INF000501

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

hohtzó2007

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Per una construcció més competitiva L'experiència britànica esdevé una interessant referència de com guanyar alhora productivitat i qualitat en el sector de la construcció P 1 ^ a construcció ha d'apropar-se a la resla de sectors in^ ^ H dustnals Estudis i experiències d arreu del món demostren que es poden fer avenços molt importants en la reducció de temps i costos dels projectes, increment de productivitat, lacturació i beneficis de les empreses L'experiència britànica és un bon exemple de transformació amb un esforç per guanyar alhora productivitat i qualitat en la producció Així ho va exposar el president üel Center for Innovalion in Construction. David T. Deas (en la foto), duran! el semman sobre innovació i competitivitat en la construcció que es va celebrar a Barcelona el passat 6 d'abril organitzat per la Generalitat de Catalunya, la Cambra de Contractisles d'Obres i el Col·legi d'Aparelladors.

La Farinera del Clot guanya el premi Bonaplata de restauració

Nou manual de diagnosi d'estructures de formigó En el proper número: EL MAPA D'AMBIENTS DE CATALUNYA Revisat i actualitzat

ASSOCIACIÓ DE LABORATORIS D'ASSAIGS DE L'EDIFICACIÓ DE CATALUNYA Avda. Josep Tarradellas, 147 entr. 1 8 -08029 Barcelona (Barcelona) Tel.: 934198777 Fax.: 934198659

A

tWTt.rflÓ t fítíLl

CamídeCanBalús,S-63P-4 (Pol. La VaiMan) 08600 Berga (Barcelona) Tel.938213383• Fax 938221896

A v ( j a Catalunya 6 , 7 5 2 0 pujgcerda (Gjrona) Tel. 9 7 2 8 8 1 1 6 0

Telfax 972525559 Ap.Cona&129 1760ORgueres(Girora)

C/. de Sau, s/n (Pol. Ind. de Vic) 08500 Vic (Barcelona) Tel. 938892517-938891714 Fax. 938891839

CA fJ'Antonio Mactiado, 5 0E788 Vilanova del Camí (Barcelona) Tel. 938060362 Fax. 938060598 . Sant Isidor. 1 08302 Mataró (Barcelona) Tel. 9 3 7 9 8 0 1 6 6 Fax. 937576665

TíNH, Lj»w«CBjèCi*díi

Avda. Lluís Companys. 31 08150 Parets del Vallès (Barcelona) Tel. 935730934 • Fax. 935623429

C/ Compositor Bach. 18 (Pol. Can Jardí) 08191 Rubí (Barcelona)

Tel. 935862318-936970607 Fax. 936973372

iformilabs.i CA Dtor. Estapé. 8-12 08880 Cubelles (Barcelona) Tel. 938953121

Polígon Industrial ViLanoveta II. C/K. n-9 08812 Les Roquetes - S L Pere de Ribes (Barcelona)

Tel. 938143577- 938143684 Fax. 938143934

El tema

PRIMERA OUVCENA MAIG 2000

fl

Repensar la construcció Els agents de la construcció busquen un consens per millorar la competitivitat del sector

^ f f l rvim moments de canvi i la indús^ f tria de la construcció no s'escapa, encara que a vegades sembli que no ens hagi d'afectar. Hi ha la creença que el nostre sector té una inèrcia molt gran que li impedeix innovar al mateix ritme que d'altres indústries, i que cada projecte és un prototipus i que el procés es diferent en cada obra.

Estudis i experiències d'arreu del món demostren que això no és cert que es poden ler avenços mott importants en la reducoo de temps i costos dels projectes, increment de productivitat, facturació i benèfics de les empreses. I lot això. a més. es pot fet millorant la qualitat de les obres i la seguretat dete treballadors. Avui. cal un consens dins la indústria de la construcció per impulsar La seva competitivitat i millora contmuada.

AIXÍ es posava de manifest durant el dinar-debal que va tenr Roc el passat 6 cfabnt a l'Hotel Uajestic de Barcelona organitzat conjuntament pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generab tat la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya i el Cot-legi cTApareladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, tacte va ser prestí) pel consder de Política Territorial.

Pere Maoas. i hi van assis&r els representants de les prropate orgarrtzaaons i empreses del sector La consruoaò ha de comportar-se de la mama forma que qualsevol aire sector iv

dustrial. En aquest sentit, es va prendre com a referència implícita l'experiència britànica. la qual busca, des de 1993. transformar el sector amb un esforç per guanyar alhora productivitat i qualitat en la seva producció.

Aquesta experiència, que va ser explicada pel president del Center lor Innovation in Constnjctkxi britànic, David T. Deas, intenta aplicar a la construcció els criteris de producció industrial establerts a altres sectors com el de l'automòbil, que funcionen amb sistemes de gestió més moderns com són el benchmarking (analitzar el comportament d'altres empreses), ei just in tme (que minimitza les necessitats d'estocs) o el lean productxxi (que busca maumitzar els resultats minimitzant els recursos necessaris, rebatejat en aquest cas com lean constiuctwi).

Deas va insistir en aquestes tesis, incre-

de les inèrcies i els costums d'un sector que es troba mort fragmentat i és molt 'conservador" en la seva forma de gestionar.

En l'exposició de conclusions, Xavier Bardají va dv que aquesta jornada té precisament la voluntat d'afrontar els nous reptes amb optimisme, i no tenir por de dur a terme uns canvis que han d'afectar a la gestió de processos i que passen necessàriament per un augment significatiu de ta investigació i la recerca en el sector i. si s'escau, per l'adaptació del marc juride. Però. el que és més important, aquesta idea de futur ha de passar obfigatòrïarnent pel consens de tots els agents del sector. El sector, si vol establir i desenvolupar una estratègia per rruBorar la seva competitivitat, només serà efectiva si hi ha la cornpiialat de tots. si hi ha un compromís de trebalar conjuntament per miorar ta construcció.

mentar la productivitat i ta qualitat alhora (es a * . ser mes compeotus), durant el postenor serrenan que es va celebrar a la tarda a la sala d'actes del Col·legi cfApare&adors. i en el que van partcpar com a ponents, a més de rexpert bntànc, el prestiem de la Cambra de Contractistes d Obres. Rafael Romero: el presrient del Col·legi d'Aparelladors. Xarer Bardají: i rarqurtecte Ignasi Panoo. Aquest üfem també va c o m a * en la necesstt d'un canvi, però es va mostrar de forma 'aOvament pessmsa", a causa

Xavier Aibcro CxtesCirtMi A/t:

*&•*»

•

PflMERA OUMZEHA UAJQ 2000

B

El tema

Seguint l'estela del lleó anglès L'experiència britànica es perfila com un bon punt de referènda per guanyar competitivitat al sector Et sector de la construcció a l'Estat

PÜ

espanyol (i a Catalunya) no és prou competitiu. Almenys no ho és si el comparem amb d'altres sectors de producció industrial, com poden ser ara els de l'automòbil o l'energia. I tot i així, gaudeix avui d'uns beneficis notables. A quant podrien ascendir si es treballés de forma més competitiva? Ara que les coses van bé, és el moment per plantejar-s'ho.

üvitr ijnJiji, Ijmdo Firioo i U f i r i Rontro. En íi tuts iaftrior. Ojvid T. OMÍ.

H

a Pèrfida Albtò ha estat sovint motiu de maldecaps per als habitants peninsulars. Però és indubtable que des de fa almenys 350 anys ha anat per davant nostre. Potser és el moment que, des de Catalunya, mirem cap a les Illes del nord sense cap mena de recel i, d'entrada, observem la seva tasca d'intentar convertir el sector de la construcció en un sector industrial més. i. òbviament, competitiu. Amb aquest objectiu, el president del Centre (or Innovaton in Construction britànic, David T. Deas, va ser convidat el passal 6 d'abril a Barcelona a participar en un seminari sobre innovació i competitivitat a la construcció que va tenir lloc al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics i va explicar als principals agents del sector (constructors, promotors, tècnics, sindicats i Administració publica) les direclnus bàsiques que ells fan servir per canviar el sector i fer-lo guanyar en productivitat i qualitat en els resultats, tal com estan investigant al Regne Unit des de 1993.

La construcoò és un sector que ocupa a tot l'Estat espanyol 250.000 persones directament, amb una producció que suposa el doble de la del sector energètic. Sense anar mes lluny, i'any 1997, el valor lotal del parc d'habitatges era de mes de 214 bilions de pessetes, segons Fomento. Aquesta xifra impltcava un augment del 60°^ del valor respecte 1990. Però el talo d'Aquües d'aquest núvol de xifres és el tfun sector mort fragmentat i amb tendència a l'enfrontament entre els diferents agents, que es miren amb desconfiança.

Per a Deas, aquest capital tècnic i humà te les connotacions pròpies de qualsevol altre sector productiu, però no es comporta com a tal. La sotuoò passa, en primer Hoc, per observar què fan i com es comporten els altres sectors. Va posar l'exemple de l'au-

tomòbil. Fa uns 20 anys. al Japó van començar a estudiar i desenvolupar nous sistemes de gestió a la producció. Van analitzar, per un costat, en quines fases de la cadena de producció hi havia més ineficiències i. per altre, com es comportaven altres sectors més moderns. A més, van ajudar els seus proveïdors a implantar sistemes de gestió eficients de 'producció ajustada' {leart production, produir el màxim minimitzant recursos). Altres mecanismes de millora aplicats al Japó van ser el benchmarking (analitzar el comportament d'altres empreses) i el Just In Time (disponibilitat dels estocs només indispensables en cada moment). Resultat d'això, a principis dels 90 es podien detectar decalatges de l'ordre de 2:1 en productivitat a favor dels nipons respecte d'Occident, proporció que es disparava en el cas de la qualitat a un 100:1.

Cinc Conceptes bàsics Quines han de ser les línies mestres del procés de canvi vers una major competitivitat? Per als experts britànics són anc: lideratge compromès, centrar-se en el client, integrar procés i equips al voltani del producte, una agenda basada en la qualitat i el compromís amb les persones. Aquests fonaments, propis de qualsevol indústria moderna són perfectament aplicables al camp de la construcció i. de fet. són necessaris perquè sigui un sector competitiu i capaç d'enfrontar-se amb el nou mil·lenni.

Mottes promotores i constructores britàniques ja l'han començat a aplicar, amb bons resultats en matèria d'eficiència i qualitat a ta seva producció.

El lideratge compromès es basa en el fet que la direcoó cregui i estigui decididament compromesa en desenvolupar una agenda de millora, cultural i operativa, que afecti a

tols els components de la seva organització. Aquest punt ha d'afectar a tots els agents del sector, constructors, proveïdors, projectistes, etc. però es revela com un dels de més difícil implementació ja que aquest lideratge implica una gran responsabilitat per dirigir les millores.

Quan parlem, en segon lloc, de centrarse en el client (promotors i usuaris), ens estem referint a donar a aquest allò que exactament necessita, quan ho necessita i amb un preu que reflecteix el valor real que li dóna. Així, aquelles activitats que no afegeixen valor per al dient, s'han deliminar ja que són antieconòmiques. En general, dins la construcció, no es pensa tant en el client com en la següent fase de la cadena productiva. A més. les empreses fan poca recerca sistemàtica sobre allò que realment desitja aquest client m intenten elevar les aspiracions d'aquest i educar-lo perquè actuï amb més seny.

Integrar el procés i els equips al voftant c1;1 producte implica no fragmentar les s e , operacions, sinó treballar a partir de les r-.< cessitats del dient com a premissa global. Al sector industrial de la construcció, per contra, existeix un veritable sistema comparümentat pel que fa a les relacions entre els agents del procés constructiu, producte de la seva percepció que no s hi juguen res, pel que fa a l'èxit a llarg termini. AJXO és un llast mofi gran en termes deroènoa i qualitat La qualitat implica no només zero defectes, sinó també altres aspectes com ara no haver de refer la feina, complir criteris de lliurament, atenció post venda. etc. Tot això. que aenommem agenda basada en la qualnai. es trenca a la construcció des del moment en que els promotors escullen tècnics i empreses sobre la base del menor cost i no en funció d'una relació quaiitat-preu acceptable.

Finalment, arribem al punt de compromís amb les persones. Això implica no solament condicions decents en l'obra (remuneracions justes i cura per la seguretat > salut) sinó adquirir un compromís amb la formació i el desenvolupament rJe directius i tècnics compromesos i altament qualificats. El let que la construcció no s'adoni que precisament el seu capital humà és el més important fa perdre molt talent i desaprofita les possibles contribucions que puguin fer. per exemple, els proveïdors a la innovació.

Els punts anteriors ens donen una idea molt clara que encara resta pràcticament tot per fer Però, segons Deas. el principal problema és la mentaützaoó deís agents, és a dir, inculcar-los aquesta nova forma de concebre la construcoò com a veritable sector de producció industrial.

-j INNOVACIÓ

I

El tema

PftWERA QUINZENA MAIG 2000

COMPETITIVITAT

I

El debat al Col·legí EL MARGE PER MILLORAR David T. Oeas va insistir en les seves tesis, augmentar la productrvrtal i la qualitat alhora (és a dir. ser més competitius), al llarg del seminan que es va celebrar a la saia d'actes del Col·legi, i en el qual van participar com a ponents, a més de l'expert britànic, el president de la Cambra de Contractistes d Obres de Catalunya. Rafael Romero: el president del Col·legi d Aparelladors.

Xavier Bardají; i ['arquitecte Ignasi Panao.

Per a Ignasi Pancio. són desitjables tots aquests canvis, però cal tocar de peus a terra a l'hora de considerar la situació real del sector a casa nostra. Panoo va anotar que tot això és gairebé impossible d'implementar en un sector que es mostra opac, del qual ningú no coneix realment els costos ni els mètodes de racionalització del veí.

La forma indiscriminada de contralar i de subcontractar impedeix encara més qualsevol intent de canvis, que han de venir bàsicament dels agents més poderosos del sector.

El president del Col·legi d'Aparelladors.

Xavier Bardají, per la seva banda, va anotar el conservadorisme d un sector que s'ha acomodat a unes formes de ser que li impedeixen anar més enllà. Va destacar el fet que, cada cop més. els professionals del sector no actuaran en funció d'un titol acadèmic, sinó dunes aptituds i experiències, la qual cosa contribuirà a trencar l'actual sistema de treball- Finalment, i en resposta a una mtervenao d'un dels assistents respecte a com es pot mesurar la qualitat, punt clau de l'exposioo de Deas, va dir que, certament, és dificil saber el cost d'aquesta vanatote. però si que podem saber el cost de la no-quahtat. Per al president del Col·legi. aquest cost representa d'un 5 a un 10% del cost total de l'obra.

Li nf or me Egan, també anomenat Rethinking construction (Repensar la construcció) és un document signat pel

trucció, s'exposa a la taula adjunta el que s'ha considerat com a marge minim per mflorar ["actuació i ets resultats del sector bntàrac de la construcció.

MARGES PER ACONSEGUIR MILLORES SOSTINGUDES

TAXA ANUAL DE MILLORA

RESULTATS ACTUALS DELS PRINCIPALS CLIENTS I EMPRESES DC CONSTRUCCIÓ

Cost de capital Tots els costos, excepte terrenys i finançament

Reduir en un 10%

Els grans chents i les seves cadenes de subministrament nan aconsegurt reduccions de cost entre el 61 el 14% en ets lütims cinc anys, Mota estan aconseguint ara una mrtiana dd 10% o mesa l'any

Termini d'execució Temps des de l'aprovació del client fins a l'acabament pràctic

Reduïren un 10%

Os grans efents britànics i empreses dt (faseny i construcció dels Estats Units estan obtorint reduccions del 10-15% anual en el termini <f execució d" oficines, carreteres. estabfiments comercials i ruMJjes.

Previsibllitat

Augmentar en un 20%

Nombre de projectes completats dins del termini i pressupost Defectes Reducció en el nombre de defectes al moment del lliurament

Reduïren un 20%

Accidents Reducció en el nombre d accidents declarabtes

Reduir en un 20%

'roductivflit ncrement en valor ategrt per càpita

Augmentar en un 10%

Facturació 1 rendibilitat Rataei Romero, president de la Cambra Facturació i rendibiMat de de Contractistes d Obres de Catalunya, va les empreses de construcció dir que ei canvi es ta inevitable, especialment pel que fa a les empreses catalanes de construcció La causa' Doncs, és òbvia: en un any tan expansiu com el 98. un estudi fet per la Cambra va revelar que el marge de LA I N D Ú S T R I A E U R O P E A D E LA C O N S T R U C C I Ó : ELS D O C U M E N T S beneficis mitjà de 72 constructores va sef PER A LA COMPETITIVITAT de només el 2.78%. Això revela un problema estructural sectorial que afecta la seva competitivitat.

A Europa s'ha anat treballant, encara que En definftva. calen canvis, que tothom ha molt a poc a poc. per dissenyar una política de tef seus i edensus a ta resta d"agents. Tal de millora de la competitivitat del sector. La com va sentenciar Romero, si no canviem ara. Comissió Europea va aprovar a finals de no passarà res, però algú afers ho tara amb l'any 1997. i com a conseqüència de rinforel temps. •Potser aquel d a pensaran que no me Secteur de l'any 1993 que la mateixa Comiss» havta encarregat, una comun·ca· vam poder canviar, o que no vam ser capaoo sobre la compeummat del sector de la ços, o pitjor encara, que no vam voler • construcció a Europa on es proposa una bateria rjacoons a desenvolupar tant per Unti Albera rAdrnrMStraoò com per la ndústna K't:

Grup de Treball de la Construcció el 1998 a Gran Bretanya, i ve donat per la voluntat de minorar la competitivitat del sector en aquell país. Per il·lustrar el tipus de fites que el Grup de Treball vol per al sector de la cons-

Ués recentment, al Regne Unir, el jutoi de 1998 es va ter púbic el document flethrigng

Augmentar en un 10%

Constructton (www.construction-detr.gov.uk/1 os/retfiink/índexhtm), també conegut com a Egan Report elaborat pel grup de trebal de la construcció impulsat pel viceprimer ministre John Prescott i pres»* per Sr John Egan.

Com a conseqüència de restralègia que es proposava es va crear el Movinent per a la Innovació (www.nUi.org.uk) que té com a mesó bderar la mttora de la compeWMiat mt-

Molts grans dents han aconsegurt augmentar la taxa de prewsWrtat en més del 20% anual en els últims anys i ara aconsegueixen taxes de preròbitat del 95% o superior amb regularitat.

Existeixen molts motos que suggereixen qui la meta de zero cWectes te aconseguU> •" tot el sector de la construcció (fins dete pronms cinc anys- AJouns csents bntaftcs i empreses constructores imu-amerícanes |8 scoosegueocen amb freqüència els zero detoctos en el mornenl del BuramenL Alguns grans clients i empreses de construcció han aconsegurt reduir la taxa tfacodents dedaraUes en un 50-60% en dos anys o menys, amb les consegüents reduccions substancials en els costos de projectes.

Q sector britànic de la construcció sernUa que ja esta aconsegunt augments oe produc&vttri de roris del 5 * anual Alguns <Ms m i m propclos bntarves i noro-amencani rnosftfl vicrements equivalents al 10-15% anual Les miDors empreses de construcoó estan augmentant la seva facturaaó i benefos en un 1020% anual, i augmenten els seus marges de beneficis com a proporció de la taduraoó a nwfls torça superiors a la mtpna del sector.

estudi estratègic sobre el sector de ta construcció a Europa.

• 1994: Informe Latham: autèntic punt de partida anglès, referència del Rethinlung construction.

• 1997 Comunicació de ta Unió Europea sobre la competitrvitat de la indústria de la construcoó Es proposen 65 mesures especifiques • 1998 Informe Egan o Rethinlung expenénoes i la innovació. A continuació Construction: analitza la situació i la destaquem alguns dete "documents per a implementat» de mesures al sector britàla competitivitat" que poden serw-nos de nic • 1999:10 propostes de ta Camtra de Conreferència: tractsles d'Obra d» Catalunya per la rnüora de la compeWwrtat de la construcció • 1993: Intorme Secteur o mtorme Àttuns encarregat per ta Comssò Europea, es un catalana. •

LA KÀLIDAD Las ventanas y cerramientos fabn-

de sistemas, consiguen ventanas de larga vida

cados con perfiles de PVC

y gran resistència al uso diarío y a los golpes.

Kòmmeriing ofrecen un nivel

a las agresiones de los agentes atmosféricos

de calidad y un conjunto de

y a la corrosión. Y todo ello. sin otro mantenimíento que una suave limpieza con agua y

comparables. Por

jabón.

algo es la marca líder en Esparïa y

Lagamade

el resto de Europa.

perfiles Kòmmeriing pemnite instalar una ven-

'fit..

tana en practicamente cualquier espacio: Con

Excelentes de principio a fin.

Aislando de la humedad, el ruido y la temperatura exterior, u i,

una o varias hojas. Con cuarterones auténticos. superpuestos o pegados. Rectas. en forma de

Kòmmerling es una de las empresas de fabri-

ticidad de las ventanas elaboradas con perfiles

arco o de poliedro. Sus sistemas permiten pro-

cación de perfiles de PVC con mayor prestigio.

Kòmmeriing es absoluta. Por eso no permiten

yectar y ejecutar todo tipo de uniones, mos-

Mas de 100 arïos de experiència lo avalan.

ei paso del agua ni la acumulaaón de la hume-

trando una adaptabihdad que ningún otro ma-

Ha sido la primera en obtener la certificación

dad. Su elevada capacidad de

tenal puede igualar. Ademas,

aislamiento consigue ahorros de

la instalación se realiza con

en Espana y cuenta. ademas, con numerosas

hasta màs del 40 % en energia

comodidad, sin precisar

certificaciones de calidad en todo el mundo.

para la cimatizaoón. Y una notable

grandes obras de albanileria

Junto con sus elaboradores. agnjpados en el Club Excelencia Kòmmerling Eurodur, garantiza

disminución de los ruidos ambientaies, ya que pueden satisfacerse

de calidad AENOR para sus perfiles fabncados

)

las mas estrictas exígencias en

En obra nueva.

En rehabilitaciones.

matèria de aislamiento acústico.

Los sisiemas de perfiles Kòmmerling resultan igual-

un estàndar absoiuto de calidad en el proceso completo de fabricación e instalación.

Calidad a su alcance. con todas sus

Larga duración y resistència.

mente indicados para edificios nuevos o en

ventajas, estàs ventanas tienen un precio

La especial lormulacion del PVC utilizado por

reformas y rehabilitaciones. Siempre aportaran

comparable al de otros sistemas y materiates.

Kòmmerling, los estnctos contretes de calidad

La soluctón mas funcional y que mejor se adapte

Y a la larga, resultan mucho mas rentables.

durante el proceso de fabncaoón y La tecnologia

a cuatquier estilo arquitectónico.

Compruóbeio en sus presupuestos.

KOMMERLING Un marco incomparable Poi. tna. Atcamar, s/n. 28816 Camarma de Esteruelas (Madnd).

TeL: 91 686 60 45 Fax: 91 886 60 05 W e m e t Wt[X//wwwJiammenïrç_eB E-Atat JntoOfconvnertnQ.es

La autèntica tarima de madera maciza barnizada de fàbrica.

Las tarimas Sylvaket, de haya maciza teiiida en todo ai espesor, son exchiàvas de Junders. Por su color, dtstinto y elegante y por su método de secado (mediante prensado) que las hace únicas en todo el mundo.

Su dureza es mayor que la de otros tipos de madera. Y al estar bamizadas de fàbrica, se instalan de forma ràpida y còmoda. No precisan de ningún lijado, ni bamizado.

Dependiendo de la cantídad de nudos, existen tres acabados: Clàssic (sin nudos). Harmony (la de esta pàgina) y Varíation (con bastantes nudos). La calidad es siempre la misma.

Pueden instalarse mediante el sistema tradicional de rastreles o, flotantes, sobre el suelo existente. „ „ . .. , . » Para més información Uàmenos al telefono " U I 1 1 Oü U / d e coste compartido.

Junders Ibérica S A Crta.VlamdeaVateas.Km.3,5 C.T.M.Seaor8NawlO 28053 Madrid Far: 915.075.653

JUNCKERS Tkrima de madera maciza

I PRIMERA QUINZENA MAtG 2000

Punts de vista

restant, per una organització deficient.

Aquestes xifres no volen dir res més que.

-algrat que la majoria dels accidents te-en lloc a les obres, no tots els accidents tenen el mateix origen, sinó que són total•nent diferents; per tant. per retallar o escapçar el mal, es necessiten mesures de arevenció també diferents. I una cosa semD!a prou evident, és convenient actuar de •orma decisiva sobre l'organització i sobre la normativa que cal aplicar en cada cas.

D'altra banda, l'eficàcia de la via coercitiva, com a solució per millorar l'actual situació, no sembla que sigui la millor: ben al contrari, tothom entén ja que són més necessaris determinats aspectes com ara la promoció, la divulgació, l'assessorament, la formació, etc. malgrat que l'experiència ens ensenya que moltes vegades sense seguiment i control, i desgraciadament, sense sancions, no hi ha respostes positives que facin augmentar el nivell de prevenció.

Alhora, tampoc no podem obviar que el nostre sector pateix endèmicament d'una manca de mà d'obra qualificada; un (el que es fa més evident en aquelles èpoques —com aquesta— en què la bonança econòmica ha disparat les xifres de producció sectorial. En aquest sentit, no podem girar-nos d'esquena a una realitat que apareix inqüestionable, i que des de l'Associació posem de manifest des de fa anys, i a la qual s'ha de dedicar tots els esforços que calguin.

dels riscos laborals • i « I llarg de tot l'any 1999 el sector • H de la construcció va registrar més de 33.000 sinistres: a nivell estadístic la xifra esmentada representa uns increments del 24, 2813% en relació amb 1998 pel que fa a accidents greus, lleus i mortals, malgrat que darrere de cada anotació registral d'un accident s'hi amaga la situació d'una persona, la qual cosa és encara més preocupant. És a dir, que malgrat els bons propòsits fets en finalitzar l'any 1998. es confirma la tendència que assenyala un creixement del nombre dels accidents que pateix la construcció en general; i si bé, en part. aquests accidents són com a conseqüència de la major producció industrial desenvolupada al llarg dels dos darrers anys. el cert és que ni socialment ni laboralment no es pot admetre que aquesta situació es perllongui.

Les preguntes que tothom es fa quan apareixen les dades de sínistralitat són:

per què augmenten els accidents i què és el que s'està fent per tal que no succeeixin? Durant la vaga de finals de febrer es va arribar a dir que les empreses no complien la Llei de prevenció de riscos laborals. No vull dir que no sigui així en alguns casos; com tot en la vida. és possible que algunes empreses no la compleixin, però no són totes. També hi ha treballadors que no la compleixen, però tampoc de cap manera és admissible generalitzar-ho. Tanmateix, més enllà d'atribuir nivells de culpabilitat entre empreses i treballadors, el cert és que no hi ha veritats absolutes i que la responsabilitat no pot ser atribuïda només a una sola de les parts.

Segons dades a la Unió Europea, el 60% dels accidents mortals en obres de construcció es produeixen per decisions adoptades abans de començar la feina.

D'aquest percentatge, el 45% són produïts per delectes en la planificació i, el 25%

Estic segur que tothom en més d'una ocasió ha pensat que la construcció se segueix fent igual que fa centenars d'anys; és a dir. col·locant un maó damunt d'un altre; això ens porta a pensar si de veritat estem a l'alçada de les més modernes tecnologies en et camp de la construcció, i si hi ha d'altres tecnologies que s'estiguin utilitzant en altres països més avançats que nosaltres en aquests camp i que caldria utilitzar.

Estic convençut que el futur i el desenvolupament de les empreses en el pròxim segle passarà per l'adaptació al canvi, que obligarà a definir constantment els productes immobiliaris, i, en aquest sentit, penso que les empreses estan obligades a treballar en la direcció que marquen la innovació i la investigació, tant de productes com en l'aplicació de processos constructius. Altres tecnologies, altres materials i altres processos que. per força, ens han de fer considerar la necessitat de disposar de personal preparat per aquestes noves tasques.

En definitiva, crec que és imprescindible assenyalar que la prevenció de riscos laborals requereix una col·laboració entre empreses, treballadors, patronals, sindicats i administracions públiques; i que sense la complicitat de totes aquestes parts és

impossible millorar la seguretat laboral pètal d'evitar el major nombre d'accidents possible, i que les xifres estadístiques de cada any sobre la smistralitat no solament ens han d'invitar a una reflexió seriosa, si no que per si mateixes reflecteixen la gran tasca que encara ens queda a tots plegats per fer en aquest camp. |

Enric fieyni President de l'Associació de Promotors Constructors d'Edificis de Barcelona (APCE)

LÏU0MAI1U. Telèfon directe. 932 40 23 76 Fax: 933 40 23 64 Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es L'iNFomunu electrònic hltp/toww.apabcn.es Consell de redacció: Carles Canadà. Joan Gay, Ramon Puig i Xavier Alberca Direcció: Carles Cartanà Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier Aumedes. Josep Olivé. Xaviet Oliva.

Gabnela Schón i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Dte. Ctiopo Disseny gràfic: RGR Folòlits: imprès Autoedició SL Impressió: Viking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon 932 40 23 76 Publicitat BITMAP Isidre Rodríguez C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Telèfon 932 40 20 57 Fax 932 40 23 64 E-mail comercialsapabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60 Fax 932 40 20 61 Bages-Bergueda Plana de l'Om. 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI Mai or. 6 08500 Vic Tel 938 85 25 11 Vallès Occidental: Sant Francesc 18 08221 Terrassa Tel 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pinol. 8 08400 Granollers Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN President: Xavier Bardaii Vicepresident: Joan Ardèvol Secretaria: Minerva EmDuena Comptador Albert López lOorra Tresorer Josep M Llesuy Vocals: Milagros Hierro. Joan Gurn i Raimon Satvai Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Sal/atJor Navarro Vallès Orienlal: Frederic Oe 6uen Gerent Joan Gay Els cnteris exposats en els articles senats són d'exclusrva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'optmó de L'Iuonunu

El noticiari ATRIMONI

PRIMERA QUINZENA MAIG 2000

INDUSTRIAL

e

Els enginyers premien la Farinera del Clot La nova seu de Fisersa a Figueres rep el premi Bonaplata a la millor realització industrial realització industrial ha estat per la nova seu

l'interès i els esforços realitzats per recupe-

de Fisersa a Figueres, obra dels arquitec-

rar i difondre el patrimoni industrial de

tes Carlos Ferrater i Joan Guibernau i l'ar-

Catalunya, testimoni del món del treball i de

quitecte tècnic Joan Fernàndez promogu-

la tècnica del nostre passat immediat.

•

da per Figueres de Serveis. SA. Es tracta d'un edifici institucional on s'allotgen tots els serveis municipals d'aquesta vila empordanesa. El Jurat ha destacat la flexibilitat amb què s'ha resolt la integració de diferents ser•;

Carles Cartana A/e: informatiu@apabcn.es

dels espais per a diferents usos, en un

;:eix edifici. També s'ha valorat la forma

F Ò R U M DE PATRIMONI INDUSTRIAL

~ integració en una illa d'un polígon de naus -custrials enjardinades. El fet que l'edifici

L'Associació del Museu de la Ciència i

estigui ubicat en una zona sismica activa

de la Tècnica i d'Arqueologia industri-

obliga a calcular l'estructura davant d'aquest

al de Catalunya organitza el Fòrum de

tipus de sol-liataaons. Aquest fet ha deter-

patrimoni industrial, que té per objec-

minat l'aparició d'unes pantalles rígides que

tiu crear debat entorn dels temes sig-

estabilitzen el conjunt.

nificatius de l'existència i la història

I Centre Cultural la Farinera del

quitectes Carles Sanfeliu i Josie Abascal i

També han rebut premi o accèssit la res-

d'aquest patrimoni. S'adreça als seus

Clot s'ha endut enguany el Premi

de l'arquitecte tècnic Emili Cano. La cons-

tauració d'un tren sèrie 400 dels Ferrocar-

socis i a totes aquelles persones inte-

Bonaplata de Restauració que atorga l'As-

tructora va ser Closa Alegret. Igualment han

rils de la Generalitat de Catalunya, l'inven-

ressades en aquests temes. El progra-

sociació del Museu de la Ciència i de la

estat guardonats cinc alumnes de I'l ES Joan

tari d'elements d'interès cultural del riu Ripoll

ma previst inclou sessions com ara La

Tècnica i de l'Arqueologia Industrial de

d'Àustria per un treball sobre la Farinera del

a Sabadell i l'exposició Ciutat i Fàbrica. Un

indústria tèxtil (29 de maig): Arquitec-

Catalunya. El Jurat ha valorat l'esforç realit-

Clot que aplega documentació sobre la fari-

recorregut pel patrimoni industrial de

tura industrial (26 de juny); Processos

nera, la revolució industrial i la indústria de

Barcelona, entre d'altres. Aquesta darrera

industrials

de Sani Marti, en la reutihízadó de l'interior

Catalunya. L'obra de restauració guardona-

és ben coneguda pels lectors de LINFORMA-

Catalunya (18 de setembre): o El Parc

de l edifici, el qual ha conservat els elements

da va ser analitzada per l'equip tècnic de

TIU. ja que van tenir ocasió de visitar-la el

Fluvial Navàs-Berga, una viabilitat per a les colònies industrials (30 d'octubre).

za! per l'Ajuntament de Barcelona, districte

mobles essencials que ajuden a compren-

LINFORUATIU i publicada al mes de gener en

passat setembre a la sala d'exposicions del

dre com era e! seu ús industrial, en aquest

un ampli reportatge que els lectors interes-

nostre Col·legi.

cas, una farinera. El projecte i la direcció de

sats trobaran en l'hemeroteca electrònica

l'obra va anar a càrrec dels Serveis Tècnics

(www.apabcn.es} amb el títol Fàbrica de cul-

del Districte de Sant Marti (Servei de Pro-

tura (número 157).

jectes i Obres), amb la participació dels ar-

El Premi Bonaplata en l'àmbit de nova

LJ 'visera m u n í cü *••

cinematogràfics

de

Es fan a les 7 del vespre a l'Associació

Els Premis Bonaplala es van atorgar

d'Enginyers Industrials (Via Laietana,

el passat 28 de març a la seu de l'Associa-

39 de Barcelona). Cal confirmar l'as-

ció d'Enginyers Industrials de Catalunya.

sistència al telèfon 933 19 23 00.

L'objectiu d'aquests guardons és premiar

SJÜ feqwncion «tt íti leçi «J tnltir M wttaèrt LJ a t t t i itiaertt ti-Ut i ftéha

H

PRIMERA QUINZENA MAJG 2000

El noticiari IREHABILITACIÓ

10

I

M A N T E N I M E N T

Mantenir o rehabilitar l ^ f l er a Acfigsa, empresa pública en• H carregada de l'administració d'un parc de 76.000 habitatges aquestes són dues paraules clau. Els elevats costos de qualsevol actuació ens ha comportat un important esíorç per gestionar uns recursos sempre limitats. Durant els darrers anys això ens ha portat a extremar no només "quants diners gastem* sinó també *en què els gastem".

JORNADES INTERNACIONALS MANTENIMENT I GESTIÓ DELS EDIFICIS LA TENDÈNCIA EUROPEA Barcelona, I S , 16 i 17 de juny de 2000 Les jornades tenen com a objectiu obrir un debat europeu que permeti mostrar les experiències més interessants que als diferents àmbits del manteniment i la gestió d'edificis es porten a terme i que s'han consolidat com a bones.

El manteniment preventiu (el que serveix per evitar l'aparició d'un defecte) malauradament no sempre pot aplicar-se sobre els diferents elements conslructius d'un edifici; normalment, s'ha d'actuar a través del manteniment corrector (el que serveix per corregir un defecte que ja ha aparegui).

Mantenir (tenir en bon estat els materials i instal·lacions) comporta una sèrie d'accions correctores o reparacions que per si soles no representen un cost elevat, però que en conjunt van arribar a suposar més del 10% de la capacitat d'inversió d'Adigsa, i el 90% restant es van destinar a rehabilitar. Tenint en comple que el manteniment corrector no comporta cap altre benefici que contrarestar un defecte, cal que aquests recursos siguin els mínims imprescindibles per poder destinar-ne el màxim possible a rehabilitar (restituir una cosa al seu primer estat, tot i que normalment entenem amb aquest concepte operacions que van més enllà i que comporten millores).

SEUS DE LES JORNADES:

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Bon Pastor, 5.

Barcelona Institut Français de Barcelona.

Moià, 8. Barcelona DISTRIBUCIÓ REPARACIONS S E G O N S C O N C E P T E M A N T E N I M E N T C O R R E C T O R O B R A VELLA ANY 1999

75.000 PTA (inclou assistència a les jornades i documentació).

INSCRIPCIÓ Façanes I 6.2%

Coordinadoi Unitats de Manteniment ÍADIGSA.

telèfon 932 40 20 50.

Fax 932 40 20 61 S E C R E T A R U DE L£5 JORNADES:

Sota aquest principi, els esforços s'han destinat a determinar en quins casos el manteniment corredor suposa un esforç massa elevat i així poder donar prioritat a la rehabilitació. Aquesta tasca, en bona part, ha permès que el 10% d'inversió amb manteniment corrector s'hagi pogut reduir fins al 3%, destinant-se per tant iota la capacitat d'inversió restant a rehabilitar i millorar el parc d'habitatges. Aquest és el gran repte: Quan rehabilitar? Quan podem dir que la vida útil està exhaurida? Quan és més rendible deixar de fer un manieniment corrector i passar a rehabilitar? I Jordi Sanuy

PREU INSCRIPCIÓ:

SERVEI REHABILITACIÓ I MEDI AMBIENT Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Tel. 932 40 23 66.

Fax: 932 40 23 60 A/e: serma@apabcn.es Web de les jornades: Http^/www. apabcn.es/mantenjm

DISTRIBUCIÓ DESPESES SEGONS CONCEPTE MANTENIMENT CORRECTOR OBRA VELLA ANY 1999

-I El noticiari

PRIMERA QUINZENA MAIG 2000

II

El Manteniment dels edificis

[ P J l uns anys ençà, ha canviat el con| ^ H cepte del què és el preu de l'habitatge. Abans el preu era únicament el que es pagava en el moment de produir-se la transmissió i actualment aquest preu engloba també el cost ordinari de mantenir l'edifici en bones condicions d'ús, el manteniment.

MIQUEL MODREGO FRANCESCH Director general d'Actuacions Concertades, Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

La publicació de la Llei 24/1991, de l'habitatge, del Govern de la Generalitat de Catalunya va suposar l'inici de vetllar per l'allargament de la vida útil de l'edifici, a través del Uibre de l'edifici, desenvolupat pel Decret 206/1992, d'1 de setembre. El Llibre de l'edifici s'ha dissenyat com un document complet en què es recull tota la informació que permet conèixer no solament les característiques físiques de l'edifici sinó també el seu règim jurídic. L'aparició d'aquest document ha estat de gran transcendència per al coneixement del procés constructiu que s'ha aplicat a l'edifici i per la seva conservació i manteniment posteriors.

també a l'obra vella, en aprovar el Decret 158/1997, de 8 de juliol, pel qual es regula el Uibre de l'edifici dels habitatges existents i es crea el Programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habitatges. Aquest decret té per objecte establir mesures per conèixer l'estat de conservació del parc d'edificis existents i per facilitar el compliment de les obligacions de conservació establertes en la legislació vigent.

El Programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habitatges existents va destinat, en general, als edificis d'habitatges plurifamiliars construïts abans de l'any 1960 destinats a residència habitual i, també, als inclosos en perímetres especialment delimitats d'acord amb els ajuntaments.

La col·laboració entre les dues administracions és necessària per afavorir el ciutadà, de manera que aquest pugui fer un manteniment correcte del seu edifici.

La necessitat de conèixer l'estat del Dins del Llibre de l'edifici, en l'apartat parc edificat de Catalunya ha portat a im-Documents d'especificacions tècniques-, pulsar l'elaboració de dictàmens tècnics hi figuren les Instruccions d'ús i manteni- sobre l'estat de conservació i manteniment ment de l'edificació, que posa un èmfasi dels edificis inclosos en el Programa per especial en la definició de l'estructura, la a la revisió de l'estat de conservació deis edificis d'habitatges existents. Les deficicoberta, els tancaments exteriors, el sisències, mancances o lesions detectades tema d'evacuació i les instal·lacions.

Les instruccions d'ús i manteniment en les visites de reconeixement, s'han de fer constar en el dictamen i definir les que indiquen: • Les operacions de manteniment i revisió requereixin una actuació per corregiries.

L'experiència acumulada durant aquests i la seva periodicitat anys en el camp del manteniment fa pale• Els usos incorrectes • Lús i el funcionament dels components sa l'encara escassa cultura de la nostra societat envers el manteniment i. com a singulars de l'edifici conseqüència d'això, el cost excessiu de Aquesta regulació referida només a les obres de rehabilitació que ha d'afronobra nova, es va ampliar posteriorment tar la propietat d'un edifici en el qual mai

no s'hi han fet obres de manteniment per allargar el període de vida útil de l'edifici.

Des del Govern de la Generalitat de Catalunya volem incidir en la necessitat de fomentar la cultura del manteniment. Per això hem organitzat diferents jornades per divulgar-la (Construmat, flehabitec, APCE, elc,) i, per l'altra, hem legislat per afavorir els processos de rehabilitació i de manteniment preventiu.

Amb la publicació de la Llei d'ordenació de l'edificació (LOE) es torna a incidir en la necessitat de sensibilització dels usuaris per mantenir els seus edificis en correctes condicions d'ús. Això que ara ja és normal i acotat, com és el manteniment dels ascensors i de les instal·lacions, cal extrapolar-lo a tots els elements de l'edifici. La idea d'un manteniment de reparació està evolucionant cap a una altra idea d'un manteniment de tipus preventiu no tan sols per allargar el període de vida útil dels edificis sinó també per preveure, sobretot a nivell de comunitats de propietaris, la necessitat de provisió de fons per poder afrontar el cost d'aquest manteniment. És en tots aquests aspectes que hem d'aconseguir millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Catalunya i elevar el nivell d'operativítat del parc existent. I

1

PRIMERA QUINZENA MAIG gOOO

El noticiari

h CULTURA

I

12

Els joguets de l'aparellador en realitat es deia can Teixidor, i vaig comprar un joguet de llauna idèntic als que havia tingut quan era petit. Aquí va començar la història, però no amb enyorança, sinó com un drvertíment, per passar-m'ho bé" Des del principi, va buscar un determinat

Josep Maria Joan Rosa (Figueres, 1940) està al capdavant del Museu del Joguet de Catalunya, que ha format bàsicament a partir de la col- lecció pròpia, de la seva dona Pilar Casademont i de donacions. Josep Maria Joan va obrir les portes del museu el 1982, però la seva afició va néixer una vintena d'anys abans, quan va 'baixar" a Barcelona a estudiar per aparellador (feina que encara fa, tot i que molt puntualment).

Actualment, el museu —situat a l'edifici de l'antic Hotel París de La rambla de Figueres (Alt Empordà)— té en el seu fons uns 9.000 joguets, dels quals se n'exhibeix si fa no fa la meitat. L'any passat, després de quatre anys de ser tancat per ampliació, va tenir 66.200 visites.

La seva afició ve de sempre?

"De sempre no. Va començar fa quaranta anys.'

Però és una continuació. Vostè Jugava amb •is joguets I un dia crea el Museu amb...

'No, això no és exacte. Al Museu no hi tinc ni un joguet de quan era petit. L'any 1960 marxo de Figueres a Barcelona per estudiar per aparellador i és el moment en què començo a recollir joguels. Pot ser que això vingui precisament perquè no tenia ni un joguet de la meva infantesa. No ho sé."

Sentia enyorança dels joguets que havl* tingut?

'No, ho vaig fer perquè m'agradava, tant a Barcelona com a Figueras on tot va començar un cap de setmana que vaig anar a una botiga que en dèiem can Uaunetes, que

tipus de joguet?

•La col·lecció està formada per tot tipus de joguets. Fem col·lecció de joguines de nen i de nena, de ric i de pobre, de plom i de llauna, de tot el que un es pugui imaginar, que és moltíssim."

Va començar amb la idea del museu?

"Quan tens pocs joguets és una història.

Quan en tens més, vas perfeccionant la col·lecció. Quan vam tenir-ne uns quants, van muntar una exposició junt amb el Departament de Cultura del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona al Palau Güell. Era el Nadal de 1971 i, com que en aquells moments el vídeo era impensable, vam fer una pel·lícula, que van dirigir Jordi Cadena, Gustavo Hernàndez i Tomàs Pladevail. La banda sonora la va fer Carles Santos, i Joan Brossa va fer un sonet per al cartell. Vam començar molt bé i de moment continuem bé."

Tenen torça objectes de Joan Brossa. D'on ve la relació? "És una coincidència. Quan estudiava a Barcelona, compro un llibre que acabava de sortir que es deia Poemes civils, que m'interessava moltíssim. Vaig mirar si podia conèixer aquesta persona. No recordo qui em va donar l'adreça del seu estudi al carrer Balmes. El vaig anar a conèixer i vam connectar de seguida. Em va presentar moltíssíma gent. No sé com s'ho feia però tenia sempre entrades per a la Filmoteca, i hi anàvem sempre, jo i d'altra gent. I això ha anat continuant. Després vam fer l'exposició del Col·legi i ell va fer un sonet. Més tard, va dedicar al Museu una sextina. Quan vam crear la Fundació, va acceptar ser-ne el patró vitalici i va voler que tinguéssim una part de la seva documentació, que s'exhibeix a la sala Brossa-Frègoli/FrègoIl·Brossa.* Deu aplicar un criteri, per dir aquest joguet sí aquest no.

"Es dar, però això forma pari de la persona. Quan estàs mirant joguets, tens el teu criteri, t'emocionen més unes coses que unes altres. A mi els temes de circ i del món de l'espectacle, per exemple, m'emocionen moll" I k t pttystttíon, l'emocionen?

# En aquest moment, al fons del Museu hi ha joguets de lany 2000. Fem una tria cada any i anem actualitzant la col·lecció. Que a l'any 2050 o 2100 algú pugui veure amb què jugaven els nens de principi de segle o dels anys 90. Ara es fabriquen joguets lletjos, però abans també n'hi havia i no els hem col·leccionat. Bé, només aquells que tenen un interès, perquè representen el moment històric de quan han estat creats. Després de la guerra, per exemple."

La col·lecció està organitzada de manera cronològica?

'No, perquè no seria tan divertit. Volem que la gent pugi [primera planta del Museu, on estan les exposicions permanents; a baix hi ha una sala d'exposicions temporals, mentre que en la segona i tercera plantes hi ha el Centre de Documentació i de Recerca dels Jocs i dels Joguets, un auditori, la sala de restauració i els magatzems] com qui puja a les golfes de casa seva. Està tot agrupat per capítols. Per exemple: jugar a l'aire lliure, viatjar, jocs de construcció, la màgia, la vida quotidiana.'

Els seus fills van tenir prohibit venir al museu a jugar?

"Tinc una filla. Ella tenia els seus joguets i jo tenia els meus i això ho va entendre perfectament."

I un dia, els joguets de la seva filla van passar a ser seus, al contrari del que seria de preveure.

"Ha estat més tard. Els ha anal guardant i ha anat fent donacions. No fa gaire que ha donat al Centre de Documentació totes les edicions de Songoku en japonès, perquè és molts aficionada als idiomes, que és el que estudia."

tant per al Museu?

"Sí. Fins que vam inaugurar el Museu el 1982. havíem realitzat a Catalunya un centenar d'exposicions, arran de la pnmera organitzada amb el Col·legi. I a vegades passava que feies una etposioó i venia aigú > et donava un joguet. No passava gaire, però a partir del moment en què s'estableix el Museu a PHotel Pans, sí que hi ha moltíssimes més donacions. Des de ministres com ara Ernest Uuch, que va portar el seu cavall de cartró, a Quim Monzò, que ens va portar uns patins de quan era petit, amb el fre de la dreta gastadissim, i una fotografia d'ell anant amb els patins per Pedralbes. 0 Carles Gasòhba. que va portar un cotxe de quan ell era petit, que era un taxi de Barcelona."

Tots els joguets tenen una història al darrera?

"Si la tenen, millor. Ens interessen molt aquests joguets personalitzats, però no pots tenir tot el Museu així. Hi ha també un siurell mallorquí de Joan Miró i la peça estrella és un ós que ens va cedir Anna Maria Dalí, que es diu Don Osito Marquina, batejat per Garcia Lorca. Anna Maria també ens va portar una fotografia d'ella amb el seu germà i l'ós, i també dues cartes manuscrites de García Lorca dirigides a l'ós."

Els nens engresquen els pares a venir?

"A nosaltres ens agraden molt els visitants que són famílies senceres. Molts nens que fan la primera visita amb l'escola tornen amb els seus pares. Però no és un museu només per a nens. Sembla que la paraula joguet cridi la paraula nen i, evidentment que el joguet té una relació molt directe amb el nen. però jo jugo cada dia i és evidentment que no sóc cap nen. És un exercici recomanable per anar-se lent gran poc a poc." • Jordi Marlet

Les donacions deuen ser una font impor-

A/e: etektric@iedestb.ei

SEXTINA AL MUSEU DE JOGUETS* L'oblit no entra a les sales.

Onades de records tornen els dies: La infància no fina en tol de coses Que us vénen al davant com un tou d'herba. | Cotxes, teatres, bicicletes, bitlles...

El vent desentafora i vós leu fira.

El sol inunda la fira Que amb vosaltres reviu i omple les sales, Cauen records com en un joc de bitlles Al mateix pla del cel d'uns altres dies; S'enfebren els joguets del blau de l'herba I torna el fum amb un jardí de coses.

Pel record de tantes coses.

Lluna i estels aquí prou tenen fira, I terra avall sentim la veu de l'herba Que degota pels vidres de les sales: 1 Poc és monòtona la veu dels dies I us van caient als peus toies les bitlles I La vida ha anat tombant bitlles: [ Cap joc no sap el terme de les coses I només a l'hivern compten els dies.

I Alena en l'home un deix de lesta i fira: Sentiu endjns els fruits d'aquestes sales I On pols de cendra no decora l'herba.

I Flameja una fulia d'herba.

Tots hem estat un jorn boles o bitlles; Vella alegria us endolceix les sales; I Jocs que han estat arrels muden les coses, I el pensament és platja d'una fira I Que es reflecteix en et mirall dels dies.

Preguntes de nits i dies | Salven imatges que es refan a l'herba.

I canta el mar, i l'univers va a fira: I Sots o sotracs no poden amb les bitlles I renaixem en un seguit de coses Que troben el vaixell dintre les sales.

Omplen les sales el record dels dies: | Satten les coses; toca el sol a l'herba ns sabem bitlles d'un matí de fira.

I Joan Brossa, juny 1984

'Extret del llibre Jocs S joguets. Museu del Joguet de Catalunya. Figueres. Ed. Triangle Postals. Una magnífica monografia amb textos de Joan Brossa, Josep CorredorMatheos, Jordi Guiltamet. Narcís Pijoan i Manuel Vazquez Monialban.

Fotos de Jordi Puig.

I I f |

i

B

PRIMERA QUINZENA MAIG 2000

El noticiari

REHABILITACIÓ

Un nou manual vermell del Col·legi dedicat al formigó armat La durabilitat ha estat un dels punts dèbils d'aquesta tècnica

MANUAL DE DIAGNOSIS Y INTERVENCIÓN EN ESTRUCTURAS DE

• J M I formigó armat ha esiat et malerife|H al de construcció del segle XX. A partir dels primers assaigs realitzats a finals del segle XIX. la comprensió de les possibilitats de la tècnica va universalitzar la seva aplicació no solament dins l'àmbit de les estructures d'edificació i d'obra civil, sinó també en la prefabricació de peces d'acabat, plafons, dipòsits, etc. B progrés de la tècnica s'ha produït en tots els àmbits: la química del ciment s'ha perfeccionat, la indústria siderúrgica ha millorat la qualitat dels armats i, gràcies als estudis de laboratori, ja podem comptar amb lot tipus de formigons especials.

Malgrat tot, duran! les dues últimes dècades se'ns ha manifestat un dels punts

més dèbils d'aquesta tècnica: la seva durabilitat. Durant molts anys s'han aplicat recobfiments mínims de l'armat, dosificacions poc acurades de ciment i execucions deficients. La gran protagonista de les nostres estructures és la corrosió de l'armat.

terme són tan efectives com preteníem.

També en aquest cas el factor de la durabilitat és clau.

En l'elaboració de la publicació, hi han participat reconeguts experts en les seves especialitats: Jaume Rosell, des de la reEl nou Manual de diagnosi i intervenció cerca històrica: Rafael Bellmunt, Cèsar en estructures de formigó armat és un ma- Díaz i Xavier Casanovas, des de la seva nual pensat des del puni de vista de la du- àmplia experiència en la diagnosi d'edifirabilitat i, substancialment, molt proper a la cis existents; Joan Ramon Rosell, Enric sensibilitat de la Guia de disseny CEB 'Ou- Vàzquez i Paulo Helene, des del profund rabilitat d'estructures de formigó" i de la re- coneixement del material en els seus trecent publicada "Instrucció del formigó es- balls d'experimentació en laboratori, i tructurat EHE". Ambdós textos són bàsics Manuel Fernàndez Cànovas. des de la per a la utilització del formigó del segle XXI, seva llarga trajectòria dedicada a la patoperò en el moment de preparar un manual logia i reparació de les estructures de forde patologia l'objectiu és dirigeix cap a la migó armat. • rehabilitació de les construccions existents amb totes les seves limitacions.

LABORATORIO DE ENSAYOS DE LA CONSTRUCCIÓN, INSTRUMENTACIÓN

Cotca CONTROL | ECNÏCO CATALAN, S.A.

CA Altimira, 3 Pol. Ind. Santiga 08210 Barberà del Vallès (Barcelona) Telf.: 93 729 30 67 Fax: 93 729 62 02 e-mail: cotca@caminos.recol.es

Per aquesta raó el llibre estudia les causes de les lesions i intenta proporcionar criteris suficients per escollir la millor tècnica de reparació. Malauradament. aquest darrer punt no sol ésser de fàcil Rimon Graus solució; com es podrà comprovar dins el Servei Rehabilitació i Medi Ambient text, no sempre les reparacions dutes a A/e: serma@apabcn.es

^CONSORCI ULEIDATÀ^DE CONTRO^

SOLUCIONES INTEGRALES EN PAVIMENTOS CONTINUOS

COMTROL DE QUALITAT EN EDIFICACIÓ I OBRA PÚBLICA

PAVIMENTOS INDUSTRIALES DE HORMIGÓN Adaptables a cualquier üpo de indústria.

Cubren las característica* mecanicas y físicas mas exigentes (Abrasón. grandes cargas, rnpactos. rayos UV, choque térméo, etc).

• ESrrinan el nesgo òe futuras desnivefeoones entre losas.

• Garantizan, en cada caso, la pbnimetrta mas ioonea.

- Formigó i els seus materials constituents

PAVIMENTOS DECORATIVOS DE HORMIGÓN ESTAMPADO • Aconsejables en cualquier lugar donse se prevea d homigón como

\ r*^

1 Consiguen una imitaaón perfecta a la pedra natural, adoqiïi. baWosa, loseta.pcana.etc.

• Garantizan la armonía del conjunlo por su variedad en disenos y

• Permiten adaptarseeslèbcamente a cualquier entomo.

REVEST1MIENTOS Y MORTEROS DE RESINAS SINTÉTICAS • Aptos para todo bpo de actmdad industrial, deportiva o privada.

• Varíedad en espesores y modalidades (Revestimientos finos o reforzados. autonivelantes, sistemas murbcapa. morteros, etc.)

• Aseguran la mpermeabidad o ta estanqieidad.

• Resisten a severas condicones mecanicas, físicas y quimicas. a Confieren un sJtD grado de inagen.

• Cumplen con las normas de seguridad e higiene.

Av. Prat de la Riba, 21 - 25006 LLEIDA - Tel.: 973 24 70 08 mòbil 629 39 05 50 Pr. Raiers, 7 - 25500 LA POBLA DE SEGUR - Tel.: 973 68 14 14 mòbil 629 39 05 60 C a n M a s a c h s , 5 • T e l e f o n o y Fax: 9 3 5 8 0 0 0 7 8 • 0 8 2 9 1 RIPOLLET

Av. Dr. Manel Vidal, 1 - 25530 VIELHA mòbil 629 69 25 88

www. val Itenes. com

lABOAflTOAlS

\J V

/

vnu T€N€S; si.

D'ASSAIG I CONTROL DE OUAUTAT

YJ

Museu Nacional d'Art de Catalunya I ~~"r""" Sala Oval * Palau Nacional V ^^B 15 de juny • 8 del vespre i

PERN RENTBAL Primera quinzena maig 2000 1 7

Sumari vfí 20 Visats Coeficient d'actualització d'honoraris

Torna el Màster

26 Formadó/Diversos

Projert rrmnagpmpnt pn priifirarió i urbanisme EL

PROIECT MANAGEMENT EN ED1HCACIÓ I URBANISME

Setembre 2000-Abril 2001 Aules de! Col·legi

(telèfon 932 40 23 73) A/e: formació @apaba

C O L · L E G I ha

convocat una nova edició del curs Màsier en gestió de la promoció i construcció (project manager en edificació i urbanisme) que començarà a impanir-se al setembre. Seguint el model de les edicions anteriors, el màsier consta de tres mòduls més una tesina. Està programat amb un itinerari que es realitza de forma continuada en dos anys acadèmics complets, tol i que també es pot completar fent els mòduls independentmeni fins a sumar els crèdits que calen per obtenir el títol màster.

En el sector de la construcció, el project manager és l'encarregat d'impulsar i dirigir el projecte des d'una perspectiva de globalitat, porlant a terme els treballs de planificació, coordinació i seguiment de

l'operació, des de la concepció fins al traspàs del que s'ha construït als responsables del manteniment ullerïor o de la seva explotació.

Aquesta nova figura, implantada de forma genera! a d'altres països, es planteja com a referent dels models de gestió. La formació que es presenta s'emmarca dins d'aquests models i preién compleiar la formació dels tècnics que actuen de manera parcial en el procés fent funcions en la fase de projectes o d'execució d'obres, o que volen iniciarse en el camp del management.

Aquest programa de formació màster està organitzat conjunlamenl pel Col·legi d'Aparelladors i la Fundació Politècnica de Catalunya.

InformadóTècnu i Comercial

MÀSTER PRQJECT

I N F O R M A C I Ó

MANAGEMENT EN MÒDUL I: INTRODUCCIÓ AL MANACEMENT I FROJECT MANAGER

EDIFICACIÓ I URBANISME Gestió de la promoció i construcció

La gerència del projecte i obra Els agents del procés d'edificació i les seves relacions El management i el project manager com a directiu MÒDUL II. GESTIÓ DE LA PROMOCIÓ IMMOBILIÀRIA

En el sector de la construcció, les funcions de management constitueixen una de les noves perspectives de futur per als professionals del sector immobiliari i de la construcció. La preparació i formació adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de la promoció i la gestió del procés de construcció són factors clau per facilitar l'evolució del sector cap a una millora de la competitivitat i qualitat dels productes immobiliaris.

ESTRUCTURA DEL PROGRAMA DE FORMACIÓ MÀSTER Es desenvolupa durant dos anys acadèmics i s'estructura en tres mòduls formatius més una tesina.

El primer mòdul és d'introducció a les funcions de la gestió. El segon mòdul és de gesüó de la promoció immobiliària. El tercer mòdul és de gestió del procés de construcció.

El màster està programat amb un itinerari que es realitza de forma continuada en dos anys acadèmics complets, tot i que per la seva estructura, també es pot completar fent els mòduls independentment fïnsa sumar els crèdits que calen per obtenir el títol màsier.

Amb el primer mòdul s'obté un certificat de curs d'especialització i 2,4 crèdits; amb el mòdul II i III s'obté diploma de programa posigrauamb 17,6 i 15 crèdits respectivament, i pera la tesina s'obtenen els 15 crèdits restants per obtenir el títol màster.

Operació immobiliària Economia d'empresa i comptabilitat Dret mercantil i de la propietat Contractació Anàlisi del sector immobiliari Màrqueting immobiliari, estudis de mercat Avaluació financera de projectes immobiliaris Finançament d'operacions immobiliàries Fiscalitat en el camp immobiliari Assegurances Anàlisi de viabilitat de l'operació immobiliària Promoció i gestió del sòl per a edificar Màrqueting operatiu Resolució d'un cas pràctic. Simulació MÒDUL III. GESTIÓ DEL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

Gestió estratègica de projectes Organització i lideratge d'equips de treball Gestió de la qualitat Gestió del projecte Habilitats directives Gestió de l'execució de les obres Gestió del manteniment i post venda Tancament de l'operació i manteniment Resolució casos pràctics. Simulació MÒDUL IV. TESINA

DIRECCIÓ DEL MÀSTER:

FRANCISCO JAVIER LLOVERA. Catedràtic d'Universitat.

Director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC. ORGANITZA

CARLES PUIGGRÒS. Aparellador. Project manager DURADA: 500 hores repartides en dos anys acadèmics.

HORARI: Divendres de 16.30 a 21 hores i dissabtes, de 9.30 a 14 hores

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

LLOC DC REALITZACIÓ:

Col • legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona C. Bon pastor, 5. 08021 Barcelona

Per a més informació: Tel. 932 40 23 73 Fax: 932 40 20 61 A/e: formacio@apabcn.es

i r

||voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiat, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-la per fax: 9 3 2 4 0 2 3 6 4 o per correu o

Subscripció

L'INFORMATIU

nnformafïu. Hisenda Puawvlï I Col-fegi JAponilodon i Anpütcttt Jtcnks de Banelona / C Bon Pastor, 5, 08021 de Barcelona. Si us tstimtv més ui podeu re ptrteféfand 932 402 376.

per a no col·legiats

Les person

subscriguin flPIHfSHHatiu rebran la carpeta de dibuixos EDIFICIS SINGULARS

Enhlat i empresa

regal

Quota nomol d11 pagament be 3 000 peuetes l'any Quota estudiant ienie Targelo Accés de 1.500 pessetes l'ony.

Doffl*QliOOQ DOncafíQ

Nom i cognoms NOnventíu

flanc/Coixa Núm.ogènàa

D.C

Agència

Adrcpi

Núm-ae

Poblociò

Urgell n controli I

OP

TERRASSA

LABORATORIS ACREDITATS FORMIGÓ FRESC I EN MASSA

TERRASSA

O m Graat4teves& Km2355

A. x a ^ j ? « torera. 142

Senra-

W^K937«!83!

W.F»r 93 78 79 32

TeL'

tK23T8WSS»

082ÍTFSASS1

a:

OFICINA: Av. Joaquim de Sagrera, 142 • Tel./Fax: 93 788 79 41 • 08224 TERRASSA

20

dSERVElS.

Primsa quinzou nuig 2000

SERVEI

VISATS I ALTRES

Coeficient d'actualització d'honoraris a 14 d'abril: Ca-1.074.

Proper canvi 15 de maig

rajudem a construir Centre de Documentació Josep Renart

piecinstant En dos minuts, el llistat de normativa de compliment obligatori, per Internet i adaptat al teu projecte.

Disponible a: www.apabcn.es/ renart/

RENDA'99

El Col legi organitza, com cada any, el Servei Renda'99 de consultoria fiscal, que anirà del 2 de maig al 10 de juny, per donar suport gratuït al col • legiat en el període de declaració de renda.

Aquest període finalitza el 20 de juny per a les declaracions positives i el 30 de juny per a les que són amb dret a devolució. El servei es presta a hores convingudes, de dilluns a d i vendres, de 10.30 a 13.30 hores, i també els dimarts i dijous, de 16.30 a 18.30 hores, a la tercera planta del

Col legi.

L'orientació anirà a càrrec de l'advocat fiscal is ta José Antonio Bernaldez Per a aquells col • legiats que desitgin que se'ls faci la declaració de 1999, s'han establert els preus següents: • Declaració ordinària: • Ordinària conjunta: • Patrimoni:

Per concertar hora prèviament: Assessoria Jurídica i Professional Telèfon: 932 40 20 56

SERVEI D'ASSESSDRIA

L'INFORM@TIU ELECTRÒNIC El podeu consultar per internet dins de la i pàgina web del Col·legi.

www.apabtn.es

SERVEI HABITATGE Telèfon: 934 14 14 13 Fax:932 40 23 81 A/e: satu@apabcn.es

Des del mes d'abril, els col legiats disposen d'un servei d'assessoria fiscal que es presta al mateix Col·legi. Els professionals interessats seran atesos en les seves consultes fiscals i també en diferents tramitacions pròpies del seu exercici, com són declaracions sobre IVA i IRPF, formació de societats i els tràmits fiscals.

Per a la prestació d'aquest servei, el Col • legi ha establert u n acord amb l'advocat i assessor fiscal |osé Antonio Bema'ldez, que compta amb experiència en l'àmbit de la nostra professió. Les consultes seran ateses a la tercera planta del Col • legi dins de l'horari que detallem a continuació:

16.000 PTA 20.000 PTA 6.000 PTA

FISCAL

Durant el mes d'abril, dilluns, dimecres i divendres, de 10.30a 13.30h.

Els dimarts i dijous, de 16.30 a 18.30 h. A partir de maig, de dilluns a divendres, també de 10.30 a 13.30 h, a més de les tardes de dimarts i dijous. L i consulta és gratuïta i per a les tramitacions s'haurà d'abonar un cost segons el tràmit o gestió, d'acord amb uns preus establerts. Es tracta d'un servei dirigit als col·legiats, encara que podrà atendre també els familiars i col laboradors professionals. •

Cal concertar hora prèviament al telèfon: 932 40 20 56.

PETITS ANUNCIS

Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D. càlcul d'estructures i instal·lacions.

Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions.

També, mesuraments i pressupostos. plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA Telèfon: 934 52 07 89 a/e: arinsa@coac.net

sos d'obra, entre d'altres. Preus econòmics.

Telèfon: 934 36 95 29

Perspectives

Enginyers de telecomunicacions

Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octav» Telèfon: 93213 92 36

Es fan projectes d'infraestructures comunes de telecomunicacions per a edificis, visats pel Col·legi d'Enginyers de Tele- Serveis per al projecte comunicacions, Enginyeria Tesis. SL. S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina Gran Via de les Cons Catalanes, 1176. tècnica: delineació, escanejat. vectontzaBarcelona ció i digiiahuació de plànols. També topoTel.: 932 78 30 11 i 933 13 63 40. grafia, aixecaments d'estat actual i preFax: 932 78 07 65 sentació de projectes (render i animació).

Telèfon: 934 87 00 54

Serv :ls tècnics d'arquitectura

Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments. CAD, 2D i 3D, Serveis de topografia perspectives, renders. aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD S'ofereix, realització d'aixecaments toTelèfon: 938 79 65 61 pogràfics informatitzats en 30, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions. informes, i Serveis Perspectives i fotomuntatges assessoraments. per a taxadors Costa Gabinet Topogràfic Fem perspectives en 3D amb el seu em- Casp. 36. 4t la. Barcelona Tel: 93317 10 36 EnvíT'ns un fax i nosaltres li lliurem la plaçament real. També oferim serveis de Fax: 933 17 06 84 delineació dels seus croquis en menys fotomuntatge, vídeo (recorregut d'intende 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ors i exteriors), plànols de venda, pàgines ens adaptem al seu estil. Oferim una web i CDs. experiència de més de 2 anys. El preu del Ens desplacem a tot Catalunya.

Serveis econòmics de delineació croquis: 700 PTA. Telèfon: 934 59 46 17 Telèfon: 934 16 16 39 S'ofereixen serveis de delineació en 2D. Fax: 932 37 49 01 Projecció de plànols i redacció de permi-

Visualització de projectes Oferim tot tipus de serveis per veure com serà el projecte: plànols de venda, perspectiva manual, render, fotomuntatges, animació 3D, vídeo, interactius, etc.

Telèfon: 934 87 00 54

PETITS A N U N C I S

932 4D 23 76 93Z 4O 23 64 A/El INrORMATIU@APABCN.E5 TEL:

FAX:

,21 DIVEHBnS

FA

GAIREBÉ

DEU ANYS

I .es patologies detectades en els edificis construïts a partir dels anys 50 amb biguetes de ciment aluminós i l.i manera d'enfocar !es reparacions d'aquesis edificis va ser el lema escollit per encapçalar la porlada de I/INFORMATIU de maig del 1902 Kl company Joan Ovejero, director facultatiu d'obra de la complexa i costosa reforma del Palau Nacional de Montjuïc, declarava en una entrevista que és molí important tenir clar que qualsevol element de l'edifici està en funció del seu context i que les actuacions motivades per biguetes degradades han de tenir en compte tot l'edifici.

"No existeix una solució única per a aquest problema*, va dir, "cada cas es diferent i requereix un estudi i una diagnosi específiques". L'INFORMATIU es feia ressò també de l'aprovació pel Ple del Consell d'Universitats de les directrius bàsiques de 19 titulacions universitàries, entre les quals hi havia l'arquitectura tècnica, que van despertar reticències en les escoles tècniques.

Ln aquelles dates es parlava també de la voluntat d'adaptació que es requeriria per integrar les professions tècniques en el marc global eu-

MOTS

TELÈFONS

ropeu El Col·legi, finalment, establia un servei d'atenció tècnica destinat al públic en general per informar, orientar i donar suport al ciutadà en relació a les patologies de la construcció, el manteniment i la rehabilitació d'edificis i habitatges.

L'INFORMATIU número 9.

Primera quinzena de maig de 1992.

INFORMATIU En un edifici tot ~ = és estructura

SERVEIS CENTRALS

TELÈFON

A/E

Informació general Visats Secretaria Assessories Professional i furfdica Rehabilitació i Medi Ambient Borsa de Treball Formació

932 40 20 60 932 40 23 70 932 40 20 55 932 40 20 56 932 40 23 66 932 40 23 58 932 40 23 73 932 40 23 61 932 40 23 80

informat io@apabcn.es visais@apabcn.es secretaria@apabcn.es assessories@apabcn.es

932 40 23 76 932 40 23 83 934 14 14 13

[rcball@apabcn.rt rormacio@apabcn.es renan@apabcn.es renan@apabcn.es sit@apabcn es informatiu@apabcn.es comunicacio@apabcn.es satu@apabcn es

ALTRES SERVEIS

TELÈFON

A/E

Premaai Musaat

932 40 23 74 932 40 23 68 932 00 95 22 932 40 23 72 934 14 63 55 932 40 23 54 932 49 20 57

premaat@apabcn.es musaat@apabcn.es

Centre de Documentació Biblioteca Servei de Normativa L'Informatiu Comunicació, imatge àrqueting Servei Habitatge

Caixa d'Enginyers Assegurances Lorente Cooperativa lordi Capell Cafeteria Comercial DELEGACIONS Osona Bages-Berguedà Vallès Occidental Vallès Oriental Consell de Col • tegis

lorente@cccorredors.com eupalinos@arqiiired.es ia1@apabcn.es A/E

938 85 26 11 938 72 97 99 937 80 11 10 938 79 01 76 934 14 38 48

caatosona@apabcn.es caatbages@apabcn.es caatvoc® apa ben .es taatvori@apabcn.es consell@apabcn.es j

ENCREUATS

Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen el nom de la població on es troba la seu de la fotografia. A la columna de cok>r dels motsresposta hi trobareu en acròsüc el nom d aquesta seu.

'mi

DA

BRI

Cl

A

AL

A

SE

NU

RAR

1 2

MO

3 4

Ó

MAN

TE

NÈR

MA

ME

AN

NE

Cl

SUB

5 6 7

A

NES

NU

RE

RE

1

co

CAR

8

TES

VI

AS

LI

RA

BLAR

SA

AR

10

9

DEFINICIONS 1 Que esta per sota d'una nera o d'un llac 2. Uevar la poca humitat que li quedava al terreny 3 Marcar amb un nombre d'ordre tots els fulls de I Informatiu del Col·legi d'Aparelladors 4 Part anterior d'una sata o d'una taula 5 Situar tots els elements necessaris en una lima determinada 6 Manovefla que transmet un moviment consistent 7 Voreres de ports ponts i estacions, entre d'altres llocs 8 Acco que canvia certes coses de ikx: 9. En fisica. resistència que oposa un cos a canviat de nivell energètic 10 Unir un parell de peces o d'element de manera que quedin perlectamenl travades.

SOLUCIONS

Què hem de fer primer de lot?

21

Primoa quinzena maig 2000

PUNTS DE VISTA I I FNRIIA

I

TFPMINni

Vocavulgarís de la construcció (i II) D E F"A temps, m'ha preo- des, enire d'alires. cupal "emprar mols cscaienis" en el Amb relació als conceptes errovocabulari professional i, en les vi- nis, en principi em pensava que era siies d'obra sobretot, he anal cap- propi de persones de pocs esiudis. tant paraules pertanyeràs a l'argot però amb el temps m'he adonat que propi d'un ofici o d'una gent, de- fins i tot entre titulats universitaris formacions de mols, conceptes també es donava aquesta circumsequivocais. catalanades/castellana- tància.

En una memòria d'un reconegut g.ibinet d'arquitectura de Barcelona hi surt diverses vegades la frase *els lluernaris que donen llum genital .1 les aules ...". cosa que corrobora el que ja havia intuït.

A continuació publiquem la segona part de la llisia d'aquesta men.i

Als companys que tingueu interès en el voc.ibul.ari de la cons irucció us recomano: - Diccionari de Van i dels oficis de la construcció, de Miquel Fullana. Editorial Moll - Diccionari visual defaconstrucció. Generalitat de Catalunya.

Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Si coneixeu altres mots i expressions interessants que no he recollit o si no esteu d'acord amb alguna d e les definicions, us agrairé que m'ho comuniqueu al correu electrònic. Moltes gràcies

Helicòpter. Dit de la màquina de lliscar paviments amb pales rotatòries.

Huevera. Làmina de polietilè amb botons sortints per a drenatge de murs.

Uata per canal, lorma de col·locar la teula aràbiga d'una cobena.

Llauner. Denominació antiga de l'instal • lador de fontaneria.

Llum 'genital". Vb. gr. Llum zenital.

L·iz "ultraviolenta'. Vb. gr. Luz ultravioleu. Llum ultravioleta.

Mamella. Dit de la unió feia amb ciment ràpid entre la sortida de l'inodor i el baixant i/o entre baixants.

Merda de lladre. Dit al Berguedà del morter mal pastai i de poca qualitat.

'Micorella'. Vb. gr. Llicorella.

Roca pissarosa moll alterada.

Moc. Robava de morter que sobresurt en col locar el lotxo.

Morter magre. Morter amb poc ciment.

'Neofreno*. Vb. gr. Neopreno.

Neoprè.

Obra borratxa. Peces ceràmiques massa mullades, que regalimen d'aigua.

Obra cagaferTO. Dit de la ceràmica massa cuita que arriba al punt de fusió. Hs diu a Badalona.

Obra crua. Dit de la ceràmica que no és prou cuita.

Obra esventada. Dit de la ceràmica amb molta calc. que en con-

de mois i de molls altres.

Hem assenyalat cursiva negreta les paraules o locucions en cistella, en negreta les catalanes i, a més, entre cometes tant les errònies com les c.v talanades.

tacte amb l'aigua queda desfeta per l'augment de volum de la calç.

'Potógrafo'. Vb. gr. Topógrafo.

Topògraf

Paret prenyada. Parei amb panxa, mal executada.

Pata de cabra. Vb. gr. Pota de cabra.

'Penchante'. Plomada feta amb un toLxo o amb una ampolla d'aigua mineral plena de morter i un filferro.

Perrillo. Peça que fa de mordassa per fixar un rodó d'acer de passador als encofrats.

Pic de pardal. Referent a la forma d'un refós a la pedra o a la fusta.

Pinyol. Caiiche. Pedreta que en coure una peça ceràmica es converteix en calç i salta, en contacte amb l'aigua.

Pinyolet. Garbancillo. Pedra menuda rodonenca de la mida d'un pinyol.

'Plegar'. Catalanada. Interrompre la feina al migdia o acabada la jornada laboral.

Pont. Bastida penjada dels colls.

Rata. Broc d'acer amb diverses sortides que es col·loca a l'extrem d'una mànega per on circula aigua a alta pressió per desembussar claveguerons i baixants.

'Rachola'. Vb. gr Rasilla. Catalanada que ve de rajola.

Repixax. Gotear. Traspuar o regalimar aigua per allà on no n'hauria de sortir.

^^ Sal de llop. Cristal lització de calcita en les figures i concavitats dels terrenys calcaris. Dit així al Garraf.

Sauló. Granit alterat. Sorra a la

gulars de malla electrosoldada.

Tontainer', Vb. gr. Container Contenidor Tórtora. Crostes de concentració i precipitació carbonauda Tortuga. Peça ceràmica de teula de canal amb forma especial.

Ull de bou. Lluminària o claraboia de forma ovalada o circular.

Ull de perdiu. Referent a la granulomeiria dels àrids

Xocolatina. Peça de morter amb unfilferroper fer de separador.

zona de Torelló.

Tapàs. Saldo. Tapassot. Materials margosos.

Témpano. Dit de les peces rectan-

Arquitecte tècnic A/e: jjlleal@tising.es

Primera quinzena maig 3000 2.J

cap d'obres per a Barcelona

project management Serveis Tècnics d'Arquitectura i Enginyeria

Consuttorta de recursos humans

per a contractacions, peticions d'ofer-

per a Integrar-se com a adjunt al Departa-

tes, coordinació d'obra, control econò-

ment de Construcció en empresa especi-

mic i direcció tècnic de l'obra.

alitzada en aïllants tèrmics.

perfil

perfil

Convenient entre 3 i 5 anys d'experiència

La seva funció principal serà la direcció i

en obra prefenblement en empresa cons-

coordinació de les diferents obres que es

tructora. Edat entre 25 i 35 anys. Idioma

van executant. Possibilitats de promoció

català i vaiorable anglès.

dins l'empresa. Edat, 26-32 anys. Experi-

s'ofereix

ència de 2 o 3 anys.

Jornada oficial. Contracte laboral. Sou

s'ofereix

negociable segons vàlua del candidat/a.

Retribució inicial bruta anual: 4.500.000

Incorporació immediata.

-5.500.000 de PTA (no es descartaran

Les persones interessades poden enviar

xifres superiors) + vehicle. Contacteu

currículum al Servei de Promoció I Mer-

amb Teresa Gràcia, de dilluns a diven-

cat de Treball, Fax: 932 40 23 59

dres, de 9 a 15 h. Tel. 932 0 1 69 4 2 .

Ref. 6. 814

Rel. 6. 813

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL tel: 932 40 23 58 • fax: 932 40 23 59

A/e: trebafl@apabcn.es

ESTADÍSTIQUES PRIMER TRIMESTRE 2 G Ü G Durant el primer trimestre de l'any, el servei més sol·licitat a la Borsa de Treball per les empreses ha estat el llistat de recents titulats (promoció 99-00), la qual cosa demostra que moltes empreses aporten per gent jove, dinàmica i amb ganes de treballar. Són empreses que volen formar i adaptar a futurs professionals del sector de la construcció. Un altre dels serveis més sol·licitats és la selecció de currículums. En aquest servei fem una comprovació de disponibilitat i interès de les diverses ofertes i del currículum dels candidats. Pel que fa al tipus d'empresa que ens sol • licita els serveis de la Borsa de Treball, continuem amb la tendència de l'any passat, ja que són les constructores promotores, en un 40%, les que demanen els nostres serveis.

Quant al tipus de feina a desenvolupar, el que més sol·liciten les empreses són les funcions de gestió per damunt de les de

producció. Un fet significatiu és el nombre de recent titulats que les empreses volen incorporar a les seves organitzacions, per tal de formar-los i adaptar-los a la seva forma de treballar. Les empreses volen futurs professionals.

Els interessats a incorporar-se al servei de Promoció i Mercat de treball (Servei de jecerca activa de treball), poden demanar més informació al telèfon 932 40 23 50.

SERVEI DE PRQMD MERCAT DE TREBA

A/e:treba)l@apabcn.es

UNlVERaTAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

GAESCO Gaesco SVB els ofereix assessorament financer 'Borsa: mercats nacionals i internacionals, borsa per Internet •Fons d'inversió: unit linked * Plans de pensions: renda fixa i renda variable

FONS D'INVERSIÓ A DAT* 29 DE FEBRER 2000 GAESCO SMALL CAPS GAESCO EMERGENTFOND GAESCO T.RT FIM GAESCO FONS DE FONS

9,64% 9,39% 8.52% 4,61%

TAE* 28/02/99 A 29/02/00 6,34% 33,05% 66,70% 45,90%

JORNADAS TÉCNICAS SOBRE INSTALACIONES del 29 de mavo al 13 de junio de 2000 (V Edición) ACKERMANN ACÚSTICA INTEGRAL S.L. BOMBAS ITUR CARRIER ESPANA 5.L. GAS NATURAL SOG S.A. G0LMAR GROHE ESPANA S.A. INSTAL PROGRAM S.A. ITALSAN LEGRAND ESPAÍlOLA S.A. LUMELCO S.A. (MITSUBISHI DAIYA) MENTA MITSUBISHI ELECTRIC ORAS Gmbh.

POLIGLAS ROBERT BOSCH ESPANA S.A. (JUNKERS) SAUNIERDUVAL CLIMA SCHNEIDER ELECTRIC SIMÓN S.A. SINTEL TOP CABLE TELEFÓNICA S.A. UNEX Aparellaje eléttrico S.A. VAILLANT WORMALD MATHER * PLATT ESPANA Dlrecclón Benet Meca i Acosta. Prolesor titular UPC Dpi. Expresión Gràfica Arquitectònica II Enric Capdevila. Profesor titular UPC Dpt. Construcciones Arquitectónicas II

L'experiència é s capital Per a consultes i assessorament financer poden dirigir-se a Gaesco, SVB Avinguda Diagonal, 429 baixos. Srs. Oriol Güell i Ramon lustel. Telèfons 933 66 27 27 / 935 05 72 25 / 935 05 72 21.

Informaclón f InscrlpcIoMS Fundació Politècnica de Catalunya Edificio Vèrtex Plaza Eusebi Güell. 6 08034 Barcelona Marta López Tel. 93 401 77 51 /19 71 Fax 93 40118 73 martafffpc.upceí

MULTINACIONAL DEL SECTOR SERVEIS PRECISA: COORDINADOR/A D'OBRES

PRECISA: ARQUITECTE/A TÈCNIC/A RfCINT TITULAT O ESTUDIANT P SDENT DE1. TREfiAU.

L DE CARRERA AMB ARQUITECTE/A TÈCNIC/A PER A LA COORDINACIÓ D'OBRFS DE REMODELACIÓ DE

DtSPOMRIlJTAT CURFRF !OT\1.

CENTRES PROPIS I EL SEU MANTENIMENT (CASISOS, CENTRES D'OCI 1 EDIFICIS

CORPORATIUS) D'ÀMBFT NACIONAL I INTERNACIONAL. •

•

promotora - constructora d'habitatges amb més de 25 anys en el sector • totes les obres són a Barcelona capital • els grans valors de l'empresa són la qualitai i el disseny.

• desenvolupen tol el procés constructiu • equip de ireball jove, dinàmic i molt fidel a l'empresa Estem pensant en un professional jove, recent titulat, amb capacitat d'aprenentatge, responsable, dinàmic, constant i fidel. Pera treballar ambdós professionals de molta experiència a l'empresa, que el tutelaran i supervisaran, un d'ells en la fase econòmica de l'obra i l'altre en la direcció de l'execució de l'obra.

•

oportunitat per aprendre la pràctica professional en una empresa líder en el sector formació a càrrec de l'empresa (en el lloc de treball i en centres de formació continuada)

•

grans possibilitats de promoció professional

•

incorporació a un equip jove, estable i amb bon ambient de treball avantatges socials

•

LES PERSONES INTERESSADES PODEN ENVIAR CARTA DE PRESENTACIÓ

experiència mínima de 3 anys en la gestió d'obres, control d'execució, contractació dels industrials, geslió econòmica, entre d'altres.

contracte laboral indefinit. sou segons la vàlua del candidat i les responsabilitats que componen el lloc de treball

cal aportar habilitats per a la negociació, la coordinació d'equips i, el treball amb autonomia

formarà part d'un equip de tècnics amb possibilitats de promoció professional

LES PERSONES INTERESSADES PODEN

disponibilitai per realitzar viatges amb freqüència, al territori nacional inicialment

ENVIAR CARTA MANUSCRJTA, ADIUNTANT CURRÍCULUM 1 FOTOGRAFIA RECENT TIPUS CARNET, INDICANT LA

,\L\NUSCRITA, ADIUNTANT CURRÍCULUM 1 FOTOGRAFIA RECENT TIPUS CARNET, INDICANT LA REFERÈNCIA 6 7 9 8 AI. SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DF. TREBALL C B O S PASTOR, 5.08021 BARCELONA

REFERLSCLA 6.792 AL SERVEI DE

persona jove, dinàmica i motivada de formar part d'una organització en constant progressió i ampliació de mercat, actualment amb forta expansió internacional

PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL C B O N PASTOR, 5. 08021 BARCELONA

SF.RVF.I HFMANAT:

amidamems i pressupostos control econòmic i de facturació ajudant de cap d'obra

PROMOTORA CONSTRUCTORA PRECISA: ARQUITECTE TÈCNIC / APARELLADOR per a la seva delegació d'EIVISSA

empresa consiructora-promotora d'habitatges seu central a Cornellà de Llobregat i a m b delegació a Eivissa l'empresa es composa principalment, de persones joves d e formació tècnica

exptriiiicia mínima de 5 anys a peu d'obra edat entre 30 i 45 anys disponibilitat per a realitzar un canvi de residència a Eivissa habituat a treballar amb mitjans informàtics persona jove, dinàmica, amb decisió i autonomia

serà el cap d'obra de diverses demanarà pressupostos, farà comparatius d'ofertes i nego-

• •

•

• •

ciarà les contractacions dirigirà equips del personal d'obra i instal·lacions planificarà les obres i coordinarà treballadors i industrials seguiment i control de costos

contracte laboral indefinit, possibilitats de promoció professional dins d'un equip jove en una empresa a m b forta expansió sou en funció de la vàlua del candidat facilitats per al canvi d e residència (habitatge, viatges) LES PERSONES INTERESSADES PODEN ENVIAR CARTA MANUSCRTTA, CURRÍCULUM 1 FOTOCRAFIA RECENT TIPUS CARNET, INDICANT LA REFERÈNCIA 6 7 2 1 AL SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL C.BOS PASTOR, 5. 08021 BARCELONA

SF.RVF.l DEMANAT: SELECCIÓ DE PERSONAL R/N:6721

IMPORTANT ENGINYERIA D'AMBIT NACIONAL PRECISA; ARQUITECTE/A TÈCNIC/A

enginyeria d'àmbit n.icion.il, a m b la seu central a Barcelona i delegació a Madrid l'empresa es c o m p o n principalment de personal a m b formació tècnica especialitats en obres d'edificació de grans centres comercials: Decathlon, Alcampo, Lerov Merlin...

•

•

• •

comr.u'tc laboral, possibilitats d e formació dins d'un equip jove a u n a a m b fona expansió el lloc d e treball implica signatura d'obra, l'empresa es farà càrrec de les despeses molt b o n clima laboral i treball en equip sou segons la vàlua del candidat LES PERSONES INTERESSADES PODEN ENVIAR CARTA DE PRESENTACIÓ

formació bàsica: Arquitectura tècnica experiència mínima d ' l a n y en una enginyeria, per realitzar projectes executius memòries, confecció d e pressupostos, direccions d'obres, control d e costos, comparatius d'ofertes, coordinació dels industrials, planificació entre d'altres habituat a treballar a m b mitjans informàtics: Autocad LT, W o r d , Excel, M e n f i s o TCQ2000 icnts d'anglès

MANUSCRTTA, ADIUNTANT CURRÍCULUM I FOTOCRAFIA RECENT TIPUS CARNET, INDICANT LA

REFERÈNCIA 6.796 AL SEUVEJ DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL C B O N PASTOR, 5 .

08021 BARCELONA

SFRVFI DFMANAT: SELECCIÓ DE PERSONAL REF.: 6796

Acm>/ITATS

Primera quinzena maig 2000

25

ALTRES

CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES CONSTRUIR AMB FORMIGÓ. FORMIGÓ IN SITU. Sessions

PROJECTE TÈCNIC, CONTROL I MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS

tècniques i exposició, del 2 3 de maig al 6 de juny Seminari, del 1 8 de maig a I ' l de juny

URBANES. Sessions tècniques, seminari i exposició, del 20 al 29 de juny

La construcció experimenta canvis molt importants que incideixen tant en l'aparició de materials i tècniques noves com en la modificació dels processos d'organització i en el control de la seva producció.

Aquesta transformació és encara incipient, però tot fa pensar que s'accelerarà

Inauguració: dimarts, 23 de maig, a les 17.30 h.

Oberta, del dimarts 23 de maig al dimarts 6

de manera notable i que, propiciarà una diLes jornades Projecte tècnic, control i versitat de sistemes i solucions impensables manteniment de les instdl·laàons urbanes, que fins ara. es presenten dins el cicle «Materials i noves Per això, el Col·legi inicia un espai de tecnologies-, lenen com a objectius iniciar el reflexió i debat entre les empreses fabricants, debat sobre el paper que han de tenir les els distribuïdors de nous productes i els xarxes a la ciutat i treure conclusions des dels professionals. diferents punts de vista a l'hora d'abordar el problema. de juny. lloc Sala d'exposicions del Col·legi, a la planta baixa. sessions tècnlaues

Cnrli: FM'S!

També s'hi estudiarà la manera d'ordenar la implantació i la coordinació dels diferents serveis, i el seu manteniment.

dates: del 20 al 29 de juny, dimarts i dijous, de 9.30 a 19.30 hores.

director del cicle Dimarts. 23 de maig

material d'acabat el formigó vist Presentació de productes Presentació d'obres i debat

16.30 h

El formigó armat com a material de construcció: origen i evolució del primer compòsit a l'edificació

17.45 h 19.30 h

18.00 h 19.45 h

Presentació de productes Presentació d'obres id ebat

Dimarts, 6 de juny 16.30 h

Dimarts, 30 de maig 16.30 h La utilització del formigó com a Codi: E1061 Dijous. IS de maig El projecte tècnic prescripció del formigó 16.30 h

Projectar

un formigó

vist:

El disseny constructiu: col·locació d'armadures, encofrats i junts 19.00 h Materials: formigó i acer 20.00 h Additius Dijous, 25 de maig L'execució del formigó armat 16.30 h Encofrats.

director del cicle: loan Sabaté coordinació: Horado Espeche L'entrada a l'exposició és lliure

coordinació Horacio Espeche preu seminari: 30.000 PTA

loan Sabaté

Durabilitat i control del formigó armat

17.45 h Presentació de productes 19.30 h Presentació d'obres i debat 20.30 h Cloenda _semiaari Condicionaments tècnics 17.30 h Acabats i textures 19.00 h El procés de'execució: comanda, 20.00 h

recepció, abocat vibrat i curta Separadors i ancoratges

Dijous, Control 16.30 17.30 19.00

1 de juny i manteniment El control dels materials El control d'execució Patologies i mètodes de diagnosi

20.00

Reparacions

consideracions prèvies 17.30 h

L'objectiu del seminari, paral·lel a les sessions tècniques, és establir uns criteris teòrics i definir els instruments tècnics que permetin projectar, col·locar i preveure el manteniment de qualsevol tipus de servei situat en àrees urbanes.

Amb experiències d'implantació soterrades, i altres tipus. El caràcter formatiu i pràctic del seminari es concretarà en recomanacions per executar i coordinar, controlar i mantenir les infrastructures urbanes.

preu sessions: 5.000 PTA preu matrícula seminari: 25.000 PTA preu col·legiat seminari: 20.000 PTA

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT JORNADES DE REHABILITACIÓ. Paraments exteriors

Obra feta. Intervencions concretes. Dijous, 1 de juny L'aproximació pràctica als problemes que plantegen les obres de rehabilitació l'aconseguim a través de l'experiència professional i de l'intercanvi d'aquesta. La jornada se centrarà en mostrar intervencions fetes en façanes de diferents tipologies i períodes, les quals ens donaran una visió actual i viva del sector.

responsable acadèmic: Ana Chust dia I hora: dijous, 1 de juny de 9.30 a 14 hores i de 16 a 20 hores. preu matrícula: 20.000 PTA preu col·legiat: 15.000 PTA _.

Codi: R1118

26

Primera quinzena maig 2000

J\CT1VITATS_

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ ESTRATÈGIES DE CONTRACTACIÓ PER A L'EXECUCIÓ D'OBRES DE

ÚS DE FULL DE CÀLCUL PER A L* ESTUDI DE VIABILITAT D'OPERACIONS

PROMOCIÓ PRIVADA. C u r s a T e r r a s s a , d e l 6 a l 2 7 d e j u n y

IMMOBILIÀRIES. Curs, del 3 al 17 de juliol

La generalització del sistema de subcontractació, l'especialització de les empreses i la creixent complexitat de les obres ha anat diversificant els models de contractació de l'execució.

També, les modalitats bàsiques d'actuació dels professionals encarregats de gestionar l'execució de les obres (consultor/coniractista).

Aquest curs es fa conjuntament amb b Fundació Politècnica de Catalunya i compte

El curs analitza els criteris d'elecció dei sislema de contractació, la definició de] pla de

amb dos crèdits per al Màster en project

contractació, els tipus de contractes, etc.

manager.

programa • Tipus de contracte Contracte verbal i contracte escrit.

Segons el lipus de subministrament o servei. Característiques de cada tipus de contracte. Segons el sistema de pagament.

catòria de participació, recepció, valoració i negociació d'ofenes, reajustaments: preu, qualitat, es. tècniques, temps, negociació del contracte, adjudicació.

• Relació dient-contractistes. Sistema de reunions, informes, gestió de la informació

• Estratègia de contractació Criteris d'elecció del sistema de contractació i definició del Pla de contractació.

• Selecció de contractistes Prequalificació de participants, convo-

• • • •

professors: Albert Ribera i lesús Rodríguez, professors de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. d a t e s : del 6 al 27 de juny, dimarts i dijous, de 18 a 21 h.

durada: 21 hores lloc: Delegació del Vallès Occidental. preu matricula: 44.000 PTA preu col·legiat: 37.000 PTA Codi: G2013

Variacions durant l'obra Valoracions i pagaments a compte Rfisolució de contrades Defectes i acabats

QUALITAT CONTROL DE QUALITAT. Curs, del 14 al 2 1 de juny

Preparar el programa de control de qualitat i fer-ne el seguiment per poder certificar l'acompliment són tasques que els aparelladors i arquitectes tècnics ponen a terme durant l'execució de l'obra. Han de determinar els assaigs a realitzar, comprovar que els materials compleixen els requeriments deia normativa vigent, controlar els resultats i especi-

ficacions dels documents que garanteixin la qualitat, i prendre decisions quan aquests resultats no siguin els desitjables. En aquestes sessions, s'explicarà tot a través d'un exemple pràctic, aplicat a un edifici de volum mitjà/ petit. Es posarà un èmfasi especial en els controls del formigó d'acord amb la nova instrucció EHE.

programa dimecres, 14 de juny • La legislació del control de qualitaL • Els agents del control de qualitat.

• Materials a controlar mínims.

• Programa, registre i certificació.

• Tramitacions.

• Resolució d'un exemple: programa.

dilluns, 19 de juny • Resolució d'un exemple: registre de resultats i certificat de compliment.

• Els diferents documents a recepcionar. dimecres, 21 de juny • L'homologació, la certificació, els donimenis d'idoneïtat tècnica, segells i marques de qualitat, la visió europea.

professors: Pere Casademont, Servei Habitatge i lesús Fernàndez, Servei Normativa dates: dies 14,19 i 21 dejuny.de 18 a 21h.

preu matricula: 18.000 PTA preu col·legiat: 12.000 PTA _Q10212

La informàtica ens permet realitzar amb molta rapidesa operacions que fa poc lemps requerien de coneixements profunds en comptabilitat i anàlisi, i una dedicació gairebé exclusiva. En aquest curs preseniarem una forma fàcil i útil de fer servir un full de càlcul per a l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries.

Aquest és un dels cursos d'especialització que fem conjuntament amb ta Fundació Poli-

tècnica de Catalunya (FPC] i comptarà amb un crèdit per al màster en project manager.

Calen coneixements en estudis de viabilitat en operacions immobiliàries i dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel.

En el programa de cursos d'informàtica bàsica que s'organitzen, s'hi inclou un curs d'iniciació a l'Excel per a aquelles persones que no linguin coneixements del full de càlcul.

Programa • L'eina informàtica • Ampliació de coneixements per a l'ús de funcions financeres, lògiques, de recerca i referència.

Professors • Carles Puiggròs. Aparellador i responsable acadèmic del curs - Isidre Rodríguez. Aula d'informàtica S'entregarà a tots els alumnes disquet de l'arxiu del full de càlcul utilitzat durant les sessions del curs.

• • • • • • •

L'aplicació per a l'estudi de viabilitat L'estudi de viabilitat: procés i indicadors.

Dades.

Càlculs.

Resultats.

Aplicació concreta. Manual d'ús.

Adaptació a les necessitats particulars.

dates: del 3 al 17 de juliol horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores durada: 10 hores preu matricula: 30.000 PTA preu col·legiat: 25.000 PTA -Codi: C4016

INSCRIPCIONS telèfon d'inscripcions: fax:

telèfon d'informació:

932 40 20 60 r ._ : 932 40 20 61 -.'.'.

932 40 23 73 / í

http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es

delegació Vallès Occidental

937 8 0 1 1 1 0 : • ?

Es pot reservar plaça per fax o per telèfon, i com a màxim, la inscripció haurà d'estar formalteada 10 dies abans de l'inici del curs. L'oferta de cursos del Col·legi es pot consultar a la pàsna web a l'àrea de formació.

Els estudiants amb Targeta Accés tenen reservades algunes places amb un descompte sobre el preu de col·legiat del 20%.

ACTIVITATS

Primera quinzena maig 2000 2- /

~¥1 ORGANITZACIÓ 1 GESTIÓ

SEGURETAT

MÀSTER PROJECT MANAGER EN EDIFICACIÓ I URBANISME

L'ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR

Gestió de la promoció i la construcció

Sessió tècnica, 16 de maig

programa • MODULI Introducció al management i project manager La gerència del projecte i obra Els agents del procés d'edificació i les seves relacions El management i el project manager com a directiu • MÒDUL II

Gestió de la promodó immobiliària Operació immobiliària Economia d'empresa i comptabilitat Dret mercantil i de la propietat Contractació Anàlisi del sector immobiliari Màrqueting immobiliari, estudis de mercat Avaluació financera de projectes immobiliaris Finançament d'operacions immobiliàries

Assegurances Anàlisi de viabilitat de l'operació immobiliària Promoció i gestió del sòl per a edificar Màrqueüng operatiu Resolució d'un cas pràctic Simulació • MÒDUL III

Gestió del procés de construcció Gestió estratègica de projectes Organització i lideratge d'equips de treball Gestió de la qualitat Gestió del projecte Habilitats directives Gesüó de l'execució de les obres Gestió del manteniment i posi venda Tancament de l'operació i manteniment Resolució de casos pràctics. Simulació • MÒDUL IV

Treball final

Fiscalitat en el camp immobiliari

direcció del màster • Francisco lavier Llovera. Catedràtic d'Universitat, Director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC. - Carles Puiggròs. Aparellador. Profeci manager organitza Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Fundació Politècnica de Catalunya durada 500 hores repartides en dos anys acadèmics.

dates I horari previst lr curs: del setembre del 2000 a l'abril del 2001, divendres de 16.30 a 21 hores i dissabtes de 9.30 a 14 h.

lloc de realització Seu del Col > legi a Barcelona

inscripcions Període de preinscripció oben.

Tel 932 40 23 73 Fax: 932 40 20 59 A/e: forrnjcio@Jpabcn.es

Amb aquesta sessió s'ofereix una visió general de l'enfocament de la seguretat a partir del que determina el Reial decret 1627/1957.

Dóna informació sobre com s'ha de preparar un estudi bàsic de seguretat i sobre quina és la missió del coordinador de seguretat, pautes

programa • Introducció als temes legislatius.

Les directives, la Uei de prevenció de riscos Laborals i el RD 1627/97. L'actual enfocament de la seguretat. Funcions i responsabilitats segons el RD 1627/97. Necessitats i oportunitats del mercat sobre seguretat.

•

d'actuació, i consells pràctics sobre la seva feina en fase d'execució d'obres petites.

Va adreçat a professionals que hagin d'intervenir en obres petites i sense especial risc, en les quals només cal l'estudi bàsic de seguretat o la coordinació en fase d'execució.

tzaúus bàsics per a obres petiies sense riscos especials. Solucions constructives estàndards que evitin o disminueixin riscos.

Sistemes elementals pràctics de protecció.

Guia d'accions bàsiques i mínimes per coordinar la seguretat d'execució d'una obra petita i sense riscos especials.

Guia practica del coordinador de seguretat en fase d'execució per a obres sense • L'estudi bàsic de seguretat, un cas pràctic riscos especials.

Documentació i continguts de l'estudi bàFuncions i responsabilitats del coordinasic. Avaluació de riscos en obres peliles. dor en fase d'execució. L'aprovació del pla Solucions tècniques i òrgan itzatives per o plans de seguretat. La carta de prevenció. eliminar o disminuir riscos. Mesures pràcDocumentació a utilitzar llibres de registiques de prevenció i protecció. Model i tres i incidències. El control de l'accés a programa informàtic per fer l'estudi bàsic. l'obra. Consells per conduir una reunió de Desenvolupament d'un cas pràctic contractistes i autònoms. Consells organi-

professors: losep M. Calafell, Assessoria lurídica i Professional i M. Àngels Sanchez, coordinadora de seguretat dia i hora: dimarts 16 de maig, 16.30a 21 h.

durada: 4 hores preu matrícula: 5.000 PTA preu col·legiat: 2.000 PTA (

HABILITATS DIRECTIVES GESTIÓ EFICAÇ DEL TEMPS. Curs, dies 16 i 1 8 de maig L'arquitecte tècnic o l'aparellador, per les seves característiques professionals, ocupa llocs de responsabilitat que requereixen d'un alt nivell d'organització i gestió del treball propi.

La diversitat de treballs que desenvolupa l'obliga a opu'miizar el seu temps de dedicació a les activitats, per donar l'abast i complir amb programa • Descobrir quina és la nostra missió, rols i fites. Molls cops lenim la sensació que no hem fel res i que, a més a més, toia la feina no ha senil per allò que voliem aconseguir.

• Establir prioritats.

La feina s'amuntega a la nostra taula, els caps i col·laboradors requereixen la nosira atenció i lot és urgent i importat què cal fer?

eficàcia els seus compromisos i responsabilitats. En aquest curs l'alumne aprendrà a distingir entre allò urgent i allò que és important, organitzar l'agenda, i a ser reflexiu per dedicar el que pertoca a cada tasca per rendibilitzar el lemps.

Buscant mantenir l'equilibri resultats i com aconseguir-los.

• Millorar l'efectivitat personal Principis d'efectivitat. Exemple de com hem d'organitzar, de manera efectiva, una setmana de treball.

• Més enllà de la gestió del temps. p r o f e s s o r : loan Plans, lliicenciai en psicologia. PDD IESE. datesi horari: dimarts 16 i dijous 18 de maig, de 18 a 21 h.

entre

• Identificar els nostres problemes en la geslió del lemps. A què dediquem el nostre temps?

durada: 6 hores preu matrícula: 16.000 PTA preu col·legiat: 11.000 PTA

28

Primera quimau maig 2000

ACTIVITATS^

INFORMÀTICA BÀSICA

INFORMÀTICA APLICADA PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES A M B MICROSOFT PROJECT

• dissabtes, del 20 de maig al 3 de juny. de 9 a 13 hores.

• dilluns, del 5 a! 26 de juny, de 5 a 13 hores.

• dimarts i dijous, del 6 al 13 de juny, de 17 a 21 hores.

• dimarts i dijous, del 22 al 29 de juny, de 17 a 21 hores. durada: 12 hores. preu matrícula: 23.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA . . , Codi C1401

PRESTO I NIVELL: amidaments, pressupostos i certificacions

• dimecres, del 7 al 28 de juny, de 9 a 14 h durada: 20 hores

preu matrícula: 46 000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA _CodiC1301

PRESTO II NIVELL: costos i planificació • dilluns i dimecres, del 29 de maig al 14 de juny.de 17 a 21 hores.

• divendres, del 9 al 30 de juny, de 9 a 14 h.

durada: 20 hores preu matrícula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35 000 PTA _ Codi: C1305

TCQ 2000: amidaments, pressupostos i certificacions • dilluns i dimecres, del 19 de juny al 3 de juliol, 17 a 21 hores. durada: 20 hores

preu matrícula: -16.000 PTA preu col·legiat: 35 000 PTA

CÀLCUL D'ESTRUCTURES AMB PROGRAMA WINEVA, VERSIÓ 3

Terrassa, del 3 1 de maig al 14 de juny professor Ramon Sastre, professor de la UPC dates: 31 de maig, 7 i 14 de juny horari: dimeires, de IS a 21 hores durada: 9 hores preu matrícula: 12.500 PTA

preu col·legiat: 10.000 PTA inclou el programa informàtic Places limitades. Les classes s'impartiran a l'aula d'informàtica de la Delegació del Vallès Occidental. Tel: 937 80 11 10 Codi: C13061

durada: 1A hores INICIACIÓ AL'AUTOCAD preu matrícula: 47.000 PTA • Dilluns i dimecres, del 24 de maig al 7 de preu col·legiat 36.000 PTA juny. de 14.30 a 16 30 hores.

• Dimarts i dijous, de 17 a 19 h, del 6 al 20 Codi: C1210 de juny Durada: 10 hores AUTOCAD preu matrícula: 19.500 PTA t Divendres, de 17 a 21 h, i dissabtes de 9 a preu col·legiat 15.000 PTA 13. del 13 de maig al 17 de juny.

Codi: CI501 durada: 40 hores AUTOCAD I NIVELL • Dilluns i dimecres, del 17 de maig al 28 de juny, de 17 a 19 hores.

preu matrícula: 78000 PTA preu col·legiat 60.000 PTA Codi: Cl 209

INFORMÀTICA GRÀFICA EXCEL I NIVELL • Dilluns i dimecres, de 19 a 21 h, del 24 de maig al 5 de juny.

• Dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h, del 14 al 26 de juny. durada: S hores preu matrícula: 14.000 PTA preu col·legiat: 10.000 PTA Codi:CI202

preu matrícula: 11.000 PTA preu col·legiat 8.000 PTA Codí:C1203 WORD I NIVELL • Dissabtes, de 9 a 13 h, del 10 al 17 de juny durada: S hores preu matrícula: 14.000 PTA preu col·legiat 10.000 PTA

Codi: C1206 EXCEL I] NIVELL • Dilluns i dimecres, de 19 a 21 h, del 7 al WORD D NIVELL 26 de juny.

• Dimarts i dijous, del 16 al 25 de maig, de durada: 10 hores 17 a 19 hores. preu matrícula: 17.500 PTA durada: 8 hores preu col·legiat 12.500 PTA preu matrícula: 14.000 PTA Codi: C1215

preu col·legiat 10.000 PTA Codi: C1208

INTERNET • Dilluns i dimecres, 17 i 22 de maig, de 14.30 a 16.30 h.

• Dilluns i dimecres, 22 i 24 de maig, de 16 a 18 hores.

ORGANITZACIÓ DEL DISC • divendres, 2 de juny, de 9 a 13 h.

• Dimarts i dijous, de 14.30 a 16.30 h, 20 i 22 de juny.

• Dimarts i dijous, 30 de maig i 1 de juny, de 17 a 19 h. t Dimarts i dijous, 13 i 15 de juny, de 14.30 a 16.30 h.

• Divendres 26 de maig, de 9 a 13 h. durada: 4 hores

• Dimarts i dijous, de 17 a 19 h, 27 i 29 de juny. durada: 4 hores preu matrícula: 7.000 PTA preu col • legiat 5.000 PTA — Codi: CI212

PROGRAMES INFORMÀTICS N O U PROGRAMA INFORMÀTIC DE CONTROL OE QUALITAT DE MATERIALS

Demostració a Granollers, el 2 3 de maig El control de qualitat ha esdevingut en I ultima dècada una de les tasques més habituals en la direcció d'obra. Per simplificar i millorar la qualitat dels programes de control de qualitat, el Col·legi conjuntament amb el COAC. ha desenvolupat una eina de suport informàtic per a facilitar aquesta tasca. Recentment s'ha preparat la tercera versió del Control WIN, adequada a la nova instrucció del formigó EHL

Per millorar-ne el seu ús s'ha previst la realització de diverses sessions demostratives del funcionament del programa, a càrrec de Pere Casademont, arquitecte tècnic i cap del Servei Habitatge. dia, hora f lloc: dimarts, 23 de maig, de 19 a 21 hores, a la delegació del Valies Oriental.

La sessió és gratuïta, però cal inscripció prèvia.

Delegació Vallès Oriental: 938 79 0176 A0O75

ACTIVITATS

Primera quinzena maig 3000

29

nivrosns

JORNADES INTERNACIONALS „

EXPOSICIONS

MANTENIMENT I GESTIÓ D'EDIRCIS: LA TENDÈNCIA EUROPEA

ASTÚRIES, CONQUES MINERES 1999,

Jornades internacionals, del 15 al 17 de juny

Exposició a Terrassa, fins al 3 1 de maig Dins del certamen de la Primavera fotogràfrka, la delegació del Vallès Occidental acull l'exposició Astúries, conques mineres 1999, a càrrec d'Antoni Vila. d a t e s : fins al 31 de maig

Les lomades tenen com a objectiu obrir un debai europeu que permeti mostrar les experiències més interessants que als diferents àmbits del manteniment i la gestió d'edificis es ponen a terme i que s'han consolidat com a bones pràctiques a seguir.

D'ANTONI VILA

lloc: Sala d'exposicions de la Delegació del Vallès Occidental.

C. Sant Francesc. 18. Terrassa.

Tel: 937 80 11 10.

A/e: caatvocc@apabcn.es

programa • Dijous, 15 de juny, al mati - El manteniment a Europa, a càrrec de Ramon Graus, arquitecte iraiic del Servei Rehabilitació - Què és mantenir segons les normes? a càrrec de Ciaudio Molinari, Politecnico de Milano - L'experiència del cost global a França, a ànec de Michel louveni Associarion Apogée

gestió d'edifids, a càrrec d'Alex Pettifer, de Sheffield Hallam University Taula rodona • Inspecció Tècnica d'Edificis Modera Xavier Casanovas, cap del Servei Rehabilitació

Taula rodona - Construir i mantenir Modera Cèsar Díaz, Universitat Politècnica de Catalunya

A la tarda - Presentació de comunicacions - Debat per grups

Ala tarda - Presentació de comunicacions

• Dissabte, 17dejuny,almaii

...TEMPS... D'ETIENNE KRÀHENBÜLH & MUMA

• Divendres, 16 de juny, sí mati - La contractació del manteniment Noves tendències, a c àrrec de Manuel Corretger, enginyer consultor en manteniment - L'observatori del manteniment a càrrec de Michel Jouvem, Association Apogée - Aproximacions a la vida útil dels components de l'edifici, a càrrec de Renato lovino, Univcrsità di Napoli Federico II - El paper del Fadlity Management en la

direcció de les Jornades Xavier Casanovas, cap del Servei Rehabilitació

seus de les jornades • Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C. Bon Pastor, 5 08021 Barcelona - Institut Français de Barcelona. C Moià, 8 08006 Barcelona

preu de la Inscripció 75.000 PTA (inclou l'assistència a ies jornades i la documentació)

Inscripcions Tel. 932 40 20 60 Fax: 932 40 20 61

secretaria de les jornades Servei Rehabilitació i Medi Ambient, Col • legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

C. Bon Pastor, 5, Barcelona Tel: 932 40 23 66 Fat 932 40 23 60 A/e: senna@apabcn.es Web de les jornades: wwwjpabcaes/nuntenim Codi: Rl 151

- Aplicacions informàtiques i manteniment a càrrec de Ferran Bermejo, ITEC - Resultats. Enquesta Manteniment 2000, a càrrec de Xavier Casanovas.

- Presentació de les conclusions del debat per grups - La teoria i la pràctica, a càrrec d'Oscar Tusquets, arquitecte Taula rodona - El manteniment del futur Modera: Rafael Bellmunt, ITEC

Inauguració de l'exposició i performance, dijous, 15 de juny. Oberta fins al 14 de juliol El departament de Cultura organitza ..Temps..., una exposició d'escultura i pintura dels artistes Etienne Kràhenbülh & Muma. inauguració: Dijous, 15 de juny a les 21 h. A continuació tindrà lloc la performance 'Perdre el temps', que es durà a terme a la zona de vianants del carrer Bon Pastor, amb una encesa d'espelmes i una representació musical de Miquel Caspa, clarinetisla, acompanyat d'una ballarina i un quartet vocal, sota la direcció de Josep Prats. dates: l'exposició restarà oberta, fins al 14 de juliol, de dilluns a divendres, de 9.30 a les 20 hores, a la sala d'exposicions del Col - legi. informació: Tel: 932 40 20 60.

ESPERITS

DEL VENT,

A/e: cultura@apabcn.es

GAAAZZA

(MAR)

DE M . TERESA ANDORRÀ

DE JAUME ROCAMORA

Fins al 8 de juny

Del 16 de maig al 16 de juny, a Granollers

L'espai de la primera planta, a la Cafeteria del Col·legi, acull una exposició de pintures a l'oli sobre paper, de M. Teresa Andorrà, oberta: fins al 8 de juny lloc: Sala d'exposicions de la primera planta, informació: telèfon: 932 40 20 60

La delegació del Vallès Oriental, dins els actes del 10è aniversari de l'oberta de la delegació, organitza l'exposició &AAAHA (mar). La mostra presenta collages i dibuixos de laume Rocamora. d a t e s : l'exposició es podrà veure del 16 de maig al 16 de juny, a la delegació. lloc: Delegació del Vallès Oriental C. losep Pinol, 8 de Granollers.

informació: Telèfon: 938 79 01 76 A/e: caatvori@apabcn.es

30

Primera quinzena maig 2000 |

ACTIVITAT5

ACTIVITATS DE FORA

LA FESTA LA FESTA DELS APARELLADORS. MNAC. Sala Oval del

CURSOS

FIRES I CONGRESSOS

Palau Nacional. Dijous, 15 de juny, a les 2 0 hores

Tècnic intermedi en prevenció de riscos

INTERMAT200 Fira internacional d"equips i tècniques per a obres públiques i construcció

L Instituí Gaudí de la Construcció inici i horari previst el mes de juny, dilluns, dimecres i divendres, de 1830 a 22 h. informació: Institut Gaudí de la Construcció. C. Cobalt, 58-62. Cornellà.

Telèfon: 934 74 03 73. Fax: 934 74 02 48 A/e: igcom@igaudi.com

Tècnic superior en prevenció de riscos organitza: Institut Gaudí de la Construcció inici i horari previst 29 de maig, els dilluns, dimecres i divendres, de 18.30 a

Aquest any. d Col legi organitza la I CMJ dels Aparelladors a la Sala Oval del Palau Nacional del Museu Nacional d'Art de Catalunya. dia hora: dijous, 15 de juny, a les 20 hores. lloc: Palau Nacional de Montjuïc. Sala Oval.

reserves Es poden fer les reserves al Servei d'Informació.

Telèfon: 932 40 20 60 A/e: informacio@apabcn.es

programa 20.00 h Recepció dels assistents Entrada al Museu i visita de les sales d'art gòtic.

21.00 h Aperitiu acompanyat d'un grup de jazz, al vestíbul del Museu 21.45 h Sopar a a la sala Oval 11.30 h Ball fi de festa amb l'orquestra Swing Ulino

22 hores. informació: Institut Caudí de la Construcció. C. Cobalt, 58-62. Cornellà.

Telèfon: 934 74 03 73. Fax: 934 74 02 48 A/e: igcom@igaudi.com DEBATS

Fòrum de patrimoni industrial organitza: Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. sessions:

VIATGES

• dilluns, 29 de maig: La indústria tèxtil • dilluns, 26 de juny: L'arquitectura industrial

_

lloc Via Laietana, 39 Barcelona. informació: Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Tel: 933 19 23 00.

VIATGE A VALÈNCIA. Del 2 6 al 2 8 maig

La Delegació del Vallès Occidental organitza un viatge per visitar La ciutat de les ans i les ciències, a València, de Santiago Calatrava. preu aprox. per persona: 37.000 PTA. Inscripcions a la Delegació.

organitza: Delegació Vallès Occidental.

C. Sant Francesc 18 de Terrassa.

Tel: 937 80 11 10 Fax: 937 33 06 51 A/e: caatvocc@apabcn.es

SOPAR DEL COL·LEGIAT

L

SOPAR DEL COL·LEGIAT DEL BAGES-SERGUEDÀ

Divendres, 16 de juny, a les 2 1 hores

La Delegació del Bages-Berguedà, organitza el tradicional sopar del col·legiat. dia i hora: divendres, 16 de juny, ales 21 hores.

L

lloc: Cal Preseguer. Rajadell informació I r e s e r v e s : Delegació del Bages- Bergedà. Tel: 938 72 97 99.

SOPAR DEL COL·LEGIAT D'OSONA

Divendres, 26 de maig, a les 2 1 hores

La Delegació d'Osona, organitza la fesiasopar dels col·legiats, amb ball i espectacle, dia i hora: divendres, 26 de maig, a les 21 h. lloc: Vila dels Masramon. Vic.

preu: 3.000 ptes. per persona, informació i reserves Delegació d'Osona.

Tel: D38 85 26 11

EXPOSICIONS

El paisatge industrial organitza: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Oberta fins al 4 de juny lloc Museu de la Ciència i de la Tècnica de Ctalunya. Rbla.d'Egara, 270. Terrassa.

Telèfon: 937 36 89 66.

Arquitectura sense ombra Exposició fotogràfica que vol reflexionar sobre la relació entre la fotografia i l'arquitectura. organitza: Centre de Cultura Contemporanea de Barcelona, CCCB. dies: del 14 de setembre al 26 de novembre.

Uoc espai 3 del CCCB. C. Montalegre, 5 informació: Servei de Premsa del CCCB. Tel: 933064100. A/e: mmunozij

dies i lloc del 16 al 21 de maig, a Paris informadó: Intermat Rue du Parc Levallois Perrei, França.

Tel: 00 33 1 49 68 52 33 Fax: 00 33 1 49 68 54 75 a/e: intermat@intennat.fr web: www.intermat.fr_

Fira nacional de restauració de patrimoni Congrés: Restaurar la memòria organitza: Diputació de Valladolid. dies: del 9 al 12 de novembre. lloc Institució Firal de Castella i Ueó a Valladolid. informadó: Diputació de Valladolid.

Tel: 983 42 71 00.

Fax: 983 42 72 38.

A/e: educacion.cultura@dip-valladolid.es http:// www.dip-valladolid.es/arpa

SAIE Fira internacional de construcció dies: del 18 al 22 d'octubre, lloc Fira de Bolònia, Itàlia.

Tel: 051 282 l l i Fax 051 282 332 http://www.BolognaFiere.it

Contart 2000: La mirada atenta II Convenció tècnica i tecnològica organitza: Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espana. dies: del 16 al IS de novembre.

Uoc Palau Municipal de Congressos de Madrid, informació: SHE Iberian Tours.

División de Congresos.

Tel: 914 36 00 34 Fax: 915 75 99 93 A/e: congress@she.es http:// www.coniart2000.com

31

Index d'anunciants de L'INFORMATIU

Prestatgeria COMERCIAL: MAIG 2000

número 164 PRIMERA quinzena MAIG 2000 Els lectors de L'INFORMAIUI poden demanar més informació sobre els productes anunciats mitjançant la buületa-resposta que s'adjunta. Només cal marcaren la butlleta el número de referènaa desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU Empresa o producte LAEC KÒMERLINC IUNKERS IBÉRICA CONTROL TÉCNICO CATALAN CONSORCI LLEIDATÀ DE CONTROL PAVIMENTS TURÓ PARK LABORATORI VALL TENES URGELL CONTROL FUNDACIÓ POLITÈCNICA SERVEI INTEGRAL S1CÓ LABORATORI CATALÀ CONTROL INTECASA LACET CLINCO SATEC INEMA CUIA EDIFICACIÓ SOSTENIBLE CENTRE IOSEP RENART TECINCO CECAM SERVEI CONTROL QUALITAT ICEOTEST TATFORMS ALAC

El Col legi posa a disposició de les empreses un esiand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presenis durant el mes de maig:

Ref. 2 6 14 15 A 15 B 15C 19 23 34 35 36 37 A 37 B 38 39 40 41 42 43 45 46 47 contraportada

Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez

D

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

I

ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:

Pèndol

Weber Brouiin Cemarksa

Asfallex Construcción

Termigo

Ibermapei

Eco Esteba

Mecanismos y andajes

Consirucciones Desmontables

Tractel Ibérica

Wermasi

Consorcio Termoarcilla

Calvache

Kaizen Consultores

Intemper

Trac Vertical

Edicions Construc

Texsa moneros

Induslrias Químicas Lowenberg

Gamesystem

SAS

Repsol Butano

Rycmar

Fepesa

Senor

Alkor Draka Ibérica

Alumetal

Sistemes de Reforç Actiu

Composan construcción

C/Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 5 7 .

Fax: 9 3 2 40 23 6 4 . E-mail: comercial@apabcn.es

SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inseriL Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses selecàonades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.

N o m i cognoms Empresa Adreça CP:

Població

PUBLICITAT L'ISK

17 34 50

E-mail

Fax:

Telèfon

3 18 35 51

4 19 36 52

RMA1UJ

5 20 37A 53

MIM.

6 21 371 54

•

164

22 38 55

9 8 24 23 39 40 ponada

11

10 25 26 41 42 contra

12 27 43

13 28 44

14 29 45

15A 30 46

15B 31 47

15C 32 48

16 33 49

Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Seivei d'Informació del C o l l L'Informatiu. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Fax: 932 40 23 64.

32

Primera quinzena maig 2000

GUIA D'EMPRESES PUBL·iriTAT

ESTRUCTURES

Alsina

E | 7 5 5 5 5 ^ ^ | Pellaires. 28 I N Q ^ f è ^ H 08019 BARCELONA E ' i B B B B ^ E l Tels. 93 307 29 33 • U M M ^ H ^ t f Fax 93 307 26 92

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA. S A PoL Ind. Pla d en Cea Camí de Fort Freda s/n 06110 Momcaoa y Reoac (Barcelona) Ta. (93) 57S 30 00 Fai (93) 554 70 59

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓV1LES

FRAPONT

p r -«nin

CONSTRUCCIONES EN MADERA tS£=l a ^ j ^ £ í ^

PAVIHDUS, S.A.

FUSTERIA D'OBRA MOBIUARII EQUIPAMENT

PAVIMENTS 0 E FORMIGÓ THACTATS

AUTDANIVELLADORS 1 MORTERS DE RESINES

Z-.s. • ^ - J - W 12 • POçr-z -.Atra » 3 = ^ • CéCK fe-cwr^

TERRATZDSCONTÍNUOS

Plaça Teluan. i i e r . i » 0S010 Barcelona Tet. 205 09 39 F a i . 265 22 76

ELECTRICITAT •

AÏLLANTS ! | ALUMINOSI

> CATALANA,S.A. BETtC S L p—^ '

Morters sense retracci Rehabilitació

(EM O . Santander. 43-48 Navc. 3<) PWa Tel.: 93 278 26 86-Fa*. 93 278 27 fe9 08020 Barcelona

EXTENQ.

REHABILIIS.L

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

simon VA'íSIAL E1ECTÏIC0 DipuWcJón, 390-392 • Telefono 93 34d 08 0 0 * Fox 93 3di 08 07 • 08013 Barcelona

REHABILITACIÓ j f t CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA 3 Neteja _QReitauradó pedra Q Eviur cotoms

/

CONSTRUCCIÓ - REHABIlJTAaÓ

'

CEINCO, S.L·.V.

V

Tel.: 93 663 O2 11 Tel. (93) 261 63 00/Fï)cj93) 261 63 10 08908 L Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

OBRAS REFORfMS MPERMEABIUZACIONES ALUMINOSIS REFUEFiZOS ESTRUCTURALES

QGRCASA,

>1LKORPMN

F a x :

ILI CALICA 1ÜÈ21 Tel. 9 3 4 9 0 50 6 6 / 7 8 Fax: 93 4 9 1 08 15 C/JUcolea, 88 (08014 Barcelona) "

CONSTRUCCIONES MANSO, 1 5" A • Td. (93] 426 98 98 [3 lineasl 23 94 13 • 08015 Barcelona

9 3 6 e 30 1 3 1

c/ Padilla, 240 • Tel. (931 456 U 53 fox 1931 436 72 85 • 05013 Barcelona

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA Tel.: 93 848 40 00 - http://www.alkor.<

*

'

«

*

Assistència Tècnica

•

i Control de Qualitat a tol tipus d'obres

Tel.: 937 31 54 46 . Vrio.n.NiuP Pol. hi. Can Pinlbda • WW Ttrrusa

PAVIMENTS PAVIMENTS 1XDUSTKIAI-S DE FORMKiO I ASFALT. TERRES DE RKSINES 1 PINTI RKS ESPECIALS

FERROS

LABORATORI DE CONTROL

1DIS GEOTÈCNICS

EXTRAFORT. SPEED BUÍLDING, S.L

ESTUDIS DE PATOLOGIA

1MI hlSTDM KMUl M. LH H\N I KHN Ca\V»[.KR.s l'l·.Li'tJiSftl h ' J ' i H V M

SÒN1C DE PILOTS

FACHADAS - REHABILITAC10N

La solució a l'aluminosis

RESTAURACIÓN - REFORMAS

NOUíBAU

REFUERZOS ESTRUCTURALES

El sistema de renovació de sostres Reforç

ALUCOBOND DIBOND ALUCORE fachadas iigeras de aluminio o , poligono industrial el pts riera de can pahlssa 24 a 06750 molina de rel, eftpaAa

segons DIN ISO 9002 Magalhàes, 15, bajos - 08004 BARCELONA Tel. 93 441 10 44-Fax 93 441 5320 E-mail: RYCMAR@teleline.es

Apbcaoú fàcil, ràpida i e Màiima resislènoa mecànica I q AnOpots ImpermeaCilnzals Higiènics Decorauus

GEOTECNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Rjmon Berenguer IV. 9. rmioi TeL i Fix (977) 7927B3 - í)8S0 CAMBRILS Tel, i Fa* {909) 334 332 - 08017 BARCELONA

astra-Quimica, sL Recobriments per a sòls industrials Tànger. 26 - 0801B Barcelona - T. 934864300 Bruc. 126 -08037 Barcelona -T. 932080166 t. Miquel. 14 - 43004 Tarragona - T. 9772S18B0

Av.SanUuha.20í PoJ-induslnaJ Congost 06400 Granollers TeJ: 93 849 57 00/93 849 54 75 Fax; 93 649 54 16

Oficina tècnica amb experiència en aixecaments, conto! i seguiment d'obn, rsplantefanents, parcal·laems i As-BuilL Botmes J6CM42 efitt 1 • 0B022 Bcacetono

FUSTERIA Q

•• ^

^

^

^

^

Torro y Bages, 106 ^

t. efono: 93 345 88 50 i: 93 346 17 13 dait sasesas-saconi iw.sas-sa.es

Gabarro Germans

• A n u a u TOPOOUACS

''

"• ü i o?^

-

| l/\

• NlVtU-lASEt • MAPES Topoaufid • Currocun* Oncm

Baimeï. 6 - 08007 BARCELONA TeL 9330Ï 20 4S - Fai: 93302 57 89

Especial M A T E R I A L S

I N O V E S

T E C N O L O G I E S

PRIMERA QUINZENA MAIG 2000

33

CONSTRUIR AMB FORMIGÓ

La separació entre estructura i tancament va ser una de les principals reivindicacions del Moviment Modern i l'origen de l'arquitectura que avui encara entenem com a contemporània.

Fins a la popularització de l'estructura porticada, iotes les construccions basades en l'ús dels materials d'origen mineral -entre elles tota la tradició clàssica mediterrània- eren muniries. Els elements sustenlanls eren els murs i l'estratègia de descens de càrregues responia a un esquema fonamental en la compressió. La tectònica de la massa, amb els gruixuts tancaments portants, la permanència de la planta i la correspondència directa

entre ordre estructural i espai arquitectònic, són conseqüències directes d'aquest tipus constructiu. L'aparició d'elements estructurals capaços de treballar a flexió va representar un gir radical a la situació. Les construccions metàl·liques es van erigir en models de modernitat indiscutibles, però estranys a la cultura arquitectònica, més propis de l'enginyeria dels travanx publiques que de l'arquitectura de l'acadèmia i difícils d'adequar a un formalisme que tenia els seus referents culturals en el mon clàssic.

L'aparició del formigó armat, a finals del segle XIX. va canviar notablement la situació. El formigó era un

material històric -de fel. un tipus de formigó era el material bàsic de moltes construccions romanes-, però la incorporació de l'acer li atorgava una característica nova: la capacitat de resistir traccions. Així. un material quasi petri com el formigó passava a la restringida llista dels materials capaços de resistir flexions. La confiança en la massa i cl gruix de la tectònica mineral, junt a la flexibilitat de l'estructura ponicada varen convenir ràpidament cl formigó armat en el material del segle XX. El "ciment armat", com se li anomenà a Catalunya fins als anys 30, va proporcionar una llibertat constructiva mai vista fins aquell moment.

A més. al tractar-se d'un material conformable a peu d'obra per abocat, la seva execució pcrmeiia aconseguir pràcticament qualsevol geometria.

El nou material va estendre ràpidament la seva influència. Primer, en el camp de les obres civils i dels edificis industrials i, més tard. en tota l'edificació. La seva versatilitat i la durabilitat que suggeria la seva imatge petri a. es va veure enterbolida per dos problemes consubstancials a la seva nalura: la dificultat de controlar les característiques del formigó especialment la seva resistència a compressió- i la presència de l'armai que. malgrat la protecció que li ofereix cl

B

PRIMERA QUINZENA MAIG 2000

Especial C O N S T R U I R

Servei ^^M Integral a la Construcció Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances peral sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

ciment, representa un perill permanent d'oxidació. Aquests dos factors negatius van acabar tenint, però, un efecte positiu en l'àmbit de la construcció, ja que varen impulsar el desenvolupament del seu control científic.

El formigó armat ha esdevingut així un material fonamental a la construcció, i ha ocupat quasi en exclusiva l'àmbit de l'estructura en detriment de l'acer i de la ceràmica. Aquesta primacia ha anat acompanyada d'un increment en la seva seguretat i control, en les garanties de durabilital -al nostre país, especialment des de l'entrada en vigor de l'EHE-, i a la utilització de tècniques cada cop més industrialitzades. Així hem assistit en els darrers anys a un extraordinari desplegament de sistemes d'encofrat -que en el cas dels sostres ha desplaçat els sistemes basats en l'ús de biguetes i revoltons ceràmics prefabricats-, a la generalització de la utilització de bombes o a la presència, cada cop més estesa, d'elements prefabricats.

Construir amb formigó ha esdevingut, doncs, un fet habitual, cada cop més industrialitzat i amb un control més exhaustiu. Dins del cicle Els Materials i les Noves Tecnologies de la Construcció, el Col·legi ha organitzat unes jornades que estan adreçades a completar la reflexió teòrica i pràctica sobre dos àmbits específics de la construcció amb formigó. Al mes de maig es faran les primeres sessions dedicades al formigó in situ. En elles s'analitzarà amb detall el projecte tècnic i l'execució d'obres de formigó \ist. Les condicions de l'encofrat, la dosificació, el control d'execució, o el curat esdevenen fornamemals per tal de garantir l'acabat.

A M B

F O R M I G Ó

La consideració del formigó armat com a material vist, si bé té molts avantatges, comporta lambé un risc important pel que fa al resultat final i fa d'aquesta operació una de les més complexes i incertes de la construcció actual, ja que un cop executat és pràcticament impossible de reparar.

Dins d'aquestes primeres sessions s'analitzaran les darreres novetats pel que fa als sistemes d'encofrat i d'elements auxiliars, l'ús de formigons d'alta resistència o alleugerits per a funcions estructurats, l'ús d'additius o les possibles textures i tractaments en els acabats del formigó.

Les segones sessions, previstes pel proper mes de novembre, tractaran sobre la construcció amb formigó prefabricat. Els sistemes integrats d'estructures -amb major"o menor grau d'hiperestaticital-, els sostres prefabricats -plaques, semilloses. eic- així com les darreres utilitzacions d'elements de gran format per a façanes, serviran de fil conductor per a una reflexió més general sobre les noves perspectives en la prefabricació pesant. Com en altres ocasions, ambdues sessions comptaran amb la participació de destacats experts en la matèria, d'empreses fabricants dels productes i de professionals amb experiència en la utilització dels sistemes presentats, i es faran paral·lelament a dos seminaris específics sobre el tema.

Joan Sabaté Director de les jornades Aye: informatiu@apabcn.es

Laboratori Català de Control s.l.

L.C.C. Laboratori acreditat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya per resolució del 28/1/1994.

(DOGC Núm. 1862 de data 18/2/1994 segons codi Registral 06061 HF/94).

ASESORAMIENTO TECNICO Y ENSAYOS EN MATÈRIA DE CONTROL DE CÀLID AD EN CONSTRUCCIÓN E INDÚSTRIA.

C./Compositor Bach, 18 "Polígono Can Jardf" 08191 RUBÍ - Barcelona Tels. 93 586 23 18 - 93 697 06 07 • Fax 93 697 33 72

TECNOLOGÍAS APLICADAS: VTESTSÓNICODE INTEGRIDAD EN PILOTES YMICROPILOTES > T E S T ULTRASÓNICO "CROSS-HOLE" EN PANTALLAS Y PILOTES DE GRAN DIAMETRO > PRUEBAS DE CARGA EN PILOTES, ESTÀTICAS Y ESTATNAMJC > GEORADAR. (OSCULTACIÓN DEL SUBSUELO)

CAMPOS DE APLICACIÓN: R PILOTES, MICROPILOTES, MÓDULOS DE PANTALLA > PANTALLAS > Ç A R A C T E R Í S T I C A S DEL SUBSUELO r PATOLOGiAS EN CIMENTACIONES

EMPRESA ESPECIALIZADA EN PATOLOGIAS Y CONTROL DE ClMENTACIONES PROFUNDAS

Pfl«£RA OUMZENA UAJG 2000

I

Especial

CONSTRUIR AMB FORMIGÓ Formigó in situ

MNMIINS rtcNigi'ES Inauguració de l'exposició Dimarts 23 de maig Presentació de productes El formigó armat com a material de Presentació d'obres i dcbai: construcció: origen i evolució del pn- Biblioteca Nacional de França mer composi! a l'edificació.

Doi ttiitfue Perrault I Guy Morrisseau Jesús Jiménez Canas.

Dimarts 30 de maig

La quühlal del formigó visi en relació a la seva tectònica.

Robert Brufau i Niubó Presentació de productes Presentació d'obres i debat:

CONTROL DE QUALITAT Laboratori d'assaigs ASSEGURANÇA DESENAL Entitat de control

Facultat! de Ciencias Sociales de la Universidad de Navarra t guaito Vicens i José Antonio Ramos Dimarts 6 de juny Durabilitat del formigó armat Ferran Gomà Presentació de productes Presentació d'obres i debat: Palau de Congressos Caries Ferrater Cloenda PROGRAMA DEL SKMINARI

Dijous 18 de maig El projecte tècnic: l'anàlisi crítica dels resultats.

Projectar un formigó vist.

Del càlcul al projecte: el disseny constructiu Manel Fernàndez Pérez Formigó: dosificació, granulometria i additius Domènec Masó i Gante!!

Dijous 25 de maig L'execució del formigó armat.

Condicionaments tècnics dels encofrats.

Separadors i ancoratges.

Ignasi Pérez Arnal Acabats i textures del formigó.

Joan ArJèvol i Fernàndez

Dijous 1 de juny Control i manteniment.

El control dels materials i control d'execució.

Xavier Aumedes i Farré Patologies i mètodes de diagnosi. Reparacions.

Agusií Obiol SESSIONS TÈCNIQUES

Els dimarts 23 i 30 de maig i el dimarts 6 de juny Preu matrícula: 5.000 PTA SEMINARI

Els dijous 18 i 25 de maig i I de juny Preu matrícula: 25.000 PTA Preu col·legiats: 20.000 PTA

INVESTIGACION TÈCNICA Y CALIDAD, S.A. UNITAT CENTRAL OHonttür.Mu 15 PoLPofiiur

li

TIS u po«p.«i

ALTRES DELEGACIONS: C tron i td 97 2 244 1*1 H*nrc»atel.«i 743 5*1 VIU.jecaut.t7} in 411 L'Aldea t c t f H 49»74*

INSCRIPCIONS

Telèfon 932 40 20 60 Places limitades ORGANITZACIÓ

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

atot tipus'dotares C/. Àries, 57xNatii© b ^ / Pol. Ind. Can Parèllarda-—' K/Fax: 93 731 54^*6 • 08228 TERRASSA (Barcelona)

A

CEINCO, CENTRE D'ENGINYERIA I DE CONTROL

EL VOSTRE LABORATORI AL BAIX LLOBREGAT Carretera N-II Km. 600, Nau 6 • 08780 PALLEJÀ Telèfon: 93 663 02 11

POMERA OUMZENA UUO 2000

Especial

I 38

I

CONTROL DEL FORMIGÓ DE CENTRAL AMB SEGELL DE QUALITAT

La planta que em subministra el formigó a l'obra disposa de segell de qualitat. Això em permet en un control normal disminuir el nombre de sèries de provetes.

Puc, en algun cas, deixar de fer assaigs de control en obra?

El segell de qualitat no eximeix en cap cas de fer assaigs de control del formigó. Ei que permet és una reducció del nombre d'assaigs. Aquesta possibilitat la trobem regulada de manera diferent en la legislació estatal (Instrucció del formigó aplicable a l'obra, EH-91 o EHE) i en la legislació autonòmica (Decret 375/ 1988 sobre control de qualitat). L'aplicació de la Instrucció del formigó suposa una reducció del nombre de lots a controlar. La normativa de la Generalitat permet

reduir el nombre d'amassades controlades per lot. A continuació facilitem el criteri que s'ha de seguir segons la Instrucció del formigó que sigui d'aplicació a l'obra i la llista de les centrals fonnigonercs de Catalunya que estan en possessió del segell INCE. Aplicació de l'EH-91 L'aplicació de l'article 69.3.2 de l'EH91 permet reduir a la meitat el nombre de lots de control, amb la condició que s'ha d'establir sempre un mínim de tres lots, corresponents als tres tipus d'elements estructurals definits en l'EH-91: un Iot per a elements comprimits (pilars, murs portants, etc> un per a elements en flexió (bigues, sostres, murs de contenció) i un per a

Laboratori Acreditat Control de Qualitat per l'Edificació MILLOREM LA QUALITAT DE VIDA,

FEM CONTROL DE QUALITAT C/. d'Antonio Machado, 5 Tel. 93 806 03 62 Fax 93 806 05 98 0 8 7 8 8 VILANOVA DEL CAMÍ

massissos (sabates).

En el cas de l'EH-91 l'aplicació estricta del seu article 69.3.2 podria donar com a resultat un control del formigó massa heterogeni. Un exemple clar: en un edifici de sis plantes establim un lot per a fonaments, tres per a pilars i tres per a sostres. En aquest cas podríem arribar a construir les tres primeres plantes de l'edifici havent controlat només el formigó dels fonaments, i esperar controlar en les altres tres els lots establerts per a sostres i pilars.

D'altra banda, el punt 3 de l'annex del Decret 375/1988 de la Generalitat estableix que si la planta formigonera té segell de qualitat podem controlar una sola amassada per cada lot. Dit d'una altra manera, podem demanar al laboratori una sola sèrie de provetes per lot. Del Decret 375/1988. només hauríem de demanar una sèrie de provetes.

Quin dels dos criteris han d'aplicar els tècnics per atendre's al compliment de la normativa de control de qualitat? En el seu moment, vam plantejat aquesta consulta a la Direcció General d'Actuacions Concertades, Arquitectura i Habitatge i la resposta va ser molt clara: s'ha de seguir el criteri fixat en el Decret de la Generalitat, ja que assegura un control homogeni del formigó de l'obra. Aquesta homugeneïtat no quedaria garantida si apliquéssim el criteri de l'EH-91.

Quan apliquem aquestes reduccions en el nombre d'assaigs, el Decret 375/ 1998 estableix que «la central prové eixi a la direcció d'obra una certificació sobre les característiques de consistència i resistència del formigó basada en assaigs de control que abastin el formigó subministrat». En aquest sentit, recordem que els resultats d'assaigs que figuren en aquestes certificacions d'autocontrol de la planta formigonera són per a informació del tècnic i no cal que siguin incorporats als fulls de registre de resultats úc\ programa de control de qualitat.

Aplicació de l'EHE Quan la central formigonera està en possessió d'un segell o marca de qualitat, l'article 88.4 de l'EHE permet

augmentar al doble els límits establerts en la taula de càlcul de lots (taula 88.4.a). Així, per exemple, el volum límit de formigó d'un lot establert en 100 ml passaria a ser de 200 m'. En qualsevol cas, sempre que sigui possible s'hauran de considerar un mínim de tres lots corresponents als tres tipus d'elements estructurals esmentats anteriorment.

Aquest sistema, de reducció d'assaigs no planteja els problemes de manca d'homogeneïtat en e! control del formigó que plantejava l'EH-91.

Així, la Generalitat considera que l'EHE ja dóna solució al problema esmentat i que. per tant, el Decret 375/ 1988 ha estat superat per l'EHE. Per una altra banda, des d'un punt de vista estrictament jurídic no podem aplicar cl Decret de la Generalitat, ja que en aquest es fa referència expressa a l'EH-91.

Kn conseqüència, quan en una obra s'apliqui l'EHE no podrem fer les reduccions en el control del formiyú que preveu el Decret .175/ 19K8 de la Generalitat. Kn aquest cas el criteri a seguir serà sempre el que estableix I * K11K en el seu article 88.4.

Jesús Femàndez Arquitecte tècnic Servei Normativa A/e: SIT@apabcn.es

Especial CONSTRUIR

AMB

PRIMERA QUINZENA MAtG 2000

FORMIGÓ

Centrals formigoneres amb segell INCE a Catalunya Balni, SA. Parada Secà (camí d'Alpicat) Torrefarrera - Lleida Tel. 973 750 311

Hormigones y Transportes de Barcelona. SA. (HORTRANSAL) Torre Bovera, s/n Sant Andreu de la Barca Tel. 936 821 337

Hormicemex, S.A. César Martínez, 26, Pol. Industrial "Rubí Sur" Rubí Tel. 936 390 428

Formigonera de la Plana, SA. (FORPLASA) Clra. de Sani Hipòlit, s/n Vic Tel. 938 860 830

Pioneer Concrete Hispània. SA. Carrer D, sector B, Zona Franca Barcelona Tel. 933 872 508

Hormicemex. S.A. Polígon Sant Pere Molanta Sant Miquel d'Olèrdola Tel. 938 422 914

Hormicemex, SA. Carrer del Mig, s/n, Polígon Pla Montcada i Reixac Tel. 938 422 914

Pioneer Concrete Hispània, SA. Uruguay, s/n Sabadell Tel. 937 263 411

Hormicón, S.A. Paratge La Rampinya, s/n Sallent Tel. 938 371 331

Hormigones y Transportes de Barcelona, SA. (HORTRANSAL) Sia. Coloma de Cervelló Tel. 936 821 337

Pioneer Concrete Hispània. SA. Indústria, cantonada Antonio Borí Badalona Tel. 933 872 508

Hormicemex, SA. Av. Riera de Sant Just, cantonada Blasco de Garay, s/n Sant Just Desvern Tel. 936 390 428

Hormicemex. S.A.

Ctra. de Vila-seca a La Pedrera Vila-seca Tel. 977 652 335 Hormicón, S.A. L'Alguer, 56, polígono "Zona Norte" Terrassa Tel. 937 775 869

(7 inema INSTITUTO DE AUSCULTACIÓN ESTRUCTURAL Y MEDIO AMBIENTE, S. L

Centre Tecnològic Europroject Parc Tecnològic del Vallès 08290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona)

HA

Formigons en massa i armats i els seus materials constituents

Tel.: 93 586 61 40 Fax: 93 586 61 08

AP

Acers per a estructures, assaigs de laboratori

E-mail: inema@europroject.es

AS

Acers per estructures, unions soldades, assaigs in-situ

E?

PRINCIPALS ÀREES D'ACTIVITAT

SE

Sòls i mecànica de sòls de laboratori

SV

Sòls, àrids, mescles bituminoses i els seus materials en vials

ST

Sòls i mecànica de sòls, extracció de mostres i assaigs in-situ

C

Materials ceràmics Auscultació Estructural • Control Tècnic

- U£RA OUXZENA UAK3 2000

I

Especial

PROVETES, les que calguin

l'EHE. Aquesta segona taula dóna només unes resistències mínimes compatibles amb els requisits de durabí li tal esmentats abans. En el cas concret de la consulta (ambient Illa) el formigó compatible és un formigó La taula 373.2.a de l'EHE estableix de 30 N/mm:.

Quan establim uns lots de control i la màxima relació aigua/ciment i el contingut mínim de ciment que ha de un nombre d'amassades a controlar tenir un formigó en funció de la seva per cada lot, estem fent un control de classe d'exposició. Aquests són uns requisits que fan referència a la duni bilital del formigó i no pas a la resistència. Per un formigó armai i una classe d'exposició Illa els valors que dóna aquesta taula són:

la resistència i no pas de la durabitítat. Per tant. el quadre que haurem de tenir en compte no serà el 37.3.2.b. La resistència característica del formigó serà la que s'hagi previst per al càlcul de l'estructura i la trobarem, per tant. en el projecte. Així. a partir de la resistència característica que ens marqui el projecte, obtindrem el nombre (N) d'amassades a controlar per lot aplicant el criteri de l'article 88.4 de l'EHE:

Màxima relació a/c: 0.50 Contingut mínim de ciment: 300 Kg/mm

Tornant a la consulta inicial, el fel que la classe d'exposició Illa ens porti, per qüestió de durabilitat. a demanar un formigó de 30 N/mnv de resistència. no voldrà dir que haguem de preveure un control mínim de 4 amassades

En aplicació de l'EHE, sempre que tingui un formigó armat amb ambient Illa, hauré de controlar-lo mitjançant 4 sèries de provetes per lot?

No hem d'oblidar que els valors obligatoris a complir són aquests i no pu-> els que dóna la taula 37.3.2.b. de

Si rA< 25 N/mnr Si 25N/mm : <r t <35 V'mm: Si f > 35 Vmnr

per lot. Per a la determinació del nombre mínim d'amassade>. controlades, haurem de partir, com hem dit abans, de la f t prevista en el projecte. Aquesta és la que haurem de tenir en compte per aplicar l'article 88.4 de l'EHE. Per tant, podem trobar-nos amb una clas.se d'exposició Illa i un control del formigó de due>. amassades per lot.

Na.6

Jesús Fernàndez Arquitecte tècnic Servei Normativa A/e: SIT@apabcn.es

DOCI MENT A L'ABAST DE CONTROL DE Ql'ALITAT

Editat per: Generalitat de Catalunya. Diputació de Barcelona.

Col·legi d'Aparelladors de Barcetona < Institut Cerdà.

Reedició Dt> venda a la Cooperativa Jordi Capell.

Telèfon 934 146 355

L'entrada en vigor de l'EHE ha significat l'adaptació del Document a l'abast número 12 sobre control de qualitat a la nova Instrucció. Aprofitant aquesta adaptació, s'ha fet una revisió completa del document. El resultat ha estat la publicació del Document a l'abast número 12.1.

Aquest document, tot que està adaptat al contingut de l'EHE. incorpora també criteris d'aplicació de l'EH-91, ja que moltes obres utilitzen encara aquesta instrucció.

El nou Document a l'abast és una eina d'ajuda al tècnic per complir amb els mínims que estableix el Decret sobre control de qualitat de la Generalitat de Catalunya i les ordres que el desenvolupen. Conté aspectes genèrics relatius a la documentació i la tramitació pel compliment de la legislació vigent, uns criï en. per a la redacció del programa ikcontrol i del registre de resultats i unes recomanacions d'actuació per al tècnic (decisions a prendre, rebció amb la propietat i amb els laboratoris d'assaigs, etc> S'hi ha inclòs també un exemple pràctic de programa de control apli-

cat al cas concret d'una obra mitjana, utilitzar» el model de fitxes preparades pel Col·legi. En aquest exemple, tot i que s'ha resolt aplicant l'EHE, s'hi afegeix un apartat amb les fitxes resultants de l'aplicació de l'EH-91. Cal recordar que aquest programa és només un exemple; les instruccions per elaborar el programa figuren a l'anvers de les fitxes que s'adquireixen al Col·legi. En cas d'utilitzar el programa informàtic, aquestes instruccions figuren com a ajut del mateix programa.

C.'tntre de Documentació Josep Renart

Especial CONSTRUIR

AMB

PRIMERA QUINZENA MAIG 2000

FORMIGÓ

41

DOCUMENTS A L ABAST

PREUS

PREUS

( 1 6 % IVA INCLÒS) 1.1 Codi d'accessibilitat <2S> 4.

Norma sismoresistent 8.2 Control de qualitat de poliuretans 9.

El Llibre de l'edifici 10.2 Bastides 12.1 Control de qualitat <H5> 13. Enderrocs 14. Criteris per a la redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens 17. Certificats d habitabilitat 18.4 Laboratoris d'assaig acreditats a Catalunya 19. Nova reglamentació de seguretat i salut en I;i construcció. Estudi bàsic Amb disquet 20.1 Conservació i seguretat de les façanes 21. Model d'Estudi bàsic de seguretat i salut per a obres de rehabilitació de façanes Amb disquet

680 1.160 660 230 905 1.160 1.100

e

PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA

(16%

22.4 Llistat de normativa de compliment obligat per a Catalunya (novembre 1999) <g> Paper Disquet Correu electrònic 23.1 Infraestructures comunes de telecomunicacions 24. Nova reglamentació d'activitats a Catalunya 25. Grues-torre

IVA

INCLÒS)

1.160 PTA 930 PTA 700 PTA 1.650 PTA 1.100 PTA 980 PTA

140 PTA 350 PTA 160 PTA 870 PTA 1.160 PTA 1.730 PTA 350 PTA 600 PTA

PUNTS DE VENDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PLANTA BAIXA), CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (5A PLANTA) I DELEGACIONS

—I

Especial

\C O N S T R U I R

A M B

F O R M I G Ó

Sebastià Alegre: "Ets nous formigons són més bons i per tant més cars" Entrevista

President d'ANEFHOP Catalunya Al mes de juliol es complirà un anj de l'entrada en \igur de la Inslrucció del formigó RIIK. De quina manera ha influït In no\a instrucció en la tasca habitual del fabricant?

"La pràctica totalitat de les empreses membres d'Ancfhop tenen laboratoris propis amb tècnics altament especialitzats, així com aparells de dosificació d'alta precisió que els permet fer qualsevol tipus de formigó. Per tant, en aquest sentit, la tasca habitual només ha variat en un

major nombre de formigons diferents, el que d'alira banda era ja habitual."

ma per servir un producte segurament més específic?

Ha canviat el tipus de demanda per part del prescríptor?

"No. però sí que cal remarcar que en general els nous formigons són més "bons" en el més ampli sentit, i per tani també més cars."

"Evidentment, el tipus de demanda s'ha enriquit pel fet que en la demanda de formigons, segons l'antiga normativa, s'ha afegit cl de la nova Instrucció."

Creu que la Llei de l'edificació tindrà un efecte positiu per a la millora de la qualitat?

Hi ha hagut algun tipus de proble-

"La qualitat de la construcció, pel que fa a les obres d'estructures, fo-

naments, murs. pilars, sostres... és ja altíssima. El que sí que farà la nova legislació és millorar els aspectes del manteniment que. cada vegada més. es veu com quelcom obligat en Iot tipus d*edifíci."

Caries Cartanà A/e: inlormaliu@apabcn.es

ENSAYOS DE MATERIALES PATOLOGÍAS PRUEBAS DE CARGA ESTUDIÓS GEOTECNICOS PLANES DE CONTROL ASISTENCIAS TÈCNICA GARANTIA DE CALIDAD ENSAYO DE INTEGRIDAD DE PILOTES

TÈCNICA, INVESTIGACION Y CONTROL S.A. LABORATORIO ACREDITADO EINI: HORMIGOrsi EIM MASA O ARMADO IMAJ, VIALES t S V l , MECÀNICA DE SUELOS ÍSE1, CERÀMICA ICE1.

Ca NAlzamora. 18 - Tel. (93) 588 78 76 - Fax (93) 588 64 79 - 08191 RUBÍ

Mossèn R. Muntanyola. 9 - Tel. (977) 77 17 06 - Fax (977) 77 45 89 - 43205 REUS (Tarragona)

C/ Llarg de SL Vicent 51 - Tel. (977) 58 10 25 - Fax (977) 50 21 28 - 43500 TORTOSA (Tarragona)

El CECAM, Centre d'Estudis de la Construcció i Anàlisi de Materials, SL amb més de 20 anys d'experiència en el control de qualitat en materials per a la construcció, manual de qualitat, tecnologia avançada i imparcialitat, és avui centre de referència acreditat per la Generalitat de Catalunya. Una garantia de qualitat.

centre d'estudis de la construcció i anàlisi de materials, si

Pol. Industrial - C. Pirineus / 1 7460 CELRÀ / T 972 492 014 / F 972 494 117/ celra9>cecamlab.com / Celrà ra. anliga de Vidreres, sector ind. Q. nau d l 8 / 17310 LLORET DE MAR / T 972 371 223 / F 972 371 015 / lloretffcecamlab.com / Uoret de Mar Pol. Industrial Pont del Príncep, sector I, parc. 28 / I 7469 VILAMALLA / T 972 526 I 39 / F 972 526 140 / vilamalla9ceumlab.com / Vilamalla Urb. Pla de Baix II -Av. d'Europa/ 17800 OLOT/T 972 260 071 /F972 261 247 / olotí>cecamlab.com / Olot

PRIMERA QUINZENA MAIG 2000

Especial CONSTRUIR

AMB

FORMIGÓ

EL SISTEMA DE CENTRIFUGAT DE FORMIGÓ Una notícia de 1961 Vaig rebre una carta del senyor Ramon Bayreda Casaponsa, advocat de l'Il·lustre Col·legi barceloní i delegat a Catalunya de l'Exposició Internacional d'Inventors de Brussel·les. M'invitava a la recepció que oferien a Premsa i Ràdio, per informar de la participació espanyola en el pròxim Saló Internacional d'Inventors, del qual els espanyols se'n van endur dotze medalles d'or l'any passat.

El proper Saló se celebrarà el març, del 10 al 19. I els homes (*)

entregats a la inventiva en la nostra ciutat, aportaran curioses idees, plasmades en aparells o objectes que han de facilitar les nostres tasques. És curiós sentir aquests; per als qui creiem que ja no queda res per inventar, ells tenen sempre respostes que demostren el contrari...

"Inventi una imperdible de nova forma, que no s'obri mai involuntàriament; o un tap fàcil de col·locar, fort i sense rosca, per a tubs de pasta dentifrícia, o un mètode per tractar el suro ordinari i aconseguir que

no s'evaporin, a través seu, els líquids volàtils: o bé un mitjà per eliminar els petils mol·luscs que s'enganxen als bucs del bots, sense que calgui portar-los al dic sec..."

I així, iota una llista de coses per inventar, de problemes per resoldre.

Problemes que no són els que agusen l'enginy dels inventors, d'aquests homes tants cops presos en broma, però als quals devem les meravelles incomprensibles de la Ràdio i Televisió, del telèfon... o del simple tap metàl·lic o la fulla

d'afaitar, el llit on reposem o l'admirable làmpada incandescent que ens il·lumina. •

Enríque Rubio

La Prensa (16.01.1961) (•) Amb cl perdó de les dones, ja que hi som ignorades del tat. (Nota de la traductora).

LA PRENSA 16.01.1961

El "Pato Donald", musa d'un inventor Els més grans inventors van sorgir de la més senzilla forma. Un exemple divertit, original, insospitat: Lluís Muntanola. fa uns anys. subministrava, amb els seus germans i amb Francisco Sanchez Medina, a les obres de l'Aeroport Transoceànic del Prat de Llobregat. El subministrament era una partida de canonades centrífugues per al drenatge del camp.

Per produir les canonades havien instal·lat al mateix camp, en un hangar, un equip de quatre màquines centrífugues, del tipus girada.

Un dia. el director de les obres va comunicar als subministradors que hi havia una necessitat apressant d'augmentar de quatre a cinc vegades el ritme previst de subministrament, ja que s'havia rebut ordre de Madrid de posar en servei, en un termini breu, ducs importants pistes, les anomenades "sense visibilitat" i "nord-sud". advertintlos que si ells no es consideraven capaços d'aconseguir-ho, sol·licitaria l'ajut d'altres fabricants.

El més natural és que els subministradors haguessin acceptat l'ajut d'altres industrials, i prosseguir ells en la producció contractada i al ritme assolit; però Lluís

Muntaftola, home d'un gran amor propi i molla tenacitat, es va lliurar a buvcar la manera de treballar al nou ritme, amb els seus propis mitjans...

No era gens fàcil. El pessimisme s'anava apoderant de l'industrial i. pci oblidar durant un parell d'hores el problema, se'n va anar al cinema.

El que menys es podia imaginar Lluís Muniafiola -Medalla d'Or en l'Exposició de Brussel·les de l'any patates que Walt Disney, amb el seu famós "Pato Donald" li donaria la genial idc que li permetria complir amb allò or denat en les obres del Aeroport Trar.soceànic. alhora que descobriria un ccntrifugíit del formigó que avui és famós a tot Espanya i a diversos països estrangers, ja que ha revolucionat la construcció, arraconant trastos vells i aconseguint una gran economia.

El "Pato Donald", amb les seves genials idees, apareixia a la pantalla tractant d'eixugar els seus aneguets, els quals havia banyat; per aconseguir rapidesa en la seva maniobra, col·locava els aneguets dins de la tovallola, penjada d'una barra, i li imprimia tal velocitat de rotació, que els petits banyats sortien secs en uns instants.

Lluís Muntaflola va sortir ràpidament de la sala cinematogràfica; ja te-

Donild", que vi íporur (j toludí n probltm* tècnic pUntcjit i( nnyor Lluii MunuAot*.

nia la solució que amb tant d'afany buscava. Va muntar uns motlles damunt de corretges i, amb l'ajuda d'un motor, va fer girar aquells tubs de ferro a gran velocitat, i tirant formigó en el seu interior. Les canonades sortien perfectes i ràpides. S'havia aconseguit un gran invent.

La curiosa anècdota és una prova irrebatible del valor extraordinari de l'observació.

Enrique Rubio La Prensa (16.01.1961)

At|ucst text, (|uc cl va recollir i conservar Dolors Ponsati, bibliotecària del Centri' de Documentació | , , . . _ _

liitn

— rt

..'••••

I,.,,!,,

il literal meni. l.u traducció és d'Àngels Itàlia

UNE802I5UNE80217 UNE80280UNE80I02 UNE7402UNE8010IU NE80304UNE80401U NE7I33UNE7I34UNE 7244UNE83I20UNE7 082UNE83I3IUNE83 130UNE83I2IUNE72 45UNE8315UNE83I6 UNE83I34UNE83I33 UNE7238UNE7I35U NE7139UNE83I24UN E83I09UNE7I36UNE 7295UNE7I30UNE72 34UNE7I3IUNE7I78 UNE7I32UNE7235U NE7236UNE83300UN E8330IUNLTI22NE83 302UNE83303UNE83 304NLTI I8UNE83306 UNE83307UNE83308 UNE83313UNE7457U NEI03300UNE7376U NE83I30UNE7377UN E103I04UNE7001UN E7045UNE7324UNE7 255UNE7365NLTI I 1 NLT109NLT103UNE70 45UNE7392ASTMD38 77ASTMD3080NLT1 16 UNE7368UNE7370U NE7403UNE739I

servei control qualitat L'ACREDITACIÓ en l'àmbit del formigó AVALA LA GARANTIA DE QUALITAT DEL NOSTRE SERVEI Tall - Perforació - Demolició laboratori d'assaig de l'edificació acreditat per la generalitat de Catalunya sant isidor. 1 - telèfon 937980166 - fax 937576665 - 08302 mataró (barcelona)

A S S A I G S

G E O T E C N I C S

I

M E D I O A M B I E N T A L S

Laboratori Acreditat ST - D.O.G.C. 2901 del 02/06/99 Ref. 06119 ST/99

Estudis Geotecnics Catalunya

Andorra

Plaça Curtidors, s/n • Api. 72 17487 Castelló d'Empúries Girona Tel.: 972 15 87 00 Fox.: 972 15 87 65 E-moil: rnail@igeotesl.coin

Av. Príncep Benlloch, 66-72, D 308 Andorra la Vella Principat d'Andorra Tel. X F a x + 3 7 6 82 03 23 E-mail: igeotes1@solucions.ad

www.igeotest.com

fl

tatforms T e t Atenció al dient 677500 TOS

QUALITAT I SERVEI

C La Gornal 14 tenos T e * 938142153 Fax: 938140870 08800 Vtenova i la Gelku

AlAC ASSOCIACIÓ DE LABORATORIS ACREDITATS DE CATALUNYA

C/Rocafort, 103-109 08205 SABADELL (Barcelona) Tel. (93) 745 25 00 Fax (93) 745 25 26

C' Penedès, 6 25005 LLEIDA Tel. (973) 24 76 14 Fax (973) 24 76 90

C / Maraués de Mulhacen. 11 • 08034 Barcelona - Tel. 204 69 96 Fax 280 32 64

LA QUALITAT TOTAL A LA CONSTRUCCIÓ AMB UN MILLOR CONTROL L'Associació de Laboratoris Acreditats de Catalunya (ALAC) reuneix els laboratoris més importants del nostre país en el camp de la Construcció. El seu objectiu és el de promoure i elevar la qualitat tant en les obres públiques com les privades.

Com a agrupació d'empreses.ALAC s'encarrega que les nostres activitats es desenvolupin dintre d'un marc d'autèntica lleialtat i ètica professional.

inema Centre Tecnològic Europro/ect Parc Tecnològic del Vallès 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. (93) 586 6140 Fax (93) 586 6108

i

INTECASA

Cl Montclar, nau 25 Polígon Polizur 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. (93) 594 46 60 Fax (93) 580 57 85

I N'TEM AC El con|unt dels laboratoris d ALAC compta amb les següents acreditacions concedides pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Formigons: 4 acreditacions HA (Formigó en massa o armat i els seus materials constituents).

4 acreditacions HC (Formigó en massa i els seus materials constituents) 6 acrediucions HF (Formigó fresc).

Vials: 7 acreditacions SV (Sòls àrids, mescles bituminoses i els seus materials constituents per a tot tipus de vials).

Mecànica de sols: 7 acreditacions SE (Mecànica del sòl.

Assaigs de laboratori).

2 acrediucions ST (Mecànica del sòl. Presa de mostres inalterades. assaigs i proves in situ de sòls).

Ceràmica: 6 acreditacions CE (Ceràmica) Acer estructural: 2 acreditacions AS (Acer per a estructures.

Control in situ de l'execució de la soldadura d'elements estructurals d'acer).

-i-ra. 10 •""„.._,—: .r.justriaJ SuOoestnúm. 1 08960 SANT JUST DESVERN (Barcelona) Tel. (93) 372 83 00 Fax (93) 473 03 09

LABOCAT C> M^uei Servef. s n Pobgon Industrial Can Trias 08232 VILADECAVALLS /Barcelona) Tel. 193) 733 OI 21 Fax (93) 733 04 10

^PAYMASA Av deia Ferreria. 57 Potigon La Ferreria 08110 MONTCADA I REIXAC (Barcelona) Tel. (93) 575 28 34 Fax (93) 564 89 00

IS TECINCO C/ Ca NAIzamora. 18 08191 RUBÍ (Barcelona) Tel. (93) 588 78 76 Fax (93; 588 64 79