INF000215

159

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS

DE B A R C E L O N A

projecte

horitzó2007

Falta manteniment o preventiu en façanes i Chooo

cobertes El Col·legi organitza unes jornades internacionals sobre manteniment d'edificis

U

'i '^"^

a manca generalitzada d'un manteniment preventiu, la importància de tenir en compte el conjunt de l'ediíici, les conseqüències nefastes de reparacions deficients i la necessitat d'un control tècnic de les intervencions són les primeres conclusions que es desprenen després d'haver fet les primeres 1000 inspeccions i haver redactat els certificats corresponents als paraments exteriors d'edificis de més de cent anys a Barcelona. Tan sols un 15% dels edificis certificats s'ha pogut qualificar amb "bo" en tots els elements exteriors.

ElCCle 2000 I consciència sexual per Jordi Marlet

Projecte Corpus

El Col • legi modernitza la seva imatge gràfica

La construcció europea H I creixerà un 2,6% l'any 2000

El reportatge

Fàbrica Torres Amat de Sallent

Presupuestos Mediciones Certificaciones ontrol de costes (empresas constructoras): nueva version para Windows 95-98 /NT (32 bits) mas comodidad, nuevas prestaciones

El tema I

M A N T E N I M E N T

I

G E S T I Ó

SEGONA QUINZENA FEBRER 2000

D ' E D I F I C I S

Els dies 15, 16 i 17 de juny del 2000, es celebraran a Barcelona unes jornades internacionals sobre manteniment i gestió d'edificis, en les quals els millors experts europeus presentaran les darreres novetats en aquest camp i les tendències que podem esperar en un futur proper.

Barcelona analitzarà el manteniment d'edificis P m I Servei Rehabilitació del Col·legí ^ ^ H ha estat reconegui com un dels agents més compromesos amb el camp del manleniment i la seva implantació a Catalunya i a l'Estat espanyol. La seva tasca ha contribuït al fet que el col·lectiu d'aparelladors i arquitectes tècnics sigui un dels més actius en la promoció de la cultura del manteniment dels edificis, tant en aspectes fonamentalment tècnics com en la formació específica ( 1.000 professionals formats en aquest camp) o en la creació d'eines (Manual de la casa i Test manteniment), com també en la implicació sociai que es manté viva mitjançant la campanya "La casa en forma" i amb t'anomenat lècmc tie capçalera.

Seguint en la seva trajectòria de prop de deu anys d'estudi, treball, difusió i promoció del manteniment, amb el suport d'altres institucions, ha preparat una gran trobada d'experts del nostre país i de la resta d'Europa per tal d'intercanviar experiències i coneixements, i traçar una pros-

pectiva de futur. Aquesta trobada serà possible gràcies a la presència internacional que el Col·legi ha mantingut durant els darrers anys en tots el fòrums de debat vinculats al manteniment d'edificis i al seu treball colze a colze amb experts de diferents països.

Es tracta d'una ocasió excepcional per obtenir informació de primera mà d'un tema molt nou i capdal per ai futur, en el qual el nostre col·lectiu professional té un paper essencial. La trobada permetrà també que lots els tècnics que coneguin mètodes interessants, els exposin i puguin tenir un intercanvi d'opinions amb els millors experts.

ganització, que ha hagut de buscar un emplaçament diferent del que s'havia previst, per poder acollir unes 300 persones. Tanmateix, tot fa preveure que la sala encara quedarà petita i no podrà donar cabuda a tots els interessats.

Un altre aspecte que cal destacar és el ressò que ha tingut entre les administracions i les empreses del sector, que s'han mostrat disposades a col·laborar i ha donar suport perquè les jornades assoleixin un gran èxit.

Tan sols ens resta d'aconsellar-vos que feu la preinscripció lan aviat com pugueu, que prepareu comunicacions per enriquir els debats i que respongueu i difongueu Avui, dos mesos després d'haver iniciat l'enquesta, ja que serà una eina molt útil la preparació de les jornades, ja hem rebut per a tothom. Per mantenir-vos al corrent el compromís de participació de diverses or- de les jornades, podeu consultar la pàgiganitzacions i empreses especialitzades de na Web (www.apabcn.es/mantenim) i seset països i de representants de les diferents guir les pagines especials que aniran sorcomunitats autònomes de l'Estat. El nom- tint a L'INFORMATIU. I bre de preinscripcions, tant de participants nacionals com estrangers, ha sorprès a l'or-

I SEGONA QUINZENA FEBRER 2000

El tema M A N T E N I M E N T

I G E S T I Ó

D ' E D I F I C I S

Itàlia també es preocupa per la seguretat dels edificis Els accidents recents en edificis de Roma i Foggia han estat atribuïts a defectes constructius i a modificacions estructurals inadequades. Tal com va passar fa uns anys a Catalunya, això ha fet que es posés damunt la taula la seguretat i el manteniment dels edificis existent, i que s'hagi començat a prendre mesures.

a

n dues situacions geogràfiques tan

vuitanta) quan es va capgirar aquesta ten-

va evolucionant, sempre lligat al primer ac-

properes i amb una tradició cons-

dència cap a la de rehabilitar els edificis i

cident. L'Ajuntament de Roma i la regió del

tructiva tan semblant, com són la nostra i la

de recuperar els centres històrics. Els edifi-

Lazio elaboren una proposta de llei que

italiana, la realitat dels edificis i del seu man-

cis havien arribat a una situació límit, els

s'inspira essencialment en l'Ordenança de

teniment han estat sempre molt similars i

centres de les ciutats es deshabitaven i ca-

l'Ajuntament de Barcelona; més endavant,

paral·leles. Fins als anys quaranta, els sis-

lia actuar amb urgència per evitar una pèr-

a Sicília i a Bari sorgeixen iniciatives sem-

temes constructius es mantenen invariable-

dua de població irreparable. En un primer

blants i, finalment, el Ministeri corresponent

ment lligats a la tradició i el manteniment

moment aquestes actuacions es van adre-

també elabora un text de "Normes per a la

és un hàbit i una cultura arrelada socialment

çar al teixit històric, però aviat es va veure

seguretat i el manteniment programat def

entre els propietaris, amb l'objectiu d'allar-

que en edificis de la postguerra també hi

gar la vida útil de les seves cases.

urgien tasques importants de rehabilitació.

Tota aquesta tradició es va trencar des-

patrimoni edificat". Tot un procés que ens recorda molt la nostra història recent.

Dels treballs de rehabilitació d'edificis,

prés de la guerra. La introducció del for-

se'n va treure una gran lliçó. Es va poder

migó armat i de nous sistemes construc-

comprovar que molts dels defectes impor-

tius, el problema de l'habitatge més lligat

tants que calia reparar tenien el seu origen

Les propostes de ílei

Els lítols són diferents, però els objectius

a moviments demogràfics que a la conser-

en petites disfuncions que s'haurien hagut

molt semblants. Istituzione del tascicolo

vació de l'existent, la propietat horitzontal

de reparat en el seu moment (amb un cost

fabbrícato (Establiment de la documentació

contraposada a la vertical, i molts altres

molt baix) i que, en fer-se cròniques, havien

del construït); Monitoraggio degli edifici

factors, van comportar importants canvis

comportat la degradació d'estructures com-

pubbiici e privati, (Monitorització dels edifi-

en el parc edificat i en la forma de tenir-

pletes i posat en perill l'estabilitat de l'edifi-

cis públics i privats); Norme per la sicurezza

ne cura. Com comentà l'any passat a

ci. La conclusió va ser clara: no n'hi ha prou

e la manutenzione programmata del

Barcelona la professora Cecília Cecchini,

de només rehabilitar; cal també programar

patrimonio edilizio (Normes per a la segu-

"...l'atenció, en aquells anys, estava con-

el manteniment de tots els edificis, nous.

retat i el manteniment programat del patri-

centrada en la nova construcció, en la

vells i rehabilitats. Això va comportar entrar

moni edificat). El que es proposa en tots els

quantitat més que en la qualitat, en la pro-

en una nova manera de treballar, en l'inici

casos és la creació

ducció més que en la conservació".

de noves experiències, en la recerca de sis-

fabbricato per a tofs els edificis nous i exis-

Va ser a la dècada dels setanta (aquí dels

temes d'organitzar les tasques de manteni-

del íascicolo

dei

tents i la seva posada al dia periòdica.

ment, en la redacció de legislació i normativa adequada i moltes altres accions adreçades a un mateix objectiu: recuperar la cultura del manteniment.

com a síntesi de la informació.

Pel que fa als tècnics que poden preparar el document íascicolo del frabbricato, s'exigeix una experiència superior als 10 anys en el camp dels edificis existents o una formació específica amb una durada mínima de 60 hores. Aixi mateix, en consideració dels aspectes socials de la Llei, el ministre es compromet a convocar els diferents col·legis professionals

implicats

El íascicolo del tabbricalo és un document

i les companyies asseguradores per esta-

tècnic en el qual cal anotar la informació

blir convenis que agilitin la posada en

relativa a l'edifici (estructura, elements cons-

marxa del document. També s'estableixen

tructius, instal·lacions....). del seu estat de

linies d'ajut econòmic per als propietaris,

conservació, de les alteracions de l'estat

tant en la redacció del document, com en

ser la llei Merloni sobre concursos públics

original i de les intervencions de rehabilita-

la diagnosi aprofundida que se'n pugui

La primera legislació en aquest sentit va

per al projecte i execució d'obres. La Llei.

ció i manteniment. Els objectius són els se-

de 1994. planteja l'obligació de considerar

güents: potenciar una política preventiva

els costos d'ús i manteniment a l'hora de

vers els edificis, obtenir una base de dades

valorar l'oferta econòmicament més interes-

informatitzada sobre l'estat del patrimoni

sant. En el reglament de la Llei s'estableix

construït, millorar la gestió del patrimoni i

també i'obligació de disposar d'un -pla de

programar les intervencions.

manteniment de l'edifici i de les seves parts' format per un manual d'ús, un manual de manteniment i un programa de manteniment.

Com es pol veure, força semblant aJ nostre Llibre de l'edifici.

derivar o en els treballs que es determinin com a necessaris per garantir la solidesa de l'edifici.

I

Aquest document quedarà, sota la custodia del propietari o administrador i estarà a disposició de les autoritats, i tindran accés a la seva informació els possibles

Xavier Casanovas

compradors de l'edifici o duna part. Una

Durant l'any 1999, a Itàlia s'han succeït

fitxa de resum, informatitzada, permetrà

diversos accidents en edificis que han po-

crear la base de dades comentada en cada

sat de manifest els riscos que la manca d'un

ajuntament. El document caldrà actualit-

manteniment adequat comporta per al parc

zar-lo cada 10 anys. com a màxim, i sem-

edificat. Una altra constatació dels tècnics i

pre que es facin treballs en algun element

dels legisladors italians ha estat el gran des-

A/e:

xavica@apabcn.es

NOTA: AQUEST TEXT S'HA REDACTAT BASANT-SE EN LES C O N -

VERSES MANTINGUDES AUB L'AROUÍTECTA I DIRECTORA TÈCNICA DE FEDERCASA, A N N A M A R I A P O Z Z O ; L'ENGI-

de l'edifici. En tots els casos es deixa per

NYEU ESPECIALISTA EH MANTENIMENT D'EDIFICIS SEKQK)

coneixement i la manca de control que hi

un futur reglament la definició precisa dels

S E R G A M I ; I L'ARQUITECTE CE L'EMPRESA U B O H A T O R O

ha vers els edificis existents; un cop més hi

continguts del iascicoio i el model de les

ha coincidències i, al llarg de l'any, el tema

fitxes a utilitzar en la recollida de dades,

Dl GUARTlERE/DlOGUAROl. RO3ERTO CEHA. A TOTS ELLS UN AGRAÏMENT PER LES FACiUTATS DONADES I PER LA INFORMACIÓ APORTADA.

SEGONA QUINZENA FEBRER 2000

El tema MANTENIMENT

I GESTIÓ

D'EDIFICIS

Barcelona pateix la falta de manteniment preventiu El balanç dels primers 1.000 certificats de seguretat i conservació dels paraments exteriors a Barcelona indica un grau d'envelliment molt important en la majoria dels edificis inspeccionats. És normal en edificis centenaris en ets quals no s'ha fet un manteniment periòdic, malgrat que un estat de deixadesa en les façanes pot generar situacions de risc a l'espai públic.

I [ M l mes de març de 1998. a BarH ^ P celona, va entrar en vigor l'Ordenança que exigeix el Certificat de seguretat i conservació dels paraments exteriors dels edificis. Això va donar lloc al fet que el mes d'abril de 1999 es signés un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d'Aparelladors i el d'Arquitectes, amb l'objectiu d'organitzar i promoure la realització dels certificats esmentats en edificis de més de 100 anys (aproximadament uns 5.700).

Dins d'aquest conveni. l'Ajuntament ofereix, als propietaris d'edificis centenaris, una subvenció del 75% del cost dels certificats realitzats durant l'any 1999 i del 25% dels que es facin durant el primer semestre de l'any 2000. Els propietaris poden sol·licitar el certificat a través de la Plataforma Telefònica d'Atenció al Ciutadà (tel. 010). El cost de! certificat s'estableix a partir d'uns

barems establerts de comú acord, segons l'amplada i el nombre de plantes del total de les façanes de l'edifici que donin a la via pública o en un espai públic.

El certificat descriu els elements de les façanes i cobertes de l'edifici que donen a la via pública o en un espai públic, qualificant el seu estat de conservació amb "bo", "a reparar" o "perillós" i, si s'escau, estableix la urgència de la intervenció i descriu l'operació correctora que han de realitzar els propietaris.

Els primers resultats Desprès d'haver realitzat les primeres 1.000 inspeccions i els certificats corresponents.

i ESTAT DELS ELEMENTS DELS I PARAMENTS EXTERIORS DELS EDIFICIS I

Bo A reparar Perillós

estem en condicions de fer un primer balanç sobre els resultats obtinguts i sobre la situació dels paraments exteriors del parc d'edificis de més de 100 anys a Barcelona.

Tan sols en un 15 % dels edificis certifificats s'fia pogut qualificar amb "to" en tots els elements exteriors. La meitat demanen reparacions més o menys urgents i la tercera part restant presenta un estat perillós.

En aquest mateix sentit, cal afegir que. en les intervencions de manteniment corrector dictaminades per al 85% d'edificis, es recomana de fer-les de forma immediata en un 43% d'aquests, abans d'un any en un 42%, i en un termini superior en el 15% restant.

Pel que fa a la localització de les lesions observades, cal destacar que les façanes són l'element constructiu que concentra una major quantitat de zones en mal estat i que les cobertes són la part millor conservada.

En el cas de les façanes, les intervencions correctores es concentren en els revestiments i en els elements volats (cornises i balcons), i a les cobertes es concentren bàsicament en les baranes dels terrats.

Les lesions més freqüents detectades es podrien resumir, d'una manera genèrica i representativa, de la manera següent: • Despreniments dels revestiments, tant de panys de façana com d'elements volats o de baranes de terrat.

• Esquerdes en emmarcats d'obertures i en elements volats.

• Humitats que provoquen degradacions en revestiments i en elements volats, i oxidacions en els elements metàl·lics encastats.

Conclusions que se'n poden extreure Es constata un grau d'envelliment molt important en ets paraments exteriors de la majoria dels edificis inspeccionats. Aquest envelliment no el podem considerar excepcional, ben al contrari, és una situació normal en edificis de més de 100 anys en els

quals no s'han fet uns treballs de manteniment periòdic, malgrat que un esíat de deixadesa en les façanes pot generar situacions de risc a la via o espai públic.

De la preocupant situació detectada caldria destacar els aspectes següents: • La manca generalitzada d'un manteniment preventiu. Això comporta que petites lesions, que reparades a temps no tindrien cap importància, es converteixin en degradacions molt importants d'elements

j ESTAT PER SUBSISTEMES DELS ELEMENTS ; I DELS PARAMENTS EXTERIORS DELS EDIFICIS i

r FAÇANES

I Bo I A reparar Perillós

I SEGONA QUINZENA FEBRER 2000

El tema

IM A N T E N I M E N T

estructurals o d'acabats, amb una greu incidència de perill a la via pública. També cal afegir els usos incorrectes com a factor que incideix en la mala conservació i manca de seguretat dels paraments. Cal destacar les lesions induïdes per la incorporació d'elements aliens (rètols, antenes, estenedors o aparells d'aire condicionat) i usos incorrectes (reg incontrolat de plan-

I

G E S T I Ó

D ' E D I F I C I S

Enquesta manteniment 2000

tes, entre els més destacats). Un bon pla de manteniment i un seguiment periòdic de l'edifici es manifesten com a eines imprescindibles per assegurar el seu com-

Una nova edició de L'enquesta del manteniment que tots els tècnics que treballen en aquest àmbit són convocats a contestar. A continuació s'ofereix un resum dels resultats de L'enquesta de 1993.

portament correcte.

• La importància de considerar l'edifici en el seu conjunt. De l'experiència en la redacció dels certificats de seguretat es

-CONSEQÜÈNaES-OE-m-MANCA-DE-MANTENIMENT—

,—POSSIBLES SOLUCIONS P-ÉR-MIU.ORAR-EL-MANTEMMIIEMT—i

desprèn la necessitat d'aprofundir en l'estat de la totalitat de l'edifici, ja que les le-

1AUTZAR EMPRESES EN AQUEST CAMf

CONSUMS ELEVATS

sions detectades en els paraments exteriors afecten tant la durabilitat dels compo-

INCBEM1

i

PRESSUPOSTOS

DEGRADACIÓ IMATGE PROPIETARI

nents interiors de l'edifici com l'tiabitabilitat dels habitatges. La difusió del Dictamen

MILLOR CONCEPCIÓ QE U£DIFia INSEGURETAT PERSONAL

sobre conservació i manteniment dels ediCONÈIXER L'ESTAT DE CONSERVACIÓ

ficis, previst en el Decret 158-1997 de la Generalitat, podria ser una alternativa per

S1STEKÍS TÈCNICS DE GESTIÓ

corregir les mancances esmentades.

DEVALUACIÓ D E L PATRIMONI

LLIBRE OE L'EDIFia

• Mala experiència en reparacions deficients. En les visites realitzades s'han pogut

SOBRECOSTOS POSTERIORS CONVÈNCER A QUI PREN LES OECISIOhS

observar algunes operacions de manteniment són d'ocultació o d'emmascarat de les

B A C A DE LA QUALITAT DELS 5ERVEIS

INFORMAR ELS USUARIS

lesions, en lloc d'afrontar-ne les causes que 0.0

10.0

!0.0

30.0

40.0

50.0 60.0

les han originat. Els resultats acostumen a % OE RESPOSTES

ser força dolents i sovint empitjoren la situació que es volia corregir. El pintat dels elements de pedra, ja sigui natural o artificial. la utilització de pintures o morters no adi-

TIPOLOGIA-DEI-EDIFIC-ÍS-ENQUESTATS—

- N I V E L L DE MANTENIMENT—

ents per a revestiments i elements volats. i la manca d'efectivitat en la intervenció dels BO 29%

elements metàl·lics encastats. són les deficiències més destacables.

• La necessitat del control tècnic de les intervencions. És imprescindible incorporar un projecte de rehabilitació, un control i un seguiment a càrrec d'un tècnic qualificat, que doni coherència constructiva a l'actuació i garanteixi, juntament amb una empresa acreditada, la idoneïtat dels tre-

DOLENT

balls. Aquest procediment es constata com

18%

'^^Mu

la única garantia de qualitat de la intervenció efectuada.

I

R E S U M DE LES DADES DE L'ENQUESTA DEL MANTENIMENT, FEBRER DEL 1 9 9 3

ins del marc de les Jornades Inter-

aquells professionals que d'una manera o

nacionals de Manteniment i Gestió

altra hi estan relacionats (caps de manteni-

d'habitatges, els d'oficines, els sanitaris í

. d'Edificis, el Col·legi convoca la reedició de

ment. gestors de patrimoni, tècnics de cap-

els d'ensenyament fins als de serveis. A

l'enquesta de l'any 1993. Es tracta duna en-

çaiera, aparelladors i arquitectes especia-

l'enquesta es van detectar alguns dels

Arquitectes Tècnics de Barcelona

questa per a conèixer l'estat de l'art del

litzats en manteniment, etc.}.

dèficits del manteniment al nostre país i

Jaume Ratera

manteniment d'edificis i es dirigeix a tots

Xavier Casanovas Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi d'Aparelladors i

Oficina de Manteniment del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

L'enquesta de l'any 1993 va abastar una

gran diversitat d'editicís, des dels edificis

es va conèixer fa qualificada opinió dels

S E G O N A Q U I N Z E N A FEBRER 2000

El tema M A N T E N I M E N T

I GESTIÓ

D'EDIFICIS

ENQUESTA 2000. EL MANTENIMENT D'EDIFICIS I D'ESPAIS PÚBLICS

1. Tipologia Habitatges Esportiu

especialistes.

Una constant de les respostes era ta impressió que encara mancaven moltes coses a fer per arribar a un nivell òptim de manteniment dels edificis i que existien dificultats cròniques que calia superar. Per exemple: millorar la concepció dels edificis, per ferne més fàcil i econòmic el manteniment posterior; millorar ía informació a l'usuari final, perquè prengui consciència de la necessitat de fer manteniment.

Han passat moltes coses en aquests set anys i creiem que és un bon moment per tornar a prendre el pols del manteniment.

Un bon exemple dels canvis que s'han produït en les preocupacions del sector d'aquell any 1993 es pot observar en valorar les respostes a la pregunta "Conseqüències de la manca de manteniment?" En les respostes, es tendia a preocupar-se més pels aspectes econòmics de sobrecostos í de pèrdua de valor patrimonial que pels de seguretat.

En canvi, s'ha acabat demostrant que els tràgics accidents provocats per despreniments de façanes han fet que s'hagi impulsat el manteniment a les nostres ciutats, per la preocupació de la inseguretat personal.

Per poder conèixer millor quines són les tendències de futur considerem molt important lenir un nombre màxim d'opinions dels tècnics que treballen en algun àmbit del manteniment i gestió dels edificis. Les respostes a l'enquesta que s'adjunta en aquestes pàgines podeu fer-les arribar al Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi o bé contestar-la directamenl des d'Internet a la nostra pàgina de les Jornades www.apabcn.es/mantenim. I

Ramon Graus Servei Rehabilitació i Medi Ambient A/e: serma@apabcn.es

Oficines públiques Industrial

D D

Oficines privades Hotel

D G

2. Data de construcció Abans de 1900 D De 1900 a 1950 G

De 1950 a 1975

Q

Després de 1975

D

3. Valoració det nivell de manteniment MOLT BO D BO D

MITJÀ

D D

Ensenyament Comercia!

4. Conseqüències de la manca de manteniment Baixa en la qualitat dels serveis....

Sobrecostos posteriors Devaluació del patrimoni Manca de fiabilitat Risc d'accidents Degrada la imatge de la propietatConsums elevats

(ES

Q Q G G Q G Q

( E S POT ESCOLLIR MÉS D'UNA OPCIÓ)

( E s POT ESCOLLIR MÉS D'UNA OPCIÓ)

Q Q G Q Q Q Q

( E S POT ESCOLLIR MÉS D'UNA OPCIÓ)

7. Possibles solucions per millorar Millorar la concepció de l'edifici..

Millorar l'execució de l'edifici Uibre de l'edifici Conèixer l'estat de conservació Gestió integral i Incorporar eines de gestió Informar els usuaris Convèncer a qui pren decisions L'Observatori del manteniment Incrementar pressupostos

D

DOLENT

Formar professionals i operaris

5. Punts en què cal una major dedicació Estructura G Cobertes G Façanes G : Calefacció G | Climatització G '• Instal·lació d'aigua • G Desguassos D Instal·lació elèctrica G Instal·lació de gas Q Paviments i revestiments...

Q Fusteria G Seguretat contra incendis...

G

! 6. Problemes més importants Baixa consideració del treballs...

Manca de formació del personal Pressupost insuficient Desconeixement de referents Manca d'eines de gestió Dificultats d'accés Complexitat de les operacions...

D D

Q Q G Q G Q G Q G G

Q

POT ESCOLLIR MÉS D U N A OPCIÓ)

8. Despeses que considera en el manteniment Consums energia i aigua Neteja Seguretat Jardineria Inspeccions tècniques Tasques reparació/renovació..

Q G Q G G Q

Altres

•

D

D D

Sanitari Espai públic

NS/NC

G

Seguirà igual..

Disminuirà

D D

14. Altres aspectes que consideri interessants de comentar*

(Es POT ESCoaiR MÉS D'UNA OPCIÓ)

9. Ratlos aproximats de costos per al conjunt de despeses considerades Menys de 1.000 PTA/mVany G Enirei.OOOi 5.000 PTA/mVany G Entre 5.000 i 10.000 PTA/m=/any G 2 Més de 10.000 PTA/m /any G 10.Forma de realitzar els treballs de manteniment Per equips propis Contracte multiserveis..

Contractes específics Altres

G Q G G

UN COP CONTESTADA, CAL RETORNAR L'ENQUESTA AL SERVEI REHABILITACIÓ I MEDI AMBIENT DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I AHQUITECTES

11. Nivell d'inlormatització en la gestió Cap equipament informàtic.

• Informàtica bàsica Q Programa de gestió propi G Programa comercialitzat G

TÈCNICS DE BARCELONA.

12. Formació acadèmica del responsable Aparellador Q Arquitecte G Enginyer.

Q Enginyer tècnic G Cursos d'especialització..

Q Màsters D Altres G

8 de maig del 2000

Bon Pastor, 5 08021 Barcelona.

Tel: 93.240.23.66 / Fax: 93.240.23.60 a/e: serma@apabcn.es

DATA LÍMIT DE RECEPCIÓ:

( E S POT ESCOLLIR MÉS D'UNA OPCIÓ}

13. Com creu que evolucionarà el manteniment en el futur?

Creixerà Q

NOTA: S I VOL REBRE EL RESULTAT DE L'ENQUESTA, FACI CONSTAR UNA ADREÇA EH EL PUNT 1 4

s

Punts de vista

SEGONA QUINZENA FEBRER 2000

INTERNET

recorden que entre el 30% i el 40% dels pe-

nom del domini és de poc interès. Però hi

tits negocis no han fet res i. per tant. el pro-

ha el precedent del domini business.com,

blema pot aparèixer la setmana vinent o el

que va costar al nou propietari 7.5 milions

proper mes. quan les empreses comencin a

de dòlars. I els propietaris de year2000.com

imprimir o a pagar xecs. 'Potser el problema

recorden que hi ha 25.000 enllaços que

existeix, fins i tot en les grans

companyies,

apunten a la seva pàgina web. Ja es veurà

però mai no arribi a ser conegut", indica

com acaba la història. El nou propietari no-

Yourdon. que va vendre 250.000 exemplars

més ha de confiar que els internautes no

d'un volum de 650 pàgines dedicat al tema i

corrin a eliminar els seus enllaços, que re-

va acabar de pagar la casa que gaudeix a

corden una malaltia sexual que ningú va

Nova York i la que té a Laos gràcies als er-

voler reconèixer que tenia i que avui dia tot-

rors dels altres.

hom admet que ha superat amb èxit.

I

Els programadors van crear el problema de l'Efecte 2000 en utilitzar dos dígits en comptes de quatre per representar els anys, una tàctica que semblava racional en els inicis de la programació, per conservar espai en l'emmagatzematge i procés de dades. Fa dos anys. es preveia que no hi hauna suficients programadors per escanejar els bilions de línies de codi i fixar els problemes. Alguns professionals, fins i tot, van ser trets del seu retir per reescriure els programes

Jordi Marlet Periodista a/e: electrik@redestb.es

que havien creat feia dècades. Algunes companyies van contractar la feina a l'india, on els salaris són més baixos i els programadors tan bons com als Estats Units.

L'INFORMMIU.

Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: Jnformaliu@apaDcn.es

Bosco Esleruela5 recorda en la versió digital del diari El País

(wvAV.elpais.es<'p*'d/

temas'dosmil'lefectO.htm) que la xifra gastada en els plans de prevenció de l'Efecte 2000 hauria pogut resoldre de cop el deute extern de tots els països del Tercer Món. Aquells qui el periodista els llança a la cara l'observació, responen que, de tota manera, la inversió ha valgut la pena perquè ha estat de futur.

Competitivitat.

Oe tota manera, ca! no oblidar que també hi ha qui ha fet com els espanyols que, aparentment, han preferit l'altruisme a fer el ridí-

i consciència sexual

cul econòmic. Globalment, el sentiment més comú sembla que ha estat el dels espanyols.

"Els supervisors han trobat els hispans en general despreocupats pel problema, cone-

I

una

especialment poderosa en el domini de la

gut com a Efecto 2000 a Espanya, on el 90%

malatia de transmissió sexual que

informàtica però que, una vegada més. s'ha

dels consultats diu que no ha fet cap prepa-

efecte 2000 ha estat com

ningú no vol

ració especial", escriu Sieve Loahr a 00

admetre que té, però que és

pres el tot per la part. No va servir de res

difícil amagar-ne l'evidència: el món s'ha

que els experts recordessin que l'Efecte

Computer Gtitches Are Mostly No-Snow

2000 només es presentava en un percen-

{w w w. n y t i m e s . c o m.' I i b r a r y / a r t i c I e s ••'

citar els ordinadors per a reconèixer que un

tatge petit (del 5% al 10%) de la informàtica

01year.html]. La publicació digital Kriptopolis

any pot començar amb el nombre 20 en

de gestió, i en un percentatge ínfim de la

(www.kriptopolis.es)

comptes del 19. A l'Estat espanyol, les xi-

informàtica de control de processos. "Els

d'aquesta indiferència és que el país que va

fres ballen entre els 150.000 milions de pes-

programes d'una rentadora actuen amb in-

inventar la picaresca no s'ha deixat enganyar

setes que reconeix la patronal del sector

dependència de l'any en curs; no pateixen

per uns arreplegats del tres al quarto.

informàtic Sedisi. i els 600.000 milions de

l'Efecte 2000°, escriu Barceló, que conclou:

pessetes que han aventurat alguns

gastat uns 50 bilions de pessetes en capa-

analis-

"Per tant, feliciteu-vos amb mi (o no?) pel

tes (www.elpa i s.es/p/d/ïe mas/dos mil/1 efec

fet que no hi hagi hagut un col·lapse de la

10a.htm). Així que ara es tracta

civilització, disposeu-vos a esperar petits

d'analitzar

els efectes de l'Efecte.

Internet està plena de pàgines web dedicades als problemes de consciència de l'Efecte, unes més serioses que altres. Miquel Barceló, professor d'Informàtica de

efectes 2000 al llarg de l'any i, si us plau, no feu cas de les falses veus de Cassandra que ara volen transmetre el temor al 29 de febrer del 2000 (enguany, febrer és bixest).

Ja hem fet el ridícul una vegada!".

explica que la raó

A mitjan gener, l'última hora (wwww. nytimes.com] és que els 10 milions de dòlars que algú semblava disposat a pagar per ser el nou propietari del domini year 2000.com són de broma. Va ser creat l'any 1995 pel

consultor informàtic canadenc

Peter de Jager i la companyia de màrqueting

http:/A'AV\v.apabcn.es Consell de redacció: Carles Cartanà, Joan Gay, Ramon Puig i Xavier Alberca Direcció: Carles Cartanà Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes, Josep Olivé. Xavier Oliva, Gabriela Schón i Vicenç Fonl Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Die, Chopo Disseny gràfic: RGR Folòllts: imprès Autoedició S.L impressió: Viking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèlon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-mall: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 6D Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6 08240 Manresa Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major. 6. 08500 Vic Tel 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc. 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pinol. 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN1 Presldenl: Xavier Bardají Vieepresldenl: Joan Ardèvol Secretària: Minerva Embuana Comptador: Albert López Iborra Tresorer: Josep M. Llesuy Vocals: Milagros Hierro. Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent: Joan Gay

digital Tenagra Corporation, per advertir sobre el boom del mil·lenni. Potser algú creguí que el preu que els creadors del web de-

la Universitat Politècnica de Catalunya,

Perquè sí, encara hi ha experts que no han

observa a www.elpais.es/p/d'temas/dosmíl/

acceptat que hauran de tancar el negoci. Ti-

manen per traspassar-lo és excessiu, si es

1200Q1h.htm que la Llei de Murphy és

pus com ara Ed Yourdon (vAvw.yourdon.com)

considera que amb l'arribada del 2000 el

Els criteris exposats en els articles signats d'exclusíva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'INFORMATIU

-\ Punts de vista h C U L T U R A

I

SEGONA QUINZENA FEBRER 2000

CIUTAT

I I passat 20 de desembre escoltava

tat per provocar el debat sobre l'arquitectura •

| a Catalunya Ràdio el programa "Els

i l'urbanisme, polemista com pocs, ideòleg i

matins d'Antoni Bassas". Feia una entrevista

promotor de moltes iniciatives en el món de •

al senyor Oriol Bohigas amb motiu de l'expo-

la cultura. Tot això, li ho hem d'agrair, però

prejudicis^ sense prejud

5

I

sició sobre la seva persona, que s'ha muntat

tota ia dimensió humana i professional.

Cada sala conté un temari concret, amb independència dels altres però perfectament encadenats per anar explicant molt clarament el personatge, sense enfarfecs, endinsant-se en el temps del tema exposat. El conjunt de l'exposició, en llasb back. d'una sala a l'altra t'enganxa i aprofundeixes lentament amb tot el material que va construint l'home, l'època, la professió, la política, l'art.

al palau de la Virreina. Bohigas s'explaiava en les seves consideracions sobre l'arquitectura de Barcelona "dolenta en un 95% i. en molts casos, una merda" i es va quedar tan tranquil després d'aquesta afirmació tan rotunda.

Preguntat sobre els problemes de goteres, esquerdes i despreniments de façanes en alguns blocs d'edificis de la Vila Olímpica, contestà: 'És clar. a les obres no hi ha geni competent, quan hi vas i demanes per l'engi-

Un home de la talla d'Oriol Bohigas desperta sentiments controvertits, i aquesta exposició s'ha de veure sense cap mena de prejudicis, deixant fora, a la Rambla, l'enveja, la malidicència i els odis personals.

nyer (es veu que amb els aparelladors no hi té prou confiança) et surt un paleta espavilat que no dóna la talla; la poca industrialització del sector, la mà d'obra poc qualificada, etc. i. a més. els problemes apareguts tampoc tenien tanta importància" (això, que ho diguin

Bohigas és un home constructiu. Les seves opinions, el seu pensament és clar, directe, sense subterfugis. És corrosiu, contundent i moltes vegades burxa i hi ha qui es sent ofès, però el raonament que usa és difícil de rebatre. És valent en e! que diu i mai no dubta del seu convenciment, perquè cada cosa té un nom i en cada moment sap fer servir el llenguatge adient, concís i sap posar l'adverbi en el seu lloc, allò que tan preocupava a Josep Pla.

als que varen pagar una milionada pels pisos!).

Davant d'aquestes afirmacions tan frívoles, hom pensa: com pot ser que un arquitecte que compta amb quasi cinquanta anys d'exercici professional, encara no s'hagi adonat de què va el tema? És com dir: "Jo escric una partitura: si l'orquestra l'executa malament, no és ei meu problema". Resulta tanmateix, que sí que hi volen ser a l'hora de fer la direcció de les obres: sí que quar publiquen l'obra o es presenten als premis FAD o d'altres posen amb lletres ben grosses els seus noms i sovint s'obliden

dels

noms dels col·laboradors que hi han anat treballant de valent.

Però, ai las! Quan hi ha problemes, els incompetents són els altres. No admetre els propis errors i limitacions, i no saber saltar els obstacles com ara les pressions de promotors i constructors, els encotillamems de l'Administració, les cada vegada més nombroses normatives, etc. no és viure la realitat.

Amb tot aquest conjunt de condicionants, és evident que la tasca de l'arquitecte es fa difícil, però sense debatre (dins del propi col·lectiu i amb els altres professionals que també hi intervenen) el que es pot fer per salvar amb professionalitat i dignitat tots aquests obstacles, no hi haurà progrés en l'arquitectura.

Al senyor Bohigas se l'hi ha de reconèixer la seva gran capacitat per motivar els grans canvis urbanístics que s'han produït a la Barcelona dels anys noranta, la seva habili-

caldria que entengués que no es pot estar per sobre del bé i del mal, sense fer una anàlisi de perquè les coses són així i no d'una altra manera, i de fer propostes perquè canviïn en el futur Cal baixar dels núvols! I

És una exposició que recomano. Molt ben muntada. Penetres en ei que s'hi mostra sense solució de continuïtat, conduït per la trajectòria d'un home que en els tres grans apartats d'arquitecte, d'escriptor i de polític ha encadellat amb els arquitectes que han fet història en aquest país.

1 1 j | antuvi, anar a veure una exposít ^ | ció de la trajectòria d'un personatQuan en surts i t'endinses en el brogit ge tan proper en e! temps i en l'edat, tan de la Rambla, et sents més ciutadà. I cosa de casa, et produeix un cert recel. Creus rara en exposicions d'aquest tipus: tens que potser la propaganda exagera, que tot ganes de tornar-hi. I plegat no sigui una exposició d'autoestima. de preponderància d'un ego mal entès; un exercici d'elitisme. La mateixa miss en escena del vestíbul del Palau de la Virreina et predisposa a ser caut, tot i que és impactant. La invitació d'entrar-hi queda ben palesa i la gran figura, d'esquena, mirant Barcelona en profunditat, t'atrau i el fa pujar I escala amb ganes de veure què ens presentaran.

Postdata: He visitat l'exposició Oriol Bohigas.

Els quinze espais dedicats a Oriol passió per la ciutat. Les corbates i els mitBohigas mostren tota la seva trajectòria, jons exposats són una delícia.

El noticiari

SEGONA QUINZENA FEBRER 2000

C O N J U N T U R A

ECONÒMICA

La construcció europea creixeràun 2,6% el 2000 rü

p j ^

a construcció és un sector de mar-

H

oada tendència cíclica, i ja fa una

El passat 19 de gener

colla d'anys que eslà en ple període expan-

l'Institut de Tecnolo-

H

siu. I de moment, sembla que la crisi haurà

gia de la Construcció

d'esperar. D'ença del 1996. un any més, la

de Catalunya (ITEC) va

construcció ha continuat creixent. De fet, ies

presentar

previsions de tancament per el 1999 presen-

generals de la cons-

tades a l'informe donat a conèixer per I'ITEC

trucció a Europa ex-

han superat les expectatives previstes per

tretes

a Europa en els darrers informes de

conferència

les

düJ ijb'si'jr

üb

Ju

Països Europa Central I Oriental

dades Països Europa Occidental

de la darrera d'hivern

l'Euroconstruct, i situen la variació conjunta

del grup

dels 19 països que l'integren en un augment

truct,

del 2'9% de l'activitat constructiva. Però això

lloc a Cambridge entre

no ès tot: la mateixa inèrcia del secior ía

els dies 6 i 7 de gener

Eurocons-

que va

tenir

3ciò no-residencíal

Rehabilitació

preveure als experts reunits a Cambridge

Edificació Residencial

que aquest any 2000 i el que ve també creixerà globalment amb ràtios del 2'6% i IT6%

durant 1999. Aquest tres països, que junta-

crescut moderadament fins ara, i dels quals

ràtios de dos dígits, com ha estat el cas de

ment amb Gran Bretanya i Alemanya con-

s'espera que experimentin augments en la

l'Estat espanyol.

formen el grup dels 'cinc grans' (72% del

producció molt grans, fins arribar a un 8'3%

tarem més endavant, cal matisar no obstant

volum total del sector europeu), han com-

estimat per al 2002. La causa d'això està

que aquests augments de la construcció als

pensat l'estancament britànic i la declarada

en les seves grans necessitats interiors, que

De l'Estat espanyol es pot dir sense pro-

respectivament, en el conjunt europeu.

A diferència de l'Estat espanyol que trac-

Espanya: crònica d'un ascens

països europeus han estat per sota del seu

crisi germànica de l'any passat. Per a l'any

han superat fins i tot el llast que suposa la

blemes que avui és la gran potència cons-

creixement econòmic global: traduït en ter-

2000, de tota manera, s'espera que dins

seva vinculació encara a l'economia russa.

tructora europea. Una mostra: pel que fa al

mes més clars, el sector de la construcció a

aquest grup de països 'VIP' del sector, la

Observant les dades europees per sub-

subsector residencial, les previsions de tan-

Europa ha seguit perdent participació dins e!

tendència estigui en un major equilibri amb

sectors, cal fer un esment important: la taxa

cament pel 1999 denoten un inici de 467.000

PIB global. Ha guanyat en volum absolut, però

el creixement: aquells que han crescut més

de creixement de l'edificació residencial al

habitatges, una xifra superior a la de la prò-

en menor grau que molts altres sectors.

ho faran més moderadament i. per contra,

continent per al 1999, situada al 2'8%, s'ha

pia Alemanya. Certament, ei país teutó ha

Per països, els que més han contribuït

la crisi alemanya veurà per fi una mica de

de veure com una dada enganyosa. La cau-

experimentat una crisi molt important, però

a l'elevada taxa de creixement han estat

llum. Un cas que cal tenir en compte és el

sa és la gran dispersió de resultats per paï-

no hem d'oblidar que la població germana

Espanya, França i Itàlia, que han augmen-

dels quatre països de l'Est (República Txe-

sos. Així. mentre que uns han enregistrat

és el doble de l'espanyola,

ta! espectacularment les seves produccions

ca, Eslovàquia, Hongria i Polònia], que han

dades negatives, altres han crescut amb

A diferència del cas europeu, la constmc-

Tenim les millors ofertes d aparells topogràfics

0x20 Augment d'òptica 20x Precisió +/-2.S mmJI Km. Trípode d'alumini o de fusta • Mi jpografica telescòpica N'

Distancià amb I prisma 1300 Precisió angular i. 5 mgon Augments òptica 26* amb Programes d'aplicació en Memona íncema 1900 punts Xnpooc d alumini o de fusta Plomada òptica Bateria de NIMH i carregador Prisma i bastó apíomador.

• • ' • •

Preccio angular 10 rngon.

Plomada d òptics Inpods d alumini o de fu&Cd Mira topogràfica telescòpica Bniixob onensdora (opcional)

N° 10x26 • Augment d'òptica 26x

I*.

s

n. 6 - Tel. (93) 302 20 45 - 08007 BARCELONA

EUROPA OCCIDENTAL SUBSECTOR

Residencial No residencial Obra civil Rehabilitació Total construcció 1

PIB

1999 +2,8 +4,2 +3,2 +2,7 +3 +2

2000 +1,6 +3,2 +3,3 +2,8 +2,6 +2,8

2001

+0,4 +1,9 +1,8 +2,1 +1,6 +2,7

2002 +1 + 1,5 + 1.8 +2,5 +1,7 +2,5

EUROPA DE L EST Total construcció 2

+1,9

+5,3

+6,7

+8,3

PIB

+2.9

+3,7

+4,3

+4,8

ció espanyola va ser un veritable motor econòmic durant l'any passat. Així es desprèn de comparar la taxa de creixement global de l'economia espanyola (3'6% durant el primer semestre de 1999) amb la del sector, de l'ordre del 10'2%. La construcció ha crescut a Espanya en els darrers 12 mesos a un ritme dues vegades i mitja el del total de l'economia, ja prou alt per si mateix.

Aquesta dada sectorial és encara més impressionant si la relacionem amb el creixement que hi va haver l'any 1998, que va ser de l'ordre del 6'1%, Per a l'any que tot just comença, les previsions d'Euroconstruct donen un creixement sensiblement més baix. encara que es manté al voltant del 5%. Val a dir que això no suposa cap mena de crisi: senzillament és l'evidència que és moll dificil mantenir un ritme com el de 1999. Per fer-nos una idea del que això suposa, i eliminar qualsevol idea sobre problemes al sector, pensem que fins i tot un hipotètic creixement zero comportaria construir amb un volum absolut exactament igual a l'actual.

Desacceleració de la construcció residencial Les causes d'aquesta desacceleració al creixement de la construcció a l'Estat espanyol s'han de veure en factors principalment externs al sector. Segons l'iTEC, encara seguirà havent-hi necessitats de demanda de construcció, però les pujades dels tipus d'interès i de l'índex de preus (a la qual ha contribuït notablement, cal dir-ho. el mateix sector) escanyaran' aquesta demanda, la qual cosa refredarà les taxes de creixement.

No obstant, també pot hi haver un cert component d'obstaculació per la banda de l'oferta, tal com van reconèixer Anton Maria Checa. director general de l'ITEC i Carme Trilla, economista i col·laboradora de la mateixa institució. Un creixement tan gran com l'experimentat pel sector als darrers anys ha provocat problemes en l'oferta (problemes que deriven de la manca de materials, mà d'obra, encariment dels costos, etc) que a curt termini poden afectar la seva capacitat de resposta immediata.

Analitzant la construcció per subsectors.

el d'obra residencial és el que 'patirà' la major baixada en les taxes de creixement: d'un espectacular 12'9% estimat per a l'any 1999, es passarà, segons l'ínforme, a un molt més modest 1,5%. com a resultat de l'acabament de les obres dels dos anys anteriors i un menor volum de nous inicis.

Per la seva banda, les inversions en infrastructures serà el subsector amb més creixement esperat per al 2000, després d'un parell d'anys també de forta pujada. Les causes d'aquest auge en l'obra civil es troben en les grans inversions que el sector públic va fent d'ençà del 1998, Fins aquell any va haver-hi una contenció de la despesa pública deguda al procés de convergència europeu, que es va traduir en menors inversions en obra pública.

En relació amb l'edificació no residencial, estem en una fase de creixement de la demanda. Durant quasi tota la dècada dels 90 aquest subsector va patir una crisi com a resultat de l'excés d'oferta de finals dels 80. Aquest problema, per dir-ho així, ja s'ha resolt. No obstant, l'augment d'aquest tipus d'edificació és més moderat que fa deu anys. amb l'avantatge evident d'eliminació de riscos de saturació d'oferta que això suposa.

Finalment, la rehabilitació, subsector molt dèbil encara a l'Estat espanyol si el comparem amb el conjunt d'Europa occidental (22'4% versus 35'9%, respectivament), mantindrà un creixement sostingut del 6% aproximadament, tal com ha fet en els darrers anys. Val a dir que la rehabilitació és el subsector amb menys 'puntes' d'activitat, és a dir, el menys cíclic i el més estable en comportament.

Tenim, doncs, un panorama optimista en general per al sector de la construcció a Espanya, on es preveu una tendència a !'estabilització, però amb unes taxes de creixement encara molt altes. Així que de crisi, pei ara, res de res. I que duri. •

Xavier Alberca A/e: javier@apabcn.es

Servei Integral a la Construcció Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-La amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

5

SEGONA QUINZENA FEBRER 2000

1 El noticiari

IP A T R I M O N I

C U L T U R A L

El projecte CORPUS intensifica els seus treballs | D ^

I projecte europeu CORPUS se-

es van presentar i es van debatre els qües-

H f l

9 u e i x avançant en les seves tas-

tionaris de recollida d'informació pels lemes

ques. Ha fet tres reunions de treball durant

tipologies arquitectòniques, processos de

els dos darrers mesos del 1999. Aquest pro-

transformació, tècniques tradicionals ce

jecte, que lidera el Servei Rehabilitació del

construcció i aspectes de formació en

Col·legi, s'adreça al coneixement de l'arqui-

aquests àmbits.

tectura i de la construcció tradicional en tota

jornada de treball celebrada i

En la mateixa trobada, es va debatre i ac-

la Mediterrània i permetrà establir uns mo-

ceptar la conveniència de crear una plata-

dors del projecte, a fi de cobrir les mancan-

tingut i quant a presentació material. En

dels essencials, determinar les formes de

forma de treball estable entre les diferents

ces i unificar resultats. En aquests moments

aquest darrer aspecte es va decidir fer un

transformació, catalogar les diferents tècni-

institucions participants que vinculi les tas-

podem resumir la informació recollida en les

petit document imprès, de síntesi, i adreçar

ques emprades i identificar els centres i ti-

ques i en garanteixi la continuïtat, com a

xifres següents:

els mitjans disponibles a fer un CD-Rom i

pus de formació que hi ha en tot l'àmbit me-

forma d'implicar les diferents administraci-

diterrani.

ons en la protecció d'un patrimoni important

Territori on es treballa: 1,5 milions de km

i força oblidat.

Habitants en aquest territori: 100 milions

gran quantitat d'informació recollida. També

Zones d'interès identificades: 70 zones

es va aprovar d'incorporar un sistema inte-

El grup de treball de les comunitats autònomes mediterrànies

una pàgina Web que permetin que totes les 3

Plenari del CORPUS al Col·legi

El grup de treball que coordina les tas-

La darrera trobada de lots els participants

ques que realitzen les conselleries de Cul-

va tenir lloc a Barcelona els dies 25, 26 i 27

Tipologies arquitectòniques:

180 tipus

Indrets representatius

persones interessades puguin accedir a la

ractiu de consulta recolzat en el Sistema d'Informació Geogràfica (SIG), que enriqui-

per estudis pilot: 50 indrets

rà tan! la forma de presentar-ho com les

tura i Arquitectura, de les comunitats

de novembre. Van ser 35 experts, represen-

Fitxes de sistemes constructius: 400 fitxes

possibles utilitats d'aquesta eina.

d'Andalusia, Aragó. Balears, Catalunya.

tants de 15 països, els que van treballar

Recursos de formació localitzats: 100 activitats

Múrcia i València, es va reunir e! 5 de no-

conjuntament en el debat de la informació

vembre a la seu de lïnstituto Andaluz del

recollida fins ara i en la definició de les futu-

Patrimonio Histórico de Sevilla. Aquest grup

res tasques a realitzar. Les sessions dels

està preparant la informació i la documen-

Ires dies es van estructurar en Ires iínies de

tació que aporta l'Estat espanyol al projec-

treball:

te CORPUS. L'objectiu de la trobada era establir la documentació necessària i unificar-ne els cri-

l.-Avaluarió de l'estat dels treballs i de la informació recollida.

Trobada del diferents projectes EUROMED KERÍTAGE, a Tunis

2.-Jornada de visita

El projecte CORPUS forma part d'un pro-

Va consistir en un viatge de treball a la

grama comunitari de valontzació i protecció

comarca del Baix Empordà, en què es va

del patrimoni cultural euromediterrani. ano-

definir i posar a prova la metodologia que

menat EUROMED HERITAGE. Els dies 4 i 5

caldrà aplicar en les missions d'assistència

de desembre, a Tunis, va tenir lloc una tro-

tècnica que l'equip coordinador realitzarà en

bada dels participants en els diferents pro-

teris de recollida, per tal de garantir l'homo-

Es va comentar, país per pais. la docu-

cada un dels diferenls països. Per això es

jectes, per valorar l'evolució i els resultats

geneïtat en els resultats. En aquest sentit.

mentació rebuda i analitzada pels coordina-

va visitar el nucli històric de la Bisbal, una

de cadascun.

masia restaurada com a segona residència,

Sota la presidència del ministre de Cultu-

una masia totalment viva en la tradició, el

ra de Tunis i del representant de la Comis-

nucli monumental de Pals. el poble de Pa-

sió Europea a aquesta ciutat, al llarg de dues

lau-sator i. per acabar, un taller de terrissa i

intenses jornades, els coordinadors de cada

el Museu de la Terracota.

projecte van presentar els seus objectius í

Totes aquestes visites van ser documen-

resultats. La trobada va ser molt interessant,

tades prèviament i es va comptar amb ef gui-

ja que va permetre conèixer els diferents

atge d'un expert local- La visita va ser molt

projectes que es realitzen i establir possi-

enriquidora, va permetre aclarir molts dub-

bles coordinacions entre aspectes comuns.

les sobre el terreny i passar d'un debat teò-

En aquesl sentit, el projecte CORPUS va

ric a un altre mes pràctic i realista, suscitant

establir una línia de treball conjunt amb el

interessants controvèrsies i debats sobre les

projecte SALAMBÒ. adreçat a la formació

diferents formes d'actuar en la conservació

en oficis de la construcció tradicional Tam-

i la protecció d'aquest patrimoni. Es van po-

bé es van establir contactes amb Museu

sar de manifest els diferents orígens cultu-

sense Fronteres, que representa una nova

rals dels participants, que va ser molt clari-

manera d'entendre els museus, molt interes-

ficador.

sant pel patrimoni d'arquitectura tradicional

3.-Organització dels treballs futurs

que dirigeix l·ICCROM, al qual donarem su-

i amb el Cours du Patrimoine du Maghreb,

Es van establir les iasques per als propers sis mesos i es va definir, formalment. quin ha de ser el resultat final, quant a con-

port en una futura visita dels seus estudiants a Barcelona.

•

SEGONA OUIN2ENA FEBRER 2000

El noticiari — | IMATGE

i

COMUNICACIÓ

13

5

Una nova marca per al Col·legi EL CoL- Legi presentarà eL proper 7 de març La nova imatge gràfica corporativa

I Col·legi tindrà una nova imatge | corporativa que renova totalment els elements d'identificació gràfica. El nou logotip que identificarà el nostre Col·legi és obra del dissenyador Lluís Mestres i de l'artista Frederic Amat. La presentació es farà al mateix Col·legi el proper 7 de març.

Al llarg de la seva història, el Col·legi ha utilitzat dos logotips basats en l'escut de la professió d'aparellador, segons les normes emblemàtiques publicades el juny del 1948 al Butlletí Oficial de l'Estat, amb variacions legals posteriors i noves interpretacions, però amb un mateix resultat d'imatge: un escut tradicional que sempre ha anat acompanyat per la denominació del Col·legi.

Fa uns quinze anys que l'escut es va renovar: es va completar el nom del Col·legi amb unes franges de color, disseny d'Enric Satué. Això significà un salt endavant en la utilització dels símbols tradicio-

nals i va crear una imatge innovadora, tet que va diferenciar el nostre Col·legi dels altres i en va reforçar la identitat.

Ara fa un any, el Col·legi es va plantejar la revisió i modernització del seu logotip, i es va creure convenient de fer un nou salt endavant buscant una imatge que, fins i tot sense contenir la denominació, en permetés una clara identificació, tant entre el conjunt de col·legis professionals com en el nostre àmbit d'actuació en el sector i en la societat.

S'ha volgut que fos també una aportació creativa en el món de l'art, tal com al seu dia ho va ser el Poema visual per a una façana, obra de Joan Brossa creada expressament per al Col·legi, Tot aquest

PRESENTACIÓ de ia

flova Imatge ÇJràfica dei C O L · L E G I

Dimarts, 7 de març a les 7 del vespre

procés, el dissenyador Lluís Mestres, amb la col·laboració de l'artista Frederic Amat. l'ha plasmat en una proposta, que és la que es presentarà. Ja no s'hi utilitza l'escut tradicional, però la nova marca esdevé un element formal i identificador.

S'ha seguit així la línia de moltes altres institucions que també havien basat la seva imatge en escuts o elements heràldics i, de ta anys. utilitzen una imatge que es converteix en senyal d'identificació, sovint molt potent.

Experiències d'aquestes, en podem trobar en l'àmbit de les universitats o de les entitats financeres, sobretot les caixes d'estalvis.

Un canvi important com aquest mereix una presentació i difusió públiques. Per

això, el proper 7 de març es farà una roda de premsa i, a les 7 del vespre, es presentarà a la sala d'actes la nova imatge corporativa, amb la participació dels autors. A continuació s'inaugurarà una exposició que combinarà elements retrospectius dels símbols del Col·legi amb el procés de creació i aplicació de la nova imatge. L'exposició es podrà visitar fins al 23 de març. •

Ramon Puig Comunicació i Màrqueting a/e: comunicacio@apabcr.es

SOLUCIONES INTEGRALES EN PAVIMENTOS CONTINUOS PAVIMENTOS INDUSTRIALES DE HORMIGON • Adaptables a cuakper tipo de indústria.

• Cubren las caracteristicas mecànicas y fisicas mas exigentes lAbrasión, grandes cargas, impactes, rayos LJV. choque lérmico, etc).

SALA D'ACTES DEL COL·LEGI.

• Biminari ei riesgo de futuras desnivelationes entre losas.

C. BON PASTOR, 5 DE BARCELONA

• GarEntizan, en cada caso, la planimetria mas idónea.

PAVIMENTOS DECORATIVOS DE HORMIGON ESTAMPADO

948-is85

1985 2000

20

00 - . . .

• Aconselles en cualquier lugar donse se prevea el hormigón como -menio decorativo de pavimentaciòn.

Consiguen una imitación perfecta 3 la piedra retira!, adoqtiin, bakJosa. jseia, pcana, etc.

• Garaniiian la armonía del conjunta por su variedad en disenos y colores • Pemuten adaptarse estéticamente a cualqjief entomo.

REVESTIMIENTOS Y MORTEROS DE RESINASSINTÉTICAS • Apios para todo tipo de aclividad industrial, deportiva o privada.

• Variedad en espesores y modalidades (Revestimientos finos o refonados, autonivelantes. sistemas multicapa. morteros. etc.)

• Aseçuran la impermeabílkiad o la estanqueidad.

• Resislen a sevetas condicones mecànicas, fisicas y qjirracas.

• Confieren un alio grado de imagen.

• Cu-s'e^ con las normas de s^gj- zzú e higiene.

ENTRADA LLIURE Col·legi d'Aparelladors i Arquitecles Tècnics de Barcelona

Can Masachs. 5 • Telefono y Fax: 93 580 00 78 • 08291 RIPOLLET

Serveis

SEGONA QUINZENA FEBRER 2000

7T1

DIVERSOS

L'Informatiu NOUS VALORS DE MÒDUL 1 COEFICIENTS

1999

1,03

D'ACTUALITZACIÓ D'HONORARIS PER A

1998

1,04

Rebuda de L'Informatiu

L'APUCACIO A PARTIH DE L'1 D'ABRIL DEL

1997

1,06

La redacció de L'INFORMATIU no dei-

ció ha decidit utilitzar els serveis

2000.

1996

1,10

xa de fer gestions amb Correus

d'una

que

Es recorda al lector que troba-

1995

1,15

per agilitar al màxim la recepció

distribuirà el correu amb la ma-

rà sempre, puntualment, un e-

1994

1.20

de la revista entre els col·legiats,

teixa

xemplar a les delegacions. Tam-

Mòdul bàsic

empresa

rapidesa

privada

que es fa a

en aquest darrer cas.

El mòdul bàsic de referència del

1993

1.25

en aquells casos afectats per

Barcelona o en d'altres poblaci-

bé té a la seva disposició la ver-

COAC que fins ara era de 41.200

1992

1,32

l'alentiment en la rebuda de les

ons. Adoptem, per tant. la matei-

sió electrònica de LI^ORMATIU que

1991

1,40

publicacions periòdiques i del

xa solució que per a Sabadell i

pot consultar per Internet a http:/

1992

1.49

correu en general.

Sant Cugat, vam adoptar en el

•'www.apabcn.es.

compte, en el nostre Col·legi, per

1989

1.59

Aquesta vegada hem buscat

determinar el pressuposi als efec-

1988

1.68

solucions als problemes en la re-

tes del visat a partir de rú d'abril.

1987

PTA, passa a 44.500 PTA. Aquest

m ò d u l es t i n d r à e n

seu moment, ara fa dos anys.

Els lectors que continuïn de-

1.76

buda en una població com Terras-

tectant problemes continuats en

Més informació

1986

1.90

sa, la qual està patint des del mes

la recepció de L'Informatiu, poden

Elisenda Pucurull

1985

2.06

de novembre, un retard conside-

indicar-ho a la redacció i s'inten-

Telèfon directe: 932 40 23 76

1984

2,25

rable. Essent inadmissible aques!

tarà buscar en cada cas, una so-

fax: 932 40 23 64

d'honoraris

1983

2,52

retard per a nosaltres, la redac-

lució individual o col·lectiva com

a/e: informatiu@apabcn.es

per al c à l c u l d e l c o e f i c i e n t C3

1982

2,87

segons

1981

Nous coeficients d'actualització Aquests s ó n els nous coeficients d'actualització

el barem orientatiu d'ho-

1980

noraris:

3,29 3.79

Coeficient d'actualització d'honoraris

Un a c l a r i m e n t sobre e l RETA

a 15 de gener: Ca=1,065. Proper canvi: 15 de febrer Mòdul bàsic: Mb=44.500 PTA/m 2

Necrològiques Ens dol comunicar a tots els col·legiats la defunció dels nostres companys: Enric Mira i Farràs, col·legiat 644, esdevinguda el 19 de gener, a 70 anys.

Rafael Delgado Yanguas, col·legiat 1.246, esdevinguda el 7 de febrer, a 59 anys.

Petits anuncis:

El professional que no estava in-

drien reclamar els endarreriments

abans de l'any 2000 podria dema-

corporat a Premaat ni al RETA

des de la data de l'alta a IIAE.

nar la incorporació amb efectes re-

abans de l·1 de gener del 2000 i

D'altra banda, hi ha hagut una

exercia com a liberal, ha de donar-

resolució de la Seguretat Social

li retornés les quotes abonades

se d'alta al més aviat possible a

troactius al RETA i que la Premaat

que eslà impugnada per Premaat.

durant aquest temps.

una de les dues possibilitats, sen-

que diu que l'opció d'entrar al

se necessitat de pagar endarreri-

RETA o a Premaat havia d'haver-

ments. En el cas de professionals

se realitzat des del desembre de

que hagin començat a treballar

1995, la qual cosa podria perme-

Pepita Compte

amb posteriorital al novembre del

tre que si algú que està a Premaat,

Telèfon 932 40 23 57

1995, si entren al RETA els hi po-

li hagués interessat entrar al RETA

a/e: premaat@apabcn.es

Perspectives I fotomuntatges

Serveis per a taxadors

Més informació

tel: 932 40 23 76

Serveis per ai professional

Visualització de projectes

Serveis d'aixecaments d'estat actual,

Per veure com serà el projecte oferim

delineació de projectes, models en

tot tipus de serveis: plànols de venda.

Ribera, davant del Born de Barcelona.

emplaçament real. També oferim ser-

3D, càlcul d'estructures i instal·la-

perspectiva manual. Render, lotomun-

Ben comunicat. S'ofereix sala de 32 m-,

veis de fotomuntatge. vídeo (recor-

de 24 hores. L'elaborem per ordina-

cions. Fotografia d'arquitectura i

talges animació 3D, vídeo, interactius,

independent i espais comuns.

regut d'interiors i exteriors], plànofs

dor, i ens adaptem al seu estil- Oferim

d'obra, presentacions, tractament d'i-

etc.

Telèfon: 932 68 03 62

de venda, pàgines web i CD's. Ens

una experiència de més de 2 anys. El

matges i perspectives, i projectes dile telecomunicacions.També, mesura-

Telèfon: 934 870054

desplacem a tot Catalunya.

preu del croquis: 700 PTA.

Es comparteix despatx situat al carrer

Serveis tècnics d'arquitectura

menls i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat,

Es comparteix despatx

Fem perspectives en 3D amb el seu Envifns un fax i nosaltres li lliurem la

Telèfon: 934 59 46 17

Telèfon: 934 16 16 39 Fax:

Enginyers de telecomunicacions

dictàmens, valoracions i gestió eco-

Serveis tècnics d'arquitectura, edi-

delineació dels seus croquis en menys

S'ofereix delineanta

932 37 49 01

___ Serveis de topografia

nòmica d'obra.

Projectes d'infraestructures comu-

ció de documentació escrita i gràfi-

ARiNSA

nes de telecomunicacions per a edi-

ca: memòries, estat d'amidaments,

S'ofereix to! tipus de delineació de pro-

a/e:

ficis, visats pel Col·legi d'Enginyers

CAD, 2D i 3D, perspectives, renders.

jectes per ordinador (Autocad v. 14,

Realització d'aixecaments topogràfics

de Telecomunicacions.

aixecament d'estat actual d'edificis,

3DStudio. VI2). Aporta experiència en

informatitzats en 3D, replantejaments,

Enginyeria Tesis. SL Gran Via de les

i presentacions.

empreses d enginyeria i d'arquitectura.

control d'obres, cubicacions, desllin-

TresDCAD

Carme Lajuslicia. Telèfon: 933 095 965

dament5. parcel·lacions. informes, i

arinsa@coac.nel

Telèlon:934 52 07 89

Corts

Serveis al projecte

Calaianes,

1176, baixos.

Barcelona. Telèlons: 932 78 30 11 i

Telèfon: 938 79 65 61

assessoraments.

933 13 63 40. Fax: 932 78 07 65 Es ven plotter

S'ofereix tol tipus de servei per a l'oficina tècnica:

Despatx en lloguer

Delineació, es-

canejat, vectorització i digilalització de plànols, topografia, aixecaments

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4i la Telèfon: 933 17 10 36

Perspectives

Es ven plotter tèrmic A0 de sobretaula Despatx de lloguer apte per a tècnics.

Océ 9035. En molt bon estat. Molt rà-

d'estat actual i presentació de pro-

Es fan perspectives manuals i per

Amb una superfície; 225 m ! . Zona:

pid i bona qualitat d'impressió (300 x

jectes (Render i animació).

ordinador, en blanc/negre o color, i

Muntaner/Diagonal

300 ppp). Tall automàtic. Mides: 125 x

informació

Render.

Leonor

Telèfon: 934 87 00 54

Octavi. Telèfon: 932 13 9236

Telèfons:932 1771 14Í93201

57 x 27. Preu desitjat: a convenir.

7205

Carles. Telèfon: 934 15 27 27

Fax: 933 17 06 84

Petits anuncis: Tel: 932 40 23 76 Fax: 93Z 40 U 64

CENTRE

D E D O C U M E N T A C I Ó

JOSEP

RENART

-I

Serveis

h

SEGOHA QUINZENA FEBRER 2000

15

Nou document a l'abast de control de qualitat L'entrada en vigor de la EHE ha suposat l'adaptació del Documeni a l'Abast número 12 sobre control de qualitat a la nova Instrucció. Aprofitant aquesta adaptació s'ha realitzat una revisió completa del document. El resultat ha estat la publicació del Document a l'Abast número 12.1.

Aquest document, tot i estar adaptat al contingut de l'EHE. incorpora també criteris d'aplicació de l'EH-91. donat que moltes obres utilitzen encara aquesta Instrucció.

DOCUMENTS A L ABAST

PREUS (16%

q j ^ p

IVA

INCLÒS)

1.1

Codi d'accessibilitat

4.

Norma sismoresistent

8.2

Control de qualitat de poliuretans

660 PTA

9.

El Llibre de l'edifici

230 PTA

10.2 Bastides 12.1 Control de qualitat Enderrocs

14.

Criteris per a la redacció d'informes.

1.100 PTA

140 PTA

Certificats d'habitabililat

350 PTA

Nova reglamentació tíe seguretat i salut en la construcció. Estudi bàsic Amb disquet

160 PTA

870 PTA 1.160 PTA

20.1 Conservació i seguretat de les façanes 21.

•• Hem inclòs també un exemple pràctic de programa de control aplicat al cas concret d'una obra mitjana, utilitzant el model de fitxes preparades pel Col·legi.

En aquest exemple, tot i que s'ha resolt aplicant I' EHE, s'afegeix un apartat amb les fitxes resultants de l'aplicació de l'EH91. Cal recordar que aquest programa és només un exemple; les instruccions per a elaborar el programa figuren a l'anvers de les fitxes que s'adquireixen al Col·legi.

• El present Document a l'Abast és una eina d'ajuda al tècnic per tal de complir En cas que utilitzeu el programa informàtic aquestes instruccions figuren amb els mínims que estableix el Decret de com a aju! de! mateix programa. control de qualitat de la Generalitat i les ordres que el desenvolupen. Conté aspectes genèrics relatius a la documentació i la tramitació per al compliment de la legislació vigent, uns criteris per a la redacció del programa de control i del registre de resultats i unes Centre de Documentació Josep Renart recomanacions d'actuació per al tècnic Telèfon: 932 40 23 61 (decisions a prendre, relació amb la a/e: renart@apabcn.es

1.160 PTA

certificats, peritatges i dictàmens

18.4 Laboratoris d'assaig acreditats a Catalunya 19.

etc).

905 PTA •:['!'»

13.

17.

680 PTA 1.160 PTA

propietat i amb els laboratoris d'assaig,

Editat per: Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Col-fegi d'Aparelladors de Barcelona i Institut Cerdà.

Reedició

Model d'Estudi bàsic de seguretat i salut per a obres de rehabilitació de façanes Amb disquet

350 PTA 600 PTA

22.4 Llistat de normativa de compliment obligat per a Catalunya (novembre 1999) ^ ^ ^ ^ Paper Disquet Correu electrònic

1.160 PTA 930 PTA 700 PTA

23.1 Infraestructures comunes de telecomunicacions

1.650 PTA

24.

Nova reglamentació d'activitals a Catalunya

1.100 PTA

25.

Grues-lorre

980 PTA

PUNTS DE VENDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PLANTA BAIXA), CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (5A PLANTA) I DELEGACIONS

De venda a la Cooperativa Jordi Capell.

Telèfon 934 146 355

Demandes

SEGONA QUINZENA FEBRER 2000

MERCAT

Companyia hispànica de taxacions i valoracions aparelladors/es arquitectes tècnics/ques

Estudi d'arquitectura tècnic/a en seguretat

Societat del sector de la valoració d'àmbit nacional, inscrita i homologada al Banc d'Espanya, necessita aparelladors i arquitectes tècnics per a la seva xarxa de taxadors a la província de Barcelona. perfil

per a la coordinació de tots els treballs de seguretat, estudis, plànols i coordinació en obra conjuntament amb l'equip del despatx. perfil

Important enginyeria supervisor/a d'obra

perfil Convenient 2 anys d'experiència. Edat màxima 30 anys.

Coneixement d'eines informàtiques. Es valoraran coneixements d'anglès. També és convenient el carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Lloc de treball Barcelona. Jornada oficial. Contracte laboral per

Experiència mínima d'1 any en el sector de la valoració i mitjans informàtics. Es valoraran cursos o màsters en valoració.

Les persones interessades poden adreçar currículum per fax: 913 51 52 71 i per correu a: Av. de Europa. 34. Edif. B, pL 3a esq., 28023 Madrid

obra. Sou negociable segons la vàlua del candidat. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden adreçar el curriculum a FranCisco Marín Fax: 913 507 186

DE

TREBAL

n

Constructora coordinador/a d'obres

perfil No cal experiència. Edat entre 22 i 30 anys. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix

Es valorarà experiència com a cap d'obra. Imprescindible coneixements d'informàtica.

Sense límits d'edat, s'ofereix

Lloc de treball, Martorell. Jornada oficial. Contracte laboral d'1 any. Sou de 2.500.000 PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Jornada oficial. Relació liberal.

Sou negociable segons la vàlua del candidat. Incorporació immediata.

Poseu-vos en contacte amb: Pilar Arjona.TeL: 934 761800.

Les persones interessades poden posar-se en contacte amb: Imma Palomar o Xavier Masip, Tel: 932 80 56 20.

Ofertes de treball del mes de desembre 99 SERVEI

PLACES

TIPUS DWRESA

ÀMBIT

LLRT

1 cap d'obres

EXPERIÈNCIA

JORNADA

EDAT

CONTRACTE

DURADA

SOU/HPTA

construcció

Barcelona/Girona no cal

oficial

a convenir

3.5

promotora estudi d'arquitectura

Barcelona Barcelona prov.

2-5 anys

oficial

indiferent 25-35 anys

laboral

curric. 4 cap d'obra anunci 1 tècnic de projectes curric. 1 cap d'obres llista 1 tècnic de projectes LLRT 1 tècnic de projectes

liberal

1-3 anys

oficial

20-25 anys

3,5-6 2.2

restauració arquitectura en general constructora

internancional

3-5 anys

oficial

28-40 anys

liberal laboral

a convenir a convenir

4.5-5

Catalunya Barcelona

no cal no cal

mitja jornada oficial

30 anys 20-30 anys

a convenir a convenir

llista LLRT

fabricant de serrallería

internacional

1-2 anys

intensiva

Barcelona

no cal

28-48 anys indiferent

nacional nacional

no cal

oficial oficial

1-5 anys

oficial

nacional

no cal

mitja jornada

1-2 anys

LLRT llista LLRT

sec

1 comercial

1 cap d'obres construcció 1 ajudant cap de compres venda de viatges 1 tècnic projectes i obres acabat d'obres 1 cap d'obres 1 delineant

curric. 1 cap d^obres llista 1 coordinador d'obres anunci 1 coordinador d'obres LLRT 2 ajudants cap d'obres LLRT 1 cap d'obres

sec LLRT

1 tècnic de projectes 2 tècnic de projectes

llista

2 cap d'obres anunci 1 cap d'obres anunci 2 cap d'obres curric. 1 cap d'obres

promoció immobiliària

liberal laboral laboral

23-28 anys 30 anys

laboral liberal

a convenir

25-35 anys indiferent

liberal laboral

a convenir

2,5-3 2

indefinit

neg.

laboral

a convenir

2,5-3,5

laboral a convenir

indefinit a convenir 12 mesos 6 mesos a convenir

2,5 4-5 2

3-5 anys

oficial oficial

direcció/gestió d'obres

1 any

oficial

25-55 anys 22-30 anys

consultoria relacions pub. Barcelona

2-3 anys

oficial

28-32 anys

estructures de formigó

Barcelona prov.

no cal

Catalunya nacional

no cal

30 anys indiferent

laboral

construcció construccions especials

oficia! oficial

2-3 anys

oficial

indiferent

estudi d'arquitectura constructora

nacional nacional

no cal

indiferent

2-3 anys

temporal oficial

laboral liberal

construcció rehabilitació de façanes

1-3 anys

Catalunya

1-3 anys

construcció i obres pub.

nacional

2-3 anys

Barcelona

neg.

2,5

3-3.5 indefinit 6 mesos-1 anj' neg.

3-4 indeterminat

laboral

sistemes d'automatització nacional Terrassa construcció Catalunya

6 mesos pror.

laboral

laboral

oficial

25-35 anys 25-35 anys

oficial

28-37 anys

oficial

40 anys

laboral laboral

liberal

neg.

3.5

a convenir

neg.

per obra a convenir indefinit

4,5 3.5

segons obra

4-4,5

4

SCC= Servei Català de Col·locació, llista = llista de col·legiats, curric. = selecció de currículums, selec. = selecció de personal, anunci = publicació d'anunci. LLRT= llista recents titulats

' .

INFORMACIÓ OFERTES DE T R E B A LL

]

TERCERA PLANTA DEL C O L · L E G I

93 240 23 58 93 240 23 59 a/e treball@apabcn.es TEL

FAX

SERVEI DE PROMOCIÓ i MERCAT DE TREBALL V

Activitats

PRIMERA QUINZENA FEBRER 3000

FORMACIÓ

3

Rehabüitarió i manteniment Inspecció tècnica d'edificis

La

multiplicitat

d'inspeccions

Jornades de rehabilitació: paraments exteriors Tots els primers dijous de cada mes

l'establiment d'unes pautes concre-

Els revestiments tradicionals de calç Dijous, 2 i divendres, 3 de març

d'edificis existents, bé per un pro-

tes. D'altra banda, cal aprofitar

blema de despreniments en façanes.

aquestes inspeccions per invertir la

bé per l'aparició de ciment aluminós

dinàmica de deixadesa del parc

La renovació de les tècniques de

Presentar les tècniques basades en

c per un requeriment de l'ajuntament,

edificat. El Llibre de l'edifici existent

revestiment dels darrers anys ens

ia calç és l'objectiu d'aquesta jorna-

ha augmentat el nombre de les

i la figura del tècnic de capçalera, hi

ha aportat una gran varietat de

da de rehabilitació de paraments

nostres intervencions professionals

han de jugar un paper molt destacat.

morters i pintures que apliquem

exteriors, tant pel que fa a la

en aquests edificis. La regulació del

Durant el curs. també es presenta-

indistintament en edificis nous i

reparació com a la seva execució

Dictamen per la Generalitat de

ran les darreres novetats d'eines

existents, i ens fia fet oblidar un

en forma d'estucats, esgrafiats o

i la publicació de

informàtiques que faciliten les

material tradicional com és la calç.

pintures.

l'Ordenança de l'Ajuntament de Bar-

inspeccions, la redacció dels infor-

celona, fan necessària una reflexió

mes i la futura gestió del mante-

sobre el treball que realitzem i

niment d'aquests tipus d'edificis.

Catalunya

programa DIJOUS. 2 DE MARÇ, de 9.30 a 14 h.

Teoria i debat

programa

ELS MORTERS DE CALÇ

DILLUNS, 13 DE MARÇ

ARREBOSSATS I ESTUCATS

La realització dels dictàmens i els

La conservació i el manteniment.

LA CALÇ, AVUI

ponents i empreses r. Joan Casadevall Serra, arquitecte,

Estratègies per mantenir els

certificats

La pèrdua de tècniques i oficis.

r Fabricació moderna de la cafç.

edificis

façanes.

Com reconèixer els morters de

; Assaigs, control i normalització.

Com organitzar una visita d'ins-

La pràctica.

calç.

pecció?

de seguretat de

tractament de la pedra calcària. :

- Pràctica amb les aplicacions

• La diversitat del parc edificat a ins-peccionar

informàtiques per fer inspeccions tècniques d'edificis.

El Dictec. el Test Manteniment,

DIMARTS. 14 DE MARÇ El Programa de Revisió d'Ha-

Determinació i anàlisi del color

Visita al taller «Estucs Oriol Garcia-.

original.

De 16.30 a19.30 h

-• Factors que intervenen en el

de

paraments

exteriors de l'Ajuntament de Bar-

LA RECUPERACIÓ DE TÈCNI-

deteriorament.

QUES I REVESTIMENTS TRADI-

el certificat de seguretat de

La neteja i el tractament. La

CIONALS

façanes

conservació i el manteniment.

Dia i hora a concertar entre els alumnes i els tutors de pràctica.

dates: dijous i divendres, 2 i 3 de març, de 9.30 a 14 h. i de 16 a 20 h.

LA CALÇ, EN L'ACTUALITAT

preu matrícula: 20.000 PTA

Visita a pedrera, forn, hidratador i

preu col·legiat: 15.000 PTA responsable acadèmic: Ana Chust

Les pintures a la calç. La pèrdua

La normativa de les inspeccions

dos, amb el tutor, per realitzar un

de color.

Departament de Control de Qualitat.

tècniques

dictamen o un certificat de

Les beurades de calç en el

CALES DE PACHS, S.A.

Lestat dels edificis segons els

seguretat de façanes.

DILLUNS, 27 DE MARÇ

Manteniment i gestió d edificis: La tendència europea Jornades, del 15 al 17 de juny

tècniques obligatòries d'inslal·la-

Presentació de documents i debat

cions

sobre les inspeccions realitzades

El Col·legi organitza unes Jornades

ternacionals del sector immobiliari,

Responsabilitats, requeriments i

Internacionals sobre Manteniment i

professors d'universitats i respon-

obres a fer derivades de la

Gestió d'Edificis a Barcelona per als

sables d'empreses de manteniment

inspecció.

dies 15, 16 i 17 de juny del 2000.

amb una àmplia experiència.

El Manual d'ús i manteniment en

Les jornades constaran d'unes po-

També estaran obertes a aportaci-

edificis existents

nències marc. d'uns debats oberts

ons dels participants mitjançant la

que comptaran amb la participació

presentació de comunicacions.

DIMECRES, 15 DE MARÇ La realització dels dictàmens i els certificats

de seguretat de

façanes. Aspectes genèrics

dels millors experts nacionals i inprofessors Pere Casademont. Servei Habitatge del Col·legi Xavier Casanovas. Servei Reha-

Cèsar Díaz, Dept. Construccions Arquitectòniques I de la UPC • Jesús Femànde2. Servei Norma-

àmbits de [rebatí Projectar i construir per al man-

informàtics a l'abast. Les jornades

tiva del Col·legi

teniment. La fase de projecte és

tenen com a objectiu posar a l'abast

Col·legi

Ramon Graus. Servei Rehabili-

crucial per a que el manteniment

dels professionals de casa nostra

Ana Chust. Servei Rehabilitació i

tació i Medi Ambient del Col·legi

posterior sigui possible, segur i

totes aquelles iniciatives europees

Medi Ambient del Col·legi

José Manuel Santacruz, d'ECA.

econòmic. Es debatrà la introducció

que marcaran, de ben segur, les es-

dels conceptes de cost global, vida

tratègies de futur i obrir un debat

bilitació i Medi Ambient del

útil i mantenibilitat. dates: 13.14.15. i 27 de març, de 16 a 20 h i un dia de pràctica preu matrícula: 38.000 PTA preu col·legiat: 30.000 PTA. responsable acadèmic: Xavier Casanovas Codi: R1121

Eduardo Herrero Nunez, director gerent d'ANCADE.

LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL DE

Visita d'inspecció en equips de

^experiència de les inspeccions

ciós de León.

DIVENDRES, 3 DE MARÇ, de 9 a 14

celona

dictàmens i certificats

professor del Centro de los Ofi-

r

LES PINTURES. PINTURAS A LA CALÇ I BEURADA DE CALÇ

bitatges i el dictamen tècnic L'ordenança

director del Gabinete del Color. z Francisco Azconegui Moràn,

entre tots els professionals, que poc

Mantenir i gestionar els edificis.

a poc van entrant en el manteniment

Al moment de planificar el man-

com un camp natural per a la nostra

teniment cal escollir sempre l'estra-

professió.

tègia més adequada per al tipus

Per presentar les vostres experièn-

d'edifici a mantenir. S'abordaran les

cies contacteu amb el Servei Reha-

metodologies d'inspecció, la con-

bilitació i Medi Ambient. Tel: 932 ^0

tractació de serveis i els programes

23 66. a'e: serma@apabcn.es

.

Codi: R1115

PRIMERA QUINZENA FEBRER 2Q00

Activitats

FORMACIÓ

Organització i gestió

Construcció i noves tecnologies Projecte tècnic, control i manteniment de les instal·lacions urbanes Sessions tècniques, amb dates a confirmar

Estratègies de contractació per a l'execucio d'obres de promoció privada Curs. del 15 de marc al 5 d'abril La generalització del sistema de

tipus de contractes, elc. També, les

subcontractació, l'especialització de

modalitats bàsiques d'actuació dels

les empreses i la creixent com-

professionals encarregats de ges-

plexitat de les obres ha anat

tionar l'execució de les obres (con-

diversificant

sultor/contractista).

els

models

de

contractació de l'execució.

Aquest curs es fa conjuntament amb

El curs analitza els criteris d'elecció

la Fundació Politècnica i compta

del sistema de contractació, la

amb dos crèdits per al màster en

definició del pla de contractació, els

project manager.

programa

Sessions tècniques Les jornades Projecte tècnic, con-

treure conclusions des dels diferents

trol i manteniment de les instal·la-

punts de vista a l'hora d'abordar el

cions urbanes, que es presenten

problema.

dins el cicle "Materials i noves

També s'hi estudiarà la manera

TIPUS DE CONTRACTE

convocatòria de participació, re-

Contracte verbal i contracte es-

cepció, valoració i negociació d'o-

crit. Segons el tipus de subminis-

fertes, reajustaments: preu, qua-

trament o servei. Característiques

litat, es. tècniques, temps, nego-

de cada tipus d e contracte.

ciació del contracte, adjudicació.

Segons el sistema de pagament.

RELACIÓ CLIENT-

ESTRATÈGIA

CONTRACTISTES

DE CONTRACTACIÓ

Sistema de reunions, informes,

Criteris d'elecció del sistema de

gestió de la informació

contractació i definició del Pla de

VARIACIONS DURANT L'OBRA

contractació.

VALORACIONS I PAGAMENTS

SELECCIÓ

A COMPTE

DE CONTRACTISTES

RESOLUCIÓ DE CONTRACTES DEFECTES I ACABATS

responsable a c : Carles Puiggròs professors: Albert Ribera i Jesús Rodríguez, professors de la Universitat Politècnica de Girona, dates: del 15 de març al 5 d'abril, horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h. durada: 21 hores preu matricula: 44.000 PTA

Prequalificació de participants.

preu col·legiat: 37.000 PTA

Codi: G2012

tecnologies», tenen com a objectius

d'ordenar la implantació i la coor-

iniciar el debat sobre el paper que

dinació dels diferents serveis, i el

han de tenir les xarxes a la ciutat i

seu manteniment.

director del cicle: Joan Sabaté

preu matrícula: 5.000 PTA

El curs tracta la metodologia a seguir

Dissenyar un producte immobiliari

definició del producte, la política de

coordinació: Horacio Espeche

preu col·legiat: 5.000 PTA

per fer estudis de mercat i s'aplicarà a

adequat i una bona estratègia comer-

preus, les estratègies de comunicació

la resolució cf un cas pràctic. S'explicarà

cial és un dels elements essencials per

i publicitat, l'equip comercial, el

com s'han de definir els paràmetres

dates a confirmar

Estudis de mercat per a la promoció d'habitatges Curs. del 21 al 30 de marc

Codi: E1011

a l'èxit d'una operació immobiliària. Per

seguiment de la promoció i el servei

per encarregar un estudi de mercat.

això aquest curs es planteja com a

postvenda. Es complementa amb la

l'estructura de l'estudi i l'anàlisi de les

objectius bàsics donar totes les pautes

resolució de casos pràctics. Aquest és

L'objectiu del seminari, paral·lel a

experiències d'implantació soter-

dades per treure conclusions útils i per

fonamentals per elaborar un pla de

les sessions tècniques, és establir

rades. i altres tipus,

prendre decisions en el procés de

màrqueting. atès que és el punt clau

inclosos dins el programa màster

uns criteris teòrjcs i definir els

El caràcter formatiu i pràctic del

gestió immobiliària. El curs va dirigit a

per tenir èxit e n una o p e r a c i ó

project manager que (em conjuntament

instruments tècnics que permetin

seminari es concretarà en recoma-

tècnics que vulguin iniciar-se en aquest

immobiliària. El programa comprèn

amb la Fundació Politècnica (FPC) i

projectar, col·locar i preveure el

nacions per executar i coordinar,

camp.

manteniment de qualsevol tipus de

controlar i mantenir les infraes-

servei situat en àrees urbanes. Amb

tructures urbanes.

director del cicle: Joan Sabaté

preu matricula: 25.000 PTA

coordinació: Horacio Espeche

preu col·legiat: 20.000 PTA

l'anàlisi de la situació del mercat, la

un dels cursos d'especialització

comptarà amb un crèdit.

programa

dates a confirmar

Càlcul pràctic de murs de contenció amb ordinador Curs del 7 al 21 de març, a Terrassa programa

professor: Josep Ignasi de Llorens

DIMARTS, 7 DE MARÇ

Duran, arquitecte i profesor de

Teoria de l'empenta. Tipologia de

Construcció de la UPC.

murs de contenció. Procés de

dies, hora i lloc: dimarts, del 7 al

disseny.

21 demarç t de19a21 h. Delegació

DIMARTS, 14 DE MARÇ

Vallès Occidental. C/St. Francesc,

Introducció al programa de càlcul

18. Terrassa. Tel: 937 8011 10.

de murs de contenció. Operacions

preu matrícula: 25.000 PTA

bàsiques, opcions i resultats.

preu col·legiat: 20.000 PTA

DIMARTS, 21 DE MARÇ

Inclou el programa informàtic

Exercicis pràctics

Codi: E2011

ANTECEDENTS I DADES

futur a curt termini. Ritme de ven-

professor: Xavier Aldabó. director

GENERALS

des. Superfícies. Repercussions.

de Farré Consulting.

Preus de venda. Condicions de

dates: de! 21 al 30 de març

TREBALL DE CAMP OBTENCIÓ DE DADES

pagament, finançament. Resum

horari: dimarts i dijous, de 18.30 a

ESTRUCTURA DE L'ESTUDI DE

de qualitats. Determinació d'ele-

21 hores.

MERCAT

ments diferenciadors del mercat.

durada: 10 hores

ANÀLISI I CONCLUSIONS:

Estructura comercial. Accions i

preu matrícula: 24.000 PTA

estoc inicial d'habitatges a la

mitjans de promoció.

preu col·legiat: 20.000 PTA

població o a l'àrea d'incidència.

RESOLUCIÓ D'UN CAS

Estoc pendent de venda. Estoc

PRÀCTIC.

- Codi: G1O12

SEGONA QUINZENA FEBRER 2000

Activitats

FORMACIÓ

3

Seguretat Estudi de seguretat i salut Casos pràctics, del 6 de març al 12 d'abril

Aquest curs té com a objectiu que els assistents puguin aplicar els seus coneixements sobre seguretat i salut laboral a l'hora de realitzar estudis de seguretat de diverses tipologies i dimensions.

El curs es planteja a partir de la realització de quatre estudis fetsT basats en quatre projectes reals

programa Dilluns, 6 de març L'ESTUDI DE SEGURETAT

I SALUT. Contingut. Memòria.

Mesures de prevenció. Avaluació de riscos. Mesures. Pressuposi.

Documentació accessòries. Plànols. Documentació gràfica Dilluns, 13.20Í27 de març i 3 d'abril TREBALL DELS CASOS PRÀCTICS Anàlisi del projecte: avaluació de riscos. Mesures de prevenció a aplicar.

dates: del 6 de març al 12 d'abril, horari: dilluns, de 17 a 20 h. durada: 21 hores.

sobre la construcció d'una petita edilicació. la construcció d'un gran bloc d'habitatges, la rehabilitació d'un edilici i les obres d'urbanització d'un polígon industrial. És recomanable haver assistit al curs bàsic sobre seguretat i salut laboral a la construcció del Col·legi, o bé tenir experiència.

• projecte de construcció d'un edifici de 36 habitatges • projecte de construcció d'habitatges unifamiliars entre mitgeres • projecte de rehabilitació integral d'un edifici d'habitatges o projecte d'urbanització d'un polígon industrial Dilluns, 10 i 12 d'abril POSADA EN COMÚ.

RESOLUCIÓ DE CASOS I ENTREGA DE TREBALLS

Guia practica del coordinador de seguretat en fase d'execució d'obres Casos pràctics, del 3 de maig al 7 de juny

L'objectiu d'aquest curs és poder aplicar els coneixements que s'han adquirit sobre seguretat i salut laboral en la planificació i realització de les tasques de coordinador de seguretat en obres de diverses tipologies i dimensió.

El curs està basat en la coordinació de quatre obres reals. La simulació dels casos ens determinarà diversos escenaris corresponents a distints models d'organització que trobem ales obres: contractista únic amb subcontractes, diversos contractistes, subcontractistes i autònoms, etc.

programa DIMECRES, 3 de maig • Anàlisi estudi í pla de seguretat i salut.

DIMECRES, 10 de maig • Medologia per a la coordinació, t Procediments operatius, DIMECRES, 17 i 24 de maig

El contingut del curs es distribueix en tres paris que s'apliquen en cada un dels casos pràctics: anàlisi de l'estudi de seguretat, anàlisi dels plans per a la seva aprovació i proposta de mètodes per als treballs que ha de fer el coordinador.

En cadascun dels casos pràctics a desenvolupar aplicaran els mètodes a seguir en la contractació amb el promotor, procediments administratius, documentació obligatòria. eines documentals i de procediments interns, planificació de la coordinació, preparació de vi-

t Planificació de la coordinació.

• Realització pràctica de la coordinació.

DIMECRES, 31 de maig i 7 de juny . Relacions humanes. La negociació per al compliment del pla. i Resolució de conflictes

preu matrícula: 42.000 PTA preu col·legiat: 36.750 PTA Codi:Si072

Activitats pericials Certificats d'habitabilitat Cas pràctic, dimarts, 4 d'abril Una de les tasques habituals dels arquitectes tècnics és certificar rhabiíabïlüat d'un habitatge usat.

Amb aquest document, els arquitectes tècnics adquireixen un compromís amb la societat davant

un bé de primera necessitat, per això s'ha pensat en una sessió d'iniciació, l'objectiu de la qual és aprofundir en la legislació sobre l'habitabilitat, i facilitar eines i pautes per redactar la certificació.

dia i hora

preu col·legiat: 4-000 PTA

dimarts. 4 d'abril de 18 a 21 hores, durada: 3 hores preu matricula: 6.000 PTA

professor: Pere Casademont, cap del Servei Habitatge — Codi: P1017

http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es' Les inscripcions han d'estar formalitzades 10 dies abans de l'ii curs, en cas contrari es perd la reserva de la plaça.

L'oferta de cursos del Col·legi es pot consultar a la pàgina web a l'àrea de formació. Els estudiants amb Targeta Accés tenen reservades algune: _ i — a m ( j u n {j e s c o nipie sobre el preu de col·legiat de! 20%.

INSCRIR

sites d'inspecció, redacció d'informes de visita, tramitació d'incidències i presa de decisions, investigació d'accidents. Per aquelles tasques de coordinació que requereixen l'ús d'habilitats directives i de relacions humanes, s'ha previst fer simulacions de casos de negociació i de resolució de conflictes. És recomanable haver assistit al curs Coordinador de seguretat a la construcció. Perfil tècnic europeu (136 hores), o bé tenir coneixements i/o experiència equivalents.

dates: dimecres, del 3 maig al 7 juny.de 17 a 21 h. durada: 24 h. preu matricula: 50.400 PTA preu

co |-tegiat:

42.000 PTA

responsable acadèmic: Ezequiel Bellet

Codi: S1091

II

SEGONA QUINZENA FEBRER 2000

Activitats FORMACIÓ

20

Informàtica aplicada

Habilitats directives allò urgent i allò que és important, L'arquitecie tècnic o l'aparellador, organitzar l'agenda, i a ser refleper les seves característiques proxiu per dedicar el que pertoca a fessionals, ocupa llocs de responsabilitat que requereixen d'un alt cada tasca per rendibilitzar el temps. Aquest és un dels cursos nivell d'organització i gestió del d'habilitats directives que treball propi. La diversitat de organitzem des de fa uns anys treballs que desenvolupa l'obliga amb l'objectiu d'ajudar als a optimitzar el seu temps de dedicació a les activitats, per do- professionals en la millora del desenvolupament personal aplicanar l'abast i complir amb eficàcia da al treball professional. Aquesta els seus compromisos i és una altra vessant formativa responsabilitats. En aquest curs d'importància creixent. l'alumne aprendrà a distingir entre

programa » Descobrir quina és la nostra missió, rols i files.

Molts cops tenim la sensació d'haver treballat molt. i en realitat, ens sembla que no hem fet res i que, a més a més, tota la feina no ha servit per allò que volíem aconseguir.

• Establir prioritats.

La feina s'amuntega a la nostra taula, els caps i col·laboradors requereixen la nostra atenció i tot és urgent i importat, què cal fer?

Informàtica bàsica i gràfica

Planificació i control de projectes amb Microsoft Proiect

Gestió eficaç del temps Curs, dies 21 i 23 de març

• Més enllà de la gestió del temps.

Buscant mantenir l'equilibri entre resultats i com aconseguirlos. i Identificar els nostres problemes en la gesüó del temps.

A què dediquem el nostre temps? t Millorar l'efectivitat personal Principis d'efectivitat. Exemple de com hem d'organitzar, de manera efectiva, una setmana de treball.

dates: dies 21 i 23 de març

preu matrícula: 16.000 PTA

h o r a r i : d i m a r t s i dijous, de 18 a

preu col·legiat: 11.000 PTA

L'objectiu és aprendre a controlar, avaluar i administrar projectes amb l'ús del programa Microsoft project.

Adreçat a aquelles persones inte-

ressades en una eina informàtica per al plantejament, planificació dels projectes, i la gestió i la seva representació gràfica.

* 3DStudio Del 14 de març al 13 d'abril,

dates • del 14 al 30 de març, dimarts i dijous, de 19 a 21 hores, a Barcelona i a Terrassa.

• del 20 de març al 5 d'abril.

dimarts i dijous, de 17 a 21 h.

dilluns i dimecres, de 17 a 19 h. preu matricula: 25.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA

—

Codi:Ci40i

Pressupostos i control econòmic d'obra amb GEST i ARQ+ El mercat de la informàtica ofereix un ventall de programes que s'usen de forma habitual en l'activitat professional. L'aplicació d'aquestes eines són imprescindibles per a la consecució adequada

dels treballs d'amidaments, pressupostos, certificacions i control econòmic, per això aquests cursos que us presentem estan dirigits als professionals que realitzen aquests tipus de treballs.

programa . EL PRESSUPOST, DOCUMENT D'UN PROJECTE Conceptes bàsics Bases de dades Models i tipus de pressupostos Informació associada Intercanvi d'informació • TREBALL AMB PRESSUPOSTOS Confecció d'un pressupost

Preus descomposats Amidaments Ajustament de preus Comparatiu d'ofertes Plecs de condicions generals i PLANIFICACIÓ I EL CONTROL DE COSTOS Objectius. Els costos Planificació Seguiment de costos Anàlisi i avaluació de resultats

—

preu matricula: 78.000 PTA preu col·legiat: 60.000 PTA

—~

— CI213

» Word I nivell

Del 4 al 13 d'abril, dimarts i dijous, de 19 a 21 h, a Terrassa i a Granollers, preu únic: 10.000 PTA CI206 i Word II nivell Del 6 al 15 de març, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h. preu matricula: 14.000 PTA preu col·legiat: 10.000 PTA

— CI208

21h.

durada: 6 hores

Programació cursos Primer trimestre 2000

* Accés Del 22 de març al 3 d'abril, dilluns i dimecres.de 19 a 21 h. preu matricula: 14.000 PTA preu col·legiat: 10.000 PTA

CI201 * Excel I nivell • Els divendres 24 de març de 17 a 21 h i dissabte 25 de març, de 9 a 13 h.

• Del 4 al 13 d'abril, dimarts i dijous, de 19 a 21 h. preu matrícula: 14.000 PTA

Codi:d0i5

preu col·legiat: 10.000 PTA

Tècniques per a la resolució de problemes del 4 al 13 d'abril Hi ha sovint, una gran diversitat de situacions en les quals s'han de prendre decisions que afecten a la gestió dels recursos humans i materials. El professional ha de saber resoldre problemes tècnics de manera ràpida, conjugant l'eficàcia i l'eficiència.

programa • La recerca de solucions: La creativitat.

Lògica vers creativitat.

Tècniques per a desenvolupar la creativitat.

El "brainstorming»

Desenvolupar aquesta habilitat, li permetrà aprendre a analitzar tots els factors implicats en el problema i escollir alternativa de solució.

Amb el curs s'aprèn a desenvolupar el pensament creatiu, i aprendre a prendre decisions.

t Procés de solució de problemes

dates: del 13 al 27 de març, dilluns i dimecres, de 17 a 21 hores durada: 20 hores preu matricula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA Codi: CI3031

i Del 13 al 22 de març. dilluns i dimecres, de 19 a 21 h, a Terrassa i a Granollers, preu col·legiat: 10.000 PTA CI202 e Excel II nivell Del 27 de març al 10 d'abril, dilluns i dimecres de 19 a 21 n, a Terrassa i a Granollers. preu col·legiat: 12.500 PTA

C1215 * Internet • Dimecres, 8 de març, del 17 a 21 h.

• Dilluns 10 i dimecres, 12 d'abril, de 19 a 21 h.

Identificar aspectes claus. Defi-

preu matrícula: 11.000 PTA

nir objectius.

preu col·legiat: 8.000 PTA

• Tècniques i eines de solució de

CI203

problemes.

•

Presa de decisions.

dates: dimarts i dijousdel 4 a l ! 3

preu matrícula: 18.000 PTA

d'abril

preu col·legiat: 15.000 PTA

durada: 12 hores

dates: del 29 de març al 12 d'abril, dilluns i dimecres, de 17 a 21 h. durada: 20 hores preu matricula: 46,000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA Codi:CI3041

Codi: G1034

Barcelona: 932 40 20 60 Granollers: 938 79 01 76 Terrassa: 937 80 11 10

SEGONA QUINZENA FEBREH 2000 I

Activitats

Exposicions , i

Activitats de fora

La nova imatge gràfica del Col·legi Del 7 al 23 de marc

El Col·legi tindrà una nova imatge corporativa que renova totalment els seus elements d'identificació gràfica. La nova imatge es presentarà als col·legiats en una exposició que combinarà elements retrospectius dels símbols del Col·legi amb el procés de creació i aplicació de la nova imatge.

inauguració Dimarts, 7 de març a les 19 h.

Amb la participació del dissenyador Lluís Mestres i l'artista Frederic Amat.

L'exposició es podrà visitar fins al 23 de març. horari: de dilluns a divendres, de 9.30 a 20 h.

Luz y color en la naturaleza, exposició de fotografies de Juan Francisco Pérez Rueda, del 2 al 24 de març La sala d'exposicions de la primera planta, acull una mostra de fotografies de Juan Francisco Pérez Rueda, titulada: Llum i color en la natura. dates: Es podrà veure del 2 al 24

de març. lloc: espai d'exposicions de I. Cafeteria del Col·legi, primera planta. organitza: Departament de Cultura

10 aniversari de la Delegació del Valies Oriental La suite ibèrica de Hans Mòller, del 9 de març al 7 d'abril Amb motiu del 10è aniversari de la Delegació del Vallès Oriental, la delegació aculi l'exposició La suite ibèrica de Hans Mòller. dins els actes de celebració.

L'exposició consta de 13 gravats i carpetes múltiples (dibuix, collage i gravat) d'aquest autor, inauguració: dijous. 9 de març a les 20 hores a la delegació.

dates: Es podrà veure del 9 de març al 7 d'abril, horari: els matins, de dilluns a divendres de 9 a 13 hores.

Les tardes, els dilluns, de 18 a 20 hores, i de dimarts a dijous, de 17 a 20 hores. lloc: Delegació del Vallès Oriental. C/Josep Plrïol. 8 Granollers.

Tel: 938 79 01 76.

Viatges viatge tècnic a la ciutat de Berlín Del 15 al 19 d'abril

El Col·legi organitza un tècnic a la ciutat de Berlín, per a col·legiats i acompanyants, del 7 a l'11 de setembre. En propers Informatius s'informarà amb detall.

Visita a Euskadi: les noves realitzacions arquitectòniques. Dies 29 i 30 d'abril i 1 de maig El Col·legi prepara un viatge a Euskadi per visitar l'antiga indústria i les últimes realitzacions arquitectòniques i urbanístiques, com ara, el Palau Euskalduna. el metro de Bilbao, el Museu Guggenheim, la fàbrica Ceres, i també el Kursaa! de San Sebastiàn i el Museu Etnogràfic, dies: 29 i 30 d'abril i 1 de maig preu: 43.000 PTA (IVA inclòs).

Inclou l'autocar, un viatge en vaixell per la ria de Bilbao, l'allotjament en hotel de 4 estrelles i (tot inclòs, tret dels sopars), l'entrada als museus, les visites guiades i l'explicació dels especialistes. més informació: Servei d'Informació. Tel: 932 40 20 60

Els límits de la Inspecció visual per al dictamen de patologies Dilluns, 15 de març ales 16 h, a la sala d'actes del Col·legi d'Arquitectes.

Inscripcions: Neus Vives.

Tel: 933 06 78 28 Fax: 934 12 39 64 a/e: escolasert@coac.net organitza: Escola de Pràctica Professional Josep Lluís Sert Habitatge: projecte i ordenació Dies 14, 21 i 28 de març, i 4 i 11 d'abril, ales 16 h, ala sala taller del Col·legi d'Arquitectes. inscripcions: Neus Vives.

Tel: 933 06 78 28 Fax: 934 12 39 64 a/e: escolasert@coac.net organitza: Escola de Pràctica Professional Josep Lluís Sert

VIII Setmana d'estudis urbans Fòrum de debat amb el lema, ••Ciutats universitàries i campus urbans». Universitat de Lleida, del 10 al 14 d'abril. organitzen: Universitat de Lleida, Ajuntament de Lleida, delegació del Col·legi d'Arquitectes i Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida. inscripcions: Setmana d'Estudis Urbans. Tei: 973 24 91 00. http://www.udl.es/dpt/geosoc/ seu.htm L'Ordenança del paisatge urbà de Barcelona Dilluns, 15 de maig, ales 16 h. a la sala d'actes del Col·legi d'Arquitectes. inscripcions: Neus Vives, Tel: 933 06 78 28 Fax: 934 12 39 64 a/e: escolasert@coac.net organitza: OCT i Escola de Pràctica Professional Josep Lluís Sert.

Jornades Sicur 2000 «Invertir en seguretat» De I'l al 4 de març, a Madrid, Parc Firal Juan Carlos I. informació: Tel: 917 22 50 00 Fax: 917 22 57 88. a/e: sicur@iíema.es

Llum i textura Exposició itinerant del Col·legi d'Arquitectes, que es podrà veure fins a l'1 de març, a la Delegació del Vallès del Col·legi d'Arquitectes. Vapor Universitari, C.Colom, 114, de Terrassa. Tel: 937 31 3411 Fax: 937 31 61 34.

SICUR'2000 Saló internacional sobre seguretat i jornades tècniques Invertir en seguretat. Madrid, del 29 de febrer al 3 de març. Parc firal Juan Carlos I. Tel: 91 722 50 00. a/e: sicur@ifema.es CEVISAMA'2000 18è saló internacional de ceràmica, recobriments per a la construcció, sanejament i maquinària.

Fira de València, del 7 a I'l 1 de març. Tel: 963 86 11 00. a/e: feriavalencia@feriavalencia.com. http'J /www.feriavalencia.com CINTEX'2000 Fira de la construcció i l'equipament interior i exterior. Bilbao, del 5 al 8 d'abril. Tel: 944 28 54 00. a/e: fib@feriaint-bilbao.es http://www.feriaint-bilbao.es AMBIENTE'2000 Fira internacional de les instal·lacions. Bilbao, del 5 ai 8 d'abril.

Tel: 944 28 54 00. a/e: fib@feriaint-biibao.es http://www.feriaint-bilbao.es INTERMAT'2000 Fira de la construcció i d'obres públiques. París, del 16 al 21 de maig. Tel: 0033 149 68 52 33. a/e: intermat@intermat.fr

QUALICER 2000 VI Congrés mundial de ía qualitat de ía rajola de València i el paviment ceràmic. Del 12 al 15 de març, a Castelló.

Secretaria del Congrés: Tel: 964 35 65 00. Fax: 964 35 65 10. a/e: qualicer@camaracs.es. http://www.qualicer.org I Congrés nacional de qualitat ambiental en l'interior dels edificis Barcelona, del 22 al 24 de març organitza: ACESEM, Associació Catalana d'Empreses Especialistes en Síndrome de l'Edifici Malalt. C.Còrsega 534, ent 1a.

Tel: 934 36 40 61 III Congrés nacional d'Història de la Construcció Sevilla, del 26 al 28 d'octubre. organitza: Sociedad Espanola de Historia de la Construcción.

Escuela Universitària de la Arquitectura Tècnica de Sevilla.

Escuela Tècnica Superior de Arquitectura de Sevilla.

Secretaria del congrés: EU Arquitectura Tècnica Tel: 954 55 66 40 Fax: 954 55 66 30 ir@cica.es II Congrés nacional de finestres i façanes lleugeres San Sebastiàn, 6 i 7 de juliol organitza: CIOEMCO, Centro Tecnológico de la Construcción.

Tel: 943 81 68 00 Fax: 943 81 60 74 a/e: cidemco@cidencmoc.es http://www.cidemco.es

FICOMAT CONCRETA Fira de la construcció i la maquinària de l'Atlàntic. Silleda, del 4 al 8 d'octubre. Fira internacional de Galícia. Tel: 986 58 00 50.

Fax: 986 58 08 65. www.semanaverde.org

Caupollcàn X edició dels premis nacionals de seguretat en la construcció, d'innovació ï investigació, d'informació pública, d'informació tècnica i d'iniciativa universitària.

Termini de presentació: fins al 31 de març.

FECIGA IX Fira de la construcció l'interiorisme de Galícia. Del 12 al 16 d'abril a l'estació Marítima de A Coruna.

Tel: 981 16 70 00

organitza: Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espafia Tel: 91 570 15 35 Fax: 91 571 28 42 a/e: consejo@arquitectura-tecnica.com www.arquitectura-lecnica.org

GUIA

D'EMPRESES

I

SERVEIS

FUSTERIA Q

ESTRUCTURES

Alsina

íWl Cabarrtí

319 BARCELONA s. 93 307 29 33 I Fax 93 307 26 92

SOLUCIONS EN ENCOFRATS

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALEM IENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

ENCOFRADOS J ALSINA, SA. Pol. lnd. PB d"en Coll Cami da Font Freda s' 08110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tel. (93) 575 30 00 Fax (33) 564 70 59

{•ÀL·l

Germans

Ctra. Torre Romeu, s/n • 08202 S A B A D E L L •lel. 93 748 46 38 -fax 93 726 07 61

AÏLLANTS

•

ELECTRICITAT

ALUMINOSI

BETEC S L —~ '

Moners sense retracció.

Rehabilitació

ip?!

Cl, Santander. -1I-4S Na ve. Ï9 V~y\ TeN: 93 278 26 S6 • Fax. 93 27S 11 11

\^~

08020 Barcelona

PAVIHDUS, S.fl.

PAVIMEHTS DE FORMIGÓ TRACTATS AUTOAHIVELLADORS 1 MORTERS DE RESINES TERJUTZOS CONTÍNUOS Plaça Teluan, 1 ier. I 1 06010 Barcelona Tel ?G5 09 33 Fat. ?65 22 76

Taulers i fustes de totes les espècies per a la Decoració, Interiorisme i fusteria

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

Diputacíòn, 39O392 • Telefono 93 3dd 08 00" FQX 93 2àA 08 07 • 08013 Barcelona

REHABILITACIÓ H

SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA £

SOO.000 m1 de mallm

\ CEINCO, S.L.U.

CONSTRUCCIÓ - REHABILITACIÓ

^

g Tel. (93) 261 63 00 / Fax: (93) 261 63 20 0890B L'Hospialet de Llobregat (Barcelona)

*( í ) 530*13 29 ["LBrcua. S'iahr-ca. Cc-dc->i*i Üç-da */-ïCJí!

% Tel.: 93 663 02 11 % Fax: 93 663 01 31 \ Camslera N-ll Km. 600 Nau 6 ^ ^ _ QB7BD PALLEJÀ (Barcdonal

c/ Paédío, 2iO ' Tel. {931456 1À 53 Fax 193} 436 72 S5 -08013 Barcelona

PAVIMENTS

•

OERAS

I

REFORMAS

_

IMPERMEABILIZACIONES

I l'UIMKNTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ I I \Sr.\LT.TERRESDERKSlNE3I !

PIV1TRKS ESPECIALS

:OS ESTRUCTURALES

qERCASA. CON5TRUCC1ONES

i Control de Qualitat a tot tipus d'obres

— EXTRAFORT

MANSO, I I 5" A • Tel. |93] 426 98 98 |3 lineas) Fox (93)423 94 13 • 08015 Barcelona

Tel.: 937 31 54 46

Vidrieras emplomadas Restauraciones Grabados al àcido , Vidrieras en hormigón

FERROS

:.'. Àries.57,Nan P- Pol. lnd. Can Parelhth• C S : « T e r r a t

L5 segons DIN ISO 9002

TECINCO

Aplicació fàol, ràpida i econòmica Màxima resistència mecànica r química Antpds

93.588.7B.76

ASSAIG SONI

PATOLOGIA DE PILOTS

astra-Química, si.

NOUtfBAU

Recobrime p e r a sòls ir

jstrials

GEOTÈCNIA, MICROPILOTS,ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. ftamen Berenguer IV, 9. tuisoi

El sistema de renovació de sostres

i TcL I Fax (909) 3

SPEED BUILDING, S.L FACHADAS - REHABILITACION

ALUCOBOND

RESTAURACIÓN - REFORMAS

DIBOND ALUCORE

REFUERZOS ESTRUCTURALES

poljgono Industrial cl pla

1+93 680 27 25

08750 molins de rei, espana

alusuiiseSsefe5.es

Magalhàes, 15. bajos - 080Q4 BARCELONA | Te!.93441 1044-Fax93441 53 20 I E-mail: RYCMAR@teleline.es

C L A S S I F I C A C I Ó

- 08017 BARCaON

ESTUDI ^ ^ |

fachadas tigeras de aluminio

D

CERÀMICS, SOLS 1 VTALS

ESTUDIS GE OTECNICS ESTUDIS DE

BARCELÓ^

La solució a l'aluminosis

LABORATORI JE CONTROL

•

FleseslirníenlíJS y monsras oe raainas.

Oficina {ècnica amb experiència en aixec&nents, control i seguiment d'obra, replantejaments, parcel·lacions i As-Built Tel

TEL

|

9 3 2 1 1 30 4 6 - Fax: 93 41B 57 76

y R U t 93 560 00 7S

D ' E M P R E S E S

I

SERVEIS

ESTRUCTURES Elements per a eslructures. sostres i cobe tes. Productes bàsics. Matèries primeres

AÏLLANTS Aïllaments, impermeabilització i recobri-

ELECTRICITAT Electricitat i íl-luminaciï

PREFABRICATS Prefabricació i construcció índustrialitzad,

REVESTIMENTS Paviments i revestiments

INFORMÀTICA Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

REHABILITACIÓ Rehabilitació integral

SERVEIS Serveis aplicats a la construcció

El reportatge

SEGONA QUINZENA FEBRER 2000 I 23

La rehabilitació d'una nau de l'antiga casa-fàbrica Torres Amat de Sallent de Llobregat (Bages) per convertir-la en la Biblioteca Popular Sant Antoni Maria Claret, forma part d'un conjunt d'actuacions que es duen a terme a tot el país per tal de recuperar edificis d'antigues fàbriques. La restauració d'aquesta obra, que és un exemple més de les importants construccions fabrils que integren el patrimoni industrial de Catalunya, ha estat distingida amb el Premi Bonaplata de 1998 i ei Premi de la la Biennal d'Arquitectura de les comarques centrals, del mateix any. En aquesta obra s'han aconseguit uns espais atractius i adequats per al nou ús sense menystenir el caràcter de l'edifici.

Biblioteca Sant Antoni Mana Claret.

L'edifici de la biblioteca forma part del conjunt de l'antiga casa fàbrica Torres Amat. tí de Torres Amat, 39. Sallent (Bages).

Barcelona

Investigació històrica:

PLANTA

Servei del Patrimoni Arquitectònic/Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sallent.

Antoni Gonzàlez Moreno-Navarro Restauració de les cobertes de! conjunt d'edificis i remodelació i restauració de l'edifici de la fàbrica tèxtil del segle XIX per acollir-hi una biblioteca.

Raquel Lacuesta, historiadora de l'art

SEGONA

PLANTA

RESTAURACIÓ OE LES COBERTES

Arquitecte: ^1

Aparelladors:

PRIMERA

Alfred Pastor Lluis Preckler i Antoni Rius

RESTAURACIÓ I HEHODELACIÒ DE LA BIBUOTEC,

Arquitectes:

Enric Batlle i Joan Roig

Arquitectes tècnics:

Antomo Elízondo i Jaume Bassas

Col·laboradors:

Luis Maldonado i Jordi Jansà

Estructures:

Gerardo Rodríguez. STATIC

Constructor:

Urcotex ISA

Equip tècnic:

Josep M. Sala i Esteve Mascaró

Dates primera fase:

1987-1990

Dates segona fase:

1993-1998

Inversió en cobertes:

35.888.170 PTA

Inversió en biblioteca:

145.492.222 PTA

Inversió total:

181.380.392 PTA

PUNTA BAIXA

PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DE U F À I U U NOVA I INSTAL·LACIÓ OE LA B

Les fotografies són de Jordi Bernadó i M. Baldomà (SPAL) DE BAIX A DALT, PLANTA BAIXA, PLANTA PMHEU 1 PLANTA SEGONA

reportatge I-

I K J edifici, que inicialment era un molí situat a la riba del riu, es va anar remodelant | ^ | i ampliant, seguint els avatars de la família i la incorporació dels nous processos industrials. Cap al 1815 es va construir, adossada a la casa. una gran nau de cinc plantes i, als voltants del 1880, la fàbrica que es va unir transversalment a l'edificació anterior. Aquesta nau de forma rectangular, construïda amb parets de maçoneria sobre les restes de l'antic molí que feien de fonaments i de soterrani, consta de tres plantes.

A causa del gran pendent del terreny cap al riu. a la façana sud el soterrani s'exterioritza, mentre que en les altres dues façanes resta la planta baixa semisoterrada L'edifici es composa de tres crugies paral·leles a la mitgera amb l'antiga fàbrica, separades per dues fileres de pilars de fosa que suporten les bigues de fusta en el sentit perpendicular, en les quals es recolzen les voltes de ceràmica atirantades. La segona planta queda lliure pel fet que la coberta és en aiguavès sobre diverses encavallades. Els vessants, que a les façanes curtes s'apleguen a les cobertes existents, s'acaben amb teules aràbigues sobre solera ceràmica.

L'obra de restauració del conjunt ha consistit fonamentalment en la reparació de les cobertes que estaven en mal estat. Aquests treballs es van realitzar uns tres anys abans de l'inici de les obres específiques de la biblioteca. Així. en aquesta primera tase. es van desmuntar les teulades, es van substituir o reparar les bigues de fusta i les Mates en mal estat de l'aniiga construcció i de la primera nau, i també les encavallades de la fàbrica nova, aprofitant-ne les teules bones. S'hi va col·locar aïllament tèrmic de poliestirè expandit i es va tractar la fusta amb productes insecticides i — ..«. fungicídes.

Les teulades es van dotar d'un sistema de desguàs amb canalons i baixans de xapa galvanitzada.

Tanmateix, la forma de col·locació del canaló no s'adapta de manera uniforme a les cornises de les distintes construccions que formen e! conjunt.

Recuperar una antiga fàbrica per a un nou ús, en aquest cas una biblioteca, implica resoldre els possibles problemes d'estructura i d'adequació a la normativa actual, accessibilitat. comunicació vertical, il·luminació, instal·lacions i, evidentment, de

problema d'accessibilitat i comunicació vertical s'ha resolt de manera excel·lent

'

l'organització funcional i la forma dels espais.

Quant al problema d'accessibilitat i comunicació vertical plantejat pel punt de partida de situar la biblioteca a les plantes primera ï segona,.i la manca en l'origen d'una escala, aquest es va resoldre d'una manera excel·lent, creant-se un nivell de sostre com a accés nou en el punt més alt dels carrers que resulta el més proper a la mitgera, i destinant aquesta crugia a vestíbul i nucli de comunicació vertical. Per això gairebé es va buidar del tot aquesta crugia, creant així un espai impactant que abasta tota l'alçada de la nau destinada a biblioteca i que mostra ja des de l'entrada la bella estructura de la coberta. Aquí, s'hi situa l'escala, l'ascensor, els serveis i despatxos de cada planta. Tols aquests elements, així com la mampara de divisió de l'espai amb les sales de lectura, s'han fet amb materials, revestiments i colors que realcen la seva mateixa lleugeresa i modernitat, en contrast amb la paret mitgera de pedra que s'ha deixat vista, un cop netejada i protegida amb vernís. L'accés es fa per una caixa metàl·lica que penetra a l'espai del vestíbul i escala.

L'escala s'ha dissenyat escultòricament amb trams diferents de formes trencades perquè tingui una major rigidesa i, els últims, amb més pendent i més estrets, tenint en compte l'ús d'arxiu que en un principi s'havia ubicat a la segona planta. Tant els esglaons com els replans d'accés a les plantes de la biblioteca s'han construït amb estructura metàl·lica.

Els trams d'escala s'han fet amb planxa d'acer amb empremtes revestides amb el mateix paviment que el de les sales, linòleum de color granat i baranes de taulers d'aglomerat DM pintats del mateix color. Els replans, amb la mateixa solució que els esglaons, sobre entramat de planxa d'acer esmaltada en granat.

L'element de separació de l'espai de l'escala amb la resta de la biblioteca s'ha configurat com una mampara feta amb estructura de fusta, taulers de DM, pintats igual que les baranes de l'escala, alternant amb vidres trempats de 10 mm de gruix. Aquesta

-\ El reportatge \-

SEGONA QUINZENA FEBRER 2000

25

divisió no tanca del tot l'espai per la complexitat de la trobada amb la coberta, cosa que pot produir un grau de soroll massa elevat a la segona planta. Malgrat això, la consecució d'aquest espai és, des del meu punt de vista, audaç i el millor encert d'aquesta rehabilitació.

Pel que fa a la rehabilitació estructural, s'ha optat per un camí intermedi, ni radical ni estrictament conservador. L'estructura existent no arribava als valors resistents requerits per al nou ús i, a més, s'havia d'adequar a la normativa de prevenció d'incendis per la qual cosa, encara que en un principi es va pensar en la possibilitat d'enderrocar l'estructura existent, finalment es va decidir de reforçar-la, intentant mantenir el caràcter de l'edifici.

La solució per a aquest reforç ha consistit, per una banda, a mantenir les bigues de fusta reforçant-les amb una platina metàl·lica que. mitjançant connectors, les converteixen en bigues mixtes conjuntament amb dos cèrcols de formigó afegits paral·lels a les bigues de fusta a l'interior de les voltes prèviament alleugerides i reblertes de formigó armat, i lligant-les alhora amb una nova capa de compressió.

D'altra banda, i per reforçar els pilars, s'ha optat per col·locar dos perfils L de 100x10. situant-los amb forma V en planta a l'eix perpendicular a les jàsseres, connectats als

Secció longitudinal, amb l'escala nova a tocar de la façai

de fosa. Aproximadament a 80 cm del punt de trobada amb la biga de fusta, els perfils se separen del pilar de fosa i es connecten amb els cèrcols de formigó. D'aquesta manera, s'augmenta la capacitat portant de l'estructura, es redueix l'esveltesa del pilar i es confereix al conjunt de l'estructura de major inèrcia en el sentit transversal a les voltes. Potser fa una mica estrany visualment que s'utilitzin d'aquesta manera els perfils L per a esforços de compressió i la manera en què es troben amb les voltes. Respecte als fonaments, no ha calgut pas reforçar les voltes de canó del sostre del soterrani sobre les quals es recolza l'estructura.

En compliment de la normativa de protecció contra incendis, els elements metàl·lics s'han ignifugat amb pintura del menor gra possible tenyida grisa i, els elements de la coberta, amb vernís ignifug incolor que deixa indefectiblement un acabat brillant a la fusta i a la ceràmica.

La intervenció a les façanes ha consistit en la realització de la nova porta d'accés, l'obertura d'un forat de ventilació a !a façana sud (que lamentablement no s'ajusta al mòdul de finestra) i el tancament dels buits d'il·luminació. El iradament dels buits exteriors s'ha fet de manera distinta en cada planta, atenent a ta major dimensió de les finestres de la primera i a l'ús inicial d'arxiu previst de la segona, encara que finalment les dues plantes es destinaran a sales de lectura. Així. mentre que en l'última planta la fusteria se situa en tota l'obertura en el pla exterior, en la primera es divideix el buit en dos: deixant la part inferior amb l'envidrat a la cara interior. Per això s'ha construït una caixa metàl·lica que protegeix els muntants que resten a l'exterior, que sobresurt una mica del pla de la façana. Aquesta caixa s'ha pintat amb esmalt verd, imitant coure envellit. Les raons inicials dels autors de situar la fusteria al pla exterior del buit per obtenir major lluminositat, es contradiu en part " amb la col·locació del pla envidrat a la cara interior en la zona més propera a les taules de lectura, ja que la caixa fa ombra i deixa a més una superfície horitzontal amb una altura poc aprofitable.

La fusteria s'ha realitzat amb alumini anoditzat, amb la intenció que —' mantingui un aspecte industrial, i les finestres s'han fet de dues fulles corredisses col·locades al pla interior del buit.

A l'interior de les sales, s'hi han deixat uns espai diàfans, utilitzant els mateixos taulers de DM de la mampara de tancament del nucli de l'escala per formar caixes perimetrals per al pas dels conductes de l'aire condicionat (no previst inicialment). Les parets s'han doblat amb panells de cartóguix i s'hi ha col·locat aïllament tèrmic de poliestirè expandit. El paviment de tota la biblioteca és de linòleum de color roig, per reduir càrregues, tret del vestíbul on s'ha col·locat pedra de Sant Vicenç.

La il·luminació artificial s'ha dissenyat amb un suport continu format per una graella de barres transversals a la façana llarga, que deixen vistes les voltes i la coberta, i donen flexibilitat als canvis de disposició dels arxius i les taules de lectura. Les lluminàries que s'hi han col·locat són un detall més que expressa la voluntat de mantenir la imatge industrial.

En aquesta obra de rehabilitació, s'hi ha sabut conjuminar la recuperació dels valors històrics i arquitectònics amb un criteri menys rigorós en alguns aspectes de l'actuació, i s'han aconseguit uns espais atractius i adequats per al nou ús sense menystenir el caràcter de l'edifici. I

XX Reforçament dels pilars de fosa de íes plantes semisoterrània i primera am metàl·lics. Secció i alçat.

Gabriela Schòn a/e: informatiu@apabcn.es

SEGONA QUINZENA FEBRER 2000

^ El reportatge l·

26

Conservar el caràctc

U

a casa-fàbrica Torres Amat, que en l'actualitat és una amalgama de construccions diverses està situada a Sallent, una petita població de la comarca del Bages, a la conca industrial del Llobregat.

qual cosa quan es va segregar per convertir-la en biblioteca li mancava un element de comunicació vertical. Per altra banda, l'accés des del carrer, a causa del fort pendent d'aquest, era des de la planta més baixa.

Aquests problemes d'accessibilitat i

Encara que es tenen noticies que en

mobilitat general són el motor de l'inici del

aquest lloc ja hi havia una casa i un molí a

projecte. La importància que una biblioteca

mitjan segle XII, els primers

vestigis

de caràcter popular com la que es volia

construïts que es conserven són del segle

instal·lar a la nau doni directament al carrer,

XVII i pertanyen a les diverses reformes que van fer-hi aleshores Juan de las Torras i el seu fill Miguel de Torras. Al segle XVIII el matrimoni format per Josep Torras i Teresa d'Amat amplien considerablement la casa per als seus dotze fills, dels quals l'hereu, Anton Torras Amat afegeix a l'activitat econòmica principal de la família, que era fins aleshores l'agricultura, l'activitat industrial, concretament la tèxtil, i amplia l'edifici amb un nou cos de cinc plantes destinat a fàbrica de teixits. Cap al 1880. Manuel Torres i Torrents i els seus fills, Fèlix, Ramon i Josep, aquest últim arquitecte, construeixen una

nau

de

tres

crugies,

adossada

transversalment a la casa-fàbrica i assentada sobre els fonaments de l'antic molí. La seva

construcció

coincideix

amb

la

substitució de l'energia hidràulica pel vapor, per la qual cosa, al cap de poc temps se li afegeix una turbina i es construeix una xemeneia troncopiramidal, obra de Josep Torres, que encara es conserva en perfectes condicions.

Amb la ruïna de la família, provocada per l'arribada de la fil·loxera el 1892, la fàbrica es tanca i la casa es ven. Des d'aleshores la nau adossada alberga els usos més

xocava amb l'obligació d'usar només les

diversos fins que el 1981 la compra la

plantes primera i segona. Per aquesta raó.

Diputació de Barcelona amb la intenció de

es va escollir modificar l'entrada situant-la

convertir la casa-fàbrica en el museu de

a la part més alta del carrer, amb la qual

la família Torres-Amat i, les dues últimes

cosa la cota d'accessibilitat a la planta pri-

plantes de la nau adossada, en biblioteca

mera es reduïa considerablement. Això

popular.

obligava a crear una planta intermèdia en-

La nau és una construcció rectangular

tre la planta baixa i la primera a la qual, a

feta de maçoneria de pedra de tres plantes

part de l'accés principal, s'hi podia situar el

d'alçada, assentada sobre les restes d'un

guarda-roba i les instal·lacions de l'edifici.

molí d'aigua que fa alhora les funcions de

Aquesta entreplanta coincidia amb la cruïlla

fonamentació i de soterrani. S'estructura en

de la nau més propera a la casa-fàbrica, per

tres crugies, amb dues línies de pilars de

la qual cosa es va remodelar tota perquè

fosa, paral·lels a la façana més llarga.

contingués els accessos, ascensor i esca-

Aquestes línies de pilars es lliguen entre si

la, i també els serveis i els despatxos, creant

mitjançant unes jàsseres de fusta sobre les

un àmbit d'entrada que permetia reconèixer

quals carreguen unes voltes de ceràmica.

la nau en tota la seva dimensió, apropant

A l'última planta, els pilars són substituïts

visualment les plantes al carrer i fent

per unes encavallades de fusta que recolzen

presents des del primer moment tant les

la coberta realitzada en ceràmica plana i

estructures de fusta de la coberta com el

teula aràbiga. La nau, en ser un afegit de la

funcionament general de l'edifici.

casa-fàbrica, no tenia escala pròpia, per la

L'estructura de l'edifici, encara que en

r històric de l'edifici bones condicions, era obsoleta segons les normatives vigents, tant a nivell portant com en allò relerent a protecció contra incendis.

Oe les opcions que es parlava: enderrocar l'interior per construir un sistema de sostres nous d'acord al nou ús de l'edifici però mantenint la façana o incoar la normaliva tot feni al·lusió al caràcter històric de l'edifici. es va optar per una solució que, mantenint l'estructura existent, fos capaç de consoli-

fusteria enrasament a l'exierior per captar millor la llum. Els buils de la planta primera, que eren aproximadament 1,5 m majors que els de la planta segona, es van dividir en dues parts: la part inferior, la més propera al lector, amb la fusteria a l'interior, i la superior, igual que a les de la plania segona, a l'exterior. Per construir aquest desplaçament de fusteries i protegir els brancals que donaven a l'exterior es van construir uns calaixos metàl·lics que resolien la trobada, i mostraven el gruix del mur de maçoneria. La nova entrada es va tractar amb un gran cub metàl·lic, que albergava la doble porta i quedava encastada en el mur.

La il·luminació artificial es va col·locar sobre uns suports metàl·lics penjats als sostres que sostenien la instal·lació elèctrica. Això permetia un ús flexible de l'espai amb possibilitat d'intercanviar taules i arxius, tot acomodant la llum a les possibles distribucions. I

Ascensors F. Sales, SL

CENTRAL LLEIDA:

DELEGACIONS:

C. Alfred Perenya, 67 25004 Lleida Tel: 973 72 77 56 Fax: 973 72 73 37

Barcelona.

Manresa: Igualada: Barbastre:

Tel: 639 75 84 39 Tel.: 619 22 47 96 Tel: 619 22 47 97 Tel.: 974 31 46 19

MARBRES

FARRÉ CORBERA,S.L Joan Roig Arquitecte dar-la, fent-la compatible amb les normatives.

Tractament dels buits exteriors Sallent, per la seva proximitat al riu i el seu caràcter industrial, acostuma a estar envoltat de boirina una bona part de l'any.

Per aquesta raó, i també per la seva orientació nord, la llum que arribava a l'interior de la nau era generalment una llum difosa, ideal pel que va ser el seu ús primitiu i també per a biblioteca. Per altra banda, el fet de destinar la cruïlla més allunyada de la façana principal a accessos i serveis, donava lloc a unes sales de treball d'una dimensió no gaire ampla, cosa que permetia una il·luminació general força acceptable. Tot í així, es van disposar les tauies de lectura contra les finestres, perpendicularment a la íaçana, de manera que, a part d'una major il·luminació, el lector pogués també, en aixecar el cap, contemplar l'exterior. En iaçana, el buit es va tractar col·locant la

Elaboració, subministrament i col·locació de pedra natural Còrsega, 81 Entol. 3a • 08029 BARCELONA Tels. 934 303 729 • 934 103 139 Fax. 934 396 243

I SEGONA QUINZENA FEBRER 2000

^ El reportatge I-

Estudi ecoiQnic

R E S U M E C O N Ò M I C - B I B L I O T E C A DE S A L L E N T ) COST FINAL PESSETES Cost W Pies

• d ntre llibres, plecs, lligats, paperots i, perquè no dir-ho, un xic de pols. el Servei ^ h ^ de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, a requeriment nostre va recuperar, gairebé de l'oblit, la documentació justa i necessària per poder bastir aquest article. Després d'una acurada anàlisi d'aquesta documentació hi ha una cosa que ens queda molt clara, l'efecte 2000 no ha (et efecte sobre aquests números; estaven afectats ja molt abans, afectats, vull dir, pel pas del temps.

Segons les dades de què disposem, l'inici de l'actuació, ultrapassant l'àmbit exclusiu de la biblioteca, es "remunta" a l'any 1984, La darrera és de l'any 1997. Tretze anys en els quals se succeeixen la reparació i restauració de la casa Torres Amat, de les cobertes i la intervenció pròpiament dita de la biblioteca.

La inversió total al conjunt de la casa i la fàbrica és de 181,38 milions (1.090.116 Eur) desglossats en 15,98 milions (96.042 Eur) 8,81% pel que fa a honoraris tècnics, tant d'informes com a projectes i direcció d'obra, i 165,40 milions (994.074 Eur) 91,90% quant a despesa directa en obra. Volem destacar d'aquest total en despeses d'obra les partides que ían referència a la restauració del conjunt i la remodelacíó de ies cobertes que, amb un import de 39,69 milions (238.542 Eur) representa un 24% de despesa en obres. La part més vistosa, la que es pot gaudir des de l'interior de la biblioteca a la planta superior, creiem que s'ho mereix.

De tota aquesta despesa, la quantitat atribuïble a la inversió per a la biblioteca és de 145,49 milions (974.413 Eur) que representa el 80,21% i que ens dóna una repercussió de 227.328 ptes./m2 (1.366,27 Eur/m;) IVA inclòs.

No volem deixar de fer esment de l'escassa incidència al cost total de les baixes d'adjudicació, que en tots els casos sempre ha estat a Urcotex, a la liquidació zero en totes les fases i al desenvolupament d'una obra d'un volum no gaire important en qualre fases.

Començarem per aquest darrer apartat. Després del projecte inicial que preveu toia l'obra en conjunt, es subdivideix per tal d'adaptar l'obra a les exigències pressupostàries marcades pels respectius Pcal ! SPAL. Aquest trossejament del projecte ajuda al fet que la desviació del cost d'obra respecte al pressupost de projecte es minimitzi. També fa que, en ser pressupostos no gaire elevats, les baixes tampoc ho siguin, i més essent sempre la mateixa empresa que va realitzant ies diverses fases, cosa que ens sembla del tot coherent. La sensació que ens queda després de veure tots aquests números és que per part de la Diputació de Barcelona l'obra, a nivell econòmic, ha estat perfectament controlada, sense ensurts tot hi la seva durada en el temps, cosa que ens deixa moll bona impressió. Volem demanar disculpes per haver-nos oblidat de preguntar de quin nombre de llibres disposa la biblioteca, encara que potser seria filar massa prim i, treballant amb agulla llanera...

El cost d'execució material final es resumeix en el quadre d'estudi econòmic. La repercussió del cost per m2 de cada concepte està feta per a la totalitat de la superfície construïda, que en aquest cas és de 640 m2, •

ESTRUCTURA Acondicionament i enderrocs Moviment de terres Fonaments Estructura TOTAL

3.167

14.095 17.262

2,03 0,00 0,00 9,02 11,05

2,81 0,00 0,00 12.53 15.34

TANCAMENTS 1 COBERTES Exteriors Interiors Cobertes TOTAL

36.111

9,09 14.02 0,00 23,11

ACABATS Exteriors Interiors Paviment base TOTAL

743 15.611 7.799 24.153

0,48 9,99 4,99 15,46

0,66 13,87 6,93 21,47

308 12.385

0,20 7,93

929 560

14.205 21.907

COST FINAL EUROS Cost M2 Euros

Total Milions

12,62 19,47 0.00 32,09

Total Euros

19,03

84,71 103,75

54.217 66.397

85,37 131,66

54.638 84 263

217,03

4,47 93,83 46,87 145,16

2.858 60.049 29.997 92.903

11,01

1,85 74,44

1.187 47.638

0,59 0,36

0,83 0.50

5,58 3,37

3.573 2.155

16.556 4.251 34.989

10,60 2,72 22,39

14,71 3,78 31,10

99,50 25,55 210,29

TOTAL P.E.M. DD.GG (13%) B.l. (6%)

112.515 14.627 6.751

72,01 9,36 4.32

100,00

TOTAL i.V.A. 13%

133.892 17.406

85,69 11,14

PRESSUPOST CONTRACTACIÓ

151.299

INSTAL·LACIONS Evacuació Electricitat Aigua i Contraincendis Sanitaris Climatització i extracció Ins. Transport TOTAL

96,83

0,27

100,00

63.681 16.350 134.584

676,23 87,91 40,57

432.785 56.262 25.967

804.71 104,61

515.014 66.952

909,32

581.966

Pressupost contractació segons el projecte inicial redactat l'any 1991 Cost contractació de les diferent fases adjudicades els anys 1992, 1994 1995 i 1996

Xavier Aumedes a/e: aumedex@apabcn.ictnet.es

CONTRACTACIÓ la FASE CONTRACTACIÓ 2a FASE CONTRACTACIÓ 3a FASE CONTRACTACIÓ 4a FASE

29.609

18,95

15,00

177,96

113.892

68.219

43,66

34,57

410,00

262.402

70.156

44,90

35.55

421,65

269.854

29.359

18,79

14,88

176,45

112.930

COST CONTRACTACIÓ 197.344

126,30

100,00

1.186,06

759.078

SEGONA QUINZENA FEBRER 2000

H El reportatge h

29

PESSETES Cost M !

Ptes LICITACIÓ FASE 1 BAIXA CONCURS ADJUDICACIÓ INCREMENT VARIACIÓ IVA

29.609 29.609

EUROS %

Cosí M !

Euros

Tolai Euros

18,95 0,00 18,95 0,00

15,00 0,00 15,26 0,00

177,96

113.892

177,96

113.892

Tolal Milions

LICITACIÓ FASE II BAIXA CONCURS ADJUDICACIÓ INCREMENT VARIACIÓ IVA

68.219 1.359 66.859 531

43,66 0,87 42,79 0,34

34,57 1,99 34,47 0,79

410,00 8,17 401,83 3,19

262.402 5.229 257.173 2.043

LICITACIÓ FASE III BAIXA CONCURS ADJUDICACIÓ INCREMENT VARIACIÓ IVA

70.156 1.406 68.750 594

44,90 0,90 44,00 0,38

35,55 2,00 35,44 0,86

421,65 8,45 413,20 3,57

269.854 5.409 264.445 2.284

LICITACIÓ FASE IV BAIXA CONCURS ADJUDICACIÓ INCREMENT VARIACIÓ IVA

29.359 594 28.766

18,79 0,38 18,41 0,00

14,88 2,02 14,83 0,00

176,45 3,57 172,88

112.930 2.284 110.646

197.344 3.359 193.984 195.109

126,30 2,15 124,15 124,87

100,00 1,70 98,30 98,87

1.186,06 20,19 1.165,87 1.172,63

759.078 12.922 746.157 750.484

TOTAL LICITACIÓ TOTAL BAIXES TOTAL ADJUDICACIÓ TOTAL COST

a

'oleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiat, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i irameteu-Ía per fax: 9 3 2 4 0 2 3 6 4 o per correu a: L'Informatiu, Elisenda Pucumll / Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes rètníci de Barcelona / C. Bon Pastor, 5,08021 de Barcelona. Si vs estimeu més us podeu subscriure per telèfon al 932 402 376.

Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebran la carpeta de dibuixos •CIS SINGULARS

Jotna

Quota normal d' 1 pagamenl de 3.000 peüeles l'any.

Quota estudianl sense Targeta Accés de 1.500 pessetes l'any.

• *•):*.-.«.]:• MEEÏSTCTn Domiciliació bancàrio Norn i cognoms Banc/Caixa

Núm-enlïlat

Núm. agència

D.C

Agenda

Adreço Població

Núm.de

t

Empreses

SEGONA QUINZENA FEBRER 2000

INFORMACIÓ TÈCNICA I COMERCIAL

índex d'anunciants de L'INFORMATIU número 159 SEGONA quinzena FEBRER 2 0 0 0

Prestatgeria COMERCIAL: FEBRER 2 0 0 0

El Col·legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus

Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els productes anunciats mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la

productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses

butlleta ei número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU.

que hi seran presents durant el mes de febrer:

Empresa o p r o d u c t e

Ret.

AM2

2

BERDALA

10 11

SICÓ

Pèndol Lamp

Alkor Draka Ibérica

Asfaltex Constmcción

Cima Box 2000

Ibermapei

SAS Prefabrtcados de Hormigón

Composan Conslrucción

Sistemes de Reforç Actiu

Mecanismos y anclajes

WeberBroutinCemarksa

Panasonic Sales Spain

Termigo

PAVIMENÍTS TURÓ PARK

13

ASCENSORS SALES

27 A

MARBRES FERRER CORBERA

27 B

SUBSCRIPCIONS L ' I W W M I T U

Tractel Ibérica

URCOTEX

29 31

ARKTEC

contraportada

Kaizen Consultores

EcoEsteba Construcciones Des.Tubulares

Consorcio Termoarcilla

Wermasi

mo

Per publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I

SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes

ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

que apareixen anunciats. Cada anunci (é un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses

En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:

seleccionades i rebreu directament d'aquesles la informació sol·licitada.

Nom i cognoms Empresa Adreça

CP:

Població Telèfon

Fax:

E-mail

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

portada

16

contra portada

Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi.

L'Informatiu. Bon Pastor, 5.08021 Barcelona. Fax: 932 40 23 64.

17

«=13£9V =21)89

J

2312Í2 O)Í2 0)

h laimensionaies

E-28020 Madrid (Espana) PI. Pablo Ruiz Picasso, s/n Torre Picasso - Planta 19 Tel. (+34) 91 556 19 92 Fax (+34) 91 556 57 68 madrid@arktec.com

Exija sus características absolutamente diferendales Desarrollado por Arktec, mas de treinta profesionales, la mitad arquitectes o ingenieros, dedicados exclusivamente al desarrollo, comercialización y soporte técnico de software para arquitectura, ingeniería y construcción.

Calculo avanzado y transparente, con predimensionado automàtico de barras de acero y de hormigón, ejes geométricos, calculo dinàmico de sismo y peritaje de armaduras, documentado con una amplia memòria de calculo.

Miles de usuarios en Esparïa, Portugal y Amèrica Latina: arquitectos e ingenieros, empresas constructoras y de ingeniería y departamentos de ingeniería de grandes empresas y organismos, lo que constituye su mejor garantia.

Forjados inclinados con definición y visualización en su verdadera posición y calculo considerando la componente horizontal de las cargas, así como pianos de armado de las vigas inclinadas con sus armaduras despiezadas y sus encuentros.

Un mismo programa con todas sus prestaciones para acero y para normigón, sobre un entomo estàndar Windows y con definición y visualización sobre cualquier piano, incluso inclinado, así como globalmente.

Importación de estructuras en formato D X F 3D con generación automàtica de nudos y de barras e importación de plantas y de alzados en formato DXF 2D y en formato ràster, para su definición gràfica.

E-08010 Barcelona (Espana) C/Bailén, 7 - 1 " A Tel. (+34) 93 265 21 84 Fax (+34) 93 265 28 69 bama@arktec.com

Arktec México, S.A. de C.V. 06600 México, D.F. Gènova No. 2 - 208 Colònia Juàrez Tel. (+52) 5208 7621 Fax (+52) 5208 7201

Arktec Portugal, Lda. p-i050-165 Lisboa (Portugal) Tel. (+351)21 793 27 55 Fax (+351)21 793 81 83 lisboa®

www.arklec.com

Arktec