INF000601

INFORMATIU DEL COLLEGI D'APARELLADORS

projecte oroiecte_

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

.-.-. mm •

horítzó200¥

L'oferta i el preu de l'habitatge segueixen pujant L'elevadíssima capacitat d'absorció del mercat urbà a Catalunya és el fenomen més espectacular dels dos darrers exercicis.

Un tramvia a l'EIiample?

Per Josep Olivé

Jornades Internacionals de manteniment

10

Construcció sense fronteres

12

J 3 f | Is preus dels habitatges continuen ^ ^ pujant fins al punt que els experts es pregunten amb una certa inquietud fins a quin punt pot arribar aquesta línia ascendent fins que la demanda digui prou. Si la necessitat de primera residència per a ús immediat ja té el límit a tocar, el manteniment de preus alts dependrà molt de! comportament que tingui la demanda d'inversió.

36 obres queden Manresa acull finalistes dels la segona edició premis FAD de Tecnifac

Mor l'aparellador i arquitecte Joan Ovejero

El reportatge Quadern central Crònica de rAssemblea general

Pou d'aigua Fives Lille Pàgines especials Climatització

44

WOOOiX si'.SÍ... » >!VO LLEVO TRES Di'AS SOPLAWOO V QUE SI SÉ ACUICHAZgE UNO VIVO.'

TENTOTE, fg£SQU\TO EN EL

HABER ROSAOa ÜU CACHA2J&O PE A(RE DIOOl·iAQO EN LATIgNPA, EN V E Z PE « T E " HA5TA EL POLO /CHIÍA. SÉ PÜECJES VOLAE TANTA PLUMA, CON EL. CALOg HACE.'

, SI ESTÀS ESTKECHO TE ASWANTAS, AH ' fu£t2A HACE DE NO TE-

BQÜNOCO A\-TOMA£ LAS /HEPIPAS. ,'NO IMAGINA EL FKESQüITO TAN RICO QUE DA EL WJS.CO PEL

NSaeí

•DESDE L Ü t ü O , EN CiJANTC? LLEGA EL CALOR, £ S T £

/

4u

; 13 Rue del Percebe o City Multi de Mitsubishi?

Demasiado frío o temperatura ideal. Dcmasiado calor o confort constante. Vibraciones o silencio absoluto. Pérdidas de energia o ahorro en el c< edificio con un sistema convencional o inscalar City Multi de Mitsubishi Electric. Con una unidad exterior y hasca 16 unídades ïnteriores en frfo c individual de temperatura. Para que cada usuarïo decida y mantenga constante la temperatura que prefiera en su oficina o vivienda.

City Multi de Mitsubishi Electric. Temperatura perfecta en todo el edificio. Ni mas ni menos.

I PRIMERA QUINZENA JUNY 2000

El tema MERCAT

IMMOBILIARI

El preu de l'habitatge 1 J B IS preus dels habitatge continuen • H pujant, segons les informacions del primer trimestre del 2000. Sorprèn la capacilat del mercat per absorbir aquestes pujades de preus i inquieta saber fins a quin punt les pujades seran tolerades per la demanda.

En aquest article es valora la dinàmica actual del mercat a Catalunya i s'intenten establir algunes hipòtesis de previsió, alhora que es busquen explicacions al comportament dels preus, basanl-se en els estudis de mercat realitzats a 20 municipis de Catalunya, significatius des del punt de vista demogràfic i immobiliari.1 És interessant centrar l'anàlisi en aquests municipis perquè són els que tenen clarament una vocació d'habitatge de primera residència. El nombre de visats del conjunt oscil·la al voltant del 35% del total de Catalunya, cosa que significa aproximadament un 50% de l'obra destinada a primera residència.

Els estudis de comportament del mercat immobiliari, a l'Estat espanyol estan mancats de dues informacions fonamentals per poder fer valoracions ajustades: el nombre d'operacions realitzades de compra-venda i els preus exactes de les transaccions.

Davant aquestes mancances, cal fer aproximacions indirectes. En el cas dels preus, s'agafen com a més pròxims a la realitat els preus d'oferta. Pel que fa a la dinàmica del mercat, cal contrastar les informacions sobre nova construcció —visats dels col·legis d'aparelladors— amb els habitatges que hi ha en oferta en el moment de dur a terme els estudis de mercat. Del contrast d'entre ambdós paràmetres, se'n pot deduir el nombre d'operacions de comercialtzació realitzades.

Promodó d'hiblUtges de ptotícrió oficial al birrí de Sint Pon; (Gironí) Aquesta ha estat la metodologia utilitzada per obtenir els gràfics adjunts. or, incrementats amb els nous visats del ció o bé un mercat altament receptiu a l'oferperíode en estudi 2 . ta existent.

Els habitatges absorbits (HA) responen a Una tendència descendent en la corba En el gràíic adjunt, es pol veure amb clal'eqüació: d'habitatges absorbits pot indicar caiguda redat quin ha estat el comportament del merde producció o bé problemes de comercia- cat de l'habilatge de primera residència a lització. Una tendència creixent, en canvi, Catalunya des de l'any 1987 fins a finals del indica millora en la dinàmica comercial, tant 99. Entre 1987 i 1990, els habitatges visats si hi ha augments de producció com si no. anualment van anar creixent i es van manHO, són els habitatges en oferta y HV, són els habitatges visats.

Per tant, es considera que l'oferta existent durant un període estaria formada pels habitatges en oferta al final del període anteri-

laugment d'habitalges en oferta indicaria un mercat que no es capaç d'absorbir la producció - tant si aquesta és alta com si és baixa- i la caiguda d'habitatges en oferta, pot indicar o bé caigudes en la produc-

tenir sempre per sobre dels habitatges que hi havia en oferta. Cada any s'absorbien els habitatges en estoc i bona part dels nous visats: la corba d'absorció va ser creixent fins al 1990. El mercat va doblar el nombre

d'habitatges comercialitzats: de 7.935 a 16.004.

Lany 1991 va suposar un punt clar d'inflexió: els habitatges visats van caure i gairebé es van igualar a la nova oferta —11.000—, és a dir, que l'any 1991 va ser el primer en què el mercat no va ser capaç d'absorbir els nous visats: els habitatges absorbits (10.600) van ser fins i tot inferiors als que hi havia en oferta un any abans (11.600). El període de crisi, que arrenca amb aquest punt d'inflexió i s'allarga fins a l'any 1998, queda representat en el gràfic per una corba d'habitatges en oferta sempre per sobre dels nous visats.

Observem que els visats, malgrat la fase depressiva, no van deixar de créixer en els set anys d'aquesta etapa, i ja a partir de l'any 1996 han estat sempre superiors a les puntes màximes de l'any 1990. Aquesta ha estat una característica molt específica del sector a Catalunya, sorprenent, ja que no és lògica i que no va trobar un paral·lelisme en el conjunt de l'Estat.

Els habitatges en oferta van ser cada any més nombrosos que l'anterior, tot i això, la nova producció no es moderava, esperant sempre que en algun moment es mobilitzaria la demanda; l'oferta acumulada arriba a ser de 30.172 habitatges, l'any 1997.

Veiem com els habitatges absorbits eren cada any notablement inferiors als que hi havia en oferta l'any anterior i es van situar sempre per sota dels nous visats.

Absorció de l'oferta acumulada Lacumulació d'oferta per sobre de la producció es trenca l'any 98: en aquest any s'absorbeix la totalilat d'oferta acumulada en el 97 i una part dels nous visats (31.134 habiiatges); els nous habitatges en oferta pràcticament s'igualen a la nova producció {25.000 habitatges) i canvia de nou el perfil i situació respectiva de les tres corbes.

A partir de 1999, les corbes recuperen l'estructura del període 87-91, amb una diferència, però, significativa: la corba d'absorció no es situa entremig de les altres dues, sinó per sobre de les dues. Això indica, per tant, que durant l'any 99 s'han anat absorbint tots els habitatges en oferta de l'any anterior i una bona pari dels visats aquest mateix any (33.271 habitaiges).

Lefevadissima capacitat d'absorció del mercat urbà a Catalunya és el fenomen més

H

darrers exercicis en el món immobiliari, en els dos darrers anys s'ha venut més del doble (un 125%) dels habitatges que s'havien venut en els anys 89 i 90. Què passarà a partir d'ara?, es mantindrà aquest ritme?, influirà aquesta elevada absorció en els preus?, som prop de l'esgotament del mercat?

El segon gràfic posa en relació la corba ja vista d'absorció d'habitatges amb els preus de venda i es moll indicativa de la forta correlació que existeix entre comportament de la demanda —expressada en termes de consum d'habitatges— i variacions en els preus.

Entre 1987 i 1990, els increments en el nombre d'habitatges venuts van anar seguits pels coneguis augments dels preus, d'un 116% (de 6 MPTA a 13 MPTA, per a un habitatge mitjà de Catalunya). Va ser aquesta la primera fase fortament inflacionista dels darrers quinze anys.

A partir de 1990 cau fa demanda d'habitatge i no torna a assofir el mateix nivell fins a l'any 1996. En tot aquest període, els preus es mantenen relativament estabilitzats en pessetes corrents al voltant dels 13/14 MPTA —cosa que significa una baixada de preus, en íermes reals—.

La recuperació de la demanda, que s'inicia l'any 1997 i que es consolida de manera espectacular en els anys 98 i 99, torna a anar seguida d'una nova pujada de preus, que és el motiu dels comentaris i de la preocupació dels darrers mesos en el sector.

En !a fase actual, els preus fiarien pujat un 43%, de 14 MPTA a 20 MPTA. A partir d'aquestes informacions es fa difícil creure, com hi ha qui argumenta, que una nova injecció d'oferta pugui ajudar a abaratir els preus. Hem vist que la màxima acumulació d'oferta de l'any 1997 no tan sols no va servir per a- aquest propòsit sinó que els preus van seguir una dinàmica creixent marcada per la demanda.

No hi ha una actitud en el sector favorable al fet que els nous projectes visats comportin promocions amb preus més moderats.

Al contrari, els nous visats ja incorporen pujades de preus, i la forta demanda encara existent ho tradueix en vendes abans fins i tot d'iniciar les obres.

El límit del creixement dels preus no vindrà, per tant, d'un augment de l'oferta, sinó per un esgotament de la demanda com a reacció als preus.

Quin és el límit de preu que la demanda pot absorbir? Aquesta és una pregunta de dificí), i moll àmplia, resposta. Depèn del tipus de demanda i depèn dels diversos mercats locals.

La demanda de primera residència per a ús immediat té el límit a tocar, i en alguns municipis ha arribat ja ai sostre tolerable, com seria el cas de la ciutat de Barcelona, amb una laxa d'accessibilitat que s'ha situ-

PRIMERA QUINZENA JUNY 2000

El tema

at en el 39,3%, pel que fa a parelles joves.

La forta demanda a fora de la ciutat ha influït en les pujades de preu de tot l'entorn metropolità, en el qual el sostre ja es veu també desbordat, amb un 33%.

Naturalment que resten molles zones de Catalunya on el nivell de preus permet encara absorbir demanda, però en moltes d'aquestes zones, a part de la demanda local o propera, és difícil fer-hi encaixar la demanda que ha de venir de més lluny. En aquest senlit, es podria afirmar que la demanda de primera residència, necessària per a ús habitual i immediat, ha començat ja a tocar soslre i començarà a retenir-se, com va passar a partir de 1991.

El manteniment de preus alts, dependrà, a partir d'ara molt del comportament que tingui la demanda d'inversió. Sí els preus es moderessin, la demanda de primera residència, que segueix (enint unes bases reals sòlides de noves necessitats i un potencial de creixement important, podria ser recuperada de nou pel mercat. •

e

Producció i oferta d'habitatges a Catalunya.

Estudi de 20 municipis significatius. DGACAIH

1M7 18H

19»

19»

- - • — Habitatges en oferta

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1999 1999

— £ - Habitatges absorbits

Habitatges absorbits I pieus a Catalunya.

Estudi de 20 municipis significatius. DGACAiH

Notes 1 Es tracta dels estudis duts a terme per l'empresa Tecnigrama per encàrrec de la Direcció General d'Habitatge de la Generalitat de Catalunya: Badalona, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Figueres, Girona, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat , Lleida, Manresa, Mataró, Olot, Reus, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Valls, i Vilanova í la Geltrú.

'També es podria considerar la hipòtesi que els nous projectes visats no entren en oferta fins a l'any següent, i considerar com a oferta de l'any els visats de l'any anterior. En ambdós casos, però, estem parlant d'un volum d'habitatges anuals que no alteren gaire la tendència de l'absorció.

1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 199B 1997 1999 t999 - Pieus habitatges: mlleis PTA

1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999

-d-

Habllalges absoiMs

Habitatges en oferta

Habitatges visats

Habitatges absorbits

5.339 7.919' 10.547 11.571 12.134 15.36B 16.110 19.657 25.172 26.799 30.172 24.364 17.553

10.074 12.373 15.325 17.001 11.201 10.942 12.226 15.392 15.843 17.318 20.199 25.326 26.460

7.935 9.793 12.670 16.004 10.638 7.708 11.524 11.845 10.328 15.691 16.826 31.134 33.271

I PRIMERA QUINZENA JUNY 2000

El tema MERCAT

IMMOBILIARI

'

Un cabàs de sorpreses I ins fa quatre dies, tots els que ens

14,2%

respecte al mateix lapse de temps

creixents provoquin que la crisi vingui per la

ent, 1997 va ser l'inici de la situació que ara

| preocupàvem per entendre el que

en el 1999) i l'atur registrat al sector, un 8,7%

banda seva, tot i que, com ara mateix veu-

ens envolta. Evidentment, que no es pot

inferior-pel mateix període.

rem, la situació de la demanda és, segura-

atribuir només al diner negre el fet que el

succeïa al sector de la construcció a nivell

ment, més crítica.

sector estigui com està al mes de maig de

general pensàvem que ja ens havíem situat

Què ha passal? L'oferta, la qual sembla-

a la cresta de l'ona, i que no es podria anar

va que difícilment podria donar més de si,

La demanda, en canvi, dóna senyals de

2000, ja que llavors no es podria explicar

gaire més enllà. Fins i tot els símptomes de

ho ha fet, potser estimulada pels preus, que,

continuar tan viva com al millor moment, tot

l'atonia dels darrers mesos del 99, però és

desacceleració eren ja, en casos concrets,

lluny de moderar el seu comportament, sem-

i l'augment espectacular dels preus. Tot un

una evidència que és una causa a tenir en compte en la fortalesa del sector.

d'inici de decadència. Doncs bé, valgui això

bla que estiguin competint amb la NASA a

atemptat a les lleis de mercat que només

per dir que ens podríem haver dedicat a ju-

veure qui arriba primer a Mart en els pro-

s'explicaria si hi hagués un excés de deman-

Aquest trimestre, per altra banda, ha estat

gar a les travesses: hauríem tingut les ma-

pers anys. Esperem, això sí, que no s'esta-

da. Però, com pot passar això davant un mo-

el darrer que ha vist tot sencer, l'antiga nor-

teixes garanties predictives i, amb sort, pot-

vellin com la Mars Polar Lander. Entre els

viment de preus que és sospitosament eu-

mativa vigent a la construcció. El passat 6 de

ser hauríem enganxat unes pessetones. I

mesos de març de 1999 i de 2000, tant

fòric? Aquest és el quid de la qüestió. Sal-

maig va entrar en vigor la nova Llei d'ordena-

és que, contra tot pronòstic, els símptomes

Barcelona com la resta de Catalunya han

vant les diferències, pensem en un context

ció de l'edificació (LOE). Hi pot haver tingut

d'aquest primer trimestre del 2000 apunten

patit increments mitjans de preus a l'habi-

híperinflacionarí. El sentit comú ens diria que

alguna cosa a veure? És indubtable que a

cap a una revifalla del sector, que ha vist

tatge nou del 16% (20% a l'usat). Pensem

hem de comprar de pressa per no perdre

les grans constructores no els deu haver afec-

com tots els seus indicadors apunten cap

en un parell de xifres: la taxa interanual de

diners, i això pot ser el que està passant. La

tat gaire, però hí ha la possibilitat que a nivell

amunt. Així doncs, per exemple, a les co-

setembre del 98 a setembre del 99 va ser

gent s'adona que els preus dels habitatges,

de petita i mitjana obra, molts promotors es-

marques de Barcelona, els tres darrers me-

del 12% als dos àmbits geogràfics esmen-

per centrar una mica el tema, estan creixent

tiguin accelerant les contractacions davant un

sos han observat un creixement del 4,6% al

tats; la mateixa taxa per al conjunt de 1999

en qüestió de setmanes. A sobre, les taxes

coneixement insuficient de la nova normati-

nou habitatge. Com si no fos res: unes co-

ja era del 14%. Ara és del 16%. Una ment

hipotecàries indiquen un moviment a t'alça.

va. Valgui a dir, a més, que les primeres esti-

marques que ja l'any passat havien previst

retorçada podria dir que aquest moviment

Quina millor resposta que comprar com més

macions sobre la LOE exposen un encari-

un descens -coses de la vida- d'un 4,6%, i

de preus és només una mica menys que

aviat millor? Això, no obstant, té un risc molt

ment dels costos de producció d'entre el 0,6%

un subsector el qual ja es considerava a punt

especulatiu. Veiem que a mesura que avan-

eleva!: estem en un moment en que la situ-

i l'1% -com a mínim- provocats per l'obligato-

d'entrar a la tercera edat del cicle econòmic

cem la mitjana mòbil, creix la xifra: l'encari-

ació econòmica general fomenta la despe-

rietat pels promotors de subscriure l'assegu-

expansiu que gaudeix la construcció, va i

ment és cada cop més acusat. Això sí que

sa en detriment de l'estalvi -la prova és al

rança decennal per danys estructurals als

torna a pujar. I encara gràcies a la notable

és una autèntica cursa espacial, i no el que

mateix subsector de l'habitatge- i si la cosa

habitatges. No obstant, aquest encariment és

davallada de Barcelona ciutat, que ens ha

fan a l'altra banda de l'Atlàntic. I és clar, qui-

s'estira molt més, molta gent es pot trobar

molt petit en relació amb l'encariment dels

permès als aprenents d'endevinaires de

na és l'oferta que es resisteix a quedar-se

amb els dits enganxats, fet que provocaria

preus de venda, i s'ha de tenir en compte de

l'economia quedar una mica bé, ja que, si

fora d'aquesta dinàmica? I més en un sec-

una crisi a! sector de magnitud molt consi-

forma molt relativa.

eliminéssim aquesta dada atípica, el crei-

tor on l'increment d'aquesta oferta no reper-

derable. És a dir, que precisament, quan to-

En resum, totes les prediccions fetes

xement provincial s'hauria situat entorn del

cuteix de forma negativa en els preus, sinó

qui l'hora de mirar enrere, la demanda serà

s'han quedat a mitges (això sent molt gene-

12,6%. D'altres indicadors que confirmen

que gairebé es podria dir que passa el con-

la que tindrà més números per ser-ne 'res-

rós} i, un cop més, el sector de la construc-

aquesta tendència són el consum de ciment

trari. Arribats a aquest punt, m'agradaria

ponsable'. Als problemes per respondre d'al-

ció ha anat per lliure. Així doncs, el millor

(que entre gener i febrer ha augmentat un

puntualitzar un fet: certament que els cos-

guns compradors sense estalvis se'ls afe-

que podem fer, per ara, és intentar compren-

tos de producció a

girà la reticència de nous compradors po-

dre el que ha passat. Només una cosa és

les obres estan pu-

tencials que veuran com els preus vigents

segura: una situació com la que s'està do-

jant, tant en materi-

estaran per sobre dels seus preus de reser-

nant és insostenible a la llarga, ja que es va

als com en personal

va, és a dir, del que estan disposats a pa-

estirant la corda fins al punt de ruptura. Per-

i logística, i, a sobre,

gar. Qui sap si llavors serà la gran hora del

què no es trenqui, cal afluixar-la. I això no

cada dia és més di-

lloguer en aquest país.

és només responsabilitat del mercat, un xic

fícil trobar especia-

Valgui a dir que el pes del diner negre pot

listes bons, ja que

estar darrere també d'aquesta revifalla, tot i

autoritats públiques (mitjançant alliberament

en manquen

per

que, segurament, en menor mesura que el

de sòl i més protecció oficial, que ara per

poder afrontar el

fet just acabat de comentar. La situació eco-

ara està sota mínims) i del mateix sector,

gran volum d'obres.

nòmica a l'Estat espanyol (i Catalunya) ha

que hauria d'aprofitar la benentesa per

Això crea tensions

estat molt positiva des de l'any 1995. Però

reconvertir els seus processos de produc-

en l'oferta perquè li

la construcció va patir encara un parell

ció a mètodes més industrials que li perme-

impedeixen respon-

d'anys més (de fet, 1996 va ser pitjor any

tessin ser més competitiu. Mai millor dit, la

dre adequadament.

que 1995). Així doncs, l'any del boom de la

construcció és cosa de tots. •

En teoria. Precisa-

construcció va ser 1997. Què va passar en

ment, hem consta-

particular aquell any? Doncs que vam en-

tat ençà del gener

trar a l'euro. I resulta que ens vam assaben-

que encara no havia

tar que en cinc anys ens quedaríem sense

tocat sostre, lot i

la pesseta. Què es podia fer amb tots els

que possiblement el

calers fora de les mans del fisco? De sorti-

límit no estigui ja

des n'hi ha moltes, però comprar habitatges,

gaire lluny. Pot ser

un bé que mai no es deprecia, és realment

que,

a mig termini,

l'única enginyeria linancera a l'abast de l'ho-

les dificultats de

me del carrer. Així que, potser perquè toca-

Economista i periodista

va, potser per la mala fe del mal contribu-

A/e: javier@apabcn.es

l'oferta i els costos Sílvia Alcoba

atípic al nostre sector. Ho és també de les

Francesc Xavier Alberta

La autèntica tarima de madera maciza barnizada de fàbrica.

Las tarimas de madera maciza de Merbau, en formato Tabla Ancha, son otra posibilidad dentro de los muchos acabados de Junckers.

Son tablas macizas, de una sola pieza, largas y anchas (129 mm.) que transforman los suelos en verdaderas obras de arte. Cada tabla es distinta y única, como solo existen en la pròpia naturaleza.

Las tablas se suministran bamizadas de fabrica y se instalan de forma ràpida y còmoda al no precisar ni de lijados ni barnizados, durante su instalaciòn.

Se fabrican en acabado Clàssic (sin nudos). Pueden instalarse mediante el sistema tradicional de rastreles o, flotantes, sobre el suelo existente. fl-1 .... ,_ __ Para mas información llàmenos al telefono " U I 1 1 D J U / de coste compartido.

Junckers Ibérica S.A. Crta. Villaverde a Vallecas, Km.3,5 CIM. Sector 8 Nave 10 28053 Madrid Fax.: 915.075.653

JUNCKERS Tarima de madera maciza

B

Punts de vista

PRIMERA QUINZENA JUNY 2000

Barcelona, com tols sabem, és una de les ciutats més denses del món. Per tanl, és difícil d'imaginar-se poder trobar espai per cedir al nou tramvia. A mi, com a Parcerisa i Rubert, també em costa trobar-lo a Esplugues o a Sant Adrià del Besòs, les poblacions on es preveu fer-l'hi arribar. És clar que sempre es poden fer esforços i ajustar-nos tots una miqueta més. Famosos tramvies es coneixen en traçats inversemblants, travessant nuclis ja no d'eixample sinó medievals, com els de Praga, Lisboa o Amsterdam, aquest últim amb la dificultat afegida dels canals. Però no em sembla que funcionin gaire bé, si més no si els sotmetem a una anàlisi estrictament des del punt de vista de l'explotació i del trànsit.

En aquest tram s'hauria d'aprofitar la dualitat d'aquest sistema, que pot conviure i compartir espai amb els autobusos i els cotxes quan calgués.

I que ningú no s'escandalitzi si tornem a veure tramvies a l'Eixample. Al cap i a la fi, ei senyor Cerdà va traçar els seus xamfrans tan característics per poder (er-hi girar un petit tren de superfície, precursor del que serien posteriorment els tramvies elèctrics.!

Aquests tramvies romanen en actiu per altres motius. Un d'important seria et de rendibilitzar les infraestructures i superesIructures existents, que tenen alts costos de desmantellament; un segon seria el d'apro- Josep Olivé par el centre a les perifèries, ja que totes A/e: informatiu@apabcn.es aquestes ciutats estenen les seves xarxes a punts llunyans del centre però que, amb aquest mitjà, hi queden molt ben comunicaTelèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 des; per últim, justificacions de tipus turísiic Adreça electrònica: inlormaliu@apabcn.es o culturals també tenen molt de pes.

L'INFORMATIU electrònic: En aquestes ciutats, hi ha una tradició d'agafar i conviure amb el tramvia molt arrelada. Barcelona, en canvi, ha perdut totalment la tradició del tramvia i només es justificaria l'esforç d'una nova implantació si realment tingués avantatges enfront de l'autobús i el metro. Respecte al primer, els avantatges són una major capacitat de transport, menys contaminació, major comoditat i més rapidesa (però només apreciable en trajectes mitjanament llargs).

a l'Eixample p J j I tramvia Sorna a aparèixer a M Barcelona. De moment, a les planes dels diaris. El tema de debat actuat és si ha de travessar la ciutat de banda a banda per enllaçar les dues línies que es preveuen, cap al Llobregat una i cap al Maresme l'allra, que parteixen dels dos extrems de la Diagonal. Últimament, veus critiques han sorgit fins i tot en contra d'aquests dos trams suburbans. I és que no són suburbans sinó totalment urbans els nuclis de població en què es vol estendre el tramvia.

no de concepte sinó de paraula -un lapsus tothom el pot tenir- i volia dir «ciutats denses com Barcelona» perquè la grandària de la ciutat no influeix per res en la conveniència d'implantar-hi el tramvia.

Viena, Beriín o La Haia són ciutats grans i molt extenses i el tramvia hi funciona molt bé perquè també són poc denses (ins i tot en els seus centres. En totes, especialment en la capital d'Holanda, les grans avingudes i la poca densitat edificatòria permeten reservar, en quasi tot el seu recorregut, un ^arquitecte en cap de l'Ajuntament, Josep espai únic per a aquest mitjà de transport. És gairebé un metro de superfície o un ferAntoni Acebillo, va dir en una de les recents rocarril de baixa velocitat. En canvi, en aldeclaracions que no era adequat introduir tres ciutats, com per exemple Brussel·les, el tramvia en «ciutats grans com Barcelona» i deia que a París o Londfes no se'ls hi ocor- molt més atapeïdes en el nucli central, per ria reimplantar el tramvia al centre de les separar les vies del trànsit rodat han hagut ciutats. A part que les comparacions són de fer grans inlraestructures, veritables raexagerades {no es pot comparar quasi en ses i túnels, que han acabat per convertirres Barcelona amb aquestes metròpolis, lo en una espècie de metro i han desfigurat grans de veritat} crec que es va equivocar, el paisatge urbà.

Quant al metro, només es justifica per un menor cost de construcció (enormement menor, en realitat), cosa que ei fa viable sols en servei a teixits de població importants, però pocs densos i en els quals el cost del metro no sigui socialment rendible. En aquesta doble condició de distància i densitat no s'hi troben les poblacions annexes a Barcelona sinó d'altres de més llunyanes.

Per exemple, podria tenir lògica comunicar entre si els pobles del marge dret del riu Llobregat o construir una anella al voltant del Vallès Occidental -on si que encara hi ha espai per al tramvia- i que, a més, serviria per trencar l'esquema terriblement radial dels transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona.

En qualsevol cas, si els projectes existents van endavant i si se'n fan dues branques, una a cada extrem de la Diagonal, s'haurien d'enllaçar. Totes les xarxes de transports tendeixen a aquest esquema per múltiples raons; la més important, per a mi, és que comuniqui les perifèries amb el centre sense haver de fer transbordamenls. Ei traçat més difícil seria entre les places de Francesc Macià i de les Glòries Catalanes.

hlt p J/www.a p ab c n. es/i n I o rm at i u Consell de redacció: Carles Cartanà, Joan Gay, Ramon Puig i Xavier Alberca Direcció: Carles Cartanà Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes, Josep Olivé, Xavier Oliva.

Gabriela Schòn i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia; Javier Garcia Die, Chopo Disseny gràfic: RGR Fotòlits: Imprès Autoedició S.L Impressió: Viking Dipòsit legal: B-423B9-1991 ISSN: 1132-2B02 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-mail: comeicial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major. 6. 08500 Vic Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pirtol, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Vicepresident: Joan Ardèvol Secretària: Minen/a Embuena Comptador: Albert López Iborra Tresorer; Josep M. Uesuy Vocals: Milagros Hierro. Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent: Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'Opinió de L'INFORMATIU

El noticiari I

FINA L I S T E S

PREMIS

PRIMERA QUINZENA JUNY 2000

FAD

B

El FAD fuig dels escarafalls i aposta per la ciutat Oriol Bohigas presideix el Jurat d'uns premis on els aparelladors hi estan representats | H ivuit obres de tota la Península Ibè^ H rica opten als premis FAD d'arquitectura en una convocatòria que ha defugit les obres que bàsicament pretenen acaparar prolagonísme per valorar les que generen estructura urbana i complementen el paisatge de la ciutal. Així es posava de manifest el passat 4 de maig durant la presentació de les 36 obres que han quedat finalistes en aquesta edició en la qual s'han reunit 350 obres procedents de tota ia Península, Andorra, Ceuta, Melilla, les Illes Balears i íes Canàries.

La selecció del grup de 24 habitatges bioclimàtics de la Ronda de Dalt-Hospítal Militar de Barcelona inclosos en el Pla de vores de les rondes i el conjunt habílacional Maia per al programa especial de reallotjament de Outeiro, Maia (Portugal), esdevé un bon exemple d'un canvi de tendència en aquests premis que ja es va notar en l'edició anterior. Aleshores es van endur els premis dues promocions d'habitatges de protecció oficial ubicades a Girona i a l'Alcoi.

Jon Montero, president de l'ARQ-INFAD, va presentar la collita d'enguany com una bona panoràmica de la producció arquitectònica que s'ha fet en els darrers mesos.

L'arquitecte Oriol Bohigas torna al FAD i presideix un jurat que ha valora! l'arquitectura sense escarafalls, que evita el mer protagonisme, i els edificis que ajuden a generar paisatge urbà, en comptes d'interrompre'l. Una altra tendència que es

consolida a poc a poc és l'opció per la plurídisciplinarítat En aquesta línia se situa la incorporació al Jurat d'un arquitecte tècnic. Lequip que presideix Oriol Bohigas està format per Manuel Borja-Villel, Joao Luis Carrilho da Graça, Francisco Mangado, Jon Montero. Eva Serrats, Celestí Ventura i Fàtima Vilaseca.

Entre les obres finalistes en l'àmbit d'arquitectura n'hi ha de molt interessants com ara l'auditori Kursaal de Donostia, la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) o l'ampliació del Museu Picasso de Barcelona, entre d'altres.

Entre les que opten al premi d'espais exteriors hi ha obres com ara el Jardí Botànic de Barcelona, els jardins d'Àngels Guimerà del Prat de Llobregat o la plaça Joaquim Torrents i Lladó de Badalona.

Una de les discussions més controvertides entre els membres del Jurat ha estat si l'ampliació i reconstrucció del Liceu passava a ser finalista. Ho hauria estat, segons el Jurat, si s'haguessin tingut més en compte els aspectes d'innovació tecnològica, en els quals es pot considerar una obra capdavantera. El veredicte es donarà a conèixer en un acte públic que tindrà lloc la segona quinzena de juny a la nova seu del FAD Convent A dalt, l'Auditori i Palau de t i desenbocadura del riu Urumea (a Donòsti; Jardí Botànic de Barcelona, guanyador de !a darrera edició del premi Ciutat de Barcelona.

Al costat, projecte d'habitatges bfoclfmàtics del Pla de les Vores de la Ronda (Baitelona).

Carles Cartanà A/e: informatiu@apabcn.es

FINALISTES PREMIS FAD GRUP ARQUITECTURA O Torre Diagonal, 682. Barcelona, o Illa Fleming. Barcelona, o Ampliació Museu Picasso. Barcelona, o Residència d'estudiants Polo II. Universitat de Coimbra (Portugal), o Torre de Far de 38 metres d'alçada a Torredembarra. o Conjunt habitacional Maia I per al programa especial de reallotjament. Maia (Portugal). o Laboratori Nacional d'Investigació Veterinària. Villa do Conde (Portugal).

O Taller-Escola Zígurat. Casillas (Múrcia), o Casa GB. Senorío de Gorraiz () o 24 Habitatges bioclimàtics a la Ronda

de Dalt-Hospital Militar. Barcelona, o Habitatge unifamiliar. Braga (Portugal), o Institut IES Vilartagues. Sant Feliu de Guíxols.

o o o o

Joieria Jorge Rojas. Madrid.

Clínica d'ortodòncia Orto. Barcelona.

Restaurant El Japonès. Barcelona.

Restaurant Negro. Barcelona.

GRUP ESPAIS EFÍMERS o Forats. Esplugues de Llobregat. o Kelly, una seducció... (Barcelona). o Intervenció a la plaça dels Jurats.

o Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili. Tarragona, o "Casa Herrera". El Garrobo (Sevilla).

O Museo Provincial del Vino. Perïafiel (Valladolid).

o Muestrario Zapatos. Madrid. o Reforma d'àtic per a habitatge. A Coruna.

Temps de flors 1999. Girona. o 9 M2 d'instruments per a llums zeni-

o Rehabilitació d'una casa a la Clota.

Barcelona. o Piscina climatitzada. Ordenes (A Coruna). o Kursaal Elkargunea (Donostia) GRUP INTERIORISME o Uíbreria Tierra. Múrcia.

GRUP ESPAIS EXTERIORS o Salt d'Espolla. Arranjament itinerari de vianants. Esponellà. o Jardins d'Àngel Guimerà. El Prat de Llobregat. o Urbanització Riera Canyadó. Badalona.

O Plaça Joaquim Torrents i Lladó. Badalona, o Jardí Botànic de Barcelona, o Urbanització plaça de la Vila. Vallfogona.

tals. Barcelona. o "Estoy en rojo". Barcelona.

SI voleu rebre més Informació sobre la present edició delí premis FAD, us podeu adreçar a: ARQ-INFAD. Plaça dels Àngels, 5-6.

08001 Barcelona. Telèfon 934 43 75 20.

A/e: arquinfad@arquired.es.

I PRIMERA QUINZENA MAIG 2000

El noticiari

h JORNADES INTERNACIONALS

I 10

A E r u una associació per al foment del manteniment a les empreses i a la societat Josep Lluís Fabrés és doctor enginyer industrial, i presideix l'Asociación Espanola de Mantenimiento (AEM), una associació d'àmbit estatal amb seu a Barcelona i amb una llarga trajectòria dedicada a promoure el manteniment.

L'AEM aglutina tots el sectors del manteniment a l'Estat espanyol, amb quins objectius va néixer l'Associació?

"AEM és una Associació de caràcter tècnic, sense ànim de lucre, que es va constituir l'any 1977 per iniciativa d'un grup de persones i empreses. El seu objectiu principal era i és el foment del manteniment a les empreses i a la societat."

Quines persones I empreses hi estan associades? °EI seu caràcter tècnic, no corporatiu ni empresarial, permet que s'hi associïn persones, amb formació tècnica o universitària, i també empreses dels sectors industrial, serveis i edificació, així com organismes de l'Administració o del subsector de l'ensenyament."

A banda del sector del manteniment Industrial, quines activitats duu a terme l'AEM pel que fa al manteniment dels edificis?

"Des de fa uns dotze anys organitzem una trobada anual sobre Mantenimiento y Gestión en los Ediíicios. Aquest any 2000, la trobada s'inclourà dins del 4! se celebrarà a Barcelona del 28 al 30 de novembre, coincidint amb el 1" Salón del Mantenimiento Industrial y de Edifícios, del qual AEM és patrocinador. El Congrés dedicarà durant tres dies una sala per exposar i debatre els aspectes més destacats que afecten el manteniment dels edificis.

"Dins del nostre programa anual de formació, que sol tenir uns vint-i-cinc seminaris, hi ha seminaris destinats a tècnics i gestors del manteniment dels edificis: Legislació, estalvi d'energía, Facility Management, manteniment elèctric, GMAO, exlernalització del manteniment, benchmarking, seguretat, medi ambient, etc."

teniment a l'Edificació que té un ambiciós programa d'activitats a desenvolupar."

La vostra Associació publica periòdicament una enquesta del manteniment a l'Estat espanyol. Des de la vostra experiència, com s'està portant el manteniment d'aquests edificis?

Tenquesta que preparem és global i representa la situació del manteniment dins el conjunt del teixit empresarial espanyol, inclosos els edificis dedicats a serveis, ús públic i també a ínfraestructures. Actualment preparem un estudi-enquesta específic del sector de l'edificació.

"Responent a la teva qüestió, cal que tinguem sempre present que el manteniment durant l'explotació d'un edifici està condicionat pel projecte inicial tant de l'edifici com de les seves instal·lacions. Aquest és el primer aspecte que caldria millorar.

"En massa ocasions el manteniment dels

"En massa ocasions el manteniment dels edificis és l'assignatura pendent.

Aquest fet es dóna perquè el manteniment sempre es planteja com una activitat generadora de despeses que cal reduir."

edificis és l'assignatura pendent. Aquest fet es dóna perquè el manteniment sempre es planteja com una activitat generadora de despeses que cal reduir; en canvi, el que hauríem de fer és esforçar-nos a conèixer el benefici i l'increment de valor que aporta a l'edifici. També caldrà incorporar aquells aspectes del manteniment que afecten la seguretat i el medi ambient i complir-los sense excepció.

"D'altra banda, com a titulars de la revista Mantenimiento i responsables del seu contingut temàtic, tenim una especial cura de publicar sistemàticament articles dedicats al manteniment dets edificis. També a principis d'aquest any s'ha constituït, dins "En aquest sentit considero que la recent de l'organització d'AEM, el Comitè de Man- aprovació de la Llei d'ordenació de l'edifi-

cació ajudarà que tots els agents socials que intervenen en la gestió d'un edifici, des de l'inici del projecte fins al final de la seva etapa d'explotació, considerin el manteniment en el seu punt just."

Quines són les dificultats principals?

"Un dels aspectes a millorar de forma notable és que el manteniment és una activitat on la formació del personal en l'àmbit de la gestió, tècnic i d'execució és clau per a la seva correcta realització; l'esforç que es fa per millorar i adaptar aquesta formació és insuficient.

També cal que tinguem en compte que el manteniment, que és àmpliament subcontractat i que té una clara tendència que s'arribi a produir una contractació integral o externalització, tant l'empresa que compra com la que ven el servei, en general no s'esiorcen prou per definir contractes que veritablement superin el concepte de preu-hora.

"Finalment, també vull esmentar l'ús de les eines informàtiques per a la gestió del manteniment. El seu ús no està prou estès i en molts casos no s'aprofiten del tot les seves possibilitats. Caldria analitzar el perquè d'aquest fet. A ta velocitat com es desenvolupen les tecnologies de la informació és possible que si no sabem el que volem, gastem molts diners i mai n'obtinguem el profit adequat."

Sou optimistes, comparant la situació del manteniment d'ara fa deu anys?

"Sí, sí comparem la situació de fa uns anys amb l'actual, és clar que hem millorat i la tendència és continuar per aquest camí. Però cal augmentar el ritme d'actuacíó en la majoria dels aspectes que hem comentat." •

Ramon Graus Servei Rehabilitació i Medi Ambient A/e: seima@apabcn.es

JORNADES INTERNACIONALS MANTENIMENT I GESTIÓ DELS EDIFICIS LA TENDÈNCIA EUROPEA Barcelona, 1 5 , 16 i 17 de j u n y de 2 0 0 0 Les jornades tenen com a objectiu obrir un debat europeu que permeti mostrar les experiències més interessants que als diferents àmbits del manteniment i la gestió d'edificis es porten a terme i que s'han consolidat com a bones.

SEUS DE LES JORNADES:

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Bon Pastor, 5.

Barcelona Institut Français de Barcelona.

Moià, 8. Barcelona PREU INSCRIPCIÓ:

75.000 PTA (inclou assistència a les jornades i documentació).

INSCRIPCIÓ

telèfon 932 40 20 60.

Fax 932 40 20 61 SECRETMIA DE LES JORNADES:

SERVEI REHABILITACIÓ I MEDI AMBIENT Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Tel. 932 40 23 66.

Fax: 932 40 23 60 A/e: serma@apabcn.es Web de les jornades: Hrtp://www.apabcn.es/mantenim

1i LA KÀLIDAD Las ventanas y cerramientos fabri-

de sistemas, consiguen ventanas de larga vida

cados con perfiles de PVC

y gran resistència al uso diario y a los golpes,

Kòmmerling ofrecen un nive!

a las agresiones de los agentes atmosféricos

de calidad y un conjunto de

y a la corrosión. Y todo ello, sin otro manteni-

'entafas totalmente incomparables. Por

miento que una suave limpieza con agua y jabón.

algo es la marca líder en Esparïa y

Versatilidad con estilo, ugamade

el resto de Europa.

perfiles Kòmmerling permíte instalar una ventana en practicamente cualquier espacio: Con

Aislando de la humedad, el ruido y la temperatura exterior. Laherme-

una o varias hojas. Con cuarterones auténticos, superpuestos o pegados. Rectas, en fornia de

Kòmmerling es una de las empresas de fabri-

ticidad de las ventanas elaboradas con perfiles

arco o de poliedro. Sus sistemas permiten pro-

cación de perfiles de PVC con mayor prestigio.

Kòmmerling es absoluta. Por eso no permiten

yectar y ejecutar todo tipo de uniones, mos-

Mas de 100 anos de experiència lo avalan.

el paso del agua ni la acumulación de la hume-

trando una adaptabilidad que ningún otro ma-

Excelentes de principio a fin.

Ha sido la primera en obtener la certiffcación

dad. Su elevada capacídad de

terial puede igualar. Ademàs,

de calidad AENOR para sus perfiles fabricades

aislamiento consigue ahorros de

la instalación se realiza con

en Espana y cuenta, ademàs, con numerosas

hasta mas del 40 % en energia

comodidad, sin precisar

certificaciones de calidad en todo el mundo.

para la clímafeadón. Y una notable

grandes obras de albanilería.

Junto con sus elaboradores, agrupados en el

disminución de los ruidos ambien-

Club Excelencia Kòmmerling Eurodur, garantlza

tales, ya que pueden satisfacerse las més estrictas exigencías en

En obra nueva.

En rehabilitaciones.

matèria de aislamiento acústico.

Los sistemas de perfiles Kòmmerling resultan igual-

un estàndar absoluta de calidad en el proceso completo de fabricación e instalación.

Calidad a su alcance.

Larga duración y resistència.

mente indicados para ediflcios nuevos o en

ventajas, estàs ventanas tienen un precío

La especial formulacíón del PVC utilizado por

reformas y rehabilitaciones. Siempre aportaran

comparable a) de otros sistemas y materiales.

Kòmmerling, los estríctos controles de calidad

la solución mas funcional y que mejor se adapta

Y a la larga, resultan mucho mas rentables.

durante el proceso de fabricación y la tecnologia

a cualquier estilo arquitectóníco.

Compruébelo en sus presupuestos.

\s\

KÒMMERLING Un marco incomparable Pol. Ind. Alcamar, s/n. 28816 Camamta de Esteruetas (Madrid).

Tel.: 91 886 60 45 Fax: 91 886 60 05 Internet: http://www.komrneriing.es E-Mail: info@kommerting.es

B

PRIMERA QUINZENA JUNY 2000

El noticiari I-

12

COOPERACIÓ

I N T E R N A C I O NAL

*

Construcdó sense fronteres Eduard Rodríguez és un arquitecte que

ASF-E, que té la seu a la Via Laietana

ha estat vinculat des de 1984, directa-

de Barcelona i delegacions en vuit co-

molta atenció a la sensibilització.

ment o indirecta, amb la cooperació

munitats autònomes, agrupa 1.430 per-

Aquest mes d'abril, ASF-E i el Col·legi

interoacional, en què s'ha especialitzat

sones, majoritàriament del ram de la

van establir un acord de col·laboració.

en estructurar polítiques urbanes de

construcció. Les seves activitats es con-

desenvolupament. El 1992, va partici-

creten en accions directes al tercer i el

par en la creació de L'ONG espanyola

quart món i l'ajuda a altres ONG que

Arquitectes sense Fronteres (ASF-E), de

tenen part dels objectius focalitzats en

la qual és president.

Perquè l'acord marc amb el Col·legi?

"Lacord pretén obrir un marc de relació on lot hi pugui caber. La nostra predisposició i fa del Col·legi és total. Fins ara havíem treballat associats i a partit d'ara fa col·laboració es farà d'una manera més íerma"

cada vegada més ens trobem amb gent integrada a l'organització que passa d'un projecte a l'altre. Són, podríem dir, professionals de la cooperació. La participació de qualsevol persona a l'Associació és la que ella vulgui i el seu lemps li permeti. Hi ha reunions setmanals en què es distribueixen les tasques més urgents a realitzar, i la gent s'hi apunta en funció de la seva disponibilitat. Evidentment, al cap d'un cert temps dins l'Associació ja en pots parlar i fer xerrades a tal o qual demarcació."

Els aparelladora, com concreten la seva col·laboració a ASF-E? "Els aparelladors, arquitectes o qualsevol persona que vulgui col·laborar es vinculen al projecte i execució concrets d'una obra en un país determinat, o ajuden a millorar les condicions d'habitabililat en el Cobren? quarl món. També treballen en feines que "Mentre s'està a Barcelona, és un treball tenen una repercussió en la sensibilització voluntari. Ara bé, si [els membres d'ASF-E] de la gent del nostre país. Com? Fent (es- se'n van íora del país per un període de més tes, participant en trobades, discutint pro- d'un mes, aleshores tenen un sou i unes blemes d'aquest tipus. Qualsevol activitat dietes, per poder viure mínimament bé en que doni a conèixer la realitat d'aquests aquests països." països i recapti diners per poder-los traspassar cap allà."

Paguen una quota?

"Sí, fins ara estem pagant 12.000 pesseQuin es el perfil dels membres d'ASF-E? tes l'any i espero que l'Assemblea General "Hi ha gent de totes les edats i també que tindrem aquest mes [abril] aprovi aug-

temes de construcció. També dedica

Entrevista mentar la quota a 15.000 pessetes."

Com decideixen on Invertir els esforços?

"Rebem moltes demandes i les seleccionem. Després enviem una persona a fer la missió de reconeixement, a recollir informació sobre el projecte a tots els nivells: convenis amb l'autoritat o l'ONG que actua de contrapartida, convenis de cessió del sòl, identificació dels materials més adaptats per construir l'equipament, quina infraestructura té el país, amb quines persones es pot comptar per a la construcció, com està el teixit industrial de la regió on es construeix, el transport, etcètera.

'Després s'envia l'informe que, un cop és favorable, passa al Comitè d'Iniciatives d'àmbit estatal, que es reuneix cada mes i mig o dos mesos i jutja la validesa o no del projecte, és a dir, si està dins la nostra línia estratègica. Aleshores poden passar dues coses: que el projecte no estigui fet, i en aquest cas, es fa una crida per constituir un equip format normalment per tres tècnics, o que el projecte estigui fet, perquè hi ha un tècnic d'allà que l'ha realitzat.

"Un cop el projecte està fet, anem a buscar fons, que provenen dels col·legis professionals, de la Generalitat, dels ajuntaments o de la Secretaria d'Estat per a ía Cooperació. Quan tenim el projecte i els diners, s'envia una persona sobre el terreny, que s'encarrega de dur-lo a terme."

Quin és el punt comú dels seus projectes?

"Els nostres projectes estan basats en la utilitat i la sostenibilitat. La utilitat es mesura amb el fet que s'utilitzin els menys diners possibles de la millor manera possible. Per això necessitem que un tècnic estigui allà.

La segona raó és la sostenibilitat. No pretenem construir un edifici que no tingui una utilitat concreta, és a dir, després de construït hi ha d'haver algú que prengui el relleu, que el faci funcionar."

Quants projectes tenen oberts actualment?

"Tenim oberts de l'ordre de 14 projectes, majoritàriament a l'Amèrica llatina, però també a l'Àfrica i Àsia. Tenim un pressupost de 400 milions de pessetes a l'any, que aquest any van repartits en les cinc o sis intervencions que tenim pressupostades. Aquests diners són una gota d'aigua i el que fem és sobretot intentar que vagin cap allà [el tercer i quart món] i que hi hagi un 'feedbackï Quins són els més destacats?

"Tenim projectes vius i projectes que han començat aquest any. Normalment, cada any comencen de l'ordre de sis o set projectes. Hi ha un projecte que particularment m'agrada molt, que vam fer fa poc al Perú, on vam anar a construir una petita fàbrica de blocs de formigó. En un barri marginal de Lima, un grup de dones es va fer responsable de la fabricació de blocs de formigó, que servien per construir uns habitatges dins el barri i es va aconseguir dues coses: que la direcció familiar la portés la dona en comptes de l'home, fet que comporta un canvi en l'estructura familiar, perquè l'home satisfà primer les seves necessitats i la resta la passa a la família. Quan és la dona la que protegeix el patrimoni familiar que és la casa, l'economia familiar funciona d'una altra manera. A més a més, l'excedent de blocs es posava a la venta, amb la qual cosa es generava uns recursos que es repartien a la cooperativa."

Com ha acabat aquest projecte?

"Ara ja funciona per si mateix. Les dones s'han constituït en cooperativa i fabriquen un munt de blocs. Aquestes dones ja participen en reunions internacionals, on expliquen el mètode que han fel servir i venen el 'know how' d'activitats com la seva."

Són mes necessaris al tercer món que aJ quart món?

"Doncs no. Tenim més voluntaris per a activitats al quart món que al tercer món. Resulta que, en la nostra societat, la competitivitat tan forta que hi ha despenja

PRIMERA QUINZENA JUNY 2000

H El noticiari COOPERACIÓ INTERNACIONAL

molta gent, jo diria que 'in eternunï ja que, amb l'evolució cibernètica tan brutal que tenim, mai no podran arribar aconseguir un treball estable. Aleshores, aquestes bosses necessiten el nosire ajut."

Aquesta feina no l'hauria de fer ('Administració? "^Administració és lenta i nosaltres som un equip de xoc.Tampoc vull dir que siguem una fura perquè, sempre que hi ha un equip de treball, les coses funcionen més lentes del que hauria de ser. De l'Administració, el que pretenem és que ens ajudi i aboqui recursos. Més dels que moltes vegades aboca, perquè les administracions, sobretot les locals, el que intenten és fer contenies totes les ONG i persones que demanen. I el repartiment de vegades és massa minso."

Què fan al quart món?

-Al quart món hi actuem en programes de millora de les condicions d'habitabilitat de la gent. El que intentem és millorar les condicions d'immigrants o persones amb molls pocs recursos - i això ho lem en col·laboració amb altres ONG tipus Càrítes, que estan més arrelades dins els teixit social d'aquests barris. Què vol dir això? Doncs, pef exemple, si no tenen sanitaris, instah lar-los-hi. Moltes vegades es fa amb material de reciclatge d'altres edificis, que nosaltres mateixos enderroquem. 0 millorar les condicions d'habitabilitat com ara l'estanquitat o l'aïllament."

Això vol dir que l'arquitecte o l'aparellador agafen la paleta?

"Doncs molts estudiants ens ajudem a fer de paleta, sí."

Jordi Marlet A/e: elektric@redestb.es

Qui són?

Arquitectes sense Fronteres (ASF-E) és una organització no governamental per ai desenvolupament sense ànim de lucre. Es va fundar el 1992 gràcies a la iniciativa d'un grup de tècnics que ja col·laboraven amb altres ONG. És una associació de persones que voluntàriament col·laboren en tasques de cooperació en els camps de l'arquitectura, l'urbanisme i les infraestructures.

Recolza les poblacions més desfavorides i que es iroben en situacions de pobresa severa en els països en vies de desenvolupament i també aquells sectors més vulnerables de ía població dels països del nord, l'anomenat Quart Món, sense cap discriminació per raó de raça, sexe, religió, filosofia o posició política.

Treballa conjuntament amb aquelles organitzacions del Tercer i Quart Món que sol·liciten la seva col·laboració, escoltant i interpretant les necessitats de les poblacions beneficiàries, per a desenvolupar projectes integrals, amb l'objectiu de promoure un desenvolupament local no depenent, autogestionat i autosuficient, que millori la qualitat de vida de la població i que contribueixi a satisfer les seves necessitats bàsiques, sempre respectant el medi ambient.

ASF-E actua també a l'Estat espanyol, sensibilitzant la societat davant les necessitats de les poblacions amb les quals treballa.

Amb LINFORMATIU rebreu ben aviat una butlleta de subscripció per, si ho desitgeu, fer-vos socis i treballar amb Arquitectes sense Fronteres. Si voleu més Informació us podeu adreçar a ASF-E Central: Via Laietana, 12,2on 4rt.

08003 Barcelona.

Telèfon 93310 74 9 0 / 93310 79 42.

A/e: asfesp@arquired.es.

Website: www.asfes.org.

13

Servei Integral a la Construcció Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per^al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de La primera pedra i lliurar-la amb Les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

I

!

I

Editat per: Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Col·legi d'Aparelladors de Barcelona i Institut Cerdà.

Reedició De venda a la Cooperativa Jordi Capell.

Telèfon 934 146 355

•

promotora - constructora d'habitatges amb més de 25 anys en el sector • totes les obres són a Barcelona capital • els grans valors de l'empresa són la qualitat i el disseny.

• desenvolupen tot el procés constructiu • equip de treball jove, dinàmic i moft fidel a l'empresa Estem pensant en un professional jove, recent titulat, amb capacitat d'aprenentatge, responsable, dinàmic, constant i fidel. Per a treballar ambdós professionals de molla experiència a l'empresa, que el tutelaran i supervisaran, un d'ells en la fase econòmica de l'obra i l'altre en la direcció de l'execució de l'obra.

•

oportunitat per aprendre la pràctica professional en una empresa líder en el sector formació a càrrec de l'empresa (en el lloc de treball i en centres de formació continuada) grans possibilitats de promoció professional incorporació a un equip jove, estable i amb bon ambient de treball avantatges socials

•

• • •

LKS I ' I Í R S O N E S INTERESSADES PODEN ENVIAR CARIA DE PRESENTACIÓ MANUSCRriA, ADIUNTANT CURRfC.lN.UM I FOTOGRAHA RECENT TIPUS CARNET, INDIGXNT LA REFERÈNCIA 6 7 9 8 AL SERVEI DE PROMOCIÓ i MERCAT DE TRI;HAI.I. C.BON PASTOR, 5. 0 8 0 2 1 BARCELONA

amidaments i pressupostos control econòmic i de facturació ajudant de cap d'obra

SF.RVF.I DEMANAT:

El agua llega inmediatamente a la temperatura deseada

Calydra

El agua caJienla e s i í disponible inst;

EfFïiefor confort sanitario en su categoria

Ud. debe esperar aproximada mente 45 segun

La temperatura del agua callente permanece estable, Incluso en caso de extracclones slmultóneas

Graciasasu Reserva Isotérmica (R2I®), la Calydra ofrece, en comparación con las otras calrjeras instantàneas clàsicas, un confort sanítario • excepcional

La temperatura del agua callente queda estable en caso de extracclones suceslvas

C&M Chaffoteaux et Maury Ibérica, S.A.U. Sede Social Barcelona Botànica, 69-71. Poligono Gran Via Sur 08908 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) Tel. 93 261 84 00 - Fax 93 261 84 08

Oelegación Galicla PiayCanceia, 16 bj.

15005 La Coniiïa Tel. 981 15 28 47 - Fax 981 1

Delegaclón Centro Glnzo de Lima, 55. Local Comercial 1-1 28034 Madrid Tel. 91 739 10 11 - Fax 91 739 94 62

Centro Regional Eur Cobalho, nave 3 ' Poligono Industrial Calonge 41007 Sevilla Tel. 95 443 26 38 / 48 Fax 95 443 26 49

Delegaclón Norte Iberre Kalea, 3- Modulo 3 48150 Sondika (Bizkaia) Tel. 94 471 18 07/24 - Fax 94 471 18 24

La temperatura na permaneado estable.

El agua caliente se hace esperar.

Puede dlsponer de agua callente a poco caudal

Incluso con caudal inferior a 2 l/mn.

Eslmposibleobteneraguac.

se úispone de agua caliente.

extracción inferior a 2 l/mn.

PRIMERA QUINZENA JUNY 2000

-\ El noticiari CULTURA

Muma i Etienne Kràhenbül a Barcelona • j H e temps, ce gran escufpteur". ^ M Aquesta frase de Marguerite \burcenar obre l'edició francesa del catàleg de l'exposició "...Temps...", de l'escultor Etienne Kràhenbül i el pintor Muma, que es podrà visitar a la sala d'exposicions del Col·legi fins al 14 de juliol. Amb aquest treball, els artistes conviden a fer una reflexió sobre el tema del Temps a partir de formes construïdes amb tècniques diferents i sobre suports materials diversos. Lexposició s'inaugurarà el dijous 15 de juny a les nou del vespre, amb l'assistència dels artistes i del cònso! de Suïssa a Barcelona. Durant l'acte d'inauguració es durà a terme al carrer Bon Pastor una performance anomenada Pefdre el temps, amb una encesa d'espelmes i una ó musical. •

15

Manresa acollirà la segona edició de la fira Tecnifac

• • a Fundació Lleida Solidària es farà B Ï | càrrec del projecte tècnic i de la direcció d'obra d'una escola infantil a Arusha (Tanzània). La realització d'aquest projecte està prevista en tres fases i ei dura a terme un grup de voluntaris de la Fundació amb l'arquitecte tècnic Rafael Nadal al capdavant. Altres projectes en curs són la construcció d'una escola-guarderia a Mojmilo (Sarajevo), la reconstrucció de vint-i-quatre habitatges per refugiats de BòsniaHerzegovina (Sarajevo), la segona fase d'ampliació del Centre Aremi de Lleida i l'adaptació d'habitatges en planta baixa per l'Associació Srtalom de üeida. Més informar ció al Col·legi d'Aparelladors de Lleida.

Enric Granados, 5. Telèfon 973 24 91 00.

A/e: caatlleida@svt.es. •

Espais emocionals a la sala de Vic

H

a sala d'exposicions de la Delegació d'Osona va acollir a l'abril obres dels pintors Jordi Maideu, Imma Navarro i Montsita Pierola. Els tres artistes protagonitzen la mostra titulada Espais emocionals, on cadascun d'ells atrapa els sentiments emotius i els transmet a l'espectador en una mostra força suggerent. L'exposició s'emmarca en el programa d'actes de la celebració del 25è aniversari de la Delegació. I

iguració de Tecnifac'ÇS

edifici de Can Jorba de Manresa acollirà del 29 de juny a l'1 de juliol, Tecnifac 2000/Noves tecnologies per a la construcció. La fira vol avançar cap a la seva consolidació com a punt de trobada i d'intercanvi d'informació entre els professionals del sector, i per impulsar l'ús dels materials, instal·lacions i tècniques innovadores en la rehabilitació.

La ciutat de Manresa, mitjançant la primera edició de la fira Tecnifac'98 organitzada per la Delegació Bages-Berguedà del Col·legi i Rra de Manresa, ja va mostrar la seva preocupació pel tema de ta rehabilitació. En aquella ocasió va reunir una vintena d'expositors que mostraven les diverses tècniques d'intervenció en la rehabilitació de façanes. Actualment es treballa en l'organització de la segona edició que, una vegada més, recuperarà un espai emblemàtic de la capital del Bages. Si ara fa dos anys va ser l'edifici del Casino, enguany serà Can Jorba, un dels edificis més significatius de la ciutat i que es troba en ple procés de rehabilitació.

Lleida Solidària a Tanzània

H

Tecnifac 2000 és una fira especialitzada en productes de la construcció en l'àmbit de la Catalunya central que, mitjançant la bona implantació geogràfica de la ciutat, permet que fabricants i prescriptors de productes i sistemes estiguin força interessats a participar-hi. Com va passar en la primera edició, la rehabilitació ocupa un espai rellevant de la mostra, en un moment en què el boom actual que viu el sector ha portat algunes ciutats al límit de les reserves de sòl. Aquesta i altres circumstàncies fan de la rehabilitació la gran alternativa de futur per continuar donant vida al parc immobiliari, especialment als nuclis antics de les ciutats.

Tecnifac 2000 s'inaugurarà el dijous 29 de juny i constarà d'una mostra d'empreses, productes i serveis, que es combinarà amb un programa de sessions tècniques.

L'últim dia, la mostra estarà oberta per al públic en general. Els professionals interessats poden demanar més informació a: Tecnifac 2000. Delegació Bages-Berguedà. Telèfon 938 72 97 99. A/e: caatbages@apabcn.es. •

Dibuixos de Jaume Rocamora a Granollers • | H a paraula grega galatta (o galassa) ^ ^ vol dir mar. Jaume Rocamora la fa servir com a lema de la seva exposició 6AAATTA Coiiages i dibuixos que acull fins al 16 de juny la Delegació del Vallès Oriental. Segons explica el coordinador d'aquest espai, Hans Móller, l'artista ha fet un treball de rellotger utilitzant un material en apariència pobre: el cartró. "Respectant la bella caligrafia grega del mot ens trobem amb una mena de grafisme, un dibuix amb algunes lletres que ens són familiars. Resulta fàcil trobar corresponències entre la blavor del cel o de la mar i els blaus absoluts i plans d'algunes peces". I

Teo Ortiz exposa a Girona

H

a sala d'exposicions La Punxa del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona (carretera de Santa Eugènia, 19) va acollir a l'abril una exposició de l'artista Teo Ortiz. El Col·legi de Girona ha organitzat també una exposició col·lectiva d'aparelladors i arquitectes tècnics. La intenció és agrupar diferents modalitats artístiques com ara pintura, escultura, fotografia o dibuix, entre d'altres. I

veuràs Programa 18.00 h A la plaça Marquès de Foronda (sobre les fonts de Montjuïc) vista panoràmica de la ciutat de Barcelona des d'un globus aerostàtic fix. Aquesta activitat és exclusiva per a les persones que assisteixen al sopar i està patrocinada per

LAFARGE TEXSA MORTEROS

2 0 . 0 0 h Recepció dels convidats i entrada al Museu Nacional d'Art de Catalunya per fer la visita de la part d'art gòtic. La visita és lliure 2 0 . 4 5 h A p e r i t i u al vestíbul del Palau Nacional amenitzat amb música en directe pel grup de jazz Royal Garden 21.30 h Entrada a la Sala Oval per iniciar el sopar 21.45 h Salutació del president i inici del sopar

23.30 h Començament del ball a càrrec de l'orquestra Swing Latino. Barra lliure durant el ball 0 2 . 0 0 li Fi de la festa

Palau lNlaeional de Montjuïc Sala Oval 28 de juny de 2000 a partir de les 6 de la tarda

Tel.: 932 40 20 60 • Fax: 932 40 20 61 a/e: informado@apabcn.es • www.apabc

Primera quinzena juny 2000 1 7

Sumari TnnriN AI

18 Assemblea General de Col • legiats

20 Un nou servei per a la diagnosi de façanes

24 Mor Joan Ovejero

Fa gairebé deu anys

27 MercatdeTreball

Preparant el futur T,a Junta de Covprn presenta l'activitat feta P! 1999 " E L J U N Y de l'any d'activitats. A la sessió, hi van parpassat va accedir al govern de l'en- ticipar el president, Xavier Bardají; titat una nova lunta. Ara em toca, la secretària, Minerva Embuena; i el com a nou president, presentar la comptador del Col·legi, Albert Memòria de l'activitat anual. Una López Iborra 8en la foto). Segons activitat compartida amb la Junta Bardají, 1999 no ha estat un any de anterior i que no ha tingut solució transició, en el sentit que tot queda de continuïtat. La transició d'una a mig gas. " Com veureu a la Mejunta a l'altra s'ha produïl sense que mòria —diu— ha estat un any inen cap moment s'hagi alentit l'acti- tens, durant el qual el Col·legi ha vitat col·legial, ni minvat la capa- mantingut el seu to alt d'activitat i citat de servei al col • legiat". El pre- de millora constant del servei al sident del Col·legi, Xavier Bardají col - legiat". El president va voler deiinicia així la presentació de l'infor- xar constància que la meitat del me de gestió corresponent a 1999, mèrit de la tasca feta que exposa la que va ser aprovat per unanimitat Memòria és de la |uma sortint, "...i per l'Assemblea General Ordinària segurament, una mica més i tot". de Col·legiats celebrada el passat El nou equip de govern s'ha 13 d'abril. La Junta de Govern va marcat un objectiu bàsic: projectar presentar el resultat pressupostari, la professió cap al futur, "Un futur els comptes de balanç i la memòria que està marcat per la innovació.

per les tecnologies de la informació i per la competitivitat". Per això, el primer fruit va ser posar en marxa el pla estratègic del Col·legi (Projecte Horitzó 2007. "Preparem el futur —diu Bardají— però crec que el present que representa la memòria de 1999 ens ha de donar a tots la confiança que estem en el bon camí i que tenim molts recursos per millorar en tots els sentits. Espero que la nova )unta i tot el col • lectïu professional sapiguem aprofundir en la línia de progrés i de compromís social que marcarà el nostre futur".

La Memòria d'activitats del 1999 s'enviarà a tots els col·legiats al juny.

28 Formació/ Diversos

35 Informació I ecnica i Comercial

18 Primera quinzena juny 2000

iNSTITUniDNAL A55EMBLEA

PJFMFPAI

PK

COL·LEGIATS

La bonança econòmica i la LOE marquen 1999 Fis romptes presenten una entitat preparada per al fiitiir LA F D R T A activitat constructora i la novetat legislativa que ha significat ta publicació de la Llei d'edificació, van protagonitzar 1999. Podríem afegir, a nivell més intern, el canvi de la Junta de Govern després de les eleccions celebrades el passat mes de juny i el boom que viu l'arquitectura tècnica com una de les carreres universitàries més demanada pels joves, la qual poden seguir en qualsevol de les quatre escoles de Catalunya, tres a Barcelona i una a Girona.

Amb aquesta introducció s'inicia la memòria d'activitats del Col·legi corresponent a 1999 que es va presentar el passat 13 d'abril en l'Assemblea General Ordinària de Col·legiats. La Junta de Govern va presentar el resultat pressupostari i l'informe que resumeix la gestió corresponent a l'any passat. Segons l'informe econòmic presentat per Albert López, comptador del Col • legi, l'exercici de 1999 s'ha tancat amb un superàvit de 66 milions de pessetes. Els ingressos i les despeses, aquestes després d'impostos, han estat una mica superiors als mil milions de pessetes amb uns increments del 47% i del 38%, respectivament, sobre la quantitat pressupostada.

La desviació pressupostària ha estat deguda a tres factors: el manteniment dels ingressos per visat en la línia de l'any anterior, malgrat la reducció del seu valor de càlcul; l'augment d'ingressos en tots els serveis, encara que umbé ha comportat un increment de la despesa; ACDRD5

i l'aprofitament de la conjuntura financera, principalment en la darrera part de l'any.

Els comptes de balanç tancats a 31 de desembre de 1999 presenten una entitat moll sanejada, amb una gran solvència i una capacitat d'afrontar les seves obligacions i, per tant, preparada per als reptes de futur que puguin presentar-se.

INFORME DEL PRESIDENT

El president del Col·legi, Xavier Bardají, va exposar els trets fonamentals de la política col·legial. La publicació al BOE de la Llei d'ordenació de l'edificació {LOE) va ser el primer punt destacat i que ha marcat l'activitat col·legial. L'aparició de la Llei va propiciar la preparació d'un programa de treball específic d'informació i de debat Al novembre s'iniciava el programa de sessions informatives a Barcelona i a totes les delegacions que culminaria amb la preparació de jornades de debat mono-

gràfiques sobre responsabilitats i assegurances amb la participació de representants de tots els agents del sector de casa nostra i d'experts d'altres països del nostre entom, i amb sessions específiques destinades a l'àmbit municipal.

L'entrada en vigor de la Llei el 6 de maig, no obstant, deixa encara obertes incògnites en aspectes importants com ara el paper de les companyies asseguradores i les empreses de control. A nivell intern, el Col·legi ha posat a punt els nous documents, alguns de gran transcendència com ara el certificat final d'obra o les actes de recepció, que s'han preparat conjuntament amb el Col·legi d'Arquitectes.

El Col·legi avança en la preparació del seu pla estratègic (Projecte Horitzó 2007), un pla que vol establir un model de Col·legi preparat per al futur. Destaca la celebració del Taller de futur en el qual van participar destacades personalitats del sec-

tor, de la societat, de la Universitat i del món empresarial. L'aplicació d'alguns aspeaes del pla està prevista ja per al mes de juny.

La nova imatge gràfica institucional va ser un altre dels temes destacats pel president. El Col • legi té avui un pes important i s'ha fet un nom dins del sector i la societat. El nou logo mostra la modernitat, innovació i ganes de superar-se. Té, fins i tot, un punt d'agressivitat. És el resultat, a més, d'una síntesi entre tècnica i art.

LÍNIES

DE TREBALL

INNOVADORES

Xavier Bardají va explicar que el Col·legi és avui capdavanter en la recerca de línies de treball innovadores per al treball professional de demà. N'és una mostra l'organització, al juny, de les jornades internacionals de manteniment i gestió d'edificis.

També va dir que el Col • legi avança en l'aprofitament de les noves tecno-

DE L'ASSEMBLEA

Els acords adoptats per l'Assemblea General Ordinària de Col·legiats, celebrada el 13 d'abril de 2000, van sei els següents: 1. Aprovar l'acta de l'Assemblea General Ordinària de Col·legiats celebrada el 20 de

desembre de 1999. L'acord es va prendre per unanimitat.

2. Aprovar la liquidació del pressupost d'ingressos i despeses de) Col • legi corresponent a l'exercici 1999, tancat amb un superàvit de 66.034.254 pessetes que es destinarà a reserves, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre

de 1999, i informe dels censors de 1999. comptes, realitzat per la Comissió 4. Elegir els col·legiats Jordi Econòmica designada per l'Assem- Colom, Xavier 1-Iumet, Pere blea General. L'acord es va prendre Restrepo, Ernesto López, Sílvia per unanimitat.

Caballé i Isabel Palmer que 3. Aprovar l'informe de gestió constituiran la Comissió Econòpresenlat per la Junta de Govern mica pera l'exercïci 2000. corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l'exercici de

iNSTITUninNAL ASSEMRI-EA

Col - legiadons 400 300 "~ 200 ~

f » ï m ï/

EFNFFJAL

PF

®

El Col·legi organitza un viatge a la ciutat de

o— •aoo

19

Evolució visats Jg 5.800 í y ^ f 5.600 F 1 5.400

100 —

-100 —

luinzena juny 2000

H • L

4^14|4

Berlín per a col·legiats, 4.000

acompanyants i amics.

159 .'92; 93/94 ,'35; 96/97 ' 98 ! 99 • Alto

^ B Ba«es - »- A 3 1 / 1 2

Comparatiu ingressos 1997-1999.

En % sobre els totals respectius

Comptarà amb guies

Comparatiu despeses 1997-1999.

En % sobre els totals respectius

especialitzats i intèrprets

50 •;——-

amb l'objectiu de conèixer; de ben a prop les transformacions recents que

00

s'han fet a la capital de l'Alemanya unificada.

Inclou la visita a edificis singulars i obres encara

lògies de la informació i que aviat hi haurà novetats en aquest sentit. La progressiva introducció d'aquestes tecnologies de futur és necessària per estar al dia i ser competitius.

La formació és un altre dels elements clau en la política col·legial.

La preparació del programa de formació amb caràcter anual del Col·legi és primordial perquè el professional pugui programar la formació pròpia.

Les noves aules del Col·legi permeten oferir un nombre de cursos cada cop més gran. En aquesta àrea de treball, el Col·legi ha fet una política de col - laboració amb l'empresa, que és qui coneix més bé les seves necessitats.

Dins d'aquest apartai, també es va parlar del futur dels estudis universitaris d'arquitectura tècnica i del treball que duen a terme la comissió de rectors de les universitats per tal d'establir una càrrega lectíva de primer cicle que assegurí l'accés al nivell A de la funció pública europea.

Xavier Bardají va expressar una certa crítica al funcionament de les entitats corporatives de la professió i també d'altres col·legis. Va reconèixer el paper importantíssim que ha jugat el Consell General d'àmbit estatal en l'elaboració d'una Llei de l'edificació com la que coneixem avui, però també va criticar la manca del Uderatge que hauria d'exercir en

la modernització de les estructures col·legials.

Premaat ha anat aplicant els seus acords, i ha provocat nombroses protestes dels mutualistes. Bardají va reconèixer les millores que la mutualitat ha introduït en la seva gestió, però va expressar la preocupació pel futur.

Pel que fa a Musaat, el president del Col·legi creu que ha de millorar i preparar un futur immediat que estarà marcat per la competència.

Pel que fa a les delegacions col • legials, el seu funcionament ha estat motiu de satisfacció i també de celebracions. La seva tasca ha anat en augment. Bages-Berguedà prepara la segona edició deTecnifac, el Vallès Oriental commemora els 10 anys, afegint la seva celebració a la d'Osona, que en va fer 25. Els companys del Vallès Occidental preparen també el seu desè aniversari.

Per aí president del Col • legi, ens trobem avui en un moment de molta activitat i també de canvis que afecten el sector de la construcció, la professió i el Col • legi.

CARLES

CARTANÀ

A/e: informattu@apabcn.es

en procés de construcció.

Preu: 110.000 PTA (IVA inclòs).]

Inclou viatge en avió, tres nits d'allot-1

jament a l'Hotel Central Tegel (in-j clos l'esmorzar) i tots els desplaça-«

ments en autocar dels quatre dies. 1

INFORMACIÓ I RESERVES:

Servei d'Informació

Telèfon 932 40 20 60 Fax 932 40 20 61 A/e: informació@apabcn.e

PLACES LIMITADES

COL·LEGI D'APARELLADORS ARQUITECTS TÈCNICS DE BARCELONA

RVFI

20,

Per la diagnosi de façanes AFORTUNADA-

M E N T , el temps de posar "guapes" les façanes amb operacions simplement de maquillatge ja ha passat. S'han donat massa casos de solucions inadequades amb una perspectiva de tan sols 10 anys.

A la inquietud per l'aspecte, s'hi suma avui la intranquilitat per la seguretat, conseqüència dels accidents que s'han produït per despreniments d'alguns elements de les façanes en qüestió.

Aquesta situació ha generat una preocupació social important per rehabilitar les façanes. Arran d'aquesta conjuntura, alguns ajuntaments, sobretot els de les grans ciutats, han elaborat ordenances municipals per a les revisions dels edificis antics que, a més de demanar seguretat de les façanes, s'encaminin a restauracions conservadoristes de les condicions originals dels edificis (obertures, colors, materials d'acabat, composició arquitectònica, rètols, etc).

Consegüentment ha aparegut amb força un nou mercat que l'han de cobrir les empreses especialitzades i els tècnics. Algunes d'aquestes empreses no són prou especialitzades, si més no inicialment i, per tant, representen més una dificultat que no pas un ajut a l'hora de realitzar la feina. D'altres, poden acreditar una àmplia experiència ï un gran coneixement i, certament, permeten un treball real de col·laboració amb el tècnic.

Els tècnics, per la seva part, s'han de plantejar aquest mercat amb una clara voluntat d'especialització.

L'encàrrec no és trivial, s'han de considerar aspectes molts diversos: determinar la seguretat de la façana, de la part d'estructura que representa, conèixer els materials que la componen, en quin estat es troben, conèixer les ordenances municipals vigents, decidir les actuacions que cal realitzar i com s'han de dur a terme, determinar l'accessibilitat a les zones de treball, analitzar els costos, etc.

Alguns d'aquests aspectes estan fortament vinculats a l'encert en la diagnosi inicial. Aquesta comporta dificultats pròpies, des de la manca d'accessibilitat completa (en aquesta etapa no hi ha bastida), fins al

Gerres ornamentals o florons

coneixement de materials i tècniques que no són les habituals de les obres noves, com ara estucs de calç, esgrafiats, pedres ornamentals naturals o artificials, acabats superficials diversos, fustes, ferros, etc, i que presenten patologies diferents i requereixen tractaments específics que el tècnic ha de decidir. Considerem, per exemple:

elements escultòrics amb un tipus de pedra (generalment més tova) i llindes o brancals amb una pedra diferent (generalment més dura)?

• Sempre s'ha de netejar prèviament a consolidar, o en determinats casos caldrà una consolidació prèvia per tal de no malmetre, en la neteja, la pedra?

• Un consolidant a base de silicat d'etil pot polimeritzar correctament en un gres amb components carbonatats?

• És vàlid un únic sistema de neteja per una façana que presenta uns

• S'han de repetir mimèticament els colors originals, o cal una visió

Si es busca l'assessorament dels industrials (empreses "especialitza-

de conjunt a nivell més urbà per a prendre la decisió? En qualsevol cas, fóra interessant conèixer els diferents colors que ha anat presentant la façana?

RVFI

des" o empreses químiques de subministrament del material), aquests, amb bona fe o per comprensibles interessos comercials, poden aconsellar amb més o menys encert, però sense fer-se càrrec dels possibles fracassos que !a solució aportada pugui comportar.

Així doncs, convindria fer una bona diagnosi prèvia, que especifiqués clarament de quins materials està formada la façana en qüestió, quines alteracions presenta cada tipus de material, quins són els agents d'alteració que estan afectant aquests materials, com s'han de tractar (mètode de neteja, tipus de consolidant i hídrofugant, material de reposició de volums més adients en cada cas, etc), i per últim, quin manteniment s'ha de seguir per tal que la restauració realitzada duri més temps.

Es pot disposar d'un suport fiable a l'hora de prendre les decisions de la diagnosi a partir dels laboratoris d'assaigs especialitzats. En aquests laboratoris es disposa de les tècniques apropiades per determinar cada tipus de material, el seu estat de degradació i la causa. Amb aquesta informació, l'extens coneixement dels productes i mètodes de neteja que hi ha al mercat, i la realització d'assaigs al laboratori i a peu d'obra, poden aportar criteris fiables que ens ajudin a fer un diagnòstic complet i molt acurat.

Si a més es requereix el servei d'aquests laboratoris, quan ja s'està actuant a l'obra i sorgeixen problemes no previstos prèviament, es pot arribar a fer una bona intervenció, perdurable, i sense massa despeses addicionals. És en aquest sentit que el Col • legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ha signat un acord amb el Laboratori de Materials de l'EUPB, que permetrà desenvolupar el Servei ï estudi d'Identificació de Materials de façana (SIM Façanes).

SIM

FAÇANES

SIM Façanes és un nou servei del Col·legi que té per objectiu actuar corn a eina per posar a l'abast dels professionals els coneixements derivats de les tècniques analítiques que poden ser necessàries per complementar ta diagnosi d'una façana (o altres elements), en allò que fa referència als materials.

Aquest servei pot ser de tipus integral, i pot fer fer des d'un estudi de color de la façana -identifi-

cant-ne els colors originals-, o una determinació exhaustiva de tots els materials que hi ha a la façana, fins a una recomanació del tipus de neteja, reposició de materials i del tractament conservatiu més adequat en cada cas.

A més, i atès que hi ha molts tècnics que ja tenen força criteris adquirits per realitzar diagnosis acurades, però que poden necessitar assessoraments puntuals, s'inicia un servei tipus "test aluminós", en el qual, aportant una mostra ben referenciada, es pot obtenir la informació puntual desitjada.

Amb aquesta finalitat, s'ha elaborat una fitxa per recollir les dades necessària perquè, a partir d'una mostra aportada pel peticionari, es pugui donar informació referent al lema que el tècnic sol • liciti.

A la fitxa en qüestió es demana informació referent a la localització de la mostra. Per unificar criteris, s'adjunla un esquema dels diferents elements que poden compondre la façana, amb el seu lèxic, per tal de referenciar la mostra sense cap tipus de dubte.

En el cas de mostres de revestiments (estucs, esgrafiats), s'adjunla un altre esquema per tal de identificar quin tipus d'acabat superficial presenta la zona on s'ha extret la mosira, atès que el grau d'alteració de la mostra aportada podria dificuhar la lectura del tipus d'acabat superficial. Aquesta informació és imprescindible per donar recomanacions del tipus de neteja que cal fer.

Un altre apartat important és el que fa referència a les alteracions del material en tota la zona que vol representar la mostra extreta. Hi ha el corresponent lèxic d'alteracions per ta! de caracteritzar-Ies, sota un mateix criteri. La informació recollida en aquest apartat ajudarà a donar unes recomanacions genèriques de tipus de neteja i tractament de la zona objecte d'estudi.

Per últim, i en el cas dels acabats superficials, s'hauria d'adjuntar un croquis de la mostra extreta, especificant quin és el cantó que eslava adherit al substrat i quina és la part externa. Aquest requeriment és essencial en el cas dels esgrafiats, ja que moltes vegades aquests estan força arenitzats o han perdut part de la cohesió entre capes, i amb el transport es podrien desenganxar i fer il legible la seva seqüència a la façana.

ACABATS SUPERFICIALS DFP: Desbastat, filelejat, amb plínt.

RFP: Raspat, fuetejat, amb plínt.

RF: Raspat, fiíetejat.

LF: Lliscat, fiíetejat.

DCP: Desbastat, corregut, amb plint.

P_J

RCP: Raspat, corregut, amb plint.

RC: Raspat, corregut.

LCP: Lliscat, corregut, amb plint.

LC: Lliscat, corregut.

DBP: Desbastat, bisellat, amb plint.

RBP: Raspat, billetat, amb plint.

RB: Raspat, bisellat.

LB: Lliscat, bisellat.

22

Primera quinzena juny 2000

VEI

\s_ Les diverses lècniques que es posen a l'abast i els tipus de resultats interpretats que s'oblenen són: • Observació organolèptica per personal qualificat.

• Estudi del color, mida del gra i una primera aproximació de la composició del material mitjançant microestraügrafies observades amb lupa binocular i amb anàlisis químiques puntuals.

• Determinació de la composició mineralògica, relació àrid-aglutinant i una primera aproximació de la porositat mitjançant làmines primes observades amb microscopi òplic petrogràflc i amb difracció de raigs X. • Determinació de la porositat, propietats hídriques i mecàniques mitjançant assaigs normalitzats.

• Determinació del seu estat de conservació organolèpticament, mitjançant làmines primes, difracció de raigs X i microscòpia electrònica de rastreig.

• Determinació del tipus de neteja més idoni, una vegada caracte-

DIAGNOSI

ritzat el material, segons dades teòriques, proves de laboratori i proves a la façana en qüestió.

• Determinació del material de reposició de volums més adequat segons estudi de compatibilitat amb el material a restaurar.

• Determinació dels tractaments conservatius (consolidació i hidrofugació) realitzant assaigs de laboratori normalitzats i proves a la façana.

ANTÒNIA NAVARRO

Laboratori de Materials de l'EUPB A/e: laboralori.malerials@eupb.upc.es

SIM Façanes DESCRIPCIÓ SERVEIS

I PREUS

Mostra aportada: 8.500 PTA + IVA Si es tracta d'una pedra natural, artificial o bé maó, es dona •: la seva composició mineralògica, la seva textura (forma i mida de grans, relació proporcional entre ells) i el seu grau d'alteració.

Si es tracta d'un revestiment, es dona la quantitat de capes que es poden distingir, la seva composició mineralògica (tant d'àrid com d'aglutinant), la seva textura (forma i mida dels grans i relació proporcional entre ells), la relació entre l'àrid i l'aglutinant i el seu grau d'alieració.

Si es tracta d'una pintura es diu si és mineral i de quin tipus (a la calç o al silicat), o si té compostos orgànics.

En els dos últims casos, es dona el color del material aportat, seguint la carta de color 3031, incorporant un xip del color indicat.

Per últim, després d'haver estudiat el material aportat, i tenint en compte la taula d'alteracions de la fitxa de presa de dades de la mostra, es recomana el tractament genèric de neteja, reposició de volums, consolidació, pintura i tractament hidrofugant que s'escaigui en cada cas.

Complet laboratori: 28.000 PIA + IVA Es realitza una visió general de la façana, es prenen les mostres necessàries, es procedeix a la identificació del material (composició mineralògica, dades general petrofísiques, color) i es donen unes recomanacions general de neteja i tractament.

Estudi d'una pedra no coneguda: 100.000 PTA + IVA S'identifica mineralògicament el material, s'estudien les seves característiques petrofísiques (porositat, coeficient d'absorció capil-lar, grau de desorció, resistència a la compressió, permeabilitat al vapor d'aigua), i s'estudia el tipus de neteja i el tractament més adient pel tipus de material.

Altres tipus d'assaig.

PRESA DE LA MOSTRA:

Pedra (natural o artificial) i morter: Fragment d'uns 3cm x 2cm.

Recobriments superficials (esgrafiats, estucats): Mides similars del cas anterior, però arribant fins al material de suport. Si en l'extracció de la mostra es separen les diferents capes, cal tenir en compte que ha de quedar ben clar quin és el seu ordre de posada en obra (per exemple, aportant una secció de capes i indicant l'ordre de presentació).

POSADA EN MARXA DEL SERVEI

El Servei es presta des del passat 15 de maig. La mostra ha de ser presentada al Servei d'Informació, a la planta baixa del Col • legi. Per a més informació podeu dirigir-vos al Servei Habitatge.

Telèfon 934 14 14 14 (Horari de 9 a 14 hores).

Primera quinzena juny 2000 DIAEND5I

CARACTERITZACIÓ DE MOSTRA DE MORTER O PEDRA LÈXIC FAÇANA

PRESA DE DADES DE LA MOSTRA

Referència:

Data:

Sol·licitant:

Adreça de l'obra:

Telèfon de contacte:

Correu electrònic o adreça postal:

Informació requerida Coíor original

Composició esgrafiat

Tipus pedra natural

Composició estuc

Composició morter

Composició pedra artificial

Localització de la mostra i acabat superficial

ALTERACIONS OBSERVADES1

Sí

NO

Comentaris

Taques de descoloració Zona arenitzada Zona descarnada Pàtina de brutícia Crostes negres

Adherides al substrat Despreses parcialment

Despreses totalment Crostes verdes biogèniques) Taques d'humitat Eflorescències Fissures i/o esquerdes Desvinculació

Capa superficial Totes les capes Capes i substrat

amb el suport

Entre parament/revestiment Entre arrebossat/estuc Entre capes d'esgrafiat

Pèrdua de material

Última capa del revestiment Tot el revestiment Fragment

1 De la zona d'extracció de la mostra o d'aitres aparentment del mateix material.

CROQUIS DE LA SECCIÓ DE LA MOSTRA:

Brancal: Qualsevol dels costats del mur que limiten lateralment un portal, una porta o una finestra, especialment quan és de pedra.

Cartel • la: Peça arquitectònica semblant a una mènsula, però amb més alçada que no sortida i que, fixada en una paret o una altra superfície vertical, serveix de suport a un cos volat, com ara un balcó, cornisa o per a sostenir una estàtua.

Lesena: Faixa vertical estreta i de poc gruix que divideix els paraments dels murs i que sosté l'arcada.

Llinda: Pedra travessera que descansa sobre els dos muntants d'una porta i descarrega la paret superior. /Conjunt de tres pedres o més, sempre en nombre imparell, que clouen una obertura formant un arc pla.

Mènsula: Element arquitectònic que sobresurt del parament d'una paret i serveix per a sostenir alguna cosa. Es distingeix de la cartel la perquè té més volada que no alçada.

Ràfec Part de la teulada que surt enfora de la línia vertical de la façana.

LÈXIC ALTERACIONS

Crosta negra: Ennegriment de la superfície, sense que es pugui determinar la textura del suport.

Crosta verda: Concentració de microorganismes (fongs, algues, líquens).

Eflorescències: Polsim blanc fàcil de desprendre fregant amb el dits.

Pàtina de brutícia: Ennegriment de la superfície, conservant la textura del suport.

Zona arenitzada: Pèrdua de material en forma de grans de sorra independents.

Zona descarnada: Pèrdua de material en forma de petites plaques.

24,

LA GENT DIVERSO5

Mor Joan Ovejero SPIIS darrers

treballs fon la reforma dpi Palau Marinnal dp Mnntjnïr

ESPECIALISTA en estructures, construcció i prefabricats, Joan Ovejero Morilla, arquitecte des de 1956 i també aparellador des de 1986, va morir el passat 21 d'abril a l'edat de 71 anys. Nascut a Mataró el 1928, Ovejero deixa com a professional liberal un currículum impressionant amb intervencions en multitud d'edificis destacats i 15 anys de docència a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. En els darrers anys va treballar en les obres de la Expo-92 de Sevilla i a Barcelona ho va fer, entre d'altres projectes de menys magnitud, en la gran reforma del Palau Nacional de Montjuïc, seu del Museu Nacional d'Art de Catalunya, obra emblemàtica per a la ciutat, d'enorme complexitat tècnica. Amb motiu de la seva participació en aquesta obra, L'INFORMATIU el va entrevistar l'any 1992. També va parlar amb ell dels problemes generals per l'ús del ciment aluminós en la construcció de sostres i de la manera d'intervenir en els edificis afectats. L'INFORMATIU electrònic reprodueix en la seva totalitat aquesta entrevista, que oferim com a record del nostre company i mestre. La trobareu awww.apabcn.es/infortnatiu.

RECORDANT JOAN DVEJERG EL CARENERal des de l'Estadi de Montjuïc se'n torfons, no s'enquadra horitzontal.

Les cames i els braços arquejals, les puntes dels peus per davant del cos, en postures paral leles.

Pedró Galera i loan Ovejero, un darrere l'altre, eviten la relliscada baixant pel pendent lluent de les noves cobertes del Palau Nacional. En blanc i negre, una ampliació fotocopiada reprodueix una instantània polaroid apresurada de contorns desdibuixats. La imatge va ocupar anys el racó d'un plafó de l'Oficina Tècnica.

Una imatge ara ja inesborrable perquè Pedró i Joan no tornaran a enfi!ar-se per les obres del Palau Nacional encara inacabades. Descansin en pau. Inesborrable perquè ara, quan les persones no hi són, el record es refugia en les imatges d'aquests moments fugaços.

En Joan s'havia aprimat una mica últimament. Lluny, però encara, d'aquell esbelt alleta universitari, saltador de pèrtiga, que

nava a casa, a Mataró, corrent per entrenar-se. Tot i les formes més arrodonides que va anar adquirint, encara va sorprendre l'equip de la Gae Aulenli fent la vertical durant una visita d'obra.

A mi em sorprenia constantment. La paraula embarbussada traïa la rapidesa de les seves intuïcions. Estudiant arquitectura, va practicar els oficis de la construcció a les vacances. Era un savi entranyable, capaç, de formular la llei del sofà per explicar els assentaments dels edificis, i fotre's en argumentar que cal tenir idees clares encara que equivocades.

M'encantaven les seves carpetes d'arxiu amb rètols d'una cal ligrafia amb rodolins desacomplexats. Les seves factures de sorprenent tipografia impreses amb paper de color rosat. "Quan en persegueixo el pagament sempre sé on són", em deia.

Era capaç de treballar voltat de teles i ràdios engegades, iotes reciclades. Mai no he llençat res sense abans oferir-li-ho. L'oficina, quan va

ocupar els baixos de l'estudi del carrer Pujades, era un estimulant caos visual, on hi havia de tot, com a les botigues dels pobles.

Faltava, però, la bota de vi moscatell d'en Josep Marquès -quina parella llavors!- que es podia endevinar darrere el clarglas del replà de l'Estudi Camp que durant anys va escandalitzar la gent seriosa de l'escala.

Bonàs i competent, devot dels amics, benhumorat i optimista -menys en el càlcul, "ante la duda, la letuda*, deia-, caldrà alguna imatge per mantenir el seu record inesborrable?

Arquitecte

HDPI

Primera quinzena juny 2000

FA GAIREBÉ 1 D ANYS La portada de L'INFORMATIU nú-

mero 10, de juny de 1992, ara fa gairebé 10 anys, estava dedicada quasi lotalment a la voluntat del Govern de l'Estal de reduir al màxim les pràctiques restrictives a la lliure competència en l'àmbit de les professions liberals. El ministeri d'Economia i Hisenda havia encarregat amb aquest objectiu al Tribunal de Defensa de la Competència un informe sobre el funcionament de determinades professions. Aquest seria el primer pas per a la supressió de les tarifes com a sistema de fixar els honoraris professionals, dintre de les mesures que es volia prendre en la lluita contra la inflació, que feia referència principalment al sector serveis, i en el marc de la convergència econòmica amb la Comunitat Europea.

L'INFORMATIU destacava en el

ESPORTS

cupació a l'Estat espanyol pels problemes derivats de l'ús del ciment aluminós en la fabricació de sostres.

Un suplement monogràfic recollia els resultats de les obres de modernització de l'edifici del Col·legi. Finalment, el company Àngel Gómez advertia de la necessitat de la inversió i la formació permanent per afrontar la revolució informàtica.

CONVOCATÒRIA DE COL·LEGIATS AFICIONATS AL GOLF El Col • legi vol posar-se en contacte amb aquells aparelladors o arquitectes tècnics aficionats a jugar al golf, que estiguin interessats a fer una posada en comú.

Per iniciar un primer contacte podeu trucar al telèfon: 932 40 23 76 (Elisenda Pucurull) o bé fer-ho per fax: 932 40 23 64 o per correu electrònic: informatiu@apabcn.es

L'INFORMATIU número 10.

Primera quinzena de juny del 1992

L'INFO ELECTRONIC

IINFORMATIU El Govern, decidit a suprimir les

££?«

ggp

tarifes d'honoraris "=•,

sumari altres notícies com ara l'anunci que feia la Generalitat de Catalunya de preparació d'un decret que reglamentaria el futur Llibre de l'edifici, un document que recull les dades principals de l'edifici i les instruccions d'ús i manteniment. La previsió era de finals del 92. Per contra, la Llei de l'edificació (LOE) patia un nou ajornament. També ens fèiem ressò de la creixent preo-

MDTS

25

El podeu consulta per internet dins de la pàgina web del

:v

ï

Adreça:

www.apabcn.es/informatiu

ENCREUATS

Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sehse ratllar formen el nom del barrí barceloní on es troba el centre cultura] de la fotografia. A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acròstic el nom d'aquest centre.

FUG

A

BLE

VA

ü _! m

Ó

EL

BRA

FU

MAR

Ó

NI

FU

GAT

RO

AT

SI

IG

PI

E

1 2 3 4

LÀ

Cl

GE

QUE

LI

FER

LA

A

CLOT

SI

RE

GE

Ni

DES

A

Si

TA

5 6 7

10

|

DEFINICIONS: 1. Deixen els sepulcres perfectament tancats. 2. Consolidar el gratacel amb una molt bona base. 3. Protegeix el circuit elèctric de sobrecàrregues o curt circuits. 4. Material resultant de lligar un parell o més de metalls. 5. Acció que fa voltes periòdicament segons un ordre determinat 6. Que impedeix o retarda la propagació del foc. 7. Recobreix el plàstic amb una bona capa de níquel. 8. Dit de la roca ígnia que emergeix a i'escorça terrestre a través d'una fissura. 9. Acció que deixa el sòl en remull, malgrat no ploure. 10. Desgast d'una superfície pel fregament amb un altre cos.

SOLUCIONS:

10)3 B :juo|t3Jtq |i>ig -eisujJBd B~I :|sjnvns SJIUOQ I -i -6nj!u6| -g -çoe^a 'S '6ÉPBV P "BWIBn^ x -reui»(V Z "sendri

Entre aquestes parets hi ha una..

2- O

Primera quinzena juny 2000

I 5FBVEI DIVER5C

PETITS

CONVOCATÒRIA ASSEMBLEA DE MUTUALISTES DE PREMAAT

ANUNCIS

Serveis per al professional

Prcmaat convoca Assemblea col·legial de mutualistes, per al dia 21 de juny a les 19 hores, en primera convocatòria i a les 19.30 hores en segona convocatòria.

L'Assemblea servirà per preparar l'Assemblea General Ordinària de

Mutualistes, prevista per al dia 30 de juny a Madrid. Aquesta primera assemblea preparatòria tindrà lloca la sala d'actes del Col • planta.

Informació: Secretaria del Col·legi.

Telèfon: 932 40 20 55.

Coeficient d'actualització d'honoraris a 15 de maig: Ca = 1,078 Proper canvi: 15 de juny Mòdul: 44.500 PTA.

NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a tots els col • legiats la defunció del nostre company: Antonio Arboleda i Nicolàs, col • legiat 5.449, esdevinguda el 3 de maig a 44 anys.

TELÈFONS SERVEIS CENTRALS

TELÈFON

Informació general

932 40 20 60

A/E

infonnacio@apabcn.es

Visats

932 40 23 70

visats@apabcn.es

Secretaria

932 40 20 55

secretaria@apabcn.es

Assessories Professional i jurídica

932 40 20 56

assessori es@apabcn .es

Rehabilitació ï Medi Ambient

932 40 23 66

serma@apabcn.es

Borsa deTrebail

932 40 23 58

treball@apabcn.es

Formació

932 40 23 73

formacio@apabcn.es

Centre de Documentació

932 40 23 61

renart@apabcn.es

Biblioteca

932 40 23 80

renart@apabcn.es

Servei de Normativa

932 40 23 65

sit@apabcn.es

L'Informatiu

932 40 23 76

informatiu@apabcn.es

Comunicació, imatge i màrquetíng

932 40 23 83

comunicacio@apabcn.es

Servei Habitatge

934 14 14 13

salu@apabcn.es

ALTRES SERVEIS

TELÈFON

A/E

Premaat

932 40 23 74

premaat® apabcn.es

Musaat

932 40 23 68

musaat@apabcn.es

Caixa d'Enginyers

932 00 95 22

Assegurances Lorente

932 40 23 72

lorente@cccorredors.com

Cooperativa Jordi Capell

934 14 63 55

eupalinos@arquired.es

Cafeteria

932 40 23 54

Comercial

932 49 20 57

DELEGACIONS

TELÈFON

A/E

Osona

938 85 26 11

caatosona@apabcn.es

Bages-Berguedà

938 72 97 99

caatbages® apabcn.es

Vallès Occidental

937 80 11 10

ca atvoc @apabcn.es

Vallès Oriental

938 79 0 1 7 6

caatvori @ apabcn .es

Consell de Col • legis

934 14 38 48

consell@apabcn.es

TEL. 932 40 23 •?<=

econòmics leació

Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures I instal·lacions.

Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'Imatges i perspectives, I projectes de telecomunicacions.

S'ofereixen serveis de delineació er Projecció de plànols I redacció de f sos d'obra, entre d'altres.

Preus econòmics.

Telèfon: 934 36 95 29

També, mesuraments I pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA

Serveis per al projecte

Telèfon: 934 52 07 89 a/e: arinsa@coac.net

S'ofereix tot tipus de servei per a tècnica: delineació, escanejat, zaciò I digitalltzaciò de plànols.

També topografia, aixecaments actual I presentació de projectes I animació).

Serveis per a taxadors

Telèfon: 934 87 00 54

Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Oferim una experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Telèfon: 9341616 39 Fax: 932 37 49 01

Visualització de projectes

Serveis tècnics d'arquitectura

Enginyers de telecomunicacions

Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Perspectives i fotomuntatges Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. També oferim serveis de fotomuntatge, vídeo (recorregut d'Interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CD's.

Ens desplacem a tot Catalunya. informació Telèfon: 934 59 4617

l'oficina vectoritd'estat (render

Oferim tot tipus de serveis per veure com serà el projecte: Plànols de venda, perspectiva manual, render, foto muntatges, animació 3D, vídeo, interactius, etc. informació Telèfon: 934 87 00 54

Es fan projectes d'Infraestructures comunes de telecomunicacions per a edificis, visats pel Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions.

Enginyeria Tesis. Si. Gran Via de les Corts Catalanes, 1176.

Tel.: 932 78 3011 933 13 63 40.

Fax: 932 78 07 65

Es fan perspectives manuals I per ordinador, en blanc/negre 0 color, I Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36

Arquitecte tècnic ofereix col·laboració Serveis de topografia S'ofereix, realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cublcacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 1710 36 Fax: 93317 06 84

S'ofereix arquitecte tècnic, professional lliberal, per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses constructores, etc.

Experiència de 25 anys de treballs en gabinet i direcció d'obres. informació Telèfons: 934 06 96 95 630 261 973

Despatx lluminós I cèntric a compartir

Despatx professional a compartir

Es lloguen espais de diferents superfícln despatx compartit amb arquin tes. Dret a sala de reunions. També hi ha cuina. Imprescindible no fumadors.

Telèfon: 934 58 16 63 (de 9 a 17 hores).

S'ofereix despatx a compartir amb sala de 35 m3 Independent i espais comuns, situat al carrer Ribera/Mercat del Born.

Preu: 35.000 ptes/mes. informació Telèfon: 932 68 03 62

27

1

1

arquitecte tècnic/ca de seguretat

cap d'obra

Constructora de Barcelona

Estudi d'arquitectura

Empresa de fabricació de components de vehicles Industrials

per 3 planificació d'obra, subcontractaclons, amidaments, control de qualitat, seguretat 1 salut etc.

per a la coordinació de seguretat < salut de totes les seves obres, i per la direcció o supervisió tècnica (facultativa o no) d'algunes d'aquestes.

Mínim 1 any d'experiència a peu d'obra o en despatx d'empresa constructora. Convenient carnet de conduir 1 vehicle propi. s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral per obra.

Període de prova d ' l mes. Sou negociable. Incorporació Immediata.

Els Interessats han de tenir uns experiència mínima demostrable d'entre 7-10 anys en direcció d'obres. s'ofereix Contracte com a professional lliure, de mitja Jornada. Remuneració a convenir segons experiència 1 aptituds.

ajudant/s de cap d'obra

pel seguiment d'obra ctvll, enderrocs, noves construccions 1 modificacions d edh ficls. perfil Convenient experiència. Jornada oficial. Àrea de treball a Barcelona. Es valoraran els coneixements d'anglès i alemany. s-oferelx Contracte laboral en practiques entre 6 mesos 1 2 anys. Retribució Inicial de 2.500.000,- PTA brut anual. Incorporació Immediata.

Poseu-vos en contacte amb el Servei de Promoció 1 Mercat de treball, tel. 9 3 2 4 0 2 3 58.

perfil

Les persones interessades poden ad recar-se a INDUS, I.A.S.A. Via Augusta, 4. 08006 Barcelona Fax: 932 37 63 53 A / e : lnduslasa@lndus_eng.com

Les persones interessades poden posarse en contacte amb: Servei de Promocl6 1 Mercat de Treball, tel. 932 4 0 23 58 Ref. 6. 815

•"-/-•- ^.y .-"jr ' "i*. '• -

-

Indicar com a referència -Cap de seguretat I salut|

-..

Ref. 6. 837

Ref. 6. 8 2 1

A , . -$?&%i£

cap' d'obra

2* còórainàdors/es '9'obra*

Consultora Immobiliària

arquitecte/a

Empresa de construcció del Baix Llobregat en fase d'expansió

perfil Experiència mínima de 4 anys com a cap d'obra d'habitatges. Edat entre 26 i 40 anys. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir 1 vehicle propi. s'ofereix Àrea de treball Barcelona i rodalies. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit després d'un període de prova de 6 mesos. Sou 3.5-4.500.000'- PTA brut/ anual més Incentius. Incorporació Immediata.

Les persones Interessades poden posarse en contacte amb Jordi Abelló, Tel. 934 76 69 90.

|

es responsabilitzarà de la gestió del Departament d'Obra civil industrial o Obra publica, depenent de Gerència: direcció d'equips de treball com dels contactes amb proveïdors, amidaments, control de la evolució del cost, certificacions, etc. perfil Arquitecte tècnic amb una experiència nifnima de 3 anys a peu d obra com a cap d'obra, capaç de supervisar diverses obres simultàniament, amb vehicle propi i coneixedor de programes d'amldaments I pressupostos (PRESTO, COSTITEC 0 similar). Retribució a convenir.

Poseu-vos en contacte amb Patrícia Ma*

tècnic/a

aparellador/a

Empresa constructors de Barcelona

perfil amb experiència en la direcció I coordinació d'industrials en obra d Interior de locals d'üs comercial. Industrial, oficines.

- Es valorarà experiència en: Autocad, programa d'amldaments Pre: - Vehicle propi. s'ofereix - Incorporació immediata.

• Contracte laboral o professional.

• Sou a convenir segons experiència. A partir de 4.000.000.- PTA Les persones interessades poden enviar currículum a: G56, S A C/Vilana, 4B, 6è l a 08022 Barcelona

fln. Tel. 934 79 36 36 |

Ref. 6. 848

Ref. 6. .843

3 caps d'obra

cap d'oficina tècnica

Constructora d'edificació I obra civil

Englnyerla-promotora de naus industrials

perfil Amb un mínim de 2 anys d'experiència en construcció d'habitatges per a dues de les places.

L'altra plaça a cobrir no necessita experiència. Edat entre 24 i 30 anys. Coneixements de català parlat 1 escrIL imprescindible carnet de conduir I convenient vehicle propi.

s'ofereix Àrea de treball província de Barcelona. Jornada ondal. Contracte laboral per obra. Període de prova de 2 mesos. Sou de 4.000.000.- PTA brut/anual per als candldats/es amb experiència i 3.500.000,- PTA brut/anual per ais que no en tinguin {més dietes I quilometratges).

Incorporació immediata.

Les persones Interessades poden posar-se en c< Corvlam, S A, Plaça Tetuan, 4 0 4 1 , Barcelona Tel.: 932 4 7 87 00 Fax: 932 32 70 5 1 A / e : adm.bcnecorvlam.net

; amb:

per a redacció dels projectes d'obra, càlculs de fonaments, direcció de l'erjulp de delineants, organització de l'oficina... perfil Exp. min: 3 anys en direcció de petits equips tècnics I coneixement de les tècniques constructives per edificació Industrial. CAD 14. GEST I TRICALC. 25-35 anys. Carnet de conduir I vehicle propi.

8'oferelx Uoc de treball Granollers. Jornada of.

Contracte lab. Indefinit. Sou: 4.000.000,PTA brut/anual neg. Contacteu amb el Servei de Promoció i Mercat de Treball, tel. 932 40 23 58

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL tel: 932 40 23 58 fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

28

Primera quinzena juny 2000

ACTIVITATS

CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES INSTAL·LACIONS URBANES

I Sessions tècniques i exposició, del 20 al 29 de juny Les jornades, que es presenten dins el cicle •Materials i noves tecnologies de la construcció», tenen com a objectius iniciar el debai sobre el paper que han de lenir les xarxes a la ciutat i treure conclusions des dels diferents punts de vista a l'hora d'abordar el problema.

També s'hï estudiarà la manera d'ordenar la implantació i la coordinació dels diferents serveis, i el seu manteniment.

dates: del 20 al 29 de juny, dimarts i dijous, de 9.30 a 19.30 hores. lloc: Auditori de l'Institut Francès. C. Moià, 8 de Barcelona.

L'objectiu del seminari, paral·lel a les sessions tècniques, és establir uns criteris teòrics i definir els instruments tècnics que permetin projectar, col·locar i preveure el manteniment de qualsevol tipus de servei situat en àrees urbanes.

Amb experiències d'implantació soterrades, i altres tipus. El caràcter formatiu i pràctic del seminari es concretarà en recomanacions per executar i coordinar, controlar i mantenir les infraeslructures urbanes.

direcció i coordinació

loan Sabaté Horacio Espeche preu matrícula: 30.000 PTA

programa Dimarts, 20 de juny El marc competendal 9.00 Recepció dels participants 9.30 Inauguració de les jornades 10.00 Normativa o normatives? Criteris tècnics i interlocutors.

11.30 Règim jurídic i litularitat de les canalitzacions 12.30 La planificació del subsòl 13.15 EI procés urbanitzador des de l'òptica de l'operador privat: les luntes de compensació 16.00 El procés urbanitzador des de l'òptica de l'operador públic 16.45 El projecte urbanístic de la zona 22@ del Poblenou. Barcelona Pla d'infraesiruclures de la zona 22® del Poblenou. Barcelona 18,30 Taula rodona: El marc competencial, la ütularitat de les xarxes i la dispersió normativa Dijous, 22 de juny Les noves xarxes 3.30

Llei de telecomunicacions

10.15 Elements, estructura i tipologia de les noves xarxes de comunicacions 11.30 Les xarxes de telecomunicacions: l'experièncía dels operadors 13.00 Els nous fluids: recollida pneumàtica d'escombraries i calefacció 16.00 Presentació d'experiències: les altres xarxes 18.30 Presentació d'empreses: noves xarxes i nous productes Dimarts, 27 de juny de 2000 Xanes de servei i dutat

9.30 La implantació de les instal·lacions.

Quin model?

10.15 Costos i beneficis de la implantació 11.30 Normativa de Regulació d'antenes de telefonia mòbil 12.30 Presentació d'experiències: implantació de serveis. Galeries de serveis (les Rondes), conduccions accessibles (Vil·la Olímpica i front marítim i Gran Via), i prismes (Ronda del Mig i Fabra i Puig) a la ciutat de Barcelona 16,00 Presentació d'experiències 18.30 Taula rodona: Models d'implamadó

Dijous, 29 dejuny Implantació, coordinació i gestió de les xarxes de serveis 9.30

Sistemes d'informació

10.15 Planificació dels recursos d'Informació Espacial 11.30 Condicionaments en la implantació del serveis urbans, anàlisi de la casuística existent i seccions tipus 12.15 Elements bàsics de les xarxes de serveis. Fitxa de formalització. Execució, control de l'obra i control de qualitat dels materials 13.00 Models de coordinació: L'experiència de Barcelona.

16.00 La gestió del manteniment de les infraestructures urbanes: presentació del programa Viaiest 16.45 El cost i l'organització del manteniment. Model de gestió integrada d'obres i serveis: el Gaviap 18.00 L'experiència de SIT 18.45 Presentació d'empreses: manteniment i control 19.30 Cloenda de les sessions

Primera quinzena juny 2000

29

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ MÀSTER PROJECT MANAGER EN EDIRCACIÓ I URBANISME

Gestió de la promoció i la construcció. Del 20 d'octubre del 2000 al 12 de maig del 2001. (3a edició) La preparació i formació adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de la promoció i la gestió del procés de construcció són factors clau per facilitar

programa • MÒDUL I

Introducció al management i project manager La gerència del projecte i obra Els agents del procés d'edificació i les seves relacions El management i el project manager com a directiu •

MÓDULII

Gestió de la promoció immobiliària Operació immobiliària Economia d'empresa i comptabilitat Dret mercantil i de la propietat Contractació Anàlisi del sector immobiliari Màrqueüng immobiliari, estudis de mercat Avaluació financera de projectes immobiliaris Finançament d'operacions immobiliàries

l'evolució del sector cap a una millora de la competitivitat i qualitat dels productes immobiliaris,

Fiscaiital en el camp immobiliari Assegurances Anàlisi de viabilitat de l'operació immobiliària Promoció i gestió del sòl per a edificar Màrqueting operatiu Resolució d'un cas pràctic Simulació • MÒDUL III

Gestió del procés de construcció Gestió estratègica de projectes Organització i lideratge d'equips de treball Gestió de la qualitat Gestió del projecte Habilitats directives Gestió de l'execució de les obres Gestió del manteniment i post venda Tancament de l'operació i manteniment Resolució de casos pràctics. Simulació • MÒDULIV

Treball final

direcció del màster - Francisco Javier Llovera. Catedràtic d'Universitat. Director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC.

dates I horari previst lr curs: del 20 d'octubre del 2000 al 12 de maig del 2001, divendres de 16.30 a 21 hores i dissabtes de 9.30 a 14 h.

- Carles Puiggròs. Aparellador. Project manager

lloc de realització

organitza

Seu del Col·legia Barcelona

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Fundació Politècnica de Catalunya durada 500 hores repartides en dos anys acadèmics.

Període d'Inscripció obert Tel 932 40 23 73 • Fax: 932 40 20 59 A/e: formacio@apabcn.es

ÚS DE FULL DE CÀLCUL PER A L?ESTUDI DE VIABILITAT D'OPERACIONS IMMOBILIÀRIES. Curs, del 5 al 1 9 de juliol

La informàtica ens permet realitzar amb molta rapidesa operacions que fa poc temps requerien de coneixements profunds en comptabilitat i anàlisi, i una dedicació gairebé exclusiva. En aquest curs presentarem una forma iàcil i úul de fer servir un iull de càlcul per a l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries.

Aquest és un dels cursos d'especialització que fem conjuntament amb la Fundació Poli-

tècnica de Catalunya (FPC) i comptarà amb un crèdit per al màster en project manager.

Calen coneixements en estudis de viabilitat en operacions immobiliàries i dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel.

En el programa de cursos d'informàtica bàsica que s'organitzen, s'hi inclou un curs d'iniciació a l'Excel per a aquelles persones que no tinguin coneixements del full de càlcul.

Programa • L'eina informàtica • Ampliació de coneixements per a l'ús de funcions financeres, lògiques, de recerca i referència.

ble acadèmic del curs - Isidre Rodríguez. Aula d'informàtica S'entregarà a tots els alumnes disquet de l'arxiu del full de càlcul utilitzat durant les sessions del curs.

• L'aplicació per a l'estudi de viabilitat • L'estudi de viabilitat: procés i indicadors.

dates: del 5 al 19 de juliol horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores durada: 10 hores preu matrícula: 30.000 PTA preu col·legiat: 25.000 PTA

•

Dades.

• Càlculs.

• Resultats.

• Aplicació concreta. Manual d'ús.

• Adaptació a les necessitats particulars.

Professors - Carles Puiggròs. Aparellador i responsa-

INSCRIPCIONS telèfon d'inscripcions:

932 40 20 60 fax:

932 40 2061 telèfon d'informació: 932 40 23 73 http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es Es pot reservar plaça per fax o per telèfon, i com a màxim, la Inscripció haurà d'estar formalitzada 10 dies abans de l'inici del curs. L'oferta de cursos del Col·legi es pot consultar a la pàgina web a l'àrea de formació.

Codi:G4016 Els estudiants amb Targeta Accés tenen reservades algunes places amb un descompte sobre el preu de col·legiat del 20%.

ACTIVITATS

30,

QUALITAT

SEGURETAT

CONTROL DE QUALITAT

COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ

Curs, del 14 al 21 de juny

PEROL TÈCNIC EUROPEU. Curs de postgrau, del 29 de

Preparar el programa de control de qualitat i fer-ne el seguiment per poder certificar l'acompliment són tasques que els aparelladors i arquitectes tècnics porten a terme durant l'execució de l'obra. Han de determinar els assaigs a realitzar, comprovar que els materials compleixen els requeriments de la normativa vigent, controlar els resultats i especi-

setembre del 2000 al 9 de març del 2001 ficacions dels documents que garanteixin la qualitat, i prendre decisions quan aquests resultats no siguin els desitjables. En aquestes sessions, s'explicarà tol a través d'un exemple pràctic, aplicat a un edifici de volum mitjà/ petit. Es posarà un èmfasi especial en els controls del formigó d'acord amb la nova instrucció EHE.

El Decret 1627/97, de transposició de la Directiva europea sobre la seguretat i salut laboral a les obres de construcció implanta a Espanya una nova figura professional: el coordinador de seguretat. Els coordinadors són els professionals encarregats d'avaluar els riscos de l'obra i proposar solucions i alternatives i, fins i tot, la formació dels treballadors a

l'obra. El curs de postgrau forma part del programa de formació en seguretat i salut laboral que el Col • legi pona a terme des de fa uns anys conjuntament amb la Fundació Politècnica de Caialunya. Es lliurarà diploma de Postgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya als qui hagin assistit al 80 % de les classes i superin les proves d'avaluació.

programa

dimecres, 14dejuny • La legislació del control de qualitat.

• Els agents del control de qualitat.

• Materials a controlar: mínims.

• Programa, registre i certificació.

• Tramitacions.

• Resolució d'un exemple: programa.

professors Pere Casademont, arquitecte tècnic, cap del Servei Habitatge del Col·legi Jesús Femàndez, arquitecte tècnic. Servei Normativa del Col·legí

dilluns, 19 dejuny • Resolució d'un exemple: registre de resultats i certificat de compliment, • Els diferents documents a recepcíonar. dimecres, 21 de juny • L'homologació, la certificació, els documents d'idoneïtat tècnica, segells i marques de qualitat, la visió europea.

dates: dies 14,19 i 21 de juny, de 18 a 21h. preu matrícula: 18.000 PTA preu col·legiat: 12.000 PTA - Codi Q10212

programa • MÒDUL I Normativa i legislació -La Directiva europea sobre seguretat en obres temporals o mòbils i la seva transposició a Espanya. RD1627/97.

-La Llei de prevenció de riscos laborals.

-Reglament de serveis de prevenció i normativa de seguretat. Legislació de seguretat.

• MÒDUL II: Coordinació de seguretat -El perfil professional del coordinador. Coneixements i habilitats necessàries. Missió i funcions. Les línies mestres de Pont Royal.

-Actuació d'un servei extern de prevenció de riscos laborals en l'àmbit de la construcció. El funcionament de la seguretat dins l'empresa constructora.

• MÒDUL III: Prevenció deriscos,ergonomia i factor humà

NOU

PROGRAMA INFORMÀTIC DE CONTROL DE QUALITAT DE MATERIALS

-Introducció a la prevenció dels riscos i la seva relació amb la qualitat i el medi ambient. Millora dels resultats econòmics.

-Malalties professionals en el sector.

-Introducció a l'ergonomia. Conceptes bàsics i la seva aplicació a les feines, materials i eines de la construcció.

-Condicions de treball: calor, fred, soroll i vibracions

Sessió de demostració, dijous 22 de juny El control de qualitat ha esdevingut en l'úlüma dècada una de les tasques més habituals en la direcció d'obra. Per simplificar t millorar la qualitat dels programes de control de qualitat, el Col·legi d'Aparelladors, conjuntament amb el Col·legi d'Arquitectes ha desenvolupatuna eina de suport informàtic

per facilitar aquesta tasca.

Recentment s'ha preparat la tercera versió del programa Control Win, adequada a la nova instrucció del formigó EHE.

dia I hora: dijous, 22 de juny de 19 a 2 lh.

Hoc: Col·legi d'Aparelladors de Barcelona. inscripcions: La sessió és gratuïta però cal

confirmació prèvia al Servei d'Informació.

Telèfon: 932 40 20 60.

La sessió informativa de demostració del programa anirà a càrrec de Pere Casademont, arquitecte tècnic, cap del Servei Habitatge.

•Seguretat i qualitat. Les normes ISO 9000.

-Auditories de qualitat. Auditories de seguretat.

-El factor humà: psicologia i formació. La capacitat de negociació en el sector -Tècniques de negociació. La missió del coordinador de seguretat. Estudi de procés de tota negociació: preparació, confrontació i modificació de solucions.

Codi A 0073

•

MòDULlV:L'actuacióprofessionaldelcoordinador -Actuació professional del coordinador.

Fase de projecte i d'execució.

-Planificació de projectes. Auditoria de seguretat d'un projecte.

•Presa de decisions. La informació, consulta, participació i formació dels treballa-

preu matrícula: 375.000 PTA preu col·legiat: 375.000 PTA dates: del 29 de setembre al 9 de març.

dors. Anàlisi dels processos de producció.

La seva modificació i l'eliminació d'algunes situacions de risc.

-Eines per a la informació i la formació.

L'Auto-Audit i el mòdul FRAP. Presentació d'un cas real de coordinació de projecte i realització. Exemples de solucions conceptuals aportats pel coordinador. Dificultats habituals i resolucions.

-Control documental de la coordinació.

-Responsabilitat civil i penal dels promotors, contractista, l'autor del projecte, subcontractistes i oordinadors de seguretat.

Responsabilitats derivades de la fase de projecte i de l'execució, i els controls.

•La inspecció de treball i la seguretat •Metodologia per a la coordinació de seguretat.

-Taula rodona. Experiències de coordinadors de seguretat en obres de diferent tipologia. Conclusions.

• MÒDUL V: Formació en tècniques de seguretat -Senyalització de les situacions de risc.

-Mesures de prevenció en projectes d'obra civil i de gran format.

-Seguretat en la conservació dels edificis i en els treballs de renovació i rehabilitació en construccions i edificis antics.

-Seguretat en la reparació i manteniment.

•La prevenció del risc a les obres d'enderroc -Seguretat en la gestió dels residus.

-Seguretat a les instal • lacions elèctriques.

-Seguretat a les màquines i el seu ús.

-Equis de protecció col • lectiva i individual • MÒDULVI: La documentació per l'aplicació del RD 1627/97 -Estudi bàsic de seguretat i estudi de seguretat -Pla de seguretat i la seva implantació.

-Sessions pràctiques.

Coneixements: formació a nivell d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic.

divendres, de 9 a 11 i de 15.30 a 20 hores. durada: 150 hores lectives + 50 hroes de treball.

Codi S 2017

ACTIVITATS

Primera quinzena juny 2000 _ FORMACIÓ

INFORMÀTICA APLICADA

JORNADES INTERNACIONALS

• PIANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES AMB MICROSOFT PROJECT98: -dimarts i dijous, del 22 al 29 de juny, de 17 a 21 hores.

- Dilluns, del 3 al 17 de juliol, de 9 a 13 h.

- Dilluns i dimecres, de 17 a 19 h, del 10 al 26 de juliol.

- De dilluns a dijous, de 19 a 21 h, del 20 al 31 de juliol.

- Dilluns i dimecres, de 19 a 21 h, del 5 al 21 de juliol, a la delegació del Vallès Oriental.

Durada: 12 hores. Preu matrícula: 25.000 PTA Preu col·legiat 20.000 FTA CodkCMOl • PRESTO I: Dimarts i dijous, de 17 a 21 h, del 4 al 18 de juliol.

Durada: 20 hores. Preu matricula: 46.000 PTA. Preu col·legiat: 35.000 PTA

IHji

MANTENIMENT I GESTIÓ D'EDIFICIS: LA TENDÈNCIA EUROPEA

w f l i Jornades internacionals, del 15 al 17 de juny ______ Les Jornades (enen com a objectiu obrir un debat europeu que permeti mostrar les experiències més interessants que als diferents àmbits del manteniment i la gestió d'edificis es porten a terme i que s'han consolidat com a bones pràctiques a seguir.

Codi: CI301 • TCQ 2000: AMIDAMENTS, PRESSUPOSTOS 1 CERTIFICACIONS: dilluns i dimecres, del 19 de juny al 3 de juliol, 17 a 21 hores.

Durada: 20 hores. Preu matrícula: 46.000 PTA. Preu col·legiat: 35.000 PTA Codi:CI3024

INFORMÀTICA GRÀFICA • EXCEL I NIVELL • Dimarts, de 9 a 13 h, del 4 a 1*11 de juliol.

- Dilluns i dimecres, de 14.30 a 16.30 h, del 14 al 26 de juny.

Durada: 8 hores. Preu matricula: 14.000 PTA Preu col • legiat: 10.000 PTA - Dilluns i dimecres, de 19 a 21 h, del 19 al 28 de juny.

Durada: 8 hores. Lloc: Terrassa. Preu col legiat: 10.000 PTA

programa • Dijous, 15 de juny, ai matí - El manteniment a Europa, a càrrec de Ramon gestió d'edifias, a càrrec d'Àlex Petüfer, de Graus, arquitecte tècnic del Servei Rehabilitació Shefïïeld Hallam University - Què És mantenir segons les normes? a càrrec de Claudio Molinari, Politecnico de Milano Taula rodona - L'experiència del cost global a França, a - Inspecdó Tècnica d'Edificis càrrec de Michel Jouvent, Assoriaüon Apogée Modera Xavier Casanovas, cap del Servei Rehabilitació Taula rodona - Construir i mantenir A la tarda Modera • Presentació de comunicacions Cèsar Díaz, Uràversílal Politècnica de Catalunya - Debat per grups

Codi:CI202

A la tarda - Presentació de comunicacions

Codi:CI215

• Divendres, lódejuny, al matí - La contractació del manteniment. Noves tendèndes, a c àrrec de Manuel Corretger, enginyer consultor en manteniment - L'observatorídelmantenimentacàrrecde Michel Jouveni, Assodation Apogée - Aproximacions a la vida útil dels components de l'edifici, a càrrec de Renato lovino, Università di Napoli Federico II - El paper del Fadlity Management en la

• EXCEL II NIVELL: Dimarts, de 9 a 14 h, del 18 al 25 de juliol.

Durada: 10 hores. Preu matrícula: 17.500 PTA. Preu col·legiat: 12.500 PTA • ORGANITZACIÓ DEL DISC: -Dimarts i dijous, de 14.30 a 16.30 h, 20 i 22 de juny.

-Dimarts i dijous, de 17 a 19 h, 27 i 29 de juny.

- Dimarts i dijous, de 17 a 19 h, del 4 al 6 de juliol.

- Dimecres, 26 de juliol, de 9 a 13 h.

Durada: 4 hores. Preu matricula: 7.000 PTA. Preu col·legiat 5.000 PTA Codi: CI212 • INTENSIU D'AUTOCAD: De dilluns a dijous, de 19 a 21.30 h, del 3 al 27 de juliol.

Durada: 40 hores. Preu matrícula: 78.000 PTA. Preu col·legiat 60.000 PTA Codi:C1209 • AUTOCAD I NIVELL: De dilluns a dijous, de 17 a 19 h, del 10 al 27 de juliol Durada: 24 hores. Preu matrícula: 47.000 PTA. Preu col·legiat 36.000 PTA

direcció de les jornades Xavier Casanovas, cap del Servei Rehabilitació

seus de les jornades

• INTERNET:-Dimarts i dijous, 13 i 15 dejuny.de 14.30 a 16.30 h.

- Dilluns i dimecres, de 17 a 19 h, del 3 al 5 de juliol.

- Dimecres, 5 de juliol, de 9 a 13 h.

- Del 20 al 25 de juliol, dimarts i dijous, de 17 a 19 h.

- Dilluns, 24 de juliol, de 9 a 13 h.

Durada: 4 hores. Preu matrícula: 11.000 PTA. Preu col·legiat: 8.000 PTA

- Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C. Bon Pastor, 5 08021 Barcelona • Institut Français de Barcelona. C. Moià, 8 08006 Barcelona

preu de la Inscripció 75.000 PTA (inclou l'assistència a les jornades i la documentació)

• INICIACIÓ AL WORD: Dijous, de 9 a 13 h, del 6 al 13 de juliol.

Durada: 8 hores. Preu matrícula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 FTA

Inscripcions Tel. 932 40 20 60 Fax: 932 40 20 61

• WORD II: Dijous, de 9 a 13 h, del 20 al 27 de juliol.

Durada: 8 hores. Preu matrícula: 14.000 FTA. Preu col·legiat 10.000 PTA

secretaria de les jornades i

• ACCESS: Dimecres, de 9 a 13 h, del 12 al 19 de juliol.

Durada: 28 hores. Preu matrícula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA ' • POWER PO1NT: Dimarts i dijous, de 17 a 21 h, del 15 al 20 d juny.

Durada: 8 hores. Preu matrícula: 14.000 PTA. Preu col • legiat 10.000 PTA Codí:CI207 Properament us informarem dels cursos 2000-2001

Servei Rehabilitació i Medi Ambient.

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

C. Bon Pastor, 5, Barcelona Tel: 932 40 23 66 Fax: 932 40 23 60 A e: / serma@apabcn.es Web de les jornades: ivww.apabcn.es/mantenim Codi: Rl 151

• Dissabte, Udejuny, al matí - Aplicacions informàtiques i manteniment a càrrec de Ferran Bermejo, ITEC - Resultats. Enquesta Manteniment 2000, a càrrec de Xavier Casanovas.

- Presentació de les conclusions del debat per grups - La teoria i la pràctica, a càrrec d'Oscar Tusquets, arquüecte Taula rodona - El manteniment del futur Modera: Rafael Bellmunt, ITEC

32

Primera quinzena juny 2000

m_

ARTIVITATS

ASSEMBLEA

FIRES

ASSEMBLEA COL·LEGIAL DE

TECNIFAC 2 0 0 0 : NOVES TECNOLOGIES PER A LA CONSTRUCCIÓ

Fira especialitzada, del 29 de juny a I'l de juliol

MUTUALISTES DE PREMAAT

dimecres, 2 1 de juny La ciutat de Manresa, mitjançant la primera edició de la Fira Tecnifac 98, organitzada per la delegació Bages-Berguedà del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i Fira de Manresa, ja mostrà la seva preocupació pel tema de la rehabilitació, i va reunir una vintena d'expositors que mostraven les diverses tècniques d'intervenció per a la rehabilitació de les façanes. Sí en la primera edició era l'edifici del Casino, enguany serà

l'edifici de Can (orba, un dels edificis més significatius de la ciutat i que es troba en ple procés de rehabilitació. Tecnifac 2000 és una Fira especialitzada en productes de la construcció en l'àmbit de la Catalunya central, que mitjançant la bona implantació geogràfica de la ciutat de Manresa ha de permetre que fabricants i prescriptors de productes i sistemes restin interessats en la participació d'aquest certamen.

objectius Tecnifac 2000 és un acte que pretén avançar cap a la seva consolidació i ser un punt de trobada i d'intercanvi d'informació entre els i les professionals del sector.

Així mateix vol impulsar l'ús dels materials, les instal·lacions i les tècniques innovadores en la construcció. organitza Delegació Bages-Berguedà del Col • legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i Fira de Manresa patrocina Ajuntament de Manresa i Diputació de Barcelona programa • divendres, 30 de juny. Ponències tècniques dedicades al professional.

• dissabte I de juny, obert a tots els públics, entrada gratuïta. Ponència tècnica. dies: 29 i 30 de juny i 1 de juliol inauguració: dijous, 29 de juny: ponència tècnica lloc: Edifici Can Jorba de Manresa.

Edifici en plena fase de rehabilitació destinat a locals de negoci, comercials i habitatges.

Informació Delegació del Bages-Berguedà Plana de l'Om, 6 de Manresa.

Edifici Can Jorba de ManresaTelèfon: 938 72 97 99.

CONVOCATÒRIA Premaat convoca Assemblea Col·legial de Mutualisies per preparar l'Assemblea General Ordinària de Mutualistes, prevista per al dia 30 de juny a Madrid.

Aquesta primera assemblea, amb caràcter preparatori, tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi a Barcelona, a la primera planta. dia:

dimecres, 21 de juny

hora: alesl9hores, en primera convocatòria i a les 19.30 hores en segona convocatòria. . lloc: Sala d'actes del Col·legi Primera planta. informació Secretaria del Col • legi Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 55 Fax: 934 14 34 34 A/e: secretaria@apabcn.es

EXPOSICIONS

I

...TEMPS...

D'ETIENNE KRÀHENBÜLH & MUMA

Inauguració i performance, dijous, 15 de juny Oberta fins al 14 de juliol

£1 departament de Cultura organitza la mostra ...Temps..., una exposició d'escultura i pintura dels artistes Etienne Kràhenbülh & Muma.

Inauguració Dijous, 15 de juny a les 21 h.

A continuació, lindrà lloc la performance 'Perdre el temps', que es durà a terme a la zona de vianants del carrer Bon Pastor, amb una encesa d'espelmes i una representació musical de Miquel Gaspà, clarineüsla, acompanyat d'una ballarina i un quartet vocal, sola la direcció de Josep Prats. dates L'exposició restarà oberta M 15 de juny fins al 14 de juliol. horari De dilluns a divendres, de 9.30 a les 20 ho-

loc: Sala d'exposicions del Col·legi.

Primera planta.

Informació Departament de Cultura.

Tel: 932 40 20 60.

A/e; cultura@apabcn.es

WR

PLAT COMBINAT NÚM. 3

de Joan Closa, Mònica Segòvia i Idòia Pallarès Del 16 de juny al 16 de juliol Dins els actes del 25è aniversari de l'obertura de la delegació d'Osona, s'inaugura una exposició de dibuix dels artistes loan Closa i Mònica Segòvia i de gravats de l'artista Idòia Pallarès.

Inauguració Divendres, 16 de juny a les 20 hores. oberta Del 16 de juny al 16 de juliol, de dimarts a dissabte d'lla 13 h i de 18 a 20 h; els diumenges i festius, de 18 a 20 h. lloc Delegació d'Osona.

PI. Major, 6, la planta, Vic. Informació telèfon: 958 85 26 11 caatosona@apabcn.es

i "''•.-. 1 ] ERRANTS DEL DELTA IMMENS,

ESCULTURA

D'ORIOL RIUS. Del 15 de

pV

í juny al 15 de juliol

L'espai de la primera plania, a la Cafeteria del Col·legi, acull una exposició d'escultura d'Oriol Rius, que duu per títol: Errants del delta immens.

Inauguració Dijous 15 de juny oberta Del 15 de juny al 15 de juliol lloc Sala d'exposicions de la primera planta, a la Cafeteria del Col - legi.

C. Bon Pastor, 5 de Barcelona organitza Departament de Cultura Cinquena planta Informació telèfon: 932 40 20 60 fax: 932 40 23 81 A/e: cultura@apabcn.es

1 ARTIVITATR DIVFBSnB

LA FESTA

•

VIATGE A BERLÍN

; LA FESTA DELS APARELLADORS. MNAC. Sala Oval del

Palau Nacional. Dimecres, 28 de juny, a les 20 hores

\ VIATGE TÈCNIC A LA CIUTAT DE BERLÍN

Del 8 a l ' l i de setembre E) Col • legi prepara un viatge tècnic a la cimal de Berlín, per a col·legiats i acompanyants.

El viatge comptarà amb guies especialitzats i intèrprets, amb l'objectiu de conèixer els canvis més representatius de la ciutat de Berlín, la visita d'edificis singulars i obres encara en construcció.

Aquest any, el Col·legi organitza la Festa dels Aparelladors a la Sala Oval del Palau Nacional del Museu Nacional d'Art de Catalunya. dia hora Dimecres, 28 de juny, a les 20 h. lloc Palau Nacional de Montjuïc. Sala Oval. preu 5.000 PTA per persona Telèfon: 932 40 20 60 A/e: informacio@apabcn.es CodiA0171

EXPOSICIONS

programa provisional • Rebuda i col - loqui a la cambra d'arquitects de Berlín t Itineraris temàtics - El centre ciutat de Berlín: la capital i la seu del Govern Es visitarà l'àrea central de Berlín on s'instal·la el Govem. S'explicarà com a programa afectat a la zona el canvi de ciutat dividi18.00 h Vista panoràmica de la ciutat des da a capital de l'alemanya unificada, així d'un globus aerostàtic fix a la Pi. com els grans projectes d'investigació Marquès de Foronda. privada (Postdamer Platz) i la recons20.00 h Recepció dels assistents trucció de la velia estructura urbana amb Entrada al Museu i visita de les plans d'estructures modems. sales d'art gòlic.

21.00 h 21.45 h 11.30 h

Aperitiu acompanyat d'un grup de jazz, al vestíbul de! Museu Sopar a a la sala Oval Ball fi de festa amb l'orquestra SwingLatino

SOPAR DEL COL·LEGIAT

I QAAATTA (MAR), COLLAGES I DIBUIXOS DE

i JAUME ROCAMORA

I Fins al 16 de juny, a Granollers La delegació del Vallès Oriental, dins els actes dei 10è aniversari de l'obertura de la delegació, organitza l'exposició QAAATTA (mar).

La mostra presenta collages i dibuixos de laume Rocamora.

SOPAR DEL COL·LEGIAT DEL BAGES-BERGUEDÀ

Divendres, 16 de juny, a les 21 hores La Delegació del Bages-Berguedà organitzE com cada any, el tradicional sopar del col • legiat, per a arquitectes tècnics col • legiats, familiars i amics. dia i hora

Tindrà lloc el divendres, 16 de juny, a les 21 L'exposició es podrà veure fins al 16 de hores. lloc juny, a la delegació.

dates

lloc Delegació del Vallès Oriental C. losep Pinol, 8, Granollers informació Telèfon: 938 79 Oi 76 Fax: 938 79 01 1T A/e: caatvori@apabcn.es

Rajadell informació i reserves Delegació del Bages-Berguedà Pi. de l'Om, 6.

Manresa Tel: 938 72 97 99 Fax: 938 72 73 05 A/e: caatb;

• Arquitectura ecològica Visita a nous edificis construïts amb nous materials i sistemes d'aprofitament energèüc.

Visita a edificis singulars - Es visiten dues obres en fase d'estructura Casos innovadors en fases diferents i amb diferenciació d'estructura.

- Dues obres en fase de tancaments Amb divisions interiors - Dues obres en fase d'instal·lacions i acabats

sortida: 8 de setembre a les 7.00 h També es comptarà amb un servei de guia especialitzat i intèrpret. arribada: II de setembre ales 19.00 h Hi ha un suplement per habitació individual: línia aèria: LUFHTANSA allotjament a Berlín: Motel Central Te- 9.000 FTAgel Cal tenir en compte que les places són limitapreu del viatge: 110.000 PTA per persona des a 30 persones. informació I reserves: (IVA inclòs) El preu del viatge inclou el viatge en avió, 3 Servei d'Informació dies d'allotjament a l'Holel Central Tegel (in- Telèfon: 932 40 20 60 clòs l'esmorzar), tots els desplaçaments en Fax: 932 40 20 61 A/e: informacio@apabcn.es autocar dels quatre dies.

34

Primera quinzena juny 2000

ACTIVITATS

ACTIVITATS DE FORA CURSOS

Graduat

Cursos d'estiu de la

en

superior

i

Fundació Politècnica de Catalunya. El Liceu: la tècnica al servei de la cultura

organitza: Escola Tècnica Superior d'Arquitectura dà la UPC (ETSAB). informadó: Av. Diagonal 649, la planta.

08028 Barcelona.

Telèfon: 934 01 58 70 i 934 01 63 54 A/e: paisatgisme@eisab.ups.es Curs de postgrau, màster i doctorat: arquitectura

Història, i disseny

organitza: Universitat Internacional de Catalunya. adreçat a: arquitectes tècnics, arquitectes i dissenyadors.

organitza: Fundació Politècnica de Cataluya. director: Lleonart Carús, cap d'instal·lacions i de manteniment del Gran Tealre del Liceu. dates previstes: 12 i 13 de juliol i del 18 al 20 de juliol. lloc: les dasses es fan dins de les instal·lacions del Liceu, preu: 25.000 PTA informació: Carmen Lazaro Telèfon: 934 01 57 75. Fax: 934 01 18 77 http://www. fpc.upc.es

inici i horari previst de gener a juny del 2001, de dimarts a dijous, de 17 a 21 hores. preu/any: 250.000 PTA informadó: Telèfon: 932 54 18 27. Fax: 932.

54 18 42. A/e: infoesarq@unica.edu http:wwiv.unica.edu/esarq

FIRES I CONGRESSOS

12 a conferència internacional

de fàbrica

i maçoneria

maó/bloc

dies: del 25 al 28 de juny lloc: Parc Firal Juan Carlos I de Madrid Tel: 917 22 50 90 Fax: 917 22 57 93 A/e: prensa@ifema.es http://www.ifema.es

Programes de màster:

Fira nacional de

Gestió

restauració

Urbanística

Contart 2000: La mirada atenta.

paisatgisme

de

patrimoni

II Convenció tècnica

industrial organitza: Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espana. dies: del 16 al 18 de novembre. lloc: Palau Municipal de Congressos de Madrid. informadó: SHE Iberian Tours. División de Congresos. Tel: 914 36 00 34.

Fax: 915 75 99 93. A/e: congress@she.es http:// www.contart2000.com

EXPOSICIONS

L'estructura L'experiència Robert

a

l'arquitectura.

professional

de

Brufau

organitza: Col·legi d'Arquitectes, Delegació del Bages-Berguedà dies: del 2 de juny al 6 de juliol. lloc: sala gran de la Delegació del BagesBerguedà del Col·legi d'Arquitectes.

Arquitecte Oms, 5, Torre Lluvià de Manresa. informadó: Tel: 938 75 18 00.

Exposició fotogràfica sobre ia relació entre la fotografia i l'arquitectura. organitza: Centre de Cullura Comempora-

organitza Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

• dilluns, 26 de juny: L'arquitectura industrial, a càrrec de Josep M. Montaner, arquilecte, catedràtic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. lloc Associació del Museu de la Ciènda i de la Tècnica de Catalunya. Via Laietana, 39. Barcelona.

nea de Barcelona, CCCB. dies: del 14 de setembre al 26 de novembre. lloc: espai 3 del CCCB. C. Montalegre, 5

informadó: Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Telèfon: 933 19 23 00.

informadó: Servei de Premsa del CCCB. Tel: 933064100.

A/e: mmunoz@ccb.org

CONCURSOS

Arquitectura sense

ombra

Congrés: organitza: Fundació Politècnica de Cataluya. dates: del 8 de novembre del 2000, al 30 de juny del 2001. informadó: Susana Escriche Telèfon: 934 01 58 69. Fax: 933 33 09 60 http://www. fpc.upc.es Programes de màster: Valoracions

immobiliàries

organitza: Fundació Politècnica de Caialuya. dates: del 2 de novembre del 2000, al 30 de juny del 2001. informació: Susana Escriche Telèfon: 934 01 58 69.

Fax: 933 33 09 60 http://www. fpc.upc.es

Restaurar la memòria

Concurs d'articles SIMPOSI Setmana

a: Diputació de Valladolid. dies: del 9 al 12 de novembre.

Hoc Institució Firal de Castella i Lleó a Valladolid.

internacional

El futur de les ciutats

SAtE. Fira internacional

dies: del 18 al 22 d'octubre. lloc Fira de Bolònia, Itàlia.

Tel: 051 282 111. Fax: 051 282 332. http://www.BolognaFiere.it

professional

d'urbanisme i medi ambient.

A/e: educacion.cultura@dip-valladolid.es. hltp:// www.dip-vatladolid.es/arpa

construcció

de

temes de caràcter

informadó: Diputació de Valladolid.

Tel: 983 42 71 00.

Fax: 983 42 72 38.

de

DEBATS Fòrum de patrimoni

tecnològica

organitza: Feria de Madrid dies: del 13 al 16 de juny lloc: Parc firal Juan Carlos I de Madrid. informadó: Jesús Gonzàlez.

Tel: 917 22 50 90. Fax 917 22 57 93 A/e: prensa@ifema,es. http://www.ifema.es

Concurs d'articles de lemes de caràcter professional, tècnic, històric i filosòfic, dins de l'àmbit de la construcció i l'urbanisme. lr premi: 200.000 PTA 2n premi: 100.000 PTA 3r premi: 50.000 PTA organitza: Direcció i Consell de la revista B1C i )unta de Govern del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida Els articles han de ser en català o en castellà amb una extensió mínima de 3.500 paraules i una màxima de 6.500 paraules. data límit d'entrega: 31 de juliol lloc CAAT de Lleida.

C. Enric Granados, 5. 25006 Ueida.

A/e: caatlleida@svt.es

i

RIITI I FTt

índex d'anunciants de L'INFORMATIU

Prestatgeria COMERCIAL: JUNY 2000

número 166 SEGONA quinzena JUNY 2000

El Col • legi posa a disposició de les empreses un esiand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col • legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes de juny:

Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els productes anunciats mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU Empresa o producte

Ref.

MITSUBISHI ELECTRIC IUNKERS IBÉRICA CONCEPTO(KÒMMERUNG) SICÓ SAPIC CHAFFOTEAUX MAURY IBÉRICA GAESCO POLYSAN ROBERT BOSCH CAS NATURAL MULTIBETON DINAK SAUNIER DUVAL POLIGLAS

2-3 7 11 13 41 14A 14B 45 47 48 49 50 51 contraportada

Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez

Q

INFORMATIU

Pèndol

Weber Broutin Cemarksa

lbermapei

Termigo

Mecanismos y andajes

Eco Esteba

Tractel Ibérica

Construcciones Desmontables

Consorcio Termoarcilla

Wermasi

Kaizen Consultores

Calvache

Trac Vertical

Internper

Texsa morteros

Edicions Construc

Gamesystem

Industrias Químicas Lowenberg

Repsol Butano

Alumetal

Fepesa

Composan construcción

Alkor Draka Ibérica

Saunier Duval

Sistemes de Reforç Actiu

Poliglàs

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57.

Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es

SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES

BFSPDSTt

Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està ínseriL Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses selecciona-

TÈCNICS DE BARCELONA

En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:

des i rebreu directamenl d'aquesies la informació sol·licitada.

Nom i cognoms Empresa Adreça

CP:

Població

2 19 36

3 20 37

portada

E-mail

Fax:

Telèfon

4 21 38

5 22 39

6 23 40

7 24 41

8 25 42

9 26 43

10 27 44

11 28 45

12 29 46

13 30 47

14 31 48

15 32 49

16 33 50

17 34 51

18 35

contra

Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi.

L'Informatiu. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Fax: 932 40 23 64.

jMIA

36,

D'EMPBI PliBLiniTAT

ESTRUCTURES

Alsina

FRAPONT

I Peilalres. 2B I 08019 BARCELONA S. 93 307 29 33 < 93 307 26 92

CONSTRUCCIONES EN MADERA

SOLUCIONS EH ENCOFRATS ENCOFHADOS J. ALSINA, S A Pd. Ind. Pta d'en Cot Camí de Fons Freda sfri 06110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tol. (93) 575 30 00 Fax (93) 564 70 59

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

B t í

FUSTERIA D'OBRA.

PAVINDUS, S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

t ^ j w Ç Q f e MOBIUAHI/EQU/PÍMENT CUa rfAMWih 32 •

ft*™

AUTOANIVELLADORS1 MORTERS DE RESINES TERRATZOS

tiocl-aí r » £teas • OW» SixotrH

Tol. 2 0 5 09

AÏLLANTS | | ALUMINOSI

CONTÍNUOS

Plaïa Teluan, I l e r . I 1 06010 Barcelona

Td.:S327f& 55' • Psc 93 3J6 J6C

39

Fai.!6S

22 76

ELECTRICITAT

> CATAUNA(S.A. BETEC S L ' •

Morters sense retracció.

Rehabilitació

isimon | E P AATCR1AL ELÉCTRICO

SENETON

BIGA EXTENSIBLE Muntaner, 472 PERA 08006 BARCELONA REHABILITACIÓ Tel. 414 00 16 Fax 202 31 1

ILUMINACION

Dipulodòn, 39O392 • Telefono 93 344 0B 0 0 ' Fox 93 344 08 07 • 0801 3 Barcelona

REHABILITACIÓ I

SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA , CEINCO, S.L.U.

CONSTRUCaÓ - REHABILITACIÓ mmt..

r

• • _ • •

i l i . i ii LI ni

"f ii li'n ih T r r " j . '

OBRAS REFORMAS IMPERMEABILI2AC1ONES ALUMINO3IS REFUEHZOS ESTRUCTUFtALES

AvEda.de la Granvii, 179 Tel.(93} 161 63 00 / Fa* (93) 261 63 20 06908 l'Hosptaler. de Llobregat (Barceloní)

/4LKORPWN Uminas Rexib!» de PVC-P para la impermeabllización

qERC/VS/Ju CONSTRUCCIONES MANSO, n 5° A • Tol. (93) i2& 98 98 (3 líncai] Fat (93) 423 94 13 • 08015 Borcelora

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA Tel.: 93 848 40 00 - http://www.alkor.es

* \ O Padilla, 2*0 • Tel. 93 456 W 53 • faic 93 436 n 85 .e-maft nfnbilltQrehabilites • 0KII3 Banxtona

5UMINISTRO5 E IN5TA1ACIONES ÀISLAMIUMTOS

g

^

Tel.: 93 663 O2 11 Fax: 93 663 01 31 Cam,teraN-MKm.6O0Nau6 • 087S0 PALLEJÀ (Barcelona}

ütnnlMl d'AsMln I Conltol de Qmlim

IIPIOAUSTAS I N MS1AMIIMTOS

Acúsncos

Assistència Tècnica

PUBTAS ACÚSTICAS

TRF

CALIGA^

\

Tel. 93 490 50 66/78 Fax: 93 491 08 15 C/.Akofoa.M (08014 Boulona)

i Control de Qualitat a lot tipus d'obres

Tel.: 937 3154 46 u*. Ària, S7, N H P • IW. lad. Can PinlUï • M2U Twnísa

PAVIMENTS l PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ I ASFALT. TERRES DE RESINES I PINTURES ESPEC1AUS

LABORATORI D E CONTROL ACREDITAT EN

FORMIGÓ ARMAT. MATERIALS CERÀMICS, SOLS I VIALS

_EXTRAFORT_ SPEED BUILDING. S.L

03^88.78.76 ttfrALZAUOAA,ia

ESTUDIS

GEOTÈCNICS

ESTUDIS DE PATOLOGIA

08191 - RUBl

ASSAIG SÒNIC DE PILOTS

FACHADAS - REHABILITACION

La solució a l'aluminosis

RESTAURACIÓN • REFORMAS

NOUíBAU

REFUER20S ESTRUCTURALES

El sistema de renovació de sostres

Fem el terra bo DIN ISO 9002 Magalhàes, 15, bajos - 08004 BARCELONA Tel. 93 441 10 44 - Fax 93 441 53 20 E-mall: RYCUAR@teleline.es

• 4 • • • •

Aplicació fàcil, ràpida I econòmica Màxima resistència mecànica I qufmlca Antipoh.

Impermeabilitzats Higiènics Decoratius

GEOTÈCNIA. MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT.

TeU Fa» ( W ) 334 331 - 0B0I7

BARCELON

ALUCOBOHQT DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio poUeono Induatrúl «IpU rton d * can pahlsaa 24 a 08750 rnoUrw ds rvl, mpaAa

( • 93 680 27 25 U 93 660 07 43 a!usuis3e«salas.as

Recobriments per a sòl» Industrials Tànger. 26 - 08013 Barcelona - T. 934864300 Bruc, 126 - 08037 Barcelona - T. 9320801&6 SL Miquel, 14 - 430O4 Tarragona - T. 977251880

Reparació fàcil de forals i esquerdes Av. Sant Julià, 206. nau 7. Pd. industrial Congost 064O0 Granollers Tel: 93 B49 5700/938495475 Fac 93 849 5416

Oficina tècnica amb experiència en aixecaments, contro/ / seguiment d'obra, fBp/aníe/amenís, patcel·lacions i As-Built Balmes 46(Mfi2 enh. 1° • 08022 Barcelona Tel.: 93 211 30 44 - Fa* 9J 418 57 76 e-mall: eiludl.aij@ccoc.ne1

FUSTERIA Q

P° Torras y Bages. 106 E-08030 BARCELONA Tetétono: 93 345 BB 50

'AMJtELLSTOTOQtÀflCS

Gabarrò Germans

Fax: 93 3461713 E. Mai!: sas@sas-sa.coR

Per a publicitat a L'INFORMATIU: BITIWAP. Isidre Rodríguez

•ACCEttORB

•Nimi-Usa SOLUCIONES INTEORALES OE PAVLUEKTAC1ÚN

V

• CMTOGMfU OFIOAL •AMUCOKElECTflÒtOCS

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57.

Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es

El reportatge I

P O UD ' A I G U A

FIVES

LILLE

PRIMERA QUINZENA JUNY 2000

1

Una troballa de ia industrial Un pou ha estat sempre quelcom més que una excavació en el terreny fins a trobar l'aigua. Un exemple és el pou Fives Lille on, damunt de la perforació floreix, com un gran bolet, una peculiar construcció que aixopluga la maquinària d'extracció d'aigua potable i els sistemes de mesura i connexió amb La sala d'operacions i control. El pou Fives Lille és una singular construcció de caràcter industrial que es troba ubicada a L'estació elevadora que té a Cornellà la Societat GeneraL d'Aigües de Barcelona (SGAB). Aquest pou, ja l'any 1925, pujava 200 litres d'aigua per segon amb dues bombes de 525 cavalls. Es tracta d'una construcció per a la captació de les aigües artesianes de La zona de Cornellà "independientes de las superficiaLes y de Las subterràneas que tuvieran relación con éstas", tal com diu literalment la Real Orden de 26 d'abril de 1905, per la qual es concedeix eL seu aprofitament. És, doncs, una construcció de gran valor històric, una peça de la nostra arqueologia industrial, que s'ha anat malmetent amb el pas dels anys i que, ara, s'ha restaurat i fet visitable per poder gaudir d'aquests elements arquitectònics emblemàtics del nostre passat industrial.

I PRIMERA QUINZENA JUNY 2000

H El reportatge h POU

I 38

' Ubicació: Recinte de l'estació elevadora de la Societat General d'Aigües de Barcelona a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat).

• Equip gestor: Josep Maria Miralles, Pere Grau i Francisco F. Luque - Arquitectes: Carles Buxadé i Joan Margaril - Arquitectes tècnics: Vicenç Font I Carme Grau - Col·laboradors: Àgata Buxadé i Ramon Ferrando - Empresa constructora: SAPIC - Coordinadors: Jeroni Villanueva i Ignasi Villanueva -Cap d'obra: Ricard Plana ' Encarregat d'obra: José Maria Martínez - Pressupost: 33 525.684 PTA

FIVES

LILLE

Un record per al futur

- Nom de l'obra: Rehabilitació del pou d'aigües Fives Lille.

- Proplatarl/promotor: Societat General d'Aigües de Barcelona.

D'AIGUA

I < P Ï uan se'ns va encarregar la restauració del pou Fives Lille vam interpretar que no • H només es tractava de resoldre aquest cas concret sinó que, fonamentalment, el que la Societat General d'Aigües volia i ens demanava era encetar el camí de la recuperació dels elements industrials més emblemàtics de la indústria de l'aigua, per així donar a conèixer l'entramat tecnològic que ha permès el subministrament d'aigua a la societat catalana. Era doncs necessari, a més de l'estricta restauració, facilitar un nou contingut, una nova (unció a aquest pou, com també ho serà donar-lo a les construccions que puguin rehabilitar-se en el futur. En aquest sentií, els eixos directors del projecte de restauració han estat els següents: • Restauració recuperant les solucions constructives originals, malmeses i empobrides per actuacions posteriors.

• Caracteritzar els diferents materials d'aquestes edificacions, que es repeteixen de manera gairebé sistemàtica, mitjançant uns colors determinats que permetin la seva fàcil identificació.

• Utilitzar una il·luminació exterior que faci possible, també durant la nit, que el pou segueixi sent un element significatiu que possibiliti situar i reconèixer l'Estació Elevado- . ra de Cornellà.

• Donar a la restauració una intenció pedagògica, que permeti al visitant entendre les particularitats i, moltes vegades diríem, les subtileses que són necessàries per a l'extracció de l'aigua.

• !, finalment, aconseguir que aquestes construccions industrials es puguin utilitzar, així mateix, com a punts d'enconire i de reunió que serveixin per recuperar la memòria col·lectiva i la història de la Societat General d'Aigües de Barcelona.

Certes Buxadé Arquitecte

PRIMERA QUINZENA JUNY 2000

3 Un Jurassic Park dela indústria catalana de l'aigua i El reportatge I-

POU

D'AIGUA

FIVES

LILLE

'

QUADRE ECONÒMIC COST DE LES OBRES DE REHABILITACIÓ DEL POU FIVES LILLE

CAPÍTOLS D'ACTUACIÓ TREBALLS PREVIS, BASTIDES I PROTECCIONS

PTA 1.473.685

DESMUNTATGE DE LA COBERTA EXISTENT CONSTRUCCIÓ D'UNA COBERTA NOVA

5.690.620

ENDERROC TANCAMENT PERIMETRAL REHABILITACIÓ DE FUSTERIES I NOU TANCAMENT DE FAÇANA

5.087.650

SANEJAT DE L'ESTRUCTURA METÀL·LICA DE L'EDIFICI, SUBSTITUCIÓ O'ELEMENTS EN MAL ESTAT

5.793.577

FORJAT INTERIOR ESCALA METÀL·LICA, BARANES, CLARABOIA

1.702.357

5.856.448

REVESTIMENT DE FAÇANA, PINTAT D'ELEMENTS METÀL·LICS ESTUCATS INTERIORS

TOTAL CAPITOL

16% IVA

TOTAL PRESSUPOST

La planta superior se suporta en el fust a través d'un congreny metàl·lic fixat a la fràbrica, del quat sobresurten volades vuit cartel·les metàl·liques, que són la base radial de la gran sala superior. De l'extrem d'aquestes cartel·les neixen els nervis que conformen les arestes de l'octoedre que són l'estructura vertical principal.

Entre aquestes arestes (perfectament travades) hi ha un tancament d'envà de maó massís arrebossat per ambdues cares, que alhora de fer travament li proporciona una rigidesa al conjunt. Damunt d'aquestes arestes (nervis metàl·lics) hi recolza una encavallada radial metàl·lica tesada i regulada per tensors que és l'estructura de la coberta.

Tota l'estructura metàl·lica lineal o corba està Teta amb unes fixacions i travaments estrictament geomètrics i mecànics. L'estructura és completament reblonada i les lligades amb els diferents sistemes de fàbrica ceràmica mitjançant espàrrecs, ganxos, i potes reblonades. Les fusteries són metàl·liques fetes amb un artesonat d'encaix de perfils laminats que defineixen quarterons envidriats.

Actuacions de la rehabilitació

PAVIMENT EXTERIOR, VORERA, JARDINERIA, REHABILITACIÓ DE L'ESCALA D'ACCÉS

I j s tracta d'una construcció basada en elements metàl·lics d'unions reblonades, U I combinats amb fàbrica de maó massís. Resta distribuït en tres principals àmbits, el pou pròpiament dit, el (ust i la sala superior que, centrada en l'eix del pou, té una planta octogonal.

3.297.114

28.901.452

4.624.232

Al voltant de! fust es van refer els vuit contraforts, es van condicionar les canonades i reparar les vàlvules de pas de gran diàmetre. Pel que fa a l'edificació, per tal de fer una escrupolosa restauració, es van enderrocar totes les distribucions, la coberta i els tancaments perimetrals fins a deixar l'estructura metàl·lica despullada.

Posteriorment, es va restaurar l'estructura metàl·lica amb un sanejamel sorrejat, segellat i pintat amb pintura de dissolució metàl·lica. Es va restaurar i reparar el ràfec de vidre de la porta d'accés i l'escafa d'accés afegint-hi, al pla dels graons, pols de quars antilliscant.

La coberta es va restaurar col·locant-hi la solera d'encadellat de fusta amb pi melis hidrolugat. Al seu damunt, una impermeabilització de cautxú-butil, el teulat i un acabat perimetral de zenc.

Com a acabament final, es basteix l'entorn amb una vorera circular de fàbrica de carquinyoli a l'espiga i encintat perimetral amb un sardinell. Aquesta vorera és alhora el límit de la jardinera perimetral peu de pou.

Pel que fa a l'interior, es va retirar la maquinària residual i restes d'antigues instal·lacions deixant tot un espai lliure per poder contemplar l'interior del pou i l'aigua il·luminada. Com a seguretat, el buit del pou es va tapar amb un vidre de seguretat. Als paviments, que són una combinació de xapes metàl·liques i formigó, se'ls va aplicar pintures de resina. Els paraments es van revestir amb morter monocapa amb un sòcol d'estuc venecià.

La instal·lació d'una il·luminació interior a la sala en diversos nivells i circuits permet oferir diferents ambients segons els actes o ús que s'hi faci. A l'exterior, mitjançant un focus de 300 W amb làmpades de ïode-quars i de focus de PHR-400 W d'halògens metàl·lics estructural, ofereix combinadament amb la il·luminació, una agradable sensació de redescobriment de la simplicitat funcional i l'elegància.

Un pou no és sempre una simple excavació per treure aigua. Poder passejar i perdre's pel recinte de l'Estació de l'SGAB que hi ha Cornellà és tenir la sensació d'estar en un Jurassic Parkúe la indústria catalana de l'aigua on, a mesura que vas caminant, descobreixes un conjunt de sorprenents belleses arquitectòniques i industrials dignes de configurar un petit parc temàtic del subministrament urbà d'aigua potable.

Realment, et quedes amb la sensació, que la indústria del líquid, ha estat sempre sòlida.

Vicenç Font Arquitecte tècnic

H El reportatge |I

pO U

D'AIGUA

FlVES

PRIMERA QUINZENA JUNY 2000

LILLE

REHABILITACIÓ DEL POU D'AIGÜES FlVES LlLLE

treballem per vosaltres

evarist arnús 56 • 08014 barcelona • tel.93 490 43 76 • fax.93 491 41 24 • sapic@sapic.es

PRIMERA QUINZENA JUNY 2000

42

Instal·lacions per a una edificació sostenible

Especial CLIMATITZACIÓ

'

es diferents fonis d'energia disponibles en l'edificació, així com els sistemes disponibles, han d'analitzar-se en el context de la finalitat per la qual s"utilitzaran, per seleccionar la millor alternativa. La selecció d'una font d'energia o una altra, o bé d'un equip o un altre, no determina per complet el nivell d'impacte ambiental, però sí que representa una important influència sobre aquest impacte. Cal procurar obtenir un estudi delallat de les alternatives energètiques disponibles i de les seves conseqüències mediambientals abans de decidir la solució energètica que s'ha d'implantar a l'edifici.

El consum d'energia dedicat a cada aplicació variarà en funció de factors com ara les característiques de l'edifici, dels sistemes escollits, els rendiments dels equips i del seu ús correcte. En general es pot dir que són més recomanables les solucions comunitàries que les individuals, ja que les instal·lacions es fan més rendibles, es milloren els rendiments i es té un millors control del funcionament i de la gestió dels serveis. No obstant això, factors de rebuig social o de complexitat de ta instal·lació poden fer decantar-se cap a les solucions individuals.

Dissenyar i perseguir l'eficiència màxima de les instal·lacions amb

els tipus de sistemes i equips energètics escollits. Conèixer els sistemes de producció i distribució i aplicar el més adequat.

CLIMATITZACIÓ

H

PRIMERA QUINZENA JUNY 5000

Especial

43

i

INSTAL·LACIONS AMPLIABLES Igual com els espais dels habitatges canvien i han de permetre aquestes modificacions sense que això comporti cap problema, les instal·lacions dels habitatges, i en general dels edificis, també ho han de permetre. Els requeriments de serveis d'instal·lacions són canviants i encara ho han de ser més a mesura que la tecnologia (telecomunicacions) es faci més present als habitatges. Els costums de la gent també canvien i en un fuiur proper, per exemple, hi haurà persones que treballaran des de casa.

En general, l'usuari es vol fer seu l'espai, i adequar-se les instal·lacions segons ïes necessitats i els gustos particulars. Per lol aïxò, el disseny de les instal·lacions ha d'estar pensal i preparat per anar-se adaptant a lots aquests canvis sense que comporti problemes greus.

Els guanys tèrmics i lumínics produïts per l'entrada de radiació solar a l'interior de l'edifici s'han d'entendre com a aportacions naturals gratuïtes als sistemes de calefacció i d'il·luminació. Per tant, s'ha de dis-

posar dels mitjans adequats per aprofïlar-Ios al màxim i també per controlar-ne els efectes, desitjats o no desitjats, en la creació del confort interior de l'edifici. Cal disposar d'elements passius adequats per aprofitar aquests factors ambientals.

Tol això s'ha de fer de manera que les instal·lacions, tant les que puguin considerar-se actives com les passives, quedin perfectament integrades en el disseny de l'edifici.

Dissenyar instal·lacions ampliables i adaptables, perquè l'usuari pugui participar en el resultat final de la instal·lació i pugui modificar-la fàcilment.

FONTS D'ENERGIA DISPONIBLES Les energies renovables satisfan les necessitats de l'edifici sense recórrer al consum d'altres fonts d'energia, la disponibilitat de la qual és limitada. Es consideren renovables les fonts energètiques següents: energia solar (aplicació tèrmica i aplicació fotovoltaica), energia eòlica, energia hidràulica i biomassa. L'energia renovable més coneguda i actualment d'ús més estès és la solar tèrmica, que s'utilitza principalment per generar aigua calenta sanitària, i en alguns casos per a la calefacció de baixa temperatura.

L'energia elèctrica és una font d'energia imprescindible en nombroses aplicacions dels edificis, principalment en aplicacions d'ü-lumtnació, electrodomèstics, ascensors, motors elèctrics, etc, si bé també s'utilitza en aplicacions tèrmiques. Si l'única font d'energia és l'elèctrica, l'esforç del dissenyador s'ha de centrar a escollir les tecnologies elèctriques més eficients, com són ia bomba de calor i els períodes de consum amb tarifa nocturna.

Les energies destinades a usos tèrmics tenen un ús moll ampli en

els edificis. Les seves aplicacions més importants són calefacció, aigua calenta sanitària, refrigeració, cocció, etc. En aquesi cas, es poden utilitzar les fonls d'energia tèrmica convencionals, principalment gas i combustibles líquids, o energia elèctrica.

En les aplicacions de calefacció, aigua calenta sanitària i refrigeració, es recomana fer una anàlisi global de totes les alternatives disponibles per escollir la més eficient.

Cal procurar obtenir un estudi detallat de les alternatives energèti-

ques disponibles i de les conseqüències mediambientals abans de decidir la solució energètica que s'ha d'implantar a l'edifici.

Estudiar la possibilitat d'utilitzar energies alternatives especialment en edificis col·lectius on la rendibilitat és més elevada.

RENDIMENT GLOBAL DE LES INSTAL·LACIONS Les instal·lacions energètiques, dedicades a calefacció, ACS i refrigeració, tenen un rendiment global, que és la relació entre les necessilats tèrmiques que satisfan i l'energia disponible en els combustibles utilitzats. Aquest rendiment és el producte del rendiment de generació,

del rendiment de distribució i del rendiment de la regulació (r)=r|g- r\a • T|r). Cadascun dels combustibles i de les tecnologies disponibles tenen unes característiques pròpies que fan variar aquests rendiments. És important disposar de dades, ja a la fase de projecte, del consum

energètic de l'edifici fent un càlcul sobre la base de les previsions d'ús.

Així, es tindran valors indicatius del niveli de consum i es disposarà de les mesures de control que siguin necessaries, mesures passives, mesures actives o sistema de gestió adequades. Actuar de manera preventi-

va sempre és una millor opció que actuar a posteriori. Es considera que els habitatges que desitgin rebre una certificació energètica haurien de donar aquest resultat,

—

Conèixer els rendiments de tes instal·lacions dissenyades i les seves condicions òptimes de funcionament.

En el projecte, donar resultats energètics de l'edifici dissenyat sobre el consum previst durant un any d'ús (en kWh/m2 i any).

SOLUCIONES NATURALES TUBERIAS Y ACCESORIOS DE POLIPROPILENO PRRR FDNTRNERIR Y CRLEFRCCION 12. tulena òe /WipwpiíeHO que HO tieue unumef

** ,£_ "?"

-

NO SE CORROE 7 NO SE DEPOSITR CRL / NO PRODUCE RUID05 / INRLTERRBLE RL YE5O Y CEMENTO i INRTRCRBLE POR LOS RCIDOS / MONTRJE RRPIDO Y 5ENCILL0 / ECONOMIR EN MRNO DE QBRR / PF)RR CUMRT1ZRCIQN «Sistema Fancoils y tuberías de ®poliproplleno ctjn.aínia de aluminlo

PRRR EVRCURCION £ í tistemti òe òesaçüe mdf timpio J ECOLOBICO Fabrlcado sin cloro, na praduce gases tóxlcas en casa de cambustlún accidental y es completamente reclclable. / SILEl 1CIOSO Sus gomas elastómeras absorven vlbraciones Doslbilitando una evacuación més silenciosa. / HS5I5TEIITE R las dllataclones térmlcas, al fuego y a la corroslún. / FRCIL DE .JNSTFILRH Graclas a su sistema de luntas elasticas.

Eugerto Caxes. 1 • 28026 Madrid • Tel.: 91 392 01 M8 • Fax: 91475 78 99

PRIMERA QUINZENA JUNY 2000

-I

Especial

ICLIMATITZACIÓ

146

'

Climatització respectuosa amb l'entorn Un condicionament ambiental més respectuós amb l'entorn El consum de calefacció, per un clima determinat, depèn del disseny de l'edifici (orientació, dimensió de les finestres, assolellat, etc), del grau d'aïllament tèrmic de l'edifici, de l'estanquitat de l'edifici a l'aire, dels costums dels usuaris, de la disponibilitat d'equips de control, etc. Una vegada determinades les característiques de l'edifici, i suposant un comportament normal dels usuaris, és possible conèixer l'aportació que correspon realitzar a la calefacció.

S'haurà de decidir el sistema de calefacció i refrigeració, l'equip generador, la distribució i les emissores en funció de les fonts d'energia disponibles, de l'lis i també de les repercussions energètiques, mediambientals i econòmiques.

Els sistemes en refrigeració

Conèixer tots els sistemes disponibles per a les aplicacions de calefacció i climatització . lucions basades en combustibles fòssils (gas, propà, gasoil) o bé en equips elèctrics basats en bombes de calor.

Les calderes preferibles són les de condensació, per l'elevat rendiment, especialment quan la instal·lació s'ha dissenyat per funcionar a baixa temperatura.

En un segon nivell de preferència, es troben les solucions elèctriques basades en l'acumulació amb ús de tarifa nocturna. Les solucions elèctriques directes (convectors i radiadors elèctrics) només es recomanen per a usos esporàdics.

Les instal·lacions individuals de refrigeració més comunes als habitatges són els equips split elèctrics d'aire condicionat -només fred o fred i calor. La bomba de calor és, en general, una solució recomanable per a condicionament total (fred i calor) en zones climàtiques suaus i amb hiverns no gaire rigorosos.

Per a instal·lacions col·lectives, les bombes de calor de gas o elèctriques tenen potències adequades que les fa recomanables. Una tecnologia com l'absorció també per a instal·lacions col·lectives de gas, més convenient des del punt de vista mediambiental, per descartar completament l'ús de CFC i HCFC, tenen un rendiment inferior a les bombes de calor elèctriques i, de moment, comporta una inversió supe-

MM i:\1KS li SPONIM.KS K\ INS'J \l

Dissenyar el sistema de calefacció i climatització adequat per cobrir les necessitats concretes d'üs i segons les característiques particulars de l'edifici o de l'habitatge.

Sistemes disponibles En principi, l'energia elèctrica comporta més impacte mediambiental per unitat d'energia final, a causa del procés de generació si prové de centrals tèrmiques o nuclears. Cada kWh elèctric produït comporta la generació d'unes emissions de CO2 entre 2 i 2,5 vegades més elevades que un kWh tèrmic generat amb gas, gasoil o GLP. No obstant això, l'elevada eficiència de les bombes de calor, amb rendiments al voltant de 250%, les fa també adequades per a aplicacions tèrmiques.

Com a primera preferència, es recomanen energies renovables les so-

INSTAL-LAC

Ó INDIVIDUAL

\( K I \ S Dl-: i \i i-:i-"\rru> INSTAL·LACIÓ COL·LECTIVA

Electricitat

Gas

Gasoil

Electricitat

Gas

Conveclors í radiadors

Caldera estàndard

Calderes

Calderes d'acumulació

Calderes

Sostre i terra radiant

Caldera de baixa temperatura

Bomba de calor Acumuladors estàtics dinàmics

Bomba de calor

Bomba de calor

Caldera condensació Generadors d'aire calent

rior. Per a solucions individuals, cal considerar la col·locació dels equips en façanes nord o en zones amb ombra per obtenir rendiments més elevats. En tot cas, sempre és millor prescindir dels equips de refrigeració gràcies a un disseny arquitectònic que optimitzi el comportament de l'edifici a l'estiu.

Sistemes centralitzats En edificis d'habitatges, els sistemes centralitzats de calefacció i refrigeració són preferibles als sistemes individuals, perquè es millora el rendiment de la instal·lació. D'aquesta manera, la instal·lació en si resulta conceptualment més clara, i s'hi pot portar a terme un control millor dels funcionament i del consum. En aquests casos s'ha de tenir en compte que cada habitatge tindrà unes condicions diferents d'orientació, superfície, altura relativa, e t c que faran que tinguin demandes i aportacions tèrmiques diferents; per tant, les instal·lacions centralitzades han de preveure aquestes particularitats i proporcionar el sistema d'equips de gestió i control que permeti arribar a nivells de confort individual (sistemes domòlics).

No obstant això, hi ha un cert prejudici cap a aquests tipus de sistemes, motivats per inconvenients d'èpoques anteriors, com són la poca temperatura en algun habitatge, o la repartició no equitativa del cost del consum per habitatge. Totes aquestes qüestions tenen solució en els equips actuals.

Convectors murals

INSTAL·LACIÓ INDIVIDUAL

INSTAL·LACIÓ COL·LECTIVA

Electricitat

Gas

Electricitat

Gas

Bomba de calor

Bomba de calor (en el futur)

Bomba de calor

Bomba de calor Sistemes d'absorció

Considerar preferibles en els edificis d'habitatges, els sistemes de calefacció i climatització centralitzada que els sistemes individuals.

I—I Junkers. Calor per a la vida. I

Junkers. Realitzi el seu projecte de calefacció, sigui quin sigui.

No hi fa res que el seu projecte sigui estrany. Amb la gamma d'aparells Junkers d'aigua calenta i de calefacció de gas o gasoil, sempre tindrà la millor solució per a vostè i els seus clients.

Junkers. Calor per a la vida.

^JUNKERS Bosch Thermotechnik

B

PRIMERA QUINZENA JUNY 2000

Especial

ICLIMATITZACIÓ

48

Elements de la Instal·lació Els usos dels espais interiors dels habitaigcs són diferents i conseqüentment les necessitats de climatització també poden ser-ho. Per això no s'ha de generalitzar el càlcul del dímensionament de tots els elements de la instal·lació sinó particularitzar cada situació concreta de l'habitatge. Sinó, pol passar que algunes zones estiguin sobredimensionades, pel que fa a les aportacions tèrmiques, i altres zones estiguin per sola de les necessitats mínimes. Cal considerar que per a cada grau que s'augmenta la lemperalura de l'habitatge, la calefacció consumirà entre el 5 i el 1% més d'energia.

Dimensionar els diversos elements de! sistema de calefacció de manera adequada per a cada cas en concret.

Zonfflcacló de la Instal·lació Cadascuna de les façanes de l'edifici o habitatge té una orientació diferent; per tant, les necessitats tèrmiques també seran diferents. De manera complementària, els usos dels espais interiors també són diferents. És per això que és convenient fer la zonificació de la instal·lació segons aquests dos conceples, per millorar-ne el rendiment i l'eficiència. No s'han d'aplicar criteris generals per a tots els casos.

Dissenyar les instal·lacions per zones segons l'orientació dels espais i de les demandes energètiques de necessitats (usos diversos).

Instal·lació de climatització En instal·lacions de climatització, es recomana utilitzar solucions que no utilitzin CFC ni HCFC, ja que aquests dos tipus de fluids refrigerants són nocius per a la capa d'ozó. Els refrigerants basats en CFC ja són prohibits. Actualment, a l'Estat espanyol s'utilitza sobretot el HCFC-22, amb un potencial d'exhauriment de l'ozó (PEO) de 0,05, el qual, encara que és moll millor que els CFC anteriors, és

encara perjudicial per a la capa d'ozó. Hi ha diverses alternatives, molt utilitzades en altres països europeus, com el HFC-134a i d'altres, amb un PEO de 0, però amb altres inconvenients per al medi ambient.

També hi ha la possibilitat d'utilitzar amoníac, àmpliament difós per a aplicacions de fred industrial, així com altres hidrocarburs com el butà, el propà, etc.

En instal·lacions de climalització i ventilació, és important la captació i la incorporació d'aire exterior, per renovar l'aire interior viciat. Per això, s'han de controlar els pums de presa de l'aire exterior, evitar zones més o menys contaminades i disposar d'elements de protecció (mecànica o d'entrada d'animals i materials), preferiblement amb filtres per controlar la qualitat de l'aire d'entrada.

En instal·lacions de climatització i ventilació disposar les entrades d'aire fresc allunyades de fonts contaminants i de sortides d'extracció d'aire, i protegides i amb filtres.

Equips de control Els sistemes de gestió de les instal·lacions energètiques de l'habitatge representen una oportunitat de controlar-les, ajusten millor els consums a les necessitats i fan disminuir les pèrdues per aquest concepte. Les possibilitats existents són nombroses: regulació de la temperatura, zonificació de

Utilitzar sistemes de control de funcionament, regulació automàtica de la temperatura i programació sectoritzada del sistema de calefacció i climatització.

la temperatura, programació de la temperatura, desconnexió selectiva de càrregues elèctriques, gestió de la tarifa nocturna o programació temporal de càrregues, detecció de fuites de gas, elc. Aquestes possibilitats són més freqüents en instal·lacions individuals, però poden haver-n'hi també en instal·lacions comunitàries.

Cal procurar instal·lar sistemes de gestió domòlica. D'aquesta manera, s'obté un funcionament més eficient de les instal·lacions, a més de serveis addicionals de seguretat i confort. De manera concreta, s'ha de considerar: -Fer la zonificació de la instal·lació de calefacció amb un termòstal programador en cada zona, si es tracta d'un habitatge ampli amb usos diferenciats. Si l'habitatge no permet una zonificació fàcil, instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors de les habitacions, on la demanda energètica pugui ser menor.

-Instal·lar als habitatges un lermòstat programador que penneti programar la temperatura i els períodes de funcionament de l'equip generador.

-Utilitzar, en cas de tarifa nocturna, programadors temporals que permetin desplaçar els consums elèctrics als períodes de tarifa reduïda.

Els textos que conformen aquest reportatge especial dedicat a la climatització pertanyen a la Guia de I edificació sostenible, redactada per Josep Lluís Rovira i Imma Casado, de l'Institut Ildefons Cerdà. Els professionals de la construcció que volen reduir l'impacte ambiental dels edificis trobaran les tècniques i els materials més apropiats en aquesta guia, que ha estat reeditada recentment per atendre'n la gran demanda. La preparació de la Guia va ser impulsada pel Col·legi d'Aparelladors, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, i redactada per l'Institut Cerdà. Els tècnics trobaran els criteris mediambientals que cal tenir en compte en les fases de projecte, execució, ús i enderroc d'un edifici. També inclou una sèrie de fitxes d'elements constructius amb materials de construcció ordenats segons el seu respecte al medi ambient. La Guia es troba a la Cooperativa Jordi Capell (tercera planta del Col·legi).

Visiteu també l'Agenda de la construcció sostenible (www.apabcn.es/sostenible).

MULTIBETON SOLUCIONS I TÈCNIQUES MÉS AVANÇADES D'EUROPA MULTIBETON® posa a la seva disposició les solucions tècniques d'avantguarda pel confort d'hivern/estiu.

TERRA RADIANT REVERSIBLE MULTIBETON* Resultats inigualables desde 1961 de la química moderna Alemanya, el sistema MULTIBETON8, al contrari de l'aire acondicionat, absorbeix les calories per intercanvi terra/aire i no aire/aire. Aquesta tècnica elimina els inconvenients habituals d'una climaízació (sorolls, sensació agresiva de l'aire fred sobre el cós humà, mal de cap, contaminació colectiya, etc ...) aprofitant la totalitat de la superfície útil equipada per l'hivern per absorbir les calories sense molèsties pel usuari. Tècnica aplicada per MULTIBETON 8 desde l'any 1984, aquesta solució està reconeguda com la més saludable pel usuari. Segons la ubicació del projecte, en zones amb humitat relativa molt alta, es complementa el terra amb un sistema "suau" d'aire, el MULTIAIRE, creant un lleuger moviment d'aire que millora l'absorció del terra i permeteix deshumidificar en el cas d'ésser necessari. El complement d'aire funciona amb una temperatura agradable (19 a 21°C) sense molèsties físiques pel usuari. Nombroses referències europees: clíniques, geriàtrics, escoles, museus, bancs, vivendes, etc... avalen el sistema MULTIBETON* calor / fred com el més sà i agradable del mercat Pels seus projectes exigeixi el sistema Original de terra radiant (veure anteriors publicacions núms. 141 i 146), fabricant desde 1961 de tots els components empotrats, colocació en calent (80°C) del tub amb 30 anys de garanties i reservada exclusivament per empreses especialitzades, a fi de garantir ais vostres clients l'èxit que es mereix.

AÏLLAMENTS

Una bona climatització comença per un bon aïllament Els aïllaments corrents (poliestirè, poliuretà projectat, llana de vidre, e t c . ) tenen per efecte "frenar" amb més o menys eficàcia les pèrdues o infiltracions de calories o frigories.

La solució "nascuda" de la rechercha espacial ens permet frenar, reflectar les calories o frigories d'on provenen gràcies a varies capes de poliester/alumini, reduint per tant el gruix però augmentant la seva eficàcia.

Ex.: 8 mm de multicapa poliester/alumini correspon a 200 mm de llana de vidre). Varis productes es troben ja disponibles, cadascun amb la seva aplicació específica: sostre, parets, terra i terra radiant. Amés, aquests nous aïllaments aplicats desde fa més de 10 anys en el mercat de la construcció redueixen el gruix, pès, facillitat de tallar i col·locar, flexibilitat absoluta, s'adapten a la superfície per aïllar i el més important, ni són tòxics ni tampoc irriten (sense irritacions cutànies o respiratòries).

INTERCANVIADORS Per tal de solucionar una forta humitat relativa, renovació d'aire,... trobem disponibles en el mercat varis "kits" complets.

Els intercanviadors MULTIAIRE permeten un reglatge independent de la temperatura de cada sortida.

Intercanviadors tubulars per aire/aire, vapor/aire, aire/aigua, aigua/aigua, etc... tots aquests intercanviadors són d'inox 316, sense juntes i d'un soi canal per fluid, reduint eficaçment la retenció de residus o de cal. La producció d'aigua calenta sanitària aconsegueix un rendiment inmülorable amb aquests intercanviadors eliminant els acumuladors de gran capacitat 2 i els consums innecessaris de l'acumulació (kit de 1 m amb 2 a 5 intercanviadors restitueixen fins 300 apartaments en aigua calenta instantànea). ideal pels colectius, gimnasiums, piscines, hotels, cafeteries, vivendes, oficines, clíniques, etc...

CALDERAS El Cor d'una bona calefacció, les calderes també han evolucionat: rendiment superior al 92% tant en gas com en gasoil, innovacions mundials patentades i aplicades en la caldera a gas sense cremador amb un rendiment superior al 107% sobre PCI, capaç de produir aigua de calefacció de 25 a 85°C en directe, amb sortida de fums quasi freds (47°C) permetent una instaladó sense els conductes habituals de fums, només amb un tub de PVC de diàmetre 40 mm fins a 15 m de llargada. AUER, fabricant desde fa 100 anys, inventor del "bec gas" (enllumenat dels carrers de Paris gràcies al mateix s'anomenà més tard la "ciutat de la llum"), inventor de la combustió neta amb caldera a gasoil estanca, posa a la seva disposició la gama de calderes de nova generació més completa i avançada del mercat, oferint la calitat al seu preu just. Amb menys contaminació i amb varis productes per cadascuna de les necessitats com per exemple: radiadors, terra radiant, Calderes d'alt rendiment i baixa temperatura, facilitat de control i manteniment, múltiples combinacions, de 15 a 106 kw en les games: Rembrandt, Rubens, Monet, Cézanne, Pulsatoria, Gianola, etc...

MULTIBETON® Colom, 230-A • 08223 TERRASSA Tel. 937 835875 • Fax. 937 843 153 E- mail: multibeton@multibeton.es • Web: www.multibeton.es

DINAgas SISTEMA DE EVACUACION DE CASES DE COMBUSTION (P.D.C.), PARA CALDERAS INDIVIDUALES A CAS Fíabilidad y garantia de funcionamiento

ITMOSFERICA Ini. O E l l

:STOHCAnionlii|Blnlinlor

ESTANCA monWj» E"l«i

La baja inèrcia tèrmica dé los materiales empleados, el aislamiento interior, el correcto dimensionamiento, el bajo coeficiente de rugosidad del acero inoxidable y la multitud de ensayos realizados y verificados, aseguran un buen funcionamiento en las condiciones mas adversas.

Seguridad e higiene La total estanqueidad conseguida con el sistema Dinagas evita los problemas de contaminación ambiental en viviendas y asegura un tiro adecuado.

Fiabilidad de la instalación terminada Los rigurosos controles de calidad de nuestros fabricados según R.D.2532/85 garantizan un perfecto acabado de las piezas, de los materiales utilizados y del funcionamiento una vez montado el sistema, evitando molestos y costosos procesos de apertura y cierre de tabique por mal funcionamiento de otros sistemas tradicionales.

Facilidad, economia de montaje y ahorro de espacio útil La construcción modular permite un montaje cómodo, rapido, económico y fiable.

Camino do Laranxo, s/n 36216 VIGO Tfno. 986 452 526 • Fax 986 452 501 vvww.dinak.com e-mail: dinak@arrakis.es