les inscripcions han d'estar formalitzades 10 dies abans de l'inic

Pilar Chiva, d'ICAEN Josep Fradera, d'APERCA Ramon Gómez, enginyer, d'IN-

de formí

NOVA.

Els estudiants amb Targeta Accés tenen reservades algunes places amb un descompte sobre el preu de col·legiat del 20%,

dates: 16 i 17 de lebrer, de 9 a 14 h.

preu col·legiat: 28.000 PTA.

i de 16 a 20 h.

responsable ac: Toni Floriach

preu matrícula: 35.000 PTA

C o d i : M1O61

NSC

OMS

PRIMERA QUINZENAFEBRER20QO

Activitats

FORMACIÓ

Construcció i noves tecnologies

H

Organització i gestió

Projecte tècnic, control i manteniment de les instal·lacions urbanes Sessions tècniques, amb dates a confirmar

Estratègies de contractació per a i execució d obres de promoció privada Curs. del 15 de marc al 5 d'abril La generalització del sistema de

tipus de contractes, etc. També, les

subcontractació, l'especialització de

modalitats bàsiques d'actuació dels

les empreses i la creixent com-

professionals encarregats de ges-

plexitat de les obres ha anat

tionar l'execució de les obres (con-

diversificant

sultor/contractista].

els

models

de

contractació de l'execució.

Aquest curs es fa conjuntament amb

El curs analitza els criteris d'elecció

la Fundació Politècnica i compta

del sistema de contractació, la

amb dos crèdits per al màster en

definició del pla de contractació, els

project manager.

programa TIPUS DE CONTRACTE

catòria de participació, recepció,

Contracte verbal i contracte es-

valoració i negociació d'ofertes,

cnt. Segons el tipus de subminis-

reajustaments: preu. qualitat, esp.

trament 0 servei. Característiques de cada tipus de contracte.

Segons el sistema de pagament.

Les jornades Projecte tècnic, con-

treure conclusions des dels diferents

trol i manteniment de tes instal·la-

punts de vista a l'hora d'abordar el

cions urbanes, que es presenten dins el cicle «Materials i noves

ESTRATÈGIA

CONTRACTISTES

DE CONTRACTACIÓ

Sistema de reunions, informes,

Criteris d'elecció del sistema de

gestió de la informació

contractació i definició del Pla de

VARIACIONS DURANT L'OBRA

contractació.

VALORACIONS I PAGAMENTS

- SELECCIÓ

problema.

També s'hi estudiarà la manera

tècniques, temps, etc, negociació del contracte i adjudicació.

• RELACIÓ CLIENT-

A COMPTE

responsable acadèmic: Carles Puiggròs professors: Albert Ribera i Jesús Rodríguez, professors de la Universitat Politècnica de Girona. dates: del 15 de març al 5 d'abril horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h. durada: 21 hores preu matricula: 44.000 PTA

DE CONTRACTISTES: prequa-

RESOLUCIÓ DE CONTRACTES

lificacio de panicioants, convo-

DEFECTES I ACABATS

preu col·legiat: 37.000 PTA - C o d i : G2O12

tecnologies ••. tenen com a objectius

d'ordenar la implantació i la coor-

iniciar el debat sobre el paper que

dinació dels diferents serveis, i el

han de tenir les xarxes a la ciutat i

seu manteniment.

director del cicle: Joan Sabaté

preu matrícula: 5.000 PTA

El curs tracta la metodologia a se-

Dissenyar un producte immobiliari

producte, la política de preus, les

coordinació: Horacio Espeche

preu col·legiat: 5.000 PTA

guir per fer estudis de mercat i

adequat i una bona estratègia comer-

estratègies

s'aplicarà a la resolució d'un cas

cial és un dels elements essencials

publicitat, l'equip comercial, el

pràctic. S'explicarà com s'han de

per a l'èxit d'una operació immo-

seguiment de la promoció i el servei

definir els paràmetres per encarregar

biliària. Per això aquest curs es

postvenda. Es complementa amb !a

un estudi de mercat, l'estructura de

planteja com a objectius bàsics do-

resolució de casos pràctics. Aquest

l'estudi i l'anàlisi de les dades per

nar totes les pautes fonamentals

és un dels cursos d'especialització

treure conclusions útils i per prendre

per elaborar un pla de màrqueting.

inclosos dins el programa màster

decisions en el procés de gestió

atès que és el punt clau per tenir

project manager que fem con-

èxit en una operació immobiliària. El

juntament

Estudis de mercat per a la promoció d'habitatges Curs, del 21 al 30 de març

C o d i : E1O11

dates a confirmar

L'objectiu del seminari, paral·lel a

experiències d'implantació soter-

les sessions tècniques, és establir

rades, i altres tipus.

uns criteris teòrics i definir els

El caràcter formatiu i pràctic del

instruments tècnics que permetin

seminari es concretarà en recoma-

immobiliària. El curs va dirigit a

de comunicació i

amb

la

Fundació

projectar, col·locar i preveure el

nacions per executar i coordinar,

manteniment de qualsevol tipus de

controlar i mantenir les infraes-

servei situat en àrees urbanes. Amb

tructures urbanes.

director del cicle: Joan Sabaté

preu matricula: 25.000 PTA

• Antecedents i dades generals.

mitges, màximes i mínimes.

coordinació: Horacio Espeche

preu col·legiat: 20.000 PTA

• Treball de camp. Obtenció de

Repercussions mitges, màximes

Puiggròs

i minimes. Preus de venda mitjos,

professor: Xavier Aldabó, director

tècnics que vulguin iniciar-se en

programa comprèn l'anàlisi de la

Politècnica de Catalunya (FPC] i

aquest camp.

situació del mercat, la definició del

comptarà amb un crèdit.

programa

dates a confirmar

dades.

responsable acadèmic: Carles

Estructura de l'estudi de mercat.

màxims i mínims. Condicions de

de Farré Consulting,

Anàlisi i conclusions: estoc ini-

pagament, finançament. Resum

dates: del 21 al 30 de març

cial d'habitatges a la població o a

de

horari: dimarts i dijous, de 18.30 a

l'àrea d'incidència. Estoc pendent

d'elements diferenciadors del

21 hores, durada: 10 hores

de venda. Estoc futur a curt

mercat. Estructura comercial.

preu matricula: 24.000 PTA

termini. Ritme de vendes per sec-

Accions i mitjans de promoció.

preu col·legiat: 20.000 PTA

tor, promoció i àrea. Superfícies

qualitats.

Determinació

o Resolució d'un cas pràctic.

C o d i : G1012

PRIMERA QUINZENA FEBRER20DO

Activitats

Segureiat Estudi de seguretat i salut Casos pràctics, del 6 de març al 12 d'abril Aquest curs té com a objectiu que els assistents puguin aplicar els seus coneixements sobre seguretat i salut laboral a l'hora de realitzar estudis de seguretat de diverses tipologies i dimensions. No es pretén d'ensenyar seguretat i salut laboral, sinó d'aplicar mètodes de treball per fer els estudis.

edificació, la construcció d'un gran bloc d'habitatges, la rehabilitació d'un edifia i les obres d'urbanització d'un polígon industrial. A partir del desenvolupament del treball concret els alumnes treballaran en grups que, tutelats pel professor, faran els estudis dels casos.

El curs es planteja a partir de la realització de quatre estudis fets. basats en quatre projectes reals sobre la construcció d'una petita

És recomanable haver assistit, com a mínim, al curs bàsic sobre seguretat i salut laboral a la construcció del Col·legi, o bé tenir coneixements o experiència.

programa DILLUNS.6demarç L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT Contingut Memòria Mesures de prevenció a adoptar.

Avaluació de riscos.

Mesures. Pressupost.

Documentació accessòries.

Plànols.

Documentació gràfica.

Anàlisi del projecte: avaluació de riscos. Mesures de prevenció a aplicar.

• projecte de construcció d'un edifici de 36 habitatges • projecte de rehabilitació integral d'un edifici d'habitatges • projecte d'urbanització d'un polígon industrial

Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució d'obres Casos pràctics, del 3 de maig al 7 de juny Lobjectiu d'aquest curs és poder aplicar els coneixements que s'han adquirit sobre seguretat i salut laboral en la planificació i realització de les tasques de coordinador de seguretat en obres de diverses tipologies i dimensió.

El curs està basat en la coordinació de quatre obres reals. La simulació dels casos ens determinarà diversos escenaris corresponents a distints models d organització que trobem a les obres: contractista únic amb subcontractes. diversos contractistes, subcontractistes i

autònoms, etc.

El contingut del curs es distribueix en tres parts que s'apliquen en cada un dels casos pràctics: anàlisi de l'estudi de seguretat, anàlisi dels plans per a la seva aprovació i proposta de mètodes per als treballs que ha de fer el coordinador.

En cadascun dels casos pràctics a desenvolupar aplicaran els mètodes a seguir en la contractació amb el promotor, procediments administratius, documentació obligatòria, eines documentals i de procediments interns, planificació de la

coordinació, preparació de visites d'inspecció, redacció d'informes de visita, tramitació d'incidències i presa de decisions, investigació d'accidents. Per aquelles tasques de coordinació que requereixen I ús d'habilitats directives i de relacions humanes, s'ha previst fer simulacions de casos de negociació i de resolució de conflictes. És recomanable haver assistit al curs Coordinador de seguretat a la construcció. Perfil tècnic europeu (136 hores], o bé tenir coneixements i/o experiència equivalents.

programa DIMECRES. 3 de maig • Anàlisi estudi i pla de seguretat i salut.

DIMECRES. 10 de maig • Medologia per ala coordinació.

• Procediments operatius.

DIMECRES. 17 i 24 de maig

• Planificació de la coordinació.

• Realització pràctica de la coordinació.

DIMECRES. 31 de maig i 7 de juny • Relacions humanes. La negociació per al compliment del pla.

• Resolució de conflictes

dates: dimecres, del 3 maig al 7 juny. de 17 a 21 h. durada: 24 h. preu matrícula: 50.400 PTA preu col·legiat: 42.000 PTA responsable acadèmic: Ezequiel Codi: S1091

DILLUNS. 13,20i27dema/çi3dabri!

TREBALL DELS CASOS PRÀCTICS:

DILLUNS, 10M2dabril POSADA EN COMÚ, RESOLUCIÓ DE CASOS IENTREGA DETRE8ALLS.

Habilitats directives

dates: del 6 de març al 12 d'abril. horari: dilluns, de 17 a 20 h. durada: 21 hores. preu matricula: 42-000 PTA

preu col·legiat: 36.750 PTA responsable acadèmic: Ezequiel Bellet.

— Codi:S1072

L'arquitecte tècnic o l'aparellador, per les seves característiques professionals, ocupa llocs de responsabilitat que requereixen d'un alt nivell d'organització i gestió del treball propi. La diversitat de treballs que desenvolupa l'obliga a oplimitzar el seu temps de dedicació a les activitats, per donar l'abast i complir amb eficàcia els seus compromisos i responsabilitats. En aquest curs l'alumne aprendrà a distingir

Lestudi basic de seguretat i guia practica del coordinador Sessió tècnica, dimarts 22 de febrer S'ofereix una visió general de l'enfocament de la seguretat a partir del que determina el Reial decret 1627/1997. Informa sobre com s'ha

de preparar un estudi bàsic de seguretat, quina és la missió del coordinador de seguretat i la seva feina en fase d'execució d'obres petites.

programa • Introducció als temes legislatius.

• Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució per a obres sense riscos especials.

dia i hora: dimarts, 22 de febrer, de 16.30 a 21 h. preu matricula: 5.000 PTA preu col·legiat: 2.000 PTA responsable acadèmic: Ezequiel Bellet — — C o d i : S1027

t L'estudi bàsic de seguretat, un cas pràctic.

Bellet

Gestió eficaç del temps Curs, del 7 al 9 de març

programa • Descobrir quina és la nostra missió, rols i fites.

Molts cops tenim' la sensació d'haver treballat molt, i en realitat, ens sembla que no hem fet res i que, a més a més, tota la feina no ha servit per allò que voliem aconseguir.

entre allò urgent i allò que és important, organitzar l'agenda, i a ser reflexiu per dedicar el que pertoca a cada tasca per rendibilitzar el temps.

Aquest és un dels cursos d'habilitats directives que organitzem des de fa uns anys amb l'objectiu d'ajudar als professionals en la millora del desenvolupament personal aplicada al treball professional. Aquesta és una altra vessant formativa d'importància creixent.

o Establir prioritats.

La feina s'amuntega a la nostra taula, els caps i col·laboradors requereixen la nostra atenció i tot

és urgent i importat, què cal fer?

• Més enllà de la gestió del temps.

Buscant mantenir l'equilibri entre resultats i com aconseguir-los.

• Identificar els nostres problemes en la gestió del temps.

A què dediquem el nostre temps? e Millorar l'efectivitat personal Principis d'efectivitat. Exemple de com hem d'organitzar, de manera efectiva, una setmana de treball.

dates: del 7 al 9 de març horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h. durada: 6 hores

preu matricula: 16.000 PTA preu col·legiat: 11.000 PTA responsable a c : Sensi Galvez C o d i : G1015

Tècniques per a la resolució de problemes del 4 al 13 d'abril Hi ha sovint, una gran diversitat de situacions en les quals s'han de prendre decisions que afecten a la gestió dels recursos humans i materials. El professional ha de saber resoldre problemes tècnics de manera ràpida, conjugant l'eficàcia i l'eficiència. Desenvolupar aquesta habilitat, li permetrà aprendre a analitzar tots els factors implicats en el problema i escollir alternativa de solució. Amb el curs s'aprèn a desenvolupar el pensament creatiu, i aprendre a prendre decisions. programa • La recerca de solucions: La creativitat. Lògica vers creativitat.

Tècniques per a desenvolupar la creativitat. El «brainstormíng" • Procés de solució de problemes Identificar aspectes claus. Definir objectius.

• Tècniques i eines de solució de problemes.

• Presa de decisions. dates: del 4 al 13 d'abril durada: 12 hores preu matrícula: 18.000 PTA preu col·legiat: 15.000 PTA C o d i : G1034

PR1MERAQUINZENA FEBRER 2Q00

Activitats I

F O R M A C I Ó

I

A L T R

Activitats pericials

Informàtica bàsica i gràfica

Certificats d'habitabilitat Cas pràctic, dimarts, 4 d'abril

Programació de cursos Gener-març 2000

un bé de primera necessitat, per això s'ha pensaten una sessió d iniciació,

Del 24 de febrer al 9 de març, dimarts i dijous, de 17 a 19 h.

l'habitabililat d'un habitatge usat.

l'objectiu de la qual és aprofundir en

preu matricula: 19.500 PTA preu col·legiat: 15.000 PTA —

Amb aquest document, els arquitec-

la legislació sobre l'habitabilitat. i la-

tècnics

adquireixen

un

compromís amb la societat davant

•

cilitar eines i pautes per redactar la

- CI501

AutoCAD Del 18 de febrer al 18 de març, divendres de 17 a 21 h i dissabtes de

certificació.

9 a 13h. preu matrícula; 78.000 PTA preu col·legiat: 60.000 PTA—CI209 •

dia i hora: dimarts, 4 d'abril

Arquitectes sense Fronteres: projectes de cooperació fins al 25 de febrer

• Autocad. Iniciació

Una de les tasques habituals dels arquitectes tècnics és certificar

tes

responsable acadèmic: Pere Ca-

preu matricula; 6.000 PTA

sademont, cap del Servei Habitatge

preu matrícula: 78.000 PTA preu col·legiat: 60.000 PTA

Del 21 de íebrer a I'l de març, dilluns i dimecres, de 17 a 19 hores, preu matricula: 14.000 PTA preu col·legiat: 10.000 PTA

CI206

preu matricula: 14.000 PTA preu col·legiat: 10.000 PTA

ressades en una eina informàtica per al plantejament i planificació dels

l'ús del programa Microsoft project.

projectes, i la gestió i la seva re-

Adreçat a aquelles persones inte-

presentació gràfica.

preu matrícula: 14.000 PTA preu col·legiat: 10.000 PTA • Excel. I nivell

• Del 4 al 13 d'abnl. dimarts idijous.de 19 a 21 h.

f del 20 de març al 5 d'abril, dilluns

t Organització del disc

preu malrícula: 25.000 PTA

• del 14 al 30 de març, dimarts i

preu col·legiat: 20.000 PTA

preu matrícula: 7.000 PTA preu col·legiat: 5.000 PTA •

Codi: CI401

dijous.de 19 a 21 hores.

El mercat de la informàtica ofereix

d'amidaments. pressupostos, certificacions i control econòmic, per

de forma habitual en l'activitat

això aquests cursos que us pre-

professional. Laplicació d'aquestes

sentem estan dirigits als profes-

eines són imprescindibles per a la

sionals que realitzen aquests tipus

consecució adequada dels treballs

de treballs.

preu matrícula: 11.000 PTA preu col·legiat: 8.000 PTA

ae difondre el

seves competències o les garanties

contingut de la Llei i promoure el

Amb l'objectiu

i assegurances. El primer seminari estarà dedicat a les obligacions i

Preus descomposats

Q EL PRESSUPOST, DOCUMENT

Amidaments

preparat un cicle de seminaris on

responsabilitats amb el títol El nou

D'UN PROJECTE

Ajustament de preus

s'aprofundirà

marc jurídic de la responsabilitat

Conceptes bàsics

Comparatiu d'ofertes

aspectes més destacats de la Llei

civil. Comptarà amb la participació

Bases de dades

Plecs de condicions generals

com ara les obligacions i respon-

d'alts càrrecs de la magistratura

i PLANIFICACIÓ I EL CONTROL

sabilitats dels professionals, les

catalana i espanyola.

en alguns

dels

Informació associada

DE COSTOS

Intercanvi d'informació

Objectius. Els costos

programa de la sessió

Planificació

• Obertura, a càrrec de Xavier

PRESSUPOSTOS Confecció d'un pressupost

dates: del 8 al 27 de març. dilluns

dilluns i dimecres, de 17 a 21 h.

dimecres, de 17 a 21 hores

durada: 20 hores

durada: 20 hores

preu malrícula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA

Codi: CI3014

•

de Roman Garcia Varela, magistrat

UNA LLEI PER MILLORAR EL

de la Sala Primera del Civil del Tri-

Programa de formació en llengua catalana del febrer al maig

i LA RESPONSABILITAT DE

neral de la Arquitectura Tècnica de

L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA EN

Esparïa.

EL PROCÉS DE L'EDIFICACIÓ. A

• Presentació dels ponents, a

càrrec de Pascual Sala, magistrat

preu malrícula: 46.000 PTA

càrrec de Guillem Vidal, president

de la Sala Tercera del Contenciós

preu col·legial: 35.000 PTA

del Tribunal Superior de Justícia

Administratiu del Tribunal Suprem.

de Catalunya.

C o d i : CI3031 .

Col·legi

de

Gestors,

en

col·laboració amb la Direcció General de Política Lingüística organitzen els cursos de català següents.

bunal Suprem,

Otero, president del Consejo Ge-

i Clausura a càrrec de Núria de

LA RESPONSABILITAT DELS

Gispert, consellera de Justícia de

AGENTS DE L'EDIFICACIÓ.

la Generalitat de Catalunya.

dates: del 29 de març al 12 d'abril,

• Nivell C2 per a catalanoparlants amb coneixements mitjans: dilluns i dimecres de 19.30 a21.30h.el21 de febrer al 10de maig. Preu: 9.000 PTA • Llenguatge comercial per a catalanoporalants amb coneixements mitjans: dimarts i dijous de19.30a21 h. del 22 de febrer al 4 de maig. Preu: 9.000 PTA.

dilluns i dimecres, de 17 a 21 h. dia i hora: dijous, 24 de febrer,

durada: 20 hores

Català

del Prescripció de les accions. Acàrrec

Bardají, president deí Col·legi

SECTOR. A càrrec de José Antomo

dates: del 21 de febrer al 6 de març,

tura del Col·legi.

El Servei Lingüístic del Col·legi i el

Seguiment de costos Anàlisi i avaluació de resultats

organitza: Departament de Cul-

El nou marc jurídic de la responsabilitat civil Cicle de seminaris sobre la LOE, dijous 24 de febrer

programa

• TREBALL AMB

Nova York, amb el títol: NYC.

A l t r S S

seu compliment, el Col·legi ha

Models i tipus de pressupostos

fotogràfica d'Albert Casanovas

Fins al 20 de febrer,

i Dimecres,8demarç.del17a21 h

Pressupostos i control econòmic d'obra

L'espai d'exposicions de la primera planta del Col·legi acull l'obra

Internet

g Dilluns 10 i dimecres, 12 d'abril, de 19 a21n.

un ventall de programes que s'usen

NYC, d'Albert Casanovas, fins al 20 de febrer

sobre fotografia d'arquitectura de

Dimarts 22 de febrer, de 17 a 21 h.

i dimecres, de 17 a 19 hores.

dimarts i dijous, de 19 a 21.30 h,

organitza: Departament de Cultura

• Divendres 24 de 17 a 21 h i dissabte 25 de març. de 9 a 13 h.

preu matricula: 14.000 PTA preu col·legiat: 10.000 PTA

• del 24 de febrer al 9 de març.

l'Associació antisida de Catalunya.

horari: de dilluns adivendres, de 9.30

Accés Del 22 de març al 3 d'abril, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h.

L'objectiu és aprendre a controlar, avaluar i administrar projectes amb

ral·lelament es podrà veure la mostra

a20h.

Del 6 al 15 de març, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h.

•

sobre els projectes de cooperació

de fotografia. Paisatge interior, de

• Word. II nivell

Planificació i control de projectes amb Microsoft Project

acull, fins al 25 de febrer, l'exposició

d'Arquitectes sense Fronteres, i paCI213

» Word. I nivell

- C o d i : P1017

Informàtica aplicada

3DStudio Del 14 de març al 13 d'abril, dimarts i dijous, de 17 a 21 h.

preu col·legiat: 4.000 PTA

durada; 4 hores

dates

3

mar l'assistència al Servei d'InforInscripció: fins al 18 de febrer al

preu matrícula: 46.000 PTA

del 7.30 a 20.30 hores.

mació. Telèfon: 932 40 20 60.

preu col·legiat: 35.000 PTA

lloc: salací actes del Col·legí

Més informació sobre la LOE a http:

Col·legi de Gestors Administratius

Lentrada és lliure, però cal confir-

www.apbcn.es.

Tel: 933 17 06 86.

C o d i : CI3041

GUIA

D'EMPRESES I SERVEIS FUSTERIA Q

ESTRUCTURES

Alsina

E Ï Ï S S S S ^ ^ H Pellaires. 28 II|£2Í£E^^|

03019 BARCELONA

p i ' S S S ^ E j Tels. 93 307 29 33 • i l ^ l ^ l ^ B Fax 93 307 26 92

SOLUCIONS EN ENCOFRATS

NDUS, S.A.

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

ENCOFRADOS J. ALSINA. S.A. Pol. Ind. Pla den CoQ Camí oe Font Freda s'n 0B110 Monicada y Reixac (Barcelona) Tel. (331 S75 X 00 Fax (33) 564 70 59

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTO ANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES TERRATZOSC0NTÍ11U0S

Plaça Tetuan, 1 ler. i 1 06010 Barcelona

AÏLLANTS

•

ELECTRICITAT

Q

ALUMINOS!

BETEC S L Morters sense retracció. ' ' Rehabilitació E? C . Santander. -J2-JS Na\c, 39 •- *

Til.: 9_! 27S 26 S6 • Fax. « 27S 27 I!

BIGA EXTENSIBLE PER A REHABILITACIÓ

simon f I EP

SÉNETON

^WERIAL ELÈCTRICO

REHABILITACIÓ | |

SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA

4ÍO! roca* ^ »

^ CONSTRUCCIÓ - REHABILITACIÓ

1

500.000 m de mall as

ESTRUCTURES

Tel. (93) 2 Í I 63 O O / F Í J C ( 9 3 ) 261 63 20

^ CEINCO. S.L_JJ_.

3

•

* \

c/ Padilla, 2dO ' Tel (93} *56 I à 53 Fax (93! £36 72 85 • 08013 Barcelona

0B908 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

• I _ I 1

ILUMINACION

03006 BARCELONA

Tel.: 93 663 02 11

Fax: 93 663 0 1 3 1

~ Canr?[í^ïi N-]l KIT\. 600 Nau 6 ' Q87B0 PALLEJÀ (Barcelona)

PAVIMENTS

OBRAS R£FORMAS 1MPERMEABILIZACIONES ALUMINOSIS REFUERZOS ESTRUCTUHALES

P l \ I M K \ h IM>I M RIALS DE FORMIGÓ I \>íK\l I. II liKKS » E RESINES T ! ' [ N ï l RES ESPECIALS

i Control de Qualitat a tot tipus d'obres

CONSTRUCCIONES

_

fAANSO, I I S1 A • Tel (93) A7t 98 98 (3 lineoi) Fax (93) 423 9d 13 • 08015 Barcelona

EXTRAFORT.

Tel.: 937 31 54 46

l'Oi.. INI). FOST DEL RADILM. DLR.VN I REINALS. 3S 0S40Ü GR.\.\OLLERS T E L iW) S6I 67 3H FAX. « 9 26*»S

FERROS i B e n e t J è j í S.L.

c.Ariti.57. Sau P• Pol.bd.Can Parellada 0SI2STerral

LABORATORI DE CONTROL

l a S t r a d u T ] Patent alemanya Fem cl terra bo segons DIN ISO 9002

TEC1NCO

CERÀMICS, SOLS I VlflLS

93.588.78.76

ESTUDIS GEOTECNICS ESTUDIS DE PATOLOGIA ASSAIG SÓNIC DE PILOTS

La solució a l'aluminosis

astra-Quimica, sl.

NOltfBAU

Recobriments per a sòls industrials

GEOTECNIA. MICROPILOTS, ANCORATGES. HlDROGEOLOGlA MEDI AMBIENT.

El sistema de renovació de sostres Sistemes de Reforç Acbu, Tel.: 93 796 41 22

Tel. i Fi* (977) 79273: - 43SS0 CAMBRILS

Tel: 93 e49 S7 00 / 93 649 54 75 Fax: 93 849 54 15

TcL i Fax (90Ï) 33^ 332 030I7 BARCELONA

FACHADAS - REHABILITACION

ALUCOBOND

RESTAURACIÓN - REFORMAS

DIBOND ALUCORE

REFUERZOS ESTRUCTURALES I

Oficina tècnica amb experiència en aixecamenís, control i seguiment d'obra, replantejaments, paKel·lacions i As-BuitL

fachadas ligeras de aluminio Magalhàes, 15, bajos - 03004 BARCELONA | Tel. 93 441 10 44* Fax 93 441 53 20 E-mail: RYCMAR@teleline.es

C L A S S I F I C A C I Ó

D ' E M P R E S E S

I

SERVEIS

—, E S T R U C T U R E S ^ Elements per a eslruclures. sostres i cobertes. Productes bàsics. Malàries primeres

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Aïllaments, impermeabilització i recobnments

Electricitat i il·luminació

1 J

PREFABRICATS Prefabricació i conslrucció industrialitzada

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

3 I

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la construcció

El reportatge

PRIMERA QUINZENA FEBRER 200C

29

1!

Revestiments continus de façana

Q

el 4 al 19 de novembre de 1999 van tenir lloc al Col·legi les jornades dedicades als revestiments continus de façanes. Les sessions formen part del cicle que el Col·legi organitza des del novembre de 1995 amb la intenció de propiciar el debat a l'entorn del coneixement i la utilització dels nous materials i les tecnologies de la construcció. Hi va haver sessions teòriques i de presentació de productes i exemples d'aplicació, i una taula rodona de debat dedicada al control i sePRESENTACIÓ guiment d'obra, responsabilitat i assegurança DE PRODUCTES I EXPOSICIÓ decennal. La presentació de l'experiència francesa en la utilització d'aquests materials va ser PINTURAS MINERALES KEIM força interessant. A més, es va impartir un (ECOPAINT IBÉRICA) seminari sobre revestiments de façanes, tipus TEXSA MORTEROS i requeriments, execució, control, durabilitat i INDUSTRIES EGA patologies. Les jornades van comptar amb el SIKA suport de l'Associación Nacional de FabricanMAPEI tes de Morteros Industriales (ANFAPA) i VALENCIANA DE CEMENTOS l'Asociación Nacional de Fabricantes de CaPROPAMSA les y Derivados de Espana (ANCADE): i amb AKZO NOBEL COATINGS la col·laboració de l'Institulo Eduardo Torroja, l'ITeC i el CSTB. El cicle sobre materials i les noves tecnologies de la construcció continuarà amb unes sessions dedicades a les instal·lacions urbanes. En aquest número de L'INFORMATIU exposem algunes de les conclusions de les jornades.

I

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

i El reportatge \ R E V E S T I M E N T S

30

C O N T I N U S

D E

F A Ç A N E S

En les darreres jornades dedicades als revestiments continus de façana es va posaren evidència ta dificultat del tema. El que en un inici podria semblar un assumpte exclusivament estètic oculta, en realitat, una complexa decisió per a la qual no hi ha receptes generalitzades i a què ens hem d'aproximar tenint en compte les diverses solucions en tots els seus matisos i, d'aquesta manera, calibrar en profunditat les respostes més adequades als diferents requeriments, ja sigui amb materials tradicionals, amb morters monocapa o amb arrebossats i pintures. cosa es fa necessari comptar amb mà d'obra especialitzada-, de les correctes prescripcions tècniques i de ía necessària objectivació de les diferents característiques no només dels productes utilitzats, sinó també de les solucions de l'element constructiu complet. Es necessari introduir la idea de sistema, no parlar només del revestiment sinó parlar de la façana en la seva globalilat. Si pensem des d'aquest punt de vista, arquitectes, arquitectes tècnics i aparelladors, prescnptors i empreses, podrem controlar i garantir de manera conjunta l'adaptació de tots a l'exigència creixent de qualitat i durabilitat.

L'aplicació de capes successives és la característica bàsica del revestiment continu, encara que des de les set capes recomanades per Vitrubi ais nostres dies se n'han anat perdent algunes pel camí i s'han simplificat les solucions fins arribar als morters monocapa. L'especialització de cadascuna és un requeriment necessari per poder donar resposta a les exigències quant a cohesió, plasticitat, característiques de l'acabat color, textura, planeïtat-. adherència al suport, permeabilitat al vapor d'aigua i a l'anhídrid carbònic, estanquitat i respecte amb el medi ambient.

L'elecció del tipus de revestiment Taula rodona scbre control de qualitat i seguiment d'obra, responsabilitat i assegurança decennal

L'elecció del tipus de revestiment dependrà, en primer lloc, de si es tracta d'una obra ls revestiments exteriors compleixen funcions molt importants i, per tani, han nova o d'una rehabilitació. En segon lloc, haurem de considerar les característiques d'estar ben executats, han de ser segurs i han de durar. L'arrebossat és el que arquitectòniques -com és ara el color, la textura, l'exigència o no de dibuixos, etc- i les es veu però, també, i potser més encara, és el que tapa. Un dels problemes més grans constructives -com són el tipus de suport, grau d'agressió del medi i, per tant, la en la construcció actual és la banalització constructiva que està generalitzant, com a durabilitat, manteniment, etc. Si ens referim a obra nova, els morters monocapa tenen pràctica, uns paraments cada cop més heterogenis, amb una preocupació menor per la una implantació importantíssima, ja que reuneixen en una sola capa les funcions continuïtat del material, o per la resolució dels ponis tèrmics, i que trasllada tota la tècniques del sistema mullicapa tradicional d'arrebossat més pintura. responsabilitat final -planeïtat, impermeabilitat, geometria, etc- a l'acabat.

L'aplicació d'aquest morters es fa. en general, directament sobre supon, aconseguint

H

Aquesta aclitud imposa un nou requeriment al revestiment, que és el de la rebosteria, convertint-lo en la pasta màgica amb la qual es solucionen equivocacions de projecte i/ o d'execució. D'aquí li ve la mala premsa. Aviat aquests errors es fan evidents: la manca d'uniformitat en el suport s'acaba fent transparent, es marquen els sostres, els pilars i tots aquells elements de diferent absorció. Apareixen fissures, esquerdes o despreniments ja sigui per manca de juntes de dilatació, per moviments de l'estructura, per esforços deguts a canvis de tipus higrotèrmic, perquè es va utilitzar un material inadequat amb relació al suport, o per una humectació deficient en el moment de l'execució, entre d'altres.

La desconfiança que provoquen els revestiments continus s'ha de superar amb la qualitat i aquesta no solament depèn del producte, sinó de la seva aplicació -per la qual

així en la majoria dels casos l'acabat final en la mateixa operació de posada en obra, amb la qual cosa s'obté un excel·lent rendiment de la mà d'obra. Aquesta variable econòmica és, sens dubte, una de les causes més importants del seu enorme auge. Si tenim en compte que les recomanacions d'aplicació aconsellen el gruix mínim de 10 mm amb mitjanes de 15 mm, ens adonarem de quant li estem demanant a un monocapa, quants requisits depenen d'una pell tan prima, cosa que fa necessari a l'hora de prescriure un producte d'assegurar-se que aquest comptí amb un document d'idoneïtat tècnica (DIT] que n'avali la qualitat. Un sector destacat de fabricants d'aquests materials va crear el 1987 l'Associació Nacional de Fabricants de Morters Industrials (ANFAPA), amb la finalitat de garantir i millorar la qualitat d'aquests materials (la pertinença a l'associació garanteix que el fabricant està en possessió del DIT).

REVESTIMENTS MONOCAPA D'IMPERMEABILITZACIÓ rÀ&AfTFRÍSTIOI IFS I1HHI» 46145

HI

A

Tria del revestiment

Classe

Massa aparent (kg/m")

Mòdul d'elasticitat (MPa)

1 2 3 4 5 6

< 1200 1000 a 1400 1200 a 1600 1400 a 1800 1600 a 2000 1800 <

< 5000 3500 a 7000 5000 a 10000 7500 a 14000 12000 a 20000 16000 <

M'Mmm Resistència a la tracció (MPa)

Retenció d'aigua (humidificació) (%)

Capil·laritat (g/dm;min V Í )

<1.5 1,0 a 2,0 1,5 a 2,7 2,0 a 3,5 2,7 a 4,5 3,5 <

<78 72 a 85 80 a 90 86 a 94 91 a97 95 a 100

< 1.5 1,0 a 2,5 2a4 3a7 5 a 12 10<

StTUACIO DE ÍA PARET

Forta exposició a la pluja Cl ó C2 Exposició als cops

E > 3 i R >3

Paret soterrada

M >4,R>3iCs2

COHtHCIONS ATUOSFEfflOUES Temps calorós o veni

U5ÓU6

Temps fred

M5 ó M6

REVESTIMENTS EVENTUALS

Enrajolat

E>4ifi>4

Revestiment decoratiu

M, E Í R nrapttfbla

H EI reportatge \R E V E S T I M E N T S

C O N T I N U S

D E

PR1MERA QUINZENA FEBHER 2000

F A Ç A N E S

B

fabricats aquí, és trobar ràpidament les característiques tècniques i poder associar-les amb altres variables. Així, trobar una informació que vagi més enllà dels diferents tipus d'acabats, dels atributs estètics, i que, per tant, ens permeti determinar quin és el producte adequat no sempre és fàcil. Si a més pretenem determinar els suports compatibles, els ambients on pot aplicar-se, la seva utilització o no en cas de pluja, vent o sol. etc. descobrirem el camí que resta encara per recórrer amb relació a l'experiència dels nostres veïns.

No és que aquestes dades no existeixin: els fabricants de major garantia, aquells que posseeixen un DIT per als seus productes, disposen d'aquestes informacions. El difícil és obtenir-les amb rapidesa, de manera clara, sense necessitat de consultes especials, i per a tots els agents del procés: des dels tècnics prescnptors fins als distribuïdors, magatzemistes i col·laboradors. En aquest cas. com en molts altres, la simplicitat del mètode normatiu —de prescripció i control— és la millor garantia de la seva eficàcia.

Revestiments tradicionals en la rehabilitació i el manteniment Els productes presentats »s

sn no tar 3 la ssla d'exposicions del Col·legi

L'experiència francesa en la utilització dels morters monocapa Una de les intervencions més interessants a les jornades va ser la de Chrislian Legeune. del CSTB. a propòsit de l'experiència Irancesa en la utilització de morters monocapa.

Als anys 80, un dels primers problemes de sinistres dels morters monocapa a França era la durabilitat. A partir d'això es van generar una sèrie d'estudis sobre les característiques dels distints productes existents al mercat i la seva relació amb els suports més habituals. L'aplicació de les conclusions i la pressió de les companyies asseguradores han fet que en l'actualitat pràcticament no hi hagi aquest tipus de sinistres.

Un dels aspectes més interessants és la claredat amb què aborden l'avaluació d'aquests revestiments. Les certificacions del CSTB són senzilles i precises, tenen sistematitzada la classificació de les característiques del producte segons l'ús i també hi ha una classificació dels diferents tipus de suports, amb la qual cosa es facilita molt l'elecció del producte adequat en relacionar-se totes les variables. Aquesta classificació, anomenada MERUC per les inicials de cada element a avaluar, determina una sèrie de variables reflectides en un quadre -que va imprès en les bosses de morters monocapacosa que fa molt fàcil no sols prescriure'ls sinó també fer-ne un control en l'obra.

Un dels problemes amb què ens trobem, en consultar els catàlegs dels productes

Quant als revestiments tradicionals, és en la rehabilitació i manteniment de l'edificació on tenen un major camp d'aplicació. Les qualitats, textures í sensibilitat d'un estucat a la calç és difícil d'aconseguir amb altres productes; el seu únic problema és que, en general, són cars, fet que dificulta la seva utilització en obra nova. En les jornades es van presentar habitatges socials del cinturó de Ronda de Barcelona on a les façanes s'ha optat per una solució de tancament d'un sol full de Termoarcilla. un arrebossat tradicional compost per una doble capa de morter projectat bastard de ciment i calç, una malla continua per absorbir possibles fissuracions i un acabat de pintura mineral de silicat.

Per que fa a nous materials en el camp de revestiments continus, es van comentar les investigacions que s'estan desenvolupament amb guix com a material per a revestiment exterior i les proves per aconseguir la seva hidrofugació, amb tot el que això significarà en el camp del reciclatge d'aquest producte. •

Horarío Espethe Coordinador de les Jornades a/e: sie@arquired.es

Dos projectes presentats

la Ronda de Dalt (Barcelona) i edifici dliabitatges de proteci

I PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

^ El reportatge \~ R E V E S T I M E N T S

COTEGRAN NG

TEXSA MORTEROS

Morter monocapa semilleuger d'aplicació mecànica o manual Aplicacions: Acabament de façanes, proporcionant impermeabilitat a l'aigua de pluja i permeabilitat al vapor d'aigua Rendiment: 13,5 kg/m: i 10 mm de gruix Condicions de subministrament i emma-

gatzematge: sacs de 30 kg. Palets de 1.260 kg retractiíats Altres: 38 colors j > C A R A C T E R Í S T I Q U E S DEL P R O D U C T E ENDURIT Densitat del producte

1.35 g/cm3

Resistència a flexotracció 7 dies 20 ± 5 kg/cm2 (a 28 dies) Resistència a compressió 7 dies 50 ± 10 kg/cm2 (a 28 dies)

Mòdul d'elasticitat dinàmic Coeficient de capil·laritat Adherència del suport a la tracció perpendicular

4.950 ± 1.000 MPas 0,9 ± 0,25 g/dm* min12 > 3,0 kg/cm*

C O N T I N U S

j TEXCAL M - TEXCAL L - T E X C A L E

D E

F A Ç A N E S

TEXSA MORTEROS I

Texcal M: Morter a base de calç aèria, utilitzat en el sistema texcal de restauració com a morter base.

Texcal L: Morter a base de calç, utilitzat en el sistema texcal de restauració com a morter d'acabat decoratiu.

Texcal E: estuc de calç, utilitzat en el sistema texcal de restauració com a morter d'acabat estuc.

Aplicacions: Texcal M: com a morter de regularització de superfícies antigues.

Texcal L: com a morter decoratiu de façanes. Acabats amb remolinat, brunyii a l'esponja o raspat. Texcal E: com a estuc decoratiu (interior/exteriors) Rendiment: Texcal M: 16 ± 1 kg/m; i 10 mm d'espessor/Texcal L: 14 + 1 kg/m; i 10 mm de gruix'Texcal E: 0,5 kg/m5 Condicions de subministrament i emmagatzematge: Texcal M: sacs de 30 kg. Palets de 1.260 kg retractilats. Texcal L: sacs de 30 kg. Palets de 1.260 kg retractilats. Texcal E: sacs de 15 kg. Palets de 720 kg retractilats.

Altres: Texcal M; color gris clar/Texcal L; 32 colorsiTexcal E: 8 colors.

[ > C A R A C T E R Í S T I Q U E S DEL P R O D U C T E ENDURIT

•

Texcal M: 1.69 g,cm ; Texcal L: 1.50 g/cm ]

Densitat del producte

Resistència a flexotracció 7 dies Texcal M: 8.0 ± 2 kg/cm ; (a 28 dies) Texcal L: 10 + 3 kg/cm ; (a 28 dies) Resistència a compressió 7 dies Texcal M: 15.0 ± 3 kg/cm3 (a 28 dies) Texcal L: 17 ± 3 kg<cnv (a 28 dies) Mòdul d'elasticitat dinàmic

Texcal M: 4.000 MPasTexcal L: 3.500 i 500 MPas

> ALTRES CARACTERÍSTIQUES Segells de qualitat atorgats, els DIT, etc.

Revestiments continus de façanes - MONOCAPA

SISTEMA KEIM-GRANITAL®

Sistema de pintura de dispersió de silicat segons DIN 18363, 2.4.1 i substàncies auxiliars Aplicacions: Pintura d'exterior per a suports minerals Condicions de subministrament i emmagatzematge: Es subministra pastada. Guardar en lloc fresc, sec, protegit de gelades. Caduciiat d'un any. [ > C A R A C T E R Í S T I Q U E S DEL PRODUCTE S E C

Capacitat de recobriment Resistència a l'abrasió

S'uneix amb el suport mineral mitjançant reacció química, no forma pel·lícula. Té un efecte consolidador.

Total No és el cas (no forma pel·lícula)

1

TEXSA MORTERS disposa de certificat ISO 9001 per AENOR LGAl: assaig de permeabilitat al vapor d'aigua.

Revestiments continus cíe façanes - MONOCAPA

IMPORTADOR: ECOPAINT IBÉRICA S.L.

KEIMFARBEN GMBH & CO KG

Resistència a la tracció Resistència al rentat Solidesa a la llum

Major que la del suport > 5000 cicles segons DIN 53.778 Completament estable a la llum (> 5.000 hores megalux, equivalent a 80 anys a la intempèrie) Pèrdua de gruix de capa per erosió mecànica Envelliment (10 mm a superfícies molt exposades a la intempèrie). Molt resistent a la intempèrie.

No és el cas (no forma pel·lícula) Allargament a la ruptura Absorció d'aigua w - 0,03 Kg/m2 • h " Impermeabilitat a l'aigua gua s d = 0,02 m Permeabilitat al vapor d'ai Altres condicions índex de retracció a la llum en color blanc: 85,2% resistent a les emissions industrials i als àcids resistència al foc: M0 [ > ALTRES C A R A C T E R Í S T I Q U E S Segells de qualitat atorgats, els DIT, etc.

ISO 9001. ISO 14001, BBA 90/2394 (GB) Revestiments continus de façanes - PINTURA

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

-\ El reportatge (R E V E S T I M E N T S

C O N T I N U S

STREICHPUTZ RUGOSO

D E

F A Ç A N E S

INDUSTRIAS EGA, S A

33

ÏEPPIGUM

INDUSTR1AS EGA, S.A.

Revestiments rugosos d'aplicació a façanes ! a interiors

Revestiments impermeabilitzant a l'aigua, transitable

Aplicacions: Pintat de façanes quan es requereix adherència, elasticitat, resistència a l'abrasió, impermeabilitat a l'aigua i permeabilitat al vapor d'aigua.

Aplicacions: Aïllament i protecció de terrals, cobertes i per segellar fissures i juntes de dilatació.

Condicions de subministrament i emmagatzematge: Envasos de 25 i 30 Kg. Emmagatzemar fins a un any a llocs protegits de les gelades.

>

CARACTERÍSTIQUES DEL PRODUCTE SEC

Adherència Capacitat de recobriment Resistència a l'abrasió Resistència al rentat Solidesa a la llum Envelliment

Excel·lent Excel·lent Excel·lent Més de 5000 dobles passades Estable No experimenta alteracions (500 hores UV-Condensació) Impermeabilitat a l'aigua Impermeable a l'aigua de pluja Permeabilitat al vapor d'aigua Permeable (dv=0.49 g-cm/m;-d-Torr) [ > ALTRES CARACTERÍSTIQUES Segells de qualitat atorgats, els DIT, etc.

Es considera que la pintura es idònia per al recobriment de façanes adreçades amb morter de ciment, en exteriors, segons l'informe 21002-97-391 de GEOCISA

Condicions de subministrament i emmagatzematge: Envasos de 4 litres i 25 Kg. Emmagatzematge fins a un any, protegit de les gelades.

CARACTERÍSTIQUES DEL PRODUCTE SEC Adherència Capacitat de recobriment Resistència a la tracció Resistència al rentat Solidesa a la llum Envellimenl Allargament a la ruptura Impermeabilitat a l'aigua

Segells de qualitat atorgats, els DIT, etc.

Acompleix la norma UNE-53-413-87 de 'Revestimientos flexibles a base de polímeres en dispersión acuosa para impermeabilizaciones in situ en la edfficación, características y métodos de ensayo'. Vegi's informe 21002-97-393 de GEOCISA

Revestim ïnt continus de façanes - PINTURA

SIKA, SA

SIKAGUARD 550 W ELÀSTIC

Aplicacions: Revestiment de façanes.

Protecció de tot tipus de superfícies de morter o formigó fissurat. o susceptible de fissurar, aplicat sobre Sikaguard 545 WE Elastofill; protecció decorativa i embelliment de façanes i elements de formigó; protecció preventiva d'obres noves de formigó armat a ambients agressius; revestiment protector i decoratiu de les obres reparades mitjançant els sistemes SIKA TOP i SIKA MONOTOP. Excel·lent resistència a ta intempèrie i a l'envelliment.

Condicions de subministrament i emmagatzematge: Es subministra en pots de 25 Kg i s'ha d'emmagatzemar protegida de les gelades- Conservació d'1 any als envasos d'origen tancats i no deteriorats.

Altres: Elevada resistència a la difusió del CO.,, per la qual cosa es redueix la velocitat de carbonatació. És ecològica.

"I

Excel·lent Excel·lent 1.01 ± 0.01 MPA Més de 5000 dobles passades. Satisfactori després de l'envelliment accelerat Satisfactori després de l'envelliment accelerat Pèrdua d'allargament 35% 330 ± 30% Estanc a l'aigua

ALTRES CARACTERÍSTIQUES

Revestiments continu de façanes - PINTURA

Pintura elàstica monocomponent, a base de resines acríliques de dispersió aquosa amb capacitat de 'puertfear' microfissures, fins i tot a temperatures negatives quan va aplicat sobre Sikaguard 545 WE Elastofill.

e

CARACTERÍSTIQUES DEL PRODUCTE SEC Allargament a la ruptura

A temperatura ambient, sense exposició a la intempèrie: 121 %. A -20°C: 70 % Resistència a la difusió de CO, (per a 350 micres de pel·lícula seca) Gruix de capa d'aire equivalent: Sa= 91 m. Coeficient de resistència a la difusió: fi CO. =2.6 x 105. Gruix equivalent exigit per la Norma; S. > 50 m Resistència a la difusió de H2O (per a 350 micres de pel·lícula seca) Gruix de capa d'aire equivalent: SD = 0,58 m. Coeficient de resistència a la difusió: u CO; = 1670. Gruix equivalent exigit per la Norma: SD < 4 m * ALTRES CARACTERÍSTIQUES Segells de qualitat atorgats, els DIT, etc: Acompleix la norma ZTV-SIB 90. TUTPOS-D II. Assaigs núm. A 2357/D 4 i A 2357/D2 versió 1. Informe de producte, IBAC, Instituto para el Estudio en la Construcción RWTH Aachen.

Altres: Resisteix als agents agressius que habitualment es troben a l'atmosfera. En cas de repintat de pintures en mal estat, l'aplicador ha de determinar prèviament els aspectes següents: tipus de pintura aplicada, assaig d'adherència, tipus de neteja, realitzar una prova de compatibilitat in situ.

Revestiments continus de façanes - PINTURA

I PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

•J El r e p o r t a t g e IR E V E S T I M E N T S

I 34

1 BL I 42,5 R

VALENCIANA DE CEMENTOS

Ciment pòrtland blanc Recomanacions: Formigó armat que requereixi resistències mecàniques altes i requereixi un color blanc o clar. Morters monocapa Formigons colorejats, (amb ciment blanc com a base). Prefabricació de peces o elements de color blanc o clar.

Precaucions: No emmagatzemar més d'un mes. Cuidar la dosificació i l'execució per tal de prevenir fenòmens de fissuració Posar una atenció especial en els components del formigó (àrids, pigments, i additius), als encofrats i a les condicions

II 42,5

R

Ciment pòrtland blanc amb addicions, d'alta resistència inicia!

Contraindicacions: Obres a ambients, aigües o terrenys agressius. Obres i peces de volum mitjà o gran, i estructures fàcilment fissurables per retracció.

Morters en general. No barrejar-lo amb guix.

Recomanacions: Formigó armat que requereixi resistències mecàniques altes i requereixi un color blanc o clar.

Formigons colorejals, (amb ciment blanc com a base). Prefabricació de peces o elements de color blanc o clar. Morters blancs o colorejats.

Composició: Clinker 95 Addicions 0 a 5%

a 10

Segell de EQNET. Producte certificat d'AENOR Empresa registrada d'AENOfl ER-233/2/97 Especificacions segons UNE 80305:1996

Precaucions: No emmagatzemar-lo més de dos mesos. Cuidar la dosificació i la execució per tal de prevenir fissures per retracció Posar una atenció especial en

AKZO NOBEL COATINGS S.A. (Pinturas Procolor)

els components del formigó (àrids, pigments, i additius), als encofrats i a les condicions de transport i posada en obra ja que poden provocar modificacions en el color.

Contraindicacions: Obres a ambients, aigües o terrenys agressius. Obres i peces de mitjà o gran volum i estructures fàcilment fissurables per retracció. No barrejar-lo amb guix.

Composició: Clinker 75 Addicions 6 a 25%

a 94%.

Segell de EQNET. Producte certificat d'AENOR Empresa Registrada d'AENOR ER-233 2 97 Especificacions segons UNE 80305:1996 Revestiments continus de façanes - CIMENT

PARROT'S MIX N 5 4

AKZO NOBEL COATINGS S.A. {Pinturas Parrot)

Revestiment antifissures de gran elasticitat

Morter hidràulic amb àrids especials i additius modificadors

Aplicacions: Pintat de suports (issurals o compostos per materials amb diferents coeficients de dilatació.

Aplicacions: Reposició i reproducció de pedra natural o artificial, rejuntat de murs de pedra, dessalat de murs de pedra.

Condicions de subministrament i emmagatzematge: Mantenir en un lloc sec

Altres: Fàcil aplicació, excel·lent Iranspirabilitat i impermeabilització.

F A Ç A N E S

ALTRES CARACTERÍSTIQUESSegells de qualitat atorgats, els DIT, etc,

Revestiments continus de façanes - CIMENT

PROCOFLEX

DE

VALENCIANA DE CEMENTOS

de transport i posada en obra ja que poden provocar modificacions en el color.

- ALTRES C A R A C T E R Í S T I Q U E S Segells de qualitat atorgats, els DIT, etc.

BL

C O N T I N U S

Altres: PARROTS MIX n ! 4 Especial Moldes

0

C A R A C T E R Í S T I Q U E S DEL PRODUCTE SEC Adherència Capacitat de recobriment Resistència a l'abrasió Resistència a la tracció Resistència al rentat Solidesa a la llum Envelliment Allargament a la ruptura Impermeabilitat a l'aigua Permeabilitat al vapor d'aigua Altres condicions

[>

Molt bona Excel·lent Mol! bona 1"4 Mpa (14 Kg/cm;) UNE Total Excel·lent No es fissura 290% UNE 53.413 Total NFT 30.701 Sd = 0'8 m ^ =1.543 DIN 52.615 Resistent als àlcalis i caràcter antïfloridura

l > C A R A C T E R Í S T I Q U E S DEL P R O D U C T E SEC Adherència Capacitat de recobriment Resistència a l'abrasió Resistència a la tracció Resistència al rentat Solidesa a la llum Envelliment Allargament a la ruptura Impermeabilitat a l'aigua Permeabilitat al vapor d'aigua Altres condicions

Molt bona Total Mitja > 7 dies: 10 Kg.'cm :

90 dies: 28 Kg/cm s

Total Total Molt bo Nul (Hidrofugat) Molt bona >12 g/m;/mt de gruix (en 24 h) Resistència compressió >7 dies 36 Kg'cnr 90 dies 90 Kg/cm2 R. Compressió lenta: 200 Kg,'cm!

ALTRES C A R A C T E R Í S T I Q U E S [ > ALTRES CARACTERÍSTIQUES

Segells de qualitat atorgats, els DIT, etc.

AENOR ISO 9001 i 9002 EQNET ISO 9001 i 9002. Certificat de característiques emès pel LGAI.

Revestiments continus de façanes - PINTURA

—

~l

Segells de qualitat atorgats, els DIT, etc.

AENOR ISO 9001 i 9002 EQNET ISO 9001 i 9002. Estudis i assaigs realílzals per la UPC i UAB. Revestiments continus de façanes - PINTURA

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

H El reportatge h R E V E S T I M E N T S

C O N T I N U S

D E

F A Ç A N E S

REVAT PIEDRA

35 REVAT RASPADO

PROPAMSA, S.A.

Revestiment monocapa continu per a acabat i protecció constituït per un morter de base al qual, un cop aplicat i en fresc, es projecta un àrid.

Aplicacions: Apte per aplicar a: formigó normal, blocs de formigó normal i fàbrica de maó ceràmic. No s'ha d'utilitzar sobre suports hidrofugats, suports de guix ni tampoc sobre pintures o revestiments plàstics.

blocs de formigó normal i fàbrica de maó ceràmic. No s'ha d'utilitzar sobre suports hidrolugats superficialment, de guix ni sobre pintures o revestiments plàstics.

Rendiment: Teòric per 1 mm de gruix: 1,5 ± 0,1 Kg/m2. Pràctic, del material aplicat sobre un suport sensiblement pla. de 10 a 13 mm de gruix: 18 a 21 Kg/m2

Rendiment: Teòric per 1 mm de gruix: 1,2 ± 0.1 Kg/m2 Pràctic del material aplicat sobre un suport sensiblement pla amb gruix de 10 a 13 mm: 12 a 15 Kg/m*

C A R A C T E R Í S T I Q U E S DEL PRODUCTE E N D U R I T — 3

PROPAMSA, S.A,

Revestiment monocapa continu per acabats i protecció de façana enfront de la pluja de murs de façana.

.Aplicacions: Apte per a: formigó normal,

y

I

C A R A C T E R Í S T I Q U E S DEL PRODUCTE E N D U R I T -

Densitat del producte, Kg/m

1.350 ± 50

Densitat del producte, Kg/m3

Resistència a flexotracció 28 dies, MPa

2.8 ± 0.5

Resistència a flexolraccio 28 dies, MPa

3,5 ± 0,5

Resistència a compressió 28 dies, MPa

7,0 + 0,5

Resistència a compressió 28 dies, MPa

8,0 ± 0,5

Mòdul d'elasticitat dinàmic, MPa

5.500 ± 500

Mòdul d'elasticitat dinàmic, MPa

9000 ± 700

Retracció lineal d'assecat, mm/m Coeficient de capil·laritat, g/dm!min13 Permeabilitat al vapor d'aigua, g'm'h mmK Adherència, MPa '

0,14 + 0.05 2,0 ± 0,5 0.55 ± 0,05 0.80 ± 0,10

Retracció lineal d'assecat, mm/m Coeficient de capil·laritat, g/dm!mln13 Permeabilitat al vapor d'aigua, g/m:h mmH Adherència, MPa

0,20 ± 0,05 0,7 i 0,5 0.50 ± 0,05 0,75 ±0.10

ALTRES C A R A C T E R Í S T I Q U E S

I

1600 ± 50

ALTRES C A R A C T E R Í S T I Q U E S

Segells de qualitat atorgats, els DIT, etc. Document d'Idoneïtat Tècnica núm. 310

Segells de qualitat atorgats, els DIT, etc. Document d'Idoneïtat Tècnica núm. 311

Revestiments continus de façanes - M O N O C A P A

Revestiments continus de façanes - MONOCAPA

weber cemarksa al servicio de la rehabilitación de fachadas Mas de 35 arïos de experiència y la constante ínnovación en el desarrollo de morteros para la construcción, hacen que weber cemarksa sea especialista también en el campo de la rehabilitación.

weber cemarksa Crta. N-152, K m . 9 0 8 1 1 0 Montcada i Reixac Tel. 9 3 5 7 2 6 500 - Línea Consulta 900 35 25 35 E-mail: rnfo@wbcmk.com

I PRIMEHA QUINZENA FEBRER 2000

^ El reportatge l·

I 36

IBERMAPEIS.A.

HIDRO REVOC

R E V E S T I M E N T S

! HIDRO RASPAT Morter sec hidrofugat, alleugerit i colorejat en massa, llest per al seu ús afegint-hi només aigua.

Formulat per a l'acabat tipus raspat de façanes.

Aplicacions: Protegir i decorar paraments exteriors i interiors.

Aplicacions: Protegir i decorar paraments exteriors i interiors.

Rendiment: 15 Kg/nv

Rendiment: 20 kg/m2

[ > CARACTERÍSTIQUES DEL PRODUCTE ENDURIT

> 2.5 N/mm !

Resistència a compressió 7 dies

> 6.0 N/mm2

Mòdul d'elasticitat dinàmic

4.000 Mpa

Retracció lineal d'assecat

0.40 mm/m

Coeficient de capil·laritat

1.0 - 1.3 g/dm 3 min '

Permeabilitat a l'aigua de pluja

Impermeable

Resistència a l'envelliment accelerat

Sense alteracions

Adherència del suport a la tracció perpendiculi

> 0.6 N/mm ?

F A Ç A N E S

CARACTERÍSTIQUES DEL PRODUCTE ENDURITDensitat del producte Resistència a flexotracció 7 dies Resistència a compressió 7 dies Mòdul d'elasticitat dinàmic Retracció lineal d'assecat Coeficient de capil laritat Permeabilitat a l'aigua de pluja Resistència a l'envelliment accelerat

1.35- 1.45 > 2.6 N/mm! > 6.0 N/mm2 3.800 MPa 0.13 mm/m 1.0-1.3 g/dm;min '• Impermeable Sense alteracions Adherència del suport a la tracció perpendicular > 0.6 Nmnv

1.45 - 1 . 5 5

Resistència a flexotracció 7 dies

D E

IBERMAPEIS.A.

Morter sec hidrofugat, alleugerit i colorejat en massa llest per al seu ús afegint-hi només aigua.

Formulat per a l'acabat de pedra projectada de façanes.

Densitat del producte

C O N T I N U S

>

[ > ALTRES CARACTERÍSTIQUES Segells de qualitat atorgats, els DIT, etc. DIT pendent

ALTRES CARACTERÍSTIQUES

Segells de qualitat atorgats, els DIT, etc. DIT Núm. 313 Altres: Autocontrol de qualitat auditat per Boureau Veritas.

Altres: Autocontrol de qualitat auditat per Boureau Veritas.

Revestiments continus de façanes - MONOCAPA

La restauración de edificios y monumentos es la mejor inversión en Patrimonio Inmobiliario.

Revestiments continus de façanes - MONOCAPA

REHABILITACION

I Somos especialistas en restauración}

C/Galeras. 1 3 - 3 · - O S c 15705 S. de Comp*»!»

(UConjiia) Telf.981575 259 Fax. 981575 699 Empresa con clasifícación K-7E

Clar Catalunya • Sistemas de limpieza en húmedo y en seco.

• Revocos a la cal y pinturas especiales.

• Tratamientos de la piedra: - Consolidarien yanclaje.

- Restauración y reproducción.

• Hidrofugación.

I Servicios de valor anadido • Empleo de primeras marcas específicas para cada aplicación.

• Mano de obra pròpia y especializada en los distintos oficiós.

• Certificació de calidad ISO 9002.

• Elaboración de planes de seguridad por obra.

• Màxima clasificación empresarial.

• Equipo técnico multidisciplinar.

• Departamento de asistencia tècnica a proyectos.

• Seguros: responsabilidad civil, colectivo de accidentes y todo riesgo construción.

"elf. 933 425 748 - T 934121937

TheMapei

Environmental t System

1BERMAPEI, S.A. Central - Badalona: C/Torlosa, 189-201, Nave 5 - 08918 BADALONA (Barcelona) • Tel. 93 397 32 11 - Fax 93 397 97 92 • e-mail: ibemapei@ctv.es Fabrica - Amposta: Tels. 977 70 40 05 - 977 70 40 23 - Fax 977 70 40 14 Delegaciones: MADRID • Tel. 91 643 22 70 - Fax 91 643 80 50 • PALMA DE MALLORCA - Tel. 971 60 54 50 - Fax 971 60 54 51 CASTELLÓN - Tel. 964 62 62 76 - Fax 964 62 62 84

5

Empreses

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2000

INFORMACIÓ TÈCNICA I COMERCIAL

I

38

índex d'anunciants de L'INFORMATIU número 158 PRIMERA quinzena FEBRER 2 0 0 0

Prestatgeria COMERCIAL: FEBRER 2 0 0 0

Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els productes

EI Col·legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus

anunciats mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la

productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses

butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU.

que hi seran presenls durant el mes de febrer:

Pèndol

Ref.

Empresa o producte

AKZO NO8EL

2 7 9 12A 12B 22A 22C 35 36 37 39

TEXSA

contraportada

SAS Prelabricados de Hormigón FUNDACIÓ POLITÈCNICA DE CATALUNYA ORMETAL SISTEMES DE REFORÇ ACTIU PLECINSTANT SICÓ GAESCO WEBER BROUTIN CEMARKSA CLAR REHABILITACIÓ BARCELONA IBERMAPEI

Kaïzen Consultores

Lamp

Repsol Butano

Asfaltex Construcción

Fepesa

Ibermapei

Alkor Draka Ibérica

Composan Construcción

Cinta Box 2000

Mecanismos y anclajes

SAS Prefabricados de Hormigón

Panasonic Sales Spaín

Sistemes de Reforç Actiu

Traclel Ibérica

Weber Broutin Cemarksa

Consorcio Termoarcilla

Per publicitat a L'INFORMATIU: BITMAR Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I

SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes

ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses

En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:

seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.

Nom i cognoms Empresa Adreça

CP:

Població Telèfon

Fax:

E-mail

\irr\

PUBLICITAT LI»FORUATI unum. 158

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

portad

contraportada

Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi.

L'Informatiu. Bon Pastor, 5.08021 Barcelona. Fax: 932 40 23 64.

o d;,

f renova

Un servicio global con todo lo necesario para rehabilitar y restaurar fachadas

Rehabilitación y Planes de Color Pinturas Procolor ofrece un servicio g l o b a l q u e c u b re t o d a s las necesidades para la rehabilitación y r e s t a u r a c i ó n de f a c h a d a s .

PRESCRIPCIÓN Presentando una sèrie de servicios para ayudar a los técnicos en su labor diària de prescripción, en la elección de los materiales mas adecuados para cada escenario dentro de su amplia gama de productos donde cabé resaitar los revesfimientos de silicato, pinturas a base de resinas de ptiolite', recubrimientos elàsticos, límpiadores de piedra, morteros reparadores, esmaltes de alta resistència e imitación hierro forjado, protectores para la madera...

PROJECTIONS Ofrece la posibilidad de ver la fotografia o plano de la fachada tal y como quedaria con cualquier color de la gama de colores de los productos RENOVA. Una simulación que le permitirà ver el

Un equipo de profesionales tilulados (Arquitectos Técnicos e Ingenieros Técnicos) !e ofrecen un asesoramiento personalizado en la rehabilitación de edifícios, visitando la obra y aconsejando la pintura y sistemas que mas se adecuan a cada caso. resultado final antes de empezar a pintar.

PLANES DE COLOR Pinturas Procolor ha desarrollado mas de 40 "Planes de Color" y "Estudiós Cromàticos" en ciudades de Espafia para recuperar el color original de los edificios. RENOVA pone a su disposición el resultado de nuestra experiència para devolver el color original a sus ciudades.

G Pinturas Parrot PRODUCTOS PARA LA DECORACIÓN PRODUCTOS PARA LA PROTECCION, RESTAURACIÓN Y LIMPIEZA DE FACHADAS PRODUCTOS IMPERMEABILIZANTES PRODUCTOS SUELOS IGNÍFUGOS - INTUMESCENTI PRODUCTOS SANIT

PRODUCTOS INDUSTRIALES

"• A K Z O NOBEL

AKZO NOBEL COATINCS, S.A. Avda. Eduard Maristany, 58-90 de Besòs - Espafia - Tel. 93 484 25 00"

0 8 9 3 0 Sant Adrià

COTEGRAN El Mortero monocapa por excelencia Solo un líder como Lafarge-Texsa Morteros, pioneros en el sector de la construcción, es capaz de crear y dar nombre al mortero monocapa mas aplicado del mercado.

Però COTEGRAN, solo hay uno, el autentico, el único que garantiza impermeabilidad y transpirabilidad a la vez que la màs extensa gama de colores y texturas con ilimitadas posibilidades de combinación.

Exija siempre el autentico COTEGRAN de

[LAFARGE Poligono Can Pelegrí- C/ Ferro. 7 08755 Castellbisbal (Barcelona) Tel. 936 351 270 - Fax 936 351 294

Ssa.