162
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
projecte
horítzó2007
lr Congrés pel dret a un habitatge digne •
H I
| ^ |
habitatge és un bé imprescindible perquè les persones visquem amb
dignitat i amb independència, i perquè puguem atendre adequadament les nostres necessitats físiques, culturals i intel·lectuals, i les nostres obligacions cíviques. Passa, però, que l'habitatge -especialment a causa del preu del sòl- és objecte de grans negocis especulatius
%
que han portat els preus a uns nivells inabastables per a amplis sectors de la societat. La complexitat del procés que incideix en l'habitatge fa que calgui tenir en compte les característiques i els interessos de tots els factors -públics i privats- que hi intervenen. Aquests han estat els criteris que han regit la celebra-
La prevenció de riscos laborals en la construcció per Mariano Unzeta
ció del Primer congrés català per al dret a un habitatge digne, que va tenir lloc a Barcelona el passat febrer.
AJEM: Una associació per al manteniment d'edificis
íflfnm.
10
Guggenheim, Kursaal I Txakoli
Quadern centra! Secció oberta sobre la Uei de l'edificació
20
Convocatòries Assemblea general de col·legiats
La Delegació del Vallès Oriental celebra els deu anys
El Col·legi enllesteix la primera fase del pla de futur
m Presupuestos Mediciones Certificaciones ontrol de costes (empresas constructoras): nueva version para Windows 95-98 /NT (32 bits) mas comodidad, nuevas prestaciones
El tema
Granollers:
10
PRIMERA QUINZENA ABRIL 2000 I
anys
La celebració arrenca amb una exposició d'art i les I I I Jornades de seguretat a la construcció • [ } • i dijous 18 d'octubre de 1990 ^ ^ s'inaugurava oticialment a Granollers la nova oficina que actuaria com a delegació deí Col·legi a la comarca del Vallès Oriental. La nova seu col·legial permetria acostar la funció social professional als ciutadans i els aparelladors i arquitectes tècnics vallesans disposaven així d'un local propi per reunir-se i desenvolupar tota mena d'activitats relacionades amb el seu àmbit professional. Lacte va comptar amb la presència de Climent Solé, subdirector general d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat; Josep Pujadas, alcalde de Granollers i diversos alcaldes de la comarca. Per part del Col·legi, Carles Puiggròs, president, i Frederic de Buen, delegat del Vallès Oriental, van estar acompanyats d'un centenar de col·legiats residents a la comarca. La nova oficina es trobava al centre de Granollers, al carrer Josep Umbert, 25, i la Junta provisional de la delegació va estar formada per Frederic de Buen, Jordi Gàzquez, Miquel Ochoa, Josep Puigrodon i Toni Montull. Deu anys després D'aquí a pocs mesos es compliran estrictament els 10 anys d'activitat d'aquesta delegació i els companys del Vallès Oriental i altres comarques veïnes han decidit celebrar-ho. El tret de sortida es va disparar el passat 16 de març. Els col·legiats eren convocats a Josep Pirïol, 8, seu de la delegació des de finals de 1996, on es va celebrar Tacte de presentació del desè aniversari. L'acte va ser presidit, deu anys després, per Josep Pujadas i Frederic de Buen, acompanyats per l'actual president del Col·legi, Xavier Bardají. Els primers van recordar als presents l'activitat duta a terme per la Delegació i l'estreta col·laboració institucional que hi ha hagut al llarg de la dècada. Bardají, per la seva banda, va recordar, a més, els 25 anys que celebren els companys d'Osona, la primera dècada de la Delegació del Bages i Berguedà celebrada l'any passat i la commemoració, aviat, dels deu anys del Vallès Occidental, com el resultat d'una política de descen(ralrtzacïó pionera en les organitzacions col·-
legials i que manté viva la línia del Col·legi des de fa anys, d'oferir un bon servei als col·legiats allunyats de l'àmbit metropolità i promocionar el seu paper actiu en la societat. En aquest acte es va presentar l'espai destinat a exposicions dins de la seu col·legial amb l'obra La Suite Iberia, de Hans Móller, una sèrie de tretze gravats únics fets amb tinta, sobre un tema lligat entre les formes d'uns vestigis ibèrics i formes que provenen de fotografies de premsa. Aquesta mostra inicia un seguit d'activitats de tipus cultural que es duran a terme a la delegació de manera continuada. Frederic de Buen va mostrar també les millores que s'han fet en la seu col·legial, com ara l'adquisició d'una pissarra electrònica que permet als assistents a un curs gravar les lliçons de classe de manera instantània- En aquesta ocasió, però, qui va estrenar l'aparell va ser l'arquitecte tècnic Jordi Conesa, dissenyador del logotip commemoratiu. Finalment, va ser l'alcalde de Granollers l'encarregat de donar a conèixer la programació d'actes entre les quals destaquen les l!l Jornades de seguretat en la construcció que s'inauguraran el proper 2 de maig, el concert d'estiu previst pel juny i el sopar-cloenda que es farà el 24 de novembre. Tres activitats principals prou interessants que demanen la màxima participació dels aparelladors i arquitectes tècnics que enguany celebren els deu anys de la seva Delegació. Per molts anys! 1
Carles Cartarlà Director de LIKFOWAÏIU A/e: informatiu@apabcn.es
Algunes i maig es de l'acte de presentació del desè aniversari, A dalt. Hans Móller nostra a l'alcalde de Granollers Josep Pujadas detalls de l'obra Süííe Ibèrío, acompanyats pel delegat del Vallès Oriental Frederic de Buen i el president del Col·legi, Xavier Bardají. A baii, l'arquitecte tècnic Jordi Conesa dibuüa el logotip d'aniversari.
Punts de vista
PRIMERA QUINZENA ABRIL 2000
mandat de la Comissión Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo s'està po-
"La cultura preventiva deficient és l'obstacle més gran per millorar les condicions de treball"
sicionant al respecte i aposta per la necessitat de la doble formació, la professional i la prevencíonisla, per afrontar l'exigència del
Reial
decret.
Potser
la
formació
prevencionista serà d'ordre menor a la fixada actualment per norma. No obstant això, el debat continua obert, però amb un horitzó més diàfan.
•
la correcció tècnica dels riscos concrets. La cultura preventiva deficient potser pot representar el més gran obstacle en la consecució d'una eficaç millora de les condicions de treball. L'experiència ens demostra que és més fàcil canviar i renovar la normativa que modificar les actituds de comportament enfront a les situacions de risc. La prova de l'especial interès del legislador
en
incidir
sobre
els
aspectes
organitzatius (en els quals es troben els relatius a la prevenció de riscos) es l'aprovació de l'RD 1627 1997 anomenat Reglament
Maríano Unieta Subdirector general de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball Generalitat de Catalunya
sobre obres de construcció. En aquest Reial decret es posa l'accent en la necessitat d'unes figures (anomenades "tècnics competents" en prevenció de riscos) amb la finalitat d'intentar garantir la correcta adopció de mesures preventives en les diferents etapes de l'obra. El que realment pretén l'RD 1627/1997 és regular la necessària coordinació de totes les accions preventives que portin a terme les empreses que coincideixen en una mateixa obra. Però malgrat que aquesta norma presenta alguns problemes interpretatius, no és menys cert que l'abans esmentada Llei de prevenció de riscos laborals està per sobre del Reial decret 1627/1997 amb totes les seves obligacions, cosa que ens porta a una conclusió sobre la qual hi ha certa confusió. Una empresa pel fet de ser-ho ha de com-
un valor que ha de créixer dins la nostra cuLtura empresarial
plir amb les exigències establertes en la Llei de prevenció, però en el moment d'incorporar-se a una obra està obligada ~a més a més" a complir amb aquelles obligacions que li marca el Reial decret específic per a obres de construcció.
B | l
n dels paràmetres que normalment
ció la situació és especialment delicada (cal
•
s'utilitzen per valorar la situació de
recordar els últims accidents mortals ocor-
Però potser un dels punts de més contro-
la prevenció en l'entorn laboral és justament
reguts a Barcelona) i tothom s'adona que hi
vèrsia és la definició del que s'ha d'enten-
la sinislralitat i encara més els índexs o les
ha riscos i que la seva eliminació o control
dre per "tècnic competent". En primer lloc,
taxes d'accidents, en les quals es relaciona
no és una tasca fàcil perquè depèn de di-
el nombre d'accidents amb la població acti-
versos factors que analitzaré més endavant.
preventives, la formació ha de respondre a
va ocupada i assalariada. Aquest no és l'únic
La prevenció en matèria de riscos labo-
aquesta exigència, però. d'altra banda, tam-
patró per valorar la situació, però sí que ho
rals s'ha de convertir en un valor en alça
bé sembla lògic que un tècnic prevencíonista
és de manera orienlativa, ja que posa de
dintre de la cultura empresarial del nostre
en l'àmbit de la construcció ha de tenir els
manifest la gravetat de la situació actual. Des
país. La Uei de prevenció de riscos laborals
coneixements professionals sobre les acti-
de l'any 1996 assistim a un increment con-
i totes les normes de desenvolupament que
vitats del sector.
tinu de les taxes de la sinistraliiat. encara
se'n deriven ens aporten les eines neces-
Ens trobem, doncs, davant una situació
que des de començament d'aquest any po-
sàries per afrontar la situació. La diferència
no prevista en la normativa vigent i que s'hi
dem parlar d'una certa contenció d'aques-
entre la normativa actual (no oblidem que
ha de donar una solució immediata. La re-
tes taxes.
la Llei de prevenció fa quatre anys que és
cent publicació de la Llei d'ordenació de
•
sembla lògic que si les seves funcions són
Però no hem d'entrar en cap polèmica so-
vigent) i la preexistent consisteix en el seu
l'edificació, en la seva disposició addicional
bre la veracitat de les dades, l'origen de les
enfocament. Avui dia els eslorços se cen-
quarta, intenta solucionar aquest problema
estadístiques o la fiabilitat en la declaració
tren més en normalitzar els aspectes
sense aconseguir-ho. D'altra banda, el Grup
dels accidents. En el sector de la construc-
organitzatius en el si de l'empresa que en
de Treball de Construcció, que fou creat per
L'INFORMATIU.
Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: inlormaliu@apabcn.es L'INFORMATIU electrònic: http://www.apabcn.es Consell de redacció: Carles Cariaria, Joan Gay, Ramon Puig i Xavier Alberca Direcció: Carles Carta fià Coordinació: Elisenda Pu cu rull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier Aumedes. Josep Olivé, Xavier Oliva, Gabnela Schòn i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fologralia: Javier García Díe. Chopo Disseny gràfic: RGR Fotòlils: Imprès Autoedició S.L Impressió: Vïking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon. 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP Isidre Rodríguez C/Bon Paslor, 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es EOITfl: Col·legi d'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Paslor. 5. 08021 Barcelona Tel. 932 -10 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà Plana de l'Om. 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Ma|or. 6. 08500 Vic Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc. 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pinol, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Vicepresidenl: Joan Ardèvol Seccelària: Minerva Embuena Comptador Albert López Iborra Tresorer Josep M. Llesuy Vocals: Milagros Hierro. Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernal Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Orlenlal: Frederic de Buen Gerent: Joan Gay Els entens exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'INFORMATIU
El noticiari
PRIMERA QUINZENA ABRIL 2000
El Col·legi enllesteix les primeres fases del seu pla de futur horítzó2QQ? projecte ic
La Junta de Govern ha endegat el projecte Horitzó 2007 per dissenyar el model de Col·legi del segle XXI | D j
í Col·legi ha enllestit les dues pri-
presa prestadora de serveis també és molt
agents del sector, entre tècnics, construc-
associació amb els col·legiats, amb altres
B
meres fases de l'anomenat Projec-
ben valorada pels enquestats, donant raó
tors, promotors, etc.
col·legis i amb altres institucions? Les con-
te Horitzó 2007 i ja n'ha iniciat el pla de fu-
així a la política que des de fa anys porta a
H
tur. Per fer-ho compta amb el resultat de les
terme la institució.
Aquests experts van debatre temes em-
clusions d'aquest taller, juntament amb les
marcats en dues qüestions. La primera vol
respostes de l'enquesta presentada als
enquestes que els col·legiats ens han fet ar-
Pel que fa al futur del sector, els col·legiats
definir la missió del Col·legi per als propers
col·legiats i les entrevistes realitzades ser-
ribar, de les entrevistes personals fetes a
pensen que tot el que fa referència a les
vuit anys amb temes com ara la representa-
viran de punt de partida a la redacció del
col·legiats i altres professionals del sector, i
noves tecnologies serà una aportació posi-
ció del Col·legi i els seus àmbits d'actuació,
Pla de futur, següent fita de l'H07.
amb les conclusions del "Taller de futur' que
tiva per a la professió en els propers anys.
la defensa dels interessos dels col·legiats,
va tenir lloc al Col·legi el febrer passat.
Però no l'única: la nova normativa marc del
l'atenció a les seves necessitats professio-
L'elaboració del Pla estratègic va ser una
sector, la Llei d'ordenació de l'edificació, ha
nals, o la definició dels aspectes de suport
iniciativa impulsada per la Junta de Govern
estat molt ben rebuda i hom creu que serà
no estrictament professionals que han d'en-
de! Col·legi a la tardor del 1999. Es va iniciar
molt beneficiosa en el futur. Finalment, les
trar en l'àmbit d'actuació del Col·legi.
amb la publicació d'un manifest (vegi's LIN-
qüestions de qualitat i de seguretat en la
La segona qüestió demanava com ha de
FORMAÏIU 154) i amb un qüestionari destinat
construcció es veuen com un tema que ten-
ser el model de Col·legi pels propers anys.
a recollir el punt de vista dels col·legiats.
dirà a millorar amb ei temps.
Cal aprofundir en la millora de la gestió? Cal
Aquest va ser el primer pas per a la preparació del projecte H07. que ens ha de donar
tenir en compte noves formes de relació o
Carles Cartanà A/e: javier@apabcn.es
Augment de la competència
capacitat de resposta per respondre als rep-
No obstant això. no tot el que afecta al
tes del futur. Amb ÍH07 es pretén dissenyar
futur es veu de forma positiva. L'augment de
el model de Col·legi que col·lectivament con-
la competència, ja sigui externa o interna,
siderem òptim i definir el procés de cons-
es considera un fet en part negatiu. Igual-
trucció d'aquest model.
Xavier Alberca
ment, la manca de preparació tècnica i pro-
La primera fase de diagnòstic ja ha fina-
fessional així com la previsible crisi del sec-
litzat i ara s'ha iniciat la preparació del Pla
tor en els propers anys són motiu de preo-
de futur. S'ha fet un qüestionari on es de-
cupació pel col·lectiu professional.
manava l'opinió sobre els aspectes positius
Quines són les tasques més prioritàries a
i també els negatius del Col·legi en l'actua-
fer pel Col·legi segons els aparelladors i ar-
litat, el grau de satisfacció dels col·legiats
quitectes tècnics? La més important és la
amb la institució i els diferents punts de vis-
d'assessorament, seguida per la voluntat per
ta sobre el Col·legi que volem per demà. Al
tenir un Col·legi ben posicionat i tenir una re-
mateix temps s'ha dul a terme una sèrie
presentació forta a l'exterior. La necessitat de
d'entrevistes personals a col·legiats, a re-
mantenir professionals ben preparats també
presentants de diversos àmbits del sector i
queda reflectida en la demanda de més for-
als empleats del Col·legi.
mació. Finalment, avançar una mica més en l'agilitacíó de les tramitacions administratives
L'opinió del col·lectiu professional El qüestionari es va fer arribar a uns 300
passa a ser altra de les tasques més prioritàries de la institució.
col·legiats com a mostra estadística, si bé
També es va demanar per la imatge ideal
tots els col·legiats interessats la podien con-
del Col·legi. En general, els professionals
testar ja sigui a tes oficines del Col·legi o bé
creuen que ha de ser una institució ben po-
a través de la pàgina web (www.apabcn.es).
sicionada dins el sector i dins (a societat, ja
Es van escollir situacions personals (joves i
que això els dóna més prestigi. Però no es
grans, homes i dones), professionals (exer-
considera només la qüestió de la imatge.
cici liberal, assalariats en empresa, admi-
També es creu que el Col·legi ha de ser font
nistració pública) i geogràfiques diferents.
de serveis i de suport als professionals, i
Les respostes han permès elaborar els qua-
adoptar una filosofia de modernitat, adap-
dres que s'adjunten.
tabilitat i integració.
Segons l'opinió dels col·legiats enquestats. entre les millors iniciatives del
El Taller de futur
Col·legi en el passat hi ha l'ampliació de
Els dies 10111 del febrer passat va tenir
l'oferta de formació, la publicació de LIHFOR-
lloc al Col·legi el "Taller de futur", darrera de
MATIU. la simplificació de les tramitacions i
les tres parts de la fase de diagnòstic del
l'ampliació dels horaris d'atenció als col·le-
Projecte Horitzó 2007. Hi van assistir pro-
giats. La concepció del Col·legi com a em-
fessionals que van representar tots els
projecte
hO7
Tasques més prioritàries
•
B
PRIMERA QUINZENA ABRIL 2000
El noticiari h POLÍTICA
D'HABITATGE
La dignitat de l'habitatge Els passats 23 i 24 de febrer es va celebrar el Primer congrés català per al dret a un habitatge digne a Constitució espanyola regula l a
Entremig de les declaracions de principi i
utilització del sòl d'acord amb l'in-
final del Congrés, hi va haver temps per a
lerès general per impedir l'especulació" (ar-
cinc debats. El primer dia: La política del sòl.
H
J
M ^ |
ticle 47). Però fins ara les iniciatives públi-
La política d'habitatge públic i protegit i El
ques i privades no han satisfet les necessi-
mercat lliure de l'habitatge. En aquest dar-
tats d'habitatge de totes les capes socials,
rer debat, Joan Ollé, representant del Col·le-
fins i tot de les que estan en situació precà-
gi d Agents de la Propietat Immobiliària, va
ria. Així s'afirma des de la Plataforma per al
obrir el micròfon per afirmar que s'ha d'apos-
Dret a un Habitatge Digne, que va organit-
tar per l'habitatge social de lloguer, que només es pot fer en sòl públic, gratuït, i que
zar el Primer congrés català per al dret a un habitatge digne els passai 23 i 24 de febrer,
hauria de quedar de propietat pública. "Així.
al Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de
l'habitatge seria sempre utilitzat per qui més
Catalunya.
ho necessités, i no per algú que en un futur anés a millor fortuna", va indicar l'API.
La Plataforma està formada per Càrites Diocesana
de
Barcelona,
CCOO
J
de
Si hi hagués més habitatges de tipus
Catalunya, la Federació d'Associacions de
social, molts dels que van al mercat privat
Veïns de Barcelona, Justícia i Pau, l'Orga-
s'ho estalviarien", va afirmar Montserrat
nització de Consumidors i Usuaris de
Torrent, que era present al debat en re-
Catalunya i UGT Caialunya. Va organitzar
presentació de l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya.
el Congrés amb l'objectiu de delimitar les legitimes aspiracions de lots i la complexi-
d'actes del Col-legi d'Enginyers Industrials
Per con-
tra, Jordi Bachs, de l'Associació de Promotors
tat del procés que incideix en l'habitatge.
i Constructors
d'Edificis
de
Barcelona, va afirmar que, ~amb els nú-
El Congrés va començar amb la ponèn-
se situen entre els 75 i els 90 metres qua-
'la rehabilitació ha de ser més important que
cia inaugura] de l'arquitecte Oriol Bohigas,
drats. A l'arquitecte tampoc no li va semblar
la construcció" i va criticar la falta d'ajudes
meros a la mà un empresari, operador pri-
que va afirmar que Barcelona no necessita
bé el projecte municipal de dedicar sòl qua-
fiscals i subvencions a la rehabilitació per
vat, no pot fer habitatge social. És impos-
més habitatges i va qualificar de "fal·làcia
lificat d'equipament per construir habitatges
part de les administracions autonòmica i
sible. Els números no surten". Posterior-
electoralista" les veus que defenen la cons-
pels joves, perquè d'aquesta manera no
estatal. "A Catalunya no hi ha una política
ment, el promotor va demanar a l'Adminis-
trucció de nous pisos. Per a Bohigas, el que
s'aconsegueix frenar el preu del sòl, sinó
de rehabilitació", va concloure Casas, que
tració que no recolzi tota la política d'ha-
cal és construir un tipus d'habitatges distint
lot el contrari.
també va recordar que fa vint anys, a l'àrea
bitatge en un tema financer.
al que es construeix actualment, que no
Aquesta darrera afirmació de Bohigas va
metropolitana de Barcelona hi havia 24.000
correspon a les necessitats socials. Bohigas
ser rebatuda pel primer tinent d'alcalde i res-
hectàrees construïdes. Des d'aleshores,
va dir que els joves necessiten pisos d'uns
ponsable d'Urbanisme de Barcelona, Xavier
s'han construït 40.000 hectàrees més. No-
L'economista Agustí Jover va voler trencar
25 metres quadrats i no de les dimensions
Casas, en la clausura del Congrés. De tota
més en queden uns 30.000 qualificades com
amb la idea que tot és mercat lliure. Segons
dels que s'estan construint actualment, que
manera, el tinent d'alcalde va afirmar que
a edificables.
Jover, el 5 1 % de les operacions immobiliari-
Escalat irregular
Tenim les millors ofertes d'aparells de mesurament i control NIVELL LÀSER FL 10
Indispensable per a tesi no destructiu de les estructures de formigó, ciment, etc. En escoig
Mesuradors electrònics de baixa freqüència, no destructius, per a aplicació en guo. (usa vemts, etc Mesura sota l'arrebossat, papers pinats, rajoles, cartró pedra i obra de maçoneria.
1222322333 Especial formigó i ciment fins a lOOmm. de mhn
'
'
«•laJiffPÍTiWiWMW
OFERTA 2.500,- ptes. B nivell làser FL 10 de rotació i punteria fixa per a marcar, raig visible: plano! horitzontal i vertical. En estoig i amb trípode daTçada ajustable.
Especial fusta amb escala en percentatge 7-10% i escala relativa 0-100.
OFERTA 37.000.- ptc:
OFERTA 54.000,- ptes,
Balmes. núm. 6 - Tel. (93) 302 10 45 - 08007 BARCELONA
es que es fan a la ciutat de Barcelona correspon a la compra-venda d'habitatge usat. El mercat de lloguer s'emporta el 37% de les operacions, mentre que només el 12% de les operacions correspon a l'habitatge nou. "Si ens allunyem de Barcelona, canviaria [la taula de percentatges] per complet, perquè el mercat de lloguer és típic d'àrees urbanes", va precisar Jover, per a qui el problema real és similar a l'assenyalat per Bohigas: l'escalat del mercat. "En un mercat, hi ha d'haver tot l'escalat de preus. Si hi ha buits, no hi ha diversitat, la gent no troba un producte per canviar, no deixa el que té. I aquest problema d'inadequació és un problema real aquí: pisos massa grans per a gent que s'ha fet gran". Montserrat Torrent, quan li va tornar a arribar el micròfon, va observar que "la baixada del tipus d'inierès ha propiciat la compra d'habitatges de segona mà. però això s'ha acabat, perquè els tipus pugen". "Avui en dia. hi ha molt pocs habitatges de lloguer", va continuar Torrent, que va seguir: "Els pisos de lloguer dignes són cars. La gent que hi pot accedir pot accedir al mercat de primera mà. Així que no es soluciona el problema d'habitatge". Per a Torrent, els que són de lloguer més econòmics 'no reuneixen les condicions d'habitabilitat suficients". Agustí Jover va dir que la "bonança d'aquests anys" ha fet que s'hagi proveït d'habitatges a contingents de gent que el necessitarà en un futur". També va recordar que el lloguer està creixent a Barcelona, en el darrer any i mig. Un lloguer que Jover en situa el preu mig en 66.000 pessetes mensuals, mentre que a fora de Barcelona la xifra baixa fins les 54.300 pessetes.
que la política de rehabilitació ha de ser només una de les respostes al problema de l'habitatge dels immigrants: "No es pot pensar que tota la població amb pocs mitjans ha de viure en edificis rehabilitats", i va recordar que "el CTR [Centre Tècnic i de Rehabilitació, organisme de la Generalitat que tramita els ajuts a la rehabilitació] ha fet un gran esforç per donar unes dinàmiques de gestió als veïns i ha possibilitat que molts edificis es rehabilitessin". D'altra banda, va observar que el CTR (que va protagonitzar una part d'aquest debat, amb la crònica de la seva desaparició no-anunciada) s'ha relaxat. El fet va ser reconegut per Climent Solé, subdirector d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat, que en la seva intervenció va posar l'èmfasi en la "matèria viva" de la rehabilitació: "Les necessitats més grans de rehabilitació coincideixen amb les zones més degradades, que és on accedeixen els immigrants i gent més necessitada en general". Casanovas també es va mostrar descontent amb la normativa de l'Ajuntament de Barcelona, que fa obligatòria una inspecció de les façanes i les cobertes, però no de tot l'edifici. "Això crea una disbauxa que un organisme superior com la Generalitat hauria de regular". Carles Pasquina va recordar que hi ha moltes polítiques de rehabilitació. No és el mateix el que fa l'oficina que ell dirigeix a Ciutat Vella -Rehabilitació de Ciutat Vellaque el que es fa al nucli antic de Vitòria. Elena Juano, com a representant dels administradors de finques, va recordar que encara falta una cultura del manteniment. "La gent ha pensat que havent comprat l'habitatge ja s'ha acabat tot i una propietat necessita un manteniment". Com que això no es produeix, el parc immobiliari actual està molt envellit, segons Juano, que també va indicar que no es troben empreses especialitzades a fer reformes en l'estructura de l'interior de l'edifici, fet que perjudica el propietari, perquè no pot trobar pressupostos competitius. "Les estructures de l'interior de les cases, no hi ha forma que es puguin valorar i, més difícil encara, executar". L'arquitecte Víctor Seguí va concloure que tot plegat és un problema de "manca de cintura": no es respon prou ràpidament. I
Política d'habitatge En el debat que va obrir el segon i últim dia del congrés, titulat La política d'habitatge rehabilitat, Joan Santaulària, president del Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona, va afirmar que, "en rehabilitació, els costos són difícilment controlables, perquè sorgeixen problemes imprevistos". Santaulària lambé va indicar que falten tècnics i professionals qualificats que sàpiguen fer acabats bons en rehabilitació i va donar bona part de culpa de les errades en rehabilitació al mateix propietari, quan contracta "gent no preparada, perquè li surt més barat". Xavier Casanovas, cap del Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, va recordar que tot just fa uns vint anys que es va començar a fer accions adreçades a la rehabilitació de l'habitatge i que "sempre hi ha hagut una certa desviació de la rehabilitació, fruit de situacions de mercat". Casanovas es va lamentar que un nombre important de les rehabilitacions fetes no hagi estat fruit "d'uns objectius polítics Jordi Martet d'inici" sinó d'unes circumstàncies acciA/e: electrik@redestb.es dentals dramàtiques'. També va indicar
sicQ
Servei • • Integral a la Construcció
Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances peral sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i Lliurar-la amb Les màximes garanties és el nostre objectiu comú.
...i per empre més.
irança de responsabilitat civil
Bon Pastor, 5 - 08021 Barcelona Tel. 932 402 372 Fax 932 402 359 Amb la mediació i el suport tècnic de Correduría de Seguros C. Lorente, S.L.
• Assegurança d'equips i maquinaria • Assegurança d'acddents de conveni • Assegurança de protecció jurídica
I • Assegurança decennal de danys a Tedificadó rere-'••-•-
--.~z?
Rafael Casanova, 73, l r 3a Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI Tel. 936 682 8 4 1 * Fax 936 686 207
SJCÒ és una nurca registrada del Col·legi dApatetaóors iArqwtecteï Tècnics * BarceJonaï de la CorreAría de Seguros C Lorente, £ '
I PRIMERA QUINZENA ABRIL 2000
El noticiari
MANTENIMENT
I GESTIÓ
D'EDIFICIS
A J E M : una associació dels caps de manteniment per fomentar l'intercanvi d'experiències Jordi Lucea és arquitecte tècnic i membre fundador de l'Associació de Caps de Manteniment (AJEM). Actualment, és sotspresident de l'Associació i director del seu butlletí informatiu. Va començar a treballar al sector del manteniment com a cap d'enginyeria, manteniment i obres a la Clínica Quirón de Barcelona, l'any 1986. Des de l'any 1992 és cap de la Secretaria de Projectes de l'Hospital de la Vall d'Hebrón de Barcelona. L'any 1991 vau prendre l'acord de constituir
que comporta un correcte manteniment i les
l'Associació de Caps de Manteniment, amb
disponibilitats econòmiques destinades.
quins objectius va néixer l'AJEM?
logies alternatives, etc."
obra civil, que tradicionalment han estat més a sentiment i a experiència pròpia que ba-
"Tanmateix, també té una certa relació
Qui pot associa r-se a l'AJEM?
sades en un protocol sistematitzat. De fet,
"Sí, concretament el 23 d'octubre de 1991
entre el fet que sigui un manteniment con-
"A l'AJEM s'hi poden associar tots els
fins a la publicació de La casa en forma, de
es va constituir l'Associació de Caps de Man-
tractat obert o tancat, i si es té una supervi-
caps de manteniment de diferents tipus
ben poca cosa escrita es disposava. Amb
teniment, amb una sèrie d'objectius: tomen-
sió tècnica del propi centre o que depengui
d'edificis: sanitaris, hotelers i edificis singu-
motiu dels diversos incidents de les faça-
íar les relacions interprofessionals. cercant
directament de gerència o direccions eco-
un enriquiment com a conseqüència de l'in-
nòmiques."
nes, desgraciadament, per una banda i gràcies a la campanya, s'està prenent consci-
tercanvi d'experiències: organitzar jornades
Què opineu sobre les noves tendències del
ència fora dels nostres col·lectius tècnics de
tècniques sobre noves tecnologies, produc-
manteniment d'edificis (la progressiva
la importància d'un bon manteniment, en
Quines són les dificultats principals?
tes, normatives i tot allò que es pugui aplicar
'Les principals dificultats per dur a lerme
externalltzació de serveis, l'exigència d'efi-
elements que fins no fa gaire es considera-
a les instal·lacions i edificis que gestionem;
un bon manteniment són bàsicament les re-
ciència a les instal·lacions, la preocupació
ven quasi eterns i sense cap tipus de man-
disposar d'una assessoria jurídica i d'una
lacionades en l'obtenció de recolzament
per la seguretat de les façanes, etc.)?
teniment."
borsa de treball per als nostres associats i,
econòmic per garantir una bona solució i no
sempre, amb la voluntat de continuar treba-
simplement anar sortint del pas.
-Hi ha una tendència clara i marcada d'una progressiva externalització de serveis
Quin us sembla que pot ser el futur del
"Amb una economia en què la part pe-
en tots els àmbits, i el manteniment no po-
manteniment dels edificis?
sant és la mà d'obra, intentar economitzar
dia ser indiferent. La meva opinió és que cal
-Actualment, en usuaris d'edificis d'habi-
Quins són els tipus d'edificis que tenen
en els materials i els sistemes pot ser con-
compaginar els serveis externs amb els pro-
tatges, paraules com ara un manual d'ús,
al seu càrrec els vostres associats?
traproduent, i cal pensar que el fet de ser
pis, en un entorn apropiat per a cadascun,
manteniment preventiu, vida útil. síndrome
pobre pot sortir massa car."
per cercar la màxima rendibilitat, la propor-
de l'edifici malalt, manual üe seguretat, de-
llant en la creació de nous serveis."
"Sobretot, els edificis que porten els nostres associats són els hotels, els hospitals, els edificis singulars i les grans superfícies."
Així, l'AJEM és una perfecta talaia de la
ció adequada d'externalització. que podria
gradació estructural, etc. són conegudes de
Constantment, des de l'AJEM prepareu
ser segons e! tipus d'edifici, funcionament,
tothom, sigui o no tècnic. Encara que per a
cursos d'especialització dels vostres as-
estat de conservació i la seva complexitat,
l'usuari en general, no tinguin un sentit clar,
sociats, quina experiència en teniu?
d'un 60 a un 80%.
el fet que no sigui un tema totalment desco-
situació del manteniment als edificis. Des
"AJEM realitza de manera continuada di-
"Un tema vital en ei control de les
negut, fa que sigui molt més fàcil fer enten-
de la vostra experiència, com s'està por-
verses activitats, entre les quals es poden
extemalitzacions passa per que la supervi-
dre la necessitat d'una sèrie d'intervencions
tant el manteniment d'aquests edificis?
en el seu edifici."
destacar la celebració de conferències en
sió de totes les actuacions estiguin sota el
"La qualitat del manteniment va en fun-
diferents camps: la seguretat contra incen-
control d'un tècnic de la propietat, que ga-
ció de diversos paràmetres, fonamentalment
dis, el tractament de les instal·lacions d'ai-
en la repercussió en el producte final, la
gua, la gestió centralitzada d'edificis, la
i solució adoptades, així com el grau de ren-
mentalització de les gerències sobre el cost
cogeneració, els nous sistemes, les tecno-
diment."
I
ranteixi amb coneixement la bona execució
Sou optimistes, comparant la situació del manteniment amb la de 10 anys? 'Cada cop més, les instal·lacions són més
Ramon Graus
complexes i s'exigeix molta més eficiència
Servei Rehabilitació i Medi Ambient
dels seus mantenidors, així com una major
A/e: serma@apabcn.es
especialització dels operaris. Cal pensar que la informàtica també ha entrat amb molta força en el camp del manteniment. Dels
JORNADES INTERNACIONALS
mantenidors, en depenen tant els temes propis com ara comandaments de comportes d'aire, vàlvules de control de pas en canonades, centrals d'alarma d'incendis, de seguretat, telefonia, ascensors, com els pro-
Manteniment I gestió dels edificis La tendència europea Barcelona, 15, 16 i 17 de juny de 2000
pis de la xarxa d'informàtica. PRESENTEU LES VOSTHES "Dins del manteniment de grans edificis, cal distingir dues vessants, la d'instal·lacions que és més de tipus industrial, i que està protocolaritzada des de fa anys, i a la qual es van afegint normes de compliment obligat i recomanacions tant per l'administració com pels fabricants; i les conegudes com a
AJEM
Contacieu amb el Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi Tel. 932 40 23 66. Http://www.apabcn.es/manienim
La autèntica tarima de madera maciza barnizada de fàbrica.
Las tarimas de Haya maciza Junckers son auténticas, e inigualables. El método por el cual han sido secadas (mediante prensado) las hace únicas en todo el mundo. Su dureza es mayor que la de otros tipos de madera. Y, al estar bamizadas de fàbrica, se instalan de forma ràpida y còmoda. No precisan de ningún lijado, ni barnizado. Dependiendo de la cantidad de nudos, existen tres acabados: Clàssic (sin nudos), Harmony (la de esta pàgina) y Variation (con bastantes nudos). La calidad es siempre la misma. Pueden instalarse mediante el sistema tradicional de rastreles o, flotantes, sobre el suelo existente. . - . i .... rr nn Para mas información llàmenos al telefono 7 UI 1 1 DO U/decoste comparrjdo. Junckers Ibérica S.A. Crta. Villaverde a Vallecas, Km.3,5 Fax.: 915.075.653
Tarima, de madera maciza.
H
PRIMERA QUINZENA ABRIL 2000
El noticiari l·-
Guggenheim, Kursaal i Txakoli (I) n UM vespre que vaig sortir de 'pintxos' B H per les tavernes basques del barri de la Ribera de Barcelona, vaig ser testimoni d'un incident entre divertit i patètic. Tres Erasmus havien omplert el plat que els havien donat amb tot de 'pintxos1, com es fa quan es va a un bufet lliure i no es pol reprimir la golafreria. Com que en aquesta ocasió s'havia de pagar segons la quantitat que es consumia, van voler que el cambrer els donés un parell de plats més,
cambrer va dir que si es tractava d'allargar-
videoinstal·lació '60 escalones', del bilbaí
menjat, és a dir, el que havia de pagar. Pot-
los un parell de plats més, cap problema,
Javier Pérez, on es pot contemplar què pas-
ser al seu país. en un cas similar, cadascun
perquè així cadascú sabria el que havia
que ell només pretenia ensenyar-los "cultu-
sa quan no s'encerta la proporció d'una
d'aquells Erasmus pagava el que havia men-
ra basca". Aleshores, els Erasmus van clau-
obra. i vaig saber aprofitar la selecció de la
jat, hi sumava la seva part proporcional de
dicar.
col·lecció permanent del Museu per fer-me
la propina i feia semblantment amb els per-
Dies després d'aquell incident pedagògic
centatges dels impostos, però en un bar
vaig anar a Bilbao i, de resultes de l'experi-
El monstre recargolat amb pell de titani
basc no es funciona així. Per tant. el cam-
ència, em considerava ven preparat per
l'entès davant la meva parella.
del nord-americà Frank 0 . Gehry, respira.
brer va posar cara escèptica i els va dir que
moure'm amb empenta pel barri vell de la
També ha fet respirar Bilbao, en ampliar l'es-
amb un plat ja en tenien prou.
ciutat. Però aleshores va arribar la sorpre-
pectre de visitants fins a fer-hi cabre indivi-
La triada va insistir fins a obligar el cam-
sa. "Quantes vegades ens han donat un plat
dus com jo mateix {com vostè?). Un Bilbao
brer a explicar-los que el plat era per dei-
per posar els bastonets?", em va preguntar,
que, de tota manera, no viu només de l'èxit
xar-hi els bastonets dels pinlxos* que anes-
al final del dia, la meva amiga. "Per cert,
del Guga: la renovació de l'aeroport de la
sin prenent i no pas per acumular-hi la go-
sempre els llançaves a terra", va replicar a
ciutat encarregada a Santiago Calatrava, el
lafreria. Els 'pintxos1 calia prendre'ls d'un en
la meva mirada bovina.
un de les safates de sobre la barra. Quan s'estés tip, només calia
És veritat: hi ha més d'una manera de gaudir els pintxos' a Bilbao. I a Barcelona.
Palau de Congressos dissenyat per Federico Soriano, la construcció d'un ferrocarril metropolità dissenyat per Sir Norman Foster o
bastonets
En el meu cas, va començar amb relaxar
la construcció d'una passarel·la per a via-
acumulats al plat i repartir
l'estómac amb un Txakoli'. que és un vi blanc
nants a Uribitarte dissenyada per Santiago Calatrava, són altres puntals del seu canvi.
comptar
els
el cost, o prendre la iniciati-
espurnejant, afruitat. poc alcoholitzat, que
va a l'hora de treure el mone-
fan en vinyes de la costa guipuscoana. I anar
El Guga ha aconseguit trencar amb la imat-
der i esperar a ser convidat en
endrapant. També hi ha diverses maneres
ge de ciutat grisa de Bilbao, de la mateixa
el proper bar. Però la triada no
de consumir Bilbao en si mateix. En el meu
manera que el Palau de
cas,
va consistir a anar al Museu Gug-
Auditòrium Kursaal ha aconseguit atraure un
genheim Bilbao, d'ari modern i contempo-
turisme de negocis a Sant Sebastià. De tor-
rani, que va ser inaugurat la tardor de
nada, per cert, vaig voler fer a peu l'enorme
ho volia entendre. 0 millor dit, no ho volia acceptar. Finalment, el
1997 i encara no havia visitat.
Congressos
passejada entre els dos enormes cubs
Jo anava al Guga, que es deixa
translúcids que Rafael Moneo ha aixecat en
anomenar així pels visitants —que
aquesta darrera ciutat, a la desembocadu-
no es veuen desbordats pels seus
ra del riu Urumea, i 'El peine del viento'
espais interiors descomunals, i n'hi
d'Eduardo Chillida, testimoni de l'eterna llui-
ha 19, un d'ells de 30 metres d'am-
ta entre el Cantàbric i el Monte Igeldo. Però
ple per 130 de llarg, lliure de colum-
vaig haver de fer-la en cotxe. La pressa
nes— i alhora es pot mostrar implaca-
manava i, abans de prendre l'autopista, en-
ble amb l'artista que no es mereix ser-
cara volia resoldre un dubte aparegut du-
hi present. Durant la meva visita, pareles amb criatures passejaven per davant les figures eròtiques acoblades en mun-
rant el cap de setmana: els pinUos' passen millor amb un 'txakoli' o amb un 'zurito' o amb un 'txikito'?
•
tatges postmodermstes del novaiorquès David Salle i la iconografia figurativa del transvarguardista italià Francesco Clemente, com qui ja està de tornada de tot. Parelles tendres que preferien pagar l'entrada al Mu-
Jordi Marlet
seu per anar a somiar amb 'L'art de la moto-
Periodista
cicleta'. Jo vaig gaudir especialment la
A/e: electrik@redestb.e5
OBERTA LA INSCRIPCIÓ
Places limitades Informació i reserves: Servei d'informació. Telèfon 932 40 20 60. A/e: informacio@apabcn.es
PRIMERA QUINZENA ABRIL 2000
-1 El noticiari
València es mou (i II) | I H
n obrir un plànol de València obser-
servar-lo tant de dia com de nit, sobretot pels
peix amb un costat enganxat al fons i l'altre
^ H H
vern dues coses que. inicialment,
amants de la fotografia.
visible en què es poden apreciar les bràn-
ens criden l'atenció. La primera són els cen-
quies i una gran boca oberta a l'extrem per
tres comercials que patrocinen el plànol i
Referèncja i n t e r n a c i o n a l en d i f u s i ó
on entraran els congressistes (no sabem si
que no anomenaré. La segona, i més im-
científica
s'ha previst que se'ls mengi). La coberta és
portant, una gran extensió de jardins cons-
corbada, grisa i brillant com la pell d'un peix
truïts sobre l'antic cabal del riu Túria, que
El Museu de les Ciències Príncep Felip, que
a l'aigua, idea que queda patent en els cro-
travessa tota la ciutat.
acollirà un centre de referència internacio-
quis de l'arquitecte previs a la realització del
Agafem el casc i el Llibre d'ordres i ens
nal en difusió científica, es troba en fase
projecte. La proposta de Foster voi posar de
disposem a avançar per aquest riu sense
d'acabats i encara no és visitable. Finalment,
manifest la contraposició existent entre dues
aigua, on podem observar construccions
l'Oceanogràfic contindrà una ciutat subma-
realitats: una València interior i una Valèn-
com ara un pont de Santiago Calatrava i,
rina on podrem conèixer l'hàbitat marí de
cia marítima.
més andavant. el Palau de la Música de Va-
diferents zones del nostre planeta. Aquesta
En definitiva, s'observa una València que
lència, obra de Garcia de Paredes. Seguint
part del complex és la que es troba més
creix i que vol seguir creixent, i ho vol fer
el recorregut dels jardins descobrirem un
endarrerida del projecte pel que fa a la seva
invertint en arquitectura i oferint nous incen-
Gulliver fet parc infantil per Javier Mariscal
execució. Tot que està encara en construc-
tius a aquells que com jo, hi tornarem, entre
que ens conduirà fins a un dels plats forts
ció, aquesta nova ciutat que nefx a València
d'altres coses, per veure si encara hi que-
de la visita: la Ciutat de les Arts i les Ciènci-
impressiona des del primer momeni per la
den congressistes.
es, dissenyada per Santiago Calatrava i
seva monumentalitat, disseny i complexitat
Fèlix Candela. Ubicada a escassa distàn-
de formes. Cada corba ens descobreix una
cia del cenire de la ciutat, apareix per moti-
nova perspectiva.
var el desenvolupament urbanístic d'una zona abans degradada. Quatre elements conformen aquest projecte: el Palau de les Arts, l'Hemisfèric i el
Jordi Toyos
A dos quilòmetres del centre, en una altra àrea de futur creixement, trobem un altre edifici de gran interès: el Palau de Congressos de l'arquitecte Norman
Museu de les Ciències Príncep Felip, dis-
Foster. Aquest edifici
senyats per Calatrava í. finalment, l'Ocea-
simbolitza un
nogràfic, una ciutat submarina ideada per Candela. En el Palau de les Arts hi tindran cabuda totes les arts escèniques; actualment està en fase de construcció avançada. LHemisfèric, està en funcionament des de l'abril de 1998 i ofereix tres espectacles audiovisuals: planetari, imax i laserium. Té forma d'ull i val la pena ob-
Viatge a València
^Utt-
Del 26 al 28 de maig J P r e u : 4 0 . 0 0 0 PTA (IVA inclòs) OBERTA LA INSCRIPCIÓ
Places limitades Informació i reserves: Delegació Vallès Occidental Telèfon 937 80 11 10. A'e: caatvocc@apabcn.es
(vegi's secció Activitats)
ü.
Arquitecte tècnic A/e: renart@apabcn.es
1
3
a
PHIMERA QUINZENA ABRIL 2000
H El noticiari POLÍTICA
Petit homenatge a Vignola
I j H a presentació genera! de les cinc h H regles clàssiques de l'arquitectura proporcionades pel teòric del Renaixament Giacomo Barozzi da Vignola en la seva obra Regole delle cinquè ordine (1562), han estat difoses pels professors de les escoles d'arquitectura des del segle XVI fins als nostres dies. A l'estudi deis cinc ordres arquitectònics, s'hi ha afegit noves anàlisis d'altres característiques formals com l'equilibri, l'escala i el ritme dels edificis i espais.
D'HABITATGE
El Col • legi participa a la Primavera Fotogràfica
L'arquitecte tècnic Antonio Bolea presenta fins al 5 de maig a l'espai d'exposicions de la primera planta del Col·legi un conjunt de foiomuntatges i dibuixos que duen per títol Petit homenatge a Vignola. A través d'aquestes composicions, Bolea proposa la transgressió d'aquelles regles i aplica una correspondència entre les • M e l 3 d'abril al 31 de maig es proporcions del cos humà (en aquest cas el flHl celebrarà a 34 poblacions de de la dona) i els components arquitectònics. Catalunya la Primavera Fotogràfica 2000, Antonio Bolea Acosta va estudiar arquitec- certamen internacional que se celebra tura tècnica i, més tard, Belles Arts especi- cada dos anys i que enguany arriba a la alitat Imatge a la Universitat de Barcelona. seva desena edició. La Primavera aplegaDes de l'any 1981 és professor de Tècnirà 172 exposicions amb una participació ques d'expressió gràfica en un Institut d'En- de 400 fotògrafs. El Col·legi participa en senyament Secundari. I
aquest certamen amb dues exposicions. A Barcelona, es presenta L'arquitectura il·luminada, en la qual es presenten obres fotogràfiques de Pilar Concellón, Manuel Serra i Fabienne De vilder. La Delegació del Vallès Occidental, per la seva banda, acull Astúries, conques mineres 1999, de l'arquitecte tècnic Antoni Vila.
NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres
Encastabie en el sostre La biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271, FS>3) ia més a més no resulta cara. Sistemes de Reforç Actiu, S.L.
Carrer SaniAgusti 66 R 08301 Mataró Telèfons 796 41 22 i 907 22 80 03
21 Diversos Nou servei de notícies
L'activitat pericial
22 MercatdeTreball
F,l Col Ipgi prepara un directori c\e pprits judicials CTIVITATS
" Q LJ I N E S relacions po- lingüístics del perit en la sessió tituden haver-hi entre la patologia i el llenguatge? En aquest moment me'n venen al cap almenys dues. Li primera, més superficial, és que el paiòleg ha d'acabar emeient un informe, la qual cosa requereix descriure amb paraules una situació tècnica que, sovint, apareix confosa, i que pot tenir, a més, repercussions en la responsabilitat professional d'ahres col legues. Li segona, més profunda, és que cl llenguatge imposa unes categories al pensament, per la qual cosa podria passar (i jo crec que, de fet, passa) que la causa dels danys, en algun cas, estigui lligada a fenòmens lingüístics." El professor Alvaro García Messegueres referia a la relació entre patologia i llenguatge i ais mecanismes
cions immobiliàries o la perícia aslada L·i perícia, mut especialitat pro- seguradora i entre les quals cal destafessional, celebrada al Col • legi a fi- car la perícia judicial, tant com a acnals de gener i que encetava una nova tivitat en defensa d'una part en litigi, línia d'activitats relacionades amb la com la pròpiament forense. Avui, l'acperícia professional que la Junta de tivitat pericial és una activitat amb Govern del Col·legi ha marcat com una clara perspectiva de futur a para priorilària. Activitats de formació tir dels canvis legislatius, que requepericial en les seves múltiples bran- reix un alt grau de professionaliiai. ques, sistemes d'acreditació, preparaUna de les accions programades ció d'un directori de perits í suport a és la de crear un directori de col • lel'activitat pericial dels col • legiats són giats classificat per activitats pericials, algunes de les accions que prepara el que pugui donar una resposta de quaCol legi. litat a la demanda de la societat i que La perícia tècnica és una especia- pugui ser divulgat en els fòrums que litat professional que es practica so- s'organiïzen a l'entom d'aquesta acvint de manera residual. No obstant tivitat professional. El Col·legi ha això, l'activitat pericial és el reflex del preparat una enquesta amb l'objecrigor, l'expertesa i la professionalitat tiu de conèixer els professionals que de qualsevol tècnic. La perícia té una hi treballen habitualment. • sèrie de vessants com ara les valora-
24
Formació/D i versos
InformadóTècn ica i Comercial
14,
m
A S 5 BS.SJDLS1A ESPECIAL
LHE.
Control de qualitat (i II) Control c\e qualitat dels materials LA
QUALITATdd S
materials utilitzats en l'edificació es determina a partir de l'aplicació de diferents controls. El Reial decret 265/71 descriu com una de les atribucions de l'arquitecte tècnic quan 1:1 dia 7 del proper mes de intervé en la direcció d'obra: maig entrarà en vigor la Llei 38/ "Inspeccionar los maiertales a 1999, de 5 de novembre, d'ordeemplear, dosificaciones y mezcUis, nació de l'edificació (LOE). Les exigiendo las compwbaciones, anàlisi* persones que hi estigueu interesnecesarios y dociimentos de idoneidad sades trobareu tota la informació precisos para su acepiación." disponible sobre la LOE a la pàPer tant, dins de la direcció fagina web del Col·legi, on podeu cultativa de l'obra, recau sobre l'arconsultar també el text complet quitecte tècnic la responsabilitzi de la Llei (www.apabcn.es). Pod'aplicar els controls sobre els madeu utilitzar aquesta secció de lerials utilitzats i també de decidir L'INFORMATIU per adreçar les quins han de ser aquests controls vostres consultes que seran resque cal fer. El projecte ha de fixar postes per l'Assessoria Professioels nivells de control o pla de con- establerts per la LOE. La funció del citades per donar assistència tècnica nal i Jurídica, o dirigir-vos a la retrol que sigui adient i definitori dels director d'execució d'obres que en la verificació de la qualitat del prodacció de la revista per materials, segons les característiques guarda directament relació amb la jecte, dels materials i de l'execució de correu paper (Bon Pastor, 5. que hagi decidit el projectista. recepció dels productes és: l'obra i de les seves insial • lacions. Els 08021 Barcelona) o per correu "b) Verificar la recepcíón en obralaboratoris ho estan per realitzar EI Decret 375/1988 de la Geneelectrònic (a/e: informatiu@aparalitat de Catalunya diu com ha de de los productos de constnicción, assaigs o proves de servei de materials, bcn.es). materialitzar-se el control en deter- ordenando la realización de ensayos ysisiemes o insta) • lacions. L'existència minats materials —els més bàsics pmebas precisos." de les entitats de control pot suggeper a la seguretat de l'edifici, estalvi En la nova legislació no hi ha rir una actuació paral·lela a la deleixen al mercat els productes que energètic i control acústic— i la una diferència gaire aparent en re- director de l'execució. Els resultats de han de tenir un procés controlat des metodologia bàsica que caldrà apli- lació amb allò que corresponia a l'activitat, tant de les entitats de con- de la seva fabricació fins a la venda car, i qui i com documentarà tot això l'arquitecte tècnic en la direcció trol com també dels laboratoris de tinguin una responsabilitat directa perquè quedi garantit aquest con- d'obra. Ara, verificar la recepció dels control de qualitat, s'han d'entregar sobre aquests productes. trol. Fins aquí, no hi ha cap reco- productes de la construcció és una a l'agent que ho ha encarregat, però Finalment, cal recordar que la neixement explícit d'altres agents expressió que guarda niés relació especifica que també que s'han de LOE confereix al constructor la resque els tècnics de la direcció facul- amb la disposició de mesures o lliurar, sempre, al director de l'exe- ponsabilitat directa dels danys cautativa. Però, apartirde la LOE, l'àm- mètodes com el programa de con- cució de l'obra, cosa que reforça la sats en l'edifici per les deficiències bit del control dels materials que- trol de qualitat i que quan arribi un funció d'aquest agent davant de la dels productes de construcció addarà igual? En la LOE es destaca un material, aquest se sotmeti al con- resta d'implicais en el control de quirits o acceptats per ell, encara tractament dels materials més adi- irol documental o als assaigs que qualitat. que pugui exerciria repetició davant ent del que és ja quotidià: el seu s'han previst. Així es té en compte d'aquell a qui hi tingués dret. • control i qui el du a terme. que el que arriba a l'obra, més que ELS SUBMINISTRADORS DE un material bàsic, és un producte de Tot seguit destaquem, a més PRDDUCTES d'allò que ja es disposi en el mateix construcció que, cada vegada més, Com a agents, apareixen per priprojecte, diferents aspectes amb re- prèviament ha sofert un procés in- mera vegada els subministradors de lació als materials, els quals són dustrial d'elaboració. productes. Han de lliurar els protractats des de tres agents: L'arquitecte tècnic, quan actuï ductes responent del seu origen, . El director de l'execució de les com a director d'execució de l'obra, identitat i qualitat, i que, a més, han obres. segons allò que disposa el Decret de complir les exigències establer• Les entitats de control de qua- 375/1988 redactarà el programa de tes per la normativa aplicable. Tamlitat i els laboratoris d'assaigs. control de qualitat i enregistrarà els bé han de facilitar, quan escaigui, • Els subministradors de productes. resultats obtinguts en l'aplicació les instruccions d'ús i de mantenid'aquest programa. Finalment, certi- ment dels productes i les garanties E L DIRECTOR D E L ' E X E C U C I Ó D E ficarà el compliment del programa. de qualitat perquè constin en la LES Q0RES documentació de l'obra acabada. Un dels agents que intervenen LES ENTITATS DE CONTROL DE Sembla una mesura més adient JOSEP MARIA CALAFELL en l'edificació és el director de l'exe- DUALITAT I ELS LABORATORIS de les que s'apliquen a qualsevol Assessoria Jurídica i Professional cució d'obra, que pot ser assumit D'ASSAIE5 producte d'un altre sector produc- A/e: assessories@apabcn.es per l'arquitecte tècnic en els termes Les entitats de control estan capatiu, que fa que aquells que introdu-
Ass
.SLOELLA.
,15
ARTIVITATFi PFRiniAI B
La perícia judicial o forense L'APRDVACID de la Llei d'ordenació de l'edificació {LOE) i l'enirada en vigor el proper any de la Llei d'enjudiciamem civil componen obrir noves perspectives a l'activitat pericial en els àmbits judicial o forense. Per tal de potenciar el reconeixement i la millora de l'actuació professional dels aparelladors i arquitec-
tes tècnics en l'àmbit de la perícia, el Col·legi ha iniciat una sèrie d'accions en aquest àmbit entre les quals hi ha la preparació d'un directori de col·legiats classificat per activitats pericials que pugui donar una resposta de qualitat a la demanda de la societat, i divulgar-lo en els fòrums dedicats a aquesta activitat professional. Ara ens cal conèixer la situació
dels col • legiats que habitualment realitzen tasques en el camp de la perícia judicial. Per això s'ha preparat un qüestionari que poden respondre els col • legiats que en els darrers anys han fet treballs en aquest àmbit. Un cop contestada, l'enquesta s'ha de fer arribar al Servei d'Informació del Col·legi, personalment o per fax (932 40 23 81). També troba-
reu l'enquesta a L'INFORMATIU electrònic (www.apabcn.es) i la podeu fer arribar per correu electrònic (satu@apabcn.es). Pera més informació us podeu adreçar al Servei Habitatge, de dilluns a divendres, de 9 a 14 h (Montserrat Roger, telèfon 934 14 14 13).
ACTUACIONS PERICIALS Nom i cognoms: Col - legiat núm: Nombre de dictàmens realitzats:
Durant l'any 1999 Entre 1995 i 1998
Encarregats per particulars (reclamacions i/o informes) Encarregats com a prova pericial (requeriment de part) Encarregats "per decidir millor" (requeriment del jutge) Els dictàmens que m'han encarregat són: () generalistes () especialitzats en Mitjana d'honoraris percebuts per peritatge Durant 1999 () entre 25.000 i 50.000 () entre 50.000 i 100.000 () entre 100.000 i 200.000 () més de 200.000
GAESCO
Entre 1995 i 1998 () entre 25.000 i 50.000 () entre 50.000 i 100.000 (J entre 100.000 i 200.000 () més de 200.000 Aquests treballs són () la meva activitat professional principal () un complement a la meva activitat professional que és del tipus: (} liberal () assalariada () funcionari (} docència () altra Els peritatges judicials els redacto habitualment en: () català () castellà Un cop emplenada l'enquesta, si us plau, retorneu-la al Col • legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Servei d'Informació (Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona), personalment o per fax (932 40 23 81). També la trobareu a la pàgina web del Col -legi (www.apabcn.es) dins de L'INFORMATIU electrònic. La podeu enviar per correu electrònic (satu@apabcn.es). Per a més informació us podeu dirigir a Montserrat Roger (Servei Habitatge, telèfon 934 14 H 13). De dilluns a divendres de 9al4h.
Gaesco SVB els ofereix assessorament financer ' B o r s a : mercats nacionals i internacionals, borsa per Internet •Fons d'inversió: unit linked "Plans d e p e n s i o n s : renda fixa i renda variable
FONS D'INVERSIÓ A DATA 29 DE FEBRER 2000
TAE% 28/02/39 A 29/02/00
GAESCO GAESCO GAESCO CAESCO
6,34% 33,05% 66,70% 45,90%
SMAL1. CAPS EMERGENTFOND T.F.T F]M FONS DE FONS
9,64% 9,39% S,52% 4,61%
L'experiència és capital Per a consultes i assessorament financer poden dirigir-se a Gaesco, SVB Avinguda Diagonal, 429 baixos. Srs. Oriol Güell i Ramon Justel. Telèfons 933 66 27 27 / 935 05 72 25 / 935 05 72 21.
SER^ELS.
16
IDBEP
Legislació TTifimps disposicions dp la basp dp dadps Con.stnidor Lpgisl? ÀMBIT
circulación reirorreflectantes", 702 "Caplafaros retronen*ectantes" , 703 "Elemenios de balizamienio retrorreflectanie" i 704 "Barreras de seguridad". Derogació els articles 278 "Pimuras a emplear en marcas viales reflexivas", 279 "Pinturas para inprimación anticorrosiva de superfícies de materiales férreos a emplear en serïales de circulación", 289 "Microesferas de vidrio a emplear en marcas vieles reflexivas" i 701 "Senales de circulación"
ESTATAL
Se modifica la Ley 13/1995, de 18 de mayo, de Contratos de las Adminísiraciones Públicas. Lev 53/1999, de 28 de diciembre, de la Jefatur.i del Esiado (BOE mim. 311, 29/12/1999) Modificació en profunditat de la Llei. Aquesta disposició ha estat comentada a l'Iníormaiiu número 160 (primera quinzena de març). Se fija el salario mínimo interprofesional para 2000. Real Decreto 2065/1999, de 30 de diciembre, del Minislerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE núm. 313, 31/12/1999) Se aprueba el Reglamento por el que se regula la prestación de los servicios postales, en desarrollo de lo establecido en la Ley 24/1998, de 13 de julio, del Servicio Postal Universal y de Liberalización de los Servicios Postales. Real Decreto 1829/1999, de 3 de diciembre, del Ministerio de Fomento {BOE núm. 313, 31/12/1999) (C. errades BOE núm. 36, 11/02/2000) A l'article 34 d'aquest Reglament es regulen les característiques que han de complir les bústies en relació a les seves dimensions, número i situació, així com els requisits per a la seva instal- lació, Publicación de la relación de normas armonizadas en el àmbito del Real Decreto 1495/1991, de 11 de octubre, de aplicación de la Directiva 87-404-CCE, sobre recipientes a presión simples. Resolución de 28 de diciembre de 1999, del Ministerio de Indústria y Energia (BOE núm. 17, 20/01/2000} Se modifica parcialmente la Orden de 17 de julio de 1998 sobre convocatòria yselección de entidades de Crédito y regulación de otros aspectos relacionados con los convenios entre las mismas y el Ministerio de Fomento para la financiación de aciuaciones protegibles en matèria de vivienda y suelo durante el Plan de Vivienda 1998-2001.
Se aprueba la norma S.l-lC, senalización vertical, de la Instrucción de Carreteras. Orden de 28 de diciembre de 1999, del Ministerio de Fomento (BOE núm. 25, 29/01/2000) Regula la senyalització vertical de carreteres, però no afecta la senyalització d'obres. Deroga l'Ordre de 6 de juny de 1973 sobre "Colocación de caneles en obras de carreteras".
Orden de 28 de diciembre de 1999, del Ministerio de Fomento (BOE núm. 10, 12/01/2000) Se actualizan determinados artículos del Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a conglomera nies hidràulicos y ligantes hidrocarbonados. Modifica el Tliego de prescripciones lécnicas generales para obras de carreteras y puentes" (PC-4). Orden de 27 de diciembre de 1999, del Ministerio de Fomento (BOE núm. 19, 22/01/2000) Modifica els articles 202 "Cementos", 211" Betunes asfàlticos", 213 "Emulsiones bituminosas" i 214 "Betunes fluxados*. Incorpora nous articles: 200 "Cales para estabilización de suelos", 212 "Betunes fluidificados para riegos de imprimación*, 21 "Betunes asfàlticos
modificados con polímeros" i 216 "Emulsiones bituminosas modificadas con polímeros". Deroga els articles 200 "Cal aérea", 201 "Cal hidràulica" i 210 "Alquitranes". Se actualiza el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a senalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. Orden de 28 de diciembre de 1999, del Ministerio de Fomento (BOE núm. 24, 29/01/2000) Modifica el "Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes" (PG-4). Modificació l'article 700 "Marcas viales", que passa a denominar-se " Elemenios de senalización, balizamiento y defensa de las carreteras. Incorpora nous articles: 701 "Senales y carteles verticales de
Se aprueba la Norma 3.1-IC, Trazado, de la Instrucción de Carreteras. Orden de 27 de diciembre de 1999, del Ministerio de Fomento (BOE núm. 28, 02/02/2000) Especificacions dels elements bàsics per a l'estudi o projecie de traçais de carreteres. S'especifiquen les condicions que han de complir la planta, l'alçat i la secció transversal, i els criteris generals pera una adequada coordinació entre ells. També s'inclouen criteris per a la seva aplicació en seccions transversals especials i nusos. Deroga l'Ordre de 12 de març de 1976 sobre "Normas Complementarias de la Instrucción 3.1-IC, Trazado de las autopistas" i l'Odre de 23 d'abril de 1964 "lnsirucción 3.1IC. Caracierísiicas geométricas. Trazado*. Se modifica el Real Decreto 1637/ 1986, de 13 de junio, por el que se dedaran de obligado cumplimiento las especificaciones técnicas de productos de fibra de vidrio utilizados como aislantes térmicos y su homologarien porel Minislerio de Indústria y energia.
"RVFI5 CENTRE
Real Decreto 113/2000, de 28 de enero, del Ministerio de Indústria y Energia (BOE núm. 34, 09/02/2000) S'amplia l'àmbit d'aplicació del Reial decret 1637/1986 als productes procedents dels estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea del Lliure Canvi (AELC). S'estableixen les condicions que han de complir els productes de fibra de vidre procedents d'aquests països per tal de poder ser comercial itzatsa l'Estat Espanyol. També s'actualitzen les referències de normes UNE que apareixen al Reial decret, i que contenen les especificacions tècniques que han de complir aquests productes.
DEL
,17
DOCUMENTACIÓ
• Instal·lació iVianteniment de centres emissors de senyals radioelèctriques.
HENART
del Departament d'Ensenyament (DOGC núm. 3094, 08/03/2000) ÀREA
Criteris ambientals per a l'atorgament del distintiu de garantia de qualitat ambiental als tallers de vehicles. Resoludó de 19 de gener de 2000, del Departament de Medi Ambient (DOGC núm. 3073, 08/02/2000)
JOSEP
METROPOLITANA
Reglament metropolità d'abocaments d'aigües residuals. Acord de 10 de febrer de 2000, del Consell Metropolità de l'Entitat Metropolitama de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (BOP núm. 59, 09/03/2000)
tal·lacions. Acord de 22 de desembre de 1999, del Ple de l'Ajuntament de Granollers (BOP núm. 53, 02/03/ 2000) MANRESA
Ordenança municipal reguladora dels guals i de les reserves d'estacionament. Acord de 20 de setembre de 1999, del Ple de l'Ajuntament de Manresa (BOP núm. 27, 01/02/2000)
S'estableixen els requeriments mínims per al funcionament dels cen- BERGUEDÀ tres d'immersió. Ordenança munidpal d'obertura Decret 54/2000, de 26 de gener, d'establiments i control d'activitats. Nota: en aquesta secció selecciodel Departament d'Agricultura, RaAcord de 2 de març de 2000, del nem només les disposicions d'aplimaderia i Pesca (DOGC núm. 3074, Ple de! Consell Comarcal del Ber- cació a Catalunya. La base de dades (09/02/2000) guedà (BOP núm. 65, 16/03/2000) Construdoc Legislació conté també la legisladó d'aplicadó a la resta d'auAls articles 17 i 18 es fixen els reSe aprueba el Reglamento de tonomies. Podeu consultar aquesta Organización y Fundonamiento de quisits que han de complir les aules i Ordenança reguladora de la inter- base de dades per Internet a l'adreça la Inspecdón deTrabajo y Seguridad les zones de pràctiques d'immersió. www.apabcn.es/renart. • venció Integral de l'Administració Social. Es regula el control metrològicdels Municipal en les activitats i insRea! Decreto 138/2000, de 4 de febrero, del Ministerio de la Presidèn- instruments de pesatge de fundonament no automàtic en les fases de vecia {BOE núm. 40, 16/02/2000) Es fixen els crireris d'actuadó i les rificació després de reparadó o modiobligacions dels inspectors i ficadó i de verificadó periòdica. Ordre de 2 de febrer de 2000, del subinspectors. Als articles 17 i 20 del Reglament figuren aspectes sobre la Departament d'Indústria, Comerç i Promotora-constructora de Cornellà utilització del Llibre de Visites de la Turisme (DOGC núm. 3081, 18/02/ Inspecció de Treball i Seguretat Sodal. 2000) GHANnUERS
arquitecte/a tècnic/a aparellador/a
Indices de preciós de mano de obra y maieriales correspondientes al mes de agosto de 1999, aplicables a la revisión de preciós de comratos de obras de las Adminisiraciones Públicas. Orden de 8 de marzo de 2000, del Ministerio de Economia y Hadenda (BOE núm. 63, 14/03/2000)
Modificació dels Estatuts del Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Resolució de 21 de desembre de 1999, del Departament de Justícia (DOGC núm. 3042, 24/12/1999) Modificació global. Es publica el text compleí dels nous estatuts. S'aprova el Reglament del Registre d'instal.ladors de telecomunicacions de Catalunya. Decret 3C.0/1999, de la Presidència de la Generalitat (DOCC núm. 3047, 31/12/1999) Requisits que han de complir els instal·ladors per a accedir als següents tipus d'habilitacions: • Instal·lació i manteniment d'infraestructures de telecomunicadó en edificis. • Instal·lació i manteniment de sistemes de telecomunicació de veu i dades.
S'estableixen les normes sanitàries aplicables a les pisdnes d'ús públic. Decret 95/2000, de 22 de febrer, del Departament de Sanitat i Seguretat Social (DOGC núm. 3092, 06/ 03/2000) Deroga el Reglament sanitari de piscines d'ús col·lectiu aprovat per Decret 193/1987. És d'aplicadó als següents casos: • Pisdnes de útularitat pública. • Piscines de utularitat privada la utilització de les quals estigui condicionada al pagament d'una quantitat en concepte d'entrada o de quota d'accés, directa o indirecta • Piscines que no siguin d'ús particular (es consideren d'ús particular les piscines unifamiÜars o de comunitats de veïns d'ús privatiu per als seus titulars). S'estableix el currículum del cicíe formatiu de grau mitjà d'operacions i manteniment de maquinària de construcció. Decret 86/2000, de 8 de febrer, del Departament d'Ensenyament (DOGC núm. 3095, 09/03/2000) S'estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior de construedons metàl·liques Decret 85/2000, de 28 de febrer,
A m b e x p e r i è n c i a m í n i m a de 5 a n y s a p e u d ' o b r a . Moltes possibilitats de promoció interna. Característiques de l'empresa o empresa constructora-promotora d'habitatges o seu central a la província de Barcelona o l'empresa es composa principalment, de persones joves de formació tècnica Perfil que busquen: o formació bàsica: Arquitectura tècnica o experiència mínima de 5 anys a peu d'obra o edat entre 30 i 45 anys o habituat a treballar amb mitjans informàtics o persona jove. dinàmica, amb decisió i autonomia Les funcions que realitzarà: o serà el cap d'obra de varies construccions o demanarà pressupostos, farà comparatius d'ofertes i negociarà les contractacions o dirigirà equips del personal d'obra i instal·lacions o planificarà les obres i coordinarà treballadors i industrials o seguiment i control de costos S'ofereix: o contracte laboral indefinit, possibilitats de promoció professional dins d'un equip jove en una empresa amb forta expansió o sou en funció de la vàlua del candidat Les persones interessades poden enviar carta de presentació manuscrita, adjuntant currículum i fotografia recent tipus carnet, indicant la referència 6581 al Servei de Promoció í Mercat de Treball- C. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona
Ref. 6.581
18
Mmm
FUNTS DE VISTA
Internet madura Tnfprnpt arriha a la majoria d'edat LA
TERCERA en
questa anual 'Navegame en la Red' de l'Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (A1MC, www.aimc.es), que sembla que van contestar més de 35.000 persones» indica que l'internauta de l'Esta i espanyol és un home (77,7%) d'entre 25 i 34 anys (38,4%), que navega unes deu hores a la setmana i que té més d'un compte de correu electrònic. Després de distreure'm una mica intentant encaixar la meva silueta amb la d'aquest individu estàndard, continuo la navegació per la xarxa i ensopego amb la pàgina web de l'arquitecte tècnic Ricard Albi (www.partal.com/albi/index.html). Aleshores, decideixo fugir de la fredor de les estadístiques -i ja saben què diuen: hi ha mentides piadoses, mentides malintencionades i mentides estadístiques- per centrar la meva curiositat en la professió. Albi és arquitecte tècnic des de 1965 i va decidir connectar-se a Internet trenta anys més tard (bàsicament, perquè la xarxa estava desenvolupant-se, no pas per la seva indecisió). La determinació el situa entre aquell 30% d'internautes que l'enquesta de la A1MC ha descobert que fa més de tres anys que estan connectats, fetestadísticquees pren com a símbol de la maduresa de la xarxa: "El que en el seu moment es va considerar una moda ha demostrat no ser-ho, doncs Internet s'està Albi, que té el punt de referènimposant en el nostre país", s'indi- cia real a Cardedeu (Vallès Orienca en el PC World d'aquest mes de tal), m'explica per correu electrònic març. que el que més utilitza a Internet és justament el correu, bàsicament per fer transferència de fitxers de dibuix i, en general, diversos lemes tècnics. Sí, aquesta aplicació segueix essent Ricard Albi és la més popular d'Internet. I és que el seu/ïrtí/i és similar al que es té en arquitecte tècnic descobrir per primera vegada les possibilitats del retallar i enganxar, des de 1965 i va en un processador de textos. Però a l'aparellador també li indecidir connectar-se a teressa consultar les pàgines web, Internet trenta anys especialment les relacionades amb el sector de la construcció i, en darmés tard rer lloc, l'obtenció d'informació genèrica. La web també la utilitza com a mitjà de promoció propi. la s'ha
L'internauta és un home (77,7%) d'entre 25 i 34 anys (38,4%), que navega unes deu hores a la setmana i té més d'un compte de correu electrònic
dit que té una pàgina pròpia, però és mentida, en té dues: També www.partal.com/cardedeu/ index.html. Ambdues van dirigides bàsicament "a clients potencials, però també a un possible intercanvi d'experiències amb altres professionals i agents relacionals amb el sector". El cas d'Albi no sé fins a quin punt pot ser representatiu de la professió. M'imagino que ell és dels pioners. "Suposo que les rutines adquirides i el reciclatge continu a què ens sotmeten les novetats constants que es produeixen poden ser obstacles que limitin l'adaptació a les noves tecnologies", explica. Potser començaré a rebre correu electrònics d'arquitectes tècnics que m'expliquen la seva experiència pionera a Internet i acabaré proposant
de fer un reportatge. Els animo a ferho. Mentrestant, em temo que mentre 'revolucions' tecnològiques com els microones i el vídeo són ja acceptades per tota mena de generacions, encara hi ha qui considera Internet com a propi de les generacions més joves. A ta seva pàgina web, Albi hi té una petita selecció de recursos d'Internet que evidencien que la xarxa també pot ser interessant per a l'arquitecte tècnic en l'exercici de la seva professió. Ell n'està convençut: "Els arquitectes tècnics poden treure d'Imemei informació comercial de la pròpia activitat professional, obtenir informació del secior de la construcció, transferir fitxers amb rapidesa, accedir als serveis professionals presents i futurs de la pàgina del Col • legi". A vegades, la maduresa es fa interessant abans d'arribar-hi. •
A/e: electrik@redestb.es
PUNTR
DE Vlf=ïTA
.19
IAE 2000 Nou sPTvei d'assessori?! fiscal al Col -lppi A L S E U DIA. ja vam parlar sobre l'IAH. Des d'aquella data han canviat algunes coses i paga la pena tenir-lesen compte. En primer lloc, caldrà veure com es concreta l'oferia electoral d'eliminar l'IAE per a empresaris i professionals el rendiment del qual no superi els tres milions de pesseles. Suposaria, com s'ha dit, exonerar de l'IAE al 90% dels contribuents i ens oblidaríem de lois els problemes que plantejarem a continuació. Ara, almenys, no es podran queixar de manca de suport parlamentari, però temem molt que l'únic que s'oblidarà és l'oferta. Mentre es concreta o no, vegem el funcionament de l'impost i els problemes que se'n puguin derivar. Les diferents activitats que es poden realitzar es troben relacionades amb les anomenades "Tarifes de l'IAE" i, pel que fa a aparelladors o arquitectes tècnics, es troben enquadrats en la divisió 4, de la secció 2a, anomenada "Professionals relacionats amb la construcció". L'epígraf que correspon als aparelladors o arquitectes tècnics, és el 421, al qual correspon una quota mínima de 33.120 pessetes. A què ens referim quan parlem de quota mínima? Doncs, que aquest import és solament el principi. Quina serà, doncs, la quantitat a pagar per aquest impost? Dependrà de diversos factors, que anirem detallant:
aparellador que declara disposar a Barcelona d'un despatx de 100 m. haurà de realitzar l'operació següent: Metres reals 100
Metres quantificables 95
95 x 120 = 11.400 ptes. Aquest serà l'import de l'element superfície, que haurem de sumar a la quota mínima. És a dir: 33.120 + 11.400 = 44.520 c) Aquestes quotes les podran incrementar els ajuntaments, miijançam l'aplicació d'un coeficient únic per a totes les activitats exercides en els seus respectius termes segons l'escala següent: De més de 100.000 hab. 1,9 De 50.0001 a 100.000 hab. 1,8 De 20.001 a 50.000 hab. 1,7 De 5.001 a 20.000 hab. 1,6 Menys de 5.000 hab. 1,4 D'aquesta manera, l'aparellador de l'exemple, veurà com s'incrementa la quota ja calculada, en aplicarse-li el citat coeficient: 44.520 x 1,9 = 84.588 pies.
d) A més d'aquest coeficient, els ajuntaments també podran aplicar sobre la quota, una escala d'índex que a) En primer lloc, variarà si es ponderi la situació física de l'establideclara la realització de l'activitat en ment dins de cada terme municipal un local determinat. Els metres de- segons la categoria del carrer en què clarats es deduiran, en tot cas, et 5%, radiqui. L'índex mínim de situació no podrà ser inferior a 0,5 i el màxim no en concepte d'espais no utilitzats. podrà excedir de dos. b) Per altra banda, el preu per Seguint amb l'exemple anterior, metre variarà segons el nombre d'habitants de la ciutat on s'exercei- si l'aparellador tingués el despatx en xi l'activitat, com es mostra en el una zona de primera categoria, haurà de fer l'operació següent: quadre adjunt De mes de 500.000 hab. 120 ptes. De 100.001 a 500.000 hab. 84 ptcs. De 50.001 a 100.000 hab. 55 ptes. De 20.001 a 50.000 hab. 34 pies. De 5.001 ,i 20.000 Hab. 17 pies. Menys de 5.000 Hab. 7 ptes. Tenint en compte l'anterior, un
84.588 x 2 = 169.176 pessetes e) Per últim, les Diputacions provincials podran, a la vegada, establir un recàrrec sobre l'IAE. Tal recàrrec consistirà en un percentatge únic que recaurà sobre les quotes mínimes i el seu tipus no podrà
patx (Sabadell, Terrassa...), cosa que sí que és permès a Barcelona. D'altres s'han vist obligats a donar-se d'alta per poder justificar una sèrie de despeses que s'han practicat (si no tens despatx, com deduiràs la compra de mobles?). Tampoc no és acceptable, tenir afecte un 10% d'immobles i deduir-se les despeses en una proporció del 90. Sempre hem mantingut la filosofia de fer números, i en aquest apartat lambé. De què serveix estalviar-se 50.000 pessetes d'IAE, si després no es poden deduir despeses per 200.000 pesseles, en què s'ha ser superior al 35%. incorregut ja que solament seran Per tant, si la quota mínima de deduïbles si es té despatx. l'aparellador de l'exemple és de En fi, molts problemes El mi44.520 pessetes, el recàrrec provinllor? Que desaparegui! Ens ho han cial serà de 15.5S2 pessetes (44.520 promès. • x 35%).
A alguns professionals no se'ls ha permès donar-se d'alta sense despatx (Sabadell, Terrassa...) cosa que sí es permet a Barcelona
En definitiva, i seguint l'exemple, un aparellador que declari que realitza la seva activitat en un despatx de 100 metres, en una zona de primera categoria, a la ciutat de Barcelona, haurà de pagar per l'IAE la quantitat de 1S4.758 pesseles. No obslani això, els qui iniciïn l'exercici de l'activitat professional, satisfaran durant els cinc primers anys el 50% de la quota corresponent. Aquest període caducarà, en tol cas, una vegada transcorreguts cinc anys des de la primera declaració d'alta.
Per a les societats l'esquema de funcionament és el mateix, però el preu no. En el punt de partida, la quota mínima és de 126.000 pessetes cosa per la qual, la quantitat a pagar resulta alta. No obstant això, és potestat dels ajuntaments aplicar la mateixa bonificació que s'ha explicat per als professionals. Hem de recordar que abans hi havia una reducció de l'import, segons els anys transcorreguts des de l'inici de l'activitat. I a la pràctica? En el dia a dia, ens trobem amb diferents situacions que el que fan és complicar més l'existència, com quasi sempre. A alguns professionals no se'ls ha permès donar-se d'alta sense des-
Advocat i assessor fiscal A/e: bernaldez@retemail.es
ASSESSOR FISCAL José Antonio Bernaldez Abril: dilluns, dimecres i divendres, de 10,30 a 13.30 h. Dimarts i dijous, de 16.30 a 18.30 h. Consulta gratuïta. Tramitacions segons preus establerts Cal concertar hora al telèfon:
932 40 20 56
20
3 quinzena abril 2000
RVEL5
^^
i
Assemblea de col·legiats Convocatòria d'Assemblea general ordinària de col • legiats nent a l'exercici 1999, balanç de LA J U N T A D E situació comptable tancat a 31 de Govern del Col·legi, va prendre desembre de 1999 i informe, l'acord de convocar Assemblea Gesi escau, de la Comissió Econòmineral ordinària de col·legiats seca, designada per l'Assemblea gons estableixen els Estatuts det General. Col·legi. L'assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el di- 4. Proposta d'aprovació de l'informe de gestió que presenta la (unta jous, 13 d'abril, a les 18.30 hores, de Govern corresponent a la gesen primera convocatòria, i en segotió realitzada pel Col·legi durant na convocatòria, el mateix dia, a les l'exercici 1999. 19 hores. Ha estat aprovat per la Junta de Govern el següent: 5. Elecció d'entre els assistents a l'Assemblea General, dels col • legiats ORDRE DEL DIA que constituiran la Comissió Econòmica per a l'exercici 2000. 1.Lectura i aprovació, si escau, de 6.Torn obert de paraules l'acta de l'Assemblea General anterior. 2. Informe del president. 3.Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi correspoEl president
L'INFORM@TIU ELECT El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Collegj-
TELÈFONS SERVEIS CENTRALS Informació general Visa is Secretaria Assessories Professional i lurídia Rehabilitació i Medi Ambient Borsa de Treball
A/E
Centre de Documentació Biblioteca Servei de Normativa L'Informatiu Comunicació, in làrqueting Servei Habitatge ALTRES SERVEIS
TELÈFON
Premaat Musaat Caixa d'Enginyers Assegurances Lorente Cooperativa Jordi Capell Cafeteria Comercial
932 40 23 932 40 23 932 00 95 932 40 23 934 14 63 932 40 23 932 49 20
DELEGACIONS
TELÈFON
A/E
Osona Bages-Berguedà Vallès Occidental Vallès Oriental Consell de Col • legis
938 85 26 11 938 72 97 99 937 80 11 10 938 79 01 76 934 14 38 48
caa toso n a (^ apabcn.es caatbages@apabcn.es caatvoc@apabcn.es caatvori@apabcn.es consell ©apabcn.es
informatiu@apabcn.es satu@apabcn.es A/E
74 68 22 72 55 54 57
premaal@apabcn.es musaat@apabcn.es lorenie@cccorredors.com eupalinos@arquired.es comercial@apabcn.es
Tel: 932 40 23 76
pogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions. informes, i Serveis tècnics d'arquitectura, edició de assessoraments. Serveis d'aixecaments d'estat actual, de- documentació escrita i gràfica: memòriCosta Gabinet Topogràfic lineació de projectes, models en 3D, es, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D, Casp, 36, 4t la de Barcelona càlcul d'estructures i instal·lacions. Tel: 933 1710 36 Fax: 933 17 06 84 perspectives, renders. aixecament d'esFotografia d'arquitectura i d'obra, pre- tat actual d'edificis, i presentacions. sentacions, tractament d'imatges i pers- TRESDCAD Perspectives i fotomuntatges pectives, i projectes de telecomunicaTelèfon: 938 79 65 61 cions. També, mesuraments i pressupostos, Fem perspectives en 3D amb el seu emplecs de condicions, ajut a projectes de Enginyers de telecomunicacions plaçament real. També oferim serveis de seguretat, dictàmens, valoracions i gesfotomuntatge. vídeo {recorregut d'interitió econòmica d'obra. Es fan projectes d'infraestructures comu- ors i exteriors), plànols de venda, pàgines ARINSA nes de telecomunicacions per a edificis, web i CD's. Telèfon: 934 52 07 89 Ens desplacem a tot Catalunya. visats pei Col·legi d'Enginyers de Telea/e: arinsa@coac.net Telèfon: 934 59 46 17 comunicacions. Enginyeria Tesis, SL Gran Via de tes Corts Catalanes, 1176. Tel: 932 78 30 Perspectives Serveis per a taxadors 11 i 933 13 63 40. Fax: 932 78 07 65 Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36
informacio@apabcn.es visals@apabcn.es secretaria@apabcn.es assessories@apabcn.es serma@apabcn.es ireball@apabcn.es formacio@apabcn.es renart@apabcn.es renart@apabcn.es sit@apabcn.es
932 40 20 60 932 40 23 70 932 40 20 55 932 40 20 56 932 40 23 66 932 40 23 58 932 40 23 73 932 40 23 61 932 40 23 80 932 40 23 65 932 40 23 76 932 40 23 83 932 14 14 13
Àdreça: /v.apabcn.es
PETITS ANUNCIS
Serveis per al professional
ALTRES
Serveis tècnics d'arquitectura
Serveis de topografia S'ofereix, realització d'aixecaments to-
Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Oferim una expe-
Fax: 932 40 23 64
riència de més de 2 anys. El croquis: 700 PTA. Telèfon: 934 1616 39 Fax: 932 37 49 01
Coral (Vila Olímpica-Poble Nou) necessita ampliar noves veus (homes i dones de qualsevol edat). Si us agrada la música, el cant coral i hi esteu Interessats, poseuvos en contacte amb Lluís Telèfons: 933 18 9111 619 035 892 Especialista d'obre
n lusta
S'ofereix per a pressupostos de construcció en fusta i seguiment d'obres. Gran coneixement d'obra en fusta, experiència i especialització. Idiomes, anglès i francès. Telèfon: 626 932 884
He
=! FXTPF.q
FA GAIREBÉ DEU ANYS La celebració de Rehabilec a l'abril del 1992 posava novament en el centre del debai professional i social la realitat de la rehabilitació i el manteniment d'edificis. Les previsions auguraven un creixement moderat en l'acüviiat d'aquest subsector, però el punt de partida era molt baix respecte al conjunt europeu, on suposava un 31% del mercat de la construcció, mentre que a l'Estat espanyol era d'un 16%, i a Catalunya d'un 20,3%. L'INFORMATIU de l'abril del 92 es feia també ressò d'una sentència del Tribunal Suprem que fallava a favor de la legalitat de la pràctica del visat i de la corresponent contraprestació econòmica percebuda pels col·legis dels clients contractants de serveis professionals. En l'àmbit social i cultural, la portada de L'INFORMATIU recollia la notícia del lliurament de la primera medalla del Col·legi, que recollia el company Lluís Maria Pascual Roca de mans del president Carles Puiggròs. També es recollia en el sumari el lliurament dels guar-
Des del mes d'abril, els col·legials disposen d'un servei d'assessoria fiscal que es presta al mateix Col·legi. Els professionals interessats seran atesos en les seves consultes fiscals i també en diferents tramitacions pròpies del seu exercici, com són declaracions so:ena d'abril de 1992 bre IVA i IRPF, formació de societats i els tràmits fiscals. Per a la prestació d'aquest servei, el Col • legi ha establert un acord fllNFORMATIU amb l'advocat i assessor fiscal losé Antonio Bernàldez, que compta rehabilitació _^z._ amb experiència en l'àmbit de la aixeca el vol " zz nostra professió. Les consultes seran ateses a la tercera planta del Col·legi dins de l'horari que detallem a continuació:
Durant el mes d'abril, dilluns, dimecres i divendres, de 10.30 a 13.30 h. Els dimarts i dijous, de 16.30 a 18.30 h. A partir de maig, de dilluns a divendres, també de 10.30 a 13.30 h, a més de les tardes de dimarts i dijous. La consulta és gratuïta i per a les tramitacions s'haurà d'abonar un cost segons el tràmit o gestió, d'acord amb uns preus establerts. Es tracta d'un servei dirigit als col·legiats, encara que podrà atendre també els familiars i col·laboradors professionals. • Cal concertar hora prèviament al telèfon: 932 40 20 56.
NDU SERVEI DE NOTÍCIES A LA WEB Els col·legials que utilitzen amb assiduïtat ta pàgina web del Col - legi disposen, des del passat març, d'un nou servei que ofereix les notícies del dia relacionades amb el sector de la construcció en general. El butlletí és accessible des de la home page (www.apabcn.es1. Aquest nou servei està pensat per oferir aquelles notícies susceptibles d'interès per a aquells professionals que volen estar al dia
Coeficient d'actualització d'honoraris a 15 de març: Ca=l,07. Proper canvi: 15 d'abril
MDTS
uinztna
SERVEI D'ASSESSDRIA FISCAL
dons del II Certamen de vídeo Elies Rogent de rehabilitació i restauració convocat pel Col • legi. El primer premi va ser per a la producció italiana "Constamino: cronaca di un restauro", de Leonardo Tiberi. •
La no
Primera
del que passa al sector. L'organitzacíó d'aquest servei de notícies ha estat producte de la col·laboració entre el Departament de Comunicació del Col legi, mitjançant l'oficina de premsa, i My News On Line, una empresa especialitzada en notícies per Internet de reconegut prestigi, i que va ser premiada l'any 1998 com a millor producte d'informació electrònica. •
ENCREUATS
Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en ia graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen el nom del municipi on es troba l'església de la fotografia. A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acròstic el nom d'aquesta església.
1L Tl RO
1
kJH
TATS
A
NÒ
TRI
AL
LA
LA
JANT 1
RÀ
1 2
E
3
A
4 5
QUAN
E
NA
NES
CU
CA
A
1
NA^
TOT
SER
NI
ME
SO
XA
SOL
NA
Dl
Dí
NAR
U
Ml
LA
6
7 8 9 10
DEFINICIONS: 1. Eina que estreny dues peces que volem que quedin encolades. 2. Envàs que permet fer una bona ruixada de partícules. 3. Tots esperem que arribin a mesura que s'acaben els mesos. 4. Peça ceràmica seduïda pel ciment gràcies als seus sis forats. 5. Separa els dos sentits de circulació per mirar d'evitar xocs frontals. 6.1 el deixarà tot sol, sense que ningú pugui acompanyar-lo. 7. Quantitat, geomètrica o mecànica, entre i'acer i el formigó. 8. Elements d'una obra amb característiques pròpies. 9 Es petita, però és un bon annex a! gran edifici. 10. Com que és comuna té unes condicions higièniques deficients. tacim jues :s|S?|6sa
SOLUCIONS : SSUIUJÇN E ïosojay z
Què cal fer per millorar el carrer?
DEMAJSIQI
22
m
MERCAT
DE TREBALL
Ofertes de treball del mes de febrer
1 tècnic pressupostos 1 cap d'obra 1 cap d'obra I tècnic comercial 1 tècnic seguretat 1 coordinador de seguretat 2 caps d'obra 1 tècnic seguretat i tècnic seguretat 1 cap d'obra 1 tècnic projectes i pres. 1 tècnic d'obres 1 recent titulat 1 consultor tècnic 1 cap d'obra 1 tècnic de seguretat 1 cap d'obra 1 tècnic d'obres ! tècnic de projectes 1 cap d'obra 1 cap d'obra 1 auxiliar d'obra 1 tècnic d'obra 1 auxiliar de projectes 1 col·laborador tècnic 1 project manager 1 coordinador d'obres 1 coordinador d'obra 1 cap d'obra 1 cap d'obra 1 responsable de sòí
constructora immobiliària construcció construcció treball temporal despatx oficina d'enginyeria constructora restauració façanes i reformes estudi d'arquitectura constructora arquitectura i urbanisme despau d'arqui lectura CTT productes i serveis informàtics construcció estudi d'arquitectura fabricació de mobiliari arquitectura i promoció fabricació i comercial itzacio promotora-constructora construcció serveis de col • locacio
BCN província naciona] BCN província BCN ciutat BCN província nacional BCN província BCN ciutat nacional BCN província Catalunya BCN província nacional nacional nacional nacional nacional Vallès Oriental naciona] BCN província nacional, int.
internacional internacional multinacional selecció de personal projectes d'edificació i direcció BCN província BCN província serveis tècnic d'arquitectura BCN província construciora-promoiora nacional enginyeria BCN província promotora-constructora Baix Llobregat promotora-constructora internacional consultora RRHH serveis de col • locacio
1 coordinador d'obra 2 cap d'obra 1 tècnic d'obres 1 tècnic de projectes 4 tècnics postvenda 1 auxiliar tècnic 1 ajudant cap d'obra 1 coordinador d'obres
BCN província promotora immobiliària nacional constructora BCN província arquitectura i urbanisme nacional empresa constructora nacional immobiliària BCN província estructures de formigó armat perfilat de xapa metàl·lica nacional enginyeria nacional 1 tècnic de projectes serveis d'enginyeria/arquitec nacional 1 cap d'obra construccions i obres públiq. naciona] 1 tècnic de projectes i obres arquitectura naciona] 1 tècnic pressupostos gerència de projectes i const internacional 1 auxiliar tècnic despatx d'arquitectura BCN província 1 auxiliar tècnic empresa de ueball temporal BCN província 1 coordinador tècnic consultoria RRHH internacional I cap d'obra selecció de personal nacional 1 cap d'obra disseny, fabricació i comercial. internacional 1 coordinador d'obra inmobiliària constructora BCN província 2 caps d'obra constructora nacional 2 caps d'obra construcció Tarragona 1 tècnic assessorament especialitat química BCN província 1 auxiliar tècnic estudi d'arquitectura BCN província 1 coordinador d'obres enginyeria - projectes nacional
SCC= Servei Català de Col·locació - llista = llisia de col·legiats curric. = selecció de currículums . - selec = selecció de personal anunci = publicació d'anunci - LLco = llista de coordinadors de seguretat LLRT= llista de recents titulats
EXPERIÈNCIA
IORNADA
1 any 6 anys no cal no cal 2 anys no cal 1-3 anys 2-4 anys no cal no cal 1-2 anys 1-2 anys I any no cal no cal 1 any 1-2 anys no cal no cal 2-5 anys 2-3 anys no cal no cal no cal 1-5 anys 3-5 anys 3-4 anys 5-10 anys 5 anys
oficia) oficial oficial oficia] mitja jornada oficial oficial esporàdica
2 anys 2-3 anys 2-3 anys 2-10 anys 1-2 anys 2-5 anys 3 anys no cal 1-2 anys 5-10 anys 1 any 2-3 anys no cal 5 anys no cal no cal 5-7 anys 5 anys 3 anys no cal 5-10 1 any no cal no cal 1-2 anys
oficial oficial oficial oficial oficial oficial oficial esporàdica oficial oficial oficial oficial oficial oficial oficial oficial mitja jornada oficial oficial oficial oficia] oficial oficial oficia] oficia] oficial oficial oficial oficial oficial oficial oficiat oficial oficial oficial oficial mitja jornada oficial oficial oficial mitja jornada oficial oficial oficial oficial oficial
COl·ÍTRACTE
25-35 indiferenl 22-30 25-35 indiferent indiferent 25-50 25-30 indiferent
laboral laboral laboral laboral lab/liber liberal liberal liberal liberal
38-50 22-30 indiferent indiferent 20-30 indiferent indiferenl 30-40 22-35 indiferent
laboral liberal liberal laboral laboral liberal liberal laboral
25-35 25-30 23 20-45 23-27
lab/lib. laboral laboral laboral laboral laboral labora]
indiferent 25-35 27-50 30-40
liberal laboral lib/lab laboral
30-35 35 28-32 25-35 28-45
laboral liberal laboral laboral laboral
23-30 29-35 30-40 22-30
liberal laboral
24-35 28-35 28-40 40 25-28 indiferent indiferent indiferenl 30-40 28-55 25-30 indiferenl indiferent 22-25 22-30 20-25 indiferent
laboral liberal laboral laboral laboral laboral lib/lab. laboral laboral labora] laboral laboral laboral lab/lib. laboral laboral laboral laboral laboral
DURADA
1 any a convenir 1 any 3 mesos a convenir 1 any indefinit a convenir a convenir indefinit a convenir indefinida a convenir indefinit a convenir 2 mesos indefinit a convenir indefinit obra 6 mesos+fix 3 mesos 3 mesos 1 any indefinit 3 mesos a convenir indefinit a convenir a convenir indefinit indefinit per obra a convenir indefinit a convenir a convenir temporal indefinit a convenir segons obra indefinit durada obra indefinit indefinit indefinit 4-6 mesos indefinit indefinit 1 any i any a convenir a convenir 6 mesos
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL
tel: 932 40 23 58 fax: 932 40 23 59 a/e:treball@apabcn.es
,23 MERCAT PE TBETHAL
cap d'obra
coordinador/a tècnic/a cap d'obra
Constructora de Barcelona
Promotora immobiliària
per a responsabilitzar-se de les obres. perfil
s'ofereix Uoc de treball. Guatemala. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit. Sou, habitatge I desplaçaments a negociar. Incorporació abriï-maig. Les persones interessades poden enviar el currículum per correu o per fax. ABF - Obras y Contratas, SA. Entenca. 297, entl. 4a. 08029 Barcelona Fax: 934 05 1 1 2 8
1
responsable de! sòl
Promotora immobiliària
per a promotora immobiliària. perfil Imprescindible entre 5 i 7 anys d'experiència com a cap d'obra, gestió d'equips
Les seves funcions seran les de captació, estudi, anàlisi, filtre, negociació del sòl i anàlisi d'estudis de mercat. perfil
Es valorarà angles tècnic. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Lloc de treball. Barcelona. Jornada oficial. Conlracte laboral indefinit desprès de 9 mesos de prova. Sou: 8-9.000.000,- PTA brut/anual negociable més incentius. Incorporació immediata. Envieu currículum a Artà: Fax: 9 1 3 SO 37 39
ting immobiliari. Edat enüe 28 i 32 anys. Valorable anglès tècnic. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Lloc de treball Barcelona. Contracte laboral indefinit. Sou 6S.00O.000'- PTA brut/ anual negociable més despeses. Incorporació immediata. Poseu-vos en contacte amb Ana. Fax; 913 50 37 39
Ref. 6.724
Ref. 6.725
tècnic/a de projectes
arquitecte/a tècnic/a
Ref. 6.759
tècnic/a de projectes i obres
arquitecte/a tècnic/a cap d'obra
Estudi d'arquitectura
Grup empresarial
Estudi d'arquitectura
Enginyeria de Badalona
per a gestions al despatx, projectes i
expert en edificació per a formar societat i Iniciar empresa contractista.
per a treball en despatx: dibuix en Autocad v.14 i Amidaments (Presto i TCQ).
per a projectes i direcció d'obres d'edificis i locals comercials entre 1000 rrr i 5000 m 2 . en ràmbit nacional. perfil Capacitat de resolució de problemes tècnics i coordinació d'equips de col·laboradors. Domini a nivell d'usuari de CAD i de les aplicacions mès usuals de Windows. Mínim 5 anys d'experiència en redacció de projectes i direcció d'obres.
direcció d'obres. perfil
1
perfil
Edat entre 25 i 40 anys. Imprescindible carnet de conduir 1 vehicle propi.
al telèfon 934 15 22 99. Persona jove. Idioma català parlat i escrit. Convenient camet de conduir i vehi-
s'ofereix Lloc de treball. Canet de Mar. Desplaçaments a les obres (Barcelona província). Dedicació flexible. Relació liberal. Prova d ' l mes. Sou: 3,5-4-5.000.000,-PTAbrut/ anu3l negociable. Signatura d'obres. Data d'incorporació a convenir. Poseu-vos en
cle propi. s'ofereix En un futur visites d'obra a Catalunya. Jornada oficial o intensiva amb dedicació flexible (a negociar]. Relació liberal. Sou
4 40 59 99
Ref. 6.778
Ref. 6.747
2 arquitectes tècnics/ques
arquitecte/a tècnic/a
|
negociable segons vàlua. Data d'incorpo-
S'ofereix Integració en empresa en fase d'expansió. Contracte laboral indefinit i retribució
amb Patxl Lagarda, Tel.: 932 00 20 30
Joan Fontrodona, Tel. 934 60 27 2 1
Ref. G.777
Ref. 6.768
arquitecte/a tècnic/a
tècnics/es
%
.1 INTEMAC (delegació Catalunya) Empresa de control de qualitat d'obres
Empresa constructora-promotora
per a direccions d'obres, control de Qualitat, control i planificació del temps i costos. Relació amb les Administracions. rfll Convenient entre 1 i 2 anys d expenèn-
perfil No cal expenéncia. però es valorarà. Dedicació eiclusiva. Formació a càrrec de 1 empresa. s'ofereix Àrea de treball a Catalunya. Retribució segons la vàlua del candidat. tncorpora-
|
Ref. 6.786
s'ofetelx Intervencions esporàdiques. Relació liberal. Sou negociable segons la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata.
consolidada del sector de la construcció
Les persones interessades poden posarse en contacte amb Diego Ma nas
i promoció immobiliària. Sou negociable.
Tel.: 932 47 8 1 22
amb Conxita Muritw, tel: 937 36 03 30.
fax, 972 22 64 05.
Ref. 6.785
per a taxacions de béns immobles. perfil No cal experiència. Convenient camet de conduir i venlcle propi.
S'ofereix Incorporació immediata a una empresa
Envieu currículum a Josep M. Carreras
1
per responsabilitza r-se com a cap d'obra
Experiència a peu d'obra, coneixements d'informàtica a nivell d'usuari. Iniciativa i capacitat per treballar en equip. Imprescindible carnet de conduir.
s'ofereix treball en obres d'edificació, preferentment a Barcelona. Relació liberal. Retribució segons vàlua del candidat. Incorpo-
fotografia recent a Rosa M. Carrato, Av. de la Riera. 10. Nau 2. Polígon Industrial Sud-oest, 08960 Sant Just Desvern
Empresa de valoracions econòmiques
d'Importants obres de construcció. perfil
Coneixements bàsics d'informàtica. Imprescindible vehicle propi.
Les persones interessades poden enviar
Empresa constructora-promotora de Terrassa
|
Ref. 6.781
|
Ref. 6.779
JÀRTIVITATS
24
UCJJÍL
REHABILITACIÓ I MANTENIMENT ESTRUCTURES DE FUSTA EN EDIFICIS EXISTENTS
MANTENIMENT I GESTIÓ D'EDIFICIS: LA TENDÈNCIA EUROPEA
Curs, dies 27 i 28 d'abril
Jornades, del 15 al 17 de juny
Actualment, la intervenció en edificis existents comporta haver d'actuar sobre aquest material quasi desconegut, la fusta, que trobem en bigues de sostre, jàsseres i encavallades, en una bona pari dels edificis per rehabilitar.
mentals que permetran als íècnícs encarar-se a una intervenció sobre estructures de fusta, a partir de l'anàlisi i la valoració de les patologies més habituals (atac de xilòfacs, podriment, esberlamenls, etc) i de la proposta de les solucions més adients.
Durant els darrers anys, des del nostre Servei hem anat fent alguns cursos especialitzats per cobrir aquesta mancança d'experiència. Ara hem preparat un curs breu, que amb poques hores aporti e!s coneixements ele-
Aquest curs està adreçat a tots els professionals (tècnics recent titulats o amb una llarga experiència en obra) que s'estan introduint en el camp de la intervenció en edificis existents.
programa • Dijous, 27 d'abril
• Dijous, 28 d'abril
16.00 h La fusta estructural - La cnigta - Les encavaliades - L'entramat 17.30 h Els podriments de la fusta - Fongs cromògens - Fongs de podriment 18.15 h Els atacs de corcs
9.00 h Inspeccions a la recerca de tèrroits 11.00 h Inspecció aprofundida al Castell de Cubelles 12.00 h Fonaments de càlcul (I)
- Anòbids - Üctids - Cerambícids 19.00 h Els atacs de tèrmits - Una organització social en castes - Espècies esteses al nostre país - Creixement i mulúplicació dels nius 20.00 h Consells per a una bona inspecció - Eines de suport a la diagnosi - Fases de la inspecció
professors • Carme Bach, de la Unítai de Zoologia de la UAB • José Antonio Barrientos, de la Unitat de Zoologia de la UAB • Toni Floriach, del Servei Rehabilitació i Medi Ambient • Josep Girba!, de la Unitat de Botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Eurocodi 5 - Classe resistent 16.00 h Fonaments de càlcul (I!) - Bigues i jàsseres - Encavaliades - Exemples 17.30 h La intervenció d'estructures de fusta - Els tractaments químic aniixilòfags - Reparació, reforç, substitució - Sobre l'efectivitat d'alguns reforços 19.00 h Intervencions estructurals a diferents edificis
El Col·legi organitza unes lomades Internacionals sobre Manteniment i Gestió d'Edificis a Barcelona els dies 15, 16 i 17 de juny del 2000. Les jornades constaran d'unes ponències marc, i debats oberts que comptaran amb la panicipació dels millors expens
nacionals i internacionals del sector immobiliari, professors d'universitats i responsables d'empreses de manteniment amb una àmplia experiència. També estaran obenes a aportacions dels participants mitjançant la presentació de comunicacions.
àmbits de treball Projectar i construir per al manteniment. La fase de projecte és crucial per a que el manteniment posterior sigui possible, segur i econòmic. Es debatrà la introducció dels conceptes de cost global, vida útil i mantenibiütat.
Mantenir i gestionar els edificis. Al moment de planificar el manteniment cal escollir sempre l'estratègia més adequada per al tipus d'edifici a mantenir. S'abordaran les metodologies d'inspecció, ia contractació de serveis i els programes.
informació Rehabilitació i Medi Ambient Bon Pastor, 5 de Barcelona Telèfon: 932 40 23 66 Fax: 932 40 23 59 A/e: serma@apabcn.es
inscripcions fins al 10 d'abril: 60.000 PTA Posterior al 10 d'abril: 75.000 PTA Telèfon: 932 40 20 60 Fax: 932 40 20 61
- El castell de Cubelles - Altres intervencions 20.00 h Exemple d'un tractament antixilòfag per injecció 20.30 h Exemple d'un tractament anüxilòfag
i Ramon Graus, del Servei Rehabilitació i Medi Ambient i Minerva Embuena, del Laboratori de Materials de l'EUPB i loaquín Montón i Víctor i David Rubio d'IBERTRAC i Ramon Mestre de REHABlLfT
INSCRIPCIONS telèfon d'inscripcions: fax: telèfon d'informació:
932 40 20 60 932 40 20 61 932 40 23 73
http://wviw.apabcn.es responsable acadèmic Ramon Graus
dates: 27 d'abril, de 16 a 21 h, i 28 d'abril, de 9 a 14 h. i de 16 a 21 h. preu matrícula: 33.000 PTA preu col·legiat: 25.000 PTA
a/e: formacio@apabcn.es Es pot reservar plaça per íax o per telèfon, i com 3 màxim, la inscripció haurà d'estar formalitzada 10 dies abans de i'inici
L'oferta de cursos del Col·legi es pot consultar a la pàgina web a l'àrea de formació. Els estudiants amb Targeta Accés lenen reservades algunes places amb un descompte sobre el preu de col·legiat del 20%.
ACTIVITATS
Primera quinzena abril 2000
25
FOBMACIÓ
CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES CONSTRUIR AMB FORMIGÓ. FORMIGÓ IN SITU. Sessions
tècniques i exposició, del 23 de maig al 6 de juny Seminari, del 18 de maig a I ' l de juny U construcció experimenia canvis molt importants que incideixen tant en l'aparició de materials i tècniques noves com en la modificació dels processos d'organització i en el control de la seva producció. Aquesta transformació és encara incipient, però tot fa pensar que s'accelerarà
•
PROJECTE TÈCNIC, CONTROL I MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS URBANES. Sessions tècniques, del 20 al 27 de juny,
seminari i exposició, els dies 22 i 29 de juny
. _ sessions tècniques de manera notable i que, propiciarà una di- Zodi: E1Q21 versitat de sistemes i solucions impensables Les jornades Projecle tècnic, control i diferents punts de vista a l'hora d'abordar el fins ara. manteniment de les instal·lacions urbanes, que problema. Per això, el Col·legi inicia un espai de es presenten dins el cicle «Materials i noves També s'hi estudiarà la manera d'ordenar reflexió i debat entre les empreses fabricants, tecnologies», tenen com a objectius iniciar la implantació i la coordinació dels diferents els distribuïdors de nous productes i els el debat sobre el paper que han de tenir les serveis, i el seu manteniment, professionals. xarxes a la ciutat i treure conclusions des dels dates: del 20 al 27 de juny. __ exposició de juny.
hores. Oberta, del dimarts 23 de maig al dimarts G
lloc: Sala d'exposicions del Col·legi de la planta baixa.
Codi: E1051
_ses.sjLQns_tè_cn i q u e s
L'objectiu del seminari, paral·lel a les sessions tècniques, és establir uns criteris
Amb experiències d'implantació soierrades, i allres U'pus.
teòrics i definir els instruments tècnics que permetin projectar, col·locar i preveure el manienimeni de qualsevol tipus de servei situat en àrees urbanes.
Et caràcter formatiu i pràctic del seminari es concretarà en recomanacions per executar i coordinar, controlar i mantenir les infraestruciures urbanes.
Dimarts, 23 de maig 16.30 h El formigó armat com a material de construcció: origen i evolució del primer compòsit a l'edificació 18.00 h Presentació de productes
Dímaru, 6 de juny
director del cicle
19.45 h
16.30 h
loan Sabaté coordinació
Presentació d'obres id ebat
Dimarts, 30 de maig 16.30 h La utilització del formigó com a material d'acabat: el formigó vist
17.4 5 h 19.30 h
Presentació de productes Presentació d'obres i debat dates: els dies 22 i 29 de juny.
17.45 h 19.30 h 20.30 h
Durabilitat i control del formigó armat Presentació de productes Presentació d'obres i debat Cloenda seminari
Codi: E1O61 Dijous, 18 de maig El projecte tècnic: prescripció del formigó 16.30 h Projectar un formigó vist: consideracions prèvies El disseny constructiu: col·locació d'armadures, encofrats i junts 19.00 h Materials: formigó i acer 20.00 h Additius 17.30 h
Dijous, 25 de maig L'execució del formigó armat 16.30 h Encofrats.
director del cicle: joan Sabaté coordinació: Horacio Espeche L'entrada a l'exposició és lliure
seminari
Codi: E1O1Ï
Inauguració: dimarts, 23 de maig a les 17.30
Condicionaments tècnics 17.30 h Acabats i textures 19.00 h El procés de'execució: comanda, 20.00 h
recepció, abocat vibrat i curta Separadors i ancoratges
DIJOUS, I de juny Control 16.30 17.30 19.00
i manteniment El control dels materials El control d'execució Patologies i mètodes de diagnosi
20.00
Reparacions
preu sessions: 5.000 PTA preu matrícula seminari: 25.000 PTA preu col·legiat seminari: 20.000 PTA
Horacio Espeche preu sessions: 5.000 PTA preu matrícula seminari: 25.000 PTA preu col·legiat seminari: 20.000 PTA
CONTROL DE QUALITAT CONTROL DE QUALITAT. Curs, del 14 al 2 1 de juny
Preparar el programa de control de qualitat i fer-ne el seguiment per poder certificar l'acompliment són tasques que els aparelladors i arquitectes tècnics ponen a terme durant l'execució de l'obra. Han de determinar els assaigs a realitzar, comprovar que els materials compleixen els requeriments de la normativa vigent, controlar els resultats i especi-
ficacions dels documents que garanteixin la qualitat, i prendre decisions quan aquests resuliats no siguin els desitjables. En aquestes sessions, s'explicarà tot a través d'un exemple pràaic, aplicat a un edifici de volum mitjà/ petit- Es posarà un èmfasi especial en els controls del formigó d'acord amb la nova instrucció EHE.
programa tlitiwcTt'í. l·I de juny • U legislació del control de qualitat. • Kls agents del control de qualitat. • Materials a controlar minims. • Programa, registre i certificació. • Tramitacions. • Resolució d'un exemple: programa.
dilluns, 19 de juny • Resolució d'un exemple: registre de resullats i certificat de compliment. • Eis diferents documents a recepcionar. dimecres, 21 de juny • L'homologació, la certificació, els documents d'idoneïtat tècnica, segells i marques de qualitat, la visió europea.
professors: Pere Casademont, Servei HabiLitge i Icsús Fernandez, Servei Normativa dates: dies 14, 19 i 21 de juny, de 18 a 21h.
preu matricula: 18.000 PTA preu col·legiat: 12.000 PTA _ _ .
Q102I2
.ACXIVITATl
26
Ml ORGANITZACIÓ I GESTIÓ ESTRATÈGIES DE CONTRACTACIÓ PER A L'EXECUCIÓ D'OBRES DE
CONTROL D'OBRES. SEGUIMENT ECONÒMIC I TRACTAMENT DE LA
PROMOCIÓ PRIVADA. Curs a Terrassa, del 6 al 27 de juny
INFORMACIÓ. Curs, del 8 al 29 de maig
La generalització del sistema de subcontractació, l'especialització de les empreses i la creixent complexitat de les obres ha anat diversificant els models de contractació de l'execució. El curs analitza els criteris d'elecció del sistema de contractació, la definició del pla de contractació, els tipus de contractes, etc.
programa • Tipus de contracte Contracte verbal i contracte escrit. Segons el tipus de subministrament o servei. Característiques de cada tipus de contracte. Segons el sistema de pagament. • Estratègia de contractació Criteris d'elecció del sistema de contractació i definició del Pla de contractació. • Selecció de contractistes Prequalificació de participants, convo-
professors: Albert Ribera i [esús B professors de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. dates: del 6 al 27 de juny, dimarts i dijous, de 18 a 2! h.
També, les modalitats bàsiques d'aauac dels professionals encarregats de gestió l'execució de les obres (consultor/con tractista). Aquest curs es fa conjuntament amb l.i Fundació Politècnica de Catalunya i compte amb dos crèdits per al Màster en projea manager.
• • • •
catòria de participació, recepció, valoració i negociació d'ofertes, reajustaments: preu, qualitat, es. tècniques, temps, negociació del contracte, adjudicació. Relació dient-conlractistes. Sistema de reunions, informes, gestió de la informació Variacions durant l'obra Valoracions i pagaments a compte Resolució de contractes
• Defectes i acabats
durada: 21 hores lloc: Delegació del Vallès Occidental. preu matrícula: 44.000 PTA preu col·legiat: 37.000 PTA Codi:C2013
perdre la visió general de lot el procés i partint dels diferents treballs que es van elaborant, es pugui proposar una sèrie de mètodes per al tractament global de tota la informació (cost, temps, recursos i presa de decisions). Aquest és un del cursos d'especialització que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) i comptarà amb dos crèdits per al màster en projea manager.
programa • Proposta de definició de fases i etapes de tot el procés, pel seu posterior anàlisi.
mica. (MI1CCC) -Predimensionat
• Anàlisi dels principals objectius de cada etapa i definició dels treballs concrets que s'hi desenvolupen.
-Comparació-precontractació -Comraaació -Execució -Liquidació.
• Descripció dels mitjans usuals utilitzats pel tractament d'aquesla informació (documental, gràfica, basesdedades, etcètera)
• Proposta d'integració d'informació general (informes) -Execució.
932 40 20 60 932 40 20 61 932 40 23 73
• Estudi dels factors: cost-qualitat-temps/ recursos-in formació, com elements característics que poden integrar el conjunt d'objectius de la gestió dins de tot el procés d'edificació.
• Proposta d'integració de planificació. -D'estudis previs -De projecte/precomractació -D'execució -De control d'execució.
937 801110
• Proposta d'integració d'informació econò-
• Desenvolupament d'un cas pràctic total.
professors • Albert Ribera Professor de la Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona • Jesús Rodríguez Professor de la Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona
dates: del 8 al 29 de maig horari: dilluns i dimecres, de IS a 21 hores durada: 21 hores preu matrícula: 44.000 PTA preu col·legiat: 37.000 PTA
INSCRIPCIONS telèfon d'inscripcions: fax: telèfon d'informació: http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es delegació Vallès Occidental
Reconèixer i analitzar el conjunt d'informació que es genera en el procés d'edificació poi ser un element clau per plantejar propostes de millora en la metodologia de gestió d'obra. Com més tractem tot el procés d'una manera racional i senzilla, més fàcil serà disposar de la informació oportuna que ens ajudi a aconseguir els objectius fixats. El curs s'ha pensat de manera que, sense
Es pot reservar plaça per (ax o per telèfon, i com a màxim, la inscripció haurà d'estar formalitzada 10 dies abans de l'inici del cura. L'oferta de cursos del Col·legi es pot consultar a la pàgina web a l'àrea de formació. Els estudiants amb Targeta Accés tenen reservades algunes places amb un descompte sobre el preu de col·legiat del 20K.
..ACTJVITATSL
Primera quinzena abril 2000 *
FDRMACia
SEGURETAT GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR DE SEGURETAT EN FASE D'EXECU-
L'ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR.
CIÓ D'OBRES. Casos pràctics. Del 3 de maig al 7 de juny
Sessió tècnica, 16 de maig Amb aquesta sessió s'ofereix una visió tat, pautes d'actuació, i consells pràctics sogeneral de l'enfocament de la seguretat a bre la seva feina en fase d'execució d'obres panirdel que determina el Reial decret 1627/ peütes. Va adreçat a professionals que hagin 1997. Dóna informació sobre com s'ha de d'intervenir en obres petites i sense especial preparar un estudi bàsic de seguretat i sobre risc, en les quals només cal l'estudi bàsic de quina és la missió del coordinador de segure- seguretat o la coordinació en fase d'execució.
programa tzatius bàsics per a obres petites sense riscos especials. Solucions constructives estàndards que evitin o disminueixin riscos. Sistemes elementals pràctics de protecció. Guia d'accions bàsiques i mínimes per coordinar la seguretat d'execució d'una obra petita i sense riscos especials.
• Introducció als temes legislatius. Les directives, la Llei de prevenció de riscos Laborals i el RD 1627/97. L'actual enfocament de la seguretat. Funcions i responsabilitats segons el RD 1627/97. Necessitats i oportunitats de! mercat sobre seguretat. • Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució per a obres sense riscos especials. Funcions i responsabilitats del coordinador en fase d'execució. L'aprovació del pla o plans de seguretat. La carta de prevenció. Documentació a utilitzar llibres de registres i incidències. El control de l'accés a En cadascun dels casos pràctics a desl'obra. Consells per conduir una reunió de envolupar aplicaran els mètodes a seguir contractistes i autònoms. Consells organidurant tot el procés.
L'objectiu d'aquesi curs és poder aplicar els coneixements que s'han adquirit sobre seguretat i salut labora! en la planificació i realització de les tasques de coordinador de seguretat en obres de diverses tipologies i dimensió.
El contingut del curs es distribueix en tres parts que s'apliquen en cada un dels casos pràctics: anàlisi de l'estudi de seguretat, anàlisi dels plans per a la seva aprovació i proposta de mètodes per als treballs que ha de fer el coordinador.
El curs està basat en la coordinació d'obres reals. La simulació dels casos ens determinarà diversos escenaris corresponents a distints models d'organització que trobem a les obres: coniractista únic amb subcontracies, diversos contractistes, subcontractistes i autònoms, etc.
Es recomanable haver assistit al curs de Coordinador de seguretat a la construcció. Perfil tècnic professors: [osep M. Calafell, Assessoria europeu (136 hores), o bé tenir coneixements jurídica i professional del Col·legi i M. Àngel i/o experiència equivalents. Sanchez, coordinadora de seguretat dia: 16 de maig
• L'estudi bàsic de seguretat, un cas pràctic Documentació i continguts de l'estudi bàsic. Avaluació de riscos en obres petites. Solucions tècniques i organitzatives per eliminar o disminuir riscos. Mesures pràctiques de prevenció i protecció. Model i programa informàtic per fer l'estudi bàsic Desenvolupament d'un cas pràctic
horari: dimarts, de 16.30 a 21 hores durada: 4 hores preu matrícula: 5.000 PTA preu col·legiat: 2.000 PTA Codi: S1028
programa • • • • •
Anàlisi estudi i pla de seguretat i salut. Metodologia per a la coordinació. Procediments operatius. Planificació de la coordinació. Realització pràctica de la coordinació: •la contractació amb el promotor •procediments administratius -documentació obligatòria
responsable acadèmic: Ezequiel Bellet dates: del 3 maig al 7 juny horari: dimecres, de 17 a 21 h.
-eines documentals i de procediments intems -planificació de la coordinació -preparació de visites d'inspecció -redacció d'informes de visita -tramitació d'incidències i presa de decisions -investigació d'accidents.
durada: 24 hores. preu matrícula: 50.400 PTA preu col·legiat: -12.000 PTA
ACTIVITATS PERICIALS ESPECIALITZACIÓ EN INFORME I PERITATGE. CASOS PRÀCTICS
Curs a Terrassa, del 8 de maig al 12 de juny El peritatge judicial i forense té una imponància capital en l'esdeveniment d'un procedimeni judicial i. per això, requereix un
tractament formatiu especial i acurat. B vol donar una visió tècnica i jurídica fent un repàs a casos pràctics reals.
programa Casos pràctics: • servituds de llum i vistes • Li mitgera • Envans pluvials • Vicis en construcció
• • • • •
professor Esteve Aymà, aparellador i expert en peritatge judicial
dates dilluns, del 8 de maig al 12 de juny, de 19 a 21 hores
Declaració de ruïna Retractes Expedients de domini Interdictes Valoracions d'habitatges
preu matrícula: 25.000 PTA preu col·legiat: 21.000 PTA
28
ACTIVITATS I
INFORMÀTICA APLICADA PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES AMB MICROSOFT PROJECT
• dilluns i dimecres, del 3 al 22 de maig, de 19 a 21 hores. • dissabtes, del 20 de maig al 3 de juny, de 9 a 13 hores. • dilluns, del 5 al 26 de juny, de 9 a 13 hores, • dimarts i dijous, del 6 al 13 de juny, de 17
a 21 hores. • dimarls i dijous, del 22 al 29 de juny, de 17 a 21 hores. durada: 12 hores. preu matricula: 25.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA Codi: CI401
I PRESTO I NIVELL: amidaments, pressupostos i certificacions
• dilluns i dimecres, del 3 al 17 de maig, de 17 a 21 hores. • dimecres, del 7 al 28 de juny, de 9 a 14 h.
f
durada: 20 hores preu matrícula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35-000 PTA
PRESTO II NIVELL: costos i planificació
• dilluns i dimecres, del 29 de maig al 14 de durada: 20 hores juny, de 17 a 21 hores. preu matrícula: 46.000 PTA • divendres, del 9 al 30 de juny, de 9 a 14 h. preu col·legiat: 35.000 PTA
INFORMÀTICA BÀSICA durada: 24 hores INICIACIÓ AL'AUTOCAD preu matrícula: 47.000 PTA • Dilluns i dimecres, del 24 de maig al 7 de juny, de 14.30 a 16.30 hores. preu col·legiat: 36.000 PTA • Dimans i dijous, de 17 a 19 h, del 6 al 20 Codi: CI210 de juny. Durada: 10 hores AUTOCAD II NIVELL • Dilluns i dimecres, del 8 al 24 de maig, de preu mairícula: 19.500 PTA 9 a 13 hores. preu col·legiat: 15.000 PTA Codi: CI501 AUTOCAD • Dimans, del 9 de maig al 27 de juny, de 9 a 14 hores.
durada: 24 hores preu matrícula: 47.000 PTA preu col·legiat: 36.000 PTA ___ Codi: C12I1 • Divendres, de 17 a 21 h, i dissabtes de 9 a 3DSTUDIO 13, del 13 de maig al 17 de juny. • Dimarts i dijous, del 2 de maig a I'l de durada: 40 hores juny, de 17 a 21 hores. preu matrícula: 7S.000 PTA preu col • legiat; 60.000 PTA
• Dijous, de l'H de maig al 29 de juny, de 9 a 14 hores. Codi: C1209
AUTOCAD I NIVELL • Dilluns i dimecres, de! 17 de maig al 28 de juny, de 17 a 19 hores.
t dilluns i dimecres, del 19 de juny al 3 de juliol, 17 a 21 hores. durada: 20 hores
preu matrícula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA Codi: CI302
durada: 40 hores preu mairícula: 78.000 PTA preu col·legiat: 60.000 PTA ___ Codi: CI213
INFORMÀTICA GRÀFICA INFORMÀTICA BÀSICA • Dimans i dijous, del 2 de maig al S de juny,
W.;\ TCQ 2000: amidaments, pressupostos i certificacions
ALTRES
de 14.30 a 16.30 hores. durada: 24 hores preu matrícula: 42.000 PTA preu col • legiat: 30.000 PTA Codi: CI204 ACCESS • Dilluns i dimecres, del 3 al 15 de maig, de 14.30 a 16.30 hores.
• Dimans i dijous, de 14.30 a 16.30 h, del 13 al 15 de juny. • Divendres 26 de maig, de 9 a 13 h. durada: 4 hores preu matrícula: 7.000 PTA preu col • legial: 5.000 PTA Codi:Cl203 WORD I NIVELL • Dimans i dijous, del 2 a l'U de maig de 17 a 19 hores. • Dissabtes, de 9 a 13 h, del 10 al 17 de juny durada: S hores
durada: 8 hores
preu matrícula: 14.000 PTA preu col·legiat: 10.000 PTA Codi: C1201
preu matricula: 14.000 PTA preu col·legiat: 10.000 PTA
EXCEL I NIVELL
Codi: C1206 • Dissabies, del 6 al 13 de maig, de 9 a 13 h. WORD II NIVELL • Dilluns i dimecres, de 19 a 21 h, del 24 de • Dimarts i dijous, del 16 al 25 de maig, de maig al 5 de juny. 17 a 19 hores, durada: 8 hores • Dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h, del 14 al 26 de juny. durada: 8 hores preu matrícula; 14.000 PTA preu col • legiat: 10.000 PTA Codi:CI202 EXCEL II NIVELL • Dilluns i dimecres, de 19 a 21 h, del 7 al 26 de juny. durada: 10 horçs preu matrícula: 17.500 PTA preu col·legiat: 12.500 PTA
preu matricula: 14.000 PTA preu col·legiat: 10.000 PTA Codi: CI208 ORGANITZACIÓ DEL DISC • divendres, 2 de juny, de 9 a 13 h. • Dimans i dijous, de 14.30 a 16.30 h, del 20 al 22 de juny. • Dimans i dijous, de 17 a 19 h, del 27 al 29 de juny, durada: 4 hores preu matrícula: 7.000 PTA preu col·legiat: 5.000 PTA
Codi: CI212 INTERNET POWER POINT • Dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h, del • Dilluns i dimecres, del 3 al 15 de maig, de 17 al 22 de maig, de 9 a 13 h. 14.30 a 16.30 hores. • Dilluns i dimecres, de 16 a 18 h,del 22 al durada: S hores 24 de maig. preu matrícula; 14.000 PTA preu col·legial: 10.000 PTA • Dimans i dijous, de 17 a 19 h, del 30 de Codi: CI207 maiga I'l de juny. Codi: CI215
ACTIVITATS
21
Primera quinzena abril 2000
JORNADES INTERNACIONALS
CONVOCATÒRIA
LA SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ. Construeix segur, segur
ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA, DE COL-LEGIATS
que hi guanyes. III Jornades, del 2 a 1*11 de maig
Dijous, 13 d'abril La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General ordinària de col • legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. dia: hora:
lloc:
dijous, 13 d'abril, a les 18.30 hores, en primera convocatòria i a les 19 hores, en segona convocatòria. sala d'actes del Col·legi.
Vegi's ordre del dia a la pàgina 20
VIATGES VIATGE TÈCNIC A EUSKADI. Del 29 d'abril a I'l de maig
Dos anys després de l'entrada en vigor del Reial decret 1627/1997, ens movem dins d'unes xíf:es d'accidentalitat altes i som lluny d'arribar a un compliment acceptable de les les obligacions en matèria de seguretat per
tots els agents implicats. Conscients que hi ha obres que són l'excepció, des d'aquestes jornades convidem al sector i els seus agents a reflexionar-ho i a encarar el problema amb una actitud responsable.
dia i hora: dimarts, 2 de maig, a les 19 hores,
alcalde de Granolers i conferència, a càrrec
lloc: CTorres i Bages (obra en construcció),
de Mariano Urtzeta, subdirector general de
Acte d'inauguració a càrrec de losep Pujadas,
Seguretat del Departament de Treball.
El Col • legi prepara un viatge a Euskadi per visitar l'antiga indústria i les darreres realitzacions arquitectòniques, com ara el metro de Bilbao, el Museu Guggenheim o la fàbrica Ceres, a Bilbao, i també ei KursaaJ o el Museu Etnogràfic a Donostia. Preu per persona: 43.000 PTA ([VA inclòs). Places limitades. El preu inclou: el transport en autocar, viatge en vaixell i allotjament: dues nits en hotels de 4 estrelles, els esmorzars, l'entrada als museus, visites guiades i explicació tècnica per pan d'especialistes. Els sopars no queden inclosos.
informació i reserves: telèfon 932 40 20 60. Fax 932 40 20 61. Codi: A0051
inauguració
.
exposició
VIATGE A VALÈNCIA. Del 26 al 28 maig La Delegació del Vallès Occidental organitza
organitza: Delegació Vallès Occidental.
un viatge per visitar L·i ríutal de les ans i les
C. Sant Francesc, 18 de Terrassa. Tel: 937 SO 11 10 Fax: 937 33 06 51 A/e: caatvocc@apabcn.es
ciències, a València, d e Santiago Calatrava.
d a t e s i horari: Del 2 a l'U de maig. Matins,
des, de dilluns a divendres, de 16 a 20.30 h.
de dilluns a dissabte, de 9.30 a 13.30 h. Tar-
lloc: CTorres i Bages (obra en construcció).
dimecres, 3 de maig a les 19 h. • Obligacions i responsabilitats dels agents a partir de l'aplicació de la LOE. Assegurances i debat, a càrrec de loan Gay, gerent del Col·legi d'Aparelladors, Manuel Tizón, gerent de Correduria Lorente, Marisa Mas, advocada i Ramon Puig, arquitecte tècnic. dijous. 4 de maig, a les 19 h.
d'Estudis de la Salut i Alejandro Romero, director tècnic de Mutual Cyclops. dimecres, 10 tic maig, ales 19 h.
jornades
• Visita a l'obra en construcció. Cas pràctic. Organització de la seguretat. El cap de seguretat de l'obra. El coordinador que explica l'organització.
• La seguretat en el treball. Sistemes de seguretat aplicables a l'obra petita i mitjana, a càrrec de Manuel Baselga, de l'Institut
dijous, U de maig, n les ÍS h. Acte de cloenda • Experiències europees en coordinació de seguretat. El cas de Francça (obra petita i mitjana). Per Daniel lanin, de CAP Europe
dies i hora: dimecres i dijous, del 3 a l'U de maig, de 19 a 21 hores. lloc sala d'actes de la delegació del Vallès
Inscripcions a la delegació del Vallès Orienta]. Tel: 336 79 01 76. Places limitades Codi: AÜÜÓ1
preu aprox. per persona: 40.000 PTA Inscripcions a la Delegació.
ACTIVITATS
30
ACTIVITATS DE FORA
EXPOSICIONS
CONFERÈNCIES
FIRES
Cicle: La Pell de l'edifici Murs lleugers
SAIE Rra internacional de construcció
L'ARQUITECTURA IL·LUMINADA
Fins al 5 de maig Del 3 d'abril al 31 de maig es celebrarà a 34 poblacions de Catalunya, la Primavera Fotogràfica 2000 , certamen internacional que se celebra cada dos anys i que enguany arriba a la seva desena edició. La Primavera aplegarà 172 exposicions amb una participació de 400 fotògrafs.
organitza: Escola de Pràctica Professional Josep Lluís Sert. a càrrec de: Cesc Duran, arquitecte, professor de l'ETSAV. dia i hora: dijous, 27 d'abril a les 18.30h. lloc: Delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d'Arquitectes. C/Arquitecte Oms, 5. Torre LLuvià, Manresa, informació: Tel: 938 75 18 00.
El Coi • legi hi participa amb una exposició que forma pan del certamen, i es basa en l'obra fotogràfica de M. Pilar Concellón, Manuef Serra i Fabienne de Vilder, que té, com a fil conductor, l'impacte de la llum en la interpretació personal que han fet d'indrets de la ciutat de Barcelona. Oberta fins al 5 de maig, de dilluns a divendres de 9.30 a 20 h. organitza
Jornades de rehabilitació d'edificis concrets: Nous usos
Departament de Cultura del Col·legi. Tel: 932 40 20 60.
ASTÚRIES, CONQUES MINERES
1999
Exposició a Terrassa, fins al 3 1 de maig Dins del certamen de la Primavera jòugràfrica, la delegació del Vallès Occidental acull l'exposició Astúries, conques mineres 1999, a càrrec d'Antoni Vila. d a t e s : fins al 31 de maig
lloc: Sala d'exposicions de la Delegací del Vallès Occidental, C. Sant Francesc, 18. Terrassa. Tel: 937 80 11 10. A/e: caatvocc@apabcn.es
PETIT HOMENATGE A VIGNOLA
Exposició d'Antonio Bolea, fins al 5 de maig
L·
L'arquitecie tècnic Antonio Bolea presenta fins aJ 5 de maig a l'espai d'exposicions de la primera planta del Col·legi un conjunt de fotomuntatges.i dibuixos que duen per títol Petit homenatge a Vignola. A través d'aquestes composicions, Bolea aplica una correspondència entre les proporcions del cos de la dona i els components arquitectònics. lloc: espai d'exposicions de la Cafeteria. Primera planta. oberta: fins a! 5 de maig.
organitza: Escola de Pràctica Professional losep Lluís Sert. dies i hora: 27 d'abril, 4,11 i 18 de maig. lloc Sala taller del COAC. Pi. Nova, 5 de Barcelona. informació: Neus Vives. Tel: 933 06 7S 28. Fax: 933 12 39 64 A/e: escolasert@coacnet FIRES
dies: del IS al 22 d'octubre, lloc: Fira de Bolònia, Itàlia. Tel: 051 282 111 Fax: 051 2S2 332 http://www.BolognaFiere.it CONGRESSOS
XIII Congrés de conservació i restauració de béns culturals organitza: Servei de Conservació i Restauració de Sant Cugat, dies: del 18 al 22 d'ooubre lloc: ciutat de Lleida informació: Servei de Conservació i Restauració de Sant Cugat. Núria Piqué, horari d'oficina: dimarts i dijous, de 10 a 13 hores. Tel: 93 590 29 76 Fax: 93 590 29 71 A/e: ponas@teleline.es
Expo Construcció 2000 Fira de la maquinària, materials i sistemes per a la construcció
Contart 2000:
organitza: Gremi de la Construcció del Baix Camp i la Federació de Gremis de la Construcció de la Província de Tarragona dies: del 9 a l'H de juny lloc Palau de Fires i Congressos de Reus informació: tel.: 977 31 72 15 Fax: 977 31 63 59 A/e: seaetaria@firareus.com http://uivw.firareus.com
organitza: Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espana. dies: del 16 al 18 de novembre, lloc: Palau Municipal de Congressos de Madrid.
Fira nacional de restauració de patrimoni
Congrés: Restaurar la memòria organitza: Diputació de Valladolid. dies: del 9 al 12 de novembre. Hoc Institució Firal de Castella i Lleó a Valladolid. informació: Diputació de Valladolid. Tel: 9S3 42 71 00. Fax: 983 42 72 38. A/e: educacion.cultura@dip-valladolid.es http:// www.dip-vaüadolid.es/arpa
La mirada atenta II Convenció tècnica i tecnològica
informació: SHE Iberian Tours. División de Congresos. Tel: 914 36 00 34 Fax: 915 75 99 93 A/e: congress@she.es http:// www.contan2000.com EXPOSICIONS
Barba Corsini, sistema emocional Cicle: Una mirada enrera organitza: Col • legi d'Arquitectes Demarcació de Barcelona. dies: fins al 19 d'abril. lloc: Sala d'exposicions del COAC. informació: Vocalia de Cultura. COAC. Tel: 933 06 7S 06. Fax: 934 12 67 95 A/e: vcdb@coac.nel
PRESES
o31 HIITI 1 FTA
Index d anunciants de L INFORMATIU número 162 PRIMERA quinzena ABRIL 2000
BFBPnBTt
Prestatgeria COMERCIAL: ABRIL 2000
Els lectors de L'iNrcmwrru poden demanar més informació sobre els produaes anunciats mitjançant la buületa-resposta que s'adjunia. N'ornés cal marcar en la butlleta ei número de referència desitja t i fer-la arribar a LTsroR.\wnu
El Col • legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a la plania baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes d'abril:
Empresa o producte
Ref.
suplement Seguretat
AM2
2
MUGENAT
S2
WERMAS1
6
NEO PREVENT1O
S9A
S1CÓ
7
BUREAL1 VERITAS
S9B
Ibermapei
Repsol Butano
1UNKERS IBÈRICA
9
MAGROTEX
S12
Composan Construcdón
Fepesa
SIS. DE REFORÇ ACTIU
12
UNION MUSEBA
S13
GAESCO
16
Mecanismos y andajes
Alkor Draka Ibérica
SER. PREV. GAUDÍ
S14
Pèndol
Rycmar
Asfallex Consirucdón
Gamesystem
Panasonic Sales Spain
Sistemes de Reforç Actiu
PLASPI
35
ASEPEYO
S17
BETTORMBT
36
TÜV PRODUCT
S18
Traciel Ibérica
Weber Broutin Cemarksa
ASFALTEX
39
MIDAT MÚTUA
S19
Consorcio Termoardlla
Termigo
1NTEMPER ESPANOLA
37
MUTUAL CYCLOPS
contra
Kaizen Consultores
Eco Esteba
POLIGLAS
38
TEXSA
41
Trac Vertical
Construcciones Desmontables
GISCOSA
42
Texsa morieros
Wermasi
IBERMAPEI
43
ALKOR DRAKA
contra
Crabacid
Calvache
Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez
C/Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es
SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL
INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Utilitzeu aquesta bullícia per demanar mes informació sobre els produaes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses selecciona-
En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:
des i rebreu directament d'aquestes la informació sol• lidiada.
Nom i cognoms Empresa Adreça
CP:
Població Fax:
Telèfon
•pua 2 19 36 S2 S19
3 20 37
4
S3
IJIIMM
na 24 41
6 25 42
9 26 43
10 27 44
11 28 45
12 29 46
13 30 47
14 15 31 32 portada
17 16 33 34 conlra
S7
S8
S9
S10
Sil
S12
S13
S14 S15
S16
6
7
21
5 22
38
39
23 40
S4
S5
SO
S17
18 35
S18
contraport a d a
Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi. L'Informatiu. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Fax: 932 40 23 64.
32
ESTRUCTURES
Alsina
FRAPONT
| 08019 BARCELONA s. 93 307 29 33 ( 93 307 26 92
CONSTRUCCIONES EN MADERA
SOLUCIONS EN ENCOFHATS ENCOFRADOS J. ALSINA S A Pol Ind Pia d'en Cod. Camí òs Fonl Freda s/I 08110 Mancada y Reoac (Barcelona) Tef. (93) 575 30 03 Fax (93) 564 70 59
FUSTERIA
- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓV1LES
D'OBRA.
MOBILIARI I EQUIPAMENT
PAVINDUS. S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS
AUTOANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES TEHRATZOS CONTÍNUOS
Plaça Teluan, 11er. i
1
03010 Baicalona
Tel. 265 09 39 Fa*. !65 Ï2 76
AÏLLANTS
ELECTRICITAT
\ CATALANA,S.A. BLTEC,S.L
Morters sense retracció. Rehabilitació
O. Santander. 42-4S Navc, 39 Tel.: 93 27S 36 86 • Fas. 9Ï 27S 27 1 I OSD20 Barcelona
REHABILIIS.L.
*BIGA EXTENSIBLE PER A REHABILITACIÓ
_ HUMITATS
REHABILITACIÓ | j l
O Capil-laric Q Filiació ü Condensa
isimon f\EP SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA
_ Q Restaura ü Evitar t o CONSTRUCOÓ - REl·IABnJTACIÓ SOO.000 •»• de mtdlm l -
^Sò·ft&E&SffiSÏ
ESTRUCTURALES
>1LKORPMN Làmmas Flexibles ds PVC-P para la ímpermeabifización
CONSTRUCCIONES MANSO, I I 5" A • Td. (93] 424 98 98 (3 lincos) Fa* (93) m 94 13 • 08015 Borcelono
Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31
Avgda. de la Grsnvía, 179 Tel. (93) 261 63 00 / Fax: (93) 261 63 20 08908 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA Tel.: 93 848 40 00 - http://w\
c/Podiiío, 240 • Tel [93] 456 \A 53 Fax 193} 436 72 85 • 03013 Barcelona
SUMINISTROS E INSTALACIONES AlSLAMIENTOS
Í0 PALLEJÀ (Barcelona)
CA s LleA mS
ACÚSTICOS
Assistència Tècnica
PROTECCIÓN CONTSA INCENDI OS
PUERTAS ACÚSTICAS YRF
Tel. 93 4 9 0 50 6 6 / 7 8 Fax: 9 3 491 OS 15 C/J\kol«3, 8S (08014 Barcelona)
i Control de Qualitat a lot tipus d'obres
Tel.: 937 31 54 46 •J. Àries, 57, Sao P • Pol. Ind. Can PartIIsda • W.U T t i r o a
PAVIMENTS i PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ 1 ASFALT, TERRES DE RESINES I PINTURES ESPECIALS
FERROS
_EXTRAFORT_
LABORATORI DE CONTROL
ESTUDIS GEOTÈCNICS
SPEED BUILOING, S.L FACHADAS - REHABILITAC10N
La solució a l'aluminosis
RESTAURACIÓN - REFORMAS
NOUíBAU
REFUERZOS ESTRUCTURALES
El sistema de renovació de sostres Sistemes de Reforç Actiu, sX
Tel.: 93 796 41 22
ALUCOBOND DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio polígono industrial el pla riora do can pahissa 24 a 08750 molins de rel, eapafta
segons DIN ISO 9002 Magalhàes, 15, ba]os • 08004 BARCELONA Tel. 93 441 10 £A- Fax 93 441 53 20 E-mall: RYCMAR@teleline.es
r. 26 - 08018 Barcelona - T. 934844300 126 - 0S037 Barcelona - T. 9320E0166 uel, 14 • 43004 Tarragona • T. 977251880
t * 93 680 71 25 I . 93 6S0 07 43 3lusm35eS5etGs.es
GEOTÈCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. g Tel. 1 Fax (977) 792783 - •13850 CAMBRILS Mi|ordcSir™.2,E"3TfL i Fs» (5091 33-4 331 - 08017 BARCELON
Reparació làol Oe forats i esquerdes Av.Sanl Julià, 206,nau7.Pol.industnalCongosl 08400 Granoners Tel; 93 849 57 00 / 93 B49 54 75 Fax: 938495416
Oficina tècnica amb experiència en aixecaments, contre! i seguiment d'obra, replantejaments, parcel-lacions iAs-Built Bolmas 46O-J62 entr. 1° • 03 Tel: 93 211 30 46 • f a t 93 413 5; e-moE: esludLai_td!C0Q0.nei
FUSTERIA Q P=TortasyBages.105 E-08030 BARCELONA Telétono: 93 3^5 88 50 Fax: 93 34617 13 E Maii: sas8sas-sa.con
Germans
SOLUCIONES II
'MAPESTOPOGRÀFICS
' ClUïTOCTAFl» OfICliL •
Rswssomlenlos
•AMIDMXJBS atCTBOMC
Especial
PRIMERA QUINZENA ABRIL 2000
33
I
COBERTES IMPERMEABLES 1 món de la impermeabilització abasta tots aquells materials i productes que permeten la realització de barreres eficaces i durables al pas de l'aigua, siguin quines siguin les condicions d'utilització. Un disseny adequat, un producte idoni i una aplicació correcta poden garantir l'absència de problemes d'estanquilat en les condicions més desfavorables com és el cas de les denominades cobertes planes, els pendents de les quals oscil·len habitualment entre 1*1% i el 3% però que, en determinades solucions, poden dissenyar-se fins i tol amb pendent
l·la. La utilització, en general poc recomanada, de cobertes amb pendent 0% no genera necessàriament falles d'estanquitat. Els productes que el mercat ofereix actualment, degudament aplicats, resolen perfectament aquesta situació. Les reserves solen venir, més aviat, de la dificultat més gran de desguàs, que pot provocar acumulacions d'aigua no previstes, amb el consegüent risc d'estabilitat. EI risc es veu agreujat en cas de manteniment mínim o nul. Cal tenir molt present la gran importància que tenen les solucions constructives, però també la professionalitat de l'aplicador. No són minoria els qui, coneixent el sector de la construcció, pensen que la impermeabilització dels edificis ha estat i continua essent una de les unitats d'obra que pitjor es gestiona. És així, ja que és fàcü cometre eirors en el moment de projectar materials i solucions, adjudicar ""'A tasques, fer una aplicació adequada i controlar degudament el procés. Hi ha massa agents i, per desgràcia, no sempre com, pleixen adequadament la seva fun/ ció. En unes ocasions pol •j ser un pro/ blema indi/ vidual i en / altres global, peròelcertés que la qualitat de l'obra se'n ressent i que a l'hora de buscar
les causes no és fàcil arribar a conclusions correctes. Fóra imperdonable' no aprofitar aquesta ocasió per prevenir a aquells que. en alguna obra puguin trobar-se amb la necessitat de verificar la bondat de les solucions, de no concedir al preu de cost més importància de la deguda, adjudicar els treballs a empreses fiables, exigir una qualitat de materials idònia i controlar raonablement l'execució. Si segueixen aquesta recomanació podran oblidar-se de la coberta durant més temps del que normalment s'exigeix com a garantia. Si prenem com a exemple un edifici de 6 plantes, amb 500 metres quadrats de superfície coberta, i un cost de construcció de 360 milions de pessetes, solar a part. eí cost de la impermeabilització completament acabada, respectant í'NBEQB90, podria oscil·lar entre 0.8 i 2 milions depenent de la qualitat. Estem, parlant doncs, d'un percentatge al voltant del 0.22 i el 0.55% del cost total. Val realment la pena prendre riscos, tenint en compte el diferencial entre una bona i una mala solució? Una mínima dosi de sentit comú hauria de donar-nos la resposta, però en aquest sector estratègic que compta amb un important nombre d'excel·lents professionals, també n'hi trobem alguns que podríem qualificar de mal informats, excessivament optimistes o massa temeraris. Les conseqüències són prou conegudes ja que les pateixen amb excessiva freqüència i de manera molt directa els usuaris i. indirectament, la resta dels agents. No busquem culpables: en les mans de tots es troba la solució. I
PRIMERA QUINZENA ABRIL 200C
Especial MATERIALS
D'IMPERMEABILITZACIÓ
ELS MATERIALS DE LA IMPERMEABILITZACIÓ ^ _ l món de la impermeabilització, pel que fa a l'edificació, està basat en productes que s'inclouen en dues grans famílies: els productes bituminosos, derivats de la destil·lació de materials com ara el petroli, la hulla. eic. i els productes sintèlics. derivats de polímers diversos que constitueixen, així mateix, la base de la "indústria dels plàstics. La realitat és que cada cop és més difícil trobar productes "purs" i arribarà un moment en què no serà fàcil classificar-los tan sols en dos grups, ja que els productes que barregen betums i polímers continuen evolucionant i les proporcions dels dos es van aproximant. No obstant, i abans d'exposar l'extensa llista de materials i productes, vaí la pena revisar dues qüestions prèvies fonamentals en el moment de dissenyar un sistema d "impermeabilització, que són el tipus de coberta desitjat i la forma de col·locació idònia. Formes de col·locació dt \u membrana d'estanquitat Hi ha quatre formes bàsiques de col·locació que són comuns a sistemes bituminosos i sintètics que són els següents: Adherida: La membrana està totalment adherida al suport per mitjans diversos com ara calor, coles, asfalt calent.' No requereix de protecció pesant. Semiadherida: La membrana està parcialment adherida al suport per mitjans diversos com ara calor, coles, asfalt calent, per punts o bandes. No requereix de protecció pesani.
Tipus Coberta inaccessible autoprotegida
Coberta inaccessible sota gravcta
Coberta accessible vianants Coberta accessible vehicles Coberta jardí Coberta industrial (DECK)
Independent: La membrana està totalment independent del suport, per la qual cosa necessita protecció pesant. Fixada mecànicament: La membrana està unida al suport resistent o al suport de la impermeabilització mijançant fixacions mecàniques a les vores de la làmina o. en alguns casos, en tota la superfície d'una primera capa utilitzada com a armadura d'ancoratge. EI tipus de coberta escollit i la forma de col·locació compatible determinen les característiques de la membrana a realitzar. ELS MATERIALS 1. Els productes bituminosos: Les matèries primeres: -Quitrans -Brees -Betums asfàltics de penetració -Betums asfàltics oxidais -Asfalt natural
Peculiaritats -Accessible al manteniment habitual -Camins de circulació pendent <1% -Zones tècniques pendenl<20% -Accessible al manteniment habitual -Camins de circulació -Zones tècniques -Esbarjo i per a vianants -Vehicles lleugers<2Tm/eix -Vehicles pesaNis<13Tm/eix -Camins de circulació -Accessible al manteniment d'equips -Camins de circulació pendenl<7(ií) -Zones tècniques pendents Els productes: Emulsions asfàltiques Màsiics bituminosos Màsiics bituminosos modificats Pintures bituminoses d'imprimació Adhesius bituminosos Làmines bituminoses d'oxiasfalt Làmines bituminoses d'oxiasfalt modificat Làmines de betum modificat amb elastòmers Làmines de betum modificat amb plastòmers Làmines de extruïdes de betum modificat amb polímers Làmines de quitrà modificat amb polímers 2- Els productes sintètics: En l'àmbit de les estanquitats de tipus sintètic, a part de les làmines, hi ha una sèrie de productes accessoris més o menys àmplia segons el sistema escollit, que permeten solucionar de manera correcta tots els detalls constructius d'execució. És per això que cal parlar sempre de sistemes, ja que reduir la qüestió a l'elecció d'una
Termoplàstics PVC-P-NB PVC no resistent a betum PVC-P-BV PVC resistent a betum ECB Copolímerd'etilè-betum PEC Polietilè clorat EVA Etilè vinil acetat PIB Polyisobuiilè FPO Poliolefines flexibles
làmina sol portar problemes d'acabat si no s'ha estudiat a consciència tots els detalls singulars. Les làmines sintètiques Es denomina amb el nom genèric de làmines sintètiques tota una família de productes laminars obtinguts per calandraige o extrusió, utilitzant com a material base polímers o copolímers diversos, que poden contenir, a més. plastificants. olis. filers, betum, colorants i additius diversos. Hi ha dues grans famílies segons les característiques del polímer base que poden classificar-se: 1. Per la seva reacció al calor: Termoplàstics. En escalfar-se es fan tous i es fonen. Després del refredament posterior solidifiquen i recuperen les seves propietats inicials. Termoestables. En escalfar-se es fan tous i es fonen. Després del refredament posterior s'obté un producte sintètic sòlid i infonible. També s'anomenen termoenduribles. 2. Per la seva capacitat de recuperació en fred: Elastòmers. Es deformen fàcilment sola tensió, però reprenen la seva forma original quan aquella s'atura. Plastòmers. Es deformen amb més dificultat sota tensió, però un cop deformats no recuperen ja la seva forma o dimensions inicials. En general, els polímers plastòmers són termoplàstics i els elastòmers són termoestables, però les més modernes poliolefines presenten simultàniament per primer cop qualitats elastòmeres í termoplàsiiques. A continuació presentem una llista dels polímers principals que tenen o han tingut aplicació com a matèria primera per a la fabricació de làmines, agrupats en les dues ciasses assenyalades:
Elastòmers CR Cautxú policloroprè EPDM Cautxú EPDM HR Cautxú butil NBR Cautxú acrilonitril-butadiè CSM Polietilè clorosulfonai EPR-CS Etilc-propilè clorosulfonat
questol LA TECNOLOGIA PLASFI PONE A SU ALCANCE LAS SOLUCIONES A LA IMPERMEABILIZACION Y LOS REVESnMIENTOS Con una experiència de més de 20 afios continuamente mejorada, PLASFI le ofrecvarias soluciones con las méximas prestadones y calidad. Questol es una gama de làminas elastoméricas impermeabilizantes de poliurea aplicada "in situ" mediante dos componentes, con las mas altas prestadones del mercado, gracias a su composidón química. Tiene una elevadísima resistenda al envejecimiento térmico y a los agentes atmosféricos. Es autoadhesiva, flexible y de muy fàcil aplicarien, por no predsar fuego, sinó màquinas d, proyecdón de alta presión, a partir de la mezcla de los dos componentes. Su procedimiento es "espray", obteniendose grosores mínimos de hasta 2 mm. Su tiempo de reacdón, también de secado, es rapidísimo, 15 minutos, la mas lenta, esto quiere dedr que la hace transitable en este corto período de tiempo, no así su perfecto curado que predsa de 24 horas. El sistema esta exento de disolventes, y puede colorearse fadlmente: rojo teja, verde, azul, gris, negro, etc. Pueden aplicarse en condiriones de elevada humedad ambiental y a cualquier temperatura de trabajo. Un aplicador experto puede proyectar aproximadamente 700 m* por dia. En Plasfi, S.A. trabajamos para ofrecer a la indústria de la construcdón las propiedades que reclama para estos productes:
/ Elastiddad alta / Ductilidad elevada / Resistència a la fluenda a altas temperaturas
/ Flexibilidad a bajas temperaturas / Estabilidad tèrmica (durabilidad > 10 afios) •/ Ausenda de exudadones
Y así es como las poliureas QUESTOLy la Ímpermeabilizadón son dos caminos inseparables.
®
Plasfi® s.a. Ctra. Montblanc, s/n • 43420 STA. COLOMA DE QUERALT (Tarragona) Tel: +34 977 88 10 11 • Fax: +34 977 88 15 30 • e-mail: plasfi@plasfi.com
AENOR
Empresa Regisuacü
t
PRIMERA QUINZENA ABRIL 2000
I
Especial
PATOLOGIES DE LA IMPERMEABILITZACIÓ
n les t cobertes tradicionals, terrasses i terrats, no impermeabilitats. l'estanquitai a l'aigua s'aconseguia amb base a un pendem pronunciat i amb la genuïna solució de cavalcat i goteró, associada a una eficaç recollida, canalització i evacuació de l'aigua de la coberta. Només quan les condicions del suport o l'ús al qual anava destinada la coberta no permetien aquestes estratègies davant de l'aigua, es recorria a la impermeabilització.
Els nous materials (membranes impermeabilitzants. aïllaments tèrmics, suports lleugers, etc.) han obert noves possibilitats, de les quals són una bona mostra les cobertes deck, les cobertes tècniques, les cobertes soterrades i enjardinades. les destinades al trànsit de vehicles, etc, que actualment es resolen amb una seguretat inconcebible per als nostres immediats avantpassats. Les impermeabilitzacions d'avui són molt més segures que les d'abans.
Tan segures, que ens han fet oblidar davat del risc de filtració. Hem substituït unes tècniques per unes altres, en comptes d'afegir, a les provades solucions de sempre, les prestacions dels nous materials. Amb això hem perdul avantatges com ara la rapidesa d'evacuació de l'aigua de la coberta que proporciona el pendent, i la seguretat i durabilitat de les solucions de cavalcament i goteró. Avantatges que encara són a disposició de qui projecta i construeix, amb independència de les innovacions tecnològiques. Un bon exemple el representa la pràctica desaparició de la coberta "a la catalana", malgrat que la seva fórmula resulta perfectament compatible amb els nous materials i que ofereix condicions idònies per al nostre entorn climàtic. La imposició de cobertes contínues, calentes o no ventilades, sobre les solucions ventilades o de dues
isoluclo dels pums singulars pol evitar moltes patologie:
fulles, ha comportat nous problemes, entre d'altres: les tensions d'origen tèrmic i les dificultats per a la difusió del vapor d'aigua. Altres riscos de patologia, que en part tenen a veure amb el sistema continu de les actuals cobertes són les interaccions físiques i químiques, no
gaire ben conegudes, de materials heterogenis no sempre compatibles i. no obstant, coincidents en la composició del sistema. Per la interrelació entre components a què s'ha fet referència, les patologies d'impermeabilització han de tractar-se atenent-se al sistema complet de! qual forma part la membrana impermeabilitzant, junt amb el suport i la protecció, íntimament relacionats amb aquesta. El binomi "manca de definició en els projectes i manca d'ofici en l'execució" és, segons els estudis de patologia als quals hem tingut accés, la causa del nombre més gran de danys en les cobertes, principalment danys en els punts singulars: boneres, juntes, trobades amb ampits i elements sobresortints. recolzaments i ancoratses, etc. •
ELS MATERIALS I LES NOVES TECNOLOGIES DE LA CONSTRUCCIÓ
:ssions tècniques
Del IS de Bettor MBT, S.A. Baslers. 15 08184 Palau de Plegamans (Barcelona) Tel.: 93 862 00 00 - Fax: 93 862 00 20 Internet: http://www.bettor-mbt.es E-msil: bettor-mbt@bettor-mbl.e5
• Projecte t
aigal 6 de juny cnic, control ien! de Ics instal·lacions
Del 20 al 29 de juny
Especial
L'INFORMATIU
QUADRE DE RECOMANACIONS
ha
preparat
aquest reportatge especial a partir de les ponències Els materials de la impermeabilització, i Patologies de la impermeabilització, que van ser presentades al Col·legi dins les jornades tècniques dedicades a La impermeabilització en la coberta plana, que pertanyen al cicle Els materials i les noves tecnologies de la construcció.
• S'evilarien un gran nombre de patologies si les operacions d'impermeabilització s'iniciessin amb la resolució dels punls singulars i abans de l'execució de les membranes. La qual cosa, a més de ser lògic en el desenvolupament del procés, permet cl control rigurós dels punts més conflictius, que d'altra manera queden ocults i per lam incontrolats. • Per a la resolució dels punts singulars és recomanable la utilització de peces prefabricades nes d'adherència o xapes especials fiespecialment concebudes i fabrica- xades mecànicament, tant en el cas de des amb aquesta finalitat, sempre membranes adherides o fixades per que siguin compatibles, físicament punts com ara. molt especialment, en el i químicament, amb el tipus de cas de membranes flotanis. membrana que es tracti. • Les juntes d'estanquitat de la mem• En els punls singulars, com a re- brana amb els elements sobresortinis o gla general, la membrana quedarà dels elements de pas a través de la memfixada al suport, mitjançant làmi- brana, s'elevaran sempre sobre la super-
PRIMERA QUINZENA ABRIL 2000
fície d'escorrentia (membrana a la iniemperie o terminació de la capa de protecció de la membrana) quinze centímetres com a mínim (no confondre les junies d'estanquilat amb les de fixació o adherència de la membrana al suport en aquests punts singulars). I
Els autors de les ponències són Ramon Escolano. enginyer industrial i membre del Comitè Tècnic de l'Associació Nacional de la Impermeabilització (ANI); i Tomàs Ferreres. aparellador, titulat tècnic del Consell Superior d'Investigacions Científiques i membre del Comitè 104 d'AENOR. Les jornades següents estaran dedicades a la construcció en formigó i a les instal-iacions urbanes.
GLASCOAIR Para aislar, lo mas natural es GLASCOAIR.
GLASCOAIR La soludón mas nazural para la instaladón de conductos de aire acondiàonado con paneles de lana de vldrio GLASCOAIR.
Lo gamo GLASCO es la ÚNICA denuo de los moieria/es a/s/ontes
que posee lo certjficación dt
• AMORTIGUACIÓN de la transmisión de RUIDOS. S ConductosTÉRMICAMENTE aislados.
CESTIÚN MEDIOAMBIENTAL de
S MINIMIZAC1ÓN de pérdidas de cargi • Grtulación del aire a ALTA VELOCIDAD.
Norma UN£ £ N ISO 14001196.
S Producte CERTIFICADO por AENOR
URALITA AISLAMIENTO
' POLIGLAS Casp, 17,6' Planta • 08010 BARCELONA • Tel. 93 344 I I 00 • Fax 93 344 I
vebm3s1erCypoJ1gl35.gr U5a.com * www.pQhgl35.com
PRESTIGIO EN IMPERMEABILIZACION
ASFALTEX Prestigio
en Impermeabilización ++*&\
PRIMERA QUINZENA ABRIL 2000
Especial
ÏNTEMPER obre una delegació a Catalunya ïntemper ha obert una delegació a Barcelona. Des d'aquesta nova oficina es prestarà servei adients de tota la zona Nordoest de la península. La intenció és que els clients puguin comptar amb un assessorament a prop dels seus centres de treball o de Ics obres i de donar un servei més personalitzat i immediat. Actualment destaquen les tasques d'impermeabilització que aquesta empresa està fent en un gran centn. torner cial i d'oci, "La Maquinista a Bir celona. Cal subratllar també el e ran in terès mostrat pels projectistes catal ms en matèria d'arquitectura biochm itic i cosa que es fa patent pel = r in nombre de projectes amb cobertes ecològiques ïntemper que s'hi estan desenvolupin! en aquest moment.
I
DKI.KUACIÓ A CATAU'NVA:
C. Àusias March. 49. 2J p. desp. 10 0S010 Barcelona Tel. i fu\: 934 6 65 08 Central: C. Vinaroz. 38 28002 Madrid tel: 914 164 804 Fax: 915 190 686 A/e: central@intcmpcr.es web: www.intcmper.es
BENTOFIX, un nou sistema d'impermeabilització de Bettor MBT
Terra Mítica, el nou parc temàtic ubicat a la província de Benidorm, és a punt d'obrir les portes després de quatre anys de treball. Aquest serà el parc temàtic més gran de la península, amb una extensió d'un milió de metres quadrats que es destinarà a hotels , camps de «oif". un
I
D'altra banda, Intemper participa en diversos cursos i cicles de conferències, com ara el que va tenir Moc el passat mes de febrer a la Universitat Internacional de Catalunya, en la qual s'hi exposaran els sistemes ïntemper TF (cobertes sense pendents amb làmina Rhenofol i llosa Filtón). Els sistemes TF aljubs i els sistemes ecològics.
ïntemper Esp;inola, SA.
parc aquàtic, ctc. La temàtica del parc es basa en les antigues civilitzacions del Mediterrani. Tot cl parc stra entorn d un sran llac artificial d'aigua salada que representa el mar Mediterrani. BettorMBThacollaborat en aquest important projecte subministrant materials per a la impermeabilització de l'estructura d'aquest espectacular llac. principal centre del parc temàtic. La impermeabilització principal del vas del llac s ' e s t à fent amb el geocompost bentonític Bentofi\ BFG 5000 subministrat per Bettor MBT. El Bentofix presenta una sèrie d'avantatges sobre altres sistemes d'imperme-
abilització. Per una banda, es tracta d'un sistema autocicairilzant: per una altra, és de fàcil col·locació, tan sols s'ha d'estendre els rotlles respectant l'àrea de cavalcat que ja ve marcada, per la qual cosa no és necessari efectuar cap tractament addicional en el cavalcament, com ara soldadures, etc.
Bettor MBT. SA C. Basters. 15 08184 Palau de Plegamans Tel: 93S 62 00 00 Fax: 938 62 00 20 A/e: bettor-mbt@bettor-mbl.es web: www.bettor-mbt.es
POLIGLÀS patrocina els premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2000
El 31 de gener d'aquest any va tenir lloc a les instal·lacions del FAD la signatura de l'acord de patrocini dels Premis FAD d'Arquiteciura i Interiorisme 2000. entre Joan Masia Figueras, director general de Poliglàs, i Jon Montero, president d'ARQ-INFAD. Poliglàs, SA. División de Aislantes del Grupo Uralita," és una empresa situada entre els líders europeus del sector de l'aïllanient tèrmico-acústic i de la il·luminació natural. Amb aquest
patrocini, l'empresa pretén reforçar llaços d'unió amb els profess ionals jançant el recolzament d'una iniciativa que, des de 1958 i any rere any, aposta per la difusió dels valors culturals de l'arquitectura i l'interiorisme. Poliglàs, SA. Tel: 933 44 11 00 A/c: wcbmastcr@poliglas.grusa.com web: www.poliglas.com
UMI inaugura I oficina al Baix Llobregat UMI, Mútua d'Accidents de Trebail i Malalties Professionals de la Seguretat Social núm. 271. continua l'ampliació del seu àmbit d'actuació d'àmbit nacional, ara amb la recent obertura d'una oficina pròpia al Baix Llobregat. Aquesta nova oficina d'UMI, amb seu i ['avinguda del Maresme 5 3 . a Cornellà, de Barcelona, està dotada d'Oficina Comercial i Centre Assistència!, a fi de continuaren la tasta de servei que ens defineix: Gestió de l'accident de treball Gestió de la malaltia comuna - Prevenció de riscos laborals i formació en la prevenció La fidelitat dels nostres clients avala l'èxit i qualitat de! nostre servei. UMI C. Capitan Hayn. 31 de Madrid Tel: 915 98 14 78 Fax: 915 56 13 99 Servei de Atenció Permanent 24 hores. UMI respon Tel: 900 22 II 33
I
ASEFA, SA, Seguros y Reaseguros
Comunica que ha canviat el seu domicili al carrer Claudio Coello. 73. 28001 Madrid. Tel: 917 81 22 00 i Fax: 917 81 22 22, on disposen d'un edifici exclusiu d'aproximadament 1.750 m2 útils. Les noves instal·lacions dotades dels mitjans tècnics més moderns, permetran oferir, sens dubte, un servei encara més eficaç dins de la nostra línia característica d'especialització en exclusiva al sector de la construcció.
ASEFA,SA Bailèn. 7.4t A 08010 Barcelona Tel: 932 65 85 87 Fax: 932 65 34 62
Cambiamos nuestra imagen però no nuestro espíritu.
TEXSA Crecer, evolucionar, ese ha sido siempre uno de nuestros objetivos, ofrecer siempre la mejor garantia de calídad. Poner en sus manos los mas avanzados sistemas y productos de impermeabilizacion y el mas exclusivo servicio de seguimiento. Hoy lo hemos vuelto a lograr, cambiamos nuestra
\\
imagen, però no nuestro espíritu. Formamos parte de la firma número uno mundial en producción de materiales para la construcción.
Como siempre, recomendar y aplicar Lafarge Texsa es garantia de 3 seguridad para el profesional. \
E
LAFARGE r TEXSA
C/. Ferro n" 7 - Poiígono Industrial Can Pelegrí 08755 Castellbisbal Barcelona - Spain Tel. 936 351 400 - Fax 936 351 480
Harvcy Firestone y Henr)> Ford
Thomson S.X.. Tarancón, IS.000
Solo Firestone le ofrece 100 aíios de experiència en cada cubierta. Duninte un siglo Firestone ha sido pionero e innovador en la tecnologia del caucho. Esta calidad y herència se han extendido al campo de las cubiertas a través de Firestone Building Products Company (una división de Bridgestone/Firestone Inc.) que fabrica membranas monocapa de caucho EPDM - el corazón de los sistemas de impermeabilización RubberGard R de Firestone Disponibles en grandes piezas de hasta 900m- sin juncas, las membranas de caucho EPDM RubberGard* de Firestone ofrecen la única combinación de durabilidad, fàcil aplicación y comparibilidad con el medio ambiente.
giscosa
Ademas y para ayudar en la ejecucion, Firestone suministra completa información del producto ofreciendo el mejor programa técnico y de soporte comercial. N o es un milagro que mas de 500 millones de m- de cubiertas a lo largo y a lo ancho de todo el mundo tengan sobre ellas el caucho EPDM RubberGard® de Firestone. En quién mas podrían confiar ?
Firestone: Una leyehda, Un siglo, Una celebración.
Ttrcstonc BUILDING PRODUCTS EUROPE
Giscosa s.a., Exclusïvista para Espana Agustina Saragossa 3,08017 Barcelona.Tel. 93-205 71 12, Fa_\ 93-205 71 62, E-mail: giscosa@giscosa.com
i,
TheMapa
Environmental Managanent System
IBERMAPEI, S.A. Centrol - Bodalono: Cl. Tortosa, 189-201, novè 5-08918 BADALONA (Barcelona) • Tet. 93 397 32 11 • Fax 93 397 97 92 • e-moil: ibermapei@chr.a Fàbrica - Amposla: Tels. 977 70 40 05 • 977 70 40 23 • Fax: 977 70 40 14 Delegaciones: MADRID - Tel. 91 643 22 70 • Fax 91 643 80 50 « PALMA DE MALLORCA - Tel. 971 60 54 50 - Fox 971 60 54 51 CASTELLÓN - Tel. 964 62 62 76 - Fox 964 62 62 84
La làmina ALKORPLAN® (PVC-P) da respuesta a cualquier problema para la impermeabilización de todo tipo de cubiertas: CUBIEBTA TRANSITABLE
OJBIERTA TRANSITABLE INVERTIDA
forjado
A1 Pavimento - A2 Pavimento y capa de nivelación - A4 Acabado superficial - 81 Membrana de PVC (Alkorplan) - B2 Membrana de PVC resistente a la intempèrie (Alkorplan) - C1 Formación de pendientes C2 Aislamiento en formación de pendientes - C3 Capa de regularización - Dl Aislamiento térmico E1 Capa separadora - E2 Capa separadora de protección de membrana - E3 Capa separadora de protección de aislamiento - E4 Capa fíltrante - E5 Capa separadora impermeable - FI Barrera de vapor • Gl Capa de protección y lastrado - G2 Capa de protección de membrana - H1 Soporíe resistente J1 Sustrato - L1 Capa drenante
Ejemplos de impermeabilización de cubiertas extraídos del catalogo informàtico de Calculo, Diseno y Puesta en Obra de Alkorplan®
SOLVAY
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA
Carretera del Montnegre, s/n. Tel.: 34 938 484 000 / Fax: 34 938 675 517 08470 Sant Celoni (Barcelona) Espana http://www.alkor.es