INF000301

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

projecte

horítzó2007

L'habitatge serà adaptable i ecològic Nàpols analitza La residència del futur

U

a construcció i els edificis del tercer mil·lenni hauran d'adequar-se

als equilibris ecològics i ambientals. Els habitatges que es construeixin s'hauran de dissenyar més flexibles, perquè siguin sensibles a les exigències de les transformacions i perquè el seu ús pugui variar en el temps. Hauran de projeclar-se tenint en compte les noves maneres de viure, acomplir uns paràmetres europeus de qualitat i ser fàcilment mantenibles. Així es desprèn

Els altres barraquismes per Josep Olivé

de les conclusions de la convenció internacional Quale architefíura per la residenza net lerzo millennio? que va ienir lloc a Nàpols el passat octubre.

Els millors treballs fi de carrera Il·lusió, idealisme i sensibilitat social

Desè aniversari de la Delegació del Vallès Oriental

TCQ2000

nova versió 2.1

Aplicació informàtica d'altes prestacions desenvolupada per a Windows 9x, Windows NT 4 i Windows 2000 TCQ2000 és una metodologia informàtica dissenyada per donar suport en les activitats de redacció, contractació, planificació, seguiment i control de projectes i obres en l'àmbit de la construcció.

TCQ2000 gestiona conjuntament i de forma integrada les dades tècniques, econòmiques i temporals que intervenen en el cicle de l'obra: • Preus i composicions dels elements constructius • Condicions tècniques - Pressupostos • Pla de treballs • Certificacions • Progrés de l'obra - Control de qualitat

TCQ2000 és de gran utilitat durant totes les fases d'una obra:

TCQ2000, per tant, està indicat per a un grup ampli d'usuaris:

• • • •

• • -

Redacció de projectes Presentació d'ofertes Comparació d'ofertes Planificació de les obres Execució i seguiment de l'obra

Promotors Projectistes Directors d'obres Constructors

Estructuració del TCQ2000 TCQ2000 està format per diferents mòduls: Mòdul de pressupost, banc de preus i plecs de condicions tècniques Mòdul de seguiment econòmic Mòdul de planificació temporal Mòdul de licitació i comparació d'ofertes Mòdul de consolidació Mòdul de planificació i seguiment del control de qualitat Mòdul de resultats del control de qualitat Mòdul per a la importació i l'exportació de bancs i pressupostos en format FIEBDC-3

Per a més informació adreceu-vos a:

HHHHH Institut de H

B^X<J Tecnologia de la Construcció

• • • • •

de Catalunya

aoia Barcelona at 33 309 34 CM lu 53 300 46 52

Per a més informació visiteu la pàgina web http://www.itec.es

El tema

VOCACIÓ

IDEALISME

PRIMERA QUINZENA MARÇ 2000 I

ADQUIRIDA

CONSTRUCTIU

Final de carrera I D f l I Col·legi d'Aparelladors í l'Escola

Tècnics en Topografia; i Ricardo Àlvarez.

Andreu Rifé (tutor Jaume Rosell). D'aquest

H

Universitària Politècnica de Bar-

director de Dragados Construcción. Al con-

treball destaquen els valors culturals, de re-

celona (EUPB) van posar en marxa ara fa

curs es van presentar 23 treballs i els pre-

cerca històrica i de construcció popular, a

H

més d'una excel·lent maquetació i edició. Fi-

uns anys, un conjunt d'accions destinades

mis es van atorgar amb la unanimitat del ju-

a facilitar la incorporació de l'estudiant d'ar-

rat format pels arquitectes tècnics Ferran Pe-

nalment, el tercer premi va ser per a Jaume

quitectura tècnica a la vida professional. Una

legrina. Xavier Cots i Eduard Hernando. El

Arbós pel seu "Pla d'accessibilitat munici-

d'aquestes accions és el concurs per als

primer premi va ser per a David Amat pel

pal/Supressió de les barreres d accessibili-

millors projectes de fi de carrera. El 16 de

treball "Anàlisi i seguiment de la construc-

tat en els equipaments i espais públics" (tu-

desembre passat es va celebrar a l'Escola

ció d'un edifici d'habitatges al carrer Proven-

l'acie acadèmic de lliurament de diplomes i

çals de Barcelona" (tutor Amadeo Llopart).

premis i en el qual. entre d'altres, es van

El treball desenvolupa una metodologia de

lliurar els corresponents als millors projec-

seguiment executiu de l'obra amb una gran

tes d'arquitectura tècnica del curs 98/99.

simplicitat gràfica, ordenada i entenedora,

L'acte va ser presidit per Pere Botella,

que abasta els aspectes més transcendents

vicerector d'Ordenació d'Estudis de la Uni-

de la direcció d'execució. El guardó li va ser

versitat Politècnica de Catalunya; Francesc

lliurat per Xavier Bardají, president del

Jordana, director de I EUPB; Xavier Bardají,

Col·legi. El segon premi se'l va endur el tre-

president del Col·legi d'Aparelladors; Fran-

ball "Arquitectura tradicional de tierra de los

cesc Pros, president del Col·legi d'Enginyers

valies presaharianos", d'Eva Gonzàlez i

tor Antonio Aipiazu). Es va premiar la proposta metodològica d'analitzar conjunts d'espais i edificis públics des del punt de vista de l'accessibilitat, fent una anàlisi simple i entenedora de la problemàtica a resoldre amb proposta valorada en cada cas. Els autors d'aquests treballs són arquitectes tècnics joves que avui ja es troben integrats en la professió. I quina opinió en tenen? L'INFORMATIU ha conversat amb ells.

PRIMERA QUINZENA MARÇ 2000

El tema

I-

Vocació

adquirida Qui ho ha dit que els millors especialistes tenen una vocació innata? Aquí demostrarem que això no té perquè ser necessàriament cert. I ho farem parlant amb David Amat, l'arquitecte tècnic de 27 anys que ha guanyat el primer premi de treballs final de carrera (EUPB curs 98-99) que atorga el Col·legi, 'senzillament' analitzant t o t el procés constructiu d'un edifici d'habitatges al carrer Provençals de Barcelona.

DAVID A M A T I P U J O L , 2 7 ANYS, B A R

F J

I lusió. Aquesta és la resposta

Sembla que ara ens enfrontem a un perío-

Arribats a aquest punt, li demanem,

d'una edificació. No obstant, David con-

immediata de David quan se li

de de davallada, d'aquí un o dos anys. Els

com als altres guanyadors dels premis,

sidera molt més important la vessant

pregunta què ha sentit en rebre el primer

col·legues amb més anys d'expenència. ho

que imagini com serà un aparellador

organítzativa del seu treball que no pas

premi. "Durant la carrera, i també durant la

tenen molt assumit: després d'un període

d'aquí 20 anys. Per què? Només cal veure

la tècnica. "Va haver-hi un plantejament ini-

preparació del treball, deixes de banda les

àlgid n'hi un altre de baixa activitat. Els pro-

les seves edats. Per a David ja ha comen-

cial, d'uns quinze dies, de planificació, on

teves aficions i et dediques molt més als es-

fessionals es van preparant per aquest pro-

çat una transició clara de les tasques que

tot pogués ser molt esquemàtic, senzill d'en-

tudis. Això. sovint, suposa renunciar a altres

per descens". I com? "En el nostre cas, els

han de fer els agents de l'obra, "Cada ve-

tendre i de seguir, de relacionar. Durant

aspectes de la teva vida, també molt impor-

novells, hem de trobar el nostre espai ben

gada més, el cap d'obra que treballa més

aquests quinze dies es van dissenyar unes

tants. És un premi als Seus esforços. Si el

aviat. Tenim, doncs, dues opcions: buscar un

per a l'empresa constructora és més ges-

fitxes, partida per partida, amb els aspec-

projecte final de carrera és considerat l'apli-

camp on no hi hagi gaires professionals i

tor, a part de tècnic d'obra. S'ha d'encarre-

tes que jo considerava importants a l'hora

cació de tots els coneixements adquirits

especialitzar-nos en un seguit de tasques

gar de les contractacions i de complir uns

de fer un resum general. Destacaria aques-

durant els anys de formació, crec que el seu

molt concretes: o bé situar-nos dins d'aquest

pressupostos i unes previsions de certifica-

ta part organitzativa. més que la tècnica".

reconeixement ha de ser també considerat

món durant els anys pròspers i demostrar

ció, és a dir, d'unes iasques de caràcter

com a susceptible d'aplicació real".

la nostra vàlua, perquè d'aquí un any o dos,

econòmic a causa de la importància que

quan no hi hagi lanta feina, no ens quedem

donen les constructores a aquest tipus de

fora. És un repte que hem d'afrontar".

temes".

H H

Sembla lògic pensar que David Amat ha de ser d'aquells que des de petit saben

Un consell per uns estudiants que, a ho-

sempre havia tingut una mica de cuquet,

res d'ara, la majoria treballa com a mínim

però sense que. això impliqués tenir au-

des de tercer de carrera. Per a David, això

Finalment parlem del seu treball fi de

C o m p a g i n a r la f e i n a i el p r o j e c t e

tèntica vocació. No vaig ser d'aquelles per-

no és tampoc una cosa exclusiva dels dar-

carrera. A priori, sembla difícil que una

sones que des de petit sabia que volia de-

rers anys. "Poc o molt crec que aquesta pro-

cosa tan estudiada com és el procés cons-

dicar-se a aquest ofici. A mesura que he anat

fessió sempre ha tingut sortida, i estudiants

tructiu d'una obra pugui atraure un estu-

enirant a la professió d'aparellador he des-

de tercer o de projecte han pogut treballar

diant tant com per fer el treball i, a més,

cobert que m'agrada, especialment estar a

en despatx o a l'obra. Potser ara n'hi ha més

que guanyi un primer premi. "La meva pri-

peu d'obra. És on hi ha més moviment, on

que treballen. Si abans, un 50% de la gent

mera intenció era compaginar la feina amb

s'aprèn més, on tractes més amb la gent...

de tercer treballava, potser ara ho fa un

el meu projecte de final de carrera. Vaig pen-

també és venial que és més dur, perquè en

sar que després d'haver viscut 18 mesos

el ram de la construcció et pots trobar amb

d'obra, des del principi fins al moment de

gent d'un tracte difícil, i més encara en èpoques com la que vivim, de molt moviment.

Malgrat tot, un cop acabes, la satisfacció d'haver participat en la realització d'aquell edifici, que tindrà un ús i farà un servei, et compensa".

La f o r m a c i ó no a c a b a a l'Escola Seguint amb el tema dels estudiants, vam repassar breument l'estat de les escoles d'arquitectura tècnica. El guanyador del primer premi d'aquest any creu que, en la mesura possible, la formació és prou

Això últim ens va portar a parlar del

bona. -La formació és un procés progressiu.

futur immediat de la construcció. Estem

Vas adquirint coneixements durant els anys

temps després de saber que ho volia ser.

Va aprofitar la seva feina a S'obra per fer el seu projecte. I va guanyar el primer pre-

què volen ser de grans. Fals: reconeix que

-

En definitiva, estem davant d'un jove que es va fer arquitecte tècnic no gaire

donar les claus, era una ocasió immillorable per fer un seguiment exhaustiu de tot aquest procés. Com que no n'hi havia manera de compaginar-ho, vaig estimar que aquest hauria de ser el meu treball, fer un repàs als diferents àmbits, econòmics, de planificació i d'execució de l'obra on hi havia participar.

en un moment en què sembla que es cal-

de carrera. Quan acabes tens un títol, però

Les seves tasques allà van ser molt va-

marà una mica la tendència brutalment

jo sempre he dit que serveix per no ensope-

riades, des d'ajudar a l'encarregat i fer

alcista dels darrers Ires anys, i tot i que

gar, defensar-te, saber cap a on has de tirar,

d'administratiu, fins a tractar amb indus-

això no implica la crisi, comença a crear

saber de què has d'estar a l'aguait... evident-

trials i fer amidaments. És fàcil així deduir

algunes susceptibilitats. "És una activitat

ment, no et pots aturar aquí, sinó que has de

com va obtenir la visió general necessà-

econòmica que té alts i baixos pronunciats.

seguir formant-te de manera constant".

ria per analitzar tot el procés constructiu

mi. I és que, a vegades, les circumstàncies poden revelar a una ment lúcida com és la de David Amat.

I

El tema

PRIMERA QUINZENA MARÇ 2000

IS

Idealisme constructiu Qui ha dit que els ideals estan fora de lloc en ple any 2000?

Aquesta parella d'arquitectes tècnics són un exemple d'empenta i d'humanisme al més pur estil renaixentista. La prova: per fer el seu treball, sobre l'arquitectura de terra a les valls presahananes han estat dos anys, i ha viatjat també dos cops al Marroc. Realment, un treball que, a més d'estudiar a fons aquest tipus d'arquitectura tradicional, porta implícit aquell to clàssic dels llibres de viatges.

EVA GONZÀLEZ GARCIA, 27 ANYS, SANT BOI, I ANDREU RIFÉ ORO, 26 ANYS, BARCELONA

| ^ H

o ens fem cap idea equivocada.

se l'associa amb insalubritat i retrocés, i es

mes de retina. Què fa aquest doctor? Amb

nals molt bons, que saben fer formigó ar-

U

Tant l'Eva, que té 27 anys, com

van oblidani de tots els seus avantatges".

tota seguretat no podrà competir amb altres

mat, però que no tenen ni idea de qui va ser Le Corbusier, per exemple".

B

l'Andreu, amb 26, caminen amb els peus

Hem dit que tots dos treballen. Però,

metges que coneguin tot l'ull, o alguna altra

a (erra, i exerceixen la professió com qual-

què opinen de la feina durant la carrera?

part'. Però no és l'únic problema que tro-

Parlem del seu treball. Un treball, per

sevol altre arquitecte tècnic. La diferèn-

Coneixent el caràcter reivindicatiu d'An-

ben davant aquest procés de creixement

altra banda impecablement enquadernat.

cia esta en el fet que ells dos troben lloc

dreu, és dificil establir un judici previ...

de l'activitat tan gran dels darrers anys.

Realment, tant per l'aspecte extern com

per un component més humanístic de la

"Treballar durant la carrera és molt normal.

Segueix Andreu: 'Un altre problema és que

per l'intern, els continguts i les imatges,

professió, "una cosa que s'està perdent

Oe fet, la mitjana d'anys a la carrera d'ar-

les constructores acaparen totes les obres

sembla un d'aquells escrits de viatges tan

entre els aparelladors", tal com diuen. Per

quitectura tècnica l'any 97 crec que era de

que poden, sense veure si poden atendre-

propis del Romanticisme. Però anem al

això, l'Eva agraeix aquest premi per tres

sis, el doble de la seva durada normal. És

les amb criteris òptims de qualitat. És una

gra. Pensem en la terra com en quelcom arcaic, gairebé prehistòric. Però, segons

motius principals: "Ha estat un treball molt

una carrera que ofereix moltes possibilitats

qüestió d'actitud: es prima construir ràpid, i

dur, per dedicació, compromís... i, a més,

laborals, la gent de seguida agafa la llami-

tenir beneficis immediats. Es contracta a la

l'Andreu i l'Eva, no és tan incompatible

combinat

nadura". Eva ho matisa una mica més.

baixa: si es pot trobar l'industrial més barat,

amb la construcció moderna com sembla.

Barcelona. En segon lloc, el premi és un

"Moltes vegades, el ritme de treball a l'obra

economitzar els materials al màxim, millor".

ressò en un riquíssim patrimoni històric i ar-

t'impossibilita molt de seguir els estudis. Per

quitectònic al Marroc que desapareixerà

exemple, per fer el nostre treball, vam estar

immediatament si no s'apliquen programes

dos anys quedant tots els caps de setma-

de rehabilitació i manteniment. En tercer lloc.

na. I els estius, és clar". I, inevitablement,

amb el nostre treball hem volgut revaloritzar

sortint el tema feina, vam caure en la dis-

El coneixement humanístic I arribem al capítol universitari. Més a repartir. En aquest cas Andreu critica durament el fet que no es facin més matèri-

el material de terra a la construcció, que va

cussió sobre la situació del sector en ge-

es humanístiques. "Tres anys de carrera és

compatibilitzar la terra amb els mètodes

amb

les

nostres

feines

a

perdent credibilitat al mateix Marroc perquè

És més un problema de forma de pensar, que no pas tècnic. "Tal com està pensada la forma d'edificar avui, amb el valor que es dóna al temps, no hi ha gaire cosa a fer. Ara bé, un gran repte per als qui coneixem una mica la matèria, seria poder combinar,

neral avui dia. I aquí van començar a dei-

només posar les bases de la formació. Ten-

actuals de construcció. Això no vol dir, però,

xar-se anar de debò. Eva: "La construcció

senyen l'ABC, a documentar-te, i poc més.

que rebutgem el sistema constructiu actu-

és un sector que tot i que està molt influït

Un altre tema és el de les matèries consi-

al, producte dels avenços històrics, ni que

per les pujades i baixades de l'economia,

derades annexes o menys relacionades, te-

defensem tornar a construir amb terra. La

té sempre un mercat 'protegit' en el camp

òricament, amb la professió, per exemple la

idea està en arribar a un equilibri. Per exem-

de la rehabilitació, remodelació, demolició...

història. Són matèries fonamentals, ja que

ple: una base material de terra complemen-

que contrarestaran a la menor producció

donen sensibilitat i una visió general. Una

tada amb impermeabilitzants, amb ciment,

d'obra nova. L'afectació principal dels movi-

dada que és d'allò més significativa: de les

etc. En aquest sentit és molt important el

ments del mercat vindrà per la mà d'obra:

30 assignatures que hi ha a la carrera, no-

treball de l'Institut Craterre, que investiga

està entrant molta gent al sector amb poca

més una. precisament la història, té aques-

l'aplicació de la terra en la construcció mo-

especialització. Quan vinguin temps pitjors,

ta intenció. Aquesta carrera està massa es-

derna. Per exemple, els blocs de tova els fan

empresa hagi de prescindir d'algú, tota

pecialitzada, producte de la societat en què

amb premses especials, i surten més com-

aquesta gent que hagi entrat recentment

vivim. Això ens porta a fer assignatures molt

primides i resistents. De fet. en algunes zo-

se'à la primera en quedar-se fora. i segura-

tècniques que ens estan (ent perdre la no-

nes ja s'ha aplicat aquest sistema, com a la

ment en situació més precària, degut que

ció de tot. Posem el cas de fer una urbanit-

localitat francesa d'Auvers".

l'especialitat que li hagin assignat a ta feina

zació a la Costa Brava: si fos per una bona

En resum, aquests dos aparelladors

serà amb tota seguretat la que ja no es ne-

part dels arquitectes i els arquitectes tèc-

defensen una professió que, a més de ser

cessiti". Aquí. Andreu fa un símil d'allò més

nics, allà es faria qualsevol cosa. Gràcies a

tècnica, doni més pes a tot el que és la

aclaridor respecte del problema de l'ex-

les assignatures de formació humanística

seva part humanística. Un crit a ta cultu-

cessiva especialització. "Posem que has

pots tenir en compte qüestions fonamentals

ra de l'home davant la cultura tecnològi-

creat, per exemple, un metge especialista

com el valor del patrimoni, l'ecologia, etc.

ca i econòmica d'aquests anys de canvi

només en retina, i desapareixen els proble-

És una pena, perquè es formen professio-

de segle.

I

I PRIMERA QUINZENA MARÇ 2000

El tema

I-

Treballs accessibles Jaume Arbós i Viu és un home pragmàtic, la qual cosa no li impedeix tenir una forta vessant de sensibilitat social, això sí, dins d'uns paràmetres d'allò més realistes. I ho reflecteix treballant al camp de l'accessibilitat,

precisament

l'objecte

del seu treball de fi de carrera.

J A U M E A R B Ó S I V I U , 3 3 ANYS, V A ACABAR L ANY PASSAT, EL 9 8 . BARCELONA

p í H n una persona tan pràctica com H H Jaume és lògic pensar que amb aquest treball va inientar fer quelcom útil per als altres. Així que un no es pol sorprendre que no s'imaginés guanyar un

sovint no s'aplica correctament".

premi. "No t'ho esperes- Jo vaig fer una cosa

és una mica exagerat, i cal tenir en comp-

que m'agradava, i que creia que era inno-

te les seves conseqüències. "És una mica

vadora. Espero que tingui alguna utilitat'.

desmesurat aquest creixement darrer de la

Aquest arquitecte tècnic de 33 anys ja tre-

construcció. És un volum de feina massa

ballava a! sector des de primer de carre-

gran que tothom pateix, constructors, apa-

ra, i tot í que admet que la una mica de

relladors, magatzems de material... Això no

tot, les seves tasques principals estan re-

vol dir que sigui perjudicial, perquè mentre

i tot ho comentes, i la gent. com a molt, pen-

fer-lo accessible'.

Tornant a qüestions més genèriques,

sa en un ascensor, una rampa o un lavabo".

A més d'un estudi sobre accessibilitat,

entrem en l'inevitable estat actual del sec-

Evidentment, només hi ha una forma d'aconseguir tècnics en accessibilitat.

"Per crear un expert en accessibilitat, has de treballar com a tècnic. Com que has de seguir la normativa vigent en tota obra nova. a cop de fer moltes coses vas adquirint experiència. I l'acabes tenint de la mà",

el seu t r e b a l l també i n c l o u un model

tor, enmig d'un boom que sembla que es vagi moderant. Per a Jaume, el que passa

d'aplicació de la normativa a un municipi, Sant Martí Sarroca. "Una part del meu treball va ser adaptar els criteris d'accessibilitat a un poble petit. Sant Marti Sarroca. La seva petita població —només té set edificis públics— i la proximitat a Barcelona, va fer que em decidís a desenvolupar allà la meva

L ' a p a r e l l a d o r s ' a d a p t a bé a tot Jaume no creu que hi hagi massa can-

anàlisi. Encara avui dia, molts municipis no saben com han de fer les coses en criteri

lacionades amb qüestions d'accessibili-

hi hagi feina, perfecte, el que passa és que

tat. JÉs un camp molt ric. Des de col·locar

no pots acostumar-te ara a una situació molt

vis en el futur, potser que algunes especialitats tiguin més demanda que no pas

d'accessibilitat, i això s'ha de revisar".

un ascensor a fer guals... això si. has de to-

bona sense pensar que d'aquí dos o Ires

altres. "Sempre es cridarà l'aparellador per

anar associada a la utopia. L'accessibilitat

car de tot càlculs, projectes de seguretat...

anys canviarà i pots estar al carrer'. Però

la seva tasca tècnica. El que passa és que

la fem entre tols. La prova l'hem just aca-

bat de veure. Es diu Jaume Arbós.

i vas adquirint de mica en mica experièn-

matisa: "No crec que nosaltres ens quedem

la nostra professió serveix per fer moltes

cia". Segons ell, és una tasca molt agraï-

sense feina, potser uns estaran més ben

coses, t'adaptes a gairebé tot. Potser pas-

da. "El millor d'aque'sta (eina és que fas una

pagats que altres". La solució perquè els

sarà que alguns camps experimentaran

cosa, i al moment ja s'aplica, és a dir, que

aparelladors puguin sortir-se m í l l o r d ' u n a

molts avenços, i d'altres es quedaran gaire-

poses una rampa i veus que de seguida la

situació de recessió la té molt clara. Ca-

bé com ara".

utilitza gent amb cadira de rodes, per exem-

dascú ha de trobar el seu forat a la pro-

ple. Això és molt gratificant". No obslant,

fessió. "Quan hi ha un boom de la feina, ho

l'accessibilitat no és només edificar co-

has d'aprofitar per situar-te Quan hi hagi

ses accessibles. 'L'accessibilitat és en tot.

poca feina, qui s'hagi situat, continuarà tre-

Des d'un bolígraf fet perquè un home amb

ballant normalment. El que importa no és

dos dits el pugui agafar fins a posar una

que s'experimenti un boom, sinó que hi hagi

barana en una rampa. També es troba en

una constància a la feina. La solució pot

pintures a una paret, taules, cadires, etc. El

passar per ser camaleònic, o bé ficar-se en

que passa és que la meva feina es preveu

algun camp innovador o poc explorat".

Jaume està molt sensibilitzat en tot el

que fa referència t'accessibilitai, ja que gairebé durant tota l'entrevista hi ha fet

al·lusions. I és que per a aquest arquitecte tècnic de Barcelona, per desenvolupar el tema. cal més que dominar-lo tècnicament. Cal tenir un esperit particular. "L'esperit de l'accessibilitat és de servei per a tothom, no per a una minoria. Si portes un

bàsicament en edificis i via pública. Per apreciar l'accessibilitat has de pensar en les co-

Per a Jaume, la universitat dóna una

cotxet, crosses, etc. agraeixes que hi hagi

ses que no podries fer si estiguessis, per

bona preparació general. L'única mancan-

una rampa o un recorregut alternatiu que et

exemple, en una cadira de rodes. Però això

ça important per a ell és precisament en

permeti arribar a un lloc. L'accessibilitat és

no vol dir que es faci per bona voluntat. Hi

la formació en matèria d'accessibilitat,

per a tothom. Tol i que a Espanya això no es

ha una normativa que cal complir, que mar-

que considera nul·la. "En general, la nos-

té en compte, Barcelona és una de les mi-

ca uns mínims i màxims, però hi ha d'haver

tra carrera ensenya moltes coses, tot i que

llors ciutats en accessibilitat del món, enca-

certes toleràncies, per afavorir les disminu-

a l'hora d'anar a l'obra només dóna les pau-

ra que resten moltes coses per fer. La difi-

cions. Jo m'he trobat amb rampes d'una in-

tes perquè quan surtis trobis les coses. Al

cultat d'implementar l'accessibilitat rau en

clinació que caldria veure qui és el qui la

principi es passa malament, com en tot, però

el fet que cal veure-la com qualsevol altra

puja en cadira de rodes. Però és clar, la ram-

per ser una carrera de tres anys, es dóna

part d'un projecte, i no com un annex. De la

pa ja hi és. De bona voluntat n'hi ha, però

una bona formació. Ara bé, en allò que res-

mateixa forma que no et planteges posar

pecta a l'accessibilitat, no es dóna res. Fins

pilars a un edifici, no t'hauries de plantejar

I és que l'accessibilitat no té perquè

Xavier Alberta A/e: javier@apabcn.es

I

Punts de vista

banda, la del carrer, són tan bonics, amb façanes de pedra i estucs adornats i treballats minuciosament: i també que els habitants fossin, molts cops. de nivell econòmic elevat. A mi em va sorprendre que el caos de persianes trencades, afegits d'alumini, comunes en evident estat de degradació, parets escrostonades, envans sense arrebossar i, de tant en tant, alguna que altra ma de pintura de color cridaner, formessin una imatge realment tan pobre com el que —per a mi— és la imatge més pobre d'una ciutat: les laveles tercermundistes.

I això no és tot. Si es puja a nivell en un terrat l'espectacle sol ser encara més desolador (jo no entenc la gent que els agrada viure als àtics tret que estiguin per damunt de la resta d'edificacions) Oes de les típiques 'cases de portera" en unes condicions d'habitabilitat deplorables, però habitades: passant pels. també típics, trasters sovint esventrats, i que vessen el seu anacrònic contingut d'andròmines velles pels terrats; fins als afegits més nous, però encara més pobrement construïts emparant-se en la suposada impunitat del qui es pensa que no el veuen, existeix tot un món de construccions barraquistes per sobre els nostres caps que sovint ignorem o volem ignorar. En els barris més antics, com són Gràcia o Ciutat Vella, arriben a nivells espectaculars. Tant que he vist últimament diversos treballs artístics: pel·lícules, reportatges fotogràfics, videoclips... que els han escollit per escenari.

Per a qui no esta encara prou desmoralitzat amb el que acabo de dir, cal cita; un altre fenomen preocupant í greu: el barraquisme de cap de setmana. Ve de seguida al cap la imatge de les terribles urbanitzacions, més o menys legals, que sorgiren durant la dècada dels 60 per les muntanyes dels límits del que es considera l'àrea metropolitana de Barcelona i que ara molts ajuntaments s'esforcen per posar a to. Però el que era inimaginable és que. darrerament, | g j arcelona, i en general totes les times a ser enderrocades. Els enormes aquest fenomen s'ha desenvolupat dins del • Ü ciutats de Catalunya, han eradicat esforços fets pels ajuntaments i altres inspràcticament el barraquisme general per titucions a partir de la instauració de la mateix terme municipal de Barcelona, en els límits del Parc de Collseroia —si no ja a l'emigració massiva del medi agrari cap a democràcia han fet desaparèixer compledins— i que. amb un origen indeterminat, l'urbà dels primers Ires quarts d'aquest setament aquestes construccions. gle que s'ha acabat. El Camp de la Bota.

Ara bé, el barraquisme no ha estal era- s'ha anat estenent pels vessants més ama1 Montjuïc o el Somorrostro són noms mídicat de cap manera. El que passa és que gats d'alguns torrents de la muntanya ". tics de nuclis de barraques, que ]o ja no estem tan acostumats a veure'l que ja no Menys greu com a fenomen social, que el he conegut. Sí que recordo els que hi ha- el reconeixem i ha de ser gent de (ora qui refugi que es construïa, per autèntica nevia a la Gran Via, en aquest tram —que ens faci obrir els ulls. Fa uns dies. una cessitat, qui no podia accedir a un habitatge en condicions. Però, pel mateix motiu, he vist en obres tota la vida— comprès enamiga que venia del Brasil va ensenyartre la plaça Cerdà i l'hospital de Bellvitge. me el pis que havia llogat a l'Eixample. menys tolerable i justificable.

Tols els fets descrits fins ara es basen Segurament que recordo aquestes barra- Sortint a la galeria que dóna al pati d'illa ques perquè estaven en un lloc molt de jo vaig comentar-li el degradades que es- en el mateix principi: la benignitat del nospas. molt visible, a pesar que. en la visita taven les façanes posteriors de la majoria tre clima. Tinc la sensació que aquest ha de no se quin personatge important del dels edificis que contemplaven i em va dir: influït tant en el nostre tarannà que ja forIranquisme a Barcelona, es van intentar "Si parece mentirà, me recuerdan las ma part de la idiosincràsia mediterrània amagar darrere d'una tanca de taulons de favelas de los suburbios de Sao Pauto o —si més no. la de les costes ibèriques— el fusta. També recordo les que hi havia enRío: tienen el mismo aspecto". A ella, li que podríem arribar a batejar com 'cultura de ganxades als murs de contenció de la es- sorprenia que aquesta imatge tan pobre la barraqueta". molt arrelada al nostre país i tació de la Sagrera, que van ser de les úl- es correspongués a edificis que per l'altra que, per desgràcia, tendeix a envair cada

Els altres

BARRAQUISMES

PRIMERA QUINZENA MARÇ 2000

B

cop més les altres arquitectures. Tant és així, que els esforços de les institucions per a frenar-ho no han aconseguit gairebé resultats positius. En tot cas menys evidents que en el que semblava impossible de solucionar fa unes dècades, el barraquisme de pobresa. •

" ' SEMBLA QUE AQUEST ANY L'AJUNTAMENT DE BARCELONA HA INTERVINGUT EN L'ASSUMPTE I ESTÀ EVITANT, AMB MÉS 0 MENYS EXIT^ LA PROLIFERACIÓ D'AQUESTS TIPUS DE CONSTRUCCIONS.

L'INFORMATIU.

Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: in!ormaliu@apabcn.es L'INFORMATIU electrònic: h t!p J/www.a pabcn.es Consell de redacció: Carles Cartanà, Joan Gay. Ramon Puig i Xavier Alberca Direcció: Carles Cartanà Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier Aumedes. Josep Olivé, Xavier Oliva, Gabriela Schòn i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Die, Chopo Disseny gràfic: RGR Fotoliis: Imprès Auloedició S.L Impressió: Viking Dipòsit legal: 3-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@aDabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquilecles Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages'Berguedà: Plana de l'Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6. 08500 Vic Tel. 938 85 26 11 Valies Occidental: Sani Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Valies Oriental: Josep Pino I, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Vicepresldent: Joan Ardèvol Secretària: Minerva Embuena Complador Albert López I borra Tresorer: Josep M. Uesuy Vocals: Milagros Hierro, Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Valies Oriental: Frederic de Buen Gerent: Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats sún dexclustva lesponsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'INFORMATIU

;13 Rue del Percebe o City Multí de Mitsubishi?

Dcmasiado frío o temperatura ideal. Demasiado calor o confort constante. Vibraciones o silencio absoluto. Pérdidas de energia o ahorro en el consumo. Refrigerar un edíficio con un sistema convencional o instalar City Multi de Mitsubishi Electric Con una unïdad exterior y hasta 16 unidades interiores en frío o en calor. Con control individual de temperatura. Para que cada usuarïo decida y mantenga constante la temperatura que prefiera en su oficina o vivíenda.

City M u l t i de M i t s u b i s h i E l e c t r i c . T e m p e r a t u r a p e r f e c t a en t o d o el e d i f i c i o . Ni mas ni m e n o s .

Ttt«ei,gu

El noticiari

I PRIMERA QUINZENA MARÇ 2000

Quina arquitectura per a la residència del tercer mil·lenni? b aquest suggestiu títol es va

incideixen en el control de la qualitat global

pràctica sistemàtica del reciclatge a partir

desenvolupar a Napoli. la passada

i la seva instal·lació en el medi residencial.

d'enderrocs selectius. Conclou dient que

tardor una nova edició de la ja tradicional

D'altra banda, Giuseppe Margani afirma

conjugar les exigències econòmiques, es-

S'insisteix, tal com va succeir en la dar-

convenció internacional sobre l'habitatge. La

que la construcció i per extensió els edificis

tètiques i de benestar amb les de la salva-

rera convenció, en el fet d'adequar els habi-

Universilà degli Studi di Napoli Federico íl i

del tercer mil·lenni hauran d'estar pensats

guarda ambiental tot dins el marc del pro-

tatges a les noves modalitats i exigències

el seu Dipartímento di Ingegneria Edile una

des del concepte de recocompatibilitat". és

jecte es una tasca que no es gens fàcil.

del temps, es a dir, al teletreball i en menor

vegada més van ser-ne els organitzadors i

a dir, de l'adequació als equilibris ecològics

la seu d'unes noves jornades de debat.

í ambientals. Això comportarà ser sensible

b) Projecte i tipologia edificatòria. Cal mani-

d'aquest punt de vista. Paola Lassandro fa

al fet de:

festar que aquesta temàtica es la que ha

unes aportacions interessants d'estudis de

reunir un centenar de comunicacions a més

1. Evitar la contaminació del micro i macro

aportat més comunicacions. En general es

plantes d'edificis, en filera, en forma de tor-

de les ponències generals. Aquest conjunt

ambient.

manifesta la necessitat d'una major flexibili-

res, etc. on s'estudien al detall la integració

es va presentar en tres sessions amb

2. Contenir les explotacions dels recursos.

tat dels habitatges, perquè siguin més sen-

d'aquestes modalitats amb la forma de viu-

l'objectiu d'incidir en temàtiques diferents.

3. Respectar l'equilibri dels ecosistemes.

sibles a les exigències de les transformaci-

re. En definitiva, es manifesta que hi ha emergent un canvi de cultura en l'habitatge

H

La bona acollida de la convocatòria va

"Anem cap a una arquitectura contemporània atenta al localisme?"

escala (encara avui) a la telecompra. Des

A causa de la quantitat de comunicacions

Partint dels costos energètics connectats

ons i també perquè comportin la possibilitat

presentades, simplement destacarem algun

als cicles de vida dels materials d'edifica-

d'un ús variable a través del temps. Malgrat

en contraposició al de la família tradicional

dels seus continguts, sense que això pres-

ció, proposa orientar les polítiques de l'edi-

tol, això no es tradueix a la realitat, perquè

ja que. des del punt de vista estadístic, es

suposi més que unes impressions subjecti-

ficació residencial cap a solucions que pri-

la demanda i a la vegada l'oferta del mercat

demostra que paral·lelament hi ha un canvi

ves d'algunes aportacions que em van sem-

vilegiïn la durabilitat i el manteniment,

immobiliari encara no ho exigeix. En el fons

de valors i de referents socials basats en

blar força interessants.

Debora Pluchino proposa per l'habitatge

es podria dir que els projectistes i la realitat

una més gran pluralitat d'opcions, tant cul-

del tercer mil·lenni, actuar sobre les pèrdu-

del mercat encara no van pel mateix camí.

turals com religioses, polítiques, etc. i tot això

a) Residència i ambient. Malgrat ser la te-

es energètiques i els materials d'enderroc. És

Dins d'aquest esperit Cèsar Díaz, entre

màtica amb menys comunicacions, cal des-

per això que esmenta que l'arquitectura per

altres qüestions manifesta que les solucions

tacar que existeix una bona preocupació per

a l'habitatge minimitzi tres factors:

projectuals han de ser adaptades a les ca-

No hi falten les aportacions que fan refe-

les qüestions ambientals. La definició d'am-

1. El consum energètic.

racterístiques de cada context, és a dir. que

rència a la recuperació d'edificis industrials

bient com a "bé col·lectiu" ha imposat una

2. La producció de sobrants.

l'arquitectura ha de ser apropiada i adapta-

per a habitatges com a expressió d'aquest

seriosa reflexió sobre els sistema natural i

3- La utilització de recursos no renovables.

da al lloc i a l'us. Més endavant insisteix en

canvis de valors esmentats anteriorment.

e! sistema creat per l'home. En aquest sen-

Per aquest motiu proposa

que la diversitat tipològica i morfològica dels

Frida Bazzochi exposa diversos exemples

tit, Maria Isabetla Aniran te sosté que la

la reutilització dels sobrants

edificis residencials cal interpretar-la com a

aplicats a Milà on en alguns casos es pro-

industrialització i la construcció incontro-

com a matèria primera i la

contrapunt alternatiu a la reiteració i a la

posen solucions molt respectuoses amb la

lable noves

han donat filosofies

lloc a tals

com la bioarquitectura o la bioclimàtica que

apunta a "nous models de vida i de forma de viure".

uniformació que han caracteritzat en molts

preexistència, però d'altres amb interferèn-

països l'habitatge massiu d'aquestes últi-

cies realment dures.

mes dècades. Dintre d'aquesta línia en

L'avenç imparable de la globalització del

certa manera critica amb els este-

mercat del treball i la problemàtica que re-

reotips, Massimo Fiorido fa.

presenta la integració de ciutadans d'altres

desprès d'analitzar diver-

cultures als països comunitaris, fa que A.

ses qüestions, la se-

Greco [et altri] proposin 'cases de primera

güent pregunta:

acollida' i posteriorment d'altres de segona estada. Aquestes propostes es basen en estudis segons la procedència, religió, costums, etc. dels anomenats molt freqüentment a Itàlia "exfracomunitaris"; en definitiva, es dissenyaran

PRIMERA QUINZENA MARÇ 2000

El noticiari N A B

I T A T G

E

D E L

F U T U R

e

espais privats I a la vegada comuns que facilitin la convivència. Una vegada analitzades les plantes proposades, un no deixa de pensar en les propostes de Falansleris i Familisteris proposats en el segle passat...

Per últim, cal esmentar que en les propostes -d'espais per viure' es fa referència als usuaris no majoritaris, en aquest cas bàsicament

es

refereix

als

ancians.

ELs habitatges hauran de ser més flexibles i preveure la possibilitat d'un ús variable en el temps

Alessandro Greco aporta estudis de nous tipus de residència que es basen en mòduls per a una o dues persones que cobreixin unes necessitats mínimes d'ús, que a la ve-

ferents caràcters econòmics i culturals, di-

gada s'agrupen en elements comuns per

verses formes de convivències familiars,

donar serveis generals.

etc.) i proposa en el fons projectar edificis

SIC©

amb la rigidesa acceptada de l'estructura i c) Qualitat projectual de l'habitatge. Potser

les instal·lacions comunes, però amb flexi-

aquest apartat ha estat el més fluix quant a

bilitat en tot el que fa referència a la resta.

aportacions. En la presentació de les comu-

En aquest sentit, també insisteix Clara

nicacions Benedetto Colajanni es queixa

zació en les oferies immobiliàries d'habitat-

gades fem servir. No obstant això. intenta

ges per a "no famílies". Qüestió que també

definir què entenem per innovar. Es tracta,

plantegen altres ponents.

diu. dels canvis introduïts en un habitatge amb la finalitat de millorar la seva qualitat.

Una aportació innovadora és la que realitza Luca Guardigli. Fa un estudi de pros-

Maurizío Aiello i Víncenzo Borasi insis-

pectiva per un habitatge sostenible i de qua-

teixen i aprofundeixen en l'anàlisi dels re-

litat. L'autor insisteix a realitzar un estudi en

quisits de la Directiva Europea en el sentit

profunditat per analitzar la compatibilitat

de que la qualitat del projecte des del punt

entre projecte i context. A continuació realit-

de vista tècnic es basi en els punts se-

za una anàlisi comparativa entre solucions

güents:

constructives habituals i variacions propo-

•

Resistència mecànica i estabilitat.

sades, en què el component ecològic té un

.

Seguretat en cas d'incendi.

pes específic molt important, tot aportant di-

•

Higiene, salut i ambient.

ferències de preu entre l'una i l'altra opció.

•

Seguretat en l'ús.

Esmentem, per últim, l'aportació d'un con-

•

Protecció contra els sorolls.

junt de comunicacions realitzades per diver-

Estalvi energètic i retenció de calor.

sos membres del Departament d'Enginye-

•

Servei • • • Integral a la Construcció

Golinelli en la necessitat d'una especialit-

de ies ambigüitats de les paraules que a ve-

Amb La finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICO posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

ria de l'Edificació de la Universitat de Napoli Paola Ascione fa incidència en els requi-

que tenen com a denominador comú les

sits dels projectes per al manteniment en el

propostes per a la requalificació funcional

temps de la qualitat de l'edifici. Introdueix

de diversos elements constructius dels edi-

un nou concepte de "Manteniment milloratiu"

ficis del centre històric de Napoli.

en el sentit de redactar en la fase de projec-

En definitiva, voldria destacar entre altres

te un conjunt d'intervencions per al millora-

qüestions el fet constatat des de fa uns anys

ment formal o tecnològic general, o bé d'una

de l'increment de les critiques a les diver-

unitat o component. Posteriorment, fa es-

ses propostes del MM, tant en el sentit dels

ment de la importància de les definicions

models estereotipats d'habitatge que va pro-

dels elements a través dels detalls construc-

posar com en la pèrdua d'una "cultura cons-

tius, sobretot de la construcció realitzada a

tructiva" en què es basaven les solucions

partir de la postguerra i fa una autocrítica a

de diversos elements (sobretot exteriors)

la introducció del nou llenguatge arquitec-

que, a través dels anys. havien quedat ava-

tònic proposat pel Moviment Modern, en el

lats per la seva eficàcia. Per altra banda, cal

sentit d'haver eliminat progressivament del

manifestar que una vegada més. aquesia

lèxic constructiu tradicional elements que

convenció ha servit per debatre qüestions

feien funcions de protecció dels agents at-

que afecten l'habitatge i la seva problemàti-

mosfèrics. Acaba esmentant que la garan-

ca contemporània. Felicitem al seu princi-

tia del manteniment de la qualitat de l'habi-

pal impulsor, el professor Benito de Sivo per

tatge no pot ser atribuïda exclusivament a

la seva iniciativa i consolidació definitiva d'un

la utilització de components durables i fia-

fòrum de debat d'àmbit internacional.

•

• Assegurança de responsabilitat civil • Assegurança Tot Risc Construcció • Assegurança d'afermament

i

• Assegurança de prestació de serveis s finalitzades

• Assegurança de caució

• Assegurança d'equips i maquinària

bles sinó també a tècniques que permetin l'accessibilitat i la possibilitat d'inspecció.

• Assegurança d'accidents de conveni

Des del punt de vista de l'ús de l'habitatge, Emma Dal Zio [et altn] fan una anàlisi • Assegurança de protecció jurídica

entre el que s'havia anomenat usuan ideal i usuari real, caracteritzat per una major mul-

Antoni Parfdo i Casademunt

tiplicitat de situacions (autonomia física, di-

A/e: inforrriatiu@apabcn,es

jrca registrada dd siAnpitKtes TèciKS de aarcaona Ban 5 ae i ;i Ja Comóuria de Segwos C. Lorente.

Lorente.

SJ^^J

M

PRIMERA QUINZENA MARÇ 2000

El noticiari I-

12

Premi Ciutat de Barcelona al Jardí Botànic • 3 1

'n

|

guanyat

^

|

o uJ a r d i

Col·laboració amb l'Escola d'Arquitectura de Rabat

10è aniversari de la delegació del Vallès Oriental

botànic de Barcelona ha

MjjM

I proper 16 de març a les vuit del

el

H

vespre es celebrarà a Granollers

Premi

Ciutat

de

|

Barcelona 1999 d'Arquitectura i Urbanisme

Tacte de presentació del desè aniversari de

que atorga l'Ajuntament de Barcelona. El

la delegació del Vallès Oriental del Col·legi.

jurat, format per Cristian Cirici, Josep Emili

L'acte tindrà lloc a la seu de la Delegació

Hernàndez Cras. Carme Pinós, Josep Maria

(Josep Pinol, 8), on s'obrirà el nou espai

Montaner

destinat a exposicions que s'estrena amb

i Manuel Gausa ha valorat

d'aquesta obra "la transformació d'un es-

l'obra La Suite Iberia, de Hans Moller. La

pai residual en un paisatge artificial d'alt

celebració dels primers 10 anys de la Dele-

impacte cívic, mitjançant un procés meto-

gació del Vallès Onental permeten veure tot

dològic sostenible que combina alhora rigor,

allò que ha significat la presència institucio-

sensibilitat i flexibilitat». Ei projecte i direc-

nal dels aparelladors i arquitectes tècnics a

ció del Jardi Botànic és de Carles Ferrater i

la comarca vallesana i a les comarques veïnes, tant pel que fa al servei al col·legiat com a la participació ciutadana.

| ü B

I passat 7 de febrer va tenir lloc a l'Ecole Nationale d'Architecture de

^

Rabat un col·loquí sobre la preservació de l'arquitectura tradicional.

H

Xavier Casanovas, cap del Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi, hi va participar com a ponent i va presentar els resultats dels darrers tallers rea-

•

Premis a la seguretat

litzats al Marroc i una proposta d'Agenda 21 local per a la vall del Trodra. Paral·lelament al col·loqui, es va presentar l'exposició Marroc presaharíà. Hàbitat i

I 3 S

I Consell General de l'Arquitectu-

patrimoni (en la foto). Tant el col·loqui com l'exposició van desvetllar un inte-

H ^ l

ra Tècnica ha convocat la desena

ressant debat entre els més de 120 assistents a tacte, entre estudiants, pro-

edició dels premis Caupolicàn de segure-

fessors i arquitectes. Les intervencions es van cenlrar en l'equilibri en la pro-

tat en la construcció 2000. Es concediran

tecció d'un patrimoni viu, com és aquesla arquitectura, i les condicions de

cinc premis en les modalitats Innovació i

vida dels seus habitants, tot cercant les causes de la degradació o abandó i

investigació, Informació pública, Informa-

les possibles alternatives per a la seva recuperació que sempre han de pas-

ció tècnica. Iniciativa universitària i Forma-

sar per la millora dels aspectes socioeconòmics de la població.

ció. El termini de presentació de les actu-

Aprofitant la trobada, promoguda per Nnstituto Cervantes de Rabat i la Co-

acions que opten als premis finalitza el 31

operació Espanyola, el Col·legi va fer donació de les seves publicacions i ví-

de març. Els professionals interessats po-

deos referents a temes de rehabilitació que han estal editats aquests darrers

den demanar més informació al telèfon:

anys, i es van establir futures línies de col·laboració entre l'Escola d'Arquitec-

915 70 15 35/915 70 55 88.

•

tura i el Col·legi. En un inici, aquesta col·laboració es concretarà en el suport per a la creació d'un centre de documentació especialitzat en l'arquitectura José Luis Canosa (arquitectes), Beth

tradicional, dins de l'Escola. També es va parlar de la possibilitat de fer inter-

Figueras (paisatgista), Joan Pedrola (biò-

canvis entre professionals i estudiants catalans i marroquins per tal d'arribar

leg),

un millor coneixement de les realitats culturals i professionals dels dos països.

Arlur Bossy (horticultor) i Rafael

Història de la construcció

Sotomayor (arquitecte). La supervisió i di-

L'Ecole Nationale d'Architecture de Rabat, que va ser creada l'any 1980, fins

recció de l'execució va anar a càrrec res-

ara ha format uns 700 arquitectes, té uns 400 estudiants, més de 60 profes-

pectivament de Carlos Casamor (arquitec-

sors. La formació dura 6 anys. La seva seu actual va ser inaugurada el gener

te) í Fernando Benedicto (arquitecte tècnic),

passat pel rei del Marroc i dins d'aquestes noves instal·lacions ja compta amb

•

de Projectes Urbans. L'obra va ser analitza-

un espai que serà destinat a Centre de Documentació.

m

da a fons en les pàgines de L'INFORMATIU (Núm.

148. Primera quinzena de juliol 99) i

I

| H

a Universitat de Sevilla acollirà del 26 al 23 d'octubre el III Congrés

d'història de la construcció que organitzen la Sociedad Espahola de Historia de la

està disponible a l'hemeroteca de L'Informa-

Construcción. la Escuela de Arquitectura

tiu electrònic (www.apabcn.es). El Jardi Bo-

Tècnica i la Escuela de Arquitectura de

tànic s'afegeix a la llista d'obres barce-

Sevilla. Per primera vegada s'estructurarà en

lonines que han rebut aquest prestigiós

dues seccions, una general i una especia-

guardó. L'any passat el va rebre la reforma

litzada, que en aquesta ocasió estarà dedi-

del subsòl del Museu d'Història, de Josep

cada a les voltes. El congrés servirà igual-

Uínàs i l'arquitecte tècnic Jaume Martí. El

ment com a preàmbul al primer congrés in-

lliurament dels premis va tenir lloc el passat

ternacional que es celebrarà l'any 2002 a

11 de febrer al Saló de Cent de l'Ajuntament

Madrid. Les comunicacions s'hauran de pre-

de Barcelona coincidint amb la celebració

sentar abans del 15 de març. Més informa-

de les festes de Santa Eulàlia.

ció a l'Escola d'Arquitectura Tècnica de

•

Sevilla. Telèfon 954 55 66 40/41.

I

QUADERN CENTRAL Sumari

I

^m

' ' ' I

Ml

14

Especial LOE: Qui és compeient per actuar com a coordinador de segureial i salut?

15 ElCentreRespon: Contractar amb l'administració 16

Fiscal: Novetats fiscals del 2000

17

Internet: La lletra E

'VFI.q/EFNT tflfe 18 Visats/altres: Cooperació internacional 19

Diversos: Mor Rafael Delgado, aparellador i projecl manager del Palau Sant Jordi

La LOEen vigor al maig nhprta sohrp la T.IPÍ d'Ordpnarió de l'Rdifirarió

CONTROL TÈCNIC, SINISTRALITAT I PERÍCIA. L'EXPERIÈNCIA FRANCESA

Dijous, 16 de març a les 5 de la tarda Sala d'actes del Col • legi

é

E L P R O P E R 7de maig entrarà en vigor la Llei 3S/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació (LOE). Aquesia llei té importaràs repercussions sobre lots els agents que intervenen en el procés constructiu. Fins al mes de maig, L'INFORMATIU obre una secció informativa i de debat relacionada amb aquesia Líei que també es publicarà a L'INFORMATIU electrònic (htlp://www.apabcn.es).

L'INFORMATIU, amb la col·la-

boració de l'Assessoria Professional i lurídica del Col·legi, ha seleccional alguns aspectes de la llei sobre eis que convé aprofundir ja que tenen una important repercussió sobre l'exercici professional. El primer està dedicat a la figura del coordi-

nador de seguretat en edificació.

Finalment, el proper dijous 16 de març tindrà lloc a la sala d'acies del Col·legi el segon seminari sobre la LOE que el Col • legi organitza amb i'objeciiu de difondre el contingut de la Llei i promoure'n el compliment. El primer es va celebrar al febrer i va estar dedicat a la responsabilitat civil. Aquest segon du per títol LIn nou sistema de garanties. Es parlarà de control tècnic, sinisiralitat i perícia, i s'exposarà l'experiència francesa. Hi participaran Michel Darnet, de l'Escola d'Arquitectura de Tolosa; Paul Caillon, de la Companyia Francesa d'Experts de la Construcció (CFEC); Vicente Alegre, de l'empresa COTCA; i Enric Casanovas, arquitecte tècnic.

(FMANinEB

20 MercatdeTreball

22 Formació/ D ivers os

27 InformacïóTècnica i Comercial

14™

ASSESSORIA ESPECIAI

LDE

Qui éscompetent per actuar com a coordinador de seguretat isalut ?

E L R E I A L Decret 1627/97, de 24 d'octubre, va establir les disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció. Amb aquesta disposició es feta la transposició de la directiva europea al dret espanyol de les mesures establertes per a prevenir els accidents laborals i les situacions de risc a la construcció.

Les obligacions establertes en el Reial Decret s'integren en el marc definit per la Llei de Prevenció de riscos laborals de 8 de novembre de 1995, així com el Reglament de serveis de prevenció, de 17 de gener de 1997. L'aplicació del Reial Decret sobre seguretat a les obres va introduir com a figura novedosa la del coordinador.

El coordinador actua en la fase de projecte, si hi ha més d'un projectista, i en la fase d'execució d'obra quan intervé més d'una empresa o treballador autònom. A partir d'aquí es va produir, primer, una confusió important amb l'anomenat tècnic de prevenció o prevencionista, persona que pertany a l'organització d'una empresa i que, d'acord amb la legislació de riscos laborals, ha de desenvolupar i fer el seguiment deja legislació de seguretat a l'empresa.

El coordinador no és un tècnic de prevenció. El coordinador és un professional designat (contractat) pel promotor, abans de començar els treballs, encarregat de coordinar l'aplicació dels principis generals de prevenció i seguretat i coordinar l'activitat de les diferents empreses en aquest àmbit, entre d'altres.

El coordinador no apareix a la llei de prevenció de riscos laborals, és una figura específica de les obres de construcció. En un principi, per part de l'administració laboral es va tendir a assimilar el coordinador al tècnic de prevenció, interpretant que havia de tenir una formació similar a la del tècnic de prevenció, almenys en el seu grau mig. Aquesta posició va generar molta polèmica, amb la possibilitat d'arribar a l'absurd de que un llicenciat en història o en dret, amb una sèrie d'hores de formació com a tèc-

nic de prevenció podia anar a les obres i actuar com a coordinador.

El Reial Decret solament feia referència al tènic competent. Per aLxò es va produir la confusió, que encara en alguns casos no està resolta. Fa pocs dies un inspector de treball aixecava acta en una obra contra un promotor perquè havia contractat com a coordinador un arquitecte tec-

nic, el qual no acreditava formació com a prevenció nista.

LA

LQE PDSA LES COSES A L

SEU LLOC

La Llei d'ordenació de l'edificació, d'una manera tangencial, però contundent, ha vingut a posar les coses en el seu punt. I-a seva disposició addicional quarta diu, referint-se al coordinador de seguretat i salut: "Les titulacions acadèmiques i professionals habilitaries per a complir la funció de coordinador de seguretat i salut en obres d'edificació, durant í'elaboració del projecte i l'execució de l'obra, seran les d'arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer i enginyer tècnic, d'acord amb les seves competències i especialitats".

D'aquesta manera es vea dir que qui està capacitat per fer l'obra és tècnic competent en matèria de se-

guretat.

Els arquitectes tècnics tenen reconeguda per llei {article 2.2 de la llei 12/86, de 1 d'abril) l'atribució de redactar projectes de seguretat, que tant inclouen estudis de seguretat i salut, com estudis bàsics i també plans de seguretat i la seva aprovació. També tenen ets arquitectes tècnics la qualificació professional per exercir la fun-

ció de coordinador, t.int de projecte, com d'execució d'obra.

D'altra banda, les referències concretes que el Reial Decret fa a la direcció facultativa, ja sigui indicant que el coordinador d'execució d'obra s'integrarà en aquesta, o bé que la mateixa direcció facultativa farà funcions de coordinador d'execució, avalen que la funció de coordinació pot ser assumida per aquells tècnics que siguin també competents per assumir o formar part de la direcció facultativa d'obres de construcció en les diferents especialitats.

Resoluel tema de! tècnic competent convé, però, dir dues coses: el coordinador, principalment en obres amb un cert volum, ha de ser una persona que tingui una preparació específica en els lemes de seguretat, perquè, en definitiva, ha d'aplicar els principis establerts per la llei de prevenció de riscos laborals, y també ha

des ser una persona que es dediqui preferentment a aquesta funció, perquè d'altra manera la tasca de prevenció queda com a marginal en el context de tots els treballs d'execució de l'obra.

QUINA RESPONSABILITAT TÉ EL COORDINADOR?

El coordinador té les responsabilitats civils i penals derivades de les seves obligacions, però no té responsabilitats administratives. Això vol dir que no pot ser sancionat directament per l'autoritat laboral.

En aquest sentit, si no hi ha coordinador en una obra, el responsable és el promotor i podrà ser objecte de multa o sanció per part de la inspecció de treball.

D' altra banda, les empreses que niUTvenen a l'obra hauran de tenir els seus propis professionals i tècnics en prevenció d'acord amb la legislació sobre prevenció de riscos laborals.

Pel que fa a la direcció facultativa aquesta té l'obligació de vetllar |H1 compliment de la legislació i la normativa i, en aquest sentit, manU' l.i seva responsabilitat civil i penal, que tampoc administrativa, sobre el compliment de la legislació laboral, però ni pot ni ha de fer les tasques de coordinadors! algun dels seus components no ha estat designat per a aquesta funció.

Els professionals interessats t r o b a r e u tota la informació d i s p o n i b l e sobre la LOE a la pàgina w e b del Col • legi (www.apabcn.es), on podeu consultar el text complet de la Llei.

Podeu utilitzar aquesta secció de L'Informatiu per adreçar les vostres consultes que seran respostes per l'Assessoria Professional i lurídica del Col·legi. Lis podeu dirigir a la redacció de la revista per correu paper (Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona) o per correu electrònic ( a / e : inlornialiu@apabcn.es)

AccrccnRI A •^"V^3 ^3 E_ ^3 ^3 I_J rC_EJ I / - C\E N T R E

Primera quinzena març 2000 1 J

RESPON

Contractar amb l'administració La

IIPÍ

simplifica i fransparpnta pis prorpdimpnfs de rontrartarin

El text complet de la nova Llei ja està disponible a Internet, a la base de dades Construdoc Legislació a l'adreça www.apabcn.es/ renart.

LA

LLEI

D E con procediments de contractació, exi- tractes de consukoria i assistència

tractes de les administracions públiques ens pot semblar, d'entrada, que fa referència a temes jurídics, que no afecten els tècnics i que són de poc interès. Però si parlem de contractes d'obres, de contingut del projecte, de control de qualitat en obres dels ajuntaments, de revisió de preus, etc, queda molt clar que aquesta és una llei que ha de ser coneguda pels tècnics. 1 més encara si tenim en compte que regula l'accés dels tècnics als contractes per a la redacció de projectes i per a la direcció d'obres de les administracions públiques. Aquests contractes estan dins del que la Llei anomena "contractes de consulloria i assistència".

El text base de la Llei de contractes de les administracions públiques vigent és l'aprovat mitjançant la Llei 13/1995- En aquest text inicial s'hi havien anat introduint petites modificacions, però ara, amb l'aprovació de la Llei 53/1999, de 29 de desembre (BOE núm. 311, de 29/12/1999), la Llei ha sofert una modificació en profunditat.

Si llegim l'exposició de motius de la Llei trobarem els objectius genèrics de la seva modificació: augment de la transparència en els

gència de més rigor en els projectes, simplificació dels procediments de contractació, adaptació a les directives europees, etc. Tanmateix, el que més ens interessa és el contingut relacionat amb els projectes i la direcció d'obres i amb els contractes d'obres. Així que, a continuació, marquem alguns dels temes que queden modificats per la nova Llei i que crec que poden ser importanis per a molls tècnics.

(abans era de quatre anys).

• Es suprimeixen els contractes de treballs específics i concrets no habituals, atès que el tipus de col·laboració amb professionals a què feien referència es poden fer mitjançant contractes de consultoria i assistència.

• S'estableix un règim més estricte per a la contractació conjunta de l'elaboració del projecte i de l'execució de les obres corresponents.

• Per a contractes de con• Novetats relacionades amb el sultoria i assistència tècnica de contingut dels projectes: pressupost inferior a 5.000.000 - Desapareix el caràcter contracptes. es pot utilitzaré! procediment tual de la memòria. negociat sense publicitat, sense ne- Amb relació als plànols que ha cessitat de realitzar cap altra justi- de contenir un projecte, s'hi afegeificació (abans aquesta xifra era de xen els que delimitin l'ocupació de 2.000.000 pies.). Això voldrà dir, terrenys i la restitució de servituds amb la nova Llei, que hi hauran i altres drets reials, si escau, i els moltes més direccions d'obra con- serveis afectats per l'execució de tractades mitjançant aquest proce- l'obra. diment.

- Sobre el contingut del plec de • Per a contractes d'obres de prescripcions tècniques, l'antic repressupost inferior a 10.000.000 dactat de la Llei només especificaptes. es pot utilitzar el procediment va que "es farà la descripció de les negociat sense publicitat, sense ne- obres i es regularà la seva execució". cessitat de realitzar cap altra justi- La nova Llei hi afegeix "amb expresficació (abans aquesta xifra era de sió de la forma en que aquesta es 5.000.000 ptes.) portarà a terme, del mesurament de • Es redueix a dos anys el ter- les unitats executades i el control mini màxim de durada dels con- de qualitat, i de les obligacions

d'ordre tècnic que corresponguin al contractista".

- S'hi incorpora un nou apartat amb les referències de tot tipus que serviran per al replanteig de l'obra.

- S'hi incorpora l'estudi o estudi bàsic de seguretat, per tal d'adaptar la Llei a l'actual legislació sobre seguretat i salut.

• La revisió de preus no es podrà fer fins que no hagi passat un any des de l'adjudicació de l'obra (aquest termini abans era de 6 mesos). Així, la nova Llei estableLxque "ni el percentatge del 20 per cent ni el primer any d'execució, comptant des de l'adjudicació, poden ser objecte de revisió".

• Nova regulació de les garanties provisionals.

CENTRE JOSEP

DE OC RENART

A/e: sit@apabcn.es

16

AS5E55DRIA

La retenció de l'IRPF i altres F.ls qnp iniripn la spva activitat tindran una rptpnrió del 9% TAL COM HEM informat en números anteriors de

activitats. Per a l'aplicació del tipus de retenció previst en el paràgraf anterior, els contribuents hauran de coL'INFORMATIU, des de I'l del gener passat s'han modificat els percentat- municar al pagador dels rendiments ges de retencions que els professio- la concurrència d'aquesta circumstànnals han de practicar en les seves cia, restant obligat el pagador a confactures. La norma general estableix servar la comunicació degudament una retenció del 18%, però la no- signada." vetat més important radica en la retenció que han de practicar aquelles LA DEVDLUCIÓ RÀPIDA persones que iniciïn la seva activi- DE L'IRPF tat. Així, la Llei estableix que "en el cas de contribuents que iniciïn l'exerSí, aquest any poden tornar-li la cici d'activitats professionals, el tipus renda abans del mes de maig, per de retenció serà del 9% en el període això s'hauran de complir les circumtmpositiu d'inici d'activitats i en els stàncies següents: dos següents, sempre que no hagin -Els ingressos procedents del treexercit cap activitat professional en ball no hauran de sersuperiors a 3,5 i'anv anterior a la data d'inici de les milions de pessetes. Si es reben sous

PROMOTORA CONSTRUCTORA DE CORNELLÀ PRECISA: ARQUITECTE TÈCNIC / APARELLADOR per la seva delegació d'EIVISSA AMB EXPERIÈNCIA MÍNIMA DE 5 ANYS A PEU D'OBRA. MOLTES POSSIBILITATS DE PROMOCIÓ INTERNA.

• empresa conslructora-promolora d'habitatges • seu central a Cornellà de Llobregat i amb delegació a Eivissa • l'empresa es composa principalment, de persones joves de formació tècnica

comparatius d'ofertes i negociarà les contractacions • dirigirà equips del personal d'obra i instal • larions • planificarà les obres i coordinarà treballadors i industrials • seguiment i control de costos

I CONTRACTE LABORAL INDEFINIT, POSSIBILITATS DE PROMOCIÓ PROFESSI ONAL DINS n'iJN EQUIP JOVE ES UNA

• formació bàsica: Arquitectura Tècnica • experiència mínima de 5 anys a peu d'obra • edat entre 30 i 45 anys • disponibilitat per a realitzar un canvi de residència a Eivissa • habituat a treballar amb mitjans informàtics • persona jove, dinàmica, amb decisió i autonomia

• serà el cap d'obra de varies construccions • demanarà pressupostos, farà

EMPRESA AMB FORTA EXPANSIÓ • SOU EN FUNCIÓ DE LA VÀLUA DEL CANDIDAT • FACILITATS PER AL CANVI DE RESIDÈNCIA {HABITATGE, VIATGES)

SF.RVFI DEMANAT:

SELECCIÓ DE PERSONAL R/N: 6721 de data 16.02.00

de diferents pagadors el límit es redueix a 1.250.0000 de pessetes.

•Els rendiments del capital mobiliari o guanys patrimonials subjectes a retenció no superaran les 250.000 pessetes.

Si es compleixen aquestes condicions, s'haurà de renunciar a la deducció per adquisició d'habitatge o per aportació a plans de pensions per tenir dret a la citada devolució.

Aquesta opció pot exercir-se fins al pròxim 31 de març, mitjançant la presentació del model 104, sense necessitat de fer cap càlcul, ja que tots els farà Hisenda.

La norma general estableix una retenció del 18% per als professionals

Una vegada el demandant hagi presentat l'escrit, el jutge tindrà un termini de 20 dies per informar al demandat i perquè aquest justifiqui les raons de l'impagament. Si no respon, el jutge procedirà a dictar un auto d'emmbargament dels béns IVA AL 7% que justifiquin la quantitat endeuAmb relació a l'IVA, pera aquest tada. any 2000 s'ha produït una modifi- Si el deutor recorre i al·lega raons cació important, que radica en la per a l'impagament, el jutge convoreducció al 7% de l'IVA per a les carà tot seguit, la vista oral si el obres de ram de paleta en habitat- deute és inferior a 300.000 de pesges, sempre que es compleixin els setes. Si la quantia és superior, se substanciarà la discrepància mitjanrequisits següents: -El destinatari sigui una comu- çant un judici verbal. nitat de propietaris o una persona física i que no actuï com a empresari o professional, que utilitzi l'haE L CALENDARI bitatge objecte de les obres per a ús A B A N S DEL 3 0 DE MARÇ particular.

-La construcció o rehabilitació ha de durar menys de 2 anys.

• Presentació del model 347, -Que la persona que faci les declaració d'operacions realitobres no aporti materials per a la zades amb un import superior seva execució o, si ho fes, el seu cost a 500.000 pessetes. no excedeixi del 20% de la base • Presentació del model 104 de imposable de l'obra. sol·licitud de devolució de retencions per a contribuents no LA NOVA LLEI obligats a presentar declaració D'ENJUDICIAMENT CIVIL de l'IRPF. la s'ha publicat la nova Llei d'enjudiciament civil, tot i que no entrarà en vigor fins a fina! d'any. Així que ja hi haurà temps de parlar-ne.

Però caldrà fer-ho per les novetats que comporta i les seves enormes conseqüències. Així, per exemple, els deutes de fins a 5 milions es podran reclamar davant del jutge, mitjançant un simple document. No caldran ni advocats ni procuradors. del dei dret.

virà com a prova del

A/e: bernaldez@retemail

PUNTS DE VISTA_

,17

La lletra E .F, PS la ÏÏPtra de IV-romprr; rlp l'p-informarinf de IPS p-piihlirarinn<; D e mica en mica i de forma continuada, la cinquena lletra del nostre abecedari augmenta el nombre d'entrades pròpies, a compte de les lletres veïnes. És la lletra E de t'ecomerç. de la e-informacio, de les e-publicacions, de la e-formacio, de l'e-correu, de les c-comunitats, de i'e-futur.

A més d'un, i potser de quatre, els ha semblat malament que el setmanari Time hagi escollit Jeífrey Pres ton Bezos, pare de la botiga virtual Amazon (www.amazon.com), com a personatge de l'any 1999. El tipus ha aconseguit la nominació, als seus 35 anys, i s'ha convertit en el quart guardonat niés jove, precedit per Charles Lindbergh, que va ser escollit el 1927, amb només 25 anys, la reina Elisabet 11, escollida el 1952, quan en tenia 26, i Manin Luther King J.R., que va ser seleccionat el 1963, i tenia 34 anys. leff Bezos és et rei de l'e-comerç o comerç electrònic i és això el que

Estem superant de pressa la societat on ens movíem fins ara i en això la lletra E hi juga un paper clau

Avui en dia ja hi ha gent que satisfà part de les seves necessitats de relació en comunitats virtuals

de canviar definitivameni. Els de Time l'han escollit perquè "ha fel més que construir la botiga en línia.

I la ajudat a construiria fundació del noslre futur", segons escriu loshua Cooper Ramo a 'YVhy ihe founder of Amazon.com is our choice for 1999' (www.paihnnder.com/time/ poy/índex.himl).

a molls no els ha agradal. El materialisme de la lletra E. Però l'època en què gccks i freulis gaudien tot sols d'internet ja és història. El rei del SOCIETAT DE TRANSACCIONS cibercomerc va deixar la feina en una companyia d'inversions de I,es transaccions defineixen Nova York l'estiu de 1994 per el món actual, i no solament les instal • lar-se a Seattle, on va transaccions econòmiques. Estem construir el quarter general... al seu superant de pressa la societai de garatge, és clar. Va obrir el negoci serveis on ens movíem fins ara i en l'estiu de 1995. Va començar per això la lletra E hi juga un paper clau. vendre llibres en línia i ara ven de Transaccions d'e-in formació tot. La seva empresa encara perd [www.nytimes.com}. Transaccions calers (l'any passat, uns 350 milions d'e-formació. Transaccions d'e-code dòlars), però enguany sembla neixemeni, també. Un punl de llique el color dels seus números ha bre que l'Amazon de Bezos em va

quota, per ser-ne soci.

Menys internacional, però gratuïi, és Vilaweb (vilaweb.com), una de les principals portes d'entrada a l'Imernet en caialà. La iniciativa proporciona un punt de trobada als iniernauies catalans, que de vegades, passen les trobades en el món real.

Per acabar de rematar-ho, Swaich ha inventat l'Hora Internet.

La iniciativa consisteix a substituir la mesura estàndard del temps per una altra que divideix el dia en 1.000 unitats. Per exemple, les 12 del migdia de l'estàndard que divideix el dia en 24 hores equival a les 500 del nou estàndard proposat per Swaich. L'invent pretén facilitar el càlcul de les cites a través d'internei. enviarà casa juntament amb un dels llibres que he comprat en aquesta En la pàgina web amb l'adreça boliga virtual diu: 'quan vens un lli- www.swatch.com/interneitime/ bre a algú, no li envies 12 unces de converter.php3 es pot provar les paper i unta i pega, li envies tota equivalències de l'invent i aconseuna nova vida'. La cita és de guir una còpia del programa, per instal - lar-lo a l'ordinador. També es Christopher Morley. pol optar per visitar una botiga Com deia aquell anunci de la ieSwaich i comprar el nou model de levisió, el futur eslà en nosaltres. rellotge, més gruixut que cap altre.

Així que avui en dia ja hi ha gent Que es vegi d'una hora lluny que que satisfà part de les seves necessianem a l'hora amb els temps que tats de relació en comunitats virtucorren. E d'e-velocitaL als, en les quals pot desenvolupar una personalitat nova o complementar la seva vida real. The Well (www.well.com/) és la comunitat virtual pionera. S'hi pot trobar "converses atractives i debats intel·ligents". Cap a 300 punts de trobada virtual, en què es pot intercanviar missatges d'allò més tècnic i específic i també comentaris abs- JORDI MARLET tractes i surrealistes. Cal pagar una A/e: elecirik@redestb.es

SERVEIS

18

V|5ATB

Cooperació Internacional

i

Convocatòria de projectes de cooperació per a la concessió del 0,7% del Col • legi

Nous valors de mòdul i coeficients d'actualització d'honoraris per a l'aplicació a partir de ï ' l d'abril del 2000.

L A J U N T A DE Govern del Col·legi, a proposta de la Comissió 0,7, obre una nova convocatòria per a presentació de projectes de cooperació per lal de distribuir la partida del 0,7% del pressupost col - legial de l'any 2000.

Es poden presentar a la convocatòria tots els professionals, les ONG i les institucions que estiguin duent a terme o vulguin iniciar projectes que responguin a iniciatives solidàries amb països en vies de desenvolupament.

Els programes o projectes que es vulguin presentar a la convocatòria hauran d'estar relacionats amb el sector de la construcció (habitatge, infrastructures, equipaments) o amb sectors afins (planejament territorial, tecnologia, formació tècnica, etc). Les línies d'acció poden referir-se al projecte i/o a la direcció i control de les obres, o bé a programes de formació, transferència de tecnologies, etc.

D'altra banda, el Col • legi donarà prioritat a aquells projectes que promoguin la implicació i particiHORES

pació de professionals i estudiants del nostre col·lectiu en el moviment de la cooperació internacional per al desenvolupament.

També es demanarà que els projectes que es presentin compleixin criteris de viabilitat econòmica i legal, siguin concrets i factibles, i acceptats i considerats com a necessaris per al país de destinació. D'allra banda, es valorarà la Habilitat, la capacitació i l'experiència de la contrapart local.

Mòdul bàsic El mòdul bàsic de referència del COAC que fins ara era de 41.200 PTA, passa a 44.500 PTA. Aquest mòdul es tindrà en compte, en el nostre Col • legi, per determinar el pressupost als efectes del visat a partir de l'ú d'abril.

Nous coeficients d'actualització Aquests són els nous coeficients d'actualització d'honoraris per al càlcul del coeficient Ci segons el barem orientauu d'honoraris:

<)•»

1998 997

1996 1995 1994 1993 1992 1991 1992 1989 988

1987 1986 19S5 1984 1983 1982 19S1 9S0

PER OPTAR A IA CONVOCATÒRIA, CALDRÀ EMPLENAR UNA FITXADOSS1LR DE PROJECTES QUE TROBAREU AL SERVEI REHABILITACIÓ I MEDI AMBIENT DEL COL- LEGI. EL TERMINI MÀXIM DE PRESENTACIÓ D'AQUESTES FITXES DE PROJECTE ES TANCARÀ EL DIVENDRES 2 6 DE MAIG D'ENGUANY.

,03 ,04 ,06 .10 ,15 ,20 ,25 ,32 ,40 ,49 ,59 ,68 ,76 ,90

1,06 1,25 2,52 2,87 i,29 S.79

Coeficient d'actualització d'honoraris a 14 de febrer: Ca.1,068. Proper canvi: 15 de març Mòdul bàsic: Mb-44.500 PTA/m'

NECROLDGIQUES ENS DOL COMUNICAR A TOTS ELS COL • LKC.IATS LA DEFUNCIÓ DLLS NOSTRES COMPANYS:

Per a més informació, podeu adreçar-vos al Servei Rehabilitació i Medi Ambient, telèfon 93 240 23 66 (Mireia Ribera).

Lluís Roselló i Balana, esdevinguda el 14 de febrer, a 54 anys.

Pere Querol i Ricart, esdevinguda el 2 de febrer, a 79 anys.

Mariano Manez i Ortin, esdevinguda el 15 de febrer, a 95 anys.

Guillermo Javier Navarro Bandrés, esdevinguda el 25 de gener, a 59 anys.

EXTRES

Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen el nom de la ciutat on es troba el museu de la fotografia. A la columna de color dels motsresposta hi trobareu en acròstic el nom d'aquest museu.

A

11

PI

NA

HU

XE

TA

DES

JAR

BELL

BIL

MÒ

Rl

SÒ

El

GRA

RA

BA

GUI

ME

TE

1 2

3

:

-

I

4 5 6 7

TAT

NO

U Rl

| X .

ES

GAR

RA

Ml NE

1

0

E

RA

BA

8 9

Rl

10

DEFINICIONS: 1. Ens permet classificar les partícules segons la seva grandària. 2. Aparell sanitari que no pot mancar en cap construcció. 3. Salta com un amfibi i ens ajuda a piconar el terra. 4. Pedrera o forn de sulfat de calci. 5. Un bon forat a la paret o a la porta per poder guaitar què passa a l'exterior. 6. Treure la brutícia o allò que hi és de més després d'acabar fa construcció.

7, Pot ser absoluta o relativa; el cas és que conté aigua. 8, Es mostren al descobert així d'eixirides, 9.En un terreny comprimit, superfície determinada pels punts de pressió uniforme. 10. En els ascensors és ben capaç d'emmagatzemar dades.

SOLUCIONS: oi

Ejeqost 6 sapixQ e IBIIUMH L

Què es aquell home que acaba d'arribar a la construcció?

_GENTL

,19

Mor Rafael Delgado,

I PINTURES I DIBUIXOS DE FRANCESC GALÍ I

aparellador i project manager del Palau Sant Jordi

Durant el passat mes de febrer s'han pogu_ ut veure __. al Celler . . de . Can Ginestar de Sani lust Desven pintures i dibuixos del company Francesc Galí, ""un artista molt fi, , sensible, amb antenes per a certs onatges actuals (...) algunes vegades ens pot recordar el sentit expressió-

RAFAEL DELGADO Yanguas va morir el passat 7 de febrer a Barcelona. Aparellador i arquitecte tècnic, va ser membre de la Junta de Govern del Col • legi del 1991 .il 1994 formant equip amb el presideni Carles Puiggròs. En els darrers anys va mantenir la relació amb el Col- legi, la més notòria formant part de l'equip de professors que imparteix e! programa de postgrau Project manager en edificació í urbanisme que s'organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya.

Aparellador des de 1961, Rafael Delgado va ser l'home que va coordinar l'equip de direcció d'obres d'una de les meravelles arquitectòniques de la Barcelona dels 90: el Palau d'Espons Sant Jordi de l'Anella Olímpica de Montjuïc, concebut pel

VIATGES A EUSKADI I AL PAÍS VALENCIÀ EI Col·legi organitza un viatge L'excursió es farà del 29 d'abril a I'l a Euskadi per visitar les darreres re- de maig. Per al mateix maig, però a alitzacions arquitectòniques i urba- finals de mes, els companys del nístiques com ara el Palau Vallès Occidental preparen un cap Euskalduna, el metro i el Museu de setmana a València per visitar La Guggenheim, a Bilbao, o l'auditori ciutat de les arts i les ciències i el japonès Arata Isozaki. L'abril del Kursaal de Donostia, entre d'altres. Parc natural de l'Albufera. Es farà 1989, Delgado va ser entrevistat pel També es recordarà l'antiga indús- del 26 al 28 de maig. Els companys periodista Ramon Comorera pera les tria bilbaïna amb una visita a la fa- interessats poden demanar més inpàgines del aleshores Butlletí del brica Ceres, pionera en la utilitza- formació a la Delegació (vegi's Col • legi. Es va parlar de les obres de! ció del formigó armat estructural. l'apartat Activitats).

Palau, de la seva experiència de treballar amb arquitectes i tècnics japoLA LLUM I ELS GDLDRS DE LA NATURA nesos, de la capacitació professional dels aparelladors i arquitectes tècnics La sala d'exposicions de la primei del futur pluridisciplïnari de la tasra planta del Col- legi acull Luz i coques tècniques en construcció. l/entrevisia va ser publicada en el bres en la muuraleza, una magnífica Butlletí número 15 (abril 89) i els exposició de fotografies del comlectors interessats poden rellegir-la pany Juan Francisco Pérez Rueda. íntegra en la versió electrònica de L'IN- La mostra es podrà visitar fins el 24 IORMATIU (www.apabcn.es), i que ofe- de març. L'entrada és lliure. rim com a record del nostre company.

PETITS ANUNCIS Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions.

Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions.

També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA a/e: arinsa@coac.net Telèfon: 934 52 07 89

nista d'un Solana, però és més líric, més poètic en el seu fons veritable.

Galí és dels que ens cal penetrar en el seu interior. Alguns dels seus dibuixos b ddeuen ésser entre els millors que s'han vist aquests últims anys (|. M. Carrut).

Estudiant per a delineació d'edificis S'ofereix estudiant de 5è d'FP en delineació d'edificis i obres, per a pràctiques d'auxiliar de delineació. Aporta curs de Cad v.

14. Disponibilitat de matins.

Dany Aguilar Telèfons: 933 52 09 53 655 219169

Es lloguen 2 despatxos amb molta llum

S'ofereixen 2 espais comuns a la casa Planells. amb molta llum (Diagonal/Sicília, a la planta principal) amb dret a sala de reuniDespatx en lloguer ons, telèfon i fax. S'hi inclou la neteja, l'aigua i la llum, per Es lloga despatx, situat al P. de 50.000 PTA/mes i 30.000 PTA/ Gràcia/Consell de Cent. amb una mes. Independentment, es lloga superfície de 126 rrr. Reformat. la sala de reunions, per 8.000 Preu: 240.000 PTA/mes (des- PTA/mes. Imprescindible no fumadors. peses + IVA inclosos).

Telèfons: 934 1518 28 informació 934 58 16 63 Telèfon: 656 330 939

tel: 932 40 23 76 fax: 932 40 23 64 Enginyers de telecomunicacions

Perspectives

Serveis tècnics d'arquitectura

Es fan projectes d'infraestructures comunes de telecomunicacions per a edificis, visats pel Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions.

Enginyeria Tesis, SL. Gran Via de les Corts Catalanes.

1176, baixos Barcelona Telèfons: 932 78 30 11 933 13 63 40 Fax: 932 78 07 65

Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi. Telèfon: 932 13 92 36

Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D. perspectives, renders. aixecament d'estat actual d'edificis, i presenta-

Serveis de topografia S'ofereix, realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D. replantejaments, control d'obres, cubicacions. delimitacions, parcel·lacions. informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp. 36. 4t la Barcelona Telèfon: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84

Serveis per a taxadors Envii'ns un fa> isaltre rem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Oferim una experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Telèfon: 934 16 16 39 Fax: 93237 49 01

Delineant S'ofereix tot tipus de delineació de projectes per ordinador (Autocad. v. 14, 30 Studio. VIZ). Aporta experiència en empreses d'enginyeria i d'arquitectura.

Telèfon: 933 095 965

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61 Perspectives i fotomuntatges Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real.

També oferim serveis de fotomuntatge. video (recorregut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CD's.

Ens desplacem a tot Catalunya.

Telèfon: 934 59 46 17

20

DEMANDES^ MFUHAT PE TREHAL

Ofertes de treball del mes de EXPERIÈNCIA

URT i 1 tècnic d'obres | 1 cap d'obra LLRT 4 coordinadors d'obres llista 1 tècnic comercial llisu 1 tècnic d'obres 1 tècnic d'obres SCC curric 1 cap d'obra URT 1 cap d'obra anunci 1 lècnic d'obres LLRT 4 caps d'obra curric ! tècnic postvenda LLRT 1 tècnic projectes SCC I tècnic d'obres curric. 1 cap d'obra anunci 1 coordinador d'obres 1 tècnic d'obra SCC curric. 2 coordinadors d'obra LLRT 1 lècnic en DAO SCC 1 cap d'obra LLRT 1 lècnic comercial LLRT 1 cap d'obra anunci 1 taxador curric. 1 ajudant cap d'obra anunci 1 cap d'obra anunci I tècnic d'obres LLRT 1 prescriptor comercial LLRT 1 coordinador-formador SCC 1 assessor tècnic curric. 1 coordinador d'obres SCC 1 despatx d'arquitectura curric 1 construcció LLRT 2 coordinadors d'obres LLRT 1 cap d'obra sclec 1 cooordinador d'obra selec. 1 cap d'obra SCC 1 comercial SCC 1 lècnic pressupostos 1 cap d'obra URT 1 arquitecte tècnic LLRT 1 tècnic de projectes LLRT 1 coordinador d'obres LLRT 1 auxiliar tècnic LLRT 1 coordinador d'obres curric 1 lècnic en pressupostos LLRT 1 comercial curric 1 cap d'obra curric 1 coordinador d'obra currit 1 tècnic en DAO anunci 1 supervisor d'obra curric 1 cap d'obra LLRT ] taxador SCC 1 director de producció LLRT 1 perit 10 taxadors LLRT 1 arquitecte lècnic anunci 1 tècnic de projectes curric. 1 coordinador d'obres S C O Servei Català de Col • locació. curric. = selecció de currículums anunci = publicació d'anunci LLRT= llista de recents titulats

estudi d'arquitectura construcció en general estudi d'arquilectura consultoría relacions piib. control i gestió d'obres gabinel d'arquilectura edificació construcció rehabilitació ! constructora compravenda de finques s arquitecte lècnic edificació i urbanisme construcció promotora-constructora construcció d'edificis i o. p. restauració enginyeria reformes comerç., bastides tubulars restauració de façanes valoracions j treballs auxiliars construcció i constructora • serveis i serveis

Barcelona nacional nacional nacional Barcelona Barcelona Catalunya nacional Barcelona nacional Barcelona Barcelona nacional Catalunya Barcelona Barcelona nacional Barcelona nacional Barcelona

prov. ciutat i i

prov. prov. prov.

prov. prov. prov.

Catalunya Barcelona ciutat internacional nacional Barcelona prov.

I formació en oficis ! fabricants de revestiments nacional bancària Catalunya lècnic projectes i obres Barcelona prov. nacional gremi de constructors Barcelona prov. construcció nacional ! oci recreatiu internacional construcció obra civil nacional empresa treball temporal nacional promotora immobiliària Barcelona ciutat construcció i obres públiques nacional Administració pública Sant Celoni arquitectura d'interiors nacional i inter. importadora material fotògraf. nacional control de qualitat internacional jnstructora-oficina tècnica Vallès Oriental itructures de formigó Barcelona prov. bastides mòbils d'alumini Catalunya construcció industrial Catalunya distribució comercial Andorra projectes i legalitzacions nacional enginyeria nacional construcció-rehabililació Barcelona prov. estudis mercat immobiliari Barcelona prov. promotora constructora internacional selecció de personal nacional valoracions nacional construcció Barcelona prov. estudi d'arquitectura Barcelona prov.

I promotor immobiliari Barcelona prov.

- llista - llista de col • legiats - selec. = selecció de personal

1-2 0-1 2-3 14 3 2-4 no cal

3-4 no cal 1-3 no cal 0-2 2-5 no cal 3-5 2-4 no cal 2-3 1-2 no cal no cal 0-1 5 3-5 no cal 1 no cal 2-3 10 2-3 0-1 no cal 3 2-3 no cal no cal 2-4 no cal no cal no cal no ca] 2-3 2-3 no cal no cal 2 1-2 0-2 3-10 no cal 3-10 1 1 no cal no cal 2

flexible oficial oficial ofida] oficial oficial oficial oficial a negociar oficial oficial esporàdica oficial exclusiva esporàdica oficial oficial oficial oficial oficial esporàdica esporàdica oficial oficial oficial oficial matins oficial ofida] ofidal ofida] ofiria] ofida] oficia] oficia] oficial oficial oficial intensiva intensiva a convenir ofidal ofidal ofidal ofidal ofidal ofidal ofidal ofidal ofidal matins ofidal intensiva flexible oficial ofidal oficial

no a l 30-40 25-35 27-35 25-35 29-45 25-45 20-30 30-45 22-26 28-40 20-40 indiferent 25-35 2540 25-35 25-35 20-30 25-35 20-35 indiferent indiferent 25-35 30-45 28-35 indiferent indiferent 24-27 26-32 40-60 25-40 indiferent indiferent 30 3040 24-28 25-55 25-35 indiferent 25-30 indiferent indiferent 30-45 25-45 27-38 indiferent 2840 2545 30 3040 23-50 35-45 25-30 23-60 25 25 25-35

liberal liberal liberal aboral liberal laboral laboral laboral liberal pràctiques laboral liberal laboral laboral laboral laboral laboral laboral laboral laboral liberal liberal laboral lab/lib laboral laboral laboral laboral liberal laboral laboral laboral laboral laboral laboral laboral liberal laboral labora] laboral laboral laboral liberal laboral laboral laboral laboral laboral laboral laboral laboral laboral aboral liberal laboral lab/lib laboral

indefinit indefinida 5-6 mesos a convenir 18 mesos 3 mesos 1 any per obra indefinit 6 mesos indefinl indefinit indefinit 1 any a convenir durada obra per obra a convenir 1 any a determinar indefinit a convenir a convenir a convenir a convenir indefinit 6 mesos pràctiques 3 mesos indef. segons vàlua 5 mesos a convenir a convenir a convenir 6 mesos indef.

3 mesos 4 mesos inidal 9 mesos inidal I any a concretar a convenir indefinit a convenir a convenir indefinit en pràdiques indefinit indefinit per obra indefinit a convenir a convenir a convenir lany indefinit indefinit per obra

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL tel: 932 40 23 58 fax: 932 40 23 59 a/e:treball<s>apabcn.es

neg.

3-3,5 2,7-3 6 4 4,5 4 neg.

3 neg.

34 neg.

2,5 3,5-4 neg.

4,5 neg.

2 3,5 neg.

2,5 neg. neg. neg.

4 neg. neg.

1,8 3,6-4,2 3,14,5 5-6 3 3,1 5-6,5 5-6 3-3,5 4,8 4-6 3-3,5 1,7 2 2,2 2,5-3,5 4 3 2,2-3 neg.

3 neg.

34 2,5 81 2 neg.

3 2,7 4

i DEMANDES

a quinzena març 2000

FIF

cap d'obra-arquitecte/a tècnic/a

recent titulat/ada

arquitectes tècnics/ques

Constructora de prefabricats modulars d'acer

Empresa d'Inspeccions I controls de qualitat d'Andorra

Fabricació i comercialització de productes per a la construcció

per a la gestió del control de la qualitat de les obres. perfil No cal experiència. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereíx Lloc de treball. La Massana (Andorra).

Jornada oficial. Contracte laboral indefinit. Període de prova de 3 mesos. Sou 3.000.000.-PTA brut/anual negociables.

Incorporació immediata.

Interessats/des cal que es posin en contacte amb: Josep Barceló, tel. 00 376 73 79 73

per a nou depl. d'assistència al disseny

Ref. 6.677

Ref. 6.711

per a tasques de control d'equips, execució 1 costos en la construcció d'habitatges unifamillars amb tecnologia modular. perfil Entre 2 i 3 anys d'experiència en control de costos i control de personal. Edat entre 25 t 30 anys. Imprescindible carnet de conduir (l'empresa facilitarà el vehicle). Disponibilitat de viatjar per Catalunya.

Jornada oficial. Contracte laboral de 6 mesos amb possibilitat de ser Indefinit.

Sou negociable segons la vàlua del candida t/a. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden posar-se en contacte amb: Federlco Rodríguez, tel. 934 16 19 00

Rel. 6.712

detalls, assistència tècnica telefònica a arquitectes i constructores, anàlisi quantitativa i valoració de projectes. perfil No ca! experiència. Idiomes: anglès o francès. Informàtica: Excel, Accés. Internet i coneixements avançats d'Autocad. s'ofereix Jornada o(. Uoc de treball, Rubí. Contracte lab. indefinit. Sou negociable segons vàlua del candidat. Incorporació immediata. Conlacteu amb: Uuis Bertomeu o Jordi Marslnyach. tel. 935 86 04 50

tècnic/a en pressupostos

coordinador/a tècnic/a

responsable del sòl

tècnïc/a de projectes i pressupostos

Empresa constructora

Consultoria de relacions públiques

Consultoria de relacions públiques de Madrid

Estudi d'arquitectura i urbanisme

per a promotora immobiliària, amb les funcions de captació, estudi, anàlisi, fil-

per a amidaments. pressupostos, ajuts en el control d'obres i certificacions.

per a promotora immobiliària.

per a la confecció de pressupostos i estudis d'obres conjuntament amb l'equip

perfil

Jt7Udl.l.lu u c ^J• VJCl.It23- c n * .

del despatx. perfil Es valorarà experiència com a cap d'obra.

perfil Convenient entre 1 i 2 anys d'experiència. Edat. entre 22 i 30 anys. Idioma c3talà. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Uoc de treball Vilafranca del Penedès.

Jornada oficial. Relació liberal. Període de prova de 3 mesos. Sou 3.000.000.PTA/any. Incorporació immediata. Poseu-

eia com a cap d'obra, gestió d'equips humans, gestió amt> les Administracions Públiques, etc. Edat. entre 30 i 40 anys.

Es valoraré anglès tècnic. Imprescindible carnet de conduít i vehicle propi. s'ofereix

de mercat. perfil Calen 2-3 anys d'experiència en tasques similars. Formació en màrqueting immo-

Contracte laboral indefinit després de 9 mesos de prova. Sou: 8-9,000.000,- PTA brut/anual negociable més incentius. Incorporació immediata. Envieu currículum a: Ana Arauca, fax: 913 50 37 39

Lloc de treball Barcelona. Contracte labo-

Ref. 6.724

Ref. 6.725

Ref. 6.702

arquitecte tècnic/a per a oficina tècnica

arquitecte/a tècnic/a

2 ajudants/es de cap d'obra

2 caps d'obra d'edificació

Empresa de reformes integrals a Palma de Mallorca

Empresa de sistemes tècnics d'encofrats

Constructora de Torredembarra

Constructora de Torredembarra

per realitzar pressupostos, control de les obres de cadenes hoteleres, habituat a treballar amb suport informàtic. perfil Experiència mínima de 3 anys desenvolupant tasques similars. Jornada oficial. Àrea de treball. Palma de Mallorca, Irrv

per a assessorament en la planificació de l'obra, recerca de clients, acords de col·laboració i negociació amb els cli-

tre 30 i 40 anys. s'ofereix Relació liberal. Període de prova d'un mes. Sou 6.000.000.- PTA brut/anual. negociable. Incorporació immediata.

Poseu-vos en coniacle amt>: José Manuel

tíible carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Lloc de treball Parets del Vallès. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit. Sou 5.000.000.- PTA brut/anual (més una part variable). Incorporació immediata.

Envieu currículum al fax: 935 62 33 69

Imprescindible coneixements d'informàtica. Sense límit d'edat. s'ofereix Jornada oficial. Relació liberal. Sou negociable segons la vàlua ael candidat. Incorporació immediata.

Interessats/des poseu-vos en contacte amb: Pilar Arjona, Tel.: 934 76 18 00

Ref. 6.706

Rodríguez, tel. 914 43 13 46

|

21

TOFHAI

Ref. 6.634

|

biliari. Edat. 28-32 anys. Anglès tècnic.

Carnet de conduir i vehicle propi.

ral indefinit. Sou: &8.000.000.- PTAbnit/ anual negociable més despeses. Incorporació Immediata. Envieu currículm a: Ana Arauca, fax: 913 50 37 39

per a responsabilitzar-se de la gestió integral de les obres assignades.

per a col·laborar amb els caps d'obra i millorar la gestió tècmcoeconòmica. perfil Convenient 1 any d'experiència. Edat, 22-25 anys. Català. Carnet de conduir.

Lloc de treball, Torredembarra. s'ofereix Jornada of. Contracte lab. d ' l any renovable. Període de prova de 3 mesos. Sou 2.000.000,- PTA brut/anual negociable més despeses de desplaçament. Moltes possibilitats professionals. Incorporació immediata. Contacteu amb: Cristina Torres, tel. 977 64 40 44

ents, assistència tècnica. perfil Convenient experiència de 3 anys a peu d'obra com a cap d'obra o com ajudant de

Ref. 6.740

vos en contacte amb: Joan Rosselló, tel: 938 17 16 l i

|

Ref. 6.743

perfil Experiència. 5-10 anys. com a cap d'obra.

Català parlat i escrit. Carnet de conduir (l'empresa facilitarà el vehicle). Àrees de treball, províncies de Barcelona i Tarragona. Central a Torredembarra. s'ofereix Contracte laboral d ' l any renovable. 3 mesos de prova. Sou 5.000.000.- PTA brut/anual negociable més percentatges per obra gestionada. Incorporació immediata. Contacte amb: Cristina Torres, telèfon. 977 64 40 44

|

Ref. 6.742

22

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT ESTRUCTURES DE FUSTA EN EDIFICIS EXISTENTS

JORNADES DE REHABILITACIÓ. PARAMENTS EXTERIORS

Curs, dies 27 i 28 d'abril

Neteja de façanes. Dijous, 6 d'abril

Actualment. la intervenció en edificis existents comporta actuar sobre aquest material quasi desconegut, la fusta, que trobem en s de sostre, jàsseres i encavallades, en una bona part dels edificis per rehabilitaf. Per

les seves característiques, aquest curs està adreçat a tots els professionals (tècnics recent titulats o amb una llarga experiència en obra) que s'estan introduint en el camp de la intervenció en edificis existents.

programa Dijous, 27 d'abril • U fusta estructura!

• El podriment de la fusta • Els aiacs de COÍG • Els .nacs de lèrmiis • Consells per a una bona inspecció

Divendres, 28 d'abril • Dos exemples d'inspecció aprofundida • Fonaments de càlcul • La intervenció d'eslruciures de fusta

professors • Carme Bach, de la Unitat de Zoologia de la UAB

responsable acadèmic Ramon Graus dates: 27 d'abril, de 16 a 21 h., i 28 d'abril, de 9 a 14 h. i de 16 a 21 h. preu matrícula: 33-000 PTA preu col·legiat: 25.000 PTA

• ]osé Antonio Barrientos, de la Unitat de Zoologia de la UAB • Toni Floriach, del Servei Rehabilitació i Medi Ambient

• •

Un exemple de tractament antixilòfags Un exemple d'intervenció estructural

• Josep Cirbal, de la Unitat de Botànica de la UAB • Ramon Graus, del Servei Rehabilitació i Medi Ambient

La creixent importància dels treballs de rehabilitació i manteniment de façanes ha ponat una variada oferta de sistemes de neteja dels diferents materials.

La jornada mostrarà les diferents tècniques existents i en valorarà la seva idoneïtai per a cada material i sistema constructiu, així com Ics precaucions a tenir presents en la seva utilització.

programa Teoria i debat, de 5.30 a 14.00 h 9.30 h. Tècniques i sisiemes de neteja.

Caracterització del suport. La neteja: mètodes manuals, amb aigua, mecànics, químics i mètodes basats en augment de temperatura: làser 11.30 h. Reconeixement dels elements de pedra més emprals a les nostres façanes.

12.30 h. Reconeixement dels esgrafiats vuitcentistes i modernistes de l'Eixample. Mètodes de neteja més idonis.

El projecte Raphael, una idea

• Minerva Embuena, del Laboratori de Materials de l'EU PB • loaquín Montón, del Departament de Construccions Arquitectòniques 11 de la UPC

responsable acadèmica: Ana Chusí professors • Núria García l'ascua. Dra. C.C. Químiques.

M A N T E N I M E N T I GESTIÓ D'EDIFICIS: L A TENDÈNCIA EUROPEA

J o r n a d e s , d e l 1 5 al 1 7 d e j u n y

• Antònia Navarro Ezquerra. geòloga, col • laboradora dei Laboratori de Materials de la UPC. • Elisenda Capera, arquitecta, directora de

El Col·legi organitza unes jornades Internacionals sobre Manteniment i Gestió d'Edificis a Barcelona els dies 15, 16 i 17 de juny del 2000. Les jornades constaran d'unes

biliari, professors d'universitats i responsables d'empreses de manteniment amb una àmplia experiència, També estaran obertes a aportacions dels

ponències marc, i debats oberts que comptaran amb la participació dels millors experts nacionals i internacionals del sector immo-

participants mitjançant la presentació de comunicacions,

iimbiu tíe treball Projectar i construir per al manteniment. La fase de projecte és crucial per a que ei manteniment posterior sigui possible, segur i eco-

Mantenir i gestionar els edificis. Al moment de planificar el manteniment cal escollir sempre l'estratègia més adequada per al tipus

nòmic. Es debatrà la introducció dels conceptes de cost global, vida útil i manteoibilitat.

d'edifici a mantenir. S'abordaran les metodològies d'inspecció, la contractació de serveis i els programes

informació Servei Rehabilitació i Medi Ambient Telèfon- 932 40 23 66 fax: 932 40 23 59 a/e: serma@apabcn.es

d'abast europeu.

Mètodes de neteja en restauració d'esgra fiats.

Casos pràctics, de 16.00 a 19.30 h 16.00 h. Pràctica del tractament de superfícies per projecció d'abrasius.

Tipus, característiques i funcionament.

Demostració i assaigs de neteja de superfícies.

Instal·lacions de MPA - Materias Primas Abrasivas, S.L. Polígon Industrial Famades Cornellà

l'Area de Rehabilitació de ProEïxample.

• Montserrat Pugés. Restauradora. Cap del taller de Restauració del Servei d'Arqueologia. Servei d'Arqueologia Urbana (Museu d'Història de la Ciutat.) preu matrícula: 20-000 PTA preu col·legiat: 15.000 PTA —

INSCRIPCIONS, telèfon d'inscripcions: fax: telèfon d'informació: http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es

932 40 20 60 932 40 20 61 932 40 23 73

Les inscripcions han d'estar formalitzades 10 dies abans de l'inici del curs, en cas contrari es perd la reserva de la plaça.

L'oferta de cursos del Col·legi es pot consultar a la pàgina web

Els estudiants amb Targeta ACCÉS tenen reservades algunes places amb un descompte sobre el preu de col·legiat del 20%.

- — R11I6

.23 FClRMAHiri

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ ESTRATÈGIES DE CONTRACTACIÓ PER A L'EXECUCIÓ D'OBRES DE

CONTROL D'OBRES. SEGUIMENT ECONÒMIC I TRACTAMENT DE LA

PROMOCIÓ PRIVADA. Curs, del 15 de març al 5 d'abril

INFORMACIÓ. Curs, del 8 al 29 de maig

La generalització del sistema de subconiractació, l'especialització de les empreses i la creixent complexitat de les obres ha anat diversificant els models de contractació de l'execució. E! curs analitza els criteris d'elecció del sistema de contractació, la definició del pla de contractació, els tipus de contractes, etc. També, les modalitats

bàsiques d'actuació dels professionals encarregats de gestionar l'execució de les obres (consuhor/contraciista).

Aquest curs es fa conjuntament amb la Fundació Politècnica de Caialunyai compta mb dos crèdits per al màster en project

programa • Tipus de contracte Contracte verbal í contracte escrit. Segons el tipus de subministrament o servei.

Característiques de cada tipus de contracte. Segons el sistema de pagament.

• Estratègia de contractació Criteris d'elecció del sistema de contractació i definició del Pla de contractació.

• Selecció de contractistes Prequalificació de participants, convocatòria de participació, recepció, valoració

responsable acadèmic Carles Puiggròs professors: Albert Ribera i Jesús Rodríguez, professors de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona, dates: del 15 de març al 5 d'abril.

t

p ( ( i

i negociació d'ofertes, reajustaments: preu, qualitat, es. tècniques, temps, negociació del contracte, adjudicació.

Relació client-contraciisies Sistema de reunions, informes, gestió de la informació Variacions durant l'obra Valoracions i pagaments a compte Resolució de contractes Defectes i acabals

horari: dilluns i dimecres, de 1 durada: 21 hores preu matrícula: 44.000 PTA preu col·legiat: 37.000 PTA

Reconèixer i analitzar el conjunt d'informació que es genera en el procés d'edificació pot ser un element clau per plantejar propostes de millora en la metodologia de gestió d'obra.

Com més tractem tot el procés d'una manera racional i senzilla, més fàcil serà disposar de la informació oportuna que ens ajudi a aconseguir els objectius fixats.

El curs s'ha pensat de manera que, sense

ESTUDIS DE MERCAT PER A LA PROMOCIÓ D'HABITATGES

programa

Curs, del 2 1 al 3 0 de març

• Proposta de definició de fases i etapes de tot el procés, pel seu posterior anàlisi.

Dissenyar un producte immobiliari adequat i una bona estratègia comercial és un dels elements essencials per a l'èxit d'una operació immobiliària. Per això aquest curs es planteja com a objectius bàsics donar totes les pautes fonamentals per elaborar un pla de màrqueting, atès que és el punt clau per tenir èxit en una operació immobiliària.

Aquest curs es fa conjuntament amb la

programes • Antecedents i dades generals • Treball de camp Obtenció de dades • Estructura de l'estudi de mercat • Anàlisi í conclusions: Estoc inicial d'habitatges a la població o a

Fundació Politècnica de Catalunya, i compta amb un crèdit per la màster en project manager. S'explicarà com s'han de definir els paràmetres per encarregar un estudi de mercat, l'estructura de l'estudi i l'anàlisi de les dades per treure conclusions útils i per prendre decisions en el procés de gestió immobiliària. EI curs va dirigit a tècnics que vulguin iniciar-se en aquest camp.

l'àrea d'incidència. Estoc pendent de venda.

Estoc futur a curt termini. Ritme de vendes.

Superfícies. Repercussions. Preus de venda.

Condicions de pagament, finançament.

Resum de qualitats. Determinació d'elements diferenciadors del mercat. Estructura comercial. Accions i mitjans de promoció.

» Descripció dels mitjans usuals utilitzats pel tractament d'aquesta informació (documental, gràfica, bases de dades, etcètera) » Estudi dels factors: cosl-qualitat-lemps/ recursos-informació, com elements característics que poden integrar el conjunt d'objectius de la gestió dins de tot el procés d'edificació.

• Proposta d'integració d'informació econòmica. (M.l.l.CC.C.)

professors • Albert Ribera

• Resolució d'un cas pràctic.

responsable acadèmic: Carles Puiggròs

horari: dimarts i dijous, de 1S.30 a 2i hores,

professor: Xavier Aldabó, director de Farré

durada: 10 hores preu matrícula: 24.000 PTA preu col·legial: 20.000 ITA

dates: del 21 al 30 de març

» Anàlisi dels principals objectius de cada etapa i definició dels treballs concrets que s'hi desenvolupen.

_ Codi:GI0I2

Professor de la Escola Superior de la Universitat Politècnica de Girona • Jesús Rodríguez Professor de la Escola Superior de la Universitat Politècnica de Girona

perdre la visió general de tot el procés i partint dels diferents treballs que es van elaborant, es pugui proposar una sèrie de mètodes per al tractament global de tota la informació (cost, temps, recursos i presa de decisions).

Aquest és un del cursos d'especialització que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) i comptarà amb dos crèdits per al màster en project manager

-Predimensïonat -Comparació-precontractació -Contractació -Execució -Liquidació.

• Proposta d'integració d'informació general (informes) -Execució.

• Proposta d'integració de planificació.

-D'estudis previs -De projecte/precomractació -D'execució -De control d'execució.

• Desenvolupament d'un cas pràctic total.

dates: del 8 al 29 de maig horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 hores durada: 21 hores preu matrícula: 44.000 PTA preu col·legiat: 37.000 PTA

24

Primera quinzena marí; 2000

ACTIVITATS FnBMACID

1 DIVEBSDS

SEGURETAT GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR DE SEGURETAT EN FASE D'EXECU-

L'ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR.

cró D'OBRES. Casos pràctics. Del 3 de maig al 7 de juny

Sessió tècnica, 16 de maig

L'objectiu d'aquesi curs és poder aplicar els coneixements que s'han adquirit sobre seguretat i salut laboral en la planificació i realització de les tasques de coordinador de seguretat en obres de diverses tipologies i dimensió.

En cadascun dels casos pràctics ,i desenvolupar aplicaran els mètodes a seguir en la contractació amb el promotor, procediments administratius, documenlació obligatòria, eines documentals i de procediments interns, planificació de la coorEl curs està basat en la coordinació de quatre dinació, preparació de visites d'inspecció, obres reals. La simulació dels casos ens de- redacció d'informes de visita, tramitació d'incidències i presa de decisions, investigació terminarà diversos escenaris corresponents a distints models d'organització que trobem a d'accidents. les obres: contractista únic amb subconPer aquelles tasques de coordinació que retractes, diversos contractistes, subcontraclistes quereixen l'ús d'habilitats directives i de i autònoms, etc. relacions humanes, s'ha previst fer simuEl contingut del curs es distribueix en tres lacions de casos de negociació i de resolució parts que s'apliquen en cada un dels casos de conflictes. pràctics: anàlisi de l'estudi de seguretat, És recomanable haver assisüi al curs de Cooranàlisi dels plans per a la seva aprovació i dinador de seguretat a la construcció. Perfil tècnic proposta de mètodes per als treballs que ha europeu (136 hores), o bé tenir coneixemenis de fer el coordinador. Í/o experiència equivalents.

programa Dimecres, 3 de maig • Anàlisi estudi i pla de seguretai i salut.

Dimecres, 17 i 24 de maig

responsable acadèmic Ezequiel Bellet dates: dimecres, del 3 maig al 7 juny horari: dimecres, de 17 a 21 h. durada: 24 hores. preu matrícula: 50.400 PTA preu col·legial: 42.000 PTA

d'actuació, i consells pràctics sobre la seva feina en fase d'execució d'obres petites, Va adreçat a professionals que hagin d'intervenir en obres petites i sense especial risc, en les quals només cal l'estudi bàsic de seguretat o la coordinació en fase d'execució.

programa • Introducció als lemes legislatius.

Les directives, la Uei de prevenció de riscos Laborals i el RD 1627/97. L'actual enfocament de la seguretat. Funcions i responsabilitats segons el RD 1627/97. Necessitats i oportunitats del mercat sobre seguretat.

• Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució per a obres sense riscos especials.

autònoms. Consells organitzatius bàsics per a obres petites sense riscos especials. Solucions constructives estàndards que evitin o disminueixin riscos. Sistemes elementals pràctics de protecció. Guia d'accions bàsiques i mínimes per coordinar la seguretat d'execució d'una obra petita i sense riscos especials.

Funcions i responsabilitats dei coordinador en fase d'execució. L'aprovació del pla o plans de seguretat. La carta de prevenció. Documentació a utilitzar llibres de registres i incidències. El conirol de l'accés a l'obra. Consells per conduir una reunió de contractistes i

• L'estudi bàsic de seguretat, un cas pràctic.

Documentació i continguis de l'estudi bàsic.

Avaluació de riscos en obres petites. Solucions tècniques i organitzatives per eliminar o disminuir riscos. Mesures pràctiques de prevenció i proleeció. Model i programa informàtic per fer l'estudi bàsic. Desenvolupament d'un cas pràctic

p r o f e s s o r s : lossrp M. Calafell, cap de l'Assessoria jurídica i professional del Col - legi i M. Àngel Sanchez, coordinadora de segure dia: 16 de maig

horari: dimarts, de 16.30 a 21 hores durada: 4 hores preu matrícula: 5.000 PTA preu col·legial: 2.000 PTA

• Planificació de la coordinació.

• Realització pràctica de la coordinació.

Dimecres, 10 de maig • Metodologia pera la coordinació.

• Procediments operatius.

Amb aquesia sessió s'ofereix una visió general de l'enfocament de la segureiat a partir del que determina el Reial decret 1627/1997.

Dóna informació sobre com s'ha de preparar un estudi bàsic de seguretat i sobre quina és la missió del coordinador de seguretat, pautes

Dimecres, 31 de maig i 7 de juny • Relacions humanes.

La negociació per al compliment del pla.

• Resolució de conflictes

FISCAL NOVETATS FISCALS DEL 2 0 0 0 . Sessió, 30 de març dia i hora: 30 de marca les 19 li Hoc sala d'acies a càrrec de: José Antonio Bemàldez, advocat i assessor fiscal

organitza: Assessoria professional i jurídica Cal confirmar assistència al Servei d'Informació. Telèfon: 932 40 20 60 Entrada lliure.

ACTIVITATS

INFORMÀTICA APLICADA

HABILITATS DIRECTIVES GESTIÓ EFICAÇ DEL TEMPS. Curs, dies 2 1 i 23 de març L'arquitecte tècnic o l'aparellador, per tes seves característiques professionals, ocupa llocs de responsabilitat que requereixen d'un all nivell d'organització i gestió del treball propi. La diversitat de treballs que desenvolupa l'obliga a optimitzar el seu temps de dedicació a les activitats, per donar l'abast i complir amb

ponsabililais. En aquest curs l'alumne aprendrà a distingir entre allò urgent i allò que és important, organitzar l'agenda, i a ser reflexiu per dedicar el que pertoca a cada lasca per rendibilitzar el temps. L'objectiu és ajudar als professionals en la millora del desenvolupament personal aplicada al treball

eficàcia els seus compromisos i res-

professional.

programa • Descobrir quina és la nostra missió, rols i fites. Molls cops tenim la sensació d'haver treballat molt, i que tota la feina no ha servit per allò que volíem aconseguir.

• Establir prioritats.

La feina s'amuntega a la nostra taula, els caps i col·laboradors requereixen la nostra atenció i tot és urgent i importat, què cal fer?

• Més enllà de la gestió del temps.

professor [oan Plans, llicenciat en psicologia, PDD1ESE, professor d'ESADE. dates: dies 21 i 23 de març horari: dimarts i dijous, de 18 a 2lh.

• 25

PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES A M B MICROSOFT PROJECT

L'objectiu és aprendre

controlar, avaluar

administrar projectes a b l'ús del program Microsoft project.

Adreçat a aquelles persones interessades en una eina informàtica per al plantejament, planificació dels projectes, i la gestió i la seva representació gràfica.

del 20 de març al 5 d'abril, dilluns i dimecres, de 17 a 19 h. preu matrícula: 25.000 PTA preu col • legiat: 20.000 PTA

PRESSUPOSTOS I CONTROL ECONÒMIC D'OBRA A M B GEST

Mantenir l'equilibri entre resultats i com aconseguir-los.

• Identificar els nostres problemes en la gestió del temps.

A què dediquem el nostre temps?

• Millorar l'efectivitat personal Principis d'efectivitat. Exemple de com hem d'organitzar, de manera efectiva, una setmana de treball.

durada: 6 hores preu matrícula: 16.000 PTA preu col·legiat: 11.000 PTA .Codi:Cl015

TÈCNIQUES PER A LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMES. Del 4 al 1 3 d'abril Hi ha sovint, una gran diversitat de situacions en les quals s'han de prendre decisions que afecten a la gesiió dels recursos humans i materials. El professional ha de saber resoldre problemes tècnics de maner, ràpida, conjugant l'eficàcia i l'eficiéncia-

Desenvolupar aquesla habilitat, li permetrà aprendre a analitzar tols els factors implicats en el problema i escollir alternativa de solució. Amb el curs s'aprèn a desenvolupar el pei nsament creatiu, i aprendre a prendre lecisions.

programa • La recerca de solucions: La creativitat.

Lògica vers creativitat.

Tècniques per a desenvolupar la creativitat.

El «brainstorming» • Procés de solució de problemes Identificar aspectes claus. Definir objectius. t Tècniques i eines de solució de problemes.

• Presa de decisions.

professora: M. Amania Carmona, llicenciada en psicologia del Centre d'Estudis ADAMS. dates: dimarts i dijousdel 4 al 13 d'abril

durada: 12 hores preu matrícula: 18.000 PTA preu col·legiat: 15.000 PTA

ACTIVITATS PERICIALS CERTIFICATS D'HABITABILITAT. Curs pràctic, dimarts 4 d'abril

Amb aquesi document, els arquitectes tècnics dia i hora: dimarts, 4 d'abril de IS a 21 hores. adquireixen un compromís amb la societat durada: 3 hores davant un bé de primera necessitat, per això preu matrícula: 6.000 PTA s'ha pensat en una sessió d'iniciació, preu col·legial: 4.000 PTA l'objectiu de la qual és aprofundir en la professor: Pere Casademont, cap del Servei legislació sobre l'habitabilitat, i facilitar eines Habitatge del Col • legi. i pautes per redactar la certificació.

Codi: PI017

El mercat de la informàtica ofereix un ventall de programes que s'usen de forma habitual en l'activitat professional. L'aplicació d'aquestes eines són imprescindibles per a la consecució adequada dels treballs programa • EL PRESSUPOST, DOCUMENT D'UN PROJECTE Conceptes bàsics

d'amidaments, pressupostos, certificacions i control econòmic, per això aquests cursos que us presentem esian dirigits als professionals que realitzen aquests tipus de treballs,

Amidaments Ajustament de preus Comparatiu d'ofertes Plecs de condicions generals • PLANIFICACIÓ I EL CONTROL DE COSTOS Objecüus. Els costos Planificació Seguiment de costos Anàlisi i avaluació de resultats

Bases de dades Models i tipus de pressupostos Informació associada Intercanvi d'informació • TREBALL AMB PRESSUPOSTOS Confecció d'un pressupost Preus descomposats

dates: del 29 de març al 12 d'abril, dilluns i dimecres, de 17 a 21 h. durada: 20 hores preu matrícula: 4G.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA Codi: CI3041

INFORMÀTICA BÀSICA I GRÀFICA • WORD 1 NfVELL Del 4 al 13 d'abril, dimarts i dijous, de 19 a 21 h, a Terrassa i a Granollers, preu únic: 10.000 PTA CI206 • ACCÉS De! 22 de març al 3 d'abril, dilluns i dimecres, de 19 a 21 h. preu matrícula: 14.000 PTA preu col·legiat: 10.000 PTA C1201 . EXCEL I NIVELL • Els divendres 24 de març de 17 a 21 h i dissable 25 de març, de 9 a 13 h.

• Del -1 al 13 d'abril, dimarts i dijous, de 19 a 21 h. preu matrícula: 14.000 PTA preu col·legiat: 10.000 PTA CI202

i EXCEL II NIVELL Del 27 de març al 10 d'abril, dilluns i dimecres de !9 a 21 h, a Terrassa i preu col·legiat: 12.500 PTA C1215 ( INTERNET • Dilluns 10 i dimecres, 12 d'abril, de 19 a 21 h. preu matrícula: 11.000 PTA preu col·legiat: 8.000 PTA CI203

INSCRIPCIONS ALS CURSOS D'INFORMÀTICA Barcelona: 932 40 20 60 Granollers: 938 79 01 76 Terrassa: 937 SO 11 10

ACXL^ITATS

26

tu SEMINARIS SOBRE LA LOE SEGON SEMINARI SOBRE LA LLEI D'ORDENACIÓ DE L'EDIFICACIÓ. Control tècnic, sinistralitat

i perícia,

L'experiència francesa i les perspectives al nostre país. Sessió, 16 de març Dins el cicle de seminaris sobre la LOE, que el Col·legí organitza amb l'objeciiu de difondre el contingui de la Llei i promoure'n el compliment, s'ha prepara! un segon seminari en què es parlarà de control tècnic, sinistralitat i perícia, i s'hi exposarà l'experiència francesa.

dia i hora: dijous, 16 de març, a les 17 hores lloc sala d'actes del Col·legi Entrada lliure. Places limitades. d l fer inscripció al Servei d'Informació tel: 932 40 20 60 fax: 932 -Í0 20 61

programa 17 h Obertura .i càrrec de Xavier Bardají, president del Col·legi

L'obligació de l'assegurança. Les pòlisses

Els perits de construcció 17.15 h L 'experiència francesa, a càrrec de MiEl peritatge chel Damei, advocai i professor de Responsabilitat del perit l'Escola d'Arqui lectura de Toulouse La reglamentació francesa de l'asse19.00 h. fi paper de l'empresa de control, l'resent gurança de construcció i futur, a càrrec de Vicente Alegre, Avantatges i inconvenients del sisteenginyer de camins, gerent de l'em19.45 h. Síiiíüríii/tiit í preveu irííí, a càrrec d E ma francès presa COTCA SA ric Casanovas, arquitecle tècnic 18.00 h El paper dels expens, per Paul Caillon, president de la Compagnie Française des Experts Consiruction (CFEC)

EXPOSICIONS

La relació amb la direcció facultativa La dependència de l'asseguradora La influència sobre la qualitat constructiva i la innovació del sector

Tipologia i nivells de sinistralitat La prevenció 20.30 h. Col·loqui

Viatge a Euskadi

L'ARQUITECTURA IL·LUMINADA

Del 29 d'abriia l'i de maig

Del 6 d'abril al 5 de maig L'exposició forma part del certamen La Pri- inauguració mavera Fotogràfica 2000, i es basa en l'obra Dijous, 6 d'abril a les 19.30 h. fotogràfica de M. Pilar Concellón, Manuel L'exposició es podrà visitar fins al 5 de maig, Serra i Fabienne de Vilder, que té, com a fil de dilluns a divendres de 9.30 a 20 hores conductor, l'impacte de la llum en la organitza interpretació personal que han fet d'indrets Departament de Cultura del Col·legi de la ciutat de Barcelona.

\

El Col·legi prepara un viatge a Euskadi per visitar l'antiga indústria i les darreres realitzacions arquitectòniques, com ara el metro de Bilbao, el Museu Guggenheim o la fàbrica Ceres, a Bilbao, i també el Kursaal o el Museu Etnogràfic a Donostia.

Luz Y COLOR EN LA NATURALEZA, exposició de fotografies de Juan Francisco Pérez Rueda, fins al 2 4 de març La sala d'exposicions de la primera planta, acull una mostra de fotografies de luan Francisco Pérez Rueda, titulada: Luz y color en la namraiezii.

10

dates: Es podrà veure del 1 al 2-1 de març. lloc: espai d'exposicions de la Cafeteria del Col • legi, primera planta. organitza: Departament de Cultura

ANIVERSARI DE LA DELEGACIÓ DEL VALLÈS ORIENTAL. L A SUITE

IBÈRICA DE HANS MÒLLER, del 16 de març al 7 d'abril Amb motiu del 10è aniversari de la Delegació del Vallès Oriental, la delegació acull l'exposició La suite ibèrica de Hans Mòller, dins els actes de celebració.

L'exposició consta de 13 gravats carpetes múltiples (dibuix, collage i gravat) d'aquest autor. inauguració: dijous, 16demarçali •s 20 hores a la delegació.

dates: Es podrà veure del 16 de març al 7 d'abril. horari: els matins, de dilluns a divendres de 9 a 13 hores.

Les tardes, els dilluns, de IS a 20 hores, i de dimans a dijous, de 17 a 20 hores. lloc: Delegació del Vallès Oriental. C/]osep PinoL 8 Granollers.

Tel: 938 79 01 76.

VIATGES Viatge a València. Del 26 al 28 maig

La Delegació del Vallès Occidental organitza un viatge per visitar Li ciutat de les ans i les ciències de Santiago Calatrava a València. preu: 40.000 PTA. Delegació Vallès Occidental. Tel: 337 80 U 10

- Preu: 43.000 PTA (IVA inclòs), jtóoctou í'autocar, ei passeig en barca per la Ria, l'allotjament en hotel ,. de 4 estrelles (tot inclòs tret dels sopars), l'entrada ais museus, els guies i les explicacions dels especialistes.

OBERTA LA INSCRIPCIÓ Places limitades*»?

Informació i reserves: Servei d'Informació.

Telèfon 932 40 20 60.

Fax 932 40 20 61.

A/e: informacio@apabcn.es

27

Index d anunciants de L INFORMATIU

Prestatgeria COMERCIAL: MARÇ 2000

número 160 PRIMERA quinzena MARÇ 2000 Els ieciors de LÏNKiRMAnu poden demanar més informació sobre els productes anunciats mitjançant la butllela-resposta ques'adjunla. Només cal marcaren la budleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU.

El Col • legi pos.i a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, <i la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes de març:

Empresa o producte

Ref.

Pèndol

Rycmar

ITEC

2

Asfaliex Construcción

Gamesystem

MITSUBISHI ELECTRIC

8-9

Ibermapei

Repsol Butano

SICÓ

11

VIDRES MASCARELL

33

CRABACID

34

CLEAR-SHIELD

37

WAKER-CHEMIE

38

VITRUM

39

AI.KOR DRAKA

contraportada

Presentació de programes d'ARKTEC ARKTEC presenta les últimes versions del programa de càlcul d'estructures: TRICALC i del programa d'amidaments, pressupostos, plecs de condi-

dons, temps i control d'obra: GEST. dies: 15 i 16 de març, al vestíbul del Col·legi. C/Bon Pastor, 5. Barcelona, Es farà entrega d'un pràctic obsequi.

Composan Consirucción

Fepesa

Mecanismos y andajes

Alkor Draka Ibérica

Panasonic Sales Spain

Sistemes de Reforç Actiu

Tractel Ibérica

VVeber Broutin Cemarksa

Consorcio Termoarcilla

Termigo

Kaizen Consultores

Eco Esteba

Trac Vertical

Consirucdones Desmontables

Texsa morteros

Wermasi

Grabacid

C/Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 5 7 .

Fax: 932 40 23 6 4 . E-mail: comercial@apabcn.es

Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez

SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I

Utilitzeu aquesta budleta per demanar més informació sobre els produaes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número dereferènciaque coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seíeccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.

ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Hn cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents: N o m i cognoms Empresa Adreça

CP:

Població Telèfon

E-mail

Fax:

PUBLICITAT L'INFORI. ATIU NU M. 160 2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

IS

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

portada

conlra por ada

Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalmenl al Servei d'Informació del Col·legi.

L'Informatiu. Bon Pastor, 5. 0S021 Barcelona. Fax: 932 40 23 64.

_G UJLA_Q1E:M P R E S E S

28

L£

PI IHI irMTAT

ESTRUCTURES EíiSSSSp^^l ll|K2làjC^H piiBSSS^B^ •••^^^•^^^H

Alsina

Pellaires. 28 08019 BARCELONA Tels. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92

CONSTRUCCIONES EN MADERA

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA. S.A. Pol. Ind Ra d'en Cot. Camí Oe Font Freda s'n 08110 Montcada y Reoac (Barcelona) Tel (93| 575 30 OO Fas (93) 564 70 59

PAVIHDUS. S.A.

FUSTERIA D'OBRA. MOBILIARI I EQUIPAMENT

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÒVILES

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTO ANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES TERRATZOSCONTÍNUOS

PISÇ3 Teluan 11ei. 1< 0ED1D Barcelona Tel. 2G5 03 39 Fai. Z6S Z2 76

AÏLLANTS

ALUMINOSI

•

ELECTRICITAT

CATALÀNA,S.A.

isimon *"BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

SENETON M 6 Fa* 202 31 12

REHABILITACIÓ |

SERVEIS I CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA 3 Neteja

í

Resiaunaó pedra • Evitar coloms Q

\ CEINCO, S.L-U.

CONSTRUCCIÓ - REHABLUTAaÓ

50O.O00 m'd» mallas I í £ Ï '

* Tel.: 93 663 02 11 % Fax: 93 663 01 31

stauració formigó.

Te!. (93) 261 63 00 I Fiue (93) 261 63 20 08908 L'Hospitalet de Uobregac (Barcelona)

c/Paéúia, 240 ' Tel (931 £56 14 53 Fax (93} 436 72 85 • 08013 Barcelona

^ ^

0H7B0 PALLEJÀ (Barcelona)

PAVIMENTS ^ ^ m ^ r Z V M ^ b H

REFORMAS IMPEHMEABILIZACIONES ALUMINOSIS REFUERZOS ESTRUCTURALES

AKORPMN Léminas Flexibles ús PVC-P psra la impermeaúiNzacón

qERC/XSA,

Assistència Tècnica

DRAKA (D ALKOR IBÉRICA, SA

CONSTRUCCIONES

MANSO, 11 S> A • U (93) 426 98 96 |3 lir Fax (93) 423 94 13 • 0 8 0 1 5

PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ I ASFALT. TERRES DE RESINES I PINTURES ESPECIALS

i Control de Qualiial a tot tipus d'obres

_EXTRAFORT_

Tel.: 93 84S 40 00 - http://www.alko!

Barcelona

Tel.: 937 31 54 46 •J. A r i e . SI. Nau P Pol. Ind. Can Panllada • 0S2JS Terrassa

Fem el terra bo segons DIN ISO 9002

L5 TECINCO 93.588.78.76

Aplicaao iaal, ràpida i eo

C l MIUAMOSA ia

SPEED BUILDING, S i .

Airopols Impermeabilitza Is Higiènics Decoratius

FACHADAS - REHABILITACION

La solució a l'aluminosis

RESTAURACIÓN - REfORMAS

NOUíBAU

REFUERZOS ESTRUCTURALES

Magalhàes, 15, bajos - 08004 BARCELONA Tel. 93 441 1044-Fax93 441 5320 E-mail: RYCMAR@teleline.es

Tel.: 93 796 41 22

FORMIGÓ ARMAT. MATERIALS CERÀMICS. SOLS 1 VIALS

ESTUDIS GEOTÈCNICS ESTUDIS OE PATOLOGIA

08191-RUBÍ

ASSAIG SÒN1C DE PILOTS

astra-GHmntca, si.

Rece brïments p e r a sòls industrials

El sistema de renovació de sostres

LABORATORI DE CONTROL

Repar aó fàcil ús lorats i esquerdes Av.Sa t Julià, 206, nau 7. Pol. industrial Congos 08400 Granollers Tel: 93 BJ9570OÍ938J954 75 Fax 9. 8495416

G E O T È C N I A , MICROPILOTS, A N C O R A T G E S , HLDROGEOLOGIA, M E D I AMBIENT. Tel. i Fix (977) 792783 - 43SS0 CAMBRILS TeL I Fix (90?) 33-< 332 - Q3QI7 BARCELONA

FUSTERIA ALUCOBOND

DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio polígono Industrial el pla

I • 93 680 27 2S

UiLi

Germans

Taulers i fustes de totes les espècies per a la Decoració, Interiorisme i fusteria

SOLUCIONES INTEGRALES OE PAV1MENTACIÓN

Ctra. Torre Romeu, s/n • 08202 SABADELL •tel. 93 748 48 38 -fax 93 726 07 61

C L A S S I F I C A C I Ó

C

ESTUDI ^ \

f i l Cabarrd

ESTRUCTURES

Oficina tècnica amb experiència en aixecaments, control i seguiment d'obra, replantejaments, panel·lacions i AS'Built Tel 93211 30J6 • Fat 93 41fl57 70 e-matL esludi ar r@cooc.nel

a

(V Can Màiach3. n 5 ' 0S£9! RIPOLLET

D ' E M P R E S E S

I

\

S E R V E I S

AÏLLANTS

ELECTRICITAT

Aïllaments, impermeabilització i recobriments

Electricitat i il·luminació

PREFABRICATS

REVESTIMENTS

INFORMÀTICA

Preíabrícació i construcció industrialitzada

Paviments i revestiments

Informàtica aplicada a la construcció

FUSTERIA

REHABILITACIÓ

SERVEIS

Fusteria de fusta, metàl·lica i plàstica

Rehabilitació integral

Serveis aplicats a la construcció

Elemenis per a estructures, sostres i cobertes. Productes bàsics. Matèries primeres

E

El reportatge ACTIVITATS

C U L T U R A L S

PRIMERA QUINZENA MARÇ 2000 1

29

Del 3 d'abril al 31 de maig tindrà lloc a 34 poblacions de Catalunya la Primavera Fotogràfica 2000, certamen internacional que se celebra cada dos anys i que enguany arriba a la seva desena edició. La Primavera aplegarà 172 exposicions amb una participació de 400 fotògrafs. El Col·legi participa en aquest certamen amb dues exposicions. A Barcelona, es presenta L'arquitectura il·luminada, en La qual es presenten obres fotogràfiques de Pilar Concellón, Manuel Serra i Fabienne De Vilder. La delegació del Vallès Occidental acull Astúries, conques mineres 1999 d'Antoni Vila.

Primavera Fotogràfica a a Primavera Fotogràfica del 2000, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat, comptarà enguany amb la participació de 400 fotògrafs reunits en un total de 172 exposicions distribuïdes en 34 poblacions de Catalunya, des del pròxim 3 d'abril fins al 31 de maig. La Primavera Fotogràfica és un certamen internacional de promoció i difusió de la fotografia. Se celebra amb caràcter biennal í enguany arriba a la seva desena edició.

La biennal del 2000 té més exposicions que ara fa dos anys. Entre els autors catalans hi haurà Kim Manresa, Pere Formiguera, Joan Rabascall, Joan Fontcuberta, Ramon Cornadó. Ricard

Terré, Albert Gusi, Manuel Úbeda, Colita, Leopoldo Pomes. Oriol Maspons, Pere Català-Roca. Joan Bufill, Martí Llorens.

Jordi Colrina, Daniel Casanovas i Manolo Laguillo i Antoni Vila, entre d'altres. També es retrà homenatge als traspassats Francesc Català-Roca, Xavier Miserachs, Ton Sirera i Pau Audouard. De fora de Catalunya s'exposarà l'obra d'autors com Carlos Saura, Alberto García-Alix, Camilo José Vergara. Goldbeck, Luigi Ghirri.

Patrick Tosani, Inge Morath, Thomas P. Profte, Renale Guenther, Jürgen Klauke i Ruud Van Empel.

Les 172 exposicions inclouen algunes de col·lectives com ara Història de la Fotografia a Catalunya, que es podrà veure

al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC); Look at me, la moda britànica vista pels fotògrafs, al Museu Tèxtil de Terrassa; Mirades Impúdiques, a la Fundació La Caixa; una galeria de retrats del segle XIX, a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat; i una selecció d'obres d'autors canaris, a la sala d'exposicions del BBVA a Barcelona.

Organitzada per l'Àrea d'Arts Plàstiques, la Primavera s'ha proposat fomentar la recuperació del patrimoni, mostrar la cultura fotogràfica universal i contribuir al progrés de la folografia de creació. Arran de l'edició, el 1996, del Llibre Blanc del Patrimoni Fotogràfic de Catalunya, s'ha impulsat la normalització de la fotografia

3

PRIMERA QUINZENA MARÇ 2000

-1 El reportatge \-

Fabienne de VHd»r/L'A«5umnuu

u

a tols els àmbits culturals i s'han general iniciatives com la creació de departaments propis a museus i arxius públics.

FESTIVAL DE LA LLUM

La Primavera s'integra enguany en el Festival de la llum. una coordinació internacional resultat de la col·laboració de 22 (estivals dedicats a la fotografia de creació, com ara els d'Atenes, Bratislava, Buenos Aires, Colònia, Estocolm. Houston, Madrid, Mèxic, Montreal, Moscou i París. En el marc de la Primavera se celebren també activitats com ara debats, conferències i tallers, organitzades per centres culturals, d'ensenyament i entitats diverses. Les conferències i debats se centraran en la història de la fotografia, col·leccions i ensenyament de la imatge.

Una altra activitat relacionada amb la Primavera és el Premi i la Mostra del Llibre i del Catàleg Fotogràfic, que enguany arriba a la setena edició. Té com a objectiu el foment de la qualitat a les edicions fotogràfiques i permetrà descobrir i consultar un centenar i mig de llibres i catàlegs publicats en els darrers dos anys per editors i entitats d'arreu del món. Les obres presentades es mostraran al Centre d'Art Santa Mònica del 3 al 14 d'abril.

El Col·legi participa amb L'Arquitectura il·luminada de Mana Pilar Concellón.

Manuel Serra i Fabienne de Vilder.

(Barcelona) i Astúries, conquBS mineres 1999, d'Antoni Vila (Terrassa),

Primavera Fotogràfica 2000 Centre d'Art Santa Mònica Rambla de Santa Mònica, 7 08002 Barcelona Telèfon 933 16 28 12 A/e: primavef@correu.gencat.es Http://wmv.a rtpljs.es/primaverafotografica

A L G U N E S

E X P O S I C I O N S

O Del 4 d'abril al 31 de maig Astúries, conques mineres 1999.

Antoni Vila.

Sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona.

Delegació del Vallès Occidental.

C. Sant Francesc. 18. Terrassa a/e: caatvocc@cecot.es C Del 7 de març al 18 d abril Xavier Miserachs, fotògraf.

Xavier Miserachs Col·legi de Periodistes de Catalunya Rbla. de Catalunya, 10. pral.

Barcelona a/e: col.legi@periodistes.org

c Del 30 de març al 13 de maig A la medida/Sur mesure/A mida.

Enrique L. Carbó Institut Francès de Barcelona.

Espai "La Galerie" C. Moià. 8. Barcelona a/e: ifb@smc.es O Del 3 d'abril al 28 de maig Gaudia través del Fons Canosa.

Germans Canosa Escola de Fotografia de la Fundació Politècnica de Catalunya Pg. del 22 de juliol, 660- Terrassa a/e: interfoto@fpc.upc.es

c Del 3 al 27 d'abril L'instant fixat Pere Català Roca Agrupació Fotogràfica de Catalunya C. Duc de la Victòria. 14, pral. Barcelona c Del 4 d'abril al 31 de maig Day Dreams I. Miguel A. Coquis Elisava. Escola Superior de Disseny C. Ample, 11-13. Barcelona a'e: sicad@elisava.iccic.edu

C Del 5 al 30 d'abril Virtual - Real.

Alumnes i professors de l'Escola de les Arts del Vidre.

Espai Vidre.

CÀngels. 8. Barcelona a/e: espaividre@sct.ictnet.es c Del 5 d'abril al 25 de juny Història de la Fotografia a Catalunya.

Col·lectiva Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) Palau Nacional de Montjuïc. Parc de Montjuïc. Barcelona a/e: KMNAC131@correu.gencat.es

-I El reportatge h P R I M A V E R A

PRIMERA QUINZENA MARÇ 2000

F O T O G R À F I C A

a

Arquitectura il·luminada 1 ' J n dels fils conductors a penes viH H sibles travessen les obres que formen part de l'exposició L'arquitectura il·luminada i són el resultat tangible d'una fascinació prolongada en el temps i en l'experimentació fotogràfica guiada per una interpretació personalitzada d'uns indrets urbans de la ciutat de Barcelona.

Pilar Concellón. Manuel Serra i Fabienne de Vílrjer coincideixen en el fons d'inspiració que proporciona l'espai urbà barceloní com a material de base de les obres presentades a L'arquitectura i l luminada. En aquesta exposició, la fotografia il·lumina aquells aspectes més imperceptibles i silenciosos dins dels espais, moments i volums arquitectònics que ens envolten. El procés tècnic de la ment fotogràfica provoca una aproximació òptica entre l'espai i el temps, entre la imaginació i la mirada.

Pilar Concellón incideix, per mitjà de la fotografia en blanc i negre, en l'exploració dels efectes escultòrics i lumínics de l'arquitectura descomposta i descontextualitzada que pertany a edificis construïts recentment a Barcelona. Manuel Serra destaca per la seva trajectòria, un seguit de nous llenguatges, estils i tècniques, configurant una visió pròpia més enllà de la mateixa fotografia. Un extens treball d'observació dels diferents moments lumínics del dia i de la nit d'un pati de l'Eixample està a la base de la instal·lació de les 168 imatges Polaroid que es presentaran en dues columnes fotogràfiques i en dimensió videogràfica. Segons el filòsof Antoni Aguilera, Serra busca allò deixat de banda, allò invisible, amb la pas-

sió desmesurada de qui mesura les seves forces per no fracassar davant les exigències del subjecte fotogràfic. La tendresa amb què observa les coses sorgeix de la fredor amb què valora la tècnica.

La tercera part de l'exposició correspon a una sèrie de fotografies de Fabienne de Vifder. unes imatges deixades a l'atzar, imposades gairebé per la vivència quotidiana de diversos espais. Fabienne de Vilder explica que en aquesfa sèrie investiga com es podria formar una nova imatge combinant imatges aïllades. Aquesta investigació no està basada en les idees, sinó en la realitat concreta. Un important aspecte afegit era la llum. Com a única condició per a l'existència de la fotografia.

: Del 5 d'abril al 23 de juliol Mirades impúdiques.

Centre Cultural de la Fundació 'la Caixa" Pg. de Sant Joan. 108. Barcelona a/e: infofundacio@lacaixa.es

® Del 7 d'abril al 2 de maig Jeroni Martorell Terrats, 1877-1951.

Una mirada d'arquitecte Jeroni Martorell Terrats i anònims Sala d'exposicions del Col·legi d'Arquitectes de Girona PI. de la Catedral,8. Girona

o Del 6 d'abril a 1*11 de maig Mujeres.

Carmela García Uranla.

Fotografia-Arquiteclura. Disseny C. Doctor Dou, 19. Barcelona ae: artinproject@mail.cinet.es

Annemieke van de Pas Departament de Cultura

L'ARQUITECTURA IL·LUMINADA Maria Pilar Concellón, Manuel Serra i Fabienne de Vilder Del 6 d'abril al 5 de maig de 2000 Sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona C/8on Pastor, 5 Inauguració el dijous 6 d'abril, a les 7 Vz del vespre ENTRADA LLIURE

o Del 9 de maig al 22 de juny Giasstypes.

Corinne Mercadier Metrònom. C/Fusina, 9. Barcelona a/e: metronom@mx2.redestb.es

o De l'n de maig al 9 de juliol Català Roca, una nova mirada.

Francesc Català Roca Fundació Joan Miró Parc de Montjuïc, s/n. Barcelona a/e: fjmiro@bcn.fjmiro.es O Del 18 de maig al 30 de juny Playing lile.

Sebastian Kusenberg Urania.

Fotograíia-Arquitectura-Disseny C. Doctor Dou, 19. Barcelona a/e: artinproject@mail.cmet.es

c Deí 16 de juny al 3 de setembre La imatge del temps i el temps de la imatge.

Alumnes de l'Escola Massana Palau de la Virreina.

Espai Miserachs La Rambla 99. Barcelona

j

PRIMERA QUINZENA MARÇ 2000

Especial

UN MATERIAL HISTÒRIC AMB FUTUR El vidre és un material històric en la construcció. El seu caràcter petri i el coneixement d ús antiquissim fan que tingui un caràcter de gairebé natural.

Tanmateix la seva utilització habitual en construcció és relativament recent (bàsicament per raons de preu i, fins fa ben poc. per les seves limitacions dimensionais- La introducció dels nous procediments de fabricació: l'estirat i, especialment, el float, l'any 1964, van permetre superar aquests límits i millorar-ne significativament la planicia. Una transformació que va obrir definitivament a aquest material una gamma insospitada d'aplicacions: l'arquitectura del vidre. Una petita revolució, si atenem al que ens espera.

Chopo

val la pena recordar: 1- Recuperació dels coneixements bàsics aprcsos sobre el material, la seva fabricació i les seves característiques íisiconiecaniques: • Vàrem recordar que ens trobem da\ ;im d" un material composat bàsicament per un 70 a 73 % de SiO,, un 13 a un 15 ° o de N a , 0 i K,O. i de un S a un 13% de CaO. la resta son òxids metàl·lics.

• Les seves característiques llsicomecaniques principals son: elevada resistència mecànica (10.000 kg/cm2 a compressió i 400 kg/cm2 a flexió). Per contra baix mòdul d'elasticitat I'-7.3x105 kg/cm2. el que fa que presenti fragilitat.

ititzada a L'INFORMATIU núm. 115. Novembre 1997 Cal reconèixer que quan un s'apunta a unes sessions, sovint el mou I" interès per estar al dia. per refrescar temes o be senzillament per obtenir major informació sobre algun material o procediment concrel. Però sens dubte, quan un escolta el que l'hi han de dir els professionals especialistes, sobre les seves experiències, realitzacions i productes, es desperta un estai d' ànim que invita a la reflexió: i ha mirar-se les coses, amb una perspectiva mes llunyana, amb visió de conjunt. És aleshores quan un pensa que és important estar al dia no solament dés el punt de vista comercial i conèixer ets

nous productes, sinó que també cal tenir un constant refrescament dels coneixements adquirits en els anys d' estudi universitari.

Per fer-ho; crec que unes jornades tècniques dirigides a professionals son l'excusa i el marc més adequats per enseear aquest procés de posta al dia individual; i en aquest sentit les jornades que el Col·legi dedica des de l'octubre de 1996 als materials i les noves tecnologies de la construcció són força interessants. Les segones jornades es van dedicar al vidre en l'edificació i crec que varen ser molt interessants, per vanes raons, i que

iblioteca Pompeu Fabra de Mataró. Obra analitzada a L'INFORMATIU núm. 97. Setembre 1996

• Hi han dues famílies principals de vidre segons el procés de fabricació: Vidre recuit transparent; que és el vidre normal obtingut per flotació sobre un bany de estany fos.

En quant a les lamines en trobem de color, d'alta resistència a la penetració, amb lamines que filtren la radiació solar deixant passar fins a un 78 % del espectre \isible, o inclusivament composicions de vidre que poden enquibir entre les dues lamines un parasòl fix.

Vidres trempats; que són els vidres que son sotmesos a un tractament de trempat per elevació de la temperatura a 700 °C i refredament brusc. Aquest tractament és pot donar a vidres transparents, de color, rcflectants o gravats: i pot formar part d" un vidre aïllant o la-

3- Nous productes i vidre del futur: Vàrem poder conèixer en aquestes jornades les ultimes novetats sobre façanes de vidre encolat o si I icona estruç-

Vidre colorat en massa, que és el mateix que en el cas anterior però amb la addicció d' òxids metàl·lics estables dins la massa del vidre.

2-Coi de ser

icni dels productes de vidn.

• A p a t i r de les dues famílies principals de vidre és poden obtenir: Vidres reflectants; que són vidres transparents o de color, en els quals sí ha dipositat en una cara una capa de òxid metàl·lics per p r o c e d i m e n t s piroliticsfdipositats per pirolisi) o magnetronics(projccció catòdica en buit).

Vidres aïllants; que bàsicament són els vidres composats amb cambra intermèdia d' aire dessecat. Poden ser de cambra senzilla doble o triple i a la veüiida cada vidre pot ser. recuits o trempats, transparents, colorats, amb capes relleclanls. laminats o gravats; obtenint així múltiples combinacions.

Vidres laminats: que son els vidres composats amb una lamina de butyral de polivinyf que serveix per adherir diverses planxes de vidre. Kls laminats també poden ser dobles, triples. cuadruples etc. i combinar tants tipus de vidre com en el cas anterior.

Les Torres de l'Eix Macià. Sabadell Obra inalitzada a L1NFORMATIU núm. 74. Juliol 1995

tural; que consisteixen bàsicament en: Noves formulacions per a la silicona.

Nous controls de qualitat, referents tant a materials com a prototipus.

També en el àmbit de façanes van tenir un espai destacat les façanes subjectes per punts, on vàrem conèixer que un factor primordial per la obtenció de la millor relació gruix /resistència recau en la perfecció del mecanitzat previ al trempat: ja que els defectes superficials fan minvar la resistència.

I el futur?.... Dons el futur, en dura coses tant espectaculars com: Vidres amb cel·les fotovollaiques en la lamina central que permetran a certs edificis obtenir electricitat.

PRIMERA QUINZENA MARÇ 2000

Especial

T O T SOBRE EL VIDRE EN EDIFICACIÓ VIDRJO (I). TECTÒNICA, NÚMERO 10.

EUITA: ATC

EDICIONFS.

La utilització del vidre en edificació és el tema monogràfic del darrer número de Tectònica, una magnífica publicació que combina la teoria, l'anàlisi de projectes arquitectònics actuals i els productes i la comparació de productes i sistemes existents avui en el mercat. José

Benito Rodríguez i Antonio Raya fan una extensa presentació d'aquest material. Segueix una extensa anàlisi de quatre obres exemplars i, finalment, el dossier de productes i índex d'empreses. Totalment recomanable.

El preu de la revista és de 3.300 pessetes. Disponible a la Cooperativa Jordi Capell i consultable al Ce,ntre de Documentació Josep Renan.

ida a I/INFORMATIU núm. 64. Fet :T 1995

Vidres anlifoc amb gel intumescent que estudiats conjuntament amb les fusteries poden donar tancaments amb resistències al foc de 120 o 180 minuts.

d, olor i la pene\ idres que mioó de llurrn a volunt;it del usuari.

Vídres aïlla nts quediiis la cambra tindran un gel tt ansparent que farà possibleunacondii ictiviiattèr blant a la del r amb cai

En í\. com podeu veure, en tant sols 16 hores repartides en quatre sessions, un repàs pel passat i pel futur, amb gent que en sap, i que ho fan interessant, Properament se'n faran d'altres, que crec que també seran prou interessants, apunteu-vos!.

Xavier Oliva A/e: informatiu@apabcn.es

I FIRES I CONGRESSOS 2000 Glaskon Fòrum de les innovacions en els camps del vidre, F arquitectura í la tecnologia. Del 16 al 17 de març a Munich (Alemanya) VETECO. Saló de la finestra i ei tancament de vidre. Del 10 al 13 de maig. Madrid.

Congrés Congrés nacional de finestres i façanes lleugeres. Del 6 al 7 de juliol a Donostia (Euskadi) CEVIDER. Fira internacional de ceràmic; i, vidre i elements decoratius. Del 25 al 30 de setembre. València.

CRISTALLERIA

MASCARELL MAJORISTA DEL VIDRE PLA INSTAL·LACIÓ I MANUFACTURA TALLERS DE BISELLATS

C/. Lepanto, 64 • Telèfons: 93 790 35 4 2 / 9 3 796 32 50 • Fax: 93 790 80 9 1 • 08301 MATARÓ

Tenemos soluciones para responder a sus necesidades en decoración Grabados al acido, grabados a la arena, pintados, policromados, dorados,.... todo tipo de decoración en vidrio.

/

GRABADO AL ACIDO DECORACIÓN DEL VIDRIO PIANO Indústria, 254 - 08912 Badalona Tel. (93)387 47 0 2 - 3 8 8 56 14 Fax (93) 387 47 11

—)

Especial

PRIMERA QUINZENA MARÇ 2000

VIDRES DE NOVA GENERACIÓ Les (Uncions de les vidrieres es poden classificar en Ires categories. La funció primària està relacionada amb la transparència i es pot descompondre en dos: la il·luminació (és a dir l'entrada de la llum del dia) i la visibilitat (es a dir la percepció del món exterior a través de la vidriera). La vidriera assegura lambé funcions secundàries des del pun! de vista del confon (confon tèrmic, confort acústic, estanquitat a l'aire, a l'aigua, als insectes, a la pols. possibilitat d'oculiació. estètica) i des del punt de vista de la seguretat (resistència mecànica, seguretat dels usuaris, seguretat conira incendi, resistència a la intrusió).

En resum, la vidriera també permet l'obertura ocasional, i de manera més regular, la ventilació per entrada d'aire.

L'examen d'aquestes diverses funcions revela dificultats i fins i lot contradiccions per satisfer-les simultàniament.

L'exemple més característic sens dubte està relacionat amb el componament de la vidriera en rebre la radiació solar.

L'hivern, cal aprofitar l'aportació energètica i limitar-ne les pèrdues: se cerca una transparència més gran i revestiments que reflecteixin cap a l'interior de! local la radiació infraroja. La transparència lambé permet beneficiar-se més de la quantitat de llum del dia. Però a l'estiu més aviat es busca protegir-se de la insolació que genera sobreescalfament i de vegades enlluernament.

Tenint en compte les exigències de confort pera l'usuari, existeixen actualment una diversitat de possibles solucions amb els materials disponibles. En aquest article, el que farem serà evocar les solucions futures que es preparen avui en els laboratoris i els instituts de recerca a nivell mundial.

El fotocromisme Els materials foiocroms canvien llurs propietats òptiques quan s'exposen a la llum. i tornen al seu estat inicial quan s'atura l'exposició. Els primers treballs científics d'aquest tema tenen un centenar d'anys. Els materials susceptibles de presentar aquest efecte són relativament nombrosos, tant orgànics com inorgànics. El fenomen en els materials orgànics està associat a transicions entre configuracions moleculars. La tècnica més estesa és tanmateix la incorporació d'halurs metàl·lics al vidre i la principal aplicació és l'oftalmologia.

HÍ ha recerques en curs per a la producció de vidre fotocròmic de gran mida. ja que es preveu posar un revestiment fotocrom directament en el vidre flotant durant la fabricació. Una altra via fa referència als compostos orgànics, i polímers activats per halurs d'argent. Per a una aplicació d'obra, quedarien pendents de fer progressos en durabilitat i en l'aptitud per limitar la transmissió d'infraroja propera en estat acolorit.

El termocromisme Les propietats òptiques dels materials "lermocroms" canvien quan la temperatura varia. Es tomen absorbents quan la temperatura augmenta i tomen al seu estat inicial durant el refredament. La causa del fenomen poden ser les modificacions d'equilibri molecular, o les transmissions de fases cristal·lines. Hi ha solucions amb materials orgànics i inorgànics.

El termocromisme de capes d'òxids (VO,) és un fenomen interessant. La capa d'òxid passa de l'estat semiconductor a Testat metàl·lic més enllà d'una determinada temperatura crítica, i el pas a mides importants sembla previsible.

L'estat de la recerca Tractarem en primer lloc ies recerques efectuades sobre la transparència variable í després, les recerques sobre la reducció de coeficient de transmissió tèrmica.

Les primeres recerques exploratòries en el camp de la transparència variable apareixen al final de la dècada de 1870, però no és fins fa poc que el terme "cromogènics" ha estat introduït per Lampen i Granqvisi. La propietat de base dels materials de transparència variable, és que presenten una modificació important de Ics seves propietats òptiques en resposta a un canvi d'intensitat lluminosa o espectral, a una variació de temperatura, a un camp elèctric o a una in-

Figura 8: Principi i formació dels diversos materials eromogènïcs

jecció de les càrregues elèctriques.

La figura 8 presenta de manera esquemàtica les diverses solucions per modular la transmissió lluminosa. El dibuix de l'esquerra esquematitza els diversos components del sistema considerat, i la corba de la dreta marca en funció de l'agent exterior responsable del canvi de

transparència, l'evolució dels clos paràmetres importants (t^ í t ; ). Per al fotocromisme. l'agent exterior (1) és la intensitat lluminosa. Peral termocromisme. es tracta de la temperatura (q). Per als cristalls líquids, és la tensió d'alimentació (V) i per a l'clcctrocromismc. la densitat de càrrega (Q).

Per als producies de la segona família, que corresponen a gels de tipus polimèríc que contenen òxid d'etilè, la transmissió es deu a una modificació geomètrica de les cadenes moleculars, que es constitueixen en núvols més enllà de la temperatura crítica. Aquesta temperatura pot regular-se entre 10" i 90°C afetiint-hi additius. Per a aquests materials, els índexs de refracetó dels components varien amb la temperatura, i el canvi se situa per tant entre un estat transparent i difús. Ara es qualifiquen com a "lermotrops" aquests components polimèrics mentre que es manté la denominació de "termocròmic" solament per als òxids.

PRIMERA QUINZENA MARÇ 2000

Especial

\-

36

Els cristalls líquids Kls dos fenòmens descrits anteriorment tenen un inconvenient: el canvi de propietals òptiques es deu a l'efecte d'un anem exterior no dominat directament. És el que s'anomena els materials cromogènics de resposta passiva. És diferent de les variacions de propietats òptiques lligades a un camp elèctric i per tant dels materials cromogènics de control actiu, com els cristalls líquids. Les molècules de cristalls líquids, la forma de les quals ès allargada (fase nemàtica). tenen una tendència natural a alinear-se en una direcció donada quan se sotmeten a un camp elèctric. El camp elèctric alinea les molècules de cristalls líquids i facilita el pas de la llum.

Soudure des bords du vitrage

Per a Ics vidrieres que contenen aerogels de sílice. queda per fer un pas important per a la producció de producte de gran mida i pera l'estanquilaide l'aerogel en front al medi exterior (aigua i manteniment del buit).

Conclusió S'han fet avenços tècnics tant en el camp òptic com en el tèrmic. Nous productes, com per exemple els materials electrocroms que permeten modular les funcions òptiques i per consegüent el factor solar de les vidrieres i els súpers aïllants transparents com l'aerogel de sílice per obtenir factors de transmissió tèrmica inferiors a 1 W/nrK. Aquests nous materials, dels quals alguns són a les portes de la comercialització, obren noves perspectives de mercat i d'aplicacions.

Finalment, la vidriera com a coberta de la construcció canviarà definitivament la seva funció passiva cap a una funció activa o interactiva.

Aquests sistemes esdevenen sistemes multicapes. ja que calen dos elèctrodes (conductors transparents) per assegurar l'alimentació elèctrica. L'inconvenient més gran d'aquests sistemes és l'alt nivell de tensió, i el fet que calgui mantenir aquesta tensió per tenir l'estat transparent. Les darreres recerques sobre aquests productes s'han basat en la reducció de la sensibilitat als ultravioiats.

L'clcctrocronrisme Al contrari dels sistemes anteriors, els sistemes electrocroms són els únics que presenten un efecte memòria, la qual cosa fa que el seu funcionament sigui més senzill de controlar. Es tracta d'una cèl·lula electroquímica mullicapes, un component de la qual passarà de l'estat absorbent (acolorit) a l'estat transparent (descolorit). L'efecte damunt la transmissió és modulable ja que és proporcional a la càrrega elèctrica (figura S).

L'INFORMATIU ha preparat aquest article a partir de la ponència Les vitrages:

fonctions. propriéiés, évolution eles

La vidriera al buit Substituïm la cambra d'aire per una zona de buit. s'allibera totalment de la conducció i de la convecció. Únicament la radiació implica les transferències de calor.

Per ser eficaç, una vidriera al buit ha de tenir Ics següents característiques: • un buit de bona qualitat entre les làmines de vidre (P<IO*bar).

• pel cap baix, una cara de vidre de "baixa emissivitat", • dispositius imercalars de mida petita sòlids, transparents i de poca conductivitat tèrmica, • una junta d'estanquitat sòlida i no porosa.

La figura 10 presenta un esquema del prototip australià de vidriera al buit. Des del punt de vista tèrmic, els càlculs i Ics

ce de 12 mm dóna un coeficient de transmissió tèrmica K d'l.19 W/nv.K. Si I "aerogel de sílice és en depressió, es pol disminuir la seva conductivitat tèrmica fins a 0,010 W/m.K. cosa que dóna un coeficient de transmissió tèrmica K. de 0.73 W/rrr.K.

1000

1JO0

20OO

Loagucur d'oode (nm)

produïts, que va ser presentada al Col·legi dins Ics jornades tècniques dedicades als Vidres de nova generació, que pertanyen al cicle Els materials i les noves tecnologies de la construcció. L'autor de la ponència és Bnino Chevalier. enginyer responsable de la plataforma OPTORA i dels vidres innovadors al Service Matériaux del Centre Scientifique et Technique du Bàtimenl.

Figura 11: Comparació espectral d'un vidre i d'ur

mesures del coeficient Kc de la vidriera al buit donen valors de l'ordre de 0.9 \V/ nv.K en el millor dels casos. Aquest valor encara es pot abaixar millorant la baixa emissivitat i la qualitat dels dispositius imercalars.

L'aerogel de sílice L'aerogel de sílice és un vidre que es caracteritza per la seva transparència i la seva conductivitat tèrmica molt baixa. La figura 11 presenta les seves ca-

racterístiques òptiques en comparació amb un vidre clar de 4 mm.

L'aerogel de silice és un material fràgil a nivell de les seves característiques mecàniques (flexió i torsió): també és sensible a l'aigua. Per aquests motius. la seva utilització com a vidriera súper aïllant només es pot preveure com a substitució de la cambra d'aire en una vidriera doble.

Des del punt de vista tèrmic, una vidriera doble constituïda per dues làmines de vidre de 4 mm i d'aerogel de sili-

ELS MATERIALS I LES NOVES TECNOLOGIES DE LA CONSTRUCCIÓ EN PREPARACIÓ (ANY 2000):

• Instal·lacions urbanes.

• Construir amb formigó.

... PARA CRISTAL DE Sistema Clear Shield para recuperación, protección y mantenimiento de cristales El sistema Clear Shield comprende: • Cristal de "Fàcil limpieza" - una especial calidad del cristal que combina la protección contra la plución y la suciedad con un fàcil mantenimiento.

• Un servicio de Renovación del cristal - capaz en la mayoría de los casos de reproducir la apariencia original y la claridd de los cristales realmente sucios o descolorides.

Este sistema único proporciona al cristal: PROTECCIÓN • Apariencia prestigiosa que hace que el cristal parezca como nuevo indefinidamente.

• Mejora la visibilidad y la claridad, y la consiguiente seguridad.

• Ahorra costes al reducir los danos causados por: - La posible abrasión durante el transporte, su almacenamiento o la instalación.

- La eliminación de la pintura, mortero, yeso y otros materiales de construexión, durante la limpieza final.

- Por suciedad y descoloración debidas al desgaste del edificio, polución atmosfèrica y otros contaminantes.

MANTENIMIENTO • Ahorro en costes en la limpieza rutinària.

- EI cristal siempre es mas fàcil de limpiar.

- Generalmente requiere limpiarse muchas menos veces que el cristal ordinario.

- La facilidad de limpiar el cristal que està fuera de nuestra alcance usando los productos y el equipo dïsefiado especialmente.

RENOVACIÓN • Ahorra costes con la renovación in-situ del cristal sucio o descolorido, sin el uso de materiales duros o abrasivos, lo que hace innecesario el ca.bio de los cristales.

El cristal de "fàcil limpieza" se produce por la aplicaicón de la capa antiadherente Clear Shield, tanto al cristal nuevo en fàbrica, como al cristal existente in-situ. Clear Shield es un copolímero e! cual crea químicamente un enlace cruzado con el cristal y consigo mismo, en condiciones ambientales, y forma una capa multimoiecular.

Los resultados del Sistema Clear Shield han sido probados en una amplia variedad de aplicacíones, domésticas, comerciales industriales y marinas, en muchos paises. La gran mayoría de aplicaciones fueron realizadas hace mas de cinco arïos, lo que crea una experiència en resultados comprobada in-situ.

La comprobación de los resultados también ha sido realizada por numerosos laboratorios independientes.

Clear Shield ha recibido importantes premios y reconocimiento a través de sus resultados comprobados, incluyendo el "Premio Príncipe de Gales para la Innovación y Producción Industrial" y e! "Premio Blue Ribbon" a la Casa Ideal concedido para resolver los problemas del cristal darïado por la suciedad y descolorido, en situaciones difíciles o normalmente ínaccesibles.

"Clear Shield" es una Marca Registrada de Ritec Internacional Limited.

^• : -.·-'>-"V. v "'"íV.

Para que una fachada de acristalamiento estructural síga destacando y siendo atractiva durante mucho tiempo deberà utilizarse, ante todo, un sellante de silicona muy resistente a la intempèrie y a la radiación ultravioleta. Wacker-Chemie sabé que la calidad es primordial y por eso incorpora estnctos controles en la produccion y en cada fase de un proyecto. Nuestro servicío incluye rigurosos ensayos de los seliantes elegidos, nuestro asesoramiento desde la planificación hasta que concluya la obra y una garantia de 10 anos.

Donde se encuentran los Seliantes Wacker puede confiar en que claudica la intempèrie.

Wacker-Chemie G m b H , Hanns-Seidel-Platz 4, D-81737 München, Alemania, www.wacker.de Wacker Química Ibérica, S.A., C/Córcega, 303-5 3 E-08008 Barcelona, Espana, teléf. +34-93-292 07 00, Fax+34-93-217 57 66

W a c k e r . Q u í m i c a de l a s i d e a s .

\

\

\

=

AlKORPL·AU\\v/

La làmina ALKORPLAN® (PVC-P) da respuesta a cualquier problema para la impermeabilización de todo tipo de cubiertas: CUBIERTA TRANSITABLE INVERTIDA

CUB1ERTA TRANSITABLE

•y/z/z/w//VZZZZ/ | >S |

E3_ UI1_

ffiSffi 'o cotas en cm.

Cl_

o.

-é

O. •>

forjado

!58GE SSïïSSS

339968 ^

o O

CUBIERTA NO TRANSITABLE FIJADA MECANICAMENTE

CUBIERTA NO TRANSITABLE CON GRAVA

GU

WSMSSL· ?•

"<5

o.

forjado

cotas en cm.

CUBISTA AJARDINADA

A l Pavimento - A2 Pavimento y capa de nivelación - A4 Acabado superficial - B1 Membrana de PVC (Alkorplan) - B2 Membrana de PVC resistente a la intempèrie (Alkorplan) - Cl Formación de pendientes C2 Aislamiento en formación de pendientes - C3 Capa de regularización - D1 Aislamiento térmico E1 Capa separadora - E2 Capa separadora de protección de membrana - E3 Capa separadora de protección de aislamiento - E4 Capa fíltrante • E5 Capa separadora impermeable - F1. Barrera de vapor - G1 Capa de protección y lastrado - G2 Capa de protección de membrana - H1 Soporte resistente J1 Sustrato - LI Capa drenante

Ejemplos de impermeabilización de cubiertas extraídos del catalogo informàtico de Calculo, Diseno y Puesta en Obra de Alkorplan®

DRAKA © • ALKOR IBÉRICA, SA

SOLVAY

Carretera del Montnegre. s/n.

Tel.: 34 938 484 000 / Fax: 34 938 675 517 08470 Sant Celoni (Barcelona) Espana

http://www.alkor.es