INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
La construcció creix més pausadament El sector ha d'aprofitar la situació per establir una estratègia que millorí la seva competitivitat • B É activitat constructora tendeix a H H estabilitzar-se després de l'enorme creixement mantingut durant els darrers tres anys. Aquest procés afecta tot l'Estat espanyol, on les taxes de creixement dels primers sis mesos del 99, entorn de l'11 %, es van veure reduïdes en el tercer trimestre, que va quedar en un 7,9%. Aquestes dades, no obstant, no han d'ocultar l'excel·lent momen! present de la construcció. Per a aquest any 2000 es preveu continuar la mateixa tendència, però amb un volum d'activitat encara molt elevat.
14
La Festa torna al Palau Nacional el 28 de juny
Una exposició per reflexionar sobre el pas del temps
El sector haurà d'integrar criteris de protecció de l'entorn
Quadern central Construir amb formigó
27
Pòster central El mapa d'ambients de Catalunya
o
El reportatge
Sant Fruitós de Bages
60
Pàgines especials Restauració del patrimoni
CENTENARI
1900-2000
Si desea recibir màs Nombre Sí, deseo recibir § informarien envíe Dirección D Catalogo gratuito 5 este cupón a BBS C.P. Población • Visita reptesentante P° Torras i Bages 106 08030 Barcelona Telefono: 93 345 88 50 Fax: 93 346 17 13 e-mail: sas@sas-sa.com http://www.sas-sa.es
El tema
SEGONA QUINZENA MAIG 2000 |
CONJUNTURA ECONÒMICA
Sector de la construcció [ 1999-2000 ] Aquest any continuarà La tendència a L'alça de la construcció però de forma més pausada
K f l i haguéssim de definir en poques ^ ^ 1 paraules l'estat actual de la construcció a Barcelona, Catalunya i a l'Estat espanyol, diríem que és d'una progressiva estabilització en l'enorme creixement mantingut durant els tres darrers anys. La construcció és un sector de caràcter cíclic marcat, i actualment passa pel seu tercer any consecutiu de creixement, si bé els últims dotze mesos ja ha donant símptomes de moderar el seu comportament alcista. Així s'explica que a Barcelona, durant l'any passat, el nombre d'habitatges nous va disminuir un 4'6% respecle de 1998.
d'ocultar l'excel·lent moment present del sector. La importància de les xifres s'ha d'interpretar no com l'avantsala d'un nou període de descens, sinó com la conseqüència lògica de diversos anys seguits de fort ascens: el sector està tocant sostre en la seva capacitat productiva, cosa que, unida a l'augment de costos del sector (producte a la vegada del gran creixement) frena l'imparable auge dels últims anys. Per posar un exemple de la gran força de la construcció a l'Estat espanyol, durant 1999 es van iniciar entorn del mig milió d'habitatges en tot el territori, més que a Alemanya.
Similar procés s'està donant dins el conCertament, el pafs teutó ha experimentat junt de l'Estat espanyol. Les taxes de creiuna gran crisi sectorial, però hem de tenir xement del sector dels dos primers trimesen compte que la seva població és el doble tres del 99, entorn a 1*11 %, es van veure ja de la del nostre país. Per altra banda, cal reduïdes en el tercer, que va quedar en un especificar que, de moment, aquest fre 7'9% (xifra no obstant molt alta). Una con- constructiu afecta més el subsector dels haclusió idèntica es pot obtenir analitzant el bitatges que no pas el de l'obra no residenconsum de ciment, que durant el tercer tricial i civil, que continuen experimentant uns mestre de 1999 va créixer un 6%, increment ascensos molt importants. molt menor al dels sis mesos anteriors, siLes causes d'aquesta desacceleració tuat entorn del 18%. Així i tot, s'ha de consactual en el creixement de la construcció a tatar que la construcció a Espanya segueix, l'Estat espanyol s'han de trobar en factors i seguirà per ara, sent un sector fort que tant externs com interns del sector. Per un continuarà tirant del PIB. De fel, durant l'any costat, l'augment de la demanda en conspassat, el volum de creixement del sector trucció ha provocat un creixement molt alt va superar en dues vegades i mitja la del dels preus, especialment en habitatges. conjunt de l'economia. El mateix cas és D'aquesta forma, el preu de l'habitatge a anàleg per Catalunya. Els increments dels Espanya va créixer un 11%, xifra que va anys 97 i 98, superiors al 20% en la consascendir a un 14% en el cas català i a un trucció de nous habitatges, es van reduir a 16% per a la Ciutat Comtal. A això, s'hi ha un 9,2% en l'exercici passat. d'afegir una escassetat de sòl, molt greu en Totes aquestes dades, no obstant, no han el cas de Barcelona, fet que n'ha disparat el
B
SEGONA QUINZENA MAIG 2000
El tema
!-
CONJUNTURA ECONÒMICA
40
- Variació dels habitatges d'obra nova a la província de Barcelona
30 20
10 :
— -
0 -10
—
1996
1997
1998
1999
Inicials
15,7
26.7
15,7
-4,6
Acabats
12.1
4,4
14.6
3a
preu i, per extensió, el de l'edificació.Tot ple-
dades de l'Ajuntament. Encara més: aques-
qual ha contribuït notablement, tot s'ha de
baixada en les taxes~de creixement: d'un
gat té un efecte negatiu en ei comportament
ta xiffa només recull les obres que van re-
dir, el mateix sector) 'estrangularan' aques-
espectacular 13% el 1999, es passarà a un
del mercat, que perd així part de la seva em-
bre subvenció de l'Administració, amb la
ta demanda, fet que refredarà les taxes de
molt més modest 1,5%. No en va és en l'ha-
penta passada. Tot i així, els problemes de
qual cosa l'increment total de rehabilitació
creixement. A més, com que el ritme de
bitatge, i especialment en l'habitatge nou,
la demanda no són, tal vegada, lan signifi-
fou, sens dubte, més alt. Val a dir, no obs-
construcció continua essent altíssim, segui-
on són més marcats els efectes negatius descrits per a l'oferta i la demanda.
catius com els de l'oferta. Com ja s'ha apun-
tant, que aquest subsector, per les seves ca-
ran els problemes de resposta de l'oferia, i
tat, aquesta ha tocat sostre pel que fa a la
racterístiques és molt difícil de quantificar
això contribuirà a mantenir taxes més bai-
capacitat productiva. En paraules més pla-
amb exactitud, i és fàcil obtenir dades molt
xes de creixement.
neres: els constructors d'habitatges no te-
diferents segons les distintes fonts. En el que
A Espanya, per a l'any que ha començat,
creixement esperat per al 2000, després
nen ja capacitat per acabar els més de mig
sí que coincideixen Iotes és en el bon mo-
les previsions de creixement de l'informe
d'un parell d'anys també de fort augment.
milió d'habitatges iniciats l'any passat i, a
ment de les obres de reforma.
d'Euroconstruct donen una xifra sensible-
Les causes d'aquest auge en l'obra civil està
ment més baixa a la de l'any passat, que
en les grans inversions que el sector públic
més, començar-ne encara molts més de nous. I per si fos aquest un problema petit,
Pel seu costat, les inversions
en
infraestructures serà el subsector amb més
fou superior al 10% en el conjunt sectorial, i
ve realitzant des del 1998. Fins aquell any
s'ha de tenir en compte que la gran empen-
es mantindrà al voltant d'un 5%. En conjunt,
va haver-hi una contenció de la despesa pú-
ta productiva ha provocat un notable enca-
Aquesta tendència al fre en la construcció
les xifres de 1999 a l'Estat espanyol van ser
blica a causa del procés de convergència
ha estat més marcada durant la segona
impressionants, i d'alguna manera, durant
europeu, que es va traduir en menors inver-
meitat de 1999, cosa que apunta que en
el 2000 les aigües tornaran a uns cabals
sions en obra pública. Segons el Ministeri
aquest 2000 es continuï amb la mateixa tò-
més normals de creixement. Però de cap
riment dels costos de materials juntament amb una escassedat de mà d'obra adequada. Si agafem tots aquests ingredients de l'oferta i la demanda, i els combinem, obtindrem una resposta molt aproximada al perquè el sector en conjunt s'està desaccelerant, i molt en particular el subsector de l'habitatge nou.
La previsió per a l 2 0 0 0
nica. Segons les dades del darrer informe
manera això suposarà una crisi: per fer-nos
d'Euroconstruct, una institució privada que
una idea del que signifiquen les previsions
inclou 19 instituts de recerca tècnica i eco-
per a aquest any, i per eliminar qualsevol
nòmica a l'Europa Occidental i la Central i
sospita sobre problemes seriosos dins el
que analitza semestralment l'estat de la
sector, pensem que fins i tot un hipotètic creixement zero suposaria construir amb un volum absolut exactament igual a l'actual.
És diferent el cas de la rehabilitació: du-
construcció en la seva zona d'actuació, en-
rant l'any passat, només en Barcelona ciu-
cara seguiran existint necessitats importants
tat, la quantitat d'edificis reformats va as-
de demanda de construcció, però l'augment
cendir aproximadament un 44%, segons
del tipus d'interès i de l'índex de preus (al
de Foment, durant aquest any l'Estat tenia previst accelerar la licitació de l'obra pública per valor de 200.000 milions de pessetes abans de les eleccions del 12-M. També serà un gran any per a l'edificació no residencial. Actualment, estem en un període d'auge de la demanda. Durant casi tota la dècada dels 90, aquest sub-
Analitzant la construcció per subsectors,
sector va patir una crisi conseqüència de
el d'obra residencial és el que 'patirà' la major
l'excés d'oferta de finals dels BO. En
_ .
Variació de l'obra de nou hahüatgea Catalunya (%)
40
O
°S
0
1996 %Var.lnic.:
•
—%Var.Ac.
i
1998
1997
1999
8,5
24,5
:
23,1
9
10.1
0,6
|
17,1
29,5
•
J• i
H CONJUNTURA
El tema
SEGONA QUINZENA MAIG 3000
h
ECONÒMICA
aquests moments, s'ha superat amb molt el problema. A més, l'augment d'aquest tipus d'edificació està sent més moderat que fa deu anys, amb l'avantatge evident que s'eliminaran els riscos derivats d'una nova saturació de l'oferta. Finalment, la rehabilitació, subsector molt dèbil encara a Espanya si el comparem amb la resta d'Europa occidental (22'4% de pes sectorial versus 35'9% respectivament), mantindrà un creixement sostingut del 6% aproximadament, tal com ha fet en els darrers exercicis. Cal dir que la rehabilitació és el subsecior amb menys 'punxes' d'activitat, és a dir, el menys cíclic i el més estable en comportament. Una vaíoració positiva En contra del que pugui semblar, aquest refredament en el procés a l'alça de la construcció, i en particular de la creació d'habitatges, és la millor cosa que pot succeir en aquests moments. El sector està patint una gran pressió, i augmentar aquesta encara més no tindria efectes gens beneficiosos. Els preus s'han disparat, i el sòl és cada vegada més escàs. Moltes empreses estan arribant al límit de la seva capacitat productiva i, si no es moderés aquest comportament general de la construcció, podria haver en qüestió de pocs anys una fallida general de mercat, traduïda en un 'crack' que afectaria tots els agents financers i productius implicats. I això, sense comptar-hi els compradors d'habitatge, els quals estan ja pagant pisos o cases més cars, i a sobre amb una perspectiva de tipus d'interès a l'alça. Per sort, el mercat s'està regulant mitjançant un progressiu refredament, la qual cosa no treu que també siguin necessàries algunes mesures externes: potser les més rellevants passin per l'alliberament de sòl per part de l'Estat, així com l'increment de ia protecció oficial d'habitatge (molt baixa l'any 99).
Però no val deixar-ho tot en mans del mercat o de les autoritats econòmiques. Des de dins també es pot fer quelcom per aprofitar el bon moment. El sector ha d'aprofitar les circumstàncies per crear un marc propici a l'hora d'establir una estratègia per millorar la seva competitivitat interna i orientar el creixement amb criteris de sostenibilitat, de la mateixa lorma que altres sectors industrials, com el de l'automòbil, que ho va fer ja fa anys. Aquesta estratègia s'ha de fonamentar en la reducció de costos, terminis, accidents i defectes en l'edificació. Amb això s'aconseguiria un efecte doble: millorar la qualitat de les obres i obtenir uns rendiments i resultats més alts. El mercat guanyaria estabilitat, les empreses competitivitat i els usuaris un major valor percebut: és la base de qualsevol sector industrial. Lobjecte obvi d'això està en intentar allargar el màxim possible tots aquests anys de bonança en el sector. Seria lamentable que per no saber gestionar el creixement passat i actual, ens veiéssim de cop i volta en una profunda crisi, sense compradors, sense productors, sense venedors i amb una sensació d'haver despertat d'un bonic somni. De tots els implicats en e! sector depèn que no sigui així. Encara hi som a temps. •
I escola d'Arquitectura de la Universitat Internacional | de Catalunya (UIC) va organitzar el passat 11 d'abril una jornada sobre la necessitat d'innovar en la indústria del món immobiliari. Aquest debat ha coincidit en el temps amb el seminari que es va celebrar el 6 d'abril al nostre Col - legi sobre innovació i competitivitat i, també, amb la jornada que va donar a conèixer la xarxa de recerca sobre la construcció a La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Tothom és conscient de les característiques pròpies del sector, les quals li fan molt difícil avançar capa una indústria típica. Però cada vegada més, tothom comença a estar d'acord que això és possible i que cal introduir els mecanismes que han fet avançar la indústria en general. Industrialitzar els processos, ajustar els costos, avançarse a les necessitats dels clients, innovar en el projecte i en les tipologies dels habitatges per adequar-les a la realitat social, són elements que han d'anar dibuixant el nou camí de la competitivitat que, alhora, ens portarà una millora de la qualitat. És important que tots els agents tinguin interès per treballar en aquesta línia. Alguns, com ara els fabricants, ho estan fent de manera esbiaixada i irregular. Altres, com els constructors, es troben molt limitats, en especial pel sistema de licitació i d'adjudicació actuals. Segurament és, en primer lloc, el promotor qui ha d'estar convençut d'entrar en aquest procés. En segon lloc, han de ser els tècnics, projectistes i directors, qui aportin aquells elements que incorporin innovació, rigor i flexibilitat al procés constructiu. Tothom coincideix també amb el fet que ara és el millor moment per començar, perquè estem en una època bona que ens permet planificar el futur sense tensions. Un moment per a la inversió, tant en equips com en formació, que ha
Xavier Alberca Economista i periodista A/e: javier@apabcn.es
d'afavorir un sistema d'aliances i de comunicació entre tots els agents que obri el camí de la innovació.
•
© ; l'habitatge • nou a Espanya
i
1996
1997
1998
1999
:.. Iniciats
284.553
339.490
432.728
520.804
• AcabalS
253.365
272.355
275.569
320.972
—
1996
1997
1998
1999
Inicials
-9,1
19,3
27,5
20,4
Acabals
4.6
7,5
1,2
16,4
I SEGONA QUINZENA MAIG 2000
Punts de vista MEDI AMBIENT
"Desenvolupament sostenible és l'habilitat d'assegurar les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions per satisfer llurs necessitats"
del seu àmbit, que es reflecteixen en successives trobades de discussió: la Carta d'Aalborg de 1994, l'Agenda Hàbitat d'Istanbul i el Pla d'Acció de Lisboa el 1996. Una iniciativa recent i important a casa nostra va ser l'Assemblea constituent de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibüitat, el juliol de 1997 a Manresa, impulsada per la Diputació de Barcelona, que va comptar amb la participació de 118 municipis.
de entens de sostenibüitat en la construcció • ^ H a preocupació per la preservació • H del medi natural és fa palesa en diversos àmbits i nivells de la societat. La integració de criteris de sostenibüitat en el món de la construcció representa un nou repte en el qual només es pot reeixir amb la implicació de tots els agents que hi intervenen: promotors, tècnics, constructors, fabricants, usuaris i administracions. Les administracions hi tenen un paper important i és des d'aquí que s'han de fer els primers passos per aconseguir construccions mediambientals sostenibles. La protecció del nostre entorn és una exigència que ha anat prenent importància en els darrers anys: en la cultura actual, s'hi va introduint la consciència que el món que ens envolta no és una possessió que podem malbaratar. Hem començat a
familiaritzar-nos amb el desenvolupament sostenible, un concepte definit per la Comissió Mundial del Medi Ambient i Desenvolupament l'any 1987 com "l'habilitat d'assegurar les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions per satisfer llurs necessitats". Són exemples d'aquesta preocupació, les cimeres i els acords internacionals entre estats o ciutats efectuats en aquests darrers anys. La declaració de la Cimera de Río de Janeiro de 1992 defineix amb el nom d'Acció 21 un pla global d'accions coordinades en tots els àmbits d'activitat que afecten l'entorn. Les ciutats i viles, assumint el protagonisme que els correspon en aquest pla, emprenen processos per implantar l'Agenda 21 Local en els territoris respectius, definint programes d'acció dins
En les agendes acordades es fomenta la participació ciutadana, la conservació dels ecosistemes, les estratègies per un desenvolupament equilibrat, el reequilibri i la justícia social. Són plans ambiciosos, capdavanters que, a més, impliquen molta feina a fer tenint en compte els recursos disponibles. De moment, els ciutadans hem començat a veure'n les conseqüències en alguns canvis a !a vida quotidiana: iniciatives de contenció del transport privat i potenciació dels espais de vianants, del transport públic i de la utilització de les bicicletes (la celebració de la Jornada d'Autoreílexió, "Dia sense automòbils", n'és un exemple), l'ús de contenidors de recollida selectiva de brossa o de paper reciclat, el foment de les energies alternatives en edificis... El món de la construcció presenta unes característiques pròpies. Les activitats que s'hi relacionen tenen una forta incidència en la degradació del medi ambient, ja que per dur-les a terme s'utilitza una bona part de l'energia i dels recursos naturals del planeta; es pot dir d'una manera aproximada que el conjunt construït en el món desenvolupat és responsable del 50 % de l'energia consumida, principalment en climatització i il·luminació. El mateix procés de construcció inclou uns materials l'extracció dels quals afecta grans espais naturals (pedreres i guixeres), entre d'altres que tenen un procés de fabricació contaminant (ciments i ferro), amb consums energètics exagerats, que produeixen residus costosos de reciclar. D'altra banda, la dispersió dels agents i dels interessos que hi intervenen dificulta els intents de canvi i de millora. Tanmateix, durant els darrers anys, la
construcció s'ha afegit a aquest corrent renovador. S'han dictat directives europees sobre protecció mediambiental, així com algunes disposicions estatals i catalanes -sobre estalvi energètic, recollida de residus sòlids, avaluació d'impacte ambiental, protecció d'espais d'interès natural- que donen respostes puntuals als problemes ambientals. S'han realitzat actuacions d'un gran interès, algunes promogudes per entitats locals (edificis d'alt estalvi energètic, auditories mediambientals), que marquen nous camins a seguir, però que encara són insuficients. És clar que queda molla feina a fer, en la qual tots els que hi participem (promotors, tècnics, constructors, fabricants, usuaris i administracions) tenim e! repte de definir quina construcció volem fer i quines responsabilitats haurà d'assumir cadascú per portar-la endavant. Per aconseguir una construcció amb qualitat mediambiental es perfilen algunes idees generals: • El món local té un paper molt important en aquestes actuacions. Responsables i tècnics municipals tenen eines potents al seu abast (obres de promoció municipal, normatives, foment i ajudes a les obres particulars) per millorar la qualitat mediambiental de les construccions que es duguin a terme en el seu àmbit. • Cal una clara voluntat dels promotors públics per introduir millores en aquest camp. El marc normatiu encara és molt més dispers i feble, i tot just es comencen a elaborar i aplicar normatives que considerin la qualitat ambiental de forma integrada. Hi ha una gran inèrcia a seguir fen! les coses com sempre. Els promotors públics són els qui poden introduir aquesta nova exigència en les obres del seu àmbit, i els qui poden empènyer la resta d'agents socials a prendre en consciència i a participar-hi. • Cal un enfocament global d'allò que representa la qualitat mediambiental. Estem
"Les activitats relacionades amb el món de la construcció tenen una forta incidència en la degradació del medi ambient. El conjunt construït al món desenvolupat consumeix aproximadament el 50% de l'energia"
SEGONA QUINZENA MAIG 2000
-I Punts de vista h MEDI AMBIENT
acostumats a pensar en compartiments separats: funcionalitat, pressupost, prestacions de confort, accessibilitat, seguretat, imatge, etc. Ara, no es tracta d'incorporar un nou factor independent dels altres, sinó un nou concepte d'allò que volem construir i que, per tant, ha d'estar present en tots els aspectes del cicle inversor. • Consegüentment, no cal un-nou "especialista en medi ambient" que solucioni determinades exigències, com hi ha empreses o tècnics especialitzats en determinats camps, sinó que tots els participants en el procés constructiu ens en fem conscients.
terminant. D'altra banda, properament, dins de la col·lecció OTC Manuals de Gestió, sortirà a la llum un llibre dedicat a la integració de la qualitat mediambientaí en les construccions públiques. Aquests són només els primers passos, i tots plegats n'hem de fer molts més. Des d'aquestes línies volem reafirmar la nostra voluntat de col·laboració amb els ajuntaments, per fomentar conjuntament una obra pública que respongui als nous reptes. •
• Per respondre a aquestes exigències, la construcció haurà d'incorporar noves tècniques i productes (baix consum energè-
"Els promotors públics juguen un paper important: la seva acció ha de ser capdavantera i exemplar a l'hora d'introduir criteris de sostenibilitat a les obres"
Servei Integral a ia Construcció
Albert Ruiz de Villa Cap de la Unitat de Gestió d'Estudis de Programació Oficina Tècnica de Cooperació
de la Diputació de Barcelona
tic, materials ecològics, baixa producció de residus...}, però també haurà d'incorporar qualitats que no necessiten innovacions tecnològiques, com ara l'ús racional dels materials, solucions de disseny que tinguin en compte l'entorn (assolellat, ventila* cíó...}, facilitat de manteniment de les obres i de reposició dels elements, accessibilitat, etc. • Introduir millores mediambientals en les obres no és necessàriament car ni difícil. Actualment ja hi ha un ventall ampli de materials i solucions: temporitzadors d'aixetes i cisternes de mitja descàrrega per estalviar aigua, llums de baix consum, temporitzadors per a l'enllumenat exterior, pintures amb dissolvents no tòxics, canonades de polietilè... La llista és llarga i és a l'abast de tothom qui hi estigui interessat. L'Oficina Tècnica de Cooperació està voluntàriament i fermament implicada en aquest procés de millora de l'obra pública envers una construcció sostenible. Hem iniciat el camí introduint criteris de qualitat mediambiental en els projectes que elaborem: Així mateix, s'ha obert una nova línia de treball amb l'organització de concursos de projectes en els quals la qualitat mediambiental ha de ser una factor de-
Amb La finalitat dofenr un assessorament integral en assegurances per,al sector de La construcció, SICÓ posa aL vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.
ntü de p.»Uuo de serveu
B
SEGONA QUINZENA MAIG 2000
-f Punts de vista f-
IUTAT
'
siu que els degradi i actuacions que, en- tats per les seves institucions democràticara que ben intencionades, siguin fora ques, hem de defensar sense cap mena d'escala o en deformin el caràcter. La Ser- de concessió que la llei s'acompleixi. És una oportunitat única que tenim ara d'erara de Collserola o el Delta del Llobregat en serien els exemples més notables; i n'hi dicar, d'una banda, una mancança cròniha d'altres com els marges d'aquest ma- ca de la nostra ciutat: la falta de parcs exteix riu més amunt, certes zones agríco- tensos i, de l'altra, ser els primers a crear un nou tipus d'espai per a les ciutats: les les... Aquesls espais no són totalment verges illes de natura i, d'aquesta manera col·loni s'hi proposa un toial aïllament, ni són un car altre cop Barcelona a l'avantguarda de l'urbanisme mundial. • concepte nou en si, són com els parcs naturals. El que els diferencia d'aquests últims és que són al mig de la ciutat ja que aquesta els ha envoltat tot mantenint-los més o menys intactes, més per qüestions orogràfiques que de planificació urbanística, en el cas de Barcelona. Els atractius per al ciutadà són la possibilitat d'un ús de la natura molt a l'abast i la presència visual i conceptual —saber que és allí encara que no s'usi— de la natura des de la ciutat. Denunciava en un anterior article en Josep Olivé aquestes mateixes pàgines ei fenomen A/e: inFormatiu@apabcn.es barraquista com una amenaça a un d'aquests espais. Hi ha una amenaça molt major: la especulació del sòl des d'alguns poders ecoTelèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 nòmics. Les administracions han de ser molt Adreça electrònica; iftformaiiu@apaficn.es estrictes en aquest sentit i han de limitar abL'INFORMATIU electrònic: solutament aquestes pràctiques o impedir http://www.apabcn.es Consell de redacció: categòricament l'especulació sobre aquests Caries CartafiÉ. Joan Gay. territoris. Quant al perill d'un ús abusiu, el proRamon Puig i Xavier Alberca Direcció: Carles Cartanà blema es pot solucionar indirectament, és a Coordinació: Elisenda Pucurull dir, deslliurant-los d'usos que han de complir Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier altres espais. Espais que no existeixen i que Aumedes. Josep Olivé, Xavier Oliva, Gabriela Schòn i Vicenç Font s'han de crear. Aquests espais que la Barcelona-metròpoli necessita i no té són els grans parcs imbricats en el teixit urbà. És una mancança prou coneguda, característica, definitòria fins í tot, de Barcelona. Si descartem Montjuïc i els altres turons per la seva topografia muntanyosa, la Barcelona històrica només té un parc, el de la Ciutadella aquesta lluita, en la qual, fins fa poc, la — i , encara, compartit a mitges amb el natura era qui tenia més força, ara és gua- Zoo—. El gran parc proposat per Cerdà en el seu projecte de 1859 ocupant tota la riba nyada per la ciutat, fins al punt de fer perillar !a mateixa existència de la natura com del Besòs a semblança del Bois de a tal. Això fa que també hi hagi un canvi Boulogne de Paris va desaparèixer abans d'actitud en les persones davant de la na- de començar-lo i ara és ocupat en la seva tura: de ser una amenaça, ha passat a ser major part per teixit industrial. Barris com un objecte de veneració i, en conseqüèn- ara Gràcia, les Corts, Sant Gervasi o l'Eicia, també d'especulació. Actualment, mol- xample, en el sentit més ampli d'abast de tes grans metròpolis s'estenen per taques la seva quadrícula, no disposen de cap esmultifocals que deixen bosses verges, sen- pai verd de dimensions que puguin dir-se se tocar, al seu interior. És el moment de realment parcs en distàncies que es pupreservar aquestes bosses i crear ILLES guin recórrer a peu, i malgrat els esforços dels tècnic i polítics de l'Ajuntament, serà de natura. A Barcelona (i em refereixo també a la gairebé impossible dotar-los d'aquests seva àrea d'influència: al sud, fins al equipaments. A la perifèria, en canvi, enGarraf; al nord, tot el Vallès Occidenial i a cara som a temps de no caure en el mal'est, bona part del Maresme) estem en teix error i preservar grans espais oberts i condicions de tenir diversos espais tàcilment accessibles, necessaris si volem d'aquestes característiques si la ciutat sap tenir realment una ciutat de qualitat. defensar-los dels tres perills que l'amenaSembla que e! nou Pla Metropolità precen: una pressió especulativa i d'ocupaveu la reserva d'aquests espais. Des cíó del sòl molt fortes, un ús massa inten- d'aquest moment els ciutadans, represen-
ILLES p { [ i ha una tendència a identificar H ü Parc amb Natura. I, en conseqüència, a oposar Parc a Ciutat, artificial en tanl que ha estat construïda per l'home. És cert que un parc es constitueix bàsicament de vegetació, que es un "producte" més natural que els que constitueixen la Ciutat però, encara que alguns tipus de parc, com ara l'anglès, volen imitar la natura, el cert és que en els parcs la vegetació i d'altres elements com són la terra, l'aigua, etc... pateixen un alt grau de manipulació. No deixen de ser una construcció i, per tant, artificials. Precisament per això ens hi sentim bé, perquè han estat creats per i per a la persona. Ciutat i parc són, doncs, les expressions positiva i negativa, buit i ple, d'una mateixa cosa. En canvi, la relació entre ciutat i natura ha estat, tins al segle passat, una relació d'oposició: oposició entre el conegut i el desconegut; enlre el còmode i l'inhòspit, entre l'espai civilitzat i el salvatge. Però
Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Díe. C/topo Disseny gràfic: RGR Fotòlits: Imprès Autoedíció S.L Impressió: Viking Dípòsíl legal: B-423B9-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5.08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6 082-10 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6. 08500 Vic Tel. 938 85 2611 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pinol, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Vicepresident: Joan Ardèvol Secretària: Minerva Embuena Comptador: Albert Lópfiï Iborra Tresorer Josep M. Uesuy Vocals: Milagros Hierro, Joan Gurri I Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent- Joan Gay
Els criteris exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'INFORMATIU
Pregunte por el Plan Renove
Un màximo de concentración, nerviós a flor de piel, entusiasmo y alboroto. Empieza una carrera contrarreloj. El camino hacia un nuevo diseno que exige todo su esfuerzo. Una carrera que depende de su posición de salida, la velocidad y la habilidad. Una pista Uena de obstaculos inesperados. Però la suerte le sonríe y en unos momentos, la bandera marca la llegada. Ha alcanzado la meta. El resultado de todos sus esfuerzos aparece en la pantalla de su orde- /• nador. Es la prueba palpable de su destreza •' y ya no puede esperar para tenerlo en sus manos. Quïere verlo, y mas ràpido de lo que acaba de córrer en la carrera. La nueva sèrie 1000 de HP DesignJet es la impresora de gran formato mas veloz. La nueva tecnologia HP JetExpress permite ofrecerle la
layor productividad de una impresora de !nyección de tinta del mercado. Haga la prueba imprimiendo sus ficheros en tamafio Al en tan solo 45 segundos, y ahórrese también costes de operación. Con la nueva tecnologia HP JetExpress se reducen los gastos de consumo, se aumenta la productividad, se alcanza precisión milimétrica y se garantiza una fiabilidad absoluta. Pruebe la nueva HP DesignJet sèrie 1000 en los Centros de Demostración de HP. Infórmese sobre la asistencia tècnica de HP y no olvide preguntar por nuestras interesantes ofertas de HP Renting y Plan Renove.
...alcance la meta a la màxima velocidad. • Impreaión 6 veces superior gracias a los revoh cabezoles de impresión de la nueva tecnologia HP JetExpress • 1200 ppp en negro • 600 ppp en color • Menor consumo de tinta y ahorro en gostos de operación • 512 inyeclores por cada cabezal de impresión para ofrecerle una fiabilidad absoluta • 16,7 millones de colores con certificada Púntone* • Drivers HP para AutoCAD 2000, Microsoft Windows 3.11/95/98/NT-I.O • Interfase de red interna HP JctDirect (Ethernet I LocalTalk, 10! 100 Base-TX)
Si desea mas información o conocer cuàl es su Centro de Demostración màs cercano, llàmenos al 902.150.151, envíenos un fax al 900.973.107 ovisite nuestra pàgina web "www.hp.es/granformato".
JetExpress Teclinology
INGRAM
1
SEGONA QUINZENA MAIG 2000
El noticiari JORNADES INTERNACIONALS
10
Manteniment i gestió dels edificis: la tendència europea 1 H es del anys 80, a Europa, la ^ ^ 1 mentalitat respecte al patrimoni immobiliari va canviant. S'ha iniciat una nova cultura: la cultura de la gestió i el manteniment d'edilicis. La forma d'afrontar aquest repte és diferent en cada país, però en tots podem observar fenòmens semblants: els propietaris í usuaris són cada cop més exigents; noves empreses de manteniment es creen i competeixen amb més i millors serveis; els sistemes de contractació canvien; les administracions i el marc legal defineixen el camí a seguir; apareixen nous perfils
professionals preparats per a la gestió del patrimoni edificat, etc. La resposta que ha rebut la primera convocatòria de les Jornades que se celebraran a Barcelona els dies 15,16 i 17 de juny ha estat molt entusiasta entre els professionals del sector i ha permès la incorporació de notables experiències que seran desenvolupades en format de comunicacions. L'àmplia participació prevista convertirà aquestes Jornades en el punt de trobada del manteniment del 2000. I
S E U S DE LES JORNADES:
i Manteniment. Diputació de Barcelona • Josep Manuel Oliva, Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya. • Albert Pons, Inmobiliaria Colonial. - Josep Maria Oliveras, Adigsa. • Genis Carbó, Direcció General d'Actuacions Concertades, Urbanisme i Habitatge. Generalitat de Catalunya. • Joan Miró, Tbk Gestión, S.A. Asociación Espanola de Mantenimiento. • Carles Tudoràs, Direcció General d'Esport. Generalitat de Catalunya. • Xavier López, Patronal Municipal de l'Habitatge. Ajuntament de Barcelona. • Jordi Lucea, AJEM.
COL·LEGI D'APARELLADORS I AHOUTTECTES TÈCNICS DE BARCELONA.
Bon Pastor, 5 08021 Barcelona INSTITUT FRANÇAJS OE BARCELONA.
Moià, 8 08006 Barcelona P R E U DE L A INSCRIPCIÓ:
75.000 PTA (inclou assistència a les Jornades i documentació). Telèfon Inscripcions: 932 40 20 60 Fax: 932 40 20 61 SECRETARIA DE LES JORNADES:
Servei Rehabilitació i Medi Ambient. Col·legí d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Tel: 932 40 23 66 / Fax: 932 40 23 60 A/e: serma@apabcn.es Web de les Jornades: www.apabcn.es/mantenim DIRECCIÓ DE LES JORNADES: XAVIER CASANOVAS I B O K E R E U ,
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
ORGANITZA:
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona A M B EL SUPORT OE:
Generalitat de Catalunya ADIGSA Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Esparïa Inmobiliaria Colonial SUMASA
COORDINACIÓ DE LES JORNADES: R A U O N G R A U S I ROVIRA,
COL-LABOHEN:
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Association Apogée Asociación Espanola de Mantenimiento ÍAEM) Associació de Caps de Manteniment (AJEM) Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Diputació de Barcelona ITEC
COMISSIÓ TÈCNICA:
• Rafael Bellmunt, ITEC • Jaume Ratera, COAC • Maurici Armengou, Servei Projectes, Obres
DIJOUS, 15 DE JUNY DEL 2000
DIVENDRES, 16 DE JUNY OEL 2000
DtSSAHTE, 17 DE JUNY DEL 2000
9:00
Recepció participants
9:45
Inauguració
Manuel Corretger, enginyer consultor en manteniment
9:45
El manteniment a Europa
LObservatorl del manteniment
10:30
Ramon Graus, Col·legi d'Aparelladors de Barcelona
Michel Jouvent, Association Apogée
11:00
Què és mantenir segons les normes?
OuaDtat I vMa útil dels components de l'edlfld
11:45
Claudio Molinarr, Politecnico de Milano
Renalo lovino. Univeisità di Napoli Federico II
11:45
L'experiència del cost global a França
B paper del Fadllty Manager en la gestió d'edffld»
La teoria I ta pràctic*
12:30
Michel Jouvent, Association Apogée
Alex Pettiíer, Facility Manager de la Shetíield Hallam
Óscar Tusquets i Carles Díaz, arquitectes
aei iraniGfiHiwfit. NOVBS nnoencies
PrBMnució do tos concHisJQiis del debat per grups
University 12:30
Taula rodona
Taula rodona
Taula rodona
14:00
Modera:. Cèsar Díaz, Universitat
Modera: Xavier Casanovas,
Modera: Rafael Bellmunt, ITEC
Politècnica de Catalunya
Col·legi d'Aparelladors de Barcelona
El manteniment del futur
Construir I mantenir
Inspecció Tècnica d edificis
Hi assistiran representants de diverses
Hi assistiran els diferents agents involucrats en el
Es debatran els principals models d'inspecció tècni-
institucions i especialistes per debatre l'ho-
manteniment d'edilícis. Es debatran les diferents òp-
ca d'edificis. Es dedicarà una atenció especial a les
ritzó cap on es dirigeix la gestió i el manteni-
tiques, des de la lase de promoció immobiliària, pas-
experiències a l'Estat espanyol, Ranca, Itàlia i Suïssa.
ment dels edificis.
sant pel projecte, l'execució i la posterior gestió.
Cloonds
16:00
Presentació de comunicacions
Presentació de comunicacions
17:00
[Sessions paral·leles]
[Sessions paral·leles]
17:30
Presentació de comunicacions
Debat per grups
18:30
[Sessions paral·leles]
[Sessions paral·leles] E s DEMTRÀ EM GRUPS REDUlTS UN* SÈHIE DE EL MMÍTENIMElíT DEIS PROPERS ANYS.
COMUNICACIONS PRESENTADES FINS AL 12 D'ABRIL
Actuació al llarg de la vfda útil d'un edifici
Dunbllttat d'estructures de formigó armat.
Previsió i tractament de patologies des de ròp-
Pedró Tejera, Universidad de Arquitectura de La Habana
tlcs de la gestió. Rubén Ornar Montero - Nora
Rafael Bellmunt i Ribas, ITEC
Quintana Poblet, Sumasa
Demarchi - Miguel Bulthé - Rubén Tablar,
Sistematització de rentorn normatiu del man-
Universidad Nacional de Mar del Plata
tonbnent. Jaume Ratera. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
El mètode A.R.O. Procediment per al control Instal·ladora esportives cobertes. La piscina de
dels acabats en l'obra. Pascual Úbeda de Min-
L'execució del manteniment d'edmcls. Les ei-
Via delle Republlche Harinare a Barra (Napofl)
go, Escuela Universitària de Arquitectura Tècnica
nes practiques. Albert Plà, Escola Elisava. Cen-
B manteniment en e b hotels: doa punb de vista
Roberto Caslelluccio, Università degli Sludi di
de Madrid
tre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra
diferenciats. Fernando Ruano de Oleza, Escuela de Hostelería de Baleares
Napoli Federico II Qualitat I duratrilltat dels morters de ciment Agostino Catalano, Universilà degli Sludi di Napoli Federico II
M A N T E M B I L I T A T I SEGURETAT
ESTRATÈGIES DE GESTIÓ
El requisit de mantenibllllat en el projecte.
Presentació de la base de dades, tècnica I eco-
Patrizia Desiderio, Università degli Studi di Napoli Federico II
nòmica, del Manteniment Preventiu. Ferran
MAHTEKMENTI MEDI AMBIENT
una coberta. Sabato Cucciniello, Università degli
Disseny I manteniment Dos conceptes lligats
Innovacions tecnològiques en la gestió u actkia
Sludi di Napoli Federico II
a l'arquitectura escolar. Josep Manuel Oliva i
Immobiliària. José Maria Borda, Sisteplanl, SA.
Generalitat de Catalunya
çanes. Flavia Fascia, Universilà degli Studi di
Model per a l'eatandanllbacló d'un projecte
Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona
adaptat als contextos canviant». Josep Maria Importància del disseny en ta mantenlblIKat
Buxó Massaguer, Sumasa
Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Sevilla
façanes. Marco Roruccí, Università degli Studi di
La contribució de la tecnologia sostenible H proiecte de rehabilitació M. Isabella Amirante -
d'un edtftd. César SaJvaSerra Vilada, Colegio de Qualitat I durabilitat dels arrebossats de
Manteniment d'instal·lacions d'energia solar tèrmica en edificis d'habnatges. Ferran Aranda.
Hernàndez, Departament d'Ensenyament de la
Napoli Federico II
Josep M1 Oliveras, ADIGSA
Bermejo i Nualart, ITEC
Qualitat i durabilitat dels elements que formen
Qualitat I durabilitat dels revestiments de fa-
« N e : gestió I La propietat autogestió del manteniment. Jordi Sanuy -
Actuació del Pro|ect Hanoger d'una promoció
Sergio Rinaldi, Seconda Università degli Studi di
Immobiliària residencial en l'àmbit del mante-
Napoli
Napoli Federico II
MANUALS D'ÚS I MANTENIMENT, ELS USUARIS
niment Santiago Cervelló, [nmobiliàría Colonial
Incidència de les diferents tipologies construcUves en Testat de conservació de la façana d'un edifici. Jesús Herminio Alcaniz, Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Múrcia
La influència dels usuaris en ei manteniment dels edificis d'habitatges. Enric Casanovas Ripoll, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Manteniment en l'habitatge social, pilar
tratègies per assumir els reptes I exigències
Florensa, Patronal Municipal de l'Habitatge de
del nou mil·lenni. Mauricio Espaliat Canu,
Manteniment I gestió ambiental d'edmcls: es-
Barcelona
IGEMA Ingeniería y gestión integral del ambiente interior. S.L.
Formula de càlcul del cost del manteniment Qualitat i durabilitat dels sistemes de protec-
Desenvolupament de la Campanya de consd-
anual d'un ediflcl. José Luís Garcia Salazar,
L'edifici sostenible. Juan Francisco Garcia
ció de façanes. Daníela Marínelli, Universilà degli
endació de la necessitat del manteniment dels
Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos
Guerrero, Colegio de Aparejadores y Arquitecte
Sludi di Napoli Federico II
edificis. Juliàn Pérez Navarro, Colegio de
de Múrcia
Técnicos de Sevilla
Aplicació del mètode de gestió Stratus en
ESPAI EMPRESA
Aparejadores y Arquitectes Técnicos de Múrcia Qualitat I durabilitat dels sostres de fusta. Nello Migliaccio, Universilà degli Sludi di Napoli
METODOLOGIES D'iNSPECCIÓ
l'Aluntament de Ginebra. Carmen Gazi. Ajuntament de Ginebra
Fedeiíco II T e s t Manteniment". U Inspecció tècnica i Metodologia par la determinació de la vida útil dels elements constructius. Maurizío Nicolella, Università degli Studi Napoli Federico II
medlamblental d'habitatges. Ana Chusl Peters, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Qualitat i durabilitat de les façanes de pedra.
La Inspecció periòdica estructural en el pla de
Camilla Sansone, Universilà degli Studi di Napoti
manteniment. Josep Maria Genescà, Universitat
Federico II
Politècnica de Catalunya
Qualitat 1 durabilitat d'estructures de fusta la-
Metodologia d'Inspecdd d'edtflds en grans àre-
minada. Roberto Solimene, Università degli Studi di Napoli Federico II
Descripció del pla d'optimització del manteniment de les Instal·ladora i elements constructius dels edificis municipals de l'Aluntament de 1. Joan Miró Bedós, Tbk Gestión S.A.
Les Jornades disposaran d'un ampli espai anomenat Espai Empresa. Un lloc on les empreses especialitzades mostraran els seus productes i serveis dirigits al manteniment i gestió d'edificis. Aquest espai s'ha obert recentment a la incorporació d'empreses i s'actualitzarà permanentment a la pàgina web de les Jornades.
Els contractes de manteniment com a Instrument par a millorar la qualitat I als costos dels serveis. Albert Pons Pujol, Immobiliària Colonial
P*HTKB*KTS COKRFttUTS RHS AL
es urbanes. Vicenç Gibert i Francesc Jordana,
Actuació del Fadllty Manager en el procés de
Universitat Politècnica de Catalunya
reutilltzacló dels actius Immobiliaris. Antoni
INGENIERÍA DE APLICACIONES, S.A., ITACA, ITEC, S I S T E P L A N T , S.A., WIELAND ELECTRIC, S.L.
I SEGONA QUINZENA MAIG 2000
—I E l n o t i c i a r i I— PRIMAVERA
FOTOGRÀFIC*
Antoni Vila: "El paisatge industrial serà el més representatiu del segle XX' Entrevista mitat, ja què pots anar-hi passejant la mira-
Tot plegat, com va començar?
Només li agrada fer fotografia documentalista, que acostuma a realitzar amb
da. Aquests dipòsits de recuperació, això
nal dels anys seixanta i s'accentua amb la
cameres grosses que li permeten conservar La verticalitat del pla, en aquesta
devia ser una estació..."
crisi del petroli. Després, també hi ha hagut
ocasió, dues cameres de bobina, una Linhof Tecnorama i una Mamiya 7, i una
la crisi de les empreses siderúrgiques, per-
camera de plaques, la Cambo Wide. Antoni Vila, arquitecte tècnic nascut a
què això ha estat la font energètica de la
Mataró el 1952 i resident a Sant Cugat del Vallès, ha visitat les conques mineres
siderúrgia, amb la qual les mines estan molt
asturianes tres vegades, des de 1981. Les fotografies que fins el 31 de maig
t a decadència del carbó comença al fi-
lligades {...). Ara s'obren mines a cel obert per treure ei carbó en altres regions, perquè aquest sistema d'extracció usat a Astúries ja no és gens rendible. És un siste-
exposa a la seu del Col • legi a Terrassa corresponen al seu darrer viatge. Explica que en aquests divuit anys, la zona ha sofert un deteriorament important. És un procés i m para ble que coneix amb detall i que relata amb entusiasme.
I per què fa fotografia documentalista? "Només m'interessa !a fotografia documentalista. Però també faig altres sèries. Actualment, a més de la sèrie que t'he comentat, treballo en la sèrie "El paisatge alterat", en què fotografio paisatges que han estat modificats per l'home, ja sigui temporalment
ma d'extracció on les tècniques emprades
o definitivament; "Paisatges canviants", en
són belgues i russes, avui en dia totalment
què faig seguiments fotogràfics sobre actu-
obsoletes, perquè necessiten molta mà
acions, gairebé mai efímeres, que modifi-
d'obra i tecnologia hidràulica molt aparato-
quen el paisatge definitivament, i "Límits de
sa. Els anys més rendibles sempre han co-
ciutat", on faig fotografies sobre actuacions
incidil amb les guerres europees."
urbanístiques en els límits de les ciutats, que moltes vegades prenc des de l'autopista amb la meva moto."
I el futur és anar-ho tancant tot? "Sí, reconvertir les zones industrials en zones d'equipaments o zones per a edifi-
Vostè va amb la moto i dispara mentre con-
car-hi habitatges. Això, a Avilés s'ha (et. Per
dueix?
exemple, tota la zona de Ensidesa —actu-
"Encara no, però n'estic aprenent, [riu].
alment Aceralia— l'estan reconvertint en
Al costat de les rondes hi ha una quantitat
zona de pisos."
de paisatge increïble, que no es veu en pasEstació de TurfeU-Veguïn. Agost 1999
Vostè ja coneixia Astúries d'altres viatges i aquest
Per què en blanc i negre?
sar amb cotxe. Em poso la motxilla, paro i faig la fotografia. Em sembla que el tipus de
"En foto industrial és bàsic, perquè dóna
que passa és que jo sóc d'aquesta època i,
paisatge que serà més representatiu del
"No, no, [riu] jo sempre m'ho prenc serio-
dramatisme a la imatge. Entres en un nivell
compte, també faig molta foto en color. Tinc
segle que hem deixat enrere serà el paisat-
sament. Em vaig documentar, vaig anar a
en què li dones el teu toc. Pensa que aquí
una sèrie, que ja fa molts anys que hi treba-
ge industrial, el paisatge vulgar que envolta
totes les conques... Tot són rius foscos, que
[les conques mineres asturianes] estàs en
llo, que es diu "Activitats lúdiques domini-
les zones metropolitanes, els límits de la ciu-
arrosseguen molta negror de carbó. És
un món on tot és verd, negre i gris. El cel és
cals", en la qual retrato des d'aquella per-
tat, alterats pels corrents migratoris a partir,
qüestió de paciència. Si no t'agrada, ho tro-
gris, els boscos són d'un verd profund i ei
sona que va a Montjuïc a fer volar avions
principalment, de la segona meitat d'aquest
bes d'una banalitat extraordinària. A
carbó és gris i negre. En utilitzar el blanc i
fins els mormons que surten el diumenge o
segle.També m'interessen les modificacions
Catalunya també n'hi ha, de mines obsole-
negre, penso que és la manera de fer-ho
els Testimonis de Jehovà. Coses d'aques-
del paisatge produïdes per les actuacions
tes. A Berga, a la zona de Cercs i Gósol, i
més dramàtic."
tes. Què fa la gent el diumenge? I això ho
efímeres, degudes al desenvolupament de
segueixo en color."
les arts gràfiques i la publicitat:
Fotografiar és interpretar?
Com porta la família la seva afecció?
cop va dir: ara m'ho prendré seriosament?
encara són menys rendibles." Però el món és en color. No necessita acompanyar Les fotografies amb un text?
"SI, en això tens raó. El que íaig és una mica d'alteració de la imatge. No sé si conei-
"Sí, però [el blanc i negre) potser dóna més
"Bé, molt bé. En aquest viatge em van
xes l'Alan Porter, que era el redactor en cap
sensació de decadència i tristor. Si ho fas amb
acompanyar la dona i un fill de quinze anys.
El dia í el lloc en què es va fer. En tens sufi-
de la revista suïssa Camera, que deia que la
color, la imaíge dispersa molt la mirada."
Pensa que hi vam estar una setmana i no
cient. Limportant és que et creïs un món,
gent, des d'un punt de vista de percepció
al voltant d'aquesta fotografia. Tu ja m'has
fotogràfica, es divideix segons el tipus d'imat-
preguntat: i això què és?, i aquí et deixaven
ges que rep durant la seva infància. Tu ja ets
passar?, i això funcionava?'
de la època de la televisió en color. Jo, que vaig néixer el 52, sóc totalment de la televi-
"No, simplement amb un peu de foto.
vam veure el mar. Vam estar tols els dies a També fa diapositiva? "Penso que la diapositiva està moll bé.
l'interior. I això no és res: fa dos anys vam estar a Bilbao; vam estar a Berlín el 96....
Però no n'utilitzo gaire. Allò típic: algú que
Però ens vam instal·lar en un hotel d'Oviedo
va de viatge i en tornar diu 'veniu, que us
bé, i això compensa una mica. Si no em vaig
Aquestes fotografies no acostumen a tenir
sió en blanc í negre. Igual que els que vin-
passaré les diapositives'. Una putada com
divorciar llavors és que ja no em divorcio." I
gent perquè no n'hi ha?
dran després seran de la imatge digital."
un piano. En canvi aquestes ampliacions, les
"Hi ha gent. El que passa és que jo miro de mostrar la solitud. Aquell és un paisatge molt tristot i busco que no hi hagi gent."
poses en un llibre o les publiques i creen Vostè veu, doncs, el món en blanc i negre? "No [riu]. Jo veig perfectament en color El
una intimitat. Perquè una cosa important de
Jordi Marlet
les panoràmiques es que creen molta inti-
A/e: electrik@redestb.es
El noticiari DIVERSOS
Una exposició per reflexionar sobre el pas del temps
La Ciutat: de l'ordenació urbana a la sostenibüitat
[ J j l carrer Bon Pastor de Barcelona B ^ | acollirà el dijous 15 de juny, a les nou del vespre, una períormance titulada "Perdre el temps", que comptarà amb la participació del clarinetista Miquel Gaspà, i del quartet vocal format per Mariona Pallacfi (soprano), Marta Cordoml (mezzo), Uuls Arguijo (tenor) i Esteve Gascón (baix), que actuarà sota la direcció de Josep Prats. El motiu d'aquesta trobada serà la inauguració de l'obra titulada "...Temps...", dels artistes Etienne Kràhenbühl i Muma, que es podrà visitar a la sala d'exposicions del Col·legi iins al 14 de juliol. T e temps, ce gran esculpteur". Aquesia
cita de l'escriptora MargueriteM)urcenar obre l'edició francesa del catàleg de l'exposició, un treball que neix de la trobada entre l'escultor Etienne Krahenbühl i el pintor Muma, que conviden a fer una reflexió sobre el tema del Temps a partir de formes quadrades construïdes amb tècniques diferents i sobre suports materials diversos. Segons els autors, en l'àmbit de la creació, no hi ha res més fals que el 1 +1 són 2. En tot cas, aquest ha estat el seu punt de partida. Els autors creen obres amb una gran capacitat de diàleg entre si i que ofereixen lectures múltiples d'una mateixa idea. El treball sobre la memòria s'acompleix en tots els nivells amb dibuixos, empremtes, fregaments i models reduïts. La serigrafia és el darrer estadi d'aquesta recerca iconogràfica. El rovell i el desgast, finalment, fet d'escarbots i de ratllades, d'esquerdes i líimades, funcionen com a metàfores, i són indicis d'un temps esdevingut matèria. La darrera frase del catàleg d'aquesta exposició "... però jo no seré jo si no supero el temps", és de Joan Brossa, a qui els autors reten un merescut homenatge. •
SEGONA QUINZENA MAIG 2000
B
El Col·legi col·laborarà amb Arquitectes sense Fronteres [ i H I president d'Arquitectes sense • • Fronteres (ASF-E), Eduard Rodríguez Villaescusa i el president del Col·legi d'Aparelladors, Xavier Bardají van signar el passa! 28 de febrer un conveni de col·laboració per dur a terme conjuntament activitats relacionades amb l'estudi i execució de projectes de cooperació i ajuda al desenvolupament. El Col·legi i l'organització no governamental es donaran suport tècnic i logístic per a la realització de projectes comuns. Ambdues entitats es comprometen igualment a promoure i difondre la cooperació i ajuda al desenvolupament dels pobles per mitjà de publicacions, actes i conferències destinats a la sensibilització de la població. •
| 3 j l conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, _ p j Pere Macias, va participar el passat 14 de març en una sessió dedicada a la ciutat amb el títol "De l'ordenació urbana a la sostenibüitat", que es va celebrar a l'auditori Marià Vila d'Abadal de l'edifici El Sucre, de Vic, organitzada per la Delegació d'Osona en el marc dels actes programats amb motiu de la celebració del seu 25 aniversari. En la sessió, hi va participar com a ponent, a més de Pere Macias, l'arquitecte tècnic i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya Antoni Caballero (a la foto inferior). Un cop finalitzat l'acte, Pere Macias va signar en el Llibre d'Honor dels 25 anys de la Delegació d'Osona. Lacte protocol·lari va tenir lloc a la Sala Sert, on el conseller va estar acompanyat per Ramon Vall, president del Consell Comarcal; Just Palma, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic; Xavier Bardají, president del Col·legi; i Berna! Noguera, delegat d'Osona (foto superior). •
Exposició de collages i dibuixos a Granollers • | H a nova sala d'exposicions de la Delegació del Vallès Oriental (Josep Pinol, ( ï l 8, de Granollers) acull fins al 16 de juny una exposició de collages i dibuixos de Jaume Rocamora titulada Talassa (El mar). La mostra s'emmarca dins les activitats organitzades per la delegació vallesana amb motiu de la celebració del seu desè aniversari. •
Jornada sobre l'aplicació de la Instrucció del formigó I D f l I Col·legi d'Enginyers de Camins, H f l l Canals i Ports acollirà el proper 13 de juny una jornada sobre l'aplicació de la Instrucció del formigó estructural EHE organitzada pel Ministeri de Foment. La jornada s'ha configurat com una taula rodona i té per objectiu conèixer el grau d'implantacíó de la Instrucció i debatre els problemes que ha suscitat la seva aplicació. Compta amb la participació d'experts de la Comissió Permanent del Formigó, de la Universitat, administracions, empreses i agrupacions de fabricants estretament vinculats a l'àmbit de la Instrucció. La sessió consta de trens pannells: materials i durabilital, projecte i càlcul, execució i control. Aquesta activitat està patrocinada per la Generalitat de Catalunya, la Universitat Politècnica (UPC) i el Col·legi d'Enginyers de Camins, amb la col·laboració de l'Instituto Espanol del Cemento (IECA), l'Asociación Nacional Esparïola de Fabricanles de Hormigón Preparado (ANEFHOP) i Calidad Siderúrgica. Els interessats a assistir poden contactar amb la secretaria de les jornades: IECA. Telèfon 934 87 22 83. A/e: iecat@ciment-catala.org
B
SEGONA QUINZENA MAIG 2000
El noticiari I-
ACTIVITATS SOCIALS
28 de juny: la Festa ...
. al Palau Nacional Els participants podran visitar les sales dedicades a L'art gòtic que fa poc que han estat condidonades
wuU Is aparelladors i arquitectes ^ ^ 1 tècnics de les comarques de Barcelona celebraran ía seva Festa el dimecres 28 de juny {i no al 15 com es deia en LINFORMATÍU anterior) al Palau Nacional de Catalunya, a la muntanya de Montjuïc. Tots els col·legiats que ho desitgin, junta-
ment amb els seus amics i acompanyants, podran gaudir d'una trobada festiva que ja ha esdevingui tradicional. Tot i que encara hi ha algun detall (un d'ells molt espectacular) que encara està per confirmar, el programa d'enguany és força complet i inclou una visita a la secció d'art gòtic
^B Ld rcila Uclb MUdfclldUUla LUUU
del Museu Nacional d'Art de Catalunya que ha estat restaurat í condicionat recentment. Després de l'aperitiu hi haurà el sopar, que tindrà lloc al Gran Saló Oval. Al final, espectacle, ball i fi de festa fins ben entrada de la matinada. LINFORMATÍU col·labora en la promoció
^^^MH^^^^^g INSCRIPCIONS: Servei d ' I n f o r m a c i ó d e l
CANVI DE DATA:
PROGRAMA (PROVISIONAL):
serà el dimecres 2 8 DE JUNY, a les 8 del vespre
20.00 h
21.45 h
RECEPCIÓ I VISITA LLIURE A LA SALA
Palau Nacional de Catalunya. Muntanya de Montjuïc. Barcelona
d'aquesta nova trobada d'aparelladors i arquitectes tècnics amb la preparació d'un petit reportatge dedicat a l'art gòtic, tema central de la Festa del 2000. La inscripció ja és oberta. I
SOPAR AL GRAN SALÓ OVAL DEL MNAC.
C o l · l e g i . Planta baixa. Telèfon 9 3 2 4 0 20 6 0 . Fax 932 4 0 2 0 6 1 .
D'ART Gónc DEL MNAC. 21.00 h
11.30 h
A/e:
BALL FI DE FESTA AMB L'ORQUESTRA
I
APERITIU AL VESTÍBUL DEL MNAC.
SWING LATINO.
RESERVA
informació@apabcn.es
TAMBÉ A LES DELEGACIONS. DE TAULES PER A GRUPS
DE 1 0 PERSONES.
-\ EI noticiari ACTIVITATS
SOCIALS
SEGONA QUINZENA MAIG 2000
a
Seivei fotogràfic del HNAC
El Museu Nacional d'Art de Catalunya i les col • lecdons d'art gòtic I D f l I discurs museològíc de l'art gòtic • Ü català del Museu Nacional d'Art de Catalunya ve condicionat per la formació de tes col·leccions i, a la vegada, respon a la voluntat de mostrar l'expressió artística catalana i dels territoris més relacionats culturalment amb Catalunya. Si bé l'art romànic correspon cronològicament als inicis, al voltant de Barcelona, de la formació del que després serà Catalunya, les col·leccions d'art gòtic il·lustren la plenitud, la centralítat i el moment de la màxima expansió territorial catalana en els aspectes polític, econòmic i cultural en el marc coetani de l'Europa mediterrània.
observar l'aparició, el desenvolupament i l'esclat de l'estil, des del segle XIII fins a les darreries del XV. Tanmateix, mostra també la reinterpretació que es va produir al nostre país dels diferents corrents estilístics europeus, tot concretant-se en subestils ben caracteritzats com el gòtic d'expressió lineal, el d'influència italianitzant, l'anomenat gòtic internacional o el d'ascendència flamenca, amb el contrapunt interessant de les realitzacions no catalanes.
difunt espòs Pere Fontana i Almeda, de tretze taules de pintura gòtica precisen l'exposició conjunta del grup d'obres, a les quals s'han afegit unes altres sis pintures amb la finalitat de poder il·lustrar el desenvolupament del gòtic internacional a Lleida i a l'Aragó. A la vegada, sense menystenir la lectura comprensiva de l'evolució de l'estil, l'exhibició permet tot un seguit d'aproximacions temàtiques, clarament diferenciades, com Molí sovint, les diferents seqüències cro- les que poden apreciar-se als àmbits dedinològiques de l'evolució de l'estil presenten cats a l'ari civil, a l'evolució de la figura del integrades a les sales ambdues tècniques, donant i a l'orfebreria religiosa, a l'espai fupintura i escultura, agrupades segons la nerari, a la representació de la Mare de Déu seva procedència geogràfica, amb l'objec- a l'escultura europea i a l'art flamenc i El període gòtic es caracteritza per la tiu d'exposar l'art català contrastat en el hispanofiamenc. Les agrupacions d'aquesriquesa material i per la profusió decorati- context més general de l'art hispànic del tes obres permeten suscitar punts de reflexió i d'apreciació d'ordre divers, artístic i va de les arts figuratives en les diferents mateix període. tipologies i tècniques -pintura mura!, pinAmb tot, es dediquen dos àmbits a l'es- extraartisiíc i permeten també enriquir i tura sobre taula, orfebreria, esmalteria, es- cultura del segle XIV i dels inicis de la cen- aprofundir els plantejaments cronològics i cultura en pedra, en fusta, en ivori-, la re- túria següent així com altres espais exposi- evolutius de l'itinerari del Museu amb qüespresentació de les quals està garantida tius inclouen de manera monogràfica l'obra tions més àmplies, de caràcter històric, icodins la col·lecció per nombroses obres del de pintors tan singulars com Bernat nogràfic i tècnic. • més alt nivell, pel que fa sobretot a la pin- Martorell, Lluís Dalmau, Jaume Huguet, tura, així com per la qualitat de l'escultura Pere Garcia o el Mestre de la Seu d'Urgell, i de l'art de l'objecte. entre d'aitres. Per últim, les clàusules de la Ei nucli català de la col·lecció permet donació feta per Pilar Rabal, en nom del seu
Neix l'art gòtic a Europa (segles XIII a XV)
A dalt: Anònim. Verge amb el nen. Mitjans del segle XIV. Alabastre amb restes de policromia. 1,10 x 0.4Z x 0,25 m. «MAC/MAC 4359. laume Huguet. Sant Jordi i la Princesa. Tercer quart del segle XV. Pintura al tremp sabre fusta de pi. 0,92 x 0,58 m. HNAC/HAC 15666. A baix: Catedral de Lleó abans de la darrera restauració que s'hi ha dut » terme.
| J j I terme gòtic defineix l'estil que es i ^ H desenvolupa amb intensitat al nord de França durant els segles XII i XIII. Es caracteritza per la generalització de solucions tècniques, tals com l'arc apuntat i la volta de creuer, que racionalitzaren el treball arquitectònic. Els cistercencs, a Fontenay i a Poblet, contribueixen a la definició de l'estil, i aquest troba en les façanes dels grans edificis religiosos la seva expressió més forta. Abans del 1140, la façana occidental de Saint Denis ja ofereix aspectes gòtics plenament acabats i, tocant el darrer quart del segle XII, l'elevació de les catedrals en quatre nivells introdueix el trifori al costat de les tribunes.
protagonisme creixent del vitrall. Sovint, els vitralls com els de la Sainte-Chapelle de Pals es relacionen amb la miniatura amb colors vermells, blaus i sobretot daurats. El segle XIII català es caracteritza, d'una banda, pe! desenvolupament de l'art cistercenc i, d'una altra, en ambients urbans, per l'aparició d'una arquitectura nova dins el marc dels ordes mendicants. Aquests contribuïren a la popularització d'un model arquitectònic clarament gòtic format per esglésies de nau única, cobertes amb volta de creuer senzilla, i amb un absis de forma poligonal de la mateixa amplada que la nau. La novetat essencial és la introducció de capelles laterals entre els contraforts, que Però el primer gòtic esclata a Notre-Dame engrandeixen encara més els volums interns de París durant el darrer terç de! segle. Per de l'edifici i multipliquen els espais indepenaltra banda, les novetats creades durant el dents. Aquesta proliferació de capelles que segle XIII són una prova ben palesa del nou es generalitza en l'arquitectura gòtica tant concepte arquitectònic introduït a les cate- del Migdia francès com de Catalunya i aldrals clàssiques de Chartres, Soissons, tres llocs del llevant peninsular i d'Itàlia, proReims i Amiens, el buidament mural i el picia la comanda d'estàtues i retaules, que
'ran molt nombrosos. Durant el segle XIV molies catedrals gòtiques continuen les experiències anteriors, mentre d'altres imposen una unitat espacial interior. Aquesta fórmula preval en totes les regions meridionals, on l'interior dels edificis s'enriqueix amb una decoració mural que a Itàlia està dominada per l'obra de Giotto. El gòtic flamíger correspon al darrer moment de l'Edat Mitjana occidental. El mecenatge domina l'encàrrec artístic i les personalitats són cada vegada més conegudes. Les ciutats importants com París, Avinyó, Praga, Colònia o Milà esdevenen grans centres de producció. L'art d'aquest període no es pot resumir fàcilment, però hom destaca habitualment l'obra de l'escultor Claus Sluter i del pintor Jan van Eyck. A Catalunya una de les personalitats més fortes que cal encara estudiar molt és la de Jaume Huguet. •
[useu Nacional d'Art de Catalunya ""^ Sala Oval Palau Nacional 28 de juny • 8 del vespre
Segona quinzena maig 2000 1 7
Sumari 18 Controldequalitat Actualització tecnològica d'armadures passives
20 Documental abast Projectes de bastida
22 Visats Coeficient d'actualització d'honoraris
23 Fiscal Servei Renda'2000
24 Internet Je parle/ra/iço/s
26 SelecdódePersonal
Construir amb formigó irle Hp-jornarips dedicades a la ronstnirrin amh formigó
CONSTRUIR AMB FORMIGÓ FORMIGÓ IN SITU EXPOSICIÓ
Del 23 de maig al 6 de Juny Bon Pasior, 5. Barcelona SALA D'EXPOSICIONS.
Planla baixa. De dilluns a divendres de 10 a 14h i de 16 a 20h.
5 I H I H A un malerial de construcció estretament lligat a l'evolució i a la imatge del segle XX, aquest és el formigó armat. Tot i que el seu origen es remunta a mitjan segle XIX, l'ús del "ciment armat" es va generalitzar plenament al XX, i •va proporcionar una llibertat constructiva mai vista fins aleshores. La seva versatilitat i la suposada durabilitat que provenia de la imatge quasi pètria de la seva estructura, es va veure enterbolida, però, per dos problemes consubstancials a la seva natura: la dificultat de controlar les característiques del formigó elaborat a l'obra i la presència de l'armat, que representa un perill constant d'oxidació. Dins del cicle Els materials i les noves tecnologies de la construcció, el
Col·legi ha organitzat unes jornades adreçades a reflexionar sobre dos àmbits específics de la construcció amb formigó. Aquest mes de maig s'han iniciat les primeres sessions dedicades al formigó in situ. Les segones, estan previstes per al mes de novembre i tractaran sobre la construcció amb formigó prefabricat. Ambdues compten amb la participació de destacats expens en la matèria i d'empreses fabricants dels productes que es presenten a debat. La sala d'exposicions del Col • legi acull fins al 6 de juny una mostra de productes i sistemes aplicats a la construcció in situ d'estructures de formigó.
27 MercatdeTreball
28 Formació/D i versos
35 InformadóTècnica i Comercial
18
fe
DRIA
Segona quinzena maig 2000
Control de qualitat Artiialítzarió ternològira pn armaHnrps passívps I N F O R M E M quesha començat a veure a les obres l'acer tipus B 400 SD, subministrat en comptes d'un B 500 S. S'ha d'anar amb precaució i saber identificarlo, perquè el canvi pot comportar un recàlcul de l'estructura afectada. Qualitat siderúrgica és una societat que lé com a objecte la prestació de serveis a les indústries siderúrgiques en el camp de la qualitat, especialment en totes les activitats relacionades" amb la certificació i normalització. Aquesta societat publica, semestralment i amb caràcter derogatori, unes fitxes informatives de productes certificals, on figuren les empreses que, en data d'edició, són llicenciaries de la marca AENOR per a productes d'acer pel formigó. En el segon semestre del 1999, va sortir, per a barres corrugades, un
MTipoB400S Klrrf
UNIVERSITAT DE BARCELONA
©
77
PATRIMONI-UB Conservació del Patrimoni arquitectònic Inicio
aTcrradcs-I-csPuiiM:
PATRIMONI-UB de la Universitat de Barcelona és un grup pluridiscipÜnar de Recerca Aplicada al Patrimoni Històric. La seva investigació es basa en l'estudi dels materials utilitzats, el seu comportament, els mecanismes que donen lloc n la seva degradació i l'estudi dels processos més adients per a la seva conservació i eventual restauració. En aquest sentit, el coneixement dels materials i el seu comportament són la base de la presa de decisions en la conservació preventiva Í en les intervencions de restauració.
L'àmplia experiència de PATRIMONI-UB ha permès col·laborar a nivell de Pla director, avantprojecte, redacció de projecte o en la fase d'execució d'una sèrie de monuments emblemàtics com ara la Catedral de Tarragona, l'antiga Catedral de Lleida, el Monestir de Sant Pere de Rodes, la Catedral de la Seu d'Urgell, la Portada del Monestir de Ripoll, la Casa Botines (León), l'església de Saula Mana del Mar, la Torre Inclinada de Pisa, la Casa Terradcs-Lcs Punxes, la Catedral de Ciutadella de Menorca, l'edifici de la Diputación Foral de Bizkaia (Bilbao), etc.
País (Espana)
1
Fabricants (n 17)
I Tipo B 500 S
\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\\ Inicio
País (Espana)
Fabricante (ng 17)
\ Tipo B 400 SO
Inicio
País (Espana)
Fabricants (n< 17)
I Tipo B 500 SD
Dirección de lectura
= 19 GJLJAI ITAX
acer nou de ductilitat especial, designat amb el tipus B 400 SD, i ara acaba de sortir el tipus B500 SD. Ambdós tipus són acers amb caracteri'süques especials de soldabilitat (S), i d'alta ductilitat (D). Les seves característiques mecàniques i la seva identificació són:
tra el col·lapse • Evitar trencaments fràgils davani de moviments sísmics, dinàmics o d'impacte. • Admetre deformacions importants sense arribar al trencament davant de diverses sol licitacions.
concepte d'estructura, necessària tant per a la nostra integració europea, com per a la nostra situació geogràfica. Tal com assenyalàvem al començament, informem que s'ha començat a veure a les obres l'acer tipus B 400 SD, subministrat en comptes d'un B 500 S. Repetim que s'ha d'anar amb precaució i saber identifïcar-lo, perquè el canvi pot comTTPUS D'ACER B40OS B500SD B500S B400SD portar un recàlcul de l'estructura NORMA DE PRODUCTE UNE 36068 UNE 36068 UNE 36065:99 UNE 36065:00 afectada. LfMrr ELÀSTICfy(MPA) 400 500 400 500 Segons l'article 15 de la LOE, són obligacions de! subministrador CARREGA UNITÀRIA DE 440 550 480 575 dels productes realitzar les TKNUMiKrlstM») enlregues d'aquests d'acord amb les > 1,20 > 1.15 especificacions de la comanda, resRELACIÓ fs/fy 1,05 1,05 < 1,35 < 1,35 ponent del seu origen, identitat i qualitat; així com facilitar la garan>20 > 18 14 12 ALLARGAMENT DEL tia de qualitat corresponent. TRENCAMENTA5 % Les fitxes informatives de productes identificats (productes d'acer L'acer tipus B400 S s'ha deixat de 3. Capacitat d'adaptació de l'es- per al formigó) les trobareu al Cenfabricar i el B500 S encara es fabritructura davant de sol • licitacions tre de Documentació del Col·legi ca però, segons es va informar en difícils de quantificar (alternança i (www.apabcn.es/renart). l'última jornada sobre qualitat side- diversificació d'esforços). rúrgica, es deixarà de fabricar molt aviat.
La instrucció EHE 98 té en compte tres tipus d'armadures passives: • Laminat en calent: B400 S 1. Per adaptar-lo a les caracterís- B500 S (art.31.2) tiques establertes en l'Eurocodi • Laminat en fred: B500 T (l'Eurocodi 2 classifica l'acer en dos (arl.31.3) tipus de ductilitat -alta i normal—i • Amb característiques especials l'Eurocodi 8 "Disposicions del pro- de ductilitat: B400 SD (Annex 12} jecte d'estructures sismoresistents", inclou els acers de ductilitat elevaSi analitzem les dades abans esda}. mentades podem veure que lot in2. Per garantia de seguretat con- dica una tendència cap a un nou PER guÈ AQUEST CANVI?
Arquitecta tècnica
Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics Augment d'òptica 30x Precisró angular 3 mgon Plomada òptica Trípode d'alumini o de fusta Mira topogràfit
•Taquímetre Electrònic Elca R. • Distància amb I prisma I30C • Precisió angular I.S mgon 'Augments òptica 26x amb compensació automàtica • Programes d'aplicació en construcció coordenades - Memòria interna 1900 punts •Trípode d'alumini o de fusta •Plor la òptica
• Augment d'òptica 20x • Precisió angular 10 mgon. • FTomada d'òptia •Trípode d'alumini o de fusta • Mira topogràfica telescòpica • Brúixola orientadora (opcional)
N° 10x26 • Augment d'òptica 26x • Precisió +/-2mmJ I Km. •Trípode d'alumini o de fusta • Mira topogràfica telescòpica Balmes. núm. 6 - Tel. (93) 302 20 45 - 08007 BARCELONA
20, rnLJAL·lTAT
Documents a l'abast
1.1 4. 8.2 9. 10.2 12.1 13. 14. 17. 18.4 19.
20.1 21.
Preus (16% IVA inclòs)
Codi d'accessibilitac <B3» 680 PTA Norma sismoresistent 1.160 PTA Control de qualitat de poliuretans 660 PTA El Llibre de l'edifici 230 PTA Bastides 905 PTA Control de qualitat <^J> 1.160 PTA Enderrocs 1.100 PTA Criteris per a la redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens 140 PTA Certificats d'habitabilitat 350 PTA Laboratoris d'assaig acreditats a Catalunya 160 PTA Nova reglamentació de seguretal i salul en la construcció. Estudi bàsic 870 PTA Amb disquet 1.160 PTA Conservació i seguretat de les façanes 1.730 PTA Model d'Estudi bàsic de seguretal i salut per a obres de rehabilitació de façanes 350 PTA Amb disquet 600 PTA
CONTRA - OBRY - PROYEC S.L.
Constructora • Confíenos la realización de sus obras • Albanilería en torres apareadas, bloques de viviendas, reformas de grandes locales • Llaves en mano incluso con industriales • Personal fi jo de empresa • Dirección de obras por personal colegiado. C/ Provenza 292, Àtico • 08008 Barcelona
Tel.: 93 487 49 57 • Fax.: 93 487 91 97 Móvil: 606 42 67 41 • e-mail: aura@tising.es
Preus (16% IVA inclòs)
Documents a l'abast
22.4 Llislal de normativa de compliment obligat per a Catalunya (novembre 1999) JflP* Paper Disquet Correu electrònic 23.1 Infraestructures comunes de telecomunicacions 24. Nova reglamentació d'activitats a Catalunya 25. Grues-torre 26. El projecte de bastida «^Jl> Amb disquet „
1.160 PTA 930 PTA 700 PTA 1.650 PTA 1.100 PTA 980 PTA 1.200 PTA 1.450 PTA
PUNTS DE VENDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PLANTA BAIXA), CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (5A PLANTA) I DELEGACIONS
L'expansió de la rehabilitació de façanes, que ha estat especialment important a Barcelona, ha obert un camp de treball en diferents vessants: redacció del projecte de rehabilitació, assumeix de la direcció d'obres i assumeix de la bastida. Així, serà moll importamperal tècnic definir quin és el seu àmbit d'actuació per tal d'acotar la seva responsabilitat. Els ajuntaments, donada la importància de la seguretat de la bastida lant en el seu muntatge i desmuntatge com en la fase d'obra, demanen que un tècnic es responsabilitzi de la seguretat d'aquest elemenl auxiliar mitjançant un assumeix específic. Acompanyant el full d'assumeix corresponent els ajuntaments demanen una documentació tècnica, que anomenem projecte de bastida i un estudi o estudi bàsic de seguretat. A més, en la majoria dels casos se'ns demana que en el projecte esmentat hi figuri expressament una justificació del compliment del codi d'accessibilitat. Un nou Documenta l'Abast, el
número 26 "El Projecte de bastida", aclareix els dubtes habituals que planteja un encàrrec d'assumeix de bastida i facilita la redacció de la documentació esmentada anteriorment. En aquest sentit cal destacar que aquest document conté un model de projecte de bastida i un model d'estudi bàsic de seguretat disponibles també en disquet. El nou Document facilita també informació molt útil per a la comprovació del compliment de la normativa vigent (llistat de comprovació, quadre resum de legislació, etc.) i unes pautes d'actuació professional que ajuden a delimitar la responsabilitat del tècnic en funció de l'encàrrec que ha rebut. •
Centre de Documentació Josep Renart
Segona quinzen;
o21
S
nUALIT&T
Proves d'estanquitat a l'aigua en finestres LA LLEI d'ordenació de l'edificació estableix com a requisits bàsics els corresponents a funcionalitat, seguretat i habitabilitai. Els aspectes relatius a la seguretat estructural estan suficientment normalitzats tant pel que fa a les especificacions a tenir en compte en la redacció del projecte, com en l'execució i en els materials. Un dels aspectes que fa referència a l'habitabilital és l'estanquitat a la penetració d'aigua, sobre el qual hi ha especificacions en les Normes tecnològiques, encara que sense definir de manera clara les condicions d'assaig. Així doncs, cal pensar en establir uns criteris per avaluar i uns mètodes de comprovació almenys per poder verificar la correcta disposició d'aquests elements de tancament. Des de fa uns quants anys, hem començat a posar en pràctica diferents mètodes per realitzar, en una finestra col·locada, una prova de servei d'estanquitat a l'aigua, que complementa les proves necessàries per classificar la finestra amb els corresponents assaigs de laboratori. Els mètodes que creiem que són els més adients per comprovar l'estanquitat són aquells que recullen les condicions d'assaig que figuren a les normes UNE 85 206/81 i UNE 85 220/86, en les quals es donen les condicions de pressió i cabal d'aigua que s'ha d'aportar i que es mesuren i controlen amb la disposició, en l'element d'assaig, d'un cabalímetre i un manòmetre. L'element d'assaig ha de permetre que l'aigua es projecti des de l'exterior de manera difusa, uniforme, a una distància determinada i abasti la superfície objecte d'assaig que comprèn habitualment la meitat superior d'una finestra, i també la llinda i el tancament de façana situat per sobre d'aquesta. Per altra banda, atès que les proves cal realitzar-les per mostreig aleatori, convé que aquest dispositiu permeti l'adaptació a qualsevol tipus de finestra i que es pugui situar a qualsevol alçada. Amb l'experiència que hem obtingut sembla raonable el criteri de mantenir la projecció d'aigua durant quatre hores, temps suficient per donar per bona la col·locació d'una finestra si no s'ha observat la
infiltració. En resum, els laboratoris i les entitats de control disposem de la capacitat de posar en pràctica una prova de servei que, per les raons abans esmentades d'avaluació de l'habitabilital, poden ser en el fu-
tur una de les proves habituals a tenir en compte en el moment d'establir el Pla de control de qualitat d'un edifici. •
INTECASAí c
j
^ d-ïd,||old6
Momdarl, nau 25
po|(gon
poljzur
0 8 2 9 0 C e r d a n y 0 ] a d e | V a ,, è s
Tel: 935 94 46 60/Fax: 935 80 57 85 A/e: intecasa@grupoep.es
CURS DE COORDINADORS DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ DIVENDRES, DEL 2 9 / 9 / 0 0 AL 9 / 3 / 0 1
E
l Decret 1627/97, de transposició de la Di rectïva europea sobre la seguretat i salut laboral a les obres de construcció implanta a Espanya una nova figura professional: el coordinador de seguretat. Els coordinadors són els professionals encarregats d'avaluar els riscos de l'obra i proposar solucions i alternatives, motivar els participants perquè integrin la seguretat en el procés
treballadors a l'obr
ció en segui». —' que el Col·legi porta a ^ . m e des de fa uns anys conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya, ib l'objectiu que els prof ~ ~ jnals que desenvoluf aquesta nova funció professional actualitzin els sei neixements en aquesta ,<.U1^ ria í s'adeqüin ai nou enfocament de la implantació de la seguretat en les obres. Es lliurarà diploma de Postgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya als qui hagin assistit al 80 % de les classes i superin l'avaluació del treball i les preguntes del tribunal.
MÒDUL I: Normativa i legislació: La Directiva europea sobre seguretat i la seva transposició a Espanya. RD 1627/97. La Llei de prevenció de riscos laborals. Reglament de serveis de prevenció i normativa de seguretat. MÒDUL II: Coordinació de seguretat; • El perfil professional del coordinador. Coneixements i habilitats necessàries. Missió i funcions. • Actuació d'un servei extern de prevenció de riscos laborals en l'àmbil de la construcció. La seguretat dins l'empresa constructora. MÒDUL III: Elements auxiliars per a la prevenció de riscos laborals: • Introducció a la prevenció dels riscos i la seva relació amb la qualitat i el medi ambient. Millora dels resultats econòmics. • Malalties professionals en el sector de la construcció. Introducció a l'ergonomia. Condicions de treball: calor, fred, soroll i vibracions • Seguretat i qualitat. Les normes ISO 9000. Auditories de qualitat. Auditories de seguretat. • EI factor humà: psicologia i formació. Tècniques de negociació. La missió del coordinador de seguretat. MÒDUL IV: L'actuació professional de! coordinador: • Actuació professional del coordinador. Fase de projecte i d'execució. • Planificació de projectes. Auditoria de seguretat d'un projecte. • Presa de decisions. La informació, consulta, participació i formació dels treballadors. Anàlisi dels processos de producció. L'eliminació d'algunes situacions de risc. • Eines per a la informació i la for-
mació. L'Auto-Audit i el mòdul FRAP. Presentació d'un cas real de coordinació de projecte i realització. Introducció al control documental de la coordinació. • Responsabilitat civil i penal dels promotors, del contractista, de l'autor del projecte, dels subcontractistes i dels coordinadors de seguretat. • La inspecció de treball i la seguretat en el sector de la construcció. • Metodologia per a la coordinació de seguretat. • Taula rodona. Experiències de coordinadors de seguretat en obres de diferent tipologia. Conclusions. MÒDUL V: Formació en tècniques de seguretat: • Mesures de prevenció en projectes d'obra civil i de gran formal. • Seguretat en la conservació dels edificis i en els treballs de renovació i rehabilitació. • Seguretat en la reparació i manteniment de les construccions. • La prevenció del risc a les obres d'enderroc. • Seguretat en la gestió dels residus en la construcció. • Solucions tècniques davant les situacions de risc en una obra. MÒDUL VI: La documentació per l'aplicació del RD 1627/97 • Estudi bàsic de seguretat i estudi de seguretat • Pla de seguretat i la seva implantació. • Sessions pràctiques. Coneixements exigits: formació a nivell d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic.
22
Segona quinzena maig 2000
DIVERSOS
NECRDLOGIGJUES
Coeficient d'actualització d'honoraris
Ens dol comunicar a tots els col • legiats la defunció del nostre company: Joan Ovejero Morilla, col • legiat 5.930, esdevinguda el 21 d'abril a 71 anys.
a 14 d'abril: Ca=l,07. Proper canvi: 15 de maig Mòdul: 44.500 PTA.
IVlSAT-EXPRÉS T'ajudem a construir
Centre de Documentació Josep Renart
piecinstant En dos minuts, el llistat de normativa de compliment obligatori, per Internet i adaptat al teu projecte. Disponible a: www.apabcn.es/ renart/
Facilita als col·legiats la tramitació pona a porta del visat sense desplaçaments innecessaris trucant al telèfon de visats amb servei de 24 hores.
INFORMACIÓ VISATS
- VALLÈS ORIENTAL
De dilluns a divendres, de 9 a 13 h Dimarts, dimecres i dijous, de 17 a 19 h Telèfon: 938 79 01 76 Fax: 938 79 01 11 A/e: caaivori@apabcn.es •VALLÈS OCCIDENTAL
De dilluns a divendres, de 9 a 14 h De dilluns adi)vous, de 17 a 19.30 h De dilluns a divendres, de 8.30 a Telèfon: 937 80 11 10 19.30 h, ininterrompudament Fax: 937 33 06 51 Telèfon: 932 40 23 70 A/e: caatvocc@apabcn.es Fax: 932 40 23 71 i caatvocc@cecot.es A/e: visats@apabcn.es • OSONA V1SAT-XARRAGONA Dimarts, dijous i divendres, de 9 a S'acosta el visat de Tarragona a 13 h Barcelona amb un tràmit setmanal Dimarts í dimecres, de 16 a 18 h donant un millor servei als noslres Telèfon: 938 85 26 11 col • legiats evitant els desplaçaments. Fax: 938 89 45 34 Responsable: Cristina Rocamora A/e: caatosona@apabcn.es • BACES-BERGUEDÀ Dilluns, dimarts, dijous i divendres, De dimarts a divendres, de 9 a 13 h de 8.30 a 19.30 h De dilluns a dijous, de 17 a 19 h dimecres, de 9.30 a 12 h. Telèfon: 938 97 99 Telèfon: 932 40 23 70 Ext. 231 Fax: 932 40 23 71 Fax: 938 72 73 05 A/e: caatbages@apabcn.es • BARCELONA
L'INFORM@TIU ELECTRÒNIC El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi
Adreça: wvyw.apabcn.es
SERVEI HABITATGE Telèfon: 934 14 14 13 Fax:932 40 23 81 A/e: satu@apabcn.es
PETITS
ANUNCIS
TELÈFON: 932
4O 23 76 / FAX: 932 4Q 23
Serveis per al professional
Enginyers de telecomunicacions
Es fan perspectives manuals i per ordinaServeis d'aixecaments d'estat actual, de- dor, en blanc/negre o color, I Render. lineació de projectes, models en 3 0 , Octavi càlcul d'estructures I instal·lacions. Telèfon: 93213 92 36 Fotografia d'arquitectura I d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicaServeis tècnics d'arquitectura cions.
fan projectes d'infraeslructures comunes de telecomunicacions per a edificis, visats pel Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions. Enginyeria Tesis. SL. Gran Via de les Corts Catalanes, 1176. Tel.: 932 78 3011 i 933 13 63 40. Fax: 932 78 07 65
També, mesuraments i plecs de condicions, ajut E seguretat, dictàmens, vaioi tió econòmica d'obra. ARINSA Telèfon: 934 52 07 89 a/e: arinsa@coac.net
ÍUpOStOS.
Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidamenls. CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61
64
Serveis econòmics de delineació S'ofereixen serveis de delineació en 2D. Projecció de plànols I redacció de permisos d'obra, entre d'altres. Preus econòmics. Telèfon: 934 36 95 29
Serveis per al projecte Serveis de topografia S'ofereix, realització d'aixecaments topogràfics Informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes. I assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 93317 10 36 Fax: 933 17 0684
Serveis per a taxadors
Perspectives I fotomuntatges
Envu'ns un fax i nosaltres II lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Oferim una experiència de més de 2 anys. B preu del croquis: 700 PTA. Telèfon: 934 1616 39 Fax: 932 37 49 01
Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. També oferim serveis de Delineant o auxiliar fotomuntatge, vídeo (recorregut d'Interiors I exteriors), plànols de venda, pàgines web i CD's. S'ofereix arquitecta com a delineant o Ens desplacem a tot Catalunya. ajudant/auxiliar d'oficina o en obra. Disinformació ponibilitat tot el dia. Telèfon: 934 59 4617 Clàudia • Telèfon: 932 13 21 82
S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina tècnica: delineació, escanejat, vectoritzaclò i dlgltalitzaclò de plànols. També topografia, aixecaments d'estat actual i presentació de projectes (render I animació). Telèfon: 934 87 00 54
Visualització de projectes Oferim tot tipus de serveis per veure com serà el projecte: Plànols de venda, perspectiva manual, render. fotomuntatges, animació 3D, vídeo, interactius, etc. informació Telèfon: 934 87 00 54
HDRE5 EXTRES
Segona quinzena maig 2000 J~ J
DIVERSD5
SERVEI
TELÈFONS
RENDA'99
El Col·legi organitza, com cada any, el Servei Renda'99 de consulloria fiscal, que anirà del 2 de maig al 10 de juny, per donar suport gratuït al col • legiat en el període de declaració de renda. Aquest període finalitza el 20 de juny per a les declaracions positives i el 30 de juny per a les que són amb dret a devolució. El servei es presta a hores convingudes, de dilluns a divendres, de 10.30 a 13.30 hores, i també els dimarts i dijous, de 16.30 a 18.30 hores, a la tercera planta del
Col • legi. L'orientació anirà a càrrec de t'advocat fiscalisia José Antonio Bernàldez. Per a aquells col • legiats que desitgin que se'ls faci la declaració de 1999, s'han establert els preus següents: • Declaració ordinària: 16.000 PTA • Ordinària conjunta: 20.000 PTA • Patrimoni: 6.000 PTA Per concertar hora prèviament: Assessoria Jurídica i Professional Telèfon: 932 40 20 56
SERVEIS CENTRALS
TELÈFON
A/E
Informació general Visats Secretaria Assessories Professional i Jurídica Rehabilitació i Medi Ambient Borsa de Treball Formació Centre de Documentació Biblioteca Servei de Normativa L'Informatiu Comunicació, imatge i màrqueting Servei Habitatge
932 40 20 60 932 40 23 70 932 40 20 55 932 40 20 56 932 40 23 66 932 40 23 58 932 40 23 73 932 40 23 61 932 40 23 80 932 40 23 65 932 40 23 76 932 40 23 83 934 14 14 13
informacio@apabcn.es visats@apabcn.es secreiaria@apabcn.es assessories@apabcn.es serma@apabcn.es treball <@ apabcn.es formacío@apabcn.es renan@apabcn.es renan@apabcn.es sit@apabcn.es informatiu@apabcn.es comunicacio@apabcn. satu@apabcn.es
ALTRES SERVEIS
TELÈFON
A/E
Premaat Musaat Caixa d'Enginyers Assegurances Lorente Cooperativa Jordi Capell Cafeteria Comercial
932 932 932 932 934 932 932
premaai@apabcn.es musaat@apabcn.es
DELEGACIONS
TELÈFON
A/E
Osona Bages-Berguedà Vallès Occidental Vallès Oriental Consell de Col·legis
938 938 937 938 934
caatosona@apabcn.es caatbages@apabcn.es caatvoc@apabcn.es caatvori®apabcn.es consell@apabcn.es
SERVEI D'ASSESSDRIA FISCAL Des del mes d'abril, els col • legiats disposen d'un servei d'assessoria fiscal que es presta al mateix Col·legi. Els professionals interessats seran atesos en les seves consultesfiscalsi també en diferents tramitacions pròpies del seu exercici, com són declaracions sobre IVA i IRPF, formació de societats i els tràmits fiscals. Per a la prestació d'aquest servei, el Col·legi ha establert un acord amb l'advocat i assessor fiscal José Antonio Bemàldez, que compta amb experiència en l'àmbit de la nostra professió. Les consultes seran ateses a la tercera planta del Col • legi dins de l'horari que detallem a continuació:
MOTS
Durant el mes d'abril, dilluns, dimecres i divendres, de 10.30 a 13.30 h. Els dimarts i dijous, de 16.30 a 18.30 h. A partir de maig, de dilluns a divendres, també de 10.30 a 13.30 h, a més de les tardes de dimarts i dijous. La consulta és gratuïta i per a les tramitacions s'haurà d'abonar un cosí segons el tràmit o gestió, d'acord amb uns preus establerts. Es tracta d'un servei dirigit als col·legiats, encara que podrà atendre també els familiars i col·laboradors professionals. •
Cal concertar hora prèviament al telèfon: 932 40 20 56.
85 26 11 72 97 99 80 11 10 79 01 76 14 38 48
lorente@cccorredors.com eupalinos@arquired.es
comercial ©apabcn.es
ENCREUATS
HORITZONTALS: 1. Permet que la porta pugui obrir-se sense problemes. 2. Lloc a cobert de les inclemències 1 atmosfèriques. Substància que lubrifica dues peces mòbils en contacte. 3. Consonant d'agència informativa. Preposició que vol companyia. Començament de l'obra. 4. Una mica 2 de guix. Habitava el mas d'un senyor feudal. 5. Maneta de porta, finestra o calaix. 6. Color morat clar. Os de l'avantbraç. 3 7. Al final del mirall. Enganxar amb bona cola. Abans de les dotze. 8. Al final de l'oració. Un menjar de gallines. 9. Per 4 domír-hi l'un sobre l'altre. Enmig del carrer. 10. Una plaça rodona. Sortejaran alguna cosa d'esquena. 11. Prefix que 5 val per tres. Capell pontifici no litúrgic. VERTICALS: 1. Manyoc de fils per fregar i per polir. Es pot distribuir en diferents parts. 2. Aixopluc d'excursionistes. Una mica d'alumini 0 d'alabastre. Mig diàmetre. 3. Et pot oferir un bon paté. L'anoditzat afavoreix la formació d'òxid. 4. Símbol de neó. Rampinya coses amb afany. 5. Xarxa formada per les vies de circulació. No pot 0 no vol moure's. 6. Així comença 0 acaba un incendi. Amb prou seny per baixar de l'arbre. Vaixell carregat de troncs. 7. Capa que es troba sota el sòl que trepitgem. Peça de ferro que pot unir dos objectes. 8. Sense número, el carrer. Fer malbé tota la roba de l'armari. Enmig del punt de mira. 9. Trumfo pel davant, sencera pe! darrera. Assegura el vaixell a bon port. SOLUCIONS
40 23 74 40 23 68 00 95 22 40 23 72 14 63 55 40 23 54 49 20 57
1
2 2 3
0 1
6
-.
3 2 2
3 2
°
0
9
SOLUCIÓ
10|
Bireiuv loiv "6 Jl J JV u s 8 B(eo ]<?sqnS L Pti mm i 9 "peu| BUIHJI. -g > !ii|iurw i » o U W ! l9U 2101 ||B6aid :B|«>tpaA e™.! M i l l yusJBU o "OL U *HJBl!n 6 ^ ' S V »u(\ 1 L "Bum " n "9 J0peje6v "S "lesBiuv ng p Q quiy B O e iun "Jaoay z essnuay I :SJB|I>OZIJJOH 6n
Cal trobar els 8 punts clau amagats a la graella inferior. Cada número indica el nombre de punts clau que hi estan en contacte (en vertical, horitzontal 0 diagonal). Cap quadrat numerat conté punts clau.
1 1 0
: JO I I • 4• • 4 2 34•
z • e• ; i [o z ela; • c• \z z • i
24 „
PiiNT.q nF
VISTA IMTFBNET
Je parle françois Quan fa que no consulta les novetats de la pàgina web del Col • legi? fereix saber què diu algú de la seva ciutat a donar una ullada a l'enciclopèdia britànica virtual. I aquestes webs amb informació quotidiana, que algú -probablement el mateix autor- ha considerat que no eren prou importants com per ser traduïdes a l'idioma universal, què deuen dir? Què deuen explicar en les seves pàgines web personals els arquitectes tècnics de lapó -o com s'anomenin a lapó- i els homòlegs de Finlàndia, de Turquia, del Marroc o de Suècia?
L A X A R X A ha crescut no pas perquè tothom sàpiga de cop i volta anglès o s'interessi per la cultura global (o només nord-amerícana). L'èxit d'Internet s'ha d'atribuir al fet que cada cop hi hagi més empreses que entenen que cal dotar-la amb continguts locals, que siguin propers a la cultura de qui es connecta, que
Internet ha facilitat l'interès per allò llunyà però, alhora, no ha disminuït l'interès per allò proper
estiguin pensats i maminguts des de no gaire lluny d'on viu l'internauta. És clar que això implica com a fet inevitable la comercialització creixent d'Intemet, però algú realment dubtava que els grans portals com Yahoo, que concentren la majoria d'entrades a les pàgines web, no aprendrien de pressa el que la MTV ja fa anys que sap?: que cal tenir una programació descentralitzada que alterni la música de cada país amb els clips de disseny internacional. Evidentment que no. Per això a l'índia es pol escoltar a la MTV l'èxit musical associat a la darrera masala movie abans i després de Marian Carey i Yahoo no para d'obrir sucursals virtuals arreu. Aquests grans portals d'Internel estan plens de pàgines web dissenyades i mantingudes per afeccionats locals a la xarxa global, que està plena de pàgines fetes en anglès, però també en francès, danès, japonès o portuguès, i que consulta gent que pre-
Tot sovint es pressuposa que els altres inlernautes actuen com un mateix. [ tot sovint sí que ho fan, és a dir, tenen com a pàgina inicial en el seu navegador una web equivalent: la versió local de Yahoo (o la del seu col·legi professional). Internet ha facilitat l'interès per allò llunyà però, alhora, no ha disminuït l'interès per allò proper, com tampoc no ha fet augmentar de cop i volia el nivell de comprensió d'idiomes. «Ie parle françois», li indico a un francès que es podria anomenar François, via web. I el suposat François obvia l'error, per passar a explicar que una de les pàgines web que acostuma a obrir quan es connecta a Internet és la del diari francès (ftançaïs, pas françois) Liberation. -Hi trobo lot et que vull: les notícies, els apartats de cultura i també informació sobre les novetats a Internet. -No prefereix l'apartat Technology del New York Times? -Prefereixo el meu idioma, que és més còmode per a mi. )a se sap què diu el tòpic sobre els francesos. El que s'ignora és què diuen els francesos sobre l'arquitectura tècnica, perquè Internet s'ha li-
mitat a traduir les pàgines locals a l'idioma neutral, l'anglès. I ja se sap que l'anglès també permet fer acudits relacionals amb el lòpic de la tacanyeria dels catalans: 'És aquí on ensenyen anglès per dues-centes pessetes l'hora?' 'If, if, between, between'. Així que s'haurà de seguir connectat a la pàgina web del Col • legi, que tampoc és poca cosa. Quan fa que no en consulta les novelals? la s'ha adonat que ara hi pol consultar diàriament les notícíes'de la professió i del sector? Potser n'hi trobarà alguna que interessa als suecs, i que estarà traduïda al català. No ho dubii. •
PUNTS DE VISTA
o25
FIBHAI
La renda del 99 Aqnpsta nova venda PS prpspnta amh molts ranvis UNA
A L T R A vegada
aquí, mira que passa els temps de pressa, encara hi ha qui espera la devolució de la renda de l'any anterior i ja hem de presentar la del 1999. I com ja vam informar, aquesta nova renda sí que es presenta amb canvis. Amb relació als rendiments del treball, s'han establert noves deduccions segons els ingressos: • 500.000 PTA anuals per als contribuents amb rendiments nets del treball iguals o inferiors a 1.350.000 PTA. • Entre 500.000 PTA i 375.000 PTA anuals per als contribuents amb rendiments nets del treball compresos entre 1.350.000 de pessetes i 2.000.000 de pessetes. • 375.000 PTA anuals per als contribuents amb rendiments nets del treball superiors a 2.000.000 PTAo amb rendes diferents a les del treball superiors a 1.000.000 PTA. Així maleix s'amplien les despeses deduïbles, entre les quals s'inclouen: • Les quotes satisfetes a col • legis professionals, quan la col·legiació tingui caràcter obligatori per al desenvolupament del treball, amb el límit de 50.000 PTA anuals. • Les despeses de defensa jurídica derivats de litigis suscitats amb la relació del treballador amb l'empresari, també amb el límit de 50.000 PTA anuals. Amb relació als increments de patrimoni també s'han produït importants canvis: • Desapareix la no subjecció de les plusvàlues existents fins ara, amb relació a les transmissions no superiors a 500.000 PTA anuals, de manera que se suprimeix també l'exempció per a les primeres 200.000 PTA de plusvàtua. • Es declara exempta la plusvàlua obtinguda en la venda de l'habitatge habitual si el propietari lé més de 65 anys. • Desapareix el coeficient d'actualilzació del preu de l'habitatge excepte per als béns immobles. Els efectes fiscals de l'adquisició d'habitatge són els que han patit més canvis.
L'ADQUISICIÓ D'HABITATGE
Si bé l'adquisició de l'habitatge habitual continua tenint una incentivació fiscal, aquesta ha variat respecte de l'anterior regulació. Desapareix la deducció en la base imposable pels interessos de la hipoteca (amb els límits existents) i passa a fer-se tota la de deducció sobre una inversió màxima de 1.500.000 de pessetes. Desapareix el límit existent fins ara del 30% de la base liquidable. En l'impost d'adquisició d'habitatge mitjançant un crèdit hipotecari, el percentatge de deducció varia: —durant els dos primers anys, es deduirà un 25% sobre les primeres 750.000 pessetes i un 15% sobre les 750.000 pessetes següents. A partir del tercer any, els percentatges es redueixen al 20% i al 15% respectivament. La reglamentació introdueix dues condicions per aplicar els percentatges del 25 i el 20%: que la quantia del préstec superi el 50% del cost d'adquisició de l'habitatge i que entre eis tres anys següents no s'amortitzi més del 40% de l'import del préstec sol • Meitat. Si s'incomplissin aquestes condicions sols es podrà aplicar la deducció del 15%. Per últim, ull amb els comptes d'estalvi habitatge ja que solament donaran dret quan es tracti de la primera adquisició. El Reglament permet que els titulars de comptes habitatge constituïdes abans de I'l de gener de 1999, tinguin 5 anys per invertir aquest diner en l'adquisició de l'habitatge habitual, per als comptes habitatge que s'obrin a partir d'aquest termini es redueix a quatre anys. Per últim, amb relació al capital immobiliari, cal destacar que desapareix la imputació del 2% del valor cadastral com a ingrés de tal capital, en el supòsit de l'habitatge habitual, però es manté per a les segones residències. Els rendiments del capital mobiliari tampoc no s'han lliurat de canvis: • Quan tinguin un període de generació superior a 2 anys, i quan es qualifiquin com a obtinguts de manera notòriament irregular en el temps, s'aplicarà una reducció del 30%. • S'ha introduït una mitjana per evitar que es produeixin operacions generadores de pèrdues per avançar-les
fiscalment. Els rendiments negatius exemples: 100.000 PTA anuals. derivats de transmissions d'actius fi- • Per cada descendent solter menor nancers, quan el contribuent hagués de 25 anys que convisqui amb d conadquirit actius financers homogenis tribuent i no üngui rendes superiors dins dels dos mesos anteriors o pos- a 1.000.000 PTA, incloses les exempteriors a aquestes transmissions, s'in- tes: 200.000 PTA anuals per al primer tegraran a mesura que es transmetin i segon, i 300.000 PTA anuals per al els actius financers que es mantinguin tercer i següents. en el patrimoni del contribuent. • Desapareix la deducció de 29.000 EN QUANTIES, S'INCREMENTARAN: PTA. • En 25.000 PTA en concepte de ma• El tipus de retenció dels rendiments terial escolar, per cada descendent del capital mobiliari derivats de la que tingui entre 3 i 16 anys. cessió a tercers de capitals propis s'ha • En 50.000 PTA per cada descendent reduït del 25 al 18%. a càrrec menor de 3 anys. Recordin, per una altra banda, que El mínim personal de la tributació des de l'any 1999, les quotes abona- conjunta serà amb caràcter general de des a la PREMAAT són considerades 1.100.000 PTA. En els casos de sepadespeses de l'activitat, amb un límit ració legal o no existència de vincle de 500.000 PTA anuals; la resta serà matrimonial, el mínim, en general, considerada com a aportada a pla de serà de 900.000 PTA. pensions. Les deduccions que hem comentat, Un canvi important s'ha produït varien ostensiblement quan es tracta també amb relació a les rendes que de contribuents o familiars amb imputen les societats transparents, discapadtat o minusvalies. sempre que la imputació es faci a Aquest any hi haurà qui pugui oblisocis no professionals, ja que la Llei dar-se d'aquesta obligació que tant ha establert un mecanisme per evi- ens preocupa, ja que la Llei permet tar que s'utilitzi aquest mecanisme no realitzar la declaració, entre d'alper aconseguir reduir la càrrega fis- tres, en els cassos següents: aquells els cal d'aquesta. Si com hem vist, per ingresssos del treball dels quals siguin al càlcul de la base imposable es pre- inferiors a 3.500.000 PTA, els qui resenten moltes novetats, no menys in- bin ingressos del capital mobiliari i novadora és la liquidació de l'impost. guanys patrimonials, per import inHa estat intenció del legislador que ferior a 250.000 PTA. solament es pagui per la part de renSí que hauran de declarar aquelles da que s'ha denominat renda dispo- persones que durant l'any 1999 van nible. Aquesta serà la quantitat de la obtenir ingressos superiors a qual es disposarà després que el con- 1.250.000 PTA quan aquests ingrestribuent atengui les seves necessitats sos procedeixin de més d'una emprebàsiques i les de les persones que en sa, i també els que van rebre pensidepenen. Aquestes necessitats es defi- ons compensatòries de l'excònjuge o neixen com a mínim personal i fami- una pensió d'aliments no exempta. liar i es tradueixen en unes quantitats Ah! I oblidem-nos de les despeses que es resten del total dels ingressos i de malaltia i els tiquets de farmàcia, per les quals no es tributa. aquest any ja no serveixen per a res. EI mínim personal té un import de 550.000 PTA anuals i 650.000 PTA quan el contribuent tingui més de 65 anys. QUANT AL MÍNIM FAMILIAR:
• Per cada ascendent major de 65 anys que depengui i convisqui almenys la mitad del període impositiu amb el contribuent i no tingui ren- J o s é A N T O N I O B E R N A L D E Z ADVOCAT I ASSESSOR FISCAL des anuals superiors al salari mínim A/e: bernaldez@retemail.es interprofessional, incloses les rendes
MULTINACIONAL DEL SECTOR SERVEIS PRECISA: ARQUITECTE/ATÈCNIC/A RECENT TITULAT O ESTUDIANT PENDENT DEL TREBALL FINAL DE CARRERA A DISPONIBILITAT GAIREBÉ TOTAL
PRECISA: COORDINADOR/A D'OBRES /
TÈCNIC/A PER A LA COORDINACIÓ D'OBRES DE REMODELACIÓ DE
CENTRES PROPIS I EL SEU MANTENIMENT (CASINOS, CENTRES D ' O C I I EDIFICIS CORPORATIUS) D'ÀMBIT NACIONAL 1 INTERNACIONAL.
•
promotora - constructora d'habitatges amb més de 25 anys en el sector • totes les obres són a Barcelona capital • els grans valors de l'empresa són la qualitat i el disseny. • desenvolupen lot el procés constructiu • equip de treball jove, dinàmic i moll fidel a l'empresa Estem pensant en un professional jove, recent titulat, amb capacitat d'aprenentatge, responsable, dinàmic, constant i fidel. Pera treballar ambdós professionals de molla experiència a l'empresa, que el tutelaran i supervisaran, un d'ells en la fase econòmica de l'obra i l'altre en la direcció de l'execució de l'obra.
•
• • •
oportunitat per aprendre la pràctica professional en una empresa líder en el sector formació a càrrec de l'empresa (en el lloc de treball i en centres de formació continuada) grans possibilitats de promoció professional incorporació a un equip jove, estable i amb bon ambient de treball avantatges socials LES PERSONES INTERESSADES PODEN
ENVIAR CARTA DE PRESENTACIÓ MANUSCR1TA, ADJUNTANT CURRÍCULUM I FOTOGRAFIA RECENT TIPUS CARNET, INDICANT LA REFERÈNCIA 6 7 9 8 AL SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL C.BON PASTOR, 5 . 0 8 0 2 1 BARCELONA
experiència mínima de 3 anys en la gestió d'obres, control d'execució, contractació dels industrials, gestió econòmica, entre d'altres.
contracte laboral indefinit, sou segons la vàlua del candidat i les responsabilitats que comporten el lloc de Ireball
cal aportar habilitats per a la negociació, la coordinació d'equips i, el treball amb autonomia
formarà pari d'un equip de tècnics amb possibilitats de promoció professional LES PERSONES INTERESSADES PODEN
disponibilitat per realitzar viatges amb freqüència, al territori nacional inicialment
ENVIAR CARTA MANUSCRJTA, ADIUNTANT CURRÍCULUM I FOTOGRAFIA RECENTTIPUS CARNET, INDICANT LA REFERÈNCIA 6 . 7 9 2 AL SERVEI DE PROMOCIÓ i MERCAT D ETREBAIL
persona Jove, dinàmica i molivada de formar part d'una organització en constant progressió i ampliació de mercat, actualment amb forla expansió internacional
C . B O N PASTOR, 5 . 0 8 0 2 1 BARCELONA
SERVEI ïlFMANATr
( SELECCIÓ DE PERSONAL I REF..-6792
amidaments i pressupostos conlrol econòmic i de facturació ajudant de cap d'obra
PROMOTORA CONSTRUCTORA PRECISA: ARQUITECTE TÈCNIC / APARELLADOR per a la seva delegació d'EIVISSA
empresa constructora-promotora d'habitatges seu central a Cornellà de Llobregat i amb delegació a Eivissa l'empresa es composa principalment, de persones joves de formació tècnica
experiència mínima de 5 anys a peu d'obra edat entre 30 i 45 anys disponibilitat pera realitzar un canvi de residència a Eivissa habituat a treballar amb mitjans informàtics persona jove, dinàmica, amb decisió i autonomia
ciarà les contraciacions dirigirà equips del personal d'obra i insial • lacions planificarà les obres i coordinarà treballadors i industrials seguiment i control de costos
contracte laboral indefinit, possibilitats de promoció professional dins d'un equip jove en una empresa amb forta expansió sou en funció de la vàlua del candidat facilitats per al canvi de residència (habitatge, viatges) LES PERSONES INTERESSADES PODEN ENVIAR CARTA MANUSCRTTA, CURRÍCULUM I FOTOGRAFIA RECENTTIPUS CARNET, INDICANT \JÍ REFERÈNCIA 6 7 2 1 AL SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL C . B O N
PASTOR, 5 . 0 8 0 2 1 BARCELONA
serà el cap d'obra de diverses construccions demanarà pressupostos, farà comparatius d'oferies i nego-
IMPORTANT ENGINYERIA D'AMBIT NACIONAL PRECISA: ARQUITECTE/ATÈCNIC/A
enginyeria d'àmbit nacional, amb la seu central a Barcelona i delegació a Madrid l'empresa es compon principalment de personal amb formació tècnica especialitats en obres d'edificació de grans centres comercials: Decathlon, Alcampo, Leroy Merlin...
formació bàsica: Arquitectura tècnica experiència mínima d'l any en una enginyeria, per realitzar projectes executius memòries, confecció de pressupostos, direccions d'obres, conlrol de costos, comparatius d'ofertes, coordinació dels industrials, planificació enlre d'altres habitual a treballar amb mitjans informàtics: Autocad LT, Word, Excel, Menfis o TCQ2000 coneixements d'anglès
•
• • •
contracte laboral, possibilitats de formació dins d'un equip jove a una amb forta expansió el lloc de treball implica signatura d'obra, l'empresa es farà càrrec de les despeses molt bon clima laboral i treball en equip sou segons la vàlua del candidat LES PERSONES INTERESSADES PODEN ENVIAR CARTA DE PRESENTACIÓ MANUSCRITA, ADJUNTANT CURRÍCULUM I FOTOGRAFIA RECENT TIPUS CARNET, INDICANT LA REFERÈNCIA 6 . 7 9 6 AL SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL C.BON PASTOR, 5.
08021 BARCELONA
SERVEI DEMANAT; SELECCIÓ DE PERSONAL REF.: 6796
DEMANDF5
o43
MERCAT DE TBEBAI
ESTADÍSTIQUES DEL PRIMER TRIMESTRE DE L'ANY 2000 DE LA BORSA DE TREBALL Tipus de serveis demanats
Tipus de pertil demanat
15% 3%
24%
27%
•
ANUNCIS
•
CONSTRUCTORES - PROMOTORES
•
CAP D'OBRA
•
LLISTAT RECENTS TITULATS
•
ESTUDIS D'ARQUITECTURA I ENGINYERIES
•
TÈCNIC PER ESTUDIS 0 PRESSUPOSTOS O RECENTS TITULATS
•
SELECCIÓ DE PERSONAL
D EMPRESES 0E MATEHIALS
•
TÈCNIC DE PROJECTES I OBRES
• COORDINADOR D'OBRES / PROJECT MANAGEF
•
LLISTAT DE COL·LEGIATS
•
ADMINISTRACIÓ PÚBUCA
•
ALTRES
S TÈCNIC COMERCIAL
@ SELECCIÓ DE CURRÍCULUMS
•
EMPRESES DE TAXACIONS (PERITATGES
•
TÈCNIC PEH INDUSTRIAL
• TAXADOR / PERITATGES
•
•
ALTRES
•
TÈCNIC MUNICIPAL/ADMINISTRACIÓ
• TÈCNICCÜNTROLQUAUTAT/SEGURETAT
SERVEI CATALÀ 0E COL·LOCACIÓ
• AJUDANT DE CAP D'OBRA
ESTADÍSTIQUES PRIMER TRIMESTRE Z G D D Durant el primer trimestre de
de currículums. En aquest servei fem
volupar, el que més sol·liciten les
l'any, el servei més sol • licitat a la Bor-
una comprovació de disponibilitat i
empreses són les funcions de gestió
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE
sa de Treball per les empreses ha es-
interès de les diverses ofertes i del cur-
per damunt de les de producció. Un
TREBALL (SERVEI DE RECERCA ACTIVA DE
tat el llistat de recents titulats (pro-
rículum dels candidats. Pel que fa al
fet significatiu és el nombre de recent
TREBALL), PODEN DEMANAR MÉS
titulats que les empreses volen incor-
INFORMACIÓ AL TELÈFON 9 3 2 4 0 2 3 5 0 .
moció 99-00), la qual cosa demostra
tipus d'empresa que ens sol • licita els
que moltes empreses aporten per geni
serveis de ía Borsa de Treball, conti-
porar a les seves organitzacions, per
nuem amb la tendència de l'any pas-
tal de formar-los i adaptar-los a la
jove, dinàmica i amb ganes de treballar. Són empreses que volen formar
sat, ja que són les constructores pro-
i adaptar a futurs professionals del
motores, en un 40%, les que dema-
sector de la construcció. Un altre dels
nen els nostres serveis.
serveis més sol·licitats és ta selecció
ELS INTERESSATS A INCORPORAR-SE AL
seva forma de treballar. Les empreses volen futurs professionals.
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL
A/e: treball@apabcn.es
Quanl al tipus de feina a desen-
SERVEI DE PROMOCIÓ 1 MERCAT DE TREBALL tel: 932 40 23 58 • fax: 93240 23 59 A/e: treball@apabcn.es
I
•- '.f*arquitecte/a
tècnic/a
1
Les ofertes detrebal es poden consultar a ía web:http: apabcn.es
tècnics/q ues
de seguretat
m^F ^ ^ M ^ ^ f ^^^^B M
coordinador/a
Empresa constructora
Estudi d'arquitectura
Empresa constructora de Montgat
de seguretat
d'estructures de formigó
per al control de seguretat i riscos s
per a elaboració d'estats d'amida ments, • certificacions I seguiment d'obres. ,
perfil Experiència mínima d'1-2 anys. Persona dinàmica, facultat de tracte, ordenada 1 amb bona presència. Edat entre 22 i 36
per a la coordinació de tots els treballs de seguretat, estudis, plànols í coordinació a l'obra
l'obra.
conjuntament amb l'equip del despatx. perfil
perfil Es valorarà experiència 1 que el candidat/
Es valorarà experiència com a cap d'obra. Imprescindible coneixements a nivell d'Informàti-
a hagi assistit al curs de coordinadors de
ca. Sense límit d'edat
seguretaL Imprescindible camei de con-
s'ofereix Jornada oficial. Relació liberal. Sou negociable en funció
• f ' l
Incorporació
Àrea de treball a Montgat i rodalies.
duir 1 vehicle propi. Desplaçaments per la de la vàlua del candidat.
immediata.
Jornada oficial. Contracte
Imprescindible carnet de conduir. Corv
laboral. Sou
Iracte laboral indefinit. Incorporació Im-
Les persones Interessades poden posar-se en contacte amb:
negociable en funció de la vàlua del
mediata.
Pilar Arjona Tel.: 934 76 1 8 00
candldat/a. Les persones Interessades poden enviar
Cal enviar
carta
manuscita.
currículum amb fotografia recent Indicant
el currículum al fax: 936 47 23 07 a
pretensions econòmiques i disponibilitat
l'atenciò de Eulàlia Vega.
a l'apartat de correus 43 de Montgat. |
província de Barcelona. s'ofereix
Rel. 6. 829
|
Ref. 6. 830 j ^ ^ H H ^ ' -
Ref. 6. 835
44
Segona quinzena maig 2000
ACTIVITA
CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES
REHABILITACIÓ I MANTENIMENT JORNADES DE REHABILITACIÓ. Paraments exteriors
Obra feta. Intervencions concretes. Dijous, 1 de juny INSTAL·LACIONS URBANES
, Jornades i exposició, del 20 al 29 de juny
L'aproximació pràctica als problemes que plantegen les obres de rehabilitació, l'aconseguim a iravès de l'experiència professional i
Les jornades, que es presenten dins el cicle •Materials i noves tecnologies de la construcció», tenen com a objectius iniciar el debat sobre el paper que han de tenir les xarxes a la ciutat i treure conclusions des dels diferents punls de vista a l'hora d'abordar el problema. També s'hi estudiarà la manera d'ordenar la implantació i la coordinació dels diferents serveis, i el seu manteniment.
L'objectiu de! seminari, paral·lel a les sessions tècniques, ès establir uns criteris teòrics i definir els instruments tècnics que permetin projectar, col·locar i preveure el manteniment de qualsevol tipus de servei situat en àrees urbanes. Amb experiències d'implantació soterrades, i altres tipus. El caràcter formatiu i pràctic del seminari es concretarà en recomanacions per executar i coordinar, controlar i mantenir les ínfraesiructures urbanes.
d a t e s : del 20 al 29 de juny, dimarts i dijous,
Horacio Espeche
de 9.30 a 19.30 hores. direcció i coordinació Joan Sabaié
preu matrícula: 30.000 PTA
de l'intercanvi d'aquesta. La Jornada de rehabililació de Paraments exteriors, que porta el títol, Obra feta. Intetvenaonsconcreressecentraràenmostrarintervencions realitzades en façanes de diferents tipologies i períodes, les quals ens donaran una visió actual i viva del sector.
programa • La restauració dels murs medievals. Textures, pàtines i revestiments. • L'Església de les Saleses. Intervenció de restauració i conservació del diferents materials constructius. • La Casa de la Marina. L'arquitectura avantguardista dels anys 50. • Recuperació d'esgraíiats barrocs. • Rehabilitar al centre de Barcelona. Passeig
de Gràcia/Aragó. > Recuperar esgrafiais modernistes a l'Eixample. El programa Raphael. i La intervenció en el nostre patrimoni més antic. Restauració i conservació dels materials de fàbrica de l'Arc de Berà. i El boom constructiu dels anys 60. Els polígons d'habitatges. Una problemàtica tèrmica i constructiva.
ponents I empreses Restaurador. CRUMANS Antoni Pallré Porta. Arquitecte. AD1GSA. Francesc Potau, de GROC. Gabinet d'obres Francesc de Diego, de CLAR. Rehabilitación Antoni Conzalez Moreno-Navano, cap del Catalogades Pau Arroyo Casals. Restaurador i conservador de Bens culturals. El Vendrell
Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Manel Iglesias Campos. Historiador de l'Art -
Maribel Roselló, Arquitecta Tècnica i historiadora. Professora de la UPC. Elisenda Capera, de ProELvample, S A
responsable acadèmic: Ana Chust dia I hora: dijous, 1 de juny de 9.30 a 14 hores i de 16 a 20 hores.
preu matrícula: 20.000 PTA preu col·legiat: 15.000 PTA
INSCRIPCIONS telèfon d'inscripcions: fax: telèfon d'informació: http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es
932 40 20 60 932 40 2061 932 40 23 73
Es pot reservar plaça per fax o per telèfon, 1 com a màxim, la inscripció haurà d'estar formalitzada 10 dies abans de l'Inici del curs. L'oferta de cursos del Col·legi es pot consultar a la pàgina web a l'àrea de formació. Els estudiants amb Targeta Accés tenen reservades algunes places amb un descompte sobre el preu de col·legiat del 20%.
o45
ORGANITZACIÓ I GESTIÓ ESTRATÈGIES DE CONTRACTACIÓ PER A L'EXECUCIÓ D'OBRES DE
Ú S DE FULL DE CÀLCUL PER A L'ESTUDI DE VIABILITAT D'OPERACIONS
PROMOCIÓ PRIVADA. Curs a Terrassa, del 6 al 27 de juny
IMMOBILIÀRIES. Curs, del 3 al 17 de juliol
La genera]ilzació del sistema de subTambé, les modalitats bàsiques d'actuació contraciació, l'especialització de les empreses dels professionals encarregats de gestionar i la creixent complexitat de les obres ha anat l'execució de les obres (consultor/condiversificant els models de contractació de tractista). l'execució. Aquest curs es fa conjuntament amb la El curs analitza els criteris d'elecció del sisFundació Politècnica de Catalunya i compta tema de contractació, la definició del pla de amb dos crèdits per al Màster en project contractació, els tipus de contractes, etc. manager.
programa • Tipus de contracte Contracte verba! í contracte escrit. Segons el tipus de subministrament o servei. Característiques de cada tipus de comracle. Segons el sistema de pagament. • Estratègia de contractació Criteris d'elecció del sistema de contractació i definició del Pla de contractació. • Selecció de contractistes Prequalificació de participants, convo-
• • • •
professors: Albert Ribera i )esús Rodríguez, professors de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. dates: del 6 al 27 de juny, dimarts i dijous, de 18 a 21 h.
durada: 21 hores lloc: Delegació del Vallès Occidental. preu matrícula: 44.000 PTA preu col·legiat: 37.000 PTA — Codi: G2013
•
catòria de participació, recepció, valoració i negociació d'ofertes, reajustamenls: preu, qualitat, es. tècniques, temps, negociació del contracte, adjudicació. Relació dient-contractistes. Sistema de reunions, informes, gestió de la informació Variadons durant l'obra Valoracions i pagaments a compte Resolució de contractes Defectes i acabats
La informàüca ens permet realitzar amb molta rapidesa operacions que fa poc temps requerien de coneixements profunds en comptabilitat i anàlisi, i una dedicació gairebé exclusiva. En aquest cura presentarem una forma fàcil i útil de fer servir un full de càlcul pera l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries. Aquest és un dels cursos d'especialització que fem conjuntament amb la Fundació Poli-
Programa • L'eina informàtica • Ampliació de coneixements per a l'ús de funcions financeres, lògiques, de recerca i referència. • L'aplicació per a l'estudi de viabilitat • L'estudi de viabilitat: procés i indicadors. • Dades. • Càlculs. • Resultats. • Aplicació concreta. Manual d'ús. • Adaptació a les necessitats particulars.
tècnica de Catalunya (FPC) i comptarà amb un crèdit per al màster en project manager. Calen coneixements en estudis de viabilitat en operacions immobiliàries i dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel. En el programa de cursos d'informàtica bàsica que s'organitzen, s'hi inclou un curs d'iniciació a l'Excel per a aquelles persones que no tinguin coneixements del full de càlcul.
S'entregarà a tots els alumnes disquet de l'arxiu del full de càlcul utilitzat durant les sessions del curs. dates: del 3 al 17 de juliol horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores durada: 10 hores preu matrícula: 30.000 PTA preu col·legiat: 25.000 PTA Codi:G4016
Professors - Carles Puiggròs. Aparellador i responsable acadèmic del curs - Isidre Rodríguez. Aula d'informàtica
MÀSTER PROJECT MANAGER EN EDIFICACIÓ I URBANISME
Gestió de la promoció i la construcció. Del 20 d'octubre del 2000 al 12 de maig del 2001 La preparació i formació.adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de la promoció i la gestió del procés de construcció són factors clau per facilitar
l'evolució del sector cap a una millora de la compeütivitat i qualitat dels productes immobiliaris,
Introducció al management i project manager
Fiscalitat en el camp immobiliari Assegurances Anàlisi de viabilitat de l'operació immobiliària
La gerència del projecte i obra Els agents del procés d'edificació i les seves relacions
Promoció i gestió del sòl per a edificar Màrqueüng operatiu Resolució d'un cas pràctic Simulació
programa • MÒDUL I
El management i el project manager com a directiu • MÒDUL II
Gestió de la promoció immobiliària Operació immobiliària Economia d'empresa i comptabilitat Dret mercantil i de la propiciat Contractació Anàlisi del sector immobiliari Màrqueüng immobiliari, estudis de mercat Avaluació financera de projectes immobiliaris finançament d'operacions immobiliàries
i MÒDUL III
Gestió del procés de construcció Gestió estratègica de projectes Organització i líderatge d'equips de treball Gestió de la qualitat Gestió del projecte Habilitats directives Gestió de l'execució de les obres Gestió del manteniment i post venda Tancament de l'operació i manteniment Resolució de casos pràctics. Simulació i MÒDULIV
Treball final
direcció del màster - Francisco Javier Llovera. Catedràtic d'Universitat. Director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC.
dates 1 horari previst lr curs: del 20 d'octubre del 2000 ai 12 de maig del 2001, divendres de 16.30 a 21 hores i dissabtes de 9.30 a 14 h.
- Caries Puiggròs. Aparellador. Project manager
lloc de realització
organitza
Seu del Col • legi a Barcelona
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Fundació Politècnica de Catalunya
Inscripcions
durada 500 hores repartides en dos anys acadèmics.
Període de preinscripció obert. Tel 932 40 23 73 Fax: 932 40 20 59 A/e: formacio@apabcn.es
46
Segona quinzena maig 2000
SEGURETAT
QUALITAT CONTROL DE QUALITAT
L'ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR
Curs, del 14 al 2 1 de juny
Sessió tècnica, 16 de maig
Preparar el programa de control de qualitat i fer-ne el seguiment per poder certificar l'acompliment són tasques que els aparelladors i arquitectes tècnics porten a terme durant l'execució de l'obra. Han de determinar els assaigs a realitzar, comprovar que els materials compleixen els requeriments de la normativa vigent, controlar els resultats i esped-
ficariorís dels documents que garanteixin la qualitat, i prendre decisions quan aquests resultats no siguin els desitjables. En aquestes sessions, s'explicarà tot a través d'un exemple pràctic, aplicat a un edifici de volum mitjà/ petit. Es posarà un èmfasi especial en els controls del formigó d'acord amb la nova instrucció EHE.
programa
dimecres, í 4 dejuny • La legislació del control de qualitat. • Els agents del control de qualitat. • Materials a controlar minïms. • Programa, registre i certificació. • Tramitacions. • Resolució d'un exemple: programa.
professors Pere Casademont, arquitecte tècnic, cap del Servei Habitatge del Col·legi Jesús Fernàndez, arquitecte tècnic. Servei Normativa del Col • legi
dilluns, 19 dejuny • Resolució d'un exemple: registre de resultats i certificat de compliment. • Els diferents documents a recepcionar. dtmeaes, 21 de juny • L'homologació, la certificació, els documents d'idoneïtat tècnica, segells i marques de qualitat, la visió europea.
dates: dies 14,19 i 21 de juny, de 18a 21h. preu matrícula: 18.000 PTA preu col·legiat: 12.000 PTA CodiQ10212
NOU PROGRAMA INFORMÀTIC DE CONTROL DE QUALITAT DE MATERIALS
Sessió de demostració, dijous 22 de juny El control de qualitat ha esdevingut en l'última dècada una de les tasques més habituals en la direcció d'obra.
dia i hora: dijous, 22 de juny de 19 a 21 h. lloc: sala de conferències del Col • legi a Barcelona.
Per simplificar i millorar la qualitat dels programes de control de qualitat, el Col - legi d'Aparelladors, conjuntament amb el Col • legi d'Arquitectes ha desenvolupatuna eina de suport informàtic per facilitar aquesta tasca.
Inscripcions: La sessió és gratuïta però cal confirmació prèvia al Servei d'Informació. Telèfon: 932 40 20 60.
Recentment s'ha preparat la tercera versió del programa Control Win, adequada a la nova instrucció del formigó EHE. La sessió informativa de demostració del programa anmirà a càrrec de Pere Casademont, arquitecte tècnic, cap del Servei Habitatge.
Amb aquesta sessió s'ofereix una visió d'actuació, i consells pràctics sobre la seva general de l'enfocament de la seguretat a partir feina en fase d'execució d'obres petites. del que determina el Reial decret 1627/1997. Va adreçat a professionals que hagin Dóna informació sobre com s'ha de preparar d'intervenir en obres petites i sense especial un estudi bàsic de seguretat i sobre quina és la risc, en les quals només cal l'estudi bàsic de missió del coordinador de seguretat, pautes seguretat o la coordinació en fase d'execució.
programa • Introducció als temes legislatius. Les directives, la Llei de prevenció de riscos Laborals i el RD 1627/97. L'actual enfocament de la seguretat. Funcions i responsabilitats segons el RD 1627/97. Necessitats i oportunitats del mercat sobre seguretat. • Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució per a obres sense riscos especials. Funcions i responsabilitats del coordinador en fase d'execució. L'aprovació del pla o plans de seguretat. La carta de prevenció. Documentació a utilitzar llibres de registres i incidències. El control de l'accés a l'obra. Consells per conduir una reunió de contractistes i autònoms. Consells organit-
professors losep M. Calafell, sional
iria Jurídica í Profes-
M. Àngels Sanchez, coordinadora de seguretai
zatius bàsics per a obres petites sense riscos especials. Solucions constructives estàndards que evitin o disminueixin riscos. Sistemes elementals pràctics de protecció. Guia d'accions bàsiques i mínimes per coordinar la seguretat d'execució d'una obra petita i sense riscos especials. » L'estudi bàsic de seguretat, un cas pràctic. Documentació i continguts de l'estudi bàsic. Avaluació de riscos en obres petites. Solucions tècniques i òrganitzatives per eliminar o disminuir riscos. Mesures pràctiques de prevenció i protecció. Model i programa informàtic per fer l'estudi bàsic Desenvolupament d'un cas pràctic
dia i hora: dimans 16 de maig, 16.30 a 21 h. durada: 4 hores preu matrícula: 5.000 PTA preu col·legiat: 2.000 PTA Codi: S1028
INSCRIPCIONS telèfon d'inscripcions: fax: telèfon d'informació: http://www.apabcn.es
932 40 20 60 932402061 932 40 23 73 a/e: formacio@apabcn.es
Es pot reservar plaça per fax o per telèfon, i com a màxim, la Inscripció haurà d'estar formalitzada 10 dies abans de l'Inici del curs, L'oferta de cursos del Col·legi es pot consultar a la pagina web a l'àrea de formació. Bs estudiants amb Targeta Accés tenen reservades algunes places amb un descompte sobre el preu de col·legial del 20*.
Segona quinzena maig 2000
47
FORMACIÓ
SEGURETAT
INFORMÀTICA APLICADA
COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ
;
;
PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES A M B MICROSOFT PROJECT
PERFIL TÈCNIC EUROPEU. Curs de postgrau, del 29 de
setembre del 2000 al 9 de març del 2001
• dilluns, del 5 al 26 de juny, de 9 a 13 hores, durada: 12 hores. • dimarts i dijous, del 6 al 13 de juny, de 17 preu matrícula: 25.000 PTA El Decret 1627/97, de transposició de la que el Col·legi porta a terme des de fa uns a 21 hores. preu col·legiat: 20.000 PTA Directiva europea sobre la seguretat í salut anys conjuntament amb la Fundació Politèc- • dimarts i dijous, del 22 al 29 de juny, de laboral a les obres de construcció implanta a nica de Catalunya, amb l'objectiu que els 17 a 21 hores. Codi: (3401 Espanya una nova figura professional: el coor- professionals que desenvolupin aquesta nova dinador de seguretat. Els coordinadors són funció professional actualitzin els seus coi PRESTO I NIVELL: amidaments, pressupostos i certificacions els professionals encarregats d'avaluar els ris- neixements en aquesta maièria i s'adeqüin al cos de l'obra i proposar solucions i alternatinou enfocament de la implantació de la segu• dimecres, del 7 al 28 de juny, de 9 a 14 h. preu matrícula: 46.000 PTA ves, motivar els participants perquè integrin retat en les obres. durada: 20 hores preu col·legiat: 35.000 PTA la seguretat en el procés de disseny i execució, Es lliurarà diploma de Postgrau de la i impulsin accions de sensibilització i, fins i Universitat Politècnica de Catalunya als qui tol, la formació dels treballadors a l'obra. hagin assistit al 80 % de les classes i superin El curs de postgrau forma pan del pro- l'avaluació del treball i les preguntes del tri- , bunal. grama de formació en seguretat i salut laboral
programa • MÒDUL I Normativa i legislació -La Directiva europea sobre seguretat en obres temporals o mòbils i la seva transposició a Espanya. RD1627/97. -La Llei de prevenció de riscos laborals. Reglament de serveis de prevenció i normativa de seguretaL Legislació de seguretat. • MÒDUL II: Coordinació de seguretat -El perfil professional del coordinador. Coneixements i habilitats necessàries. Missió i funcions. Les línies mestres de Pont Royal. -Actuació d'un servei extern de prevenció de riscos laborals en l'àmbit de la construcció. El funcionament de la seguretat dins l'empresa constructora. • MÒDULIH: Prevenció de riscos, ergonomia i factor humà -Introducció a la prevenció dels riscos i la seva relació amb la qualitat i el medi ambient. Millora dels resultats econòmics. -Malalties professionals en el sector. -Introducció a l'ergonomia. Conceptes bàsics i la seva aplicació a les feines, maierials i eines de la construcció. -Condicions de treball: calor, fred, soroll i vibracions
dors. Anàlisi dels processos de producció. La seva modificació i l'eliminació d'algunes situacions de risc. -Eines per a la informació i la formació. L'Aulo-Audit i el mòdul FRAP. Preseniació d'un cas real de coordinació de projecte i realització. Exemples de solucions conceptuals aportats pel coordinador. Dificultats habituals i resolucions. -Introducció al control documental de la coordinació. -Responsabilitat civil i penal dels promotors, contractista, l'autor del projecte, subcontractisles i oordinadors de seguretat. Responsabilitats derivades de la fase de projecte i de l'execució, i els controls. -La inspecció de treball i la seguretat. -Metodologia per a la coordinació de seguretat.
-Seguretat i qualitat. Les normes ISO 9000. -Auditories de qualitat. Auditories de seguretat. -El factor humà: psicologia i formació. La capacitat de negociació en el sector -Tècniques de negociació. La missió del coordinador de seguretat. Estudi de procés de tota negociació: preparació, confrontació i modificació de solucions. • MÒDUL IV: L'actuació professional del coordinador
-Taula rodona. Experiències de coordinadors de seguretat en obres de diferent tipologia. Conclusions. • MÒDUL V: Formació en tècniques de seguretat -Senyalització de les situacions de risc. -Mesures de prevenció en projectes d'obra civil i de gran format. -Seguretat en la conservació dels edificis i en els treballs de renovació i rehabilitació en construccions i edificis antics. -Seguretat en la reparació i manteniment. -U prevenció del risc a les obres d'enderroc -Seguretat en la gestió dels residus. -Seguretat a les instal • lacions elèctriques. -Seguretat a les màquines i el seu ús. -Equis de protecció col • lectíva i individual • MòDULVl:Udocumentacióperi'aplicació del RD 1627/97
-Actuació professional del coordinador. Fase de projecte i d'execució. -Planificació de projectes. Audiïoria de seguretat d'un projecte. -Presa de decisions. La informació, consulta, participació i formació dels treballa-
-Estudi bàsic de seguretat i estudi de seguretat •Pla de seguretat i la seva implantació. -Sessions pràctiques. Coneixements: formació a nivell d'arquitecie tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic.
i PRESTO II NIVELL: costos i planificació
• dilluns i dimecres, del 23 de maig al 14 de juny, de 17 a 21 hores. • divendres, del 9 al 30 de juny, de 9 a 14 h.
;
TCQ 2 0 0 0 :
durada: 20 hores preu matrícula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA -Codi: CI305
amidaments, pressupostos i certificacions
• dilluns i dimecres, del 19 de juny al 3 de juliol, 17 a 21 hores. durada: 20 hores
P « u matrícula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA Codi:CI302
i CÀLCUL D'ESTRUCTURES AMB PROGRAMA WINEVA, VERSIÓ 3
I'
.: Terrassa, del 3 1 de maig al 14 de juny
professor. Ramon Sastre, professor de la UPC d a t e s : 31 de maig, 7 i 14 de juny horari: dimecres, de 18 a 21 hores durada: 9 hores preu matrícula: 12.500 PTA
preu col·legiat: 10.000 PTA inclou el programa informàtic Places limitades. Les classes s'impartiran a l'aula d'informàtica de la Delegació del Vallès Occidental. Tel: 937 80 11 10 Codi: CI3061
ARTIVITATg
48,
JORNADES INTERNACIONALS
INFORMÀTICA GRÀFICA EXCEL I NIVELL • Dilluns i dimecres, de 14 JO a 16.30 h, del 14 al 26 de juny.
WORD I NIVELL • Dissabtes, de 9 a 13 h, del 10 al 17 de juny durada: 8 hores preu matrícula: 14.000 PTA preu col·legiat: 10.000 PTA ' Codi: CI206
durada: 8 hores preu matrícula: 14.000 PTA preu col·legiat 10.000 PTA Codi:CI202 EXCEL II NIVELL • Dilluns i dimecres, de 19 a 21 h, del 7 al 26 de juny.
ORGANITZACIÓ DEL DISC • divendres, 2 de juny, de 9 a 13 h. • Dimarts i dijous, de 14.30 a 16.30 h, 20 i 22 de juny. • Dimarts i dijous, de 17 a 19 h, 27 i 29 de juny.
durada: 10 hores preu matrícula: 17.500 PTA preu col·legiat: 12.500 PTA Codi: (3215
durada: 4 hores preu matrícula: 7.000 PTA preu col·legiat: 5.000 PTA
Les Jornades tenen com a objectiu obrir un debat europeu que permeii mostrar les experiències més interessants que als diferents àmbits del manteniment i la gestió d'edificis es porten a terme i que s'han consolidat com a bones pràctiques a seguir.
programa • Dijous, 15 de juny, al malí - El manteniment a Europa, a càrrec de Ramon Graus, arquilecte tècnic del Servei Rehabilitació
Codi: CI212
INTERNET • Dimarts i dijous, 30 de maig i ! de juny, de 17 a 19 h. • Dimarts i dijous, 13 i 15 de juny, de 14.30 a 16.30 h.
MANTENIMENT I GESTIÓ D'EDIFICIS: LA TENDÈNCIA EUROPEA
Jornades internacionals, del 15 al 17 de juny
- Què és mantenir segons les normes? a càrrec de Claudio Molinari, Politecnico de MÜano - L'experiència del cost global a França, a càrrec de Michel Jouvent, Association Apogée
gestió d'edifids, a càrrec d'Alex Peuifer, de Sheffield Hallam University Taula rodona - Inspecció Tècnica d'Edificis Modera Xavier Casanovas, cap del Servei Rehabilitació
Taula rodona
durada: 4 hores preu matrícula: 11.000 PTA preu col·legiat: 8.000 PTA
- Construir i mantenir Modera Cèsar Díaz, Universitat Politècnica de Catalunya
A la tarda
A la tarda - Presentació de comunicacions
• Dissabte, 17 de juny, al matí
- Presentació de comunicacions - Debat per grups
Codi:CI203
INFORMÀTICA BÀSICA
• Divendres, lódejuny, ai mal! - La contractació del manteniment Noves tendències, a c àrrec de Manuel Corretger, enginyer consultor en manteniment
INICIACIÓ AL'AUTOCAD
• Dimam i dijous, de 17 a 19 h, del 6 al 20 de juny. Durada: 10 hores preu matricula: 19.500 PTA
ÜÜ
• ISÜa i
preu col·legiat 15.000 PTA Codi: CI501
- L'observatori del manteniment, a càrreede Michel louvent, Association Apogée - Aproximacions a la vida útil dels components de l'edifici, a càrrec de Renato lovino, Università di Napoti Federico f! - El paper del Facility Management en la
direcció de les Jornades
INSCRIPCIONS telèfon d'inscripcions: fax: telèfon d'informació: http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es
932 40 20 60 932 40 2 0 6 1 932 40 23 73
Es pot reservar plaça per fax o per telèfon, i com a màxim, la inscripció haurà d'estar formalitzada 10 dies abans de l'inici
L'oferta de cursos del Col·legi es pot consultar a la pàgina web a l'àrea de formació. Os estudiants amb Targeta Accés tenen reservades algunes places amb un descompte sobre el preu de col·legiat del 20%.
Xavier Casanovas, cap del Servei Rehabilitació
seus de les jornades Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C. Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Institut Français de Barcelona. C. Moià, 8 0S006 Barcelona
preu de la inscripció 75.000 PTA (inclou l'assistència a les jornades i la documentació)
Inscripcions Tel. 932 40 20 60 Fax: 932 40 20 61
secretaria de les Jornades Servei Rehabilitació i Medi Ambient. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C. Bon Pastor, 5, Barcelona Tel: 932 40 23 66 Fax: 932 40 23 60 A/e: serma@apabcn.es Web de les jornades: www.apabcn.es/mantenim Codi:R1151
- Aplicacions informàtiques i manteniment a càrrec de Ferran Bermejo, HEC - Resultats. Enquesta Manteniment 2000, a càrrec de Xavier Casanovas. - Presentació de les conclusions del debat per grups - La teoria i la pràctica, a càrrec d'Òscar Tusquets, arquitecte Taula rodona - El manteniment del futur Modera: Rafael Bellmunt, [TEC
AnTIVITAT.c;
EXPOSICIONS ...TEMPS...
LA FESTA
D'ETIENNE KRÀHENBÜLH & MUMA
Inauguració de l'exposició i performance, dijous, 15 de juny. Oberta fins al 14 de juliol El departament de Cultura organitza ...Temps..., una exposició d'escultura i pintura dels artistes Etienne Kràhenbülh & Muma. inauguració: Dijous, 15 de juny a les 21 h. A continuació tindrà lloc la períormance 'Perdre el temps', que es durà a terme a la zona de vianants del carrer Bon Pastor, amb una encesa d'espelmes i una representació
.49
LA FESTA DELS APARELLADORS. MNAC. Sala Oval del
Palau Nacional. Dimecres, 28 de juny, a les 20 hores
musical de Miquel Gaspà, clarinetista, acompanyat d'una ballarina i un quartet vocal, sola la direcció de Josep Prats. dates: l'exposició resiarà oberta, fins al H de juliol, de dilluns a divendres, de 9.30 a les 20 hores, a la sala d'exposicions del Col - legi. Informació: Tel: 932 40 20 60. A/e: cultura@apabcn.es
Aquesi any, d Col·legi organitza la Fesia dels Aparelladors a la Sala Oval del Palau Nacional del Museu Nacional d'Art de Catalunya. dia hora: dimecres, 28 de juny, a les 20 h. lloc: Palau Nacional de Montjuïc. Sala Oval. reserves: Es poden fer les reserves al Servei d'Informació. Telèfon: 932 40 20 60 A/e: informacio@apabcn.es Codi A0171
Recepció dels assistents Entrada al Museu i visita de les sales d'art gòtic. Aperitiu acompanyat d'un grup de jazz, al vestíbul del Museu 21.45 h Sopar a a la sala Oval 11.30 h Ball fi de festa amb l'orquestra SwingLatíno
SOPAR DEL COL·LEGIAT SOPAR DEL COL·LEGIAT DEL BAGES-BERGUEDÀ
Divendres, 16 de juny, a les 2 1 hores
ESPERITS DEL VENT, PINTURES A L'OU SOBRE PAPER
DE M. TERESA ANDORRÀ. Oberta fins al 8 de juny L'espai de la primera planta, a la Cafeteria del Col·legi, acull una exposició de pintures a l'oli sobre paper, de M. Teresa Andorrà, que duu per üiol: Esperits del vent.
La Delegació del Bages-Berguedà, organitza el tradicional sopar del col·legiat. dia I hora Divendres, i 6 de juny, a les 21 hores. lloc Q l Presseguer. Rajadell
Informació I reserves Delegació del Bages-Berguedà Pi. de l'Om, 6 de Manresa Tel: 938 72 97 99 Fax: 938 72 73 05 A/e: caat
ACTES ANIVERSARI: exposició
oberta
&AAAIIA
fins al 8 de juny lloc
Fins al 16 de juny, a Granollers
Sala d'exposicions de la primera planta, a la Cafeteria del Col - legi. organitza Departament de Cultura Cinquana planta. informació telèfon: 932 40 20 G0 fax: 932 40 23 81 A/e: cultura@apabcn.es
(MAR), COUAGES I DIBUIXOS DE JAUME ROCAMORA
La delegació del Vallès Oriental, dins els adés del 10è aniversari de l'obertura de la delegació, organitza l'exposició BAAAZZA (mar). La mostra presenta collages i dibuixos de Jaume Rocamora. dates L'exposició es podrà veure fins al 16 de juny, a la delegació.
lloc Delegació del Vallès Oriental C. losep Pirïol, 8. Granollers informació Telèfon: 938 79 01 76 Fax: 938 79 01 11 A/e: caatvori@apabcn.es
50 Segona quinzena maig 2000
ACTIVITi nivFn.qns
ACTIVITATS DE FORA CURSOS Cursos d'estiu de la Fundació
Politècnica de
Catalunya. El Liceu: la tècnica al servei de la cultura
inid ihorari previst degenera junydel2001,de dimarts a dijous, de 17 a 21 hores. preu/any: 250.000 PTA informació:
CONFERÈNCIES
Rra nacional de
Obres de Gaudí
restauració
poc
Congrés:
Telèfon: 932 54 18 27.
organitza: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Fax: 932 54 18 42. A/e: infoesarq@unica.edu hllp:ww\v.u nica.edu/esarq
organitza: Fundació Politècnica de Cataluya. director Antoni Ramon Graells, del depi. Construccions Arquitectòniques I.
conegudes
de
Restaurar la
a càrrec de: Joan Bassegoda Nonell dia i hora: dijous, 1 de juny, a les 19 h, lloc Sala d'actes del COAC. PI. Nova, 5 informació: Olga Egea. Tel: 933 01 50 00.
patrimoni
memòria
organitza: Diputació de Valladolid. dies: del 9 al 12 de novembre. lloc Institució Firal de Castella i Lleó a Valladolid. informació: Diputació de Valladolid.
Domènech i Montaner,
Tel: 983 42 71 00. Fax: 983 42 72 38. A/e: educacion.cukura@dip-valladoltd.es.
any 2000
hüp:// www.dip-valladolid.es/arpa
dates previstes: juliol 2000 informació: Carmen Lazaro Telèfon: 934 01 57 75. Fax: 934 01 18 77 http://www. fpcupces
EXPOSICIONS
organitza: Vocalia de Cultura de! Col·legi
SAIE.
Programes de
d'Arquitectes. dies: fins a I'l 1 de juny.
de
lloc sala d'exposicions del COAC. PI. Nova, 5
dies: del 18 al 22 d'octubre, lloc Fira de Bolònia, Itàlia. Tel: 051 282 111. Fax: 051 282 332. h up://www. BolognaFiere.it
Gestió
màster:
Urbanística
organitza: Fundació Politècnica de Cataluya.
de Barcelona. informadó: lelèfon: 933 01 50 00
dates: del 8 de novembre del 2000, al 30 de
http://www.coac.net
Rra i n t e r n a c i o n a l
construcció
juny del 2 0 0 1 .
informació: Susana Escriche
L'estructura
Telèfon: 934 01 58 69. Fax: 933 33 09 60 http://www. fpc.upc.es
L'experiència
Programes de Valoracions
màster:
immobiliàries
Robert
DEBATS Fòrum de patrimoni industrial
organitza: Fundació Politècnica de Cataluya. dates: del 2 de novembre de! 2000, al 30 de juny del 2001. informació: Susana Esoiche Telèfon: 934 01 58 69. Fax: 933 33 09 60 http://www. fpcupces Estructures a accions
sotmeses dinàmiques
organitza: CIMNE, Centre de Mètodes Numèrics en Enginyeria. UPC. dies: del 5 al 9 de juny. lloc CIMNE. Edific Cl. Campus Nord. Gran Capità, s/n. informació: Anna Blanco, tel: 934 01 60 39 A/e: anna@cimne.upc.es Curs de postgrau,
organitza Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. sessió
arquitectura
Tècnica de Catalunya. Telèfon: 933 19 23 00.
Brufau
Contart 2000: La mirada atenta. i
organitza: Col·legi d'Arquitectes, Delegació del Bages-Berguedà dies: del 2 de juny al 6 de juliol. lloc: sala gran de la Delegadó del BagesBerguedà del Col·legi d'Arquitectes. C. Arquitecte Oms, 5, Torre Lluvià de Manresa. informadó: Tel: 938 75 18 00.
II Convenció tècnica
tecnològica
organitza: Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espana. dies: del 16 al 18 de novembre. lloc Palau Municipal de Congressos de Madrid. informadó: SHE Iberian Tours. División deCongresos. Tel: 914 36 00 34. Fax: 915 75 99 93. A/e: con} http:// www.contart2000.com
FIRES I CONGRESSOS Expo Construcció
2000
SIMPOSI
La fira de la maquinària,
Setmana
sobre Joves i habitatge
materials i sistemes
d'urbanisme i medi ambient.
per a la construcció
El futur de les ciutats
organitza: Pira de Reus dies: del 9 a l'11 de juny lloc: Palau de Fires i Congressos
organitza: Feria de Madrid dies: del 13 al 16 de juny lloc: Parc firal Juan Carlos 1 de Madrid.
informadó: Fira de Reus. Tel: 977 31 72 15 Fax; 977 31 63 59. A/e: seaetaria@firareus.com
informadó: Jesús Conzalez. Tel: 917 22 50 90. Fax: 917 22 57 93
Catalunya.
adreçat a: arquitectes tècnics, arquitectes i
Telèfon i fax: 933 06 78 19
dissenyadors.
A/e: ;
organitza: Universitat Internacional de
de
Quart mòn, taula rodona
organitza: Arquitectes sense Fronteres diai hora: dilluns, 29 de maig a les 19 h. lloc Col·legi d'Arquitectes. PI. Nova, 5, altell. Barcelona. informadó
i disseny
l'arquitectura.
professional
• dilluns, 26 de juny. L'arquitectura industrial, Arquitectura sense ombra a càrrec de Josep M. Montaner, arquitecte, Exposició fotogràfica sobre la relació entre catedràtic de l'Escota Tècnica Superior d'Arla fotografia i l'arquitectura. quiteciura de Barcelona. organitza: Centre de Cultura Contemporàlloc nea de Barcelona, CCCB. Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Via Laietana, 39. dies: del 14 de setembre al 26 de novembre, lloc: espai 3 del CCCB. C. Momalegre, 5 Barcelona. informadó: Servei de Premsa del CCCB. informació Tel: 933064100. A/e: mmunoz@ccb.org Associació del Museu de la Ciència i de la
màster i doctorat: Història,
a
internacional
A/e: prensa@ifema.es. http://wivw.ifema.es
RIITI I FTt
BFBPnBTt
índex d'anunciants de L'INFORMATIU
Prestatgeria COMERCIAL: MAIG 2000
número 165 SEGONA quinzena MAIG 2000 Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els productes anunciais mitjançant la budleta-resposia que s'adjunta. Només cal marcaren la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU Empresa o producte SAS, Prefabricados de Hormigón SICÓ INGRAM MICRO FUNDACIÓ BOSCH CIMPERA WERMASI CONTRA OBRV PROYEC REHABIL1T CLAR REHABILITACIÓ COTA HERMS MPA SISTEMAS DE REFORÇ ACTIU TRAC VERTICAL REHABILITACIÒN Y SANEAM1ENTO ALKOR DRAKA
El Col • legj posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col - legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes de maig:
Ref. 2 7 9 18 13 20 60 63A 63B 64 65 6CA 66B 67 contraponad
Pèndol
Termigo
Asfahex Construcción
Eco Esteba
Ibermapei
Conslrucciones Desmontables
Mecanismos y andajes
Wermasi
Tracte! Ibérica
Calvache
Consorcio Termoardlla
Inlemper
Kaizen Consultores
Edidons Construc
Trac Vertical
Industrías Químicas Lowenberg
Texsa morteros
SAS
Gamesystem
Rycmar
Repsol Butano
Senor
Fepesa
Alumetal
Alkor Draka Ibérica
Composan construcción
Sistemes de Reforç Actiu
Laboratori Català de Control
Weber Broutin Cemarksa
Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez
P
INFORMATIU
C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es
SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I
Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses selecdona-
ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:
des i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.
Nom i cognoms Empresa Adreça CP:
Població
2 19 51 66B
Fax:
Telèfon
3 20 52 67
4 21
5 22 54
53 ponada
6 23 55
7 24 56
8 25 57
9 26 58
10
11
27-42 43 59
60
12 44 61
13 45 62
14 46 63A
15 47 63B
16 48 64
17 49 65
18 50 66A
contra
Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Infonnadó del Col -lep. L'Informatiu. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Fax: 932 40 23 64.
i
_5LJIA D'FMPRFS
52;
PI I HI ir.lTAT
ESTRUCTURES
Alsina S O L U C I 0 N 5 EH ENCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA, S A Pol. ind. Pla d'en Con. Camí de Font Freda s/n 08110 Montcada y Retaac (Barcelona) TeL (93) 575 30 00 Fa* (93) 564 70 59
E ï ï 5 5 5 i p ^ ^ | Pellaires, 28 H I P U K ^ M Te!s 08019 BARCELONA fe"^^^B^Sj - 93 307 29 33 • U ^ ^ ^ ^ ^ ^ B Fax 93 307 26 92
CONSTRUCCIONES EN M A D E R A
FUSTERIA DVBRA MOBILIARI i EQUIPAMENT
- ANDAMIOS DE FACHADA -APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES
AÏLLANTS | |
PAVINOUS.S.A. PAVIMEKTS DE F0HM1GÚ TRACTATS AUTOAHIVELLADORS I MORTERS DE RESINES TERRATZOS CONTÍNUOS Placa Telusn, 1 K r . 1< 08010 Barcelona Tel, ICS 09 39 Fai. 2E5ZZ76
ELECTRICITAT
) CATAUHA.S.A. BETEC S L Eff-^*
Morters sense retracció. Rehabilitació
HH O. Santander. 42-18 Navc, 39 H M Tel.: 93 278 26 86 • Fax. 93 278 27 11 $•£•? 08020 Barcelona
REHABIUT.S.L.
BIGA SENETON EXTENSIBLE Muntaner. 472 PERA 08006 BARCELONA REHABILITACIÓ Tel. 41400 16 fax 20231 12
REHABILITACIÓ j
• • • •
CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA Q Neteja Q Restauració pedra QEviur coloms
CONSlTlUCaÓ - REHABDUTEACIÓ Avgda.dc la Granvía, 179 Tel. (93) 261 61 00 / Fax: (93) 261 63 20 08906 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)
OBRAS REFORMAS IMPERMEABILIZACIONES ALUMINOEIS REFUERZOS ESTRUCTURALES
QERCASA, CONSTRUCCIONES MANSO, I I 5" A • Tel. (93) 4 2 i 98 98 (3 lincos) Fax (93) 423 94 13 • 08015 Barcelona
Dipgioción, 390-392 • Telefono 93 344 08 00* Fon 93 344 08 07 • 08013 Barcelona
SERVEIS
Daroca 500.000 _ ' 4.
simon i E P
/4LKORPWN linas Flexíbtes de PVC-P para la
impermeabilizadón
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA Tel.: 93 848 4 0 00 - http://www.alkor.f
CEINCO, S.L.U.
ESTRUCTURES Q Atirant
Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31
c/Padilla, 240 • Tel. (93)456 U 53 Fax (93} 436 72 85 • 08013 Barcelona
Carretera N-ll Km. 600 Nau 6 08780 PALLEJÀ (Barcelona)
SUMINISTROS E INSTALACIONES AlSLAMlfNTOS ACÚÏTKOS
CAU-e-A-^ CSPfCtAUSTAS EN AISLAM1INTO3
PROTICCIÓN CONTRA INCENOIOS
PUEtTAS ACÚSTICAS TRF
Tel. 93 490 50 6 6 / 7 6 Fax: 93 491 OS 15 CAAkotoa, 8a (08014 Borufena)
Assistència Tècnica i Control de Qualitat a tot tipus d'obres Tel.: 937 31 54 46 d. Àries, 57, Nao P - Pol. lad. Can PartlLida - 0822Í Tírtissi
PAVIMENTS I PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ I ASFALT, TERRES DE RESINES I HNTURF.S ESPECIALS
FERROS;
LABORATORI DE COKTROL ACREDITAT EN
FORMIGÓ ARMAT, MATERIALS CERÀMICS, SOLS I VIALS
SPEEDBUILDING, S.L.
_EXTRAFORT_
93.588.78.76
ESTUDIS GEOTÈCN1CS ESTUDIS DE PATOLOGIA
RUBÍ
ASSAIG SÒNIC DE PILOTS FACHADAS - REHABIUTACION
La solució a l'aluminosis
RESTAURAC1ÓN - REFORMAS
NOUíBAU
REFUERZOS ESTRUCTURALES
El sistema de renovació de soslres H J
K [/"
SistomMdoRufonjAcHu, s-L
Tel.: 93 796 41 22
Fem e lterra b o s e g o n s D I N ISO 9 0 0 2 Magalhàes, 15, ba]os • 08004 BARCELONA
Aplicació tàcit, ràpida i econòmica Màiima resistència mecànica I química Antipols Im permeabilitats Higiènics Decoratius
Tel. 93 441 10 44 - Fax 93 441 53 20 E-mail: RYCMAR@teleline.es
GEOTÈCNIA. MICROPILOTS. ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Ramon Berenguer IV.9.bab(oi Tel. i Fax (977) 791783 - «8S0 CAMBRILS Mi|or de Sairii. 1. E° 3' TeLIFmj?!»! 334 332- 0B0I7 BARCaONA
AmcoBONg DIBOND ALUCORJ fachadas ligeras de aluminio alusulsse espolio,
p e r a sòl»industrial* Tànger. 26 - 08018 Barcelona - T. 934864300 Bmc. 126 - 08037 Barcelona • T. 932080166 St Miquel, 14 - 43004 Tarragona - T. 977251880
Reparació (àdi de forats i esquerdes Av. Sani Julià, 206, nau 7. Pol. Industrial Congosl 06400 Granollers Tel: 83 8495700/93 849 54 75 Fax: 93 849 5416
Oficina tècnica amb experiència en aixecaments, control i seguiment d'obra, rep/ante/amenís, paicel·lactons I As-BuilL SaimdS 4A0-4&2 enTr. 1° - 05022 Barcelona Tel.: 93 211 30 46 • Fat 93 418 57 7 i e-mail: estudl.ar 1@cooc-ne1
FUSTERIA I
PTwrasy Bages, 106 E-O8030 BARCELONA Telefono: 93 345 88 50 Fax: 93 346 1713 E. Mail: sasOsas-sa.com
[W\ Cabarrò ULU Germans IJtiliilifliIlli.iSlIlTlill'JlitüM Ctra. Torre Romeu, s/rí1 Q8202 Sabadell tel. 93 748 48 38 lax 93 726 07 61
• ACCESSORIS
• NlVElL-LÀSM SOLUCIONES INTEdRALES DE PAVUIENTACION
• a
PBvJmenlos Industrtaloo d« homojOn RovosümiontaA y moiinioB dfl raïlnúi r
C COÍI Masnou, n" S - OB291 RIPOLLET TEL
y FAX: B3 580 00 78
• C À Í T O C W » OFICWI 'AMDADOKELECTÏÓNKS
El reportatge
SEGONA QUINZENA MAIG 2000 I
SANT F R U I T Ó S DE BAGES
53 I
Casa de la Vila L'edifici de nova planta de L'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages està ubicat en un soLar de formes irregulars, adossat a d'altres edificis antics per la banda oest; amb façana a La carretera que travessa el poble, al sud; i de cara a una plaça nova que s'ha fet conjuntament amb la construcció de l'Ajuntament, peL nord i L'est. EL projecte el van elaborar els que, en aqueLLs moments, eren els tècnics municipals, arquitecte i aparellador, i el sistema d'adjudicació pLantejat fou eL d'administració per industrials. Aquestes característiques de gestió tan poc freqüents per una obra d'aquest tipus són Les que van permetre obtenir un edifici moLt especial on cada eLement, forma, sistema o detall constructiu va ser analitzat, qüestionat i redissenyat de nou en funció d'una imatge que es volia aconseguir, no soLament formal sinó amb unes intencions constructives i funcionaLs al darrere, moLt clares i determinades.
alçat sud / alçat ei AJUKUMEKT DE SANT fmi
I SEGONA QUINZENA MAIG 2000
I 54
\ El reportatge h
SANT FRUITÓS DE BAGES
• Nom de l'obra: Nova casa consistorial de Sant Fruitós de Bages • Ubicació: Carretera de Vic, 35-37. Comarca del Bages * Propietari/promotor: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages • Arquitectes: Jordi Fargas i Joan Rovira • Estructures: Fargas-Rovira • Instal·lacions: Josep Salvador Gómez (enginyer industrial) • Arquitectes tècnics: Ramon Morató i Josep Maria Morató (Fases I i II); Àngel Sànchez (Fase I) • Col·laboradors: Antoni Franch, Jordi Grané i Anna Vàzquez (arquitectes); Marc Romero (estudiant d'arquitectura) • Empresa constructora: Edificadora Catalana (Fase I); diversos contractistes (Fase II) •IniciObra: Juny 1994 obra: Febrer 1997 (recepció provisional) * Superfície construïda: 1.261 mz • Pressupost a/projecte tècnic: 126.175.249 PTA - Pressupost liquidació obra: 135.107.005 PTA • Industrials que hi ha Intervingut: Excavacions del Bages (moviment de terres) Murgía (fusteria exterior) Master Graniti {subministra paviment flotant) Paviiecmo (instal·lació paviment flotant) F.Troyano (serralleria) Segsa Ouatrelec (instal·lacions) Ascensors F. Sales (ascensors) Knauf-Fàbregas (revestiments) Gèrmens Valls (vidre exterior) F. Altimiras (pintura)
• J I primer tema que es va plantejar va ser el de com es podria* aconseguir la ílexibi^ p ] litat d'ús que requeria aquest edifici. Des d'un inici es va tenir en compte que pogués créixer cap els solars contigus. Això va condicionar força la distribució general, i per aquest motiu, es va situar l'escala al límit del solar veí i es deixà la mitgera lliure en toia la resta de longitud. D'altra banda, el fet d'aconseguir la màxima flexibilitat en l'edifici que s'havia de construir, també es va tenir en compte com un factor molt important a l'hora de projectar-lo, la qual cosa va portar a una solució radical: ja que normalment tots els llocs de treball es basen en una taula o mostrador recolzat sobre el terra, tot l'edifici tindria un terra tècnic elevat, com a manera única de garantir la possibilitat d'instal·lar un lloc de treball en qualsevol punt sense obres ni cables penjant. Per compensar la inversió que això representava, es va decidir no posar fals sostre sinó "punxar des del terra tècnic superior les instal·lacions que han d'anar elevades al sostre. Finalment, i per aconseguir el màxim de flexibilitat distributiva, es van evitar totes les partions fixes, sempre que fos possible i que aquesta funció la fes el mobiliari. Lligat amb aquest tema, en una decisió on és dificil destriar els valors constructius dels eslètics, es va procurar introduir el menor nombre possible de materials a la obra, justificat per raons de facilitat de manteniment, (cosa que és certa), però també per raons de preferències formals dels arquitectes, motius que a mi em semblen totalment lícits, defensables i que no ha de ser necessàriament obligat que vagin acompanyades d'altres justificacions funcionals o constructives. Un cop preses aquestes grans decisions, queda el llarg camí de posar-les en pràctica. De manera molt coherent amb els plantejaments generals, en cada element es repeteix el procés d'anàlisi, posada en crisi i redrsseny, encaminat per una banda a ser fidel a la idea general i, per l'altra, a millorar-ne les condicions d'ús, constructives o de forma. Vegem de quina manera: L'estructura és tota de formigó armat. La vertical es compon de pilars i pantalles que íormen alhora la major part del tancament exterior. Lhoritzontal la formen jàsseres de cantell i lloses massisses. Les jàsseres, però, tenen el cantell a la part superior, en l'espai del terra elevat -incloses en l'espai servidor, que diria Louis Kahn- de manera que la part inferior dels sostres són superfícies llises de formigó armat que no necessiten cap altra tractament posterior d'acabat. Les lloses massisses, a més, aconsegueixen amb poc cantell i llums considerables, resistir les sobrecàrregues exigides per als edificis públics. Les lluminàries són d'un sol tipus per a totes les funcions: il·luminació general, de treball, d'emergència i de senyalització. Es va buscar i (robar un model que permetés acoblar eis aparells i accessoris necessaris per a cada funció (i quan no els van trobar els van dissenyar de nou} i que disposés de canal passacables incorporat per poder distribuir les línies elèctriques pel seu interior sense haver de perforar les lloses en molts punts. Quant al terra tècnic, element clau per al bon funcionament de l'edifici, els tècnics van fer una àmplia tasca de recerca i comprovació de la qualitat dels productes presents al mercat, escollint-ne finalment un d'origen italià molt sofisticat, però no gaire més car que el que el seguia en prestacions. Consisteix en peces de 60 x 60 cm de granit "negre africà" de 2 cm de gruix amb un teixit de fibres de poliester enganxat a la cara inferior que li ofereixen una gran resistència a la flexió. Els canteils de les lloses no estan tallats a 90° sinó que, en tallar-les amb raig làser, se'ls pot donar una inclinació que s'obre cap la part superior, inapreciable a simple vista
H El reportatge h SANT FRUITÓS DE BAGES
però que permet un perfecte ajustament entre peces í en facilita l'extracció de qualsevol d'aquestes. Sota la pedra hi ha una safata resistent, i també solidària amb la mateixa pedra, de fibres minerals i anhídrita que és l'encarregada que la placa s'assenti bé sobre els suports sense que les plaques es belluguin o perdin planeïtat. El cert és que sense una atenció especial en alguns detalls de col·locació i en el ressò, una mica diferent, de les passes en caminar-hi, no t'adones en absolut que estàs trepitjant un terra elevat. Laire condicionat és un altre sistema que s'ha reinventat per complir les premisses de flexibilitat: la impulsió es fa per plenum des del terra tècnic. Les reixes són peces especials incorporades a mòduls de! paviment. D'aquesta manera, la flexibilitat és total. Només cal canviar la llosa-reixa de lloc per canviar la distribució. L'única servitud és el retorn, fet per conductes fixos en les zones pròximes a les màquines. Les reixes que agafen l'aire, dei mateix tipus que les d'impulsió, són l'únic element que no es pof moure de lloc. Els paraments verticals de tancament exterior són, com ja hem dit, de formigó armat llis i vist, amb un acabat de vernís transparent de protecció que no modifica gens l'aspecte i textura del formigó, però que li garanteix una durabiütat que, com s'ha demostrat al llarg del temps (i d'aqui les modificacions recollides en l'última instrucció EHE-98), no és suficient en la majoria de formigons nus. La composició de façanes s'ha estudiat de manera que les finestres s'agrupin en molt pocs buits de grans dimensions per simplificar al màxim els encofrats. Les zones cegues que queden dins dels buils de formigó s'oculten amb peces d'alumini iguals a les de la fusteria. Lafany de puresa i simplificació de Unies de les façanes s'ha convertit també en un silenci en l'aspecte simbòlic que fa difícil saber que aquest edifici és l'Ajuntament. El dos elements més importants d'un ajuntament, balcó i entrada, queden mig amagats o dissimulats. El balcó hi és, però es eonverteix en terrassa, amb una barana de vidre totalment transparent, i sembla que no existeixi. I l'entrada no està gens emfasitzada i té una disposició una mica estranya. El simbolisme que un ajuntament té com a "casa del poble", que ha d'estar oberta i ser representativa de tots els ciutadans, pot ser compatible amb una estètica minimaiista. Amb silencis es poden dir moltes coses. Conscient que pot ser una opinió, penso que aquí no s'ha aconseguit transmetre aquest simbolisme i que el cos principal, des de la part alta de la plaça, peca d'esquemàtic i de poc expressiu, i ei gran pla vidrat, que correspon a la sala de plens en la primera planta i als despatxos d'alcaldia en la segona, és una mica imponent i fred. En canvi, el conjunt de l'edifici, vist des del carrer o de la part del darrera és molt millor, més amable i està molt ben articulat amb les edificacions veïnes. A l'interior, els murs de formigó s'han revestit amb cartró-guix amb l'aïllament incorporat. Els envans fixos s'han fet d'obra, però també revestits de cartró-guix. Per minimitzar els traçats de les instal·lacions -pràcticament no hi ha regates- s'han reduït al mínim eis interruptors. En els casos en què el llum es manté encès de forma permanent es comanda directament des dels quadres de protecció, i els punts de llum que s'encenen esporàdicament disposen de detectors de volum per encendre'ls. El mobiliari també s'ha dissenyat de nou, ja que a més de la seva funció específica també fa de compartimentador d'espais, com ja hem dit al principi. Parteix del mòdul de tauler contraxapat de bedoll nòrdic encolat amb coles fenòliques, a partir del qual es fan les taules amb dues peces en L i els prestatges, tot amb un so! tipus d'encaix "a mitja mossa" i cargols especials per anar ocults. La qualitat de disseny i la robustesa de la solució el van fer mereixedor del premi "Anell de fusta" de l'any 1999 del Gremi de
SEGONA QUINZENA MAIG 2000
55
1
Fusters i Ebenistes de Barcelona. El voler fer que la estètica sigui despullada va molt renyit amb la gran quantitat d'aparells i objectes que són necessaris per a l'ús dels edificis. En aquest cas, tenir un espai servidor tan extens i accessible com és el terra tècnic permet incloure-hi molts dels elements que normalment són a la vista. N'és un exemple el dipòsit de sabó per rentar-se les mans, que s'ha situat al terra tècnic i només s'aprecia un tub cromat que va des de terra fins al lavabo. En aquest edifici es demostra que és molt més útil el terra tècnic que un fals sostre com a espai de servei. És més fàcilment manipulable per al manteniment o modificació, i molts serveis tenen millor accés des de baix que des de dalt. En d'altres, com l'aire condicionat, s'ha hagut de buscar una solució més complexa, però també funcionen perfectament gràcies a què han estat molt ben pensats i experimentats prèivament. En resum, ens trobem davant d'un edifici on cada element, forma, sistema, ha estat redissenyat amb un grau d'innovació i una racionalitat constructiva excepcionals, fet molt poc freqüent fins i tol entre la bona arquitectura del nostre país. •
Josep Olivé A/e: informatiu@apabcn.es
I SEGONA QUINZENA MAIG 2000
—\ El reportatge ISANT FRUITÓS DE BAGES
I 56
El sentit real de les coses H H a pretensió d'acostar-nos al sentit real de les coses, a la seva ventat, ens ^ B Por1a a la simplicitat, a perseverar en l'elecció del gest més primari i dels mínims elements que per la pròpia essència expressen el que són i perquè hi són. La riquesa de materials, l'espectacularital de formes o l'ús i abús de complexes solucions constructives no donen cap garantia de qualitat. La proposta més interessant no és la que més té sinó la que, prescindint de més coses sense perdre la dignitat, gaudeix d'una tranquil·la sensació d'ordre. El nou edifici de l'Ajuntament s'ha construït amb estructura de formigó vist que conforma pilars, lloses i pantalles-tancament. Les divisòries interiors de cartró-guix configuren una intencionada relació dins-fora. El paviment és un terra practicable de granit, que cobreix els conductes i aparellatges de les instal·lacions. L'escala, l'ascensor, els serveis sanitaris i el pati d'instal·lacions ocupen un espai en el límit de l'edificació, en previsió de futures ampliacions.
Xivitr Cilm/Mirc Albert
En planta baixa es disposen les dependències que tenen una relació quotidiana amb els usuaris. En la planta primera es situa la sala de plens polivalent amb accés a la terrassa-balcó sobre la plaça. Les dependències per a l'equip de govern i auxiliars ocupen la planta segona. L'arxiu i locals de servei es troben a la planta semisoterrada. Les superfícies construïdes són: planta soterrani (385 m2), planta baixa (380 m2), planta primera (248 m2), i planta segona (248 m2). La nova plaça vol aconseguir l'apropiació d'un espai, contabilitzant els vianants i el trànsit rodat. És un lloc de pas i un lloc per estar, un espai dinàmic i un espai estàtic. Un intencionat sostre verd unifica les diverses i polivalents funcions que ofereix el lloc. •
Jordi Fargas Arquitecte Josep Maria Morató Arquitecte tècnic
secció nord / secció oest AJUNUMHT DC SAKT Fnunúa oc BAGES
'
PLANTA BAIXA I PLAÇA (RECEPCIÓ / ADMINISTRACIÓ)
PLANTA PRIMERA (SALA D'ACTES)
PLANTA SEGONA (ALCALDIA)
I SEGONA QUINZENA MAIG 2000
^ El reportatge I-
I 58
SANT
FRUITÓS
DE BAGES
La simplicitat Estudi econòmic NOU EDIFICI DE LA CASA CONSISTORIAL DE SAHT FRUCTÓS DE BAGES
EXECUCIÓ FASES 11II SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA: 1.261 H 3
H • PTA/ni const.
%
1.630.188
1.293
1,40
2.963.326
2.350
2,54
cost total PTA FASE 1
Enderroc Moviment de terres Fonaments Estructures
I •
a voldrien moltes viles tenir un ajuntament lan bonic i funcional com el que vam visitar a Sant Fruitós de Bages. I és que aquesta nova seu és un edifici modern, en el qual
intervenen pocs materials, però que estan ben posats i sobretot pensat des el costat del usuari. El projecte el van fer els tècnics municipals i això es nota. Des del punt de visla del l'ús
5.340.679
4.235
4,58
23.578.412
18.698
20,24
quotidià s'han pensat les coses de manera que, a través del disseny, s'afavoreixi el menor manteniment. Però el programa funcional elaborat pels mateixos arquitectes municipals, també respon a les necessitats del treball administratiu de forma acurada. El punt clau del projecte, millor dit de l'edifici, és el paviment tècnic. Els arquitectes han
842.688
668
0,72
Tancaments i parets
1.828.915
1.450
1,57
Aïllaments
1.077.508
854
0,92
Revestiments
1.571.957
1.247
1,37
791.700
628
0,68
de reparació i manteniment, alliberant les parets i els sostres. La cambra que es forma sota del
11.435.431
9.069
9,81
paviment tècnic té una xarxa de safates per on van els cables de baixa tensió, telèfons i se-
684.032
542
0,59
Cobertes
Paviments Finestres i portes Insl. evacuació
projectat l'edifici amb el criteri que totes les instal·lacions passin pel terra, i travessin el sostre només pel pas dels fils de les lluminàries i la senyalització. Han defugit la secció típica d'oficines amb fals terra per baixa tensió i senyals, i del fals sostre que integra la il·luminació, l'aire condicionat, emergència, contraincendis i seguretat Això permet la centralització d'operacions
nyals, i conté els fancoils productors d'aire condicionat. D'altra banda, funciona com a conducte d'impulsió i, a través d'unes reixeies d'alumini trepitjables, climatitza el volum superior la
COST EXECUCIÓ IUTIRIALFÍSE I
13% despesas generals 6% benefici Industrial
51.744.836
qua! cosa té l'avantatge que s'impulsa l'aire a molt baixa velocitat reduint així el soroll, a més
6.726.829 3.104.690
que permet una total llibertat de col·locació de reixetes. Només té l'inconvenient que cal mantenir neia la cambra ja que, altrament, es convertiria en un niu de pols. El paviment en si és una patent italiana que consisteix en una llosa de pedra natural, armada per la cara posterior amb
PARCIAL
% baixa obtinguda 16 TOTAL 16% IVA TOTAL COST OBRA FASE I
61.576.355
una malla de fibra de vidre adherida amb resines i un aglomerat de fibres minerals que fa una
9.852.217
certa atenuació acústica. Aquestes lloses de pedra van col·locades a sobre d'un entramat
51.724.138
metàl·lic que té unes gomes per recolzaries i que està muntat sobre de peus telescòpics. La
8.275.862 60.000.000
col·locació dels peus sobre del sostre es fa amb una massilla elàstica, però adhesiva. 47.581
44,41
Altres característiques que es poden destacar del bon funcionament del paviment són: per un costat, l'elevat pes de les peces que evita en gran part el moviment típic d'aquests terres
FASE II
Paviments Vidriera Manyeria Instal·lacions Ascensor
quan es trepitgen, i també el tall lateral de gran precisió que té un 5% de pendent, la qual cosa 18.502.001
14.672
15,89
5.864.266
4.650
5,03
facilita molt el desmuntatge. En la resta de l'edifici, la simplicitat és el lema. Lestructura, parets
576.686
457
0,50
i sostres són de formigó vist. La fusteria exterior té el perfilat ocult per l'exterior seguint el
23.578.924
18.699
20,24
principi de vidre encolat per l'exterior (VEC o silicona estructural, o Estructural Glazing Silicone).
2.635.000
2.090
2,26
Acabats
13.590.541
10.778
11.67
PARCIAL
64.747.419
16% IVA
10.359.587
fa que les peces només es toquin en la part baixa (és a dir, quan estan encaixades) cosa que
L'ascensor té la paret del fons de vidre, i cal dir que s'ha fet una adaptació en disseny, ja que el model instal·lat no és en cap catàleg. Les lluminàries són fluorescents i tenen integrada la senyalització. Les d'emergència són iguals i tenen la bateria al sostre superior. Les parets interiors són d'obra de fàbrica, revestides amb plaques de pladur en exiradossat directe. Les divisions són de vidre amb portes securitzades. Cal dir que el pany queda massa a prop de la
TOTAL COST OBRA FASE II 75.107.005
llengüeta amb la qual cosa si obres la porta amb la mà que toca, t'hi deixes la pell (a veure quan hi haurà algú que faci millors dissenys per a panys de portes securít).
TOTAL COST OBRA TOTAL COST OBRA FASE 1 TOTAL COST OBRA FASE II
Pel que fa al formigó vist, crec que és d'una excel·lent execució, ja que s' ha aconseguit
60.000.000 75.107.005
47.561 59.561
eliminar els llistons de les represes, mitjançant el formigonat dels 8 cm primers amb el mur dins
44,41
l'àmbit del sostre, evitant així que el formigó del mateix sostre arribi a la cara exterior. Les decoloracions i les imperfeccions han estat corregides mitjançant els maquilladors de formigó, amb un resultat bastant bo. A banda de les ja mencionades instal·lacions d'il·luminació, electricitat, senyals i climatització que passen pels terres, també hi han les dels banys que s'han agrupat en una columna. Totes les instal·lacions de les cabines sanitàries passen pel pati que hi ha al darrera, i s'hi pot accedir a través d'unes plataformes d'entramat metàl·lic comunicades amb unes escales de mà les quals simplifiquen també les operacions de manteniment. Per últim direm que en la mateixa línia del manteniment, les cobertes són del tipus invertit, acabades amb lloses de pedra granítica de 4 cm de gruix, i que les baranes de vidre de les terrasses podrien ser substituïdes fàcilment, si fos el cas. •
Xavier Oliva A/e: informatiu@apabcn.es
Técnicas de
REHARIUTSi nciUDiu 1,0.1.
RESTAURACIÓN Y
^ONSTRUCCIÓN
desde1898
Capilaridad HUMC0NTO0LX
k
HUMEDADES
Filtración
DRAININB >
^
VENTILAIRSEC
MADERA
Condensación
Carcoma TRATAMIENTO
I &• íT\IT3
LIGNUM
RESTAURO
FACHADAS
nwsronE
^ J "
ALA STQP
Limpieza Restauración piedra Evitar palomas Atirantado interno
ESTRUCTURAS CEMNTIM C/ Padilla,240 08013 Barcelona
Hormigón, Carbonatación, Salinización, Aluminosis
"S (93) 456 14 53 Fax (93) 436 72 85 e-mail: rehabilit@rehabilit.es
Especial
SEGONA QUINZENA MAIG 2000
RESTAURACIÓ DE MONUMENTS
61
1
FAÇANES NETES Dins del cicle que el Col·legi dedica enguany a la rehabilitació i manteniment dels paraments exteriors dels edificis, el proppassat 6 d'abril va tenir lloc al Col·legi una jornada dedicada íntegrament a la neteja de façanes. Les ponents de les sessions van donar una visió molt àmplia dels sistemes de neteja de pedra i recuperació d'esgrafiats, tot i que quasi totes les intervencions es van cenyir a l'àrea de Catalunya. La conclusió més important que se'n pot extreure, a banda dels coneixements tècnics específics que van transmetre les ponents, és que hi ha dos factors que són els més importants per a ta correcta l'execució d'una neteja. EI primer, escollir el sistema més adequat al suport. No hi ha, en principi, sistemes bons o dolents, sinó sistemes adequats i altres de desaconsellats o clarament perillosos per a cada tipus de brutícia, de pedra, d'estat de conservació, etc. De les intervencions de la doctora en ciències químiques, Núria García, i de la geòloga, Antònia Navarro, se'n desprèn que cal saber amb certesa les característiques dels productes a emprar i dels suports a netejar, cosa que vol dir que el tècnic que s'enfronta a una tasca d'aquest tipus o bé ha de ser un expert en la matèria •—<]ue no ho acostumem a ser— o li convé el suport d'un especialista a peu d'obra que l'assessori. Aquesta és una recomanació que no sempre es té en compte (sobretot a les obres petites d'arquitectura no patrimonial, que són majoria). Com a mínim, ara hi haurà l'oportunitat de recórrer a un servei d'anàlisi de materials que el Col·legi posarà ben aviat en marxa on podrem demanar les característiques exactes dels suports: composició, tipus de pedra, problemes de degradació, pigmentació original i molts d'altres, servei que esperem que sigui molt ben rebut pels col·legials. L'altre factor important en l'èxit d'una neteja és que, un cop decidit el sistema a utilitzar, aquest es faci correctament. Evidentment, que uns bons operaris i una empresa especialilzada poden deixar més tranquil el director de les obres, però si no es pot o, com a mínim, no hi ha garanties de tenir això, sempre és més aconsellable proposar un sistema lent que, almenys, et doni temps a reaccionar si l'escollit no es l'adequat, abans d'haver esguerrat una gran part de la superfície. Ningú no va dir al llarg de les sessions que hi haguessin processos prohibits (tret dels atacs amb àcids poc diluïts). La neteja amb raig de sorra seca, per exemple, és en alguns casos, fins i tot més adequada que barrejada amb aigua, sempre que després es protegeixin els porus de la pedra. El que sí que és clar és que els mètodes agressius també ho són per a l'operari que els aplica i que aquest ha d'anar molt ben protegit i prendre les precaucions estipulades pels fabricants de cada sistema si no vol veure perillar la seva integritat. Per aquest motiu alguns d'aquests sistemes s'han desaconsellat durant molt temps ja que si no hi ha els mitjans o la formació necessaris, millorant l'aspecte dels nostres edificis podem estar empitjorant la salut dels nostres treballadors. •
Josep Olivé A/e: informatiu@apabcn.es
H
SEGONA QUINZENA MAIG 2000
-I
Especial
I
IRESTAURACIÓ DE MONUMENTS
62
INTERVENIR EN EL PATRIMONI MÉS ANTIC: l'Arc de Berà
En el camp de la conservació i restauració de béns culturals, s'entén com a "restauració arqueològica" aquella que valora i respecta totes les empremtes que el pas del temps ha deixat sobre l'objecte, com ara les llacunes, les parts perdudes, etc. Així, els processos de conservació i restauració només es circumscriuen a accions purament conservatives, descartant-se les que pretenguin millorar, únicament, l'aspecte estètic de l'obra. Aquest és el criteri que ha guiat la intervenció que s'ha dut a terme recentment en l'arc triomfal de Berà, un dels monuments més singulars de l'època romana a Catalunya. El procés de conservació i restauració que s'hi ha dut a terme parteix de plantejaments científics i s'han fet prevaler els tractaments pròpiament conservatius (consolidació, fixació de fragments, hidrofugació) sobre els de reconstrucció. La intervenció s'emmarca en criteris establerts internacionalment per tal de garantir-ne el seu resultat final i permetre a l'obra el manteniment del seu significat original. Entre aquests criteris destaquen els següents: • El total respecte per l'obra original. • Els aspectes formals, materials i estructurals de l'obra tenen la mateixa importància. • Intervenir sempre en una obra el mínim indispensable. • Mai no es procedirà a una reconstrucció si no es té una documentació bona i detallada. • En tota restauració la pari reconstruïda ha de ser llegible. • Els mètodes i productes que s'utilitzin no han de provocar cap tipus d'alteració a l'obra. L'objectiu fonamental de la intervenció sobre els materials de fàbrica del monument ha estat aturar —o minimitzar— la seva alteració per tal d'allargar la seva vida. Prèviament a l'inici de la intervenció, es va analitzar l'estat de conservació dels materials del monument, per la qual cosa es va estudiar la pedra, els morters, les sals solubles i el recobrimenls pictòrics i biogènics.
1
També es van fer assaigs de caracterització petrofísica i d'alterabilitat. En el moment anterior a la intervenció, una pari significativa dels materials constructius que constitueixen els paramenis del monument (la pedra i els morters) no presentava un estat de conservació satisfactori. Després d'estudiar les causes de les alteracions, es va programar una doble actuació: sobre els elements de pedra i sobre les juntes, seguint els criteris anteriorment exposats. L'execució dels tractaments dels materials s'ha fet amb tècniques manuals, que permeten un millor control de les operacions, que, en concret, han estat els següents: • Neteja general de la superfície del monument. • Neteges puntuals dels paraments.
• • • • • •
Dessalatge dels materials petris. Consolidació de la pedra. Fixació de fragments de pedra. Reintegració dels elements petris. Rejunlament de carreus. Hidrofugació dels paraments.
Finalment, amb la troballa de tres peces de la cornisa original durant la intervenció arqueològica de 1994 efectuada a l'entaulament de l'edifici, es va determinar la recuperació del seu perfil original mitjançant l'anastilosi dels elements originals i la reintegració de les parts de la cornisa que havien desaparegut. A part dels tractaments dels materials de fàbrica i de la reposició de nous elements de pedra, també es van efectuar altres treballs complementaris, com ara endoscòpies enregistrades en vídeo per conèixer
millor el sistema constructiu del monument, o la documentació fotogràfica de tot el procés. Es van prendre més de 2.500 imatges, les quals es van digitalitzar i associar a una base de dades informatitzada on es ressenyen l'estat de conservació i els tractaments aplicats a cadascuna de les 633 cares de carreu que té el monument. La intervenció de conservació i restauració de l'Arc de Berà duta a terme ha de millorar la durabilitat dels seus materials components i, per tant, el seu objectiu no és altre que perllongar la pervívència del monument. Lògicament, els productes aplicats i les accions realitzades no són infal·libles, de manera que per si mateixos no poden garantir aquesta pervivència. Es dedueix doncs, que és del tot necessari iniciar, des del mateix moment de finalització dels treballs, una política efectiva de manteniment. I
El procés que s'ha seguit per a la restauració i conservació de l'Arc de Berà serà exposat àmpliament per Pau Arroyo i Casals, restaurador i conservador de béns culturals, el dijous 1 de juny a la sala d'actes del Col·legi. Es farà dins la jornada Obra feta. Intervencions concretes del cicle de sessions dedicades a la rehabilitació de paraments exteriors. Aquest article ha estat preparat a partir del text de la ponència d'Arroyo titulada La restauració de l'Arc de Berà: l'estat de conservació i el tractament dels materials de fàbrica. També s'abordaran altres lemes com ara la restauració de murs medievals, la recuperació d'esgrafiats barrocs i modernistes, la intervenció en l'arquiteciura avantguardista dels anys 50 í la problemàtica constructiva que presenten els polígons d'habitatges dels 60, entre d'altres. I
La restauración de edifidos y mònumeríios es la mejor inversión e/i Patrimonio Inmpbiliario. I Somos especialistas en restauración \
Empresa tm clasjficación K-7E
• Sistemas de limpieza en húmedo y en seco. , • Revocos a la cal y pinturas especiales. • Tratamientos de la piedra: - Consolidación y anclaje. - Restauración y reproducción. --Hidrofugación.
I Servicios de valor anadido
^J
• Empleo de p/imeras marcas específicas para cada aplicación. • Mano de obra pròpia y especializada en los distintos oficiós. „ - " • Certificació de calidad ISO 9002. • Elaboración de planes de seguridad por obra. • Màxima clasificación empresarial. • Equipo técnico multidisciplinar. • Departamento de asistencia tècnica a proyectos. • Segures: responsabilidad civil, colectivo de accidentes y todo riesgo construción,,
S.L Cl Eduardo Dato, 19, entlo.-5000S Zaragoza. Tfn 976 221673 -Fax 976 218439 E-mail: ot.cota@retemail.es ARAGÓN, BALEARES, CATALUNA, LA RIOJA, MÚRCIA, NAVARRA, VALENCIÀ
TECNICAS ESPECIALES DE REHABILITACION - LIMPIEZA DE PIEDRA Y LADRILLO MEDIANTE POLVO DE VIDRIO, CARBONATOS, ETC. - TRATAMIENTOS DE FACHADAS MONUMENTALES. - DESECACION DE HUMEDADES EN MUROS. -RESTAURACIÓN DE PIEDRA.
DISTRIBUCION PRODUCTOS D E RESTAURACIÓN - NERVOMETAL - PRODUCTOS TRATAMIENTO DE PIEDRA - MICROABRASIVOS - MORTEROS DE DRENAJE - PRODUCTOS QUIMICOS ESPECIALES PARA LA CONSTRUCCION INTERVENCIONES: MONASTERIO DE SIJENA, ANTIGUO CUARTEL DE PONTONEROS MONASTERIO DE RUEDA, HOSPITAL CUNICO UNIVERSITARIO "LOZANO BLESA", TORRE DE SAN GIL, TORRE DE "LA SEO", REFECTORIO DE SANTO DOMINGO.
SEGONA QUINZENA MAIG 2000
Especial
h RESTAURACIÓ
I
DE
MONUMENTS
JORNADES DE REHABILITACIÓ
Paraments exteriors
LES PROPERES JORNADES:
PROGRAMA
OBRA FETA. INTERVENCIONS CONCRETES Dijous, 1 de juny
• La intervenció en el nostre patrimoni més antic. Restauració i conservació dels materials de fàbrica de l'Arc de Berà.
L'aproximació pràctica als problemes que plantegen les obres de rehabilitació, l'aconseguim a través de l'experiència professional i de l'intercanvi d'aquesta. La Jornada se centrarà a mostrar intervencions realitzades en façanes de diferents tipologies i períodes, les quals ens donaran una visió actual i viva del sector.
• La restauració dels murs medievals. Textures, pàtines i revestiments. • L'Església de les Saleses. Intervenció de restauració i conservació de! diferents materials constructius.
• Recuperació d'esgrafiats barrocs • Recuperar esgrafiats modernistes a l'Eixample. El programa Raphael. • La Casa de la Marina. L'arquitectura avantguardista dels anys 50. • Rehabilitar al centre de Barcelona. Passeig de Gràcia / Aragó • El boom constructiu dels anys 60. Els polígons d'habitatges. Una problemàtica tèrmica i construc-
PONENTS I EMPRESES
• Francesc Potau - GROC. Gabinet d'obres Catalogades • Maribel Roselló, Arquitecta tècnica i historiadora. Professora de la Universitat Politècnica de Catalunya. • Elisenda Capera. Arquitecta. Directora de l'Àrea de Rehabilitació de ProEixample, S.A. RESPONSABLE ACADÈMIC
• Ana Chust PREU MATRÍCULA
20.000 PTA preu col·legiat
• Pau Arroyo Casals. Restaurador i conservador de béns culturals. EI Vendrell
SUBMINISTRAMENT DE BIGUES MIXTES I ESPECIALS
• Francesc de Diego - CLAR. Rehabilitación • Antoni Gonzàlez Moreno-Navarro, cap del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
PILARS AMB PLATINES SOLDADES
PLAQUES D'ANCORATGE
BIGUES AMB ANGULARS
BIGUES MIXTES
ESTRUCTURES METÀL·LIQUES I MUNTATGE EN OBRA
IILTtMGm
1 de juny del 2000, matí de 9.30 a 14.00 h i tarda de 16.00 a 19.30 h INFORMACIÓ
Servei de Formació. Telèfon 932 40 23 73 A/e: formacio@apabcn.es
• Manel Iglesias Campos. Historiador de l'Art - Restaurador. GRUMANS
INSCRIPCIONS
• Antoni Paltré Porta. Arquitecte. ADIGSA.
Servei d'Informació. Telèfon 932 40 20 60
www.mpa.es Limpieza de f achadas y monumentos Màquinas de proyección, capaces de trabajar a presiones de O,2 bar y realizar trabajos de gran precisión sobre todo tipo de superfícies sin dafïar el substrato, perf ecto control del consumo de ppoducto [2 a 5 Kg/m 2 ), para trabajar en seco o en húmedo con productos abrasivos tales como granulado de Vidrio, microesferas de vidrio, piedna
pómez, silicato
de aluminio,
granulados
vegetales,
bicarbonato, carbonato càlcico, oxido de aluminio [corindón], etc. Sistemas làser para
restauración. Asesonía tècnica. Calculo de
costes. Equiposdepnotecciónindividual. Accesopiosy pecambios.
MPA colabora con Proeixample en la recuperación de los esgrafiados modernisias de l'Eixample, participando en el proyecto "Mantenimiento Conservaiívo de Esgrafiados" dentro del programa Raphael de la Comunídad Europea.
Kit completo listo para empezar s trabajar
I Formodo por una màquina de 1B litroa, equipo do tratomlonto d« aire para garantlzar oi flujo de abraslvo, y comprosor motor Honda da 1500 litros y 12 Kw. El tamano de sus componontos facilita su transporto y movllidad en la obra. Indicado tamblón para unidades móvlles de mantonimlonto yconservación. Poligono Industrial Famades (S<>1
NOUtfBAU El sistema de renovació de sostres
Encastable en el sostre U biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271, FS>3) i a més a més no resulta cara. Sistemes de Reforç Actiu, S.L. Carrer Sant Agustí 66 F. 08301 Mataró Telèfon! 796 41 22 i 907 22 80 03
Rehabilitación y mantenimiento de fachadas / Reparación de patios interiores / Restaurador! de patrímonlo histórico Impermeabilizaciones / Instalación de dispositivos antipatomas Oficinas centrales: Tànger, 26. 08018 Barcelona. Tel. 934 864 300. Fax 934 864 301 Delegación Tarragona: Sant Miquel, 14. 43004 Tarragona. Tel. 977 251 880. Fax 977 251 881 www.tracnet.com
HUMITAS REHABILITACIÓN Y SANEAMIENTO, S.L.
Solución a las humedades y sales nocivas Morteros de drenaje y saneamiento
?!, i Institut d'Estudis Catalans • Generalitat de Catalunya • Barcelona
Colexio de Arquitectes de Galícia • Santiago
Colegio Mayor Fonseca. Universidad de Salamanca.
HUMEDADES POR CAPILARIDAD Muros de pïedra, mamposteria, ceràmica y hormigón - Deshumidificacion por Electró osmosis activa. - Taladros de inyección humi tíefengrund y aktivator. EFLORESCENCIAS SALINAS - Desalinización por Electró fóresís activa. - Antisales mineral humi pufferPutz. - Antisales humi Antisalz.
I HUMITAS9 V SANfAMIfNTO. S X
SISTEMAS DE MORTEROS DE DRENAJE - Base de igualación humi Vorspritzer. - Ligero de drenaje y saneamiento humi sanovaPutz-L. - Zócalo humi sanovaPutz-S. - Acabados interiores y fachadas humi uniputz. LIMPIEZA, CONSOLIDACIÓN Y ACABADO Tratamiento de la piedra, ceràmica y hormigón.
Joan Maragall, 24 08395 SANT POL DE MAR Tels.: 34 93 760 30 33 Fax.: 34 93 760 30 32 http://www.humitas.com e-mail: tecnico_cial@humítas.com
\
\
\
ALKORPiANWv/* La làmina ALKORPLAN (PVC-P) da respuesta a cualquier problema para la impermeabilización de todo tipo de cubiertas: CUBIERTA TRANSITABLE
CUBIERTA TRANSITABLE INVERTIDA
A1 Pavimento - A2 Pavimento y capa de nivelación - A4 Acabado superficial - B1 Membrana de PVC (Alkorplan) - B2 Membrana de PVC resistente a la intempèrie (Altorplan) - C1 Formación de pendientes C2 Aislamiento en formación de pendientes - C3 Capa de regularización - D1 Aislamiento térmico El Capa separadora - E2 Capa separadora de protección de membrana • E3 Capa separadora de protección de aislamiento - E4 Capa filtrante - E5 Capa separadora impermeable - F1 Barrera de vapor - G1 Capa de protección y lastrado - G2 Capa de protección de membrana - H1 Soporte resistente J1 Sustrato - L1 Capa drenante
Ejemplos de impermeabilización de cubiertas extraídos del catalogo informàtico de Calculo, Diseno y Puesta en Obra de Alkorplan8
V SOLVAY
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA.
Carretera del Montnegre, s/n. Tel.: 34 938 484 000 / Fax: 34 938 675 517 08470 Sant Celoni (Barcelona) Espana http://www.alkor.es